Miscellanea Francesco Ehrle. Scritti di storia e paleografia. Biblioteca e Archivio Vaticano. Biblioteche diverse [Vol. 5] 8821000877, 9788821000874

180 91 21MB

Italian Pages 534 [538] Year 1973

Report DMCA / Copyright

DOWNLOAD FILE

Polecaj historie

Miscellanea Francesco Ehrle. Scritti di storia e paleografia. Biblioteca e Archivio Vaticano. Biblioteche diverse [Vol. 5]
 8821000877, 9788821000874

  • Commentary
  • decrypted from F0EB2E02B3A7E9FB12D2AF9657D251EE source file
Citation preview

MISCELLANEA FRANCESCO EHRLE

SCRITTI DI

STORIA E PALEOGRAFIA PUBBLICATI

SOTTO O L I A U SPIC I D I S. S. PIO X I IN

O C C A SIO N E

D E L L ’ O T T A N TESIM O

N A T A L IZ IO

DELL’ E.MO

CARDINALE FRANCESCO E H R L E

V olume V.

BIBLIOTECA ED ARCHIVIO VATICANO BIBLIOTECHE DIVERSE

ROMA BIBLIOTECA APOSTOLICA VATICANA M · CM · X X I I I I

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

*I

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

STUDI

E TESTI 4 1

M ISCELLANEA FRANCESCO

EHRLE

V o lu m e V.

ROMA BIBLIOTECA APOSTOLICA VATICANA M . C M . XXI I

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

MISCELLANEA FRANCESCO EHRLE

SCRITTI DI

STORIA E PALEOGRAFIA PUBBLICATI

SOTTO GLI A U SPIC I D I S. S. PIO X I IN

O CCA SIO N E

D E L L ’ O TTA N TESIM O

N A TA LIZIO

DELL' E.MO

CARDINALE FRANCESCO E1IRLE

V olume V.

BIBLIOTECA ED ARCHIVIO VATICANO BIBLIOTECHE DIVERSE

ROMA Biblioteca apostolica vaticana

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

IMPRIMATUR f I. Palila, Archiep. Philipp. Yicesg. IMPRIMATUR r Vi.tihHTCs I.eimm Orti. I’raed., S. P. A. Magisler.

P r o p r ie t à l et t e r a r ia

RISTAM PA A N A STA TICA 1973

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

INDI C E

[.

T isserant, E ugène (Mu'r., Script-or de la Bibliothèque Vaticane). Inventaire, sommaire des manuscrits arabes du fonds Borgia à la Bibliothèque V a t i c a n e .........................................................Pag.

1-34

II.

II ebhki.ynck, An. (Mgr., Protonotaire Apost., Recteur honoraire de l’Université de, Louvain)· Inventaire sommaire des manuscrits coptes de la Bibliothèque V a t i c a n e ...............................................

115-82

III.

Mercati, Giovanni (Mgr., Prefetto della Biblioteca Vaticana). Co­ dici del Convento di S. Francesco in Assisi nella Biblioteca Va­ ticana (con I! figure) * . . .............................................................. 83-127

IV.

Mercati, Angelo (Mgr., Vice-Prefetto degli Archivi Vaticani). La Biblioteca privata e. gli arredi di Cappella di Gregorio XII

128-1(15

V.

Martorell, F rancesco (Segretario della Sezione storica ed ar­ cheologica dell’Institut d’Estudis Catalans. - Barcelona). Un in­ ventario della Biblioteca di Calisto I I I .......................................... 166-101

VI.

G uidi, P ietro (Mgr., Vice-Prefetto degli Archivi Vaticani). Pietro Demetrio Guazzelli da Lucca ¡1 primo custode della Biblioteca Vaticana (1481-1511) e, l'inventario dei suoi libri (con 1 facsimile)

VII.

T wemlow, J. A. (Professor, University. - Liverpool). John de Nigravalle a fietitious Librarian of thè Vatican 219-226

Vili. Gòller, E mil (Pritlat, Univo,rsitfttsprofessor. - Freiburg i. Br.) Untersuchungen iiber das Inventar des Finanzarchivs der Renaissancepiipste (1447-1521).......................................................................

192-218

227-272

IX.

Cenci, P io (Mgr., Archivista agii Archivi Vaticani). L'archivio della Cancelleria della Nunziatura V eneta...................................... 273-330

X.

De G hellinck, J oseiui, S. J. (Louvain). En marge des catalo­ gues des bibliothèques m é d ié v a le s ............................................... 331-363

XI.

L eumann, P aul (Universitiitsprofessor. - Münchon). Bücherliebo und Bücherpflege bei den Karthiiusern.................................................... 364-389

* Aggiunta a p. 126: Ho il piacere di annunciare che il codice 2° del S.y L. Olsehki (v. p . 122 sgg.) è stato acquistato dalla Biblioteca Apostolica Vaticana,

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

VI

INDICE

XII. D’A lós, Ramon (Segretario Generale dell’ Institut d’Estudis Catalans. - Barcelona). Documenti per la storia della biblioteca di Alfonso il M ag n an im o .........................................................Pag. 390-422 XIII. Borghezio, Gino (Dr., Scrittore della Biblioteca Vaticana). Inventarli e notizie della Biblioteca Capitolare d’Ivrea nel secolo x v ............................................................................................... 423-454 XIV. Braunsberger, Otto , S. J. (Exaeten). Ein Freund der Bibliotheken und ihrer H a n d s c h r if te n ..................................................................

455-472

XV. S chellhass, K arl (Sekretär des Preussischen Historischen Insti­ tuts. - Rom). Kardinal Morose, Petrus Canisius und dessen Opus Marianum..................................................................................... 473-488 XVI. Vitaletti, Guido (Prof., Direttore del «Giornale Dantesco». Loauo). Intorno a Federico Ubaldiui e ai suoi manoscritti (con tre chiose dantesche inedite).............................................................. 489-506 XVII. H aseloff, Arthur (Universitätsprofessor. - Kiel). Der Einband der Hs. des Marcusevangeliums des Ilarderadus (mit 7 Abbil­ dungen).................................................................................................... 507-528

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

V olum e V.

BIBLIOTECA ED ARCHIVIO VATICANO BIBLIOTECHE DIVERSE

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

EUGÈNE TISSERANT

INVENTAIRE SOMMAIRE DES MANUSCRITS ARABES. DU FONDS BORGIA A LA BIBLIOTHEQUE VATICANE

Chargé par le R. P. Ehrle, dès mon entrée à la Bibliothèque Vaticane, en novembre 1908, de rédiger le catalogue des manuscrits arabes du fonds Borgia, j ’ai été empêché par diverses circonstances de terminer ce travail, et, bien que les quatre-vingt-une premières descriptions soient imprimées depuis décembre 1913, il faudra en­ core plusieurs années avant que le volume paraisse. C’est ce qui justifie la publication du présent inventaire. Il n’est pas aisé de préciser l'histoire des manuscrits arabes conservés jusqu’en 1902 au Palais de la Propagande dans le Museo Borgiano de Propaganda Fide, faute d’une série d’inventaires an­ ciens. Toutefois, en colligeant les anciennes cotes et les notes rela­ tives aux ex-propriétaires ou donateurs, nous avons réussi à distin­ guer plusieurs états de ce fonds. Un premier groupe de manuscrits, dont plusieurs se trouvaient au Collège Urbain avant la fin du XVIIe siècle, est caractérisé par la présence de cotes en chiffres romains, aujourd’hui barrées pour la plupart. Nous croyons que l’inscription de ces cotes eut lieu aux environs de 1750 ou un peu auparavant. En tout cas, d’une part, elles sont postérieures au décret du 26 novembre 1723, par lequel la S. Congrégation de la Propagande décidait ie transfert d’un certain nombre de manuscrits à la Bibliothèque Vaticane,1 et aussi à l’année 1731, pendant laquelle arriva à Rome un des manuscrits du groupe;2 1 Aucun des onze manuscrits arabes chrétiens transportés au Vatican en exé­ cution de ce décret ne porte de cotes analogues a celles du premier classement. ‘ Le psautier 28.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

2

Miscellanea F r. Ehrlk. V.

de l’autre, la bibliothèque avait eu avant 1774 une certaine vie, que nous indiquerons plus loin et qui requiert un peu de temps. Voici la liste des cotes de ce classement qui ont été retrouvées, avec de très brèves indications sur le contenu des volum es.1 I. 11 .

III. IV -V I. VIL V III-IX . X. X III. XV. X V III. X X II-X X V III. X X X -X X X V I. X L II. X L III. XLIV. X L V I-L V I. L V III-L X V I. L X V III. L X IX . L X X -L X X IV . LXXV. LX X V II. L X X V III-L X X X I. L X X X II. L X X X III. L X X X IV . L X X X V III. XCI.

xcv.

Genèse. Pentateuque. Genèse, Exode, p artie du N. T., etc. Actes des Apôtres, E pîtres. P entateuque. P sautiers. Didascalie, Canons des A pôtres, etc. Poésies chrétiennes. M anuel de prières chrétiennes. Homélies. Corans. » D roit m usulm an. Modèles de letti’es. G ram m aire. O uvrages m usulm ans d’objets divers. » » » » D roit m usulm an. P sautier. M anuels de prières m usulm anes. Coran. T raité m usulm an sur la prière. G ram m aire. M anuscrit littéraire persan. G ram m aire. Lexique a rab o -tu rc. Léxique arab e-latin . F ragm ents d’ouvrages m édicaux. T ables astronom iques.

Comme il apparaît au premier coup d’œil, les manuscrits étaient rangés par ordre de matières, suivant l’usage général de ce temps. En tête du classement venait la Bible (I-IX), puis divers ouvrages chrétiens. La série des Corans, qui suivait, s’étendait de XIX ou 1 Voir à l’appendice I la concordance de ces cotes avec celles du deuxième classement et les cotes actuelles.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

E. T issek an t , Inventaire des Mss. arabes Borgia

3

XXII, au moins jusqu’à XXXVI. Le premier numéro retrouvé, après une lacune, XLII, porte un titre latin Inter prêtât™ Alcorani, qui justifie son placement à la suite des Corans; ce titre ne convient pas trop mal d’ailleurs à un traité de droit. Mais le bibliothécaire a été trompé par un titre analogue, Alcorani expositio, qu’ il a trouvé sur le ms. XLIV, où il couvre indûment un traité de syntaxe avec commentaire. Le ms. conservé sous le numéro XLIII avait d’abord été numéroté XXVII, à cause d’une inscription Alcorano, qui se trouve sur la dernière page; il ne semble pas que son con­ tenu exact ait été reconnu par le bibliothécaire, même lorsqu’il l’a exclu de la série des Corans. Les vingt manuscrits XLVI-LXVI (moins LUI non retrouvé) ne forment pas un groupe homogène au point de vue des sujets traités, mais ils sont tous d’écriture maghré­ bine, et leur communauté d’origine se manifeste extérieurement grâce à leurs reliures uniformes de parchemin teint en v ert.1 Le bibliothécaire a bien détaché de cette collection deux manuscrits bibliques, V et VII, et un manuscrit médical, XCI, mais il a eu scru­ pule de pousser plus loin le démembrement. Comme tout le reste était d’argument musulman, droit, histoire ou tradition, il a sans doute estimé légitime de le classer parmi les commentaires du livre sacré de l’Islam. Cette rubrique, entendue au sens très large de sciences musulmanes, couvre encore LXVIII, traité de droit hanéfite. Le psautier LXIX semble interrompre la série des ouvrages musulmans, mais si l’on observe qu’il a une basmalah musulmane et que des formules magiques y sont accolées aux titres des psaumes, on comprendra qu’il ait été placé en tête des manuels de prières musulmanes, groupés de LXX à LXXIV. Le Coran LXXV a été confondu peut-être avec les livres de prières, auxquels se joint assez naturellement le traité sur la prière n° LXXVIII. Il faut ajouter que le manuscrit persan inséré sous le n° LXXXII dans le groupe des grammaires passait alors pour un manuscrit arabe de cette ca­ tégorie, comme en fait foi l’inscription ancienne grammatica aràba, inscrite à l’intérieur de la couverture. Les dernières sections étaient lexicographie, médecine, astronomie.

1 Type (le reliure en faveur il Kome pendant la deuxième moitié du xvn* siè­ cle. Je n’ai trouvé aucun renseignement sur l’origine de cette précieuse collection. Le ms. des Actes 12C (Y), qui en fait partie, n’est pas d’écriture maghrébine il a dû être écrit à Rome.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

4

Miscellanea F r. E h r l e . V.

La série que nous avons reconstituée jusqu’à XCV ne contient pas tous les nombres intermédiaires; il semble, étant donnée la place des lacunes, que l’on avait réservé plusieurs numéros à la fin de chaque groupe pour de nouvelles accessions. Toutefois cette hypo­ thèse ne s’applique pas aux numéros manquants à l’intérieur des sections: XXIX, LVII, LXVII, LXXVII. Il se peut que les manu­ scrits correspondants à ces cotes aient disparu, mais il se peut aussi que, présents dans l’actuel fonds Borgia, ils ne soient plus recon­ naissables, ayant perdu, avec tout ou partie de leur couverture an­ cienne, la cote écrite à la face interne de cette couverture. D’autre part, nous avons pu recueillir sur certains manuscrits de ce premier fonds des notes relatives à leur arrivée au Palais de la Propagande. C’est d’abord 90 (XIII), présenté à la Congrégation le 20 juillet 1655, puis deux groupes donnés presque simultanément à la bibliothèque du Collège Urbain par d’anciens élèves, un Ar­ ménien nommé Nersès et l’archevêque d’Antivari, André Zmaiévich. Les six manuscrits donnés par Nersès en 1686 et 1687 sont: 39 (LXXIX), 145 (LXVI), 186 (XXVI), 188 (XXII), 196 (XXIV) et 215, section du Coran reliée récemment, qui pourrait être XXIX. Les cinq manuscrits de notre série offerts par Zmaiévich sont: 184 (XXIII), 41 (XXX), 191 (XXXI), 192 (XXXIV) et 12 (LXXVII). Deux parties de Corans du fonds arabe actuel, 64 et 263, ainsi que le ms. turc 20, proviennent aussi de l’archevêque d’Antivari, mais sans cote qui les rattache au premier fonds. Il est vrai que 263 et turc 20 ont été dépouillés de leur reliure originale; 64 doit avoir été oublié lors du premier classement. Une note « ex preda Castri Novi alias Castel Novo An. 1687 », qui se trouve sur le ms. 41, se rapporte assez vraisemblablement à tout le groupe: ces sections de Corans et un livre de prières sont livres tels qu’on pouvait en ramasser dans les bagages de troupes turques. Vers la fin du siècle, Jean Pastritius donnait le ms. 20 (LXX); quelques années plus tard, le 22 mars 1706, un Chaldéen du nom de Cattala donnait un recueil d’opuscules grammaticaux, 24, où nous n’avons pas trouvé de cotes anciennes, bien qu’il ait une re­ liure orientale. Il n’y a plus ensuite qu’un volume de l’ancien fonds dont nous connaissions le donateur, c’est le psautier 28 (LXIX), re­ cueilli en Egypte par le P. Ildephonse, dit Gabriel, de Palerme. Le ms. 48 (III), écrit par Raphaël Tnhï dans sa jeunesse, dut entrer dans la collection lors de son séjour comme élève au Collège Urbain. C’est le seul manuscrit de ce copiste abondant qui porte une cote ancienne.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

E. T issser a n t , Inventaire des Mss. arabes Borgia

5

Combien de temps dura ce premier rangement ? Pas longtemps, semble-t-il. Que voit-on en effet sur les manuscrits ? La plupart des premières cotes barrées ou corrigées «t remplacées par d’autres, également en chiffres romains.1 Or, il y a entre les premières et les deuxièmes cotes une si grande similitude qu’il faut bien recon­ naître, pour toutes ou la plupart d’entre elles, l’identité de main. Les sections de ce deuxième classement sont celles même du premier: Bible I-IX; ouvrages chrétiens XI-XV, sans XIII ni XIV; Corans XVII-XXVII; science du Coran ou sciences musulmanes, de XXX à LUI, avec diverses lacunes, XXXIII, XXXIX et LU, respecti­ vement avant, dans et après la collection de manuscrits maghrébins; manuels de prières LIV-LX; grammaire LXI-LXVI; lexicographie LXIX; médecine LXXI; astronomie LXXII. Aucune inversion de numéros par rapport au premier classement, mais plusieurs omis­ sions, et, chaque fois qu’il manquait un volume, le bibliothécaire a fait serrer, en même temps qu’il réduisait les espaces vides entre les groupes. Au lieu de quatre-vingt-quinze numéros, il n’y en eut plus que soixante-douze. Peu ou pas de manuscrits nouveaux: deux numéros seulement figurent dans le deuxième classement, qui man­ quent au premier, c’est le Coran XVII (64) signalé à propos de la donation Zmaiévich et la grammaire LX (53), mais ce dernier vo­ lume, qui a perdu le plat inférieur de sa couverture, viendrait tout juste combler une lacune de la première série, et nous retenons qu’il y figurait sous le numéro LXXVI. Aux cotes de la deuxième série ainsi constituée, on ajouta la désignation du fonds sous la forme de l’abréviation Arab. Cette in­ scription est postérieure à celle des cotes, ainsi que le prouve la diversité des encres et des décalques. Un certain temps après la fin du deuxième classement, un bi­ bliothécaire différent de celui qui n écrit les premières et deuxièmes cotes, a numéroté de 73 à 85, en chiffres ordinaires, un appendice au fonds arabe. Sauf 73 (actuel 177), qui est une copie de la bulle d’Eugène IV pour l’union des Jacobites, tous les manuscrits de l’ap­ pendice avaient déjà appartenu au premier classement. On dirait qu’ils se trouvaient égarés ou absents de la bibliothèque au moment où se fit le deuxième classement. Peut-être aussi, ces manuscrits, porteurs seulement d’un numéro de série sans désignation de fonds, 1 La concordance de ces deuxièmes cotes avec les premières et les actuelles est donnée à l’appendice II.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

6

Miscellanea Fu. E îir l e . Y.

avaient-ils été mêlés par erreur à d’autres fonds orientaux. Quoi qu’il en soit, ils ont été placés sans aucune attention à l’ordre des matières; l’abréviation Arab. y a été inscrite en même temps que les cotes. N’ayant aucune indication positive sur la date du deuxième classement et de son appendice, nous nous bornerons à noter un terminus ante quetn fourni par le fait que le manuscrit 176, an­ noté en 1774 par Étienne Borgia, secrétaire de la Congrégation, est resté en dehors. Il n’y a qu’un seul autre manuscrit, dont l’entrée au Palais de la Propagande avant la fin du xvm e siècle soit attestée expressément, c’est 94, où Étienne Borgia notait le 13 janvier 1778: « da me do­ nato alla Biblioteca grande ». Les autres volumes que nous croyons entrés à la même époque sont : les manuscrits arabes de Raphaël Tohî 4, 7, 8, 9, 32, 56-59, 62. 63, 70, 72, 80, 83, 97, 112-119, 134, 142-144, 147, 154, 157, 173, 179, 266; 77, qui appartint au Collège des Maronites de Ravenne; 34. 133, 137, 174, du Collège des Maro­ nites de Rome; 79 de S. Pierre in Montorio, qui fut du néophyte Clément Carraccioli, ainsi que 21 et 141, écrits par lui; 30, 148, qui proviennent des missions des PP. Réformés en Haute-Égypte; enfin les volumes écrits par Léonce Sïlim 102, 103, 106, 107, 111. Après la mort du Cardinal Borgia (1804), ses collections pas­ sèrent en très grande partie à la S. Congrégation de Propaganda Fide, et leur réunion à ce qui se trouvait déjà au Palais de la Place d’Espagne prit le nom'de «Museo Borgiano di Propaganda». Ce titre et celui de manuscrits « Borgiani », encore appliqué à tous ceux qui sont venus de la Propagande au Vatican en 1902, pourraient faire croire que le Cardinal Borgia possédait dans sa bibliothèque de Velletri une quantité notable de manuscrits arabes. Il n’en est rien, car voici toutes les mentions de manuscrits arabes, qu’on relève dans l’inventaire avec estimation contradictoire, signé le 2 juin 1806 par Gaetano Marini, Préfet de la Bibliothèque Vaticane, agissant au nom de la Propagande, et Aurelio Filippo Visconti, représentant des héritiers Borgia: 1 1 Ms. Vut. lut. 101,(11,. copie ayant appartenu à Visconti. Une autre copie existe dans le tonds Borgia, lut. 55/. L’expertise Marini-Visconti, qui fut faite au l’alais do la Propagande en sept matinées, portait sur 36T numéros; l’inventaire Borgia lut. 55/ contient en outre de 308 il 306. Nous apprenons par le procès-verbal, con­ tenu dans Vat. lut. 101,01,. f. 30. que les objets inventoriés avaient été transportés le 0 avril 1805 du Palais Altemps au Palais de la Propagande, oil ils avaient été mis sous scellés.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

· ■'Φ η·. 147. 148 vae. 127 (K. IV. 8). An. 1445, ff. III. 182. Abu 'Urnar b. 'Abd Alläh b. Muham­ mad b. 'Abd al-Barr an-Namiri opus iuridicum malikiticum cui titulus kitäb al■käfi fil-fiq h . Ff. I— III. 1 r. 182» vac. 128 (K. IV7. 9). Au. 1304, ff. III. 111. Abü’l-Qäsim b. Baskwal de vi r i s i n l u s t r i b u s m o s l e m i c i s liber sine titulo in XX sectiones divistts. Ff. I - lr . 1 1 1 » vae. 129 (K. IV. 10). Saec. xiv, ff. 122, P e n t a t e u c h u s secundum versionem Saadiae. Ff. 1/·. 2 r. 122» vac. 130 (K. IV. 11). Saec. xiv-xv, ff. III. 98. Incerti auctoris opus in XXXI sessiones Mahumeti cum discipulis distributum, cui titulus inscribitur kitäb zäd al-wä'i 5 wa-rawd c d - h ä fiFf. I - I IIr. 1 r vac. 131 (K. IV. 12). Saec. xiv, ff. III. 38. Tractatus de m e d i c i n a in principio et in fine mutilus. Ff. I—II I r vac. 132 (K. IV. 13). An. 1428-1430, ff. II. 167. Mi s c e l l a n e a , plerumque in Alcoranum. Notanda sunt: ’(f. 15) Pars libri viulkil al-qur' än auctore Abu Muhammad 'Abd Alläh b. Muslim b. Qutavbah (Br. I, p. 122). 2(f. 61) Abu Muhammad 'Abd Alläh b. Sa'Id as-Sangali tafsir garib al-qur'än. 3(f. 94) Abü’l-Qäsim Hibat Alläh b. Salamah b. Nasr b. 'Ali al-Bagdädi kitäb an-nasih luctl-mansah (Br. I, p. 192). 4(f. 114; Commentarius in carmen al-qasidah al-Kindiyyah. 6(f. 130«) Abü’l-Hasan 'Ali b. al-Hasan b. 'Ali al-Mas'üdi capita quaedam libri nmrug aä-Aahab. Ff. I. II vac. 133 (K. IV. 14). Saec. xvm, ff. I, 166. S. Isaac Ninivitae opera karsunice. Ff. I. 4 »- 8. 42r. 166» vac. 134 (K. IV. 15). An. 1776, ff. 264. S Iohannis Climaci s c a l a P a r a d i s i . 135 (K. IV. 28). An. 1384, ff. 275. i(f. 1) Opera pol e m i c a non nulla. 2(f. 226) S p e l u n c a t h e s a u r o r u m . Codex karsunicus. Ff. 86. 93. 98. 99. 105. 208. 217. 218 vac. 138 (K. IV. 25). An. 1570, ff. 254. Opera varia Gabrihelis b. al-Qula'i karsunice. 137 (K. IV. 30). Au. 1568, ff. 330. Gabrihelis b. al-Qula'i tractatus i ur i s c a n o n i c i ad usum Maronitarum, karsunice. 138 (K. V. 2). Saec. xvin ex., ff. IV. 274. S. Leonis Magni opera varia, ex ed. Petri Thomae Cacciari a Raphahele Tühi in arabicam linguam translata; cod. autographus. Ff. I. II. 272 »-274 vac. 139 (K. V. 3). Saec. xvii-xvm, ff. 151. P e n t a t e u c h u s . Ff. 1». 150». 151 vac. 140 (K. V. 4). An. 1728, ff. 200. K a t a m e r o s pro ieiunio ninivitico et ieiunio magno. Ff. 1. 2. 198-200 vac. 141 (K. V. 5). Saec. xvm, ff. 160. Germani Adam metropolitae Aleppensis d e m o n s t r a t i o f i dei ss. Patrum adversus schismaticorum deviationes. Ff. 1». 2». 6 r. 157»-160. 142 (K. V. 9). Saec. xvn, ff. 296. S. Gregorii Nazianzeni o r a t i o n e s . Ff. 1-22. 284-296 vac. Miscellanea Fr. Ehrle V.

2

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

A

18

Miscellanea F r. E hrlb. V.

143 (K. V. 11). An. 1778,IT 164. S. lohannis Chrvsostomi s e r m o n e s LXXXVIII e cod. Vat. arab. 66 a Raphahele Tühï exscripti. Ff. 12;·. 162-164 vac. 144 (K. V. 12) An. 1775, ff. 326. Ludovici Abellv opus cui titulus Les vérités principales de la foi et de la justice chrétiennes arabice redditum a Raphahele Tühï; autogr. Ff. 1 v. 2«. 273 «-278« 324«.-326 vac. 145 (K. V. 13). Saec. xvi, ff. 110. Incerti auctoris commentarius in opus grammaticum 'Abd Allah b. 'Umar al-Baydawi, cui titulus Itibb al-albdb f i 'ilm al-i'mb (Br. I, p. 418). F. 2 r vac. 148 (K. V. 14). An. 1775, ff. 352. S. Ephraem vita et sermones, nec non eiusdem testamentum epistulaque Macarii et homilia ignoti auctoris in B. Μ. V. e cod. Vat. arab. 68 a Raphahele Tühï transscripta. Ff. 342 «-344. 348 «-352 vac. 147 (K. V. 15). An. 1767, ff. 381. A c t a c o n c i l i i o e c u m e n i c i VI seu Constantinopolitani III, manu Raphahelis Tühï. F. 381 vac. 148 (K. V. 16). An. 1592, ff. 84. 1(f. l u) C a n o n u m c o n l e c t i o antiquiorum conciliorum e cod. an. 1241 exscripta. 2(f. 70«) Ibn al-'Assâl conlectio iuridica cui titulus al-magmu' as-safawï, des. mut. 149 (K. V. 17). Saec. xvn, ff. 101. '(f. 6) L e x i c o n latino-arabicum a lit­ tera a usque ad verbum cogitavit. 2(f. 95«). Transscriptio documentorum ad familias Savary de Brèves et de Lancosne pertinentium gallice. Ff. 4«. 5«. 10«. 21«. 24«. 25«. 26«. 29«. 32«. 33«. 40«. 44«. 45«. 46«. 51«. 52«. 56«. 58«. 62«. 63«. 64«. 67«. 68«. 69«. 70«. 71«. 72«. 73«. 85«. 89«. 94«. 95«. 96«. 100«. 101«. vac.' 150 (K. V. 18). Saec. x v i i , ff. 36. Liber G e n e s e o s . Ff. 1-5. 35«. 36« vac. 151 (K. V. 19). Saec. xvii, ff. I. 288. D o c t r i n a e c a t h o l i c a e e x p o s i t i o per quaestiones et responsiones, sine auctoris nomine. Ff. 1-4«. 5«. 281-287. 288« vac. 152 (K. V. 20). An. 1649, ff. 139. Abü’t-Tayyib Ahmad b. al-Husayn alMutanabbï c a r mi n a . Ff. 1. 137-139 vac. 153 (K. V. 21). Saec. xiv, ff. 221. ‘(f. 1«) S. Basilii in H e x a e m e r o n homiliae IX (P. G. 29, col. 3-208). 2(f. 111) S. Gregorii Nysseni de h o mi n i s o p i ­ fi ci o (P. G. 44, coi. 123-256). 3(f. 188) S. Gregorii Nysseni e x p l i c a t i o a p o l o ­ g e t i c a ad Petrum fratrem in He x a e m e r o n (P. G. 44, coi. 62-124). F. 1« vac. 154 (K. V. 22) An. 1776, ff. 240. G e n e s i s in lectiones divisa, addito com­ mentario sine auctoris nomine, manu Raphahelis Tühï. Ff. 236-240 vac. 155 (K. V. 23). Saec. xvn, ff. 354. P. Francisci Romorantini Cap., liber apologeticus cui titulus lqan at-tariq al-hddi ila malkut as-samaiont. 156 (K. V. 24). Saec. xviii, ff. 179. G r a m m a t i c a linguae arabicae, latine scripta. Ff. 122«-127. 143«. 153«. 154. 173«. 175-179 vac. 157 (K. V. 25). An. 1749, ff. 403. 'Abd Allah Zïhir Aleppensis opera. Ff. 239241. 395. 403 vac. 158 (K. V. 26). Saec. xvm ex., ff. 326. Vi t a e s. Cyrilli Alexandrini et s. Antonii, ex Actis SS. Ian. t. II, p. 843-854 et 107-162 arabice reddita a Ra­ phaële Tühï; cod. autographus. F. 326 vac. 159 (K. V°. 1 ). An. 1336-1340, ff. II. 109. Opera varia de traditionibus moslemicis. 1(f. 2) Abü'1-Hilal Muhammad b. Ahmad b. Sa'id al-Haqarmi raxvdai alhaqiCiq li-ahl at-tabqïq liber I. . 2(f. 68) Abu Bakr Muhammad b. al-Husayn alAgurri c o n l e c t i o t r a d i t i o n u m XL (cf. Br. I, p. 164). 3(f. 97«) traditionum XL conlectio altera sine titulo et sine auctoris nomine. Ff. 1-1 «. 107-109 vac. 180 (K. V°. 2). An. 1422, ff 107. '(f· 6) Ibrâhîm b. 'AH b. Muhammad b. Farhün al-Ya'murï durai· al-¡¡awwas f t muhodirat al-hawass. 2(f. 80«) Abo Ishaq

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

E. T isser a n t , Inventaire des Mss. arabes Borgia

19

Ibrâhîm b. Abi Bakr b. 'Abd Allâh b. Müsâ al-Ansârî at-Tilimsânî c a r m e n de nominibus divinis (cf. Br. I, p. 367). Ff. 1-5 r. 106. 107 vac. 161 (K. V . 3). Saec. xv, ff. III. 170. T r a d i t i o n e s variae moslemicae. Ff. Il r . 168-170 vac. 162 (K. V°. 4). An. 1485, ff. III. 125. Abu Hâmid Muhammad b. Muhammad al-Gazâlï kitab al-arba'in f l usai ail-dïn. (Br. I, p. 421). Ff. 1-1 r. 123-125 vac. 163 (K. V». 5). An. 1384, ff. 136. ‘(f. 6) Ignoti auctoris liber de Ismahelitis, cui titulus kitab al-magtldilah. *(f. 59 v) Abü’l-Qâsim b Ishaq Ibrâhîm al-Warrâq al-Bâbï in v e r b a M a h u m e t i s . Ff. l- 4 r . 5r. 133-136 vac. 164 (K. V°. 6.) Saec. xv, ff. III. 84. Abul-Hasan 'Ali b. Muhammad an-Nîsabüri al-Mutaw'ï t r a d i t i o n e s in prophetas. Ff. 1 -lr. 80r-84 vac. 1K (K. V°. 7). Saec. xv, ff. III. 155. Liber IIUS operis cui titulus bad’ alhalq wa-qisas al-anbiya auctore Abü Rifa'at 'Umarah b. Watimah b. Müsâ b. alFarât al-Farisï. Ff. 1-1 r. 153-155 vac. 166 (K. V°. 8). An. 1501, ff. II. 84. Abu Hâmid Muhammad b. Muhammad al-Gazâlï kitab al maqsad al-asnâ f l Hrh al-asma'Allah al-husna (Br. I, p. 421). Ff. 1-2 r. 82-84 vac. 167 (K. V°. 9). Saec. xv, ff. II. 145. Conlectio n a r r a t i o n u m , t r a d i t i o n u m et p r a e d i c a t i o n u m seu hutbah. Ff. I - l r . 143-145 vac. 168 (K. V°. 10). An. 1388, ff. 186. Kamàl ad-din abü’l-Fadl Ga'far b. Taglib b. Ga'far al-Adfuwï vitae virorum inlustrium saec. vu heg. seu Badr as-safir 'an ans al-musafir, pars I (Br. II, p. 31). Ff. l r . 2v vac. 169 (K. V°. 11). An. 1184 (?), ff. II. 165. Abü ’Amr 'Utmân b. Sa'ïd b. 'Utmân al-Muqrî ad-Dânï al-Qurtübî kitab al-w aqf at-tamm w al-w aqf al-kafl ival-husn f l kitab Allah (cf. Br. I, p. 407). Ff. I. l r . 164. 165 vac. 170 (K. V°. 12). An. 1599, ff. IL 78. Ibrâhîm b. 'Alï b. Muhammad b. Farhün al-Ya'murï durar al-gawwOs f i muhddirat al-hawass. Ff. I. l r . 2r. 74-78 vac. 171 (K. V“. 13). An. 1519, ff. III. 143. *(f. 2) Abü Amr b. 'Abd al-Barr kitab nuzhat al-m ustam tïln wa-rawdat al-bd'ifin. *(f. 112 k) Urgaaah auctore ignoto de observationibus legis moslemicae. Ff. I. l r . 140r. 141-143 vac. 172 (K. V°. 14). Saec. xv, ff. II. 146. *(f. 2 o) Conlectio t r a d i t i o n u m , prae­ sertim de viris A. T. 2(f. 87v) Historia regis Sadim et ministri eius Baladur, ex libro Kalilah et Dimnah excerpta. 3(f. 105v) Traditio in al-Haggag al-'Irâqî. 4(f. 116) Traditio in Iosephum et fratres eius. Ff. I - lr . 144-146 vac. 173 (K. V°. 16). An. 1731, ff. 259. 1(f. 1) Gabrihelis Farhat c a r m i n a . *(f. 121) Exercitia spiritualia s. Ignatii de Loiola a P. Petro Fromage s. I. arabice reddita. Ff. 255-259 vac. 174 (K. V°. 17). An. 1628, ff. 40. Libellus de i n c a r n a t i o n e adversus Monophysitas, karsunice. F. 40 vac. 175 (K. V°. 18). An. 1632, ff. 93. l{i. 2) Ishâq as-Sadrï episcopi Tripoleos n o t i o n e s t h e o l o g i c a e . 2(f. 55) Carmen in laudem divinae providentiae. 3(f. 86) Carmina duo anacrosticha in laudem Papae Urbani V syriace. 4(f. 91) Gabrihelis b. al-Qula'ï carmen in laudem conciliorum. 5(f. 93v) carmen syriacum in laudem Iohannis patriarchae Antiocheni Maronitarum, ordine litterarum dispositum. Karkinice. Ff. l r . 53. 54 vac. 176 (K. V°. 20). Saec. xviii, ff. 68. D e p r i m a t u s. P e t r i . Ff. 66-68 vac. 177 (K. V°. 22). An. 1633, ff. 40. Bu l l a Eugenii IV de unione Iacohitarum arabice et karsunice. Ff. lv . 2. 18«-21 r. 38r-40 vac.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

20

Miscellanea Fu. E h r i .e . V.

178 (K. V°. 23). An, 1634, ff. 300. H o r o l o g i o n ad usum Melkitarum. Ff. 299. 300 vac. 179 (K. V°. 25). An. 1720, ff. I. 298. Con c i l i i T r i d e n t i n i arabica translatio auctore Petro at-TüIîwi presbytero maronita. Ff. I. 1«. 19. 163. 259-263. 266«268. 297 «. 298 vac. 180 (K. V°. 27). An. 1382, ff. 110. Abû’l-Fadl Zuhayr b. Muhammad al-Muhallabi al-'Afiki Bahi ad-din al-K îtib c a r m i n a . (Br. I, 264). F. 4« vac. 181 (K. V°. 28). An. 1740, ff. 282. P. Hermanni Busenbaum s. I. t h e o l o g i a e m o r a l i s versio arabica. Ff. 1 «-10. 254-261. 272«-282 vac. 182 (K. V». 29). Saec. xvii-xviJi, ff. II. 112. L i b e r p r e c u m karsunice. Ff. Il r . 106-112 vac. 183 (K. V°. 34). An. 1696-1743, ff. 136. Opera g r a m m a t i c a l i a . ‘(f. 1«) AbQ 'Abd Allah Muhammad b. Dawüd as-Sahâg al-Garümî al-muqaddimah alagurrumiyyah (Br. II, p. 237). 2(f. 38«) excerptum ex tractatu de arte metrica auctore Abii 'Abd Allah Muhammad al-Ansârï Abü’l-Gays al-Andalüsï (cf. Br. I, p. 310). a(f. 74) Gamâl ad-dîn abü 'Amr 'Utinân b. 'Umar b. Abü Bakr al-Malikï cognomento Al-Hâgib al-kàfiyah fî'n-naha. 4(f. 90) Abü’l-Fath Nâsir b. 'Abd asSavyid al-MutarrizI lcïtab al-rnisbah fl'n-nahü. ®(f. 129) p a r a d i g m a t a verbo­ rum. Ff. 1 r. 38 r. 70 r. 72. 73. 87-89 vac. 184-197 (K. V«. 37-50). Saec. xvi-xvn, ff. IL 32; 17; 32; 17; 26; 28; 31; I. 33; 17; 17; 12; 22; 18. A l c o r a n i sectiones 12. 23. 26. 16. 5. 8. 7. 16. 26. 10. 14. 15. 29.26 Ff. I. II. 30-32; 1 r. 17; l r . 2 r ; 1 «. 2 r. 32«; l r . 2r. 17«; 1 r. 26; 1«.28«; 1«. 2r. 31«; I. l r . 32«. 33: l r ; l r . 17«; l r ; l r . 22«; l r vac. 198 (K. VI. 14). Saec. xix, ff. 220. *(f. 1«) C h r o n i c o n 'Amr b. Mattâ se­ cundum recensionem Slibae, inperfectum. 2(f. 141) Eliae Nisibeni liber de u t i ­ l i t a t e p r o b a t i o n i s . 3(f. 171) Iosephi II patriarchae Chaldaeorum dialogus de d o c t r i n a Ch r i s t i a n a deque l i t u r g i a . Ff. 169«. 170 vac. 199 (K. VI. 15). Saec. xix, ff. I. 290. AbQ’l-Farag 'Abd Allah b. at-Tib conl e c t i o c a n o n u m. Ff. Ir . l r . 5-10. 20. 21«. 22r. 290« vac. 200 (K. VII. 6). Saec. xix, ff. 242. H o m i l i a e ss. Patrum. Ff. l r . 239«242 vac. 201 (K. VIII. 2). Saec. xix, ff. 211. >(£ 2) E v a n g e l i a r i u m pro diebus do­ minicis et festis, secundum usum Syrorum, e cod. Mossulensi. s(f. 97«) E v a n ­ g e l i a r i u m eiusdem ritus e cod. Mardinensi. 3(f. 172«) Liber E c c l e s i a s t i c i . 4(f. 195«) Historia Aflkiae, mulieris Siracidis. 5(f. 198) Historia sapientis Ahikar. Ff. l r . 171. 207-211 vac. 202 (K. VIII. 3). Saec. xix. ff. I. 173. S v n a x a r i u m iuxta annum iulianum. Ff. I. 1«. 148«. 172. 173 vac. 203 (K. VIII. 8). Saec. xix, ff. I. 217. N o v u m T e s t a m e n t u m , ex edit, romana an. 1704, non nullis locis conrectis. Ff. I. 1«. 2«. 216-218 vac. 204 (K. VIII. 9). Saec. xix, ff. 457. Abu Nasr Ismâ’ïl b. Hammid al-Gawhari lexici arabici as-sahah fil-lu g a h pars prima (Br. I, p. 213). F. l r vac. 205 (k. II. 3). An. 1333, ff. 107. Abü Muhammad al-Qasim b. 'Ali b. Muhammad al-Hariri s e s s i o n e s . (Br. I, p. 276). Ff. 1«. 106r 107r. vac. 20S (k. III. 3). Saec. xv-xvi, ff. 10. Fasciculus ultimus partis primae lexici al-qamtts al-muhtt wa-qcibas al-wasït, auctore Abü’t-T îhir Muhammad b. Ya’qub b. Muhammad b. Ibrâhîm Magd ad-din as-Sirâzï al-Firüzâbâdï (Br. II, p. 183). Ff. 9. 10 r. vac.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

E. T isser a n t , Inventaire des Mss. arabes Borgia

21

207 (k. III. 4). Saec. xvi, ff. I. 29. >(f. 1«) éams ad-din Muhammad b. Ahmad b. Sulaymin b. Kamal Pàsa risàlah fil-qada' wal-qadar (Br. II, p. 450, n. 23). 2(f. 10) traditiones quaedam de Alcorano mut. Ff. Ir. 9. 28v. 29 vac. 208 (k. III. 5). Saec. xvn, ff. 22. A l c o r a n i cap. 2, 1-281. 209 (k. III. 6). An. 1715, ff. 70. Translatio arabica operis cuiusdam italici cui titulus il fiore delle virtù, interprete Gregorio lesu metropolita Hierosolymitano. Ff. Ir . 69. 70r vac. 210 (k. III. 7). An. 1710, ff. 43. C a r m i n a varia auctore Christiano. F. 43 vac 211 (k. III. 8). Saec. xvm, ff. 95. Libellus t h e o l o g i c u s adversus errores Graecorum. Ff. 1. 2 r. 93-95 vac. 212 (k. III. 9). Saec. xvm, ff. 93. Gabrihelis Farhàt c a r m i n a . Ff. 71-76. 90 r. 93 vac 213 (k. III. 10). Saec. xvii-xvin, ff. 111. Liber Kalilae et Dimnae. Ff. 1. 2. 57. 111 vac. 214 (k. III. 11). Saec. xvm , ff. 38. E x p l i c a t i o d o c t r i n a e C h r i s t i a n a e . Ff. 1. 2 r.' 35 «-38 vac. 215 (k. III. 13). Saec. xvu, ff. 21. A l c o r a n i sectio 11. Ff. 1)·. 20. 21«. vac. 216 (k. III. 14). Saec. xvi-xvm . F r a g m e n t a . 217 (k. III. 15). Saec. xvi, ff. I. 50. Abu’l-Fada’il Tzz ad-din 'Abd al-'Aziz b. Muhammad al-Wafa'i opus astronomicum quod inscribiturkìfdyat al-waqt Uma'Hrifat ad-da'ir wa-fadlat as-samt (cf. Br. II, p. 129). F. I« vac. 218 (k. III. 16). Saec. xvu, ff. 205. Notulae de t h e o l o g i a latine karsunice, nec non grammatica arabica latine scripta. Ff. 1«. 2«. 3«. 6 «. 7. 9«. 10. 13«. 14. 17«. 21«. 23«. 25«. 27«. 28. 40«. 41. 59«. 71«. 87«. 103«. 108«. 109r. 113«. 116«. 122»·. 134«. 136. 141. 143«. 151. 153. 157«. 159«. 165«. 166«. 175. 177«. 204»·. 205«. vac. 219 (k. V. 3). Saec. xvi, ff. 97. 1(f. 1) Historia s. Isaiae Aleppensis. 2(f. 31 «) Vita s. Iohannis calybitae. 3(f. 56«) Historia filii regis. 4(f. 63) Historia s. Michahelis et sororis eius Siras. 6(f. 75) Historia s. Zinae et sororis eius Sarae. 6(f. 84) Hi­ storia s. Iohannis ad-dalami, martyris. Codex karsunicus. 220 (k. V. 4). An. 1823, ff. 118. L i b e r p r e c u m e latina lingua in arabieam translatarum a Iosepho V, patriarcha Chaldaeorum, karsunice. Ff. 115«-118 vac. 221 (k. V. 5). An. 1780, ff. 75. l(f. 1) P r e c e s in honorem B. M. V. 2(f. 44) Conpendium d o c t r i n a e C h r i s t i a n a e per interrogationes et responsiones. F. 75« vac. 222 (k. V. 6). Saec. xvn-xviii, ff. II. 54. Explicatio d o c t r i n a e Ch r i s t i a n a e per interrogationes et responsiones. Ff. I« -l« . 52-54 vac. 223. An. 1729, ff. 255. 1(f. 2«) H i s t o r i a c o n c i l i o r u m auctore Severo b. al-Muqafta' episcopi Asmonaeorum. 2(f. 46) H i s t o r i a e a p o s t o l o r u m fictitiae. 3(f. 235«) Sermo s. Ephraemi de b. Andrea. 4(f. 247) Historia Nestorii svriace. i(f. 250) Historia prodigiorum a B. M. V. patratorum in urbe Atrib. Karsunice. Ff. 1«. 255« vac. 224. An. 1705, ff. 235. *(£ 1) H i s t o r i a c o n c i l i o r u m auctore Severo b. al-Muqaffà'. 2(f. 61) Conlectio dictorum ss. Patrum de Trinitate, Incarnatione, etc. auctore Anba Paulo al-BOsi. 225. An. 1554, ff. 81. S e s s i o n e s Eliae Nisibeni. F. 7« vac. 228. (k. III. 2). Saec. xvm, ff. 46. E v a n g e l i u m secundum Iohannem. Ff. 1 . 2«. 44 «-46 vac.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

22

Miscellanea F r. E h r le . V.

227. Saec. xvu-xvili, ff. 385. Yuhanna b. Garir at-Takriti opus theologicum. Ff. 383«-385 vac. 228. Saec. xiv, ff. 344. Georgii Nicon monachi t y p i c i pars I. Ff. 1-3. 342v344 vac. 229. An. 1342, ff. 245. Georgii Nicon t y pi c i pars III. Ff. 245 v. 246 vac. 230. Saec. xiv, ff. 249. C o n l e c t i o c a n o n u m auctore Ibn al-’Assal. F. 248 r vac. 231. Saec. xvi, ff. IV. 271. Abu’l-Farag 'Abd Allah b. at-Tib al-’Iraq! c o m ­ m e n t a r i u s i n E v a n g e l i a , karsunice. Ff. 1-1. 270«. 271 vac. 232. An. 1659, ff. 208. Ch r o n i c i Georgii al-Makin pars I, karsunice. Ff. 17 r. 202 v. 203. 204-207 r. 208 vac. 233. An. 1632, ff. 176. Hi s t or i a B a r s a u m a e a Samuhele eius discipulo conscripta. F. 176« vac. 234. Saec. xvn, ff. 45. S u m m a e t h e o l o g i c a e s. Thomae Aquinatis pars I, quaest. I-XIV, art. 12. F. 1 r vac. 235. Saec. xvn, ff. 119. Descriptio urbis Halab, pars II, inde a sectione VI. 236. Saec. xvu-xvili, ff. 16 Pauli episcopi Sidoniensis, ar-Rahib al-Halabl. i(f. 1 ) sermo paraeneticus ad gentes, *(f. 9) epistula ad amicum quemdam mahumetanum. 237. An. 1804, ff. II. 277. Germani Adam, metropolitae Aleppensis, opera varia. Ff. 1-1 r. 275-277 vac. 238. An. 1790, ff. 206. P. Hermanni Busenbaum s. I. t h e o l o g i a mor a l i s . Ff. 1«. 180«. 205«. 206 vac. 239. Saec. xix, ff. 321. 1(f. 2) P e n t a t e u c h u s . 2(f. 101«) E p i s t u l a de Bde ad Slibam b. Yuhanna presbyterum Mpsulensem, an. 1332. 3(f. 142) E v a n g e l i a r i u m . 4(f. 219) Narrationes variae. 5(f. 298«) Gamal ad-din Muhammad b. Muhammad b. Muhammad b. al-Hasan b. Nubatah al-Fariqi al-Hudaqi al-Misri iarh risillat Ibn Zaydun (Br. I, p. 275 et II, p. 10-12). Ff. 1. 93 «-101 r. 141. 295298r vac. 240. Saec. xviii, ff. 115. F r a g m e n t a manu Raphahelis Tuhi, inter quae liber de epacto, auctore Ibn al-'Assal. Ff. 99. 103. 104 vac. 241. Saec. xvm, ff. 77. A n t h o l o g i o n ad usum Melkitarum. Ff. 76. 77 vac. 242. An. 1706, ff. 78. L i t u r g i c o n ad usum Melkitarum. 243. Saec. xiii-xiv, ff. 234. Quattuor E v a n g e l i a . 244. An. 1788, ff. III. 146. Partes XII-XVI operis de t h e o l o g i a mor a l i auctore Iohanne Claudio de la Poype de Vertrieu episcopo Pictaviensi (f 1732). Ff. I—1 r. 143-146 vac. 245. Saec. xvm, ff. VII. 67. P e n t e c o s t a r i o n . Ff. I-VII. 61-67 vac. 246. Saec. xvi, ff. 102. Opus i u r i d i c u m incerti auctoris in principio mu­ tilum. Ff. 100«-102 vac. 247. An. 1645, ff. 208. *(f. 1) Galal ad-d!n Abu Bakr 'Abd ar-Rahman asSuyuti kitab sihnm al-isabah f i ' d-da' awat al-mugabah (Br. II, p. 147, n. 38). 2(f. 10) Eiusdem auctoris kitab al-minhah fi's-sabhah mut. (Br. II, p. 152, n. 187). 3(f. 12) Kitab fi't-tasawivuf, auetore as-Samarqand!. 4(f, 202) As-Suvuti al-kaif 'an mugtlwazat hadihl'l-ammah al-alf. (Br. II, p. 151, n. 135). 248. Saec. xvm, ff. II. 290. A n t h o l o g i o n ad usum Melkitarum. Ff. I - l r . 287-290 vac.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

E. T isser a n t , Inventaire des Mss. arabes Borgia

23

248. An. 1781, if. II. 89. L i t u r g i e on ad usum Melkitarum. Ff. 1-1. 73«. 8489 vac. 250. Saec. xv, ff. 355. D i a t e s s a r o n , versio arabica Abü’l-Farag 'Abd Alläh b. at-Tïb. 251. Saec. XVII, ff. I. 179. Opus a p o l o g e t i c u m adversus Graecos auctore quodam missionario s. I. cui titulus ad-dam' al-masgUm 'ali inliqiq ar-Ram . Ff. I. 176«-179r vac. 252. Saec. xiv-xv, ff. 119. Abü 'Abd Allah Muhammad b. 'Abd Allah b. Sa'ïd b. al-Hatib Lisân ad-dïn liber III operis cui titulus rayhanat al-kuttib w a-nugat al-muntäb (Br. II, p. 263). 253. Saec. xvm -xix, ff. 26. A l c o r a n i sectio 30. Ff. I r . 26« vac. 254. Ff. 69. Fragmenta. 255-258. Saec. xvii, ff. 127. 125. D i c t i o n a r i u m arabico-latinum. Ff. 124. 125 eod. 256 vac. 257. An. 1718, ff. 193. As-Silm al-Muganni as-Safi abu 1-Fadä’il Ibn al-'Assai c o n l e c t i o c a n o n u m cui titulus al-magmu' as-jafawt e cod. Vat. arab. 462. Ff. 1. 191-193 vac. 258. An. 1805, ff. 31. *(f. 1«) 'Ali b. Sultan Muhammad al-Qari’ al-Harawi al-m alhur 'ali's-sunnah al-a'yin hubb al-hirrah min al-aym in (Br. II, p. 394, n. 12). 2(f, 12«) Abü ’1-Fadl 'Abd ar-Rahmän b. abi Bakr b. Muhammad b. abi Bakr Galâl ad-dïn as-Suyütï al-awg f i habar 'Aug (Brock. II, p. 151, n. 138). Ff. 8 «. 9«-12r. 19« vac. 259. An. 1827, ff. 170. G r a m m a t i c a a r a b i c a auctore Gabrihele Farhat. Ff. 1)·. 170 vac. 283, Saec. xvii- xix, ff. 474. F r a g m e n t a plurium codd. Ff. 1-9. 11«. 12 r. 71«. 72. 74r. 410r vac. 261. Saec. xvii, ff. 206. Burhau ad-dïn Ibrâhîm b. Muhammad b. Ibrâhîm al-Halabï opus de iure hanefltico m ultaqi al-abhur. F. I r vac. 262. Saec. xvm, ff. 80. C a r m i n a sine auctoris nomine. Ff. I r . 79«. 80 vac. 283. Saec. xvn, ff. 68. A l c o r a n u s in fine mutilus. F. I r vac. 264. An. 1802, ff. I. 107. Tractatus de c o n p u t o p a s c h a l i an. 1772 conpositus, cui titulus praefigitur kitib muhtasar al-hisib al-gayyid as-sahih f l yawrn 'ayd qiyämat as-sayyid al-Maslh. Ff. I. 1. 107 vac. 265. Saec. xvm, ff. III. 49. ](f. 1 «) Excerptum ex opere Ihwän as-Safa. 2(f. 24 «)conpendium historiae anteislamicae brevissimum. 3(f. 27«) Husavn b. Mu'in ad-dïn al-Maybudï muhtasar maqisid hikmat falisi fa t a l - Arab al-musamma gânï gëtï nümä ay y mir'at musawwar al-'ilam fih i. (Br. II, p. 210). Ff. I - l r . 2527 r. 47-49 vac. 288. Saec. xvm, ff. 440. K a t a m e r o s festorum ad usum Coptitarum arabice, quaedam ft. coptice arabice. Ff. 275«-280. 329. 330. 364«-370. 421. 422r vac. 267. Saec. xvi et xvm, ff. IV. 274. E u c h o l o g i o n ad usum Melkitarum. Ff. I-IV. 272-274 vac. 268. Saec. xvm, ff. 16. Opusculum g r a m m a t i c u m quod inscribitur muhtasar fi's-sa rf Fi. l r . 16 vac. 269. An. 1800, ff. 146. Eliae b. al-Fahr, cognomento Ibn al-Fahr at-Taräbulusï, melkitae opus t h e o l o g i c u m de sacramentis, peccatis et poenis ecclesia­ sticis. Ff. 145-146 vac.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

24

Miscellanea F r . E h r l e . V

270. An. 1703, fl. 206. Opera g r a m m a tic a lia , ‘(f. 5) Abu 'Abd Allah Muhammad b. DawQd as-Sahäg al-Garümi kitäb al-agurümiyyah an-nahüniyyah. 2(f. 21) Muhammad b. Ahmad b. 'Ali al-Gayti, cognomento Nagm ad-din kitäb trüb al-agurümiyyah (Br. II, p. 238, n. 11). Ff. 1-3. 206«-207 vac. 271. Saec. xvni, ff. 164. E u c h o lo g io n parvum ad usum Melkitarum. Ff. 1. 2. 4«-6/\ 162«. 163. 164« vac. 272. Saec. xvm , ff. 62. Opus a s c e tic u m per interrogationes et responsiones cui titulus al-baht ar-rähin f l fabs al-kahin. Ff. 1 r. 61«. 62 vac. 273. Saec. xvi-xvn, ff. 115. *(f. 2«) commentarius carminis cui titulus alqasidah al maqsßrah auctore 'Umar b. al-Wardî (cf. Br. II, p. 240). 2(f. 64«) com­ mentarius carminis cuiusdam Ahmad b. 'Abd ar-Razzäq Mu'in ad-din Abû Nasr at-Tantaräni (cf. Br. I, p. 252). 3(f. 96«) commentarius carminis inscripti alqasidah al-viansubah ili minia. al-laliCif wad-daqa'iq auctore Abü’l-Fath 'Ali b. Muhammad al-Bustî (Br. I, p. 251). F. 1« vac. 274. Fragmentum. 275. (K. V. 8, dein syr. 66). An. 1530, ff. 143. Opuscula g r a m m a tic a lia . *(f· 1 ») Ahmad b. 'Ali b. Mas’üd mar ah al-arwdb. 2(f. 72«) Paradigmata. *(f. 75«) 'Izz ad-din abû ’l-ma'âlï Ibrahim b. 'Abd al-Wahhâb az-Zangânî tasrlf al-'lzzï. (f. 90«) Anonymi auctoris al-maqsüd f l ’t-tasrïf. 5(124«) bina' a l-a fa l. c(f. 135) Paradigmata.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

E. T isser a n t , Inventaire des Mss. arabes Borgia

25

ADPENDICES I. Ordo primus cum secundo et hodierno conlatus. I

II

H od.

I

II

H od.

I

II

H od.

I

1

150

XXXIV

77

192

LXV

L

124

li

II

139

XXXV

80

193

LXVI

LI

160

111

III

48

XXXVI

XXVII

186

LXVIII

LUI

85

IV

IV

34

XL1I

XXX

29

LXIX

LIV

28

V

V

126

XLIII

XXXI

252

LXX

LV

20

VI

VI

67

XLIV

XXXII

5

LXXI

LVI

45

VII

VII

129

XLVI

75

65

LXXII

LVII

ture. 36

Vili

Vili

77

XLVII

XXXIV

132

LXXIII

82

ture. 77

IX

IX

27

XLVIII

XXXV

127

LXXIV

LVIII

ture. 18

X

X

22

XLIX

XXXVI

128

LXXV

Lvnn

190

XIII

XI

90

L

XXXVII

169

[lxxvi]

LX

53

XV

XII

86

LI

XXXVIII

159

LXXVII

74

12

XVIII

XV

98

LII

83

166

LXXVIII

LXI

44

XXII

XVIII

188

LIV

XL

163

LXXIX

LXII

39

XXIII

XIX

184

LV

XLI

171

LXXX

[lxiii]

50

XXIV

79

196

LVI

XLII

170

LXXXI

LXIV

31

XXV

XX

197

LV11

84

162

LXXXII

LXV

pers. 20

XXVI

XXI

185

Lvm

XLIII

172

LXXXIII

LXVI

145

XXVII

XXII

195

LIX

XLIV

165

LXXXIV

85

ture. 74

XXVIII

XXIII

187

LX

XLV

164

LXXXVili

LXIX

13

XXX

XXIV

41

LXI

XLVI

161

XCI

LXXI

131

XXXI

XXV

191

LXII

XLVII

167

xcv

LXXII

10

XXXII

78

194

LXIII

XLVIII

125







XXXIII

XXVI

6

LXIV

XLIX

130







www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Miscellanea F r. E h r l e . V.

II. Ordo secundus cuín primo et hodierno conlatus.

I

H od .

II

I

II

I

H od.

I

150

XXX

XLU

29

LVII

LXXn

ture. 36

II

II

139

XXXI

XLUI

252

L vm

LXXIV

ture. 18

III

III

48

XXXII

XLIV

5

LVIIII

LXXV

190

IV

IV

34

XXXIV

XLVII

132

LX

[lxxvi]

53

V

V

126

XXXV

XLVIII

127

LXI

LXXVIII

44

VI

VI

67

XXXVI

XLIX

128

LXII

LXXIX

39

vn

VII

129

XXXVII

L

169

[lxih ]

LXXX

50

VIII

VIII

77

xxx v rn

LI

159

LXIV

LXXXI

31

IX

IX

27

XL

LIV

163

LXV

LXXXII

pers. 20

X

X

22

XLI

LV

171

LXVI

LXXXIII

145

XI

xm

90

XLII

LVI

170

LXIX

LXXXVIII

13

XII

XV

86

XLIU

LVI1I

172

LXXI

XCI

131

XV

XVIII

98

XLIV

LIX

165

LXXII

xcv

10

XVII



64

XLV

LX

164

73



177

XVIII

XXII

188

XLVI

LXI

161

74

LXXVII

12

XIX

XXIII

184

XLVII

LXII

167

76

XLVI

65

XX

XXV

197

XLVIU

LXI1I

125

77

XXXIV

192

XXI

XXVI

185

XLIX

LXIV

130

78

XXXII

194

XXII

XXVII

195

L

LXV

124

79

XXIV

196

XXIII

XXVIII

187

LI

LXV1

160

80

XXXV

193

XXIV

XXX

41

LIII

LXVIII

85

82

LXXIII

ture. 77

XXV

XXXI

191

LIV

LXIX

28

83

LII

166

XXVI

xxxrn

6

LV

LXX

20

84

LVII

162

XXVII

XXXVI

186

LVI

LXXI

45

85

LXXXIV

ture. 74

II

H od .

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

27

E. T isser a n t , Inventaire des Mss. arabes Borgia

III. Notae Nicolai Olivieri cum hodiernis conlatae. Oliv.

H od.

1 · N.® 9 · lett. B

156

H od.

Oliv.

H od.

Oliv .

1 · N.° 30 · lett. A

101

1 · N.° 42 · lett. A

31



31



44



43



39



10

-

119

-

38



25



44



50



11



120



39



218



48

-

145



12



121



41



24



58



70



14

-

149

IV. Ordo penultinius cum hodierno conlatus. P enult. H od. P enult. H od. P enult. H od. P enult. H od. P enult. H od.



I

· 12

1



i

· 6

29

K i · 26

48

K · ii

2

67

K · H 23

87

24

88

9

23



7

30



27

49



3

68



J · n · 22

5



8

31



29

50



4

69



25

89



5

70



26

90

27

91

i · VI — —

23

2



9

32



31

51

24

3



10

33



32

52



6

71



25

4



11

34



33

53



7

72



28

92



8

73



29

93

30

94



26

6

-

12

35



34

54



27

7



13

36



35

55



9

74





28

8

-

14

37



36

56



10

75



31

95 96

9



15

38



37

57



11

76



32

30

10



16

39



38

58



12

77



33

97

— 31

11



17

40



39

59



14

78



34

98



35

99

— 29 —

— 32

12



18

41



40

60



15

79

— . 33

13

-

20

42



41

61



16

80



36

100

K · i •1

24



21

43



42

62



17

81



37

101

K· in • 1

102

103



2

25

-

22

44



43

63



19

83



3

26



23

45



44

64



20

84



2



4

27



24

46



45

65



21

85



3

104

4

105



5

28



25

47

K · ii

1

66



22

86



www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

28

Miscellanea F r . E h r l e . V.

P enult . H od . P enult . H od . P enult . H od. P enult . H od. P enult . H od .

K· m

5

106



6

107



7

108



8

109



K - iv 11

130



12

131



13

132

14

133



9

111



15

134



10

110



25

136



11

112



28

135



15

113



30

137



16

114

K· v

2

138



17

115



3

139



18

116



4

140

K · v 21

153



22

154



23

155



24

156



25

157



K· v° 22

177



23

178



3

202



25

179



8

203



27

180



9

204



28

181

k · li · 3

205

k · iii · 2

226

K - viii • 2

201

26

158



29

182

K -v° • 1

159



34

183



3

206



2

160



37

184



4

207



3

161



38

185



5

208



4

162



39

186



6

209



5

163



40

187



7

210

6

164



41

188



8

211



19

117



5

141





20

118



8

275



7

165



42

189



9

212



21

119



9

142



8

166



43

190



10

213



22

120



11

143



9

167



44

191



11

214



10

168



45

192



13

215



23

121



12

144



24

122



13

145



11

169



46

193



14

216



25

123



14

146



12

170



47

194



15

217

K· iv

5

124



15

147



13

171



48

195



16

218



6

125



16

148



14

172



49

196

k·y· 3

219



7

126



17

149



16

173



50

197



4

220



8

127



18

150



17

174

K· vi 14

198



5

221



9

128



19

151



18

175

15

199



6

222



10

129



20

152



20

176

K - vii 6

200



www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

E. T isser a n t , Inventaire des Mss. arabes Borgia

29

INDEX PERSONARUM ET RERUM 'Abd al-'Aziz (Abu ’l-Fadâ’il 'Izz ad-dîn) b. Muhammad al-Wafa'ï, 217. ’Abd al-Galîl, 88. 'Abd al-Gâni an-Nabulusï, 88. 'Abd Allâh (Abü ’1-Hasan) al-Bakri, 125.. 'Abd Allah (Abü Muhammad) b. Muslim b. Qutaybah 132,. 'Abd Allâh (Abü ’1-Fath) b. al-Fadl, 27. 42. 73. 77,. 'Abd Allâh (Abü Muhammad) b. Sa'ïd as-âaugalï, 1322. 'Abd Allâh (Abü ’1-Farag) b. at-Tïb al-'Irâqî, 199. 231. 250. 'Abd Allâh b. 'Umar al-Baydawî, 145. 'Abd Allâh Zâhir al-Halabï, 157. 'Abd al-Qâhir b. 'Abd ar-Rahmân al-Gurgânï, 253. 442. 503. 742. 'Abd ar-Rahmân (Galâl ad-dïn Abü Bakr) as-Suyüti, 247,. 2. 3. 'Abd as-Salâm b. 'Abd al-'Alim, 124. Abelly, Ludovicus, 144. Abraham Ecchellensis, 18. Abü 'Amr b. 'Abd al-Barr, 171,. Abü ’1-Barakât (âams ar-ri’âsah) dictus Ibn Kabar, 116. Abü Isliâq b. Fadl Allâh, 22. Abü ’i-Qâsim b. Baskwal, 128. Abü "Umar b. 'Abd Allâh b. Muham­ mad b. 'Abd al-Barr an Namirï, 127. al-Agurram iyydh (al-muqaddimah — vel — an-nahaniyyak), 183,. 270,. — Commentarius, 79. Ahikar, 2015. Ahmad b. 'Abd ar-Razzâq Mu'în ad-dïn Abü Nasr at-Tantarânï, 2732· Ahmad b. 'Ali b. Mas’üd, 24,. 31,. 39.. 275,. Ahmad (Fahr ad-din) b. al-Hasan al-Gârabardï, 5,. Ahmad (Abü’t-Tayyib) b. al-Husayn al-Mutanabbî, 152.

Ahmad b. Muhammad b. Sa'ïd alGaznawî, 12. A lc h im is tic a , 933. 4. Alcoranus, 23. 41. 51. 52. 53. 61. 64. 78. 184-197. 208. 215. 253. 263. — Commentarii, 132,. 2. 'Ali Calabi b. 'Amr Allah, dictus Kinâlizâdâ al-Hamïdï, 26. 'Ali Calabi ar-Rümï, dictus al-mu'allif al-gadîd, 92 4. 'Ali (Abü’1-Hasan) b. al-Hasan b.'Alî al-Mas'üdï, 132 c. 'Ali (Abü ’1-Fath) b. Muhammad al-Bustî, 273. 'Ali (Abü ’1-Hasan) b. Muhammad an-Nïsabürî al-Mütaw'i, 164. 'Ali b. Sultân Muhammad al-Qâri’ al-Harawî, 258. 'Amr b. Mattâ, 198,. Antonius (s. I.), 69. al-anivâr, 125,. A p o c r y p h a , 672. 2014.5. 2232. al-arba'ln f l usai ad-dtn, 162. A s c e tic a , 62. 81. 115. 133. 134. 173 2. 198 2. 209. 272. A s tr o n o m ic a , 53. 105. 217. 240. — tabulae 10. 91. 105 3. 4. alar al bilad wa-ahbar a l- ibid, 16. Athanasius IV Dabbäs, 63. s. Augustinus, 100. 107-111. 118. 122. 123. — pseudo-Augustinus, 38. Avicenna, cf. al-Husayn b. 'Abd Allâh. al-aw im il fin-naha, 253. 442. 503. 74,. bad’ al-halq wa-qisds al-anbiyi, 165. badr as-sifir 'an ans al-m usifir, 168. al-baht ar-rihin f l fahs al-kihin, 272. s. Basilius, 153,. al-Baydawî, cf. 'Abd Allâh b. 'Umar,

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

30

M iscellanea F r . E h r l e . V.

B ib lic a : Genesis, 48.. 150. 154; Exodus, 48; Pentateuchus, 129. 139. 239J; Psalterium, 27. 28. 77; Ecclesia­ sticus, 2013; Evangelia, 48. 71. 95. 226. 239 3. 243. (Diatessaron) 250; Actus Apostolorum, 34. 48. 67 j. 126; Epi­ stulae s. Pauli, 34, 48; Epistulae ca­ tholicae, 34; Apocalypsis, 34; Novum Testamentum,203.— Commentarii, 154. 231. B u lla Eugenii IV, 177. Busembaum, Hermannus, s. I. 181. 238. bina' a l-a fn l 24 4. 314. 39 4. 275 5. Cacciari, Petrus Thomas, 138. C a ll i g r a p h i a , 84. Canones apostolorum, 225. 6. Canones Clementis, 22 7. C a rm in a , 53. 87. 88. 90.152.173x. 175j . 6. 180. 210. 212. 262. — Commen­ tarii, 1324. 273. C o n c ilia , 147. 179. 223. 224^ s. Cyrillus Hierosolymitanus, 72. data 'il al-hayrnt wii-lawdriq al-anwar f i ¿ikr as-saldh 'alin-nabl almuhtilr, 37. 45. ad-dam' al-masgum 'ala iniiqaq arRam, 251. Didascalia apostolorum, 222. durar al-gawwos f i muhadirat albawass, 160 j. 170. ad-durrah al-bayda’ wal-yaqutah al-hamra', 92 4. Elias b. al-Fahr at-Tarabulusi, di­ ctus Ibn al-Fahr, 269. Elias Nisibenus, 21. 198s. 225. s. Ephraem, 88. 146. 2233. Eugenius IV, papa, 177. Exercitia spiritualia, 173¡. Fadl Allah b. Sim'an dictus Ibn asSikandari, 98. fasi ma'qad f i ma ani awamil ali'ràb, 82. il Fiore delle virtù, 209. f i 't-tasaw w uf 247 3. Franciscus Romorantinus, o. Cap., 75. 155. Fromage, Petrus, s. I., 55. 1732.

Gabrihel Farhât al-Halabî, 82. 173 j. 212. 259. Gabrihel b. al-Qula’î, 136. 137. 175 4. Ga'far (Kamâl ad-din abü’l-Fadl) b. Taglib b. Ga'far al-Adfuwî, 168. al-Gârabardï, cf. Ahmad b. al-Hasan. gawahir al-qur’dn, 65j. al-gawharah an-nafisah f i 'ulam al-kanisah, 56. al-Gazâlï, cf. Muhammad b. Muham­ mad. al-Gaznawï, cf. Ahmad b. Muham­ mad. al-Gazûlï, cf. Muhammad b. Sulayman. Georgius Beniamin, 114. G e o g ra p h ic a , 16. 91. 136. 235 Georgius al-Karmasdäni, 13. Georgius al-Makïn, 232. Germanus Adam, metropolita Aleppensis, 141. 237. Gisolfo, Petrus, 48. Gonzalez, Tyrsus, 114. G ra m m a tic a , 5.15. 24. 25. 30. 31. 39. 44. 50. 74. 79. 82. 921. 145. 156. 183. 218. 259. 268. 270. Gregorius Iesu, metropolita Hiero­ solymitanus, 209. s. Gregorius Nazianzenus, 28. 142. s. Gregorius Nyssenus, 93. 153.,. 3. al-Gurgäni, cf. 'Abd al-Qähir b. 'Abd ar-Rahmän. H a g io g r a p h ic a , 98 — prodigia B. M. V. in urbe Atrib, 2235; S. An­ dreas, 223 3; s. Antonius, 103.158 ; s. Cy­ rillus Alexandrinus, 103. 158 ; s. Ephraem 146 ; filius regis, 2193 ; s. Iohannes ad-dalami,martyr,2196; s. Iohannes Calybita, 219 2; s. Isaias Aleppensis, 219t ; s. Michahel et soror eius, 219 4; s. Zina et soror eius Sara, 219 5. Hälid (Zayn ad-din) b. 'Abd Allah b. Abi Bakr al-Azhari, 79. al-Hariri, cf. al-Qäsim b. 'Ali. hazinat al-asrär wa-hatk al-astdr, 92 j." Hibat Alläh (Abü’l-Qäsim) b. Salamah b. Nasr b. 'Ali al-Bagdädi, 132 3.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

E. T isser a n t , Inventaire des Mss. arabes Borgia H is t o r i a n a t u r a l i s , 89. H is to r ic a , 1326. 136. 198!· 2234. 232. 265j. H o m ilia e , 59. 99. 106. 200. al-Husayn (Abii 'Ali) b. 'Abd Allah b. Sina. 87j. 4. g. 9. jq. Husayn b. Mu'în ad-din al-Maybüdï, 265. h y m n u s acathistus, 77]. Iacobus Sarugensis, 59. 88. Ibn al-'Assâl (as-Silm al-Muganni as-Safi Abü’l-Fadä’il), 1482. 230. 240. 257! Ibn al-Fahr, cf. Elias. Ibn al-Hägib, cf. 'Utmän b. 'Umar. Ibn Kabar, cf; Abü’l-Barakät. Ibn Sabbä', cf. Yuhannâ b. Abi Zakariyä. Ibn as-Sikandari, cf. Fadl Allah b. Sim'än. Ibrâhîm ('Izz ad-din abü ’1-ma 'äli) b. 'Abd al-Wahhäb az-Zangäni, 242. 312. 392. 44i. 2753. Ibrähim (Abü Ishäq) b. Abi Bakr b. 'Abd AHäh b. Müsä al-Ansäri at-Tïlimsäni, 1602. Ibrähim b. 'Ali b. Muhammad b. Farhün al-Ya'muri, 160. 170. Ibrähim (Abü’l-Qäsim) b. Ishäq alWarräq al-Bäbi 1632. Ibrähim (Burhän ad-din) b. Muham­ mad b. Ibrähim al-Halabi, 261. s. Ignatius de Loiola, 1732. Ihwän as-Safä, 265. Illuminatus a Pophis, 84. s. Iohannes Chrvsostomus, 623. 69. 106. 143. Iohannes Claudius, cf. Vertrieu. s. Iohannes Climacus, 134. s. Iohannes Damascenus, 42. 73. Iohannes Moschus, 62,,. Ioseph II, patriarcha Chaldaeorum, 198g. Ioseph V, patriarcha Chaldaeorum, 220.

Ioseph (Carmelites discalceatus), 49. iqän at-lanq al-hädl ila malkut as~ samaic/lt, 75. 155.

31

i'räb al-Agurramiyyah, 2702. s. Isaac Ninivita, 133. Ishäq as-Sadri, ep. Tripoleos, 170!. Ismä'il (Abü Nasr) b. Hammäd alGawhari, 204. Istruzione per ben Missionare, 48. Iu s : canonicum 22. 97. 137. 148. 177.199. 230. 257. — moslemicum, 1. 85. 104. 124.127.1323. 1712. 246. 247 2. 261. al-kafi f l 'l-fiqh, 127. al-kufiyah f i 'n-naha, 25 j. 50,. 74,. 1833. — Commentarius, 443. K a le n d a r iu m , 73 3 — tractatus, 264. Kalila et Dimna, 213. a l-k a if 'an mugüwazat hndihi 7 ummah a l- a lf 2474. k a if al-fada’ib ad-durziyyah war a if an-nasß'ih al-masihiyyah, 96 2. k a if al-qina' f l rasm al-arbn', 105i. kifäyat al-mubtadi’, 743. kifäyat al-waqt limä'arifat ad-dair wa-fadlat as-samt, 217. Kinalizädä, cf. 'Ali Calabi. de Lancosne, 149. s. Leo Magnus, 102. 138. L e x ic a , 70. 119-121.204. 206; arabico-latina, 13. 255. 256; arabico-persico-turcico-latinum, 10 1 ; latino-arabicum, 149. L i t t e r a e e le g a n tio r e s , 205. 225. 239 5. 252. L i t u r g i ca. Copti tarum : 57; horojogia, 2. 7; lectiones (Katameros), 8. 58. 80. 140. 266. — Latinorum: martyrologium, 112 ; rituale, 33. — Melkitarum: anthologia, 241.248; euchologia, 267. 271; horologion, 178; lectiones 9. 63. 68. 248; missalia 14. 242. 249; pentecostarion, 245; sticherarion, 36; synaxarium, 202; typicon, 228-229. — Syrorum: lectiones, 201 j . 2. lubb al-albäb f i 'Um, al-'iräb, 145. Macarius monachus, 146. Macarius, filius Pauli, patriarcha Antiochenus, 117.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

32

Miscellanea Fk. E h r l e . V.

al-madnùn bihl 'ala gayr ahlilv, 653. al-magodilah, 163,. ai-magma.' as-safâwî, 148 2. 257. manxumah f i ’l-kuhl, 87 3. al-man^umah f i ’t-tibb, 87, . 9. maqdsicl al-falasifah, 11 . al-maqsad al-asntl f i iirh a i-a sm i Allah al-husna, 166. al-maqsad f i ’t-ta srif 24 3. 313. 39 3. 275 4. viarah al-arwiib, 24,. 31,. 39,. 275,. al-m aihur 'alà ’s-sunnah al-a'yan hubb al-hirrah min al-ayman, 258. al-Mas'üdî, cf. 'Ali b. al-Hasan. M e d ic a , 87. 131. Menniti, Petrus, 115. al-minhah f i ’s-sabbah, 2472. al-misbab f i ’n-naba, 252. 502. 1834. misbah a~-film ali ica-iddh al-hidmah, 116 M is c e lla n e a , 3. 18. 113. 117. 132. 207. 216. 240. 254. 260. 274. miikat al-amvdr, 652. al-mugni f i ’n-naba, 5,. Muhammad (Abü 'Abd AOäh) b. 'Abd Allah b. Sa'îd b. al-Hâtib Lisân ad-dlnj 252. Muhammad b. 'Abd ar-Rahmân b. Muhammad al-'Umâri al-Maylânï,52. Muhammad b. Ahmad b. 'Ali alGaytï Xagtn ad-dïn, 2702. Muhammad (Abü 'Abd Allah) b. Ah­ mad b. Mutawwaf al-Kanânî at-Tarafî, 125 g. Muhammad (Abü ’1-Hiläli b. Ahmad b. Sa’îd ai-Haqarmï, 159. Muhammad (Sams ad-dîn) b. Ah­ mad b. Sulayinâm b. Kamäl Päsä, 207,. Muhammad (Abü 'Abd Allah) alAnsarï Abü ’1-Gays al-Andalüsî, 183 2. Muhammad b. 'Atiyah b. 'Abd alHayy b. Zahïrah al-Hanbalï, 1052. Muhammad Calabî, ci. Muhammad b. Pîr 'Ali. Muhammad (Abü 'Abd Allah) b. Da■wüd as-Sahâg al-Garümï, 185,, 270,. Muhammad (Abü Bakr) b. al-Husayn al-Agurrî, 159 2.

Muhammad (Sams ad-dïn) b. Makkï, 87 ;. Muhammad (Abü 'Abd Allah) b. Mu­ hammad b. Ahmad b. Muhammad b. al-Attâr al-Bakrï as-Safi'ï, 105,. Muhammad (Gamal ad-dîn) b. Mu­ hammad b. Muhammad b. al-Hasan b. Nubätah al-Fariqï al-Hudâqï al-Misrï, 239 5. Muhammad b. Muhammad ab-Tïzïnî, 105 4. Muhammad (Abü Hâmid) b. Muham­ mad at-Tüsî al Gazâlî, 11. 65. 162. 166. Muhammad b. Pîr 'Alï Muhyï addîn al-Birkawï, dictus Muhammad Ca­ labî, 74 3. Muhammad (Saraf ad-dîn Abü 'Abd Allah) b. Sa'îd al-Büsïrï, 534. Muhammad (Abü 'Abd Allah) b. Sulaymân b. Abï Bakr al-Gazülî as-Simlaiï, 37. 45. Muhammad (Abü’t-Tähir) b. Ya'qüb b. Muhammad h. Ibrâhîm Magd ad-dîn as-Sirâzï al-Firüzâbâdî, 119. 121. 206. muhtasar al-bisâb al-gayyid as-sahïh f i yavjm 'ayd qiyämat as-sayyid alMasïh, 264. muhtasar f i àikr tabaqat ashab almnafiyyah, 26. muhtasar f i ’s-sarf, 268. muhtasar maqäsid bikmat faldsifat at-'Arab al-musamma gânï gëtï nürnä ayy mir’at musmvwar al-'alam fïha, 265. multaqd al-abhur, 261. murug ad-dahab, 132 „ . Mutä al-Adïb = Musa al-'Uqabï (?), 88 . Müsâ al-'Uqabi, 772. 88 (?). 90. mulkil al-quran, 132,. Mustafa b. Pîr Muhammad Muslih ad-dîn al-Aydini Bostan Effendi, 92 3 . Mustafa b. Zakarïvâ b. Aydugmis al-Qaramânï, 29. al-Mutanabbï, cf. Ahmad b. al-Husayn. al-Mutarrizï, cf. Nâsir b. 'Abd alWahhâb. ’

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

E. T isser a n t , Inventaire des Mss. arabes Borg'ia a n - n a f al-am ili f i wad' fa il ad­ d i'ir 'ala 'r-ruhdm, 105 4. naqd a l-’aqa’id ad-durziyyah bi’idah al-qawd'id al-masihiyyah, 96,. an-ndsih wal-manstth, 132.,. Näsir ( Abü’l-Fath) b. 'Abd as-Sayyid al-Mutarrizï, 252 . 502. 1834. Nicon, Georgius, 228. 229. s. Nilus, 624. nuzhat al-m ustam ti'ïn wa-rawdat al-hd'ifln, 171,. P a r a d i g m a t a , 245. 395 2752. 6. P a t r i s t i c a , 38. 62. 69, 72. 100. 102. 107 - 111. 118. 122. 138. 142. 143. 146, 153. 223 3 . Paulus (Anba) al-Büsî, 224 2. Paulus, ep. Monembasiae, 622. Paulus ar-Râhib al-Halabï, ep. Sidoniensis, 236. il Penitente istruito a ben confes­ sarsi, 55. Petrus at-Tüläwi, 4. 179. P h i l o s o p h i c a , 4. 11. 42. 73,. 92 2. 265. P o le m ic a , 21. 75. 96. 114. 135,. 141. 174. 211. 236 2. 251. P r e c e s Christianae, 19. 32. 35. 49. 54. 60. 86. 182. 220. 221. — moslemicae, 6. 20. 37.40. 43.45.53. al-qastdah al-burdah, 53 4. ai-qasldah al-K indiyyah (commen­ tarius), 1324. ai-qasldah al-mansabàh ìli minia al-lata ì f wad-daqi'iq, 273 3. ai-qasldah al-maqsßrah, 273,. al-Qäsim (Abu Muhammad) b. 'Ali b. Muhammad al-Harirï, 205. al-qim üs al-muhlt wa-qdbns al-waslt, 70. 119-121. 206. al-Qazwînï, cf. Zakariyâ b. Muham­ mad. qisas al-anbiyd, 1252. rawdat al-haqa'iq li-ahl al-tahqlq, 159,. rayhanat al-kuttdb wa-nug'at almuntäb, 252. risdlah f l ’l-qada1 wal-qadar, 207,. risdlah ila Abi'l-'Ald, 21. • -

T ìV

T T rr p T jy 1 ’

33

risdlah muhtirah f l m a'rifat ta fas­ sui ar-rub' wa-rasmihï bil-muqantardt ai-iimdliyyah, 1052. Saadia, 129. as-sahah f i 'l-lugah, 204. Sâlim, Leontius, 38. as-Samarqandï, 2473. Samuhel,discipulus Barsaumae, 233. iarh al-mugnl f l 'ilm an-nabn lilGdrabardl, 52. iarh risdlat lbn-Zaydün, 239. Savary de Brèves, 149. Scala Paradisi, 134. Segneri, Paulus, 55. Sergius, patriarcha Constantinopolitanus, 77. Severus b. al Muqaffä’. ep. Asmonaeorum, 223,. 224,. sihdm al-isabah f l ’d-da'awdt almugabah, 247,. Spelunca thesaurorum, 135 2. Sulaymän Laodicensis, 83. ta f sir garlb al-qur'dn, 132 2. ta srif al-Izzl, 24 2. 312. 39 2. 44,. 275 3. — commentarius, 30. at-taudlh, 29. Testamentum D. N. I. C., 22,. T h e o lo g ic a Christiana, 17. 46.47. 48. 55. 56. 732. 83. 93. 94. 116. 144. 151. 155. 157. 175,. 176. 181. 1983. 214. 218. 2212. 222. 2242. 227. 234.236,. 237. 238. 239 2. 244. 269. — moslemica, 12. 29. 65. 160. 162. 163. 166. 169. 170. 171,. 2473. 4. 258. s. Thomas Aquinas, 234. Tituli apostolorum LXXXI, 22 4. T r a d itio n e s , 66. 76 125. 130. 159. 161. 164. 165. 167. 172. 207,. 247,. Traditiones apostolorum XXX, 223. tuhfat al-'agd'ib wa-turfat al-gara'ib, 89. Tühî, Raphahel, 48. 62. 94.107-111. 112. 113. 115. 117. 119. 138. 143. 144. 146. 147. 154. 158. 240. 'Ubayd Allah b. Mas'üd b. Sadr asâarï’ah, 1 . 'Ubayd Allah b. Mas'üd b. Sadr asSari'ah at-tanî al-Manbübï, 104.

3

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

34

M iscellanea F r . E h r l e . V.

'Umar b. al-Wardí, 273,. 'Umarah (Abü Rifa'at) b. Watimah b. Músa b. al-Farât al-Farisî, 165. urgüzah f l bajb al-hilt, 87 6. urgazati fil-batan, 87 7. urgüzah f l tadtñr as-suhül fi'l-fu s a i al-arba’ah, 87 4. urgüzah fl't-tairlb, 8710. urgüzah kifayat murtâd f l 'ilm alabwül wal-aribüd, 87 2. urgüzah latlfah f l qadàyü Ibuqrdi al-hamsah wal-'airün, 87 8. urgüzah ivagirah f i 'idad al-uruq al-mafsüdah, 875. 'Utmân (Abü ’Amr) b.Sa'ïd b. 'Utmân al-Mukrî ad-Danï al-Qurtübï, 169. 'Utmân (Gamil ad-dîn abu 'Amr) b. 'Umar b. Abü Bakr al Malikl dictus Ibn al-Hâgib, 25,. 50,. 74,. 183 3. Les Vérités principales de la foi et de la justice chrétiennes, 144. Vertrieu (Iohannes Claudius de la Povpe de), 244.

V ita e , 26. 128. 168. 233. al-wagiz lit-taqrib 'ala ’(-talib an~ naglb, 124. al-w aqf at-tâmm wal-w aqf àl-kafi wal-husn f t kitab Allah, 169. wiqâyat ar-riwayah f l masa’il alhidayah (commentarius), 1. 104. Yuhannâ b. Abi Zakariyâ, dictus Ibn Sabba', 56. Yuhannâ b. Garir at-Takrïtï, 227. Yahyâ b. Ibrâhîm b. 'Abd as-Salâm az-Zanganï, 30. Yosüa' presbyter, 88. zad àl-wa'i^ wa-rawd al-hafi%, 130. Zakariyâ b. Muhammad b. Mahmüd al-Qazwïnï, 16. az-Zangânî, cf. Ibrâhîm b. 'Abd alWahhâb, Yahyâ b. Ibrâhîm. Zuhayr (Abü ’1-Fadl) b. Muhammad al-Muhallabï al-'Afikï Bahâ ad-din alkâtib, 180.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

AD. HEBBELYNCK

INVENTAIRE SOMMAIRE DES MANUSCRITS COPTES DE LA BIBLIOTHÈQUE VATICANE

S ommaire: I. Le fonds Vatican Copte. — II. Le fonds Borgia copte: 1. Partie bohaïrique; 2. Partie sahidique; 3. Partie fayoumique. — III-IV. Les mss. coptes du fonds Barberini et de la Rossiana. — Appendice A: Tableau des concordances des cotes du Catalogue de Zoëga avec les cotes actuelles. — Appendice B : Classement des manuscrits d’après leur contenu.

La Bibliothèque Vaticane possède deux grandes collections de manus­ crits coptes : le fonds Vatican proprement dit et le fonds Borgia. 1 On y trouve, en outre, deux manuscrits appartenant au fonds Barberini et deux fragments de la Rossiana. I. - Le fonds Vatican copte. La partie la plus importante du « fonds Vatican copte > est con­ stituée par les 16 volumes en parchemin de J. S. Assemani. C’est un lot d’environ 3000 feuillets ; Assemani en fit l’acquisition au Couvent de S. Macaire, en Nitrie, à la suite d’une mission que lui avait confiée Clément XI (1715-1717). À l’exception de deux livres bibliques (le Pentateuque et le Psautier) et d’un Recueil d’antiennes, tous ces manuscrits appartiennent au Synaxaire (Homélies, Vies des Saints, 1 On lira a v e c intérêt l’article de M. H . H y v e r n a t : Pourquoi les anciennes collections de manuscrits coptes sont si pauvres, dans Revue Biblique, 2* série, t. 10, p p . 422-428; voir aussi 6 . P a r t h e y , Die koptischen Handschriften in Rom, dans Monatsberichte der Königlich Preussischen Akademie der Wissenschaften eu Berlin, 1869, p p . 2 7 6 -3 0 7 .

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

36

Miscellanea F r . E h r l e . V.

Actes des martyrs). Un bon nombre sont complets, aux autres il ne manque généralement que quelques feuillets; plusieurs portent une date se plaçant au xe siècle ou aux environs ; deux manuscrits seu­ lement ont une date sensiblement postérieure : un M artyre de Jean le Nouveau (1211) et le Recueil d’antiennes mentionné ci-dessus (1218). J. S. Assemani nous a laissé un inventaire sommaire des 16 vo­ lumes dans la liste des Codices coptici quos auctor ex Oriente advexit, annexée au t. I de la Bibliotheca Orientalis; cette liste mentionne aussi quelques manuscrits sur papier de date plus récente, acquis également par Assemani; loc. cit. pp. 617-619; p. 624, nn. 20-22. Au t. III de la Bibliotheca Orientalis, pp. 640-644, paraît une autre série de manuscrits sur papier; autrefois propriété de la Propagande, ils furent versés dans le fonds Vatican en 1723. 1 Tous les manuscrits sur parchemin, à l’ exception du Recueil d ’antiennes, quittèrent Rome pour Paris en 1797, en même temps que d’autres trésors de la Vaticane; cf. Recensio Manuscriptorum Codicum qui ex universa Bibliotheca Vaticana selecti jussu Dni. Nri. Pii VI Pont. Max. Prid. ld. Jul. ann. cioiocc l x x x x v i i Procuratorïbus Gallorum ju re belli, seu pactarum induciarum ergo, et initae pacis traditi fuere, Lipsiae, 1803. La partie copte (parchemin), en tout 15 volumes, y est représentée par les nn. 150,151,155-167, op. cit., pp. 35-39 (nn. 152-154, 168 papier). Pendant leur séjour'à Paris, les 13 volumes du Synaxaire furent décrits plus en détail par Quatremère, Recherches sur la langue et la littérature de l’Egypte, Paris 1808, pp. 118-133. Après avoir rap­ pelé qu’un catalogue des manuscrits avait déjà été publié par Asse­ mani et un autre par un anonyme (ouvrages cités), Quàtremère ajoute qu’il est facile de voir que ni l’un ni l’autre ne sont par­ faitement exacts (p. 118); dans sa description, il omet les manuscrits du Pentateuque et des Psaumes, « attendu que ces ouvrages ont déjà été imprimés », allusion aux éditions de Wilkins (Pentateuque, 1731) et de Tuki (Psautier, 1744). En 1815, le retour des manuscrits à la Bibliothèque Vaticane fut ordonné par les représentants des puissances alliées. 12 1 II ne faut pas les confondre avec le «fonds Borgia copte», passé aussi de la Propagande au Vatican, mais à une époque beaucoup plus récente (1902). 2 V o i r à c e s u j e t : 1° l e s M é m o i r e s d e M g r M a b in o M a b i n i , d a n s Regestum Clementis papae V....... nunc primum editum cura et studio monachorum ordinis 8. Benedicti, Romae, Typ. Vatic. 1885-1888, t. I, pp. coxxvm-oocxxv ; 2“ une étude

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

A d . H ebbelynck , M ss. coptes d u V atica n

37

Les volumes portent encore, à côté de l’ancien cachet de la Vaticane, celui de la Bibliothèque Nationale de Paris. Comme on le verra dans la suite, à propos du classement des manuscrits d’après leur provenance, le fonds Vatican copte com­ prend, outre la collection Assemani (parchemin et papier) et le pre­ mier envoi de la Propagande (papier), un bon nombre de manuscrits sur papier arrivés à Rome à diverses époques. Il était réservé à l’infatigable Cardinal Mai de publier le cata­ logue général du fonds Vatican copte. 1 L’ordre de ce Catalogue, qui compte LXXX numéros, s’accorde avec les cotes actuelles du fonds Vatican copte. Pour les nn. I-LXXVII, Mai s’est servi d’un catalogue manuscrit, œuvre des Assemani ou de l’un des deux, *12 conservé à la Vaticane et intitulé : 47, Codices Coptici ; on y remarque des corrections et même des indications typographi­ ques, de la main de Mai, en vue de l’impression ; à la fin, se lit une note de la même main : « sequuntur Assemaniani duo I et II, id est Vaticani LXXVIII et LXXIX in Assemaniano Catalogo descripti »; ce sont les deux codices que signale un autre catalogue manuscrit de la Vaticane intitulé: Assemani codices, Catalogus Codicum Mss. ad hereditatem b. m. Josephi Simonii Assemani spectantium qui ex fortuito incendio, quod in cubiculis Bibliothecae Vaticanae adnexis, die 30 Augusti anni 1768 contigit, superfuerunt...·, pp. 129-131. Le catalogue publié par Mai a été complété par Ciasca, Supple­ mentum ad Catalogum Codicum orientalium Bibliothecae Vati­ canae, manuscrit déposé au Studio de la Vaticane. La partie copte du Supplément, pp. 127-135, comprend 13 nu­ méros : Cod. LXXXI-XCII (continuation de la série de Mai). A l’excep­ tion d’une scala, cod. LXXXVIII, ce sont des livres liturgiques; presque tous sont mentionnés comme provenant du « Couvent copte de St. Étienne près du Vatican », actuellement le Collège Éthiopien. Les nn. XCIII-C ont été enregistrés à la Bibliothèque Vaticane en 1923 ; le premier portait le n. 93, mais n’était pas catalogué. sur ces M ém oires p a r L. D ellsle , d an s le Journal des Savants, ju illet-a o û t .1892 ; 3“ G. Marini et les collections du Saint Siège en 1198 et 1199, dans Bulletin de la Société des Antiquaires de France, 1889. 1 Catalogus Codicum Bibliothecae Vaticanae, Arabic., etc.... edente Angelo M a io , R om ae MDOCCXXXI, pars 2 , pp. 1 1 4 - 1 7 0 ; l e mêm e catalogu e figure dan s M a i , Scriptorum Veterum Nova Collectio, t . V. 2 « Coptieae lin gu ae m anuscriptorum C atalogum ab alterutro v el utroque sim u l A ssem anio d ilig en ti studio elaboratum .... prelio subjeci » Mai, op. eit., p. x x x i.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

38

Miscellanea F r . E h r l e . Y.

Le catalogue publié par Mai est une oeuvre de mérite. Outre la description des manuscrits et de leur contenu, on y trouve des renseignements sur leur provenance et la traduction des principaux colophons; il s’y est glissé, toutefois, quelques inexactitudes et cer­ taines données demanderaient à être précisées. On sait que chacun des 13 volumes du Synaxaire de la collec­ tion Assemani contient plusieurs manuscrits, le plus souvent indé­ pendants les uns des autres. Mai donne pour chaque manuscrit le fol. du commencement, mais omet parfois la distinction du recto et du verso, distinction d’autant plus désirable que le fol. de Yeæpl. n’est pas indiqué ; en de rares occasions, la désignation du fol. est erronée. L’assignation des dates peut donner lieu à confusion. Souvent, en effet, le catalogue semble attribuer au volume tout entier la date du colophon d’un seul manuscrit. C’est ainsi que pour Vatican LXIX, qui comprend sept parties, il termine comme suit la description de volume: « Is codex scriptus fuit anno Christi 1153 » et cite le colophon du 3e manuscrit, comme daté de A. Mart. 869, tandis.que le 5e manuscrit du même volume porte la date de A. Mart. 649 et le 2e manuscrit, celle de A. Mart. 927: A. D. 1211, détails omis dans le Catalogue (au sujet de la date 869, voir nos observations sur Vat. LXIX). Les dates approximatives du Catalogue Mai sont sujettes à caution. Il a nous paru utile de refaire brièvement l’inventaire du fonds Vatican, avec l’indication du feuillet initial et final de chaque manusscrit et la mention des dates A. Mart, qui se lisent dans les colo­ phons; certains colophons ont plusieurs dates équivalentes qu’on trouvera dans Mai. Nous signalons les feuillets reproduits par M. Hyvernat, dans son Album Palèographique, avec la date qu’il leur as­ signe). 1 La majeure partie des volumes étant en papier, on se contentera de signaler les exceptions (parchem.). Outre les feuilles du texte, la plupart des manuscrits ont des feuilles de garde, ou même un certain nombre de feuilles blanches; parmi les feuilles de garde, plusieurs ont des frontispices ou portent des annotations provenant d’anciens classements; sauf indication contraire, les feuilles de garde et les feuilles blanches ne sont pas 1 Voir aussi E. T isseeant, Specimina Codicum Orientalium, Bonnae, 1914: n. 76, Vat. 57, fol. 45 v; n. 77, Vat. 63, fol. 48 v; n. 78, Vat. 14, fol. 191«, n. 79*. Vat. 71, fol. 60 r.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Ad. H eb bely nck , Mss. coptes du Vatican

39

comprises dans le nombre de foll. que nous assignons aux manuscrits. Nous conservons les chiffres romains de Mai dans l’énumération des volumes; quand les volumes contiennent plusieurs manuscrits, l’ordre de ces derniers est marqué en chiffres arabes; pour la désignation des manuscrits, nous avons maintenu, autant que possible, les ti­ tres du catalogue imprimé; pour l’indication des feuillets, nous adoptons le chiffrage le plus récent, le chiffrage ancien étant parfois incomplet ou fautif. I. (= Vat. copte I.), Pentateuque (parchem.) foll. l? '-2 7 6 v ; Mai: fol. 279 p ar erreu r. H yv ., Alb., pl. 19, 18: foll. 97, 166, env. ixe s. II. Genèse et E xode, foll. 17--1587·; foll. 158« et 159, notes arabes; a n té rie u r à A. M art. 1115. III. Lévitique et Nombres, foll. 1 «-123«, continuation du p récéd en t; fol. l r . inscription. IV. Deutéronome, foll. 1 r-60?·, co ntinuation des d eu x précédents. V. P sautier, cantiques, prières, symbole de Nicée (parchem .), foll. 1 r-209«. VI. Psautier, cantiques, pp. 450. A. M art. 1102; H yv ., Alb., pl. 53. V II. P sautier, cantiques, foll. 1 r-337 r, puis, un p etit frag m en t de colophon. V III. Les quatre É vangiles, précédés de la Lettre d’Eusèbe su r l’h ar­ m onie des E vangiles et des D ix canons d’Eusèbe et d’A m m onius, foll. l r 351«: les foll. 1-99, 340-351, y com pris le colophon, d’une m ain postérieure. A. M art. 1303. IX . Les quatre É vangiles, foll. 2 r-5 0 4 « ;A . Mart. 921, Mai: « la codex ex a ra tu s fuit anno C hristi 1270 », = A. M art. 986; c’est l’année de la do­ nation. H yv ., Alb., p. 18, fait rem arquer, non sans raison, que le f. 20, daté A. M art. 921, p o u rra it bien n ’avo ir pas av o ir appartenu, à l’o rigine, à l’ÉvaD géliaire dont il fait p artie au jo u rd ’h u i et qui p araît plus ancien; cf. ibid. pl. 50, 51. X. Les quatre Evangiles, foll. 1 r - 5 0 3 r ; Mai: fol. 563. X I. É vangile de S . Jean, foll. 37· à 109r ; fol. 1, feuille de g a rd e ; fol. 2, in scription et frontispice. A. Mart. 1062. X II. É pîtres de S. Paul, É pîtres Catholiques, Actes des Apôtres, foll. lr-4 2 3 « . X III. É pîtres de S. Paul, foll. I r - 2 6 l7 \ X IV . É pîtres de S. Paul, É p îtres Catholiques, Actes des Apôtres, foll. l?‘-350«. A. Mart. 1074, fol. 205; fol. u lt. : A. M art. 1220, d’une m ain postérieure. XV. Apocalypse de S. Jean, foll. 17--59«; Rubriques p o u r la Sem aine Sainte, arabe, fol. 59«. X V I. Apocalypse de S. Jean, foll. 1?--102«; fol. 1037·, fin du colophon arabe. A. M art. 1061; H yv., Alb., pl. 53.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Miscellanea F r. Ehrle. V.

40

X V II. Eucologe, foll. 1 ;--I2 9 r; fol. 129«, colophon arabe. A. M art. 1004, H yv ., Alb.. pl. 55. X V III. Eucologe, foll. 1 /*—258v ; fol. 259, colophon, alphabet copte. A ssemani, op. cit., I, p. 617, n. 4, et H yv ., Alb., pl. 56: A. Mart. 1247; Mai : a n té rie u r à A. M art. 1034, lire : 1334. X IX . L itu rg ie de S. Basile, et rituel de Vencensement p o u r Vêpres et Matines, foll. 2 r-1 4 4 r; fol. 1«, frontispice. A. Mart. 1431; H yv ., Alb., pl. 55. X X . Eucologe, foll. 17--156«. A. Mart. 1031; H yv ., Alb., pl. 54. X X I. L itu rg ie de S. Cyrille, foll. l 6iSr - 6 7 v ; fol. 1 r, inscription; 1 v, frontispice. A. M art. 1059. X X II. L itu rg ie de S. Cyrille, foll. 2 r-7 4 v ; fol. 1 r, inscription : fol. 1«, note de p ro p rié té : A. M art. 1296; fol. 75«, annotation g recq u e: A. D. 1576. X X III. Fragm ents liturgiques, foll. 2 r-13i·; 1 6 « -2 6 r; fol. 16r, in scrip­ tion: catechism us egy p tian u s; le reste, en blanc. X X IV . Eucologe, foll. l “r-271 r; fol. 1«, frontispice. XXV . Eucologe, foll. 1 r-2 2 9 v ; m ains diverses ; fol. 90;·: A. Mart. 1386; M ai: 1207. X X V I. Eucologe, foll. l r - 2 3 2 r . A. Mart. 1332; H yv., Alb., pl. 54. X X V II. Diaconat, foll. lr - 1 2 8 r . X X V III. Diaconat, foll. lr - 1 0 0 « . A. Mart. 1023. X X IX . Katameros, foll. 3 r-2 6 6 « , l ère partie; foll. 272r-447«, 2e p artie; foll. 1, 2 r, inscriptions; foll. 2, 271, fro n tisp ices; les au tres foll., en blanc. A. Mart. 1428. X X X . Katameros, foll. 2 7--406v ; fol. 1«, fro n tisp ice; fol. 407 7·, co­ lophon arabe. A. Mart. 1430. 1 X X X I. Katameros, foll. 414; A. Mart. 1427; a d isparu av an t 1798; rap ­ pelle p our le contenu, V atic. X X X IV . X X X II. Katameros, foll. 2 r-2 7 1 r ; fol. 1«, frontispice: A. Mart. 1439. X X X III. Katameros, foll. 3 r - 3 2 6 /·; foll. 1 - 2 , feuilles de garde. A. Mart. 1435. X X X IV . Katameros, foll. 2 r-2 9 8 u ; fol. 1«, frontispice; foll. 298«299«, arabe. X X X V . A ntiennes et répons (parchem .), foll. 1 r - 5 7 v. A. Mart. 934, date omise dans Mai. X X X V I. Psallies, foll. 3»·-396 r; foll. 17·, 2;· et «., frontispices. A. Mart. 1425.2 X X X V II. Psallies, foll. l?--2 6 5 « ; A. Mart. 1339.

voir Mai, C a ta l. Rappelons une fois pour toutes que la dénomination de P s a l l i e s ou de P s a l ­ modies s’applique à un ensemble de cantiques, d ’hymnes et de prières liturgiques en l’honneur des anges et des saints ; cf. Mai, nn. xxxvi, xxxvn. 1 P our la distribution des K atam eros,

-

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

A d . H bbbelynck , Mss. coptes d u Vatican

41

X X X V III. Psallies et Théotokies 1 (Mai : « p artim m em braneus, p artim c h artaceu s» , il n’y a pas de traces de p archem in; quelques feuillets sont plus récents); foll. 2?--3 0 3 u ; fol. 1 r, fro n tisp ice; fol. 266, en b lan c; fol. 267, notes arabes. X X X IX . Psallies, foll. 2 7,-3 0 1 r, y com pris des feuillets b la n c s; fol. 1, in scription; foll. 282-301, plus récents. XL. Heures canoniques, foll. l r - 2 4 8 v . A. Mart. 1050 + x (Mai: A. M art. 1050; e n tre les chiffres 1000 et 50 se voient des vestiges du chiffre de la centaine qu’on ne sa u ra it plus identifier). X L I. E xp lica tio n des Théotokies, foll. 27-151 t·; fol. lu , frontispice, foll. 1 r, 152 u, notes arabes. X L II. Canon p o u r la Pentecôte, foll. l? ,-132u. A. M art. 1032. X L III. Psallies foll. l a r-4 6 u ; fol. 1, frontispice. X LIV . Pontifical et rituel, foll. 17-1 2 5 u; a n térieu r à A. Mart. 1230 cf. fol. 125u) et p o stérieu r à A. M art. 1021 (cf. fol. 96 et Mai, pp. 144, 145). XLV. Pontifical, foll. 17-127v. X LV I. Pontifical et rituel, foll. 2 r-2 1 9 u ; fol. 1, feuille de gard e; foll. 4 et 136, feuillets b la n c s; quelques feuillets blancs, non num érotés, insérés dans le volum e ; A. M art. 1435 ; dans le même volum e, su r une double feuille libre, de dim ensions m oindres e t sans pagination, fragm ent de la liturgie de S. Basile, prières p o u r la bénédiction d’un autel (3 pages d’écriture). X L V II. Consécration du 8. Chrême, foll. 1 7 -89v. X L V III. R itu el p o u r les relevadles et le baptême, foll. 2?--69 u; fol. l7·, frontispice. A. M art. 1354. X L IX . Pontifical, foll. lr - 1 0 0 u : e n tre A. D. 1526 et 1569. L. R itu el p o u r les relevadles et le baptême, foll. 17-85'«. LI. Consécration de l’église et de l’autel, L itu rg ie de S. Grégoire de Nazianze, L itu rg ie de S. Cgrille·, déjà signalé comme d isp aru p ar Assemani. L II. R itu el p o u r le mariage, les funérailles, les relevadles, le baptême, foll. 1 »-223r. A. Mart. 1423. L U I. R itu el p o u r les funérailles, foll. 2?--1577·; foll. 1 et 158, feuilles de garde. A. Mart. 1423.1

1 L es T h éotok ies so n t un recu eil d e can tiq u es e t d ’hym nes en l ’honneur de la S te V ierge, accom pagnés de doxologies en l ’honneur d es an ges e t d es sain ts a in si que de prières litu rgiq u es. Le recueil é ta it su je t à variation s. Of. A. M allon , Les Théotokies, dans Revue de l’Orient chrétien, IX , pp. 17-31 ; S eb . E u b in g eb , Der

mutmassliche Verfasser der koptischen Theotokien und des äthiopischen Weddâsô Mâriâm, dans Oriens Christianus, N. S. I, pp. 215-226 ; A. B a u m sta r k , Ein früh­ christliches Theotokion in mehrsprachiger XJeherlieferung und verwandte Texte des ambrosianischen Ritus, ibid. N . S. IX , 36-61 ; D e L acy O ’ L eary, The Coptic Theotokia, Londres, Luzac, 1923.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

42

Miscellanea F r . E h r l e . V.

LIV. R ituel p o u r la bénédiction des moines et des religieuses, foll. 1 ?·100?·: d eux homélies arabes, foll. 134«-101?\ LV. R ituel pour l’extrêm e-onction et pour les néo-baptisés; apophtegmes arabes, foll. [ l ] r - 5 6 v , paginé de droite à gauche, à la m anière arabe. A. Mart. 1425. LVI. R ituel pour le lavem ent des pieds, a u x fêtes des Apôtres Pierre et Paul; p o u r les processions de la fête de la Sainte C roix et du D imanche des R am eaux, foll. lr - 5 8 « . LV 11.1 Homélies de S. Chrysostome: 1° Luc. X II, 18, foll. 1 ?--6 r ; 2° Matth. VI, 24, foll. 6 « - 1 4 ? ·; 3° Matth. VI, 28, foll. 14«-22«; 4° Matth. X V III, 8, foll. 23?'-30« ; 5° S u r la pénitence, foll. 31 ?-34t> ; 6° Matth. I, 1, foll. 35?,- 4 5 r ; 7“ S u r l’hémoroïsse, foll. 4 5 «-51?·; 8° S u r l’aumône, foll. 5 1 « 58 «; 9° S u r l’orgueil, foll. 59 r-66?·; 10° S u r la vaine gloire et la pénitence, foll. 66«-74?·; 11° D ie u n ’est p a s l’auteur du m al, foll. 74?--89« ; 12° Le figuier stérile, foll. 9 0 ? --9 7 « ; 13° L a N a tivité de J.-C ., foll. 98 r - 111 v; 14° L ’É piphanie, foll. 1 1 2 r-1 2 2 r; 15° Gen. X I, 1, foll. 122 «-131«; 16° Ps. X L V III, 6, foll. 132?-136 u; 17° L a Sam aritaine, foll. 136 «-140«; 18° Joh. X L I, 4, sqq., foll. 141?--153«; 19» Joh. X II, 27, foll. 1 5 3 « -1 5 8 ?·; 20» Joh. II, 4, foll. 158r-166?·; 21» L ’A nnonciation, foll. 166 « - 1 7 1 « ; 22» S u r les affligés, foll. 172?'-178« ; 23» I l Thess., e x tra it du Sermon 4, foll. 179?·184?·; 24“ I l Thess., e x tra it d u Serm on 5, foll. 1 8 4 «-188«; 25“ Finale de I I Thess., foll. 188 «-196«; 26“ I Thess., III, 5, foll. 196«-200«; 27° I Thess., IV, 14, foll. 201?·-211?·; 28“, 29“, 30“ I I Thess., commentaires m oraux, foll. 211 «-230?·; 31“, 32“, 33“ I Cor. (Mai: 31, 33; lire 31-33), foll, 230«. 256?·; 34° S u r la pénitence, tiré du serm on 12 su r 1 Tim ., foll. 256«-262 r ; 35“ et 36“ T it., foll. 262?--2 7 2 « ; 37“ Coloss., foll. 272 «-280«; les 2 derniè­ res feuilles sont m utilées. H y v ., Alb., pl. 20 : fol. 134, fin d u ix° s. L V III. 1“ Déposition des reliques des q u a ra n te-n eu f vieillards m artyrs, de M agistrien et de son fils (Mai: € ejusque quinque flliorum »), foll. l?--9v; 2° Sermon de Zacharie, évêque de Skhôou, su r la Présentation au temple, foll. 10r-23 «; 3“ Serm on de S. Chrysostome su r S. Michel, la miséricorde d ivin e et le bon larron, foll. 2 4 r-3 4 « ; 4“ M artyre de S. Eusèbe, fils de Basilide, foll. 36?,- 6 4 r ; fol. 35«, frontispice avec inscription et date A. M art. 741, postérieure au m an u scrit; H yv ., Alb., pl. 31: com m encem ent du x» siècle; fol. 64«, colophon avec la même date A. M art. 741; les dates sont omises d ans M ai; 5“ Vie de S. Dorothée, fils du p réfet d ’Isaurie, foll. 65?·-78« (nn. 4 et 5, m êm e m anuscrit, à pagination continue); 6“ M artyre de S. Polycarpe, foll. 79?--89 «; 7“ Éloge de S. Macrobe, évêque de Pschati, p a r Ménas, évêque de la m êm e ville, foll. 90?--107 «; 8“ Serm on de Zacharie, évêque*S. 1 On se rappellera que le s volum es en parchem in d u S yn axaire, L V II-L X IX , con tien n en t chacun p lu sieu rs m anuscrits. L e vol. L V ÏI c o n tie n t 37 h om élies de S. Jean Chrysostom e, d e la m êm e m ain, a vec une p agin ation cop te continue. L a plu p art d e s m anuscrits d es au tres volum es son t indépendants le s u n s d es au tres.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

A d . H ebbblynck , M ss. coptes d u Vatican

43

de Skhôou, su r la pénitence, foll. 108?--122??; 9° Homélie de S. Chrysostome su r le P s. VI, foll. 123?--150?t; 10° It. sur le Ps. X X X V III, foll, 151 »-159 11° lt. sur le Ps. L , foll. 160r-177??, (nn. 10 et i l , même m anuscrit, à pa­ gination continue); 12° Homélie de S. Basile sur le jeûne, foll. 178?’-194?·, fol. 194u, rep résen tatio n de S. Théodore le S tratélate. H yv., Alb., pi. 33: fol. 90, env. Xe s . 1 LIX . 1° M artyre de S. Jacques V Intercis, foll. l? ? -2 9 r; fol. 1 r-, ins­ cription: fol. 29v, colophons, A. M art. 600, date omise dans Mai; H yv ., Alb., pl. 21, 22; 2° Sermon d ’Archélaüs, évêque de Néapolis, sur S. Gabriel, foll. 30?· (Mai: fol. 20)-49??, (nn. 1 et 2, même m anuscrit, à pagination con­ tinue); 3° M artyre de S. A pa Paphnuce, foll. 50 ?'-57 ?? ; 4° Vie de S. Macaire, m a rtyr d ’Antioche, avec l’histoire de son trip le m artyre, a c é p h a le,123 foll. 58?--84i?; H yv ., pl. 23: fol. 84?·. A. M art. 634; 5° Serm on de S. Cyrille d ’A lexandrie sur la pénitence, foll. 85?-95??: 6° Vie de S. Macaire le Grand, p a r Sarapion, évêque de T hm oui, foll. 96?‘-136??; 7° Discours du même Sarapion sur S. Macaire le G rand, foll. 137 ?'-149 v ; 8° Second discours du même su r le même sujet, foll. 150?’-167?· (foll. 154 ?'-167?·, épisodes de la vie de S. M acaire avec le s o u s-titre : A u sujet de l’Hièraca) ; fol. 167 v, quelques lignes en p artie effacées, sans rap p o rt avec ce qui précède (anec­ dote d’un d iacre en éta t de péché). H yv., Alb., pl. 4 1 : foll. 112, 141, env. x e s. LX. 1° M artyre de S. Pisoura, acéphale, foll. 1?· (Mai: fol. 2)-21??; 2° M artyre de S. Pirôou et de ses 3 compagnons, foll. 22?· (Mai: fol. 27) -61??, (en trois parties, pour le trip le m a rty re ; 2e p. inc. fol. 38??: 3e p. inc. fol. 51??); 3° M artyre des SS. Jean et Sim éon, foll. 62?--85?? (nn. 2 et 3, même m anuscrit, à pagination continue); 4° Vie de Jean le Noir, foll. 86?·125?·; fol. 125??, inscription. H yv., Alb., pl. 43: fol. 61, fin du x n e ou com­ m encem ent d u x m e s. LX I. 1° Vie de Sim éon le S tylite, foll. 1 ?· - 63 ??;3 2° M artyre de S. Apa A r i (Mai: S. Abaori), foll. 64r-81??; 3° Catéchèse de Pierre d ’Alexan­ drie sur le détachement des biens de ce monde, foll. 82?--116??; 4° Sermon de Théodose d’A lexandrie su r V Assom ption, foll. 117?'-142??; le fol. 143?· a un long colophon avec la date A. M art. 678; c’est le d ern ier feuillet du 4e quatern io n d’ un m an u scrit dont fait p artie l’ hom élie suivante de 1 L a n ote d e fol. 132?·, A. M art. 821, e s t postérieure au m anuscrit. 2 A peu d ’exception près, le s lacu n es des m an u scrits son t relevées d an s le C atalogue de M ai ; nous ne sign alon s que les m anuscrits acéphales, pour expliquer l ’absen ce de titr e e t de nom d ’auteur. 3 N ou s su ivon s le chiffrage nouveau (au num éroteur). L e fo lio ta g e ancien é ta it basé sur une d isp o sitio n fa u tiv e d es fe u ille ts, erreur déjà sign alée par Q u a tr em ère , Recherches, p. 124. L es fe u ille ts o n t é té rem is en place. Le Martyre de 8. Apa ApoU, que M ai place à la su ite de la Vie de Siméon le StyUte, se trouve à la fin du volum e.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

44

Miscellanea F r. E h r l e . V.

S. A thanase; H y v . Alb., pl. 28, 42; 5° Homélie de S. Athanase sur les P a ­ triarches Abraham, Isaac et Jacob, foll. 143 v-184u; 6° Serm on de S. Gré­ goire de N azianze sur le sacrifice d ’Abraham, foll. 185r-193 à la suite du texte, p lusieurs colophons; un de ceux-ci, d’une m ain plus récente, a la d ate A. Mart. 711, omise dans Mai; 7° Sermon d’Amphiloque d’Iconium su r le même sujet, foll. 1947-209v\ 8° Homélie de S. Chrysostome su r le Ps. L ; foll. 210 7-217v ; 1 9° Martyre de S. Apa Apoli, acéphale, foll. 218?--222 t·; H y v ., Alb., pl. 35, 42, 32: fol. 1, Xe s.; foll. 62 (lire 61), 198. env. X e s. (=foll. 1, 56, 193 de la p agination nouvelle, chiffrée au num éroteur). L X II. 1 » Vie de S. Macaire le G rand, foll. lr - 3 7 « (= L IX , foll. 96 r 136«, avec variantes); 2° Vie de D aniel de Scété, foll. 3 8 7*—55v; 3° Martyre de S. A pa T il, foll. 56 7- —68 ; 4° Lettres de Pierre Monge et d’Acacius, foll. 6 9 r-8 9 /·; fol. 89 v. essais de calam e et colophon; 5° Catéchèse sur la Vierge, p a r E uchodius, archevêque de la grande ville de Rome (sic), foll. 907·1 195; 6° Homélie sur S a in t Jean-B aptiste, acéphale, foll. 120 r - 142 r; fol. 142 v, colophon ; 7° Homélie de Théophile d ’A lexandrie sur les trois je u n e s gens dans la fournaise, foll. 143 r-155 v; 159r-1657·; fol. 165v, co­ lophon; foll. 156 r-1 5 8 v , fragm ent de l’Éloge de S. Pierre d’A lexa n d rie; 2 8° Eloge des mêmes je u n e s gens, par Cyrille d’Alexandrie, foll. 1667-188r; fol. 188v, colophon; 9° Éloge de S. Pierre d’Alexandrie, p a r Alexandre, patriarche de la même ville, foll. 189 7--198 v; 10°M artyre de S. Pierre d’A lexan­ drie, foll. 198 6tS7,-2 1 0 v (nn. 9 et 10, même m anuscrit avec pagination continue); 11° Vie d’Isaac d ’A lexandrie p a r Mènas, évêque de Pschati, foll. 2 1 1 r-2 4 2 v ; 12° Lettre de Sévère d’Antioche à la diaconesse Anastasie, foll. 24.3 r-252 v ; 13° M artyre de S. D idym e, acéphale, foll. 253 r - 265 v; 14° Ho­ mélie sur les saints Innocents, acéphale, foll. 266?'-276 v: 15° Vie de S. Martyrien, acéphale, foll. 277 r - 298 v ; à la fin, feuille de garde avec quel­ ques notes qui n ’ont aucu n rap p o rt avec le m anuscrit. H y v ., Alb., pl. 36, 38: foll. 198 bis, 189, env. Xe s. L X III. 1° Éloge de S. Michel, acéphale, foll. 1 ?--27 v ; 2° M artyre de S. Théodore et de ses compagnons, foll. 28 ?--54 v : 3° M artyre de S. Apater et de sa soeur Ira ï, foll. 557 -7 8 «: 4° Homélie de S. Chrysostome sur I I Cor. V, 17, foll. 79 r - 105 v ; 5° Éloge de S. George, m artyr, de Diospolis en Palestine, p a r Théodore d’Ancyre, foll. 106 7·-1 7 2 7·; fol. 172 v, colophon A. Mart. 672, date om ise dans Mai; H y v ., Alb., pl. 26; 6° M artyre, de S. Sarapam on, acéphale, foll. 173r-183u. H y v ., Alb., pl. 41: fol. 36, l ère m oitié du xe s.; ibid., pl. 42: fol. 103, x e s.

1 L a fin m anque. L e m an u scrit V atican Copte L V III, n. 11 reproduit cette h om élie e t la com plète pour la finale, m ais omet les p assages p lacés entre les notes m arginales : « ju sq u ’à » et « lisez », dans V atican LX I. * M ême te x te que ci-dessous, n“ 9 ; interp olation déjà con statée par Q ua tb e m è r e , Rech. p. 126, m ais non sign alée dan s le C atalogue d e M ai.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

A d . H ebbelynck , M ss. coptes d u Vatican

45

LX IV . 1° Vie de S. Macaire le G rand, acéphale, foll. l« -3 2 « ; cf. LIX , foll. 96 «-136«. et L X II, foll. 1 r-3 7 v : 2° Vie de S. Paul l’E rm ite, d’après S. Jérôme, foll. 33 v-41 « ; 1 3° Discours des Vieillards au sujet de 8. A n ­ toine (apophtegm es), foll. 4 2 « -6 0 « ; le fol. 4 2r, en blanc (nn. 2 et 3, même m anuscrit, à p agination continue); 4° S u r les vertus de S. Macaire le G rand, foll. 61 « -1 1 5 « ; fol. 115 v, en b la n c ; 5° A u sujet de 8. Macaire le Grand, foll. 116«-135«: Mai ré u n it les nn. 3, 4 et 5 sous un seul titre : «S. Antonii abbatis gesta ex n arratio n ib u s Seniorum d ecerpta; ubi etiam S. Macarius, et SS. A bbates la u d a n tu r »; nous conservons les titres des m anuscrits; 6° A u sujet d’Abba Macaire d’Egypte et d ’Abba Macaire d’A lexandrie (titre du m an u scrit; en réalité, il s’a g it de M acaire d’E gypte seul), foll. 135«155«; cf. L IX , foll. 137 «-167« (nn. 5 et 6, même m anuscrit, à pagination continue) : 7° F ragm ent de l’H istoire L ausiaque (E pître à Lausius, in tro ­ duction à l’h isto ire L ausiaque, histoire d ’Apa Pam o, histoire du diacre Evagrius), foll. 156 « - 1 8 5 « (même m an u scrit que les nn. 5 et 6, m ais avec une pagination nouvelle). H y v ., Alb., pl. 37: fol. 113, Xe s. LXV. 1° Homélie cathédrale de Marc d’Alexandrie, foll. l« -2 9 « ; fol. 1«, in scrip tio n ; 2° Éloge de 8. Théodore l’Oriental et de S. Théodore le Stratélate, p a r Théodore d’Antioche, foll. 30«-98«; 3° Vie de 8. Onuphre l’A n a ­ chorète, foll. 99«-120«; fol. 120«. et «., colophon. A. Mart. 695. H yv ., Alb., pl. 40: ibid., pl. 25: fol. 1, xe ou x ie s. LXVI. 1° M artyre de S. Ignace d’Antioche, foll. l « - 1 8 r ; fol. 18«, en b la n c :-2° Vie de Schenouti, p a r Bésa, foll. 19«-82«; 3° M artyre de 8. Isaac de Tiphré, foll. 82 « -9 4 « (nn. 2 e t 3, même m anuscrit, à pagination con­ tinue); colophons, avec la d ate de la donation, A. M art. 641, fol. 95« e t « ; ce fol. 95 ad h ère à un onglet qui ap p araît e n tre les foll. 100 et 101 ; 4° M artyre de 8. A pa É p im é, foll. 96 «-123«; 5° Éloge de Pisentius, évêque de X eft, p a r Moïse, évêque de la même ville, foll. 124«-155«; A. M art. 634; H y v ., Alb., pl. 42: fol. 155«, essais de calam e; 6 ° M artyre de S. Apa Til, foll. 156«-171«; cf. L X II, foll. 56 « - 6 8 « ; 7° M artyre de S. Théodore le Stratélate, foll. 1 7 2 « -1 9 3 « ; fol. 194«, dessin rep résen tan t S. T héo d o re; 8° Miracles de S. Théodore après son m artyre, foll. 194«-210«; fol. 210«, m êm e dessin que fol. 1 9 4 « : foll. 184« et 195«, colophons postérieurs au m anuscrit, avec la date : A. M art. 784, d ate om ise dans Mai (nn. 7 et 8, mêm e m an u scrit, à p agination continue) ; 9° Sermon de S. Cyrille d’A lexan­ drie su r la vigilance etc., foll. 211 « - 2 3 2 « ; 10° M artyre de 8. A pa Anoub, foll. 233 « - 2 6 8 « ; 11° Vie de S. Joseph le Charpentier, foll. 269 « - 2 8 7 « ; fol. 287«, colophon postérieu r au m anuscrit, avec la date: A. Mart. 783, om ise dans Mai; fol. 287«, dessin re p ré se n ta n t S. M ercure; 12° Homélie de S. Grégoire de N azianze su r la charité envers les pauvres, foll. 288«-313«; 1 C hiffrage n ouveau au num éroteur ; certain s fe u ille ts du volu m e qui n’éta len t p as à leur p lace on t é té ra tta ch és â leu rs m an u scrits resp ectifs.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

46

Miscellanea F r. E h r l e . V.

colophon, avec la d ate A. Mart. 741. H y v ., Alb., pl. 30, 16, 17, 34: fol. 313, env. x8 s.: foll. 194, 287, x e ou xie s.; fol. 269, x ' s. L X V II. 1° Sermon de B en ja m in d’A lexandrie su r les noces de Cana, foll. 9 r (le p rem ier d u volum e) -33 v ; 2° Vies des Saints M axim e et Doméce, foll. 3 4 r-6 8 «; 3° Catéchèse de S. Basile su r la Sainte Vierge, foll. 69/--89«; 4° M artyre de S. A pa Sarapion, foll. 9 0 « - 1 0 9 « ; fol. 90r, série d 'in v o ca­ tions, de diverses m ains ; 5° Sermon de D ém étrius sur Isaïe I, 16-18», foll. 110r-139 v. L X V III. 1° M artyre de S. Apa L àkaron et de ses compagnons (Mai: Cyrus) foll. 1 j-—15 v ; 2° M artyre de S. L u c l’Évangéliste, foll. 1 6 r - 2 1 v ; 3° M artyre de S. Cyriaque, foll. 22 7·-32 v ; 4° Homélie de S. Basile su r l’Arche de Noë, foll. 3 3 ? ·- 5 2 « ; le fol. 52, égalem ent en parchem in, est d’une m ain plus récente et d’un form at plus p etit ; H yv ., Alb., pl. 29: fol. 33, A. M art. 678; nous n ’avons pas trouvé· de date dans le m anu­ sc rit; 5° Vie de Jean Kolobos (le N ain), p a r Zacharie, évêque de Skhôou, foll. 53 ? ·-1 0 4 r; fol. 104«, in v ocations: 6° Serm on de S. É phrem su r la fem m e pécheresse, foll. 105r-117 v ; 7° Panégyrique de Macaire évêque de Tkôou, p a r Dioscore d’A lexandrie, foll. 118 r - 1 6 1 v ; fol. 162r et v, colophons: A. Mart. 673 r et 730«; H yv ., Alb., pl. 27, 15: 8° Homélie de S.. Chrysostome sur l’E n fa n t prodigue, foll. 163 r-176 «; 9° Homélie de S. Chrysostome sur la crainte de la m ort etc., foll. 177 r-187 «; 10° Serm on de Sévérien, évêque des Gabaliens, su r la pénitence foll. 1 8 8 r-1 9 0 « : 11° M ar­ tyre de S. Anatole le Persan, foll. 191 ?--198 v, acéphale. H y v ., Alb., pl. 40: fol. 16, Xe s. L X IX . 1° Vie de Théodore, disciple de Pàkhôme (suite de la Vie de S. Pakhômé), foll. l r - 3 9 « ; 2° M artyre de Jean le Nouveau, foll. 40»·-55«. A. Mart. 927, om is dans M ai; 3° M artyre de S. Isaac de Tiphré. acéphale: foll. 567-66r ; fol. 66«, colophon; 4° Vie de S. Macaire d’Alexandrie, acéphale; foll. 67?--86«; 5° Discours de S. Cyrille d’A lexandrie sur les trois 6 gravés sur un temple p a ïen d ’Alexandrie et su r les trois enfants A nanias, Misael et Azarias, acéphale, foll. 8 7 r - 1 0 2 r ; fol. 102«, colophon. A. M art. 649, date omise dans Mai; H y v ., Alb., pl. 24: 6° Eloge des trois enfants A nanias, Misael et A zarias et du prophète D aniel, acéphale, foll. 103 r - 1 2 9 « ; 7° Vie de S. Pakhôme, acéphale, foll. 1 3 0 ;·- 2 3 2 « (voir n. 1). H y v ., A lb , pl. 39: fol. 66, xe s. : dans Mai, le fol. 66 est cité avec la date peu vraisem blable A. Mart. 869; ce feuillet, qui a des lacunes, ne porte pas de date. LX X . Scala, 1 foll. 2?--125r; fol. 1, frontispice. A. Mart. 1400. L X X I. Scala, foll. 1 7 --1 6 8 « , précédés d’un feuillet avec dédicace et d ’u n feuillet avec frontispice; fol. 168r, souscription: A. Mart. 1036: Mai:1 1 L es scalae porten t généralem ent sur la gram m aire e t le lexiq u e ; celui-ci e s t appelé scala electa ou scala magna ; la lan gu e e st bohaïrique-arabe, sa u f d es excep tion s que nous signalerons.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Ad. H ebbelynck , Mss. coptes du Vatican

47

1037; connue sous le nom de Scala de P ietro délia V alle, qui la trouva a u Caire en 1615. L X X II. Scala, foll. 1 r - 131 v. L X X III. Scala, foll. 1 ?--175v. LX X IV . Scala, foll. l r - 1 4 9 u , précédés d ’u n fro n tisp ice; fol. lôOr, annotation arabe. LX X V . Scala, foll. lr - 1 1 3 r , précédés d’une feuille de g ard e p o rtan t au v, un frontispice et au r, u n e inscription. LX X V I. Scala, foll. 1 r-3 1 9 r, précédés d’u n frontispice et d’un fragm ent de 4 feuillets sans pagination; foll. 320v-324?·, note litu rg iq u e arabe. L X X V II. Katameros, foll. lr-54»·, co p te-arab e; Vie de S. Jean Baptiste, foll. 5 5 r —7 5 v , arabe. A. M art. 1196, d ate omise dans M ai; H y v ., Alb., pl. 52. L X X V III. L itu rg ie de S. B asile et rituel de l’encensement à Vêpres et à Matines, foll. 3 r - 1 4 2 r ; fol. 2, frontispice; fol. 1, feuillet blanc. A. M art. 1438. L X X IX . L itu rg ie de l’extrêm e-onction, foll. 2 v - 35 v (pagination de droite à gauche, à la m anière arabe), écrit p our Ios. Sim. Assemani. L X X X . Petits fragm ents, signalés comme d isparus an térieu rem en t à 1890. L X X X I .1 L itu rg ie de la Messe de S. Basile et rituel de l’encensement A Vêpres et à M atines, foll. 3 r-1 4 1 v\ foll. 1 et 2, frontispices. A. Mart. 1439. L X X X II. Office de Pâques, foll. 17--223?·. A. Mart. 1455. L X X X III. Psallies, foll. 4 d-1 5 6 u ; foll. I r - Z v , responsoria. A. Mart. 1429. LX X X IV . R itu el pour les défunts, foll. 17--194î\ A. D. 1736. LX X X V . L itu rg ie de la Messe de S. Basile et rituel de l’encensement à Vêpres et à M atines, foll. l r - 7 6 u . LX X X V I. L itu rg ie de la Messe de S. Basile, foll. 2 r - 67 v ; fol. 1 v, frontispice g ra v é re p ré se n ta n t S. Je a n -B a p tiste ; fol, 2 r, en tête, ornem ent gravé. A. M art. 1429. L X X X V II. Pontifical de l’É glise d’A lexandrie, foll. 17-109 v\ fol. llO u, annotation arabe. L X X X V III. Scala, foll. 1 r-308 v; foll. 22-23, feuillets blancs. L X X X IX . Psallies, copte, titres et notes arabes, foll. lr-1577·. XC. Katam eros p o u r la Sem aine Sainte, d’après le rite A lexandrin, copte avec titres et notes arabes, foll. 1 r-297 v ; fol. 298, inscription. XCI. Recueil de prières, copte-arab e, foll. 1 r - 79 r, pagination de droite à g auche; fol. 80v, in scrip tio n ; foll. 59v, 60, 74-77r, 7 9 v, 80, feuil­ lets blancs; v o ir ci-dessous, B orgia 1, p our la date. X C II. Psallies et doxologies, .copte avec p arties arabes, foll. 1 r-163v; fol. 137 r, note arabe. A. M art. 1451.1 1 L ’au teu r du Supplém ent nn. L X X X I-X C II (Ciasca) renvoie pour le cata­ logu e de Max à Script. Vet. IV, p. 114 ; c’e st Script. Vet. V qu’il fa u t lire.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

48

Miscellanea F r. E hrle. V.

X C III. Katameros de l’année copte, fragm entaire; lectures pour les mois de choiak, tôbi, m echir, p harm enôth, pharm outhi; copte avec quel­ ques notes a ra b e s ; fol. 77 dont, à de rares exceptions près, la num éro­ tation p rim itiv e a été sy stém atiquem ent effacéé; fin de tôbi, colophon arabe: « E st term inée la prem ière p a rtie de l’année copte, en 1063 des M artyrs, p a r le p rê tre M ufaddal de l’église de S. Michel, à la tête du canal (Râs al-H alîg ) à M asr » ; cf. A melineaü , Géographie de l’Egypte, p. 551. XCIV. K atam eros, fragm ents pour les dim anches du carêm e, du tem ps pascal ju s q u ’à la Pentecôte inclusiv. et les dim anches des mois de baounah et a b îb ,1 copte avec ru b riq u e s arabes, foll. 17-108«; l’ancienne num éro­ tation effacée, comme ci-dessus. A. H. 1203. A. D. 1788. XCV. Katameros p our les jo u rs du mois de m esori et les sam edis d u même mois et du p etit mois, lacunes, copte avec ru b riq u es arabes, foll. 1 r-1 8 8 u ; num éro tatio n ancienne effacée, comme ci-dessus. XCVI. 1° Copie récente d u fol. 23 de Vat. copte LV II, foll. 1 -4 ; 2° F rag m en ts de K atam eros, de six m ains différentes, copte avec rubriques arabes, foll. 5 r-8 3 v , dont q u elques-uns ont conservé leu r pagination : foll. 5 r-4 2 u ( l ère m ain), fragm ents pour les dim anches des mois de toubah et am sir et les fêtes de la N ativité et de l’É p ip h an ie; foll. 4 3 r-4 4 u (2e m ain), fragm ent pour le 22e jo u r du mois de to u b a h ; foll. 4 5 r-7 6 v (3e m ain), fragm ents pour les dim anches, depuis le 2e dim anche du carêm e ju s q u ’au dim anche de Pâques in c lu siv .; foll. 7 6 Ar-7 8 u (4e main), frag­ m ent p our le 5e dim anche du carêm e; foll. 7 9 r-8 2 v (5e m ain), fragm ent p o u r le dim anche de P âq u es; fol. 8 3 r et v (6e m ain), fragm ent pour le 1er dim anche de mesori. X CV II. Katameros p our la 4e, 5e, 6e et 7e sem aine du carêm e, les di­ m anches exceptés, fragm entaire, copte avec quelques notes arabes, foll. 48 dont q u elq u es-u n s ont conservé leur num érotation prim itive. X C V III. Katameros p our la Semaine Sainte, copte avec notes arabes, foll. 2 r - 4 5 9 u ; su r le p lat a n té rieu r de la couverture, face interne, note en arab e rap p elan t que le m anuscrit a été acheté p ar l'higoum ène T héodore Claude Labib, le 24 barm oudah A. Mart. 1620 (= 2 m ai 1904); sur le fol. l u : a) note en arabe, de Labib, d’après laquelle le m anuscrit a u ra it été copié A. Mart. 1101, p ar Georges an N asih; b) note signée E. T. (Eu­ gène T isserant) : « em ptus C ahirae die 9a m ensis ju n ii 1923 ». M anquent 7 feu illets: un, après fol. 3 0 ; un, après fol. 134; un, après fol. 179; deux, ap rès fol. 223; deux, après fol. 251. Les foll. 31, 32 sont d’une seconde m ain ; les foll. 88-111, 122, 159-170, 188, 189, 238, 248, 275, 286, 290-292, 311, 312, 314, 315, 391, 392, 453-459 sont d’une troisièm e main. X C IX . L itu rg ie de S„ Basile, précédée du R ituel de l’encensement Λ Vêpres et à M atines, copte avec ru b riq u es arabes, foll. 37-1 9 2 r ; su r le p lat 1 N ous citon s les m ois d ’après l ’arabe, quand les m ss. les m entionnent d an s cette langue.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

A d . H ebbelynck , Mss. coptes d u Vatican

49

a n té rie u r de la couvertu re, face in tern e : « em ptus Cahirae, die 9a mensis ju n ii 1923. E. T .» ; foll. l / - - 2 t \ p rière copte; foll. 1 93?·- 192v. prière du scribe ou d 'u n lecteur, arabe: foll. 1 9 3 « -1 9 5 r, fragm ent d’un discours contre les ennem is de l’Église, copte: foll. 1 9 6 r-1 9 5 v , prière, arabe: fif. 196u.-198v., fragm ent d’un discours su r A braham , copte; su r la face in ­ tern e d u plat postérieur, quelques lignes en copte, avec allusion au x quatre an im au x m ystiques et au x v in g t-q u a tre vieillards de l’Apocalypse. C. Théotokies et psallies, fragm ents de trois m ains différentes réunis en un volum e, copte avec quelques notes et traductions arabes, foll. 243 sans num érotation. Le d ern ier fragm ent, le plus ancien, a un colophon arabe où on lit que le m an u scrit a été term iné le lundi 29 toubah A. H. 1065 = A. M art. 1371. Enfin, d eux m anuscrits m entionnés dans la p artie arabe du Sup­ p lé m e n t1 contiennent quelques textes co p tes; ce sont les nn. su iv an ts: DCCXCVIII, prières et leçons bibliques coptes, mêlées çà et là au texte arabe, qui dom ine; DCCCCXXIII, série de fragm ents,

Ici se termine l’inventaire du «fonds Vatican copte». On se rappellera que les volumes I, V, XXXV, LVII-LXIX, apportés par J. S. Assemani du Couvent de S. Macaire, en Nitrie, sont en par­ chemin ; 12 tous les autres sont en papier. Le fonds tout entier est en dialecte bohaïrique, avec des sahidicismes dans les volumes LVII-LXIX. Parmi les manuscrits sur par­ chemin, seul le vol. I a une version arabe ; les manuscrits sur papier sont coptes-arabes, à l’exception des voll. XXVIII-XXXIV, XXXVII, XLIII, qui sont exclusivement coptes, et des vol. XXXIX, XC, XCIII-C dont la partie arabe se réduit à des titres et à des notes. Le vol. XXXIV se termine par une paraphrase arabe du cantique de Pâques. Les manuscrits sur papier sont de provenance diverse. Vingt volumes sont mentionnés dans Mai comme provenant de la succession de J. B. Raimondi (1614), à savoir les nn. II, III, IV, 1 Supplementum ad Catalogum Codicum orientalium Bibliothecae Vaticanae; Codices Arabici, pp. 9, 95. Le Supplém ent sign ale a u ssi d es p rières coptes-arabes dan s le m s. V at. A rabe DCCCV ; la p art du copte se réd u it presque exclu sivem ent à d es énum érations de nom s propres, fo ll : 2, 80 v, 81 r, 83 v, 84, 85 r, 101 v, 109 r, 2 D es fragm en ts d e mêm e provenance, dont quelques-uns com plètent le s ma­ n u scrits du V atican, sont conservés au B r itish M useum , à la John R ylan d s L ibrary d e M anchester e t à la B iblioth èq u e U n iv ersita ire d e L eip zig ; d ’au tres on t été acquis au mêm e m onastère de S. M acaire par le D u c J. G. de S a x e (p a rtie par­ chem in, p a rtie papier) et, p lu s récem m ent, par M. E velyn -W h ite ; cf. Muséon, t . XXX;V, p. 3 0 5 , notre com pte-rendus d es Homélies coptes p ubliées p ar H . D e V i s dans Coptica. Miscellanea F r.

E hrlk

V.

4

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

50

Miscellanea F r . E h k le . V.

VII, VIII, IX, X, XII, XIII, XIV, XVI, XVII, XX, XXI, XXII, XXIII, XXIV, LXXIV, LXXV, LXXVI.1 Sur la feuille de garde des vo­ lumes XIV, LXXVI, on lit qu’ils ont été apportés d’Égypte par Jér. Vecchietti, en 1591; item, en 1594, pour les voll. II-IV, VII, IX, XVI, LXXIV, LXXV; en 1597, pour les voll. XIII, XXII, XXIV; les voll. VIII, X, XII, XVII, XX, XXI, XXIII n’ont plus leur ins­ cription. Une partie notable du fonds Vatican a été acquise par J. S. Assemani (cf. pp. 1 sqq.); ce sont, en dehors des manuscrits sur parchemin (I, V, XXXV, LVII-LXLX), les nn. XVIII, XIX, XXVIII, LV, LVI, LXXVIII, LXXIX de Mai, qui renvoie aux numéros respectifs du Catalogue imprimé d’Assemani. 12 Le 26 novembre 1723, un décret de la Propagande transféra à la Bibliothèque Vaticane les manuscrits cités par Mai sous les nn. XV, XXV, XXVI,3 XXVII, XXIX; XXX, [XXXI],4 XXXIIXXXIV, XXXVI-XLI, XLV, XLVI, XLVIII, L, LII, LIII, LXX, LXXIII, avec renvoi aux cotes d’Assemani.5 1 U s correspondent respectivem ent a u x nn. 7, 8, 9, 10, 1, 4, 6, 2, 3, 5, 11, 12, 14, 15, 20, 24, 21, 17, 16, 22 d ’un in ven taire m an u scrit conservé à la V aticane, avec la cote : 38 Index Mss. Codd. orient, (foil. 257-277) ; au bas du fol. 1er, on lit : « Incep­ tu s ab A braham o E cchellense e t absolu tu s a Joh. M atthaeo N airon o B anesio, Maron itis, in eadem B ib lioth eca V aticana scriptoribus, A. D . M DCLXX XV I ». C et index contient 25 num éros dont les nn. 13, 18, 19, 23, 25 ne so n t pas représentés dans la collection R aim ondi que nous venons de citer et correspondent a u x nn. X LIV . LIV, X L II, X L III et X L IX du fonds Copte V atican ; pour le n. X L II, voir note ci-dessous. U ne liste plus som m aire portan t sur le s 23 prem iers num éros d e l’Index, réd igée égalem ent par E cch ellen sis ( f 1664) est conservée d an s un catalogu e m anuscrit de la V aticane, in titu lé : 48 Inventarium Librorum Chaldaeorum et Syriacorum Bibi, Vatic. I I Copht.-arab., fo il. 105-112. E n 1636, A than. K ircher a publié, d an s son Pro­ dromus Coptus, pp. 187-195, une liste d e 24 m anuscrits, sou s le titr e : Catalogus

librorum Coptorum seu Aegyptiorum qui hoc tempore in Bibliotheca Vaticana con­ servantur; ce so n t les m anuscrits de l’Index d ’E cch ellen sis, à l ’exception du n. 3 (M ai X III), p résen tés dans un ordre différent. Le C atalogue d e K ircher, très som ­ m aire pour la p lupart des m anuscrits, contient m ainte erreur. 2 Bibl, Orient., t. I, pp. 617-619. 624; le s m an u scrits m entionnés p. 624 sont le s nn. LV, LVI, L X X V III de Mai, cla ssés dans le ca talogu e A ssem ani d es m anus­ crits arabes sous les nn. X X I, X X II et XX. 3 M entionné par M ai san s indication d’origine ; nous le classon s dan s la col­ lection de la Propagande parce qu’il porte, au verso du fron tisp ice, la cote S O. 25,. an alogu e 5 celle de beaucoup d ’au tres volum es de la Propagande, comm e XXIX,. S. C. 20 : XXX , S. C. 21. 4 M anuscrit disparu. 5 Bibl. Orient., t. III, pp. 640-644.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

A d . H ebbelynck , M ss. coptes d u Vatican

51

D’autres volumes proviennent de divers dons et achats. Les nn. VI, XI, LXXI, LXXII, venus d’Égypte en 1616, ont été rachetés aux héritiers de Pierre délia Valle et attribués à la Vaticane en 1718 par Clément XI ; les nn. XLVII et [LI] 1 sont des dons du Cardinal Pierre Al. Caraffa (f 1755), qui fut secrétaire de la Propagande ; le n. XLIV (Ecchellens. n. 13) vient du Cardinal Al. Capponi, Biblio­ thécaire de la S. É. R. (f 1659); le n. XLIX (Ecchellens. n. 25) fut acheté à la Bibliothèque de S. Andrea délia Valle de Urbe par le Cardinal Jér. Casanate, Bibliothécaire de la S. Ë. R. (1693-1700). Certains volumes du premier fonds Vatican ne fournissent aucune indication précise au sujet de leur acquisition, à savoir les nn. XLII, XLIII, LIV (Ecchellens. nn. 19, 23, 18). 12 Il en est de même du volume LXXVII et des volumes LXXXVIII et XCI du Supplément. Les volumes LXXXI-LXXXVII, LXXXIX, XC, XCII du Sup­ plément proviennent du Monastère de St. Étienne près du Vatican ; 3 le Vol. XCII n’en porte pas la mention explicite; mais il est dit avoir été écrit en 1734 par le scribe Mercurius qui paraît bien le même que le Mercurius du Vol. LXXXII, daté de 1739. Nous avons fait remarquer que les feuillets fragmentaires classés par Mai sous le n. LXXX sont signalés comme disparus. Les nu­ méros XCIII-XCVII, C sont de provenance inconnue ; les nn. XCVIII et XCIX ont été acquis au Caire en 1923. La Bibliothèque Vaticane possède, à la réserve, un écrin ne por­ tant d’autre marque que le n. 51 et renfermant, outre un morceau de reliure en cuir, treize fragments sahidiques sur papyrus; c’est une série numérotée de courtes sentences morales dont aucune ne présente un sens complet, les feuillets ayant été déchirés par le mi­ lieu, de haut en bas. 1 M an u scrit disparu. 2 N ou s soupçonnons to u tefo is que le n. X L II a fa it p a rtie d e la collection R aim ond! ; 11 porte, en effet, un num éro d ’ordre (305) p areil à ceu x qui se lise n t sur p lu sieu rs m an u scrits de cette collection. 3 L a publication de R ahlfs, Veher einige alttestamentUche Handschriften des AVessinierhlosters S. Stefano eu Rom dans Nachrichten von der kgl. Gesellschaft der Wissenschaften, Philol. hist. Kl., G öttingen, 1918, pp. 161-203, ne porte que sur d es m ss. éthiopiens.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

52

Miscellanea F r. Ehrle. V.

IL - Le fonds Borgia copte. Vers la fin du xvm e siècle, le Cardinal Étienne Borgia (f 1804), Préfet de la Propagande, réunissait au Musée de Velletri une impor­ tante collection de manuscrits coptes. Elle comprenait un certain nombre de volumes bohaïriques (appelés alors memphitiques), quel­ ques feuillets fayoumiques (appelés bachmouriques) et, surtout, un lot considérable de fragments sahidiques en parchemin, avec quel­ ques volumes sahidiques en papier. 1 Un catalogue détaillé de la collection de Velletri fut rédigé par le Danois Zoëga; imprimé déjà en 1805, pour les pages 1-659, il ne fut publié qu’en 1810, en édition posthume. 2 La partie la plus im ­ portante de la collection échut en héritage à la Propagande; mais les nn. 11, 19, 25, 46, 169-312 du Catalogue de Zoëga (partie sahidique) allèrent au Musée Royal de Naples. Dans la suite, le fonds de la Propagande passa à la Bibliothèque Vaticane (1902). Tel qu’il se présente aujourd’hui, le « fonds Borgia copte » com­ prend 135 numéros; sur ces 135 numéros, seuls les nn. 88, 89, 106, 109-126 sont représentés dans le catalogue de Zoëga, avec des cotes toutes différentes. Les autres volumes 'du fonds Borgia portent, à peu d’exceptions près, la mention : « Mss. di Mons. Tuki, N. . . . », inscrite générale­ ment sur la feuille de garde antérieure, parfois en tête de la pre­ mière page, plus rarement à la fin du manuscrit. Ces mêmes volumes, ont presque tous un numéro d’ordre distinct de celui de la collection Tuki; on le rencontre même sur des volumes qui n’ ont pas la mention « Tuki ». Aucune de ces deux cotes n’apparaît sur les manuscrits du Musée de Velletri inventoriés par Zoëga, pas même sur ceux des CocUces memphitici qui sont de la main de Tuki. Par contre, la majeure partie 1 On trouvera d ’in téressa n ts d é ta ils sur l ’arrivée d es m anuscrits en Ita lie d an s F. R o ssi, Papiri copti I, Introd. D ’après Geobgi (De miraculis 8. Colulhi, p. 3), le com m encem ent de la C ollection d e V elletri d ate d e 1778.

- Catalogus codicum copticorum manuscriptorum qui in Museo Borgw.no Ve­ litris asservantur, auctore Georgio Zoëga, Dano (opus posthumum ) , cum V II Ta­ bulis aeneis, R om ae MDCCCX, ty p is sacrae C ongrégations de Propaganda fide. R eproduit en éd itio n an astatlq u e, Leipzig, 1903.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

A d . H eb bei .ynck , M ss. coptes d u Vatican

53

des manuscrits de la Pars I, Codices memphitici, porte, en chiffres romains, une cote (Vol. . . . ) correspondant à celle des « Voll. » du Ca­ talogue de Zoëga. Cette cote ne se voit plus sur les Voll. I-IV, VI-IX; peut-être a-t-elle disparu, avec la feuille de garde, comme le fait supposer l’état de plusieurs manuscrits et le contenu des billets insérés dans les Voll. VI et VII (respectivement Borgia 125, 124) avec l’in­ scription « Codex Memph. n. 6, Codex Memph. n. 7 ». Le Vol. VIII n’a que le chiffre VIII (au lieu la cote Vol. VIII). Une cote en chiffres arabes se lit sur chacun des Codices mem­ phitici de Zoëga; ce sont les cotes de l’ Inventaire 1806; nous les donnons ci-dessous, avec celles des autres manuscrits recensés dans cet inventaire. Dans son article cité plus haut, Die koptischen Handschriften in Rom, 1869, G. Parthey reproduit la partie copte de l’Inventario generale del Museo Borgiano, preso in consegna dal Rettore J. Tancioni, il 24 maggio 1856. Principiato il 21 m arzo 1855. Le Museo Borgiano doit s’entendre ici du Musée du Collège de la Propagande, appelé Borgiano du nom de son principal bienfaiteur ; il importe de ne pas le confondre avec le Museo Borgiano de Velletri dont une très grande partie échut en héritage à la Propagande. Dans l’Inven­ taire de 1855, les manuscrits sont cotés par séries, d’après les nu­ méros des rayons. Nos manuscrits coptes occupaient les rayons {file) II-VIII de l’armoire (scansia) 10 ou J du Musée.1 L’Inventaire de 1855 ne tient aucun compte de l’ordonnance ni de la numéro­ tation du Catalogue de Zoëga, qu’il s’agisse de manuscrits bohaïriques, fayoumiques ou sahidiques. Parthey fait remarquer (p. 282) qu’aucune allusion n’est faite aux 29 « cassettes » qui renferment les précieux fragments en parchemin fayoumiques et sahidiques du Musée de Velletri. Nous verrons cependant que les fragments mêmes sont signalés dans l’Inventaire, mais dans un ordre tout différent de celui des cassettes, qui est celui de Zoëga. L'Inventario generale est conservé à la Bibliothèque Vaticane, en deux exemplaires: le premier porte la date de 1855, sur le plat antérieur; le second en est une copie, plus récente, avec quelques variantes. Nos citations visent le premier. Parthey rappelle dans son Introduction, pp. 278 sqq., divers au­ tres inventaires du Musée de la Propagande. Il cite, en premier 1 E n outre, l ’In ven taire sig n a le un m an u scrit cop te à la un, à la credenza 6, fila 4 ; un, à la credenza 10, fila 3 ; un, a la

scansia 13, fila 7 ; credenza 10, fila 5.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

54

Miscellanea F r. E h r le . V.

lieu, un Inventaire conservé en double (in zwei gleichlautenden Exemplaren), qui est présumé dater de 1830 (angeblich um das Jahr 1830) et qu’il intitule: Inventario del Museo délia Ch. M. Car­ dinale Borgia. La Bibliothèque Vaticane possède, d’autre part, deux manuscrits contenant l’Inventaire du Musée Borgia après la mort du Cardinal, avec l’estimation du contenu ; ils ne diffèrent l’un de l’autre que par le titre, de légers détails de rédaction et le total des objets inventoriés (367, 396). L’un, Vat. lat. 10608 (anc. Vat. lat. 10404, cf. Ca­ talogue imprimé V attasso-C arusi) porte, sur la feuille de garde: Visconti, n. 96. Copia délia Stima degli Oggetti del Museo Stefano Borgia fatta d a ip e riti Mons. Gaetano Marini Prefetto délia Biblioteca Vaticana per parte di Propaganda Fide e Filippo Aurelio Visconti per parte deU’Ill.mo Sig. Cavalière Camillo Borgia. 2 maggio 1806 Vat. 10404. Il a 367 numéros. L’autre manuscrit, Borgia lat. 551, est intitulé: Inventario del Museo lasciato dalla Ch. M. Cardinale Stefano Borgia. Il va jusqu’au n. 396. 1 C’est la rédaction du ma­ nuscrit Borgia lat. 551 que Parthey a eue sous les yeux, comme cela résulte du titre et du total des numéros, 396, qu’il assigne â l’Inventaire. Il relève, d’autre part, au n. 366 une note: * non ritrovato » de la même main que celle du texte, et il en conclut à l'existence d’un inventaire plus ancien. Cette note se lit dans Borgia lat. 551 et non pas dans Vat. lat. 10608. Comme on le voit par l’inscription de Vat. lat. 10608, Parthey avait raison de faire des réserves au sujet de la date de 1830, attribuée au Catalogue; c’est à 1806 que remonte en réalité la rédaction de l’Inventaire du Musée d’Étienne Borgia. Dans cet Inventaire, qui portait sur l’ensemble des collections laissées par le Cardinal Borgia, les manuscrits coptes occupent les nn. 335 à 349. Les manuscrits inventoriés par Zoëga y sont repré­ sentés comme suit (sans allusion à son catalogue qui n’a paru qu’en 1810) : 335 = Z. sahid. XCIX ; 336* = Z. sahid. XXIV ; 337 * = Z. memph. VIII ; 339* = Z. memph. V ; 340* = Z. sahid. LXV, 2e partie ; 341* = Z. sahid. XXII ; 342* = Z. sahid. CXLI ; 343* = = Z. memph. IV ; 344* = Z. memph. VI ; 345* = Z. memph. VII ; 346* = Z. memph. IX; 347* = Z. memph. I-III, X-XVIII; 348 =

1 Cf. E ug. T issebant, Inventaire sommaire des manuscrits arabes du fonds Borgia à la Bibliothèque Vaticane (Miscellanea Fr. Ehrle), oft l’on trouvera de précieux renseignements sur la formation des collections de la Propagande.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Ad. H ebbelynck , Mss. coptes du Vatican

55

= Zoëga série des fragments sahidiques non mentionnés dans les nu­ méros précédents, et fragments basmyriques. Nous avons marqué d’un astérisque les numéros qui se lisent encore sur les volumes, ou sur les étuis, pour les volumes qui en sont encore munis ; ces derniers volumes n’ont pas, comme les autres, les numéros inscrits sur les plats de la reliure. Parmi les étuis con­ servés, il en est qui sont en mauvais état; d’autres ont peut-être disparu sans qu’on ait reproduit leurs cotes sur les couvertures ; ce fait expliquerait l’absence de la cote pour quelques manuscrits cer­ tainement visés par l’Inventaire de 1806. Zoëga memph. IV, qui porte encore le chiffre 343, est présenté par erreur, dans l’Inventaire, comme membranáceo. Le n. 348 y est décrit comme suit: « In ventotto cassette sono collocati divers! frammenti dal n. 1 al n. 168 con altra cassetta nella quale tre frammenti dal n. 1 al n. 3; mancano i nn. 11, 19, 22, 24, 25, 46, 99, ed il n. 141 è stato indicato supe­ riormente al n. 342 ». Les nn. 11, 19, 25 et 46 sont à Naples; les numéros 22, 24, 99 sont des volumes reliés, déjà décrits sous les nn. 341, 336, 335. Les nn. 338, 349 ne trouvent pas de place dans Zoëga. Le n. 338 n’est signalé que par ces mots: « Códice cartaceo copto in foglio », dans l’exemplaire Borgia lat. 551. L’exemplaire Vat. lat. 10608, por­ tait d’abord « Códice ruteno »; le mot « ruteno » a été barré et rem­ placé par le mot « cofto »; une note marginale ajoute: « è tutto ruteno non cofto ». Nous n’avons trouvé aucun volume portant le n. 338. Au n. 349, on lit: « piccolo códice cartaceo cofto. Prologi all’Apocalipse, al Pater noster ed Evangelio di S. Giovanni ». L’In­ ventaire provisoire 124 (voir ci-dessous), d’accord avec l’Inventaire de 1855 (scansia 10, fila 4, n. 19) décrit Borgia 67 (J-IV-19) à peu près dans les mêmes termes : « Prologus in Apocalypsin et alia di Tuki; in 12». Le format in 12 de Borgia 67 répond bien à la des­ cription « piccolo cod. » de l’Inv. de 1806 ; il n’en est pas de même du contenu. La partie copte contient l’Apocalypse, sans aucune intro­ duction ; il n’ y est question ni du Pater, ni de l’Évangile de S. Jean ; les six pages du texte arabe qui terminent le volume sont un colophon de Raph. Tuki déclarant qu’il a terminé le manuscrit le 15 août 1734. Les autres notes arabes (ff. 53, 54) sont des indica­ tions liturgiques. Enfin, Borgia 67 porte l’inscription: « Mss. Copti di Monsig. Tuki Num. VI »; l’Inventaire de 1855, qui donne les autres cotes de la collection Tuki, n’en fait aucune mention. L’Inventaire 124 cite le chiffre Tuki 67, de même que la copie de l’Inv. 1855.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

56

M iseellanea F r . E h r l e . V.

Parthey mentionne, enfin, p. 281, un inventaire intitulé: Codici cofti del Museo Borgiano, avec l’annotation, d’une seconde main: « vide Cat. Cod. Copticorum auctore Zoëga an. 1810 ». C’est un in­ ventaire manuscrit, conservé à la Bibliothèque Vaticane, en deux exemplaires, dont l’un est contenu dans Vat. lat. 9574, foll. 330 r 349v. Comme il n’a ni cote ni date, nous l’appellerons: l’Inventaire Vat. lat. 9574. Les manuscrits y sont également classés par rayons, comme dans l’Inventaire général de 1855; mais il place les ma­ nuscrits dans la scansia 5, au lieu de la scansia 10 de celui-ci. La fila 4 est omise. Le classement s’accorde pour une bonne part avec celui de l’Inventaire de 1855, mais s’en écarte par endroits. C’est le cas, tout spécialement : 1° pour la fila 7 où Vat. lat. 9574 donne les cotes de Zoëga Cod. memph. I-XVIII, tandis que l’Inventaire de 1855 continue la numérotation d’après le rangement des volumes sur les rayons; 2° pour la fila 8, où Vat. lat. 9574 suit de nouveau le classement de Zoëga Codices basmyrici, Codices sahidici, à l’en­ contre de l’Inventaire de 1856, qui énumère les fragments en s’af­ franchissant entièrement de l’ordre du Catalogus. L’Inventario provisorio dei Mss. del Museo Borgiano, manuscrit déposé au Studio de la Bibliothèque Vaticane: ln ven ta rii: n. 124, compte 132 numéros, pour la partie copte; il faut y ajouter les nn. 133-135, inscrits récemment. Il a été fait à l’époque du démé­ nagement (1902), d’après l’Inventaire de 1855. On y relève une double cote correspondant aux numéros des deux étiquettes ap­ pliquées sur chacun des volumes; la première est la cote actuelle du fonds Borgia de la Vaticane (voir toutefois nos observations sur Borgia 88, 89 et 109) ; la seconde, placée entre crochets, est un renvoi au classement de la Propagande; ainsi: 1 [J-II-1] doit se lire: «Borgia, Copte 1, Propagande, armoire J, rayon II, n. 1 »; cf. scansia 10, fila II, n. 1 de l’Inventaire de 1855 (Parthey, p. 282).

On constatera que, dans l’Inventaire 124, le recensement des rayons présente des anomalies et que l’ancien ordre des rangées a été en partie modifié par le transfert des manuscrits dans les armoires de la Bibliothèque Vaticane. Dans le classement actuel, on passe, en effet, de J-IV-21 (Borgia 69) à J-VI-3 (B. 70); de J-VI-22 (B. 89) à J -V -l (B. 90); de J-V-19 (B. 105) à J-VII-1 (B. 106); après J-VII-21 (B. 126), viennent B. 127, 128, sans cote de la Propagande, puis J-VIII-31 (Inv. 124: J-VII-31, par erreur), J-VIII-30, J-VI-1, J-VI-2. Le nn. J-V-15 à

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

A d . H ebbelynck, Mss. coptes d u V atican

57

J-V-18, J-VIII-1 à J-VIII-29 sont omis; voir, aussi, ci-dessous, nos observations sur Borgia 109. Aucune des deux cotes de l’Inventaire 124 ne permet l’utilisa­ tion des cotes de Zoëga, tant pour la partie bohaïrique que pour la partie fayoumique et la partie sahidique du Catalogus. La description du contenu des manuscrits y laisse beaucoup à désirer. Celle des volumes Borgia 111, 113-119, 122, qui repré­ sentent les Códices memphitici X-LXXXII de Zoëga, se réduit à quelques rubriques générales: «Exempla (Inv. 1855: Excerpta) ex Sermonibus S. Joannis Chrysostomi, Homiliae S. Basilii de jejunio, Homiliae Zacchariae episcopi et aliae Homiliae et Vitae Sanctorum » (n. 111); « Vitae Sanctorum et acta Martyrum » (nn. 113-118, 122); « Exempla (Inv. 1855 : Excerpta) ex Sermonibus S. Joannis Chry­ sostomi » (n. 119). Les nn. 21, 63-66, 68, 69, 127-129 sont restés en blanc. Tout comme dans l’Inventaire de 1855, les titres des manus­ crits sont généralement la reproduction des inscriptions, souvent inexactes, qu’on lit sur les feuilles de garde, tantôt au commence­ ment, tantôt à la fin des volumes ; d’après Mgr. Tisserant, ces anno­ tations sont, en bonne partie, de la main de Nicolas Olivieri, Biblio­ thécaire de la Propagande. Les fragments fayoumiques, Códices basmyrici de Zoëga, sont entièrement passés sous silence. Pour les Códices sahidici de Zoëga, l’Inventaire 124 ne signale que les manuscrits XXIV, CXLI, LXV (2e partie) du Catalogus, res­ pectivement sous les nn. 88, 89, 109, sans renvoi à Zoëga. Au n. 109 (J-VH-4), on ne lit que ces lignes: « Fragmenta Evangelii S. Joannis saeculi quarti, Graec. Copt. Theben. Perg. », représentant le con­ tenu de Zoëga LXV, 2e partie. En réalité, la cote 109 s’applique aujourd'hui : Io aux fragments fayoumiques, 2° à la partie des manus­ crits sahidiques de Velletri qui a passé au Collège de la Propagande* soit Zoëga, Códices sahidici I-X, XH-XVIII, XX-XXIV, XXVIXLV, XLVH-CLXVIII ; voir ci-dessous Borgia 109 et nos obser­ vations sur Borgia 89. La cote J-VII-4 que l’Inventaire 124 donne à Borgia 109 se retrouve dans l’Inventaire général de 1855, avec la même descrip­ tion (contenu de Zoëga LXV, 2e partie). Dans ce dernier Inventaire, les manuscrits correspondant à Zoëga sahid. XXIV, CXLI avaient les cotes fila VI, 21 ; fila VI, 22 de la scansia 10, ou armoire J ; les autres fragments sahidiques et les fragments fayoumiques y étaient représentés, mêlés les uns aux autres, par les nn. 1-29 du rayon VIII

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

58

M iscellanea F r . E hrle. V.

(cfr. Parthey, pp. 288 suiv.). L’omission de la série VIII, 1*29, par le rédacteur de l’Inventaire 124 explique son silence au sujet de la plupart des fragments sur parchemin du fonds Borgia copte. A l’en­ contre de ce que nous avons observé pour les volumes reliés, les éti­ quettes rappelant les cotes (J-VIÜ-1 etc.) de la Propagande n’ont pas été appliquées sur les fragments des cassettes. Pour les cotes actuelles des cassettes et de leur contenu, voir, ci-dessous, nos observations sur Borgia 109 et «Appendice A», Table des concordances, partie fayoumique et partie sahidique. Pour rester dans les limites assignées à notre travail, nous nous contentons d’indiquer sommairement le contenu des volumes non catalogués par Zoëga et de renvoyer à celui-ci pour le manuscrits dont la description figure dans le catalogue.. Nous donnons en « Appendice » la Table des concordances des cotes de Zoëga avec celles du fonds Borgia. 1. -

P a r t ie

b o h a ïr iq u e .

La partie bohaïrique du fonds Borgia copte est formée en majo­ rité par des copies de Raph. Tuki, évêque d’Arsinoë, ancien élève de la Propagande; les autres manuscrits sont de diverses mains; dans les deux groupes, spécialement parmi les manuscrits qui ne sont pas représentés dans le catalogue de Zoëga, on en rencontre un grand nombre qui ont l’inscription: « Mss. di Mons. Tuki, N. . . . », signalée ci-dessus. Nous marquons d’un T* les volumes qui sont de la grosse écriture de Tuki ; 1 le T, avec ou sans astérisque, suivi d’un numéro désigne les volumes qui ont appartenu à sa col­ lection privée. Nous reproduisons les numéros de la collection Tuki tels que nous les avons trouvés sur les manuscrits; quelques cotes sont en désaccord avec celles de l’Inventaire provisoire 124 qui les a tirées de l’Inventaire général de 1855, de même qu’avec celles de l’Inventaire Vat. lat. 9574 mentionné ci-dessus. C’est le cas pour: Borgia 3, où ils ont 58 au lieu de 52 ; B. 8 : cote T. 58 omise ; B. 13: T. 51, absent du volume; B. 15: cote T. 88 omise; B. 32: Inv. 124 et Inv. de 1855 « T. 62 » au lieu de T. 42; B. 54: T. 26 1 D an s ce nombre ne son t p as com pris B orgia 3, 6, 9-12, 21, 27, 28, 30, 31, 33, 34. 61, 64, 65, 67, 76, 87, 105, 120, 129, d ’u n e écritu re p lu s fine e t p lu s soignée, qui p araissen t être de la jeu n esse de T uki ; cfr. B . 6. fol. 3, inscription, e t B. 67, fol. 152, colophon.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

A d . H ebbelynck, Mss . coptes d u V atican

59

omis dans Inv. 124 ; B. 67 : T. 6 omis dans l'Inv. de 1855 (Inv. de 1855, copie, et Inv. 124 : T. 67 par confusion avec E. 67); l’Inv. Vat. lat. 9574 n’a pas le rayon IV auquel appartiennent B. 54 et B. 67. Partout, la numérotation de la collection Tuki présente des anomalies ; des numéros sont omis, d’autres figurent deux fois. Parmi les manuscrits qui ne sont pas de la main de Tuki, plu­ sieurs sont de son époque ; il en est toutefois qui donnent des dates notablement antérieures au xvm c siècle. La plupart des manuscrits bohaïriques étant coptes-arabes, nous nous bornons à marquer les exceptions. Cette observation ne s’ap­ plique pas aux nn. 111, 113-119, 122; on ne trouve dans ce groupe qu’un petit nombre de feuillets arabes que nous signalerons à l’oc­ casion. 1 1 [J—CI—1 ].2 Consécration d ’une église nouvelle et des autels, foll. 1?·319 1»; foll. 391 v et 392, colophon arab e; A. D. 1758. Le scribe Botros Shaoun, d ’A khm îm , est le même que celui de Vat. copte XCI. 2 [J-1 I-2 ]. Katameros et A ntiphonaire pour la semaine sainte: 1° foll. 2 r 181 /·, Katameros\ 2° foll. 187 r-223 r, A n tiphonaire; fol. 1, frontispice: fol. 185, inscriptio n ; foll. 181 et 223 colophons arabes, les au tres foll., en blanc. Caire A. D. 1784. 3 [J-II-3 ]. R itu el p o u r les relevailles et le baptême; tex te: foll. 10 r — 108r, 1 1 0 r-1 2 6 r, 1 2 8 r-1 3 3 r, 1 4 0 r-1 4 4 u : les a u tres foll., en blanc. A. Mart. 1455 = A. D. 1739 = A. H. 1152. T. 52. 4 [J-II-4 J. Même sujet, foll. 3 r-9 3 v ; fol. 1, in scription; foll. 2, 94-98, feuillets blancs. A. D. 1754. T.* 57. 5 [J -II-5 ]. Même sujet, foll. 3 r-2 4 v, 2 6 r-1 0 2 r, 104r-106 ?·; foll. 1 et 2, in scriptio n s; les a u tres foll., en blanc. A. M. 1356 = A. D. 1754. T.* 59. 6 [J -II-6 ]. D iu rn a l, foll. 209, parm i lesquels un assez bon nom bre de feuillets blancs. A. D. 1734. T. 55. 7 [J —II—7]. Missel A lexa n d rin avec la litu rg ie m ineure de S. Basile, la litu rg ie , de S. G régoire et la litu rg ie de S. Cyrille, foll. 2 r-229 v : 123 fol. 1, inscription. A. Mart. 1096. 8 [J-1 I-8 ], R itu el pour les relevailles, le baptême, les funérailles etc., foll. 2r-66w , 72r-171i>: fol. 1, in scrip tio n ; les a u tres foll., en blanc. T.* 58. 9 [J—II—10 sic]. 1° Homélies arabes, foll. 33 v - l r, 40 v, 69 v-43 r ,103 w7 5 v; 2° Diaconicon, copte avec notes arabes, foll. 1067-142r ; 3° Ca1 D e p référence a u x ch iffres rom ains nou s adoptons ic i le s chiffres arabes, qui son t ceux d e VInventario n. 124 e t d es m an u scrits eux-m êm es (1 = B orgia C opte 1). 2 L es cotes placées entre crochets son t celles de la Propagande. 3 C hiffrage récent.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

60

M iscellanea F r . E hrle . V.

nous de la Croix et hym nes en l’honneur des anges et des m artyrs, copte, foll. 143r-1 5 4 u ; fol. 155, note arabe; 4° Alphabet, copte-arabe, et invoca­ tions, copte-arabe, foll. 155 r-1 5 8 r ; 5° Parties de la liturgie de S. Basile, co p te-arab e, foll. 170r-1 8 4 r ; les autres foll., en blanc. A. M. 1454 = A. D. 1738 = A. H. 1151. T. 53. D ans l’ In v en taire de 1855, J - I I - 9 , omis ici, n ’ a que la m ention: Mss. copt. de T u k i 52, 8; cf. P arth ey , ouv. cit. p. 283; de même, dans l’In ­ v en taire Vat. lat. 9574 cité plus haut. 10 [J—II—11]. Psallies, foll. 1, 2, 3, inscriptions; foll. 26 r - l b v , arab e; foll. 77 r-156 v, 165 r-197 r, copte avec parties arabes; foll. 199 r-231 v, arabe avec p artie copte au fol. 204; les au tres foll., en blanc. T.* 48. 11 [J—II—12], D iu rn a l et commencement de Voffice pascal, copte; quelques passages avec traduction arab e; foll. 197, parm i lesquels un bon nom bre de feuillets blancs. T. 22. 12 [J—II—13]. Recueil liturgique, p artie copte, partie copte-arabe, foll. 243, p arm i lesquels un bon nom bre de feuillets blancs; fol. 244 r, note arabe. T . 54. 13 [J-II-1 4 ]. Psallies et Doxologies, foll. 2r-138»·; fol. 1, inscriptions, copte avec ru b riq u es arabes. 14 [J—II —15]. 1° Vocabulaire copte-arabe, foll. 2 r - 7 8 v (foll. 7 5 r - 7 6 r , in te rp ré ta tio n des m ots h éb reu x des É vangiles, d’ après S. É piphane; foll. 7 6 v -7 8 v , in terp rétatio n des m ots grecs bibliques); 2° T ran scrip tio n des abréviations, foll. 79, 80; 3° Vocabulaire grec-copte-arabe, foll. 81 r — 136 v; foll. 1 et 137, inscriptions. 15 [J —II—16]. G ram m aire avec vocabulaire copte-arabe, foll. 3 r-223 v, y com pris des feuillets b lan cs; foll. 1, 2, 224, 228, inscriptions; les au tres foll. en blanc. T.* 88. 16 [J-II-1 7 ]. G ram m aire avec vocabulaire copte-arabe, foll. 2 r-408 v ; foll. 1, in scrip tio n ; foll. 409, 412, inscriptions; les au tres foll., en blanc (copie de Vat. copte L X X I). T.* 87. 17 [J—II—18], Vocabulaire copte-arabe, extrait du Deutéronome, foll. 2 r 153 v; foll. 1 et 154, inscriptions. T.* 93. 18 [J—II—19]. Item , extrait des Nombres, foll. 2 r-1 6 5 v : fol. 1, inscription. T.* 90. 19 [J-II-2 0 ]. Item , extrait de l’Exode, foll. 2 r-253 ?·; foll. 1 et 253 v, inscriptions. T.* 90 (sic). 20 [J—II —21]. Item , extra it de la Genèse, foll. 2 r-257 r; foll. 1 et 257 v, inscriptions. T.* 89. 21 [J -II-2 2 ]. 1° Katameros, fragm ent pour le 30 barm oudah et la fête de la T rin ité, co p te-arab e, foll. 45 r-5 6 v : 2° T rad u ctio n arabe d u Propre de la Messe latine p o u r la fête du Cœur de Jésus, h u it jo u rs après la fête d u Corps eucharistique, foll. 61v-60?·; 3° Propre de la fête de l’In stitu tio n de V E ucharistie, copte-arab e, foll. 63 r-7 2 v ; 4° K atam eros, fragm ent pour

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

A d . H ebbelynck, Mss. coptes d u V atican

61

le ven d red i a v a n t le dim anche des R am eaux, arabe, fol. 73 r et v ; 5° K a­ tameros p our tous les jo u rs d u jeû n e de N inive, d u carêm e et du temps pascal, ju s q u ’au 7e sam edi après P âques, arabe, foll. 364v - 7 i r ; les autres foll., en blanc. 22 [ J - I II-1 ]. Psallies, copte avec ru b riq u e s arabes, foll. 4 v -1 5 0 r; foll. 1 e t 3, inscriptions ; fol. 2, en blanc. T. 32. 23 [J—II I —2]. G ram m aire copte, en latin, 2®partie, pp. 1-477. T.* 75. 24 [J -III-3 ]. Item , l ère partie, pp. 1-450. T.* 74. 25 [ J - III-4 ]. G ram m aire sahidique, bohaïrique; latin -a ra b e, pp. 545; p artie des R u d im e n ta linguae coptae de T u k i (Rome, 1778) correspondant a u x pp. 214-450 de cette publication; voir ci-dessous, nn. 40, 50, 82, 133; p. 546, in scription. T.* 7 6 .1 26 [J -III-5 ]. Pontifical, foll. l r - 1 1 7 u ; fol. 118, inscription. T. 38. 27 [J-1 II-6 ]. Katameros p o u r les dim anches des six prem iers mois de l’année et quelques fêtes, foll. 3r-325w ; foll. 1, 2 et 326, inscriptions. T. 20. 28 [J -III-7 ]. D iurnal, foll. 4 r-5 3 7 v ; foll. 1, 2, 539 inscriptions; le reste, feuillets blancs. T. 17. 29 [J-III-8 ]. Fragm ents liturgiques, de m ains diverses, p artie copte, p artie arabe, p a rtie co pte-arabe,foll. 1 r-157 v , y com pris des feuillets blancs. T. 61. 30 [J -III-9 ]. Katam eros p our le je û n e de N inive et les trois prem ières sem aines d u carêm e, les dim anches exceptés, copte; les rubriques seules tra d u ite s en arab e; foll. 16r-2 6 3 r, y com pris des feuillets blancs; foll. 1, 2, inscrip tio n s; foll. 266r -2 6 8 v, fragm ent liturgique copte-arabe; les au tres foll., en b lan c; quelques feuillets seulem ent de la m ain de T uki. T. 21. 31 [J-III-1 0 ], C ontinuation d u précédent, y com pris l’office de la Se­ m aine S a in te, foll. 6 r-243 r ; foll. 1, 2, inscriptions; les au tres foll., en blanc; certain s cahiers sont in te rv e rtis. T. 50. 32 [J—II I —11]. Eucologe A lexa n d rin , fragm ent, leçons à réciter av an t e t après la messe, foll. 2 r-7 7 n ; fol. 1, inscription. T. 42. 33 [J—II I —12], Recueil de prières liturgiques et de cantiques, foll. 3 »•-841»; foll. 1, 85, 86, inscriptions; fol. 85»·, note latin e de T u k i su r sa consécra­ tion épiscopale en 1761; fol. 2, en blanc. T. .56. 34 [J-II1 -1 3 ], K atam eros, p o u r d iv ers jo u rs de l’année copte, foll. 3»·260v, y com pris u n certain nom bre de feuillets b la n c s; certains feuillets sont in te rv e rtis; foll. 91»;, et 9 2 r, copte; foll. 215r-216i», invocations pour le Pontife rom ain Benoît et les m inistres de l’Église, suivies du Credo, copte; le reste d u vol., c o p te-arab e; foll. 261, 262, 265, inscriptions; les au tres foll., en blanc. T. 60.

1 Le m an u scrit peut être le s boliaïriques.

classé parm i les sahidiques, a u ssi bien que parm i

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

62

M iscellanea F r . E hrle . V.

35 [J-III-1 4 ]. 1° Katam eros pour la suite des jo u rs du mois et les di­ m anches, copte, foll. 3?--168t>; foll. 1 et 2, in scrip tio n s; 2° Katam eros item, arabe, foll. 2 1 8 « -1 6 9 r; 3° Fragm ents de Psalm odies, co p te-arab e, foll. 219?--234v; 4° Katam eros pour les 19 prem iers jo u rs du mois de tout, copte-arabe, foll. 2 3 7 r-3 0 5 r; les au tres foll., en blanc. T . 2. 36 [J—II I —15]. 1“ P a rtie arab e: Vies et apophtegmes des Pères, In tro ­ duction à l’étude de la logique, p ar J . S. Assem ani, foll. 7 î?-140 w; 2° G ram ­ m aire et vocabulaire copie-arabe; foll. 143 r-2 3 3 « ; foll. 1, 2, inscriptions; les a u tres foll., en blanc. A. D. 1727-8. T. 86. 37 [J—II I —16]. 1° Katam eros, copte, foll. 1 r-383 r, y com pris quelques feuillets blancs: foll. lr - 7 0 v , leçons pour la 3 ' sem aine du carêm e; foll. 71 ?·383 r, leçons pour les dim anches du carêm e, la sem aine de Pâques et les dim anches su iv an ts ju s q u ’à la Pentecôte inclusivem ent; 2° Récit du Baptêm e du Christ, arabe, foll. 383 «-385 v ; 3° F ragm ent liturgique, copte, foll. 3 8 6 r-3 9 3 « ; fol. 394, inscription. T.* 18. 38 [J—II I —17]. Office de la Sem aine Sainte (partie), copte, ru b riq u es et frag m en t d’hom élie de S. Chrysostom e (foll. 3 2 v -3 3 r), en arabe; foll. 2 r 33?·; fol. 33 v, inscription. T. 62. 39 [J-III-1 8 ]. E ssa is de gram m aire et de vocabulaire, c o p te -a rab e latin, foll. 2r-168w ; fol. 1, inscription. T.* 33. 40 [J—II I —19]. 1° Abrégé de la gram m aire copte, in titu lé B revis m anuductio linguae Coptae seu Æ gyptiae utrique dialecto Memphitico (sic) scilicet et Thébanensi p ra e m ittitu r, foll. 17--33?· (pagination nouvelle); correspond à la B revis m anuductio qui figure à la fin des R u d im en ta de T u k i; 2° G ram m aire copte (bohaïrique, sahidiqué), en latin et en arabe, foll. 34 r 439 v; correspond au x pp. 9 6-312 a, 315-318 a, 3366-617 1 des Rudim enta·, les foll. 438 et 439 doivent se p lacer en tre les foll. 240 et 241 (cf. pp. 315318 du texte im prim é). ■ T.* 71. 41 [J-III-2 0 ]. P a rtie de Katameros exclusivem ent copte, leçons pour les lundi, m ardi, sam edi et dim anche après Pâques, pour l’A scension et la fête de S. A thanase, foll. 2 r - 3 6 r·; fol. 1, inscription. T. 19. 42 [J—II I —21]. 1° Vocabulaire copte-arabe-latin, foll. 2 r-28?·; 2° D ivers fragm ents, coptes et arabes, foll. 3 2 r-3 3 v , 36?·; 3° Essai de vocabulaire italien-copte-arabe, foll. 38 ?'-48 v, 51 « -6 3 1>; 4° Traduction latine et arabe de quelques m ots grecs, fol. 6 4 r ; 5° Copie de B orgia 109, n. 65, Io. VI, 296-33, grec; Io, 27-31 a, sahidiqué, fol. 70?· et v , ex traits de la Genèse et de l’Exode, bohaïrique, latin, grec, arabe, foll. 72?·—74?·: fol. 1, in scrip ­ tion; les a u tres foll., en blanc. T.* 85 (65 corrigé en 85). 43 et 44, v oir P a rtie sahidiqué. 1 L es fo li, correspondant au x pp. 312b-314, 318b-336» d es Rudimenta, man­ q uent ; le te x te en e st conservé a u x pp. 239-284 de B orgia 25, m an u scrit p a rtiel des Rudimenta, probablem ent d’une rédaction an térieu re à celle de B orgia 40 ; la d i­ vision en ch ap itres n ’y e st p as encore m arquée ; voir a u ssi B orgia 50.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

A d . H e b b el ynck , Mss. coptes du V atican

63

45 [J-III-2 4 ]. Petite L itu rg ie de 8. Basile, exclusivem ent copte, foll. 1 r 80/·; fol. 8 0 v, inscription. T.* 36. 46 [J—II I —25]. Genèse, 1-X V , grec, copte (bohaïrique, avec quelques v arian tes sahidiques), arabe, foll. 2 r-2 1 5 v; fol. 1, inscription. T.* 31. 47 [J—II I —26]. Recueil de mots et de membres de phrases, ex tra its: 1° du Psautier, Ps. 1-150, plus le Ps. μικρός ήμην, bohaïrique, arabe, latin, foll. 1 r 222 r ; 2° des Cantiques et prophéties bibliques, et de la L iturgie, bohaïrique, arabe, latin, foll. 222v-267v; 3° des Proverbes, latin, sahidique, bohaï­ rique, grec, arabe, foll. 269 ?—278 v; 4° de la Genèse I-X L IX , 20, bohaïrique, grec, latin , arabe, foll. 281 r-2 8 5 « , 287 /--372 v ; fol. 373, in scrip tio n ; les au tres foll., en blanc. T. 84. 48 [J—II I —27]. 1° Com m encem ent de l’Homélie de 8. Chrysostome sur Luc. X I I , 18 (cf. Zoëga, p. 4, Memph. X, Vatie. LV II, 1°); du M artyre de 8. Ignace (cf. Zoëga, p. 19, Memph. X V III, Vatie. LX V I, 1°) et de l’Homélie de Pierre d’A lexandrie sur ceux q u i m ettent leur confiance dans les r i­ chesses etc. (cf. Zoëga, p. 62, Memph. X X X V III: Vatie. L X I, 3°), copte, foll. 1-7, y com pris des feuillets blancs: 2° Mélanges liturgiques, fragm ents de form at différent e t de diverses m ains, p artie copte, p artie copte-arabe, foll. 8-268, y com pris quelques feuillets blancs. T*. 63. 49 [J—II I —28]. F rag m en ts de mêm e n a tu re que ceux du n. 48, 2“, foll. 481, y com pris des feuillets blancs; fol. 481«, on lit: « D ictionarium copto arabicum », fausse indication, repro d u ite dans l’Inv en taire 124. Une note d’ O livieri, fol. 426 r, résum e assez bien le contenu du volum e: « F ra g ­ m enta v a ria eoptica et copto arabica plerum que transposita et tu m u ltu arie ordinata, cap ita aliquot Missalis, Psalm odiae, necnon lectiones Sacrae S crip­ tu rae et preces ». T.* 40. 50 [J-III-2 9 ]. G ram m aire copte (bohaïrique, sahidique), latin -arab e; au tre m an u scrit des R udim enta, foll. 2 r-481 v, et de la B revis m anuductio, foll. 482?--5 1 0 r; fol. 1, inscription. A p a rt des d étails de rédaction et l’ab­ sence de la division en ch apitres, le m an u scrit s’écarte peu du tex te im ­ prim é; il om et le tableau de l’alp h ab et des R udim enta, pp. 1 et 2, et l’appendice de la B revis m anuductio, pp. 665-668; p ar contre, il donne, foll. 47 0-51 r, quelques pages su r les vocatifs grecs, qu’on ne trouve pas dans les R udim enta. L’In v en taire 124 a pour le n. 50: « D ictionarium copto-arabicum ». T.* 70. 51 [J-IV -1 ]. 1° É pitres de S. P aul et É p îtres Catholiques, foll. 6 r - 378 r; 2° Actes des Apôtres, foll. 378v -5 2 8 v ; foll. 1, 2, inscriptions; fol. 5, fron­ tispice; les a u tres foll., en blanc. A. D. 1740 = A. Mart. 1456 « ab alio co­ dice A. Mart. 1346 ». T. 4. 52 [J-IV -2 ]. Katam eros p o u r la Sem aine Sainte, y com pris toute V Apo­ calypse (foll. 3 45r - 4 1 5 v), foll. 4 7-460/·; foll. 1, 2, inscriptions; les au tres foll., en blanc. A. M. 1492 = A. H. 1189. T. 13. 53 [J-IV -3 ]. D ipnar, l ère partie, fo ll.4?·—164v, mois debasnes et baounah;

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

64

Miscellanea F r . E h r l e . V.

2e partie, foll. 172r-333>·, mois d’ abib, mesori, j. épagom ènes; 3e partie, foll. 3 3 7 r-4 6 5 r, mois de to u t et babeh: fol. 1, inscription: foll. 3, 171 et 336, frontispices; le reste, feuillets blancs. T. 25. 54 [J-IV -4 ]. D ipnar p our les mois de baounah, abib, m esori, j. épago­ m ènes, foll. 2 r-2 1 9 r ; fol. 1, inscription. A. M. 1477, copié d’un exem plaire de 1457, copié lui-m êm e su r u n a u tre de A. M. 1103. T.* 26. 55. voir P artie sahidique. 56 [J-IV -6 ]. Lévitique, Nombres, Deutéronome, foll. 2 r-506 v , fol. 1, inscription. T.* 1. 57 [J-IV -7J. Lettre et Canons d’ Eusèbe, foll. 2 r-1 8 v ; É vangiles, foll. 2 2 r-3 8 5 r; Actes des Apôtres, foll. 390r-503-r; fol. 1, inscription; les a u tres foll., en blanc. A. Mart. 1466 = A. D. 1750. T.* 3. 58 [J-IV -8 ] I o Missel copte-arabe, im prim é, foll. 2 r-337 r, édition de T u k i, 1736; fol. 1, in scription; 2° Katameros pour la suite des jo u rs et les dim anches d u mois, copte, quelques titres arabes, foll. 3 3 8 r-4 6 4 r; les au tres foll., en blanc. T.* 12. 59 [J-IV -9 ]. D ip n a r pour les mois de toubah, amsir, b arm ah ît et barm oudah, foll. 4?--196u, 2 0 4 r-3 9 8 v ; foll. 1, 2, inscriptions; les au tres foll., en blanc. A. Mart. 1453. T. 27. 60 [J-IV -10]. D ipnar p our les mois de tout, babeh, hâtour et kihak (même m ain que le précédent), foll. 47--382>·; foll. 1, 2, inscriptions; foll. 3, 167u-173v, 383-388, en blanc. A. Mart. 1455 = A. D. 1738; foll. 3 8 9 r-390v p ro v en an t d’u n au tre ms., arabe. T. 31. 61 [J-IV -11]. P sautier, foll. 2 r-3 2 0 r; cantiques et prières bibliques·, extraits des prophéties, foll. .3217-368r; fol. 1, inscription; les au tres foll., en b lan c; copte-arabe, avec v ariantes arabes dans les m arges. A. D. 1734. T. 2. 62 [J-IV -12]. E ssa i de Vocabulaire copte-arabe, foll. 2 r-1 0 3 u ; fol. 1, inscription. T.* 92. 63 [J-IV -15]. Recueil liturgique, de m ains diverses, notam m ent des Psalmodies et des Théotokies, p artie copte avec ru b riq u es arabes, p artie co p te-arab e, p artie arabe, foll. 7 7-533 v, parm i lesquels un bon nom bre de feuillets blancs; fol. 1, inscription, le reste, feuillets blancs. T. 49. 64 [J-IV -16]. Recueil liturgique de même n a tu re que le précédent, p a rtie copte avec ru b riq u es arabes, p artie copte-arabe, foll. 2 r-297 r, y com­ p ris des feuillets blancs; fol. 1, inscription. T. 45. 65 [J-IV -17]. Recueil liturgique de mêm e n a tu re que le précédent, p a rtie copte avec titres arabes, p artie copte-arabe, p artie arabe, foll. 3 r 370r, y com pris des feuillets blancs; fol. 1. inscription; fol. 2, feuillet blanc. T. 46. 66 [J—IV—18]. Psallies et leçons, copte arabe; foll. 3 >-180 r: fol. 1, in scrip­ tion; fol. 2, frontispice. T. 44.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

65

A d . H bbbblynck , M ss. coptes d u V atican

67 [J-IV -1 9 ]. Apocalypse, foll. 3 r-152 ?·; fol. 1, inscription: foll. 152 v 155 r, colophon et ru b riq u e s arabes; fol. 2, feuillet blanc. A. D. 1734. T. 6. 68 [J-IV -2 0 ]. P sallies: acéphale, com m ence au fol. ¡/.8?·. copte avec ru b riq u e s arabes, foll. l?--40?\ T. 4. 69 [J-IV -2 1 ]. I o Théotokies, copte avec ru b riq u e s arabes, foll. 3?--126«; 2° Fragm ents liturgiques, p artie copte avec ru b riq u es arabes, p artie arabe, foll. 131 »‘-148 r; foll. 157 «-195«; fol. 1, inscription; les au tres foll., en blanc. T.* 47. j- I V - 2 0 e t J-IV -2 1 sont omis dans l’In v en taire de 1855, et laissés en blanc dans l’In v e n ta ire 124. * 70 [J-V I-3 ]. I o Théotokies; 2° Doxologies en l’honneur de la Vierge, des Anges et des S a in ts; 3° Diaconicon; partie copte, p artie copte-arabe (invocations grecques dans le diaconicon)·, foll. 6 r-2 7 0 r; foll. 1, 200, 270«, in scrip tio n s; foll. 3, 4, 5, frontispices; fol. 2, en blanc. A. M art. 1415 = A. H. 1110. ^ T. 23. 71 [J-V I-4 ]. I o É pîtres de S. P aul et É pîtres catholiques, copte-arabe, foll. 3 7 -3 7 3 r ; foll. 1, 2, inscrip tio n s; 2° Apocalypse, copte-arabe, foll. 380 r 432«; foll. 4333 ?--435«, form ule de bénédiction à réciter av an t la lecture, e t colophon; les au tres foll., en blanc. A. D. 1751, copié d’un ms. écrit en A. Mart. 1061. T.* 5. 72 [J-V I-5 ]. D iu rn a l (partie), copte, ru b riques arabes, foll. 2?--365r; foll. 1, 366, inscriptions. T.* 15. 73 [J-V I-6 ]. D iu rn a l (partie), exclusivem ent copte, foll. 2 r-368 r, y com­ p ris quelques feuillets blancs; foll. 1,368«, inscriptions; les au tres foll., en blanc. T.* 16. 74 [J -V I-7 ]. Règles p o u r la gram m aire copte, bohaïrique et sahidique, rédigées en latin, avec trad u ctio n arab e des exem ples: inachevé, foll. 2 r 264r : foll. 1, 265, inscriptions. T.* 77. 75 [J-V I-8 ]. I o E xp lica tio n des Théotokies, foll. 3 r - 6 8 r ; foll. 1 et 2. in scrip tio n s; fol. 8, laissé en blanc pour m arq u er une lacune correspondant a u fol. t fi d isp aru de V at. Copte X L I dont Borg. Copte 75 sera la copie: foll. 64«-66, 69 laissés en blanc, sans lacune: 2° Prières m l’honneur des m artyrs et des saints, foll. 7 0 r-7 5 « ; fol. 76, inscription; 3° Pontifical gom ­ ia bénédiction des moines, foll. 8 0 r-1 0 0 « , 118« et «; 4° It. p o u r la béné­ diction des religieuses, foll. 1017·—117 «; 5° 1t. p o u r la consécration des saintes huiles, et L iv re de la préparation d u chrême, foll. 120 «-157«; 6° Office de la Commémoraison de la Ste Vierge p o u r le 21e jour du mois, choix de leçons bibliques, foll. 160r-2 2 2 « , parm i lesquels plusieurs feuillets blancs; les a u tres foll., en blanc. Le m an u scrit est copte-arabe avec des feuillets exclusivem ent arabes. T. 30. 76 [J-V I-9 ]. I o R ituel copte-arabe, foll. 2-317«; 2° Psallies, théotokies et leçons, foll. 320-611«: n om breux feuillets b la n c s; foll. 1, 612, in scrip­ tions. T.* 34. M is c e lla n e a F r . E h r lb V .

5

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

66

MisceUanea F r . E h r l e . V.

77 [J-V I-10]. Pontifical copte-arabe, foll. 2 r-4 4 0 r; L ivre de la prépa­ ration du chrême en arabe, foll. 461«-446; nom breux feuillets blancs; fol. 1, inscription. L a deuxièm e partie, copiée su r un ms. de A. M. 1230. T.* 39. 78 [J-V I-11]. Genèse et E xode, copte-arabe, avec tex te grec po u r les prem iers v ersets de la Genèse, foll. 2r-737 «; foll. 1, 738, inscriptions. T.* (num éro omis)· 79 [J-V I-12]. Mélanges liturgiques, foll. 1 r-338 v, parm i lesquels p lu ­ sieurs feuillets blancs; la feuille in itiale qui devait donner le n. de la col­ lection T u k i a été coupée. T.* 80 [J-V I-13]. 1° Théotokies; doxologies en l’honneur de la Vierge, des Anges et des S a in ts ; diaconicon; foll. 2 r-282 r, parm i lesquels p lusieurs feuillets blancs; 2° Pontifical des ordinations et de la profession m o­ nastique, foll. 288?'-378r, parm i lesquels plusieurs feuillets b lan cs; fol. 1? in scrip tio n ; les au tres foll., en blanc. C’est su r cet exem plaire qu’a été donné l’im p rim atu r p our le tex te des ordinations. T.* 24. 81 [J-V 1-14]. E lém ents de la langue copte, intitu lés: « E lem enta L inguae « Copticae seu Egyptiacae ju ssu Ssmi D. N. Clem entis X I Pont. Max.: ex « an tiq u a ta (sic) studio e t opéré F. G uillielm i B onjour, Tolosani, ordinis ere< m itaru m s. p. n. A ugustini », latin, copte, foll. 3 j--245?·; fol. I, in scrip tio n ; fol. 2, note. T.* 68. 82 [J-V I-15]. 1° Job, foll. 2 r-5 8 v, voir P artie sahidique; 2° G ram ­ m aire copte, correspond au x pp. 2-616 des R udim enta, foll. 6 2 r-3 4 0 v ; fol. 1, in scription; les a u tres foll., en blanc., T.* 72. 83 [J-V I-16]. 1° Psalmodies de la Semaine Sainte, copié d ’après un ms. de A. M art. 1260, foll. 2-89 r ; 2° Psaum es et leçons du Vendredi S a int, foll. 9 2 r-1 1 4 r; 3° Leçons p o u r diverses circonstances, foll. 114 «-1847·; 4° Consécration des autels et des fonts baptism aux, foll. 1997-2497·; 5° T ra­ duction en arabe des leçons bibliques pour les fêtes des m ois de baounah, abib, m e so ri,j. épagomènes, foll. 343 «-263 v. Les qu atre prem ières parties en co p te-arab e; fol. 1, inscrip tio n ; foll. 185-198, 250-262, feuillets blancs. A. D. 1760. T.* 31. 84 [J—VI—17]. E lém ents de la langue copte, en latin, l ère partie, foll. 2 r 175«; Ite m , 2e partie, avec trad u ctio n arab e des exem ples, foll. 1 7 8 r-3 4 4 r; fol. 1, inscrip tio n ; les au tres foll., en blanc; presque totalem ent tiré de Bonjour, cf. B orgia 81. T.* 69. 85 [J-Y I-18]. Pontifical p o u r les ordinations, la consécration d’une nou­ velle église et d’u n autel, p artie copte, p artie copte-arabe, p artie arabe, foll.' 2 7·—333»*; fol. 1, inscription; les au tres foll., en blanc. A. M. 1476 (la prem ière section, d’après u n ms. de A. M. 1471= A. H. 1172). T * 41. 86 [J-V I-19]. Office de la Sem aine Sainte, copte avec ru b riq u es arabes, pp. 1-439, précédées d’une feuille de g ard e avec inscription. T.* 14. 87 [J-V I-20]. 1° Missel A lexa n d rin, copte-arabe, foll. 25 r - l b r , copié d ’après u n ms. de A. Mart. 1004 (cf. Vat. X V II); fol. 1, inscription;

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

A d . H ebbelynck , M ss. coptes d u V atican

67

2° *FaXi:^peov xa-rà XeÇtç, recueil des prem iers versets des 150 Psaum es, copte, foil. 77 r-lOO-y; 3° In d e x des leçons pour diverses fêtes, foil. 101r-106i/; les a u tre s foil., en blanc. A. D. 1734. T. 35. 88 e t 89, voir P a rtie sahidique. 90 [J—V—1]. Vocabulaire, l ère partie, lettres A-D, la tin -ita lie n -a ra b e grec-co p te; foil. 2 r - 7 6 7 r ; fol. 1, inscription. T.* 79. 91 [J-V -2]. It. 3e partie, le ttre s M -P, la tin -ita lie n ; la traduction a ra b e grecq u e-co p te n ’a p p a ra ît plus q u ’en de ra re s endroits; foil. 2 r-6 5 4 v ; fol. 1, inscription. T.* 81. 92 [J-V -3J. It. 4e p artie, lettres Q -X ; même observation que pour le n. 91; foil. 2r-703w ; fol. 1, inscrip tio n ; M ansiones lunae, foil. 7 0 4 r-7 0 6 /·.4 T.* 82. 93 [J-V -4 ]. It. 2e partie, le ttre s E -L : la tin -ita lie n -a ra b e -g re c (sans trad u ctio n copte), ju s q u ’au m ot « E ques » inclus, (fol. 65n); dans la suite, trad u ctio n arabe, grecque, copte, en de ra re s endroits; foil. 2 r-7 0 4 n ; fol. 1, inscription. T.* 80. 94 [J-Y -5]. Vocabulaire latin -arab e-co p te, incom plet; l ère partie, le t­ tres A -L , foil. lr - 3 3 4 n . T.* 95 [J-V -6 ]. It. 2e p artie, lettres M-Z, foil. 1 r-3 3 3 v, précédés d’une feuille de g ard e avec inscription; fol. 334, feuillet blanc. T.* 96 [J-V -7]. Théotokies, psallies, doxologies et prières liturgiques diverses, pp. 1-776; la prem ière centaine de la p agination est répétée, soit 101 etc. au lieu de 201, de sorte que le volum e contient en réalité 876 pp.: au com­ m encem ent et à la fin, feuilles de g ard e avec inscriptions. A. D. 1759. T.* 29. 97 [J-V -8]. Théotokies, doxologies, diaconicon, foil. 6 r-361 v, 390?-404w; théotokies pour le mois de kih ak , insérées au m ilieu du diaconicon, foil. 362 /·388 v; foil. 1, 4, inscriptions; les au tres foil., en blanc; m anuscrit acéphale, partie copte, p a rtie copte-arabe, p artie arabe. T. 28. 98 [J-V -9]. 1° F rag m en t d’un Vocabulaire, pp. 503-508 (sic)·, 2° T ra­ duction de textes coptes en grec, latin, arabe, pp. 1-97 ; 3° P artie de la G ram m aire (cf. R ud im en ta ), pp. 1-495. T.* 78. 99 [J-V -10]. Pontifical, 26partie, foil. 1 r-164 v. A. M art. 1474 = A. H. 1172. 100 [ J - V - ll] . Pontifical, l ère partie, foil. 2 r-239 v, fol. 1 n, frontispice. 101 [J-V -12, corrigé en 11]. D ip n a r p our le mois de baounah, foil. 2 r 194/·; fol. l v , frontispice. A. M. 1475, copié su r un ms. de A. M. 1101. 102 [J-V -1 3 , corrigé en 12]. D ipnar p our le mois d’abib, foil. 2 r 176 n; fol. 1», frontispice. A. M. 1475, copié su r u n ms. de A. M. 1101. 103 [J-V -1 4 , corrigé en 13]. Pontifical pour la consécration des saintes huiles et des tables d’autel; foil. 2 r-1 9 4 v ; fol. l v . frontispice. 104 [J-V -14], D ip n a r pour le mois de m esori et les jo u rs épagom ènes, foil. 2/--216«; fol. l v , frontispice. A. M. 1475, copié su r un ms. de A. M. 1103.1 1 D a n s le m êm e volum e 92, un p e tit fe u ille t d étach é : fragm en t d es

Ps. 49, 50.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

68

M iscellanea F r . E hrle . V.

105 [J-V -19]. Interpretatio linguae copticae: courts préceptes de G ram ­ m aire copte, en arab e; vocabulaire copte-arabe, tiré des É vangiles de S. Je a n , de S. M athieu, de S. Marc., de S. Luc, de l’É p ître au x Rom ains; trad u ctio n arabe de mots grecs; in terp rétatio n copte-arabe des mots h éb reu x de la bible, d ’après S. E piphane; e x traits bibliques avec traduction arabe partielle, foll. 2 r-7 8 u , y com pris un certain nom bre de feuillets blancs; fol. 1 inscription; foll. 79. 80. notes gram m aticales. T . 94. 106 [J-V II-1 ]. 1° D ipnar p our les mois de barm ahat et de barm oudah. foll. 4 r-166 v: 2° Psallies p our les dim anches du tem ps de la P en­ tecôte et pour la com m ém oraison m ensuelle de l’A nnonciation, de la N a­ tiv ité et de la R ésurrection, le 29 de chaque mois, foll. 167r-2 0 4 r ; 3° D ip n a r p our les mois de toubah et amsir, à p a rtir d u 6 toubah, foll. 206r-265w ; foll. 1, 2, inscriptions; foll. 3, 167, frontispices; fol. 205, feuillet blanc; n om breux feuillets in te rv e rtis; copte avec ru b riq u es arabes. Zoëga, Catal., Memph. Vol. V III, C o d . V III. Dans Zoëga, le C o d . V III est cité comme in 8°. Le form at est sensiblem ent plus g rand. Dans l’In v en taire Vat. lat. 9574, le n. V III est p résenté comme in fol. avec la rem arque: * Zoëga dice in 8°». Borgia 106 a la re liu re caractéristique des m anuscrits de V elletri; il porte, à l’in térieu r, le chiffre V III e t en lettres d’or, su r le dos, l’inscription H y m n i, C orrespondant à In n i, titre du n. 337 de l’In v en taire de 1806. Ce n . 337 est le seul m an u scrit de cet in v en taire qui corresponde au con­ tenu de Zoëga Vol. V III. 107 [J—V II—2] 1° Commentaire des É pîtres et des É vangiles po u r les mois de bahounah, abib et m esori et les jo u rs épagom ènes; arabe, fol. 158 r 2 v , fol. 1, inscription; 2° Isaie, copte-arabe, foll. 163r-403w; les autres foll. en blanc. A. Mart. 1475. 108 [J-V II-3 ]. Jérém ie, Baruch, E p ître de Jérémie, suite du vol. pré­ cédent, copte-arab e, foll. lr - 3 4 2 r ; sont jo in ts au volum e, 3 foll. doubles, frag m en t d’un lectionnaire copte-arabe, de la m ain de T u k i; su r une feuille volante, quelques passages bohaïriques des Lam entations, d’une m ain ré ­ cente. A. Mart. 1465 = A. H. 1152. 109, voir P a rtie sahidiqup, et P a rtie fayoum ique. 110 [J-V II-5 ]. Isaie, Jérém ie, Baruch, É p ître de Jérémie, copte-arabe, foll. l r - 3 9 7 r ; foll. 188 v, 189, 190, en blanc. Zoëga, Catal., Memph. Vol. II, C o d . II. T* 111 1 [J-V I1-6]. 1° Z. Vol. X I Cod. X, 2e partie (=V at. LV II, 20- 1 1 L es volum es 111, 113-119, 122 son t d es copies fa ite s par T u k i sur ceu x du S yn axaire, V at. L V II-L X IX . Pour les m anuscrits de cette catégorie, nous nous contentons, sa u f exception, d e renvoyer au C atalogue de Zoëga qui s ’éten d longue­ m en t sur cette p a rtie du fon d s B orgia. C’est, en effet, sur c e s copies que Zoëga a f a it son ca talogu e bohaïrique, les origin au x se trou van t alors à P aris. L es titr e s d es m anuscrits on t d éjà figuré dan s notre in ven taire du fo n d s V atican, dont nous rappelons le s cotes. Zoëga donne une double cote: a) celle du Vol., correspondant

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

A d . Hebbelynck, Mss . co p tes d u V atica n

69

37); pp. 1 -5 7 9 ;1

2° N ouvelle copie de Vat. LV II, 21, non signalée par 3° Homélie de S. Chrysostome sur l’Archange S. Michel (= Vat. L V III, 3) non signalée p ar Z.; pp. 621-637; 4° Z. Vol. X I, Cod. X I (= Vat. L V III, 12); pp. 641-662; Cod. X II (= Vat. LV III, 2, 8); pp. 663-708; Cod. X III (=V at. LX IV , 2); pp. 721-733: Cod. X IV (= Vat. L X II, 9); pp. 733-748; Cod. X V (= Vat. L X II, 10); pp. 748-768: Cod. X V I (= Vat. LXV, 3); pp. 781-804: 5° même tex te que Vol. X, Cod. X , serm on 1 et 2 (=V at. LV II, 1 e t 2; cf. Zoëga, p. 9, fin, et Borgia 119); pp. 805-822; les au tres foll., en blanc. *12 T.* 112 [J-V II-7 ]. L itu rg ie de l’Église d’Alexandrie, m élange de divers m anuscrits, foll. 3 r-1 9 5 v ; des feuillets m anquent, d’au tres ont été déplacés; fol. 47»·: A. M art 1024; les foll. 173-195 sont d’une a u tre m ain. Zoëga, Vol. V, C o d . V. 113 [J-V II-8 ]. 1° Commentaire de S. Grégoire de Nysse sur le Cantique des C antiques, en arab e; foll. 6 0 « -2 r; 3 2° Z. Vol. X II, C o d . X V II (= Vat. LX V I, 12); foll. 61»--88v; C o d . X V III (=V at. LX V I, 1); foll. 89»--106r; C o d . X IX (= Vat. LXVI, 3 ) ; 4 foll. 107»--115 v; C o d . X X (= Vat. LXVI, 4); foll. 116r-135u; C o d . X X I (= Vat. LX V I, 6 ) ; 5 foll. 136r-147»·; C o d . X X II (= Vat. LX V I, 7 et 8); 6 foll. 147v-174»·; C o d . X X III (=V at. LXVI, 9); foll. 174 v-189»·; C o d . X X IV (= Vat. LX V I, 10); foll. 189v-214r: C o d . X X V (= Vat. LX V I, 11); foll. 214v-227 v , C o d . X X V I (= Vat. LX V I, 2); foll. 229»·268»·; C o d . X X V II (=V at. LX V I, 5); foll. 268v-296r; fol. 1, inscription; fol. 228, en blanc. A. D. 1756. T*

Z.; pp. 601-611;

au ch iffre qui se lit à l ’intérieur des volum es B orgia (disparu d e quelques volum es) ; 6) c e lle d u Cod. ou m anuscrit, m arquant l ’ordre d e cla ssem en t d u C atalogue. N ous n e rappelons la co te du Vol. que lorsq u ’e lle change. Le ch iffre arabe qui su it le chiffre rom ain de V at. e st c elu i d es su b d ivision s m arquées d an s n otre inven taire du fon d s V atican (v. ci-dessus) ; la n u m érotations d es pp. ou des fo ll. est celle des volum es Borgia. 1 L a prem ière p artie d e C od . X éq u ivau t à Vol. 1 ; voir B orgia 1 1 9 . Z o ë g a , p. 7 n ’a p as rem arqué que B orgia 1 1 1 , pp. 2 9 -4 9 n e fo n t p lu s p a rtie d e V atic. L V II, 2 0 , m ais représen ten t V atic. L V II, 2 1 , Sermon sur VAmionciation, in ach evé ; d e là, sa réflexion : D eest finis h u ju s section is, e t fo rte p eriit subsequens sectio integra. 2 L es volum es in ven toriés par Zoëga n ’on t pas l ’inscription « m ss. di M ons. T uki n° » ; le s m anuscrits qui portent cette m ention auront, comm e nous l ’avons d éjà insinué, form é un fon d s d istin ct, non com pris d an s le s « Codices M usei B orgian i » de V elletri, c a ta lo g u és par Zoëga. 3 D ’après le chiffrage nouveau ; le m an u scrit a plu sieu rs séries de foliotages. 4 Z oëga: V atic. L X IX », lir e : V atic. L X V I; le même te x te se lit V atic. LXIX, m ais avec un colophon différent ; voir p lu s loin, B orgia 1 1 5 , Cod. X L III. 5 Zoëga : « V atic. L X V I siv e L X II ». 6 Zoëga : « V atic. L X III », qui con tien t a u ssi un M artyre de S. Théodore ; lir e : V atic. L X V I, m an u scrit dont T u k i s ’e s t servi pour to u t le Vol. X II. N ou s n ’a v o n s rien rencontré d e V atic. L X III d an s le s copies de T uki.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

70

Miscellatiea F r . E hrle. V.

114 [J-V II-9 ]. Z. Vol. XIV. Cod. X X X V (= Vat. LXV, 1); foll. 2 r-1 9 v ; Cod. X X X V I (= Vat. LXV, 2); foll. 2 0 r-5 8 r; Cod. X X X V II (= Vat. LX I, 2); foll. 6 2 r-7 5 v : Cod. X X X V III (= Vat. LX I, 3); foll. 7 6 r-1 0 9 r; Cod. X X X IX (= Vat. L X I, 1); foll. 1 1 2r-167v; Cod. X L (=V at. LX I, 8 );1 foll. 1 7 2 r177r; Cod. X L I (= Vat. L X I, 6); foll. 182 t--188 t7; Cod. X L II (= Vat. LX I, 7); foll. 189r-200?·; fol. 1, in scrip tio n ; fol. 15, même tex te que fol. 146; les au tres foll., en blanc. T.* 115 [J-V II-1 0 ]. Z. Vol. XV, C o d . X L III (= Vat. L X IX . 3 ) ; 12 foll. 2 r-1 4 u ; C o d . X LIV (= Vat. L X IX . 4); foll. 1 6 r-3 1 r: C o d . XLV (=V at. L X IX . 7); foll. 3 6 r-1 3 8 r; C o d . X L V I (=V at. LX IX , 1); foll. 146r-193>·; C o d . X L V II (= Vat. L X IX , 2); foll. 1 9 6 r-2 1 7 r; C o d . X LV II* (= Vat. LX IX , 6); foll. 220»·246v: fol. 1, in scription; les autres foll., en blanc. T.* 116 [J-V II-1 1 ]. Z. Vol. X III, C o d . X X V III, copte-arabe 3 (= Vat. LXIV, 1 et L X II, 1); 4 foll. 1857-243u, 27--31?· (sic, les foll. 2-31 devant faire suite à fol. 243): C o d . X X IX (petit fragm ent de Vat. L X II, 8 scil. Vat. L X II, fol. 167r lin. 18 -fo l. I6877, lin. 3 ante fin.); foll. 32?--337·; foll. 377--130;·, voir P artie sahidique; C o d . X X X , copte-arabe, (=V at. LXIV, 3, scil. Vat. LX IV , foll. 43r-60w, chiffrage nouveau; le fol. 4 2 v est omis dans la tran scrip tio n de T uk i): foll. 135r-1807· (foll. 1857--24377, voir, ci-dessus, C o d . X X V III); C o d . X X X I (=Vat. L X V III, 11); foll. 2457--254v; C o d . X X X II (= Vat. LX, 1); foll. 274;--283 t7, 2647--269;· (sic); C o d . X X X III (= Vat. LX, 2); foll. 269 77-273 ?■; C o d . X X X IV , m élanges liturgiques, copte-arabe; foll.284r 396«, y com pris des feuillets b lan cs; fol. 1, inscription; les au tres foll., en blanc. T.* 117 [J-V II-1 2 ]. Z. Vol. X V I, Cod. X L V III (= Vat. L X II, 2): fqll. 3 t--18 t7: Cod. XL1X (=V at. L X II; 5); foll. 237-46«; Cod. L (=V at. LX I, 4); foll. 4677-69;·; Cod. LI (= Vat. LX I, 5); foll. 6977-10077; Cod. LU (= Vat. L V III, 1); foll. 1 0 3 r-lll7 7 ; Cod. L U I (=V at. L X II, 4); foll. 1 1 3 r-1 3 1 r: Cod. LIV (= Vat. L X V III, 7); foll. 1 3 3 r-1 6 7 r; Cod. LV (= Vat. L X II, 6); foll. 173;--19l77; Cod. LV I (= Vat. LX II, 7, 8); foll. 19177-222;·; Cod. LV II (= Vat. L X II, 11); foll. 222v-252v; Cod. L V III (= Vat. LXII, 12); foll. 253 r 2617·; Cod. L IX (= Vat. L V III, 4); foll. 265r-28477; foll. 1, 2, inscriptions; les a u tres foll., en blanc. T.* 118 [J—V II—13]. Z. Vol. X V II, C o d . LX (= Vat. L X V III, 1); foll. 2 t--30 v ; C o d . L X I (= Vat. LX V III, 2); foll. 3 2 r-4 0 r; C o d . L X II (= Vat. L X V III, 3): foll. 4 2 r-5 7 r: C o d . L X III (=Vat. LX V III, 4): foll. 5 8 r-8 1 r; C o d . LXIV (= Vat. L X V III, 5); foll. 82;--155 t7; C o d . LXV (= Vat. L X V III, 6); foll. 157r -

1 Zoëga : « V atic. L V III » qui a le mêm e com m entaire, m ais non m utilé à la fin. comm e c e lu i d e B orgia 114 e t de V atic. LXI, 8 ; voir nos notes su r V atic. L X I, 8. 2 V oir plus haut, B orgia 113, Cod. X IX , note. 3 Zoëga, p. 45, suppose que la version arabe a é té a jou tée par T uki. 4 V atic. L X II, pour les lacu n es de V atic. LX IV ; Zoëga : „V atic. L IX vel L X II.”

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

A d . Hebbelynck, M ss. coptes d u V atican

71

178w; Cod. L X V I (= V at. L X V III, 8); foll. 174?--191??: Cod. L X V I* (= Vat. L X V III, 9); foll. 1 9 2 r-2 0 5 v ; Cod. L X V II (=V at. L X V III, 10); foll. 2 1 1 r-2 1 5 r: fol. 1, inscription; les a u tres foll., en blanc. T.* 119 [J-V -14]. Z. Vol. X , Cod. X , l ère p artie 1 (= Vat, LV II, 1-19); pp. 1585, précédées d’une feuille de g ard e avec la table des sections. T.* 120 fJ-V II-1 5 ]. Psautier (Ps. I-C L I), cantiques et prières bibliques, prière de S. Athanase, Pater, Credo, copte; litanies de la Ste. Vierge, grec; foll. 1 ?·196?·; Z. Vol. I, Cod. I (cf. Vat. V). 121 [J-V II-1 6 ]. Apocalypse, I, 12 *-II, 28; III, 9 -X X II, 12, copte-arabe; foll. 2 ?-68v; fol. 1, inscription, Z. Vol. IV, Cod. IV. 122 [J-V II-1 7 ]. Z. Vol. X V III, Cod. L X V III (= Vat. L X II, 15); foll. 12?·51 1?: Cod. L X IX (=V at. LX IV , 4, 5); foll. 52r-180?·; Cod. LX X (= Vat. LX IV , 6); foll. 181r-214i>; Cod. L X X I (=V at. LXIV, 7, l ère p artie, scil. foll. 156r-174r); foll. 214w-247 r; Cod. L X X I* (= V at. LX IV , 7, 2e partie, scil. foll. 174i?-185?;); foll. 247i?-268?·; Cod. L X X II (= Vat. LX IV , 3); foll. 274?·310?·: Cod. L X X III (=V at. L X II, l ) ; 123 foll. 314?--367?·; Cod. LX X IV (=Z. X V ); 6° Ezech. XX V I, 20-X X V II, 27, foll. 192r-198i? (=Z. X X IX ); 7» Ezech. X X V II, 27-X X V III, 15, foll. 7 6 r-7 9 u (=Z. X X IX ). 1 T itr e du volu m e; il s ’a g it de copies d es m an u scrits sahid iq u es B orgia 109. 1 Chiffrage récen t ; le m anuscrit, com m e la plu p art d es cop ies d e T uki. n ’a v a it au cu n e num érotation.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

74

M iscellanea F r . E hrle . V.

T extes hom ilétiques: I o Com m encem ent d’une Homélie de 8. Chrysostome sur le ju g em en t dernier (= Z. CCLII Naples), précédé de la finale d’une a u tre Homélie, foll. 2 9 r - 3 6 v; 2° F ragm ents d’un Serm on et d’une Lettre d’Apa Isaías, foll. 3 7 r - 6 l v ; 8 4 r-8 6 v ; 81r-82?· (=Z. CCXXVI Naples). T extes hagiographiques: I o M artyre de 8. Coluth, foll. l r - 5 v (= Z. CXLI); 2» E x tra its de la Vie de S. Georges, foll. 66r-70z>; 8 9 r-1 7 2 r (= Z . CLII); 3° Passage des Apophtegmes (?) foll. 176 r-177 v. T.* 66. 82 [J-V I-15]. l ère p artie Job. I-X X X IX , 9; X L, 8-fin, foll. 2 r-5 8 v, tra n sc rit de Borgia 109 (=Z. X X IV , XXV) (cf. B orgia 43, 2°, 3°) pour les a u tre s feuillets de B orgia 82, voir P a rtie bohaïrique. T.* 72. 88 [J-V I-21]. Prov. X X , 1-fin; Ecoles. I, 1-IX , 3; X , 3-fin; Job. I X X X IX , 9, parchem in; c’est le num . X X IV du catalogue de Zoëga; il fait, en réalité, p artie du groupe B orgia copte 109, comme l’indique l’étiquette placée su r le dos d u Vol.: « Mus. Borg. 8 8 » , « fa p a rte del Copto 109 » ; plus bas: «X X IV , vedi Z oëg a» ; voir, ci-dessous, Appendice A, T able des Con­ cordances, P a rtie sahidique. 89 [J-V I-22]. F rag m en ts des Actes de S. Coluth, parchem in; c’est le n. CX LI d u Catalogue de Zoëga; il a été transféré dans la cassette X X V II de B orgia 109; v oir T ab le des concordances, P a rtie sahidique. 109. Sous la cote B orgia 109, sont com pris deu x groupes de m anu­ scrits, u n groupe sahidique et u n groupe fayoum ique. La p a rt du groupe sahidique attrib u é e à la P ropagande correspond aux num éros suivants du Catalogue de Zoëga (sahidique): I-X , X II-X V III, X X -X X IV , X X V I-X L V , X L V II-C L X V III. Les nn. X X IV (cf. B orgia 88) et X C IX form ent des vo­ lum es séparés; les a u tres sont déposés dans des * cassettes ». Les cassettes p o rten t, su r le couvercle, une étiquette avec le chiffre 109, le num éro de la cassette et celui des fascicules correspondant au x cotes de Zoëga· A l’exception de Zoëga X X II, LXV, 2e p artie et CXLI, qui sont reliés, les fascicules des d ivers fragm ents sont conservés dans des enveloppes m a r­ quées d’un num éro qui correspond au x cotes (Num.) du Catalogue de Zoëga: v o ir A ppendice A . 1 Tous les m anuscrits sont en parchem in, sauf 10998, »9 (Z. IIC, IC). P o u r le groupe fayoum ique, voir ci-dessous; voir, dans i i V oir aussi, pour la p artie biblique, Ciasca-Batestri, Sacrorum Bibliorum Fragmenta Copto-sahidica Musei Borgiani; vol. I-III, R om ae 1885-1889, 1904; H yvebnat, Études sur les versions coptes de la Bible, cité p lu s h a u t; H ebbelynok, Les manuscrits coptes sahidiques du « Monastère blanc », Recherches sur les frag­ ments complémentaires de la Collection Borgia, d a n s Le Mméon, 1911, 1912. On rencontrera dans ces p u b lication s quelques corrections d e d étail a u x don­ n ées d e Zoëga sur le contenu d es m anuscrits. D a n s l ’Introduction à n os Recherches, n ou s avons sig n a lé un certain nombre de B ib lioth èq u es qui possèd en t d es fragm en ts com plém entaires d e B orgia 109; cf. 6 . H obneb, The Coptic Version of the New Testament, Sahidic (R eg ister of th e F ragm en ts), O xford, 1913-1922.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

A d . H bbbbjlynck, M ss. co p tes d u V atican

75

n o tre In tro d u ctio n a u fonds B orgia, l’explication de la cote (J-V II-4 ) de l’In v en ta ire 124 p our B orgia 109. 116 [J-V II-1 1 ]. Copie du Triadon; l’original, m anuscrit su r papier, a été d écrit p a r Zoëga, n. CCCXII, qui fait allusion à n o tre copie de T u k i; il est conservé a u Musée R oyal de Naples, avec la cote I-B -19 (cf. O. v o n L emm, B a s Triadon. S. P étersb o u rg , 1903); copte-arabe, foll. 37 r-1 3 0 r; po u r les au tres feuillets de B orgia 116, voir P a rtie bohaïrique. T.* 133. F ra g m e n ts d’une G ram m aire sahidique, rédigée en arabe; ils fu­ re n t retro u v és p a r M. H y v e rn a t qui, d éjà a v a n t 1896, y av ait reconnu le docum ent u tilisé p ar T u k i p our les textes bibliques sahidiques des R u d im e n ta ;1 il en fit le classem ent en 1913: foll. 1-134, dont 131 ont p u être classés avec certitu d e; le fol. 135 n’a pas été identifié. 134. F rag m en ts trouvés p a r M. H y v e rn a t avec les feuillets de B orgia 133; identifiés p a r lui le 15 ju ille t 1913: 1° u n fragm ent sahidique de la Vie de Schenouti, foll. [X «], X p, [X y], Xvj, X9, y. ; 2° u n feuillet sahidique des Actes (?) d’A pa Phoibamon, m arqué: T. 67.

3. - P artie

fayoumique.

Les fragments fayoumiques (parchemin) du fonds Borgia (109) ont été décrits et publiés, sous le titre de Codices basmyrici, nu­ méros I, II, III, par Zoëga, Catalogue, pp. 139-168. Ils sont con­ servés au Vatican dans la Cassette II de Borgia 109.12 III. - Le fonds Barberini. Le «fonds Barberini » ne comprend que deux manuscrits coptes.3 Ils sont recensés: 1° dans le Catalogue manuscrit 615 du Studio 1 H yvebnat, Étude sur les versions coptes de la Bible, p. 18, rapporte qu’il a retrouvé « le s fe u ille ts épars d e c e t ou vrage au fond d ’une arm oire où il é ta it resté ou b lié p endant plus d ’un siècle » ; d a te « environ x m e e t xrv* siècle ». s Ges fragm en ts n e so n t p a s d’un d ialecte fayou m iq u e pur ; on le s désigne a u ssi sous le nom de M oyen E gyp tien ; cf. H ebbelynck , Fragment fayoumique de la première Épître aux Corinthiens, d an s Le Muséon 1922. D a n s le préam bule à la p ublication d e ce F ragm en t (P a ris, B ib l. N ation ., Copte 129, 11, f. 61), on trouvera le recensem ent d es fragm en ts com plém entaires d e Zoëga, basm . I I I (É pîtres de S. P a u l) ; ces fragm en ts so n t con servés à la B ib lioth èq u e N a tio n a le de P aris, à l ’I n s titu t fr a n ç a is d ’archéologie orien tale d u C aire e t à la B iblioth èq u e Im périale d e V ien n e (C oUection d e l ’A rchiduc R enier) ; tous p roviennent du « M onastère b la n c » de Sohag. P our le s fragm en ts com plém entaires d e Zoëga, basm . I (Isa ïe) e t I I (S . Jean) con servés au Caire, cf. Ch a ssin a t , Fragments de manuscrits coptes en dialecte fayoumique, dans le Bulletin de l'Institut français d’archéologie orien­ tale, t. II, Le C aire 1902. 3 V oir E. T isse b a n t , Specimma, 76b et 80.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Miscellanea F r . E h r l e . V.

76

de la Bibliothèque Vaticane (Barber. orient.), rédigé par « Sancte Pieralisi, Bibliot. délia Bibl. Barberini »; 2° dans l’Inventaire manus­ crit 1252 du Studio, même rédaction, mais avec un classement dif­ férent. La numérotation de l’Inventaire 1252 correspond aux cotes actuelles du fonds Barberini. Voir aussi P arthey, Die koptischen Handschriften in Rom, p. 303, cité ci-dessus. B arberini Or. 2, [anc. VI, 31]. 1° P sautier pentaglotte, arm énien, arabe, copte (bohaïrique), syriaque, éthiopien, foll. 3 r - 1 9 7 r ; 2°, Cantiques et prières de Moïse, de Sam uel, d ’H abacuc, de Moïse, d’A zarias (les 3 jeu n es gens), de la Ste V ierge, des A n g es,1 de Jonas, de Siméon, de Zacharie, dans les m êm es langues, foll. 1 9 7 v -2 2 4v; fol. l v , sy ria q u e ; fol. 2, fro n tisp ice; foll. 225r-2 2 8 r C alendrier, en a ra b e ; foll. 234r-228«, préface au p sau ­ tier, en a ra b e ; fol. 234v, note arabe, d’où il resso rt que le volum e a été re sta u ré A. H. 1036, A. M art: 1343; papier. Le ms. est m entionné p a r H olstenius e t Fabio Chigi en 1637 ; d’ après une note qu’ on lit au x foll. 27 r et 62 r, la colonne copte des foll. 27, 28 et 62, plus récents, a été reconstituée en 1707 p a r B onjour, d’après le P sa u tie r de P ierre délia V alle (cf. Vat. Copte VI). L a B ibliothèque am brosienne de Milan possède u n m an u scrit pentaglotte des E pîtres et des Actes, de mêm e origine. Un feuillet p en tag lo tte en parchem in, contenant L u c V II, 37-39, 42-44, est con­ servé à la B odleienne d’Oxford, avec la cote Bodl. Copt. C. 2 (Catçil. mss. arm én. p. 5) ; l’arab e y est écrit en caractères syriaques. Tiss., Spec., 80: X IV e s. B arberini Or. 17 [anc. VI, 46]. Bréviaire (officium parvum ), copte (boh a ïriq u e )-a ra b e ; foll. 3 r - 2 7 0 u ; foll. 1, 2, 271, annotations a ra b e s; fol. 2v, frontisp ice; p a p ie r; A. M art. 1112.

IV. - La Rossiana. Pour compléter notre inventaire, il convient de mentionner deux fragments trouvés dans la Rossiana, récemment arrivée à la Biblio­ thèque Vaticane; en voici la description: Rossiana 1169 (X I, 305). N. 15. U n feuillet double, paginé 65, 66, papier, 1 7 X 1 2 cm., Ps. X X X , 12-fln ; X X X II (sic) 1-5 ; bohaïrique. N. 16. P a rtie sup érieu re d’un feuillet de parchem in, paginé au verso p (?) t ; larg eu r, 17,2 cm. ; h au teur, 12 cm. ; au centre de la m arge supé­ rie u re d u verso, une cro ix perm et de fixer la la rg e u r prim itive d u feuillet,soit 23 cm .; quelques lettres ont disp aru avec la m arge extérieure, d’au tres ont d is­ p a ru p a r la d étérioration d u m anuscrit. Même type d’écritu re que les mss. bohaïriques d u fonds Vat. copte L V II-L X IX ; environ 10e siècle ; Considéra­ tions su r l’attachement à D ieu et le détachement des créatures; bohaïrique. 1 S u ivi de

Doxologies e t du Credo.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Ad . H ebbelynck, Mss. coptes dû Vatican

77

APPENDICE A TABLE DES CONCORDANCES des cotes du

Catalogue

de

Zoëga 1 avec les cotes du F onds B orgia Bibliothèque Vaticane .

copte

d e la

1. PARTIE BOHAÎRIQUE ZOËGA

(C od.

m e m p h ,)a

V o l,

I II m IV V VI VII VIII IX X XI » » » »

B O H G IA

(V A T I C A N )

120



Cod.

I II III IV V VI VII V ili IX X 1 è re p. X 2« p . XI XII XIII XTV

110



123



121



112



125



124



106



>

LVII, » LVIH, > LXIV, LXII, » LXV, LXVI, » » »

»

»

119 111

» » »

»

»

x v

»

»

X V I1*3 XVII XVIII XIX XX XXI

»

XII »

» » »



126

113 » »

1 -1 9 2 0 -3 7 12 2, 8 2

9 10 3 12 1 3 4 6

1 On se rappellera qu’une partie seulement du fonds Borgia est représentée dans ce catalogue. 3 Catalogus, Pars I, Codices memphitici. La plupart des manuscrits bohalriques inventoriés par Zoëga étant des copies du fonds Vatican copte, nous inscri­ vons, quand il y a lieu, dans une 3' colonne (Vatican) les cotes des manuscrits Vaticans d’où ils sont tirés. 3 La fin du Vol. XI, nouvelle copie de Vatie. LVII, 1, 2, est mentionnée par Zoëga, p. 9 fin, sans cote spéciale.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Miscellanea F r. E hrle . V.

78

Z0E6A (Cod. memph.)

Vol.

BORGIA

(VATICAN)

Cod.

XXII

113

»

XXIII

»

»

9

»

XXIV

»

»

10

»

XXV

»

»

11

»

XXVI

»

»

2

»

XXVII

»

»

5

XXVIII

116

x n

x in

LXVI,

7, 8

LXIV, 1; LXII, 1

»

XXIX

»

LXII,

8

»

XXX

»

LXIV,

3

>

XXXI

»

LXVIII,

»

XXXII

»

LX,

»

XXXIII

»

»

XXXIV

»

XXXV

114

XIV

11 1

»

2 —

LXV,

1

»

XXXVI

»

XXXVII

¡6

LXI,

2

»

XXXVIII

»

»

3

»

XXXIX

»

»

1

»

XL

»

»

8

»

XLI

»

»

6

»

XLII

*

»

7

XV

X LEI

115

LXIX,

3

»

XLIV

»

>

4

»

XLV

»

»

7

»

XLVI

»

»

1

»

XLVII

»

J>

2

»

XLVII *

»

»

6

XLVIII

117

XVI »

XLIX

»

»

LXII, »

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

2

2 5

Ad . H ebbelynck, Mss. coptes du Vatican

ZOËGA

(Cod. memph.)

B O R G IA

79

(V A T I C A N )

C od.

V ol.

XVI

L

117

LXI,

4

»

5

LI

»

»

LU

»

Lvm ,

1

»

L in

J>

LXII,

4

»

LIV

»

Lxvm ,

7

LXII,

6

»

LV

x>

LVI

>

»

CO

»

»

LVII

»

»

11

»

L V in

»

»

12

»

LIX

»

LVIII,

4

XVII

LX

118

LXVIII,

1

LXI

»

»

2

»

LXII

»

»

3

»

LXIII

»

»

4

X »

LXIV

»

»

5

»

LXV

»

»

6

»

LXVI

»

8

»

LXVI*

»

»

9

»

10

»

LXVII

»

XVIII

LXVIII

122

LXII,

»

LXIV,

»

LXIX

15 4, 5

»

LXX

»

»

x>

LXXI

»

»



»

6

LXXI*

»

»

7b

»

LXXII

»

»

3

»

LXXIII

»

»

LXXIV

»

»

3

»

LXXV

»

LVIII,

5

»

LXXVI

»

LXII,

»

1

6

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Miscellanea F r. E hrle. V.

80

ZOEG A

B O R G IA

(Cod. memph.) Cod.

V ol.

X V III

» » » » »

(V A T I C A N )

122 » » » » »

L X X V II L xxvm L X X IX

LXXX LXXXI L X X X II

L V I II,

7

» » »

9 10 11 13 14

L X II,

»

2. PARTIE FAYOUMIQUE ZOËG A

B O R G IA 109

(Cod. basm.)1

N um

C a s s e tte

N am .

II

1 2. 3

I, II, III

3. P A R T IE S A H ID IQ U E

ZOEGA (

Cod. sahid.)

B O R G IA 109 *

N um .

N um

C a s s e tte

I-V

I

1 -5

V I -V I I

III

6 -7

V H I-X

IV

8 -1 0

X II-X V I

V

1 2 -1 6

X V II, X V III, X X , X X I, X X III

VI

17, 18, 20, 21, 28

X X I I , L X V 2 e p.

V II

2 2, 6 5 2 e p . 1*3

Catalogus, Pars II, Codices basmyrici. Catalogus, Pars III, Codices sahidici ; nous omettons les num. XI, XIX, XXV, XLVI, CLXIX-CCCXII qui sont à Naples. Il n’y a pas lieu de mentionner dans ce tableau les manuscrits sahidiques Borgia 43, 44, 55, 82, 116 qui ne sont que des copies de Borgia 109; pour CCCXII, cf. Borgia 116. 3 Ces manuscrits sont reliés ; pour 65, première partie, voir Cassette XVIII ; of. B alestri, Sacror. Bibl. fragm. I li, pp. XXXIII-XXXV. 1 *

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Ad . Hebbely n c k , Mss. coptes du Vatican

ZOEGA

81

B O E G IA 109

(Cod. sahid.)

C a s s e tte

N um .

N um .

Vol. séparé, cf. Borgia 88

XXIV XXVI-XXVIII

V ili

26-28

XXIX

IX

29

XXX-XXXII

X

30-32

XXXIII-XXXVH

XI

33-37

XXXVIII-XLI

XII

38-41

XLII, XLIII

XIII

42-43

XLIV, XLV, XLVII-XLIX

XIV

44, 45, 47-49

L-LV

XV

50-55

LVI-LXI

XVI

56-61

LXII, LXIII

XVII

62-63

LXIV, LXV 1ère p.,LXVI-LXVIII

XVIII

64, 65 1ère pÉj 66-68

LXIX-LXXIV

XIX

69-74

LXXV-LXXIX

XX

75-79

LXXX, LXXXI, CLI

XXI

80, 81, 151 1

LXXXII-LXXXIX

XXII

82-89

XC-XCVIII

XXHI

90-98

XCIX

Vol. séparé « Copto 109, n. 99 »

c-cx

XXIV

100-110

CXI-CXXVH

XXV

111-127

CXXVIH-CXXXVII

XXVI

128-137

CXXXVIII-CXLV

XXVII

138-145

CXCVI-CI; CLII-CLVIII

XXVIII

146-150, 152-158

CLIX-CLXVIII

XXIX

159-168

1 Des deux feuillets cités par Zoëga aum. CLI, 11 ne reste plus que le fol. pxÇ pxï) ; une note de 1904 signale la disparition de fol. vos-vg.

M is c e lla n e a . F r . E h r l f

V.

6

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

82

Miscellanea F r . E hrlb. V.

APPENDICE B CLASSEMENT DES MANUSCRITS D’APRÈS LEUR CONTENU Apocryphes : sahidique : Borg. 109 111-137 1 Bible: bohaïrique: Vat. I-XVI; Borg. 46, 51, 56, 57, 61, 67, 71, 78, 92 fragm., 107 108, 110, 120, 121, 123, 127 4, 129; Barb. or. 2; Ross. 1169 (xi, 305) n. 15; sahi­ dique: Borg. 43, 55 1, 82 1, 88 (alias 109 24), 109 1-10, 12-18, 20-24, 26-46, 47-89; fayoumique: Borg. 109 1-3. Grammaires et Lexiques·, bohaïrique: Yat. LXX-LXXVI, LXXXVIII; Borg. 14-20, 23-25, 36 2, 39, 40, 42, 47, 50, 62, 74, 81, 82 2, 84, 90-95, 98, 105, 126, 127 2, 128, 130; sahidique: Borg. 133. Histoire de l ’Église: sahidique: Borg. 109 159-168. Katameros : bohaïrique: Vat. XXIX-XXXIV, LXXVII, XCIII-XCV, XCVI s-XCVIII Borg. 2 1 , 21, 27, 30, 31, 34, 35, 37 1 , 41, 52, 58 s, 62, 108 fragm., 131, 132 sahidique: Borg. 109 90-99. Liturgie: bohaïrique : Vat. XVII-XXVIII, XXXV-LVI, LXXVIII, LXXIX, LXXXILXXXVII, LXXXIX-XCII, XCIX, C ; Vat. fonds arabe DCCXCVIII, DCCCCXXin; Borg. 1, 2 3, 3-8, 98-5, 10-13, 22, 26, 28, 29, 32, 33, 37 s, 38, 45, 48 9, 49, 53, 54 (58 1 imprimé), 59, 60, 63-66, 68-70, 72, 73, 75-77, 79, 80, 83, 85-87, 96, 97, 99-104, 106, 112, 116 fin., 124, 125, 127, 1 , 3, 135; Barb. Orient 17; sahidique: Borg. 109 100- 110; arabe: Vat. XV fin. Poésie religieuse: sahidique: Borg. 116. Synaxaire (Homélies, Vies des Saints, Actes des Martyrs): bohaïrique: Vat. LVIILXIX, XCVI 1 ; 51 (réserve); Borg. 48 1 , 111, 113-119, 122; Ross. 1169 (xi, 305) n. 16; sahidique: Borg. 44, 55 2, 89 (alias 109 141), 134,109 iss-iss; arabe: Vat. LIV 9; Borg. 9 1 , 36 1 , 37 2·

Il n’eût pas été sans intérêt de compléter notre Inventaire par le relevé de ce qui a été-publié des manuscrits coptes de la Biblio­ thèque Vaticane. Ce travail est réservé pour le Catalogue qui est en préparation. Pour le moment, nous n’avions d’autre but que de fournir aux spécialistes, avec une vue d’ensemble, des notions quel­ que peu précises sur les divers fonds Coptes de la Bibliothèque Va­ ticane et de leur rendre plus aisée la consultation des documents. Nous adressons nos vifs remerciements à Mgr. Eug. Tisserant qui nous a procuré de précieux renseignements sur les parties arabes des manuscrits bilingues. 1 Pour les subdivisions de Borg. 109, voir Table des Cpncordances, Partie fayoumique, Partie sahidique.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

GIOVANNI MERCATI

CODICI DEL CONVENTO DI S. FRANCESCO IN ASSISI NELLA BIBLIOTECA VATICANA

D a m olti a n n i a v e v o notato fra i co d ici p ro v en ien ti dal ca rd in a le A n g elo Mai q u alcu n o d e ll’a n tica lib reria d el co n v en to d i S. F ra n cesco in A ssisi, m a solo r e cen te m en te, dopo l’acq u isto di altri co d ici d ella m ed esim a lib reria da due p rop rietari d iv e rsi, m i è v en u to il p en siero di darn e n otizia non solo p er in tere sse storico, m a sp ecia lm en te p er m u o v e r e a sco v a r e i rim an en ti ch e g ia ccio n o, a lcu n i in p u b b lici istitu ti o alm en o presso in te llig e n ti i q uali non li lascieran n o d isp er­ d ere, altri (com e ho ragion e di sospettare) presso p riv a ti, di sen si m eno « id e a listic i ». P e r quanto ho v ed u to e posso in p arte con ferm are con le osser­ v a zio n i fa tte d al M azzatinti n e ll’ In v e n ta r io d ella B ib lio teca odierna d el C on ven to di S. F ra n cesco in A s s is i,1 i co d ici di questo co n v en to si ricon oscon o : 1) da a n tich e n ote di proprietà, le quali p erò non sono m olto freq u en ti ; 2) d al m odo p articolare di porre i n u m eri sui fa scico li ; 12 3) d a ll’a n tica leg a tu ra a v e n te « su l diritto d ella secon d a cop erta a tta cca to e ferm ato con ch io d i un rettan golo di m em brana in cu i a grossi caratteri n eri erano seg n a ti il t i t o l o d el v o lu m e, la s e ­ g n a t u r a ch e co n sistev a in u na lettera d e ll’ alfabeto, il n u m e r o 1 G. M a zza tin ti , Inventari dei manoscritti delle biblioteche d’Italia, IV (1894), 21-141. ^ ’A lessan d ri non ha « contribuito in alcun m odo alla com pilazione » di esso, com e d ichiara nell’Inventario dell’antica biblioteca di 8. Francesco in Assisi com­ pilato nel 1381 (A ssisi, 1906), p. x x x v m . 2 Lo segnalò per prim o l ’E.mo E hble , n ell’Archiv für Litteratur- und Kirchen­ geschichte des MA., I, 490, n. 1.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

84

Miscellanea Fr . E hrle. V.

Fig. 1

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

G. Mercati, Codici del Convento di S. Francesco in Assisi

85

d ello s c a f f a l e (d ich iaran dosi se q uesto era v erso orien te od occid en te) e q u ello d ella f i l a » 1 (v. f i g u r a i ) ; 4) o a n ch e d alla bru tta leg a tu ra c h e n e l secolo x v iii o x ix fu sostitu ita in m olti co d ici a ll’an tica, p rob ab ilm en te gu asta o perduta; 5) da una ta rg h etta retta n g o la re ca rtacea, di cm m . 9,5 X 1,2 circa, in c o lla ta su l m a rg in e in ferio r e p er lo più d el f. I r , con le parole a stam p a d el secolo x v i i i c. : « E x lib ris B ib lio th eca e sacri (?) C on ven tu s A ssisien . » (v. fig. 2) ; 6) in fine, p er i cod ici a n teriori a l 1381, se p rin cip io e fine d el testo, n u m ero d ei q u ad erni ed a ltre p a rticolarità corrispondono a lle in d ica zio n i d el p rezioso in v e n ta rio d i q u e ll’anno, p ub b licato dall’A lessan d ri. 123* I l p rim o seg n o , p rob ab ilm en te, non fu m esso sem p re su i m an o­ scritti, e, quando a n ch e v i fu posto, n e p otè fa c ilm e n te scom parire o n e l ca m b ia m en to d ella leg a tu ra o p er cad u ta di fogli di rigu ard o o p er op era di v en d ito ri o di com pratori, purtroppo co rriv i o a d d i­ rittura in teressa ti a ca n c e lla r e la m em o ria d el v e c c h io possessore. A n ch e l ’a n tica rileg a tu ra fu tolta a « m oltissim i m ss. », « a l l a m agg io r p arte » (Mazz., p. 24 e 22) : d ei 40 e più co d ici ch e io ho v ed u to, uno solo la co n ser v a ed è q u ello di cu i è riprodotto il piatto p o ste­ riore n e lla fig. I . 8 S ervon o p ertanto di p iù g li altri seg n i, sp ecia lm en te il second o e il sesto, m eno so g g etti ai ca p r ic c i d ella fortuna e d eg li u om ini. S econ d o il M azzatinti, p. 21, « O gni co d ice a v e v a n e ll’ultim o foglio (e in quasi tu tti rim a n e ancora) u n a nota in d ican te il num ero d ei q u ad erni o n d ’ era com posto, e se in p rin cip io od in fine e siste ­ v a n o fogli b ian ch i di gu ard ia; tu tti i quad erni erano p rogressivam en te n u m era ti e il num ero, scritto in nero e ch iu so fra v ir g o le tte (hanno anzi form a di p ic co li raggi) e punti rossi e n eri, le g g e si n el m argin e in fe ­ riore d e lla p rim a p a g in a d i cia scu n q u a d er n o » . V eram en te p a recch i d ei co d ici non p resen tan o num ero n è su i q uaderni nè a lla fine, e fu di certo p er q u esta m an can za ch e l ’in v e n ta rio del 1381 allora notò sem p lic e m e n te : « in quo libro om n es q uaterni s u n t » , sen za darne la som m a. In oltre m a n ca in non p och i mss. la nota fin ale: « In isto libro om n es q uatern i su n t.....», a n ch e quando ci sono e c ’ erano sui

S'.

1 Cf. M a zza tin ti , IV , 21. 2 N e ll’op. cita ta a lla nota 1 della p. 83. 3 L a conserva anche, sebbene m olto danneggiata, Leone S. O lschki, ricordato n e ll’« A ggiunta ».

il

secondo

codice

del

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

86

Miscellanea Fu.

Kh u

le

.

V.

q u ad erni i n u m eri g ra zie ai quali i com pilatori d e ll’ in v en ta rio p o ­ teron o eg u a lm en te seg n a rn e la som m a: per questo a v v ertirò sem p re e sp licita m e n te ogn i v o lta ch e q u ella nota si trova in un cod ice. A ncora, d o v e fu a g g iu n to ai fa scicoli il num ero (che non è m ai o q uasi m ai di p rim a m ano e ch e si v o lle sen za dubbio a g g iu n g er e in tu tti i co d ici m a com u n q u e lo si tralasciò in parecchi), esso fu posto a l fondo non solo d ella p rim a facciata dei fascicoli m a an ch e d e ll’ u ltim a ,1 con la reg o la di m ettere n el fascicolo prim o il n u m e -

F ig . 2. V atic. L at. %6S

r a l e ( « p r i m u s q uatern u s » a p rincipio, v. fig. 2; solo « prim us » in fine) e nei rim an en ti il n u m e r o rom ano. In fine, su ll’ ornam ento di ta li seg n a tu re, p o ich é la fig. 2 m ostra q uale è, basta o sservare ch e n e lla corona di pun ti ch e le c in g e solo il punto m ediano d ei sin goli q uarti è nero e g li altri sono rossi. K iguardo a ll’in v en ta rio del 1381 è da notare 1) ch e « a lcu n i co d ici (m a sono assai poch i) i q uali portano la seg n a tu ra ca r a tte ri­ stica d ei q u ad ern i..... e ch e p erciò parrebbe d ovessero essere r e g i­ strati » 12 in esso, non v i com pariscono, forse p erch è non si trovarono p er una ragion e qualsiasi a l proprio posto. E da n otare altresì 2) ch e

1 L’ha osservato anche l ’A lessan d ri o. c. 4 n., descrivendo la figura che rac­ ch iu d e i num eri. 2 A lessa n d ri , p. x x x ix .

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

G. Mercati, Codici del Convento di S. Francesco in Assisi

87

n el riferire le p a ro le in iz ia li e finali e il n um ero co m p lessiv o d ei quad erni non si è sem p re se g u ita la stessa reg o la e ta lv o lta an zi v i sono scorsi, co m e v e d r e m o , d e g li errori p er d istrazion e v u o i dei co m ­ pilatori, o d el cop ista d e ll’in v e n ta rio , v u o i d ell’ed itore o d el tipografo. P ertan to non d esti sorp resa n è fa ccia dub b iosi se un co d ice an teriore al 1381, p ur a ven d o q u a lch e altro seg n o sicu ro d ella p ro v en ien za dal co n v en to , non si trovi reg istra to in q u e ll’in v e n ta rio o se p resenti q u alch e d ifferen za di p arola o di n um ero. P o ich é n essu no, a m ia con oscen za, h a fatto m en zio n e ed uso d ella r e c e n te rileg a tu r a e d e ll’ e x - l i b r is a stam pa com e d i seg n i di ricon o scim en to , n e d iscorrerem o tanto da ch ia m a rv i sopra l ’a tte n ­ zion e e n on oltre. L ’u ltim a le g a tu ra ch e si fe c e di p a recch i co d ici in A ssisi (delle p osteriori e se g u ite a ltr o v e qui non c ’im porta) si d istin g u e p er la p overtà e rozzezza, onde non è m e r a v ig lia c h e talu n i p iù ricc h i d ei n u o v i possessori, co m e forse il Mai e di certo il Cav. G ian F ra n cesco de Rossi, l ’abbiano sostitu ita con altra p iù d ece n te m a in u tile al r i­ co n o scim en to . Il dorso è ord in a ria m en te in b azzan a castagna, per lo p iù tig ra ta o a m a c ch ie scu re , con tito li in m aiu sco le d ’oro e con rozzi fr e g i: a l fondo c ’ era u n a lista ob lu n ga di carta ch e portava, credo, le seg n a tu re. I p iatti, p er lo p iù form ati con le ta v o le a n tich e, sono cop erti di ca rta q uasi sem p re di color castagno e m arm oriz­ zata.. B asta m ettere in sie m e a lcu n e di tali leg a tu re p er v e d e r e ch e sono tu tte d ’ una m isera officina di p ro v in c ia o d’un m ed esim o p overo fra ticello c h e fa c e v a a lla m e g lio il legatore. E sse ord inariam en te sono d el second o quarto d el secolo x ix , m a non o serei esclu d ere affatto ch e q u a lcu n a possa a n ch e risa lire a lla fine d el x v m . 1 L a risolu zion e d el dubbio, ch e si d ireb be di n essu n a im p ortan za m a ne h a alqu an ta p er la storia di q u ei m ss., forse v e r r à d a ll’esa m e d ei co d ici a cq u i­ sta ti d al R illi n e i p rim i lu stri d el seco lo scorso o poco a v a n ti e da

1 « R isa le a lla fine del 1700 ed è in m ezza peUe » : R. Mobohen, II palinsesto Assisiense della Historia Longobardorum di Paolo Diacono (n el « B u llettin o del­ l ’Is titu to Stor. Ita lia n o ».'N . 38, 1918), p. 10, parlando, se non erro, d i una d i quelle legatu re. In vece (e credo che abbia ragione per quello ch e s i osserva nel « D iz io ­ nario greco-latin o» di cu i n el § I I I) il M azzatin ti a p. 24 sc r iv e : « S i sa che nel 1836 a cura del b ibliotecario p. S tefan o D a m ia n i fu ron o le g a ti [m o ltissim i codici] in a s s i cop. d i pelle su l dorso, im p ressivi i tito li in m aiu scole d ’oro ». P erò le a ssi probabilm ente erano ciò che d u r a v a ancora bene d ell’ a n t i c a legatu ra. C osi per lo meno il « correttorio » a cq u istato d a l V ercellone (v. § I I I ) ha le tavole an tich e e il dorso recente.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

88

Miscellanea Fr. Ehrle . V.

lui donati al Comune di Poppi; perchè il Riili non avendo « l’amore per i belli esemplari », lasciò « la povertà esteriore dei volumi, assai di rado rilegati, spessissimo sconnessi » , 1 e perciò non è verisimile che abbia mutato la legatura ai codici di Assisi venuti, come dimo­ streremo, nelle sue mani. Quanto alla targhetta con l’ ex-libris a stampa, che probabil­ mente esisteva in tutti i codici della libreria, essa è stata quasi sempre levata (e se ne comprende la ragione) dai codici dispersi; solo vi rimangono o dei pezzetti della carta o la macchia della colla che la fissava. Onde riputai una vera fortuna, dopo che avevo os­ servato simili tracce in codici di quella provenienza e sospettato, com'era ovvio, che vi fosse Vex-libris del convento, il trovare nel Vat. 9663 gli avanzi meno miseri che si veggono nella fig. 2. Natu­ ralmente, non basta alla prova, anzi non è nemmeno indizio sicuro qualunque avanzo o traccia di una simile non più leggibile targhetta cartacea a quel posto, perchè anche altri possessori hanno ivi col­ locato il proprio ex-libris ; ma se concorra alcuno degli altri piccoli segni accennati ovvero il codice faccia parte di un gruppo conte­ nente diversi codici di Assisi, allora si può con certezza morale de­ durre che anch’esso proviene di colà. Ora passiamo ad indicare i codici Vaticani già di Assisi, divi­ dendoli in gruppi, secondo l’ordine cronologico dell’entrata di essi nella Vaticana. § I. — I CODICI ACQUISTATI DAL MAI. Stanno fra i Vaticani latini dal N. 9657 al 9666: però ne va tolto probabilmente il 9659, che contiene 1’ « Aurora » di Pietro de Riga con glosse [e non già « Prudentii carmina », come fu segnato nel f. I li» da un tale che del pari arbitrariamente scrisse in quattro luoghi « 1297», a data, sembra, del codice], ma non corrisponde affatto al codice CXXIV della libreria segreta di Assisi (Alessandri, p. 68) ed è privo di qualunque segno di provenienza. Quei manoscritti fu­ rono uniformemente rilegati in tutta pergamena, mentre erano in possesso del Mai, tra i libri del quale sono altri legati in modo simile. Vat. 9657, cartaceo, di 13 quaderni non numerati, scritto nel secolo xiu -xiv. Contiene Boezio « de consolatione » ; Ovidio « de re­ 1 G. Coggiola, La Biblioteca comunale teche e degli A rch ivi », X X V (1914), 105.

di Poppi, ecc. in « R iv ista delle B ib lio­

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

G. Mercati, Codici del Convento di S. Francesco in Assisi

89

medio amoris » e altri quattro carmi a lui falsamente attribuiti ; 1 e il « liber Herrighecti » ossia il « de diversitate fortunae » di Arrigo da Settimello.12 Molte glosse a Boezio, ai «remedia amoris » e all’Arrighetto. Dopo l’ultimo carme pseudoovidiano « de lupo et pastore » è aggiunta una ricetta « Ad temperandum aczurum » per chi vuole «scribere vel miniare», e poi, da altra mano: « M° CCC° XIX0. In« dictione secunda, tempore d.1 Iohannis pp. vigesimi secundi, die « Kalendarum mensis septembris briga et rissa incepta fuit A ss. » 3 Dunque siamo ad Assisi. Ora nel f. 1 r in basso sono chiare tracce della targhetta. Se poi guardiamo l’inventario del 1381, troviamo nella libreria segreta un codice che esattamente corrisponde al nostro : « CLVI. Boetius de consolatione. Et Ovidius in p l u r i b u s l i b r i s . «Cum postibus et in p a p ir o . Cuius principium est: C a r m in a q u i « q u o n d a m s tu d io flb r e n te p e r e g i. Finis vero : M a te r ia m m is e r a m « q u a m f u i t a r t e sequ en s. In quo libro omnes quaterni sunt XIII. - M - » (Alessandri, p. 73). Dove si noti che il fine è ricavato dalla sottoscrizione in versi all’Arrighetto (punto menzionato nell’inventario !) : « Explicit Herrici liber qui samariensis Materiam etc. »,4 e che si dà esattamente il numero totale dei quaderni, sebbene questi non siano comunque numerati nel ms. 56

1 « D e nuce (Poetae latini minores, ed. B aerens, I, 90-96), de p u lice (Poetae lat. min., ed. L em aire, V II, 275-278), d e philom ela (B aerens, V, 363-367 : coi due n oti v ersi leon in i a lla fin e; cf. N ogara, Codd. Vatt. Latt. 1461-2059, p. 93), de lupo e t p astore », che com incia « N em pe lupus quidam per pascua la ta vagan tes » (carm e tard ivo su ll’argom ento: il lupo cam bia il pelo, m a non il vizio). 2 N el fo g lio ultim o, d i gu ardia, un carm e d i 20 versi co i nom i dei popoli (ine. « P a r [t] ic u s e t M edus Y ndus m ihi se r v ii e t A ra b s» ), i versi del sole e della luna ad A lessandro M agno, ecc. 3 Cf. E hrle, Archiv, cit. I, 238 sgg. ; Historia Wbliothecae Rom. Pontif. 16 ; R. Davidsohn, Geschichte von Fiorenti, I I I, 664. 4 Il d istico s i trova anche nel codice prim o R iccardi cit. dal Manni, Arrighelto ovvero trattato contro all’avversità della fortuna di Arrigo da Sett., F iren ze 1730, p. x. È curioso ch e l ’in ven tario del 1381 non nom ina l ’A rrighetto, m entre al fondo d ello stesso prim o foglio del 9657 v ’è l ’indice : « B oetiu s d e C onsolatione | R igh ettu s d e fortu n a | [0 ] v id iu s d e rem edio am oris ». O vidius ecc. fu supp lito dopo, e perciò m esso in ultim o. 6 Le segn atu re si trovano solo al fine d ei quaderni e sono c o stitu ite daUe parole in iz ia li d e l fa sc ic o lo segu en te con un ornato, ch e in p arte ricorda quello proprio dei cod ici del Sacro Convento, e cioè d i una sp irale o raggio con due punti a l d istacco d alla parola. N el B oezio ta li raggi sono due soli, l ’uno prim a e l ’altro dopo (per es. : — : gnosces : — ) ; n e ll’O vidio e n e ll’A rrigh etto se n e aggiungono altri

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

90

Miscellanea F r. E hkle. V.

9658. Miscellaneo, formato da più manoscritti o pezzi di mano­ scritti. — I.A principio (f. 1-32) un « liber Sedulii », cioè il « Carmen paschale » 1 scritto nel secolo xi - xii, sopra fogli membranacei, che all’aspetto sembrano tutti palinsesti, e parecchi certamente lo sono, ma così profondamente raschiati che non si può cavare nulla della prima scrittura. — II. Nei ff. 33-86, in carta, del secolo xiv, « liber Prudentii et ymnarium expositum | .... *12 Iohannis Biencivieni ». Di Prudenzio vi è solo la «Psicomachia ». Segue (ff. 87-96) un fascicolo pure cartaceo, di altro sesto e di mano posteriore, con proposizioncelle latine in verso e in prosa tradotte in volgare italiano.3 — III. Alla fine tre fogli membranacei,4 di formato maggiore che i prece­ denti. Il primo (f. 97) nella faccia anteriore è bianco e nella posteriore presenta, dopo un indice di 18 codici e altri appunti,5 la scritta di una mano diversa, forse ancora del sec. xm: « Iste liber est con«ventus beati Francisci de Assis. quem mittit minister et custos ut « frater Henricus ipsum faciat religari et parari ». Il secondo (f. 98) due, uno sopra ed uno sotto, d i modo che l ’ornato si avvicin a m olto di più a quello d ella figura 2. S im ili ornati trovan si in a ltri codici fran cescan i, anche d e l secolo x v : fo rse che per trad izion e e per in con sap evole im itazione? 1 L a dedica a M acedonio non precede ma segu e il carm e e vien e meno alle p arole « haberet sen su s » (ed. H ttemer nel Corpus scriptorum eccles. latin. X, p. 2, 10) per la cad u ta d i un fascicolo alm eno. 2 L ettu re dub b ie: « f u ( i ) t m. » ovvero « f ( r )a tr is » . 3 A nche dopo la P sicom ach ia fu ron o aggiu n te sotto il tito lo « In cip iu n t vu l­ garia corrupta », 8 colonne d i brevi proposizioni in d ia letto d e ll’Ita lia m eridionale con traduzione latin a. Ad es. « Q uistu e tuoto in paguritu | I s te e s t to tu s d eteritu s ». Ma la m ano e il d ia letto sono affatto differen ti n el fascicolo dopo l ’Innario. 4 II M a zza tin ti , IV, 25, sc r isse : « quattro fo g li p a lin se sti» , riten go che per errore e non perchè sia scom parso un fo g lio dopo il 1894. I l bolla della biblioteca n e ll’ultim a p agin a e le im pronte di scrittu ra che quest’u ltim a p agin a h a la scia to su lla p agin a bianca su ccessiva d ella legatu ra dim ostrano ch e d al tem po del bollo, anzi probabilm ente d e ll’u ltim a legatu ra, non è caduto verun foglio a lla fine. Tra il f. u ltim o ed il penultim o si vede bensì l ’avanzo d i un fo g lio tagliato, m a d a ll’origine, perchè iv i non m anca n ien te del testo. L a lacu n a vien e dopo. 5 Ed. M a zza tin ti , IV , 25 sg. E gli, seguendo il G o ttlieb , XJeber mittelalterliche Mbliotheken 182, lo ritien e del secolo xrv ed in ven tario d ella b iblioteca fran ce­ scan a d’A ssisi. S e non erro, l ’in d ice è p iu ttosto d el sec. x m e sp etta ad altra bi­ blioteca, perchè n essuna d elle opere iv i reg istra te col nom e d i au tore s i riconosce n e ll’in ven tario del 1381. Solo d e ll’u ltim o codice — 1’« E cclesia sten prolixe exp osi­ tum » ossia il n ostro 9660 — si può con sicurezza afferm are che si ritrova in detto inventario. N otare in qu ell’in d ice le « d istin ction es alphabeti m agistri p etri tap » o « c a p » , con lin eetta sopra (« c a m p .» ? ), perchè la im portante parola u ltim a fu om essa d al M azzatinti.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

G. Mercati, Codici del Convento di S. Francesco in Assisi

91

comincia con le parole: « (G)loriosissimo ac tranquillissimo et in« signi catholice fìdei », cioè con la dedica della « Formula honestae vitae » di Martino di Braga (la quale nel f. ultimo 99 v viene meno nelle parole « fugax ipse aliorum vero neque », P a tr o l. la t. LXXII 26 b ), ma nel fondo della stessa pagina reca il titolo: «Expositio super Ecclesiasten », che evidentemente spetta ad un codice di un commento sull’ Ecclesiaste e dimostra essere i fogli della « Formula hon. vitae » provenienti da esso e stati in esso una parte affatto se­ condaria, come di guardia, al principio. Questo codice è precisamente il 9660, non italiano, del secolo xn, che contiene l’esposizione dell’Ecclesiaste compilata da un monaco anonimo e da lui diretta ad Arnolfo abate di Troarn dal 1089 al 1112 circa. Cf. Mai, S p ic il. R o m . IX, 105. 1 Nel primo foglio vero di esso (recentemente segnato 3) al fondo avanzi e tracce della t a r g h e t t a o e x lib r is . Nel foglio di riguardo a principio (2 v) una serie di nomi propri e al fine notizie di alcune persone, di cui una, « Rainutius fuit castellanus Guai di » e altre due « Iohannes et Bartolonus sunt castellani dicti castri et fuerunt a. XX ». Nel foglio penultimo, 156 r, pure di guardia: «Anno M.CCXXXVIIII. mense aprii, die V ili infrante « datus est | terminus Sennao (? Somao ?) leuzi ad respondend. li« bello Balzeveritie v. dierum (v. d. s o p r a la U n .) 2 testes Capu« blancu | Berardus teodini Oddonis. Bernardonus et alii plures ». Ma ciò che toglie ogni dubbio sulla provenienza del codice dall’Umbria, anzi dal convento di Assisi, è che, se noi rimettiamo i fogli ultimi del 9658 al principio del 9660, ricuperiamo esattamente il codice quale stavasi nel 1381 nella libreria segreta del convento al n°. LXI, con l’accoppiamento singolare della « Formula hon. vitae » e dell’anonimo. « Expositio super Eclesiasten. Cum postibus. et de a n t i q u a lictera. « Cuius principium est : G lo rio sissim o a c tr a n q u illis s im o e t in s ig n i « ca th o lic e fid e i [v. sopra, al 9658]. Finis vero: Que c u n c to r u m bo« n o r u m e s t fin is. E x p l ic it lib e r V i l i [precisamente come nel f. 153 v « del 9660]. In quo libro omnes quaterni sunt [senza numero, perchè «il 9660 non ha i fascicoli numerati], - 7 - » (Aless., 58 sg.). Adunque gli e x -lib r 'is del sec. xm e del sec. xvm e la corri­ spondenza perfetta con l’ inventario del 1381 ci assicurano che il 9660 proviene dal convento di S. Francesco di Assisi, sebbene non sia codice di origine italiana e non vi siano stati aggiunti in Assisi12 1 Cf. anche VHistoìre littéraire de France, V i l i , 318 ; IX , 519 ; X I, 174 s. 2 Cioè, il term ine d i 5 giorni, m a l ’aggiu n ta è sta ta m essa non bene a l posto.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

92

Miscellanea F r . E hrle. V.

nè il numero proprio a ciascun fascicolo, nè quello complessivo alla fine. Ora il Mai nel 1843, pubblicando per saggio al 1. c. la dedica e la prima pagina del commento anonimo, accennò al codice come posseduto da sè e disse di averlo comprato in quegli anni assieme a pochi altri codici: « .... casu contigit ut h i s a n n i s pauci aliquot « c o d i c e s a me pretio redimerentur, quos in ter deprehendi praedi« ctum ad Ecclesiasten commentarium.... » (Spirti. Rom. IX, 105). Adunque il Mai acquistò il 9660 e qualche altro ms. verso il 1842. Ritornando adesso al 9658, si osservi che più probabilmente non fu il Mai, o il legatore del Mai, a trasportarvi i fogli iniziali del 9660, perchè se questi - e i successivi fogli perduti - si fossero nel se­ colo xvm trovati ancora in principio del 9660, la targhetta col1’ ex-libris sarebbe stata messa sul primo o secondo foglio di essi anziché dopo. Inoltre, avendo il legatore del Mai lasciati nel 9660 i fogli di guardia, perchè ne avrebbe rimosso i primi fogli col testo della « Form. hon. vitae » e con la nota di provenienza dal Sacro Convento? Perciò inclino a credere che quei fogli siano caduti prima dal 9660 e che passarono in mano del Mai o isolati o già uniti ai due codicetti del 6958. Comunque, per ciascuno di questi due, oltre la compagnia dei tre dispersi fogli del 9660, vi ha un altro indizio di provenienza da Assisi. Il Prudenzio infatti presenta al principio le tracce della tar­ ghetta con l’ex-libris del secolo x v iii , 1 e il Sedulio, per essere pa­ linsesto e del secolo x i - x ii ed anche per il numero dei fogli (seb­ bene sia ora mancante dell’ ultimo quaderno), sembra corrispondere al Sedulio « membranaceo, della fine del secolo xi, di 40 fogli, tutto palinsesto, con scrittura beneventana del secolo x o xi incipiente al disotto », veduto dal Bethmann a S. Francesco di Assisi nella biblio­ teca 12 e che il Mazzatinti non rinvenne.3 Anche un altro codice 1 Conosco troppo poco la storia e i docum enti um bri dei secoli x m e xiv per arrisch iarm i a ricavare ch ecch essia dal « G iovanni B ien civ ien i » nom inato su lla prim a p agina del codicetto. Quel cognom e chiam a alla m em oria i B en ivien i (d e’ quali sono com unem ente più n o ti i fiorentini Girolam o ed A ntonio) e i B en civen n i (pure fiorentini) e i B en tiven gh i d ’A cquasparta n e ll’U m bria, col fam oso card in ale M atteo e fratello, pur cardinale, B entivenga. Or. M a zzu c c h e l l i , II, 793 sgg., 856 sgg., 866 sg. 2 Archiv der Gesellschaft für ältere GescMchtskunde, X II, 540. E ra segnato A 258, e, com e appare d a lla p. 538, lin. 17, trovavasi n ella biblioteca e non n e ll’Ar­ chivio. — A. E. L o ew , The Beneventan Script (1914) 334 ricorda il p alin sesto uni­ cam ente su lla fe d e d el B ethm ann e non avverte che è sparito. 3 Inventari, cit. IV , 25.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

G. Mercati, Codici del Convento di S. Francesco in Assisi

93

notato dal Bethmann in Assisi, il « liber regis Alexandri » di Quilichino, troveremo più avanti fra quelli del Mai (v. al cod. 9664), e per ciò, non ostante qualche motivo di dubitare,1 ritengo molto più probabile che i due codici Maiani siano precisamente il Sedulio e il Quilichino visti dal Bethmann, di quello che vi fossero al Sacro Con­ vento due codici diversi di ciascun autore e che uno di ciascuno sia scomparso poco prima della venuta del Bethmann e similmente sia scomparso dopo. Il Bethmann percorse l’Umbria nel 1846 12 e di nuovo nell’estate ed autunno del 1853.3 Essendo il Mai morto nel settembre 1854, non si può assolutamente escludere che egli abbia acquistato i due codici nell’ultimo anno della vita e che l’appunto del Bethmann sia del 1853; ma ognuno facilmente ammetterà che è molto più probabile anticipare tutto. Il Bethmann quindi avrebbe osservato a posto i due codici tuttora nel 1846 e il Mai, che verso il 1842 aveva com­ prato il 9660 con altri pochi, avrebbe acquistato il Sedulio e il Qui­ lichino dopo il 1846, forse anche dopo il 1848 e 1849, essendo sempre state le pubbliche turbolenze un’occasione la più favorevole alle sottrazioni ed una spinta al nascondimento ed alle cessioni dei ci­ meli letterari ed artistici. 9,661. Esodo con la glossa, del secolo xn. F. I r in alto: «Iste « liber fuit magistri Amati fiorentini patrui fratris Pauli. quicum« que legerit in eo oret prò eis». Seguita d’altra mano: « et nunc « est de conventu Sancii Francisci de Assisio. qui alienat inde, sit « Anathema ». Al fondo della pagina tracce e qualche avanzo della targhetta. Non aggiunti i numeri ai fascicoli. Il codice sembra il III della libreria segreta, non bene descritto nell'inventario del 1381, p. 50: « III. Libri Genesis, Exodi, Levitici, Numeri et Deuteronomii « glossati - Genesis - Exodus glossatus. cum postibus nudis. Cuius « principium est: Hec sunt nomina fìliorum Israel quando ingressi 1 II Sed u lio del B ethm . aveva 40 fo g li, il M aiano n e ha 32 ; la scrittu ra an te­ riore d el prim o era b eneventana, quella del secondo non saprei d ire quale fu. Ma il M aiano è m u t i l o d ella fine, e b asta un solo quaderno per raggiungere i 40 fo g li. In qu esto quaderno, caduto poi o sottratto, la scrittu ra potè essere più riconoscibile che non n e i p recedenti su p erstiti. D el resto su lle affrettate osserva­ zioni, che in un rapido viaggio d i esplorazione p otè fa r e il B ethm ann sm anioso di vedere tu tto a l possib ile, sem bra le c ito restare alquanto riservati. 2 Archiv, c i t . 5 3 6 (a Spoleto). 5 5 1 (N arn i). Cf. H . B r e s s l a u , Gescliichte der Monumenta Germamae ìlistorica ( = Neues Archiv, X L II) 200 sgg. 8 Archiv, 542, 549, 551 sg. ; B resslaif, 321.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

94

Miscellanea F r. Ehri.e . V.

« s u n t in E g ip tu m . Finis vero: V iden tibu s p o p u lis I s r a e l p e r cun« c ta s m a n sio n e s su as. In quo libro omnes quaterni sunt. - B - ».

Poiché inizio e fine sono dell’Esodo, e non è l’inizio del Genesi e il fine del Deuteronomio, evidentemente qui si descrive un manoscritto dell’Esodo con glossa e non già il Pentateuco glossato, nè il Genesi ricordati a principio della descrizione. Perciò quanto precede è indi­ cazione di un altro codice, o di due, senza trascrizione delle parole iniziali e senza descrizione dell’esteriore di essi. — L’inizio e il fine del 9661 concordano, salvo che all’ inizio il miniatore ha dipinto H, senza aggiungere ec s, e non c’è in avanti E g y p tu m , ma per i frati autori dell’inventario il leggere intero quell’ inizio notissimo era nulla. Che il ms. debba trovarsi nell’inventario, si conferma dal fatto che in esso si trova il 9662 appartenuto al medesimo Amato fiorentino e di poi al Sacro Convento. 9662. Lettere di S. Paolo con la glossa, del secolo xn: è un fratello del codice 9661. Al principio (ff. 1-8) fu aggiunto, non molto tempo dopo, un quaternione di scrittura più fitta, con note ed estratti diversissimi, che cominciano: « (P ) rimum quaeritur quare post evangelia que supplementum sunt legis ». 1 Nel f. I r in alto: « Iste liber fuit magistri Amati fiorentini patrui fratris Pauli, qui« cumque legerit ibi oret pro eis ». « Et nunc est (continua d’altra « mano) conventus sancti Francisci de Assisio. qui alienat inde, sit « anathema». Al fondo della pagina tracce della targhetta staccata. In fine sta di guardia, ripiegata in due e rovesciata, la lettera ori­ ginale d’Innocenzo IV al ministro, ai custodi e loro vicarii, dell’Or­ dine dei Minori in Apulia affinchè predichino la crociata contro gli eretici. È la lettera stessa « Tunc potissime conditori » del 27 marzo 1254, che lo Sbaraglia pubblicò nel Bollario Francescano, I, 716, dall’esemplare diretto ai Minori della Marca di Ancona (Potthast, n.° 15299). — Nessun numero ai fascicoli. Il codice è indubbiamente il XXXI della libreria segreta nell’inventario del 1381 (p. 54): « Epistole Pauli glossate. Cum postibus « bullatis et de an tiqua lictera. Cuius principium est: P r im u m « q u e r i t u r q u a r e p o s t e v a n g e lia qu e s u p p le m e n tu m s u n t legis. Fi« nis vero: G r a tia cu m o m n ib u s vobis a m en . In quo libro omnes « quaterni sunt. - M - ».

1 Cf. I. W obdswobth e H . I. W h it e ,

Novum Test. latine... secundum editionem

Hieronymi, II, 1 sgg.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

G. Mercati, Codici del Convento di S. Francesco in Assisi

95

9663. I profeti minori, con la glossa, a grosse lettere del se­ colo xiii. Nel f. 1 r in fondo avanzi dell’ « Ex-libris» del sec. xvm : v. sopra, fig. 2. Aggiunti da mano posteriore, con l’ornamento usato a S. Francesco in Assisi, i numeri dei quaderni (v. fig. cit.) ed in fine la nota : « In isto libro omnes quaterni sunt XVI [n.° con l'orna« mento]. Unum folium in principio et unum in fine sine aliqua «. scriptura ». Era nel 1381 il codice XVIII della libreria segreta (p. 52): « Duodecim prophete minores glossati. Cum postibus. Cuius « principium est: Ondo XII p r o p h e t a r u m s e c u n d u m I x x ta lis est. « Finis vero : E x p lic iu n t XX 1 p r o p h e te . Et est de lictera gros« siori. In quo libro omnes quaterni sunt XVI. - I - ». Cosi, senza la nota circa i due fogli vuoti, fogli che mancano ora nel ms. 9664. Comprende due codici diversi per sesto e per scrittura. I. Il primo codice (ff. 1-107), del secolo xm -xiv, contiene i « libri de celo et mundo et de anima » di Aristotele, secondo i titoli scritti da mani poco posteriori nei fogli 1 v e 2 r . Consta di V ili fasci­ coli, numerati più tardi al modo e con l’ornamento usato in S. Fran­ cesco. Nel f. 2 r in basso avanzi della targhetta. Nel f. 107 v in alto sei righe di scrittura cancellate: però in fine della prima riga è rima­ sto quasi intatto « de ass.° » Nella seconda riga fu poi scritto : « Istud scriptum de anima est ad usum fratris....... (rasura) domini francissci de.... » (rasura). Il codice è indubbiamente il CLIX della libre­ ria pubblica (Aless., p. 31 sg.): * Libri de celo et mundo quatuor « Aristotilis. Et scriptum super duos libros de anima. Cum postibus « et cathena. Cuius principium est: S u m m a co g n itio n is n a tu r e q u e « sc ie n tie . Finis vero : E t h ec d ix is s e d e a n im a a d p re se n s s u ffic ia t. « E x p lic it s e n te n tia lib r i d e a n im a . In quo libro omnes quaterni « sunt V ili. - C - ». Lo «scriptum.... de anima » che termina « et hec dieta.... sufficiant », come leggesi giustamente nel 9664, è di S. Tommaso d’Aquino ( O p e ra ed. Parm. XX 1-144), ma gli autori dell’inventario non se ne sono accorti, perchè nè il rubricatore nè essi osservarono la nota minutissima e sbiaditissima, scritta a dire­ zione del rubricatore in fondo al f. 63r: «Incipit s e n t e n t ia [come nella sottoscrizione] fratris thome super libro de anima ». II. Nei ff. 108-127, di formato notevolmente minore, a due co­ lonne fu scritto nel sec. xm -x iv « Liber Alexandri » che comincia: 1 S ic : aggiunge so tto d etta tu ra d i q u elli chiarissim o. Q uante v o lte tende che esse si trovano

l ’A lessan d ri. P er una d istrazion e del fr a te che scrisse, credo, che esam in avan o i codici. N e l ms. nostro « X I I cim » su lle parole in izia li e fin ali non avverto nulla, s ’ in­ n el m s. e sono esattam en te rife r ite n e ll’ inventario.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

96

Miscellanea F r . E hrle. V.

« Post Habrae legem qua circuncisus habetur », vale a dire il poema composto nel 1236 dal giudice di Spoleto Quilichino,1 di cui fu raschiato o non finito il nome nel v. 2 della sottoscrizione metrica: « Qui....... nomine dictus erat. » Al basso del f. 108 r avanzi della tar­ ghetta del sec. xviii. In fine i due fogli 128-129, che debbono avere servito da coperta al codicetto, ricavati dalle imbreviature di un notaio « Piendeben » che esercitò negli anni 1302-1304 a Pieve-SanStefano, nella valle superiore del Tevere. 12 II codice non compare nell’inventario del 1381: per lo meno gl’indici non lo segnano. Ma non dentro alla libreria, bensì nell’ A r c h iv i o del S. Convento lo trovò ed osservò di sfuggita il Bethmann (A rc h iv XII 538), che 10 descrive cosi : « mb. f. s. xm. Wilichini Spoletini civis carmen de gestis Alexandri Magni, 1236 verfasst, in Hexametern « Post Ha­ brae legem quam [?!] circumcisus habetur» (p. 541), senza darne la segnatura, forse perchè non c’era. Inizio (anche nella grafia «Habrae »), materia e formato ed età del codice corrispondono, non 11 titolo che sembra un titolo rifatto dal Bethmann, o piuttosto da qualche dotto prima di lui, e forse stava scritto sulla copertina. Comunque, poiché nel nostro Quilichino vi sono segni di provenienza dall’Alta Umbria e da Assisi e poiché il Bethmann ne vide in Assisi un codice corrispondente al nostro ed uno solo, che ora più non vi si trova (v. Mazzatinti IV 25), mi pare ragionevole credere fino a prova in contrario, che questo sia precisamente il nostro e che il Mai l’ab­ bia acquistato dopo la prima visita del Bethmann ad Assisi nel 1846, come sopra fu detto al codice 9658. 9665. Del secolo xm, in f., a 2 colonne. « Digestum novum : « conventus sancii Francisci de Asisio » (f. l v ) , con glosse di più mani, numerose specialmente alle « Regulae iuris ». Al basso del f. 1 r tracce della targhetta. I quaderni non sono numerati. Il codice corrisponde al CCCXXIV della libreria segreta (Aless., p. 100): « Digestum no« vum cum postibus. Cuius principium est: H oc e d ic to p e r m i c t i t u r « s iv e i u r e s iv e i n iu r ia opu s fie r e t. Finis vero : S e r v u s r e i p u b lic e « cia n i [? leggasi col ms. nostro c a u sa ] abesse n o n p o te st. In quo 1 Cf. F r. P fister , Historia de preliis und Alexanderepos des Quilichinus nel « M ünchener M useum fü r P h ilologie d es M ittelalters und der R en aissan ce », I (1912) 286-300. I l ms. V aticano è sfu ggito, probabilm ente perchè n ell’in d ice a lfa ­ betico non com pare il nom e d e ll’autore. 2 C f. E . R e p e t t i , Dizionario ......... della Toscana, IV , 245-257.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

G. Mercati, Codici del Convento di S. Francesco in Assisi

97

« libro omnes quaterni sunt. - 0 - ». L’Alessandri (p. 197) credette di potere identificare * con tutta probabilità e quasi certezza quel Digesto con l’attuale codice 217 di Assisi, sebbene questo, per la caduta di alcuni fogli in fine, termini con le parole : « tam medicamenta quam quae nocent. » Ma ora che si è ritrovato nel Vatic. 9665 un codice del Sacro Convento il quale esattamente corrisponde ai dati dell’ inventario, non occorre più pensare ad un altro, della cui finale non consta. 9666. Un Pietro Lombardo, del secolo xm , in folio, di XII fasci­ coli, a due colonne. I numeri ai fascicoli furono aggiunti, al modo e con l’ornamento usato a S. Francesco di Assisi. Al fondo del f. 1 r avanzi della solita targhetta. Il codice corrisponde in tutto, fuori della legatura (mutata a lui come ad ogni altro menzionato fin qui), al codice XIX della libreria pubblica : « Testus quatuor librorum sen« tentiarum. cum postibus bullatis et cathena. In cuius principio « est unum C illuminatum coloribus azurro et auro habens de intus « unum draconem ei circumadvolutum [cosi appunto!]. Cuius prin* cipium est: Rie incipiunt sententie. Cupientes aliquid de penuria. « Finis vero: E xplicit quartus liber sententiarum. In quo libro omnes « quaterni sunt XII. Ac desuper postem cum hac sequente grossa et «nigra lictera - F - ». (Aless., p. 7). Insomma il Mai ebbe una decina di codici di S. Francesco in Assisi, alcuni fino dal 1842 circa (v. al cod. 9660), altri dopo il 1846 (v. ai codd. 9658 e 9664 II). Come e da chi li abbia avuti, egli, che io sappia, non disse, e forse non si giungerà mai a scoprire. I primi codici li comprò di certo, e verisimilmente anche gli altri, come comprò i due palinsesti criptensi ora Vatic. gr. 2302 e 2306, e il codice pesarese, poi di S. Bernardino di Verona, ora Vatic. lat. 9668, con opere di S. Agostino.1 § I I . — C o d ic i

di

A

s s is i f r a i

R o s s ia n i:

SE NE ACCENNANO ALTRI FRA I CODICI DEL RlLLI.

Al medesimo tempo del Mai il cavaliere Gian Francesco de Rossi (morto parimente nel 1854), che faceva larga incetta di codici 1 Cf. Nova Patrum bibliotheca, I, 384. — A ltro codice umbro possed ette il M ai, e cioè il grazioso V atic. 9655, scritto a Gubbio nel 1457 e posseduto nel se ­ colo x v i d a i R ic c ia lti di Oantiano, coi Sinonim i eoe. dello pseudo Cicerone e di Bar­ tolom eo F azio. — /.

T

V

r

v.

7

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

98

Miscellanea F r . E hrle. V.

e di stampati preziosi, 1 riuscì ad impossessarsi di almeno tr e d ic i codici di S. Francesco in Assisi, i quali secondo un disgraziato suo vezzo rilegò di nuovo riccamente, facendone sparire (si può stare quasi certi) coi vecchi fogli di guardia utili note di provenienza e creando imbarazzi con lo spezzare qualche codice unico in più. Qui io li indico brevemente, perchè il collega Rev.do P. Carlo SilvaTarouca S. I. sta descrivendo a pieno tutti i codici Rossiani, nè mi perdo a ricercare ansiosamente gli altri codici di Assisi che mai ri­ mangano tra essi, sicuro che compariranno poi fra non molto nel catalogo a stampa. 55. Del secolo xn, in XIV fascicoli segnati da mano posteriore al modo di Assisi (ci esprimeremo cosi da ora in poi) e contati alla fine: « In isto libro omnes quaterni sunt XIIII » (n.° dentro al fregio). Nel f. I r avanzi della targhetta del secolo xvm. Vi si contiene il « de vita contemplativa » di Giuliano Pomerio attribuito a S. Pro­ spero. È manifestamente il codice CLV della libreria segreta: « Pro« sper de vita contemplativa. Cum postibus bullatis et de a n t iq u a « lictera. Cuius principium est: D iu m u ltu m q u e r e n is u s su m v o lu n ta ti « tu e m i d o m in e . Finis vero : Q u o n iam [? nel ms. e nelle ed. q u a n d o ] « n o n r e s p r o v e r b is sed p r o reb u s e n u n tia n d is v e r b a su n t in s titu ta .

« In quo libro omnes quaterni supt XIIII. - L - ». (Aless., p. 73). 185. Vangelo di S. Giovanni con la glossa. Del secolo xiii. Fa­ scicoli non numerati. Nel f. 1 r in alto: « Cav. F. Orsini Riili », 12 al fondo un bollo rotondo col monogramma dello stesso (C F R 0), e avanzi della targhetta del secolo xviii. Sul Riili v. la fine di que­ sto §. — Nel 1381 era, probabilmente, il codice XXVI della libreria segreta (p. 53): « Iohannes glossatus. Cum postibus bullatis. Cuius « principium est: H ic e s t J o a n n es e v a n g e lista u nus e x d is c ip u lis d o « m in i [D ei cosi il ms.]. Finis vero : N e c ip s u m a r b i t r o r m u n d u m « c a p e r e eos q u i s c r ib e n d i s u n t tib i [?! il ms. om.] lib ro s. In quo * libro omnes quaterni sunt. - L - ». Il seguente ms. XXVII corri­ sponderebbe egualmente, se non fosse stato « in parvo volumine ». 239. V. al cod. 519. 299. I libri sapienziali con la glossa. Del secolo xin. In foglio grande, di fascicoli XIIII, segnati posteriormente coi numeri al modo 1 Cf. Civiltà Cattolica, 1922, I, 320. 2 Questo signore n ell’u ltim a p agin a scrisse : « E vangelium Ioan n is an. 1309 conscriptum », per una m ania stran a di d atare, che g li fece com m ettere grossi spropositi. Cf. « R ivista delle B iblioteche e degli A rchivi », XXV , 106 s.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

G. Mercati, Codici del Convento di S. Francesco in Assisi

99

di A ssisi.1 Al basso del f. I r il bollo col monogramma C F R 0 , avanzi della targhetta del secolo xvm e all’angolo interno « 1753 ». È il codice X della libreria pubblica: «Libri quinque sapientiales « glosati. Cum postibus bullatis et cathena. Cuius principium est: « J e r o n im u s . I u n g a t e p is to la quos iu n g it s a c e r d o tiu m . Finis vero: « D a b it vo b is m e r c e d e m su a m [? ! legg. con la Volgata e col ms. « nostro u e s tr a m ] in te m p o r e suo a m en . In quo libro omnes qua« terni sunt XIIII. - D - » (Aless., p. 5). 300. S. Paolo con la glossa. Del secolo xm. Simile al prece­ dente. In f., di fascicoli XXVII, segnati posteriormente coi numeri al modo di Assisi. Tagliato il f. ultimo, che dovette essere bianco. Nel f. 1 r al fondo avanzi della targhetta del sec. xvm e poi il bollo col monogramma C F R 0 . È il codice XV della libreria pubblica : « Epi« stole Pauli, glósate, cum postibus bullatis et cathena. Cuius prin« cipium est: P r i n c i p ia r e r u m r e q u ir e n d a s u n t p r iu s . Finis vero: « A lia D e i m u n e r a s in t c u m o m n ib u s vo b is a m en , ut est in glossa. « In quo libro omnes quaterni sunt XXVII. - C - » (Aless., p. 6). Suile miniature dei codice cf. H. Tietze, D ie illu m in ie r te H a n d s c h r if te n d e r R o ssia n a , p. 33, n.° 52, che data alquanto diversamente i manoscritti. 479. « Legendarium sanctorum » (a tergo) di Iacopo da Varazze. Del sec. xm -xiv. Di fascicoli XLI, segnati dopo con numeri al modo di Assisi, e con le note in fine: «In isto libro omnes quaterni « sunt xli [n.° col solito fregio]. Et duo folia in principio sine scrip« tura » [che ora mancano]; « Valoris decem fiorenorum ». Nel f. I r in basso il bollo col monogramma C F R 0 e gli avanzi della tar­ ghetta del secolo xvm. Il codice sembra corrispondere al CLXX della libreria segreta per il principio : « Legende sanctorum com« plete. Cum postibus et cathena. Cuius principium est : D e a d v e n tu « d o m in i [nella tavola dei capitoli al f. I r , dopo la rubrica]. Et infra: « U n iv e r s u m te m p u s e n im p r e s e n tís v ite in I I I I or d is tin g u itu r tem -

« p o r a [cod. f. 2v: U n iv. e n im p r e s . te m p u s .... ] In quo principio est « ymago unius fratris predicatoris [= che predica?; al f. 1 r. Al f. 2 v « l’imagine di N. Signore]. Finis vero: E x p lic iu n t leg en d e s a n c to ru m « cum duobus A m e n A m e n [nel cod. invece: deo g r a tia s , con due « fregi che possono essere stati presi per A A]. In quo libro omnes « quaterni sunt XL. - A - » (Aless., p. 76). Invece per la fine cor1 In fine a parecchi fa sc ic o li fu scritto : « E m en d atu s » o « correctus », ma una m ano poco meno an tica aggiu n se : « m olto m ale », « aliq u aliter sed non bene » ecc.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

100

Miscellanea Fu. Ehule. V.

risponde piuttosto al seguente CLXXI: « .... Finis vero (illegibile per « la lacerazione). In quo libro omnes quaterni sunt XLI - A - ». Non saprei dire se ciò sia per uno sbaglio nel dettare o per una con­ fusione nel maneggiare i due manoscritti vicini. Sulle miniature del ms. cf. Tietze, p. 80, n.° 116. 519. Deve riunirsi al 239, perchè forma con esso un codice unico, dello stesso secolo x i-x ii e della stessa mano, di cui i primi tre fasci­ coli sono nel 519 e i successivi nel 239. I quaderni furono numerati da una mano posteriore al modo di Assisi. Alla fine del 239: « In isto « libro omnes quaterni sunt XIIII » (n.° col fregio). Nel f. I r del 519 al sommo : « hic continet lib. Pascasii de corpore X.* et lib. episto« larum sancti Amb. » e al basso tracce della targhetta del sec. x v i i i . Il codice ricostruito corrisponde esattamente al CXLIII della libreria segreta cosi descritto nell’inventario del 1381: « Liber Pascasii de « corpore et sanguine domini nostri Iesu Christi. Et liber epistolarum « sancti Ambrosii. Cum postibus. Cuius principium est: L egis a d ir e « s a c r e q u i v is [Aless., q u iv is} s o lle m p n ia m en se. Finis vero: Te di« c e n te p iu m s a n c te q u o q u e leg is a m i c u m . 1 In quo libro omnes « quaterni sunt XIII. - E - » (p. 71). 539. 12 Del secolo xiv. In V ili fascicoli,3 segnati dopo coi nu­ meri al modo di Assisi e contati alla fine cosi : « In isto libro omnes « quaterni sunt V ili ». Nel f. I r al fondo tracce della solita tar­ ghetta. È il codice CCXCII della libreria segreta : « Sextus domini « Bonifatii. Cum postibus. Cuius principium est: B o n ifa tiu s e p isco p u s « s e r v u s s e r v o r u m d e i. Finis vero : C o n tra legis n i t i t u r vo lu n ta te m . « In quo libro omnes quaterni sunt V ili. - C - » (Aless., p. 95 seg.). 551. Del secolo xm, in XV fascicoli segnati posteriormente coi numeri al modo di Assisi. Nel f. I r al basso tracce della solita 1 È preso dal d istico ch e segu e a l « de obitu T heodosii » nel ms. nostro come, ad es., nel V atic. lat. 264 (v. Codices Vatic. latini, I, 93). 2 F orse anche il 529 [coi prim i d u e fa sc ic o li soltan to di un breve com m ento ai Salm i, che com incia dal prologo « I s te lib er apud H ebreos in titu latu r liber hym norum ... », e n el S alm o I : « Quid e s t am bulare in con silio im piorum n isi inicpiis... » e s ’interrom pe a lle p arole del Salm o X II, « lab ia dolosa e t linguam in ag(n ilo q u a n i» ] vien e da A ssisi, perchè p resenta nel f. I r av a n zi della so lita targh etta. Ma non avendo altro segno d i provenienza nè com parendo n ell’in ven tario d el 1381, sarà m eglio la scia rlo fu ori del conto. Le m acchie d e ll’u ltim a pagina, d erivate dal con tatto con la tavola esteriore d i una bella legatu ra del secolo x v o x v i, provano che il codice è così m u tilo da m olti secoli. S u lle m in iatu re v T ie t z e p. 26, n.° 41. 3 A lla fine d i ciascuno d i e s s i: « co r(rectu s) ». Cosi an ch e nel R ossian o 613 e C higiano B 106. Cf. sopra, a l R ossian o 299.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

G. Mercati, Codici del Convento di S. Francesco in Assisi

101

targhetta. È il codice CLXI della libreria pubblica: « Libri politico« rum et rectoricorum Aristotilis. Cum postibus et cathena. Cuius « principium est: Q u o n ia m o m n e m c iv ita te m v id e m u s c o m u n ita te m « q u a n d a m e x is te n te m . Finis vero: D ix i, a u d is tis , h a b en te, [sic! e « nell’inventario e nelms.] · iu d ic a te · E x p l ic it r e c to r ic a . In quo libro « omnes quaterni sunt XV. - E » (Aless., p. 32). 570. Del secolo xin. La « Storia scolastica » di Pietro di Troyes con glosse. Senza numeri sui fascicoli. Nel f. I r in alto un mono­ gramma a penna con le lettere C F R 0 , al basso un bollo con il medesimo monogramma e tracce a stento visibili della targhetta. Il codice corrisponde al XCIX della libreria segreta: «Istorie scola« stice. Cum postibus bullatis, glosate. Cuius principium est: R e v e ­ r r e n d o p a t r i e t d o m in o G u ilie lm o [cod. W ill.}. Finis vero: In ca« ta c u m b is fin it. E x p l ic it etcet. In quo libro omnes quaterni sunt. - C - » (p. 64). L’Alessandri a pag. 160 propone d’identificare tale codice coll’odierno 41 di Assisi. Ma il 41 è mutilo della fine, e non è detto che contenga le glosse. 591. Del secolo xiv. Il libro settimo delle Decretali con l’appa­ rato di Giovanni d’Andrea. In VII fascicoli, col numero aggiunto dopo al modo di Assisi. Il f. ultimo, che forse era bianco e con la sola nota totale dei fascicoli, fu tagliato. Nel f. I r in alto le sigle C F R 0 , al basso il bollo con le medesime sigle in monogramma e poi le tracce della solita targhetta del secolo xvm. Nel 1381 era il codice CLXXVIII della libreria pubblica: « Liber septimus de« cretalium. domini Clementis pape V. Cum postibus et cathena. In« luminatus in licteris grossis per totum, coloribus et auro fino « [cosi precisamente]. Cuius principium est: D ile c tis [aggiungasi « col ms. filiis], d o c to r ib u s e t s c o la rib u s u n iv e r s is B o n o n ie com m o« r a n tib u s . Finis vero: N on e r i t p r o p t e r hoc p r o c e ssu s ir r it u s n ec « [e tia m agg. col ms.] ir r ita n d u s . Deo g r a tia s . In quo libro omnes « quaterni sunt VII. - D - » (Aless., p. 35). Suile miniature cf. Tietze p. 76, n.° 110, che ha preso come data dei ms. l’anno della pubbli­ cazione dell’ « Apparato ». 595. Un Graziano con le glosse, del secolo xni. Fascicoli se­ gnati da mano posteriore coi numeri al modo di Assisi e contati alla fine cosi : « In isto libro omnes quaterni sunt XXXIII » (n.° col fregio solito). Nel f. I r la scritta: « Del Cav. Conte Orsini Rilli » e al fondo il bollo con C F R 0 in monogramma. Nel f. ò r al fondo avanzi della targhetta. Nell’ultima pagina fra diverse note (conti ecc.) le minute di due lettere di frate Bonagiunta, vescovo di Recanati dal

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

102

Miscellanea Fu. Ehroe. V.

1256 in poi, una al papa ed una a I. cardinale di S. Niccolò in Car­ cere, cioè a Giovanni Gaetani Orsini, il futuro Niccolò III, e sotto un’altra nota svanita in cui si legge chiaro « ab ep.° Bonaiuncta Esino », quale fu dall’ottobre 1263. 1 II codice quindi è, secondo ogni verisimiglianza, appartenuto a questo francescano divenuto vescovo. Esso corrisponde al codice CCLXXXII della libreria segreta: « De« cretum. In magno volumine. Cum postibus et cathena. Cuius « libri principium tale est: L ec to r ab h o ris v a c a tu r u s [?! Legg. col « ms. : L e c tio n i a r b o r is v a c a tu r u m ]. Et in principio tertii quaterni « qui est principium ipsius [cioè del « Decreto »] incipit sic: H u m a « n u m g en u s d u o b u s r e g itu r . Finis vero eiusdem est talis: N on p o te st « filiu s a se f a c e r e q u id q u a m n is i qu od v i d e r i t p a tr e m fa c ie n te m .

« In quo libro omnes quaterni sunt XXIII [Correggi: XXXIII]. Et in « primo et ultimo folio cuiuslibet in ymmargine inferiori in omnibus « quaternis omnium librorum sequentium 12 per numerum signati. Ac « desuper postem cum sua sequente nigra et grossa lictera - A - » (Aless., p. 94). Suile miniature, specialmente dei fogli più antichi, 5-12, cf. Tietze, p. 57 s., n.° 83. 613. Libri dei Re e dei Paralipomeni con la glossa. Del secolo xiii. Fascicoli XXVI, segnati da mano posteriore coi numeri al modo di Assisi.3 Nel f. I r al basso avanzi della targhetta, monogramma a penna con le lettere C F R O e bollo con lo stesso monogramma. Il codice corrisponde al VII della libreria pubblica: « Libri regum ira. «Et paralipomenon dito·glosati·cum postibus bullatis et cathena. « Cuius libri principium tale est : V ig in ti e t d u a s l i t e r a s esse. Finis « vero eiusdem est talis: C ui e t h u m a n a c r e a tu r a e t a n g e lic a fa « m u la n tu r a m en . In quo libro omnes quaterni sunt XXVI. Ac de« super postem cum hac sequente grossa et nigra litera - A - » (Aless., p. 5). Suile miniature dei ms. cf. Tietze p. 29, n.° 44. 616. Atti degli Apostoli, lettere cattoliche e Apocalissi con glossa. Del secolo xm. Fascicoli XI, segnati da mano posteriore coi numeri al modo di Assisi. Nel f. 1 r in alto: « Del Cav.r Conte Orsini de Riili»; al basso il bollo col monogramma C F R 0 e avanzi della targhetta. 1 Cf. I. A. Vcgel, De ecclesiis Recanat. et Lauretana, I, 91-95 ; E ubel, Hierarrhia cathol., I!, 75. 410. 8 Così l’ed. qui e ai codici XCII. CXXIX. CCXX, OCCXXV. Se non erro, per capire qualche cosa, conviene considerare superfluo il complemento « in omnibussequentium » ovvero pigliarlo come un tentativo male riuscito di dire : « progres­ sivamente numerati ». 3 Alla fine dei singoli fascicoli fu segnato anche « c o r u s » ( = correctus).

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

G. Mercati, Codici del Convento di S. Francesco in Assisi

103

Il codice corrisponde al XVI della libreria pubblica: « Actus Apo« stolorum. Epistole canonice-et Apocalipsis-glosati-cum postibus bul« latis et cathena. Cuius libri principium est: L u ca s m e d ic u s a n th io « c e n s is ·g r e c i serrn on is n on ig n a r u s . Finis vero: P e r m e a m r e s u r « r e c tio n e m in m e [corr. col ms. m a n e ] fa c ta m . Ut est ibi in glossa. « In quo libro omnes quaterni sunt XI. - D » (Aless., p. 6). Chi dettò l’articolo dell’inventario per distrazione segnò non la finale dell’ul­ tima pagina scritta, ma quella dell’antepenultima. Adunque tredici codici almeno del Sacro Convento di Assisi ebbe il de Rossi, dei quali nove recano l’impronta di un proprie­ tario anteriore, il cavaliere conte F. Riili Orsini, e quattro no, ve­ rosimilmente perchè al de Rossi pervennero da altra parte e in altre circostanze, come al Mai. Lasciando questi codici da un canto, se­ guiamo un poco, se è possibile, le vicende dei primi e vediamo se per buona ventura ci sia concesso in tale modo di rintracciare altri dei loro antichi compagni. Il cavaliere conte Fabrizio 1 Riili Orsini, detto altrimenti Orsini de Rilli, « patrizio romano.... domiciliatosi a Poppi negli ultimi anni di sua vita » 12 legò a quel Comune con testamento del 1 dicembre 1825 3 « tutta la sua biblioteca di famiglia, formata di circa 10 mila volumi 4 e di molti mss.: anche lasciò al Comune stesso un fabbri­ cato per la conservazione della biblioteca, e alcuni legati assegnò pel mantenimento della medesima ». 5 Secondo Luigi Gentile (che in mancanza di notizie e d’infor­ mazioni precise trascende ad insinuazioni) il Rilli « al tempo della 1 II Coggiola nella « Riv. delle Biblioteche e degli Archivi », XXV, 97, scrive «Francesco», credo per una svista. 2 G. Clpria n i in M a zza tik ti , o. e. VI, 128. Sopra la fomiglia Rilli di poppi e il ramo di essa trapiantato in Roma nel secolo xvi e sopra Iacopo primogenito di Pietro Giuseppe, nato nel 1745, nominatosi « poi, come voleva il fidecommisso, Fabbrizio Orsini Crescenzi » v. L . P a s s e r in i , S t o r i a e g e n e a l o g i a d e l l e f a m i g l i e P a s s e r i n i e D e ’ R i l l i (Firenze, 1874). F a m i g l i a d e ' R i l l i 28 sgg., 43 sgg. Nelle note di possesso però il cognome Crescenzi non compare mai. Fabrizio «servì lungamente tra le lande spezzate della guardia nobile pontificia, di cui passò per tutti i gradi fino a quello di colonnello». 3 C oggiola, 1. c. Il Rilli morì all’inizio del 1826 [ P a s s e r in i , 44, dice che nel 1825], e l’atto di donazione fu omologato con rescritto sovrano del 17 agosto di quel­ l’anno. T ie t z e , o. c. 57, lo credette un possessore del secolo x v ii ! 4 II P a ss e r in i , 1. c. dice: «oltre 14,000 volumi». 5 C ip r ia n i , 1. c.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

104

Miscellanea Fr. Ehrle. V.

soppressione de’ conventi in Toscana, e segnatamente di quello di Camaldoli, aveva raccolto nella sua villa di Poppi circa dugento co­ dici piamente rubacchiati da’ frati medesimi per sottrarli alla pro­ fana confisca ». 1 Invece per il Blume, che s’informò verosimilmente in Arezzo nel 1822, il Riili era un « vecchio, zelante raccoglitore da Roma », ' dove in realtà per il semestre aprile-settembre 1791 compare nelle iscrizioni capitoline 1234 il « Comes Aloysius de RilliOrsini (cosi in una iscrizione: nell’altra « De Rilliis Ursinis ») Cap. Reg. prior », fratello di Fabrizio. Per decidere se e quanto e come e da chi Fabrizio abbia raccolto in Roma, che abbandonò dopo l’oc­ cupazione Francese (prima o seconda?), e quanto nel ritiro « dap­ prima a Montefalco [non lungi da Assisi!], dipoi nell’avita casa di Poppi », 1 converrebbe conoscere meglio la vita di lui e conoscere le carte, i codici e gli stampati suoi di Poppi ; ciò che solo in Poppi potrà farsi, e probabilmente non del tutto, per la smania che egli ebbe di sopprimere * ogni testimonianza di anteriore possesso.... anche a costo di mutilare nel centro il frontespizio ». 5 Comunque, il fatto, finora non osservato, che egli venne in pos­ sesso di parecchi manoscritti di Assisi - oltre una ventina, come si vedrà - dimostra che una prima dispersione di questi accadde al tempo della dominazione francese, sia nel 1798, quando parte del tesoro di S. Francesco fu disfatta per pagare le enormi contribu­ zioni imposte dagl’invasori, sia nel 1810, quando fu soppresso il Con­ vento e si dovette redimere le campane della Chiesa condannate a fondersi in cannoni. 6 Poterono poi disperderli tanto dei giacobini esteri e nostrani, che a quei torbidi tempi rubarono e devastarono ignominiosamente, 7 quanto i poveri frati costretti a porre in salvo presso famiglie amiche, da cui non sempre poi lo riebbero, quello che potevano sottrarre all’ insaziabilità degli stranieri, e forse anche 1 I codici P a l a t i n i [della R. Biblioteca Nazionale centrale di Firenze] d e s c r i t t i , I (1889) xxni. Il Coggiola trascrisse il passo senza fare osservazione. 2 I t e r I t a l i c u m , II, 28. 3 F orcella, I s c r i z i o n i d e l l e c h i e s e . . . d i R o m a , I, 18 e 88. Su Luigi v. P a s s e ­ 45-49. 4 P a ss e r in i , o. c., 44. 5 C oggiola, 105. 6 Cf. B. K l e in s c h m id t , sg. e 266.

r in i,

Gl

D ie

B a s ilik a

San

F rancesco

in

A s s is i

(Berlin 1915)

1 Per citare un esempio (fra tanti) recentemente messo in chiara luce dal P. L. Lemmens, veggasi quello che si fece alla biblioteca ed alla chiesa di Arac-aeli, n e l l ’A r c h i v . F r a n c i s c . h i s t o r . , XVIII (1924) 30-54.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

G. Mercati, Codici del Convento di S. Francesco in Assisi

105

costretti dalle vessazioni e dalla miseria ad alienare certi tesori. Per Assisi la presenza del dotto e zelante c ustode P. Papini, lo sto­ rico di S. Francesco, che in quelle distrette gravissime fece di tutto per riparare ai danni,1 c’induce a credere che il guaio della biblio teca debba imputarsi ad altri fuori di lui e dei pochi rimasti con lui. Quanto al trapasso dei codici di Assisi dalla biblioteca Rilliana a quella del de Rossi, è da notare che un decimo codice del Rilli trovasi fra i Rossiani sotto il n.° 904, ed è precisamente quella « parafrasi di Erodiano creduta opera autografa del Poliziano » che gli esecutori testamentari del Riili, obbligati di dare al Granduca quattro codici di sua scelta, offrirono insieme a tre altri codici « come i più preziosi della raccolta » ed il bibliotecario granducale Innocenzo Giampieri non accettò. 12 Pertanto è da credere che come questo Erodiano è uscito dalla Rilliana dopo il 1826, cosi ne siano usciti dopo 3 anche i codici di Assisi, e non già che fossero stati lasciati in Roma dal Rilli - un raccoglitore appassionato! - avanti la sua partenza ovvero da lui ceduti al giovanetto de Rossi, non ancora libero nè in condizione di fare grossi acquisti. Un accenno raccolto dal Repetti 4 verso il 1840 ci rivela il tempo propizio ad una distrazione: a detta dei compilatori del Calendario Casentinese citati da lui i libri del Rilli rimanevano « inonorati e confusi. » Porremo adunque quella dispersione nel secondo quarto del secolo passato ; dispersione che solo a Poppi mediante gl’ inven­ tari di consegna si potrà stabilire se si restrinse ai soli codici acqui­ stati dal de Rossi. Ma al de Rossi non pervennero tutti i codici Assisiati del Rilli : qualcuno era già entrato nella Palatina di Firenze e parecchi altri rimasero e rimangono a Poppi. Li segnalerò qui d’occasione, per 1 Cf. K l.E IN S C H M ID T , 0. C., 62. 2 G e n t il e , 1. c. C ogciola, p. 107 : « essa dovette, putroppo, scomparire poco dopo, forse in viriti del nome del Poliziano che le si riconnetteva, vera o falsa che fosse l’attribuzione ». Sul ms. cf. T ie t z e , o. c . p. 149, n.° 326. Che sia autografo del Poliziano ne dubito assai : sembra piuttosto opera di un buon calligrafo. Nè è la copia di presentazione al papa, perchè nel f. 2r presenta l’avanzo di uno stemma vescovile e non di uno pontificio. Al codice furono barbaramente tagliati i margini dai legatori. 3 II « Catalogo delle due librerie Rilli » del 1827 (cod. 252 di Poppi) dovrebbe mettere tale punto fuori di discussione. 4 D i z i o n a r i o . . . d e l l a T o s c a n a , IV (1841) 576.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

106

Miscellanea F r. E hrj.e . V.

quanto posso riconoscerli dal catalogo dei codici Palatini di Firenze del Gentile e dall’inventario dei manoscritti di Poppi del Cipriani, sicurissimo che in un esame diretto dei codici di Poppi se ne rico­ noscerà degli altri ancora ai soliti segni e mediante il confronto con l’inventario del 1381. Quattro codici del Rilli - e tutti ne portano il bollo - scelse il Giampieri per il Granduca, che presso il Palermo ed il Gentile sor­ tirono i numeri 7, 8, 158 e 159. Il 7 - un Gregorio M. sopra i van­ geli, del secolo xii-x m - è certamente di Assisi. « Originariamente (?) - scrive il Gentile a p. 7 - ogni quaderno è numerato, con cifre romane,1 due volte, a piè della prima e dell’ultima pagina. In fine, il registro cosi : « In isto libro omnes quaterni sunt - xxiiij ».... Legai, in asse ». Registro adunque, e, credo, anche le segnature dei fascicoli aggiunte e ornate come nei codici del Sacro Convento.12 Ma inoltre il codice corrisponde esattamente al CXXXII della libreria segreta: « Omelie quadraginta beati Gregorii. de a n t i q u a lictera. « Cum postibus et aliquibus bullis. Cuius principium est : R e v e re n « tissim o p a t r i S e c u n d in o co episcopo

G r e g o r iu s

se r v u s

servo ru m

« D ei. Finis vero: D is c e d ite a m e m a le d ic ti- e t cet. In quo libro « omnes quaterni sunt XXIIII. - B - » (Aless., p. 69). È significativa la concordia nella finale, perchè non è tratta dalle omilie di S. Gre­ gorio ma da un’altra omilia aggiunta in fine. Anche l’8 - del secolo xn ine., coi libri XVII-XXXV dei Mo­ rali di S. Gregorio M. - senza numeri nei fascicoli, sembra corrispon­ dere al codice CXXX della stessa segreta: « Secunda pars mora« lium · eiusdem lictere [«antiqua»] · magnitudinis · cooperture · et « bullature. Cuius principium est : Q u otien s in s a n c ii v i r i h is to r ia . « Finis vero : S ic u t p e r m e v e r b a a c c ip it · p e r m e 3 la c r im a s r e d d it. « In quo quaterni sunt - A - » (Aless., p. 69). Secondo che m’informa il P. Pelster,anch’esso, c o m e g l i a l t r i t r e f i o r e n t i n i , presenta le tracce della targhetta del secolo xvm. 157. Le Decretali di Gregorio IX. Del secolo xm . Ha XX fa­ scicoli, numerati al modo di Assisi (m’informa il P. Pelster) da una mano posteriore e non dal copista medesimo come credette il Gen­ 1 Ma, come ha trovato il P. F. Pelster S. I., nel fascicolo I vi è il numerale, secondo il solito, e non il numero. 2 Cosi è precisamente, come m’informa lo stesso P. Pelster, al quale sono grato di avere esaminato per me i quattro codici fiorentini. 3 Legg. « Si cum . . . prò me ».

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

G. Mercati, Codici del Convento di S. Francesco in Assisi

107

tile. Il codice corrisponde al CCXC della segreta: « Decretales in « pandori volumine [infatti è di mm. 239 X 164]. Cum postibus. « Cuius principium est : G r e g o r iu s s e r v u s s e r v o r u m D ei. R e x p a « cificu s. Finis vero : Quis h o m a g iu m c o m p e lla tu r . In quo quaterni sunt XX. - B - » (Aless., p. 95). 1 158. Sesto delle Decretali con l’Apparato di Giovanni d’Andrea. Del secolo xiv. Consta di V ili fascicoli numerati al modo di Assisi (P. Pelster). « La prima pagina ha una grande iniziale miniata a oro e colori, che inchiude una mezza figura di Papa con in mano un libro aperto.... Ogni rubrica poi, per tutto il Cod., ha la iniziale egualmente miniata » (Gentile I p. 140 sg.). È dunque il codice CLXXVII della libreria pubblica : « Liber sextus decretalium, domini « Bonifatii pape V ili de Anania. Cum postibus et cathena. Inlumi« natus in licteris grossis · diversis coloribus-et auro morticino · habens « in prima lictera figuram pape. Cuius principium est: B o n ifa tiu s « e p isc o p u s s e r v u s s e r v o r u m D ei. D ile c tis filiis d o c to rib u s e t scola« rib u s u n iv e r s is . Finis vero. D a ta R o m e a p u d s a n c tu m P e tr u m

« q u in to n o n a s m a r t i i · p o n tific a tu s n o s tr i an n o q u a rto . In quo « libro omnes quaterni sunt VIII. - C - » (Aless., p. 35). La finale è quella del Sesto, e non dei decreto susseguente nel codice « che con­ ferma ed aggiunge alle presenti costituzioni le bolle contro i Car­ dinali da lui deposti Giacomo e Pietro Colonna e contro gli altri figli di Giovanni Colonna e loro discendenti e fautori » (Gentile 1. c.). A Poppi rimangono cinque codici i quali, come risulta dall’ In­ ventario del Cipriani, hanno in fine il computo dei fascicoli al modo preciso di Assisi : « In isto libro omnes quaterni sunt..'... », e perciò probabilissimamente, per non dire di certo, provengono dal Sacro Convento. Sono i seguenti : 9. Un « Rationale divinorum officiorum » del Durando, del se­ colo xiii, scritto da un Ciccolo. « I quaderni sono progressivamente numerati nel marg. inf... . Sul verso dell’ultimo fol.: «In isto libro omnes quaterni sunt XIX ». Corrisponde precisamente al codice XXX della libreria pubblica: « Rationale omnium divinorum officiorum « secundum dominum Guilielmum Miginatensem episcopum, cum po« stibus et cathena. Cuius principium est: Q u ecu m qu e in ecclesia-

1 In questo ms. — e nel seguente 158 — si legge anche per disteso il nome del Rilli : « del Cav. Conte Fabrizio Orsini De’ Riili ».

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Miscellanea F r. E hrle. V.

108

« s tic is o f f ic iis . 1 In principio secundi quaterni primus versus incipit « sic : S a n e in p r e m is s is casibu s. Finis vero : P r e c ib u s 12 n o s tr is d e« v o ta s o r a tio n e s e ffu n d a n t. In quo libro omnes quaterni sunt XIX. « - L - » (Aless., p. 9). 28. La Somma di Goffredo da Tram « super titulos decretalium », del secolo xm. « In isto libro omnes quaterni sunt XX. Et unum folium in principio et in fine » [sine scriptura » omesso dal Cipriani?] Corrisponde al CCC, oppure al COCI, della libreria segreta (Aless., p. 97): « in quo libro omnes quaterni sunt XX ». Nell’inventario del 1381 3 si dà la finale vera di Goffredo, mentre il Cipriani tra­ scrive un verso leonino della sottoscrizione. - Cf.il Chigiano E 132, ricordato nell’Appendice, p. 120. 39. Cicerone < De partitionibus Rethorice » e « de officiis », del secolo xii. « I quaderni sono numerati nel marg. inf. da mano del sec. xv [? xiv] ; da quella stessa mano che nell’ultimo notò « In isto libro omnes quaterni sunt V». Nei due ultimi fogli, che costituiscono l’ultimo quaderno, è una scrittura adespota e anep. che com. « Bucium [? forse « Lucium »] Sicinum in diem longissimum distulerunt ». Non ostante la differenza nel computo dei quaterni, che non so se provenga da errore del Cipriani oppure dell’ inventario di Assisi, il codice è senza dubbio alcuno il CCLXXI della libreria segreta, come appare dall’identità della finale ricavata non dal « de officiis » ma da quel frammento adespoto : Scriptus Gaiete. d in a t dictiones. ) 6. Item Noua et u etu s R ethorica T ulii. In- ) cipit Sepe et m u ltu m ; secundo folio In rebus pacis >Em pta. et belli. ) 6.

L’in cip it è d el

De inventione. Cfr. I, 186.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

A. Mercati, Biblioteca e arredi di cappella di Gregorio XII 7. Item D ecretales cum ap p aratu . Secundo folio In c ip it liber p r im u s in ru b ro . 8. Item lib er Boetii cum glosa T rau eth . Seeundo folio P apam cum h iis in glosa. 9. Item Questiones B iridani sup er E thicam A ristotilis. In cip iu n t B onitatis et n o b ilita tis; seeundo folio v irtu s secundum .

145

\ ] / De spoliis T h esau rarii > Romandiole. 1 1

10. Item lib er E thim ologiarum Isidori. In- V cipit D om ino m eo; secundo folio decessit. f D onauit dom ino nostro 11. Item Omelie B ernardi su p er Cantica. In- 1 Episcopus G aietanus. cipit vobis fra tre s; secundo folio rabilia fecit. ] 12. Item D ecretum cum ap p aratu . Secundo folio Regula est dicta. 13. Item S e itu s cum ap p aratu . Secundo folio „ . . , .. ., . . Nos ad apicem in tex tu , cum aliquibus arm is m „ \ prim a facie. 14. Item Clem entine. Secundo folio Deereuisset in tex tu , cum sim ilibus arm is in p rim a facie.

I j

f^

... T

.

\ De spoliis Litiensis Epi) / scopi, 1 1 |

15. Item ap p aratu s Innocentii [IV]. Incipit De Tropiensi Episcopo. legitur in Ezechiele; secundo folio vel rescripta. 16. Item R epertorium in corpore lu ris ca­ nonici. In cip it A. Hec dictio. A.; secundo folio quem habent, in papiro. 17. Item p lu res lib ri T ulii, prim us de Offi­ ciis. In cip it Q uam quam te Marce f i l i ; secundo folio, p ia sunt. 18. Item p lu res lib ri T ulii, p rim u s de Offi­ ciis, vltim us de T usculanis questionibus. Secundo ) De domino Victore, folio S i omne quod est. 19. Item O rationes T ulii in papiro, prim a pro rege D eiotario. In cip it Cum in om n ib u s; se­ cundo folio, nec in hom inem im prudentem . 20. Item lib er T ulii in papiro, prim us de finibus b onorum et m alorum . In cip it non eram nescius·, in secundo folio, Cedentem in philosophia. . 8 9. 10. 11.

È il n. 173 di I. È il n. 172 di I. È il n. 188 di I. M igne , PL. 183, 785.

16. U n repertorio con eguale in cip it è a lla biblioteea di M etz:

Catal. général

des manuscrits des biblioth. publiques des départements V, 9. ’M’iftr'- 77■

P n

7 7 < „ .,T -

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

146

Miscellanea F r. Ehrle. V.

21. Item lib er de o rtu scientiarum , ubi sunt p lu ra opuscula. Secundo folio experim entum . 22. Ite m lib e r in papiro ubi su n t plures lib ri et prim o serm ones ad Clerum . Secundo folio de quibus pro se est. 23. Item lib er Ser Coluccii ad Ieronim um C arthusiensem eius germ anum . Secundo folio M u n d u m hunc rationabilem. 24. Item liber qui in cip it O m nis theologica speculatio·, secundo folio Spondendum . 25. Item sum m a in Iu re canonico, sine ta­ bulis. Secundo folio Tacuit. 26. Item vnum volum en ubi co n tin en tu r m ulti libri, prim us quedam principia in Theologia. Inci­ pit, M isit uerbum suum ; secundo folio duos status. 27. Item liber plu riu m epistolarum in papiro. In cip it dilectissim i eme»; secundo folio aut a uiciis. 28. Item volum en ubi su n t p lures libri, p r i­ m us de anim a et spiritu. Incipit, Q uoniam d i­ ctum est; secundo folio E s t in parte. 29. Item P ostille sup er Lucam , secundum fratrem Vgonem [de S. Charo]. Incip it Vidi et ecce; secundo folio idest in statu. 30. Item lib er R iccardi de M ediauilla super libro sententiarum . In cip it In n o u a signa; secundo folio in rebus et uerbis. 31. Item in papiro. In cip it V trum beata Virgo fu e r it concepta in peccato originali; secundo folio probatur n ih il enim habet.

I | I

j

) !

De Spoliis episcopi Caluensis.

! !

21. D i R oberto K ilw ardby ; efr. B. H auréatj, Notices et extraits, V, P a r is 1892, 115. 23. Sarà il de saeculo et religione, che Coluecio S a lu ta ti (v. la prefazion e dal codice R iccardiano 872 in J. L ami, Catal. Codd. manusoript. qui m Bibl. liiccardiana adservantur 135 s.) in viò a fra G irolam o da U zzano C am aldolese in S. M. d egli A n geli d i F iren ze (cfr. ibid. ed Epistolario di C. 8. a cura di Fu. N o vati II, 10 s.). V a però n otato che lo scrittore del n ostro in ven tario fa d i G irolam o un certosino e un fr a te llo di Coluccio, fo rse ingan n ato dal frater, con cui il S a lu ta ti si rivolge a G irolam o nella lettera di dedica. Coluccio non ebbe fra tello d i ta l nome. 26. C om incia con Misit verbum suum il com m entario d i S. T om m aso d ’A quiao

in IV Sententiarum. 28. Com incia con M igne , PL. 40, 779.

Quoniam dictum est il De spirita et anima d i S. A gostiuo :

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

A. Mercati, Biblioteca e arredi di cappella di Gregorio XII 32. Item unum pontificale. Secundo folio post R ubricas Incip it P o n tifex p u eris etc. In prim a colum na sequentis folii Omnipotens semp iterne D e u s .1 33. Item lib er D ecretalium . Secundo folio in te x tu de licet tres persone.

147

I

i \ De spoliis Episcopi Ci( uitatensis. i

34. Item lib er sup er decretali qui [sic, 1. que] ] incipit Q uia quorundam mentes, editus a m agi- / stro P etro Rogerii. In cip it videbunt recti etc.; se- \ De spoliis Caluensis. eundo folio E t dulia. 35. Item liber de T rin itate. 36. Item legende sanctorum . Incipit Aduentus domini·, secundo folio atteritorum sanationem. 37. Item P salteriu m beati Ieronim i, et q u i­ dam alii deuoti tractatu s. In cip it beatus Ieronim us\ secundo folio Curam m ei. s

De spoliis E lecti Nouariensis A rim ini de­ functi. 3

34. L a d ecreta le è d i G iovanni X X II (10 nov. 1324) : il com m entatore è P ietro R oger. che fu poi P apa Clem ente V I. Cfr. Oudin, D e scriptoribus ecclesiae anti­ quis, I I I, 931. 36. Cosi com incia anche la Legenda aurea d i Jacopo d a V arazze.

III. A n n o a n a tiu ita te d o m in i m illesim o quadringentesim o vndecimo die quarta m ensis iu lii hoc in u en ta riu m fa ctu m fu it de om nibus param entis spectantibus ad altare que fu e r u n t portata cum sanctissim o dom ino no­ stro pa p a Gregorio x i j quando iu it G aietam que fu e ru n t recepta de Venetiis, que fu e ru n t sub custodia tunc reuerendi p a tris dom ini A n to n ii Episcopi 123

1 In m argine : « D om inus n oster d on au it domino C ardinali B on on ien si ». 2 In m argin e: «cSoluit dom inus n oster ducatos tres per m anus dom ini T he­ sau rarii ». 3 P e i vescovi, d a i cu i spogli pervennero a Gregorio X II v a rii codici del secondo elenco si vegga E ub el , Hierarchia cath. medii aevi I*. Il dominus Victor dei nu­ m eri 16-20 e cfr. I, 169, è fo rse il V ittore arcivescovo d i B rin d isi, su l q u ale cfr. E u­ bel loc. cit. 149 e Róm. Quartalschrift X , 1896, 123. A v a n ti a l secondo Caluensis è un compendio, che pare debba leggersi « secu n d i ». D u e vacan ze adunque in quella sede so tto Gregorio X II.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

148

Miscellanea F r. E hrle. V.

C enetensis1 et de aliis p a ra m en tis spectantibus ad altare que fu e ru n t portata •postea de C m itateaustria Gaietam. In prim is vna planeta cum friseo argenteo cum arm is ecclesie et Bonifatii, in te rte x ta de auro ad com passus cum floribus et roseis rubeis, in panno sirico nigro. Item vna d alm atica l eiusdem tex tu re et coItem v n a tu n icella i ioris. Item vna p lan eta cum friseo de auro an te et retro, cum septem figuris sanctorum in lriseo posteriori, q u aru m suprem a est ym ago beate V irginis, in pectore est figura A nnuntiationis in te rte x ta de auro cum auibus et ceruis, in panno sirico uiolatico. Item vna tunicella et v n a dalm atica eiusdem tex tu re et coloris. Item v n a planeta cum friseo de auro an te et retro, cum diuersis figu­ ris, in pectore uero est figura C hristi cum quinque vulneribus apparentis P etro cum litteris dom ine quo vadis, retro autem in supprem o loco est figura A ngeli lib eran tis P etru m de carcere, in te rte x ta de auro cum com passibus et floribus, to tu m de au ro in panno sirico rubeo. Item v n a tunicella et v n a dalm atica eiusdem te x tu re et coloris, sed in fim bria an te et re tro pan n u s albus siricus in te rte x tu s de auro. Item v n a planeta n ig ra cum friseo de auro an te et retro, foderata ad fim brias tan tu m et ad friseum , de panno sirico croceo in te rte x ta cum certis auibus e t foliis sim iliter nigris. Item vna d alm atica et vna tunicella eiusdem te x tu re et coloris, sed in fim briis an te et post cum panno sirico rubeo auro in tertex to . Item v n a p lan eta cum friseo de auro cum q u atu o r figuris ante. In pectore uero cum trib u s, m edia uero est C hristus in m odum pietatis. Retro uero su n t quinque figure, supprem a est A ngelus cum ca rta in m anu scripta A ue Maria , in te rte x ta de auro cum auro et certis foliam inibus, in panno sirico uiridi. Item v n a tu n icella et vna dalm atica in te rte x ta de auro, cum auibus e t fontibus, et diuersis foliam jnibus de auro alteriu s te x tu re in m anicis et fim briis an te et retro , cum panno rubeo auro intertexto. Item vna planeta cum friseo aureo ante et retro. In pectore vero Christus in thro n o cum pomo in m anu et cruce. Retro uero beatus P etru s in sede cum clauibus et libro, in te rte x ta de auro ad com passus claudentes aves in panno sirico viridi, foderata circa fim brias tan tu m de panno sirico rubeo. Item una p lan eta cum friseo recam ata de auro super panno sirico rubeo cum d iuersis figuris. In pectore uero cum figura C hristi resu rg en tis in medio, et A ngelus et V irgo a laterib u s in form a annuntiationis, retro uero in dicto friseo angelus Seraphim cum diuersis alis, vbique recam ata ad 1 A ntonio C orrano, d ell’ordine dei P redicatori, vescovo d i C eneda dal 15 lu ­ glio 1409 al 1445. Ofr. E ubel, Hierarchia, F , 180 ; I I 2, 124.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

A. Mercati, Biblioteca e arredi di cappella di Gregorio XII

149

com passus de arg en to et auib u s de auro, in panno sirieo de a ( Archivio di Stato in Lucca, P rotocolli n otarili, P r o t, 1291, f. 136).

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

P. G u id i , Pietro Demetrio Guazzelli da Lucca, ecc.

193

Roma,1 anzi neppure alla Biblioteca Vaticana,12 dove il lucchese ebbe il distintivo suo luogo e alla cui gloria rimane associato il suo nome. In alcune bolle papali viene appellato P e t r u s D e m e tr iu s ; e non può nascere dubbio sull’identità della persona, perchè vi si ag­ giunge: d e G u a sse llis, L u c a n a e d ió c e sis. Il nostro Demetrio invero apparteneva alla famiglia Guazzelli, tuttora esistente nella montuosa Garfagnana,3 che allora in gran parte si trovava compresa nel ter­ ritorio lucchese e nell’estesissima diocesi di Lucca. Egli era preci­ samente oriundo di Petrognano,4 piccolo villaggio dell’alta valle del Serchio, presso Piazza che insieme con Sala formava, già a b a n tic o , un feudo del Vescovato Lucchese. Lucca umanistica in genere e la Garfagnana in specie erano allora largamente rappresentate a Roma e nella Curia. Basti ricordare Iacopo Ammannati, il celebre cardinal Papiense, l’intimo e il prediletto di Pio I I ,5 Domenico Bertini di 1 Basti a provarlo che nel secondo libro dei prestiti, comparisce sulla line del secolo xv « Demetrio de Milano, scriptore in greco » e « Demetrio Cretense », ugualmente «scriptore in greco» (Cod. Vat. Lat. 3966, f. 18v., 19). 2 Nel 1506 Demetrio da Milano, «greco oriundo», venne impiegato nella Biblioteca con sei ducati al mese «per mercede per le copie in greco di certi libri che mancavano alla Biblioteca medesima, e d’altri, « ob vetustatem consumptorum » {Arclivo. Vat., Banco 29, t. 57, f. 225 (già f. 231). 3 Io stesso conosco dei Guazzelli di Castiglione, castello vicino a Castelnuovo di Garfagnana. Da un erudito lucchese, del sec. xvm, la famiglia Guazzelli si dà per originaria di Quest’ultimo paese : « G u a s s e ix i . Questa famiglia è di Castelnuovo e ha per arme un Leone d’oro in campo turchino e sole al naturale» (Blbliot. Pubbl. di Lucca, ms. 1114, p. 801). La precisa grafia del casato era Guazelli, come appare dalla bolla del 25 ago­ sto 1471 {Reg. Vat. 568, £f. 266 »-269), scritta sul Registro di mano dello stesso Demetrio, nella quale per due volte si ha : « Petro Demetrio de Guazellis ». L’esten­ sore delle Rubricelle, poste in principio del volume, ci dà: «de Ganzallis», e'così corregge anche in imo dei due luoghi il testo della bolla ! Lo scrittore poi delle Rubricelle del Reg. Vat. 570 h a: «de Guastellis»! La forma «de Guassellis» è la più frequente. 4 Per Petrognano v. R epetti, Dizionar. Geograf., ecc. della Toscana, IV, 152; R. R affaelli, Descrizione geogr. stor. ecc. della Garfagnana (1879), p. 444. Veramente questo paese apparteneva alla diocesi di Luni e non di Lucca ; e di fatti in una bolla di Sisto IV del 29 aprile 1475 {Reg. Vat. 570, f. 149) Demetrio è dichiarato « clericus Lunensis diócesis » ; ma poi in tutti gli altri documenti, ed anche ufficiali, si dice « Lucane diócesis » ed egli stesso, come notai, si appella « Lucensis ». 5 Cf. Sforza, in Bokgi, Inventario del R. Archiv. di Stato in Lucca, IV, 106; Chévalier, Répertoire des sources histor., ecc. ed. 1905, I, 198-199; P astor, op. cit. I, 395, 673, 707 ; II passim. 1 9

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

194

Miscellanea F r. Ehrle. V.

Gallicano (Garfagnana), scrittore delle Lettere apostoliche, gover­ natore di Orvieto, il grande mecenate del sommo Ci vi tali,1 Fe­ lino Sandei, canonista di grido, che lasciò i suoi libri e il suo nome alla Capitolare di Lucca,12 Girolamo Balbani, segretario d’Innocenzo V ili, grecista non comune, assiduo studioso dei codici greci della Vaticana,3 Timoteo Balbani, poeta,4 Gio. Pietro, medico, di Castelnuovo di Garfagnana, altro bravo grecista,5 il nobile Pietro da Noceto, segretario di tre pontefici, di Nicolò V, di Callisto III e di Paolo II,6 Nicolao da Ghivizzano protonotario e scrittore apo­ stolico, governatore di Cesena,7 Domenico da Pescia, scrittore apostolico,8 Gaspare Franchini,9 Giacomo Minutoli, abbreviatore delle lettere apostoliche, poi vescovo di Nocera Umbra e di A gde,101 Galeotto Franciotti, familiare di Pio II, più tardi vescovo di Lucca e cardinale,11 Nicolao Bonaparte di S. Miniato (allora diocesi di Lucca), registratore delle Lettere apostoliche,12 e Latino Benassai, cameriere segreto del papa, il quale una volta ottenne in prestito, per con­ cessione speciale di sua Santità, con molte cautele, il famosissimo Virgilio ex litteris maiusculis.13 Si vedeva pertanto Demetrio in buona compagnia di suoi con­ cittadini. Il De Rossi che scopri nelle catacombe romane le iscri­ zioni degli umanisti accademici, avendovi letto un PETRVS, pensò 1 Cf. E. R id o l fi , L ’arte>in Lucca studiata nella sua Cattedrale (1882), passim ; C h év a lier , op. cit. I, 585; Beg. Vat. 656, f . 8 (a. 1473). 2 Of. L eonardi, Di Felino Sandei, ecc. In A tti della R. Accademia Luc­ chese, ecc. X V I (1853), p. 209 sgg. ; C hév alier , op. cit. II, 4138 ; Cod. Vat. Lat. 3966, f. 29-30 (a. 1491, 1494). 3 Cf. P astor , op. cit. II, 628 ; Cod. Vat. Lat. 3964, 3966 passim ; Reg. Vat. 683, f. 182 v. (a. 1484). 4 P astor , op. cit. II, 631 P atetta In Bull. Senese di Stor. Patria, VI (1899) p. 165. 5 Cod. Vat. Lat. 3966, f. 45. 3 Reg. Vat. 433, f. 21 v. (a. 1449); 436, f. 2 (a. 1455); 542, f. 128 v. (a. 1465); Of. C. M in u t o l i In A tti della R. Accademia Lucchese, XX, (1875-1881), p. 7 sgg. 7 Reg. Vat. 527, f. I l i , 165 (a. 1467) ; 529, f. 102 (a. 1468) ; 542, f. 230 (a. 1468) ; 536, f. 229 (a. 1470). 8 Archiv. Vat., Intr. et Exit., 469, f. 205. » Reg. Vat. 433, f. I l i v. (a. 1454). 10 Reg. Vat. 433, f. 262 (a. 1463). Cf. A. A lfier i , L'Umanista Giacomo Mina­ toli, eoe. (1913). 11Jleg. Vat. 515, f. 15 v. (a. 1468). 12Reg. Vat. 515, f. 168 (a. 1459), f. 279 v. (a. 1460). 43 Cod. Vat. Lat. 3966, f. 56.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

P. G u id i , Pietro Demetrio Guazzelli da Lucca, ecc.

195

dapprima che si trattasse di Pietro S ab in o;1 trovando poi che D e ­ m etrio si chiam ava anche Pietro, sospettò che lui potesse ven ir d e­ signato in quel P e tr u s . 12 Ma, quantunque sia indubitato che il Guaz­ zelli appartenne tanto alla prima, quanto alla seconda acca d em ia ,3 di cui era capo principe e pontefice massimo il famoso Pomponio Leto, tuttavia riterrei meno probabile la identificazione di quel sem plice P e tr u s col nostro P e tr u s D e m e tr iu s ; sia perchè, com e ho già rilevato, egli si sottoscrive e si chiam a costantem ente D e m e tr iu s , e non mai una volta P e tr u s , o P e tr u s D e m e tr iu s nei num erosi docum enti che di lui ci rimangono, sia perchè neppur nessun altro al suo tempo lo appella col nome di Pietro. Questo nome s’incontra soltanto in alcuni docum enti p a p a li.4 E d’altra parte non d eve tra­ lasciarsi d’osservare, che tutti gli accadem ici - e non sono pochi vengono designati in quelle pompose iscrizioni coi loro nomi propri, o coi nomi com unem ente noti ed usati. 5 Sia com e si vuole, è certo che D em etrio Guazzelli av ev a di già la sua dimora in Roma n ell’anno 1463,® ed iv i - acquistandovi pur

1 La Roma Sotterr. I, 5. 2 Bull. diArcheol. Crist. (1890), p. 83. I l de R o ssi s i lim itò a un « potrebb'esser quel P E T R U S , il cu i nom e ecc. s i legge nel cim itero d i P r e te sta to » . D a lla form a dei ca ra tteri d elle iscrizioni, graffite in le ttere c a p ita li senza scrittu ra in d ivid u ale (et. P astob, op. cit. II, 323 n ota 4) non può rica v a r si un argom ento nè in favore, nè contro. I l Lum broso (in Archiv. della Società Rom. di Stor. Patria, 1889, p. 255) propone anche P ietr o M arso. P er le iscrizion i v. d e R o s s i , La Roma Sotterr. I, 3-8 ; I I I, 254-255 ; e Inscrivi, christ. II, 402 ; L um broso , loc. cit, p. 219 sgg. ; S tornatolo, in N. Bull, di Archeol. Crist. (1906), p. 68-69. 3 P er le due v ite d e ll’A ccadem ia v. Z abughin , Giulio Pomponio Leto, t. I. 4 S i vedano le bolle 25 agosto 1471, 1 m arzo 1475, 29 ap rile 1475, 8 gen n aio 1482, 30 agosto 1483 (Reg. Yat. 568, ff. 266 V.-269 ; 658, f. 119 v. ; 570, f. 149; 614, f. 198 ; 652, f. 5 v.). N elle altre bolle papali è d e tto sem plicem ente Demetrius. P er ta li ragioni non vedo neppur la probabilità d e ll’id entificazione proposta dal P astor (op. cit. II, 309) fr a P ietro D em etrio e il P etren io (d i vero nom e P ietro) che torna spesso n ella storia della congiura contro P aolo I I (ef. P astor, op. cit. II, 311, 312, 315, 741, 743 sgg.). Q uesta id entificazione poi sem bra im p ossib ile dopo quello che ha pubblicato lo Z abughin (op. cit. I, 333 nota 490 e 337 nota 511, e T av. V, dove sono le d iv erse firme au tografe d e i due u m an isti). Onde non ascri­ verem o al G uazzelli ciò che sp etta a l P etrenio. 5 V. g li au tori c ita ti a lla nota 2. 3 S i ricava d a lla bolla d ’Innocenzo V i l i , del 25 febbraio 1487, nella q uale s i d ice d i D em etrio : « qui per vigintiquatuor annos in dieta urbe (Roma) morarn tr a x it» (Reg. Vat. 731, f. 169). N el 1467 era fa m ilia re « fa m ilia r is contlnuus com-

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

196

Miscellanea F r . E hrle. V.

la cittadinanza,1 - rimase, salvo brevi assenze, quasi fino alla morte. Doveva perciò essere tuttora in assai giovane età, quando lasciò il paesello nativo e la patria. Ignoro se a Roma si conducesse perchè chiamatovi, oppure spontaneamente, e se venisse alla città, di cui gli umanisti erano idolatri, per farvi, o compiervi i suoi studi, od anche in cerca di miglior fortuna. Sarà difficile poter rischiarare il primo periodo della sua vita, comparendo veramente il suo nome nella storia soltanto all’anno 1468, in una ben luttuosa circostanza, per essere stato egli coinvolto nella deplorevolmente celebre congiura degli accademici contro il ponte­ fice Paolo II. Spiccato il mandato d’arresto contro quei giovani so­ spetti, Demetrio fu tra i primi ad essere preso, avvenendo la sua cattura nel febbraio del 1468, come ci attesta il Platina.*12 Nè farà soverchia meraviglia di trovar quest’umanista nella schiera dei Pomponiani, se si pensi che fra i capi dell’accademia romana e della (cosiddetta?) congiura si annoverava il famoso autore delle vite dei papi, Bartolomeo Platina, e che il Guazzelli, dalla sua prima apparizione storica fino alla morte del Platina stesso, anzi anche dopo la morte di lui, si trova intimamente legato alla sua persona, aggirandosi Demetrio nell’orbita di Leto, ma quale satel­ lite dell’¡storiografo dei pontefici. Demetrio, alunno, familiare, crea­ tura del Platina, tutt’uno con lui, non poteva restar esente da gravi sospetti nella triste faccenda, fosse o no realmente correo nella reità dell’accademia, già tanfo discussa a quell’epoca e ai nostri tempi non meno, e che attende tuttora la giusta e definitiva sentenza sul­ l’esatta sua qualità ed estensione. Il Guazzelli, giovane umanista, platiniano, pomponiano aveva partecipato, e come, se mai, alla con­ giura, qualunque veramente fosse, tragica o comica, o meglio tragi­ comica ? Ci troviamo nell’impossibilità di dare una risposta, perchè m en sa lis » d el card. F ran cesco Gonzaga d el T lt. d i S. M aria N u ova ( Reg. Vat. 568, f. 267), d el q u ale era fa m ilia re anche il P la tin a (v. il doe. in Rer. Ital. scrip. I l i , p a rte X V I, p. 654 note, Vite di Paolo II, a cura d i G. Zip p e l ). 1 II papa Innocenzo V i l i , n ella bolla c ita ta a lla n ota precedente, così d ichiara : « eum dem D em etrium , quoad cappellaniam huiusm odi {la cappellania all’altare di 8'. Nicolao in 8. Pietro in Roma) atten ta ta n ta d iu tu rn ita te h a b ita tio n is per eum in ip sa Urbe fa cta , civem Romanum esse d ecernim us ». Sarà difficile trovare prim a d i questo tem po un a ltro esem pio d i con cession e d ella citta d in a n za rom ana da p arte d ello stesso P ontefice e fa tta ex domicilii diuturnitate. 2 « Domum, ubi habitabam , m u ltis sa tellitib u s noctu cir c u m d a n t. . . D em etrium (Vat. in margine lucensem ), fam iliarem m eum com prehendunt» in Z abughin , op. cit. I, 333 nota (490).

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

P. Guidi, Pietro Demetrio Guazzetti da Lucca, ecc.

197

dopo la sua cattura, non si fa più una parola di lui sia nell’accusa sia nella difesa durante il lungo processo. E d’altronde è cosa diffì­ cilissima, per non dire impossibile, il definire qual fosse persona per persona, caso per caso, il pensiero, il sentire, l ’azione di ciascun umanista e accademico, così nel fattispecie della cospirazione come nelle altre circostanze trattandosi di gente per lo più non priva di fanatismo e spesso piena d’ostentazione tanto nel bene, quanto nel male, e data la scarsità delle testimonianze in proposito e la super­ ficialità e indeterminatezza dei giudizi negli scrittori contemporanei. Tuttavia questo può dirsi, che sebbene spinti e portati da un medesimo vento, non tutti dovevano arrivare anche a un medesimo punto. E sarà prudente non applicare a ciascun umanista in parti­ colare ciò che può sentenziarsi in generale dell’umanesimo paga­ neggiante, senza speciali e dirette prove che ci obblighino a fare cosi. V’è senza dubbio per tutti una presunzione sfavorevole, ma nessuno deve giudicarsi malvagio, se ciò non consti con chiara cer­ tezza. E di Demetrio in particolare non c’è dato aggiungere verbo, perchè siamo pienamente all’oscuro di quello che confessò negl’in­ terrogatori e di quanto avvenne nella sua prigionia, durata un anno. Questo c'è noto, che la sua scarcerazione aveva già avuto luogo sul principio del 1469,1 mentre per altri si prolungò ancora di qualche mese.12 E sappiamo inoltre che il Guazzelli, non meno degli altri compagni della lieta brigata, trascorsa quell’ora burrascosa, tornò tranquillamente ai prediletti suoi studi, iniziando anzi la sua florida carriera, poiché gli accusati cospiratori, i torturati umanisti, rimessi in libertà senza assoluzione e senza condanna, per non pro­ vata reità, o per un non luogo a procedere, furono ricolmi d’ogni sorta di favori negli anni dipoi.

1 Lo Zabughin, ch e dipende d al P astor, su lla d a ta d ella scarcerazione degli accu sati c ita un doc. d ella fine del dicem bre 1469 (op. cit. I, 181). I l P astor nota un doc. d el settem bre e un altro d e l lu glio d e ll’anno stesso per il P la tin a (op. cit. I l , 324, n ota (2) ). D em etrio doveva esser già libero il 16 m arzo d i qu ell’anno, se il 17 m arzo 1469 la Camera A postolica « so lv it D iom etro G uacellis (sic) d e L uca fior, au ri de Cam era tres, quos S.m us dom. n oster P apa (proprio Paolo II) ei d ari m an· d avit, u t apparet per m andatum factu m die X V I eiusdem » (Archiv. Vat., « In troit. et E x it. », t. 477, f. 179 v). L a ragione d i ta l pagam ento non vien e indicata. Sim ili assegn azion i, fa tte per ordine d i P aolo I I ad a ltri um an isti, g ià carcerati, nei prim i m esi d e l 1469, si possono vedere in Rer. Ital. Script. I l i , parte X V I, p. 154 note, ed. a cura di G. Z ip p e l . 2 Cf. Z abughin , op. cit., I, 181.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

19S

Miscellanea Fu. E hui.e . V.

E Demetrio tornò a comparire di nuovo indissolubilmente legato al suo duce e maestro nella prospera fortuna. Ed allorché Sisto IV, ripigliando il nobile disegno del grande papa umanista Niccolò V, rivolse alla biblioteca pontificia le sue energiche premure e ne pro­ mosse le sorti con tale ardore ed efficacia, da divenirne un secondo fondatore,1 decise di chiamarne alla direzione il Platina, latinista e grecista, che può veramente considerarsi come il primo bibliote­ cario della Vaticana.12 Da quel giorno la biblioteca si apriva al pubblico in modo regolare ed amplissimo.3 La nomina del Platina segnava una data capitale nella storia della biblioteca vaticana, destinata oramai a un’importanza sempre più crescente e a una fama mondiale.4 Ed il pianeta non poteva non trarre seco nella biblio­ teca il suo più vicino satellite. Demetrio di fatti compare fino dai primi giorni al fianco del suo antico maestro, aiuto abile ed attivo. E gli toccò la ventura di trovarsi addetto alla biblioteca in quel fervido periodo della sua seconda creazione, quando Sisto IV a tutto pensò con generoso entusiasmo, al luogo, alla dotazione, al migliore funzionamento, agli aumenti di essa.5 Il Miintz, che mette giustamente in rilievo l’importanza della nomina del Platina a bibliotecario, non tralascia di osservare anche la bontà della scelta, caduta sopra Demetrio come primo coopera­

1 E. M üntz e t P. F abbe, 2 M üntz , op. c it., 144.

La Bibliothèque du VaHcan au i r * siècle, 136-137.

T iraboschi, Stor. della Letter. Ital., ediz. del 1833, II , 548; P astob, op. cit. II, 628.

4 M ü n t z , op. c it. 136-137 ; P astob, op. cit. II , 625. I l doc. d i nom ina d el P la ­ tin a deve essere a n d a to perduto col voi. I Offlciorum d i S isto IV (Reg. Vat.). Il 18 giugno 1475 il P la tin a prese p ossesso d e ll’officio, prom ettendo (« polliceor ») di bene adem piere il suo dovere d i con servatore e govern atore d ella B ib lioteca. Il M ü n t z (op. cit. 137) scrive che il P la tin a p restò giu ra m en to ; ma n ella n ota scritta d i m ano d el P la tin a in d ata d i quel giorno (Cod. V at. L at. 3954, f. 76), d i giu ra ­ m ento non si fa parola. P rob ab ilm en te la elezion e del P la tin a p ortava la data 15 giu gn o 1475, nel qual giorno S is to IV che « ad deeorem m ilita n tis ecclesie, fidai « cath olice augm entum , eruditorum quoque a c litteraru m stu d iis in sisten tiu m « virorum com m odum e t honorem » aveva ta n to fa t to per la B ib lioteca, torn ava ad arrichirla d i n u ove rendite, attrib u en d ole an che i cen to fiorini d ’oro so liti a rega­ la rsi a l P apa per N a ta le d a g li scritto ri d elle le tte r e ap ostolich e (Archiv. Vat., A rm ar. 31, t. 62, f. 115 (già 113) e Cod. V at. 3951 in fine e Cod. V at. L at. 7947 in principio). In q uesto solenne doc. è ricordata la nom ina del P la tin a . 5 Cf. P. F abbe, La Vaticane de Siate IV, in M¿langes d’Archéol. et d'histoire (1 8 9 5 ), p . 4 5 5 sg g . ; P asto b, o p . c it. I I , 623 sg g .

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

P. G uidi, Pietro Demetrio Guazzelli da Lucca, ecc.

19!)

tore di lui, dicendo che era un dotto di merito, di valore.1 E così anche il Pastor. 12 Però l’ufficio del Guazzelli dal 1475 al 1481 non apparisce ben chiaro e definito nell’esatta natura ed estensione delle sue partico­ lari attribuzioni. Il nome, col quale vien designato nel corso di quegli anni, non è uno solo, e la sua azione è pure molteplice e varia. Il Platina era tutto, e i suoi subalterni facevano da semplici esecutori volta per volta della sua volontà. Egli aveva tre addetti inferiori, chiamati ora scriptores - che però non avevano che far nulla con gli scrittori di oggi, essendo quelli semplici copisti - ora librarli, ed anche custode?,. 3 Neppur quest’ultimo nome doveva considerarsi come tecnico e imposto a significare un officio proprio e speciale. Fra i tre primeggiava Demetrio che troviamo intento a pagar conti per la biblioteca, ad acquistar carta per essa, a ritirar codici dati in prestito, ecc.; come pure a prenderne esso medesimo in pre­ stito per i suoi studi, o per la lettura che doveva fare in Tinello, giacché era lettore nel Tinello del papa.4 Il 1478, infierendo la peste che rapì anche Salvato, uno dei tre subalterni, Demetrio, già am­ malatosi in quaresima, per ordine del pontefice, fu mandato lontano da Roma.5 Caduto infermo di nuovo due anni appresso, ebbe la gratificazione di due ducati d’oro, mentre l’ordinario suo stipendio era di un ducato al mese.67 Nel 1481 Sisto IV, cui stava sommamente a cuore la Biblioteca, « qua nihil carius - diceva - nobis esse potest pensò di provve­ dere ancor meglio e in modo stabile al suo funzionamento con la nomina di due custodi perpetui,8 considerando che ciò veniva ri­ 1 Op. c it., 138. 2 Op. cit., I I , 625. 3 M üntz , op. cit., 137. 4 « ......... qui etiam L ector in T in e llo n ostro e x is tis », g li d icev a S isto IV nel nom inarlo cu stod e ; v. in append. doc. I. E ciö si ripete più v o lte nel testo e n elle n ote m argin ali d el C'od. V at. L at. 3964. P er i su o i stu d i p rese in tem p i d iv ersi V irgilio, A ristofan e, P in d aro, la L ogica e la F isic a d ’A ristotele, la R eto rica d’Erm ogene, ecc. In M üntz op. cit. 272, 276, 295 ; C'od. Vat. Lat. 3966, f. 19. 5 M üntz , op. cit. 153. 6 In M üntz , op. cit., 157. D i un ’a ltra g rave m a la ttia , che in co lse D em etrio nel 1488, p a rla il d isp accio d ell’am b asciatore esten se, A rlotti, del 16 dicem bre di q u ell’anno, ed ito d al P a sto r, op. cit. I l i , 243, n ota (6). 7 V. la bolla di nom ina d e l G u azzelli (append. doc. I). s P iù tard i fu aggiu n to anche un terzo cu stod e straord in ario per su p p lire ev en tu a lm en te ì custod i ordinari, se fo sse r o sta ti im p ed iti (.Cod. Vat. Lat. 7947,

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

200

Miscellanea Fit. E hiile. V.

chiesto dalla moltitudine dei volumi commessi alla cura del Platina, alla cui custodia, conservazione e distribuzione esso non avrebbe potuto da solo convenientemente attendere.1 E il primo custode in ordine di tempo e di maggiorità fu Demetrio.*12 La scelta, fatta con motuproprio dal pontefice, era eccellente. In età tuttora giovane, conoscitore, come il Platina, del latino e del greco, passionato per lo studio3 e bibliofilo di gusto, il Guazzelli, che aveva già dato buona prova della sua capacità e del suo zelo nei precedenti sei anni, non smentì le speranze in lui riposte da Sisto IV. Il secondo volume dei prestiti,4 ci offre sicure indicazioni della diligenza di f. 05). Ma non può am m ettersi che i tre cu stod i fossero d estin a ti per le tre lingue latin a, greca ed ebraica, perchè n e i docum enti non s ’incontra un in d izio d i questo fatto. Furono, sì, c h ia m a ti dei trad u ttori per il greco, l ’ebraico e l ’arabo (v. in appendice il doc. II) ; m a questo incarico non si affidò a i custodi. 1 II P apa, nom inando D em etrio, godeva nel m ettere in evidenza la su a solle­ citu d in e e il su o stu d io n e ll’accum ulare una grande, e quasi infinita q u an tità di lib ri per l ’u tile d e’ su o i tem pi e d ella p osterità (v. in appendice il doc. I). Ed invero la V atican a d a lla m orte d i N iccolò V a ll’anno 1475 aveva fa tto straord in ari pro­ gressi, essendo sa lito il num ero dei codici da 1160 a 2500 (M üntz , op. cit., 135 ; P astor, op. cit., I, 501) : e più rapidam ente crebbe d a l 1475 al 1481, m entre D e­ m etrio p oteva parlare in questo u ltim o anno d i circa 4000 volum i (v. in append. il doc. II). I codici erano allora p recisam ente 3498, F abbe, op. cit., p. 472 ; Clark ne conta 3499, in P astor, op. cit., II, 623, nota (4). 2 L o S ch ott ( Urtier Ital., ed. 1600, p. 289), seguendo il P an vin io, pone in prim o luogo G iovanni C hadell d i Lione, p rete aneh’esso ; ma erra (v. M untz, op. cit., 139). D el resto, sono troppo sicure le date d e lle due nom ine, quella del G uazzelli avven u ta il giorno 1 m arzo 1481, e quella dello C hadell il 28 ap rile del m edesim o anno (Reg. Vat. 658, f. 119 v., 122). A nche n ella serie d ei Custodi, data nei Codd. V at. 3964, f. 44 e 3966, f. 1281?., D em etrio com parisce il prim o (cf. A ss e .m a n i , Bibliothecae Apostol. Vatic. Codicum manuscriptorum, 1756, I, 69). A i Custodi si dava il p o ssesso d e ll’ufficio con una specie d ’in v estitu ra (v. Archiv. Vat., arm. 29, t. 58, f. 146 v., g ià 144·!;.). 3 La «p rob ata fides ac litteraru m optim arum studia, quibus te vehem enter « deditum esse cognovim us » si accennavano da S isto IV com e le ragioni che lo inducevano a q uesta nom ina. (V. in append. il doc. I). 4 Specialm en te in questo volum e sono num erose le n ote del G uazzelli, fa cil­ m ente ricon oscib ili a prim a v ista , anche quando vi m anca il suo nome, per la form a della scrittu ra ben m arcata e fran ca. Q uesto secondo libro, d i cui non si fa cenno nel M iintz-Fabre (op. cit.), ma che non sfu ggì a l d e R o ssi (Studi e Docum. di Stor. e di Diritto, V (1884) p. 356) e ch e il F abre pure conobbe più tard i (op. cit. 480, nota 4) non è m eno im portante d el prim o ed atten d e ancora il suo editore. Le note non vanno solo fino a l 1526, come scrive il de R o ssi (loc. cit.), m a si estendono d agli u ltim i d u e decenni del sec. xv. a quasi tu tta la prim a m età d el sec. x v i. È da augu rarsi che p resto la B iblioteca traduca in pratica il proposito d i pubblicarlo.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

P. Guidi, Pietro Demetrio Guazzelii da Lucca, ecc.

201

Demetrio nell’adempimento del suo nuovo officio. E gl’inventari che si compilarono, tuttora vivente il Platina, scritti in bel carattere nitido, rotondeggiante, librario, di mano del Guazzelii,1 ce lo com­ provano.

Lo stipendio dei due custodi era stato portato da uno a tre du­ cati mensili, discretamente buono,12 mentre quello del bibliotecario saliva a 12 ducati al mese ; ma Demetrio fu poi anche provveduto in altro modo copiosamente, cosi dal munifico Sisto IV, come dal successore Innocenzo V ili. Oltre ad essere familiare e continuo commensale del papa,3 ed essere provvisto dell’alloggio,4 del vitto 1 S i vedano i cod ici 3952, 3953, 3947. I l 3952 porta il tito lo : «Inventarium Bibliothecae divi Sixti I I I I Pont. Max. Platyna Bibliothecario ac Demetrio Lu­ centi eius alumno custode ». E il 3947, che è la copia in buono d el 3952, a l fol. 120: «Inventarium Bibliothecae Palatinae a divo Sixto quarto Pontifice Max. fundatae Platyna bibliothecario oc Demetrio Lucense alumno Custode ». A l fol. 118 v. si d ic e : « N o ta tio om nium librorum B ib lioth ecae P a la tin a e tam qui in banchis, quam « qui in arm ariis e t ca p sis su n t a P la ty n a bib lioth ecario e t D em etrio L ucense, « eiu s alum no, cu stode, die X I I I I m en sis Septem bris MCCCCLXXXI fa cta . A nte « v e r o eiu s decessum ( cioè del Platina ) dierum octo tan tu m m od o». A l fol. 1 0 3 « .: « R egestra P ontificum hic descrip ta in ca p sis sp alerae B ib lioth ecae per P latin am « bibliothecarium ex ordine recondita ». In questo codice m ancano le aggiunte che fu ron o fa tte n el cod. 3952. 2 N el P a sto r (op. cit. II, 625) apparirebbe un ducato ; ma questo era il sa ­ lario d a l 1475 a l 1481. I/ofiìcio sta b ile nel 1481 fu d ato « cum sa la rio trium du­ catorum au ri d e Camera sin g u lis m ensibus » (v. in append. il doc. I.). I 36 ducati annui potevano equivalere a circa 1800 lire a v a n ti il 1914, e quindi a circa 9000 lire d i oggi (cf. P astoe, op. cit. II, 625). 3 S i possono leggere le bolle accen n ate a lla pag. 195 nota 4. D em etrio poteva essere davvero buon testim on e e una prova d i ciò che scriveva della m unificenza e lib era lità d i S isto IV (v. in append. il doc. II). 4 L e cam ere d el B ib liotecario e d ei C ustodi p rospettavano su lla corte del P appagallo e com unicavano d irettam en te con l ’interno d ella B iblioteca. Cosi aveva volu to S isto IV (cf. F abre, op. cit., 465).

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

202

Miscellanea Fi:. E h h le . V.

« et aliis necessariis, ut oleo, sale, aceto, lignis, faculis pro se et «fam ulo»,1 venne cumulato di benefizi. Non soltanto lo troviamo cappellano dell’altare di S. Antonio nella pieve di Offiano (Luni),12 rettore dell’ospedale di S. Sisto di Sillano,3 villaggio della Garfagnana, non molto lungi da Petrognano, e poi pievano di S. Lorenzo, del luogo S. Lorenzo, del distretto lucchese e della diocesi di Luni,4 rettore della chiesa di S. Biagio di Petrognano (suo paese nativo),5 rettore della chiesa di S. Maria di Puglianello (diocesi di Luni e Sarzana),6 rettore della chiesa di S. Maria di Borsigliana, della stessa diocesi,7 rettore della chiesa di S. Donnino del luogo S. Donnino in Garfagnana,8 ma di più rettore della chiesa di S. Michele di Matraia, parrocchia della diocesi di Lucca,9 rettore della chiesa parrocchiale di S. Salvatore de Cornutis in Exquiliis, de Urbe, con una cappellata all’altare dell’Annunziazione nella medesima chiesa,101 cappellano beneficiato della basilica di S. Pietro della stessa città,11 dove ottenne anche una seconda ca p p ella ta ,12 e commendatario del 1 V. il passo del P a n v in io in M üntz , op. cit., 139. 2 Rey. T af. 570, f. 149. 3 Archivio di Stato in Lucca, P rotocolli N o ta rili, P rot. d i Ser P ietr o P iscin a , u. 1291, ff. 145-1491/·. (a. 1500, 21 sett.). Sono grato a ll’am ico D r. E. L azzaresohi per le ricerche fa tte , a m ia rich iesta, n e i P rotocolli d i S er P isc illa . 4 Ardi, di Stato in Lucca, P rot. 1291, ff. 136-140 v. (a. 1500, 21 sett.). 5 Arch. di Stato in Lucca, P rot. 1293, f. 457 v. (a. 1502, 23 sett.). È n otevole per q u esto benefizio la bolla d el 25 agosto 1471 (lieg. Vat. 568 ff. 266^.-269), co­ p ia ta su l Registro d a llo ste sso D em etrio, con la q u ale si d ocum enta la nom ina di lu i a lle ch iese d i S. D onnino d e l luogo S. D on n in o e d i S. B ia g io d i P etrognano, già fa t ta da P aolo I I U 16 giu gn o 1467, m a sen za essern e sta ta ste sa la bolla re­ la tiv a . N el 1467 i due benefizi « sin e cura » vaca v a n o per r e ie z io n e d i N icolao (S au d on n in i) a vescovo di M odena (E ubf . l , Hierarchia Oathol. II, 218), che n ’era il p ossessore. B iso g n a proprio con ven ire ch e D em etrio fo s s e n e lle g ra zie d i S isto IV, m en tre g li r ila sc ia v a q u esta bolla, d a ta ta dal giorn o d ella su a coronazione, d ata d i a ltr i m em orabili d ocum enti (v. P artok, op. cit. II, 440). e Archiv, di Stato in Lucca, ecc. P rot. 1301, f. 496 (a. 1510,11 dicem bre). 7 Archiv, di Stato in Lucca, ecc. P rot. 1302, f. 348 (a . 1510,25 dicem bre). 8 Archiv, di Stato in Lucca, ecc. P rot. 1302, f. 352 (a. 1510, 29 dicem bre), Reg. Vat. 568, ff. 266^.-269. 9 Archiv, di Stato in Lucca, ecc. P rot. 1291, f. 1501 (a. 1500, 21 settem b re). >o Reg. Vat. 614, f. 198 (a. 1481, 8 gennaio). 11 Reg. Vat. 627, f. 255 (a. 1482, 15 m arzo). E ra una d e lle 4 C appellanie is ti­ tu ite da S isto IV — e perciò d e tte Sistine — a lla cap p ella d ella C oncezione, da lu i ste sso fon d ata. l-Reg. Vat. 731, f. 169 (a. 1487, 25 feb b raio). La ca p p ellan ia is titu ita dal Card. F ilip p o C alandrini, fr a te llo « e x m a tr e » d i N icolò V, a ll’a lta r e d i S. Nicolao, p resso il quale sta v a sep olto allora il corpo del m edesim o Pontefice.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

P. Guidi, Pietro Demetrio Guazzelli da Lucca, ecc.

203

Priorato di S. Pietro di Monteceraso d’Ancarno della diocesi di Spoleto.1 Sebbene le rendite di nessuno di questi dodici benefizi, succes­ sivamente posseduti, oltrepassassero i 24 ducati d’oro di Camera, tuttavia, messe tutte insieme, e cumulato lo stipendio di lui come custode e unitevi le gratificazioni dell’alloggio e del vitto, procura­ vano al Guazzelli un'agiatezza non disprezzabile. Talché si com­ prende agevolmente, in qual modo si trovasse in condizioni da far buona figura presso gli amici e da offrir loro anche dei lauti pranzi, come si sa aver fatto nella semi-lugubre occasione dell’anniver­ sario (?) della morte del Platina,12 quando il 18 aprile 1482, dopo il funerale celebrato, per ordine di Demetrio, nella chiesa di S. Maria Maggiore, con Messa del vescovo di Ventimiglia, radunò sul Quiri­ nale, nella casa già fabbricata dal Platina, a un magnifico banchetto gli accademici, i quali avevano largamente partecipalo « libentis­ sime » alla mesta funzione, sia per la stima del defunto, sia per ossequio al Guazzelli.3 Fu un vero banchetto gastronomico-letterario, come lo definisce con frase felice il Muntz, che dichiara poi come simili banchetti non erano allora infrequenti.4 Non per nulla quegli umanisti andavano pazzi del classicismo pagano che aveva per loro - dopo tutto - anche un gradito sapore epicureo. Durante il pranzo commemorativo fu pronunziato dallo stesso Pomponio l’elogio del­ l’estinto e s’intessè dagli altri in onore di lui un ricchissimo serto di versi che probabilmente dovettero sembrar più belli in ter epulas. Demetrio poi volle fare in qualche modo tutto suo il tributo poe­ tico, pagato alla memoria del venerato maestro, col raccogliere pre­ murosamente le letterarie produzioni di quello storico pranzo.5 I versi furono tutti latini. Nella collezione figurano « Prosper Spi1 Reg. Vat. 731, f. 169. 3 Jacop o G herardi da V olterra p arla d i « an n iversariu m », ( Diar. Roman.. ed. a cura di E. Ca r u si , in Rer. Ital. Script. X X III, 98) ; m a veram en te il 18 ap rile 1482 erano tra sco rsi neppur se tte m esi d a lla m orte d e l P la tin a ( f 21 sett. 1481). 3 « V en tu m e st d ein d e in convivium , quod idem D em etriu s m agnifice et op i­ pare p rep araverat » (J. Gherardi, op. cit., loc. eit.). 4 Op c it., 53. 5 Q u esti com p on im en ti p oetici fu ron o d iv u lg a ti per le stam pe nel 1504 e r i­ sta m p a ti n el 1518 (cf. P atetta, Di una raccolta di componimenti, ecc. in memoria di A. Cinueati, in Bull. Senese di Stor. Patria, V I (1899) p. 176, note), e nel 1568 (cf. E. Ca r u si , op. cit. p. 98, n ota 6) in appendice a ll’« H isto r ia B. P la tin a e , D e v itis P ontificum R om anorum », so tto il tito lo : « In B . P la tin a e P aren talia. D i­ versorum academ icorum P an eg y rici ».

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

204

Miscellanea F r. Ehrle. V.

« ritus Viterbiensis, Carolus Berardus Caesenas, Manilius Rallus, Bar« tholomeus Aristophilus, Antonius Militianus, Iohannes Baptista « Almadianus Viterbiensis, Franciscus Amerinus, Sigismundus Ful« ginas, Lippus Brandulinus, Lodovicus Iazarellus, Laurentius Eusto« chii ». Demetrio aveva fatto anche insistenza presso gli autori per la divulgazione di quegli scritti1 chiamati con schietta verità pa­ n egyrici,12 e nei quali veniva fatto anche cenno di lui con ricordi di somiglianza e di gratitudine al Platina.3 Per non tralasciare l’occasione di mettere in rilievo certi ca­ ratteristici episodi di quell’età, offertici dalla vita di questo tipico Guazzelli, dirò che lo incontriamo anche in un’altra occasione, e questa del tutto lieta, in mezzo allo stuolo degli accademici, ed è nel giorno 21 aprile 1483, ricorrenza del natale di Roma, celebra­ zione che non poteva omettersi dai rinati figli dell’Urbe. In quella circostanza Demetrio comparisce proprio nell’esercizio del suo ca­ rattere sacerdotale ; poiché gli accademici della seconda maniera, edotti dall’esperienza, avevano posto sotto la protezione di tre santi martiri, Genesio, Vittore e Fortunato la risorta istituzione che nella prima fase della sua vita non era apparsa troppo chiaramente cri­ stiana, e vollero poi annualmente celebrato il natale della città anche con una Messa solenne, mischiando cosi, pur in questo, come quasi sempre, «sacra profanis»,4 tutto ispirando a pagane remini­ 1 L ’A lm adiano ci a ttesta quanto alla sua lagrim osa « M onodia » : « H anc n oster D em etrius, qui non m ediocre in m e h ab et im perium , iu b et edere : cui fu issem certe refragatu s, n isi iniquum censerem non e i obsequi, qui om nibus e st obsequentissim us ». 2 T erm inano con l ’apoteosi d el d efunto con la « T ran slatio P la tin a e in oaelum » d e ll’E ustochio, S egretario d ella R epubblica d i V enezia. 3 « P la tin a e . . . D em etriu s L ucensis, alum nus patrono B. M. p aren tavit ». Prospero Spirito da V iterbo, rivolgendosi « ad D em etrium P la tin a e fu n u s cu ­ rantem », cantava : « Concordes hom ines, uterque doctus — sed D em etriu s eru­ d itu s a te — E st v a te s P latin a tu is alum nus — F orm atu s d ig itis bonas ad artes ». 4 L a M essa d ovette aver luogo n ella ch iesa d i S. S alvatore de Cornutis, in ExquilHs, della quale D em etrio era rettore (v. pag. 202 nota 10), facendoci sapere il V olaterrano che « in E xq u iliis, prope Pom ponii domum, d ie D om inico a sod alitate « litter a ria celebratum e s t R om ae U rbis N a ta le, sacra solem n iter acta, D em etrio « L u cen si B iblioth ecae P on tificiae p refecto ( — custode) operante, P a u lu s M arsus « orationem h abuit » (op. cit. 117). A nche la ca sa d i Pom ponio, com e quella del P latin a, era su l Q uirinale ; « m a a tte si i confini incerti d e lle E sq u ilie, la società letteraria, che aveva sede in quella casa, prese il nom e d i E sq u ilin a » (D e R o ssi, Bull, di Archeoli Crist., 1890, p. 86). P er il carattere sem i-cristiano e sem i-pagano di quella fe sta v. il D e R o ssi m edesim o (op. cit., p. 86 sgg.) e il P a sto r (op. cit., l i , 309). Mi ripugna però il pensare a una parodia.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

P. Guidi, Pietro Demetrio Guazzelli da Lucca, ecc.

205

scenze. E si capisce che non mancò il pranzo neppure in quel giorno. Dopo questa comparsa storico-accademica non rinveniamo ormai più Demetrio, se non che intento al suo ufficio nella biblioteca, dove non mancano di visitarlo i soci di Leto. Il Guazzelli non ci si mostra qui occupato a comporre opere scientifiche, o comunque un qualche lavoro storico, o letterario; giacché fu esso uno di quei letterati ed eruditi, che non mancano in nessun tempo, i quali sono piuttosto desiderosi di acquistare che di spendere; vaghi di sapere, raccolgono e accumulano con premura ed anche spesso con passione, ma non amano, o non ardiscono produrre. Gelosi possessori di un tesoro che li rende stimati e contenti, se ne partono, portandoselo tutto con sé. Il Guazzelli non ci ha lasciato alcun’opera di suo; ha soltanto scritto degl’inventari di codici, di beni,1 e fatto raccolte di scritti d’altri.12 Io non conosco che una sua lettera dedicatoria, preposta a un in­ ventario che già il Müntz ha edita,3 e che ristampo, come unico saggio dello scrittore umanista, dando pure la parte tralasciata dal Müntz. Di un’indole allegra ed affabile, adorno di svariata dottrina e buon letterato,4 amico di molti fra i dotti che erano a Roma a quel­ l’epoca, doveva trovarsi bene alla Vaticana, e bene dovevano inten­ dersi con lui gli studiosi che già allora dalle varie parti del mondo facevano capo in quel celebrato luogo, dove stavano raccolti invi­ diati tesori. E fra questi era felice Demetrio. Come tutti gli umanisti, aveva ij Guazzelli uno spiccato amore per i libri ; e ben lo prova la sua libreria. Copiosa, varia ed elegante, secondo l’indole del suo posses­ 1 D i lu i si conserva pure un catalogo d ei p o ssessi d ella B a silic a V aticana. 5 II P a te tta crede che sia il G uazzelli l ’autore anche d ella raccolta dei compo­ nim en ti sc r itti in m orte del C inuzzi (op. cìt. 170). 3 Op. cit., p. 143. 4 II V olaterrano, g ià più v o lte ricordato, lod a il G uazzelli, riferendo d ’aver fa tto la gu ard ia n otturna con lu i p resso la sta n za d el P ap a S isto IV am m alato nel 1482 : « O htigit m ih i tertia quaque nocte m aioris au le custodia una cum De« m etrio L ucensi, bibliotecae pontificiae cu stod e viro erudito e t com itate atque « u rb an itate m axim a p redito » (op. cit. 103). A nche il celebre Lippo B randolini, raccom andando il G uazzelli al P olizian o, perchè v o lesse a iu ta rlo a ricuperare uno scritto del P la tin a , esiste n te in F iren ze, in ten to com ’era a raccogliere tu tti gli sc r itti deH’in d im en ticab ile m aestro, fa d i lu i un b ell’elogio, dicendo essere « homo « m odestus e t m u ltis virtu tib u s ornatus, in lib eralib u s vero d iscip lin is, praeser« tim que in h is n o stris stu d iis, apprim e eruditus, in prim is autem fa cetu s urba« n u sq u e » (C ia n , in Giornale stor. della Letter. Ital. IX (1887) p. 450).

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

206

Miscellanea F k. Ehrle. V.

sore, ci si dimostra dall’ inventario che ho rintracciato in un pro­ tocollo notarile dell’archivio di Lucca e che non credo inopportuno di far conoscere. La libreria, come dicevo, rispecchia l’uomo e il tempo; essa è un misto di codici, i più, e d’incunaboli, di opere sacre e profane, di libri latini, greci e volgari, di volumi di disparata erudizione, scritturali, patristici, teologici, storici, giuridici, ma in prevalenza letterari, quali si addicevano a una persona del rinascimento e a un ecclesiastico. Questi volumi raggiungono la bella cifra di 135, non indifferente per una biblioteca privata d’allora; dei quali soltanto di­ ciotto sono stampati1 e tutti gli altri sono manoscritti, sessantadue in carta, cinquantatre in pergamena, di diversa età, non mancandovene di antichi e di pregio; quasi tutti poi spiccano per una vistosa coper­ tura ricca e gaia, dove i colori dell’iride si vedono rappresentati in quelle coperte di cuoio bianco, giallo, paonazzo, turchino, verde, rosso, nero. Ignoro il motivo, perchè nel 1501 i 135 volumi si trovassero a Lucca e non a Roma, e perchè se ne facesse ufficialmente l’inven tario che già esisteva di mano dell’accurato possessore. Forse De­ metrio non sentiva il bisogno di avere i suoi libri a Roma, dove la biblioteca vaticana gliene offriva ben altra dovizia. Ma ne rin­ cresce che il notaro fosse troppo ignorante; per cui non ci ha in­ dicato il titolo specifico di nessuna delle venti opere greche. E pari all’ignoranza è la sua imperizia, o trascuratezza nello scrivere per cui riesce molto difficile - e in qualche caso anzi per me impossi­ bile - la sicura decifrazione dell’Inventàrio mezzo latino sgramma­ ticato e mezzo italiano rozzo. Aggiunge poi una laconicità cosi estrema nella indicazione dei titoli, una dicitura tanto vaga, e ta­ lora anche confusa, che torna sovente cosa ben ardua il conoscere di che opera si tratti. Ignoro le vicende e le ultime sorti toccate ai codici guazzelliani, dei quali alcuni erano veramente preziosi. Forse il testamento di Demetrio avrebbe potuto illuminarci su questo punto; ma per ora non ho avuto la ventura di trovarlo. Noi sap­ piamo che la sua morte avvenne fuori di Roma sul principio del 1511,12

1 S e pure la d icitu ra « in form a » eq u ivale a libro stampato, come sem bra. D i cinque è appunto d etto : « in form a ». 2 II giorno m ’è ignoto. N e lla bolla d i nom ina del Parm enio, d el 6 lu glio 1511, è detto ch e vien e surrogato « in locum condam D e m e tr ii. . . nuper, u t D eo placu it, « v ita fu n c ti» (Arehiv. Vatie., arm. 29, t 58, f. 152, già 150). E nel m otu proprio

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

P. Guidi, Pietro Demetrio Guazzeili da Lucca, ecc.

207

dopo 36 anni dal giorno che era entrato officiale (e dopo 30 anni precisi del suo custodiato) nella biblioteca vaticana, alla cui cele­ brità principalmente deve l’onore d’essere passato alla storia, come primo nella serie de’ suoi custodi.

I. — Nomina di Demetrio a Custode della Vaticana. Archivio Vat., Reg. Vat. 658 f. 119 v. II Lucchesini (op. cit. X , 455), stampo questo doc. sulla copia dei Cod. Vat. Lat. 3951, in fine, e il Milntz, op. cit., 299, stilla copia dei Cod. Vat. Lat. 7947, f. 3. Sixtus etc. Dilecto filio P etro D em etrio Lucen. Bibliothece nostre cu ­ stodi et fam iliari nostro salutem etc. G rata fam iliaritatis obsequia que no­ bis hactenus im pendisti et ad h u c exacta diligentia im pendere non desistis, nec non p ro b ata fides ac litte ra ru m optim arum studia, quibus te vehe­ m enter d editum esse cognouim us, m erito nos inducunt, u t Bibliothece nostre curam , q u a nihil carius nobis esse potest, tue vigilantie com m itta­ mus. Nos ig itu r qui iam dudum non sine ingenti sollicitudine et studio B ibliothecam e t gran d em in quacum que facultate librorum m ultitudinem et pene infinitam in palatio Roman. Pontificum , postquam per viros e ru ­ ditos-em en d ati fuerunt, ad u tilitatem om nium , tam etatis nostre, quam posteritatis literato ru m hom inum constituim us, illiqui dilectum filium Ma­ gistru m B artholom eum P latin am scriptorem et fam iliarem nostrum , uirum in u tra q u e lin g u a disertu m B ibliothecarium d eputauim us; consyderantes ipsum tam etsi d ilig en ter om nia p eragere stu d eat, non posse p er se ipsum circa necessaria queque dicte Bibliothece fore intentum , ex prem i ssis et ex certis aliis causis nobis notis, Motu proprio non ad tuam vel alterius pro te nobis su p er hoc oblate petitionis in stan tiam te qui etiam Lector in Tinello nostro existis, quoad uixeris, Custodem ipsius Bibliothece, cum sa­ lario triu m D ucatorum a u ii de cam era singulis m ensibus ac om nibus ho­ noribus oneribus et aliis em olum entis consuetis a u cto ritate A postolica te­ nore presentium facim us constituim us et deputam us. d i G iulio II, d el giorno stesso , s i d ich iara esser succeduto i l P arm en io nel luogo che già otten n e i l « quondam D em etrius, presbiter L ucane d iocesis, dum v iveret », vacan te « p er obitum d ic ti D em etrii, qui ex tr a Rom. curiam diem c la u sit extre« m u m » (A rchiv. V at., arm . 29, t. 58, f. 146 v., già 144 v ) . S i veda in oltre il Cod. V at. L at. 7903, f. 26, contenente il «N ecrologium R om anum Lucensium m e­ m oratu dignorum », e il Cod. V at. L at. 7871, f. 110. S u llo spirare d e ll’anno 1510 incontriam o D em etrio a Lucca, dove stip u la v a d iv ersi a tti (v. a lla pag. 202 le n ote 6, 7, 8) ; e probabilm ente non tornò p iò a Rom a, chiudendo la fortunosa vita n ell'an tica sua terra, che aveva la sc ia ta da q u aran totto anni.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Miscellanea F r. E hrle. V.

208

M andantes nihilom inus m otu et au cto ritate predictis dilectis filiis Bibliothecario et depositario generali pecuniarum seu proventuum eidem Bibliothece p er alias nostras litteras deputatorum , quatenus sibi de salario triu m florenorum huiusm odi singulis m ensibus in te g ra lite r respondeant e t responderi faciant, non obstantibus constitutionibus et ordinationibus A postolicis ceterisque contrariis quibuscum que. T u ig itu r in custodia Bibliothece huiusm odi sic te fidelem sollicitum ac diligentem exibere studeas, quod p ru d en tia tu a exinde uberius ualeat com m endari, Nosque ad im pendendum tibi am pliora m unera g ratiaru m m erito inuitem ur. N ulli ergo ete. nostre constitutionis deputationis et m an ­ d ati infrin g ere etc. Si quis etc. D atum Rome, apud S anctum P etru m Anno etc. MCCCCLXXX kal. m artii, Pontificatus nostri Anno decimo. G ratis, de m andato d. n . Pape B. C a p o t i u s .

Iu l .

de B ur g o

Coli. A loisius de Campania.

II. — Dedica dell’Inventario della Biblioteca Vaticana. Cod. Vat. Lai. 3947, f. 1. Cf. Müntz, op. cit. 143. Demetrius Lucensis ad Dominum Ioannem Iacobum S. D. N. Cubicularium se­ cretum. 1 Cum saepenum ero ad B ibliothecam S.mi D. N. et studendi et ipsius am ­ plitudinem inspiciendi g ra tia descendas, superioribus diebus Inv en tariu m lib ro ru m et reru m v ariaru m num erum tibi conscriberem efflagitasti: dedi operam u t tibi pro v irili mea m orem gererem . Nam quid iucundius, quid decentius ac utilius m ihi contingere potest, quam tuis n u tibus p restan ­ tissim e dom ine obtem perare ? Qui te ipsum quoque in terd u m superas, si h u m anitatem tuam et faci­ litatem in adeundo et len itatem in respondendo ac m odestiam in incedendo inspicim us, affirm am us nihil esse quod te m agis deceat quam com itas atque om nibus ex sen ten tia in serv ire posse: quod in dies facis et nos novim us. Viros enim aliqua v irtu te preditos sum m a diligentia observas: hos in spem re tin e s: hos apud Sum m um Pontificem (qui et ipse quoque suapte n a tu ra huiuscem odi viros am av it sem per) tan tu m et laudas et adiuuas q u antum eis sat est. Mermini te saepius dicere solitum nihil esse doctrina melius, nihil praestantius, nihil denique utilius, a qua v irtu te s omnes tanquam ex uberrim o fonte continuo m anant. Omnia tu a nos sum m opere delectant,

1 Deve essere «loh. Jac. de Sclaffenatis » che poi fu fatto vescovo di Parma (1 settembre 1482) e cardinale (15 novembre 1486), morto nel dicembre 1497. Cf. W. v. H ofmann, Forschungen sur Geschichte der Kurialen Behörden vom Schisma bis zur Reformation, II (1914), 182; Ciaconius-O ldoinus, III, 85.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

209

P. Guidi, Pietro Demetrio Guazzelli da Lucca, ecc.

m axim e vero fides, quam in am icitia singularem quotidie colis. H inc est quod F o rtu n a reru m h u m an aru m dom ina tib i om nibus in rebus cedit, tuam se totam esse fatetu r. Quoniam quicquid agis, adeo m ansuete iu ste et m o­ d erate facis, u t etiam qui te n u n q u am v id erin t, quodam m odo diligant. Ego vero qui te. presentem intueor, cuius m entem sensum que et anim um agnosco, si de tuis lau d ib u s aliq u id dicere vellem , facile m ihi principium , exitum vero difficillim um fore a rb itro r. N am cum de om nibus bene in dies m erearis, de me ita es m eritu s u t si tu a causa vitam effunderem m e­ rito ru m e rg a m e tu o ru m m inim e p a rti satisfecisse videar. Accipe ig itu r In v en ta riu m ipsum huius Bibliothecae pontificiae ad q u attu o r m ilia libro­ ru m continens tuo iussu optimo modo form atum , in quo unius cuiusque facultatis spatium am pliandae reliqui. Quod puto brevi futurum . Nam S.D.N. Sixtus Q uartu s pontifex m ax. ta n ta m unificentia, beneficentia ac studio Bibliothecam hanc suam prosequitur, u t om nia prope diem contigisse v i­ debim us. Sanctitas enim su a doctissim os viros undique ad se convocat, lib eralita te et pollicitationibus in v ita t, a lii e graeco in latinum , alii ex hebraico et A rabico in R om anum tra n sfe ra n t serm onem . Librarios bene scribentes hinc et inde qupsitos, qui et tra d u c ta et si qua opera non sint in Bibliotheca, describant, non paucos alit, quos et salario et beneficiis m irum in m odum fovet et adiuvat. E x cuius diligenti investigatione ad huius B ibliothecae m agnitudinem et am plitudinem parum adm odum desi­ d erari potest. Suae enim S anctitati tan tu m u traq u e L ingua et V rbs Roma debet, u t n u n q u am de eius laudibus conticescat. Ad cuius sacratissim i corporis cu ram postquam ascitus es, Moenia e t dom orum parietes, u t m ihi v idetur, totius U rbis tib i g ratias agere gestiunt, eo quod sanum et sospi­ tem c o n se rv a s: in quo u t perseveres, ite ru m atq ue iteru m hum anitatem tuam rogo, cui m e sem per commendo.

III. — Inventario dei libri di Demetrio Guazzelli, Archivio di Stato in Lucca. Protocollo Notar. 1443 f. 165 v sgg.

A(nno) 1501. indictione quinta, die 24 octobris. Hoc est in v en tariu m om nium librorum dom ini D em etrii olim Guasselli (sic), R ettoris ecclesie Sancti Miehaellis e t M artini de M atraria, Lucane diócesis, factum , com positum e t o rd in atu m per me B ernardinum olim Ser Francisci Pini n o tarii L ucani, ad requisitionem religiosi v iri presbiteri G asp(ar)is olim A ntonii G randare de Silicano, rectoris ecclesie Sancti Thom ae de Luca, et u t pro cu rato ris su p rascrip ti dom ini D em etrii, prout de suo m andato constare d ix it publice m anu Ser P e tri de P icilla n o tarii Rev.mi dom ini dom pni episcopi Lucani, sub suo datali, vel m anu alterius notarii M i* ,···" « ··

Vp.

V .vprv

V.

14

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

210

Miscellanea Fu. E hrle. V.

ro g ati re p e ritu r, et consignatorum et depositatorum in p resentia religiosi v iri dom ini P asq u in i olim chanonici reg u le Sancti F rediani de Luca, ibi­ dem presentis, stip u lan tis, recipientis, u t infra, videlicet; et p rim o : 1. L iber ordo dicendorum et agendorum per dom inum Papam . In c a rta m em brana script(us) a penna, copert(us) cum tabulis. 2. V ita p ru d en t. In c a rta banbacina in form a ae exim ium (?) dott(orum (?) copert(us) corio v irid i cum tabulis. 3. In c e rta ru m (?) Storiarum . In carta banbacina a penna, de quarto, copert(us) cum tabulis. 4. A retim at(a) in creco. In ca rta m em brana, cum tabulis, copert(us) corio rubro. 5. Loica de Paulo veneto. In c a rta m em brana, in folio, cum tabulis, non copert(tus). 6. S toriarum locaste in forma, cum tabulis, copert(us) corio rubro. 7. Commedia M archetti de P adova in a rte m urice. In ca rta m em brana, cum tabulis, copert(us) corio turchino. 8. Le O rassioni de Cicerone. In carta banbacina, in form a, cum tabulis copert(u8) in fondo corio rubro. 9. L ib er Sancti Iohannis Crisostomi. In carta banbacina, a penna, cum ta ­ bulis, copert(us) corio albo. 10. Eu§ebio Cegauriensis, super Ecclesiast(en), a penna, cum tabulis copert(us) corio albo. 11. E legansie del V alla, a penna. In ca rta banbacina, cum tabulis, copert(us) corio albo. 12. B urleto, super a rte veteri. In carta banbacina, a penna, cum tabulis, copert(us) corio viridi. 13. L iber Post(eriorum ) A ristotelis, script(o) a penna, cum tabulis, co· pert(us) corio viridi. 14. Diodoro Siculo, Storiarum , a penna, cum tabulis, copert(us) corio paonasso. 15. Com m entum M acrobii Parm ensis, a penna. In ca rta banbacina, cum tabulis, copert(us) corio rubro. 4. « E rotem ata ». F ra i lib ri d ella V aticana, presi in p restito d a D em etrio per i su oi studi, v ’è an che : « H erotim ata m aiora, v id elicet M anuelis G ram aticam (graecam))·) (Cod. Vat. Lat. 3964, in M u n t z , op. cit., 278). 6. Iosep h i (F la v ii)? 7. P iù probabilm ente si tra tta d e ll’antico M archetto au tore d el «L u cid ariu n ì in A rte M usicae p lan ae ». Cf. I. F é t is , Biographie universelle des Musiciens. t. V, p. 448. 12. È certam en te « B u r la e u s (G ualterus) = « E x p o sitio siv e scriptum super « artem veterem P orp h yrii e t A risto telis ». 15. M acrobio fu an che creduto di Parm a. V. A pfò , Memorie degli Scrit­ tori ecc. Parmigiani I, p. v e vi.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

P. Guidi, Pietro Demetrio Guazzelli da Lucca, ecc.

211

16. C onm entarii R ectorice Ciceronis sup er G uerrino, a penna. In carta banbacina, cum tabulis in fine, copert(us) corio rubro. 17. L iber Figicorum . In c a rta m enbrana, cum tabulis, copert(us) corio vi­ ridi, a penna. 18. L iber de M ontibus et F lum inibus. In ca rta m em brana, cum tabulis, copert(us) corio rubro. 19. Tabul(ae), seu questiones A ristotelis, a penna. In c a rta banbacina, cum tabulis, in fine copert(us) corio nigro. 20. Marci Ciceronis. In c a rta banbacina, a penna, cum tabulis, copert(us) corio rubro. 21. L iber E pistolarum P ii P ape ad T urchum , in ca rta banbacina, a penna, cum tab u lis, copert(us) corio paonasso. 22. L iber F lorum beati A ugustini. In c a rta banbacina, cum copert. carta m em bran(a). 23. L iber Sanctorum . In ca rta m em brana, a penna, cum tabulis, copert(us) corio ru b ro . 24. Lucano. In c a rta m enbrana, a penna, cum tabulis, copert(us) corio giallo. 25. L iber in creco. de q uarto, cum tabulis, copert(us) corio rubro. 26. A verois sup er 12 lib ris A ristotelis. In c a rta m enbrana, a penna, sine tabulis. 27. 1 L ibretto. In ca rta buona, a penna, copert(us) corio turchino. 28. T ra tta tu s de D eclaratione. In carta banbacina, a penna, sine tabulis. 29. 1 L ibretto, squinternato, de R aym undo. In ca rta banbacina, a penna. 30. 1 L ibretto. In ca rta m enbrana, copert(us) corio albo de lato. 31. 1 L ibrum in creco. In c a rta banb acin a de lato vet(us) cum tabulis. 32. E xpositionum aliq u aru m fam iliarum . In c a rta m enbrana, copert(us) corio rubro. 33. 1 V ochabulist(a). In c a rta m enbrana, copert(us) corio giallo. 34. 1 L ibrum . In c a rta banbacina, copert(us) ca rta m enbrana, signa­ tu m 1487. 35. In(itium ?) m undi secundum Ygidoro, a penna, sine tabulis. 36. 1 L ib ru m in creco. In c a rta m enbrana, cum tabulis, copert(us) corio ru b ro , a penna. 37. 1 L ibrum squinternato. In c a rta banbacina, a penna, copert(us) ca rta m enbrana. 38. 1 L ibrum in greco, copert(us) corio rubro. 39. 1 L ib ru m in greco vet(us) cum tabulis, copert(us) in fine corio giallo. 40. Commedie T erren tii. In c a rta m enbrana, copert(us) corio rubro. 16. 18. 21. 29. 35.

«G u a rin i (B ap t. F e r r a r ie n s is)». B occaccio? Q uasi certam ente. P ii p apae II. R aim ondo (L ullo)? II « Chronicon » ?

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Miscellanea F r. Ehrle . V.

212

t*

41. 1 L ibrum in greco, a penna. In ca rta banbacina, copert(us) corio rubro. 42. 1 L ibrum , in c a rta m enb ran a, ad Sum m um Pontificem , copert(us) corio albo de quarto. 43. V allerio Max(imo). In c a rta m enbrana, copert(us) in fine corio rubro, a penna. 44. 1 D igestum . In c a rta m enbrana, a penna, copert(us) corio nigro. 45. P lu res T ra c ta tu s de Sacram entis. In carta banbacina, copert(us) in ca rta m enbrana, a penna, copert(us) corio ru b ro (sic). 46. L ibrum Filoijofie, in quin tern o , sine tabulis. In carta m enbrana. 47. D ecretales E pistole dom ini * * Pape, a penna, sine copert. 48. L ibrum questionis co n tra Iudeos. In ca rta m enbrana, copert(us) banbac(ina) a penna, copert(us) corio albo. 49. L ibrum virorum clarorum . In ca rta m enbrana, a penna, vet(us). 50. V ochabulist(a), in greco. in v achetta longa, (copertus) corio giallo. 51. L ibrum in greco, a penna, de quarto, copert(us) corio albo. 52. Paul(um ) V egetium , de Re M ilitari. In ca rta m enbrana, a penna, sine tabulis. 53. Orassio Bapt(istae) G uerrini, a penna, In ca rta banb(acina), sine ta ­ bulis. 54. M arsiale. In c a rta banbac(ina), a penna, copert(us) corio rubro. 55. L ibrum in greco D ittotato (?) Erem itar(um ) (?). In carta banb(acina), copert(us) corio nigro. 56. D onat(us) gram atica, de Otto p artib u s Orassioni(s). In ca rta banbiacina), in q u arto de foglio, sine tabulis. 57. Librett(o) in greco. In c a rta banbac(ina), a penna, sine tabulis; squinternat(o). 58. Epistole B ruti. In ca rta m enbrana, copert(us) corio rubro. 59. 1 B reviarium de cam era. In ca rta m enbrana, m iniato de auro cum tabulis, copert(us) corio rubro. 60. T ab u las super distintiones Bibie. In ca rta m enbrana, squinternat(o). 61. 1 L ibrum in greco. In c a rta banb(acina), a penna, copert(us) corio ru b ro , vet(us). 62. 1 L ibrum in greco. In ca rta banb(acina), copert(us) corio nigro. 63. 1 L ibrum in greco. In c a rta m enbrana, sine tabulis. 64. 1 L ibrum in greco. In ca rta banb(acina), de quarto, a penna. 65. Sum m a C ardinalis, a stam pa, squinternat(o). 66. Speculum Ugonis. In ca rta m enbrana, copert(us) corio albo. 67. Marci T ulii Ciceronis in question(es) T uscu lan (?) Iu lian (?) In carta banb(acina), a stam pa, copert(us) corio rubro. 52. £ senza dubbio: « (F la v iu s R en atu s) V eg etiu s» . 55. « V itae H aerem itarum » ? 65. Sara il « C ardinalis (H o stie n sis H en ricu s de S e g u sio .)». Cf. H a in , op. cit.

S959 sgg. 67. Cf. H a in , op. cit., n. 5311 sgg.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

P. Guidi, Pietro Demetrio Guazzelli da Lucca, ere.

213

68. 1 L ibrum in greco. In c a rta m em brana, copert(us) corio rubro. 69. R ecom m endationes Iohannis Y rchani (?). In carta m enbrana, copert(us) corio albo. 70. 1 L ibrum in greco. In c a rta banbac(ina), squinternato, a penna. 71. 1 L ibrum in greco. In c a rta banbae(ina), a penna, copert(us) in fine corio rubro. 72. 1 L ibrum in greco. In c a rta m enbrana, sine tabulis, copert(us) carta m enbrana. 73. L ib ru m epitaffium domini A ndree B arbass(ia). In ca rta banb(acina), a p enna, sine tabulis. 74. L ibrum Iohannis T o rtelii de Aressio. In ca rta m enbrana, copert(us) corio rubro. 75. F ro n tin (u s?) ab reviatores in latinum . In c a rta m enbrana, a penna, copert(us) corio rubro. 76. Libr(i) B ernardi de F urliv o . In c a rta banb(acina), a stam pa, sine ta­ bulis. 77. Marci T ulli Ciceronis ad Q uintum fratrem , a stam pa. In ca rta banb(acina), cum tabulis, copert(us) corio rubro. 78. Com pendium fra tris Thom e, de Sacram ento Corporis Cristi. In carta banb(acina), copert(us) corio rubro. 79. Epistole Nicolai P erotti. In c a rta banb(acina), a penna. 80. Orassion(es) Dionis de L audibus Eloquentie. In ca rta banb(acina), a stam pa, copert(us) corio rubro. 81. 1 L ibrum in greco. In c a rta banb(acina), copert(us) quorio albo. 82. Stasio. In ca rta banb(acina), copert(us) corio viridi, a penna. 83. Libr(i) E tim ologiarum . In c a rta m enbrana, de quarto, a penna, cum tabulis, in fine copert(us) corio albo. 84. B ovetii Romani, De T rin itate. In c a rta banb(acina), sine tabulis. 85. De A ventu Domini N ostri. In c a rta m enbrana, cum tabulis, a penna. 86. T ranslassio beati Ruffini de greco in latino, a stam pa, sine tabulis. sq u in tern ato . 87. Le Deche di Livio, a stam pa, copert(us) corio rubro. 88. A nselm ns episcopus, De vario ritu . In ca rta banbfacina), a penna, copert(us) c a rta m enbrana. 73. B arbazza. D i lu i scrive il F an tu zzi, Notizie degli Scrittori Bolognesi (1781) t. I, p. 343 sgg., ma non m i pare che fr a le sue opere note sia il oc Liber Epitaffium >'. T r a tta si di « E p ita ffi» in su o onore? V. F a n t u z z i , p. 347, note. 76. In H a in , op. cit. non com parisce un « B ernardus de F u rlivo ». 80. Y. H ain , op. cit., n. 6241 (?). 82. « S ta tiu s ». 83. (Isid ori). 84. « B o etii ». 86. ((T ran slatio H istoriae E u seb ii? » Non pare che vi sia dubbio; v. H ain, op. cit. * 6708 sgg.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

214

Miscellanea F r. Ehrle . V.

89. Flor(es) S en ten tiaru m beati Thome, a penna. In carta banb(acina), copert(us) ca rta m enbrana. 90. P refatio A m brosy m onaci. In ca rta m enbrana, copert(us) corio ru b ro ; in tine Laersi Diocinis. 91. Persiano. In ca rta m enbrana, |cum tabulis, in tine copert(us) corio viridi. 92. C onm entarium Iohannis A retini, de O rtografia. In carta banb(acina), a penna, coperto corio rubro. 93. Q uin tern etti 2, uno in greco, et altero in latino, sine tabulis. 94. C ronacha auto ris in certi, a penna, in ca rta banb(acina), copert(us) corio rubro. 95. L attansio. In ca rta banb(acina), a penna, copert(us) corio rubro. 96. De preparassione Misse. In ca rta m enbrana, a penna, in lettere grosse, sine tabulis. 97. Porfirio, a penna. In c a rta banb(acina), cum tabulis, copert(us) in fine corio albo. 98. E assionale divinorum officiorum, a penna. In carta banb(acina), cum tabulis. 99. Liber, de Sonno sapientis. In carta m enbrana, copert(us) corio rubro. 100. N ic(olaus?) P ero tti a P ierum Perotti. In carta banb(acina), a stam pa, copert(us). corio rubro. 101. Lib(er) Tuccididis. In c a rta m enbrana, copert(us) corio paonasso. 102. L ibrum in c a rta banb(acina), a penna; qui in cip it: Beatus qui cu­ stodit verbum, profesie, sine tabulis. 103. 1 L ibrum in ca rta m enbrana, sine tabulis; qui incipit: Quatuor su n t testamenta. 104. 1 L ibrum a penna, in c a rta banb(acina); qui incipit: Cristoforus Scarpa (?). 105. 1 L ibrum de q uarto foglio, in carta banbac(ina), a penna; qui incipit: Reverendissim o; copert(us) corio nigro. 106. P alladius, de ag ricu ltu ra, iustus (?) Rom. (?), sine tabulis. 107. Libr(i) Fisicorum . In ca rta banb(acina), a penna, cum tabulis, in fine copert(us) corio rubro. 108. L ibrum Bi^areonis C ardinalis Niceni, a stam pa, copert(us) corio nigro. 109. L attansio firmiano. In c a rta banb(acina), a stam pa, copert(us) carta m enbrana. 110. Lib(er) confession(um) sancti A ugustini, a penna, copert(us) corio albo. 90. 91. 92. 100. 108. 109.

A m brosii (T raversari) m onachi (C am aldulensis) — « D io g e n is L a e r tii» . P riscian o? « Ioannis (T o r te lli)» v. il n. 74. « P yrrhum P e r o tti» ; cf. H a in , op. cit., n. 12636. « B e s s a r io n is ». Cf. H a in , op. cit. * 3004 sgg. « L a c ta n tiu s (L ucius C oelius F irm a n u s)» . V. H a in , op. cit. * 9 8 0 6 sgg.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

P. G uidi, Pietro Demetrio Guazzetti da Lucca, ecc.

215

111. Epistole sancti Leonis Pape. In c a rta m enbrana. copert(us) carta m enbrana. 112. 1 L ibrum , qui d ic itu r P a r(v a N aturalia) m edii (?) A ristotelis. In carta m enbrana, de quarto , copert(us) corio rubro. 113. 1 L ibrum , qui d ic itu r T ra tta tu s D ivers(i ?), in quinterno, sine tabulis. In ca rta m enbrana. 114. 1 Librett(o). In c a rta m enbrana, de quarto, sine tabulis; qui incipit: Orassion(es) m at(utinae?). 115. Conm entum sup er singul(as) A ttanasy, de q u arto , copert(us) carta m en­ brana, copert(us) c a rta banb(acina), a penna. 116. Lib(er), seu T ra tt(a tu s) mod(um ) creandi Papam . In ca rta m enbrana, de quarto, cum tabulis. 117. 1 L ibrett(o). In c a rta m enbrana, de q u a rto ; qui in c ip it: Commissio nobis, etc., copert(us) corio albo. 118. 1 L ib ru m in c a rta m enbrana, squinternato, a penna, in quinque q u in te rn i; qui in c ip it: De diversis, et de negotiis fa m ilia rib u s; sine tabulis. 119. 1 L ibrettum . In c a rta m enbrana, in q u arto fol(io); qui in c ip it: Do­ m ine sancte, sorca (?); sine tabulis. 120. 1 Librett(o) In c a rta m enbrana, in q u arto fol(io), super Salmis, sine tabulis. 121. B rev iariu m vetustissim um . In c a rta m enbrana, sine tabulis. 122. T estus flloqofle com pletus. In c a rta m enbrana, copert(us), corio albo. 123. Epistole Ciceronis, a penna. In c a rta banb(acina), coper(tus) corio nigro. 124. E x tra tt(u s ?) ex certis et v ariis auctoribus, in folio, a penna, copert(us) ca rta m enbrana. 125. Strabon, de situ orbis, in form a copert(us) corio rubro. 126. Plinius, de n a tu ra li storia. In c a rta banb(acina), a penna, copert(us) corio rubro, in fol(io) reali. 127. A ugustin(us) de C ivitate Dei, in forma, eopert(us) corio rubro, in fo(lio) reali. 128. La Bibia. In ca rta m enbrana, in forma, copert(us) corio albo, in due volum i m iniati. 129. 1 L ibrum , in form a; qui in c ip it: B ernardus N erlus F lorentinus, copert(us) corio rubro. 130. Libr(i) de p otestate Pape. In c a rta m en b ran a et p artim banb(acina), a penna, copert. corio rubro. 131. Libr(i) M arronis vite, in forma, in c a rta banb(acina), copert. corio ru b ro 115. « A th a n a sii super sin gu las (E p isto la s P a u l!)» ? C ioè: . Instrum . 2-a.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Pio Cenci, L’Archivio della Cancelleria della Nunziatura Veneta

277

teresse storico. Come vedremo non tutte le case soppresse possede­ vano il loro archivio: altre invece, oltre il proprio, avevano accolto già quelli d’altre chiese, in precedenza ad esse incorporate, onde il numero degli archivi che abbiamo, non coincide con quello delle delle case soppresse. Un secondo fondo ho io trovato nell’archivio della Cancellarla della Nunziatura di Venezia, che designo col titolo « fondo Toscano». Si tratta di nove archivi, più o meno frammentari, che riguardano Siena, S. Giminiano, S. Miniato e Lucca; quale via abbian seguito questi documenti nel venirsi a congiungere in Venezia con l’ar­ chivio della Cancelleria della Nunziatura non son riuscito a sa­ perlo: però anche essi hanno la propria importanza ed accrescono il pregio della raccolta già per sè tanto importante. Da queste poche notizie storiche, si deduce quindi che l’archivio di cui mi occupo è diviso in tre Sezioni : I. Archivio della Cancelleria della Nunziatura di Venezia. II. Archivio delle tre congregazioni soppresse. III. Archivio del fondo Toscano.

Riordinamento degli Archivi. Invano ho cercato un catalogo ad inventario di questo archivio. Nè le carte nè i manoscritti dell’archivio proprio della Cancelleria della Nunziatura, nè quelli dei monasteri soppressi e dei fondi To­ scani possiedono un proprio inventario o indice. Se si eccettuano gli inventari che noi possediamo isolatamente per qualcheduno dei fondi monastici, anteriori alla soppressione, noi possiamo dire che tutto questo materiale storico è giunto a noi senza una minima traccia di guida. Non già che un giorno abbiano essi mancato di una nota di collocazione. Possiamo stabilire con certezza, dietro le traccie che ne restano nel dorso dei volumi e delle pergamene, che ogni sin­ golo archivio era stato ordinato, e che probabilmente aveva avuto il suo indice o inventario corrispondente. Ma di questi indici pochi sono pervenuti a noi : 1 e quindi le note tergali valgono solo a farci 1 ACNV. In realtà abbiam o un indice solo com p leto! Un «R epertorium scrip tu raru m » d el secolo x v i, d i S. G iorgio in B raida. Abbiam o invece va rii « C artolari », i più fram m en tarli, m eno ch e quello d i S. M aria « de Bono Iesu »· di V enezia, che porta tra scritti tu tti i docum enti d e ll’archivio.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

278

Miscellanea Fu. E hk le . V.

desiderare quelli perduti, o al più, ad individuare il monastero cui appartiene un dato documento o volume. Dopo la soppressione degli Ordini suaccennati, e molto più dopo il trasporto dell’ archivio a Ronm, il disordine è divenuto caotico poiché son stati confusi fra loro oltre trenta archivi e parte di archivi dividendo il tutto solo in due sezioni: a) pergamene; b) carte o volumi. Aperto l’Archivio Vaticano agli studiosi, si cercò sistemare un poco tutto questo materiale. Per i volumi e fascicoli fu dato inca­ rico all’ avvocato Aiuti di redigere una specie di inventario. Egli esegui il suo compito con diligenza, ma non con la stessa capacità. Lasciando i volumi alla rinfusa, come gli capitavano per mano, senza distinzione di materia, segnò in ciascuno un numero progres­ sivo e i due termini estremi cronologici, dando una breve indica­ zione del contenuto in un duplice indice: l’uno cronologico e l’altro alfabetico. Questi indici a scheda per ciò che riguarda i volumi sono sufficienti, non però per le miscellanee sul cui contenuto, tolto l'estremo cronologico, non ci dicono alcunché. Più grande è stata la confusione nel raggruppare i volumi ri­ guardanti gli archivi monastici delle congregazioni soppresse. L’Aiuti ha cercato distinguerli fra loro, e in gran parte ci è riuscito, quan­ tunque non sempre ; però non avendo egli ben conosciuta la divi­ sione delle case a seconda delle congregazioni cui esse appartene­ vano, ne è venuto, che ha attribuito a molte il materiale che spettava ad altre. Però non è stato difficile correggere questi errori, come pure è stato indispensabile cambiare la cifra romana con cui son distinti i monasteri, sostituendola a seconda della congregazione cui questi appartengono. Per 46 volumi poi, i più importanti, spettanti alle vàrie case come pure alla Nunziatura Veneta, ci ha lasciato un indice esatto e minuto il compianto Mons. Melampo custode dell’Archivio Vaticano. 1 A lui fu pure dato l’incarico del riordinamento delle perga­ mene. Egli volle darci un’idea precisa dello stato in cui le trovò, riproducendo in fotografia la cameretta ove quelle erano riunite : si vede un miscuglio di documenti arrotolati, piegati in fasci, chiusi in sacchette, o raccolti in scatole. Nel riordinare questo materiale egli studiò di identificare i varii fondi donde proveniva. Il tempo

1 E gli d istin gu e i m onasteri con una cifra rom ana : p. es. : S. P ietro in Oliveto. II ; S. G iorgio in B raida, V II ; S. G irolam o di T reviso, X.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Pio Cenci, L’Archivio della Cancelleria della Nunziatura Veneta

279

che vi consacrò fu molto, ma spesso egli si perdette in ricerche esulanti dallo scopo: lasciò un ricordo dell’opera sua con le cosidette 'pergamene storiche, cioè con l’aver scelto e fatto redigere il regesto di circa settecento documenti (bolle pontifìcie, diplomi vescovili e ducali) che formavano come il nucleo storico dei singoli fondi mo­ nastici. Volle anche riordinare il fondo « S. Pietro in Olivete » ma il lavoro non fu completato, nè eseguito con molta esattezza. L’opera sua fu proseguita da Monsignor Serafini, che portò il numero delle pergamene storiche a oltre novecento. Un altro piccolo fondo, quello di S. Pietro in Castello (Verona), fu studiato dal Prof. Cipolla ed indi, ordinato cronologicamente, ne fu fatto l’indice. Ammalatosi il Melampo, nel 1920 fui io incaricato del riordinamento di questo archivio. Io cominciai col redigere a schede l’indice delle singole pergamene 1 e dei volumi. In questo lavoro paziente fui coadiuvato dal cav. Herzen e più ancora dal Prof. Nardoni dell’Archivio, i quali eseguirono molte schede con esattezza veramente commendevole. Compiuta la redazione di questo schedario-indice, per le pergamene e dello schedario-inventario per i fascicoli e per i volumi, ho tentato la ricostituzione dei singoli fondi archivistici. A ciò mi han servito di base, oltre il contenuto dei documenti, le loro note archivistiche dorsali: e in questo com­ pito delicato spero esser riuscito abbastanza bene. Dubbi, certo, ne restano tutt’ora. Così, ad esempio, è certo che una stessa mano ha segnato le sue note a tergo delle pergamene di s. Giorgio in Alga, di s. Maria dell’Orto e di s. Giorgio in Braida. Quando il contenuto di un documento non era chiaro, restava pure incerto a quale dei tre archivi abbia esso appartenuto. Fortunatamente questi casi non sono molto comuni. Però alle volte nè la materia del documento, nè le note dorsali mi han dato alcuno aiuto. In questi casi, non sapendo in quale archivio collocare questi trovatelli, io li ho ag­ gruppati sotto il nome della città dove furono redatti: sono in tutto un 1500. Terminato questo lavoro preparatorio ho distribuito cro­ nologicamente gli schedari e le pergamene corrispondenti dei singoli archivi, mettendo questi in un ordine progressivo. Oggi ogni docu­ mento riceverà la sua precisa segnatura. Cosi ad esempio l’atto con

1 La scheda porta in p rincipio: la data (anno, indizione, mese, giorno, lu ogo); un breve riassunto del dispositivo ; il nome del notavo. S i è fa tta la scheda anche d ei docum enti inserti.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

280

Miscellanea F r. E hrle. V.

cui Cadalo, vescovo di Parma, il 24 aprile 1046 cedeva i suoi beni all’erigendo monastero di S. Giorgio in Braida in Verona, porta la seguente segnatura: A rch. Canc. N u n t . V e n .

S. G e o r g i u s i n B r a i d a . XVI, n. 48.

La prima linea indica il fondo in genere: la seconda, il fondo speciale : il numero romano designa il posto che s. Giorgio in Braida tiene nella serie degli archivi della collezione; la cifra arabica ri­ sponde al numero del documento di detto archivio. Tutto il materiale poi verrà collocato in belli armadi che la generosità del Santo Padre Pio XI ha fatto costruire in un’aula ampia ed appositamente preparata per quest’archivio, che finalmente, dopo circa novant’anni, entra a far parte con dignità, della preziosa collezione degli archivi della Santa Sede. Ciò premesso passo a descrivere i singoli fondi. Archivio della Cancelleria della N unziatura di Venezia - (I). — È il vero archivio della cancelleria della Nunziatura. Esso è for­ mato di circa un migliaio di documenti, e di duemilaseicento volumi o fascicoli. I documenti son quasi tutti suppliche originali con la relativa approvazione, e Brevi da Roma trasmessi al Nunzio per l’esecuzione delle suppliche. I più antichi sono del sec. xv finale, sotto la legazione di Nicola Franco vescovo di Treviso. I più invece si riferiscono al sec. xvi (seconda metà) ed al xvii. Indubbiamente le lacune sono molte: mancano, ad esempio, i Brevi con cui Cle­ mente IX incaricava il Nunzio Trotti dell’esecuzione della soppres­ sione delle congregazioni nel 1668. Per il sec. xvm poi non abbiamo che rari documenti. Alle volte se ne trovano inseriti negli incarti dei processi, ma son rari: indubbiamente però molti, forse la più gran parte, sono andati perduti. Molto ricca è invece la sezione dei volumi o fascicoli. Possono essi pure venir divisi in due grandi serie, i registri di cancelleria ed i registri dei processi. I registri di cancelleria cominciano con la metà del sec. xvi (1550-1555) e giungono sino alla soppressione della Nunziatura stessa. Essi si di­ vidono a seconda della materia cui appartengono in libri a) A c to ­ r u m , b) M a n d a to r u m , c) R e la tio n u m , d) C ita tio n u m , e) C o m m is s io ­ n u m , f) T e s tiu m , g) P r o v is io n u m . Però questa divisione che fu osservata con certa esattezza in principio, andò lentamente sparendo

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Pio Cenci, L ’Archivio della Cancelleria della Nunziatura Veneta

281

e restarono solo due o tre titoli. I più numerosi sono i volumi Acto­ rum (actiones iudiciales) di cui alle volte se ne hanno due o tre nello stesso anno. La serie di questi registri finiva ad ogni cambia­ mento di Nunzio, per ricominciare di nuovo col suo successore. Al giungere poi del nuovo Nunzio, si iniziava il primo volume degli « actorum » trascrivendone i Brevi con cui il Pontefice dava al proprio rappresentante politico, facoltà giurisdizionali straordinarie per il territorio dove era accreditato. Tutti questi registri, circa 600 volumi, formano la prima parte dei volumi dell’Archivio della Cancelleria. Mantenendo il metodo usato già nella Cancelleria stessa, di aggruppare cioè tutti i registri di un Nunzio, facendoli seguire da quelli del successore, ho anche io ordinato questo materiale secondo l’ordine cronologico dei nunzi, unendoci anche i protocolli dei pro­ cessi svoltisi sotto di essi, e che formerebbero la seconda parte di questo materiale archivistico, il quale è già ricco nei primi del sec. xvi ed ha incarti pure del sec. xiv. Non si avrà il rigorosissimo ordine cronologico ; ma d’altra parte viene rispettata la collocazione che i volumi ebbero nell’Archivio di Venezia. Non sarà superfluo notare che nei protocolli dei processi spesso occorrono notizie o documenti storici preziosi. Cosi -in un processo di S. Maria in Organo di Verona ho trovato copia delle bolle di Pelagio II, di Giovanni XIX e di Alessandro III date a detta chiesa.1 In un altro processo dei monaci Basiliani di Venezia ho trovato una copia del sec. xvn del testo greco della vita del fondatore s. Bar­ tolomeo e un frammento della vita di s. Elia Spilioti dello stesso ordine, desunta « ex communi volumine Biblioteche praedicti mo­ n asterii».12 Si trovano inoltre, benché pochi, degli inventari di codici e qualche altro documento sui libri, che ho creduto bene di segnalare e pubblicare in Appendice, per ragione del loro interesse e del carattere della Miscellanea Francesco Ehrle. Archivi delle Congregazioni soppresse. Il numero di questi Archivi non può determinarsi con precisione : l’Aiuti ne enumera 40; Melampo ne aveva notati 2 5 .3 Monsignor

i

1 ACNV., I, fa se. (v. s.) 1532, 1533. 2 Ibid. fa se. (v. s.) 1531. 3 In una n otizia su q u esti fo n d i m on astici da lu i d ata per il periodico Italia. Cfr. periodico cit., tom o I, fase. I, p. 91. P ietroburgo, 1907.

Rosalia

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

282

■Miscellanea F r. E h r l e . V.

Serafini ne ha identificati nelle sue schede storiche, ben 72; io ho creduto doverne limitare il numero, perchè di quelli notati dall’Aiuti, o dal Serafini, alcuni serbano solo rari documenti, che possono co­ stituire un piccolo frammento, ma non un archivio organico: di questi do solo una concisa indicazione. Precedono gli archivi dei canonici di S. Giorgio in Alga. Sono in tutti 16, più alcuni frammenti di altri pochi. Su questa congre­ gazione abbiamo un prezioso lavoro edito un ventennio prima della soppressione di Clemente IX, e che io citerò ripetutamente in questa notizia: 1 CANONICI SECOLARI DI S. GIORGIO IN ALGA DI VENEZIA Archivio di s. Giorgio in Alga di Venezia - (II). — Delle tre congregazioni soppresse da Clemente IX la prima era appunto quella dei canonici secolari simul commorantium di S. Giorgio in Alga. Questa congregazione, come abbiamo visto, possedeva nel do­ minio veneto, al tempo della soppressione, dieci canoniche. Fra tutte precedeva quella di S. Giorgio in Alga, che ne era la casa matrice, quindi anche il suo archivio deve avere la precedenza in queste memoria. La chiesa di S. Giorgio in Alga è situata in un’isoletta della Laguna Veneta, che per le numerose alghe che vi respinge il mare ne ha preso il nome. In origine la chiesa avrebbe appar­ tenuto ai Benedettini. Il Flaminio crede che durante la loro per­ manenza essa sia stata ampliata e consacrata da Marco Michele, Vescovo Castellano (a. 1228).12 Ritenevasi che nel sec. xiv, abban­ donato il monastero dai Benedettini, ivi si fossero raccolti altri reli­ giosi, i quali seguendo la regola di s. Agostino sotto la direzione del B. Lorenzo Spagnolo, abbiano poi dato origine alla congregazione detta Genovese a. 1350 che ebbe il titolo di Congregatio B. Lau­ rentii in Alga Venetiarum. 3 Però il Saianello non dice che abbiano abitato la chiesa di s. Giorgio, ma quella « s. Augustini in insula « s. Georgi ». E in realtà i documenti che abbiamo escludono non solo questo, ma pure resistenza del monastero benedettino, parlan­ 1 S. P. Utini, 1642.

T o m a s in i ,

2 T o m a s in i , p. n u m e n tis illu s tr a ta e ,

3 Ofr. tr i d e P is is ,

A n n a le s

C a n o n ic o r u m

S e c u la r iu m

48. C fr. F la m in io Cobnelio , E c c l e s i a e Venezia 1749, vol. VI, p. 57 ss.

S a ja n e l l u s , H is to r ic a M o n u m e n ta

8.

Q e o r g ii

V e n e ta e

in

A n tiq u is

A lg a ,

M o­

o r d in is 8 . H ie r o n im i C o n g r. B . P e ­

p. 115.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Pio Cenci, L’Archivio della Cancelleria della Nunziatura Veneta

283

dosi già nel 1211 di una canonica ivi esistente1 a capo della quale eravi un priore. Siccome di lui si trova una memoria nel 1174 è da presumere che fin d’allora esistesse la canonica. 12 Di essa si ha traccia sicura sino al 1224, e forse fino anche al 1233.3*Da allora al posto della canonica trovasi un monastero retto anche esso da un priore, ed invece dei « canonici » son ricordati i « fratres mo« naci Sci Georgi ». 1 Però non ostante questo brusco cambiamento di espressioni, in san Giorgio in Alga non era avvenuta alcuna ra­ dicale trasformazione; anche sotto una diversa denominazione la vecchia canonica proseguiva la sua vita di virtù, rinsaldata con una modificazione nella regola, che si dovè compiere fra il 1224 ed il 1238: probabilmente era la regola agostiniana che era stata ivi in­ trodotta, e che aveva pure causato il cambiamento di nomi.1 Che la regola ivi introdotta fosse l’agostiniana risulta da un documento posteriore.5 Nei primi del sec. xv però la vita religiosa era venuta davvero spegnendosi, cosicché, il 15 marzo 1403, Bonifacio IX con bolla ad Angelo Corrario « episcopo Chysamensi » (Chisamos), lo incaricò di una nuova riforma della vetusta canonica. 6 II Corrario eseguì l’ordine e trovato in s. Giorgio solo il priore con due fra­ telli laici, soppresse addirittura l’assottigliata famigliuola e la sostituì con una « collegiata canonicale di sacerdoti secolari conviventi as­ sieme » cui dette i propri statuti, e la cui istituzione rese pubblica con istrumento del 30 ottobre 1404.7 Il riformatore Corrario il 30 novembre 1406, saliva la Sede Apostolica con il nome di Gregorio XII. La sorte della nuova riforma era assicurata: egli la confermò 8 e ne favorì la diffusione in altre città. Fra i primi aggregati eranvi uomini esimi come Antonio Cor1 ACNV. II, is ti-. 6 m aggio 1211. I l lettore scuserà s e ancora non dò il nu­ mero preciso dei sin goli docum enti, lavoro che riserbo a lla chiusura del riordi­ nam ento fa tto : però per ritrovare q u alsiasi docum ento è sufficiente il numero di arch ivio e la data. 2 Ibid. istr. 9 m aggio 1174. 3 Ibid. istr. 23 aprile 1224 e v. intr. m adio (5 m aggio) 1233. * Ibid. istr. decem bre 1238. 5 Ibid. in una bolla d i B o n ifa cio IX . 15 m arzo 1397, d icesi : « conventus S. G eorgi d e A lga de V en etiis ord in is S. A u g u stin i» . 8 Ibid. in serto in istr. 30 ottobre 1404 e nella bolla di Gregorio X II del 2S m aggio 1407, cfr. T o m a s in i . 22-36. D at. R om ae a. S. P. Id. mar. anno XV (1403). 7 ACNV. I I , is tr . c it. ; T o m a s in i , ibid. 8 ACNV. I I bulla G regorii X II, D at. R om ae (a. S. P .) V. K al. iu n ii (28 m ag­ gio) an. I. (1407). T om asini , p. 41.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

284

Miscellanea F r. Ehrle . V.

rario, Gabriele Condolmario e Lorenzo Giustiniani. Di questi, i due primi Gregorio stesso innalzò alla porpora, l’uno come Arcivescovo di Bologna e l’altro come Arcivescovo di Siena; quest’ ultimo alla sua volta ascese il trono pontificio col nome di Eugenio IV .1 È il periodo aureo della nostra congregazione e quindi del nostro archivio. Da questo momento esso può dividersi in due sezioni : La prima che va dalle origini alla riforma del Corrario, (a. 1148-1404); la seconda che da questo momento giunge alla soppressione della congregazione compiuta nel 1668. (a. 1404-1468). La prima parte è intieramente inedita: del sec. xn abbiamo solo due documenti, 105 ne abbiamo per il sec. xm , 30 per il sec. xiv. Da queste carte risulta chei possedimenti della canonica erano in «C am polongo malori» in « Lentulis » in < Sco. Angelo » in « Saccis » (territorio di Padova) in « Ronchis de Carpenedo » (Treviso). I beni del Padovano erano livellari del Vescovo di Padova.12 La seconda parte abbraccia circa 600 documenti; essa fu sfruttata dal Tomasini che pubblicò il suo lavoro prima della soppressione di Clemente IX, ma molti e pre­ giati documenti restano tuttora inediti. A questi vanno aggiunti alcuni pochi volumi. Sono un chartularium merribr. del sec. xvi, alcuni libri di introito ed esito dei sec. xv-xvi, e qualche protocollo di processi dei sec. xvi- xvii. Indubbiamente una gran parte deve essere andata perita. Per la storia della biblioteca di detta casa pubblico in appendice un inventario di sacrestia (a. 1400) e due atti notarili. (Vedi documenti I-HI). Archivio di S. Maria dell’Orto di Venezia. - (III). — I ca­ nonici di S. Giorgio in Alga possedevano in Venezia un’altra casa, quella di S. Maria dell’Orto. Questa chiesa era stata edificata dalla confraternita « Scholae mercatorum » 3 o « fratalea seu schola S. Cristophori»;4 essa la cedette all’Ordine degli Umiliati che pagavano per ciò un canone annuo a detta ) S erlis ; c) T u scu lan o; d) V allibus ; e) Gargnanum. 3 10 ottobre 1096. Iveiir, I t a l i a P o n t . , loc. cit. 4 Km i r , Goti. N (teli r i d i . 1903, p. 561. ed Italia P o n t . V II1, p. 319.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Miscellanea F r . E h r l e . V.

288

« mano » .1 Però è certamente andata perduta una parte più antica, essendo molto anteriore al sec. xi, come abbiamo visto, l’origine di questo monastero benedettino. Era esso costruito in vetta al monte Ursino presso Serie o Serles. Secondo gli Annales B rixienses12 sa­ rebbe stato eretto dal re Desiderio ; Luchi ritiene invece che lo co­ struisse un vescovo di Brescia. Nulla sappiamo di preciso essendo molto posteriori i documenti che abbiamo. Questi poi, lacunosi an­ cora nel secolo x i 3 serbansi al compteto per i secoli xii, xm e xiv, al qual tempo appartengono i più. Su la fine di quest’ultimo secolo, il monastero era molto deperito, tanto che i monaci lo abbandonarono e si trasferirono a quello di S. Brigida « ob aedificiorum eiusdem monasterii (S. Petri), guerrarum causa desolationem et ruinam » .4 Anche i documenti allora diventano più rari, finché poi finiscono del tutto con l’unione di S. Pietro in Monte alla canonica di S. Pietro in Oliveto. I volumi manoscritti sono pochi e come di consueto gli « Introitus et exitus » e qualche « Chartularium » del sec. xvi. c) A r c h i v i o d i S. B r i g i d a . - (VI). — È il terzo dei tre archivi che formavano quello di S. Pietro in Oliveto. La chiesina di S. Bri­ gida era una semplice cappella con un sacerdote per rettore. Il do­ cumento più antico è del 1133 e gli ultimi sono della fine del sec. xiv (1386) nel qual anno avvenne l’unione di S. Brigida a S. Pietro in Monte.5 Tutto l’archivio consiste in 59 documenti dei secoli x i i - x i v . A r c h iv i

di

S a n t ’A

g o s t in o

e

dei

Ss. F

erm o

e

R u s t ic o

di

V i­

(VII-VIII). — Il primo di questi due conventi è detto nelle carte « Locus Sci Augustini prope V icentiam ».6 Esso trovasi a due chilometri da Vicenza, fondato da fr. Giacomo « qd. Cadi de Vico «Felicis », che prese l’abito di sant’Agostino il 26 luglio 1310, ed ini­ ziata la costruzione della chiesa nel 1322, la condusse a termine nel 1352. Al 1326 appartiene il primo documento del nostro archi­ vio; in quello si parla del convento come bene costituito7 cosicché cenza.

-

1 ACNV. V, istr. V. K al. octobris (27 settem bre). 2 D ist. IV, e. 89, M uratori 1. c. 3 D e l s e c o lo x i m a n c a u n

p riv ile g io d i E n r ic o

* ACNV. V, istr. 9 settem bre 1435. 5 ACNV. V I, l ’atto origin ale d ì unione solo una copia. 6 ACNV. V II, istr. 20 gen n aio 1330. 1 Ibid. istr. 18 novem bre 1526.

è

II,

Stu m pf

2437.

andato perduto: se ne possiede

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Pio C en ci , L’Archivio della Cancelleria della Nunziatura Veneta

289

è presumibile che qualche documento anteriore sia andato perduto. La vita della famiglia agostiniana fu di breve durata perchè tro­ viamo che detto convento su la fine del sec. xiv era stato unito da Urbano VI assieme a S. Maria « de Monte Summano » all’Ospedale di S. Giovanni dell’Ordine Ospitaliere, però anche quest’unione fu ostacolata dal vicario vescovile di Vicenza e dette luogo ad un pro­ cesso. 1 A questa chiesa era stato già unito il priorato dei Ss. Fermo e Rustico di Leonico, le cui rendite ascendevano a 1000 ducati d’oro.12 La chiesa dei Ss. Fermo e Rustico situata sulla vetta del colle di Lonigo, era un antichissimo priorato benedettino. Il monastero era di diritto e proprietà della Santa Sede, leggendosi nel lib e r C en suu m « Ecclesia Sci Firmi et Rustici II morabotinos.3 II documento più antico che di questo abbiamo è del sec. xi; in esso si parla di un « Rusticus... miles et consors ecclesiae sanctorum Firmi et Rustici » il quale andando a Roma era stato ucciso per via, ma che nel suo testamento lasciava « unam massariciam praedictae ecclesiae in praedicto loco Leonico et Braida... >.4 In un istrumento del 1125 si parla di un « Rufinus monacus custos et ordinator ecclesiae Ss. Firmi et Rustici » . 56Nel sec. x i i i comparisce il « prior monasteri S. Firmi » , 0 denominazione che dura sino ai primi del sec. xv, nel qual tempo torna il duplice titolo * Ss. Firmi et Rustici ». Nel 1407 entrambi le chiese di Sant’Agostino e dei Ss. Fermo e Rustico furono cedute da papa Gregorio XII a Lorenzo Giustiniani.7 Da allora il monastero Agostiniano cessò, ed in ambedue le case si costituirono i canonici di S. Giorgio in Alga. Nel 1412 il Giustiniani rinunziò al priorato delle due chiese ed al suo posto venne eletto Luca d’E ste.8 La Chiesa dei Ss. Fermo e Rustico era però fatiscente, quindi non ostante le riparazioni vi si stabilirono solo pochi canonici. Degli archivi, quello di s. Agostino ha solo un 200 documenti che vanno

1 Ibid. istr. 29 lu glio 1392. 2 M anca l ’a tto d i u nione : è ricordato però n ella bolla segu en te d i Gre­ gorio X II. V. n ota 3. 2 Ed. F abbe -D u c h e s n e I 132, I I 115 ; era membro del m onastero « S. Bened icti super P ad u m », cfr. K eh b ., V IP , p. 147. < ACNV. V i l i , istr. I l i K al. m artii (27 febbraio), 1053. 5 Ibid. istr. 6 agosto 1125. 6 Ibid. istr. 3 febbraio 1200. 7 ACNV. V II, bulla G regorii X II, dat. Senis., I I id. septem b. (14 settem bre) an. I (1407). » ACNV. V i l i , istr. 15 gennaio 1412.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

2'JO

Miscellanea F r . E hrle. V.

dal 1326 al 1618,1 l’altro dei Ss. Fermo e Rustico ha 656 docu­ menti, dal 1053 al 1667. 12 Di questi, 350 appartengono al priorato benedettino ed altri 306 alla canonica di S. Giorgio in Alga. Potere individuare i documenti dei due archivi non è stato sempre facile : alcuni documenti portano una numerazione comune ; altri, che cer­ tamente appartengono ad uno dei due archivi, non ne portano alcuna. Quella stessa enumerazione trovasi anche in documenti che per il contenuto non appartengono a nessuno dei due fondi: questi ultimi io li ho uniti, mettendoli però in appendice : essi sono in tutto altri 128. I volumi manoscritti sono come altrove solo libri di ammini­ strazione « renovationes livellorum (sec. xvi), Chartularia, Permuta* tiones, Affictus, Locationes, descriptio fundorum » dei sec. xv~xvii. Pregevole un « Chartularium membranaceum » della Chiesa dei Ss. Fermo e Rustico (1221-1225) e il frammento di un secondo del sec. xm. Per i registri di amministrazione l’archivio più ricco è ap­ punto questo dei Ss. Fermo e Rustico. Ricordo infine un inventario dei libri donati alla canonica di s. Agostino nel 1443 da Cristoforo di s. Marcello Vescovo di Rimini. (Vedi appendice n. v i i ). d i S. R o c c o d i V i c e n z a e d i S. G i o v a n n i d i B a l ­ - (IX-X). — Nel 1465 una peste fierissima infestò l’Italia : i cittadini di Vicenza fecero voto di erigere una Chiesa in onore di s. Rocco. Costruita la Chiesa deliberarono affidarla ai canonici di S. Giorgio in Alga. 3 Questi allora si accinsero alla costruzione del nuovo convento. Il doge Agostino Barbarigo dette loro un diploma « quum vocati fuerint a comunitate Vicentiae ad habitandum ac in « divinis deserviendum in ecclesia s. Rochi novissime constructa in « suburbio portae Novae et ibidem aedificare intendant monaste« rium ». 4 L’archivio comincia appunto da questo momento e giunge al 1660, 5 ha in tutto 143 documenti. Per la storia dell’archivio va notato un atto di Pio IV che : « mandat vicario generali Episcopi « Vicentini quod.... excomunicationem proferat contra occultantes et « non restituentes instrumenta et scripturas dicti monasteri utili« tatem concernentia » e particolarmente una transazione con « Io« hanne Iacobo de Pangeriis » per le terre di Colonia, documento che

A r c h iv io

d a r ía

1 ACNV. V II, istr . 18 giugno 1618. 2 AONV. V i l i , istr. 1 febbraio 1667. 3 T o m a s in i, p . 3 7 9 .

4 ACNV. IX , diplom a 10 lu g lio 1488. Cfr. su ciò g li istrum enti, 25 gen­ n aio 1490, 3 m arzo 1491, e la pian ta d el convento (sec. x v i). Ibid. istr. 7 aprile 1660.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

P io Cen ci , L’Archivio della Cancelleria della Nunziatura Veneta

291

ora non esiste più. 1 I volumi manoscritti sono pochissimi, qualche registro di locazione, 3 giornali e qualche processo. Alla Chiesa di s. Rocco nel 1520 fu unito il monastero degli Umiliati di S. Giovanni di Baldaria X .12 Questo monastero era già fiorente nel 1223. 3 In un istrumento del 1228 dicesi : « prò fratribus « et sororibus domus humiliatorum de Baldaria » ,4 in altri « humi« liatorum et humiliatarum » ,5 « fratres et sorores domus et collegi « humiliatorum de Baldaria ». 6 Dei « fratres et sorores » si parla per l’ultima volta in un istrumento del 1287 ; da allora son ricordati solo i « fratres humiliatorum » o i « fratres monasterii humiliatorum ».78 Erano essi retti da un priore, e più tardi da un proposto. Quando Leone X li soppresse, fece questo perchè i canonici di s. Rocco « nuper ipsi cum magno sumptuoso opere construere cepererunt » s la loro Chiesa, nè avevano mezzi per compiere questo edificio. Adriano VI confermò la concessione di Leone. L’archivio di circa 190 documenti è del tempo degli umiliati: il più antico, è del 1216; il più recente, del 1540. Poiché questo con­ vento, dopo l’unione con s. Rocco cessò di esistere, ne seguì di neces­ sità che pure l'archivio si arrestasse. I libri amministrativi sono quasi tutti periti, resta solo qualche frammento degli « introitus et « exitus », e numerosi incarti giudiziari. A r c h i v i o d i S. G i o v a n n i d e c o l l a t o p r e s s o P a d o v a - (XI). — Fu questa una delle prime case date ai canonici di S. Giorgio in Alga. Era pur questo un antico priorato benedettino. Su i primi del sec. xv trovavasi questo monastero « propter guerram olim existen« tem inter Venetos et Franciscum de Carraria devastatum, debi« tisque gravatum, monachis et regulari disciplina destitutum » ,9 cosicché Paolo di Portogruario, vicario di Stefano di Carrara, eletto di Padova, ottenuta la rinunzia del priore monastico, eresse la Chiesa 1 Ibid. breve P ii 14, 4 ottobre 1500. 2 ACNV. X, istr. 5 m arzo 1520, 28 m aggio 1521 ; altri docum enti riguardano un dubbio d i sim on ia ch e i canonici di S. R occo avrebbero incorso per aver fa v o rito d etta unione. Cfr. dbid. il breve d i Leone X, del 13 m arzo 1521. 3 ACNV. X , istr. 14 lu g lio 1223. 4 Ibid. istr. 27 agosto 1228. 5 Ibid. istr. 3 m arzo 1247. 6 Ibid. istr. 25 lu glio 1242. 7 Ibid. istr. 11 lu g lio 1289 e 9 gennaio 1290. 8 Ibid. bulla L eon is X d at. R om ae (a. S. P .) IX K al. ianuar. (24 deeembre) a. s. 1513. s ACNV. X I diplom a vescovile 6-7 ap rile 1406.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

202

Miscellanea F r . Ehrle. V.

in collegiata secolare eleggendovi a proposto Michele Mauroceno. Fra i sacerdoti troviamo ivi Lorenzo Giustiniani. Tue mesi appresso Albano, vicario di Padova, confermò con un suo decreto tale trasfor­ mazione riducendo il monastero « ad statum ecclesiae saecularis « collegiatae, videlicet clericorum secularium simul viventium ac «in eodem dormitorio quiescentium » . 1 Eugenio IV nel 1437 sop­ presse il monastero « S. Mariae de Lipsa Ordinis S. Benedicti » per rimuovere quelle monache « inhonestam vitam ducentes », ed in­ caricò l’abbate di s. Giustina di darlo ai canonici di s. Giovanni. 12 La Chiesa di s. Giovanni secondo il Tomasini aveva avuto prima il titolo di s. Giovanni Evangelista. Da i documenti di archivio del se­ colo xiii (una ventina) risulta realmente che questa Chiesa aveva avuto prima il titolo « s. Iohannis Evangelistae de Padua ». 3 Come archivio è uno dei più poveri, perchè manca la più parte dei do­ cumenti del periodo benedettino; anche quelli del periodo dei cano­ nici son pochi, perchè nel 1513 dovendosi munire di mura la città di Padova, furon distrutti gli edifici non militari, fra i quali s. Gio­ vanni Decollato, i cui beni e diritti passarono all’altro convento di S. Maria in Avancio. L’ultimo documento è del 14 novembre 1496. A r c h i v i o d i S. M a r i a i n A v a n c i o d i P a d o v a - (XII). — Era questa Chiesa un priorato benedettino. Nel 1424 Martino V conce­ dette detto monastero a Domenico Antonio di Padova rettore della Chiesa della SS. Trinità della stessa città che venne accettato fra i monaci. 4 Nel 1458 lo stesso Domenico Antonio chiese a Pio II che concedesse detto priorato ai canonici di S. Giorgio in Alga. La do­ manda fu accolta:5 il priorato benedettino fu soppresso e la Chiesa passò ai canonici di S. Giorgio in Alga. 6 Nel 1520 fu rinnovata la 1 Ibid. diplom a vescovile 12 lu glio 1406. 2 Ibid. bulla E u gen il IV, d at. B ononiae an. In. 1436 non is septem . (5 setbre)) a. I. 1513. 3 Ibid. istr. 18 genn aio 1259 eco. : la prim a volta in cui s i parla d i s. Gio­ vanni d ecollato è in un a tto d i locazione del 15 agosto 1326. 4 AONV. X II, bulla M artini V, d at. R om ae a. S. M ariam M., V K al. octobris an. V i l i (27 settem bre 1424). 6 E ugen io IV aveva già ordinato la soppressione d i questo m onastero e la cession e ai canonici di S. G iorgio. N icolò V e C alisto I I I conferm arono ta le d i­ sposizione che era restata senza effetto, ricordato nella bolla seg. d i P io II. Ma P io II d iè corso a lla d ecision e d ei suoi predecessori. 6 Ibid. bulla P ii II, dat. R om ae a. I. 1458, X V I K al. decem . (16 novembre) ; alla bolla fu dato corso il 27 novem bre 1461, com e da istr. in detta data.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Pio Cen ci , L’Archivio della Cancelleria della Nunziatura Veneta

293

Chiesa. 1 L’archivio in parte appartiene al vecchio priorato ed in parte alla nuova canonica; le pergamene in tutto son oltre 228, le più, posteriori al 1458; l’ultimo documento è del 1621. 12 Quindi debbono certo mancare i documenti degli ultimi anni. Alla Chiesa di S. Maria in Avancio furono unite due altre: 1’ « Hospitale S. Iuliani de prope Fiumicellum paduan. dioc. » 3 unito nel 1473 da Sisto IV,4 e di cui abbiamo solo una diecina di docu­ menti, e l’altro « S. Iustinae » di Monselice, il cui archivio è nella sua totalità perduto. Dei volumi manoscritti di S. Maria in Avancio, abbiamo solo qualche libro di amministrazione dei sec. x v i - x v i i . A r c h i v i o d i S. G ia c o m o d i M o n s e l i c e - (x i i i ). — Il vescovo di Padova, Pietro Marcello, nel 1420 cedette l’antico monastero di claustrali, di S. Giacomo di Monselice, ai canonici di S. Giorgio in Alga onde vi erigessero una loro casa.5 Questo monastero è cosi de­ scritto in un istrumento del sec. xiv. « In monasterio S. Iacobi de « Monselice, posito extra fortillitium diete terre Montissilicis in burgo « per quod itur versus Este » .6 Quando il vescovo Pietro Marcello soppresse il monastero per la vita indisciplinata delle claustrali, ag­ giunse che lo dava a dei religiosi « ut ad sui primam naturam re« ducatur virorum prout alias fertur ipsum monasterium( fuisse » .7 E realmente in origine s. Giacomo non era stato un monastero di claustrali, ma un ospedale affidato a dei religiosi. Il primo documento che noi abbiamo è Patto con cui i consoli di Monselice danno a Guidone canonico di Ferrara l’investitura di un terreno per erigervi un ospedale con chiesa da dedicarsi a s. Gia­ como, onde poi l’ospedale fu detto « S. Iacobi de Monselice ». 8 Questo ebbe copiose lascite e prosperò cosi sino al 1231. In quest’anno per la prima volta si parla di un « Monasterium S. Iacobi » 9 e mentre 1 Ibid. breve L eonis X « p rò fab rica e t ornam ento ecclesiae S. M ariae in A vancio » dat. R om ae, (a. S. P.) 18 m arzo 1520, pont. an. VI. 2 Ibid. istr. 27 settem bre. 3 D etto osp ed ale nel secolo x v era già m olto povero « cu iu s fa c u lta te s ad sustentandum pauperes debiles e t p eregrinos non sn fficiu n t». D ip i, episcopi P a ­ duan. 27 settem bre 1448. 4 « T am en m anentibus oneribus h o sp ita lita tis ». B u lla S ix ti IV, dat. R om ae a. S. P. an. I. 1473, prid. non. febr. (4 febbraio) pont. an. II.

5 T omasini, p. 96, il documento manca nel nostro archivio. o ACNV. X III, istr . 30 ap rile 1345.

7 T omasini, p. 98. 3 ACNV. X III, istr. 6 m arzo 1162. 9 Ibid. istr. 25 gennaio 1231.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

¿94

Miscellanea Fu. E h iìle . V.

prima vi era un « prior hospitalis » 1 da ora viene ricordato il « prior Monasteri! » 2 carica che presto cedè il posto al « massarius » ed alla Badessa del monastero di s. Giacomo. 3 Questo monastero di claustrali, aveva i suoi « oblati o conversi » che vivevano presso il monastero, ne amministravano i beni e giuridicamente dipendevano dalla badessa. 4 Nel 1332 fu consacrata la chiesa. 56Su i primi del sec. xv il mo­ nastero versava nella massima povertà. Il doge Michele Steno auto­ rizzava il monastero ad acquistare « tam per legata quam alia ra« tione » sino a 500 ducati d’oro essendo « in extremam paupertatem « propter guerras».8 Nel 1420, come abbiamo visto, fu soppresso il monastero. L’archivio appartiene in gran parte al vecchio monastero be­ nedettino; dei 383 documenti solo 50 sono del periodo dei canonici di s. Giorgio. 7 Eugenio IV aveva unito a questo monastero nel 1438 l’altro di S. Maria di Ispida o Lipsida, situato sul monte Ispida, posseduto prima dalle agostiniane indi dalle benedettine, ma non ne abbiamo che un documento.8 d i S. A n g e l o in M o n t e (XIV) e d i S. P i e t r o i n (XV) p r e s s o V e r o n a . — Martino V, tornando in Italia dopo il concilio di Costanza, sostò alcun tempo a Mantova. Per at­ testare la sua gratitudine alla memoria di Gregorio XII, concedette ad Antonio Corrario, nepote del defunto pontefice, il priorato di S. Angelo in Monte.9 II Corrario, due anni appresso, lo cedette ai

A

r c h iv i

Castello

4 Ibid. istr. 27 lu glio 1228. 2 Ibid. istr. 6 luglio 1231. 3 Ibid. istr. 11 novem bre 1238 e 21 gennaio 1241. 4 Ibid. istr. 9 decem bre 1243, a ssa i im portante. 5 Ibid. istr. 26 lu glio 1243. 6 Ibid. dipi. 2 settem bre 1411. 7 D eg li altri 300 docum enti poi, 20 sono del sec. x i i , 200 del sec. x i i i ed 80 del sec. x iv : questa proporzione può rip etersi anche n egli altri archivi che hanno origin e antica. 8 B olla di E ugenio IV d at. F errariae a. I. 1438, I I I non. lu i. (5 luglio). Il K elir ha trovato un inven tario d ell’archivio d i questo m onastero nella B iblioteca del sem inario p atriarcale d i V enezia in cui è ricordato un inven tario prece­ den te del 1576. Cfr. K ehr, Ital. Pont., V II1 p. 194. 9 ACNI’. X IV , dat. M antuae X V II K al. decem. (15 novem.) a. I. 1418. ToMASINI, p. 91.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Pio C en ci , L’Archivio della Cancelleria della Nunziatura Veneta

21)5

canonici di S. Giorgio in Alga1 *3 che vi eressero una loro canonica. Pure questa chiesa era stata un importante monastero benedettino. Eretto sul colle di Verona, secondo alcuni, fino dal sec. v i i , fra le due chiese di S. Felicita e di S. Pietro in Castello, nei documenti venne designato con vari nomi: «Monasterium s. Gabrielis supra montem S. Petri iuxta Veronam » 1 o « S. Gabrielis de Verona » 2 « S. Gabrielis in Monte » 3 od anche « S. Angeli sive S. Gabrielis » 4 oppure «S. Gabrielis ab Angelo in montibus de Verona».5 Però prima ancora che là si costituisse il monastero benedettino, la chiesa era tenuta dalle claustrali.6 In che tempo cessassero le monache e siano subentrati i benedettini non potrei dirlo. E certo che i docu­ menti che ora abbiamo riguardano solo i benedettini. Essi, come abbiamo visto, cessarono di tenerla nel 1419 nel qual anno ad istanza del Corrario vi furono chiamati dall’abbate di S. Giustina di Pa­ dova, per incarico di Martino V, i canonici di S. Giorgio in Alga. La chiesa risorse col nuovo istituto e fu una delle case fiorenti del­ l’ordine. L’archivio ha in tutto 236 pergamene delle quali 150 spet­ tano al priorato benedettino le altre alla famiglia canonicale. Il documento più antico è la bolla citata di Innocenzo IV ; il più recente un istrumento del 1639.7 Fra i volumi cartacei noto gli « Introitus et exitus » e due libri « affictuum » del sec. xv. A s. Ga­ briele, o s. Angelo in Monte, furono unite al tempo dei Benedet­ tini due altre chiese: quella parrocchiale di S. Giovanni di Bonadico, nella diocesi di Verona,8 del cui archivio in quello di s. Angelo pervennero solo dieci documenti, e l’altra di S. Pietro in Castello. L’unione di quest’ultima avvenne per volere di Eugenio IV nel 1441, perchè entrambi le chiese erano vicinissime fra loro « ad iactum balistrae », ed anche perchè, essendo S. Pietro « habitu non actu curata » avrebbe rinsanguato un poco le rendite « satis tenues Ibid. dat. M nntuae X V III K al. fe to . (15 genn.) 1419. Cfr. T omasini, loc. cit. Ibid. B u lla In n ocen tii IV, dat. L ater., a. I. 1243 V I K al. iu n ii (27 m aggio). Ibid. dipi. P etri Card. S. M ariae N ovae 7 sett. 1297. Ibid. istr. 6 agosto 1318. Ibid. istr. 6 agosto 1321. Ibid. istr. 3 giugno 1364. 7 Biancolini, Chiese di V e r o n a , I, p. 385 ss. 8 Ibid. istr. 17 m aggio. 0 Ibid. bulla A lexan d ri V I. D at. R om ae a. I. 1501, XV K al. aprii. (18 marzo) anno X. 1 * 3 4 5 0

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Miscellanea F r. E h r l e . V.

¿96

et exiles » della canonica di S. Angelo.1 La vetusta chiesa di S. Pietro era una delle più antiche di Verona: anzi il Panvinio l’aveva giu­ dicata la più antica.12 II Biancolini dice solo che « è fra le più an­ tiche».3 Nel sec. vi ivi erano stati sepolti i santi vescovi veronesi, Verecondo e Valente. Nell’811 Rataldo, vescovo di Verona conce­ dette a questa chiesa la cappella di S. Bartolomeo situata a metà del colle.4 II Canobio riferisce che il vescovo Ognibene nel sec. x i i (1165) le donò la chiesa di S. Mauro in Saline.5 Rodolfo Digeto ag­ giunge che Urbano III fu incoronato in questa chiesa e che ivi ce­ lebrò due volte il solenne pontificale, e riporta in testimonianza due istrumenti, il 1° del 14 aprile, il 2° del 29 giugno 1186. Nel nostro archivio manca il primo ; ma abbiamo il secondo che attual­ mente ha il n. 36.6 Come titolo, era essa ufficiata da un « archipresbiter » cosicché neppure dopo l’unione con S. Angelo vi risedette alcuna famiglia religiosa. Questa vetusta chiesa, ha un archivio proprio, non molto grande, 213 documenti, ma prezioso assai. Il primo è del 15 maggio 809 ed è un atto « offersionis » di « Ratoldus Veronensis episcopus » e di * Hucpaldus dictae civitatis cornes ». Fra le firme autografe dei testimoni figura quella di « Pacificus Archidiaconus rogatus a domno Ratoldo episcopo et Hucpaldo co­ rniti » .7 L’archivio come ho già detto fu consultato dal Prof. Cipolla, il quale ne redasse fugacemente un indice che conservasi in archivio: in base a questo, furono enumerate pure le pergamene, ma come ho già notato per S. Pietro in Olivete è stato un lavoro precoce: nel riordinare i documenti sono uscite fuori un’altra ventina di per­ gamene che andranno collocate cronologicamente al loro posto, pro­ 1 AGNV. (XV). Il doc. di unione è perduto : fu riprodotto dal T om usini, p. 236 ss.

2 P anvinio, Antichità di Verona, lib. 4. ic. XX. 3 B iancoi.i n i , I, p. 102 s. * Ibid. p. 106. 5 C itato d a l B ia n c o lin i 1. c. 6 R ife r iti dal B iancolini, ibid. : resisten za d el secondo docum ento fa rite­ nere per sicuro pure l ’altro. 7 II Cipolla l ’aveva giudicato del 799 13 m aggio (A bch . V at . R egesto ms.), cfr. lo stesso, Lettere inedite di Raterio vescovo di Verona In Studi e Documenti di Storia e Diritto X X IV , 51 s. ; a pag. 52 cita q u esto e un altro doc. di R atald o esisten ti nel nostro arch ivio ma realm ente la d a ta è posteriore parlandosi non del regno ma d e ll’im pero di Carlo M. Q uesto è pure il docum ento origin ale pili antico d ell’A rchivo V aticano. A vrò occasione di illu strare sep aratam ente questo fondo.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Pio Ce n c i , L’Archivio della Cancelleria della Nunziatura Veneta

297

cedendo ad una nuova enumerazione.1 I documenti del secolo ix sono due; tre del x; dodici dell’xi; i restanti in gran parte dei se­ coli x i i e x i i i . L’ultimo documento è del 1535; del tempo posteriore all’unione con s. Angelo abbiamo solo due documenti. Non abbiamo che rari diplomi pontifici; parecchi sono invece quelli vescovili p. es.: di Ratoldo [an. 810] (n. 2); di Raterio [an. 964] (n. 4), [an. 932-962] (n. 5); di Ulderico [an. 984] (n. 6).12 La chiesa di S. Pietro in Castello fu demolita nel 1803 « perfidia Franco-Gai lorum ». A r c h i v i o d i S. G i o r g i o i n B r a i d a d i V e r o n a (XVI). — È questo l’archivio più importante delle Congregazioni soppresse. Le sole pergamene ascendono ad oltre 6300. L’origine di questa cano­ nica è legata ad un nome notissimo nella storia ecclesiastica: l’an­ tipapa Cadalo. Era stato egli eletto vescovo di Parma nel 1045. Privo di eredi per essergli morti tutti i più stretti congiunti, nel lasciare Verona, decise di erigere a sue spese un monastero bene­ dettino, dotandolo con le sue vaste ricchezze. Difatti, il 23 aprile 1046, egli con atto di transazione fatto con il Vescovo di Verona, Walterio, cedette a questi numerosi possedimenti e ne ebbe in cambio una località in « in prato dominico » nel suburbio veronese presso le rive dell’Adige.3 II giorno seguente, 24 aprile, donava i suoi beni ai benedettini dell’erigendo monastero di S. Giorgio; ne riservava a sè l’usufrutto, per il tempo della sua vita, mentre sottoponeva il mo­ nastero alla giurisdizione del vescovo di Verona.4 Con i suoi ricchi possedimenti egli trasmise alla chiesa di S. Giorgio i titoli di acquisto dei beni donati, documenti che son pervenuti fino a noi e che ci danno preziose notizie su la famiglia e la giovinezza dell’antipapa: questi riguardano le località Leonico, Ilasio, Colonia, Pontecarale. 5 Il monastero fu difatti eretto sotto la regola di s. Benedetto. L’im­

1 M a n ca n o a ttu a lm e n te v a r ii d o c u m e n ti c h e p u re v id e il C ip o lla : so n e s s i i n n . 6, 9, 10, 38, 39, 43, 7 2 , 9 8 , 137, 140, 145, 158 d e ll’e le n c o d e l C ip o lla . V o g lio s p e r a r e c h e n e l r io r d in a m e n to d i a lt r i fo n d i to r n in o a lla lu ce. 2 II B iancolini, op. c it., c h e p u re c it a v a r ii d o c u m e n ti s u S. P ie tr o in C a­ s t e llo n o n co n o b b e a ffa tto i l n o s tr o a r c h iv io . I l p rim o a p a r la r n e è s t a t o K in Goti. Nachr. 1900, p . 123 ; e Italia P m t. V I I 1 249.

fh r

3 A C N V . X V I, isti·. I X k a l. m ad . (23 a p r ile 1046, c o p ia c o ev a ). 4 Ib id . is tr . V i l i , K a l. m a d ii, 2 4 a p r ile 1046. C op ia d e l sec. x v . 5 S o n o in

tu t t e 35 p e r g a m e n e

o r ig in a li, d e lle q u a li la p iù

a n tic a è

d e l­

l ’a n n o 926.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Miscellanea F r . E h r l e . V.

25)8

peratore Enrico III confermò con suo privilegio la donazione di Cadalo. 1 Nel 1062 il nuovo monastero fu arricchito di ricche pos­ sessioni in Orte per donazione di Milo di Ingone, un nepote forse di Cadalo, i quali beni egli aveva acquistato da una tale Ofìcia moglie morganatica del conte Alberico.12 Nel 1077 non troviamo più in S. Giorgio i benedettini, ma un monastero di claustrali con a capo la badessa Ricarda3 ed al fianco una scuola di sacerdoti, istituti che restarono per un cinquantennio l’uno accanto all’altro,4 finché, per la vita scandalosa che vi si conduceva, il proposto Pellegrino indusse il vescovo di Verona, Bernardo, a sopprimerli entrambi, sostituendoli con una collegiata di sacerdoti. 5 Da allora la chiesa eretta da Cadalo divenne pure un centro di vita spirituale. Innocenzo II con­ fermò la riforma e prese la chiesa sotto la sua protezione 6 come pure Lucio I I 7 ed Urbano III. 8 Si ebbero varii documenti pontificii in una vertenza fra il priore di S. Giorgio ed il vescovo di Vicenza.9 La canonica fu fiorentissima nel sec. xm ; ma nel xiv essa diventò un appannaggio dei Della Scala e decadde totalmente.10 Finalmente, cacciati gli Scaligeri e subentrato un nuovo ordine di cose, nel 1388 vennero annullate le 1

naio

P . Ce n c i ,

Documenti inediti su la famiglia e la giovinezza dell’antipapa Ca­ le Provincie Parmensi, v o i. X X I I I , N . S. (copia sec. xvn) ; Stumpf . 2430.

in Archivio Storico per - Ib id . I l i Id. iu l. 1052

3 Ib id . istr . 10 o tto b r e 1062, n o n ch é is tr . 3 g e n n a io 1024, 6 g e n n a io 1060. 4 Ib id . da u n p la c ito orig. d e l c a n c e llie r e im p e r ia le p er l ’I t a lia « G reg o riu s « e p isc o p u s V e r c e lle n s is » a fa v o r e d i d e tta b a d e s sa in d a t a 13 m a r zo 1077. D e llo s te s s o a n n o a b b ia m o n e ll’a r c h iv io cop ia d i u n d ip lo m a d i E n r ic o IV d a to ad U g o n e F u lc o n i, fig lio d e l M a rc h e se A zo n e. C f. M uratori, Antiq. / i a l . , I, 40. 5 « M a g is te r sc h o le d e p le b e sc i G eo rg i et... R ic c a r d a a b a tis s a d e m o n a s te r io « s e i G eorgi », istr . V i l i K a l. n o v . (25 o tto b r e ) 1096 ; i n u n a ltr o is t r . « sc h o la « sa c e rd o tu m d e m o n a s te r io s c i G eorgi, X e x e u n . fe b r . » (1 9 fe b b r a io 1109). 0 Ib id ., p r iv ile g iu m e p isc o p i B e r n a r d i an . 1127 (c o p ia c o ev a ). L o s te s s o v e ­ s c o v o a v e v a g ià d a to a lla c h ie s a a ltr i p r iv ile g i, p. es. u n d ip lo m a in d a ta 22 fe b ­ b r a io 1123. 1 Ib id . B u lla L u c ii I I I , IV id . d ecem . (1 0 d ic em b re 1181-1185) c f. K ehr , Nach­ in G öff. Nachr. p . 575. 8 Ib id . B u lla U r b a n i I I I , d i c u i h o la sc h e d a f a t t a d a l M elam p o, n o n però il doc.

träge zu dem Rom. Bericht,

9 P e r e se m p io : 4 d ecem . 1179 : 22 g en n . e 5 feb b r. 1 1 8 0 : n e l 1183 ab b ia m o p u re u n b r e v e d ip lo m a d i F e d e r ic o I. 10 N e l 1300 (o tto b r e ) tr o v ia m o B o n ifa c io d e la

S c a la p r io re d i S. G io r g io ;

n e l 1311 (1 1 fe b b r a io ) tr o v ia m o G iu sep p e d e la S c a la ; n e l 1314 (1 4 m a g g io ) B a r to lo m e o d e la S c a la ; d a l 1315 (23 a p r ile ) a tu tto il 1349 s i tr o v a A lb e r to d e la S c a la ; d a l 1356 (27 m a rzo ) a l 1391 (11 m a rzo ) A im o n e d e l a S c a la .

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

299

Pio Cbnci, L’Archivio della Cancelleria della Nunziatura Veneta

vendite dei beni dei cittadini fatte per pagare i debiti a favore dei Della Scala.1 Nel 1394 troviamo economo della canonica Guglielmo Abbate di s. Maria de Pratalis, diocesi di Padova. In questo istrumento Simone de la Scala è ricordato già morto.12 Nel 1409 fu no­ minato priore commendatario Gabriele Condulmerio vescovo di Siena, ma la canonica non esisteva più che di nome; eranvi solo due ca­ nonici con un reddito che ammontava a 1200 fiorini. Attesa la man­ canza di ogni vita spirituale, il Condulmerio, rinunziò al priorato : questo da Gregorio XII fu dato al suo segretario, Biasio Caccini. Estinta la canonica regolare se ne costituì una secolare.3 II Condul­ merio incaricò i canonici di S. Giorgio in Alga di ufficiarla.4 Fu indi data in commenda da Martino V a Francesco « tt. S. Clementis presb. Card.» riservando 500 ducati al Condulmerio.5 Finalmente il Condulmerio eletto papa con il nome di Eugenio IV, cedette la stessa canonica alla congregazione di S. Giorgio in A lga.6 Nel 1446 lo stesso pontefice unì a S. Giorgio l’ospedale di S. Barnaba « in burgo Sci. Georgi ». 7 Da allora la canonica restò immutata sino alla soppressione del 1668. I documenti che possiede l’archivio sono quasi tutti della pri­ mitiva canonica: 6 del sec. H , 93 dell’xi, 1071 del xir, 4076 del sec. x iii , 326 del sec. xiv e circa 700 appartengono al secondo periodo della sua storia, cioè al tempo dei canonici di s. Giorgio. Non è qui il punto dove io debba rilevare il valore di questi do­ cumenti. Noterò soltanto dal lato diplomatico, l’importanza degli antichi istrumenti con la duplice redazione; ricchissime memorie per la storia dell’agricoltura; notizie importanti su « Guido Bullator Innocentii III »; memorie su Ezelino di Romano, su i Della Scala, su i vescovi di Verona. La storia di Verona conta già 46967 per­ gamene nei sui archivi8 quindi con questo fondo non aumenta molto 1 Ib id ., istr . 5 a g o sto 1388. - Ib id ., is tr . 13 n o v em b re 1394. 3 Ib id ., B u lla G r e g o rii X I I , d a t. A r im in i K a l. m a i. an. I I I . (1 m a g g io 1409). 4 R ic o r d a to n e lla b o lla d i E u g e n io IV , F lo r e n tia e V Id. m a r t. (1 1 m a rzo ) 1441. » Ib id . 6 ACNV. (1 g iu g n o ). i Ib id ., b u lla

X V I,

b u lla

E u g e n ii

E u g e n ii

IV ,

d a t.

F lo r e n tia e

a.

I.

1441

IV , d a t. R o m a e a. I, 1446, X I I I K a l. ia n .

Ival.

im i.

(2 0 d i­

cem b re) e s e g u ita con b o lla d i M a rtin o V , d a t. R o m a e a. S. P . an . I. 1447 X I I I K al. fe b r . (2 0 g e n n a io ). s S t a t i s t i c a d e g li a r c h ii'i d e lla r e g io n e v e n e ta , v oi. I I , p. 245, V e n e z ia IS S I, v o i. I I , fo g . 3 42 ss .

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Miscellanea F r . E h r le . V.

300

la sua suppellettile storica: ad ogni modo è sempre un nuovo con­ tributo di non trascurabile valore. Non potrò determinare quali e quanti siano i documenti perduti, certo è che qui pure devono es­ servi varie lacune, però non di grande entità. I volumi manoscritti sono parecchi ma non quanti noi dovremmo averne da un’ammini­ strazione come quella di S. Giorgio : una «Designatio terrarum » (fola 26) del sec. x n x , « Chartularia » membran. dei sec. x i v - x v i ; il voi. 2° di un « Repertorium locationum » del sec. xv. Un « Reper­ torium scripturarum » o indice delle pergamene.1 In ultimo rammento una notizia dei libri di sacristía che si trova su un inventario della vendita dei beni delle congregazioni soppresse; nonché un inven­ tario del sec. xin dei libri della biblioteca di detto convento. (Vedi appendice n. VI e VII). P ic c o l i

a r c h iv i d e l l a

C o n g r e g a z io n e

di

S.

G io r g io

in

A

lga

(XVII).

a) S. G i o v a n n i B a t t i s t a di S a b b i o n e unita da Giulio II a s. Giorgio in Braida; chiesa ricca di possedimenti, ma il suo ar­ chivio ha rarissimi documenti; b) Alcuni documenti si hanno di S. S a lv a t o r e in Lauro, che era stata ceduta ai canonici di s. Giorgio, e quindi eretta a procura generalizia dell’ordine ; c) E c c l e s i a S. M ari ae G r a t i a r u m «ex insula parva divae Mariae Gratiarum Catarensi >; solo pochi documenti; d) M o n a s t e r i u m S. I u l i a n i A r i m i n e n s i s O r d i n i s S. B en ed ic t i soppresso « ob sinistros eventus redditibus et mona­ chis diminutum » e ceduto al rettore di s. Salvatore in Lauro : 12 e) S. Gregorio e Siro di Bologna: solo pochi docu­ menti, ma l’ intero archivio nel 1854 è pervenuto all’archivio Vati­ cano per una transazione con l’abb. commendatario. 3

1 II R e p e rto r iu m f u s c r it t o n e g li a n n i 1574-1604 ; è d iv is o p e r m a te r ia : p r iv ile g io r u m , 6) S. G iorgi, c) A v e se , d) S u r s ia n a r u m , e) M o n tis a u r e i e t M ar­ c e lis i, f ) N a v a r is e t A lb iz a n i, g ) p ro iu r is d ic tio n e a q u a e, K) V a llis P u lic e lla e , i) V a lle d e S e lla e t v ico A d esi, I) V a llis P a lte n n e , m ) l i t e s v a r ia e , n ) L e sin o ru m ,

a)

o) S a b u lo n i, p) R u n coru m ,

q)

C olo n ia e, r ) Z u m e lla e ,

s)

O rti, t. C u rsii,

u)

T reb en -

zo li, v ) T e sta m e n to r u m e t d o n a tio n u m , x ) p r o c esso ru m a n tiq u o ru m , y ) lib ri. 2 T omasini, p . 390, 434, 500.

3 Abch. Vai ., Indici, n.

155 ;

l’archivio è già tutto ordinato.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Pio Cen ci , L’ Archivio della Cancelleria della Nunziatura Veneta

301

ORDINE DEI GESUATI. II secondo ordine religioso soppresso da Clemente IX fu quello dei Gesuati. Poco è stato scritto su quest’ordine, sparito già da tre secoli, dimodoché gli archivi che tuttora possediamo sono per la sua storia preziosissimi. Nei territori della repubblica Veneta le case dei Gesuati al momento della soppressione erano 7. Di ciascuna ab­ biamo il proprio archivio, quantunque non siano cosi ricchi come quelli che abbiamo esaminato. A r c h i v i o d i S. M a r i a E l i s a b e t d e B o n o I e s ù d i V e n e z i a (XVIII). — Il documento più antico che ivi troviamo è del 1380.1 Nel 1403 è nominato per la prima volta un tal « Fr. Iohannes Andreas pauperum Iesuatorum prior Venetiis».12 Nel 1434 s. Lorenzo Giustiniani concedè ai Gesuati « loci S. Agnetis de Venetiis » di poter costruire « sibi ipsis sepulchra in ilio oratorio ad pedem planum positum ».3 Nel 1485 si parla di un ampliamento fatto con gli edifici donati ai Gesuati4 del « monasterii S. Hieronymi Iesuatorum » .8 Nel 1507 non abbiamo più il « monasterium S. Agnetis » ma 1’ « ecclesia S. Mariae patruum Iesuatorum » consacrata nel 1524 sotto il titolo « S. Mariae de Iesu * .5 Nel 1675 d’ordine di Gregorio XIII furono tolte molte reliquie della chiesa dei Ss. Giovanni e Paolo in Roma ed inviate al mona­ stero « S. Mariae Elisabeth civitatis Venetiarum » .6 L’ultimo do­ cumento è del 1655.7 L’archivio ha in tutto 125 pergamene, ed altrettanti documenti cartacei dei sec. xv-xvn. Questi sono legati in fascicoletti cuciti alla buona, e portanti all’esterno un regesto di ciò che contengono. Ogni fascicolo è numerato, ma attualmente, secondo quest’ enumerazione, ne mancano parecchi. Per ora si son fatte le schede dei soli fascicoli membranacei. La chiesa di S. Maria de Bono Jesu di Venezia fungeva pure da casa centrale per il Ve-

1 ACNV. X V III, istr. 15 settem bre 1380. 2 Ibid. istr. 10 ottobre 1403. 3 Ibid. actum d ie u ltim a iu li a. 1434. 4 Ibid. diplom a del doge A. B arbarigo 17 febbraio 1489. 5 Ibid. istr. 19 febbraio 1485, ed istru m en ti 1485, 1486, 1487. 0 Ibid. istr. 1 feb b raio 1507 e 21 decem bre 1524. 7 Ibid. diplom a « N ico la i de P elien e I. ss. Ioh. e t P a u li » 6 m ai 1655. 3 Ibid. istr. 11 giu gn o 1655.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

302

Miscellanea F r . E h r l e . V.

neto ; cosicché oltre i documenti speciali della casa, ne abbiamo un gruppo che riguarda l’ordine dei Gesuati in genere (oltre 100) ; sono copie di atti inviati alle case religiose o indulgenze concesse all’or­ dine e raccolte in fascicoletti membranacei e cartacei ; bolle, date da Eugenio IV e Martino V (alcune tradotte nella bella lingua del quattrocento) ; 1 documenti su l’ammissione dei Gesuati al presbite­ rato, 12 su la loro organizzazione,3 su la concessione della regola di s. Agostino,4 su la cessione all’ordine della chiesa di Ss. Giovanni e Paolo,5 su la concessione della chiesa di S. Martino e Marino a Crema onde erigervi una nuova casa.6 Dei volumi è importante un chartularium che va dal 1415 al 1667. A r c h i v i o d i S. G i r o l a m o d i V i c e n z a - (XIX). — Questa casa dei Gesuati fu fondata per concessione di Eugenio IV. Un tal Gia­ como Bonmartini cartolaio vicentino, con suo testamento, lasciata usufruttuaria sua moglie Dalia, cedeva il suo capitale alla confra­ ternita dei Lanari a condizione di adibirlo ad usi pii.7 Dalia rinunziò all’usufrutto, ma pregò i Lanari di cedere i loro diritti * pauperibus iesuatis domum suam cum oratorio edificare cupientibus » .8 Eu­ genio IV nel 1434 accordò che la confraternita rinunziasse ai suoi diritti e che l’eredità andasse ai Gesuati.9 Nel 1435 questi ottennero la casa in « burgo Pusterlae » lasciata da « Antonio Magistri Benve­ nuti fabri ut in ea hospitale pauperum erigeretur » ed il papa stabili che detta casa l’avessero i Gesuati « ut ex eiusdem domus « et bonorum venditione domum in dicto burgo cum campanili et « campana pro eorum usu erigere valeànt » e la casa che abitano

1 Sono duo fascicoli, l ’uno mem br. e cart., fogli 26, con 28 docum enti (copia di suppliche con rescritto) ; il secondo d i fo g li 12 (1-8, 15 docum enti) e 9-12 un in ven tario d ei docum enti che « reperiuntur in archivio sanct. Iohannis et P alili fratru m Iesuatorum d e U rb e». 2 Ibid. votim i duorum cardinalium 8 lu g lio 1438, 29 ap rile 1589 ; 25 giu ­ gno 1592. 3 Ibid. novem bre 1483 ; 5 e 11 novem bre 1499 ; 17 m arzo e 22 agosto 1500. 4 Ibid. 22 gennaio e 10 m aggio 1511 ; 31 gennaio 1532 ; 10 giugno 1534 ; 1 ottobre 1567. 5 Ibid. 1 gennàio 1454. 6 Ibid. 28 decem bre 1579. 7 ACNV. X IX , testam en to 5 ottobre 1413. 8 Cfr. register m on asterii Iesuatorum V icent. 1573, fol. 5. 9 Ibid. bulla E u gen ii IV , d at. F loren. a. I. 1434 IV non. nov. (2 novembre).

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Pio Cen ci , L’Archivio della Cancelleria della Nunziatura Veneta

303

servisse per costruire l’ ospedale.1 L’ospedale fu ivi eretto « sub « vocabulo B. Mariae Virginis » ,12 il nuovo convento «in burgo « Pusterlae » prese il nome di s. Girolamo, e ad esso nel 1447 Ni­ colò V accordò la devoluzione di altri lasciti per le spese di fab­ brica. 3 Sorse una grave vertenza con i religiosi di s. Girolamo di Fiesole, i quali avendo ottenuto la chiesa di S. Pietro in Vivarolo, fuori porta nova, l’avevano denominata chiesa di S. Girolamo e sotto questo titolo chiedevano le elemosine. I Gesuati ottennero che la chiesa dei Fiesolani riprendesse il suo titolo primitivo.45Più tardi venne unita a san Girolamo la chiesa di S. Stefano « de Rippa Bra« gantiae ». 3 Questa storia della casa dei Gesuati di Vicenza è de­ scritta nei 315 documenti onde è costituito l’archivio: l’ultimo docu­ mento è del 1657.6 Abbiamo un sol volume « Introitus et exitus » del sec. xvi, ma numerosi fascicoli, copie di istrumenti, incarti di liti, memorie del monastero. A r c h i v i o d i S. G i r o l a m o d i T r e v i s o - (XX). — Questa Chiesa e convento appartenevano ad un monastero di claustrali : « mona« sterium monialium S. Hieromini extra muros Tarvisinos Ordinis « sancii Augustini ». Così è denominato nei documenti. Di questi il più antico è del 1326, l’ultimo del 1422. 7 Nel 1447 il vescovo di Treviso in esecuzione di una bolla di Eugenio IV procedendo alla riforma di detto monastero trovò che ivi « tres tantum moniales dissolute viventes erant abbatiali dignitate suppressa », per cui valendosi della facoltà concessagli, soppresse il monastero, e ottenuta dalle monache la rinunzia ai loro diritti ed unitele al monastero di S. Cristina, cedette l’altro di S. Girolamo ai Gesuati.8 Però tale cam­ biamento non passò immune da proteste e liti sino ad ottenere l’an­ nullamento di bolle pontificie e la loro successiva rinnovazione.9 Finalmente il monastero restò ai Gesuati. Nel 1518 fu presa a rico­ struire la Chiesa, diruta per la guerra recente.10 Nel 1540 i religiosi 1 Ibid. bulla E u gen ii IV , dat. u. s. 1435 prid. id. decemb. (12 decembre). 2 Ibid. bulla E u gen ii IV, dat. F errarle a. I. 1438 IV non. aug. (2 agosto). 3 Ibid. « Transunptum » in istr. 5 sett. 1447. 4 Ibid. istr. e dipi., m arzo 27, 1503 e 24 novem bre 1514. 5 Ibid. istr. 14 gennaio 1604 ; dipi, due., 11 ottobre 1617. 6 Ibid. istr. 18 m arzo 1657. 7 ACNV. X X , istr. 9 ott. 1326 ; l ’ultim o è del 26 m arzo 1422 : n aturalm ente segu e poi l ’arch ivio dei G esuati. 8 Ibid. istr. 6 lu g lio 1447. 9 Ibid. istr. e bolla 1447-1449. 10 Ibid. dipi. due. 10 m aggio e 14 e 20 decem bre 1518.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

304

Miscellanea Fu. E h r l e . Y.

furono assoluti dal pagare le decime al collettore « quia parum possident et vix de elemosinis sustentari possunt, quia illorum « monasterium bellorum incursibus devastatum, sumptuosa indiget « reparatione ». 1 L’ultimo documento dei Gesuati è del 1641. 12 Dei centotre documenti onde consta l’archivio, 20 sono del vecchio monasteroago stiniano, ed 83 dei Gesuati. Fra quelli delle claustrali merita ricordo un indice membranaceo del 1345, in cui sono ricordati 33 pri­ vilegi ed istrumenti spettanti al monastero, dei quali 31 vanno dal 1340 al 1342, e due soli dal 1344 al 1345, documenti che sono ora totalmente perduti.3 I volumi amministrativi sono copiosi, come pure i regesti o incarti di natura contenziosa. A

r c h iv io

della

C h ie s a

del

« Co rpu s D

o m in i

»

di

B r e s c ia -

(XXI). — A Brescia non sembra che prima del 1467 vi siano stati i Gesuati. In quell’anno noi troviamo una fervida attività per la costruzione di una casa. Le donazioni ed i contratti son fatti « fr. Jero« nimo de Venetiis rectori et visitatori societatis Jesuatorum nec non « fr. Zanetto de Ruffinis rectori loci ipsorum Jesuatorum in civitate « Verona ad effectum fabricari faciendi in civitate Brixie in con« trata S. Bartholomei unam ecclesiam sub vocabulo SS. Corporis « Xpisti cum locis pro residentia dictorum fratrum ». 4 Nel 1469 questa Chiesa era già eretta:5 nel 1470 è ricordato il « capitulum « et conventus Jesuatorum Brixie » ,6 o « supra montem S. Iulie « Brixie, in citadella veteri ». 78Da allora la Chiesa visse regolar­ mente e ne abbiamo documenti sino al 1602. s La Chiesa era costruita vicino ad un antico monastero di monache detto « S. Petrus de Ripa « super monte citadelle Brixie » ,9 « civitacule Brixie » , 10 « de la 1 Ibid. istr. 22 ap rile 1540. 2 Ibid. 25 ott. 1641. 3 « In frascrip ta instru m en ta p rivilegia e t iu ra spectancia e t p ertinencia ad « m onasterium sci Ieronim i de prope T arvisiu m su n t registrata h ic u t de ip sis « n o titia c itiu s habeatur ». Sventu ratam en te ne è resta ta solo la oc n oticia » ! < ACNV. X X I, istr. 24 settem bre 1467. 5 Ibid. istr. 15 m aggio 1469. 6 Ibid. istr. 26 novem bre 1470. 7 Ibid. istr. 2 m arzo 1471. 8 Ibid. istr. 22 ap rile 1602. 9 Ibid. istr. 27 novem bre 1437. N ei docum enti an tich i è detto solo « S. P etri de R ipa (B u lla A lexan d ri I I I O tto priorisse, D at. L at. A. I. 1178, I I I I K al. aug. an. X V II II [cop ia]). 10 Ibid. istr. 8 febbraio 1429.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

305

Pio C en ci , L’Archivio della Cancelleria della Nunziatura Veneta

« ripa castri Brixie » . 1 I documenti che abbiamo di questo antico monastero cominciano col 1178 ma son pochissimi, appena 10. Sisto IV nel 1474 donava ai Gesuati 1’ « ecclesiam S. Petri de Ripa vacans semiruta et ruinosa propre ipsam domum (Iesuatorum) » purché si riduca la Chiesa « ad formam oratorii » .12 Che in questo archivio ci debbano essere lacune, non vi ha dubbio: abbiamo 133 docu­ menti: il privilegio del cardinale Raynuzio Farnese del 1559 porta la segnatura esterna N. 117; ciò indica che molte carte mancano. La lacuna maggiore è certo per san Rietro in Ripa. Pure i volumi amministrativi sono rari e di poca entità. A r c h i v i o d i S. S p i r i t o d i P a d o v a - (XXII). — Esisteva in Pa­ dova nel borgo di Ognissanti, o fuori porta di S. Sofia,3 un ospe­ dale dal titolo di S. Spirito. Quest’ospedale nei primi del sec. xv era fatiscente ed inservibile. Il vescovo di Padova « Petrus Marcelli » ottenuta la rinunzia del priore fr. Michele da Padova dell’ordine di S. Benedetto, e considerato che * in societate Iesuatorum multi sunt « ex ipsis qui sciant propriis manibus laborare et edificare, secun« dum quod in aliis locis et edificiis per eas constructis clarissime « patet », investi « Ieronymum Bonifacii de Senis Iesuatum, ibidem « presentem, nomine rectoris Paduae ipsius societatis et totius so« cietatis de eodem prioratu » ,4 sotto condizione che le rendite del­ l’ospedale venissero usate per costruire la loro abitazione, terminata la quale, restasse a loro la casa, la Chiesa e l’orto, ma le rendite tornassero all’ospedale. Nel diploma del gennaio seguente è detto che quell'ospedale era diventato « receptaculum armigerorum et mu« liercularum, nec aliter reparari posse nisi inibi inducantur pau« peres quidam portantes capucium album qui Iesuati nuncupantur, « quique multas domos, repararunt et ad bonum statum deduxerunt ».5 In questo istrumento è pur detto che costruita la propria casa i Ge­ suati debbano con le dette rendite costruire l’ospedale in tre case

1 Ibid. istr. 10 febbraio 1341. 2 Ibid. dat. R om ae A. I. 1474, id. in n i (13 giugno) « per hoc autem socie« tatem predietam (iesuatorum ) a lia s non intendim us approbare », ibid. 3 ACNV. X X II, D ip i. E pis. P etri M arcelli 5 aug. 1423. Iv i è d e tto : «prior h osp italis S ci Spiritu s burgi om nium sanctorum » ; in un altro « h osp italis pau«perum prope ecclesiam Sci S p iritu s ex tra portam S. S op h ie». 4 Ibid. D iplom a citato. 5 Ibid. istr. 11 gennaio. D a questo docum ento r isu lta che i G esuati prim a avevan o una piccola casa in d etto borgo. n n

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Miscellanea F r. E h r le . V.

308

de V i v a r o l o o d i S. M a r i a d e l l e - (XXV). — Questo convento di S. Pietro trovavasi nel suburbio Vicentino « in burgo portae novae » .1 Era un antico monastero Benedettino di cui nulla sappiamo. Ci consta solo che Nicolò V nel 1448 commise all’arciprete della Chiesa di Vicenza di permettere al priore di san Girolamo di Fiesole di vendere al­ cuni terreni per poi adibirne il ricavato « in reparatione ecclesiae dicti monasteri ruinam minantis » .12 Come abbiamo visto, i reli­ giosi tentarono cambiare il titolo della nuova chiesa, in quello di « Ecclesia S. Hieronymi » ma i Gesuati lo impedirono.3 Essi però non cedettero. La vecchia chiesa e monastero dovettero essere de­ moliti per costruire le fortificazioni di Vicenza.4 Trasferiti alla nuova Chiesa i religiosi presero a firmarsi * conventus olim S. Petri de « Vinnole postea S. Mariae Gratiarum » 5 e più tardi semplicemente « S. Mariae Gratiarum de Vicentia » . 6 L’ultimo documento è del 1664: 7 l’archivio ne ha in tutti 95. Fra i volumi manoscritti ricordo un giornale del sec. xv e qualche processo.

A

r c h iv io

G r a z ie

in

V

di

S. P i e t r o

ic e n z a

l t r i a r c h i v i d e l l a C o n g r e g a z i o n e d i S. G i r o l a m o d i F i e ­ - (XXVI). — La congregazione di S. Girolamo di Fiesole aveva altre case nel Veneto, ma i loro archivi non esistono, o al più, ne abbiamo solo qualche documento. a) S. Gi rolamo di Padova, di cui abbiamo solo 24 carte. Una bolla di Pio II con cui autorizza i religiosi a portare un nuovo abito, diverso da quello dei terziari francescani, che prima portavano tutti, lasciando appunto le case di S. Pietro di Vicenza e S. Girolamo di Padova a quelli che volessero vestire il vecchio abito: vuole che il loro appellativo sia « Fratres s. Hieronymi societatis fratris Caroli « de Montegranelli qui societatem ipsam inchoavit sub regula s. Augu« stini ». 8

A

so le

1 ACNV. XXV , istr. 23 agosto 1485. 2 Ibid. bulla M artini V, dat. R om ae (a. S. P.) a. I. 1448 prid. non. iun. (4 giugno). 2 V edi sopra ACNV. X IX . 4 « d estru i d eb eat pro fortification e d ic ta e c iv ita tis ». Ibid. istr. 5 gen­ naio 1530. 5 Ibid. istr. 16 febbraio 1543. 6 Ibid. istr . 15 m arzo 1543. 7 Ibid. istr. 7 giugno 1664. 8 ACNV. X X V I bulla P ii II dat. S en is a. I. 1460, V II K al. sept. (21 agosto).

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Pio Cen ci , L’Archivio della Cancelleria della Nunziatura Veneta

309

b) S. F id e nz io de Vi ll a Ba v en a o Baona (Padova): ne restano solo pochissimi documenti che vanno dal 1428 al 1596. Che questa chiesa appartenesse ai discepoli del Montegranelli, risulta da un dipi, ducale del 1593.1 c) S. Maria de Tresti de Este: si han solo rari docu­ menti. 12 d) S, Gi ova nn i in P el a g o (Parent. dioces.) presso Rovigno 3 ha soli rari documenti: uno del 1400 ricorda la consacrazione della chiesa. 4 e) S. Biag io di Lendinara: di questo pure abbiamo solo due documenti. 5 f) D i S. Zeno di Verona, di S. Maria dello Spasimo e di S. Vett ore di F el t re , case pure fiorenti al tempo della sop­ pressione, non esistono memorie. 6

DOCUMENTI ED ARCHIVI DI INCERTA PROVENIENZA D o c u m e n t i v a e i i d i c i t t à v e n e t e - (XXVII). — Un gruppo rile­ vante di pergamene che non mi è stato possibile identificare a quali fondi appartenessero in origine, sia perchè il loro contenuto non ri­ guarda alcun archivio di quelli ricordati, sia perchè mancano di quelle note dorsali archivistiche che tante volte han reso possibile l’ identificazione dei documenti, ho io posto sotto il nome delle città dove sono state rogate. Di queste 200 appartengono a Brescia, circa 100 a Padova e 150 a Treviso; Venezia ne ha 150, Verona e Vi­ cenza ciascuna 400; son dunque un 1400 pergamene, che lo studioso non deve dimenticare di consultare quando prendesse a far ricerche in qualcheduno degli archivi suindicati. A queste ne aggiungo oltre 300 che vengono sotto il titoto « Varia » e che appartengono ai più vari argomenti e luoghi. Queste pergamene vanno per lo più

1 Ibid. dipi. 23 e 29 m aggio 1593 «m on asteriu m S. F id en ti! v ille B aven i ord in is S. H ieron ym i de F e s u lis » . 2 È elen cato fr a le c a se soppresse n el 1668 : aveva 7 religiosi (ACNV. I. 2-a ). 3 È elen cato fr a le case soppresse con un solo religioso. Ibid. « AONV. X X V I, istr. 26 settem b re 1400. 5 È elen cato fr a le case soppresse con 9 religiosi. ACNV. I. Ms. 2-a . 6 S. Zeno aveva 12 relig io si ; S. M aria dello Spasim o 3 ; S. V ettore 11 reli­ giosi. Ibid.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

310

Miscellanea F r . E h r l e . V.

dal sec. xm al xvn. Un ultimo gruppo che appartiene a piccoli ar­ chivi ho io posto sotto il titolo: Frammenti di archivi. Essi sono: 1. Ecclesia parochialis S. Laurenti terrae Manerbi (Brixien. dioc.), [documenti 5]. 2. S. Laurenti de Mestre (Tarvis. dioc.). 3. S. Iohannis in Valle (Veronen.). 4. Ecclesia campestris S. Martini de Vezia (Brixien.). 5. Monasterium S. Felicis de Vicentia [20 doc. sec. xm -xviij unita poi nel sec. xiv al mon. S. Fortunati onde fu detto « S. Felicis et Frotunati ». 6. S. Laurenti castri Pizzi (Reatin. dioc.). 7. S. Mariae de Varago (Tarvis. dioc.). 8. S. Trinitatis de Venetiis. 9. Clarisse reformatae a Coleta (Ambien. dioc.). 10. Eccl. B. Mariae Virginis del Foca. 11. Ceneten. dioc. 12. Ecclesia S. Viti alias S. Mariae de Spineda. 13. Eccl. Pharen. 14. S. Mariae de plebe Caprin. 15. S. Crucis in Ierusalem de Urbe. 16. S. Mariae ab angelo de monte Summano. 17. Clusone (Bergamo) [doc. 10], 18. Carlo IV e il processo contro il consigliere Paolo de Foix. 19. S. Thome Burgundiorum (Torcellano). 20. Milizia Cristiana; copie del breve di Urbano V ili su l’ere­ zione della milizia Cristiana (per il Nunzio di Spagna). 21. Chierici regolari Poveri della Madre di Dio delle Scuole Pie fondati da san Giuseppe Calasanzio. « Regesta gene­ ralia ab anno m d c l x i i >; questo registro va sino al 1697. (Codice cartaceo legato in pelle v. s. 6).

FONDO TOSCANO Come ho già detto nell’ introduzione, col titolo « Fondo toscano » viene un gruppo rilevante di pergamene spettanti ad archivi eccle­ siastici della Toscana, che io ho trovate mescolate con le altre dei fondi veneti. Non mi è riuscito determinare come sian venute a finire nell’ACNV. Però siccome anche il prof. Melampo le aveva

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

P io Ce n c i , L’Archivio della Cancelleria della Nunziatura V en eta

311

trovate in questo e ve le aveva lasciate, non ho creduto di espun­ gerle ; ma le ho catalogate come facenti parte dell’archivio della Can­ celleria della Nunziatura. A r c h i v i o d i S. F r a n c e s c o d i S i e n a - (XXVIII). — L’archivio di S. Francesco trovasi tuttora in Siena nell’archivio di Stato. Il Lisini nel · suo « d i p l o m a t i c u m » descrive i più antichi documenti di questo convento e non immagina punto che una parte rilevante dell’ar­ chivio francescano senese si trovi qui nell’Archivio Vaticano.1 I no­ stri documenti sono in tutti 444; il più antico è del 1204 ed il più moderno del 1672 cioè 4 anni posteriore alla soppressione degli altri conventi. Questi documenti son facili ad essere riconosciuti per un numero che portano a tergo, quantunque alcuni ne manchino. Molti portano pure una targhetta cartacea in cui è scritto il secolo, la data ed il numero suindicato. Quest’archivio è importante per la storia della chiesa di S. Francesco cui apparteneva. È indubitato che questa parte dell’archivio si ricongiunge con l’altra restata in Siena e che sarebbe molto utile pubblicare in un unico schedario la se­ zione senese e la sezione vaticana. A r c h i v i o d i S. A g o s t i n o d i S. G e m i n i a n o - (XXIX). — Que­ st’archivio è qui raccolto quasi integro, sono 175 pergamene. Esse si riconoscono per un’uniforme segnatura in lettere alfabetiche e per un lungo regesto che ciascun documento ha a tergo. Il docu­ mento più antico e del 1164, 12 il più recente del 1601. Questi docu­ menti ci ridanno la storia del convento agostiniano fin dalle sue origini, prima ancora che venisse ricostruito entro le mura di S. Ge­ miniano. Quest’archivio fu certo conosciuto e studiato nei primi del sec. xvi dal card. Egidio da Viterbo.3 A r c h i v i m i n o r i T o s c a n i - (XXX). — Questi archivi minori sono 7 in tutti: a) S. C a ter in a di S. G e m i n i a n o : è un piccolo fondo, ma importante, porchè ci ridà la storia dell’origine di questo monastero

1 AONV. X X V III, L isin i , Tabularmm Senense; Inventario delle Pergamene conservate nel Diplomaticum dall’anno 7S6 al 1250, P a r te I, S ien a 1908 ; L tisini, Storia della basilica di S. Francesco in Siena, S ien a 1894. 2 A CNV. X X IX , istr. decem bre 1164. 3 Ne esiste memoria nell’archivio degli

Agostiniani in Roma.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

312

M iscellanea F r . E h r l e . V.

che fu eretto nel 1359 « per Katarinam fìliam olim et heredem Ni« colai Nucci Peronis de Sancto Geminiano in domibus suis, sitis in « dicto oppido.1 In contrata sci Iohannis ». 12 Questo monastero poi dalla nobil donna Margherita « uxor olim Iohannis de Salvuccis » fu posto sotto la protezione del Capitolo di S. Pietro di Roma.3 In principio l’abitarono le benedettine, ma poi vi si trasferirono le do­ menicane. 4 Fra i documenti ricordo un testamento di un tal Gre­ gorio de Bosiis di S. Geminiano che con « il residuo suae heredi« tatis » volle * construi deberet unum locum cum ecclesia prò usu « et habitatione fratrum S. Francisci de observantia in sco. Gimi«niano».5 L’ultimo istrumento è del 5 ottobre 1568: l’intiero ar­ chivio ha solo 48 pergamene. b) S. F r a n c e sc o di S. G em iniano: sono in tutto 62 docu­ menti che dal 1315 vanno al 1615.6 Quando cominciano le perga­ mene il convento era già eretto, però queste hanno interessanti me­ morie per i secoli xiv - xvi. È ricordato in alcuni documenti l’ospedale della Scala di S. Geminiano.7 c ) M onastero di S. G irolam o in S. Geminiano: è sol­ tanto una porzione di archivio ; in tutto son 30 documenti. Precedono memorie su l’unione del monastero dei Ss. Nicola e Vittore di S. Ge­ miniano a quello di S. Maria da Caprili a « comunis Fiorentini et episcopatus «Fesulani».8 Il 1° istrumento riguardante S. Girolamo è del 1370.9 Trovo che a S. Girolamo spettava più tardi il monastero di S. Vittore;10*convien dire che l’altro di S. Maria da Caprilia vi abbia rinunciato. L’ultimo istrumento è del 1502.11

1 ACNV. X X X , istr. 21 novem bre 1359. 2 Ibid. istr. 25 novem bre 1359. 3 Ibid. istr. 7 aprile 1363, ed istr. 8 gennaio 1364. 4 T rovo in d u e is tr .1, 23 settem bre-1 decem bre 1497 : « M onasterium mouialium see C atherinae in ecclesia sci D om in ici de dicto loco » ; ed in una bolla del 1537 d at. R om ae (a. S. P.) a. I. 1537, V K al. iu n i (28 m aggio) « p rio risse e t sorores dom us S. C atherine d e sco G em iniano ordinis fratrum predicatorum ». Ibid. an. cit. 6 23 settem bre 1465. 6 Ibid. istr. 23 giugno 1318-14 m arzo 1615. 7 Ibid. per es. istr. 19 febbraio 1416. 8 Ibid. istr.* 15, 21, 22 gennaio 1360. 9 Ibid. istr . 10 ap rile 1370; è questo una perm uta con l ’abbate d i Vallom brosa, essendo le m onache pure d i d etta congregazione. 10 Ibid. sen ten tia episcopi V ulterran i 6 agosto 1455. u Ibid. 18 ottobre 1502.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Pio Ce n c i , L’Archivio della Cancelleria della Nunziatura Veneta

313

d ) S. F rancesco di S. M iniato. Anche questa è solo una parte dell’archivio; il documento più antico è del 1343, l’ultimo del 1519.1 Sono in tutte 28 pergamene. e) S. F r a n c e sc o de Coll e d’ Elsa o semplicemente S. Fran­ cesco de C o ll e in Castro V e t e r i . Sono in tutto 27 documenti che vanno dal 1279 al 1491.12 II più antico è una copia della bolla di Nicolò IV data ai terziari di s. Francesco.3 f ) S. Giacomo di S. Miniato. È una parte dell’archivio di questa chiesa che appartenne ai domenicani. Il documento più an­ tico è del 1345, il più recente del 1469:4 in tutto sono circa 46 do­ cumenti. Tolto qualcheduno che si riferisce all’ « opera ecclesia « S. Iacobi de Sco Miniato contrate foris porte » ,5 gli altri sono la­ sciti a favore del monastero e atti notarili. g ) C o n g r e g a z i o n e d e l l a B. Ve rgi ne d e l B. Leonardo da L u c c a . Son solo pochi documenti e le costituzioni manoscritte.6

1 Ibid. istr. 26 ap rile 1519. 2 Ibid. istr. 2 febbraio 1282-29 lu glio 1491. 3 « F ratribu s e t sororibus ordinis fratru m d e p oen iten tia b. F ran cisci ; dat. R ea te X V K al. septem . (18 agosto) 1279 ». 4 Ibid. istr. 15 m arzo 1345-7 novem bre 1469. 6 Ibid. istr. 11 lu glio 1365, 4 settem bre 1368. 6 « C on stitutiones con gregation is clericorum saecu lariu m B . M ariae V irginis, « ap ostolica au ctoritate. L ucae ».

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

314

Miscellanea F r. E hrlb. V.

VOLUMI E FASCICOLI a -k u iu v i

I

Cancelleria della Nunziatura V eneta.................................

Venezia

II

S. Giorgio in Alga . . . .

»

III

S. Maria dell’orto

»

»

S.

. . . .

M ic h e le d i M ir a n o

IV

S. Pietro in Oliveto.

. . .

Treviso

. . .

Brescia

V

S.

P ie tr o

VI

S.

B r ig id a

VII

S. A gostino............................

V ili

SS.

IX

in

M o n te

. . . .

............................

DIVISIONE CRONOLOGICA O ◄ H Pi M M < > O M > X X X

2600

— 1

13

4

47

»



4

»



1

Lonigo

4 107

S. R occo.................................

Vicenza

.

— — 2

— —

4 14





6

2 —

81

10



18



2

— —

1

1

1

31

— —

6

20



7

— —

2

4

1



1

25



XIII

S. G iacom o............................

Monselìce

XIV

S. Angelo in Monte . . . .

Verona

XV

S.

C a s te llo

. . .

»



XVI

S. Giorgio in Braida

. . .

»

5

21



XVII

S. Salvatore in Lauro . . .



10

............................

1



»

G iu lia n o



10

S. Maria in Avancio . . .

S.

18

1

XII

»

19



— —

Padova

in

3 11



27

S.

P ie tr o

9

2

S. Giovanni decollato . . .

. .

39

3 —

»

XI

B a ld o r ia

10

2



X

G io v a n n i d i

6

3 — — —

.

.

— — —



5

e R u s tic o

960 1174 470

53 — —

Vicenza

F erm o

IIIAX

DI VENEZIA

«co S m S

xvn

uniüiöL· u u i ö r ü iiiu x s u

DELLA CANCELLERIA DELLA NUNZIATURA





6 —

6

8

11



3 — —

1

1

1



2

5

14

— — —

6

1

5 —

Roma Rimini

S. Gregorio e Siro . . . .

Bologna

4



21



Ordine dei Gesuati. XVIII

S. Maria « de bono Iesu » .

Venezia

XIX

S. Girolamo.............................

Vicenza

9

XX

S. G ir o la m o .........................

Treviso



D a

r ip o r ta r e

.

.

.

27

27

99 — — 11

76

18

32 3098

— —

1

8

9 —

2 I l 65 1290 1292 470 3

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Pio C e n c i , L’Archivio della Cancelleria della Nunziatura Veneta

X

350

24

374

30

52

31

83

808







6

18

24

438









1

1

2

35









5

15

20

2

550





1 41

4

6

10

1287





1

1

2

57







327







2

654





—2





— 2

5

138







4

2

6

182







8

7

15

53







7

14

21

207







3

7

10

373







3

5

8

228

-





5

9

14

199

2

3

6

12

> X

324

52

309

267

171

27



891



20

158

264

20



462



3

21

13

115

— —

1297





59

3



327

80

24



656

66

70

7



143

16



188

55

196

192

108

338

34

2

14

33

10

2

2

89

192

41

311

78

159







84

29

57



35

3

30



2

11

— 27



4





68

3





26

11

117

71



228

209

62

56

44

1



383

43

89

77

22

5



236

119

41

8

1

326

465

272

2

3

13



10

1

2

2

3

63

139

20

66

119

6199



1071

4076

3

3

6

12











2

2

4

7











213



6318



18





li





4

9

4

45

30

75

150

16

21

37

278











18

82

156

38

13

6

19

84











24

19

59

5

W' CC 05 1







4

274

149

1276

5910

1511

2087

1963

218





860 12296







2

9



37



83

2



570

774





25

404

3

53

93

>

X

39

2

3

> ► H X

X III

CA RTE

TOTALE

V A RII

HH

x

X

IIIA X

*

X

CRONOLOGICA T O T A LE

D IVISIONE

VISIO N E D IPLOM ATICA

H z; 0

E CARTE

XVII

D IP L O M I

315





225 21 — 46

315

103 13156

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

316

Miscellanea F r . E h r l e . V.

VOLUMI F FASCICOLI CHIESE CUI SPETTONO GLI ARCHIVI

i

Riporto . . .

> X

3 M

32 3098

XXI

Corpus D o m i n i ...................

XXII

S. Spirito.................................

Padova

»

S. Bartolomaio.......................

Verona



1

2

11

P X

X

TOTALE

DI VENEZIA

DIVISIONE CRONOLOGICA XV III



CARTAC.

NELLA CANCELLERIA DELLA NUNZIATURA

6 5 1 2 9 0 1 2 9 2 4 7 0 313C

Brescia — — —

1

— —

1

Ordine dei Gerolimianì di Fiesole. xxm

S. Maria delle Grazie . . .

Venezia

2

12

— —

1

10

3



14

XXIV

S. Maria delle Grazie . . .

Brescia



21

— — —

6

15



21

XXV

S. Maria delle Grazie . . .

Vicenza



25

— —

1

13

11



2E

XXVI

S. Girolamo............................

Padova

»

S. Fidenzio de Villa Baone .

»

»

S. Maria de Treste . . . .

»

» »

S. Giovanni in Pelago.

21

— —

9

6

6



21

1



1

— —

-- .

. .

Rovigno

S. Biagio de Lendinara . .

Adria

XXVII

Città V e n e t e .......................

Venezia, Verona

»

e V a r i a .................................

Brescia, Padova, — Vicenza,Treviso Rovigo

Fondo Toscano. XXVIII S. Francesco di S iena. . .

Siena

XXIX

S. Agostino di S. Geminiano

S. Geminiano

XXX

S. Caterina di S. Geminiano

»

»

S. Francesco di S. Geminiano

»

»

S. Girolamo di S. Geminiano

»

XXXI

S. Francesco di S. Miniato .

S. Miniato





S. Francesco di Colle d’Elsa Colle Val d’Elsa —

»

S. Giacomo di S. Miniato T otale .

.

.

— — — —



»

.

1

S. Miniato 34 3179

2 11 7 6 1 3 2 6 1 3 2 8 4 7 0 3 2 1 3

1

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Pio Ce n c i , L’Archivio della Cancelleria della Nunziatiira Veneta

317

D IP L O M I E C A R T E

32

8

0

6

16

4

6

10 —



9 149

2

125 —

-■



3

>

X

X

X

1276

5911

1511







Ö

53

> X

1

2087

1963

218

46

50

82

1



133

22

1



69

53

65

26

2

133

121

10

2

15

56

22



95

13



25



6

134 268

























8

4



144 1

2

1

3

92

1

1

2

23 —





1

1

5 —









2

4

1

1

6











1

2

2

2

25











1

9

17



2

2











1





















1332 309



















2



1 -

1 —

38 -



33 —

71 —

12

8

20

424

11

9

20

155 —





3

3

3

1 4 — 1

1 V

13156

43

2

1

TOTALE

x

XVI

CARTE

6 274 860 12296 6

X

B

C R O N O L O G IC A

n iA X

3 g

D I V I S I O N E

IIA X

TOTALE

S IO N E D IP L O M A T IC A

___

2 —

--



2

268



7



27 4 —

133 21

156 30

530 64

503 119

79 64

109

165

135

30

5

34

66

51

20

2

1

175

1

1

48

1 7 —

1403 309 444

45 —









21

15

10

-





62 —





-



27

30

2



62

-





30 —









5

23

2





30

-





28 —









1





28

30 —







32

46







46

-

2 —

2 —

176 345 1021 15490

— 2

9 149

12

15



2

9

21



21

25

6232

2038

1282

3











3288

2964

447

57

16511

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

318

Miscellanea F r . E h r l e . V.

APPENDICE

Inventarii e altri documenti relativi ai libri

I. — Inventario dei varii libri che trovavansi nella sacrestia di S. Giorgio in Alga nell’anno 1400. (A C N V I.) « Qui se contien tu te cosse che ha el nostro M onestier de Misser « S. Georgi in A llega si d entro corno de fuora facto in Mille quatrocento: * in sa c ra stia : p rim a se le in frascripte cose: B ibia in do vollum i. Antiffonario, che dise « a tem pore Septuagesim e usque ad pasca et de Sanctis seu a S. A gnete usque ad anuntiationem Beate Marie ». Antiffonario, a tem pore Pasce usque ad T rin itatem , et de Sanctis ab an n u n ­ tiatione usque ad inventionem S. Stefifani. A ntiffonario a tem pore T rin ita tis usque ad adventum , et de Sanctis in ci­ piens: «lo q u ere dom ini q u ia» . Antiffonario a tem pore ad ventus usque ad septuagessim am , et de Sanctis a festo S. A ndree usque ad festum Innocentium . A ntiffonario in com uni sanctorum . A ntifona: « estote fortes in bello ». G raduai, ab ad v en tu usque ad corpus X pristi. In cipit « ad te lev av i» . G raduai, de sanctis totius anni. In com uni et in propriis. G raduai picollo antigo. M issali com plidi boni tre. Om eliario a tem pore quatragesim e usque ad pasca. Omeliario, a tem pore pasce usque ad adventum . O m eliario, a tem pore ad ventus usque ad quadragesim am . O m eliario, in com uni panctorum in principio de spegazado. Omeliario, che in principio è scripto. « E ru n t sig n a» . P assio n an o , a festo s. A ndree usque ad festum om nium sanctorum . P assio n an o , a festo s. Jo h a n n is B aptiste usque ad festum S. Dyonisii. P assionarlo, a festo s. Chalisti usque ad festum s. K aterine. P assio n an o , a festo s. A ndree usque ad festum s. Sigism undy. E pistolario, tuto I. E vangelistario I. P sa lte rii com plidi zenque; C apitolano I. L etionario tam pro p riu m quam comunis.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Pio C en ci , L’Archivio della Cancelleria della Nunziatura Veneta

319

L iber de m orte s. M. M addalene cum serm onibus. Libro I de expositione evangeliorum totius anni. Libro devotissim o de legende e de i dicti d i Sei P adri. O rdinari do R egula Sci au g u stin i 1. Libro p arte antiffonario p a rte Sequentiario che com incia ru b ricati «G eorgii». M artirologio de tu ti i sancti I. L iber serm onum I. Ym nario ab ad u en tu usque ad Scam K aterinam , Segue l’ in v en tario degli a rre d i sacri: a tergo poi si legge: « 1400 in« v entariu m m obilium re ru m m onasterii Sancti G eorgii in A llega tem pore « rev ere n d i p a tris dom ini Ludovici Barbo P rio ris » .

II. — « Pro libris domini M(arini) Contareno Episcopi Tarvixini ». (A C N V. 11.) (1455, februar. 8). In C hristi nom ine am en. A nno eiusdem nativ. millesim o quad rin g en ­ tesimo quinquagesim o quinto indict. v ili die octavo m ensis februarii, T arvisii in pallatio com unis super salla to rtu re .......Egg dom nus G abriel de Venetiis tam quam n u n tiu s specialis....... canonicorum Sei Georgi in A leg a.......coram A ndrea M arcello...... capitaneo civitatis T a rv is ........ex pono........quod alias Ma­ rin u s Contareno episcopus C athari et postea T arvisii a prefatis dom inis canonicis...... Sci G eo rg i........accepit ad im prestitum subscriptos libros, in fe­ riu s appositos, quos penes se re tin u it p er m ultos annos, sepius prom ittendo illos re s titu e re ....... Cum m ors ei su p e rv e n e rit.........cum ut d icitu r m andatum sit ut in v en tariu m confici debeat de bonis prefati dom ini episcopi, u t libri p re d ic ti.......salvi fia n t........declaro dictos libros e sse........societatis Sci Georgi in A lg a ....... et atten to quod u t d icitu r bona prefati dom ini episcopi debent a ssig n a ri....... L aurentio L a u red an o ....... cum pred icti libri non sint de bonis ipsius dom ini episcopi, vobis placeat m ihi restitu i et assignari facere. L ib ri vero su n t infrascrip ti denotati in v u lg ari iu x ta s c rip tu m ....... p re fa ti...... episcopi, videlicet: U na bibia la qual costò d u cati 60 d’oro zoè due. 60. Item uno Catholicon in uno volum e, el qual costo due. 45. Item uno A ugustino de civ itate Dei, de prexio de due. 35. Item V bertini de casal de prexio, de due. 18. Item v ita C hristi de prexio, de due. 12 (1). Item B ernardo sopra la cantica, de prexio de due. 12. Item de p ro p rietatib u s re ru m et anim alium , de prexio de due. 12. Item ratio n ale divinorum officiorum, de prexio de due. 15. Item la p rim a p a rte de san Thom aso, de prexio de due. 15, la qual ho dado a don zulian (2).1 (1) Additamento a lato. (2) Item.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

320

Miscellanea F r. E h r l e . V.

Item Item Item Item Item Ilem Item Item

Lactantio, de prexio de duc. 20. la Z uanina, de prexio de duc. 15. do libri predicabili, de prexio de duc. 5. la «secu n d a secundae» de san Thom aso, de prexio de duc. 9. al texto de le sententie, de prexio de duc. 6. confesso av er vendudo tan ti a ltri libri che sono in tuto ducati 30. Nicolò de L ira sopra li 4 evangelii, de prexio de duc. 15. ho ad im prestedo el terzo de B onaventura el qual m e im prestò dun zulian rectore al presente de san Zorzi d’alega. Quos omnes libros prefatus dom nus episcopus h a b u it....... u t patet per sc rip tu m ....... ipsius episcopi scriptum 1430 die 16 augusti V enetiis in Sco Georgio in Alga. ....... Quam protestationem p re fa tu s....... potestas et capitaneus adm isit. Iohannes M atheus not. (1).

III. — Donatio aliquorum librorum facta societati monasterii Sci Georgi) in allega de Venetiis per Rev.mum dominum P atriar­ cham Venetiarum. (A C N V . II.) (1456, iun. 23). In C hristi nom ine amen. A nno a nativ. eiusdem m illesim o q u ad rin ­ gentesim o quinquagesim o sexto .. die . . x xiij Iunii .. Cunctis p a te a t.. hoc in stru m en tu m inspecturis q u atenus .. M apheus Cantareno .. P a tria rc h a Ve­ n etiaru m .. fecit .. quietationem .. Rectori .. M onasterii Sci Georgi in alega .. de libris sive volum inibus lib rorum in frascrip to ru m : V idelicet: De una Biblia. Item sexto decretalium . Item clem entinis. Item uno b re ­ viario magno. Item uno b reviario mediocri. Item breviario uno parvo quod tenere debet dom nus Rom anus in v ita sua. Item libro qui d icitur Theologie veritatis. Item de alio libro qui in titu la tu r de regim ine predicatorum . Qui quidem lib ri per bone m em orie d. L au ren tiu m Iustinianum , im m ediatum predeeessorum suum fuerunt sub titulo donationis dati m o­ nasterio Sci Georgi in A lega .. P rom isit idem Domnus .. Mapheus P a tria r­ cha antedictus .. dictos libros non re p e te re ....... A ctum in cam era cubicularii dicti d. P a tria rc h e in p a triarcali palatio V e n e tia ru m ....... p resentibus domno Romano de Pergam o et ser B aldessarre de C aravagio cubiculariis domini patriarche. Iacobus de V enetiis not. N ella Biblioteca V aticana conservasi un codice m em branaceo (Vat. Lat. 5072) di carte 87 mm. 155 X 110, intitolato: « L iber de disciplina et perfectione m onastice conversationis », sul cui foglio di g u ard ia è scritto: « L ib e r societatis Sancti Georgi in A lg a» : non trovasi nell’in v entario del T om asini; quindi deve avere esulato prim a da quella biblioteca. 1 (1) Cfr. pure il doc. 24 giugno 1445 dello stesso anno.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Pio Cen ci , L’Archivio della Cancelleria della Nunziatura Veneta

321

IV. — Intimo fatto dal card. Giovanni Della Casa, Legato a Latere nel dominio veneto, a . tutti i detentori dei libri del defunto card. Girolamo Sirleto, perchè li rendessero ai legittimi eredi, i canonici di S. Maria dell’Orto di Venezia. (A C N V . III). (1545 ianuar. 20). Ioannes Della Casa electus B eneventanus, Camere Apostolice decanus ac in toto V enetorum dom inio cum potestate C ardinalis Legati de L atere legatu s apostolicus, v enerabilibus viris V enetiarum , P aduan et Ceneten vicaris in sp iritu alib u s g en eralib u s salutem in domino sem piternam . Significaverunt nobis dilecti in Cristo P rio r et canonici seculares m onasterii sante M arie ab Orto, congregationis Sancti G eorgi in Alga Ve­ netiaru m , quibus quondam rev eren d u s dom inus H ieronim us A leander Car­ dinalis B rundusinus in eius testam ento leg av it omnes eius libros grecos, latinos, bebraicos, nec non Canonici et Civilis iu ris et alios cuiuscum que qu alitatis et g en eris im pressos et m anuscriptos ubicum que existentes, quod n o n n u lli in iq u itatis filii qui pro rsu s ig n o ran t dictos libros prefato mo­ nasterio iu re legati prefati spectantes et pertin entes tem ere et m alitiose occupare et occultare ac occulte d etinere et ad id faciendum auxilium con­ silium et favorem dolose p re sta re presu m u n t, non curantes ea eis prefatis significantibus rev elare nec exhibere seu restitu ere nec de prem issis satis­ facere in anim arum suarum periculum et d ictorum significantium non m odicum detrim en tu m super quibus offitii legationis nostre rem edium im p lo raru n t. Quocirca A ucto ritate Apostolica qua ex m unere legationis nostre huiusm odi fungim ur in hac p a rte vobis com m ittim us quatenus omnes predicto ru m detentores occultos ac scientes et non revelantes per vos vel aliu m seu alios in ecclesiis ubi et quando opus fuerit publice coram po­ pulo ex p a rte n o stra m oneatis et re q u ira tis u t infra com petentem te rm i­ n u m quem eis d u x eritis prefigendum ea eisdem significantibus restitu an t et rev elen t ac de ipsis plenam et debitam satisfactionem im pendant. E t si id non adim pleverint infra aliu m com petentem term inum quem eis ad hoc dux eritis perem ptorie prefigendum ex tunc in eos generalem excom unicationis sententiam proferatis, et eam faciatis ubi et quando opus fuerit usque ad satisfactionem condignam solem niter pubblicari. D atum V enetiis, ap u d S anctum Ioannem a Tem plo, anno incarnationis dom inice millesim o quingentesim o quadragesim o quinto, x m Kal. februarii. Pont. .. P auli .. pape te rtii anno duodecim o ».

V. - Catalogo del secolo x n della biblioteca di S. Giorgio in Braida. (ACNV. XVI). (Saec. xn). A tergo: Catalogus librorum S. Georgii. salia.

In c ip it catalogus librorum ecclesiae Sci Georgi in B raida: T ria misDuo tex tu s evangeliorum , unus continuus alte r prò tem pora d istri-

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

322

Miscellanea F r . E h r l e . V.

butus. V nus lib er epistolarum , I I I I I I 1 antiphonarii diurni, I I I I 12 nocturni. V nus m anualis. I hym nalis. Q uattuor psalteria. Duo lib ri penitentiales, IIII serm onales dom inicales, I serm onalis festivalis. Duo passionarii. V nus liber genesis, cum ceteris ibi sex adiacentibus. V num volu­ m en continens in se actus apostolorum apocalipsim , epistolas canonicas, et epistolas Pauli. I lib er Iob, continens in se libros quindecim , idest psalterium , p ara­ bolas, ecclesiasten, cantica canticorum , D aniel, paralipom enon, E xdre duos, H ester, sapientie duos, Tobiam , Iu d ith , duos M achabeorum. I liber regum totus continens Isayam , Ierem iam , Ezechiel et duode­ cim m inores prophetas. V nus liber dialogorum (G regori),3 I liber de verbis Dom ini (Augu­ stini), 4 I de com puncione am plectens q u attu o r libros, unum de eadem re, alium de orando Dom inum , tercium exortacio H ieronim i ad Eustochium , q u artu m eiusdem de v ita et conversatione xpistianorum . I de v ita xpistiana A u g u s tin i5 habens in se A m brosium de conflictu viciorum , I lib er A u g u s tin i6 exposicionis epistole Iohannis continens A m brosium de peniten tia V na exposicio apocalipsis, I l ib e r .........0 I sententiarum . I de fide sce T rin ita tis A ugustini et de fide et o p e rib u s.7 I A lbuinus. II Re­ gulae. 8 V nus ordo officiorum. 9 V nus lib er H yeronim i super M atheum, I Bede super Lucam et M arcum, Duo libri A ugustini super Iohannem , I liber S. A ugustini de serm one Domini in monte, continens secum henchiridion. I Bede sup er parabolas Salomonis, et H yeronim i super ecclesiasten. Sci A u­ gustin i 4 omelias. I liber G regorii super Hiezechiel. I pastoralis. I se r­ m onalis sanctorum doctorum de m oribus clericorum . I A ugustini de ad u l­ terinis coniugiis, et de bono coniugali, et de virg in itate, et de viduitate sancta. Expositio A ugustini sup er psalterium d istincta in trib u s volum inibus. Expositio G regorii super Iob in tribus volum inibus. Expositio Bede super V II epistolas canonicas. Expositio canticfe ca]n tico ru m .10 Expositio epi­ stolarum P au li in trib u s volum inibus distrib u ta. L ibri decretorum II. De vitis p atru m lib ri II. Collationes Cassiani libri II. Origenes super ge1 Em endam ento in luogo d i « duo ». 2 A ltro em endam ento. 3 A dditam ento soi>ra linea. 4 Item . r' Item . 11 P arola abrasa. I A dditam ento sopre linea. s Item . II P rosegue il catalogo scritto da altra m ano : quella stessa che ha fa tto gli em endam enti ed ad d itam en ti in d icati. 10 P iccola corrosione nella pergam ena.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Pio C en ci , L’Archivio della Cancelleria della Nunziatura Veneta

323

nesim e t exodum , et leviticum , et num erum lib ri I. Y sidorus contra iudeos lib er I. X II A busiones Sci. C ip ria n i1 liber I. Ysidorus sententiarum lib er 1 .12 Expositio Ysaie I liber. Omelie O rigenis super Ysaiam et Ierem iam et iezechielem lib er 1. Serm ones S. Cesarii lib er I. Scs. A ugustinus co n tra C elestinum et de consolatione m ortuorum liber I. De g ratia et libero a rb itrio et de correptione et g r a tia .3 E pistolae H ieronym i lib ri II. H yeronim i super D anihelem liber I. A ugustini de videndo dom inum ad P aulinam , et prognosticorum liber I. A m brosius su per « beati im m acu­ lati lib er I. P ro sp eri de contem plativa et a ctiv a v ita lib er I. A u­ g u stin i ad com item et A lcuinus ad com item liber I. L iber senten­ tiaru m m ag istri U gonis et m ag istri A nselm i I. L iber penitentialis I. L i­ b e r sen ten tiaru m et P e tri D am iani qui d ic itu r « g ra tissim u s» I. L iber sententiaru m U gonis v eteris 1 .4 L iber qui d icitu r « claustralis » I. P etri ab aiarlard i de philosopho et iudeo et xristian o libter 5 1. L iber serm onum p er circulum anni I. A m brosius de sacram entis et de bono m ortis, et de fuga seculi, et A ugustini de disciplina x ristia n o ru m lib er I. A ugustini de decem cordis e t de agone xpistiano et adv ersus hereses et de reg u lis ecclesie lib e r I. Expositio reg u le A ugustini liber I. De corpore Domini et sacram entis liber I, Liber abbatis C larevallis super partem aliquam cantici canticorum . H yeronim i super Ierem iam liber I. Expositio X II p ro ­ p h etaru m lib ri duo. Expositio super cantica canticorum prolixa et valde u tilis .6

VI. - Elenco di alcuni libri liturgici spettanti alla canonica di S. Giorgio in Braida. Dal voi. I l i degli « Instrumenta vendi­ tionum bonorum Congregationum suppressarum·». (ACNV. 1. pag. 263). Nel coro sei librazzi g ran d i di ca rta cap reta con figure p ittu re e note dorate, coperti di legno lam e d’ottone. Un libro basso di carta ca­ p reta con antifone, coperto di coram e zalo. U n altro vecchio di inni, co­ perto di cartone. U n m essal vecchio . . . U n m artirologio . . . U na carta g ran d e con cornici indivisate con la nota delli santi correnti. Item in un a ltro arm ario: Sette librazzi g ra n d i di carta cap retta da salm eggiar, con figure e p ittu re e note dorate, con coperta di legno, con lam e dorate. 1 2 3 4 5 6

A dditam ento sopre linea. Item . Item . A braso fo rse « octavu s ». Item . Cosi si chiude 1’inventario.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

324

M iscellanea F r . E h r l e . V.

Due g ran d i di carta ord in aria da canto figurato uno coperto con foli g ra n d i e l’altro ordinariam ente. Uno piccolo di carta ordinaria di canto figurato.

V II. - E le n c o d e i l ib r i d o n a ti a lla b ib lio te c a d i S . A g o s tin o d i V i­ c e n z a d a C r is to fo r o v e s c o v o d i R im in i. ( A C N V . IX ).

« Donatio multorum librorum et rerum facta per revereudum olim patrem dominum C. Episcopum Ariminen. ecclesie nostre Sci. Au­ gustini » (1). (1443 ian. 3). N overint u niversi presentem seriem in s p e c tu ri.......... quod anno a nativ. Domini m illesim o quadringentesim o quadragesim o te rc io .........die tercia m ensis ia n u a rii.........rev eren dus in X pisto p ater et d o m in u s ............ C risto fo ru s.........episcopus A rim inen...........cupiens de bonis sibi a Dei collatis te rre n a in c e le s tia .........com m utare et considerans exem plarem v i­ tam .........p atru u m can o n ic o ru m ...........sci Georgi in A le g a ...........omnes et singulos libros in frascriptos cum eorum veris valoribus iu x ta dicti Reve­ ren d i P atris d a n tis .........singulorum librorum extim acionem videlicet: P ri­ m am Sci Thom e de A quino cum coperta ru b ea et cartis d eauratis ab ex tra, valoris decem florenorum a u ri de cam era. Secundam prim e eiusdem cum coperta rubea, valoris sex. Super M atheum et M arcum in uno volum ine cum coperta de Morello cum cartis d eauratis ab extra, valoris decem octo. A liud sim ile volum en super Lucam et Iohannem am bo eiusdem sancti Thom e, valoris decem octo. Questiones eiusdem de v eritate per viginti novem distinciones cum coperta rubea. Questiones eiusdem de potencia Dei num ero L X X X II et de num ero CI, in uno volum ine cum coperta rubea, valoris octo. Super tercio sententiarum eiusdem cum copertis sine corio, valoris quatuor. Serm ones de tem pore beati B ernardi cum com­ m entariis eiusdem super Cantica C anticorum in uno volum ine valde pulcro cum coperta de Morello et cartis d eauratis ab ex tra, valoris viginti. Q uin­ decim q uinternos m aioris form e E pistolarum beati Ieronim i in papiro nunc autem ligate in X V II q uinternis, valoris octo. Com entarios eiusdem in M atheum cum coperta de Morello corio, valoris trium . Serm ones sci Leonis pape cum coperta rubea, valoris quatuor. Serm ones sci. Effrem cum co­ p e rta rubea, valoris trium . Salvianum ad Solonium de Dei providencia cum coperta rubea, valoris quatu o r. Com entarios G asparini Pergam ensis in colores Colutii con tra Luschum . Crisostom um de laudibus Pauli et a lia opuscola in uno volum ine cum coperta de Morello, valoris quinque. Decisiones Rote in papiro in quin ternis, valoris unius. Libellum q u atu o r 1 (1) Regesto che si legge a tergo dell'inventario.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Pio Ce n c i , L’Archivio della Cancelleria della Nunziatura Veneta

325

novissim orum in papiro sine tabulis, valoris unius. Stim olum am oris Bon av en tu re et tran situ m beati Ieronim i in uno volum ine cum coperta rubea, valoris triu m . Crisostom um de bono v irg in ita tis cum coperta de Morello, valoris trium . A ugu stin u m de doctrin a x p istian a in papiro volum ine cum coperta n ig ra, valoris unius. C om entarios A ntonii Luschi in undecim ora­ tiones T u lii cum coperta pilosa, valoris trium . Libellum E gidii de form acione hum ani corporis, valoris m edii. Q uinque quinternos epistolarum P lin ii in papiro, valoris unius. S extum lib ru m decretalium glosatum cum coperta ru bea,valoris octo. Clem entinas sine tabulis glosatas que nu n c tab u ­ late et ligate ac coperte su n t cum corio rubeo, valoris septem . Innoeencium cum coperta ru b ea, valoris decem . L atan tiu m d iv in aru m institu tio n u m et de ira Dei et de officio (1) Dei in papiro in uno volum ine cum coperta alba valoris trium . C risostom um de rep aratio n e lapsi et de com puncione cordis et penitencie in uno volum ine cum coperta ru b ea et clausulis argenteis, valoris quatuor.

Segue un elenco di preziosi arredi ecclesiastici donati insieme ai libri, indi di nuovo: D ecretales copertas rubeo, valo ris octo. D ecretum copertum rubeo m ortificato, valoris quindecim . L ectu ram dni F rancisci de Zabarellis super secundo, valo ris octo. E iusdem super q uarto, valoris sex. Eiusdem super quinto, valoris decem. S uper tertio eiusdem usque ad caput « requisisti » de testam entis, valoris trium . Recollectas eiusdem super tertio, valoris trium . Secunda secunde sci Thom e, v alo ris decem. U ltim am p arte sum m e eiusdem co rru p tam pro parte, valoris quatuor. P salteriu m glosatum glosa o rdinaria abbrev iata, valoris trium . Glosam continuo ordinariam super psalterium , valoris quinque. C om m entum beati Thom e super epistolas P auli, v alo ris viginti. Epistolas m ultas fratris A m brosii generalis cam aldulensium , valoris quatuordecim . A liud volum en in papiro epistolarum eiusdem , valo ris trium . D ialogum sci G regorii pape, v aloris quatuor. L i­ b ru m de p ro p rietatib u s rerum , valosis duodecim. Sum m a de vitiis et v ir­ tutibus, valo ris duodecim . Bibliam com plectam p re te r interpretaciones, valoris viginti. A liam Bibliam copertam rubeo de lite ra m inuta com pleta, valoris decem. Sum m am sci Thom e co n tra gentiles, valoris decem. A r­ m andum de term inis Theologie et Phisice in papiro, valoris duorum . Com­ pendium Theologie quod in cipit « V e rita tis» , valoris quatuor. Missale p arvum novum , valoris sexdecim . V ite p atru m in parvo volum ine, valoris quatuor. A m brosium de sacram entis et de contem ptu m undi cum quibus­ dam aliis, valoris quatuor. T ra c ta tu s aliquos super potestate pape cum expositione sim boli et nonnullis aliis in papiro coperto rubeo, valoris duo­ rum . A pochalipsim et cantica canticorum an tiq u a cum glosis, valoris medii. Q uestiones aliquas super sententiis R aym undi Lulii et de articu lis fidei in papiro, valoris duorum . Secundam B onaventure super sententiis, valoris 1 (1) In luogo di « opificio ».

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

326

Miscellanea F r. E h r l e . V.

qua tuor. Serm ones dom inicales Iacobi de V oragine, valoris duorum . Co­ dicem , valoris trium . Volum en cum institu ta, valoris octo. D igestum novum , valoris quinque. H ieronim us de viris illu strib u s et v ita beati Illarionis sim ul, valoris unius. P ro v erb ia R aym undi L ulii in papiro, valoris unius. Sum m a Gofredi, valoris duorum . Soliloquia beati A ugustini et p lu ra alia devota de passione X pisti et aliis devotis tractatib u s in parvo volum ine cooperto nigro litere alem anice, valoris unius. Libellum de po­ testate pape in papiro p er bone m em orie cardinalem sci X isti. (1) T ra ­ ctatu s Iohannis Cal(derini) de ecclesiastico interdicto, de excom m unica­ tione cum plurib u s aliis in q u in tern is quatuordecim m agnis. Libellum q u atu o r novissim orum in papiro, valoris unius. Libellum quindecim que­ stionum corporis X pisti in q u atu or q u in tern is papiri editum per dom inum cardinalem sci X isti m odernum , valde utilem . (2) Beati B ernardi de con­ scientia in trib u s q u in tern is papiri. B reviarium in parvo volum ine et libel­ lum beati B ernardi ad Eugenium , valoris quindecim florenorum predictorum a u ri de cam era. Nec non quoscum que alios libros cuiuscum que facu ltatis et valoris in f u tu ru m .........a c q u ire n d o s.......... prefatis canonicis et ipsi socie­ ta ti seu congregationi in m onasterio sci A ugustini V icentine diocesis uno ex locis ipsius societatis perpetuo usu et u tilitate quorum cum que canonico­ ru m presentium et futurorum in prefato m onasterio degentium reponendos, collocandos dedit et c o n c e ssit.........iu x ta vim fa c u lta te s...........a domino papa concesse (3) tr a n s tu lit.........Ita tam en quod tam diu prefatus episcopus v i­ x e rit valeat usum presentium et futurorum lib ro ru m ........ h a b e re ........... A c ta .........F lo re n tie .......... in domo residentie dicti Episcopi site in am ­ b itu dom us sce, Marie N ovelle p resentibus V alentino Episcopo O rtan. Gasparino P e tra rc a canonico C anstellano, et pluribus aliis. Iohanne Gauffridi clerico T retoren. not. 1 (1) Iohannes de Casanova, 0. Pr. Cf. Q u e t i f = E c h a r d I 791. (2) Iohannes de Torquemada. (3) E qui inserto il breve di Eugenio IV con cui questo papa lo autorizza a far testamento. « Dat. Flor. 1441 vn kal. a u g .» (26 luglio).

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Pio Cen ci , L’Archivio della Cancelleria della Nunziatura Veneta

327

INDICE ALFABETICO D E I LIB R I R EG ISTR A TI N E I DOCUMENTI DELL’A PPENDICE Il numero romano è quello del documento.

Abelardus Petrus, De philosopho et iudeo et Christiano V. Aegidius, v. Egidius. Aialardi Petrus (ab), v. Abelardus. Albuinus V. Alcuinus, ad Comitem V. Ambrosius, Generalis Camaldulensium, Epistole (2 esemplari) VII. Ambrosius (S.), De conflictu victorum, De penitentia, De sacramentis, De botto mortis, De fuga senili, Super « Beati immaculati » V ; De sacra­ mentis et de contemptu mundi VII. Anselmus magister, Liber sententia­ rum V. Antiffonario « de tempore » voli, quat­ tro, « in comuni SS. », Antiffonario e Sequentiario I ; Antifonarii « diur­ ni » voli, sei, « nocturni » volumi quattro V. Armandus, De terminis theologie et phisicae VII. Augustinus (S.), De civitate Dei II ; Ad Comitem, Contra Celestium et de consolatione mortuorum, De adulte­ rinis coniugiis, De bono coniugali, De corpore Domini et cie Sacramentis, De disciplina Christianorum, De de­ cem cordis et de agone Christianorum, Adversus hereses et de regulis ecclesie, De fide et operibus, De gratia et li­ bero arbìtrio et de correptione et gratia, De sermone Domini in monte, De verbis Domini, Quatuor homelie, De

vita Christiana, De virginitate et vi­ duitate sancta, De videndo Domino ad Paulinam et Prognosticorum, E n­ chiridion, Expositio regule, Expositio super psalterium (3 voll.), Expositio epistole Iohannis, Liber super Iohannem, Quinquaginta omelie V ; Soli­ loquia VII. Beda, Expositio super parabolas Salo­ monis, Expositio super Cantica Can­ ticorum, Super septem epistolas ca­ nonicas, Super Lucam et Marcum V. Bernardus (S.), « Sopra la Cantica » I I ; Super partem aliquam Cantice V ·, De Conscientia, Super Cantica, L i­ bellus ad Eugenium (papam) VII. Biblia II, I I I ; rin do volum i» I ; Biblia completa, Completa preter interpetraciones, Alia (biblia), Completa de littera m inuta; Genesis, Pentateucus, Paralipomenon, Liber primus Regum, Psalteria quinque, Sapientia, Parabole, Hester, Esdra, Iob cum aliis 5 libris Sacre Scripture, Iudith, Tobia, Prophete, Daniel, Liber Regum, Ieremias, Ezechiel et duodecim minores prophete, Machabeorum libri duo, Can­ tica Canticorum, Evangeliorum textus continuus, Actus apostolorum, Epi­ stole S. Pauli, Epistole canonice, Apocalipsim V; Psalteriumglosatum, glosa ordinaria abbreviata, Glosa continua ordinaria, Apocalipsim et Cantica Canticorum antiqua cum Glossis VII.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

328

Miscellanea. F r. E h r le . V.

Bonaventura (S.1, « el terzo (libro) de Bonaventura» II ; Secund. super sen­ tentias, Stimolus amoris VII. Breviarium magnum, Mediocre, Par­ vum III ; In parvo volumine VII. Caesarius (S.), Sermones V. Cal. 30. Item .i. libre, scrit en pergam ins, en leti a .ii. correndells, appe­ lla t regim ine p rin cip u m , ab posts de fust cu bert de cu y ir verm eil, em pre­ m tat, ab .ii. gaffets clavats en parxe de seda b lanqua e .ii. scudets, tôt de leuto, e com ença lo d it libre, en letres negres, « incipit liber de reg i­ m in e principum » e apres « ex regina ac santissim a » e a y u n a E qui es

1

N o n r ie sc o a s ta b ilir e d i q u a le o p era s i t r a tt i. P o tè e s s e r e u n a v e r s io n e

d ’u n a p a r te d e llo Speculum Historíale d i V in c e n z o d i B e a u v a is , op p u re il Compendi historial c h e d e lla s t e s s a o p era fe c e r o F r a J a u m e D o m è n e c h e F r a A n to n i G in eb r e d a a d in iz ia t iv a d i re P ie t r o I I I (I V d ’A r a g o n a ) o f o r s e a n c h e u n a v e r s io n e d i G a u c h e r d e D e n a in .

*

Speculum Historíale

d i V in c e n z o d e B e a u v a i s ; v. p u r e i nn . 29 e 32 d e l p r e ­

s e n t e I n v e n ta r io . F o r s e q u e s ti tr e v o lu m i so n o a p p u n to q u e lli c h e o g g id ì s i co n ­ s e r v a n o n e lla B ib l. U n iv e r s ita r ia d i V a le n z a . Cf. G utiérrez del Caño, Catàlogo

de los manuscritos existentes en la Bibl. XJniv. de Valencia. V a le n c ia , I , 3 Q u e sto m a n o s c r itto c o m p ren d ev a so lo le Partidas 3-7. C f. D o c . I I I .

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

70-72.

Ramon D’Alôs, D oc. per la storia délia bibl. d’Alfonso il Magnanimo

401

cap letra gran , dins la quai ha .i. rey al m ig qui seu en .i. cadira e a la p a rt d re ta a .1. cardenal e .i. capellà e a la p a rt sinestra .i. bisba e .i. figura de hom ab b a rb a e an la d ita p agina on es scrit lo dit principi entorn dels correndells ha diverses fullatges on ha molts infants nus e diverses b abuins e ausells; e feneix, en letres negres, « non scribens peius Johan n es est nom ine eius » .' 31. Item .i. libre, scrit en pergam ins, en lenga castellana, a .ii. cor­ rendells, appellat liber prim us com pilacionis decretalium, ab posts de fust cu b ert de cu y ir vert, ab .iiii. gaffets e .iiii. scudets, tôt de leuto, lo quai comença, en letres verm elles, « incipit liber prim us » e, en letres negres, « Cresonis ovispo » ,e desus ha an .i. estatge lo cruxifis de N ostre Senyor e a y .i. tau la o robica, scrita en paper de fuyll, de la form a m anor, e feneix, en letres negres, « cosas spirituales Deo gracias ». 32. Item .i. libre, scrit en pergam ins, an leti, a .ii. correndells, appe­ llat q u in t volum de speculum esturial, ab posts de fust cu b ert de cuyir v ert, ab .v. bolles o claus de .i. p a rt e .iiii. de la a ltre e ab .iiii. gaffets clavats ab troços de p a rx a de seda v e rt e ab .iii. scudets, tôt de leuto, lo quai comença, ab letres verm elles, « .xl. co n tin e n d a vicesim i quinti libri » e, en letres negres, « vicesim us q uintus liber » ,e feneix, en letres negres, « quod videre non v alean t ». 33. Item .i. libre, scrit en pergam ins, en leti, a .ii. correndells, appe­ llat sa ltiri lo quai es glosât, ab posts de fust cu bert de cu y ir verm eil, em prem tat, ab .v. claus en cascuna p a rt, d 'a rg e n t, fet cascun de .vi. cayres, ab .iii. gaffets e .iiii. scudets d’a rg e n t d au rats e an cascun de aquells .i. arb re a .ii. esteles, co es en los gaffets e en los scuts ha .iii. steles asmeltades, clavats los dits gaffets ab trocos de p arx e de seda v e rt ab .i. lira al mig, de fil d’or e ab .xii. girad o rs fets de seda de diverses colors, e com ença lo prolech dei dit libre, en letres negres, « cum omnes prophetas » e lo com ens dei d it libre, en letres negres, « b eatus v ir » e la glosa « cui om nia o p ta ta » , e feneix lo d it libre, en letres negres, « lau d et D om inum » e la glosa « omnis spem lau d et D om inum ». 34. Item .i. libre, scrit en paper, en lenga cathalana, appellat coronicas dei rey en Pere dei regne de Arago, ab posts de fust cu bert de cuyro v er­ meil, em prem tades, ,ab .v. claus en cascuna p art, ab .ii. tancadors qui son d e v a is en cuyro verm eil e com ensen les ru b riq u es dei dit libre, en letres verm elles, « açi com encen les ru b riq u es » e, en letres negres, « prim eram ent de la m ateria del libre » e, de letres negres, « açi com ença lo libre », e feneix, en letres negres, « que rom as en la te rra Deo g racias» , en lo quai lib re ha alg u n s coherns d esco rn ats.12 35. Item .i. libre, scrit en pergam ins, en lenga cathalana, appellat ensenyam ent o in stru im en t deis princeps, ab posts de fust cu b ert de cuyro 1 D ’E g id io C olon n a. — C f. so p ra cod . 11. 2 L ’a u to r e , B e r n a t D o s c lo t.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

402

Miscellanea F r. Ehrle. V.

verm eil em prem tat ab ,v. claus de leuto e .iiii. senyals del com pte d’Urgell en cascuna part, ab .ii. g iradors de seda m orada, sensa tancadors, pero ha hi .ii........ d’a rg en t d eu rat en que’s tencava lo d it libre, lo qual comença, co es, lo prolech, en letres verm elles, « in nom ine dom ini nostri Ihesu C hristi » e, en letres negres « con la com panya deis princeps », en la capietra de la C ha en lo m ig .iii. figures, la una esta axi com a rey, l’a ltre bisbe; e com ença lo dit libre, en letres verm elles, « esplegats son los capitola » e, letres negres, « con la desordenade am or » e lo capietra de la C ha .i. re y qui sta ajonollat d av an t un aitar, e fenex en letres verm elles « e ha com plit aquell am en 36. Item .i. libre, scrit en pergam ins, en leti, appellat concordanças de la biblia ab posts de fust cub ert de cu y ir verm eil, en .v. claus en cascuna part, ab .iiii. gaffets e .iiii. scudets, tot de leuto e com ença lo d it libre, en letres negres, « omnes e d ...... ex cibis » e feneix en letres negres « anci­ llam trad id it explicit ».12 37. Item .i. libre, scrit en pergam ins, en lenga castellana, appellat segona p artid a del ordonam ent del rey de Castella, ab posts de fust cu b ert de c u y ir v ert ab dos gaffets e .ii. escudets, e comença, en letres verm elles, « este es el ordonam iento » e, en letres negres, » en raçon de los dem an­ dadores », e feneix, en letres negres, * que non fara enganno ». 38. Item .i. libre, scrit en paper, en lenga castellana, appellat ordonamientos del rey don Alfonso del regne de Castella, e les posts son de paper en g ru tat, cubertes de cuy ir vert, ab .viii. correix en ca’ s tanca, e comença lo d it libre, en letres verm elles, « tau la de los ordonam ientos » e en letres negres, « yo al rey reg istrad a pel Yanes legum doctor ». 39. Item .i. libre, scrit en paper, en leti, ap pellat los fu r s de Aragon, ha les posts de paper en g ru tat, cubertes de cu y r verm eil e ab tancadors de .ii. botons e .ii. nuells del d it cuyir, e com ença la ru b rica del d it libre en letres verm elles, « liber prim us » e en letres negres « de sacrosantis » e com ença lo d it libre « nos Jacobus Dei gracia » ,e feneix, en letres n e­ gres, c v illaru m de Sos et de U ncastiello ». 40. Item .i. libre, scrit en pergam ins, en lenga castellana, appellat de la m unteria, ab posts de fust cu bert de cu y ir verm eil descolorit, ab .ii. gaffets e .ii. scudets de leuto, e com ença la rubrica, en letres verm elles « estos son los capítulos » e en letres negres « esto libro m andam os », e feneix en letres negres « en buen m onte de puerco en yvierno » .3 1 Q u e st’op era, ch e d a l su o tit o lo n on p o ssia m o c o n o sc e re s e s ia g iu n ta fino a n o i, fig u r a v a g ià n e lla B ib lio te c a d i R e M a rtin o l ’U m a n o : v. il n . 232 d e ll’/n u e n fa r i

dels bens mobles del rep Marti d’Aragó pu bb l. d a J. M assó T orrents n e lla Revue Hispanique, 1915, X I I . S e n o n ch è iv i fig u ra p u re u n ’ a lt r a o p era c o n l ’id e n tic o incipit, p erò con il tito lo De Regiment dels princeps. Ib id . n . 21. 2 Cf. Inv. Hurtebise, 381. 3 È il lib ro ch e va so tto il n om e d i A lfo n s o X I d i C a s tig lia . — B ofarull , Apun­ tes bibliográficos, p. 518, c ita u n d o c u m e n to r e la tiv o ad u n a ltr o c o d ic e c o n te n e n te un

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

R amon D’Alós, D oc. per la storia della bibl. d’Alfonso il Magnanimo

403

41. Item .i. libre, serit en pergam ins, en leti, appellat los fu r s de Va­ lencia, ab posts de fast cu b ert de eu y ir verm eil, ab .ii. gaffets e .ii. scudets de leuto en los quals scudets ha u n a in g reg a en cascun e contenga la indicio en letres verm elles « hec est indicio » e en letres negres * exiit edictum acosare », e contenga lo d it libre, en letres verm elles « anno dom ini.m ccxxxviii. » e en letres negres « cum sint ju r is » , e feneix en letres negres * p ertin eat ad priorem em ptorem ». 42. Item .i. libre, serit en paper, en len g a castellana, apellat canonica de E sp a n ya e ha les posts de p ap er en g ru tat, cubert de cu[y]ro blanch e ab dos botons e .ii. nuells de cuyro verm eil, e contenga en letres v erm e­ lles « el qui contenga » e en letres negres « seguent cuentan las estorias », e feneix en letres negres « sem per cum dom ino viv at », lo qual libre es m olt vey ll e tot descornat. 43. Item .i. libre scrit en p ap er en lenga castellana, ap ellat reglas de la orden de la cavallaria e ha les post de paper engrutades, cubertes de cu y ir verm eil em prem tades ab .iiii. correges en que’s clou lo dit libre e contenga en letres negres « por signifieanga » e feneix en letres negres « benedigion de nuestro senyor Dios am en » .1 44. Item .i. libre scrit en paper, en lenga castellana lo qual feu el rey en Jacm e, re y d’A rago e les posts son de paper e n g ru ta t cubertes de cu y ir vert, ab .ii. botons e .ii. nuelles del d it cuyro e contenga en letres negres « en nom de Deu » e feneix en letres negres « sine fine requiescat in pace am en » .iiii. v eg ad es.*12 45. Item .i. libre scrit en pergam ins, en lenga castellana, apellat furo de Castiella e les posts son de paper e n g ru ta t cubertes de cu yir verm eil, ab .iiii. correixs en que’s tanca, e contenga en letres negres, co es, la ru ­ brica, « de la san ta trin ita t » en la u n a pagina e en l’a ltre pus prim era es scrit « in ilio tem pore m issus est angelus » ,e contenga lo dit libre en letres negres « en el nom bre de Dios », e feneix en letres negres « le nego collida ». 46. Item .i. libre petit, en paper, en lenga catalana, apellat P aris e Viana, ab les posts de paper engrutades, cubertes de cu yir vert, ab .iiii. correixs del d it cuyir, e contenga en letres negres * en aquells temps del re y », e feneix en letres negres * e si' m serie yo si a Deu plau » .3 libre de la monteria,

ch e era a p p a rte n u to a M o sse n F er ra n d o d e A lm a g a n « m u n ter

m a io r » d e l re. Q u e sti lo c h ie d e v a d a N a p o li i l 23

a p r ile 1443

a l su o a t t u a le

« m u n ter » F e r r a n d o d e V ila r in o , il q u a le l ’a v e v a , « ab to ta la g a r n izo d ’or q u e era e n lo d it l ib r e » (reg . 2690, f. 23). — Cf. Inv. Hurtebise, 391. 1 T r a d u z io n e c a s tig lia n a d i R a im o n d o L u llo . O ggi in q u e sta lin g u a s e n e co­ n o sco n o so lo v e r s io n i m od ern e. Cf. Obres doctrináis del d e M a llo r ca , 1906, I , 424, 437 e ss.

Ramon Lull, P a lm a 2 È la Cronica

o

Libre dels feyts

Illuminat Doctor Mestre

d i re G ia co m o I.

3 S em b ra u n a v e r s io n e d iffe r e n te da q u e lle c h e con o scia m o . C f. l ’ed. d i M iQUEL i P l a n a s in Nova Biblioteca Catalana.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

404

M is c e lla n e a

F r. E h r l e. V .

47. Item .i. libre scrit en pergam ins, en leti, apellat costituta e mes hi h a costitucions de Sicilia glosades, ab posts de fust sensa naguna altre cu b ertn ra ab .i. gaffet e .i. scudet de leuto e com ençan, ço es, lo proem i, en letres negres, « lib e r is te ....» e com ença lo dit libre, en letres verm elles « im p e ra to r...... rom anorum » e en letre negres « post m undi » e la glosa « a post m undi m achinam », e fenex en letres negres « inseri precipim us am en » on son encloses les altres consuetuts. 48. Item .i. libre petit, serit en pergam ins, en leti, apellat Vegecius de re m ilita ri, ab posts de fust, énb ert de cu y ir vert, ab .ii. gaffets clavats en p a rx a de seda vert, ab .ii. scndets, tôt de leuto, e comença en letres verm elles « Flavii Vegeeii » e en letres negres « prim as liber eleccionem », e feneix en letres negres « est signum am en » e verm elles « gloria Christo am en ». 49. Item .i. libre scrit en pergam ins, en leti, apellat estituta ab ses closes, ab posts de fust sense n ag una g u b erta e tancadors, e com ença lo prolech en letres negres « liber iste ideo » e lo dit libre « post m undi » e la gloça « post m undi m achinam » e feneix en letres negres « feliciter am en » e la glosa « M artinus de Caram anico » .1 50. Item .i. libre scrit en paper, a .ii. correndells, en lenga castellana, ap ellat canonicas de E spanya e les posts son de pap er en g ru tat, cubert de cu y ir vert, ab .liii. coreixs del d it cuyir, lo quai comença en letres verm elles « canonica de S panna » e en letres negres « al m uy noble e m uy alto », e feneix en letres negres « e de la vergen santa M a ria » .12 51. Item .i. libre tôt descornat, scrit en paper, en lenga castellana, ab les posts de paper en g ru tat, cubertes de cu y ir verm eil, em prem tades, ab .ii. botons e .ii. nuells que servexen a tan car lo d it libre, e com ença en letres negres « los de la ciu tat de Çamora », e feneix en letres negres « et sobresto ». 52. Item .i. libre petit, scrit en pergam ins, en lenga castellana, lo quai lo senyor rey en F errando, de gloriosa m am oria, ja q u i a son fill, qui are es rey e tracta en la m anera e form a com se deu rag ir, ab posts de fust. cub ert de cuyir verm eil, sensa n ag un tancador, e com ença en letres negres «' lijo m ucho amado », e feneix en letres negres « eius in eternum am en ».3 53. Item .i. libre petit scrit en pergam ins en ram ins, a .ii. correndells appella lo dictat de la cavalcada, ab posts de fust, cu b ert de cu y ir v er­ meil, ab .viii. claus .ii. gaffets e .ii. seudets, tôt d’argent, daurats, en cascuna p a rt del dit libre ha .i. senyal reyal, e com ensa en letres verm elles « aquest es lo d ictat » e en letres negres « p er inform acio », e dessus ha .i. estatge e d in tre ha .i. rey qui seu en .i. cadira e als peus li estan .ii. 1 Cf. a v a n ti, il co d ice 47. 2 C f. i c o d ici 4 e 42 d i q u esto n o stro in v e n ta r io . 3 C red o clic sìa u n a is tr u z io n e d a ta ad A lfo n s o a n co ra I n f a n t e d a su o p a d re il re F e r n a n d o d e A n teq u ern .

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

R amon D’Alós, D oc. per la storia della bibl. d’Alfonso il Magnanimo

405

infans pochs e d etras .iii. horneas e d ev an t lo dit rey ha .i. elm reyal e apres .i. hom a cavali v estit de verm eil; e feneix lo dit libre, en letrcs negres « e mes av an t quatorza » .1 54. Item .i. lib re serit en paper, en lati, loqual no es m ig serit e les posts son de paper engrutades, cu b ert de cu yir verm eil, q u aix de color de suja, e eom ença en letres negres « Jacobus Dei gracia », e feneix en letres negres « pro obligacione alteriu s vel offença ». 55. Item .i. libre petit, serit en pergam ins, en lenga castellana, e tracta corn se deu hom confesar, cu b ert de pergam i e eomença, en letres negres « devedes tener en la confession es ». 56. Item .i. lib re g ran de la form a m ajor, scrit en pergam ins e en paper, en lenga catalana, apellat governacio general, lo quai esta en .x. coherns qui es descornat e eom ença lo p rim er cohern, en letres verm elles « lo capitol p rim er en prim er ensenya e en letres negres « lo regim ent excellent » e desús ha .ix. hom ens, en los quais n’i ha .i. qui seu en .i. g ran satial e los altres li están, co es, ,iiii. en l’un costal e .iiii. en Tal tre, e lo d e rre r cohern feneix en letres negres, « axi corn fort son pochs a ».12 57. Item .i. libre scrit en pergam ins, en len g u a eathalana, apellat li­ bre deis angelis, ab posts de fust cubert de cu yir verm eil om prem tat, ab .iiii. claus en cascuna p a rt e .i. gaffet e .ii. scudets, tot de leu to, e començ.a la ru b rica on ha u n a letra en letres negres « al m olt honorable e m olt savi » e lo dit libre eom ença en letres verm elles « capitol prim er qui posa » e en letres negres « angelical n a tu ra es »r e feneix en letres negres « per la sua clem encia am en ».3 58. Item .i. lib re scrit en pergam ins, en lenga eathalana, apellat vide dels sants ab posts de fust cubert de cu y ir vert, ab .i. tros de cadena a la p a rt clavada e com enca la ru b ric a del avenim ent de Deu e lo d it libre com enca en letres verm elles « açi com encen les vides » e en letres negres « tot lo tem ps d’aquesta p resen t v ida », e feneix en letres negres « en eli h ab ita r p er gloria am en ».4 59. Item .i. libre scrit en paper, en lenga eathalana, apellat letres de Ovidi ab posts de fust cub ert de cu y ir negre, ab .v. claus en cascuna p a rt .ii. gaffets e .ii. scudets, tot de leuto, e comonsa cn letres negres « Penelope Alla de Icarie », feneix en letres negros « vulla que sic pochs a mi * . 5

1 Q u e s to lib r o c a t a l a n o ci è (lei t u t t o sc o n o s c iu to . 2 I g n o r o p u r e q u a le s ia q u e s to lib ro . 3 D i F r a n c e s c o E x im e n ic O. F . M . 4 C f. s o p r a a l c o d ic e 7. 5 E la Joan

t r a d u z i o n e d e lle

I IIumanista,

Ueroides

e s e g u ita

da

B a r c e lo n a , 1919. p p . 58 e 59. —

G u ille m N ic o la u .

V. R u m ò ,

· Bernardo Desclot, Coronicas del rey en Pere del regne de Arago, catal.,

IV*. Bibbia, V u'< lat., IV „ ; frane., I, IV,0; « en pia » catal. ( ?), XVI ; framm., Esodo ( ?) frane., IV „. Boezio, L. de consolano, frane., IV14 ; catal., « en lenga limosina », IV a . Breviari d’amors. - v. Matfre Ermengau de Béziers. Breviario, V15; catal. (?), XVI (nota). Caccia (L. di) spagn. (?) XIII. - cf. M unteria (L. de la).

Canoni, « cors de canons glosat », XVIII. Carta da navigare. IX. Catholicon. - v. Giovanni Balbi. Cavalcada. - v. Dictat de la eavalcada. Cessolis. - v. Giacomo de Cessolis. Clementine, V3. Comestor. - v. Pietro Comestor. Concordanze della Bibbia, IV 33, V10. Confessione : « com se deu hom confesar », spagn. IV 33. Constitutiones : constitucions del con­ cili de Terragona, Vili ; costitucions de Sicilia glosades, IV „. Costituta, IV „. - v. E stituta. Cronache : canoniques dels reys de Castella, spagn., IV 3; canonica de Espanya, spagn., IV a ; canonicas de Espanya, spagn., IV ra. - v. Ber­

nardo D esclot, Giacomo I, P ietro Lopez de A yala. D ecretali, V , ; spagn., IV «. D esclot. - v. Bernardo D esclot. Dialego (El), V ,. Dialogorum (L .). - v. Gregorio (s.). Dichos de savis, spagn., IV 3. Dictat de la cavalcada (Lo), catal., IV „. E berhard de B éthune, Orecisme, lat., IV«. E gidio Colonna, De regimine principum, lat., IV 33; regiment dels prin­ ceps, fran c. IV „.

Ensenyament o instruccio deis prin­ ceps, catal., IV ss. E stituta « ab ses gloses », l a t , IV » v. Costituta. E xim enig. - v. F ran cesco Exim enig. F erdinando I d ’A ragona (?), « lib r e » ine. : « fijo m ucho am ado.. », IV 33. Figuras ( L . de las), sermones, V lt. F la v io G iuseppe « en romang » (ca ­ tal. ?), X X I, X X II. Flos Sanctorum, catal., I V , ; vide dels sants, catal., IV „. - v. Vitae pa­

trum. F ran cesco E xim en ig: L. deis Angelis, catal., IV Saltiri o laudatori, V II (nota) ; segona part del... re­ giment de princeps, catal., V II. Fueros, V u ; Furo de Castiella, spagn., IV Furs de Aragon, l a t , IV „ ; Furs de Valencia, lat., I V « . Giacomo I, L. lo qual feu el rey en Jacme, rey d’Arago, catal., IV M.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

R amon D ’A lós , D oc. per la storia della bibl. d’Alfonso il Magnanimo

Giacomo de Cessolis, L. dels scachs, lat., IV „. Giovanni Balbi, Catholicon, IV „. Giovanni Gallese, Sum m a de collaoions, in dial. aragonese, IV» Giovanni da Salisbury, Policraton (= Policraticus), XI (nota). Girolamo (s.), Epistoles, X. Giuseppe. - v. Flavio Giuseppe. Giustino. - v. Trogo Pompeo. Govemació generai, catal., IV M . ( frecismus . - v. Eberhard de Béthune. Gregorio (s.): Dialogorum, frane., IV a; Morale, XX. Guglielmo di Machaut, frane., IV a. Guglielmo di Vallseca, «obra... sobre los Usatges e Constitueions de Catalunya », XVII. Histories. - v. Storie. Hores (L. d'). - v. Ore.

Innocenzo III, De miseria humana, V ,.

Lectura de summa theologie, Letres. - v. Ovidio.

421

Offlcier, X IX . O re: hores, hores de Nostra Dona e d’altres sants, X X V ; ores de San­ ta Maria, la t., I V 18. Ordinackms de la casa... - v. P ie ­ tro III. Ordonament

del

rey

de

Castella,

spagn., I V „.

Ordonamientos del rey don Alfonso, spagn., IV 38. Orosio. - v. P aolo Orosio. Ovidio, Letres, catal., I V » . P aolo (s.), Pistolas, V P aolo Orosio, in d ial. aragonese, IV ». Paris e Viana, catal., I V « . Partidas (Las), spagn., I l i , IV P ietr o I I I, Ordinacions de la casa..., catal., IV o,. P ietr o Comestor, Ystorias scolasticas, V 4. P ietr o Lopez de A yala ( ? ) , canonicas del rey don Pedro, spagn., X I. P ietr o P aludano, V I8. Policraton. - v. G iovanni da Salisbury.

V,.

« libres (bons) scrits en romane », XVI (nota) ; «dos libres », XXV ; a libret icon taulas quebradas », V„ ; « libro con cubiertas verdas », Vu ; « libros judaycos », XIV ; libro lat. ebe ine. : « Jacobus Dei gratia... », IV„ ; libro spagn. che ine. : «los de la ciutata de Qamora... », IV„. Ludo (de) scaccorum. - v. Giacomo de Cessolis. Lullo. - v. Raimondo Lullo.

R aim ondo L ullo, Reglas de la Orden de cavalleria, spagn., IV «. R aou l de P resles. - v. A gostin o (s.). Regimine (De) principum. - v. E gid io Colonna, F rancesco E xim enig. Salterio, la t. I V » ».

Scachs (L. dels). - v. Giacomo de Ces­ solis. Seneca, epistoles « en rom ane » (car tal. ?), X X III. Serm ones, V „ », ». - v. Figuras (L.

de las).

Machaut. - v. Guglielmo di Machaut. Marial, V,,. Matfre Ermengau de Béziers, Bre­ viari d’amors, II ; « en limosi », IV,. Missale, catal. (?), XVI (nota). Morals. - v. Gregorio (s.). M unteria (L . de la), spagn., IV«. Nicolò da Lira, super B illia, XI.

Sesto, V ,. S ette S avi (L. dei) : L. dels set savis, frane., I V 15. S to rie: Istories del principi del mon..., catal., I V » . - v. Cronache.

Terra santa de Iherusalem (L. ohe par­ la dela), frane., I V ,. Theologia (L. de), V ,. - v. Lectura de summa theologie.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

422

Miscellanea F r. E h r l e . V.

Tito Livio, XXV ; frane. IV3 ; D eca » , XI. Tommaso d’A. (s.), XXIV (nota). Trogo Pompeo (Giustino), VI. Valerio Massimo, in dial. aragonese, IV Vallseca. - v. Guglielmo di Vallseca. Vegezio. D e r e m ilita r i, lat., IV „. V id a d e s e n t I s id o r o e d e s e n t A l­ fo n s o , spagn.. IV10.

V id e s d e is s a n ts . - v. F lo s S a n c to r u m . Vincenzo di Beauvais, S p e c u lu m H is ­ to r ia le , lat., IV 29, 2 2 ; D o c tr in a l XXIV; N a tu r a l, XXIV; M o ra l, XXIV. V ita e P a tr u m , franc., IV 2. - v. F lo s S a n c to r u m . Y s to r ia s S c o la s tic a s . -

v. Pietro Co­

mestor.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

GINO BORGHEZIO

INVENTAMI E NOTIZIE DELLA BIBLIOTECA CAPITOLARE D’ IVREA NEL SECOLO XV

La preziosa raccolta di codici ond’è celebre la Biblioteca Capi­ tolare Eporediese risale al vii secolo, ma non se ne conosceva fino ad oggi inventario antico fuori di quello pubblicato dal Contessa,1 che è del 1427 (4). Ora mi è dato presentarne un secondo (B), del 1439, ed un terzo (C), del 1494, insieme ad un breve elenco di libri corali (D) del 1537 e ad alcune notizie che rivelano diversi acquisti e prestiti di codici nel secolo xv. Gli inventari servivano nelle consegne e revisioni periodiche con cui il Capitolo provvedeva alla tutela del suo patrimonio, e ve­ nivano di tempo in tempo riconosciuti o rinnovati. Cosi di A - l’inventario del 1427 - i canonici Giovanni di Andrate e Giovanni Regrutis eseguirono una semplice ricognizione nel 1435; ma quattro anni dopo, i sacerdoti, fino allora sagrestani, Ardizzone de Berta da Romano e Pietro d’Agliè, che aveva già fatto la consegna nella verifica del 1435, davano ai canonici Giovanneto da Castagnole 12 e Giovanni Ramponi3 ch’erano stati pure presenti al­ 1 C o ntessa C., TJn inventario del secolo XV ed alcune spigolature per la storia della Biblioteca Capitolare d’Ivrea, in A tti R. Accad. Se. Torino, XLIV, 2 mag­ gio 1909, pp. 599-628, ed estr. Per Nozze Segre-Zamorani, Torino, Bona, 1909.

Nell’inventario del 1427, fra gli oggetti preziosi per il culto sono segnati pure due libri che non compaiono nella pubblicazione del Cont . : « Item texti (corretto su „textes”) «duo evangeliorum, quorum unum est in facie cum lapidibus XX* 1 « vinculatis auro cum Deo sedente super solio et cum IIIIor evangelistis de ebore « et cum IIIIor smaldis cum ymaginibus argenteis et deauratis ; alius textus cum « cruciflxo argenteo clavicnlis et circulis argenteis ». Essi non sono ricordati nell’inventariò del 1439. 2 C ont ., p. 604, n. 5.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

424

Miscellanea Fr. E h r l e . V.

l’atto del 1427, Antonio di Carisio1 e Giovanni Regrutis già menzio­ nato, 12 riceventi in nome del Capitolo, il nuovo inventario «bonorum mobilium et immobilium » (B), quasi in tutto simile ad A, che essi alla loro volta rimettevano ai nuovi sagrestani Ardizzone, rieletto, e Martino de Bruneriis da Andrate. B si conserva in un fascicoletto cartaceo che porta la segnatura M° 11, n. 379 a -1439 - Ivrea; l’ha trascritto per me con grande cor­ tesia lo studioso eporediese avv. Galileo Pinoli.3 C, gentilmente segnalatomi dal canonico archivista Domenico Garino, fu compilato nel 1494 per la consegna che di tutti i beni mobili della Cattedrale i sagrestani del Capitolo fecero il 10 marzo in mano dei due canonici Antonio de Calegariis4 e Giacomo dei signori di Castellamonte;5 lo scrisse il de Calegariis nel N°. 84, Libro del Tesoro, a. 1494 al 1744; quivi i libri sono registrati dal f. Tv al lOr, e pressoché tutti sono codici, ad eccezione di alcuni pochi incunabuli. Però non vi compaiono interamente i codici posseduti, ma quelli soli che strettamente si riferiscono alla liturgia ed alla ascetica e servivano di più ai canonici nella vita, mentre invece in A il canonico Giorgino de Balbis (dei Balbo di Chieri) aveva registrato al completo i 156 codici, conservati in parte - 48 volumi nella sagrestia e parte in « thesauro ecclesie », senza distinguere fra i libri di studio e quelli di pietà, e similmente erasi fatto in B. L’invenzione della stampa aveva essa reso i codici di materia pro­ fana meno pregiati e ricercati ? oppure si volle in G notare soltanto i libri di coro affidati particolarmente ai canonici incaricati della sagrestia, tralasciando gli altri conservati nell’archivio sotto la re­ sponsabilità dei canonici custodi del tesoro della chiesa? Comunque si risponda, sta il fatto, e lo dimostreremo cercando di indicare ad ogni codice degli inventari antichi il suo numero odierno, che il tesoro dei manoscritti ci fu conservato pressoché in1 Cont., p. 609. 2 Ivi, p. 604, n. 7. 3 II fase, consta di 20 ff. ; sono bianche le due prime pagine ; il fase, è rico­ perto con una pergamena, sulla quale fu rogato dal notaio Antonio de Bonis detto Clavazza, nel 1413, un atto per cui l’abate ed i monaci di S. Stefano di Vercelli nominano a loro procuratore il venerabile Enrico de Cornibus de Candea (Candia Lomellina), v. su di lui Coni., p. 603, n. 3. 4 Can. dal 19 gennaio 1483, arcidiac. nel 1497, m. 1505. 5 Gian Giacomo di Lessolo, dei conti di Castellamonte, figura già can. nel 1488, m. circa 1533.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

G. B orgh ezio , Inventarii della Capitolare d’Ivrea nel sec. xv

425

tero1 dal Capitolo, e s’ingannerebbe a partito chi deducesse il con­ trario dal paragone, nonché degli stessi inventarii, dell’indice del Bethmann che registrò, nel suo catalogo pubblicato nel 1847, co­ dici 129 con quello più recente del Professione che nel 1894 ne presenta solo 112. Perchè il Professione, riproducendo quasi alla lettera l’indice manoscritto del Bollati, trascurò affatto parecchi 1 Della Biblioteca eporediese una prima Importante descrizione fu data da A. P eyron , N otizia dell’archivio del rev.m° Capitolo d'Ivrea, Torino, 1843 ; per la bibliografia fino al 1904, cf. A. M anno , Bibliografia storica degli stati della mo­ narchia di Savoia, Vili, nn. 32466-32477. Ne pubblicò il catalogo il B et hm a nn in Archiv d. Gesellschaft f. alt. deutsche Geschichtskunde del P ebtz , IX, 1847, pp. 611627 ; XII, 1874, p p . 593-595 ; due altri inventarii — l’uno ms. del cav. E m a n u e l e

B o lla ti , Indice ossia inventario dei mss. membranacei appartenenti al Capitolo oporediese, conservato presso lo stesso Capitolo, l’altro a stampa di A. P rofes ­ sio n e , Ivrea, Biblioteca Capitolare, in Inventari dei mss. delle Biblioteche d’Ita ­ lia del M a zza tin ti , IV, Forlì, 1894, pp. 1-20 — sono assai meno esatti e completi di quello del dotto tedesco. Nel suo inventario il B ollati avverte che dal Capitolo

furono distratti due mss. (che in lettere sue più chiaramente dice a sè venduti da un canonico, defunto al momento in cui il B o llati fa quest’asserzione), il CX si­ mile al CXI ed il XCVIII identico al CVII (non al CHI come scrive il P rofes ­ s io n e , p. 3) ; un terzo, il ms. XCVI detto il libro di Fra Jacopino (cf. A 19, B 20), prestato a mons. Moreno non fu più restituito (P ro fe ssio n e , p. 3) ; un quarto, il « liber canonum » era pure stato sottratto, ma fu ricuperato dallo zelo dei ca­ nonici (cf. S. P ivano , « Consortium » o «societas » di chierici e laici ad Ivrea nei secoli ix e x, estratto dalla parte I del volume in onore di Federico Ciccaglione, Catania, Giannotta, 1909) ; quest’ultimo nel catalogo del B eth m a n n porta il suo giusto numero « 3 7 » (= XXXVII); negli inventarii B o llati al n. 37 e P rofes ­ sio n e al n. 19 (XXXVII) trovasi descritta tutt’altra cosa («De inventione ludi alearum, De formata Episcoporum...... . De signis ponderum », ecc.), ossia pre­ cisamente l’ultima parte del ms. LIII, dal quale questi 14 fogli sarebbero stati avulsi, come risulta da un confronto colla descrizione del B et h m a n n , IX, pp. 619620, n. 53, per esser sostituiti al XXXVII sparito. Tuttavia, anche queste poche membrane non sarebbero tornate più nella Biblioteca Capitolare, ove a testimo­ nianza del can. Garino non si trovano attualmente, ed unicamente trovasi una guardia cartacea con l’elenco del contenuto di questi fogli. Ma non sarebbe questa l ’u ltim a perd ita della C apitolare; il B ethmann a s­ serisce (IX , 626) che n el ms. 94 « a u f dem vorn eingek leb ten V orsetzb latte steh t von einer H and s. X I, ein e P red igt über den neu eingefü h rten G ottesfrieden » ; essa p assò in segu ito a lla B ib lioteca d el R e d i T orino e fu pubblicata d al B ol­ lati , D i un inedito documento sulla Tregua di Dio, in Misceli, di st. ital., X V III, 1879, ch e n e a v v ertì anche (p. 378) la provenienza : « essa p roviene d a ll’A rchivio cap itolare d ’Ivrea, dove s i rinvenne in collata sopra una d elle guard ie in legn o d’una vecch ia ed izion e d elle D ecreta li » ! .........La vecchia edizione è la Collectio canonum d i B urcardo di W orm s ; su questo ms. X C IV cf. anche Gazzera C., Delle iscrizioni cristiane antiche del Piemonte, Discorso, in A tti R. Accad. S e . Torino , C lasse se. mor., stor., filol., s. II, t. X I, T orino 1851, pp. 200-202.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

426

Miscellanea F r. E h r l e . V.

manoscritti liturgici notati in A B C D e ricordati in gruppo dal Bethmann, che tuttora esistono nella Capitolare, quantunque senza numero. Con D indico un breve inventario di libri della cantoria, elen­ cati nel 1537 in un fascicolo cartaceo, attualmente senza alcuna indicazione archivistica; sono in esso precisamente annoverati i grandi antifonari e graduali sovraccennati. L’inventario C è notevole per l’ordine, in quanto i libri vi sono raggruppati in categorie (breviarii, messali, salterii, ecc.) ed è ancor più notevole ed utile per i numeri romani o segnature che presenta ad ogni codice, perchè avendo il diligente canonico de Calegariis con nitida caratteristica calligrafia inscritto lo stesso numero preciso, sulla prima pagina dei codici, questi si possono riconoscere senza dubbio alcuno. Gli inventar! ricordano i donatori di diversi codici: il vescovo Giacomo de Pomariis (B 1, C 1); i canonici Giorgino de Balbis (C 1, 48, 51), Antonio di Strambino (C 51),1 Bartolomeo de Ferrariis di Biella (B 24),12 Giacomo di Frassineto (G 7),3 l’eremita fra Jacopino (B 20),4 il prete Enrico cappellano di S. Nicolao ( B 62), il notaio del Capitolo Giovanni de Pergamo (da Bergamo ?) (B 158, 159), il cittadino eporediese Giovanni Seri (C 2). Altri donatori coi loro doni ci ricordano gli obituari nei passi che trascriviamo in seguito agli inventar! (doc. IV, a e ft); cosi il vescovo Palaino di Casanova per un breviario di coro lasciato ad uso dei chierici poveri (1346);5 il can. Ottobuono, altrimenti scono­ sciuto, ma che sembra uno dei più antichi donatori6 per un salterio 1 Non sappiamo se si tratti di Antonio di Guidetto dei conti di S. Martino da Strambino can. dal 1450 al 6 febbraio 1484, o di Antonio di Bertetto della stessa famiglia, morto il 3 ottobre 1479.

2 Coni., p. 606, n. 5. 3 Giacomo, figlio di Bartolomeo da Frassineto, can. dal 24 giugno 1430, arcipr. già dal 1432, m. 31 dicembre 1471. Il Frassineto fu l’ammanuense del ms. posseduto dal Capitolo. 4 Cf. Coni., p. 606; Pb., p. 1. ; fra Jacopino «servo di Dio» non solo era già in Ivrea nel 1294 (protoc. Ili, f. 70), ma già nel 1293 si accenna a lui (protoc. Ili, f. 79) : « in domo ecclesie nove maiestatis fra Jacopino recluso ». 5 Palaino di Casanova de Advocatis (Avogadro), vescovo di Ivrea dal 1326 al 26 febbraio 1346. 6 Poiché qui è detto « canonico » non pare identificabile coll’Ottobono ve­ scovo sul quale cf. Gabotto F., Un millennio di storia eporediese, in Bibl. Soc. st. stibalp., IV, pp. 29-30.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

G. B okghezio , Inventarii della Capitolare d’Ivrea nel sec. xv

427

glossa to ; G u glielm o d e T u rin etis di B ia n zè (f 7 settem b re 1413) p er otto v o lu m i d i p rotocolli; il can. A ntonio d ella C urseria p er m olti lib r i la scia ti e d escritti n e l suo te s ta m e n to 1 ; il can. A ntonio di C a­ risio p er a lcu n i an tifon ari n u o v i ed un altro salterio glossato, cioè co n n o te (1 4 4 7 );12 un certo R ibaldo, figlio di U b aldo de C iv ita te p er 24 so ld i sp esi in un an tifon ario; B artolom eo de F erra riis p er un b reviario d a v en d e r si a b en eficio d el Capitolo ; il can. F ilip p o d ’A lb a n o 3 p er un sa lter io ; F ra n ce sco Rufino d ’A zeg lio , ca p p ella n o di S. G iovann i E v a n ­ g e lis ta p er un « p sa lteriu m quod ponatur in choro cu m ca th en a », S tefa n o d e C om itibus di B iella , dottore e cittad in o di Iv rea , p er c in q u e v o lu m i d e l P an orm itan o « e t io x a to s duos q uin ternatos et scrip tos ad stam p am » (1486) ; fin alm en te il can. E m b lavato di V ianc i n o 4 p er a v e r sosten u to n e l 1409 la sp esa d ella fattura d i un a r­ m ad io « ubi p onu n tu r lib r i in dorm itorio sacristarum », p rim a ch e il v esc o v o G io v a n n i d i P a re ila (1437-1439) costru isse un lo ca le a p ­ p osito p er la B ib lio tec a C a p ito la re.5 A g g iu n g a n si le due d onazion i p articolari: la p rim a di O bertino d e B ovolo, ch e la sciò in testam en to (doc. IV c) ai can on ici q u in d ici c o d ic i e d elle a rg e n terie p erc h è si v en d essero e d el ricavato fa c es­ ser o d u e elem o sin e a suffragio d e ll’a n im a sua, essendo in v e c e taluno alm en o d i q u e i co d ici rim asto fino ad o g g i n e lla C a p ito la re;6 l ’altra, risu lta n te d a llo strum ento d i co n seg n a d el m essale di G iorgino de B albis, il q u a le a v en d o finito a p rop rie sp ese un m essale, lo donò n e l 1443 co n atto so len n e (doc. IV d ) a l C apitolo, assiem e ad una cro cetta d ’argento n ie lla ta ed ind orata, in cu i fu trasferita una re ­ liq u ia d e l le g n o d e lla S. C ro ce.7 1 Cf. A 53 e Cont ., pp. 600» e 62S. 8 È per certo il « p salteriu m » B e . 115, non elen ca to in Bo. e P e . d al quale il B e . cita l ’iscrizion e : « D om nus A n ton iu s d e Solario de C arixio canon. Ipporeg ie n s is ». 3 F ilip p o di O ttino de la A yra (de Area) d’Albano V ercellese, fu can. dal 1362; m ori il 18 die. 1410. 4 Can. d a l 17 giugno 1362 ; m orto il 25 ap rile 1421. 5 Cont., p. 611. I l P areila donò anche parecchi lib ri a stam pa e m ss. ; cf. ivi, p. 612. P er le a ltre d onazioni dei vescovi W arm und, D esid erio, de P om ariis, A lberto G onzaga, B o n ifa cio e d i va ri canonici, cf. Cont., pp. 608-610. 6 Of. note al doc. IV c; cf. anche Cont., p. 609. 7 L ’ obituario vecchio ( f . X X X V II r) ricorda anche un altro benefattore, « M°COCLXXV, in d iction e X III, d ie X V III M ensis iu lii, o b iit dom inus R aym ondus iìliu s condam dom in i E m an u elis de Solerio, m ilex e t utriu sq u e iu ris peritus, qui... iu s s it e t v o lu it quod om nia sua legata im pleantur e t solventur ( !) per execu tores su o s super valorem librorum suorum ». F ra i donatori d i lib ri è ancora da anno-

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

428

Miscellanea Fu. E h r l e . V.

H o raccolto infine le n o tizie riferen tisi ad un fascicolo di r e ­ sp onsori, com p ilato p er cu ra d el v esc o v o G iovann i de B arrono e ad u n b rev ia rio scritto d a l p rete R olando figlio d el fu G iovann i P ey sa lo v i ed in u ltim o d u e b r e v i c e n n i a p restiti lib era lm en te co n cessi d al C apitolo ai ca n o n ic i G iovann i di P a r e lia *1 e G iacom o R u b in o .2 E cco i d ocu m en ti, a co m in cia re d a g li in v en ta ri. In q u esti p er a g e v o la r e le cita z io n i e i con fronti ho prefisso ad ogn i co d ice il n u m ero arab ico p ro g ressiv o ed a ggiu n to in seg u ito il n um ero co r ri­ sp on d en te sia d e g li a ltri in v e n ta ri a n tich i, sia d ei ca ta lo g h i recen ti d e l B eth m an n (B e ), d el B ollati (Bo) e d el P rofession e (P r ), com p ien d o un non fa c ile la voro di id en tificazion e, p er la q u ale m i sono ta lv o lta scostato d a lle proposte d el C ontessa, ch e non sem p re h a tenuto con to d e lla con cord ia q uasi co m p leta d e lle seg n a tu re tra B e e B o. È da o sserv a re ch e i n u m eri d e l ca talogo B o sono q u e lli od iern i d ei c o ­ d ic i e sono iscritti o su l dorso o su lla g u a rd ia o n e lla p rim a p agin a.

I. - Inventario del 1439 (= B ) . Arch. Capítol., « M° 11, n. 379a -1439 - Ivrea ». MCCCCXXXVIIII. S equitur inv en tariu m seu repertorium bonorum m obilium et ecclesia­ sticorum alm e ecclesie eathedralis Beate Marie Maioris Y poriensis factum anno suprascripto ac redditum et consignatum in m anibus venerabilium dom inorum Iohanneti de Castignolis, Iohannis Ram poni, A ntonii de C arixio et Iohannis de R egrutis prefate ecclesie concanonicorum re cip ien d u m vice eorum et alio ru m canonicorum ipsius Y poriensis ecclesie, per presbiteru m A rditionem de B erta de Romano et p resb iteru m P etru m de Aladio sacristanos dicte ecclesie ultim os, ac dim issum p ro u t infra in m anibus ipsius p resb iteri A rditionis et M artini de B runeriis de A ndrate sacristani n o v iter facti. c era rsi quel « d om inus Ioh annes archipresbiter yp orien sis » che facendo te s ta ­ m ento il 18 dicem bre 1251 la scia v a « p red icte ecclesie librum unum suum histo­ riarum » ed in oltre « d u os sip h os argenteos dom ino Ioh an n i electo Y poriensi » (E . D uranoo, Le carte dell'Archiv. Capit. d’Ivrea fino al 1230, doc. CIjX X I, p. 193, in Bibl. Soc. Stor. Subalp., voi. IX ). 1 Can. d al 13 ottobre 1471 a l 1504 circa ; il breviario ricevuto a p restito pro­ ven iva d a ll’eredità dello zio, m ons. Giov. d i P arelia ; d i q uesto colto vescovo è n otevole la q u an tità di libri, fr a i qu ali un « lib e r cronicorum in vu lgari fran c e x io » , elen cati n el su o testam en to ( Protocollo Ayra, n. 37, f. c x x v i e sgg.) ch’io m i propongo d i p resto pubblicare. * Can. d a ll’8 m arzo 1508 a l 1529.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

G. B or g h ezio , Inventarli della Capitolare d’Ivrea nel sec. xv

429

L ib ri. 1. E t prim o m issale un u m novum quod faciebat n eri E. Dominus Episcopus Iacobus. 1 2. Item m issale u num pro m aiori a lta ri (A 1). 3. Item aliud m issale pro a lta ri A ppostolorum P e tri et P auli (A 2 ) .12 4. Item a liu d m issale de g rossa lite ra appelatum «m issale v irid e » (A 3). 5. Item g rad u ale quo u titu r in choro (A 4?). 6. Item aliu d g ra d u a le copertum de corio rubeo p arvum {A 5). 7. Item aliu d g rad u ale vocatum « N ovariense» (A 6; C 3 6 ? ) .3 8-9. Item an tip h o n aria duo quibus u tim u r in quottidiano offitio (A 7-8; B e . 60, 64; Bo. LX , L X IV ; P r . 62, 91). 10. Item liber evangeliorum quo u tim u r quottidie (A 9). 11. Item lib e r epistolarum quo u tim u r quottidie (A 10; C 11; B e . 68; Bo. L X V III; P r . 71). 12-13. Item duo p salteria quibus u tim u r om ni die (A 11-12; B e . 44? 115?; Bo. X L IV ? X L IX ? L X X III? ; P r . 58? 87? 98?). 14-15. Item alia duo p salteria eiusdem litere et form e (A 13-14; cf. n. 12-13). 16. Item aliu d psalteriu m vetus d eau ratu m (A 15; cf. n. 12-13). 17-18. Item duo volum ina biblie, u n u m vocatum « b ib lia nova » ed aliud vocatum «biblia v etus» (A 16-17; C 31-32; B e . 48; Bo. X L V III; P r . 69; cf. nn. 123-124). 19. Item ab rev iariu m cath en atu m {A 18; cf. n. 21). 20. Item lib er fratris Iacopini (X 19; B e . 96; Bo. X C V I).4 21. Item ab rev iariu m un u m grossum sine psalterio vocatum « reg istru m » (A 20; B e . 19? 81?; Bo. X IX ? L X X X I?; P r . 56? 92?; cf. n. 19). 22. Item passionarium v etu s (A 21; C 40; B e . 22; Bo. X X II; P r . 82). 23. Item passionarium novum (A 22; C 35; B e . 105; Bo. CV; P r . 104). 24. Item alius lib er passionum nov iter em ptus a dom ino Bartolomeo de F e r­ rariis de Bugella, v u lg a rite r n u n cu p atu s «liber caulium » (A 23; (7 37). 25. Item lib er om eliarum Aym onis (A 24; C 29). 26. Item alius lib er om eliarum evangeliorum , qui ap p ellatu r «N ovariensis» (A 25; C 36).5 27. Item alius lib er vetus appellatus G regorius om eliarum evangeliorum (A26). 28. Item alius liber vocatus G regorius iu v en is super om eliis evangeliorum et circa finem p lures legende tam de ad v en tu Domini, quam de sanctis scriptus lite ra p arisin a nova (A 27; B e . 62; Bo. L X II; P r . 61). 1 Of. G 1, e doc. IV d. 2 I due m essa li potrebbero id en tificarsi con d u e d e i s e g u e n ti: B e . 56, 63, 95; B o. LV I, L X III, X C V ; P r . 90, 96, 100. 3 Cf. Cont., p. 606. 4 Cfr. P r., p. 1 e questo studio, p. 5 Cf. Cont., p. 606.

426, n. 4.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

430

Miscellanea Fe . E h r l e . V.

29. Item liber pillossus, ubi est in principio sancti Tome C aturiensis(!) (of­ ficium) et circa finem lam entaciones Yerem ie prophete (A 28; C 43). 30. Item alius lib er de n ataliciis sanctorum vocatus « lib er p rim e» (A 29; C 38?; Be . 58; Bo. L V III; P r . 3 9 ).1 31. Item liber orationum plu riu m vocatus « Regaldus » (A 30). 32. Item liber legendarum sanctorum Savini, Bessi et Theguli, etc. {A 31; C 45; B e . 108; Bo. C V III; P r . 73). 33. Item liber quarum dem om eliarum evangeliorum vocatus « S tangardus » (A 32; C 42; B e . 59; Bo. L IX ; P r . 6 0 ).12 34. Item h y m n ariu s vetus, ubi est ludus triu m regum (A 33; B e . 23; Bo. X X III; P r. 11 ).3 35. Item alius lib er sine assidibus ubi su n t plures legende sanctorum « de B o y s » (A 34; C 41; B e . 112; Bo. C X II; P r . 55). 36. Item lib er copertus corio virido legendarum sanctorum relictu s per d o ­ m inum A ntonium de C ursería 4 canonicum (A 35; cf. nn. 32 e 35). 37-38. Item duo lib ri sequenciarum notati unus novus alius antiqus (!) {A 36-37). 39-41. Item libri tres processionum notati (A 38). 42. Item liber orationum , qui d icitu r « m an u ale» (A 39; B e . 46; Bo. X L V I; P r. 86). 43-44. Item duo p arv i lib ri in v itatoriorum notati (in m argine d i altra mano : deficit m aior) (A 40-41). 45. Item lib er u n u s benedictionum baptizandi et oleandi (A 42; C 52; B e . 10; Bo. X ; P r . 75). 46. Item liber qui ap p ellatu r « ordo » (A 43). 47-48. Item liber a n n iv e rsa rio ru m .5 Item alius novus (A 44; B e . 51-52; Bo. L I-L II; P r . 88-89). 49-50. Item duo q u atern i letan iarum unus novus et alius antiqus (!) (A 45-46).

1 E il m artirologio d i Adone. * N ota il P oncelet, Catalogna cocld. luigiogr. latinorum Bibliothvcae Capitali Eporediensis, in Analecta Bollandiana, X L I, 1923, p. 332: « F ol. I r in m argine superiore scrip sit m anus saec. x m - x iv : Iste libcr Stangardus dicitur: in p arte « a n te m in feriore integu m en ti scriptum e s t saec. x v : Liber Standardua - Stan« durdus ». In A è d etto « stangardus s iv e p erforatu s » allu d en d osi « probabil­ m ente ad un foro n ella legatu ra per cui p a ssa v a una caten ella od una fune, la quale era assicu rata a lla parte opposta da una stan gh etta, onde forse il nome d i Stangardus » (C ont., p. 620). 3 Q uesto ludus, che è pure accennato in .4 154-156, non trovasi però più nel b i s . B e . 23, Bo. X X III [in Cont., p. 620, è detto X X X III per errore tipografico], P k. 11 ; cf. nota di F. Neri, in Giom. st. lett. it., LIV, p. 461. 4 Cf. Cont. pp. 606, 628 ; ved asi pure il doc. IV a 3, e B 62, 155. 5 In A non è c ita to ch e l ’obituario vecchio ; cf. n ota a C 50.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

G. B o r g h ezio , Inventarli della Capitolare d’Ivrea nel sec. x v

431

51. Item lib er u n u s de pergam eno ubi est notatu m « ab ste rg e t» etc. {in m argine d i altra m a n o : deficit) {A 47). 52. Item lib er A pocalipsis {A 48; C 46; Be . 103; Bo. CH I; P r . 53). 53. Item lib er u n u s sancti Y heronim i super psalterio et vocatur «Liber expo­ sitionum psalterii » copertus corio blaveto, copertura circum data o r­ nam entis et grossis clavibus de lotono {A 49; B e . 69; Bo. L X IX ; P r . 23). 54. Item lib er u n u s dyalogorum sancti G regorii vetus cum una poste ab uno la te re in te g ra cum pauca co p ertu ra ru b ea et ab alio latere cum poste m inus m edia et trebus ( !) foliis prim is laceratis (A 50). 55. Item lib er u n u s vocatus A ugustinus de T rin ita te, signatus de foris per li teram T {A 51; B e . 77; Bo. L X X V II; P r . 34). 56. Item u n u s lib er evangeliorum scriptus grossa litera non bene legibili et clarus, sign atus de foris p er literam E {A 52). 57. Item unus lib er Ysedori (!) de m oribus pontificum u n a cum canonibus Clem entis pape et quorum dam aliorum pontificum, scriptus litera grossa et bene legibili, signatus de foris p er Y {A 53; B e . 83; Bo. L X X X III; P r . 2 9 ).1 58. Item u n u s liber conciliorum antiq u o ru m in quo continentur in principio canones apostolorum , prim o de ordinatione episcopi, signatus de foris per Z cum aseribus novis sine copertorio (A 54; B e . 38; Bo. X X X V III; P r . 20). 59. Item u n u s lib er grossus vocatus « lib e r B rocardi » de ordinatione ecclesie et sta tu eius sig n atu s de foris p er literam B {A 55; Be . 94; Bo. XCIV; P r . 5 0 ).12 60. Item liber epistolarum P au li glosatus {A 56). 61. Item u n u s liber de p ro p rietatib u s re ru m {in m argine: non invenitur) {A 57; Be . 41; Bo. X L I; P r . 8 4 ).3 62. Item ab rev iariu m un u m novum relictum p er dom inum A ntonium de la C ursería,4 videlicet super eo starium unum frum enti pro cappella sancti M artini. R eliquum vero dicti ab rev iarii fuit successive legatum per p resb iteru m H enricum cappellanum sancti Nicolai dicte cappelle sancti M artini. Ideo debet vendi et ponere (!) in acquisto in u tilitatem dicte cappelle, que cappella est ad provisionem ea p itu ir(A 58; C 29; B e. 72: Bo. L X X II; P r . 97). 63. Item lib e r unus sancti A ugustini, qui ap p ellatu r « Speculum » et sic incipit: « Quis ig n o ra t », signatus per © {testa um ana di fronte) {A 59). 64. Item unus liber qui ap p ellatu r « R ab an u sd e laudibus crucis C hristi » etc., signatus p er {A 60). 1 2 3 4

«D ecretales P seu d o Isid orian ae ». L a « C ollectio canonum » d i B urcardo di W orins. D a ll’ered ità d i Obertino de B ovolo ; cf. doc. IV c 10. Cf. n ota a B 36.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

432

Miscellanea F r. E h r l e . V.

65. Item unus liber vocatus « L iber artis m u sic e » circa principium versifi­ catus (A 61; Be . 84; Bo. L X X X IV ; P k . 52). 66. Item unus lib er qui ap p ellatu r « Y eronim us super X II prophetis » (A 62; Be . 97: Bo. X C V II; P r . 51). 67. Item unus liber A ugustini super quibusdam questionibus et expositio Rem igii super Apocalipsi e t caret principio et incipit: «U t su b sten tie(l) sue » in prim o folio dicti lib ri (A 63). 68. Item unus liber, qui a p p e llatu r « Y sidorus E th im o lo g iaru m » (A 64; B e . 53; Bo. L III; P r . 37; cf. n. 141). 69. Item alius liber om eliarum evangeliorum , qui incipit: « A m onendi sum us» (A 65; B e . 76: Bo. L X X V I; P r. 43). 70. Item unus lib er sancti Yeronim i co n tra Iovinianum , qui incipit: « Pauci adm odum dies su n t» (A 66; B e . 87; Bo. LXXXV1I; P r . 54). 71. Item unus liber in quo est quedam pars m oralium super Iob, cui deficit principium et exordium , p rim a linea p rim i folii incipit: « E t replevit eum sp iritu tim oris Domini » (A 67; B e . 65; Bo. LX V ; P r . 41). 72. Item unus liber X V II“8 G regorii pape super Iob et in cipit: « Quociens sancti v i r i » (A 68; Be . 90; Bo. XC; P r . 47). 73. Item unus liber om elie sancti G regorii pape super Ezechiel (A 69; B e . 57; Bo. L V II; P r . 38; cf. n. 98). 74. Item unus liber Ysaye, Yerem ie, Daniel, Ioel, Amos, Abdie, Ione, Michee, N aun, Abacuc, Sophonie, Agei et Zacarie et incipit: « Prologus sancti Yeronimi. N em o» etc. (A 70; B e . 93; Bo. XCII1; P r . 49). 75. Item alius lib er Bede om eliarum super plu rib u s evangeliis et sic incipit: « A dventum dom inice predicationis », sig natus p er R in prim o folio (A 71; B e . 24; Bo. X X IV ; P r . 36). 76. Item unus liber expositionum sancti A m broxii super Luca evangelista et incip it: « S c rip tu ri» etc. (A 72; B e . 67; Bo. L X V II; P r . 70). 77. Item unus liber qui ap p ellatu r « A lcuinus » super expositione psalterii et incipit: «S anctissim o» (A 73; B e . 30; Bo. X X X ; P r . 16). 78. Item unus p ulcer liber p salterii tran slatu s de greco in latinum per san­ ctum Y eronim um : bene ru b ricatu s cum m agna cruce au rea in tu s et cum literis psalm orum capitalibus deauratis (A 74; B e . 85; Bo. L X X X V ; P r . 30). 79. Item unus liber vetus certorum conciliorum qui incipit: « U tv id u e » et p rim a et secunda folia su n t desubtus incise sive lacerate (A 75; B e . 75?; Bo. LX X V ?; P r . 27?). 80. Item u n u s liber bonus de canonibus appostolorum , cuius prim a ru b rica incipit: «De ordinatione ep isco p i» (A 76; B e . 74; Bo. L X X IV ;P r. 26). 81. Item p salteriu m unum pulcrum cum bona lite ra glosatum et in titu latu m « L iber hyn o ru m (!) vel soliloquiorum » et in cipit: « Beatus v ir » (A 78; B e . 44; Bo. X L IV ; P r . 58). 82. Item unus liber de sacram entis, Pascasius condidit et incipit: « Dilectis­ sim us » (A 79).

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

433

G. B o r gh ezio , Inventarii della Capitolare d’Ivrea nel sec. xv

83. Item unus lib e r legis R ipuariorum et ineipit prim um capitulum : « Si quis » etc. (in m argine: P asto ralis G regorii) (A 80; B e . 33; Bo. X X X III; P r . 4). 84. Item unus lib er soliloquiorum A ugustini de q u an titate anim e et epistole eiusdem ad Y eronim um de origine anim e, cuius p rim um capitulum in ­ cipit: « Q uedam huius operis» (A 81; B e . 16; Bo. X Y I; P r . 65). 85. Item u n u s liber evangeliorum , videlicet tex tu s q u atuor evangelistarum , cuius principium est: « L iber generationis » et ap p ellatu r « N ovum te­ stam en tu m » (A 82; B e . 28-29; Bo. X X V III-X X IX ; P r . 14-15; cf. nn. 89 e 135). 86. Item alius liber de cursu lu n arii (!) et solari 1 et ceteris planetis et circa finem sequ(u)ntur certi canones conciliorum et caret principio; tam en in prim o folio incipit: * Solem te rra esse m aiorem » (A 83; B e . 42; Bo. X L II; P r . 6). 87. Item u n u s lib er com puti, in quo co n tin etu r kalandarium , cursus lune et capitu la de n a tu ris reru m (A 84). 88. Item u n u s liber, qui ap p ellatu r « P astoralis sanctorum A m broxii et G reg o rii» et incip it: « Si quis frater oraculum re m in is c a tu r» (A 85; B e . 21; Bo. X X I; P r . 68). 89. Item lib er u n u s et est testus evangeliorum , qui incipit: « Secundum M ar­ cum . Inicium sancti evangelii dom ini n o stri C hristi filii Dei sicut scri­ ptu m est in Y saya» etc. (A 86; B e . 99; Bo. X C IX ; P r . 32; cf. nn. 85 e 135). 90. Item u n u s liber, qui ap p e lla tu r « P asto ralis G regorii», qui incipit: « P a ­ storalis cu re» et est de lite ra pessim a et tam en clara (A 87; B e . 1; Bo. I; P r . 1). 91. Item unus liber pulcer ubi co n tin en tu r benedictiones episcopales per totum an n u m cum literis capitalibus d eau ratis; incipit: « Deus » (A 88). 92. Item u n u s liber cum ru b ricis aureis « Q ualiter episcopus se ad m issam p re p a ra re d ebeat» (A 89; B e . 4; Bo. IV ; P r . 9). 93. Item u n u s liber benedictionum episcopalium eum capitalibus literis et ru b ricis aureis, precedente m aledicione in A rduynum et A m edeum cum sequacibus eorum , qui eran t predones, ete. (A 90; B e . 20; Bo. X X ; P r . 10). 94. Item unus liber qui ap p e lla tu r « p r im e » ex una p arte cum aside et an te principium sine poste, satis larg u s et grossus, cuius principium non deductis sive positis ru b ricis k alan d ario et repertorio incipit: « P o ­ pulus Christianus » (A 91). 95. Item antip h o n ariu m unum vetU3, notatu m notis ad m odum m uscarum pauci valoris (A 92; B e . 106; Bo. CVI; P r . 33). 96. Item alius p arv u s liber g rad u alis in term ix tu s cum antiphonario et no­ tatu s p arv is notulis et p rav is cum principiis in troitum (!) et psalm o­ ru m e t p lu rib u s sequenciis (A 93). 1 « B eda d e cursu lu n ae ». MisoeUanea F r . E h r l e . V,

28

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

434

Miscellanea F r. E h r l e . V.

97. Item alius liber, qui ap p ellatu r « Y storie L ungobardorum »; prim um ca­ pitulum incipit: «S eptentrionalis p lag a» etc. 98. Item alius liber sancti G regorii pape pulcer super Ezechiele ad M aria­ num episcopum directus cum ym agine sancti G regorii depicti sedentis et scribentis, et in cip it: « D ilectissimo » {A 95; B e . 79; Bo. L X X V III; P r . 44; cf. n. 73). 99. Item aliud g rad u ale cum notulis quasi m uscarum , quasi vetus, cum certis K yrieleison et versiculis in term ix tis,cu iu s principium incipit:«A d te, Domine, l(evavi) » (A 96; D 11?; cf. nn. 95, 96). 100. Item unus liber ubi desuper principium prim e pagine sive m arginis est descriptum : « Leges K aroli », in quo su n t plures constitutiones edite in conciliis u t in ipso libro co n tinetur (A 97). 101. Item unus liber p ulcer copertus panno serico veteri, in quo continentur ordo ad benedicendum regem , consecrandum episcopum et m u lta alia delectabilia, qui intrinsecus ym aginibus est depictus (A 98; B e . 86; Bo. L X X X V I; P r . 31). 102. Item unus liber laceratus ab ex tra et m orsus a m uribus in quo con­ tin en tu r cap itu la episcoporum et regum F rancorum , cuius prephatio in c ip it: «D om in an te per secula infinita om nium dom inatore » etc. (A 99). 103. Item unus liber pauci valoris « Ordo ad dedicandam ecclesiam » et in­ cipit « P rim itu s enim antequam pontifex » (A 100). 104. Item alius liber in quo co n tin entur epistole Pauli, prophecie et ceteri tractu s, et est vetus et incipit: « F ratres, P aulus serv u s» etc. (A 101: C 33; B e . 43; Bo. X L III; P r . 57). 105. Item unus p arv u s liber, qui v ocatur « Canonica ad Romanos » et in ­ cipit prim um capitulum : « D e diebus vel m undi etatibus » cum una poste ab uno latere vetus m ultum (A 102). 106. Item unus liber vetus parvi volum inis carens principio cum u n a poste vetustissim a, in quo co n tin en tu r plures devote orationes et circa me­ dium letanie, ubi n om inantur plures sancti nobis incogniti {A 103; Be . 3; Bo. III; P r . 7). 107. Item unus liber m ediocris volum inis de grossa litte ra carens principio et sine u n a poste ab uno latere, cuius tertia linea incipit: « Q uam vis die dom inico omnes lites » {A 104). 108. Item unus p arv u s liber in quo continentur benedictiones episcopales et est copertus corio et in principio prim e pagine est descriptus: « Su­ spicam ur, fratres, d ilig en ter u t boni im itatores » (A 105; B e . 18; Bo. X V III; P r . 8). 10 9 . Item unus liber p arvus vetus et fuscus copertus pergam eno qui vo­ c a tu r « Com entum Donati de m aioribus partibus » (A 106; B e . 7; Bo. V II; P r . 105).

110. Item u n u s liber vetus cum u n a poste ab uno latere, cuius principium

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

G. B o r g h ezio , Inventarii della Capitolare d’Ivrea nel sec. xv

111. 112. 113.

114.

435

talis est et d escriptus literis grossis b rix a tis: « In nom ine Domini, in ­ cipit prologus lib ri canonum » (A 107; B e . 3 7 ).1 Item unus libellus v etu s et pessim a lite ra cum plurim is vocabulis descriptis p er alphabetum (A 108). Item alius libellus quasi suprascripto sim ilis et vetustissim us. Item alius libellus clarus in quo co n tin en tu r videlicet legenda sancti S avini et dies in quibus cappellani civitatis Yporiensis ten en tu r venire ad officia in ecclesia m aiore (A 109). Item q u atern u s u n u s papiri in quo est notatum officium sancti T heguli (.A 110).

115. Item p a rv u lu s lib er sequenciarum notatus parv u lis notulis (A 111; C 54?). 116. Item alius lib er sine postibus et coperturis, qui vocatur « Com entum predicam entorum > et incipit in te rtia linea: « E xpeditis hiis que ad predicam enta A ristotilis » (A 112). 117-118. Item alius lib er v etus u n a cum alio consim ili sibi serm onum , responsoriorum notatorum e t evangeliorum , quando itu r ad psalmos (A 113-114). 119. Item alius lib er Yeronim i super cantica v etus et fuscus in pluribus locis e t incipit: * T res libros Salomonis » etc. (A 115; B e . 39; Bo. X X X IX ; P e . 21). 120. Item q u atern u s unus in quo est notatu m officium sancti Quirici (A 117). 121. Item alius lib er pulcer et claru s copertus pergam eno fodratus tela alb a in quo co n tin en tu r septem epistole canonice Iacobi apostuli et est glosatus, qui incipit: «N on ita ordo est apud Grecos» (A 119). 122. Item aliu s liber sine postibus in quo su n t plures orationes et prephationes, que non u tu n tu r, cuius p rim a oratio d icitu r in festo sancti G audencii (A 120). 123-124. Item due biblie veteres m aior et m inor et sine postibus que non su n t com plecte (A 121-122). 125. Item alius liber v etu s tractan s circa principium de participiis et p ro ­ nom inibus scriptus litera, que non bene potest legi vel inteligi (A 123; B e . 12; Bo. X II; P r . 77). 126. Item alius lib e r vetus de in terp retatio n ib us sine copertorio carens exordio, cuius p rim a linea in cip it: « P recii nom ine vilioris » (A 124; B e . 36; Bo. X X X V I; P r . 1 8 ).12 127. Item aliu s lib er v etu s sine co p ertu ra epistolarum et evangeliorum , cuius p rim a lin ea in cip it: « Non re v e rte tu r ad me v a c u u m » (A 125; B e . 66; Bo. L X V I; P r . 42). 128. Item aliu s q u atern u s scriptus bona lite ra clara, in quo co n tin en tu r 1 È il fam oso codice ricuperato d al C apitolo; v. p. 425, n. 1. 2 È la « le x R om ana W isigotorum ».

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

436

129. 130.

131.

132.

133. 134. 135.

136.

137.

138.

139. 140.

141.

Miscellanea F r. E h r l e . V. constitutiones Clem entis pape quinti et incipit: « Clemens episcopus » (A 126). 1 Item lectu ra u n a dom ini Zini P istoriensis super prim a p arte codicis, claru s et desq u atern atu s et incipit: « Reverendo » (A 127).12 Item alius liber sine copertura ubi su n t epistole P auli glosate et caret principio: tam en principium prim e pagine incipit: * Secundum opus eius» (A 128; B e . 78; Bo. L X X IX ; P r . 28). Item alius liber, cuius vocabulum apud nos ig n o ratu r, vetus, sine principio et sine cop ertu ra; nobis v id e tu r gram aticalis et glosatus partim , signatus p er B?* (X 129; B e . 82; Bo. L X X X II; P r . 45). 3 Item lib er alius v etus et grossus carens principio in quo est passio sancti Georgii, cuius prim a linea incipit: « Qui p er lignum et dyabolum et m ortem dam pnati fuistis» (A 130; B e . 7 1 ? ; Bo. L X X I?; P r . 25?).4 Item alius q u atern u s n o tatu s de sanctis G regorio, Benedicto, Bononio et m ultis aliis (A 131). Item alius testus q u atu o r ev angelistarum depictus portis et avibus in principio et sine postibus (A 132; B e . 26; Bo. X X V I; P r . 12). Item alius lib er sine principio et copertura, vetus, ubi est descriptus desuper: « L iber grossus in quo co n tinentur omelie certorum evangelio ru m » (A 133; cf. n. 85 e 89). Item alius liber sine copertura, vetus et p artim obscurus, quatuor evang elistaru m et non com plectus et incipit: « L iber generationis » (A 134; B e . 40; Bo. X L ; P r . 22). Item alius lib er vetus, sine postibus et carens principio qui cred itu r esse R em igii sup er evangeliis secundum Iohannem (A 135; Be . 25; Bo. X X V ; P r . 2). Item alius liber vetus caducus et sine postibus circa finem laceratu s a m u rib u s; nom en eius ig n o ratu r, cuius prim a linea incipit: «Se pu­ rificare » et h abet signum (A 136). Item psalterium unum vetus p rav u m et p arv u m cum m edietate asidis, p artim d esquaternatus, cuius p rim a linea incipit: « In te capiar » (A 137). Item alius lib er serm onum sive predicationum vetus sine postibus carens principio, cuius prim e pagine prim a linea incipit: « E t in m alivolam anim am non in tra b it sapientia » (X 138). Item alius liber bonus E thim ologiarum Ysidori, qui incipit videlicet p rim a epistola: «Dom ino et Dei servo B raulioni episcopo» etc.; et est cum postibus copertis corio et ym agine un iu s sancti p resb iteri in secundo folio (X 139; B e . 53; Bo. L III; P r . 37; cf. n. 68).

1 E red ità O bertino de B ovolo?; cf. doc. I Y c 14. 2 E red ità d ello ste sso ? ; cf. Ivi. 3 « P riscia n i G ram m atica ».

4 Cf. P oncelet, Catalogni cìt., pp. 335-336.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

G. B o r gh ezio , Inventarii della Capitolare d’Ivrea nel sec. xv

437

142. Item u num bonum abreviarium bene clarum scriptum litera p arisin a e t bona ad u sum eeclesie A urelianensis cum psalterio kalan d ario et responsoriis ac antiphonis n o tatis (A 140, C 66). 143. Item lib er u n u s v etu s cum bona litera om eliarum sancti G regorii pape, prim o « Super evangelium secundum Lucam . E ru n t signa in sole » etc. cuius prohem ium in p rim a p ag in a incipit: « Reverentissim o » etc., sine postibus (A 141; C 39; B e . 62; Bo. L X II; P r . 61). 144. Item u num pontificale bene clarum ubi in principio sunt ad iu n cte certe benedictiones pontificales; ru b ric a tam en principii ipsius libri incipit: « Ordo ad benedicendam ecclesiam », in quo co n tinetur serm o in die iovis sancta, qui in c ip it: « Adest, o venerabilis » etc., copertus corio albo (A 142; B e . 13; Bo. X III; P r . 78). 145. Item lib er unus n u n cu p atu s « T estu s D ecretalium », cuius prologus incip it: «Quoniam » cum ru b ricis et est foliorum C L X X X V IIII (A 143).1 146. Item lib er u n us nuncu p atu s « Gem m a anim e », cuius exordium incipit: « In castris etern i regis » et in eodem libro co n tin etu r liber m agistri Iohannis Beletb de d o ctrin a ecclesiastica et in cip it: « In p rim itiv a ec­ clesia» (A 144; B e . 8; Bo. V III; P r . 67).12 147. Item u n u s liber p arv u s cum postibus et clavis lotoni « De contem ptu m u n d i» et incipit: «D om ino p a tri carissim o P . » etc. (A 149).3 148. Item alius lib er p arv u s videlicet « Sum m a Iohannis B e le th » et in duobus ultim is foliis sequ(u)ntur ru b rice ipsius lib ri (A 150). 149. Item alius lib er qui incipit: « Sepius r o g a tu s » et in principio est ad iu n cta ratio p er v ersus qua h o ra lu n a debeat renovari (A 152).4 150. Item lib er u n u s p arv u s et claru s copertus pergam eno et est scriptus sup er dicto pergam eno: «Soliloquium beati A ugustini de arte (?) anim e » in latino. 151. Item alius liber de papiro satis bona litera, qui in principio ru b rica sic dicit: « Incipit lib er de tim ore et dilectione Dei et proxim i et alia­ ru m re ru m et de form a v ite » . 152. Item q u atern u s unus de pergam eno, in quo continentur tres credo notati et su p ra coperta est scriptum : «Sim bolum m u ltip liciter» . 153. Item alius q u atern u s n o tatu s: « Officium sancti A ntonii » de pergam eno. 154. Item alius p arv u s q u atern etu s de pergam eno, ubi sunt notate o ra­ 1 D a ll’ered ità d i Obertino d e B ovolo?; cf. doc. I V c 1. 2 D a lla stessa eredità. 3 II « D e contem ptu m undi siv e de m iseria conditionis hum anae » attrib u ito ad Innocenzo I I I (M igne , P. L., 217, 701-746) com incia così : « D om ino P a tri cha« rissim o P . D e i g ra tia P ortu en si episcopo ». 4 L ’« E lucidarium siv e d ialogu s de sum m a totiu s Christianae theologiae » d ’Onorio A u gustodunense (ivi, 172, 1109-1176) n ei m ss. (dove è pure attrib u ito a sa n t’A nseim o C antuariense) com incia : « S epius rogatus a condiscip u lis quasdam qu estiu n cu las enodare ».

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

438

155.

156. 157.

158.

150.

160. 161.

M iscellanea F r . E iir l e . V.

tiones, que d icu n tu r in die veneris sancta et lam entationes Y herem ie prophete, et passio, etc. Item alius p arv u s liber de apapiro relictus per dom inum A ntonium de la Cursoria, 1 in quo su n t versiculi, qui c an tan tu r in vesperis P a­ scatis an te vultum , videlicet « Crucifixum in carne » etc. cum qu ib u s­ dam missis, etc. Item unus q u atern etu s dc cra b o ten a123 de litera parixina, in quo est scrip ta v ita et tran slatio beate Marie M agdalene. Item plures libri protocolorum et censuum , qui sunt in arcibancho cum certis processibus, literis et scrip tu ris, quod est prope secundum hostium thesauri. Item liber unus autenticorum plurium instrom entorum ecclesie Yporiensis (et) in principio dicti libri in medio octave linee est flos de lix pineta atram ento et in quo co n tin en tu r re g istra facta per Iohannem dc Pergam o de plurib u s instrom entis pertinentibus ecclesie predicte et est scriptum in pergam eno (A 146). Item liber unus cum bonis postibus in quo continetur sum m arium reg istri instrom entorum bonorum im m obilium et aliorum quam p lu ­ rium p e rtin e n d u m ecclesie nostre cum pluribus foliis incisis et despiglatis de dicto libro, et est scriptus in papiro m anu Iohannis de P e r ­ gamo, cuius prim a linea incipit: « Item p lu ra instrom enta » et caret principio. Qui duo libri su p rascripti positi fuerunt in arcibanco, quod est prope prim um hostium thesauri, ubi nunc sunt p lu ra instrom enta. Item in secundo thesauro capsam unam ferratam sine tibiis plena instrum entorum cum m ultis tasch iis3 et aliis scripturis. Item in prim o thesaurio duo arcibanchi suprascripti cum scripturis, instru m en tis et libris p ro u t supra positum est.

II. - Inventario dei 1494 (= C). Arch. Capital., « N° 84, Libro del tesoro, 1494 al 1744». (f. 3>) MCCCCLXXXXIIII0 die decima Martii. S equitur in v en tariu m seu rep ertorium bonorum m obilium et ecclesia­ sticorum alm e Ecclesie cathedralis beate Marie m aioris Ypporegie, factum anno suprascripto ac redditum et consignatum in m anibus venerabilium dom inorum Antonii de Calegariis et Iohannis Iacobi ex dom inis et oomi1 Cf. n ota a b o ta

B 36.

2 II termine non si trova nel Du Cange, dove invece è registrata la voce cra= « capra, haedus iu n ior» (in piemontese e r a v o t a = capretta). 3 Taschia, tasca = « p raestatio ag raria» (Du Cange); tascha = gravezza che

p esava su m olti generi di prodotti (G. R o ssi,

Glossario medioevale ligure in Misceli,

di st. itili., s. III. voi. X II. p. 203).

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

G. B o r g h ezio , Inventarii della Capitolare d'Ivrea nel sec. xv

439

tibus C astrim ontis prefate ecclesie canonicorum recipientium vice eorum et aliorum dom inorum canonicorum ipsius Y pporiensis ecclesie, per v en e­ rabiles presbíteros T egulum de C ursería et Bonum iohannem Riboti de Ma­ gnano sacristas dicte ecclesie ultim os ac dim issum prout infra in m anibus ipsorum sacristaru m predictorum nov iter fa c tu m .1 (/■. 7 v) S eq u u n tu r libri. E t prim o 1. Missale unum in c a rta scrip tu m ad m anum et ligatum cum cathena ad a lta re maiu3 quod scribi fecit reveren d us dom inus Iacobus de Po­ m ariis episcopus Y pporiensis pro parte, et aliam partem scribi fecit v en e­ rab ilis dom inus G eorginus de Balbis canonicus et cantor Ypporiensis et est novum , sub tali signo in eius principio, ad usum ecclesie Yppo­ riensis .1. (B 1; P eyron , p. 17; B e.1 0 1 ;B o. CI.: P r . 110; Cont. p. 605).12 2. Item aliu d m issale in carta, quod scribi fecit honorabilis v ir Iohannin u s Serii ad usum eapelle A nnunciationis per eum dotate, sub tali signo, et est novum . I I . 3 3. Item aliud m issale in c a rta antiquum ad usum capituli, quod appel­ la tu r «m issale corrigiorum », sub tali signo .III. 4. Item m issale in ca rta novum ad usum eapelle sancti Nicolai, sub tali signo .1111. 5. Item alius m agnus liber in c a rta cum grossis litteris, in quo conti­ n e n tu r orationes, com uniones et posteom uniones m issalis cum aliquibus prefationibus in eius principio et canone post prefationes cum capitulis in fine p er totum annum , cum tali signo .V. {A 3 ?; B e . 95; Bo. XCV; P r. 100). 1 L a form ula 8 eguitur-factum è id en tica a quella d e ll’inv. d el 1439. 2 Cont. pp. 609-610; P b . p. 20 (corr. : « G e r ii» in « S e r ii» ), N e ll’obituario 2 nov., d ella som m a contribuita d al de B a lb is « qui so lv it pro com plem ento mis« sa lis n ovi florenos X X X V III ». In P b ., p. 19 leg g esi : « M issale quod incipere fecit « dom inus Iacobus D e i gratia episcopus Y poriensis e t com es secundum eonsuetu« dinem ip siu s E cclesiae Y poriensis... et scriptum per nobilem B ertolotum d e M aynls « d e M ediolano. Sub anno D om ini m illesim o quatuorcentesìm o trigesim o sexto. « E t n ob ilis G eorginus de B a ld is (corr. « B a lb is » ) de C herio cantor e t canonicus « E c c le sie Y poriensis fe c it fin ire» . P iù a v a n ti (doc. I V d) trascrivo l ’a tto d i con­ segn a d i d etto m essale a l Capitolo. 3 L ’obituario nuovo d el capitolo (m s. B o. L II) c i ha conservato m em oria, al n uovo (B o. L II), n e ll’ultim o fo lio verso, è in serta la « clau su la testam en ti hono« rab ilis e t d iscreti v ir i Ioh an n is S erii c iv is Ipporiensis, qui a lta r e ad honorem « A n n u ntiation is gloriose virgin is M arie per patrem suum in ecclesia san cte M arie « m a io r is c iv ita tis Ypporegie fondatum condecenter honorabiliterque d o ta v it» . ¡1 m essa le scritto dal d e M aynis, ch e lo com inciò nel 1426, per Ilartolomro Seri è per certo da iden tificarsi con questo ; Bartolom eo era forse il padri* d i Gio­ van n i Seri. Cf. B e . 102; Bo. C II ; P r . 111.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

440

Miscellanea Fu. E h r l e . V.

6. Item m issale in ca rta scriptum ad m anum ad usum Rom anum cum tali signo .VI. (in m argine·, ad usum capelle A postolorum P e tri et P auli antiquum ). 7. Item aliud m issale novum in ca rta secundum m orem Romane curie, quod scrip sit venerabilis dom inus Iacobus de F rax in eto canonicus et a rc h ip re sb ite r Y pporiensis, eum tali signo in principio .VII. 8. Item aliud m issale antiquum in ca rta ad usum capelle sancti G eorgii, in cuius principio est tale signum .V III. (B e . 56; Bo. LV I; P r . 90).1 9. Item aliu d m issale in papyro, secundum m orem Romane curie, ad usum capelle G ratiaru m in cuius principio est tale signum .IX. et sic in c ip it: « In cip it ordo ad benedicendum » ex rubeo. 10. Item aliu d m issale, in sim ilitudinem cartapacii, in papyro scriptum grosso modo ad usum capelle sanctorum Iacobi et C hristophori, in cuius principio est tale signum . 11. Item epistolarium unum in c a rta antiquum (segue cancellato: cum lit­ teris rilevatis et imaginibus depictis cum coloribus et auro) in cuius principio est tale signum .X. (A 10; R 1 1 ;B e. 68; Bo. L X V III; P r. 71). 12. Item lib er evangeliorum antiquum in ca rta cum im aginibus depictis auro et v ariis coloribus p rim is litteris elevatis, in cuius principio est tale signum .XI. 13. Item g rad u ale unum in carta, in cuius principio e s t : « Sanctus » in trib u s prim is cartis notatum et post officium de Sacratissim o Corpore C hristi, quod ita incipit: « C ib av it» , in cuius principio est tale signum .X II. 14. Item aliu d g rad u ale antiquum in carta, in cuius principio sic h ab etu r: « G regorius p resul » n o tatu m ; nihilom inus est u n a quinternio, in cuius principio est tale signum —|— (Be . 60?; Bo. L X ?; P r . 91?). 15. Item antip h o n ariu m unum novum in carta, quod ita incipit: « I u r a v i t » notatum , in cuius principio in v en itu r tale signum .X III. (D 10).8 16. Item aliu d an tiphonarium novum in carta, quod sic incipit: « V enite exultem us » notatum , in cuius principio est tale signum .X IIII. (D 4). 17. Item aliu d an tiphonarium novum in carta, quod sic incipit: «B ene­ dictu s Ip rn (?) seeulorum am en. Ecce dies v en iu n t », in cuius p rin ­ cipio est tale signum .XV. 18. Item aliu d an tip h o n ariu m novum in carta quod sic incipit « P etre, am as m e ? » , cum tali signo in eius principio .XVI. (D 6). 19. Item aliu d antiphonarium novum in carta, quod sic incipit: « Non re ­ p ellet dom inus », cum tali signo in eius principio .X V II. (D 2). 20. Item aliu d antip h o n ariu m novum in carta, quod sic incipit: « Unus. ex d u o b u s» , cum tali signo in eius principio .X V III. (D 5).12* 1 D ono del vescovo B o n ifa cio alla cappella d i S. G iorgio (cf. P b ,. 90). 2 I nn. 15-19 sono i grandi an tifo n a rii in d icati dal B e. in gruppo (p. 627) ed om essi d a l P b .

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

G. B o r gh ezio , Inventarii della Capitolare d’Ivrea nel sec. xv

441

21. Item aliu d an tip h o n ariu m novum in carta, quod sic incipit:, « A lleluia, alle lu ia » , cum tali signo in eius principio .X IX . (D 3). 22. Item aliud an tip h o n ariu m novum in carta, quod sic incipit: « 0 glo­ riosa Dei g e n itrix » , cum tali signo in eius principio .XX. {D 8). 23. Item m agnum p salteriu m novum in carta, quod sic incipit: « Nocte su rg e n te s» , in cuius principio est tale signum .X X I .1 24. Item aliu d an tiphonarium an tiq u u m in carta, quod sic incipit: « Ecce nom en D om ini», cum tali (segue principio cancellato) signo in eius principio .X X II. 25. Item aliu d antip h o n ariu m an tiq u u m in carta, quod sic incipit: « V e­ nite om nes C h ristic o le », cum tali signo in eius principio .X X III. 26. Item psalterium unum novum in carta, quod sic in c ip it: « Prim o dierum om nium » et finit: « 0 lu x b eata T rin ita s» , in cuius principio est tale signum .X X IIII. (Bo. L X X III, P r . 98).12 27. Item aliu d p salteriu m in c a rta antiquum , quod sic incipit : « Prim o dieru m om nium » et finit: «Q u are de v u lv a eduxisti m e ? » , in cuius principio est tale signum .XXV. 28. Item alius liberculus antiq u u s in c a rta sine postibus appellatus « L iber benedictionum et ordo ad ungendum infirm os », qui sic incipit ex lit­ teris ru b ris: « In c ip it ordo ad b ap tizan d u m » , in cuius principio est tale signum . X X V I. {Segue uno spazio bianco, destinato al n. X X V I I , il quale invece non trovasi elencato). 29. Item reg istru m in ca rta antiquum , quod sic incipit: « Incipit brevia­ riu m » et su n t litte re ex ru b ro , et finit p e r passionem sanctorum m a rty ru m T h y b u rcii et V aleriani, in cuius principio est tale signum .X X V III. {A 58; B 62; B e . 72; Bo. L X X II; P r . 97). 30. Item alius liber novus in c a rta om eliarum sancti Aymonis, qui sic incipit: « S eq u u n tu r r u b r ic e » in litte ris rubeis, et finit in legenda de­ cem m ilia m artiru m , in cuius principio est tale signum .X X IX . {A 24; B 25). Item (Spazio, come sopra, p er il n. X X X mancante). 31. Item Biblia, que d ic itu r « n ig ra » in carta, habens tres prim as q(u)interniones factas de novo, ubi est Genesis cum principio Exodi, et suc­ cessive procedit usque ad M alachiam prophetam , in cuius principio est tale signum .X X X I. (B e . 113; Bo. C X III; P r . 64).

1 Cf. B e . 115 ; a f. I I r in b ellissim e lettere d ’oro reca « D om in u s A nth on iu s d e Solerio de C arixio », ricordato per l ’obituario nuovo (v. avan ti) ; A ntonio d i C arisio, parroco di can. d al 1425 al 14 apr. 1447. 2 Certa la identificazione, ma non si legge su l 1° f. la dal de C alegariis.

il nom e d el donatore ta le dono anche d al­ S. Salvatore di Ivrea, num erazione apposta

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

442

Miscellanea F r . E h r l e . V.

32. Item alia Biblia, que d icitu r « alba » in ca rta antiqua, sic incipiens ex litteris rubeis: « In cip it prologus sancti H ieronym i presbiteri in Malachiam prophetam » et finit in Apocalipsim, in cuius principio est tale signum .X X X II. (B e . 114; Bo. CXIV; P r . 93). 33. Item alius liber in ca rta epistularum P auli, qui sic incipit: « P aulus servus Iesu C h risti» , que est prim a ad Romanos, et finit in epistula ad H ebreos, in cuius lib ri principio est tale signum .X X X III. (A 101; B 104: B e . 43; Bo. X L III; P r . 57). 34. Item alius liber appellatus « P assionarium vetus », in carta, quod sic incip it: « In nom ine sancte T rin itatis », et finit per historiam sancte Balbine, in cuius lib ri principio est tale signum .X X X IIII. 35. Item alius liber in c a rta appellatus « P assionarium n o v u m » , habens in principio ita scriptum : « S crib u n tu r m iracula beati H ieronym i » ex lit­ teris rubeis in m argine, et in fine (segue « liber » cancellato), co ntinetur h y sto ria A ssum ptionis beate Marie virginis, in cuius libri principio est tale signum .X X X V . (A 22; B 23; B e . 105; Bo. CV; P r . 104).1 36. Item alius liber in c a rta an tiquus appellatus « N ovariensis », in cuius principio sic h ab etu r ex ru bro in m argine: « In vig ilia N atalis Do­ m ini » etc. « Quum esset desponsata » et in (in) fine ipsius libri est epistula, que leg itu r in sancto die Pasce, in cuius principio lib ri est descriptum tale signum .X X X V I. {B 26). 37. Item legendarium in ca rta fratris Iacobi de V o rag in e,quod d icitu r «liber caulium », ita incipiens ex litteris rubeis: « Incipiunt legende sanctorum . U niversum tem pus presentis vite », cuius libri finis term in atu r per historiam S. P e tri m artiris de ordine P redicatorum . cuius lib ri p rin ­ cipium continet tale signum .X X X V II. (B 24). 38. Item alius liber in ca rta appellatus « lib e r p rim e» , qui incipit in m ar­ gine ex litteris rubeis: « Ado peccator » etc. «Ne putes in hoc opere», in cuius libri fine posita est u na quinternio in qua su n t in scrip ta quedam an n iv ersaria, et in principio eius libri est tale signum .X X X V III.12 39. Item alius liber appellatus « G regorius in carta », antiquus, sic incipiens: «Reverendissim o et sanctissim o fratri» etc. N ihilom inus in principio ap ­ posita est u n a quinternio nova continens prim o historiam sancti B arnabe et finis eius lib ri te rm in a tu r per hystoriam E piphanie, et in principio libri est tale signum .X X X IX . (A 141; B 143; B e . 62; Bo. L X II; P r . 6 1 ).3 1 P oncelet, Catalogus c it., pp. 336-341. 2 P arrebbe da identificarsi con il m artirologio d i A done (A 29 ; B 30 ; B e. 58 ; Bo. L V III ; P r . 39), m a benché io abbia potuto trovare alcune note necrologiche nel corpo del libro (cf. B obghezio G., Antiche note necrologiche dei codici della Biblioteca Capitolare di Ivrea, in Boll. stor. bibliograf. subalp., X X IV , n. III-IV , 1921), tu tta v ia non trovai in fine il quinterno cogli an n iversarii. «c Liber p rim ae » è d etto pure A 91, B 94. 3 P oncelet, p. 334.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

G. B o r g h ezio , Inventarli della Capitolare d’Ivrea nel sec. xv

443

40. Item lib er appellatus « v iridis novus » in c a rta incipiens per legendam sancti A lexii et finit p er legendam sancti A lberti episcopi Cumani, in cuius lib ri principio est tale signum .XL. {A 21; B 22; B e . 22; Bo. X X II, P r . 82). 1 41. Item alius liber in ca rta appellatus « d e B oys», cuius principium est de h,y sto ria sancte Columbe et finis lib ri term inat per hystoriam san­ ctorum Q uirini et Io v ite ,12 in cuius libri principio est tale signum .XLI. (A 34; B 35; B e . 112: Bo. C X II; P r . 5 5 ).3 42. Item alius lib er in ca rta antiquus dictus « S tan gardus »,4 habens in p rin ­ cipio hystoriam sancti L aurentii et in fine hystoriam sanctorum apo­ stolorum P etri et P auli, in cuius libri principio est tale signum .X L II. (A 32; Z? 33; B e . 59; Bo. L IX ; P r . 60). 43. Item alius liber in c a rta antiquus habens appositam hystoriam sancti Thom e m artiris de C onturberia notatam , e t in fine libri gesta sancti Bessi m artiris, in cuius libri principio est tale signum , dictus tantum « pilosus » .X L III. (A 28; B 29). 44. Item alius liber antiquus in ca rta dictus « g ro ssu s» , in cuius principio hab etu r expositio illius evangelii: «M issus est ang elu s» et in ipsius lib ri fine exp o n itu r evangelium prim e dom inice post natale Domini, habens in libri principio tale signum .X L IIII. 45. Item alius liber in carta, cuius principium continet hystoriam sancti Savini, deinde hystoriam sancti Bessi et T eguli, et in finem evange­ lium secundum Lucam : « E gressus Jh e su s peram bulabat Jericho », cuius libri principium tale signum m o nstrat .XLV. (A 31: -B 32; B e . 1 0 8 ?; Bo. C V III?; P r . 73?). 46. Item alius liber appellatus « A pocalypsis » in carta antiquus, qui incipit: « A pocalipsis Ihesu C h risti» , in cuius lib ri principio ponitur talo si­ gn u m .X LV I. (A 48; 5 52; B e . 103; Bo. C III; P r . 53). 47. Item alius liber in c a rta appellatus « S erm onarium », internotatus, sic incipiens ex ru b ro : «Q uum ex ieru n t de civitate ad portam m aiorem » et in fine eiusdem lib ri scrib itu r prophetia notata, que can tatu r in N a­ tali Domini, cuius lib ri principium tale signum habet .X LV II. 48. Item alius liber in ca rta appellatus « L iber de Conceptione beate Marie » notatus, quem venerabilis dom inus G eorginus de Cherio Segnorinus de Balbis scribi fecit, cantor et Canonicus Y pporiensis, sic incipiens ex ru b ro in m argine: « In Conceptione beate Marie. In prim is vesperis an tip h o n a» , cuius principium tale continet signum .X LV III. 49. Item m anuale, sive lib er orationum , stans in chorb, in quo scrib u n tu r omnes orationes et quecunque capitu la p er totum annum in officio 1 P oncelet, pp. 326-332. 2 Sic, per « Q uirici » e « Iu litte » come leggesi nel cod.

3 P oncelet, pp. 341-345.

* Cf. nota a B 33.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

444

50.

51.

52.

53.

54.

55.

56. 57. 58.

Miscellanea F r. E h r l e . V. nocturno et diurno, scriptus in carta, in cuius principio est descriptum tale signum .X L IX . Item alius lib er in ca rta appellatus « L iber anniv ersario ru m », in cuius principio su n t lectiones prim i, secundi et tercii nocturni pro defunctis, sic incipientes: « P arce m ihi, Domine », et in eius lib ri fine est inscriptus quidam hym nus sancti H ieronym i, sic incipiens: « Ecce qui C h risti» , cuius lib ri principium tale signum h abet .L .1 Item brev iariu m unum in carta, relictum venerabili capitulo Ypporiensi p er venerabilem dom inum A nthonium de Stram bino canonicum Ypporiensem , sive m elius p er venerabilem dom inum G eorginum de B albis canonicum et cantorem Y pporiensem , quod est in m anibus dom ini F austini, in cuius principio est tale signum .LI. Item alius lib er novus in carta, qui ap p ellatu r « L iber benedictionum et ordo ad p erungendum infirm os », sic incipiens: « In cip it ordo ad baptizandum » et litte ris rubeis et in eius fine est oratio, scilicet: «Omni­ potens dom inator C hriste », cum tali signo in eius principio .L II. (A 42; .5 45: B e . 10; B o .X ; P r . 75). Item alius liber in papyro ad form am sive ad stam pam cum cathena appellatus «R ationale divinorum officiorum », qui sic incipit, p ra e te r­ m issa tam en epistola: « Incip it rationale divinorum officiorum» et textus sic incip it: « Q u e c u m q u e in ecclesiasticis officiis», in cuius principio tale signum h ab etu r .L III. Item alius p a rv u s lib er in ca rta notatus, in quo co n tinentur sequentie, sic incipiens: « C hristi hodierne pangim us omnes viv a voce » et in eius fine est notatum ; « K y rie le y so n » (!) ac «G loria in excelsis», cum tali signo in principio .L IIII. {A 145? 111?; 3 115?). Item alius liber in carta antiquus notatus appellatus « Processionarium », sic incipiens: «A spiciebam in visu n o ctis» , cum sim ili signo in eius principio .LV. Item o rdinarium an tiq u u m in carta carens principio, cum huiusm odi signo in principio prim e carte .LVI. Item aliu d processionarium antiquum in ca rta cum prim a ca rta ex tra n s­ verso lacerata, cui principio inest tale signum .LVII. Item aliud processionarium in carta, cuius prim a carta est obscura, sic scriptum ex ru b ro in m argine: « Dominica prim a de ad v en tu D o m in i», cum tali signo in eius lib ri principio. E st tale signum .LV III.

1 D e i due obituari! p ossed u ti ora d al C apitolo nessuno ha l ’ in izio e la fine in d icata in questo inventario. l i C o n t . id entifica il n. 44 d ell’ in v en ta rio d el 1427 con B e. 51-52, Bo. L I-L II, P r. 88-89, ma potrebbe in vece a i più id en tificarsi solo con Bo. L I (il n. L I è appunto segnato su l dorso d ella legatu ra in pergam ena) ossìa col più antico d ei due obituari!, essendo il n uovo posteriore al 1427. D e ll’uno e d e ll’altro obituario sto curando l ’edizione, già in corso d i stam pa (Biblioteca So­ cietà Storica Subalpina, voi. L X X X I).

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

G. B o r g h ezio , Inventarli della Capitolare d’Ivrea nel sec. xv

445

59. Item u n u m p salteriu m antiquum in c a rta sic incipiens: «P rim o dierum om nium » n o tatu m cum tali signo .LIX. 60. Item aliu d p salteriu m etiam an tiq u u m in carta, sic incipiens: «P rim o d ieru m om nium » in nota, cum tali signo .LX. 61. In cip iu n t alii lib ri de novo facti, et prim o g rad u ale unum m agnum in carta, sic incipiens in p rim a ca rta notata: « G regorius presul », cum tali signo .LX I. 62. Item aliu d g rad u ale novum in ca rta notatum , sic incipiens: « R esurexi », cum tali signo .L X II. (D 1 2 ).1 63. Item aliu d g rad u ale novum in c a rta notatum , sic incipiens: «D om inus secus m are G alilee», cum tali signo .L X III. (D 13). 64. Item aliu s lib er novus in c a rta notatus pro cantoriis, qui incipit: « K i­ rieleisón» (!) et in fine ipsius lib ri: «A ve, R egina celorum » sub tali signo .L X IIII. (Z>14?). 65. Item unum b rev iariu m in ca rta sine postibus, quod tenebat p resbiter N icolaus de N epotibus e t n u n c h abet dom inus A rchidiaconus, et est sine signo et antiquum . 66. Item dom inus A rchidiaconus h ab et b rev iariu m in carta ligatum et cum postibus, et n otatum ad usum ecclesie A urelianensis pulcrum (A 140 ; B 142).12

III. - Inventario dei 1537 (= D ) . Arch. Capítol., fascìcoletto cartaceo senza numerazione. (1537]. In v en taro delle cose del domo ritro v a te nella sacristía ed a ltri luoghi d ’essa chiesa: 1. L ibri de la cantoria cioè antifonari e p° quello de advento che com incia: «A dsit ind iv id u a» ete. 2. P iù uno p er la septuagesim a, com enza: « Non repelit » (!) (C 19). 3. P iù uno del sabato santo, com encia: « A llelu ia» (C 21). 4. P iù uno dom inicale, com incia: « V enite exultem us » (C 16). 5. P iù uno de sanetis, com incia: « U nus ex duobus » (C 20). 6. P iù uno de sanctis, com incia: « P etre, am as me » (C 18). 7. P iù uno de sanctis, com incia: « 0 q u an ta est» . 8. P iù uno de sanctis, com incia: « 0 g loriosa» (C 22). 9. P iù uno de sanctis, com incia: « 0 quam g loriosum ». 1 I un. 61 e 62, benché non e len ca ti nel catalogo P r ., tu tta v ia s i trovano tu t­ tora presso il C apitolo. M ancando il 1° foglio, m anca pure la num erazione del d e C alegariis, m a son o ricon oscib ili in d u e grandi cod ici della ste ssa mano. 2 Cont. p. 609. P rovien e d a ll’ered ità di O bertino de B ovolo ; cf. doc. IV c 15.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

446 10. 11. 12. 13. 14.

Miscellanea F r . E h r l e . Y. P iù il com une de sanctis, com incia: « Iu ra v it D om inus» (C iò ). P iù uno g raduale, com incia: «A d te levavi» (B 99?). P iù uno g raduale, com incia: « R esurexi » (C 62). P iù uno g raduale, com incia: « Dom inus secus m are Galilee » (C 63). P iù uno g raduale, com incia: « Chirieleyson » (!) (C 64?).

IV. - Legati e doni. a) D all’ Obituario vecchio, cod. Capitol. n. L I. 1. (f. X II v). IIII kalendas [marcii], m illesimo CCC° X LV I, die X X V I fe­ b ru a rii obiit rev eren d u s p ater et dom inus dom inus P a l a y n u s d e C a s a ­ n o v a d e A d v o c a t i s Y poriensis e p i s c o p u s , q u i . . . donavit dicte eccle­ sie im breviarium un u m ad usum ipsius ecclesie, qui (!) ap licetur in choro cum cathena u n a ad usum pauperum clericorum non habentium librum . 2. (f. X X I I v). [VI kalendas m a d ii]. . . m illesim o C C C C °IX °... E m b l a v a t u s d e V ia n c in o c a n o n ic u s . . . fecit fleri armarium, ubi p o n u n tu r libri in dorm itorio sacristarum . 3. (f. X X X IX v). M.o CCCCXXVI, die X X V IIII iulii, obiit venerabilis v ir dom inus A n t o n i u s d e la C u r s e r i a canonicus Iporiensis ecclesie, qui leg av it dicte ecclesie pro uno suo annuversario (!) perpetuo faciendo m ultos libros in eius· testam ento descriptos . . . 4. (f. X L II r). X V III kalendas [septem bris] A ssum ptio beate M arie v irg in is. Obitus O t o n i s B o n i h u ius ecclesie c a n o n i c i , qui huic ecclesie d ed it p sa lteriu m glosatum. 5. (f. X L V I r). A nno D om ini M° CCCC0 X III, die V II m ensis septem ­ b ris obit (!) p r e s b y t e r G u l l i e l m u s d e T u r i n e t i s d e B l a n z a t e cap ellanus sancti N ycolai et sancti Eusebii, qui d im ix it octo volum ina protocollorum capitulo Y pporiensis ecclesie et dicti canonici prom isserunt facere pro anim a sua singulo anno unum aniversale. b) D all’ Obituario nuovo, cod. Capitol. n. L I I . 1. (f. X V I r, 14 aprile 1447). A nniversarium ven. dom ini A n t o n i i d e C a r i x i o , c a n o n i c i et cu rati sancti Salvatoris, qui suis sum ptibus fleri fecit antiphonarios novos e t p salterium grossum, quos nobis dedit. 2. (f. X X X II v). H ic cadit an nuversarium (!) spectabilis condam d o ­ m ini S t e p h a n i d e C o m i t t i b u s d e B u g e l l a d o c t o r i s , civis Yppo­ riensis, qui obiit M. I I I I C. L X X X V I, die X I I I I a superveniente X V ta m ensis a u g u s ti. . . pro quo an nuversario no(bilis) predietus eius filius m anualiter tra d d id it ad opus dicte ecclesie volum ina Panoi-m itarum (!) quinque et ioxatos duos quinternatos et scriptos ad stam pam .

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

G. B orghezio, Inventarii della Capitolare d’Ivrea nel sec. xv

447

3. (f. X L I I I v, 27 ottobre). A nniversarium venerabilis p r e s b y t e r i F r a n c i s c i R o f i n i d e A z e l i o capellani h u iu r ecclesie ad a ltaria sancti Iohannis ev uangeliste e t sancti A ndree, pro quo habuim us florenos X X X ta p arvi ponderis ad racionem grossorum X II pro floreno, ponendos in acquisto, per m anum G aspardi de Basilia de Q u a r e m a . . . R eliquit etiam u t sum ptibus h ereditatis flat un u m psalteriu m , quod p o n atu r in choro huius ecclesie, cum cathena, videlicet in ea p a rte dicti chori in qua residet r(everendus) d(ominus) d(ominus) episcopus, in qua solebat ipse residere. 4. (f. X L V III»·, 26 novembre). Item pro R i b a l d o f i l i o U b a l d i d e C i v i t a t e , pro quo habuim us solidos X X IIII positos in opere antiphon arii. 5. (f. L I v). M° CCCCLIII0, die X V I decem bris, obiit in pace venerabilis dom inus B a r t h o l a m e u s d e F e r r a r i i s d e B u g e l l a c a n o n i c u s huius ecclesie qui pro suo an n iv ersario re liq u it breviarium suum precii florenoru m X V III ian u in o ru m ponendorum in aquisto. 6. (f. L II r, 18 novembre 1410). A nniversarium venerabilis dom ini P h il i p i d e A l b a n o c a n o n i c i n o stri q u i . . . o rd in av it fieri huic ecclesie unum psalterium com pletum quod factum fuit et datum ad usum chori.

c) D al codicillo al testamento d i Obertino de Bovolo (Arch. Capitol. « M. 40, n. 29 »). (aprile 1414). . . . le g a v it. . . v enerabilibus dom inis canonicis et capitulo ecclesie Iporiensis ad augm entum divinum et pro dotatione p articu lari trium m ensium in suo testam ento contentorum : 1. L ibrum un u m Decretalium, 1 qui sic incipit in glosa: «Cum circha com putationem » et incipit in testu in secundo foleo: « G regorius » et finit in ultim o foleo: « In capitulo de ap p ellationibus». 2. Item lib ru m unum C lem entinarum pulcrum et optim um , qui incipit: « Iohannes episcopus servus servorum D e i» et finit in testu: « nec etiam irrita n d u s ». 3. Item librum unum ap pellatum Novella Iohannis Andree, qui in ­ cipit: « Cu m eram p a rv u lu s» e t finit: « Iero n im u m » . 4. Item L ib ru m sextum qui in cipit in testu : « Bonifacius » et finit: « Pontificatus nostri anno q uarto » .12 5. Item lib ru m unum appellatum D ecretum qui in cipit: « H um anum g en u s» 3 et finit: « p atrem facientem ». 6. Item lib ru m unum , qui incipit: «Iero n im u s» et finit: «Io c a l.». 1

B

145?

2 Cf. B e . 107; Bo. CVII; P r. 101.

3 Cosi comincia il « Decretum Gratiani » ; cf. B e. 11 ; Bo. XI ; P b. 76.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

448

Miscellanea F r. Ehrle. V.

7. Item librum unum Speculum , 1 qui incipit: « Reverendo in Christo p a tri» et finit: «Arnen». 8. Item librum un u m C lem entinarum pauci valoris, qui incipit: « Iohannes episcopus» et finit: « S u p er arb o rem » . 9. Item lib ru m unum appellatum A p p a ra tu s,2 qui incipit: « V en erab i­ l i bus» et finit: « In secula seculorum , am en » et habet duo folea in tine scrip ta a lte ra littera. 10. Item librum unum De proprietatibus reru m , 3 qui incipit: « Cum pro prietates re ru m * et finit: « dicit P a p ia s ». Omnes sup raserip ti lib ri sunt choperti asseribus et pro m aiori parte choperti choreo. 11. Item lib ru m un u m sine asseribus, qui incipit: «R everendo» et finit litte ra ru b ea scriptum : «D e v ita et honestate c le ric o ru m » .4 12. Item lib ru m u num Q uestionum d o m in ic a liu m ,5 p arvum cum as­ seribus, qui incip it: «A d honorem om nipotentis Dei » et finit: «sufficiant». 13. Item librum u n u m parvum cum asseribus, qui incipit: « In ca­ stris etern i regis » e t finit: « Iohannes B ele t» 6 litte ra rubea. 14. Item lib ru m unum C onstitutionum parvum sine asseribus, qui in­ cipit: «C lem ens episcopus» et finit: «Deo gratias, a m e n » . 7 15. Item lib ru m u num breviarii ecclesiastici ad usum canonicorum A urelianensium , n otatum de antiphonis et resp o n so riis.8 Item le g a v it. . . siphos quinque arg en ti p ulcras . . . Item coclearia octo arg en ti fini. Item bizerios tres arg en ti finissimi. Quos omnes libros suprascriptos cum siphis a rg en ti, bizeriis et cocleariis o rdinavit et voluit g u b e rn a ri per dominos Iacobum de Pom ariis, P errin u m de Bavis, A ntonium de N epotibus de Zublena canonicos ecclesie Y poriensis, presbiterum A rdizonum de Scarafono e t B ertolinum de P erretis de Paciono et quod post m ortem ipsius v en ­ d a n tu r p er superscriptos dom inos canonicos et precium p o n atu r ad facien­ dum duas helem osinas pro anim a ip s iu s . . . 12345678

1 Lo «Speculum iudiciale Guillelmi Durandi» ine.: «Reverendo In Christo « patri suo domino Octobono ». 2 « Apparatus Accursii in Iustiniani codicem » ? ; of. Be. 111 ; Bo. OXI ; P b. 102. 3 A 57 ; B Gl ; B e. 41 ; Bo. XLI ; Pb. 84 ; è l’opera di Bartolomeo Anglico o de Glanvilla in 19 libri (cf. ad es. Valentinelli, B i b l i o t h e c a m a n u s c r i p t a a d 8 . M a r c i V e n e t i o r u m , IV, 172), che cosi comincia ed è spesso anonima. 4 Cf. 1’« incipit » di B 129 ; sarebbe nel caso da identificarsi con la « Lectura Zini Pistoriensis». 5 Sono le «Quaestiones dominicales Bartholomaei Brixiensis» che così co­ minciano. 6 E la « Gemma animae », (A 144 ; B 146 ; Be. 8 ; Bo. V ili ; P b. 67). 7 A 126; B 128. 8 A 140; B 142; C 66.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

449

G. Borghezio, Inventarii della Capitolare d’Ivrea nel sec. xv

d) S tr umento d i consegna al Capitolo dei messale dei vescovo Giacomo de P om ariis e dei canonico G iorgino de Balbis, cod. Capitol. C I, a ff. 3 4 9 -3 5 0 .1 (2 4 g e n n a io

1 4 4 3 ).

In nom ine P a tris e t F ilii et S p iritu s sancti, am en. Anno a nativ itate Domini n o stri Y hesu C hristi m illesim o quatercentesim o quadragesim o tercio, inditione sexta, die vigesim a nona m ensis ianuarii, actum in ecclesia cathedrali beate Marie civitatis Yporegie an te altare m aius eiusdem ecclesie, presentibus testibus ad in frascrip ta vocatis p a riter et rogatis, nobilibus viris A ndreolo de V iancino, Nicolao de T aliendis, Bertoloto de M aynis de M ediolano,2 civibus Yporegie, et Jo an e Pesando de M ontealto sartore eciam cive et h ab itato re Yporegie. Ibique convocato venerabili capitulo prefate Y poriensis ecclesie, de m andato egregii et venerabilis dom ini A nthonii de Alladio ex com itibus sancti M artini prepositi eiusdem ecclesie tunc presidentis p ro p ter absentiam rev eren d i archidiaconi dicte ecclesie. Ad quod quidem capitulum citati et vocati personaliter in terfu eru n t ipse dom inus prepositus ac venerabiles dom ini Iacobus de F raxineto archipresbiter, G eorginus Segnorinus de Balbis de Cherio cantor,A m broxinus de T hom atis de Albano, B artholom eus de F e rra riis de Bugella, Iohannetus de Canevosis de C astegnolis,Iohannes de T extoribus alias R am ponus de Florano, nobilis A nto­ nius de Solario de Carixio, Iohanes de R egrutis de M ontealto, Iacobus de Maglolis de Pectinengo et nobilis G ullierm us ex dom inis T u rris Canapicii omnes canonici p rebendati dicte ecclesie Yporiensis, in ab sentia aliorum non resi­ d entiu m plenum capitulum facientes, inform ati e t notitiam plenam habentes, quod rev eren d u s in Christo p ater e t dom inus Iacobus de Pom ariis quondam episcopus Yporiensis et comes inchoare fecit dum viv eret presens m issale p ro u t in eius prohem io co ntinetur, et m orte p reventus non potuit eumdem (!) m issale facere m ediare nec finire, anted ictu sque venerabilis ac nobilis dom inus G eorginus cantor p refate Y poriensis ecclesie suis propriis sum ­ ptibus et expensis prem issum m issale fecit m ediare et finire prout est. Re­ quisitioni consone ratio n i ipsius dom ini G eorgini annuentes et consentientes, eorum proprio nom ine ac vice et nom ine tocius capituli et successorum suorum in eodem, o rd in av eru n t et prom isserunt quod sem per et in perpe­ tuum in festo om nium sanctorum prefati dom ini canonici et capitulum et eorum successores in eadem ecclesia cap itu lariter celebrabunt m issam prim e in can tu ad a lta re constructum in ipsa ecclesia sub vocabulo om nium sancto­ rum , ad honorem Dei et beate Marie virg in is ac sancti M ichaelis archangeli et tocius curie celestis et in crastin u m in festo om nium anim arum , 12 1 Cortese trascrizione dell’avv. Pinoli. Cf. B 1, 0 1. 2 Bertoloto de Maynis e 1’ammanuense, e probabilmente anche il miniatore, di questo messale e di quello donato dal Seri ( G 2). Miscellanea

F r . E h r l e . V.

29

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

450

Miscellanea F r. E hrle. V.

cum reversi fu erin t a processione que fit in circuitu ecclesie supradicte cum p erv en erin t ad hostium topie incipient psalm um « M iserere » euntes ad sepulcrum dom ini et ibi finito psalm o can tab u n t responsum « Libera me, D o m in e» cum sequentibus. F inito « P a te r n o s te r » etc., ipso cantore viv en te pro anim abus parentum propinquorum et benefactorum eiusdem celebrans dicat orationem -« Deus in du lg en tiaru m » etc.; et post eius obitum sive ibi sepultus fuerit, sive non, celebrans pro anim abus ipsius dom ini G eorgini cantoris et quorum supra ac om nium fidelium defunctorum dicat orationem que incipit: « Beate Marie » etc., « Fidelium Deus om nium con­ d ito r » etc., atten d en tesq u e prefati dom ini canonici et capitulum quod idem dom inus cantor fecit fieri suis expensis unam parvam crucem de argento lyge denariorum undecim partim niellatam et partim desuper deauratam in q u a tran slatu m est lignum sancte et vere crucis que est ad modum p arv u le crucis introm isse et firm ate in cruce suprascripta, ad requisitionem p redicti dom ini cantoris prom isserunt cap itu lariter suprascripti domini ca­ nonici eorum nom ine et successorum suorum quod perpetuo quolibet anno ob m em oriam dom inice passionis et ob reverentiam sancte crucis super qua R edentor m undi passus est, in festis inventionis et exaltationis sancte crucis facient festum duplex cum condecenti sonitu Campanarum et ante sepulcrum dom ini situm in ecclesia su p rascrip ta devote vesperos et m issam m aiorem cum diachono et subdiachono et cantore solem pniter revestitis cantabunt et celebrabunt ac dictam crucem argenteam in qua prout su p ra est lignum sancte crucis defferent seu defferri facient rev eren ter in dicta m issa ad laudem Dei et augm entum bone devocionis populi Christiani, ac pro salute anim e ipsius dom ini cantoris superius nom inati et om nium vivorum et fidelium defunctorum . De quibus om nibus et singulis per suprascriptos venerabiles dom inos canonicos et capitulum ac cantorem preceptum fuit fieri publicum in stru m en tu m per G aspardum de Rotis de Sancta A gata civem Jp o reg ie notarium publicum infrascriptum . Arnen. (,Signum tabellionis). E t ego G aspardus de Rotis civis Jporegie, pu­ blicus im periali auctoritate notarius, predictis om nibus et singulis interfui e t hanc cartam rogatus traddidi, aliisque negociis p resen tialiter occupatus in hanc publicam form am scribi et levari feci, ideoque me subscripsi, signo et nom ine m eis appositis consuetis in v eritatis testim onium prem issorum om nium et singulorum . e) D al cod. Capitol. L X X 1 I (senza num erazione d i pagine) alla festa d i san Gregorio. In sancto Gregorio fit festum de novem lectionibus cuius responsoria su n t in q uaterno quod fecit condam dom inus I o h a n n e s d e B a r r o n o bone m em orie episcopus Y poriensis et eius legenda est in passionano veteri.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

G. Borghezio, Inventarii della Capitolare d’Ivrea nel sec. xv

451

f) D al cod. Capitol. V1II1, a f. C C C C C L X X X V v.

Anno Domini M0C°C°C°C°LXXXVIII° die XX octobris finitum fuit hoc opus per me presbiterum R o l a n d u m f(ilium) q(uondam) Iohannis P e y s al o v i ei vis Ypporiensis in domo heredis condam Pauli de Alciatis in qua domo tunc habitabam. In nomine Domini.

V. - Prestiti. Arch. Capitol., « N ° 84. Libro dei tesoro, 1494 al 1744·». 1. (f. 12 7·). N ota quod die X V II februarii anni MCCCCLXXXXV v e­ nerabilis dom inus I o h a n n e s d e P a r e l i a canonicus Ypporiensis accepit un u m breviarium, novum nondum ligatum , presentibus domino preposito, domino F austino, dom ino Ioanne Iacobo et me Antonio de Calegariis, in quo deest officium com une u nius m a rtiris, officium unius confessoris, v ir­ ginum e t v irg in is M arie; cetera om nia sunt, quod relictum fuerat a con­ dam bona m em oria reverendo dom ino dom ino Iohanne de P arelia episcopo Ypporiensi, in m anibus capituli ad usus p a u p e ru m .1 2. (ibid.). 1501, die 4 a u t 5a ian u arii rev erendus dom inus episcopus h a b u it secundum volum en V incentii H istorialis portatum p er Casale. Re­ p o rtav it et r e s titu it.12 3. (f. 20 v).

1515, die 12 septem bris.

Ego I a c o b u s R u b i n u s confiteor h abere commodato penes me a ve­ nerab ilib u s dom inis canonicis et capitulo ecclesie Ipporiensis Nicholaum de L y ra , sive eius apostillam sup er testam ento novo et v e te r i3 in 4or vo­ lum inibus, que prom itto restitu ere ad om nem eorum requisitionem in quorum fidem hec scripsi et m e subscripsi m anu propria. Idem lacobus R ubinus canonicus Ipporiensis. 1 Di certo è il « breviarium unum quod scribi fecit in carta per venerabilem «presbiterum Anthonium Cortesium capellanum suum, iubens illum expleri et «ligari cum una catena ferrea in coro ipsius ecclesiae» (C ont ., p. 612). 2 Lo S p e c u l u m h i s t o r i a l e di Vincenzo di Beauvais. 3 II vescovo Giov. di Parelia «legavit et iure legati reliquit eidem ecclesìe « quinque volumina expositionis litteralis fratris Nicolay de Lyra super veteri et « novo testamento stampata et impressa in papiro, legata et cooperta » ; forse il Rubino aveva tolto a prestito quattro di questi volumi (C ont ., ivi).

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

452

Miscellanea F r. E hrle. V.

INDICE DEGLI AUTORI E DELLE OPERE

Accursii (?), A p p a r a t u s , c t . IV c 9. Adonis, M a r t y r o l o g i u m , cf. I, 30; II, 38. Aleuini, S u p e r e x p o s i t i o n e p s a l t e r i i , I, 77. Ambrosii, S e r m o p a s t o r a l i s , I, 88; S u ­ p e r L u c a e u a n g e l i s t a , I, 7C>; cf. Biblica, Pauli c p i s t . Anselmi Cantuariensis, cf. Honorii Augustodunonsis. A r d u in u m

(in )

M a le ­

I, 93. Augustini, D e T r i n i t a t e , I, 55;

et

Am edeum

Specu­

d ic tio ,

lu m

(lib e r

Super

07;

qui

q u ib u s d a m

S o lilo q u ia

I, G3; q u a e s t i o n i b u s , I,

a p p e lla tu r ),

d e q u a n tita te a n im a e

c t e p is to la e a d H ie r o n y m u m g in e , a n i m a e ,

I, 8 4 ;

d e o r i­

S o lilo q u iu m

de

(?) a n i m a e , I, 150. Aymonis, I l o m e l i a e , I, 25; II, 30. Bartholomaei Anglicl, D e p r o p r i e t a t i ­ b u s r e r u m , cf. I, 61; IV c 10. Bartholomaei Brixiensis, Q u a e s t i o n e s d o m i n i c a l e s , cf. IV c 12. Bedao, H o m e l i a e s u p e r e v a n g e l i i s , I, 75: D e c u r s u l u n a r i e t s o l a r i , I, 86. B i b 1 i c a : l l i b l i a , I, 17, 18, 123, 124; « nigra », II, 31; « alba », II, 32 ; N o ­ v u m T e s t a m e n t u m , I, 85; E u a n g e ­ l i a , I, 50, 89; cf. anche p. 423, n. 1. P a u l i e p i s t o l a e , II, 33 ; « glosatae », I, 00, 121, 130; seu C o m m e n t u m s . A m b r o s i i i n e p i s t . P a u l i , I, 104; c a n o n i c a a d R o m a n o s , I, 105; A p o ­ c a l y p s i s , I, 52; II, 40. «Bois (de)», cf. Liturgica, P a s s i o n e s a r te

s a n c to r u m .

Bonifacii VIII, L i b e r V I d e c r e t a l i u m , IV c 4. Brocardi, D e o r d i n a t i o n e . e c c l e s i a e e t s t a t u e i u s (seu C o l l e c t i o c a n o n u m J t u r c h a r d i ) , I, 59.

I, 80, 110; I, 58, 79, 86.

C anones,

C a p itu la

C o n c ilio r u m

e p is c o p o r u m

et regum

c a n .,

F ran-

I, 102. Caroli, L e g e s , I, 100. « Caulium liber», cf. Liturgica, ch o ru m ,

s io n u m

P as­

lib e r .

C h r o n o l o g i c a : C a le n d a r iu m c u r ­ s u s l u n a e , I, 87; C u r s u ( d e ) l u n a r i e t s o l a r i , cf. Bedae; V e r s u s d e r a ­ t i o n e , q u a l u n a d e b e t r e n o v a r i , I, 149. C h r o n ic o r u m

lib e r

in

v u lg a r i

fr a n c e -

cf. p. 428, n. 1. Cini Pistoriensis, L e c t u r a , I, 129; cf. IV c 11. Clementis (I ?) papae, C a n o n e s , I, 57. Clementis V, C o n s t i t u t i o n e s , I, 128; IV c 2, 8, 14. C o m p u t i l i b e r , I, 87. D e c r e t a l e s , I, 145; IV c 1; cf. Boni­ facii VIII. Donati, C o m e n t u m d e m a i o r i b u s p a r ­ t i b u s , I, 109. G r a m m a t i c a l i a : P a r tic ip iis (d e ) e t p r a e n o m i n a l i b u s , I, 125. Gratiani, D e c r e t u m , cf. IV c 5. Gregorii M., H o m e l i a e , II, 39; s u p e r E z e c h i e l , I, 73, 98; i n e v a n g e l i a , I, 27, 28; s u p e r e v a n g . s e c u n d u m L u ­ c a m , I, 143; L i b e r p a s t o r a l i s , I, 88, 90; L i b e r d i a l o g o r u m , I, 54; M o r a ­ l i u m s u p e r I o b , I, 71, 72. Guillelmi Durandi, S p e c u l u m i u d i c i a l e (?), cf. IV c 7. Hieronymi, IV c 6; L i b e r e x p o s i t i o ­ n u m p s a l t e r i i , I, 53; S u p e r c a n t i c a , I, 119; S u p e r X I I p r o p h e t i s , I, 00; x io ,

In

p r o p h e ta s I s a ia m , I e r e tm a m , D a -

n ie le m , Z a c h a r ia m , v in ia n u m ,

I, 70.

H is to r ia r u m

lib e r ,

I, 74;

C o n tr a Io -

cf. p. 427, n. 7.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

6 . Borghezio, Inventarii della Capitolare d’Ivrea nel sec. xv Honorii

Augustodunensls, E lu c id a (?), cf. I, 149. Iacobi de Voragine, L e g e n d a r iu m , IX, 37. Iacopini (fratris) liber, I, 20. Innocenti! III, D e c o n te m p tu m u n d i, cf. I, 147. I n te r p r e ta tio n ib u s ( d e ) lib e r , cf. L e x riu rn

l to m a n a W is ig o to r u m .

Ioannis Andreae, N o v e lla , IV c 3. Ioannis Beleth, G e m m a a n im a e , I, 146; IV c 13; L ib e r d e d o c tr in a e c c le ­ s ia s tic a , I, 146; S u m m a , I, 14S. Ioannis de Pergamo, « liegistri instru­ mentorum bonorum immobilium ec­ clesiae Iporiensis », I, 159; « Liber instrumentorum eccl. Ip .», I, 158. Isidori, E th y m o lo g ia e , I, 68, 141; D e m o r ib u s p o n tific u m (seu D e c r e ta le s p s e u d o -I s id o r ia n a e ), I, 57. L e x R o m a n a W is ig o to r u m , cf. I, 126. L e x R ip u a r io r u m , I, 83. L i t u r g i c a : A n n iv e r s a r io r u m lib e r, I, 47, 48; II, 50; q u in te rn io , II, 38. A n tip h o n a r iu m , I, 8, 9, 96; II, 15-22, 24, 25; III, 1-10; IV 6 1, 4; cum notis I, 95. B e n e d ic tio n e s e p is c o p a le s , I, 91, 93, 108.; b e n e d ic tio n u m U ber, I, 45; ben. lib . e t o rd o a d u n g e n d u m in firm o s,

II, 28, 52. B r e v ia r iu m , I, 6 2 ; I I , 29, 51, 6 5 ; I V o 1 ; I V 6 5 ; V, 1; vocatum « registru m », I, 2 1 ; cathenatum, I, 1 9 ; ad usum eccl. Aurelianensis cum psalterio, kalendario et responso­ riis ac antipbonis notatis, I , 1 4 2 ; I I , 6 6 ; IV c 15. C a le n d a riu m , I, 94. E p is to la r iu m , I, 11, 127; II, 11. E v a n g e lia r v u m , I, 10,117,118, 127, 134; II, 12, 44. Graduale, I, 5, 6; II, 13, 14, 61, 62, 63; III, 11-14; cum notis, I, 96, 99; « Novariense », I, 7; II, 36. Homeliarium, I, 69, 136; appellatum « Novariense », I, 26; II, 36; app. « Stangardus », I, 33.

H y m n a r iu m ,

453

I, 34.

I n v i t a to r io r u m l ib r i n o ta ti,

I, 43, 44. I, 29,

L a m e n ta tio n e s I e r e m ia e p ro p h .,

154. I, 49, 50, 106. I, 1-3 ; II, 1, 2, 4, 8, 10; IV d ; appellatum « viride», I, 4; «corrigiorurn», II, 3; secundum morem Romanae curiae, II, 6, 7, 9; ora­ tiones, coinuniones, postcomuniones missalis cum aliquibus praefationi­ bus, II, 5; missae, I, 155; tres credo notati, I, 152; praefationes, I, 122; praeparatio episcopi ad missam, I. 92; cf. O rd o a d b e n e d ic e n d u m r e ­ g e m (Missale Warmundi). N a t a l i t i i s ( d e ) s a n c to r u m lib e r, cf. Adonis M a r ty r o lo g iu m . O fficiu m s. A n to n ii, I, 153; d e C on ­ c e p tio n e b. M a r ia e V ir g in is notatum, II, 48; s. Q u iric i, I, 120; s. T h e g u li, I, 114; t . T h o m a e C a n tu a r ie n s is , I, 29. O r a tio n u m lib e r , I, 106, 122; II, 49; dictus «manuale», I, 42; vocatus « Regaldus », I, 31; orationes in die Veneris sancti, I, 154. O r d in a r iu m « antiquum », II, 56. O rd o (liber appellatus), I, 46; o. a d b a p tiz a n d u m , II, 28; o. a d b e n e d i­ L ita n ia e ,

M iss a le ,

c e n d u m r e g e m e t c o n s e c r a n d u m e p i­ s c o p u m (seu M is s a le W a r m u n d i), 101 ; o. a d d e d ic a n d a m e c c le sia m ,

I,

I,

103. I, 154. I, 22, 23; II, 34, 35; passionum liber vulgariter nuncupa­ tus «liber caulium», I, 24; passio­ nes, historiae, vitae, legendae sanc­ torum I, 36; II, 40-43, 45; liber le­ gendarum ss. appellatus « Be Boys », I, 35; II, 41; s. Alberti episc. Cumani, II, 40; s. Alexii, II, 40; s. Balbinae, II, 34; s. Barnabae, II, 39; s. Bessi mart., II, 43; s. Columbae, II, 41; decem milia Martyrum, II, 30; s. Georgii, I, 132; ss. Gregorii, Be­ nedicti, Bononii, I, 133; s. Laureu-

P a s s io in h e b d o m a d a s a n c ta , P a s s io n a r iu m ,

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

454

Miscellanea F r. E hrle. V.

til, II, 42; b. Mariae Magdaleuae (vita et translatio), I, 156; ss. Petri et Pauli, II, 42; s. Petri m art, II, 37; ss. Quirici et Iulittae, II, 41; s. Savini, I, 113; ss. Savini, Bessi et Theguli, I, 32; II, 45; ss. Thiburcii et Valeriani mart., I, 62; II, 29; s. Thornae de Conturberia mart, (no­ tata), II, 43; legendae de adventu Domini et de ss., I, 28. Pontificale, I, 144. Primae liber, I, 30, 94; II, 38. Processionarium, II, 55, 58; ct anti­ quum », II, 57; processionum libri notati, I, 39-41. Psalterium, I, 12-16, 78, 139; II, 23. 26, 27, 59, 60; IV b 6; « glosatum », I, 81; IV a 4; IV b 1; vocatum « registrum », I, 21; cum cathena, IV b 3. Rationale divinorum officiorum, II, 53. Responsoriorum liber, I, 117-118; IV c 15; IV e. Sequential, I, 96; II, 54; sequenda­ rum libri notati, I, 37, 38, 115; I, 54. Scrmonarium, I, 117, 118, 140; II, 47. Versiculi qui cantantur in vesperis Paschatis, I, 155. Longobardorum Historiae, I, 97.

Musicae artis liber, I, 65. Naturis (de) rerum capitula, I, 87. Nicolai de Lyra, Postilla super Testa­ mento novo et veteri, V, 3.

Panormitani volumina (ad stampam), IV b 2. Paschasii, Liber de sacramentis, I, 82. P h i l o s o p h i c a : Praedicamentorum contentum, I, 116. Prisciani, drammatica, cf. I, 131. Proprietatibus (de) rerum, cf. Bartholomaei Anglici. « Protocoilorum volumina », IV o 5. « Protocoilorum et censuum libri », I, 157. Rabani, De laudibus crucis Christi, I, 64. « Regaldus », cf. Liturgica, Orationum liber.

Remigii, Super euangelium Iohannis, I, 137 ; Expositio super Aptìcalypsim, I, 67. Sacramentis (de) liber, cf. Paschasii. Timore (de) et dilectione Dei et pro­ xim i et aliarum rerum et de form a vitae, I, 151. Speculum, cf. Guillelmi Durandi. Vincenti! Bellovacensis, Speculum hi­ storiale, V, 2.

Zini Pistoriensis, cf. Oinl Pistoriensis.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

OTTO BRAUNSBERGER

EIN FREUND DER BIBLIOTHEKEN UND IHRER HANDSCHRIFTEN

I.

Der hl. Ignatius von Loyola bestimmt in seinen Ordenssatzungen, dass jedes Kollegium der Gesellschaft Jesu seine B ib lio th e k haben solle.1 Das zu verwirklichen, hat sich der erste deutsche Jesuit, der selige P etru s C an isiu s, bei seinen Kollegsgründungen zum unverbrüchlichen Gesetze gemacht. „Lieber ein Kollegium ohne eigene Kirche, als ein Kollegium ohne eigene Bücherei!“ Das war sein Grundsatz. Seine erste Schöpfung war das Clemenskollegium zu Prag. Der neuen Anstalt wurde zu ihrem Unterhalt das fast ganz verlassene Cölestinerkloster Oibin in der Lausitz angewiesen. Canisius dachte sogleich an die Klosterbibliothek. Er ging selbst nach Oibin und wählte aus, was ihm an Büchern für Prag zu taugen schien.12 An­ dere Werke schickte er in den folgenden Jahren aus Ingolstadt und aus Augsburg nach Prag.3 Für In g o lsta d t selbst verlangte Herzog Albrecht V. von Bayern eine Niederlassung der Gesellschaft. Canisius erklärte Albrechts Räten, der Fürst müsse dann auch eine Bibliothek be1 C o n s titu tio n e s S o c i e t a t is I e s u ,

p. 4, c. 6, n. 7.

2 B eati P etri Canisii, E p is tu la e e t A c ta , e d . O. B raunsberuer S. I., T. I,

Priburgi Brisgoviae 1896, p. 616. Der Kürze halber wird dies Werk fortan so angeführt werden: „Can. E p p ." 3 Can. E p p . II, p. 119; III, p. 721. J. S ciimidi, S. I., H is to r ia e S . I . P r o ­ v in c ia e B o h e m ia e P a r s p r im a , Pragae, 1747, p. 167.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Miscellanea F r. E hrle. V.

456

schaffen. Wohl hatte schon einige Jahre zuvor der herzogliche Kanzler, Leonhard von Eck, den Entschluss geäussert, seine an theologischen Werken reiche Büchersammlung durch letztwillige Verfügung den Jesuiten zuzuwenden, die sich in Ingolstadt ein­ finden würden. Aber aus unbekannten Gründen waren nach Ecks Tode die Bücher in andere Hände gekommen.1 Jetzt aber wurde mit der Bibliotheksgründung Ernst gemacht. Am 4. August 1556 trafen die ersten Ordensgenossen aus Italien in Ingolstadt ein. Schon zwei Tage später wurden ihnen auf des Herzogs Befehl zwei Fässer in das Haus gebracht, angefüllt mit auserlesenen Werken aus der Hinterlassenschaft des gefeierten Arztes und Hochschullehrers Nico­ laus Appel. Anderes wurde mit Staatsgeldern angekauft, wieder anderes von Freunden geschenkt. Um das Jahr 1559 übergab die Hochschule einen Teil ihres Bücherschatzes dem Kolleg ^zur Ver­ wahrung und freien Benützung. Darnach überliess ihm Albrecht V. einen ansehnlichen Teil der Bücherei des bekannten bayerischen Geschichtsschreibers Johann Turmair, genannt Aventin. 12 Canisius, der unterdessen Provinzial seines Ordens für Oberdeutschland geworden war, gab sich mit alledem noch nicht zufrieden. Am 28. Dezember 1562 schrieb er aus Augsburg an P. Nicolaus Lanoy, den Rektor des Ingolstädter Kollegs: „Schicken Sie ein Verzeichnis von Werken aus dem Bereich der Literatur und der Philosophie, die man für Sie in Frankfurt ankaufen so ll! Es scheint, die ande­ ren Kollegien sind in dieser Hinsicht besser bestellt, als das ihrige“. 3 Die Blüte des Ingolstädter Kollegs bestärkte den Fürstbischof von Augsburg, Kardinal Otto Truchess von Waldburg, in dem Vor­ haben, auch für seine Universitätsstadt D illin g e n ein Kolleg der Gesellschaft Jesu zu verlangen. „Da muss aber“, mahnte Canisius den Ordensgeneral Jakob Laynez, „der Kardinal auch für eine Bibliothek sorgen. Sonst könnte man sagen, wir glichen Soldaten, die in die Schlacht ziehen, ohne Waffen zu haben“. 4 Der Kardinal ordnete denn auch an, es solle, was an Büchern verfügbar, den Jesuiten eingehändigt, und was fehle, gekauft werden. Der Provin­ zial Canisius liess sich das nicht zweimal sagen. Er sandte dem General zur Uebermittlung an den eben zu Rom weilenden Kir­ I, p. 324T. II, pp. 902-903. E p p . III, p. 576. 4 Canisius an Laynez, Augsburg 20. September 1563. 1 Can. s Can. 3 Can.

Epp. Epp.

Can. E pp.

IV, pp. 336-337,

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

0. Braunsberger, Ein Freund der Bibliotheken u. ihrer Hss.

457

chenfürsten ein Verzeichnis von philosophischen Werken, die in Venedig angekauft werden sollten. Es war so reichhaltig, dass Laynez einen Teil davon strich, um die bischöfliche Kasse nicht übermässig zu belasten.1 Besondere Fürsorge wendete der Selige von Anfang an der Bibliothek des In n sb r u c k e r Kollegs zu. Unter den Räten der dortigen Regierung fanden sich Männer von gründlicher Gelehrsam­ keit und zarter Gewissenhaftigkeit. Sie wünschten, dass die Väter des Kollegs ihnen Vorträge über die brennenden Zeitfragen hielten und Glaubensschwierigkeiten und Gewissenszweifel lösten. Das war keine leichte Aufgabe. Da galt es, viele und gute Bücher zur Hand zu haben. Dem entsprechend konnte Canisius nach Rom melden, die Landesbehörden und die in der Stadt wohnenden kaiserlichen Prinzessinen hätten bereits ein schönes Stück Geld für Bücher­ ankäufe gegeben, „und“, so fügte er bei, „was noch mehr von nöten ist, das brauchen wir nur anzugeben, und man wird es beschaffen“.12 Schon ein Jahr später bot sich eine schöne Gelegenheit, die Bü­ cherei zu vergrössern. Peter Kirchpüchler, ein Schüler des berühm­ ten Humanisten Johannes Reuchlin, hatte eine Menge wertvoller Bücher zusammengebracht. Der Geistesrichtung seines Lehrers gemäss neben griechischen und lateinischen Klassikern besonders Schriften, die sich auf dem Gebiet der hebräischen Sprachkunde und Geschichte bewegten. Jetzt waren sie feil. Canisius setzte es durch, dass die tirolische Rechnungskammer mehr als 100 Bände, darunter viele Sammelbände, für das Kolleg erwarb.3 „Der Appetit kommt mit dem Essen“, sagt das Sprichwort. Es gilt auch von den Büchern. Noch im gleichen Monat beschloss die Regierung, auf dem Frankfurter Büchermarkt weitere Einkäufe zu Gunsten der Jesuiten bewerkstelligen zu lassen. Unser Seliger reichte das Verzeichnis ein. Es wird gegenwärtig im Innsbrucker Staatsarchiv verwahrt.4 Ueber seinen Umfang muss man staunen. In der Theologie sind Exegese, Patristik, Polemik besonders reichlich bedacht. Neben den unsterblichen alten Werken gewahrt man viele zeitgenössische Arbeiten, namentlich solche von Niederländern und Italienern. Naturgeschichte, Sternkunde, Weltgeschichte sind nicht 1 Can. E p p . IV, p. 407; vgl. IV, pp. 378, 384, 394. 2 Canisius an P. Salmeron, Augsburg 13. Dezember 1563. Can. 2 Can . E p p . III, p. 711. 4 „ C o p . B . E m b i e t e n u n d B e v e l c h 1 5 6 2 ” , f. 429*-432*.

Epp.

III, p. 328.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Miscellanea F r . E hrlb. V.

458

vergessen. An der Seite der Kommentare zu Aristoteles erscheinen des Erasmianers Georg Cassander Erklärungen des Quintilian und des kalvinischen Strassburger Gymnasialrektors Johannes Sturm Bemerkungen zu Ciceros Schriften.1 Da verstehen wir es, dass in dem einen Jahre 1562 von der Innsbrucker Staatskasse 606 Gulden, für jene Zeit eine gewaltige Summe, für die Bibliothek des Inns­ brucker Kollegs aufgewendet wurden.12 Einen neuen Zuwachs für diese Sammlung bedeutete es, dass im Jahr 1571 unser Seliger, der sich bis dahin nur vorübergehend in Tirols Hauptstadt aufgehalten hatte, auf den Wunsch seiner Obern dahin seinen ständigen Wohn­ sitz verlegte. Mit ihm kamen aus Dillingen drei mächtige Fässer mit Büchern. Ihr Gewicht wurde auf 15 Zentner angeschlagen.3 Im selben Jahre wurde für das Colleg ein neuer Bibliotheksbau ausgeführt.4 U nser grosser B ücherfreund verstan d es, auch andere m it W e r t ­ s c h ä t z u n g f ü r d i e B ü c h e r zu erfüllen. Grosses V ertrauen schenkte ihm die ehrw ürdige D ienerin Gottes M agdalena, E rzherzogin von Oester­ reich. Als sie das Collegium von H all stiftete, begabte sie es m it einer Bibliothek, die sich d u rch Reichtum an W erken n eu erer S chriftsteller au s­ zeichnete. 5 Ih r B ruder, E rzherzog F erdinand II. von T irol, liess 1573 d u rch Canisius eine A nzahl B ücher fü r das In n sb ru ck er F ran zisk an erk lo ster ankaufen. Die Beschaffung von B üchern spielt ü b erh au p t eine Rolle im Leben des Seligen. Bald g ilt sie einem K irchenfürsten, bald einer from m en F ra u von hohem Range, b ald einem ausw ärtigen K ollegium d er Gesell­ s c h a ft.6 Als 1561-1563 zu T rie n t die allgem eine K irchen Versam m lung tagte, m usste sie Canisius m it den N euerscheinungen im Bereich der geist­ lichen S chriftstellerei, d er katholischen wie der nichtkatholischen, v e rse h e n .7 E r bekleidete dam als zu A ugsburg das Am t des D om predigers. D er A ugs­ b u rg e r B uchhändler G eorg W iller aber w ar ein fleissiger Besucher des F ra n k fu rte r B ücherm arktes u n d b rach te von da jedesm al einen V orrat von III, pp. 712-715. III, p. 717. VI, p. 623. VII, p. 684\ VI, p. 434. « Can. E p p . II, p. 680; IV, pp. 115-116, 123, 403, 410, 684. 7 Das ergibt sich aus den in diese Zeit fallenden Schreiben des Seligen an Kardinal Stanislaus Hosius, einen der Vorsitzenden der Kirchenversammlung. Sie sind zum ersten Mal gedruckt von dem Protestanten E rn. Sal. Cyprianus, T a b u l a r i u r n E c c l e s i a e R o m a n a e s e c u l i d e c i r n i s e x t i , Francofurti et Lipsiae 1743, pp. 190-334. Vgl. auch Can. E p p . III, pp. 238-573; IV, pp. 3, 210, 350, 380. 1 Can. E p p . * Can. E p p . 3 Can. E p p . * Can. E p p . s Can. E p p .

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

0 . B raun sberger , Ein Freund der Bibliothoken u. ihrer Hss.

459

Büchern zurück. Es ist wahrscheinlich, dass er schon in diesen Jahren jene berühmten, bis in das Jahr 1564 zurück mit Sicherheit nachzuweisen­ den Bücherkataloge drucken liess, die heutzutage zu den Seltenheiten ge­ hören. Die Münchener Staatsbibliothek besitzt ihrer eine Anzahl, in einem Quartband vereinigt. Sie gehörtem ehedem dem Münchener Jesuitenkolleg, und die Vermutung liegt nahe, dass sie, zum Teil wenigstens, durch Petrus Canisius dahin gelangt sind. War ja doch um diese Zeit sein Stiefbruder Theodorich Rektor des Kollegs, und bei der Visitation der Anstalt konnte der Provinzial Petrus Canisius feststellen und nach Rom berichten, der Rektor habe sein Haus mit einer Bibliothek von mehr als gewöhnlicher Güte versorgt.1 Das Schreiben war im September des Jahres 1561 abge­ fasst. Noch waren keine zwei Jahre seit der Eröffnung des Kollegs verflos­ sen. Bis aber das Kolleg ein eigenes Gotteshaus besass, mussten noch weitere 20 Jahre vergehen.12

Eine ähnliche Wahrnehmung drängt sich uns auf bei der letzten Gründung des Gottesmannes, dem Kolleg Freiburg in der Schweiz. Hier wurde erst 1604, also 7 Jahre nach des Canisius Tod, der Grundstein zur Kollegskirche gelegt. Die Anfänge der Bibliothek aber gehen zurück bis in das erste Jahr seines Frei­ burger Aufenthaltes. Am 10. Dezember 1580 trifft er ein. Schon am 23. Dezember verschafft er sich die Erlaubnis, aus den Büche­ reien der Franziskaner und der Augustiner Werke zur Benützung zu entnehmen. Ein halbes Jahr später erbittet er sich vom Ordens­ visitator Manareus die Vollmacht, nach Lyon zu reisen und dort Bücher zu kaufen. Die Mittel zur Erweiterung der Büchersamm­ lung hoffte er von Gregor XIII. zu erlangen. Hatte doch dieser Papst 1578 dem Luzerner Colleg zu gleichem Zwecke 800 Gold­ stücke gespendet. Unseres Seligen warmer Gönner und Verehrer, der Nuntius Giovanni Francesco Bonhomini, Bischof von Vercelli, schrieb wiederholt nach Rom und bat dringend um Anweisung einer Summe für die Freiburger Bibliothek. Er veranlasste ausser­ dem seinen Freund, den hl. Carlo Borromeo, Kardinal und Erz­ bischof von Mailand, das Gesuch durch seine mächtige Fürsprache zu unterstützen.3 „Ich vertraue darauf“, schrieb Bonhomini am 1 Oan. E p p . I I I , p . 206. s B ebnh. D u h r

S . I .,

Zunge im XVI. Jahrhundert, 3

Geschichte der Jesuiten in den Ländern deutscher I , F r e i b u r g i. B r . 1907, p . 629.

B o n h o m in i a n C a n is iu s , V e r c e lli 26. S e p te m b e r 1 5 8 1 ; z u e r s t g e d r u c k t v o n

J . J . B e b t h ie r O. P r .,

Lettres de Jean-François Bonomio,

F r i b o u r g 1894, p p . 88-94.

V g l. Can. E p p . V I I I , p p . 42, 4 6, 62, 80-83.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Miscellanea Fr. E hrle. V.

460

30. Mai 1382 an Canisius, „der Papst schenkt Euch 1000 Goldgulden“. Gregor XIII. war bekanntlich der Papst, der wie kein zweiter die Gesellschaft Jesu mit zeitlichen und geistlichen Wohltaten über­ häufte. Gerade damals war sein Grossmut schon anderweitig stark in Anspruch genommen; auch scheint er eben gegen die Eidgenos­ sen, die katholischen nicht ausgenommen, etwas verstimmt gewesen zu sein. Es verlautet nicht, dass er seine freigebige Hand auch diesmal aufgetan hätte. Bonhomini glaubte, seine eigene Bücherei dem Jesuitenkolleg seiner Bischofsstadt Vercelli, dessen Gründer er war, überlassen zu sollen. Doch kam er der Freiburger Bibliothek mit einer reichlichen Geldspende zu Hülfe. Wertvolle gottesdienst­ liche Bücher sandte unserem Seligen Fürstbischof Blarer von Basel. Die 10 Foliobände der Pariser Augustinus-Ausgabe vom Jahre 1586 schickte der Kanton Luzern zum Entgelt dafür, dass Canisius das Leben seines Landespatrons, des hl. Beat, verfasst und seinem Rat ge­ widmet hatte. Dreizehn andere fein gebundene Folianten, welche die neuesten Ausgaben der Werke des hl. Ambrosius und des hl. Hiero­ nymus enthielten, waren der Dank der Solothurner dafür, dass Canisius ihren Schutzherrn, den hl. Ursus, durch eine Lebensbe­ schreibung verherrlicht hatte.1 Sie sind heute noch in der Frei­ burger Cantonsbibliothek zu sehen. Dort finden wir auch den ersten K atalog der Bibliothek des Kollegs. Er ist um das Ende des 16. Jahrhunderts, also wahrschein­ lich noch zu Lebzeiten des Dieners Gottes, angelegt. Der verstand es sehr gut, was ein Katalog für eine Bibliothek bedeutet. Im Ordensbesitz ist ein von der Hand des Seligen geschriebener „Cata­ logus librorum Coloniae 6 Augusti 1544“. 12 Das Jahr 1544 ist das erste Jahr der Kölner Jesuitenniederlassung, und jener Katalog bildet gewissermassen den, allerdings sehr bescheidenen Urkeim einer Büchersammlung, die sich in der Folgezeit zu einer reichen Rüstkammer gelehrten Schaffens entwickelt hat. Aehnliche Bedeu­ tung hat für Ingolstadt ein von Canisius geschriebenes Bücherver­ zeichnis, das in die erste Zeit seines dortigen Aufenthaltes, in die Jahre 1549-1552, zurückgeht und im Münchener Hauptstaatsarchiv verwahrt wird.3

1 C a n . E p p . I , p . 671.

2

C a n . E p p . V I I I , p p . 42, 254, 255, 352, 447.

* J e s u í t i c a i n g e n e r e , F a s e . 19, N . 3161/ , , f . 50*.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

0 . B raunsberger , Ein Freund der Bibliotheken u. ihrer Hss.

461

II. Wenn wir von Bibliotheken sprechen, denken wir zuvörderst an gedruckte Bücher. Einen wichtigen und wertvollen Bestandteil jeder grossen Bücherei bilden aber heute noch und bildeten in weit höherem Masse vor 300 Jahren die ungedruckten H and­ schriften. Zu ihnen fühlte Petrus Canisius sich mächtig hinge­ zogen. Durch sie suchte er nicht nur seine eigenen Kenntnisse zu mehren; er bemühte sich auch, sie durch Quellenausgaben und durch darstellende Arbeiten, die auf Handschriften fussten, den weitesten Kreisen zugänglich zu machen. Das lag so ganz im Zug seiner Zeit, die der Wiege der Buchdruckerkunst nahe stand und vom Geist des Humanismus durchdrungen war. Alles schrieb. Alles druckte. Neue Bücher flogen beständig durch die Lande; sie wurden gierig aufgefangen und verschlungen. Dieser Bewe­ gung durfte die Geistlichkeit nicht einfach fernbleiben. Sie in die rechten Bahnen zu lenken, war für sie eine Ehrensache. Ja sie schuldete es der Wissenschaft ebenso sehr wie der Frömmigkeit. Denn von den neuen Veröffentlichungen waren manche nur buch­ händlerischer Gewinnsucht entsprungen und deshalb nur wenig zu­ verlässig. Viele andere bargen in sich das Gift der Irrlehre und Unsittlichkeit. 1. Des seligen Peter Canisius Erstlingswerk ist eine Ausgabe der sämtlichen Schriften des hocherleuchteten mittelalterlichen Dominikaner-Mystikers Johannes T a u ler. Er hat sie, erst 23 Jahre alt, kurz nachdem er vom seligen Peter Faber in die Ge­ sellschaft Jesu war aufgenommen worden, 1543 in einem hübsch gedruckten Folioband zu Köln erscheinen lassen. Taulers Predig­ ten waren bereits früher wiederholt gedruckt worden; aber man hatte sie, wie Canisius sich ausdrückt, so jämmerlich „verkürzt, verlängert, verändert, verdunkelt“, dass ihr Sinn oft schwer zu erraten war. Gute Handschriften besass das Kölner Dominikanerinnen-Kloster zur hl. Gertrud; eine von ihnen w'ar noch zu Lebzeiten des Predigers angefertigt worden. Auf diesen Handschriften und auf solchen, die sich anderwärts fanden, baute der neue Heraus­ geber sein Werk auf. Er fügte den bis dahin bekannten 126 Pre­ digten 25 andere bei, darunter allerdings einige, deren Echtheit jetzt mindestens als zweifelhaft erscheint. Ausserdem bot er nun zum ersten Mal eine Reihe Briefe, Weissagungen, Gedichte, Unter-

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

462

Miscellanea F r. E hrle. V.

Weisungen, die teils sicher von Tauler selbst herrühren, teils ihm zugeschrieben wurden und jedenfalls in seinem Geiste verfasst sind.1 Schon drei Jahre später, 1546, liess der fleissige Forscher zu Köln in lateinischer Uebersetzung die Werke des hl. C yrillus von A lexan d rien , drei Foliobände umfassend, an das Licht treten. Zum ersten Male las man hier, wie er versicherte, die Bemerkun­ gen zum ersten Buch Mosis, die einen Bestandteil von Cyrills „Zierlichen Auslegungen der heiligen Schrift“ (Glaphyra) bilden, dann Bruchstücke der Erklärung des Johannes-Evangeliums, die an Julian gerichtete Verteidigung der christlichen Religion, die Aus­ führungen über die Menschwerdung des Eingeborenen des Vaters und verschiedene Briefe.12 Bei der Benützung der Handschriften, sagt Canisius, habe ihm der „hoch gelehrte und tief fromme“ Do­ minikaner Heinrich Gravius wertvolle Hilfe geleistet. Es ist jener Gravius gemeint, dem wir die Veröffentlichung mehrerer Schriften der hll. Johannes von Damascus und Paulinus von Nola sowie andere Beiträge zur Väterkunde verdanken. Für den Unermüdlichen war die Fruchtbarkeit des Jahres 1546 mit der Cyrill-Ausgabe nicht erschüft. Ihr folgten auf dem Fusse in einem Foliobande die Briefe, Reden und anderen Schriften Leos des Grossen. Die Werke dieses ausnehmend hochgeschätz­ ten Kirchenlehrers waren schon gedruckt worden in Rom und Venedig, in Basel, Nürnberg, Paris. Doch diese Ausgaben waren, wie Canisius dem gelehrten Wiener Bischof Friedrich Nausea klagte, gar ungenau und unvollständig. Er habe, versichert er, die Arbeit eines Herkules leisten müssen, um sie zu verbessern.3 Leider verrät er uns nicht, welche Hilfsmittel ihm zur Hand waren. In der 1547 zu Köln erschienenen zweiten Auflage jenes Teils der Erstlingsausgabe, der die Reden des Heiligen enthält, erklärt er 1 V g l. „Des erleuchten leben. Gütliche P r e d ig " e tc ., 3

D . J o h a n n is T a u x e r i ,

von eym waren Eumyclischen

C ö lle n 1543. f. A II* -A I I I * .

V g l. D i v i C x r i l l i ,

Archiepiscopi Alexandrini Operum omnium Tomus pri­

mus,

C o lo n ia e 1546, f. 1-2 n o n sig n . I m g le ic h e n J a h r e 1546 e r s c h i e n z u B a s e l e in e la t e i n i s c h e A u s g a b e C y r ills , d i e e b e n f a lls m a n c h e s b r a c h t e , w a s v o r je n e m Jah r

n ic h t g e d ru c k t w o rd en

u n a b h ä n g i g z u s e in .

w ar.

D ie

zw ei A usgaben

s c h e in e n

v o n e in a n d e r

D e r g r ie c h is c h e T e x t C y r ills w u r d e e r s t 1638 v o n J o h a n n e s

A u b e r t u s b e k a n n t g e m a c h t.

3

Epistolarum miscellanearum ad Fridericum Nauseam Libri

X , B a s i l e a e 1550,

p p . 400-403.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

0. B raunsberger , Ein Freund der Bibliotheken u. ihrer Hss.

463

nur, er habe nun abermals sich bemüht, den richtigen Wortlaut herzustellen und zwar auf Grund sehr alter und sehr guter Hand­ schriften. 1 Dass ihm wirklich gute Quellen zur Verfügung stan­ den, und dass er sie sorgfältig verwertete, das bezeugt auch einer seiner Nachfolger in der Leo-Forschung, der Jansenist Paschasius Quesnel. 12 Nun traten aber andere Aufgaben an den vielseitig begabten Mann heran. Er wurde Theologe der Kirchenversammlung von Trient, Provinzial, Hofprediger des römischen Königs Ferdinand I., Domprediger in Wien und in Augsburg, Hochschullehrer in Ingol­ stadt und in Wien; er musste den päpstlichen Nuntius nach Polen begleiten, an den Reichstagen von Regensburg und Augsburg und am Wormser Religionsgespräche teilnehmen, wiederholt in Ordens­ geschäften nach Rom reisen. Man möchte meinen, die alten Hand­ schriften seien da vollständig aus seinem Gesichtskreis verschwun­ den. Dem war indessen nicht so. Am 5. April 1561 meldete sein Augsburger Hausgenosse Wilhelm Elderen dem Ordensgeneral Laynez:3 „Man hat den Pater Provinzial schon oft gebeten, er möchte die Werke des hl. C y p r ia n neu drucken lassen. Er hat denn auch in der Vatikanischen Bibliothek wohl 1000 Verbesserungen zu den bisherigen Ausgaben gesammelt“. Das muss in den Jahren 1557 und 1558 geschehen sein. Es steht ziemlich fest, dass dabei die Handschrift benutzt wurde, die jetzt „Vat. 199“ heisst. 4 Sicher ist es, dass auch andere vatikanische Handschriften herangezogen wurden. Ein Katalog der Bibliothek, der gegen Ende des 16. Jahr­ hunderts angelegt wurde, verzeichnet ungefähr 10 Cyprians-Hand­ schriften. 5 Canisius war übrigens in Rom mit seiner Arbeit nicht zu Ende gekommen. Durch Amtspflichten in Deutschland zurück­ gehalten, wünschte er nun, dass sie von seinen römischen Ordens­ brüdern aufgenommen und abgeschlossen würde. Diese sollten, schrieb er an Laynez, auch eine Handschrift zu Rate ziehen, die 1 D . L eonis Papae huius nommis primi Sermones et Homiliae, C o lo n ia e 1547, V o r r e d e z u m L ib e r d e c o n flic tu . V g l. a u c h . C a n . Epp. I , p . 221. 2 V o r r e d e z u d e r 1675 e r s c h ie n e n e n L e o -A u s g a b e , n e u g e d r u c k t b e i M igne , P . L ., L IV , p . 34.

2 Can. Epp. I I I , p p . 110-111. 4 G u iu . H

ärtel,

S. Thasci Gaeeili Cypriani Opera omnia

I , V in d o b o n a e 1 8 7 1 ,

X L V II, L X X X . 5 F r. E

hrle,

risches Jahrbuch"

Zur Geschichte der Katalogisierung der Vaticana,

in „ Histo­

X I , M ü n c h e n 1890, p . 724.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

Miscellanea P r . E h r l e . V.

464

einst dem Papst Marcellus II. heiligen Andenkens gehört habe und nun sich im Besitz des Protonotars Guilielmo Sirleto befinde. Es handelt sich, sagte er, um ein Werk, das „nicht nur der Unsern würdig, sondern auch der ganzen Kirche vorteilhaft ist“. 1 Gleich­ zeitig jedoch oder bald darnach nahmen auch andere tüchtige Ge­ lehrte die Cyprian-Ausgabe in Angriff. Es erschien 1563 zu Rom die des Latinus Latinius, 1564 zu Paris die des Wilhelm Morelius, 1568 zu Antwerpen die des Jakob Pamelius. So waren Canisius und die Seinen der Mühe enthoben. Die fehlerhafte Ausgabe des Erasmus von Rotterdam war endgültig beseitigt. Schöne Erfolge erzielte unser Seliger durch seine H ie r ony ­ mus-Studien. Sie waren jenem Werk des grossen Kirchenlehrers gewidmet, das von jeher als ein Juwel altchristlichen Schriftwesens gegolten hat und im Mittelalter, wie die vielen noch vorhandenen Handschriften zeigen, mit heiligem Eifer gelesen wurde. Wir meinen das Briefbuch des christlichen Cicero. Unter den vielen Ausgaben dieses Werkes ragte damals jene hervor, die Erasmus von Rotterdam veranstaltet hatte. Erasmus war bekanntlich ein guter Sprachkünstler, aber ein schlechter Gottesgelehrter. Die Briefe des hl. Hieronymus hat er durch Vorbemerkungen und Nachschriften verunziert, in denen er das Ordenswesen, die Scholastik und andere kirchliche Einrichtungen begeiferte und damit den Glauben selbst gefährdete. Die sprachliche Wiedergabe der Briefe war keines­ wegs fehlerfrei. Das begreift sich auch leicht bei der Hast, mit der der leidenschaftliche Mann seine Schriften auf den Büchermarkt warf. Im Jahre 1559 wurden sie durch den Index Pauls IV. samt und sonders verboten. Canisius liess nun 1561 zu Dillingen durch die fürstbischöfliche Druckerei eine Ausgabe ausgewählter Hieronymusbriefe hersteilen, die handlich, billig und darum weite­ ren Kreisen leicht erreichbar und insbesondere für den Schul­ gebrauch geeignet war. Die Briefe waren neu geordnet. Eine lange Einleitung am Anfang und kurze Inhaltsangaben vor den ein­ zelnen Stücken erleichtern das Verständnis. Die zweite Auflage, die 1565 zu Dillingen erschien, war abermals nach alten Hand­ schriften verbessert. 12 In der Folge wurde der Wortlaut der Briefe der grossen Hieronymus-Ausgabe angepasst, die Mariano Vettori 1565—1572 zu Rom hatte ans Licht treten lassen. Canisius hatte 1 Oa n . 2

E p p . I I I . p. 134.

O a n . E p p . I I I , p p . 274-285, 7 8 4 ; V , p . 791.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

0 . B raunsberger , Eiu Freund der Bibliotheken u. ihrer Hss.

465

einen glücklichen Griff getan. Das zeigen die mehr als 40 Auf­ lagen, die sein Buch erlebt hat. Es wurde auch in Frankreich und Italien gedruckt und noch im 19. Jahrhundert neu aufgelegt. 1 Nach dem bisher Gesagten kann es uns nicht Wunder nehmen, dass der Gottesmann am 10. Juni 1261 mit aufrichtiger Freude dem Rektor des Kölner Kollegiums, P. Leonhard Kessel, zu wissen tat, Papst Pius IV. habe den gelehrten Venetianer Paulus Manutius, den Sohn des gefeierten Druckers und Verlegers Aldus Manutius, nach Rom berufen, damit er dort eine Druckerei errichte, aus der die Schriften der Väter in möglichst genauen und verlässigen Ausgaben hervorgehen könnten.12 Ein Jahr darauf schrieb Canisius an Kardinal Hosius: „Hoffentlich bietet uns Manutius die Väter nach Handschrif­ ten, die sich in den römischen Bibliotheken finden“. 3 Hier kamen zunächst lateinische Ausgaben in Frage. Im Jahre 1574 aber meldete Johannes Rethius, der wissenschaftlich überaus rührige Regens des Kölner Dreikronen-Gymnasiums, seinem Ordensbruder Canisius über den weltberühmten Antwerpener Drucker Christoph Plantin : „Er ist bereit, eine griechische Gesamtausgabe aller griechischen Väter zu liefern unter der Bedingung, dass Fürsten und Bischöfe Handschriften herbeischaffen und für einen Teil der Kosten aufkommen. Ein Viertel der Kosten will Plantin selber tragen“. Canisius möge also, schreibt Rethius, beim Herzog von Bayern, beim Fürsten von Tirol, beim Erz­ bischof von Salzburg und bei andern grossen Herren anklopfen. Einer könnte der Chrysostomus-Ausgabe zu Pathe stehen; ein anderer könnte den Athanasius übernehmen, ein dritter den Epiphanius usw. Einem so warmen Verehrer der Kirchenväter, wie unser Canisius es war, schnitt es sicher tief in das Herz hinein, dass er dem Kölner Freunde antworten musste, die Not der Zeit gestatte vorerst nicht, dass man einen so grossen Aufwand mache.4 Dagegen war es dem Seligen beschieden, dass er seine grossartig angelegte Widerlegung der „Magdeburger Centurien“, die Schrift Uber „die Entstellungen des Wortes Gottes durch die Neuerer“, mit einer Anzahl Stellen aus 1 V e r z e ic h n is d e r A u fla g e n b e i S o a i m e r v o g e l S. I ., liib U o th c q v c d e Ja C oinp a t/n ie

de J e su s,

B ib lio g r .

B r u x e l l e s 1898, S p . 1980.

II,

B ru x e lle s -P a ris

1S91, p p .

0 7 0 -6 7 2 ;

2 D e r B rie f is t z u e rst g e d ru c k t b ei Jo s. H

an sen,

P a ris-

R h e in is c h e A k t e n z u r G e­

s c h ic h te d e s J e s u i t e n o r d e n s 15.'¡2-1582, B o n n 1S96, p p . 3 Gib, 4 1 1 \ I I I , p p . 100-161. 3 Ci'PElANUS a . a . O., p p . 222-224. 4 C a n . E p p . V I I , p p . 198-199, 217. M i s c e lla n e a F r . E h r l e . V.

V III,

E r g ä n z u n g C a n . E p p . V I I I , p. 547. A u c h Ca n . E p p .

A u c h C a n . E p p . I I I , p p . 392-393.

30

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

466

Miscellanea Fit. Ehrle. V.

ungedruckten Väterschriften, besonders griechischen, ausstatten konnte.1 Er verdankte sie zumeist dem grundgelehrten Kardinal Guilielmo Sirleto, der zu Rom der vatikanischen Bibliothek Vorstand und auch selbst einen köstlichen Schatz von Handschriften besass. Noch verwahrt die Vatikanische Bibliothek aus Sirlets Nachlass eine Reihe von Briefen, in denen Canisius teils unmittelbar, teils durch Mittelmänner dem Kardinal für solche Gaben seinen Dank dar­ bringt und ihn um weitere Hülfe bittet. 12 2. Am 25. Juli 1564 richtete Canisius im Dome zu Augsburg an die Geistlichen und an die gebildeten Laien, die seine Kanzel umstanden, die Aufforderung: „Die Welt ist jetzt der Irrtümer voll. Um so mehr müssen wir uns in der wahren Lehre unterrichten. Wir müssen fleissig die heilige Schrift lesen, uns mit den Vätern vertraut machen, die Zeugnisse de r K i r c h e n v e r s a m m l u n g e n aufsuchen“. 3 Solche „Zeugnisse der Kirchenversammlungen“ waren bereits zu Paris durch Jakob Merlin und zu Köln durch Peter Crabbe gesammelt und herausgegeben worden. Aber, so schrieb unser Seliger am 7. Oktober 1561 nach Trient an Kardinal Hosius, „das Wohl der Kirche erheischt es, dass die Konzilien fehlerfreier, sorgfältiger und vollständiger herausgegeben werden, als es bisher geschehen ist“. Die Kölner Katholiken wollen das tun. Man sollte sie von Trient aus unterstützen. Denn es handelt sich um ein sehr heiliges und sehr nützliches Werk.4 In seinen späteren Briefen an Hosius kommt der Gottesmann wiederholt auf diese Angelegen­ heit zurück.5 Im gleichen Sinne wandte er sich an Jakob Laynez, den General der Gesellschaft Jesu. Rom, sagte er ihm, habe so alte und berühmte Bibliotheken. Man solle doch deren Vorräte für eine neue Konzilienausgabe verwerten. 6 Auch seinem gelehr­ ten Ordensgenossen Alphons Salmeron legte er die Sache ans Herz. Salmeron erklärte sich ganz einverstanden mit dem Plane und gab zugleich Ratschläge für dessen Verwirklichung. „Ich werde“, entgegnete Canisius, „den Kölnern einschärfen, dass sie sich nach 1 Vgl. P etrus

Ca n isiu s , De Maria Virgine incomparabili, I n g o l s t a d i i 1577,

p. 15. 2 C o d d .: 6193, f . 3 1 4 ; 6194, f. 9 8 ; 6195, f. 4 1 3 ; 6207, f . 2 0 8 ; II. 70, 71. V g l. C a n . E p p . V I I , p p . 2, 46, 142, 4 8 7 ; V I I I , p p . 28, 187. 3 C a n . E p p . IV , p . 853.

4 C y p r i a n u s a . a . O., p p . 190-192.

A u c h Ca n .

Epp.

Beg. lat.

I I I , p p . 237-240.

3 C a n . E p p . I I I , p p . 296, 320. 6 C a n . E p p . IV , p p . 270-271.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

2023,

0. Braunsberger, Ein Freund der Bibliotheken u. ihrer Hss.

467

Ihrem Urteil richten und durchaus nicht die Kosten scheuen, die das Abschreiben der Konzilien verursachen wird“. 1 Bald kam aus Rom die Kunde, man sei daran, von der an Ansehen den allge­ meinen Konzilien nahestehenden Synode Martins I. und von der achten allgemeinen Kirchenversammlung Abschriften zu fertigen. Die Synode Martins I. wurde der gelehrten Welt mitgeteilt in der Konzilien-Ausgabe, die der Kartäuser Laurentius Surius, ein Jugendfreund unseres Seligen, 1567 zu Köln erscheinen liess. Die von Anastasius Biblothecarius gefertigte lateinische Uebersetzung des 8. Concils war zum ersten Mal zu lesen in der vermehrten Konziliensammlung, die der Kölner Stiftsherr Severin Binius in Köln 1606 und wieder 1618 veröffentlichte.12 Unterdessen hatte des Canisius Landsmann und Ordensbruder Theodor Peltan aus der Bibliothek des Herzogs Albrecht V. von Bayern die bis dahin nur bruchstückweise bekannten griechischen Akten des allgemeinen Konzils von Ephesus erhalten. Er liess sie mit einer griechischen Handschrift des Vatikans vergleichen und gab sie in lateinischer Uebersetzung 1576 zu Ingolstadt heraus. Canisius hatte ihn dabei eifrig unterstützt.3 Grosse Teilnahme brachte Canisius auch der Ausgabe des ersten Konzils von Nicaea entgegen, die der spanische Jesuit Alphons Pisa erst 1572 zu Dillingen und dann in erweiterter Gestalt 1581 zu Köln an das Licht treten liess.4 Als sehr wün­ schenswert erschien es dem Seligen, dass nicht allein die Beschlüsse der Kirchenversammlung von Trient im Druck erschienen, sondern auch die Berichte von Männern, die am Konzil teilgenommen hatten. Dadurch, sagte er, würden uns die Beschlüsse selbst ver­ ständlicher. 5 3. Reich waren die Bibliotheken des 16. Jahrhunderts an alten Heiligenleben. Bonino Mombrizio, Luigi Lippomano, Laurentius Surius hatten angefangen, sie durch den Druck zum Gemeingut der Christenheit zu machen. Doch es gab noch viel zu tun. Am 13. Mai 1575 schrieb Canisius aus Innsbruck nach Rom an Kar­ dinal Ludwig Madruzzo: „Man sollte im Auftrag des Papstes in den

1 C a n . E p p . I I I , p p . 2 9 2 -2 9 3 ; v g l. a u c h I I I , p p . 242, 273. 2

C a n . E p p . IV , p p . 1 -2 ; V , p . 217.

3 C a n . E p p . I I I , p p . 131, 152, 302-303, 334-335, 340-342, 402-403. 4 C a n . E p p . V I I , p p . 222-223, 230, 239. 5 V o r r e d e z u „ D e J u s t if i c a t i o n e d o c tr in a u n iv e r s a " , a u t h o r e R . P . A n d r e a V eg a , C o lo n ia e 1572, f . A 2*-B 5*.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

46S

Miscellanea F r . E h r l e . V.

zahlreichen Büchereien Italiens die schon gedruckten Heiligenleben mit den Handschriften genau vergleichen und zugleich die unge­ druckten Leben sammeln, damit auf diese Weise die überaus lobens­ werte und hochnützliche Arbeit fortgeführt werde, die der Pater Surius unternommen hat“. 1 Canisius selbst steuerte als Frucht einer seiner italienischen Reisen des Georgios von Trapezunt hand­ schriftlichen Bericht über den glorreichen Martertod bei, den der griechische Jüngling Andreas von Chios 1465 zu Konstantinopel unter den Händen der Türken erlitten hatte. Der Kölner Kartäuser Jakob Mosander hat ihn 1581 in den Ergänzungsband zur zweiten Auflage der Heiligenleben des Surius aufgenommen. Daraus ist er 1688 in die „Acta Sanctorum“ der Bollandisten übergegangen. Sehr leid tat es dem apostolischen Manne, sehen zu müssen, dass das Schweizer Volk die Heiligen, die auf seinem Boden ge­ wirkt hatten, so wenig kannte. „Ein Abt“, heisst es in einem von ihm an den Einsiedler Benediktiner Joachim Müller gerichteten Briefe,12 „sollte dafür Sorge tragen, dass aus den verschiedenen Schweizerklöstern das zusammengebracht werde, was über diese Heiligen an alten Nachrichten noch vorhanden ist“. Das Leben des hl. Ursus, des Schutzherrn von Solothurn, wollte Canisius erst schreiben, nachdem ihm die Solothurner mitgeteilt hatten, was sie an einschlägigen Quellen in ihren Archiven und Bibliotheken besassen. Leider sind wir über deren Beschaffenheit nicht näher unterrichtet. Dagegen steht es fest, dass Canisius seinem Buche über den hl. Fridolin jene damals ungedruckten Aufzeichnungen des Seckinger Mönchs Balther oder Walter zu Grunde gelegt hat, die heutzutage noch als die beste, wo nicht einzige Quelle des Fridolin-Lebens gelten und als solche von den Bollandisten und den Herausgebern der Monumenta Germaniae historica gedruckt worden sind. Canisius mag die Schrift aus der Bibliothek des Fri­ dolinstiftes von Seckingen erhalten haben; er hat ja sein Buch auf die Bitten der dortigen Aebtissin verfasst.3 Für das Leben des

1 D er B r ie f is t zu erst g ed ru ck t von B. S chellhass in „Quellen und Forschun­ gen aus italienischen Archiven u. Bibliotheken” X IV , pp. 311-313. A uch in Can. Epp. V II, jx 292. 2 In der la tein isch en U rsprache zu erst gedruckt von J. K aelin in „Freiburger (ieschichtsbliitter”, 12. Jalirg., Freiburg 1905, pp. 178-180. Vgl. Can. Epp. V III, pp. 203-204. s Can.

Epp. V III, pp. 270-279, 297, 301-304.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

0. B raunsbehgeu , Ein Freund der Bibliotheken u. ihrer Hss.

469

hl. Beatus schöpfte er, wie er selbst sagt, Stoff aus der berühmten „marianischen Bibliothek“ des Benediktinerstiftes zu Fulda. 1 Wo immer eine Hand sich rührte, um ein Denkmal der kirch­ lichen Vergangenheit aus dem Grab der Vergessenheit herauszuholen, da konnte sie der Teilnahme dieses grossen Handschriftenfreundes versichert sein. Der Flamländer Arnold Peraxylus Arlenius, Her­ ausgeber des Flavius Josephus, hatte in Turin viele lateinische und griechische Handschriften gesammelt. Canisius suchte einen Mäcen, der ihm die Mittel zum Drucke biete. 12 In Antwerpen dachte man daran, die Lebensbeschreibungen der Landesheiligen herauszugeben. Canisius begleitete das Vorhaben mit seiner Aufmunterung.3 Es war gewiss nicht seine Schuld, dass der erste Band der „Acta Sanctorum Belgii selecta“ erst 1783 zu Brüssel das Licht der Welt erblickte. Dem Papst Pius V. trug er durch den Dominikanerbischof Giulio Pavesi die Bitte vor, er möge gestatten, dass von einer oder mehreren Handschriften des Vatikans oder der Bibliothek Sirlets ein sorgfäl­ tiger Druck auf deutschem Boden veranstaltet werde.4 Jubel erfüllte seine Seele, als er erfuhr, dass der Augustiner Onofrio Panvinio eine Reihe „Ordines Romani“, das Briefregister Gregors VII. und andere alte Stücke entdeckt habe und herauszugeben gedenke. Man müsse Gott dafür preisen, schrieb er an Panvinio.5 Insbesondere bot er ihm an, er wolle ihm beim Druck jener kostbaren Samm­ lung von Papst- und Kaiserbriefen des 4.-6. Jahrhunderts zu Dien­ sten sein, die schliesslich 1895 und 1898 als „Collectio Avellana“ in zwei Bänden von Otto Günther im „Corpus Scriptorum Eccle­ siasticorum Latinorum“ zu Wien zum ersten Mal herausgegeben worden ist. Wenn sie zu des Canisius’ Zeit nicht erschien, wenn damals in Köln nur einige kürzere Schriften Panvinios, darunter das bahnbrechende Katakombenwerk, gedruckt wurde, so lag der nächste Grund wohl darin, dass ein allzufrüher Tod jenes Wunder der Gelehrsamkeit hinwegraffte. Rascher erfüllte sich ein Wunsch, den der Gottesmann dem gefeierten Augsburger Ratsherrn und 1 Zwo warhaffte Historien. Die erste von S. B eato ........., Freyburg im V chtland 1590, B l. Aa-A VIb. Vgl. auch Can . Epp. V III, p. 286. 2 C a n . Epp. V II, pp. 217-218. 3 C a n . Epp. V III, pp. 379-397. 4 Historisches Jahrbuch X XX, p. 64; vgl. auch C an . Epp. V, p. 281. 5 B r ie f au s D illin gen , 29. Septem ber 1567 ; zuerst veröffen tlich t von H. S chkörs in „Annalen des historischen Vereins für den Niederrhein” DXXXV, K öln 1908, pp, 161-165. Vgl. auch Can . Epp. V I. p. 69.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

470

Miscellanea F r. E hrle. V.

Geschichtsforscher Marcus Welser dem jüngern äusserte. Welser, schrieb er, solle fortfahren, alte Urkunden aufzusuchen und mit ihnen die Geschichte seiner Heimat aufzuhellen. Insbesondere legte Canisius ihm ans Herz, dass er das Leben des hl. Ulrich, Bischofs von Augsburg, herausgeben m öge.1 Es währte nicht lange, da schickte ihm Welser sein 1595 in der vortrefflichen Druckerei „ad insigne Pinus“ prächtig ausgestattetes Werk „De Vita S. Udalrici Augustanorum Episcopi quae exstant“. Es enthielt die Haupt­ quelle für Ulrichs Geschichte, die von dem Augsburger Geistlichen Gerhard stammende Lebensbeschreibung samt dessen Bericht über Ulrichs Wunder. Welser hatte das alles aus drei Handschriften des Augsburger Benediktinerklosters zu S. Ulrich und Afra geschöpft. Sein Buch ist besonders wertvoll deshalb, weil jene drei Hand­ schriften darnach spurlos verschwunden sind. Als Georg Waitz einen Neudruck von Gerhards Schrift vorbereitete, bemühte er sich vergebens, sie wieder aufzufinden.12 Gerhards Arbeit zeichnet sich aus durch geschichtliche Treue; die Sprache aber ist unbehilflich und ungehobelt. Während jedoch Surius in seinen Heiligenleben es sich erlaubt hatte, derartige Stücke sprachlich zu glätten, hatte Welser seine Vorlage unverändert wiedergegeben. Canisius belobte ihn dafür. „Hier“, schrieb er, „kömmt es auf die Wahrheit an, nicht auf die Schönheit des Ausdruckes“. 3 Genauigkeit und Sorgfalt verlangte unser Seliger von allen Druckern. Der 1548 zu Venedig erschienene Erstlingsdruck von des spanischen Franziskaners Andreas de Vega ausgezeichneter Schrift über die Rechtfertigung wimmelte von Fehlern. Canisius konnte eine solche Misshandlung, wie er sich ausdrückt, nicht ruhig ansehen. Er bewog den ihm befreundeten Kölner Drucker Gerwin Calenius zu einem Neudruck. In der Vorrede, durch die er das Buch bei den Lesern einführt, spricht er dem Korrektor Bartholomaeus Laurens warmen Dank dafür aus, dass er den Druck auf das Gewissenhafteste überwacht habe. Wie es sehr tadelnswert sei, gute Schriften schlecht zu drucken, so, sagt er, verdienten die be­ sonderes und öffentliches Lob, die für getreuen, fehlerfreien Druck 1 Can . Epp. V III, p. 379. 2 Monumenta Germaniae historica. Scriptorum Tomus IV, H annoverae 1841, p. 3S0. 3 B r ie f au s Freiburg i. d. Schw eiz, 13. Ju n i 1595, zu erst gedruckt von M a t t h ä u s H a u k r it s S. I., De vita Petri Canisii, M onachii 1G14, pp. 190-193. Vgl. au ch Can . Epp. V III, p. 397.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

O. B raunsbergbr , Ein Freund der Bibliotheken u. ihrer Hss.

471

sorgten, vornehmlich wenn es sich dabei um Förderung der Reli­ gion handle.1 Gleichzeitig mit Petrus Canisius standen C a esa r B aron iu s und Robe rt B e l l a r mi n als funkelnde Sterne am Himmel der Kirche. Canisius unterschied sich von ihnen dadurch, dass ihm beim Papst Pius V. das gelang, was sie bei Clemens VIII. nicht erreichten: Er ist dem ihm zugedachten Kardinalspurpur glück­ lich entgangen.12 Gleich aber waren sich diese drei Männer nicht nur in der Heiligkeit ihres Wandels, sondern auch in ihrer gesam­ ten wissenschaftlichen Richtung. Jeder von ihnen hielt grosse Stücke auf eine gute Bibliothek, ja war sozusagen selber eine lebendige Bibliothek. Alle drei bildeten sich in der Schule der Kirchenväter, holten ihre Waffen aus den Concilien, sogen aus den Leben der Heiligen den Honig geistlicher Tröstung. Wir mögen des Canisius Christenlehrwerk und seine Schrift gegen die Centuriatoren aufschlagen, oder uns in Bellarmins Kontroversen ver­ tiefen: Ueberall ist es jene positive Theologie, die diese drei grossen Lehrer unbeschadet ihrer Ueberzeugung von der Hoheit und Notwendigkeit der scholastischen Theologie mit ausgesproche­ ner Vorliebe pflegten, es ist die Theologie der Väter, der Konzilien, der Heiligen, die hier über Irrtum und Laster glänzende Siege davonträgt. Dass Baronius und Bellarmin sich innig liebten, ist bekannt. Hingegen hat man es noch wenig beachtet, dass unser Canisius der dritte in diesem Freundschaftsbunde war. Mit Baro­ nius, dem Jünger des hl. Philipp Neri, trat er in den Jahren 1565 bis 1573 zu Rom in vertrauten Verkehr. Seinen Ordensgenossen Bellarmin wird er auf der italienischen Reise des Jahres 1568 zu Padua kennen gelernt haben. Beiden sandte er aus Freiburg in der Schweiz seine Griisse. Dem Baronius wünschte er sehnlich, es möge ihm vergönnt sein, das herrliche Annalen-Werk zu vollen­ den, das der ganzen Kirche zur Erbauung gereiche. Dem Erschei­ nen des Schlussbandes der Bellarminschen Controversen sah er mit Spannung entgegen. „Möchte doch“, schrieb er nach Rom, „P. Bel­ larmin inmitten seiner anderweitigen Beschäftigungen die Zeit finden, mindestens einige wenige Verbesserungen zu meinem Ma­ rienwerk mir zukommen zu lassen“. 3 Baronius seinerseits verwies 1 Can. Epp. V II, p. 82. 2 Can . Epp. VI, pp. 731-733. 3 Can. Epp. V I, p. 579; V III, pp. 215, 265-266, 397.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

472

Miscellanea F r . E hrle. V.

in den „Annalen“ auf eben dieses Buch und wandte dabei auf dessen Verfasser die Worte an, mit denen der Völkerapostel einen seiner Junger gepriesen bat (2 Cor. 8, 18): „Sein Lob ist in Sachen des Evangeliums bei allen Gemeinden“. 1 Wie Bellarmin über Canisius dachte, sprach er in einem Satze aus, von dem es zweifel­ haft ist, was er in hellerem Lichte zeigt, die Geistesgrösse des seligen Canisius oder die Herzensdemut des seligen Robert Bellar­ min. „Hätte ich“, schrieb er nach Bayern an einen Priester der Gesellschaft Jesu, „den kleinen Katechismus unseres hochwürdigen und, wie es mein frommer Glaube ist, heiligen Paters Petrus Canisius damals gekannt, als ich auf Befehl der Obern meinen Katechismus schrieb, so hätte ich fürwahr mich nicht mit Abfas­ sung eines neuen Katechismus abgemüht; ich hätte einfach den Katechismus des P. Canisius aus dem Lateinischen in das Italienische übersetzt“. 2*3 1 Amialcs Ecclcsmxtici T. I ad a. 9, m. 1. 3 D a s B ru chstück, latein isch , findet sich im Cod. lat. IC H der M ünchener S taatsb ib lioth ek . Vgl. „Zeitschrift für katholische Theologie” X IV , Innsbruck 1890, p. 731.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

KARL SCHELLHASS

KARDINAL MORONE, PETRUS CANISIUS UND DESSEN OPUS MARIANUM

Die hier von mir veröffentlichten Zeilen des Petrus Canisius sind von seinen an Morone gerichteten anscheinend bisher die einzigen im Wortlaut vorliegenden.1 Sie werden Seiner Eminenz dem Kardinal Ehrle, dem sich, in der Erinnerung an seine idealen, auf Förderung der Wissenschaft gerichteten Bestrebungen, mit seinen früheren Be­ amten eine Welt von Forschern in liebevoller Dankbarkeit verbunden fühlt, das enge Verhältnis dieses Kardinals, des im Dienst der Kurie ergrauten hervorragenden Diplomaten, zu der Gesellschaft Jesu und insbesondere zu deren deutschen Mitgliedern ins Gedächtnis rufen. Ueber die Beziehungen Morones zu Canisius bis 1577, dem Jahres­ datum des Briefes, folgendes. Morone und Canisius waren sich im Frühjahr 1563 näher getre­ ten, als jener, damals einer der 3 Legaten des Tridentiner Konzils, im Mai in Innsbruck mit Hilfe auch des Jesuiten eine Verständigung mit Kaiser Ferdinand dahin herbeiführte, dass dieser in der Kirchen­ reform in keiner Weise die päpstliche Autorität antasten und ihr irgendwie vorgreifen wolle.12 Sie lernten sich damals schätzen, und Morone, der wohl schon in Rom den Vorschlägen der Gesellschaft 1 D ie iu O t t o B r a u n r b e k g e r s Epislulae et Acta Bcati Petri Canisii V II (1572-1581: F riburgi B risgoviae, 1922) a ls n. 1952 und 1961 abgedruckten D en k ­ sch riften kom m en h ier n ich t in B etracht. 2 Man lese besonders M orones in teressan ten B erich t an Borrom eo vom 17. M ai 1503 au s T rien t ( Nuntiaturberichte aus Deutschland - = N. B. - Z w eite A bteilung, Bd. 3, ed. S. S teinherz, n. 99 S. 303-313). Im übrigen v erw eise ich a u f B r a u n s b e r oo

Miscellanea Fu. E iik l e . V.

essendo dette di Cristo, nè anche era verisim ile che V irgilio le sapesse, essendo state fatte dopo la di lui m orte. A lle prim e accuse io dico che non tutto quel verso è dell’ inno, ma solo parte, e che in quelle parole non ci è nulla di sacro da potersi pro­ fanare, potendosi intendere rettam ente per Vexilla qualsivoglia « v essillo » , e per lleyix di qualunque « R e » , non essendoci posta diiferenza di questa specie individuandola. E così noi resterem o chiariti che non si è tutto oro ciò che luce, e se bene intendesi in quell’ inno quel Vexilla Regis per la Croce di Cristo, Re e R edentor dell’universo mondo, sì come altresì quel luogo sim ile a questo di Sedulio : E li s i g n o s a c r a t a c r u c i s v e x i l l a c o r u s c a n t E n r e g i s p i a f a t a m ic a n t,

ciò avviene per le individuali differenze che sono in quell’ inno di Ve­ nanzio : F u l g e t C r u c is m y s t e r i u m ,

e in quell’ altro luogo: E n signo sacrata Crucis, am endue nom inando il m istero o il segno della croce. Quando dunque è senza queste differenze posto vexilla, si potrà a piacer di chicchessia in qualunque luogo porlo, senza scrupolo, come appunto è questo di D ante, lo so ben io per l ’autorità di m olti P ad ri della S crittu ra, che in ogni sc rittu ra dicendosi vexilla, si può parim en ti in terp retare della croce. Così ne insegna T ertulliano neW’Apolo­ getico : « Religio Rom anorum tota castrensis signa v en eratur, signa iurat, « om nibus Diis praeponit. Omnes illi im aginum sugestus insignes, monilia « crucium su n t sy p ara illa vexillorum et candelabrorum , stolae crucium «sunt. Laudo diligentiam , noluistis nudas et incultas cruces consecrare». E presso Minucio Felice così rim provera Cecilio a’ C ristiani 1’ adorazione della Croce: « E t Crucis ligna feralia, eorum caerem onias fabulatur, con« g ru en tia perditis, sceleratisque trib u it altaria, u t id colant quod me« re n tu r» . Alle cui ram pogne rispondendo, Ottavio dice: «N am et signa « ipsa et can tab ra et vex illa castrorum , quid aliud quam in au ratae cruces « su n t et ornatile V». Nè voglio esser sazio io dell’au to rità di questi duoi mezzi cristiani autori, nè anco si sazieranno i leggitori dell’au to rità di San G iustino m artire e di San Girolamo, quegli nell’ Apologia seconda ad Antonino l ’io : « Quin et signa vestra, dico, figurae huius (crucis) vim prae« ferunt ac declarant, p er quae progressus a vobis in publicum quovis lo« eorum fiunt, im perii ac potestatis indicia in hisce ostendentibus, licet « hoc non intelligentes faciatis» . E Girolamo scrivendo a Leta dell’ istituzion della figliuola, così ragiona : « V exilla m ilitum crucis insignia sunt, « atque adorahtes diadem atum coronas patibuli Salvatoris pictura conde« c o ra t» . De’ quali vessilli a’ di nostri se ne veggono a Roma ed altrove ne’ bassi rilievi e si discerne di quivi che il Labaro Costantino era poco d if­ ferente dalli antichi, il quale ci è descritto a pieno da Eusebio Cesariense nel libro I della Vita d i Costantino, e gli stendardi dei m onachi e dei frati

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

G. V it a l e t t i , Intorno a Federico Ubaldiui e ai suoi manoscritti

501

sono assai sim iglianti ai vessilli, e « stola » e sypara possiamo appellare quel velo o drappo che è sostenuto da’ corni o bracci dell’asta lunga per lo traverso collocatavi, nella quale ci è effigiato o u n santo o una m adonna per inseg n are di quale religione sono quei che lo portano. Diciamo pertanto che, sebbene ogni vessillo vuol d ir croce, non perciò ne ha ad esser chiusa la strad a di p o terla usare in ogni qualu n q u e m ateria, ancorché profana. E la voce Regia non può ella d ir d i qualsivoglia « Re » ? e perciò non assolutam ente di Cristo. Il che, siccome in questo v ersetto dell’ inno nostro im porta per eccellenza Cristo, così presso D ante essendoeigli aggiunto In fe r n i, non può dir se non del g ra n dem onio Lucifero, chiam ato « Principe » presso San M at­ teo, X II: « H ic eiicit daem ones in Belzebub, principe daem oniorum », e Re ancora presso Iob, cap. X L I: « Ipse est Rex super universos filios septies ». La voce pro d eu n t non si può n egare che in quella m aniera che nell’ inno ha u n a certa g rav ità, che in questo di D ante non abbi un so che di ironia, come l’ ha nel Prologo di Persio: Ut sic repente poeta prodirem, come osserva il Causobono. A ggiungasi ancora che Venanzio Onorato, au tore di quell’ inno, non è dichiarato dalla Santa Chiesa, eli’ io sappia, per santo: laonde non si deve, per suo rispetto, a quella composizione tan ta re ­ verenza q u an ta p er av v en tu ra sono quelli de’ Santi. Che sia poi verisim ile che V irgilio sapesse quell’inno o no, non voglio a ltrim e n ti d isputarne, perchè si vede m anifesto presso il nostro Poeta che egli sa le persone che sono nom inate da Stazio nella sua Tebaide e sì nom inale nel X X II del Purgatorio, e sa parim en ti che M attia de’ Casalodi fu in g an ­ nato da Pinam onte, nel X X dell’ In fe rn o , con m olte altre cose tu tte av venute dopo la m orte di V irgilio. Ma bene dico che non è im possibile che quelle parole: Vexilla Regis prodeunt Interni le dicesse in favellando ordinariam ente, perchè facendo un giam bo piccolo 1 quelle prim e parole, della qual sorta di versi di continuo nel parlare do­ mestico molto se ne fa, come dice nel III della Retorica A ristotele, e Q uin­ tiliano, e tanto più quanto Mr Fagiano dice che non era verisim ile che V ir­ gilio favellasse in rim a, come p ar che dica D. nom inando il suo p arlare ‘ rim a ’ e, però latino parlando, fece quel giam bo inavvedutam ente e poi continuando il favellare, senza far altro verso disse In fe rn i. E se alcuno dicesse eh’ egli è u n endecasillabo al modo de’ toscani, non però av veria che nell’ ordinario ragionare e prosare, di quelli ancora non se ne facessero. 1 C h io s a m a r g in a l e : E perchè ora leggo quel libretto di A p u l e io , De mundo, non voglio far torto a quell’autore, il quale molti di questi giambetti si lascia escir dalla penna, come: A sole atque | Luna catena clarior \ est. E più avanti dice: E t m ox gelatus | Humor rigore frigoris, \ che sono bellissimi versi, nè però affet­ tati, ma di suo piede prosaico correnti.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

502

Miscellanea F r. E h r l e . V.

Vedasi il Boccaccio, che di tali versi è pieno. Sicché senza che V irgilio avesse l’occhio a quell’inno, si potrìa dire che profferisse quel verso siffatto e che per esserci una certa solenne m inchionatura al Diavolo, D. non lo traducesse come gli a ltri fa, sì come si vede che nel Paradiso com incia latino e poi seguita toscano, p er non tórre quella energia a quelle parole. Ma posto eh’ abbi avuto questo risguardo e posto che sia cosa sacra, non sa n a , secondo me, grande errore nè degno dell’ Inquisizione del Santo Uffizio. San Paolo non si serve egli dei versi di Arato, di M enandro, di Epim enide? A ltri de’ versi di Ovidio e di P lauto in cose di religione ? 1 Anzi che io ho osservato che p ar che nostro Signore pigli un proverbio intero da Terenzio. In o ltre de’ versi di Omero e di V irgilio non è egli stata fatta g ran parte della S crittu ra S acra? Non mi lascia m entire P roba E altonia nè Nonno: e m olti versi tolti da V irgilio i quali vanno per la bocca di tutti, ne’ quali fanno, come dice quel sant’uomo, V irgilio senza Cristo, cristiano; il perchè se per tali profanitadi non è profanata la nostra religione, anzi per queste e sim ili cose riceve un non so che di devozione, m assim e nel cuore di certi cotali, come dice San Girolamo a P a u lin o ,12 perchè resterà profanato un v ersetto che non è neanco posto in luogo profano essendo il poema di D. cosa sacra e non profana, come dice il Rev.mo P anigarola nel suo Predica­ tore, e tanti a ltri p er entro le loro opere? San G regorio Nazianzeno nella tragedia che fe’ della m orte di Cristo, vi pose m olte cose favolose e finte, le quali furon così poste per m ostrar eh’ era una poesia. E Giacopo Sanazzaro nelli lib ri De P artu V irginis ha tra tta to molte cose da gentile, nè perciò profanatore dell’istoria sacra è egli nomato, nè ha avuto rim provero da a l­ cuno; che dal Sigr Erasm o, anzi che da quelli che sono a rb itri di tu tta la sacra u n iv ersità dei C ristiani ha m eritato lode non m ediocre, come appare ne’ Brevi di Leone e di Clemente, sommi pontefici, e la ‘ Prefazione ’ di Egidio cardinale. E se ne’ fatti è stato lecito alcuna sim igliante cosa, perchè non sarà ella sopportabile nelle parole a ltresì? Buon Dio, quante ‘ im prese ’ accadem iche si leggono con i m otti della S crittu ra? e non si proibiscono. Il P ulci nel Morgante, il quale dagli dottissim i Signori della Crusca è preferito alla G erusalem m e del Tasso, recita; Deus in adiutorium raeurn intende: Domine ad adiuvandum me festina. 1 C hiosa maro . : Come osserva S an G irolamo , Epist. 84, tom. 2, scrivendo a Magno, oratore romano, e dice che Moisè e Salamone da’ profani anch’essi togliessero qualche cosa. E quelle parole di quel verso: Salve sancta parens enixapuerpera regem, quelle parole dico non sono elle di Vir g il io : Salve sancta parens, ecc., nel V° dell 'Eneide ? 2 C hiosa maro . : Anzi Cristo istesso negli Atti degli Apostoli, c. IX, usa questo proverbio cosi: Σκληρόν coi προς κέντρα λακτίζίΐν, che l’edizione latina dice: «Durum est tibi contra stimuluin calcitrare». Il che, da quel che disse T erenzio nel Formione in bocca di Davo : « Advorsus stimulum calcis ?, » par che sia tolto, o per me’ dire, dal greco di P in d a r o : Ποτί κέντρον λακτιζέμεν: ‘ contra stimidum calcitrare'.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

G. V it a l b t t i , Intorno a Federico Ubaldini e ai suoi manoscritti

503

II. Della patria di P. Stazio p oeta.1 (Barò. cit. ff. 83 bis-85 bis). Ma della falsità della p a tria di Stazio poeta che direm o? Certo n u li’altro che se D ante s’ ingannò, in questo non fu solo, e così più tosto il secolo nel qual visse che lui dobbiam o incolpare, nel quale tanto era ignota che fosse napoletano quanto era v u lg ata la voce che Stazio fosse di Tolosa, onde tu tti ciò si credevano per vero. Così il P e tra rc a in una sua egloga latina, dice an ch ’egli: Unus aquis ubi fessus Athax languentibus exit Occupat eloquio notus procul ille Larissae, No tus apud Thebas. E il Boccaccio: E Stazio di Tolosa ancora caro lasciò scritto, e ne’ testi di quel tempo dell’ opera di Stazio si legge con­ tinuam ente: S ta tij Tholosani opus. 2 Ed in un testo eh’ io stimo a n tich is­ simo, il quale è ora presso di me p er la somma cortesia del Sr. A urelio Corboli, giovane mio am icissim o, si leggono tai parole nella fine: E xp lic it Thebais P a p in i Stati'j S u rs u li Tholosani. Dopoi del qual libro ci è di pari an tic h ità d escritta la Vita d i Stazio, chiam andolo parim enti ‘ T o lo san o ’. Nè solam ente tale opinione fu in quel secolo, m a eziandio tròvola sparsa per quelli di poi e p er p rim a; anzi nei n o stri che sono tanto dotti e tanto in v esti­ gatori delle cose antiche che pare in v e rità che non vogliano rim anere nel tempo nel qual siamo ma a quello prim a, non senza qualche disprezzo della N atu ra e di Dio, che adesso vogliam o che siam vivi, a’ tem pi nostri dico, Federico Morello e il T iliobroga ciò si credettero, come si vede dal lor chia­ m arlo Surculus, venendo a dirlo perciò Tolosano, come direm o più sotto. A ncora fu di tale opinione G uglielm o Barclaio sopra la Vita d i Agricola di T acito e Niccolò Clemangio, dottore di P a rig i che visse nel mcccc . N acque questa voce dalla Cronica di Eusebio, da San Girolam o fatta latina, che così favella : « S tatius S urculus Tholosanus in G allia celeber« rim e rheto ricam docuit Olymp. 200, Anno Dom. 19, Im peratore N erone » .:i Non si deve leggere, come hanno stim ato uom ini dottissim i, Surculus m a Ursulus, essendoché la s p rim a di q uesta parola sia scorsa quivi dalla finale 123 1 « Hannovi ancora molte cose, in questo Poema, le quali ripugnano alla verità, come lo aver detto che Stazio era T o lo san o ...» Cosi Mr F a g ia n o ; cfr. Purgai., XXI, 89-91. 2 C hiosa marg .: « E tre testi di Stazio nella Libreria d’Urbino». 3 C hiosa marg . « Approvata dal testo antichissimo di quella Cronaca che si trova in San Vittore di Parigi, così parlante : « Eomanorum 6° regnavit Nero. Statius Ursulus Tholosanus celeberrime in Gallia rethoricam docuit».

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

504

Miscellanea F r . E hrle . V.

di Statiiis. E m olti testi, e fra g li a ltri il mio, legge Surculus e non Sursulu s. 1 Ma questa opinione che Stazio poeta fosse di Tolosa, cagionata da questo luogo di Eusebio, è stata accresciuta da Sidonio A pollinare nei versi scritti a Magno Felice, dove si hanno tai parole: Non quod Papinius tuus meusque 12 Inter Labdaicos sonat furores che scrive un uomo gallico ad un altro gallico, come si raccoglie per tre lettere scritte da Teodorico del consolato di detto Felice, una ad A nastasio im peratore, l’ a ltra ad esso Felice e la terza ai senatori di Roma: le quali s’ hanno presso Cassiodoro nel 1. II delle Varie. E certo quando considero questo luogo di Sidonio, scuso la costante fam a che di questo fatto era alli secoli andati. La quale sola può b astare p er ¡scusare il nostro Poeta che sapeva che e u n a specie di v e rità quella che vien predicata dalla m aggior p arte delle persone, come ne insegna A ristotele 1. I E tic a : e prim a di lui Esiodo di­ cen d o :... Giammai Non muor sì presto quella fama ed erra Che è figlia a molta gente; il perchè presso noi si dice: «V oce di popolo, voce di D io». A rroge ancora che se non avesse seguitato il p ru rito del suo secolo eziandio in questo, a v rìa dato quella noia a quelle genti che si suol ricevere da clii v a contro la com une corrente, bastando a D ante che per 1’ avvenire si sapesse che aveva errato con tan te centinaia d ’anni e con tu tte le persone del mondo. O ltre che m i credo che le Selve di Stazio, dove si dice che Napoli è sua p atria, a quel tempo non si trovassero così come ora frequenti, non avendo io veduto nessuno Stazio antico con esse, nè il P etrarca, il quale racconta l’opera di questo poeta, di loro fa menzione alcuna, come si vede da quei versi: Unus aquis ubi fessus Athax languentibus exit Occupat eloquio notus procul ille Larissae, Notus apud Thebas, ancorché p er esser com ponim ento pastorale questo del P etrarca, bene ci fosse q uadrato il nom inar le Selve. Nè tampoco D ante ne fa menzione là dove dice: Stazio la gente ancor di là mi chiama : Cantai di Tebe, e poi del grande Achille; Ma caddi in via con la seconda soma. 1 ld., « Colla chiosa che dice Sursulus quasi sursum canens, ove si scorge che a Statius riponendo la s, resta Ursulus, che è la vera lezione. Due Statii furono: l’uno celebre retore, l'altro poeta: l’uno tolosano, l’altro napoletano. » 2 Id., « Poiché quel tuus meusque dimostra esser paesano di Sidonio v.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

G. V it a l e t t i , Intorno a Federico Ubaldini e ai suoi manoscritti

505

P erch è seconda ? Non erano ancora molto v u lg ate le Selve, terza soma di Stazio. Sicché di p iù scusa facendosi capace il Poeta, di manco si fa degno il signor [F ag ian o ],1 non volendo perdonare a un uomo i difetti di tu tti g li uomini. Se però non volessim o scusarlo con questo, eh’ essendo egli fuori della spezie degli anim ali razionali, non può com patirla nè meno.

III. In su le vecchie e in su le nuove cu oia,123 per la Bibia sacra. (Cod. Barò. cit. f. 160). (Parad., XXIV, 93). C hiaro sta che m em brane da m olti, anzi dalle più persone, rag io n an ­ dosi di scrittu re, s’ intendono libri o volum i in latino. Perchè adunque lo stesso non d o v rà d irsi in volgare colla v olgar parola di ‘ cuoia ’ ? Non è egli la stessa pelle q uesta e q u e lla ? Non servono per lo stesso effetto? Che sarebbe egli stato se avesse D ante detto sulle vecchie e sulle m oderne pecore? chiam andosi cartapecora q u ella che egli cuoio appella com unevolm ente. Non seria stata cosa però che sua scusa non m eritasse, dicendo Gio­ venale capello,, come vogliam o, u n a p a rte di sferza che era fatta del cuoio della capra: non essendoci questa appellazione com’ è n ella carta pecora. E come che cuoio non s’ usi, come vuole il F agiano, se non di pelli grosse e de’ coram i, non p er questo avviene che non si debba dire de’ libri, de’ quali sonovene grossissim i e m assim e della sacra Bibbia. A vete mai v e­ duto quella che in questa L ib reria 3 si conserva antichissim a e bellis-

1 1Fagiano ’ appare cancellato. 2 Questa metafora è, a detta del F agiano , tra le moltissime 1vili ’ della Com­ media. « So ben io che alcun valentuomo ha voluto difender questo luogo con dire che questa è una metonimia, presa dalla cagione materiale, ponendosi una materia per l’altra, cioè le cuoia per le carte, la qual cosa dicono esser ben fatta, perchè g'ii antichi usavano di scrivere sulle membrane avvolte ai bastoni. Ora io non niego ciò, ma dico nondimeno che tale metafora o metonimia 6 lontana e oscura. Perchè la parola cuoio, benché significhi ogni sorta di pelle, si usa comunemente per le pelli grosse e per li corami. E però bisogna in questo luogo che prima per cuoio s’intendano le pelli sottili e di quelle le pergamene e per queste le carte e per le carte i libri. E tanto più si rende questa immagine oscura, quanto che l’uso di scrivere in pergamena oggidì è raro e quasi che an­ nullato. Oltre di questo ci può esser ancora anfibologia, potendosi per vecchie e nuove cuoia intendere vecchi corami e nuovi, o libri vecchi e libri nuovi. E final­ mente non si può negare, che la parola cuoio non abbia del vile e quasi che del ridicolo, vedendosi che ella si usa più burlescamente, come quando si dice disten­ der le cuoia o tirar le cuoia o somigliantemente ». 3 S’intende la Libreria Vaticana.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

506

Miscellanea F r. E h r lb . V.

sima? Ad ogni pagina è bisognato un grosso vitello per iscriverla, e se è quella di cuoio, Dio cel dica. E se bene dicesi che è rado l’uso oggi della per­ gamena, non però cosi era al tempo di Dante, che era frequente molto, anzi che la carta poco innanzi questo Poeta si ritrovò in Germania, l’uso della quale tardissimo si introdusse in Italia e vedasi espresso in questa bella Libreria ove pochissimi sono i libri di carta di stracci e all’ incontro spessi e molti quei di pecorina fatti. L’ anfibologia non ci può essere poiché trattasi di cose che sono appar­ tenenti alla Sacra Scrittura, e per gli antecedenti e per i conseguenti si conosce non esservi questa pena in alcuna maniera. [I passi d i Tertulliano e d i S. Girolamo sono rife riti a p . 500 secondo le antiche guaste edizioni. B a sti notare ad es. che ora si legge: “ atque a r­ dentes diadem atum gemmas p a tib u li salutaris p ictu ra condecorat” invece di “ adorantes diadem atum coronas patibuli Salvatoris...” . S i poteva e si do­ veva anche osservare che diversi tratti del testo, quale è riprodotto sopra, furono cancellati, forse perchè ricopiati o riprovati, e che almeno talune dette “ chiose m a r g in a li” sono aggiunte da metter nel testo, per es. quella della n. 2 a p . 503; inoltre che non si sono sempre m antenute le form e usate dall’ Ubaldini, mentre se ne sono conservati degli errori, come Causóbono, Onorato. Ma a tutto questo penserà l’editore nella pubblicazione definitiva]. G. M.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

ARTHUR HASELOFF

DER EINBAND DER HS. DES MARCUSEVANGELIUMS DES HARDERADUS

Die Bibliothek des Dom-Gymnasiums in Halberstadt1 bewahrt drei Codices, die laut alten Vermerks als Geschenke des Hildes­ heimer Domherrn Mag. Harderadus an die Kirche Unserer Lieben Frauen in Halberstadt gelangt sind. Der diaconus bezw. canonicus Harderadus (Hardradus) wird in Hildesheimer Urkunden vom 23. Aug. 1151 bis zum 7. Dez. 1179 wiederholt erwähnt.12 Beider Seltenheit des Namens kann kein Zweifel obwalten, dass dieser Har­ deradus auch der Stifter der Halberstädter Codices ist; über seine Beziehungen zu Halberstadt ist nichts bekannt. Die Harderadus-Hss. sind folgende: in Nr. 39 (Sammelband, Perg.) 24 X 14 cm. „Liber Iudicum cum glossis“ 94 Bll; in Nr. 47 (Sammelband, Perg.) 25,5 X 17 cm. „Liber Iosue cum glossis“ 64 Bll. Die Inschrift besagt: 1 Es ist mir ein e a n g e n e h m e P flicht, an d ieser S telle allen d en en zu dan­ k e n , oh n e deren g ü tig e H ilfe die D u rch fü h ru n g der v o r lie g e n d e n S tu d ie u n ­ m ö g lic h g e w e se n w äre. In sb eson d ere d an k e ic h m ein em lieb en F reu n d e Prof. J . J . T ik k an en in H elsin gfors, dem H errn B ib lioth ek ar Studien rat S ä n g e r in H al­ b erstadt, der m ein e S tu d ien in H alberstadt in je d e r W e ise erleich terte, ferner S e in er B ischöfl. G naden dem H errn W eih b isch o f v o n P r a g Dr. P od lah a und m ei­ n e m F reu n d e S id n ey C. C ockerell in C am bridge, d en en ich m ich für die B esch a f­ fu n g der A ufn ah m en aus P ra g , bzw . L on d on tie f verp flich tet fühle. D ie A u f­ n a h m en in M ontpellier k o n n te ich selb st vor lä n g e r e n Jahren m it g ü tig e r G e n e h m ig u n g der B ib lio th ek sv erw a ltu n g m achen. 2 J a n ic k e , U r k u n d e n b u c h d e s H o c h s t i f t s H i l d e s h e i m u n d s e i n e r B i s c h ö f e I, L e ip z ig , 1896. (P u b lik ation en aus den K .-P reu ssisch en S taatsarch iven ).

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

508

Miscellanea F r. Ehkle. V.

„Liber Iosue sanctq Marie in Halvarstat, quem contulit Harderadus canonicus Hild. in die s. Gregorii obiit“. Nr. 48. Pgm. (zu Anfang unvollständig) 23 X 15 cm. „Evange­ lium Marci cum glossis“. Der Schenkungsvermerk lautet: „Marcus sancte Mariq in Halvarstat, quem contulit magister Harderadus canonicus Hild“. 1 Die beiden Sammelbände 39 und 47 haben denselben schmuck­ losen unbezogenen Holzband mit Lederrücken, während Nr. 48 - der einzige der von Harderadus gestifteten Codices, der einen vollstän­ digen Band bildet, - seinen ursprünglichen Ledereinband besitzt. Die­ ser Einband, dessen Merkwürdigkeit schon der Bearbeiter des Hand­ schriftenkatalogs der Bibliothek des Domgymnasiums G. S c h m id t 12 hervorgehoben hat, ist nicht nur einer der wenigen in Deutschland erhaltenen, mit Blindpressung verzierten Einbände aus der Zeit vor dem 14. Jahrhundert, sondern er gehört durch Reichtum der Ver­ zierung und Eigenart der Darstellung zu den reichsten Bänden der romanischen Zeit, die überhaupt erhalten sind. Die Vorderseite des Buchdeckels (Abb. la) ist in ihrer unteren Hälfte mit einer Reihe von Querstreifen überzogen, aus deren ober­ stem sich in der Mitte eine architektonische Darstellung erhebt, die von Rundbogen und Giebel überragt wird ; der Giebel stösst an den oberen Rand; die senkrechten Seitenstreifen, die sich neben dem Mittelaufbau ergeben, sind für Ornamentfelder verwendet. Die Felderteilung ist durch breite, von gestrichenen Doppel­ linien eingefasste und an den Hauptstellen durch eingepresste acht­ blättrige Rosen betonte Streifen gebildet. Der unterste Querstreif, der durch diese Rahmenleisten ein­ gefasst wird, enthält unter acht gedrückten rundbogigen Arkaden eine regelmässige Folge von Halbfiguren bärtiger Männer, die mit der Rechten ein Schwert schultern, in der Linken einen spitzbuck­ ligen Schild halten. Zwischen den Arkadenbogen fensterartige Oeffnungen und über ihnen ein zinnenartiger, durchlaufender Fries. Der zweite Querstreif enthält eine Folge von acht Reitern mit zwei Typen : der eine stellt einen von rechts heransprengenden 1 D er S ch en k u n g sv erm erk in d en H ss. 39 u n d 47 is t seltsam er W e ise d urch R asur g e tilg t und v o n anderer H and w e n ig später darunter w iederholt. V on der­ selb en H and m a g der V erm erk in Nr. 48 sein. 2 Königl. Dom-Gymnasium in Halberstadt, Oster-Programm, 1878, 1881.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

509

Abi). 1 o.

V o rd e rd e c k e !.

C’o«l. H a lb e r« ta d t. D o n iiry n m a s iu m N r. 4S.

A b b . 1 0.

lliic k d e c k c l.

A. H asei .o f f . Der Einband des Evangeliumbuclis des Harderadus

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

510

Miscellanea F r . E h r l e . V.

gespornten, mit Knieroek bekleideten Reiter mit langem Haar dar, der mit der Linken eine kurze Lanze mit Fähnchen daran führt. Der obere Abschluss ist giebelförmig, aber nur die rechte Hälfte des Gie­ bels ist durch einen aufsteigenden Zinnenkranz als Bauwerk gekenn­ zeichnet. Der zweite Reitertypus bildet das Gegenstück zu dem vorigen: der Giebelabschluss wiederholt sich, aber auf der linken Seite und unter ihm ist die ganze linke Bildhälfte von einer be­ schlagenen Tür eingenommen. Aus dieser Tür scheint der nur halb sichtbare Reiter hervorzusprengen, der im Gegensinn dem an­ deren ungefähr entspricht. Drei solcher Reiterpaare stehen sich gegenüber, während an Stelle des vierten Paares links der erste Typus doppelt wiederholt ist. Ueber dem Reiterstreif folgt die Hauptdarstellung, die nach unten durch ein doppeltes achtförmiges Bandgeflecht begrenzt wird. Die Hauptdarstellung selbst besteht in der Mitte aus drei­ facher Wiederholung des Kriegerhalbfigurentypus, die nach links bezw. rechts durch je einen Reiter der beiden oben beschriebenen Typen abgeschlossen wird, so dass also der Zinnenkranz links bzw. rechts im Halbgiebel ansteigt. Der Streif wird rechts und links durch zwei neue Reitertypen erweitert: links ein bärtiger Reiter mit Knierock, und Sporen, der, mit dem Schwerte in der Rechten weit rückwärts ausholend, in der Linken eine Keule (?) oder Schild, nach rechts heransprengt. Ueber dem Schwerte zur Füllung der Ecke ein Stern. Rechts ein ähnlicher Reiter im Gegensinn nach links reitend, das Schwert in der Linken, in der Rechten wieder Schild oder Keule. Ausser dem Stern im Grunde sind hier auch die Sporen gross sternartig ausgeführt. Aus diesem Kriegerstreif steigt nun die architektonische Dar­ stellung des Mittelfeldes auf, und zwar erhebt sich rechts und links über den Reitern über der Giebelseite, der der Zinnenabschluss fehlt, je ein (unter sich verschiedenes) turmartiges, befenstertes Gebäude, das mit einem weit ausladenden, fensterartig verzierten und zinnenbesetzten Teil abschliesst, wo hinter den Zinnen durch ein Fähnchen getrennt je zwei bärtige Halbfiguren sichtbar werden, die sich den Rücken zukehren; die rechte erhebt etwas in der Hand, was nicht deutlich wird. Zwischen diesen Seitentürmen mit ihrer Kriegerplattform steht ein kirchenartiges Gebäude: sichtbar ist rechts die Eingangsseite mit grossem rundbogigen Tor mit beschlagenen Türen und Fenstern im Giebelfelde, anstossend die Langseite mit senkrechter pfeiler-

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

A. H a s e l o f f , Der Einband des Evangeliumbuchs des Harderadus

511

artiger Gliederung im Erdgeschoss und einer Folge von Rundbo­ genfenstern im Obergeschoss und hohem Dach mit rautenförmiger ornamentierter Gliederung. An das kurze hohe Schiff der Kirche lehnt sich ein niedrigerer Chor mit ähnlicher zweigeschossiger Ein­ teilung und hohem halbkuppelförmigem Dach. Ueber dem Dach des Langhauses erhebt sich ein turmartiger Dachreiter, aus zwei mit drei, bzw. zwei Fenstern durchbrochenen Geschossen bestehend, zwischen denen ein Pultdach den Uebergang vermittelt. Den oberen Abschluss bildet der in einen Stern aus­ laufende Turmhelm. Das architektonische Bild wird bereichert durch mehrere ge­ strichene Doppellinien, die teils den Giebellinien des unteren Streifens parallel laufen, teils auf die üblichen Rosetten zuführen. Oberhalb des hinter der Kirchturmspitze hindurchlaufenden Querstreifens ist der Einband in drei ungleich breite Streifen zer­ legt, links und rechts (wo der Streif aber bis zum Reiterfries der Hauptdarstellung hinabgeführt ist) folgen in vier -, bzw. sechsfacher Wiederholung Drachenpaare, die aufwärts und abwärts gestellt, so in­ einander verschachtelt sind, dass die Köpfe des einen Drachen­ paares immer in den Schwanz des folgenden beissen, so dass eine achtförmig verschlungene Drachenkette entsteht. Zwischen den Drachenstreifen ist die Feldereinteilungsleiste erst im Halbkreisbogen, darüber im flachen Giebel gespannt, der Grund aber mit engem Riemengeflecht ausgefüllt. Die Riemen sind drei­ strähnig, sie durchkreuzen sich rechtwinklig, nur am unteren Rande biegen sie bogenförmig um. Oberhalb des Giebels ist beiderseits je ein nach rechts gerich­ teter Yierfüssler - ein Bär (?)1 - angebracht, dessen Schnauze den Bo­ den berührt, während der Rücken zum Halbkreise gekrümmt ist. Der Rückdeckel (Abb. 1 b) ist in der Anlage ganz abweichend vom Vorderdeckel, insofern statt der wagerechten Streifenanordnung eine concentrische bevorzugt ist. Die Trennungsleisten sind wie auf dem Vorderdeckel gehalten und mit denselben Rosetten verziert. Der innere Ornamentstreif besteht hier oben und unten aus je neun Vögeln, die ein hochrechteckiges Feld einnehmen : der Vogel ist Pfau-artig mit einem erhobenen Fusse gebildet, der Schwanz geht 1 W . H . J a m e s W e a l e (f),

E a r ly

s ta m p e d b o o k b in d in g s i n th e B r i t . M u s e u m

(com p leted b y L. T aylor), L on d on , 1922, erklärt die F ig u r als W idder, w as je d e n ­ falls ab zu leh n en ist.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

512

Miscellanea F r . E hrlb . V.

über dem Rücken in die Gestalt einer grossen Palmette über, die den Grund füllt. In den Seitenstreifen wiederholt sich je siebenmal ein breitrecht­ eckiges Feld (das auf die Schmalseite gestellt ist), das einen Pfau (?) enthält, der so in einen guirlandenartigen Bogen gestellt ist, dass der Kopf die linke, der Schwanz die rechte untere Bildecke füllt, während die Flügel der oberen Begrenzungslinie des Feldes folgen. Das hohe schmalrechteckige Feld, das von diesen Randstreifen umzogen wird, ist zunächst dadurch verkleinert, dass oben und unten ein Streif abgenommen ist, in dem sich je siebenmal ein Vogel wiederholt. Dieser Vogel - mit raubvogelartigem Kopf - ist sitzend mit einem erhobenen Fusse dargestellt. Hinter seinem Rücken erscheint im Bildfelde ein seltsames kleines drachenartiges Gebilde. Das eigentliche hochrechteckige Mittelfeld wird von einer Raute ausgefüllt: in den Zwickeln zwischen der Raute und dem recht­ eckigen Rahmen stehen immer der aus dem Tor hervorkommende Reiter und sein Gegner, wie sie sich auf dem Vorderdeckel zusam­ mengestellt finden. Das Rautenfeld selbst ist mit Bandgeflecht ausgefüllt, in dessen Mitte ein spitzovales Feld den (beschädigten) Harfe-spielenden David (Beischrift DAVIT) zeigt. — Die Fragen, die sich vor dem Einbande der Harderadus Hs. auf­ drängen, sind die nach dem Wann und Wo seiner Entstehung, d. h. ist dieser Prachteinband erst in Halberstadt um die von Harde­ radus geschenkte Hs. gelegt worden, oder hat Harderadus selbst die Hs. in Hildesheim so binden lassen oder endlich hat er im Inoder Auslande sonstwo den Codex in der Gestalt erworben, wie wir ihn heute vor uns sehen ? Die erste Frage werden wir ohne weiteres verneinen dürfen. Der äusserst schlichte Charakter der Einbände der beiden anderen in Sammelbände aufgenommenen Harderadus Hss. - für die wir also Halberstädter Entstehung annehmen müssen, - spricht ohne wei­ teres dagegen, die Entstehung dieses Prachtstücks, das in der Hal­ berstädter Bibliothek seines Gleichen nicht hat, nach Halberstadt zu versetzen. Ueberdies ist die Forschung der Ansicht, dass der mit Blindpres­ sung verzierte Lederband im 12. u. 13 Jahrhundert fast ausschliess­ lich nur in England bekannt gewesen sei. Dem gegenüber sei schon an dieser Stelle betont, dass diese Frage einer neuen eingehenderen Untersuchung, als ihr in diesem Rahmen zuteil werden kann, be-

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

A. H a s e l o f f , Der Einband des Evang’eliumbuchs des Harderadus

513

darf: nur soviel sei hier gesagt, dass eine Einbandverzierung in Blindpressung von bescheidenem Charakter gerade für die Gegend, die für uns hier in Frage kommt, für das 13. Jahrh. gesichert zu sein scheint. Wir verweisen auf den Einband des Semeca-Missales im Halberstädter Domgymnasium (Nr. 114), der aller Wahrschein­ lichkeit nach mit der Hs. gleichzeitig ist (Domprobst Mag. Joh. Sem e k a fl2 4 5 .1) Aehnliche Anfänge einer bescheidenen Verzierung in Blindpressung weisen dem 13. Jahrh. angehörende Missalien des Braunschweiger Doms im Staatsarchiv in Wolfenbüttel auf. Immer aber handelt es sich nur um eine Verzierung durch gestrichene Linien und eine beschränkte Anzahl einzelner Ornamentstücke, die über den Band verstreut sind, nie um eine Komposition von der Fülle und dem Reichtum des Harderadus-Evangeliums. Der herrschenden Anschauung folgend, würden wir also die Eutstehung des Harderadus-Einbandes ausserhalb Deutschlands und zwar mit grosser Wahrscheinlichkeit in England suchen müssen. Wieweit diese Anschauung berechtigt ist, sollen die folgenden Ausfüh­ rungen zeigen, die die ganze Frage in Fluss bringen sollen, wenn sie auch zu keiner endgiltigen Lösung führen können. Vorausgeschickt sei, dass die Vergleichungen, die wir anstellen, auf Photographien beruhen, dass genaue Massangaben für· die einzelnen Stempel nicht zur Hand sind und dass die Verschiedenheiten, die sich aus ungleicher Beleuchtung bei der photographischen Aufnahme ergeben, der Erzielung fester Ergebnisse hindernd in den Weg stellen. Der Einband, der dem des Harderadus-Evangeliums am engsten verwandt ist, befindet sich in der Bibliothek des Prager Metropo­ litankapitels auf dem „Psalterium cum glossa“ Nr. 47 (Sign. A, 133). Die Aehnlichkeit beruht nicht auf der allgemeinen Anordnung des Einbandes, die auf dem Prager Codex steifer und weniger eigen­ artig ist - ein hochrechteckiges Mittelfeld, von Ornamentstreifen umgeben -, sondern auf der genauen Uebereinstimmung einiger der verwendeten Stempel, unter denen ein so eigenartiges Motiv wie der Tor-Reiter besondere12 Hervorhebung verdient. (Abb. 2 a, b.). 1 W ah rsch ein lich in der 2. H älfte d es 13. Jahrhunderts in H alb erstad t e n t­ sta n d en is t der E inband der P riscian -H s. (Nr. 59), die im 12. Jahrh. nach H a l­ b erstad t kam .· E b en falls in H alb erstad t en tstan d en sein m uss der reich g e p r e sste E inband d es so g . B reviariu m s Nr. 153. 2 A bb. in der T o p o g r a p h i e d e r H i s t o r i s c h e n u n d K u n s t d e n k m a l e i m K ö n i g ­ r e ic h B ö h m e n . D r. Anton P odlaha, D i e B i b l i o t h e k d e s M e t r o p o l i t a n k a p i t e l s , P ra g , 1904, S. 137 u n d 138.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

M iscellanea F r

. E h rle

.

A bb. 2 a.

V o rd e rd e c k e l.

Cod. P r a g . C ap it. 47.

A bb. 2

b.

R ü c k d e c k e l.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

A. H a s e l o f f , Der Einband des Evangeliumbuchs des Harderadus

515

Auf dem Prager Einbande ist der Tor-Reiter mit seinem Gegner auf dem Vorderdeckel in schmalem Streifen oberhalb, bzw. unter­ halb des Mittelfeldes je zweimal verwendet. Soweit eine Verglei­ chung der beiden Einbände auf Grund von Photographien möglich ist, wobei die verschieden scharfe Ausprägung der Stempel auf den Einbänden zu berücksichtigen ist, scheint die Uebereinstimmung eine völlige, so dass an Verwendung der gleichen Stempel nicht zu zweifeln ist. Der Vorderdeckel weist aber noch eine weitere bedeutungs­ volle Uebereinstimmung auf: Auf dem Prager Codex sind rechts und links vom Mittelfelde je 5 Paare Medaillons zusammengestellt, von denen das linke immer eine sitzende als Tullius bezeichnete Gestalt bringt; das rechte, der uns bekannte «D avit», scheint, soweit der beschädigte Halberstädter Abdruck den Vergleich gestat­ tet, völlig übereinstimmend, nur dass das Halberstädter Medaillon noch von einer zweiten Randleiste umrahmt ist. Ausser dem Tor-Reiter und seinem Gegner und dem DavidMedaillon bringt der Prager Vorderdeckel nur noch die häufige acht­ blättrige Rosette, sonst aber dem Harderadus-Evangelienbuch ganz fremde Motive : verschlungene Fische und Schilde mit Doppeladlern. Um so grösser sind dagegen die Uebereinstimmungen auf dem Rückdeckel des Prager Psaltefiums. Hier ist die Einteilung so ge­ troffen, dass sich um ein hohes schmalrechteckiges Mittelfeld ein doppelter Ornamentstreif hinzieht. Zunächst ist das Mittelfeld mit Flechtwerkmotiven gefüllt, die den betreffenden Motiven des Harderaduseinbandes genau entspre­ chen. Dann ist der Querstreif oberhalb und unterhalb des Mittel­ feldes mit Abdrücken des Dachreiters der Kirche des HarderadusEvangeliums ausgefüllt. Die Uebereinstimmung ist anscheinend eine genaue, obwohl gelegentlich kleine Abweichungen in Erschei­ nung treten : aber entweder hat das Leder ungleich nachgegeben oder es sind mehrere Stempel von fast gleicher Form benutzt worden. Dasselbe gilt von der Reiterfigur, die auf dem Prager Einband achtmal im Streifen links vom Mittelfeld steht: sie stimmt mit dem Reiter überein, der auf dem Vorderdeckel des Harderadus-Codex einmal im Mittelstreif dem Tor-Reiter entgegen gestellt ist, und fast selbstverständlich kommt es uns vor, dass in dem senkrechten Streifen rechts vom Mittelfeld der Reiter (wieder achtmal) erscheint, der in dem genannten Streifen in Halberstadt rechts dem Tor-Reiter als Gegner gegenüber gestellt ist.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

516

Miscellanea Fu. Ehri.e . 1'.

Bleiben die äusseren Ornamentstreifen des Prager Rückdeckels zu vergleichen. Oben und unten wiederholt sich da die bärtige Kriegerhalbfigur und an den beiden Langseiten die im Gegensinn übereinander gestellten Vögel der senkrechten Streifen auf dem Halber Städter Vorderdeckel. Als Ergebnis der Vergleichung darf also gesagt werden, dass der Einband des Prager Psalteriums zum sehr grossen Teile mit denselben Stempeln hergestellt ist wie der des Harderadus-Codex. Ein weiterer in gleichem Masse verwandter Codex ist uns nicht be­ kannt geworden ; im Gegenteil täuscht gelegentlich das Vorkommen selbst auffälliger Uebereinstimmungen. So kommt der Tor-Reiter noch einmal (und zwar in häufiger Wiederholung) auf dem Vorderdeckel des Evangelium Marci cum glossa in Wien (Staatsbibi. Cod. lat. 1274) vor,1 aber einmal ist der Reiter hier immer allein, ohne Wiederholung des zugehörigen Geg­ ners, gegeben, sodann aber ist der Stempel ersichtlich nicht der­ selbe, wenn auch die allgemeine Uebereinstimmung angestrebt is t : die genaue Vergleichung der Einzelheiten wie der Türbeschläge zeigt, dass ganz dieselben Bestandteile in anderer Form - man möchte sagen, Nachahmung - vorliegen. Bezeichnender Weise hat der Wiener Einband denn auch keine weiteren Uebereinstimmungen aufzuweisen. Einen ähnlichen Fall scheinbarer Uebereinstimmung bietet der Einband des „Liber Sapientiae cum commento Rabani“ im British Museum (Add. 24076).2 Die äussere Aehnlichkeit der Einbände ist nicht besonders gross, obwohl die Einteilung mit glatten linien­ gefassten Streifen und den achtteiligen Rosetten dieselbe ist. Von grosser Bedeutung ist dagegen, dass auf dem Rückdeckel in der Mitte die Kirchenansicht des Harderadus-Evangeliums wiederkehrt, nur in verdreifachter Ausdehnung: indem Langhaus und Turm dreimal wiederholt sind (Abb. 3). Die Aehnlichkeit ist so verblüffend, dass man sofort geneigt sein möchte, die weitesten Schlüsse daran zu knüpfen. Eine nähere genauere Vergleichung aber zerstört den ersten Eindruck und zeigt statt dessen die volle Schwierigkeit des Problems. Wenn auf den 1 Abb. b ei G ottlieb , Bucheinbände. Auswahl von technisch und geschicht­ lich bemerkenswerten Stücken, W ien (1910), T af. 31, 32. - Abt), bei W . V. F letcher , English bookbindings in the Brit. Mus., L ondon, 1895, pi. I.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

A, H asbloff , Der Einband des Evangelìam buehs des « r d o n d n

S

s

I

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

518

Miscellanea F r . E h r l e . V.

ersten Blick das Bauwerk bis in alle Einzelheiten übereinzustim­ men scheint, so zeigt die genauere Vergleichung, dass in Wirklich­ keit überall Abweichungen sind : so am Beschlag der Kirchentür, so in der Fensteranordnung im Giebel, in der Verteilung und Schraf­ fierung der Fenster u. s. w. in der Langhauswaud. Entsprechende Abweichungen weist der Dachreiter und namentlich der Chorbau auf, der auf dem Londoner Einbande breiter und niedriger ge­ halten ist. Das seltsame Ergebnis ist also, dass auf beiden Einbänden er­ sichtlich derselbe Bildtypus dargestellt ist, der bis in die Einzel­ heiten dasselbe geben will, dass aber die Stempel verschieden sind. Von allen übrigen Stempeln, die für den Einband von Add. 24076 benutzt sind, kehrt keiner auf dem Harderadus-Codex wieder, ob­ wohl die Aehnlichkeit der Reiterfiguren und besonders der bärtigen Kriegerhalbfiguren gross ist. Die bisher durchgeführten Vergleichungen beweisen, dass scharf zu scheiden ist zwischen der Verwendung des g le ic h e n Stempels, der Verwendung eines Stempels, der das gleiche Bild in neuem Schnitt zeigt, und der Verwendung nur im allgemeinen ähnlicher Stempel. Die Beobachtungen und Schlüsse werden natürlich dann ganz besonders erschwert, wenn unter einer Fülle abweichender Motive ein oder das andere der bekannten wieder auftaucht. So treffen wir auf dem Rückdeckel des Evangelium secundum Lucam im British Museum (Add. 35167) achtmal das gekrümmte Raubtier wiederholt, das auf dem Harderadus-Codex oberhalb des Giebels auf dem Vorderdeckel angebracht ist. Aller Wahrscheinlichkeit nach ist derselbe Stempel auf Add. 35167 benutzt. (Abb. 4). Das gleiche Tier wiederholt sich, aber in weniger scharfer Form, auf dem Evangelium Matthaei cum glossa (Nr. 155) der Bibliothek der Faculté de Médicine in Montpellier, das zusammen mit der Hs. 231 als Geschenk des Prinzen Heinrich, des Sohnes König Lud­ wigs VI. von Frankreich, an Clairvaux kam 1 (Abb. 5 a, b). Heinrich, der bis 1149 dem Kloster Clairvaux angehört hatte, wurde damals Bischof von Beauvais und starb 1175 als Erzbischof von Reims. Damit ist die äusserste Grenze für die Entstehungzeit des Bucheinbandes g e­ geben. Weitere Uebereinstimmungen in Einzelheiten zwischen den

1 B eid e H ss. tra g en a u f der m it dem E inbande v erb u n d en en R ü ck seite des ersten B lattes d en B esitzverm erk : „H en ricu s R e g is F iliu s“ (L u d w ig VI f 1137).

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

A. H a s e l o f f , Der Einband des Evangeliumbuchs des Harderadus

519

A b b . 4. — E v a n g e liu m s e c u n d u m L u c a m .

B r it. M us. A d d . 35 167.

Einbänden der Evangelienbücher von Montpellier und Halberstadt habe ich nicht feststellen können, dagegen zeigt eine Vergleichung der

Einbände von Add. 35167 und Montpellier 155 eine weitgehende Uebereinstimmung der Stempel, so dass an ihrer engen Zusammen­

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

520

Miscellanea F r . E h r l e . V.

gehörigkeit kein Zweifel bestehen kann.1 Besonders eigenartig ist der Rückdeckel des Heinrichs-Codex mit seinen drei schmalen, lan­ gen Spalten Flechtwerk, das höchst eigenartige, buchstabenartige Formen annimmt (Abb. 5 b). Ein ähnliches Mittelfeld bietet bei sonst abweichenden Stempeln der Rückdeckel des Epistolae Pauli ad Ro­ manos cum glossa in der Wiener Staatsbibliothek (Cod. lat. 1273).12 Die Bibliothek in Montpellier besitzt, wie erwähnt, noch einen zweiten Codex, der als Geschenk des Prinzen Heinrich nach Clair­ vaux kam, enthaltend „Ivonis Carnotensis episcopi epistolae“ (Ms. 231). Der Einband steht an Vorzüglichkeit der Ausführung und Reichtum des Schmucks dem anderen nicht nach, jedoch wie derholen sich nur wenige Stempel. Der Vergleich beider Einbände ist geeignet, von der Fülle der Stempel, ihrer Vielseitigkeit und von den Möglichkeiten, mit ihnen ganz verschiedenartige Kompositionen zu bilden, die beste Vorstellung zu geben. Eine Beziehung des zwreiten Heinrich-Codex zum Harderadus-Codex ist nicht abzusehen, obwohl die beiden Rückdeckel in der Mitte ein rautenförmiges Feld mit Flechtwerkfüllung und dem Brustbild des Königs David in der Mitte tragen, aber das Davidmedaillon wie die Einzelheiten des Flechtwerks sind verschieden. Von weiteren Motiven des Halber­ städter Codex wiederholt sich der Pfau in der Ranke auf beiden Heinrich-Codices, wie auch auf dem Londoner verwandten Ein­ bande, aber das Ornament ist im Gegensinn gegeben und auch in Einzelheiten abweichend. Das Motiv scheint häufig. Im gleichen Sinne wie auf dem Halberstädter Codex, aber in stark abweichender Form, findet es sich z. B. auf dem Einbande des „Hegesippus, Historia de excidio Iudeorum“ (früher in der Sammlung Henry Yates Thompson, jetzt Dyson Perrins.), der zu der kleinen Gruppe der Winchester Einbände gehört.3 Da Vergleiche mit den sonst in Abbildungen zugänglichen ge­ pressten Lederbänden der Zeit zu keinerlei weiteren Feststellungen besonderer Beziehungen geführt haben, so fassen wir die Ergebnisse kurz zusammen : 1 D ie se U eb erein stim m u n g hat schon W eale

(Early stamped bookbindings

in the Brit. Museum , L on d on , 1922) h ervorgeh ob en . 2 A bb. b e i G ottlieb , a. a. 0 ., T af. 29 u n d 30. 3 D as M otiv w ied erh olt sich n o ch in g ep ressten Oxforder E inbänden d es X V . Jahrhunderts. V gl. S trickland G ibson, Early Oxford bindings. (B ib liogra­ p h ical S o c ie ty , 1903, O xford), pi. IV. D ie B e z ie h u n g e n zu den E in b än d en d es 12. Jhdts. h ab en Gibson w ie W eale b ereits hervorgoh ob en .

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

A. H a s e l o f f , Der Einband des Evangeliumbuchs des Harderadus

521

1. Die Einbände des Harderadus-Codex und des Prager Psalteriums weisen in der Mehrzahl der verwendeten Stempel genaue Uebereinstimmung auf, so dass die Annahme der Entstehung in der gleichen Werkstatt naheliegt. 2. Einer der Stempel - der äsende Bär (?) - scheint auf dem Einbande von Add. 35167 wieder verwendet zu sein, obwohl nur an einzelnen Stellen die Schärfe des Formenreichtums im Abdruck deutlich wird. Dieselbe Tiergestalt kehrt auf dem Einbande des Matthäus-Evangeliums in Montpellier (Ms. 155) wieder, aber die feine Schraffierung der Falten fehlt durchweg und die Tiergestalt wirkt bei aller Uebereinstimmung magerer. Sollte der Stempel derselbe sein, so müsste eine Erklärung für das Ausbleiben der Feinheiten gefunden werden. Der Unterschied ist sehr beachtens­ wert, da sonst zwischen Add. 35 167 und Montpellier 155 die engste Stempelgemeinschaft zu beobachten ist. 3. Ausserhalb dieser genauen Beziehungen, die auf Stempel­ gleichheit beruhen, ergeben sich andere, wo Nachahmung der Stem­ pelmotive vorliegt, aber keinesfalls Benutzung derselben Stempel; dahin gehört: a) die Kirche auf Add. 24076; ,b) der Tor-Reiter auf Wien lat. 1274. Aehnlichkeiten in Tier-, Krieger-, Reiter- und Flechtwerkmotiven finden sich allenthalben. Von der Frage der Uebereinstimmung im Einzelnen abgesehen, sollen die allgemeinen Uebereinstimmungen in der kompositioneilen Anlage nicht unerwähnt bleiben. Die Vergleichung zeigt, dass der Vorderdeckel des Harderadus-Codex als eine sehr eigenartige und und im Kreise der romanischen gepressten Lederbände bemerkens­ wert selbständige Leistung anzusehen ist, der gegenüber der mit dem gleichen Hauptmotiv arbeitenden Künstler des Rückdeckels von Add. 24076 nur eine wenig glückliche Lösung aufzuweisen hat. Der Rückdeckel des Harderadus-Codex darf sich den ähnlichen und in ihrer Art hervorragenden Deckeln von Montpellier 231 und Add. 35167 an die Seite stellen. An erzählendem Inhalte bietet der Vorderdeckel des Hardera­ dus-Codex jedenfalls mehr als die Masse der sonstigen Einbände: die Komposition von Kirche, Stadtbild und Kampfszenen stellt eine ungewöhnliche Leistung dar. Beachtet werden muss, dass die Kom­ position ersichtlich aus vorhandenen Stempelbeständen aufgebaut ist, dass nicht ein Stempel besonders für sie angefertigt worden ist. Dieselbe Beachtung drängt sich ja überhaupt bei einem Ueberblick

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

M iscellanea F r

. E h rle

.

A b b . 5 a.

V o rd e rd e c k e l.

C od. M o n tp e llie r 155.

A bb. 5

b.

R iic k d e c k c l.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

A. H a s e l o f f , Der Einband des Evangeliumbuchs des Harderadus

523

über alle diese Einbände auf: eine Fülle von Stempeln, teils orna­ mentalen, teils erzählenden Inhalts ist vorhanden, aber erstaunlich bleibt, wie frei mit dem vorhandenen Bestand geschaltet wird, wie wenig auf den Sinn und den Zusammenhang der Stempel geachtet wird. Der David-, der Tullius-Stempel, Stücke aus einer Anbetung der Könige, der Verkündigung Mariae u. dgl. werden ohne Rück­ sicht auf den Inhalt der Hs. und der Einband-Komposition will­ kürlich verwendet. Der Mehrzahl der Motive gegenüber fehlt uns die Erklärung, wofür sie ursprünglich geschaffen sind - wie z. B. der Tor-Reiter; ja die Fülle der weltlichen, insbesondere Kampf­ motive, lässt den Gedanken aufkommen, dass überhaupt andere Zwecke als die Verzierung von Einbänden kirchlicher Hss. die Künstler bei der Wahl der Motive bestimmt haben. Gerade die Kampfszenen mit Stadtbild und Reitern sind geeignet, die Erinne­ rung an weltliche Darstellungen aus der Artussage ins Gedächtnis zu rufen, die gelegentlich an italienischen Kirchenportalen (Modena und Bari), befremdlich genug, auftreten.1 Stellen wir endlich unsere Ergebnisse mit der von W ea le ge­ gebenen Gruppierung der gepressten Lederbände des Brit. Museums in Vergleich, so ergibt sich, wenn nicht ein enger, so doch ein loser Zusammenhang mit der Gruppe I „Anglo-Norman“, zu der W ea le Add. 35167 und die Bände in Montpellier rechnet. Das Datum vor 1150 würde mit den Lebensdaten des Harderadus in Einklang zu bringen sein, wenn man annimmt, dass er den Codex von seiner Studienzeit mitgebracht habe: seit 1151 ist er in Hildes­ heim nachweisbar. Damit aber kommen wir zu der eingangs gestellten Frage zurück, wo der Entstehungsort der Einbände zu suchen ist. Dass Harderadus das Evangelienbuch nicht in Hildesheim oder Halber­ stadt hat binden lassen, haben wir oben schon als gewiss hingestellt. Seit wir erkannt haben, dass sein Einband mit den Prachthand­ schriften des Prinzen Heinrich auf einer Stufe steht und mit ihnen nähere oder fernere Verwandtschaft besitzt, werden wir mit der Wahrscheinlichkeit rechnen dürfen, dass Harderadus den Codex im

1 E in e g e w i s s e , e n tfe r n te A e h n lic h k e it

fe h lt

n ic h t,

w enn

z. B.

e in

h a lb e r

Colfi, Dì una recente interpretazione data delle sculture dell’archivolta nella porta settentrionale del Duomo di Modena, in Memorie della li. Deputazione di Storia Patria per le provincie Modenesi. S er. IV , v o i. 9. M o d e n a , 1399. R e ite r in M o d e n a a u s e in e r F e s t u n g h e r v o r r e ite t, s. d ie A b b . b e i

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

524

Miscellanea F r . E h r l e . V.

oder aus dem Westen erworben hat: dass deutsche Kleriker in dieser Zeit ihre Studienjahre in Paris zuzubringen begannen,1 wie das Bei­ spiel Ottos von Freisingen beweist, der ein Zeitgenosse des Harderadus gewesen sein muss, darf in diesem Zusammenhänge nicht uner­ wähnt bleiben. Ehe wir aber auf dem schwankenden Boden der Forschung auf dem Gebiete des Bucheinbands weiterzukommen suchen, die bis­ her trotz Weales grosser und nicht hoch genug einzuschätzender Arbeitsleistung - nur für einige englische Stätten, wie Durham, Winchester feste Ergebnisse geliefert zu haben scheint, dürfen wir fragen, ob nicht von den Hss. ausgehend, die diese Einbände tra­ gen, gewissere Anhaltspunkte zu gewinnen sind. Die Frage also soll aufgeworfen werden, ob zwischen den Hss. und den Gruppen der Einbände feste Zusammenhänge bestehen, die etwa darauf schliessen Hessen, dass in bestimmten Scriptorien auch die Einbände für die dort geschriebenen Hss. geliefert wurden? Manche der nachweisbaren Stempel, wie David, Tullius, könnten ja daran den­ ken lassen, dass dem Inhalt bestimmter, häufig verlangter Hss. ent­ sprechende Einbandstempel vorgesehen waren, was auf einen aus­ gedehnten Betrieb schliessen lassen würde. Nun wird die Beantwortung der Frage, so wie sie hier aufge­ worfen ist, begreiflicher Weise den grössten Schwierigkeiten begeg­ nen, da nur die besten Fachgelehrten die besondere Eigenart be­ stimmter Scriptorien in Schrift und Schriftanordnung u. dgl. für das 12. Jahrhundert zu erkennen in der Lage sein werden. Im Allgemeinen wird gerade für diesen Zeitabschnitt oft selbst die Frage nach der Zugehörigkeit zu den Erzeugnissen eines bestimm­ ten Landes nicht mit Bestimmtheit beantwortet werden können. Günstiger liegen die Aussichten nur da, wo es sich um Hss. mit reicher künstlerischer Ausstattung handelt, also ein Abhängigkeits­ verhältnis zu kunstgeschichtlich bekannten Hauptwerken der Buch­ malerei festgestellt werden kann. Die Aussicht, auf diesem Wege wesentliche Ergebnisse zu erzielen, wird aber leider dadurch sehr eingeschränkt, dass die bekannten gepressten Prachtlederbände kei­ neswegs mit Hss. von gleich hervorragender Ausstattung in Ver­ bindung stehen. Ob daraus der Schluss zu ziehen ist, dass der ge­ presste Lederband noch nicht den Anforderungen genügte, die*I, 1 W

atten ba ch

,

Deutschlands Geschichtsquellen im Mittelalter, Berlin, 1886,

II, p. 242.

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

A. H a s e l o f f , Der Einband des Evangeliumbuchs des Harderadus

525

fürstliche und geistliche Liebhaber für den Einband der pracht­ vollsten Erzeugnisse der Buchkunst angemessen hielten, sei dahin­ gestellt. Tatsächlich deckt die Mehrzahl der erhaltenen Pracht­ bände, Hss. einzelner biblischer Bücher m it K om m entar, neben denen - von anderen vereinzelten Hss. abgesehen - die verhält­ nismässig grosse Zahl von Urkundenbüchern, bzw. Hss. die Rechts­ und Besitzfragen betreffen, auffällt. Im Gegensatz zu diesen Hss., die zu Studienzwecken dienten oder für die Verwaltung von Wert waren, scheidet die eigentliche Luxushandschrift: das Gebetbuch der vornehmen Welt, die Evangelien- und Perikopcnbiicher zum kirchlichen Dienst, das Missale ganz aus. Mit ihnen kommen aber auch die kunstgeschichtlich wichtigsten Hss.-Typen in Wegfall. Nun haben freilich, zumal im späteren 12. Jahrhundert, auch die glossierten Texthandschriften eine treffliche kalligraphische und bescheidene künstlerische Ausstattung erfahren, die allerhand An­ haltspunkte gewährt, aber leider fehlen Bilderhandschriften so gut wie ganz im Bereiche der Codices, mit denen wir es hier zu tun haben. Nach diesen einleitenden Bemerkungen kehren wir nun zu der Frage zurück, lassen sich die Hss., mit denen wir es hier zu tun haben,, kunstgeschichtlich bestimmen und auf diese Weise Auf Schlüsse gewinnen, die die der Bucheinbandforschung ergänzen, unterstützen oder zu anderen Ergebnissen führen? In unserem Falle ist die Fragestellung also die, gehören das Evangelienbuch des Harderadus, der Prager Psalter und etwa die der „anglo-norman“ Einbandgruppe Weales zugehörigen Hss. kalli­ graphisch und kunstgeschichtlich zusammen ? Die Frage kann sofort verneint werden; von einer parallelen Gruppierung von Einbänden und Buchausstattung kann in diesem Falle n ic h t die Rede sein: vor allem die beiden Hss. die die engst verwandten Einbände tra­ gen, das Harderadus-Evangelienbuch und der Prager Psalter sind grundverschieden: Ja, man wird sagen dürfen, dass, während das Marcus Evangelium des Harderadus, wie die beiden andern von ihm herrührenden Hss. übereinstimmend mit den drei von W eale zur „anglo-norman“-Einbandgruppe gerechneten Hss. den Charak­ ter des früheren 12. Jahrhunderts tragen, der Prager Codex den reiferen, entwickelteren Stil des späteren 12. Jhdts. aufweist. Bei dem heutigen Stande der Forschung scheint es uns wenig­ stens unmöglich, die Entstehungsorte der Hss. mit denen wir es hier zu tun haben, auch nur mit annähernder Sicherheit zu bestimmen,

www.torrossa.com - For non-commercial use by authorised users only. License restrictions apply.

526

Miscellanea F b. E h r l e . V.

> Aifeid

zumal da uns nur vereinzelte photographische Proben vorliegen. Am deutlichsten ausgesprochen ist der Charakter des „Liber sa-

nra piilmuiluptraifc d e b

^diutaomllinil'cttnu Mm

bü’i.iitmi &fpnfati (lucidum

m m u c y tn ta ·

(>(ju ? jd u

ft firmuf· rcrrtcaduflfnoii (Uitnjm· ^birtdium cüflUittmidulvli wittcn i t fttu V c d p o tm ic o m o lw -S id tr

dum ft «jsufcunr· M.1U1« qmdeN

fWeroqi^aom ' ixawmro ivfiHi m * ----fPUn*

ih m 'ih i m e ie d u r r r · A d itm ln u d ttn ’

cruUmui fipa4 öjünoc -5 « ltrc ii u i

pjc» 2z * < £ m m T i ^ m W n b n .ilufcranpUroipa amh- i Vi - '-x-fäsKSt

hvm xrcapii f;