Studia in honorem prof. M. de Riquer [2] 9788485704835, 8485704835

Citation preview

STUDIA IN HONOREM PROF. M. DE RIQUER PARS ALTERA

Digitized by

Google

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

Comite d'Honor: presidit per S.M. el Rei Juan Carlos I Dámaso Alonso, Manuel Alvar, José Manuel Blecua, Pere Bohigas, Pierre Le Gentil, Rita Lejeune, Joaquim Molas, Francesc de Borja Moll, Francisco Rico, William Roach, Aurelio Roncaglia i Giuseppe Sansone. Comite de Gestió: Carlos Alvar, Lola Badia, Pedro Cátedra i Jaume VallcorbaPlana.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

S t u d i a ~ in honorem~

prof.M. de Riquer

11

Q1'aderns

Digitized by

Google

Crema

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

Editat per Edicions deis Quadems Crema Vallcorba, editor F. Valls i Tabcmer, 8 - 08006 Barcelona (93) lU 87 66 - 112 38 o8 C 1987 by Edicions deis Quadems Crema ISBN: 84-8s704-83-s (Obra completa) ISBN: 84-7727-007-4 (Pars altera) Diposit Legal: B. 1s.781-1987

Amb el supon de la Generalitat de Catalunya el Ministerio de Educación y Ciencia

Cap pan d'aquesta publicació, inclocnt-hi el disseny de la coberta, no pot ser rcproduida, emmaptzcmada o transmcsa de cap manera ni pcr cap mitja, tant si és electric com químic, mcdnic, optie:, de gravació o bé de fotocopia, sensc la previa autorització de la casa editora.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

TABULA

DE ANTHONY AuGuST

LINGUA BoNNER,

BoVER

ET

LITTERIS

CATALONIAE

L'aprenentatge inteHectual de Ramon Llull

I FoNT,

11

A proposit de la can~ó de croada de Pere Serafí

21

JoRDIBRuGUERA, El vocabulari de les Homiliesd,O,ganya

31

EMILICASANOVA, Els mestresde Valbzcia,de Guerau de Montmajor (1586)

57

MARIAÁNGELA CERDAI l'amor

SURROCA,

Alexandre de Riquer i la religió de 85

G. HAUF IV ALLS, La Vita Christide Sor Isabel de Villena y la tradición de las Vitae Cbristi medievales

ALBERT

105

Lf DIA Po Ns I GRIERA, Xinxirinxina, trap-trap. Aspee tes de la motivació fonctica en catala

165

JAUMERIERA I SANS,Presencia de Josefus a les lletres catalanes medievals

179

MAIUANGELA

DE FRANCISCO

V1LALLONGA,

Uns llibres de la biblioteca de Jeroni Pau

LINGUA

ET

LITTERIS

221

HISPANICIS

ABAD, Lenguas y estilos medievales: Juan Ruiz

237

SAMUELG. ARM1sTEAD,La «furia guerrera• en dos textos épicos caste-

llanos

255

DANIEL EISENBERG, La biblioteca de Cervantes

271

JEAN-PIER.RE ÉTIENVRE, Primera,JIMx,q11{no/a.(s): Un par de juegos y sus metáforas

329

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

L'invasion de l'Espagne par les musulmans selon l'Historia Silmse, le ChroniconM"ndi et l'Historia de reb"s Hispaniae

JACQUES

RosA

HoRRENT,

NAVARRO

Luis Carrillo y Sotomayor, traductor de Ovidio

DuRÁN,

373 395

CouN

SMITH,Historiadores de Cardeña

433

EDWIN

J. WEBBER,

453

The Parable of Pitas Payas

J. WITTLIN,

Grupos de sinónimos y fórmulas multinominales en la antigua traducción castellana del Tirant lo Blanc

CURT

DE

M.

L IN

GUA

ET

LIT

TER

IS

ROM

A NI C·l S

Fórmulas sobre el armamento en los cantares de gesta y novelas del siglo x111

AURORA ARAGÓN

MARCO BoNI,

FERNÁNDEZ,

ANDRÉ BuRGER, JESÚS CANTERA

Contribution ÜRTIZ

511

a la critique

DE URBINA,

RICARDO CARBALLO CALERO,

du Roland d'Oxford

La vocación de Federico Mistral

533 547

Sobre a identidade do trovador Femam do

559

Lago KELLER,

Propos sur la structure de Ronsasvals

«La pessa c·l coutel»: Postille interpretative a un passo di Guglielmo IX

N1coLO

487

Note sull'Aq"ilon deBaviere(aproposito delle reminiscenze

della Chansond'Aspremont)

HANS-ERICH

467

567

PASERO,

ISABEL DE RIQUER, RoY RosENSTEIN,

581 595

Alba trobadoresca inédita Rctour aux origines du troubadour Jaufre Rudel: l'escola

N'Eblo

6o3

STRAKA,«Aicel jorn me sembla Nadaus» (Bernart de Ventadorn, 70, 15)

613

GEORGES

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

V ARIA

GABRIEL ALOMAR I EsTEVE,Paraheraldica mallorquina de l'cpoca cavalle-

resca

621

AcusTfN ALTISENT, Tres apuntes

633

MfKELDE EPALZA,La situación urbanística de la tumba de Ansclm Turmeda en Túnez

637

ARMAND DE FLUVIAI EscoasA, L'oficialització d'escuts municipals perla Generalitat de Catalunya. Normes seguides en els informes heraldics

643

ENRic MoREu-REY, Un sant cavaller: Sant Martí de Tours. L'espasa de

Sant Martí PETER

665

E. RussELL, La heráldica en el Libro del Conosfimiento

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

687

DE LINGVA

Digitized by

ET LITTERIS

Google

CATALONIAE

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

L'APRENENTATGEINTEL·LECTUAL DE RAMON LLULL ANTHONY BONNER

Graciesa la

Vida coelllnillsabem més sobre Ramon Llull que no sobre gairebé qualsevol altra figura de l'Edat Mitjana hispanica. Malgrat aoco encara queden bo-

cins del paisatge biografic luHia bastant boirosos, amb poques fites concretes. El bod per ventura més frustrant en aquest sentit, i que més temptació ha donat als estudiosos d'afegir-hi pinzellades hipotctiques, ha estat el del seu aprenentatge inteHectual. Ara amb dades i interpretacions noves podrem retocar una mica aquest bocí, no sé si per fer-lo menys boirós, pero almenys per canviar un poc l'optica amb la qual el miram. Comencem ambles óniques fites concretes que tenim. Són de la mateixa Vida coetanill,que ens diu que Ramon Llull, després de la seva conversió i les seves peregrinacions a Santa Maria de Rocamador i Santiago de ComposteHa, es prepara a emprcndre camí cap a París, a f1d'aprcndre-hi gramitica i qualque altra ciencia apropiada al seu proposit. Pero cls seus parcnts i amics, i sobrctot frarc R.amon de l'Orde deis Predicadon (que en altre tcmps havia compilat les DecrttAlsdel senyor Gregori nov~),1 amb les seves penuasions i consells el dissuadiren i el feren tornar a la scva ciutat de Mallorca. Q_uanbi va arribar, va dcixar el tren de vida fastuós que havia duit ñns ara, i es va posar un habit de drap vil del més grosser que pogués trobar. I així en la matcixa ciutat aprengué un poc de gramitica. També hi va comprar un sarraí, amb el qual va aprendre la llengua ad biga. Nou anys dcsprés va succcir que ... 2

I aixo, llevat del que podem inferir de les obres d'altres autors que cita als seus escrits, és tot el que sabem d'aquests nou anys d'aprenentatge inteHectual. Només podem omplir el buit amb interrogants. ¿Per que Ramon de Penyafort li va aconsellar que tomas a Mallorca en lloc d'anar a París? Sense aquest conscll, com diu el P. Batllori, «tindríem un Ramon Llull ben diferent del que ara posseim, potser hauria estat un de tants teolcgs de la Sorbona, més interessat, aixo sí, per l'apologetica que no pas perla dogmatica i l'escolastica.•J ¿Que hi havia a Mallorca que Penyafort trobava que havia d'esscr més prof1t6s pera Llull que no pas París? ¿Pcr que, aconsellat pcl dominica catala més influent de l'epoca i el gran propulsor d' escoles de llcngücs orientals pcr a missioncrs, Ramon Llull dotzc o tretze anys després posa la seva fundació de Miramar sota el magisteri deis Franciscans? ¿D'on i de 11

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

BONNER

ANTHONY

12

quin nivcll cultural era l'esclau que va comprar? A part de !'idioma, ¿que li va ensenyar de la cultura islamica? Al grup d'interrogants referent a Penyafort tal vegada es potara donar una resposta més concreta; en canvi, al grup referent al' esclau, per ventura ens hauríem de desfer de les poques solucions que s'han suggerit fins ara. Pero anem per parts.

I La qüestió del consell de Ramon de Penyafort es relaciona directament ambla

qüestió del primer st1'di1'marabic1'mdeis Dominicans. Fins fa poc s'havia anat dient que va esser a Tunis. El primer en suggerir una altra possibilitat fou Garcias Palou,-t assenyalant les disposicions del Capítol Provincial deis Dominicans a Toledo l'any 1250 que diuen: Assignamus conventui Majoricensi fr. Bernardum de Salvatclla, de conventu valentino. Vol entes satisfacere mandato Magistriet attendentes utilitatem negotii in praesenti, et maxime in futurum, in nomine Patris, et Filii, et Spiritus Sancti, assignamus ad studium arabicum, injungentes eis in remissionem peccatorum suorum, auctoritate Magistri et nostra, et mandantes eis in virtute obedientiae, fr. Amaldum de Guardia, fr. Petrum de Cadireta, fr. Raymundum Martini, fr. Petrum Ariae, fr. Petrum de Puteo, fr. Petrum de sancto Felice, fr. Didacum Stephani, fr. Petrum de Canellis. Praedictum autem fr. Arnaldum assignamus aliis in praelatum. Numerum autem duodenarium complebimus, quantocius poterimus, Deo dante.S

Garcias Palou també assenyala que el testimoni anonim del ms. 801 de la Biblioteca Universitaria de Valencia del s. xvi diu: El Capítulo provincial de toda España, que entonces toda ella era una Provincia, y en el anno de uso, celebrado en Toledo, puso este estudio en Mallorca y assignó ocho religiosos por oyentes, de los cuales fueron fr. Pedro de la Cadireta que dcspu~s fue inquisidor y murió por la fe en U rgcl, y fr. Ramon Martín que llegó a ser doctísimo en dicha lengua y en la latina, hebrea y chaldea, cscrivió mucho contta judíos y moros. 6

I finalment assenyala7 una serie d'historiadors, des de Vicen~ Mut 8 fins a Tomas Febrer i Dalmaci Molb que també asseveraren que el primer studi1'marabic11m dominica fou a Mallorca. L'únic problema que veu 10 és el testimoni del cronista Pere Marsili refcrent a Sant Ramon de Penyafort, que diu:

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

L'APRENENTATGE

INTEL-LECTUAL DE RAMON LLULL

13

Studia linguanun pro fratribus sui Ordinis Tunicii et Murciae statuit, ad quae frattcs Cathalanos electos destinari procwnit, qui in multum fructum animarum profecerunt et in suae decoratum speculum nationis. 11

Aquest problema, pero, sembla que ara ha estat resolt gdcies a Laureano Robles, u que ha assenyalat que aquest passatge forma part deis capítols 47-9 que falten a l'únic tcxt medieval de la cronica, 11 capítols suplerts per Francesc Diago en la seva edició de la Vita sanctiRaym•ndi a PeÍÍll,forti publicada el 16o1. I és aqucst testimoni - que només data de finals del s. XVI - que ha estat a la base de totes les afirmacions d'historiadors modems sobre la localització a Tunis del primer stMdii,m arabic•m dominica.•• L'altra prova que s'ha aportat pcr donar suporta la idea d'una escola a Tunis peca, cree jo, de diverses distorsions interpretatives. 1sUna és prendre coma cosa ja assegurada la localització a Tunis, i per tant suposar que referencies primerenques a escoles de llengües orientals dominicanes havien de tenir necessariament relació ambla de Tunis. Una altra és suposar que referencies a la labor apostolica dominicana a Tunis (una labor inqüestionable; ja hi tenien un convent) constitueixen rcferencies a un si.di1tm ja establert. U na tercera ve de no admetre el que no sabcm sobre el stat,u oficial i la naturalesa institucional de les primeres escoles (si eren simples, solemnes o generals, 1' o merament adjuntes a convents ja existents), ni sobre quina distancia hi havia entre intencions i desigs (expressats en documents i cartes) i la rcalitat (el mateix problema de Miramar: sabem el que es 'IJOlúz fer, pero molt poc sobre quants mestres i quants alumnes i durant quant de temps rcalment hi acudiren). La quarta és suposar que una frase com «inter Sarracenos» ha de fer referencia a Africa del Nord, quan molt bé es podia aplicar a les poblacions mixtes de les Balears o de Valencia (com fa el mateix Llull al principi del Libre delgentil e dds tres safJis:«Com ah los infaels hajam participat long de temps ...»). Mirat amb cls dubtcs que suscita aqucixa optica, la prova suplcmcntaia aportada pcr a donar suport a la localització i a les dates de l'cscola tuniscnca, o s' esfuma totalmcnt o toma en prova diflcilment interpretable en un sentit o en altre.11 Així, netejada la pissarra de conjectures, ¿quins fets podem tenir coma probables? Comen~ant pel principi, tenim indicis fiables que el primer assaig d' escola de Uengua arab ja funcionava devers el 12µ entre els Frares Predicadors de Palma sota el magisteri d'un convers, Miquel de Bennassar, fill d'un cap arab balearic vcn~t dos anys abans. 18 Llavors, per l'any uso, ja hi havia a Palma un st1tdi1tmde certa importancia, al qual s' enviaven vuit frarcs, entre els quals el jove Ramon Martí. 1, ¿Era una derivació de la primera escola de 1232,o una fundació nova de 1.2.42-scom va suggerir Coll peral st•di1'mde Tunis? 20 No ho sabem. Scmbla segur que 11'/lll cscola de llengües oricntals funcionava el 1256;21 que fos la de Mallorca és ben probable. Sembla igualment probable que entom de 12s9 ja no funcionava, o almenys coixejava seriament. 12 Tot aixo vol dir que fms l'any de l'encontrc de Ra-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ANTHONY BONNER

monde Penyafort i Ramon Llull (¿1264?),els projcctes dominicans d'cscoles de llcngües orientals no scmblcn havcr tingut molt d'cxit. Un parell de dominicans fervcnts i brillants com Ramon Martí, aixo sí, pero cap solució de continuitat institucional i cap cxercit de missioncrs entrcnats com s'hauria dcsitjat. Tot aixo també vol dir que abans de l'any 1264,l'únic centre on hi havia una tradició dominicana d' ensenyan~a de llcngües orientals era Mallorca. ~1 . Aixo tal vegada cns ajudaria a conjecturar una explicació pcr al consell de Ramon de Pcnyafort a Ramon Llull. No és impossible que cntom de 1264encara quedas qualquc resta d'aqucixa tradició orientalista mallorquina - qualquc professor, qualquc alumnc ja format, qualque fons de textos. També és possiblc que el vell Ramon de Penyafort - ja tenia devers vuitanta anys -, cansat i decepcionat perla manca d'cxit de les scves st"dia arabica,somnias davant del jovc i entusiasta Ramon Llull de revivificar el st1'di1'mde Mallorca. També devia pensar simplemcnt que el món escolastic parisenc quedava massa allunyat deis problcmes missioners meditcrranis; millor un ambient com el de Mallorca, on el problema seguia palpable; on, per ventura, el trenta per cent de la població era encara musulmana.1-1ts ftns i tot possible que cada una d'aqucixcs tres consideracions jugas un paper en el seu conscll. ¿Quina fou la reacció de Ramon Llull una vcgada rcinstaHat a la seva Mallorca natal? ¿Era amb cls Dominicans que «aprengué un poc de gramatica»? No ho sabem, pero no és impossible. 2 s De tota manera, de símptomes de descncant deis mctodes dominicans no en falten, i sobretot un de pes. Tots concixem la historia que conta Ramon Llull del missioner que persuadeix el rei musulma de la falsedat de la seva religió, i llavors el rci li diu que es fara cristia si el missioncr el pot persuadir «per raons ncccssaries» de la veritat de la fe cristiana. Quan el missioner contesta que tal cosa no es pot fer, el rei s'enfada pcrquc l'ha «gitat de la fe deis sarrains, en la qual crcurc solia», sense poder oferir un substitut racionalment provable o defensablc, i l'amena~a de mort o el treu del seu regne, segons la versió. El que no s'ha assenyalat fins ara és que Ramon Llull repeteix aquesta anccdota set vegades, en obres que van des de 1283fins a 1309.26 En un autor tan poc propensa criticar els al tres i tan donat als «exemplis», aqueixa repetició obsessiva és ben significativa. A més a més, quan tenim en compte la identificació que va fer Longpré fa anys del missioner en qüestió amb Ramon Martí,~7 identificació acceptada avui dia per tothom, cm sembla evidcnt que es tracta d'una insistencia per part de Ramon Llull en diferenciar el seu mctode del deis Dominicans, diferencia fonamental pcr a comprendre no tan sois l'apologctica luHiana, amb les scvcs famoscs «raons ncccssarics»,sinó també la condemnació, o almenys desaprovació, del' Art pels Dominicans ja durant la crisi psicológica de Gcnova d 1293,28 dcsaprovació que tendria seqüdcs importants més tard sota el famós Eimcric. ¿Quan va comen~ar aquest desengany? No ho sabem. El fet queja durant cls nou anys d'cstudi comen~as a desenvolupar un sistema tan s1'iga,eriscom l'Art, el

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

L'APRENENTATGE

INTEL-LECTUAL

DE RAMON LLULL

15

fet que es compras un esclau musulma per aprendre l'arab en lloc d'acudir a un deis mestres que segurament hauria trobat entre cls Dominicans, i el fet que un poc més tard el seu propi sbuli11m arabiaun, l'escola de Miramar, fos regit pels Franciscans, tot són símptomes per ventura d'un dcsengany primerenc. Un o dos d'aquests punts es podrien explicar per esdeveniments circumstancials (mort o trasllat d'un mestre amb el qual ja havia comen~at, moments de crisi administrativa entre els Dominicans mallorquins, etc.), pero tots plegats, afegits a les critiques posteriors, semblen indicar un dcscngany ja durant cls seus nou anys d'estudi.

11 Els problemes de l'esclau i de quincs coneixences de la cultura musulmana Ramon Llull pogué aprcndre d'cll, o de l'ambicnt mallorquí en general, sempre s'han tractat com si fossin una sola qücstió, quan en rcalitat són dues: l'una és que qucdava de la cultura islamica a les Balcars, i l'altra, la procedencia de l'csclau. La tradició cultural islamica a Mallorca de que parla Urvoy.t9-l'únic orientalista que ha ttactat el tema pcr extens - es basa principalmcnt en un dcbat a Mallorca entre lbn Hazm i al-Biji (debat que coneixem grades a un cscrit del primer), i en considcracions sobre el pensament del mahdialmohade, Ibn Tumart. Pero el debat tingué lloc a mitjan s. XI, més de dos-ccnts anys abans de la conversió de Ramon Llull, un temps que va veure transcórrcr l'escissió de les Balears en regne indcpendent, la invasió catalano-pisana, la conquesta i dominació deis almoravits, la conquesta i dominació deis almohades, i finalment la conqucsta catalana amb un trabucamcnt total de la societat mallorquina. Són massa canvis durant massa temps pera permetre aventurar hipotesis sobre una continuitat inteHcctual o cultural. A més a més, sabem que arran de la conquesta cristiana, les capes superiors de la socictat musulmana fugiren de l'illa; només quedaren «los últimos eslabones de la escala social», exercint, en el millor deis casos, oftcis com «picapedrer», «tapiador», «guixer»,«gerrer», «ferrer», «cequicr».Jº Ésa dir, gent més preocupada per sobrcviure que pcr reftnaments de tradicions inteHectuals. Quant al pensament d'lbn Tumart, sabem ben poc sobre l'epoca de dominació almohade a Mallorca.J 1 Sembla haver estat massa curta (només els vint-i-sis anys de 1203a 1229)pcr a arrelar profundament en la societat mallorquina i poder sobreviure al trabucament de la invasió catalana. Pero, de tota manera, és més prop de Ramon Llull cronologicament i espiritual - espiritualment per l'as'arismeque va unir lbn Tumart a un pensador que sabcm que Ramon Llull coneixia - Algatzell. Pel que fa a la procedencia de l'esclau que Llull compra, sempre s'ha suposat, sense cap fonament historie, que era mallorquf .µ Darrerament tal suposició s'ha vist afeblida per una dada nova. Soto i Company diu que, si bé entre 1239i 1259 hom troba a Mallorca «indicis del que sembla un fort comer~ intem d'esclaus ... [ i

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ANTHONY BONNER

ftns i tot una exportació] en perites quantitats a Barcelona, Ceuta, Tunis, Sidlia, Alexandria i Valcncia, a partir de 1263es traben ja lliccncies per importar esclaus a Mallorca de ali4•ib•s partib1'Ssa"acmontm (o Barbarie)ad partesistas.»JJ La data de 1263no deixa d'esser significativa peral luHista: un o dos..anys abans que Llull compras el seu esclau, Mallorca va passar d'esser una illa exportadora a importadora d'esclaus. Aixo vol dir que el que Llull va comprar hauria pogut venir- o millar dit, probablement vingué-d' ali4•ilnupartib•s sa"acmoT1'm(o Barbarie).¿Era magrebí? Probablement, pero també podia haver estat andalús. Tampoc hem de descartar la possibilitat que vingués de parts més allunyades com Alexandria. També ens dóna lloc a entreveure un musulma un poquet més cult, capturat en un acte de pirateria o en una ratzia a terra ferma. Fins i tot, hom podria imaginar Ramon Llull deixant dita coneguts que cercava un musulma instruit, qualitat probablement sense gran valor comercial en un mercat d'artesans i pagesos.

111 En el procés d'obrir unes portes i tancar al tres que ha constituit aquest treball, cm fa l'efecte que tot just hem comen~at a abordar la qüestió de l'aprenentatge inteHectual de Ramon Llull. Com ha dit el mateix Soto i Company, «el tema de la Mallorca del segle XIII esta encara poc estudiat»,J4i fins que no tinguem treballs de !'envergadura i de l'enfocament deis de Burns sobre Valencia, no tindrem una idea clara de com era aquella societat mixta de les Balears deis anys de formació de Llull. El sector de la historia inteHectual fa temps que ens ha donat aportacions notables,n pero encara hi ha molt de camí per recórrer, i sobretot ens queden per trobar els lla~os entre aquesta historia inteHectual i la social, encara per fer.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

NOTES

1

És adir Ramon de Pcnyafort (¿118s?-u7s), general deis Dominicans (1238-40), autor de la

ris

'""°'"ªi compilador

l'Església el 2

S"""""Í"-

de lo Decrellllstú GregoriIX (papa de 11.27a 12.41)formalment promulgadcs pcr

1234.

Vuü, coeu,,,í•,pars.

10-11.

En lloc de la venió catalana quatrecentista, hem estimat millor emprar la

nostra traducció del tcxt llatí més fiable, traducció que es publicara proximamcnt in Obrllsel«u tú RA-

111011 L/,J/ (Editorial Moll, Palma de Mallorca), on el lector trobara una discussió detallada sobre vcrsions i edicions de la Viú. JMiqucl Batllori, RAmo11de Ptnyafort i Ramon LINIIin A tra'lJlstú la historia i la e1,lt11rt1., Montserrat, 1979, p. 58.

4Sebastifo Garcías Palou, El Mirlllnar de Ramon Ll#ll, Palma de Mallorca, 1977, pp. 269-80.

JOp.cit., p. 274. Text pres del ms. 185 de la Biblioteca de la Facuhat de Filosofia i Llctres de la Univcrsitat de Saragossa, p. 4. 6 0p.

cit., p. 273. «Puso• ú scnse dubte incorrcctc. Com asscnyala tothom, el document cit. sembla implicar que el stw11111ja estava funcionant. 7 Op. cit.,

p. 272.

8Vicente Mut, Histori• Gn,n-lÚ dd R9,w tú MIIIJort11, vol. 11,Mallorca, 1650, p. 351.

9Tbomis Febrer i Dalmacio Moll, Historill tú /JugadtzllS dd Real Collflmlotú Sll11loDo,,,ingo, Orden

dePredwulorn.tú Pal,,,._n, ú, Ci"""'1 tú Mlllloru, Palma, 1754,vol. I, Arxiu Dioces• de Mallorca, ms. L 179, pp. 124-5. 1

º0p. cit., pp. 271 i

11 ).

11

280.

Rius Serra, Diplo111111orio tú S•11RAi1111'11do tú Pmyafort, Barcelona, 195~, p. HI.

Laureano Robles, El •St#ii""' llrtÚIÍc#m•dd cllpÍt#lodominicllnoIÚ Toltdo dt 12ro,«Estudios Lulia-

nos•, vol. XXIV, Palma de Mallorca, 1980, pp. 23-47, i especialmcnt pp. 27-9. 1.JEldel

ms. 64 de la Biblioteca Univenitaria de Barcelona del s. x1v. La Vitaa11tiqu, en canvi, no diu

més que Sant Ramon de Penyafort va intentar fomentar l'estudi de la llengua hebrea i la conversió deis sarrains d'Espanya i África. Vid. L. Robles, llrt. cit., p. 18.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ANTHONY

BON!\rER

••José Mª Coll, EmttÚls dt lmg,,as orimtlllts m los siglosXII/y XIV (Pmodo Ra:,,,tllndia110), «Analecta Sacra Tarraconensia,., vol. XVII, 1944, pp. ns-38. Angel Corta barría, Sa11R11111ó11 dePmyeforty Úl.semulas

dominicanasde lmg,,as, «Escritos del Vedat•, vol. VII, Valencia, 1977, pp. us-S4· Robcrt l. Bums, Chrislian-JslamicCo11fro11tatio11 in tht West: Tht Thirltmth-CmtMry Drt4111 o/ Co,n,ersio11, •Thc American Historical Rcview•, vol. LXXVI,1971, pp. 1386-1412.i 1431-4 (reimprcs al seu M11sli111s, Cbristia11s, 11nd]n,si11tht crllsaderlti11gdomo/ Valmcia, Cambridge, 1984, pp. 80-108). Pedro Ribes Montané, Inicioy cÚllls11r11 dtl «St11di11111 Arabicllm• dt TIÍntZ (S. XIII), •Anthologica Annua», vol. XXVI-VII,1979-80, pp. 615-18. 1

SAmés de la considcració de Robles (art. cit., p. 19): «No parece lógico encontrar, en tierras no cris-

tianas, una casa de estudios en donde debían formarse los jovenes recién profesos•, i aixó encara més en vista de les persecucions que sofriren Mercedaris, Franciscans i Dominicans al Magrib, amb exccucions els anys 1219, 1217, 1131, 1233, 1243, 1247 i un; vid. Conabarría, art. cit., p. 143, i Bums, art. cit., p. 1388 (p. 81 de la reimpressió). 16Robles,

art. cit., p. 33.

1

7Com per exemple cartes d'Humbert de Romans de 1255-6, les actes del Capítol Provincial de Sara-

gossa de 1257 i la bu tila d' Alcxandre IV de 12s6 (vid. Cortabania, art. cit., pp. 139-42, i Coll, art. cit., pp. 131-2, 136-8). Pcl que fa a aquesta butlla, scmbla més aviat una prova

contr11d'una escola tuniscnca. Prega el Prior Provincial d'Espanya que envii religiosos prcparats •ad terras Sarraccnorum Hispaniac, pcr totum Regnum Tunisii, et ad quascumquc infidelium nationes• (Coll, 136; Cortabarría, 141), prec de difícil cxplicació si ja hi hagués una escola a Tunis. També lleva for~a persuasiva a la carta d'Humben de Roma ns de l'any anterior, on parla de •Íratres qui jam multis annis ínter Sarracenos in Arabico studuerunt• (Cortabarría, 140-1; Ribcs Montant, 616). Aquesta carta no diu on estudien, i per tant tornam al mateix problema d'•intcr Sarracenos» mcncionat supra; tampoc hem d'cxclourc la possibilitat de Dominicans dcstinats al Magrib, aprofitant l'estada per aprendre l'arab amb finalitat missionera. Les mateixes dues coses es podrien dir d'una remarca de Ramon Martí al seu Capistr11m]lldiztorM111 de 1267, quan, parlant de jueus i musulmans, diu «crede quoquc mihi, si vis, qui vidi et audivi annis duodecim•• (Ribes Montané, 616). Finalment, una carta deJaume I a Innocent IV de 1246 demanantque la projectada croada a Africa del Nord no afectas el regnc de Tunis, amb el qual mantenía bones rclacions (ibid.), sembla fer referencia més aviat a problcmes gcopolítics i comercials de la Coronad' Aragó que a una escola dominicana. 18Charles-Emmanuel

Dufourcq, L 'txpansi6 catalanaa la Mtditm-ania occidtnta/,stgltsXIII i XIV, Bar-

celona. 1969, p. 85; Coll, ar/. cit., p. 123; Burns, art. cit., p. lou, op. cit., p.

1402

(pp. 95-6 de la reimpressió); Garcías Pa-

280.

1

9Text corresponent

10

t11

a la n.

s supra.

Art. cit., p. 124.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

L'APRENENTATGE 2

'Vid. documcnts

INTEL-LECTUAL

ciL in Coll, 1.rt. cit., pp.

UActes del Capítol General de Valenciennes

DE RAMON LLULL

131-2.

de l'any us9, que diuen: «Encarragam al Provincial

d'Espanya que en Barcelona o en altra part ordcni qualque Estudi per aprendre la llengua 1rab• (Coll,

11rt.cit., p. 131; Cortabarría, 2

IUI.

cit., p. 141).

30cl tat de Manili transmes per Diago (text corresponent

cessariament

a la n.

11 supra)

no hem de descartar nc-

la possibilitat que hi hagués una escola a Tunis en qualque momenL Pero si n'hi hagués,

la menció d'una a Múrcia faria pensar que seria posterior a l'entrevista de Llull amb Penyafort (vid. Coll,

m. cit., pp. 1µ-s perles dates del st•di•m de Múrcia). Pel que fa a la sugerencia de Bums (•rt. cit., 96de la reimpressió) que pel uso ja hi havia una escola a Valencia, basta comparar el text més

p. 1403; p.

complet de les disposicions

del Capítol Provincial d'aqucst any mencionades

Bums ha comprimit els paragrafs

1,

supra, per vcure que

si 6 de la p. 4Sdel tcxt complct cit. a l'art. de Robles, confonent així

unes assignacions a Valencia amb altres a Mallorca. Pel que fa al fr. Bemat de Salvatella mencionat en tals disposicions (text corttsponent

a la n. ssupra), Febrer i Moll (op.cit., p. 126)diuen que fou •muy pe-

rito en la lengua Arabiga, y en esta hablava e instruía algunos moros•, que els vuit frares li forcn enviats coma dcixcblcs, i que va quedar «en esta lición de Arabigo por espacio de treinta aflos•. Així que és possible que fos cll que continuis

una tradició dominicana d'cnscnyan~a de llcngücs oricntals a Mallorca,

i que encara hi fos quan Ramon Llull hi arribi per comcn~ar cls seus cstudis.

~fr.

J. N. Hillgarth,

Riu,,011L,JJ """ L11/Jism ;,, Fo11rttn1tb-Cmt,nyFrtl11Ct, Oxford, 1971, p.

1,

n. 7, on

trobam que els cilculs deis historiadors varicn des de la mcitat de la població (per ventura 1s.ooo entre

so.ooo) fins a la quinta part (uns 10.000). Guillcm Rossclló Bordoy en una comúnicació inedita al Congrés Lu.Hii de Miramar de 1976 calcula que la població musulmana arriba va al 40% del total en la prime-

ra mcitat del scgle xm. Vid. també Dufourcq, op. cit., pp. 1ss-61, i particulanncnt 1

SÉs l'opinió d•Erhud

pp.

rssi 1s9.

Wolfram Platzcck, R•i••tul L,dl, vol. I, Düsseldorf, 1961, p. 1s.

16Donant per a cada obra com a data probable de composició

i millor cdició (ENC

Classics; MOG ==Raymundi LulJi Opera omnia, Magúncia, 1711-4µ; ROL tina, Palma i Turnholt. 19s9 i ss.): B~

:a:

==Els

Nostres

Raimundi Lulli Opera La-

(u83; ENC 11,190-1), Ftlix(1288-9; ENC 1, 88), Disp"'4ci6 de

ci• slfflis(1294; MOG 11,116-7 ==Int. iv, 1-3), Disp•tllliofidei ti i111d/«t,u(1303; MOG IV, 480 a: lnt. viii, 1), Lilmdtf,11t (130J; ROL IX, 267-8), Li/Jndeco11'1Jfflimti11fidn tt i11tdl«t,u;,, o/Jj«to(1309; MOG IV, S74 = lnL xi, 4), Lil,n de Mf11Ísitio,u Tn-ru S1.11CIM(1309; «Criterion•, 111,Barcelona, 1917, pp. :1.76-7). 27Ephrem

Longpré, Lt B. Ray,,,011d Llllú ti Rll.1"'011d Mari{, «Bollctí de la Societat Arqueológica Lu-

liana•, XXIV, 1933, pp. 169-71, rcimpres a «Estudios Lulianos•, XIII, 1969, pp. 197-200. 18 Viú COt1411Íll,pars . .21-3. 1 90ominiquc

Urvoy, Pmser /'lsúzm. lts prtsupposb islamiq,m dt l'«Art» dt lull, Paris, 1980, p.

Digitized by

Go ogle

soi ss.

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

20

ANTHONY

BONNER

3°G. Rosselló-Bordoy i D. J. Sastre Moll, El m11dtjuismom Mllllorcam la /poca dt Ra,non LJ,JJ,•Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana•, XXXIX, 198.2, p . .26o. l 1Diversos autors, Historüztk Mallom,., vol. 1, Palma, 1982, p. 152; Guillem Rossclló Bordoy, l '/súun11

lts 1/ks BIÚtArs,Palma, 1968, pp. 93 i 96. JiVid., per exemple, Urvoy, op. cit., pp. 1s1-2. 33RicardSoto i Company, La reúuionssocialsi l'agric,dt11r1111 Mallorcanitre ú, co,u¡ustll utaJ.1111i les dt/1111,ne II (1u9-1J0z): tdg,,,u problnt,esi s-am111mtspw a ú, recwu, «Exposicions d' investi•OrdilUICÍo,u• gadors actuals sobre historia de Mallorca•, Mallorca, Escota d'Estiu, agost 1981(treballs encara incdits). Vid. t.ambé el seu L11pobl«ión 111,u,dm111111 n, Mllllorc11 blljo d dominio cristi11110 (1240-1276), «Fontes Rerum Balearium•, 11, 1978, pp. 6s-8o, S49-~l4loc. cit. Scgueix dient: •La bibliografia, prou coneguda, penso que és insuficient, ates que negligeix series documentals basiqucs, com l' EscritJaniadeLlttrts Rtials, i en aquest sentit la •historia• del tres-cents mallorquí es situa a nivclls molt infcrion als de la historiografia medieval d'altres zones de la mateixa arca, dones encara no s'ha arribat ni a un primer cst.adi del concixement; que seria el punt de partida que conduiria al debat que pogués aclarir els aspectes més fonamentals que, ara pcr ara, ignorem. Aquest debat, sens dubte, seria prou intercssant pcr al millor cnteniment, no tan sois de la historia de Mallorca, sinó d'un fenomen tan viscós com allo que hom anomena ... ªfeudalisme•; i d'un altre, no menys important (necessariament lligat al primer) dintre del seu ambit local, com és la ªreconqucst.a•.• més de les obres de Garcias Palou i Urvoy citt., es podria mencionar entre altres: Frances A. Yates, Riunon L,dl 11,uJJolmScohUErigma, •Joumal of the Warburg and Courtauld Institutes,• XXIII, L11ll11s' «Comptdi11,nLogic1ttAlgu.dis•: f}Jtdlm, London, 1960, pp. 1-44; Charles H. Lohr, R1tim1111/Úls Lthrt 1111d Sttll11111 in dtr Gtsebichttdtr Logilt, dissertació incdita, Freiburg, 1967; del matcix autor, Christi111111s 1tr11bic11s, c11i11s nomm R11i1111111/Úls L11ll11s, «Freiburger Zcitschrift für Philosophic und Theologie•, XXXI, 1984, pp. s7-88; Jordi Gaya, Lafom,IICÍódeRiunon Ll,dJ i lts /011/sdd st11pmsammt, •L' Avcn~•, LXIV, octubre 1983, pp. -44-7; Dominique Urvoy, Ramon L,d/ et l'lslam, «Islamochristiana•, VII, 1981, pp. 127-46; el capítol 111(-Orígenes y fuentes del pensamiento de Ramon Llull•) de Miguel Cruz Hemández, El pmslllllimto dt Rm,,011 Ll11ll,Madrid, 1977. lSA

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

A PROPÓSIT DE LA CANisde,

Paris, 1909 [rcimprcssió: NcwYork, 1971];

LApolsit /yrif•t destro•/,llllo,m, vol. 11,París, 193-4[reimprcssió: Gcnevc, 1973),pp. 100212; M. de Riqucr, Los trOfJtulores, vol. I, Barcelona, 1975,pp. 57-58; i Peter Dronke, Lll lirica m lA EdAd Medu, Barcelona, 1978, p. 162.

AlfrcdJcanroy,

11

M. de Riqucr, Olmts completas... , p. 97.

Vid. Jocclyn N. Hillgarth, R""'º" l•ll a,ul L11llis111 i11fo•rtemtb-cnit11,y Franct, Oxford, 1971,pp. 4613-4;i també Miqucl Batllori, E11tomdd llllismt a Fra11fai Proftcin sol,reÚl croadApm,ivmts a B11rcelo11a 11

ra19 1¡io, in A trllfJls

IÚ

III bistori11i III c•lt•ra, Montserrat, 1979, pp. 161-261 i 280, rcspcctivamcnt.

3Vid. Llufs Nicolau d'Olwcr, L ,exp1111Si6 tú Catlll1111,111 m lll MediterrllniaOrimtAI,Barcelona, 1916, pp.

1

231-235,i Fcmand Braudcl,El Mtditerr411t0 yd 1953, pp.

"'"""° mditerrúeo m la

lpoC11

de FelipeIl, vol. 11,México,

106-177.

4C1111Zo11iert, poema núm. XXVII (per raons practiques utilitzem l'ed. de Mila, 19804; p. 34).

1

1

S/bid., núm. XXVIII; p. 36.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

AUGUST BOVER I FONT 16M.

de Riquer, Histori11, ... , vol. 11,Barcelona,

196-i,p. 487. Vid.

també, Ausiis March, Poesits,ed. a

cura de Pere Bohigas, vol. 11,Barcelona, 1952, p. 1o6, notes als venos 45-48. 1

March, loe. cit., p. 104, venos 4s-48.

7Ausiis

18J. Rubió,

loe. cit., p. 807.

9Vid. M. de Riquer, Historia... , vol. III, pp. 35-41.

1

2

ºVid. M. de Riquer, HisttJria ... , vol. 11,p. 670.

21

Vid. L. Nicolau d'Olwer, L •a¡,A11Si6 ... , pp. 188-189,i M. de Riquer, HisttJri11 ... , vol. III, pp. 96-97.

22

Vid. L. Nicolau d'Olwer, L•txpa11sió ... , p. 188;}. Rubió, loe. cit., p. 807; i M. de Riquer, Histon·a... ,

vol. III, pp. 97-98. 3Vid. Joan Regla,Culos V y Barulollll, in «Cuarto centenario del emperador Carlos V. Estudios ca-

2

rolinos. Curso de conferencias (octubre-diciembre

19s8)•, Barcelona, 1959, p. 43.

2

4Vid. M. Batllori, Prof«ies... , p. 282.

2

SGiuseppe Grilli, «Proles- a Francesc Fontanella - Joan Ramis i Ramis, Teatrt bam,c i ntocüissic, Bar-

celona, 198.J.,p. 38. 260rút11dof11rioso, cant

XV,octaves .24i 2s (per raons practiques utilitzem el volum II de l'cd. de MiU,

1955;p. n). 2

7M. Batllori, Proftcies... , p . .28.2.

28/bid., p. 2.79. 2

9J. Regla, Carlos V ... , p. 42..

lºM. Batllori, Prof«ies... , p . .282.;vid. també J. N. Hillgarth, op. cit, pp. 46-134. 31Vid. L. Nicolau d'Olwer,

31 Llibrt

L 'txp11.nsió ... , p . .231.

del Mar. El tm,11. 111ari11tr n, la littrat"'ª catalana, sclccció, ordenació i comentaris per Joscp

Romcu, Barcelona, 19s3, p. 38. 33Vid. L. Nicolau d'Olwcr, L 'txpansió... , pp. 2.31-232.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

A PROPÓSIT

DE LA CAN~Ó

DE CROADA

29

.••

Vt/bid. JSVid. F. Braudcl,loe. cit., pp. 1.06-2.77,i J. Regla,Felip II i Catlll1t11.Ja, Barcelona, 1956, pp. 41-70. J 6Vid.

J. Rcgli, loe. cit., pp .•u-49.

l7Vid. Joscp Romcu i Figucras, Pom,es m CllStdUlllrinfl,ús a Pae Saafl, «Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona•, XXXVI, 19,s-1976, pp. 137-138. J8Yid. supra nota 3.

39Vid. M. de Riqucr, Historia...• vol. 111,pp. 607-612.. 4oVid. J. Romcu i Figueras, Poesütut,ú,11111 delsegltXVI. Les tJnsionsconepdts de •Bella,dt vós somamo-

r6s•, in Potsillpop""'1-i üterlll11r11, Barcelona, 1974, pp. 233-.262.. 4'Vid. supra nota 31.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

EL VOCABULARI DE LES HOMJLJES D'ORGANY )J JORDI BRUGUERA

Fins ara no disposavem

d'un recull exhaustiu del vocabulari de les Homiliesd'Organya.1Antoni Griera va publicar-ne fa anys un resum molt breu, i encara amb molts d'errors. 1 Cree que val la pena de presentar íntegrament aquest recull lexic del nostrc text tan venerable, tot i que no vagi acompanyat de gaires comentaris, queja es poden trobar en els repertoris lexicografics, sobretot de F. de B. Moll iJ. Coromines, com també en els altres estudis esmentats a la bibliografia. Dono pera cada mot totes les citacions del text segons l'edició crítica de J. Coromines,J llevat d'aquells mots - sobretot els gramaticals - que presenten una freqüencia més abundosa: aleshores ho indico amb passim. Per als mots que he cregut més interessants per diversos conceptes presento les citacions corresponents en llur context. Els infinitius entre parentesis no apareixen en el text. Indico els mots que no figuren en el DCVB d'Alcover-Moll. Per a molts d'ells que hi són ja enregistrats, la citació de les Homilies, que hi manca, en faria recular la primera documentació. Els mots que van acompanyats d'un asterisc són comentats en el meu treball Les «Homiliesd'Organya»i elsseuspossibltsoccitanismesen l'aspecte que li és propi.

a, prep., passim. Cf. ad. a (en el valor de la prep. llatina ab), se /exa exajar a Diab/e 6r22. ab, prep., 4Camb»,passim. abstinencia, f., caritad Is abstinenciade mal 2r¡. abstinmt, adj., ere casi e abstinenl 1v6. (acabar),v. tr., serantolescosesacabades2v4, seraacabadtot zo que de mi an escritles prophetes3v9-10. (acaptar-se),v. tr., •demanar almoina», ll acaptave's tot zo d'on vevie 3vi6. acordar-se,v. tr., «reconciliar-se», va-teprimeramentacordarab tonproxme 5n6, no sse n'acorda ab ll, si far o pod 5r21. ad, prep. (davant vocal) passim. Cf. a. Adam 6vs,6vi3. adls, adv., «ara mateix», que adls avetz ozid 7r22. adorar, v. tr., 6n8, adores6n7 adorave (J impf.) 6vi6, adoraven 7v18. adMlteri,m., senesadulltri 3n4, homicidis, adulteris,fornicacions 41122. afars, m., «afers», qui mas se trebalaradeis afers de Déu 3v1.

JI

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

32

JORDI BRUGUERA

(afmnar), v. tr., «afirmar», Aizo afmna sent Agostí 5n8. Agostl n8. aice/,* adj., «aquell», no tl negúprod aice/qui caritad no a ah si 1VI1,Aicel om mq"er pad e la segex2r6, tals n,i a d,aicelsq"i cúidan mganar son ved{ 7n2. Cf. aizela, aquel. aicí,* adv., «ad», quant que ajamftit entro aicí 7n3, Cf. aizí. aicestas,*adj., «aquestes», Aicestas ·llas· ciutatz 7v5. aital, adj., «tal», passim. aitambl, adv., «també», enaixí com lo corsmor, si no a pa terenal,aitambé mor tarma 6r8. aitant, adv., «tant», aitant com lo sein qui sona 1v8. així, adv., passim. aizela, * adj., «aquella», moltgran savia.a ag ab si aizelafemma 7v22, Aizeltsgentz qui menazaven al cegque calas 4n2. Cf. aice/, aJJUela. aizl, * adv., «ad», E q1talsq1tepeccadsaja omfaitz entro aizí 5v8. No enregistrat al DCVB. Cf. aicí. aizo,* pron., «a~o, aixo», passim. Cf. azo. almoina, f., 4V7, 7r2, 8no, 8n5. CF. almosna, asmosna. almosna, f., «almoina», 21'9, 5VI0. Cf. almoina. asmosna. alt, adj., e·lpus alt mont 6n5. altre, adj., passim. altr1ti,pron., «altri», ad om qui a pres altrui aver 5no, ad om queaja altrui aver 5r20, bo Is altrui aver a pendre 5r22. Residu de l'antic datiu del llatí vulgar *ALTERUl.-4 alumenammt, m., «iHuminació», ensdo al11menament dela sua vertud4n2,per zo quel nos do alumenamentde la s11agracia 4r22. (alumenar),v. tr., «iHuminar», un preciós miracled,un cegque él alumena 3VI5. (amar), v. tr., amen (3 pr. ind.) 3n1, am (3 pr. sub.) 1v17. amenar, v. tr., «conduir», féd-lo s'amenar davant entre la gent gran 3v22. amor, f., 1v19, 213, 2r¡, 2no, 5'VI2. (anar), v. intr., va (3 pr. ind.) 8n9, anave (J ipf.) 3v6, anaven J'VI9, ana 7r23, anasen 7v2, va-te (imper.) 5n6. anc, adv., «mai», dt}1tna.XLa. diese .Xla. nuitz, que anc no begne manga 5v20; 6r23, 6V7, 7v4, 8V12. angel, m., IV6, 3v4, 6n2. anima, f., 2n4, 2r20, 8r¡, 8r8, 8n2, 8n4, 8n5. ans, loe. prep., «abans de» 7v8. (apelar),v. tr., «anomenar», apela 2r8, apela 4m7. (aportar),v. tr., «portar, dur», aport (3 pr. sub.) 8v10. aposto/, m. 3n6, 7r22, 8v2, 8v6, 8V7, 8v9. (aproxmar-se),v. intr., «aproximar-se», s,aproxma1,e7v1. aquel, adj., passim. Cf. aicel, ce/.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

EL VOCABULARI

DE LES «HOMIUES

D'ORGANYÁ»

33

lllJl'da, adj., passim. Cf. aizel4, ztles. lll/1'tst, adj., passim. lllJIUSla,adj., passim. Cf. aictstlls. lllJ"Í,_adv., 2f13. ara, adv., 3!18,5"9, 6n9, MII9, 7n3. ardidz,• adj., «atrevit», Seinors,ara potletz a•dir com Is Diable mals e Is ardidz 6n9. Forma residual del nominatiu llatí. No enrcgistrada al DCVB._Cf. ardit. artlit, adj., catrcvit», moltfo ardit ll wlia temtar lllJ"d senior6120. Cf. ardidz. f., «anima•, nu,ixí com lo corsmor, si no apa tertnlll,aitambémor /'arma, si no a a1111a, pa celestial6r8. Cf. anima. art, m., «art, estratagema», lexet-sead élportar ptr arte exajar al sn espirit 6fJI. Ascmsi6, f., 8f1S. asmos111t, f., calmoina» 1,8. No cnregistrat al DCVB. Cf. almoina, almos,ui.6 atmdre, v. tr., dnJematnulre a Sanete Edésia 713. atres(dex, loe. adv., «també, igualmcnt•, Atresl e/ex,tot IJllantom a ne diz neja If/9, E nós, atresl da, IJ"ª"som en tmebres dt pecad 4120. (at1trar-se),v. rcfl., at1'ra'sJf/21. a1'dir,• v. tr., «oir» 4fll6, odii" 713,od (3pr. ind.) 8m1,ozm• IfJ9,ozr- (3pf. ind.) 3fJI7, llMdf {3pf. ind.) 3fl21,odidts afJtm6tJ22,a1'didavetz 41'5,4n6, 4n7, odid ll'IJetz 4,8, llfJetza•did 6m9, avetz ozid" 7122. a,ads, • m., «ocells» 312.Cf. ocels. aval, adv., cavall•, Si '" Is lofil dt DI#, ltzxa't cader en a'lJal6n2. a.varea,f., «avarícia• 2fJI5,6vn, 6VI5,6!120.Cf. avareda, avareza. 1Wartd4,f., «avarícia» 4v23. Cf. atJaru, avareza. avartz11., • f., «avarícia• 3n4. Cf. avarea, avareda. atJmimmt, m., cadveniment», ans de l'avenimmt dt Jbesu Crist 7v8. atJmir, v. tr., cposar d'acord», cd q•i a caritadno retmalpermal, ecelsq11iestanmal/a llfltnir 2n6. Aflmgdi, m., 3v¡. Cf. Evangeli. avml1'ra, per -, loe. adv., IJ"eper avmt1'ra no dixesen losfalses fadns 8n8. aver, v. tr. i aux., «haver, tcnir» 5VI1,e (1 pr. ind.) 6n6, a(3 pr. ind.) IVIO,H111, afian Hn6, avetz 41J, an 3mo, a'IJÍe(3ipf.) I'UJ,avía (3ipf.) 31'5,avían 8121,ac (3pf. ind.) 3fll4, ag (3pf. ind.) JfJI5,aMras5n7, allrtm 7,s, a1'rian213,ajes3VI8,ages3v21,ajas 8123,aja (3 pr. sub.) srs,ajam 2fJI5,agés (3 ipf. sub.) 5v21,agesm 8r.21. a'IJer,m., «haver, cabal, possessió» 5no, 5n2, 5120, 5122,5VI. awleza, • f., «maldat• 4no. azo,•pron., ca~o, aixo», Q"i azoa no a erg,d 1n8. Cf. aizo.

'I"""

'I"ª"'

"'º"

baraltia n1'lom, e no mou baralesentre11ns frares ta/tres baraúl, f., «baralla», no 2n7, 18. bl, m., 2no, 2n2, 61111,8no.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

JORDI BRUGUERA

34

bé, adv., 3n3, 512, 6r¡, 6v4, 6m6. ben, adv., 'l"i ben tanca sa casa o son castd 5r8. benedita,adj., «bencida», Nostre Séinerposa /a sua beneditama sobre·lsuls delceg4n. besans,m., «monedes d'argent i or» SVI,5v2. (beure),v. tr., beg (J pf. ind.) 5v20. bo, adj., passim. boca, f., 7r6. bon, adj., lo cor del bon cristia 3n3, si bé no·s toma om de bon cora Nostre Seinor 513. bona, adj., passim. · bons, adj. subst., als bons e als mals 2n1. cab, m., «cap» 6v4. cada, v. intr., «caure» 6n1, cad (J pr. ind.) 3r6, cadm 1m4, cadeg(Jpf. ind.) 2v22, cadra 1m5. La forma cada no és enregistrada al DCVB. calar, v. intr., «callar» 4r¡, ca/As(J ipf. sub.) 3m9. (ca/zigar),v. tr., «trepitjar», /a una sement cadegprob de /a vía efo calzigad"'" 2v22. can, adv., «quan», 4n6, 613, 8m6. Cf. quan. car, adj., 1v19, 1v20, 1fl21,2m5, 3121,3v1. car, conj., passim. Cf. IJar. caritad, f., passim. Cf. caritat. caritat, f. 2n3, 2m5. Cf. caritad. cam, f., no vol /a volllntadde/a carn,mas so/amentde l'anima 2r20; 8r6, 81"9,8n2, 8n3; aquest de /a nostrageneraci6pres carn 8n9. carnals,adj., dtsirerscarnals4v5, desigscarnals4fll2. casa, f., 5r8. cast, adj., 1v6. castd, m., «castell» 5'9• causa,f.,prohfitam lo regismedeDlu, lo qua/ Isptrfeita caMSa2v8., si béno·stornaom de bon cor a Nostre Stinor, non o fara d'altra causa 513. ceg,adj. subst., «cec» passim. cegar,v. tr., per que·/Diablepogra cegar,si·s volgls 6r21. cei_e)a,f., «ceguesa» 4no. Al DCVB no figura ceg,,eani cega,només ceguetat.7 cel, m., 2fl12, 312, 3v4, 7r¡. ce/, adj., «aqucll» 1m5, 1v20, 2'9, 2n5, 2n6, 4n9. Cf. aquel,ztles. celestial,adj., 3n1, 61"9,8v21. cercar,v. tr., 7v2. (cessar),v. intr., cese(J pr. ind.) 8rs, ctssaran 2v3. ciutad, f., 3fl9, 6no, 7v3, 7VS,7v6. cÚlmar(merce),v. tr., 4r6, clam (J pr. ind.) 5121,clamavt (3 ipf.) 3v21,clamava (J ipf.) 7fll7, clama 4n7, clamaren7m9, clammi (4 pr. sub.) 4v11. co, adv., prep., conj., «com» Ifl5, 1v6. Cf. com.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

EL VOCABULARI

DE LES «HOMIUES

o'oRGANYA•

35

fO, pron., «a~O, aixo• 3n4. Cf. zo. cobttz.a,• f., «cobdícia» 2fJI6, 4v23. cogilllcions,f., «pcnsamcnts» 4v22, S"7· com, adv., prcp., conj., passim. Cf. co. (comfflfllr),v. intr., ll comtnfll a cridllrJf/17. companges,f., «multituds», E lllJNtlescompangesde lesgens ... manazaven ad aquelceg

3m9, E les compainesde lesgenls ... /eren grans gracies473. conftssió (deispecats), f., 4vi3. conoxer,v. tr., «coneixer» 3no, conoxnn 2v6, conog(3 pf. ind.) 6r9, conogren(6 pf. ind.) 3flI4. cor, m., passzm. coratge,m., «cor», són los diables,qui tolm la paralda dt Dh de coratged'om 313. (coronar),v. tr., serécoro1lltd3fll1. cors,m., «cos», maixí com lo corsmor, si no apa termal 6r8, la nostraanima, 'l"i Is t·l nostrecors 818, dt'lJtmnostrts corssesfer defanar 7n5. cosa, f., 1VI3,1v22, 2119, 2v4, 2v8, 2fll2, 3111,6f112,6v22. cotidi, adv., «cada dia», dia cotidiprlgan Déuper éls8v8. El mot apareix en ca tala antic en l 'cxpressió dia cotidi.8 (covmir), v. intr., «convenir», qovl 8114,cové 8vi3. crtlrt, v. tr., «crcure» 6n, crezen3n1, crezeg(3pf. ind.) 7v20, credeg(3 pf. ind.) 7v23, crtdtgtsen 8no. 9 cridar, v. tr., 3fll7, cridllve(3 ipf.) JV20. Crist 8r6. cristia,adj. subst., 1fJI8,Ifll9, 3113,8mo. crod, f., «crcu• 3fll1, 4117. c•i (a C1't),pron., «qui», Ce/om a caritaden si a cui Ispus carzo quepNscarli deu lsstr lfJ20,va-teprimerammt acordarab tonproxme a CNÍmal aurasfail 5117.Forma residual del datiu llatí. (c11idar),v. tr., «pensar», Paucprod li ti a4uelapenitencia:ti él la cuidependre e no la pren 5112,tals n'i a d'aicelsqui c1'idllnmganar son ved{ ti enganesi tlex 7n2. c1'rts,f., «preocupacions, inquietuds», les curesd'aquest seg/e4113,4"5·

(dar), v. tr., dllria (3 cond.) 6m5. davant, prcp., passim. David 3m8, 8n. dt, prep., passim. dej,l,uir, v. intr., 5v22, dejuna 5vi9, defanem(4 pr. sub.) 712, dtjunasem 5v23. dej1'nar,subst., ésla anima qui dtu pregar,per dtjunar eper almoinaeper oracions8n5. dej,lni, m., 4v6, 8f19.Cf. jtjuni. (ddi11rar),v. tr., «deslliurar», dtliurt (3 pr. sub.) 8110,fo ddiurada 8m4. (dnnanar), v. tr., demana 3v22, demanda• 4120.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

JORDI DROGUERA

dementreque, loe. conj., «mentre que» 2v21, 7VI6. demoni, m., «dimoni» 7mo, 8n, 8n3, 8vi4. (demostrar),v. tr., demostra3r6, demostra5,4. dmant, prep., «davant», passim. (denar,dtnnar o denyar),v. intr. o refl., «dignar-se», queJhesuCristnos denportar denant los angels3v4. descreents,m., «descreients» 7vi8. desigs,m., 4VI2. Cf. desirers. desirers,m., «desigs» 4"5· Cf. desigs. (destorbar),v. tr., destorben4n4, destorban4v4. (destruir),v. tr., destrui12v5. Déu (cas oblic), passim (pero 1v21:zo Is Dh, cas recte), Déus (cas recte), passim. (deure)(forma d'obligació), v. tr., deu 1v21,devem4no, devie (J ipf.) 7vi, dtc (J pf. ind.) 5r23, dtg (J pf. ind.) 5v2, dtgés 5v21-22. (devesir),v. tr. «dividir-, dt'Vtzr 5vi. dezme,,.m., «desena part», ara nos m devememendara Nostre Seinoren aquestasenta q1'arentma,qar zo Is lo dezme deis dies de l'an 7n5. dia, m., passim. diablt, m., passim. diciplts, m., «deixebles» 3V7, 3"9, 3m2, 8r21, 8n2, 8v13. dignes,adj., 7n7. dir, v. tr., 1v4, diz* (J pr. ind.) IVIO,dit (J pr. ind.) 51S,7n2, dezim*7,s, dezie*(Jipf.) 2m3, dizit* (J ipf.) JVIJ, dezien*3vi9, dix (J pf. ind.) 1vi2, dixeren3n6, dixesen 8n8, di (2 imper.) 6r5, ac dit 3vi4. divinitat, f., 7v23. do, m., «ofrena» 5n8. dobles,m., Dé"s redra'lls-enbogadardóperpetua[a .C. dobles«multiplicat per cent» 2n1. 1º d.octors,m., 8v8. dolors,m., 5vi8. dolz.ament,adv., 4v17. domenga,adj. f., (domenge,m.) «propi del Senyor», PerqueNostre Séintr noso dix ab la sua domengaboca7r6. don, m., «dany», nofa mal ne don a aquelsqui mal.li Jan 2r6. donar, v. tr., 5n6, dóna 2r9, donaré6n6, do (J pr. sub. «doni») 4n2, Is donad 3r20. donces,conj., «dones» 3r21, 3v2, 7vi9. Cf. donches,dones. donches,conj., «dones» 2vi4. Cf. donces,dones. dones,conj., 6v4. Cf. donces,donches. dos, adj., 5m, 5v2. dretura,f., «rectitud», no a cor e mal a fer, mas en segirdreturae veritad 2r21. durable,adj., 1v23, 4m4.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

EL VOCABULARI DE LES «HOMILIES

D'ORGANYA»

37

(d11rar),v. intr., d11rara1v21. t, conj., «i» passim. Cf. et. Ecclésia,f., «Església» 8fJ8. Cf. Eclésia,Eglésia. &lisia, f., «Església» 7'3, 7'lll5.Cf. E«lisia, Eglisia. Eglisia, f., «Església» 3n, 8r4. Cf. Eclésia,Ecclisia. 11,pron., «ell» passim. tút, pron., «ella• passim. dex, adj., «matcix», CaritadIspropriammt IJlltom am Dh mas IJlltn11útres,e tot cristia aixf com si dtx, ftdelmmt I'lll8; loe. adv., «també igualment•, Atres{ dex, tot IJIUl.nt om a nt 'l"ant d.iznefa 1v9, E nós,atres{e/ex,IJIUln som en tmebresdepeuul 4121.

8s, pron., «clls» passim. emendar,• v. tr., «csmcnar» 7n4. empero,conj., 2'11'7, 2f/lI. m, prep., passim. maixl, adv., «així• 5vi9, 6,8, 7'lll6, 8ry, 8v9. enant, adv., «enaavant», no serad'aiJ"Ímanta predicar2"3; «abaos», mant no redebria 111ni ton do 5n7. fflllntz, adv., «abaos•, mantz devem aver paciencia e h•militad 6v2. maprls, adv ., «després» 5v20, 6ry. maprls de, loe. prep. 4n. meara, adv., 2n6, 6v21, 7fl23, 8,6, 8n1, 8n6. mnnigs, m., «cnemics» 6v2. mgan, m., «cngany» 5no, 6v23. mganar, v. tr., «cnganyar» 7n2, mgane(J pr. ind.) 7n3, mga111ls 6v8, enganassem7n2. (mlJ•trir o tn1J1'erre), v. tr., «cercar», tn1J1'er (3 pr. ind.) 2r6, m1J11ira (3pr. sub.) 2r5. mtmdrt, v. tr., 3n8, mtmim 3n6, mtenertn 3VI2,mtmdtzm (4 pr. sub.) 4r23. (entrar), v. intr., lntran (6 pr. ind.) 5'9, entraren3"9· mtre, prep., passim. mtro, prcp., «fins» passim. Cf. tro. mfJega,f., «cnveja» 2n7.

nrvls, prcp., «cnvers» passim. erg11I, m., «orgull» 2n8, 7n. Cf. 11rgul. (escapar),v. intr., escapara6v4. esuzm, m., «escarru» 3n5. (escopir),v. tr., serl escopidJ'UII.

Escript11ra,f., 2r4. Cf. Script•ra. v. tr., an tscrit J'UI0. (escri1'Te), tsCllsa,f., «excusa» 8no. (tsjorfll,r-se),v. refl., esforcem-nosJVJ· (espandir),v. tr., «expandir», sia espandida2v17.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

JORDI

BRUGUERA

espines,f., 3T9,3VI1. (espirar),v. tr., «infondre», Adam, Dlus aviaftit ... eravia espiraddelseusmt espirit 6v6. espirit, m., «esperit» 1v21, 6v1, 6v¡. (esposar),v. tr., «exposar», esposa2v20. ésser1v21,Is IVI0, é «és» 1vi8, som(o)11 «som» 3flJ, som (¿sem?)11 4n1, s6n Ifll3, ere (3 ipf.) 1v6, era(J ipf.) 6VI7,eren8ry,Jo(J pf.) 2v22,form 7m8, seré3mo, sertb6r,10, sera 2VJ, seran 2v4, sia (3 pr. sub.) 2f116,siam IVI. est, adj., «aquest» 1VI0,3fll. Cf. afUest. estar,v. intr., 7n6, esta8fllS,esllln2n6, estave(Jipf.) 416, esteg(Jpf. ind.) 3v22,est« (J pf. ind.) 5v2. estirs,prep., «llevat de», dtvezl tot son aver epartl'l estirsdos besansq1teli oblidtz.rm

'I'"

jf/1.

et, conj., (davant vocal) «i»passim (pero e entmdre 4vi6, e ab 4fll8). Cf. e. Evangeli 6ry, 7r22, Evangelii 4n6, 5vi6. Cf. Avengeli. tvangeüsta, m., 7n2. exajar,v. tr., «temptar» 6r22, exajetr(J pf. ind.) 6VJ,exaja6v13,6v14, exag(3pr. sub.) 6v5. exammt, adv., «igualment» 7fll7, 8r4, 8V9. (exaudir), v. tr., «escoltar favorablement», ja exaudl él lospregs deisApostols 8v2. exemple,m., 5v22, 6vi. exir, v. intr., 5m2, ix 2v21, ixm 4v20, ex{ 7vi1, exirem 8v20, as'l•ls•J6r21. faits, m., «fets» 7r9. flltfafalimmtz, • m., «fallimcnts», E 'l"als 'l"epeccadsaja omfaitz entroaizí, ne q1tals limentz 5v8. (fa/ir), v. intr., «fallir»,faliran 1VI5. f als, adj., 5n1. falses, adj., 7v2, 8n8, 8m. fam, f., 5v20, 6r2, 67J. fe, f., 4r22, 4v8, 7v20, 8r5, 817. fedelment, adv., 1V18.Cf. fidelment. fedels, adj., «fidcls» 8v22. femna, f., «dona» passim. fer, v. tr., 2r21,far 5r21,fa 1VI0,fem7r4,fan 217,fazie• (3 ipf.) 416,flt~ (J pf.) 3fll5, 4n5, 5v22, 6v8,fld (J pf.) 3v22, 4r2, 4VJ, 6r23,ferm 4r4,faras 6n2,fara 5ry,faran 3r23,faria (J cond.) 6no,faza• (J pr. sub.) 4m2,/azam• 4n4,faz,ams• 5flJ.1,fedis (J ipf. sub.) 6m3,fts (2 imper.) 3n8, afeites 2VI2,afeits srs,aviaftit(J) 6v6, a•ras fait 5n7, ajafaitz (3) 5v8, ajafeit (3) 8r8, ajamftit7n3, aglsfeit(3) 5v21,ésftit 2fJI1, s6nfeites 4v20. ftrmammt, adv., 8m8.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

EL VOCABULARI DE LES «HOMILIES

D'ORGANYA»

39

j,, f., 8fJIO. fiddmmt, adv., 1m1. Cf.fedelmmt. fig,trll, f., 419, 4n3. fil, m., «fdl»passim. fiill, f., «filia» passim. j/Mm, m., «riu• 6n5. fo/, adj., «foil» 4n3, 6fJI6, 7r4. folia, f., «follia» 6'121. far de, loe. prep., «fora de• 2123. (forfer), v. tr., «delinquir», q11eDéu nosparcesq•enostrespecatsfar IJ"efarem 7r4. 1s fomiC1Uions,f., 4v22. fort, adv., 3r,21. fortz, f. pi., «fortes», vmg ll m lesci1'tatzIJ"isón m riba de mar, qui són moltfortz, sí IJl'NSfils d1srel anc no lespogrm pmdre perforu 7v4. foTZll, f., «for~a• 4n9, 4fJio, 4m1, 7flS• fraires,• m., «germans» 3v2. Cf. frares. .frares,m., «gcrmans• 2n8, 2m5, 3121.Cf. fraires. fr-it, m., 3123-

gll/UlrdtJ,m., «guardó», Dhs redra'lls-mbo gadArd62n1. Cf. glUllrdó. gardar, v. tr., «guardar», si·ns oolemgardar de perdicióe de vanitad n116. gart11Z11,, • f., «garantia», lesprofttes nos en porten garenza 7no. (garir),v. tr., «guarir»,garl6u¡, garia (= garria,3 cond.) 7r,21,garls(3 ipf. sub.) 7fll2. gllZllrdó,• m., «guardó», majorgaurdó n'a11rae·l sn regisme3v2. Cf. gadArdó. generació,f., 8'lll9. gens, adv., 5v21, 7r6. gens, f. pi., «gcnts• 3m9, 4,;, 4mo. Cf. gentz. genl, f., 3v22, 7fll6. gmtz, • f. pi., «gcnts» 4n2, 7m8, 8,;, 8n9. Cf. gens. gint, adv., «bé, gcntilment», si om par/ave tan gint co "n angel1v5. gisa, f., «manera, guisa• 3v8, 3fllo. Cf. pisa. de nostrecor3123,gites6n6,gia (3pr. gitar, v. tr., «llan~ar», IJllt Dillbleno la p1'sC11,gitar ind.) 212, gian (6 pr. ind.) 2n, gitave (3 ipf.) 6'lll6. glorúz, f., 1m, 212, 2n2, 6n6. gú,tonia, f., «golafreria», Él lo tanta perglotonia 6"8, Diableexaja Nostre Seinorper glotonia 6fJl3,lo Diable tnnta 0111per glotonia 6v20. gog, m., «goig» 1v23.Cf. goig. goig, m., 3122.Cf. gog. gracia, f., 412, 4r4, 4123. gran, adj., 31122,4r4, Sfll7, 6n9, 6r22, 7r4, 7'VI9, 7v21.

Gregorisn3.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

JORDI BRUGUERA

guisa, f., 3v18. Cf. gisa. ho, pron., 3120. hom, m., «home• 2f111.Cf. om, m., «home•. homelia,f., «homilia», aix{ o trobam en la homeliadt stnt Grtgori5r23. homicidis,m., 4v22. hora, f., 3m2. h"militad, f., 6122, 6VJ. h"mor, m., «líquid animal o vegetal», Aq"tla sement'i"t cadegsobrela pedra efo seca, ptr zo carno·iavía h"mor 3r6, ven Diablee la to/ delcorptr zo qar no 4 h•mor decantad en si 3'7· i, pron., «hi» passim. imagt, f., «imatge•, Adam, 'i"t Dé"s avía ftit al se" semblante a la s"a image6"6. in, prep. «en•,porta'I in Mont O/iet6n4. Forma esporadica de preposici6 llatina in. Cf. en. infern, m., 2n, 2n2, 5v2, 6r21.

ira, f., 2vi5. /srel, «Israel» 7v4. ivaz, adv., «rapidament•, E la bonavent"ra dessosmozpresaivaz perla torbadeisvans pmsamentz del seg/e4vi. ja, adv., passim. }amis, adv., «jamai» Ifll4, 6121. jej,mi, m., «dejuni» 5v5. Cf. dejuni. Jericó 3VI6. Jherusalem3v6, 3v9, 4n7, 6no, 7v2.

]hes" Crist,passim. jo, pron., passim. Jorda, 6n5. j"de"s, m., «jueus» 7v2, 8n8, 8120, 8m, 8v3. j11dici(dia del), 2f13,715,7no. j"st, adj., 6v5. fasta, prep., «al costat de»,Aq"estcegertj"staprobde]tricó 3m6. No figura al DCVB en aquesta accepci6. 16 fatgament, m., «judici» 5n1.

la, art., passim; contraccions: /'amor 1v19, /'asmosna218; no contraccions: la amor 213,la Ascmsió 8v5. la, pron., passim. ladonc,adv., «llavors»,/adoncla maredeupregar8n4. El DCVB enregistra només /ladones.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

EL VOCABULARI DE LES «HOMILIES

o'oRGANYÁ•

úulronici, m., «lladronici» sn1. Wntz, adv., calla dins», anc aizo no·l ne garí q•t·l Diable no·l temllls e no l'mgantls ltlintz enparadls 6v8. El DCVB té Úllns,que rcmet a llains, el qual no apareixa l'indret corrcsponcnt. /aires,• m., «lladres• 5r9. (útnctjar), v. tr., «llanccjar, ferir amb la llan~a•, serl Úlnctjad3fll1. ÚUldors, • f., «llaors, lloances•,/erm gransgraciesegrans ill•dors a Nostre Seinor4r4. leges,adj., «lletgcs•, legesparaldes 7n. leng,,ts, f., «llcngücs» 21J4. les, art., passim. (/eXllr), v. tr., «deixar», /ex (J pr. ind.) 2f111,ÚUll (3 pr. ind.) 5'9, lexen3VJ,lexa 6r22, lexei--(J pf.) 6r23, leXIU(J ipf. sub.) 6f114. ú, pron., passi,n. (úar), v. tr., «lligar», serl lillll" 3m1. lo, art.,passim; contraccions: co·/1'U6,dd,passim, t·l (m d) 2flJ, 3r6, 3v2, 3v4, 6no, 6ns, 818,e·/(ee/) 4n, 6v6, Mil,lfl't•l4r6,5m7,al,passim,per41tt·l6r21;l'Evangdi S'3, tan 7n5, /'aposto/7r22. /o, pron., passim; contracció: a negít no té prod, sin6 ad tllJ"ds'l"Í l'ozm If19. loe, m., «lloc» 2fJJ, 2r,4, 2vs. los, art., passim; contraccions: t·ls (en els)2m7, t·ls (e els)2r,22, Jfll2, 4"5, Sf/7,tntrt·ls 3'9, lfl't•ls3VJ,als 3"9, sobrt·ls4n. los, pron. acus., passim. los, pron. dat., passim; Dhu redra'/ls-mbo glUÚlrdó2n1. blrs, adj., pmsm de Útrsrif1ttZts t no segtxm ÚI para•Úl de Déu 3no. ma, f., 4n. macip,m., «noi» 2fll0, 2f111,2m2, 2m3. 11U1Cipta, f., «noicsa, infantesa• 2f/12.El DCVB enregistra el moten la forma mancipta, amb l'únic cxcmplc de les Homilits. 1'Ulestres, m., «mestrcs• 2v23. 11'11lis6, f., «casa• sno. majem,mt, adv., «majorment•, gardar-nosdtfJtm majmnmt de tnntació dt Diable 6fJ23.No cnrcgistrat al DCVB. mlljor, adj., 3r,2. mal, m., passim. adj., passi,n; adv., cels'l"i tslltn mal 2n6. Cf. mals. 11UU, mala•lll, adj., «malalta• 817. 1111lkza, • f., «malesa, maldat• 6fJ21. 1llllls, • adj., «dolcnt», comIs Diablemals t arditz 6n9. Forma residual del nomina ti u llatí; no enrcgistrada al DCVB. Cf. mal. 111a1U1mtnt,m., 4123.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

42

JORDI BRUGUERA

(manar), v. tr., manda* 5v6, manavm 4n9, mandavm• 4VJ, mana 7r6. mare, f., 819, 8rt4. mas, adv., «més» H118,219, JfJI, 3V20,4'7, 4"3, 4v4, 4'06. Cf. mis. mas, conj., «pero» I'IJ7,2121,3n2, 4n8, 5122,6fll8, 7'1JC), 8122,8m:6;«sinó» 2r20, 4flI9, 5v22, 6ry, 6n 3, 7r6. Mate" 7122. mei11scredmts, adj., «mcnyscreicnts, incrcduls», per atJlltstafemna dt'IJtmentmdrt les gmtz IJ"i erenmtinscrtdmts 813. (mtinsprtdar),v. tr., «menysprcar», meinspredm3n1. meitad, f., 4'1J19. memoria,f., 4'1JIJ. (menar), v. tr., «conduir», significalopoble1J11i a11sdetave11immtdefhtsu Cristmmava Diablt a mort 7'08. mmazadors,adj., «amena~adors», ll 110esta'lJe per los mmazadors·IJ"i·ltJOlianfercalar 4r6. (menazar),v. tr., «amena~ar», manaza'lJtnJ'IJl9,mtnafll'IJtn4'7, mmazavm 4n2. mmestirs,m., «ministeris», dt'lJnnatmdrt a SancteEcllsia,a odir nostresmmtstirs 713. mmgar, v. tr., «menjar» 6'1JC), 6v20, menga5v20, mmgarm 2v22, manga(2 imper.) 6,s. La darrera forma d'imperatiu és un arcaisme rar en catala antic. •7 merce,f., «misericordia», passim. més, adv., 218, 3v20, 4VJ, 6v21. Cf. mas. mtster, m., «misteri», A vós Is donad a conoxerlo mesterdel regismede Dh 3120. (metre),v. tr., «posar», met 3n4, s6n mtsses4v21. mells,adj., 6n7. mi, pron., passim. mia, adj., «meva» 812. mica, adv., «mica, gens», No dix mica ab la meitad del cor, mas ab tot lo cor 4m9. miraclt, m., J'IJl5,4r4. misericordia,f., 4n5, 4v4, 4fll1, 5v11,8121,8v19. mistricordi6s,adj., 8v2, 8VJ. molt, adv., 6r20, 7v21. molts, adj., 5r6. m6n, m., 1v6, 4v23, 6n 5, 6r20, 6vi 5. monge,m., «monJo» 5r23. mo11t,m., 6n5. M 0111Olitt 6rt4. monzonges,f., «mentides» 4v23, monfongts 7n. morir, v. intr., 5m, mor (J pr. ind.) 618. mort, f., 4'9, 4n1, 7'1JC)• mort (participi de matar), aja mort (3 pf. sub.) 5,5. morta, adj., 7fJl5.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ELvocABULARI mostrar, v. tr.,

DE LES «HOMIUES

o'oRGANYA»

43

mostra 6tJ.2,mostra 6n, e mostrad 6n6. (mo11rt),v. tr., mo11.2n7. moz (=¿motz?), m., «mots» 4m. 1t14,

nt, pron., passim. nt, conj., «ni» passim. Cf. ni. neg,í, adj., «cap• 1m1, 3n5, 5r6, 6v4. neg{t,pron., «ningú• Ifl9, 7n1. ni, conj., 1r,23,2n3, 2n5, 5n7, 6n3, 6f/S, 6fll7, 6VI8. Cf. ne. nimt, pron., «no res•, Toleslescosesdel stglt s6n vanillllSt cadm t tomen e·nimt 1m4, conoxenlllJlltsl seg/e'l"e Is nimt .2v¡, mollescoses'l"e m macipeaa/tites Is nimt 2fllJ.

no, adv., passim. Cf. non. no-fe,f., «manca de fe», m ceguzdepecadt d'avoltza t dt no-ft 4no, quell nos tragade tmebresde mort t de no-fe 4n1. 110111, m.,

IfJI9, 7f/S• (nommar), v. tr., nomm4 7fJ2.o. non, adv., «no• 2n5, 513.Cf. no. n6s, pron., passim. nos, pron., passim; si-nsIVIS,e·ns4n2, q1ú·ns4n4. nostrt, nostra, adj., passim. nMil,adj., «cap• 8n3. Cf. nlll. 1111it,f., «nit» 4n1, 5fl.20,6n. ntd, adj., «cap• 2n7, 8,8. Cf. nuil. """'' adj., «cap• H118,1fl2.o,2'9, 2n7. Cf. nu.lla. nlllúl, adj., «cap• 2n4, 3m. Cf. n"'4.

o, pron., «ho» passim. Cf. ho. o, conj., passim. o, interj., 3v.20,7fll4, 7v.23. obúuions, f., 4"7· (oblidar),v. intr., «anar-sc'n de la memoria», dt'Vezítot son avert partí'/, estirsdos besans lf"t li oblid4rm 5m. obra, f., passim. obs, m., «necessitat•, obs afJtm a saberque Is caritad 1vi6. ocels,m., «ocells» 2v22. Cf. a,a,els. oficis, m., «funcions sagrades» 4"7 · ollr11,111ar, m., «ultramar», si ana 11ptr les teresd'oltramar7vi. om, m., «home» passim. Cf. hom. 0111, pron., «hom• passim. on, conj., «com més ... • él, on mas li mtnllfaven, ll mas cridave417.18

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

44

JORDI BRUGUERA

on, pron. rcl., élacaptave'stot zo d'on vtvie 3m7, i laxa lln trallcon éntranlos/aires519. onranza, f., «honrament» 219, 2no. oracions,f., passim. oreeza,* f., «brutícia», fO Is senesafJartz4e senesadlllterie senesescarne senesneguna oreeza3n5, aix{farem .fr,tit en pacienciasenesnlllla oreezaJ'VI. pa, m., 6,s, 617, 6r8, 619, 6f114. paciencia,f., 3n3, 6VJ. pad, f., «pau» 2,s, 2r6. Forma no enrcgistrada al DCVB. paga, adj., 8n8, 8v6. palllz, * m., «palau» 8fJ2.1. paor, f., «por» 2r23. parad{s, m., I'VI, 1v23, 2n, 2n2, 6v¡, 6"8, 6v9.

parallla, f., passim. (parcir),v. tr., «perdonar», parceSIJlle (3 pr. sub.) 773. (parltlr),v. intr., par/ave (3 ipf.) 1v5, ag parlat 8'V12. part, f., De la una part conoxeme de l'a/.traprophetams2v6. (partir), v. tr., «dividir», partí 5'VI. (partir-se),v. refl., «apartar-se», de totz sospecadzsi de" ompartir 5r4, can él separt de pecad 8fll7. pas, adv. neg., A izo dix IJ"enoperdo,uzriaDéllspas lopecadad om 'l"e aja altrlli ar,er 5120.

(passar),v. intr., pasave (3 ipf.) Jfll7. Passió,f., J'Vl3, 4n7, 7V1, 8f15. pa11c, * adj., «poc», pauc li valsa penitencia5r6, Paucprod /i té aquelapenitencia 5n2. Paul «Pau» 2n4, 2123. (pa14sar),v. tr., «posar», avia pausatr 6v¡. pecad, m., 4no, 4r21, 5r20, 8~, 8n3, 8n6, 8fll6, 8v17, 8v18. Cf. pecadz,pecats,pecatz, peccad,peccads. pecador,adj., 4r9, 6fl5, 8'V11.Cf. peccador. pecadz,* m., 5r4. Cf. pecad,pecats,pecatz, peccad,peccads. pecats, m., 3v3, 7r4. Cf. pecad,pecatk, pecatz,peccad,peccads. pecatz,* m., 5r5. Cf. pecad,pecats,peccad,peccads. peccad,m., 5v21. Cf. pecad,pecatk, pecats,pecatz,peccads. peccador,adj., 8m5. Cf. pecador. peccads,m., 5"8, 5v23. Cf. pecad,pecadz,pecats,pecatz,peccad. pedra, f., 3r5, 6,s, 6f114. peds, m., «peus» 6n7, 6VI6. Forma no enrcgistrada al DCVB. pena, f., 2n, 5"3, 5m7. pendre,v. tr., 4n7,pren (3pr. ind.) 5r4,pres(3pf. ind.) 8n9,prt1Ul(3pr. sub.) 4'1XJ,prenam (4 pr. sub.) 3"3, presa 4v1, aprts 5no, ac prtsa 8m4, serépres JfllI.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

EL VOCABULARI DE LES «HOMILIES

D'ORGANYÁ»

45

pmetmcia, f., sn1. Cf. penitencia,pmtmcia. pmitmcia, f., 3"3, srs, sr6, 5n2, 5v22, 8fll4, 8fll7. Cf. pmetmcia, pmtencia. pmsa, f., «pensamcnt», ab tot wstre cor e ab tota 'lJOstra pmsa 4m9. pmsammtz, m. pi., 313,4n3, 4m, 4"5, 4fll2. (pensar), v. tr., pmssa (3 pr. ind.) 2mo, pmsm 3no, són pmsades 4v20. pmttncia., f., 2n3. Cf. pmetmcia, penitencia. per, prep., passim. ptr aizo,loe. conj., IfJ22,4m1, 5n, 5"3, 5flll. per aizo qar, loe. conj., «perque» jfll8, 5v23, 6VJ, 6v12. per aizo l[llt, loe. conj., «a fi que» 5"7. perdició, f., 1f116. (perdonar),v. tr., perdonaria (3 cond.) 5n9, ésperdonad 8m8. perdrt, v. tr., 1v23,lsserperd1d 5v2. paftita, adj., «perfecta• 2.n5, 2122, 2.f/8. peridors, adj. f. pi., «moridores», ptr lescosesptridors no V1'lamslo gog del dMrable paradls perdre 1v22.. (perir), v. intr., «deixar d'existir», toles allres cosestempora/sptriran 1v2.2. perj,tris, m., 4fl23. perpetlUÚ,adj., Dhs redra'lls-mbo gadardópnpel1'lll a . C. dobles2n1. perlfl't, conj. causal, 5m6, sv21, 7'111, 7v20; conj. consecutiva, «talmcnt que» 6r22; conj. final, 5v12.,6121,8no. perq•e qar, loe. conj., «perque» MIS, 7v22. Cf. ptrfllt q•ar. perlJllt IJIUlT,loe. conj., «perque» 4'1119Cf. ptrlJl't qar.

f., 2.122. persona, f., 7fl22.

pmtC1'CÍÓ,

per zo, loe. conj., «per aixo• 1m2, 1m5, Ifll9, 2r8, 2n4, 2m6, 4n4, 4v4, 5n3, 817. per zo car, loe. conj., cperque» 3,s, 3'7. per zo 'fl't, loe. conj., ca fi que» 3"3, 4122, 5v21,5v23, 7v2, 7fll2, 8no, 8m, 8VJ. Písto/4, f., «Epístola• 2.n4, 2.f/1. (plader o plller), v. intr., cplaurc», platz (3 pr. ind.) 3n8. plader, m., «placr», cd IJl'Í dóna almosna.,a ssonproxmefa bl, e a Dé• pladtr e amor e on2.no. ra11ZA pUnier, v. intr., «planyer», Tor,uu/J{)()s a mi de tot 'lJOStre cor,m jefani e m oracionse en plorar t m planitr t m trmur 'lJOstres cors 5!16. plorar, v. intr., 5!15· poble, m., 7v8, 8,s, 8'06. (poder), v. tr., pod (3 pr. ind.) 5121,podan 6v4, podetz 6n9, pogrm 7"4, p1'sca(3 pr. sub.) 3123,pUllm (4 pr. sub.) 5fll2,p•scam (4 pr. sub.) 8v2.1,pogés (3 ipf. sub.) 6m9, pogra (3 ipf. sub.) 6r21. poder, m., 5fll9, 6no, 6fll7, 6fll9, 8n1, 8m4. poderos, adj., 3n7, 3fl23,7fll3.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

JORDI

BRUGUERA

pom, m., «fruit», Él lo ttmta per glotonia, 411a11 liflt mengarlo pom deparad{s 6t19. portar, v. tr., 3v4, porl/1.(J pr. ind.) 4r8, porten 7n.o, p6rtan 4n.3,porta 6n.o, siamporlll.dsI VI. (posar), v. tr., posa 4n, pos (3 pr. sub.) 8f15. poxeule,• m., «prec, instancia»,per lopoxade 4ue·lceglifazit de mercea clamar41'5·Cf. puxoule,puxular. Un cop ja en premsa el mcu estudi Elvocablllaridelts«Homilits d'Organya»i tls se11s possiblesoccitanismes,amb el que hi comentava sobre el mot poxeule i les altres formes de la mateixa familia (p. 261), Francesc de B. Moll publicava el seu treball Commtaris no11sa un mot ve/Ja la «MisceHania Aramon i Serra», IV, Barcelona, 1984,pp. 149-153,on fa una nova proposta per a la solució etimológica del mot en qüestió. Pren en consideració, com a base de poxntle, el verb llatí POSCERE, tal com ja suposava J. Coromines (Homilits, p. 148, n. 41), tot i que no el cita. Amb tot, a diferencia de Coromines, que d6na Posc1s1us com a etim de poxeule, Moll hi proposa el substantiu "'rosc1suLUM. Substantius llatins així, amb el sufix -BULUM aplicat a radicals verbals (PATERE-PATIBULUM, PROSTARE-PROSTIBULUM, STARE-STABULUM), podien indicar el lloc de l'acció del vcrb, pero fins i tot l'instrument de l'acció (VENABULUM). Tractant-se d'accions immaterials, podien arribar a significar lamateixa acció. Fóra el cas de POSCIBULUM «petició», que s'hauria pogut conservar en catala i occita, malgrat la improductivitat del llatí classic POSCERE en les llengües romaniques. L'explicació de F. de B. Moll, molt suggestiva, no exclou la possible relaci6 del nostre poxeuleamb el ja conegut occita p11xnd.Vid. també DECLC, VI, p. 639, s.v. poixtfJOI. prtci6s, adj., 3m5, 7n7. prtdicació, f., 3n.. predicar, v. tr., lVJ. pregar,v. tr., 815,prlgan (6 pr. ind.) 8v8,pregavt (3 ipf.) 3v21,pregava(J ipf.) 8r4,pregavm 8f19,pregarm 8122,prtguem (4 pr. sub.) 4121,pregasen8121. pregs, m., «precs» 4v6, 8v2. preveres,m., 8mo, 8m3. primer, adj., 4n.8, 6fl5, 6m3, 8m7. primeramenl, adv., 3n5, 4v20, 5n6. prob de,loe. prep., «prop de» 2v22, 3m6. prod, m., «profit» I'lJ7, lfl9, 1VI1,¿Qua/prod ti ad om... ? 5r8, ¿Qua/prod Is ad om... ? 5no, Paucprod li ti aquelapenitencia 5n2. profeta, f., 2r4, JVIO,7no. (profetar),v. intr. i tr., De la unapart conoxemt de/'altraprophetams;zo és411econoxem aq11esl stgle4ue Is nitnt, tmperoprohfil/1.mlo regismedt Dlu 2'lJ7.El DCVB enregistra erroniament la forma prohfitam s.v. profitar «aprofitar». Evidentment s'ha de tractar d'una forma de prophetar,ja erronia a les mateixes Homilies pervulgarisme popular, com ja remarca Coromines.•9 Ho exigei~ el paraHelisme de

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

JORDIBRUGUERA

radó,f., «raó», aurnn a redreradóal dia dtlj,ldici 71'5,719. La -d-de radóés un darrcr vestigi del grup -n- de RATIONEM. Semblanbncnt, la -d- de ved/, redebre,redebria, del grup -ci-. No es tracta de cap cas d'ultracorrecció, com suposa el DCVB. 10 (raubar),v. tr., «robar», rauben:•on miran los/airese raubenlo castelela maisó519.No enregistrat al DCVB. re, f., «cosa•, acusa ti u: 2r8, 6r9, 6n4; datiu: 2n7. Cf. ren, res. redebre,v. tr., «rebre• 7n7, rtdtbria (J cond.) 5n7, rezebam""(4 pr. sub.) 3n1. redre,v. tr., «restituir, tomar» 6v2, ret(J pr. ind.) 2n6, red(J pr. ind.) 5120,redrti.2no. regisme,m., «regne, reialme• 2v¡, 3no, 3v2, 6'1J19. rnnedi, m., «remei» 2n2. ren, f., «cosa•, acusatiu: 5n6. Cf. re, res. rmdre, v. tr., «tomar» 5r22, ren (J pr. ind.) 5n1. res, f., «cosa•, nominatiu: 1v20, 219; acusatiu: 1m8: Cf. re, rm. (respondre),v. tr., respos(J pf.) 6r6. Ressurecció,f., 3'1JI3,Resurecció7n7, 8f15. (ressuscitar),v. tr., resuscitara3m2. (retenir),v. tr., retén(3 pr. ind.) 3n3, reté(J pr. ind.) 5r6, retingams3122. riba de, loe. prcp., «al costat de, a la vora de•, vmg ll m lesciutatz q•i són m riba de mar 7"3· rics, adj., 3r9. riquezes,f., 3no. romtries,f., 4'07. sa, adj. poss., passim. saber,v. tr., n116,8n4, 8m3, sab2v11,sabras6m1, sapiatz*(5 imper.) 2r8, 2n2, 4r8, sapiats 2n2. saber,m., 2fJ5. Salamó 1'1J12. salvammt, m., nr¡, 2n3, 8r5. salvar, v. tr., 5'1J18. sancta, adj., 2r4, 4'1JI7,7'1J15,8r4, 8v8, sane/e713.21 sanitat, f., «salut• 4m3. sapi, adj., «savi» 1v6, Ifll2. savieza, f., 7v21. Scriptura,f., 4'1J17.Cf. Escriptura. se, pron., pass,m. seca,adj. 3,s. sede, m., «segle» 2n. Cf. seg/e. ~. segir,v. tr., «seguir» 2r21, segex(J pr. ind.) 1vu, segexen3no, segí413,segiranIfll5, segi-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

U. \'OCABULARI

1

DE LES «HOMIUES D ORGANYÁ»

47

la citació precedent de sant Pau (/ Cor 13,9), no interpretada exactament, d'altra banda, per l'autor de les Homilies.El text paulí vol dir: «Coneixem m part i profetitzem m part», ésa dir, parcialment, imperfectament. Les Homilits interpreten I' expressió de la Vulgata llatina («Exparte enim cognoscimus, et exparte prophetamus. Cum autem venerit quod perfectum est, evacuabitur quod ex p1trtecst.•) com una locució distributiva. Pero conserva el paraHelisme. (prometse),v. tr. prometia (J ipf.) 6fll8, apromes 8fJ21. propbtcies, f., 2fJ2. propiammt,adv., 717. Cf. propriament. proprulmmt, adv., If/17. Cf. propiammt. JITOfNlr, V. tr., 8T21. proxme, m., cproisme» 2no, 5n6. (/,•far), v. tr., serép11gad3fll1. p,u, adv., «més» 1fJ6, 1m9, 1fJ2.o,3r20, 6n5. p11x,adv., «després» 4t121. p11XO.Je,• m., cprcc, instancia», entroa Nostre Sei11ornepre1lllmerctperlo p11xo•lede les oracionse de les bones obres4"9· Cf. poxnlt, puxldar. pllXIIÚlr,• «pregar instantment», nós mas dmnn plalllar Nostre Stinor 4v6, aix{ com ac mm:J al ce1IJIIÍpnxeltl a forza d,IZIJl'des gens iJIIÍ·lmanavm calar 4fllo. Cf. poxade, puollle.

IJll.r,conj., passim. Cf. car. IJ"al, pron. rel., passim. tput/, adj. intcrr., «quin» 518,5no. f1Uds'l"e, adj., «qualssevol» 5v8. lflUln,adv ., passim. Cf. un. q11andeles tpUln,adv., «quant», correlatiu a un t1tntimplícit, dtlsgranspecats1Jueft111, fo/es par/lides IJlledezim, llMrema redreradó al dia deljlldici 7r4. tpU1nt,adj., «tot allo que», IJllllntom ane IJllllntdiz nefa en estseg/etot ésvanitad n110, IJ1'1lnt'l"e ajamftit entro aic{, ara nos en dtfJeme,nendar7n3. IJl'llrmtena, f., ~aresma» 7n, 7n4. Cf. Quaresma. Qllllrtsma, f., 5"9· Cf. IJllllrmttna. pron. rel., subjecte: 1tJ2.o,2.n9, 2120, 2f112,2m4, 3v¡, 3mo, 4v20, 5120,6v17; 1J11e, complement: 2m2, 2fll3, 3"3, Jfll3, 3fll4, 3fll5,4r6, 5r5, 5vu, 6v6, 7,s, 7n2., 7vi, 7'116,7v¡, 818, 8n6, 8v21. IJl'e,pron. intcrr., 1m6, 3n6, 3fl23,416, 7r2.2. lfl'e, conj.,passim; consecutiva, «talmcnt que» 5tJ2.o,6v21,8121,8v20; final o causal: y.u, 6n2, 6m.7, 7n6, 7n7. (q•erre),v. tr., «cercar, demanar, volcr», quer(3pr. ind.) 2.n9 («cerca•), '!"tria (3 ipf.) 3fl23(cvolia»), IJUis(3 pf.) 4no («dcmana»). 'f"Í, pron. rcl., m. i f., passim; complement: 7v8.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

EL VOCABULARI DE LES «HOMIUES

D'ORGANYA»

49

rian 2TJ, segesq•t(J pr. sub.) 2r6, segescam4r23. seg/e,m., passim. Cf. secle. segona,adj., 8n8. Stgllrammt,adv., «amb seguretat», 'l"e segllrammtpllscamvenir al se" celestialpalaz 8fl20.

sein, m., «campana», aitant com lo sein 'l"i sona 1fJ8. séiner,m., «senyor» (cas recte) passim. Cf. seinor,smniors. seinor, m., «senyor» (cas oblic) passim. Cf. séiner,smniors. snnbútnt, m., «exemple, parabola» 2fl20, «semblan~a• 6'06. snnmt, f., «llavor» 2v21, 2v22, 2v23, 312, 3'5, 318, 3n2. snninador, m., «sembrador» 2v23. snninar, v. tr., «sembrar» 2r,21, semmava (J ipf.) 2v21. sempre,adv., «sempre» 1v21, 8n3; «a l'acte, tot seguit» 412, 4120, 8'lJI4, 8v18. senes,prep., «sense» passim. smniors, m., «senyors» (cas recte) 1v4. Cf. séiner,stinor. smt, adj., «sant» 2n4, 2n3, 3n, 4n6, 5n8, 5123, 5'lJI6, 6v¡, 7r21. 11 smta, adj., «santa» 5"9, 6no, 712, 7n4. snvir, v. tr., 6n8. snt, adj., passim. si, pron., passim. si, conj., passim. sí, adv. cxpletiu: 2r23, Jfll5, 5r4, 5r21, 5v20, 613, 7r23, 7v23; consecutiu: sí que «talment que» 6r21, 7"4· Sidon, 7'06, 7v¡.

signij,Cllnza,f., 8fJl5. (significar),v. tr., significa7v6. sinó, conj., If19. so, adj., «son» 7v5. Cf. som, son. sobre,prep., passim. sofrir,v. tr., 6v2, soferí5m8; «aguantar», los teusangelsti so/erane no·tfaras mal 6n2. soÚl,adj., 7v20. so/ammt, adv., 2120, 6r¡, 6n8. som, adj., «son» 6'lll.7, 6fll9. Cf. so, son. son, adj., 2no, 4fll, 5r4, 5'5, 5,8, SVI, 6'lJI9, 7n3, 8r5. Cf. so, som. (sonar), v. intr., sona 1v8. s,uz, adj., «scva• passim. s•perbia, f., 7n. s11s,prep., «sobre», posa'/ sus e·/ temple6no. ,,,,.

tals, pron., 7n.2. tan, adv ., If/5.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

JORDI BRUGUERA

50

(tancar), v. tr., tanca 5r8. tant, adv., 6r22, 6v11. te, pron., passim. (témer),v. tr., tem (J pr. ind.) 2r21. temple,m., 6no, 6VI5. temporals,adj., totes al.trescosestemporalsperiran 1v12. temps, m. pi., 4fll4. temtació, f., 6v2 3. ttmtar, v. tr., 6,4, temta 6"5, ttmtaras 6n3, ltmlas (3 ipf. sub.) 6v8. tenebres,f., 4'9, 4n1, 4121. (ttnir), v. tr., ti If/9, 1v11, lenrie (3 cond.) I'UJ. tera, f., «terra» 3n3, 3v6, 3VI7, 6n5, 6VI6, 7r7, 7r13, 7v1, 7v11, 7vi3. Cf. terra. termal, adj., «terrenal» 3n1, 618. terra, f., 7v3, 7VI0, 7VI1, 7VI7. Cf. tera. terza, pron., «tercera» 8120. terzer,adj., 3VI1. teu, adj., 5n6, 6n2, 6n4. ti, pron., «té», los teusangtls ti so/erane no·tfaras mal.6n1. Forma rara en catala antic del pronom atonde segona persona, te, que apareix en alguns documents més arcaics alhora amb formes mi, si, tant amb preposició com sense. Aqucst vocalisme en i es dóna també a vegades en occita antic en concurrencia amb el vocalisme en e. La coincidencia, pero, no justificaría de considerar el nostre cas un occitanisme, ates que en el mateix occita el fcnomen pot representar un tractament específic del pronom en posició inaccentuada i que les mateixes alternances ambles formes en e que s'hi donen es poden atribuir a capricis de la tradició manuscrita. 2 J

Tirus, 7v6. to/re, v. tr., «llevar, treure» 6VI9, to/ 317, to/en 312, tola (3 pr. sub.) 175. to/ta, f., «exacció injusta», Per to/ta o perfals jutgament 5n1. ton, adj., 5n6, 5n7. torba, f., «torbació», Perla lorba deis vans pensamentz del seg/e4m. tornar,v. intr., 5v9, toma (3 pr. ind.) 5r1, tomen (6 pr. ind.) 1m4, torna 6r23,tornen(6 pr. sub.) 6r5, tomad (5 imper.) 4m8. tot, adj., passim. totz, adj., «tots» 4VI4, 5r4, 6v4, 7r9, 8vio. (tradir), v. tr., «trair», serétradid 3v10. trauc, m., «forat», ¿Qua/.prod té ad om, zo dit, qui ben tanca sa casao son castele i laxa un trauc... ? 5r9. trastot, adv., «tot en absolut», Sliner trastotpoderós 3n7, 3v23, 7m3. (trebalar-se),v. refl., «fatigar-se, esfor~ar-se», aitant comlo seinqui sonae·strebala1v8, IJ"Í mas setreba/aradts afarsdeDéu entst seg/emajo,gazardón'aurae-/seuregisme3VI.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

EL VOCABULARI DE LES «HOMILIES

D'ORGANYÁ»

lrebals,m., «penes, treballs» 5VI7. trmcar, v. tr., 5v6. trer, v. tr., 5m8, traga (3 pr. sub.) 4n1. tres, adj., 6v12, 8n7. tribulacions,f., 7'UJ. tro, conj., «fms» 8v12. Cf. entro. (trobar), v. tr., trobam (4 pr. ind.) 5r22, troba 4n8, trobarem4n5. tu, pron., passim. 11,it,pron., «tots», en aq1'tl loe cessaranles lmgues de 11,it2v4. 11/s,m., «ulls» 4n. 11manita.d,f., «humanitat- 7v23. 1111, "na, art., passim. 11n411a, adv., «mai», ctls qui la segiranja unqua no·ifaliran 1v15. 11rg,tl,m., «orgull» 2m6. Cf. ergul. 11s,pron., 6v21. Cf. vos. (valer), v. intr., val 5r6. vanagloria, f., 6vio, 6fJI4, 6v20. vanitad, f., I'ZJIO, 1'1JI6,vanitats 1vi4, 1v23. vans, adj., 4'1JI,4"5· (vedar), v. tr., avía vedad (3) 6t19. vedl, m., cveí», ,,,; ad'aictls'l"i cúidan enganarson ved{et enganesi elex7n3. No enregistrat al DCVB.2-t vegada, f., 4n8, 8n7. veg{l.ies,f., cvigílies, dejunis» 4'UJ. Cf. vig{lies. (venur), v. tr., vmceg (J pf. ind.) 6v12. vmir, v. intr., 2fJ14,3v¡, ven (3 pr. ind.) 3r6, venia (J ipf.) 4n6, veng (3 pf. ind.) 673, 7r¡, vmra 7n6, vinga (J pr. sub.) 8ry. vml1'ra, f., «felicitat, bencdicció» 4fll. ver, adj., 2vx5, 4vx3, 6n, 6n, 673. Verge, f., 1v2, 3v21, 7vx4. vergonia, f., «vergonya• 2vi3.

ventad, f., 2T2I, 6r¡. vert11d,f., «virtut» 4'5, 4n2. vez,er,•v. tr., «veure» 4no, vi12 1 (J pf. ind.) 4r2, videren3v14, veja (1 pr. sub.) 3v23,ag vist 4n. via, f., «camí» 2v22. vida, f., 4vi4. vig{úts, f., cvigílies, dejunis» 5vio. Cf. vegz1ies. vil, adj., 2f114.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

JORDI BRUGUERA

(viure), v. intr., viu 6r¡, vevie (3 ipf.) 3VI7. (voler),v. tr., vols 5n5, vol 1v4, volem 1'1J16, volia (3 ipf.) 6r20, volian 4r7, volg (3 pf. ind.) 5VI8,vulams (4 pr. sub.) 1v23, vo/gls (3 ipf. sub.) 6r.21. volontad, f., 7n, 7n. Cf. voluntad. voluntad, f., 2n9, 4n1. Cf. volontad. vós, pron., passim. vos, pron., passim. Cf. 1ts. voslre, voslra, adj., passim. ydoks, f., «ídols» 7'Vl8. za, art. «salat», crezegque de sola za para1tlade Noslre Seinorgaria safila 7v20.26 zeles, adj., «aquelles» 5'Vl2, 8v20. Cf. aizda, aq1tela,ce/, adj. zo, pron., «a~o, aixo» passim. Cf. fO. En aquest vocabulari, netament eclesial i de nivell culte, podem distingir el, camps semantics següents: Bíblia, especialment Evangelis: Adam, angel, aposto/, Ascensió, avenimmt, Crist, cristia,crod,David, demoni,Deus, diablt, diciples,Escriplura,Evangtli, t'llange /isla, exajar, lsrel,Jericó,Jherusalem,]hesu Crist,]ortúl, julÍtlls, judici, Mate11,Mont O/iet,paga, Passió,Paul, Pistola,predicació,profeta,profetar,prophecies,regisme,Ressu"ecció, ressuscitar,Salamó, Seinor, Sidon, temple,lemlar, Tirus, Verge. Doctrina: anima, cel,celtstial,divinitat,fe, gloria,gracia,i,ifern,judici,mmestirs, merct, mester,miracle,misericordia,misericordiós,no-fe,parad{s,penes (de l'infcm), perdició,perd1tt(en infern), regisme,salvament, salvar. Moral: abstinencia,abstinent, ad1tlteri,alumenament,a/moina, avarea, awlaa, bl, caritad,carn,carnals(desigs), cast,cobttza, cogitacions(males), confessió,de},tnllr, dtjuni, descreents,desigs(carnals), desirers(camals), ergul,fedels,farnicacions,glotonia, humilitad, ira, meinscredents,pacimcia, parcir, pecador,pecad,penitencia,perdonar, perjuris,predicar,sancta, sent, strtJir,suptrbia, tenebres(de mort, de pecat), va1lllgloria, vanitad, vertud. Culte i pietat: adorar, do, homelia,oblacions,oficis,oracions,pregs,pregar,q•artntena, quaresma,vegí/.ies, ydoles. · Gent d'Església: Agost{, doctors,Gregori,monge,preveres.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

NOTES

Aquest treball, amb el títol El wc"""'4ri d.tles«Homilitsd'Orga,rytl•i elsse11s possibltsoccita11ismes, ha-

1

vía de formar un sol cos ambla comunicació que vaig presentar al XVlle Congrés Internacional de Lingüística i Filologia Romaniques d' Ais de Proven~a (29 agost - 3 setembre 1983).Pero, com que ultrapassava els Hmit.s prescrits, fou aconsellable de desglossar-ne la comunicació presentada amb el tftol Les

i ds snu possibks o«ita11ismts,in «Linguistique descriptive: phonétique, morpho•Homilin d'Or1a11.1tl• logie et lexiquc. Actes du XVllcme Congres ... •, vol. 111,Aix-cn-Provence, 1985,pp. 153-161. Tots dos ttcballs vénen a afegir-sc a la bibliografia sobre les Homilies:J. Miret i Sans, El mh a11tigtext lituari calllU, «RBC•, IV, 1904, pp. J0-47 i .215-220,rcproduit pel mateix autor in Antics doc11ments dt lleng,u, C4IIÚllllll i Rn,n¡mssió dt les Homiliesd'Organytl,Barcelona, 1915;Antoni Gricra, Les Homiliesd'Org1111ytl, «Vida cristiana•, XXI, 1917,pp. 132-138;XXII, 1917,pp. 172-178;Mauricc Molho, Les Homllits d'Orga,rytl, «BHi•, LXIII, 1961,pp. 186-2.1o;JoanCoromines, S11rlesHomllits d'Orianytl. EdiciócríticamilloradAi a110IIUIA,in E111rt dosnm,,uttgts, I, Barcelona, 1976,pp. u7-153; Xavier Romcu iJuvé, Les Homilits d'Org1111ya. A/g,,,us obserrHlCio,u sobre{~}i allTtscomid.tracionsfonetiq,tts,tcsi de llicenciatura, mccanogr., Scminari de Romaniques, Univ. de Barcelona, 197S;Adnan Go~en, TheLa11g,,ageo/Homilitsd'Organytl,in «Catalan Studics. Volume in Mcmory of Josephine de Bocr», Barcelona, 1977, pp. 59-69;Josep Moran i Occrinjaurcgui, Les Homilía d'Organyan, rtúuió ami, les bomiliesP,OfJtnfalsde Tortosa,in «MisccHania Pcre Bohigas•, 11,Montserrat, 1981,pp. 67-84;Josep M. Nadal - Modest Prats,

Historia d.tlll /lenguacata-

illllll, l: Dds inicis al seg/eXV, Barcelona, 1981, pp. 2.66-300.No esmcnto les aHusions, més o menys cxtenscs, que fanales Homiliesalgunes histories de la literatura catalana, com també alguns manuals de lingüística romanica. 2Griera, Homilits, p. 178. Els crrors d'aqucst rcsum ja foren denunciats scnsc explicitar-los per M. Molho, Homllits, p. 186; heus-Ios ad: llW11Ír•tomar a bon camí• per «avenir-, cestialpcr celestial,threzir per dtwzír, dreln-tlpcr dret•ra, esprt «després• per semprt •tot scguit•, /1111111 pcrJemna, fols «mals• pcr «folls-, g11rmz11 cprotccció, salvamcnt» pcr •garantía•, girtt pcr gint, /asmos11a per (r) asmosna,mnnsprtar pcr 111n11Sprtdltr, mmco111es per me11fonges, mncll i mncia per mis(T'Ícordi11, ntg,ípa11c•res• pcr pa11,•poc• (ntp pertany a la frase anterior: e.n retéab si ntg,í, pa11,li tJal), pom «poma• per •Íruit•, stgnef,arper si-

gnifu,r, t,u/iz •cada día• per ni diz •i diu•. JCoromines, Homilits, pp. 127-153. -4EIDECLC, I, p . .237,s.v. altrt, discrepa de l'etimologia del mota partir del genitiu,.. ALTRUIUS, propos.da pel DCVB, I, p. 562, s.v. altnli.

SVid. DECLC, I, p. 298, s.v. an,. . u .l.zes, p. 6C orom1nes, nomz

131,n. u.

53

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

JORDI

54 7Coromines

BRUGUERA

suposa !'existencia de ctg(t)a per analogía amb fosca, seca, en lloc dcfosq1miA1 i secada

(Homilits, p. 138, n. 44; Cf. DECLC, 11,p. 653, s.v. etc). 8DECLC,

11,p. 1009, s.v. cota 11.

9Coromines, 10

Homilits, p. 143, n. 64.

Sobre les formacions romaniqucs a partir de doblt, vid. DECLC, 111,p. 192, s.v. dos i DCELC, 11, p.

193, s.v. dos. El mateix exemple de les Homilits, cit. in DCVB, IV, p. 518, s.v. doble, no queda ben inter-

prctat per la definició immediatament ncoromines,

Homilies, p. 135, n. 32.

12

Homilits, p. 139, n. 47.

Coromines,

anterior.

1

Homilies, p .. 144, n. 70, p. 146, n. 75.

1

Homilies, p. 137, n. 35.

1

SCoromines, Homilies, p. 146, n. 78.

3Coromines,

4Coromincs,

16Coromines,

Homilits, p. 137, n. 36.

1

Homilits, p. 144, n. 65; cf. id., Estudis dtfonelica hislorica, in Enlrt dos lltngwatgts, 1, Bar-

7Coromines,

celona, 1976, p. 89. 180tto

Klcsper, Btilriigt zur Syntax a/t!Ultalanischtr Konjunlttiontn. •BDC•, XVIII, 1930, p. 377.

1

9Coromines,

2

°Coromines,

Homilits, p. 133, n.

20.

Homilits, p. 146, n. 80; id. Dt gramatica historica catalana, in Lltum i (Onvtrsts d'unfilo-

ltg, Barcelona, 1971, p. 253; DCVB, IX, p. 138, s.v. raó. 21

Coromines,

Homilits, p. 146, n. 76.

22

Coromines,

Estudis dt fonttica, pp. 88-89.

2

3DCVB, X, p. 279, s.v. ti; P. Russell-Gcbbett.

Mediaroal catalan linguisticltxls, Oxford, 1965, § 7: -Ju-

ro ... ad ti Ramonde; fideles ti seré; non ti decebré; non ti faré; si tene; agutor la ti seré; tu mi chomoniras o per ti o per vestro misatícho; vos mi comcndates•;

pcró: •se comanda; qui tc'n tolrán o qui tolrc

te'n bucgan•; H. Lausberg, Lingiiística románica, 11,Madrid, 1966, § 711; P. Bec. J-1amulprt1tiq1tt dt philo-

logit romant, I, P.uis, 197c, p .. p6, 11. §

Digitized by

Go ogle

11.

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

EL VOCABULARI

-4Vid. rtUlói n. 1

DE LES «HOMIUES

55

n'oRGANYA•

10.

scoromines, Homilies,p. 138, n. 40 i p. 35.

26

c orommes, .

u 'l"1ts, p. 148 , n. 90 1. p. 4 8 . nom,

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ELS MESTRES DE VALENCIA, DE GUERAU DE MONTMAJOR (1586) EMILI CASANOVA

1.INTRODUCCIÓ

Presente ad l'edició de la satira Breu descripciódeisMestresdt Valenciade Gaspar Guerau de Montmajor, amb una triple finalitat: -Oferir als estudiosos i lectors una edició crítica i acurada d'una de les millors produccions literaries valencianes de la fi del segle xv1, que conserva encara hui «un mínim de gracia fresca i d'agilitat expressiva•. 1 Aquesta edició és necessaria perque fins ara sois disposavem de la de FoulchéDelbosc, basada en una copia manuscrita de l'any 1780, que presenta moltes variants significatives respecte a la copia manuscrita de principis del xv11de la BUV, base de la meua edició, i que a més a més ni és crítica ni és a l'abast del lector. -Destacar-ne els seus valors lingüístics, especialment el seu lexic, ric, viva~, concret i variat, aspccte fins ara no atés suficientment i únicament basant-se en l 'edició de Foulché. 1 -Incitar a la investigació de la vida, obra, actituds, ideologia de Guerau, de les relacions amb els seus coHegues i amb el món universitari de la Valencia de la segona meitat del xv1. Aquest camp sois compta amb la contradictoria infonnació deis historiadors i tractadistes classicsvalencians com Ortí i Figuerola,T eixidor, Martí Grajales,Castañeda, Ribdlcs, Chabás, Rodrigo PertegasJi Gime no, Pastor Fuster, Rodríguez ...4 Es tracta d'una satira violenta i morda~ contra els Catedratics de la Universitat de Valencia contraris seus, prenent coma excusa la recepció festiva amb que obsequia al Rei Felip II la U niversitat de Valencia en 1586.Critica tant els assistents com els absents. Gran part del claustre són caracteritzats i qualificats de manera intemperant i cruel. A través del text s'albira una U niversitat sense etica i enfrontada i s'hi entreveu el caracter ressentit i venjatiu de Guerau.s

2.

V

I D A I O B R A

Gaspar Guerau de Montmajor (1557-16oo)va naixer a Ontinyent i morí a Alcala de Henares. De família pobra fou eximit de pagar la matrícula pera graduar-se

57

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

EMILI CASANOVA

de batxiller en Arts en 1570(Martí Grajales, p. 277a). Estudia Oratoria, Retorica i Arts. En 1577obtingué la Catedra de Retorica, i el 20-IX-1577 és designat coma professor de la primera Contraclasse de Gramatica per a explicar Oratoria. El 2-VI1579és encarregat de la primera Catedra d'Oratoria per mort de Lorenzo Palmireno. El 21-V-1580 és confirmat en la mateixa pla~a. El 11-ill-1581,per informe del Dr. Joaquim Mitjavila, fou privat de la seua Catedra «per home escandalós i de mal exemple» (Martí Grajales, p. 280a) i encarcerat, fins i tot, en la presó de l'Estudi General, d'on va escapar. El 30-VIl-1586 el Claustre de la U niversitat, complint una reial provisió del' Audiencia de Valencia del 4-Il-1584, i no per voluntat propia, el torna a admetre, atenent la seua suficiencia en la materia «pera que aquell puga fer benefisi y profit en la U niversitat de dita ciutat als estudiants que allí han acudit y acudixen» (Martí Grajales, 280b). El 2VI-1589 el tornen a encarregar de la primera classe de Retorica, tenint obligació d'explicar Ciceró, Cesar, Retorica i Composició (Teixidor, p. 236). El 12-IX-1590,després de tornar a incomplir les regles universitaries, fou novament expulsat pel rector Miguel Vic i aquesta vegada per sempre. Aleshores se n'ana a la Universitat d'Akala on ensenya Retorica fms 1600 en que morí com testimonia Melchor de la Cerda (Ortí, p. 247) i Escolano {p. 1294).6 La seua vida universitaria a Valencia va ser molt inestable i d'un continu enfrontament amb els seus companys, siga pel seu caracter, fort, verinós, autosuficient, contestatari, incapa~ de controlar-se, siga perles enveges deis al tres catedratics perla seua joventut, capacitat, i suficiencia («varón de admirable eloquencia, claridad y sutilidad de ingenio», Escolano), siga perles seues idees i actituds critiques i inacceptables al moment: «el estilo de sus oraciones (índice el más fiel de el genio y condición de quien escrive) era demasiadamente libre: frequentemente el ímpetu de la eloquencia entre los ardores de la juventud, ocasiona la soltura y jactancia» (Ortí, p. 247) i «és home escandalós y de mal exemple en dit Studi y molt insolent y desacatat» (Martí Grajales, p. 280). A~ó li indueix a posar la seua preparació, coneixements, destresa i habilitat retoriques al servei del genere satíric i del seu provocador i agressiu caracter per a contestar els atacs deis col-legues, envestir-los i hostilitzar-los.7 Els Mestres de Valenciaés una de les moltes satires que escrigué sota aquests condicionaments i la de més pretensions i for~a calumniadora. 8

3· LA

s AT

1 R A

Aquesta ens ha pervingut fms avui: -En un manuscrit, el 737, de la Biblioteca U niven,itaria de Valencia, amb lle-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

«ELS MESTRES DE VALENCIA»,

••.

59

tra de la fi del XVIo de primeries del xvn, copiat íntegrament per Gutiérrez del Caño en el Catálogodt manuscritosde la BibliotecaUniversitariade Valmcia, pp. 87-

95 i per J. M. Gironés i J. L. Torró en Elprimerperiodistavalenciano:GasparGuerau dt Montmajor, in Llibre de Pestesde Moros i Cristians,Ontinyent, 1981. És una de les moltes copies que devicn circular i no l'original com suposava Gutiérrez del Caño (Castañeda, «RH», L, 1920, p. 298). No tcnim noticies de la seua transmissió fins la scua arribada a la BUV. -En l'edició de Foulché Delbosc, «RH»,XXXIV,1915,pp. 543-65(l'anomenarem F), basada en una copia del xv111,de 1780,continguda en el recull Poesíadt varios a•tores delsigloXVI, copiat per G. Mayans, i que posseia Salva. Sembla que A. Sales tenia una copia de la satira i que amb aquesta i una de més antiga, Mayans en forma una altra de lletra Ilegible, exacta i anotada (Serrano Morales, Las imprmtas tn Valtncia, Valencia, 1898, pp. 591-93),que ha estat la utilitzada en l' edició de Foulché.9 El ms. de la BUV i el text editat per Foulché presenten diferencies: -Variants lingüístiques diverses, normalment degudes o a modemitzacions del text del XVIII, d'acord amb l'evolució de la llengua, o a intents de fer el text més en tenedor. -Majar extensió de la copia del XVIII: els versos 651al 764 manquen al ms. i hi ha alguna discrepancia com la data del Besamans o alguns deis noms deis catedratics. Els versos 651-661i 668-7µ són també reproduits per Cerda Rico in Notas al Canto del Turia, Valencia 1778 (l'anomenarem C). 10 Basant-se en els versos 733al 764, on es diu que l'obra fou estampada en la impremta del dr. Virués, s'ha afirmat que Guerau ha estat el primer periodista del País Valencia i la seua obra un precedent del periodisme valencia ( GERVi Gironés-Torró). S'ha discutit si ha estat publicada abaos de l'edició de Foulché. Cree amb Serrano i Morales i Foulché que no ho ha estat mai. La cita de la impressió és un motiu satíric més i segurament afegit molt després de l'escrit de Guerau. Aixó sí, l'obra circulava manuscrita en plecs solts, de ma en ma, com era costum a l'epoca (Fuster, La decadenciaal País Valencia,Curial, 1976, p. 118).Estic segur que va ser llcgida assíduament fins el segle x1x. ¿En quina epoca escrigué i dona a conéixer Guerau la satira? A~ono em resta ciar. Scgurament I' escriuria en 1586poc després del Besamans, i no la donaria a conéixcr fins el 1589o 1590,perquc si no ¿per que en acceptar-lo novament en la U niversitat el 30-VIl-1586 no s'esmenta? D'altra banda, cree que d'haver-la coneguda

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

60

EMILI CASANOVA

· no l'hagueren admés. ¿La propagarla en 1589i aquest seria el darrer fet que produí la seua definitiva expulsió en 1590?A~o ho cree més versemblant.

4. E o

I

eI ó

Prenc com a base de la meua edició la lli~ó del ms. 737. Les seues llacunes les completaré ambles lli~ons de F i de C. En l'aparat critic assenyalaré les discrepancics entre les dues. Hem de tenir en compte que en ser les dues copies, se'ns presenten deformades en més d'un passatge, siga pcr incompetencia de !'amanuense, siga pels intents de fer més ciar el text. Fixem-nos com normalment encadena els paragrafs dedicats a un catedratic i els dedicats al següent amb una mateixa rima. Copiaré ftdelment el text sense fer cap canvi, llevat de la usual regularitzaci6 de les lletres i,j, u, v. Si fa~ alguna esmena al text ho indicaré en nota. Puntue el text d'acord amb el que cree que Guerau va fer, tot i tenint alguns dubtes.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

«ELS MESTRES DE VALENCIA», ...

Breu discripció deis mestres que anaren a besar les mans asa Majestat del Rey don Phelip al Real de la ciutat de Valencia, a 8 de febrer de 1586. I

5

15

25

35

45

55

65

75

Yo, mestre Grau, ser lo bochí y lo fiscal vul de mon dit lo besamans an fet al Rey; en que yo vixch riure'm de tot del més agut. de les Escoles gran nuvolada de cada trip, ne fan viage, de arenés viu que tant duras. dos grans macés, duien per guia. un trist mesquí coxo grammatich, lo bon Pomar es, fonch en son temps. ve Figucrola, pareix Vulca, de un negre peu. no-y falta Gil, sens scntener. un mestre Seva, per ser tan fret. Agesilau si no-1 saber. del bon T orrella, també la porta com los demés. mcstre Real, per un diner lo cambias. ve Ripollés, com que s'apega

Digitized by

Go ogle

10

20

30

40

50

60

70

a qui més plau del rey Paschí per a dir mal, dexar escrit que-Is mestres vans perque en la ley d'est modo em risch, y dir un mot Del corral brut de beceroles e cavalcada, al rey Phelip que may pasage passar lo riu El fonch bell pas: fins arriés, T antost venia , en un roc1, un poch lunatich, mo~o de frarcs Ab ell ensemps, gran laguiola, tan coxo va Al jubileo capdell de fil Va-Ji darrer que totstemps neva Ja s' entremet que tot li cscau Lo mercader si·l porta sella ab gepa torta Seguia aprés, vent fals i mal; al barater Al seu compas pesat poli és, a )a gent lega,

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

62

EMILI CASANOVA

85

95

105

115

12

s

135

145

155

simple, seos fel, cova de ladres. Vicent Garcia, y molt gralleges no te s'escusa també no rebes: e de tonyina, veurc't lo hcrgul, de llop me mol, sentint-la gens. dich que tcns nas, phisonomia, has de parar. almangucnat, trau inventió gentil divisa, no paregué, lo Vicent Blay, de les Escoles. també ho adorna un Castanyeda; diu cada pas: es de mi parte, questione prima». lo que no sap. ve Forcadcll, mestre xiquet, de mestre en Arts; se va girant, dix un fadrí pensa restar al Príncep nostre. mestre Palau, y no s'ho sent; ser catredatich, no crech que·u sia. un mestre Alberro, d'aquest ramat, sobre ser roig. mestre Fcrrer, propi ma rtel L

Digitized by

Go ogle

80

90

100

no

120

130

140

150

ell fa de cel Per bé que ladres, ab gallonia, e bachillegcs, que en capcrusa tu, fart de cebes és gran moyna la veu de trul, lo cap me dol, Puix un nas tens que si fa•l cas en sodomia A tot liurar, de lleonat, lo vil capó, com en camisa espanta a fe, lo papagay No marcha a soles, ab sa gran sorna, cruxint la seda «Sancto Thomas primera parte, T antost intima Més chich que nap ningú com ell, pareix fillet a totes parts petit infant; que per mcní a visitar L'altre que·s mostre, pretén i cau pensava ardent, qui bon gramatich Aprés seguia digne sancerro ben entranyat Féu-me mal goig de tireter, pareix auscll

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

«EL~ MESTRES DE VALENCIA»,

165

175

185

195

205

215

225

2 35

encampanar. ve frare Mas, semblava entr-ells. trota Cardona, descosit sach, d' estopa ple. Antoni Andrcu, y tot ho llig y res no sap. ve mcstre Roca: doctrina aHega! ab gran hertor, de Villafranca molt tes de coll ser archebisbe, que sabés fer. guitó de peige, y dos del loch, color de guaHes, Adell la hu lo Catala sois tenen vcnes Segucix Pasqual, que-Is mals que cura Anava lo physich del mal mateix: si no-u sabeu. Arbriscio es diu: lo salaran, de gros no puda. lo Boninfant bé vol lo lleig duras un any. aquell través espadachí, lo gran doctor que la mostalla, lo maldient! ve lo Segarra mas tot ho borra a visitar.

Digitized by

Go ogle

...

63

16o A més anar

170

180

190

200

210

220

230

240

un pegomas Al pas deis vells legia persona, pareix un drach Darrere ve qui tot ho veu y a tot afig Per altre cap quant mala y poca En esta sega lo laurador tampoch y manca; pensa's lo foil un syHogisme E Lucifer, portava un meige vestits de groch, a les espales: qu·és no ningú, cosín germa: per a morenes. qu·és ell més mal de la oradura. etich y tísich Rodrig és eix L'altre que veu Entrant 1'estiu qu·és porch tan gran, T ot se demuda ven-se galant, que lo paseig Aquell tacany, de Cordovés, venia allí, Cosar, menor com cus y talla En seguiment que bé que charra! ab tant que gorra Polo me par,

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

64

EMILI CASANOVA

245

2

55

265 270

280

290

300

310

320

Digitized by

segons lo viu, escagassat, venir dcvia, lo esclafamcnt de tanta fusta. al seu costat que pcr dcsig d' el i Segarra, penja t pareix: d'aquell bon loch, home de bé de homens viciosos, per mig del pont. Ya del Real, fent avalot lo doctor Garcia, que tal se creu de les Escoles; n'esta dient que fet li an. falta Almenara, lo seu treball, ab vesta groga, diuen que dix, un mal capell. micer Miró y borles verdes de javalí; cm paregué, que·l vcrt de coll la baluerna, tot ell me scmbla. ve mestre Blanes, de ser tengut, per molt donós, a Déu y a tots Escola leja la cara fera. un mestre Péres vol ser hebreu, Ve-hi ve-hí

Go ogle

groch, cloch y piu, pernoriat tant li seria que lo trist sent Com tostemps gusta, 250 porta a Salat, . . vema en m1g raim de parra un bé mereix 26o que fonch un poch puix lo mig té anant pomposos

2

75

285

295

3o5

315

com un tabal, venia al trot e tant corria que fou corrcu flos y violes del mancament En est Sen Juan no sap encara la rambla avall «no crech que ploga», tant imprimix Vingué puix cll, ab capiró sobre ses cerdes lo déu marí tant vert ixqué de girasol: ram de tavcma En altra adsembla unflat, ab ganes lo pel agut, sent enujós en los seus mots. molt li bestiegia Passa carrera, que en totes veres ¿mas qui no·u creu? lo gran Martí,

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

«ELS MESTRES DE VALENCIA•,

33º

340

355

365

375

385

395

vchí li fonch, nat en la sella. ell y lo Gil!; gel li ceras: té lo cervell, sois trau segó. més vogit té, lo que tant sap, en aquest món. Salon y Estela, també campegcn, ab puns de drets, pesats com plom: entre coloms dos corps mesclats. va tnestre Aldana, y tot ho vol. · també Mon~ó, fet en tinebles qui nunca ho són: ab contrapuns, de cal~ater. lo Blay Navarro, tot ert, cosit, aprés de mort, sobre la sella: no té tant vent. ve lo Ferrús pare1x no sap, que toca als peus. tot esmortit, figa-batut, ve lo traydor mestre Pasqual, y val quant pot. lo van seguint molta canalla de machucons; embadalits, deis mascarats. d' estes escholes,

Digitized by

Go ogle

65

•••

paregué fonch 32 5 Quina parella doctor sotil, com un cedas qui ccm ab cll La processó 335 Asscnci ve que ya no cap Dos frares són, que en esta tela en tot fraregen 345 fastijosets, en aquest món

35º D' ells divisats, que tot ho agrana Ulls de mu~ol, mestre en racó, y té deixcbles 360 tot ho confon sent tots los puns Ve molt darrer, pesat com carro, pareix lo Sit 37º lligat-ben fort tota Castella · Per consegüent que la Jesús tant baix de cap 380 Prim com fideus, etich, podrit, tot espremut, del gran Rector que res no val 390 Al beguinot a peu, grunyint, e gran farfalla com en pcrdons vent-los vestits Ells són pcccats 400 portant estoles

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

66

EMILI CASANOVA

de puritat, 4o5 y qui no·u és. home a retraure, per molt bolar, passar per tot. y de mon dit 415 yo mestre Grau ser lo bochí e lo fiscal Y no viu més estant present, qu·és poca y mala Puix se mostraren com a~otats, 43º casi fugits, Altres restaren La gro~a anguila

44º

45º

460

47º

que diu qu·és cast en sermonar, avalotant per exes trones, gran plorador de la moneda. no vol seguir del gafarró Mestre Galant tot melindrós, tot mort de fam, més dcsdichat. en la pastura, mestre Cordero, e barret fort, és adjutor, al degollar los desdichats, fins al suplici. mestre Oromí, empapussat de formentera;

Digitized by

Go ogle

lo graduat Basta no més no vulles caure 410 qu·és rebentar Dich de rebot ho dexe escrit, a qui més plau del rey Paschí 420 per a dir mal. de aquesta gent 425 semblant canalla. e paseJaren arrajonats, trists y marchits. que no anaren

435 de Mijavila, y home bast com sol cridar, e palmejant espanta-dones, 445 e guardador Esta vereda per presehir mcstre Mon~ó. qu·és vell infant, 455 tot puagrós, lo fill de Adam No s'ha trobat la vil crea tura ab son sombrero 465 que de la mort lo portador y sententiar esquarterats, Resta en son vici 475 gros colomí, de roi"n blat gran bestia fera,

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

«ELS MESTRES DE VALENCIA,.,

480 ensuperbit,

490

500

510

520

53º

54º

55º

56o

perquc és lector, de gent gallofa. Calbo resta, comprar cetí, per no verur: que no gastar. en lo avalot doctor Reguart, per Déu exir tot divisat «En primavera arrós ben fret». del doctor Pla~a en cascun any, e de unflors pagant peccats en son jovent. murmurador de medicines, y les provadcs. que sa mullcr lo capir6, lo desdijat al vezitar al Bou vermell, terriblement. confús bo~al, Pomar falta a visitar lo mig del guany al roig vehí. lo trasulla t de la miseria, no pot comprar li convenia. lo mallorquí dit lo doctor, d' escotiflats, del meje Suares no vol exerir

Digitized by

Go ogle

485

49S

5o5

SIS

525

535

545

555

67

•••

molt engrehit, reformador Menjant garrofa que no go~a ans se'n fugí ans vol morir Més viu faltar lo tararot que Déu me'n guart, se sentí dir, coma orat: és la albufera Lo mesquinet se'ns embara~a ple de malany y grans dolors, per ell causats Home imprudent, y provador dexant les fines Falta Pujades no volgué fer gran scns rahó; tant subjectat y mosseJar que·s burla d'ell Lo impertinent, brut animal, que diu ana pera donar que fa cada any No acudí Cantos, cria t perque ab lazeria lo que gastar T ampoch venia o alarbí, gran curador puix les maldats que a coses rares no poch sufrir:

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

68

EMILI CASANOVA

57º

580

59º

600

610

620

630

640

Digitized by

gran guanyador, mes per beato, per sis dinés no pert visita. falta Roqueta, que va enconant, fins a Patraix, ab sa mullcr, ab sos dinés. mig homenet, cara de pega Calbo falta, ab lo dincr lo capiró. volgué faltar perno tenir son mal cosas, capella Armeno sol molt parlar en la velea. lo meige Roig! aquesta empre~a que tot lo dia en fer pesar de cagaferros, mercadejar tot juntament, Así falta fama ni nom, Bosch tan espés d' ell cosa bona, de tota gcnt si ell fóra mut son preceptor Lo Martorell, moro borracho, y en veritat restar pogués. ploma a rctraure, per molt bolar, passar pcr tot.

Go ogle

565

575

585

595

605

615

625

635

no per doctor fa gran barato: va tres carrés, En esta crita criatureta, philosophant, per fer lo encaix que té poder Hom de no res, lo cari-estret, exuta y negra, que no·s troba pera fer Lo gran Mascó, y no anar ab que cobrir animalas, que de Galeno y coblejar Que mal s'emplea No li féu goig al tort Monteza, ell consumia un millanar terribles erros: y vizitar, la pobra gent. qui mai guanya un honrat hom que may ixqués mala persona, gran maldient: y Montagut fóra millor. cap sens cervell, resta per macho, per gran orat Basta, no més no vulles caurc qu·és rebentar Dich de rebot

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

«ELS MESTRES DE VALENCIA»,

que de mon dit yo mestre Grau, ser lo bochí 650 e lo fiscal

66o

670 675

685

695

7o5

715

Perquc-s dcscobra la utilitat deis que han poder del sobrcdit, fonch ben mirat pcr lo doctor micer Clement, que cavaller en la jornada del nostre Rei. També ha mirat la prescnt obra, fam e dolor, de escarcelles, don Balthasar, pcnsa tenir lo lloch més alt. tot espantat, la obra prcsent comanador que esta en muda, que el quebra-6s, de moliner; cercol quadra t i cll mai bola. e tin recort que has causat satirisant a molta gent, satira antiga; que has acertat satira fcnt, que no tenia de contenir, es sol guardar. en Juvenal,

Digitized by

Go ogle

69

•.•

645 o deixí cscrit, a qui més plau del rei Pasquí pcr a dir mal. de aquesta obra 655 e dignitat de dar llicencia ad va escrit: e examinat gran bevcdor, 665 home imprudcnt, es volgué fer de la entrada

680

690

700

710

720

e rcpassat lo que li sobra lo entuviador lo chich Centelles, que en coplejar e posschir Al sobresalt, també ha fermat de Perpuchent Falcó o atzor ave més ruda rocí molt gros est pretén fer e asens bolar, Adarga't, hola, de aquell gran tort en la ciutat, e llastimant ab la insolent perque no·s diga ni m'é trobat mira imprudent lo que avia lo que en maldir Vés a estudiar si vols dir mal,

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

«ELS MESTRES DE VALtNCIA », •..

5. A

P A R A T

e

R

fT I e I No T Es AL T ExT

Els números indiquen els versos de la present edició. Els mots en cursiva corresponen a la lectura donada al text. Sois anotaré les variants no gdfiques. Identifique els Catedratics pel llibre de Teixidor citat, on es pot vcure la catedra que ocupa ven. T ranscric els anys que van ser catedra tics. Com a suplemcnt use les llistes de graduats de la universitat de Valencia que la srta. Amparo Felipo esta confeccionant pera la seua tcsi doctoral. Li agracsc la seua consulta. Quan Mayans ja l'identifica ho indique amb una (+).

7) Vid; F: vullch. 9) lo; F: los. 14,)risch; ms. reixch. Seguesc F i C. 27) armls; F: areners. 31) macis;F: macers. µ) arrils; F: arriers. 33) dMim;ms. duen. Seguesc F. 39) Pomar es.Deu ser Jayme Honorato Pomar, catedra tic des de 1584a 1598.Podria llegir-se també Pomares. Foulché senyala que en la segona copia de Mayans aparcix Palomares. Es tracta d'un canvi degut al fet que Pomar torna a aparéixer en el vcrs 536. 43) Fig,leroill.Mayans l'identiftca com a Honorato Figucrola mort en 16o8. Teixidor esmenta un Mestre Figucroa. 45) Vidca;F: vulla. És el déu coix. 49) Gil Mayans l'identifica com a Pedro Gil, a. 1555-1560.Cree que deu ser Francisco Gil, a. 1577-1589. 51) smtener;F: ccrtencr. Mala lectura de F. 52) Jarrer;F: darrerc. 53) St'tJa.Es tracta de Pablo Seva, a. 1581-1605. 57) Agesilall. Es tracta d'Agesilau Palmireno (+). 58) li esca11; F: li cau. Escallrtja no és corrcnt al xv111. 61) Torrdla.Es tracta de Juan Torrclla, a. 1577-1581(+). 67) Real.Es tracta d' Antonio Juan Real, a. 1579-16oo. 68) fJtnt; F: ben. Canvi provocat per manca d'cnteniment del text. 73) Ripo/Jés.Es tracta d' Antonio Juan Ripollés, a. 1579-1613. 78) de; F: del. 81) Vicmt García. Deu ser Vicente García Salat, a. 1565-1613. F: bachillereges. 84) bachilleges; 91) 'IJatre't;F: vcure. 92) ITlll; F: ahull. 93) de Oopme mol; ms: del lop menor; scguesc F.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

70

EMILI CASANOVA

d'ell treslladant a 7.25 ton ofici ell ha guardat: aquesta obra, lo compliment Fonch estampada 735 en l 'obrador Virués flori t, de maldisent, de castella, tot son saber 745 Los que aver voldran tresllat és un llibrcr, prop de la pla~a que·s diu Garriga, 755 gran paperistc, enganyador de pobra gcnt; té cmbargats de aquesta obra,

73º

74º

75º

76o

e acomodant lo que en est vici puix has fermat veuras que·t sobra de cnteniment. la paperada del cast doctor que té sperit ah son corrcnt a on esta e gran plaher. ah son dincr del estampat, gran chocarrer, de Vilarasa, blat scns espiga, major softstc, e burlador cst insolent tots los tresllats que ncngun sobra.

Imprimí's la present Dcscripció en casa del doctor Virués, a huit de febrcr mil cinch cents huitanta e sis. Ven-se en casa de Vicent Garriga e sa muller.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

72

EMILI CASANOVA

94) lo cap me do/; ms: lo cap menor; seguesc F. 95) la; ms: les; seguesc F. 96) Puix; F: pues. Cree que els versos 96 al 101són dedicats a un altre mestre diferent a !'anterior. Potser falten dos versos. 110)espanta;F: m'espanta. 111)Vicmt Blay. Es tracta de Vicente Blay Garcia, a. 1577-1615(+). 115)tambl ho adom11.; ms: també adorna. F: tant bé ho adorna. 116)ab sa; ms: esta: seguesc F. 117) Castllnyeda.Deu ser Pedro Castanyeda, a. 1591-94(+). 124) intima; F: ensima. 127) Ve; ms: un; seguesc F. Forcadell.Es tracta de Melchor Forcadell, a. 1591-16oo. 128) ningú; F: nengú. 137)pensa; F: pensa en restar. 138)a visitar; manca en F. 139)al; F: del. 140)que·smostre;ms. que·s mestre. Seguesc F. Les dues lli~ons presenten rimes falses. 141)Palau.Poden ser AntoniJuan Palau, batxiller en 1573o Jayme Palau, batxiller en 1540. F: catredratich. 145)Clltredli.tich; 146) qui; F: que. 147) que·usia; ms: que sia; seguesc F. 149) A/berro. Es tracta de Francisco Alvero, a. 1587-88. 152)entranyat;F: estranyat. 155)Ferrer.Deu ser Antonio Juan Ferrer, mestre des de 1573o Gregorio Ferrer, a. 1591-93.Mayans l'identifica com a Miguel Ferrer. 161)Mas. Es tracta de Diego Mas, a. 1581-1607(+). 165) Cardona. És Lorenzo Cardona, a. 1578-91(+). 170) Darrereve; F: darrere ell ve. 171)Antoni Andreu. És Antonio Juan Andreu, a. 1583-1600(+). 176)per; F: del. 177) Roca. Deu ser Vicente Roca, a. 1576-92(+). 183)Villafranca;F: Vilafranca. Deu ser Vicente Borras de Villafranca, a. 15801604 (+). 188) Rima atenuada entre -isbei -isme. 189) sabls; ms: saber; seguesc F. 190) e Lucifer;F: és Llucifer. 191)guitó de peige;F: cincha de fetge. 197) Adell. Deu ser Baltasar Ausias Adell, batxiller en 1573.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

«ELS MESTRES DE VALENCIA»,

..•

73

199) CallÚa.Poden ser o Pedro Juan Torregrosa, a qui deien catala, o Gaspar Catala, batxiller en 1573. 203) PasfMal.Deu ser Miguel Juan Pasqual o Bartolomé José Pasqual a. 1562-88. 210) Rodrig Is tix; F: Aniego és eix; ms: Rodrig el leix. No els he pogut identificar. 213)Arbriscio;F: Albricio. Dcu ser Gaspar Arbriscio, a. 16o8-13o Miguel Arbricio, batxiller en 1580. 217) IJM·és porch tan gran; F: que ab por estan. 219) Boninfant. Es tracta de Jerónimo Boninfant, a. 1584-87. 228) vmia; ms: venint; seguesc F. 230) Casar. Deu ser Lorenzo Cosar, metge, a. 1591. 2µ) c•s; ms. ves; seguesc F. 235) Sega"ª· Es tracta de Jayme Segarra, a. 1574-93(+). ve lo; F: bola. 2 36) bl; ms. ve; seguesc F. 2 38) go"a; F. engorra. 239) a; F: ab. 240) Polo. És Jerónimo Gil Polo, a. 1565-93(+). 243) escagassat;F: escagaixat. 244) ptm0riat; F: pemoliat. 245) IÚfJÍa; F: dcuria. 246) lllnt li; F: també. 250) com; F: que. 252) Salat. Pot ser Jayme Salat, a. 1597-98 (+). 2s4) per dtsig; F: perlo desig. 258) mertix; F: li veig . . 263) homms; F: extrems. 270) Garcia. Pot ser Jerónimo Garcia, a. 1596-1615.Vid. vers. 81. 275).f/os; F: flors. 276) n'esta; F: va. 279) sen]l«ln; F: sen Johan. 280) Almnuzra; es tracta de Luis Almenara, a. 1563-94(+). 288) capdl; F: cervell. 289) p1'ix ell; F: per ell. 290) Miró. És Lucas Juan Miró, a. 1562-87. 298) fl't•l vert de coll;F: lo verderol. Hi ha una rima falsa. 304) Blanes. Es tracta de Jerónimo Blanes, a. 1588-93. 311)m; F: ab. 312) escalalefa;F: escolaneja. 314)Jera; ms. fea; seguesc F. 315)passa; ms: passar; seguesc F.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

74

EMILI CASANOVA

316)Peres.Deu ser Juan Bautista Peres, professor d'hcbreu (+). 319)En F s'afig un vers «mas qui no-u creu que hebreu no sia•. També en C. 321)Martl Pot ser Mateo Martí, a. 1579. 223)foncb; F: tronch. 326) Gil; vid. vers 25. 328) Gel li ceras;F: Gil li seras. 334) vogit;F: vogi. 335)Assmci. Es tracta de Pedro Juan Assenci, a. 1591(+). 340) Salon. Deu ser Miguel Bcrtolomé Salon, a. 1567-1615(+). 343) m totfraregm; no al ms. Seguesc F. 346) plom; F: ploms. 348) en lllJ1'tstmón; no a F. 350) difJisats;F: dcvisats. 351)Aldana. És Gaspar Aldana, a. 1573-87(+). 354)Ulls;ms. Cul; seguesc F. Es produeix el canvi perque els ulls és un qualificatiu més conegut de mussol que el cul. 355)Mo11fÓ.Es tracta de Pedro Juan Mon~ó, a. 1545-88(+). 364) da"er; F: darrere. 365) Blay Nava"º· Es tracta de Juan Bias Navarro, a. 1555-1588 (+). 367) cosit; F: fruncit. 375) Ferrús. Es tracta de Jayme Ferrús, a. 1541-88(+). 377) partix no; F: par que. 38.1)figa-bat1't; F: aigua-banit. 387) PasqlUU.Scgurament és Bartolomé Pasqual, a. 1562-1588.Vid. vcrs 203. 389) IJllant;F: com. 394) e; F: de. 400) peccats;No es llig bé si és peccatso penats;F: pecats. Gutiérrez transcriu penats. 418) rey Pasch(.Manca al ms. 406) Des del vcrs 406 al 420 no es troben en F. Es tracta del colofó de la part que tracta deis catedratics que anarcn al Besamans. Fixem-nos com cntte el vcrs 405 «y qui no·u és• i el 421«y no viu més• hi ha rima. «Deis que no anaren• no rima amb cap altre vers. 424) canalla; F: de gala. Rima falsa entre mala / canalla. 435) Mi_javila.És Juan Joaquín Mitjavila, a. 1546-84(+). 445) e gllardAdor,manca al ms.; scgucsc F. 450) dd; F: lo. 451)MonfÓ. Vid. vers 355. , 452) Galant. Deu ser Juan Galant, batxiller en 1561(+). 455)p1'agrós;F: prunyonós. 461) /a; F: tan.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

«ELS MESTRES DE VALENCIA», ...

75

462) Cordero.Es tracta de Juan Martín Cordero(+). 474) Orom{. Es tracta de Dionisio Oromir, a. 1573-87 (+). 482) lector;F: letor. 486) Calbo. Dcu ser Juan Calbo, batxiller en 1s80 i catedratic de Medicina. 496) Reg,,art.Es tracta de Josep Reguart, a. 1s57-97 (+). 499) se; F: s'hi. 502) m; F: ma. 504) F: e arros 506) Piafa. Es tracta de Juan Pla~a, a. 1562-1603(+). 511)pagant; F: e gran. 517)provador, F: eprouvador. 521)Pujades.Era el metge del patriarca Juan de Ribera (+). 530) Bo11.Pcr a Mayans es tracta de S. Juan de Ribera (+). 536) Pomar. Deu ser Pedro Juan Pomar, a. 1572-76; vid. vers 39. 538) a 'IJÍsitar,ms: vizitar; seguesc F. 542) 'lJtbf; F: verí. 544) tras11/úu;F: trasillat. 545) Cantos. És Juan Bautista Cantos, a. 1578-16oo. 548) comprar,F: gastar. 549) gastar, F: comprar. 552) lo MaOorflll No l'he pogut identificar. 55~.)dit; F: dich. 558)S•ares;F: Asnares. Hi ha un Diego Suares, batxiller en 1543 i un Domingo Asnares en 1573. 559) fllt a cosesrares;no al ms., segucsc F. 56o) exerir;F: eixir. Amb exerirhi ha una síHaba més. 561) dinés;F: diners. 562) ca"ls; F: carrcrs. 568) pert; ms. per; seguesc F. 569) crita; F: grita. 570) Ro1J1'tta. Potser Vicente Roca, a. 1576-92. Vid. vers 177. Mayans l'identiftca equivocadament. 575)perfer lo mcaix; manca en F. Al marge, «ixqueren ab capirons y borles». 578) sos dinls; ms: son diner; seguesc F. 584) Calbo.Vid. vers486. Potseres rcferesca al mateix Calbo, car reitera els mateixos qualificatius. 589) Mascó; F: Mofl6. No l'he pogut identificar. 590) w/g,ll faltar, F: Abenzoar. 591)y no anar; F: volgué faltar. 598) molt; F: mal.

ª"os;

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

EMILI CASANOVA

599) coblejar;F: coplejar. 6o1) que; F: quant. 6o2) meige;F: mestre. Roig.Pot ser o Andrés Roig, batxiller en 1580,o Esteban Roig, en 1551,o un malnom. 614)fantament; F: la pobra gent. 615)la pobra gent; F: tot juntament. 620) Bosch. És Gaspar Juan Bosch, a. 1579-84 (+). 626)fóra; F: fos. 627) MontagMt;F: molt agut. Es tracta de Guillem Montagut, a. 1584-16oo. 630) Martorell. Es tracta d' Antonio Martorell, a. 1579-1616. 637)A partir del vers 637 i fins al final, no apareix en el ms. base, per tant seguiré F. També es troba en C des del vers 637al 733,pero no la part final que parla de la impressió. Tinc grans dubtes que a~o siga de Guerau i no d'un satíric posterior. 659) acl va; F: e ad va; seguesc C. 664) Cltment; C: Cordero. 678-9) Balthasar Centelles.No l'he pogut identificar (+). 680) coplejar;F: clopejar; seguesc C. 690) Falcó.Es tracta de Jayme Juan Falcó (viu des de 1522a 1594)(+). Autor d'una teoria sobre la quadratura del cercle. 691) en muda; F: en la muda; seguesc C. 701) tin; tir; seguesc C. 725) ton; F: son; seguesc C. 732) enteniment;C: entendiment. 737) Virués.Deu ser Jeronim Virués o el seu germa Guillem. No es coneix cap impressor Virués a la ft del xv1.

6. N

O T E S L I N G Ü Í S T I QU E S

Sois assenyalaré les particularitats del text: A) FoNETICA

La lli~ó que oferesc es basa en una copia i ens trobem davant d'un genere i en una epoca on es penneten llicencies poetiques antigramaticals i rimes falses o fcmemncs. -Confusions de les alveolars sorda i sonora en caperufa/ escusa(v. 86) i piafa I Vilarasa(752). És ja un signe d'apitxament pera Sanchis Guarner, pero també pot considerar-se rimes atenuades.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

«ELS MESTRES DE VALENCIA»,

77

••.

-Perdua de la-rfinal en OromlI coloml(475).¿És una lliccncia poetica? Supose que sí car els acabats en -ar, visitar/ moctjar(529), seguir/ precehir(448) no la perden. En canvi era normal la pcrdua de la -r en el grup -rs:armls / arriés(27), dinésI ca"ls (567) que al XVIII es recuperara. -La rima de mtstre / mostre(140) ens fa pensar que la 3ª persona presentava a Valencia les dues variants-a/-ecom ocorria.des de l'Edat Mitjana (Llibredt]ob, ed. J. Riera, p. so). -Trobem casos de argull(91), vogit (334), bolar(697)...11 B) MORFO LOGIA

-Os de v,dl (4) al XVI i de vullc ja al XVIII, ambla K característica de la 1ª persona de la 2ª i 3ª conjugació valenciana. En canvi, el ms. del XVII usa pareix (3n) i el del XVIII par. -Ús deis incoatius en -ix: imprimix (287). -Os de l'imperfet de subjuntiu en-as, -és,-Is:d"ras (223),popés (636), llevat de fóra, usat com a imperfet (626) i com a condicional (629). -ú s de les formes mocionades en -isteper al masculí: paptriste (756) i sofiste (756). -Ús de la preposició a introduint c. directe: porta a Salat (252). -Ús de diminutius com mesq"inet(505),hommet (580), criat"reta(571),fastijosel (345) i augmentatius com cosas(594) i animaúis (596).

e) LEXIC

La finalitat del' autor és caracteritzar morda9Jtent cada personatge i per aixo utilitza un ampli i variat lcxic, aixícom també un gran munt d'exprcssions i comparacions. El seu lmc és popular i cxprcssiu, molt adequat al tema i a l'atmosfera de l'obra. En general estacmprat amb encert i enginy. Quan no té al scu abast, en lallengua popular, el mot més aclicnt, el crea parasinteticament o el pren del castella.u Exprcssions: Fer cercol quadrat «fer coses impossibles», 697. Caure per molt bolar «ser atrevit, confiar massa en les propies forces», 408. T enir vcnt «tcnir bufa, vanitat», 373. T cnir lo cervcll com un cedas «tenir poc seny», 329. Fer asens volar «ensomniar-, 698. Ram de tavema «distintiu i símbol d'una taverna», 301. Guitó de petge «fala~•, 191.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

EMILI CASANOVA

Creacions

parasintetiques:

+ Figa-batut «estomacat», 383. + Aigua-benit «tocat amb aigua beneita», 383. + Cara de pega «imbecil», 582. + Cari-estret «carussa», 581. + Espanta-dones «espantall», 443. + Quebra-6s «au», creada a imitació del castella quebranta-huesos. Castellanismes:

Docummtats anttriormmt a Guerau: Aull «udol», 92. Beato «beguí», 564. Bo~al «bo~•, 534. Borrar «esborrar», 237. Cencerro «esquella», 150. Cerda «cerra», 293. Desditxat «infeli~», 526. Emplear «usar», 6o1. Llastimar «ferir», 706. Matxo «mul», 633. Sombrero «capell», 463-

Documentats posttriormmt: Almanguenat «sollat de mangra», 103. Ave «au», 692. Barato «canvi», 565. Bast «grosser», 437. Cincha «cingla», 191. Engrehit «enorgullit», 181. Javalí «porc senglar», 294. Marxit «marcit», 430. Sobresalt «commoció brusca», 684. Sorna «flema de qui es dóna importancia», Través «entremaliat», 225. V era «ocasió», 317. Vereda «assagador», 447. Xocarrer «traginer», 750.

Digitized by

Go ogle

116.

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

«ELS MESTRES DE VALENCIA»,

...

79

Valencianismes: Pel lexic es nota clarament que l'autor és valencia: els castellanismes són quasi tots típics del valencia de l'cpoca i fins i tot d'avui: cmcerro,/lastimar,cerlÍII. ... Els apegar,cloc, mots autoctons són en general propis de l'area occidental: agrll111tr, farf allll, gallofa,pi", 1'nj/or,lltrarot,tras,J/at.

7. G

Los

s AR

1

Hi registre els mots d'interés lexicogdfic i els de difícil comprensió llevat deis que registre en 7c. Senyale amb un signe els:

+ Mots no registrats ni al DCVB ni al DCat. ,.. Nova accepció. § Mots registrats pero no documentats. 8 Primera documentació historica.

A soles «tot sol», 57. 8 Acomodar «adaptar», 724. + Adjutor «qui ajuda», 466. 8 Alarbí «home de caracter hostil», 553. + Antuviador «netejador o lladre», 676. Arrcjonat «agullonat», 429. 8 Arrier «traginer», 32. Baluerna «planta o flor», 300. 8 Batxillejar «fer ostentació de coneixements», 84. Cagafcrro «escoria de carbó i metall crcmat», 610. • Campejar «mostrar-se amb rclleu», 342 (també en l'Espill de J. Roig, BAV, p. 55). 8 Canalla «munió de gent baixa i menyspreable», 393. Caperu~a «capiró», 86. 8 Cegó «breny», 332. Centener «lligada pera evitar embulls en la troca», 51. 8 Cloc «alitrencat», 242. g Crita ccridoria», 569. + Coplejar «fer copies», 680.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

80

EMILI CASANOVA

Donós «bell», 308. Eixerir «ostentar», 56o. Embadalit «cmbadocat», 397. 8 Empapussat «alimentat pcl pap», 476. 8 Encaix «labor de randes entretcixides», 575. 8 Enconar «induir al mal», 572. Ensupcrbit «supcrbiós», 480. 8 Entranyat «intcrioritzat», 152. + Erro «equivocació», 611. § Ertor «ertesa», 181. § Escagassat «covard», 243. Escarce Ha «bossa», 677. Escaure «correspondre», 58. 8 Escotiflat «fluix, palid», 556. 8 Espadatxí «home destre amb l'espasa», 227.

§ Farfalla «farfallós», 394. Fastijós «molest», 345. 8 Formentera «tipus de blat», 478. + Frarejar «fer accions propies de frare,., 343. * Gafarró «borratxo, insult», 450. Gallofa «gandul o covard», 484. + Gallonia «presumpció, fanfarroneria,., 82. * Gorrar «importunar», 238. + Grallejar «grallar», 83. Guany «ganancia», 540. § Guitó «fals», 191. Intimar «fer saber», 124. Llaceria «miseria», 547. + Llaguiola «tarda», 44. Llconat «de color groe», 104. Llibrer «llibreter», 749. 8 Macer «qui porta l'emblema de l'autoritat», 31. Malany «desgracia», 509. *Mancament «desprcci», 277. + Matxucó «rebregó», 395.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

«ELS MESTRES DE VALENCIA»,

81

•••

§ Melindrós «delicat», 454. + Mení «bufó», 136.11 § Millenar «miler», 6o9 (també en Psalttri de Roi~ de Corella, 2). Moina «disgust», 90. Morena «hemorroides», 202. § Mossejar «servir-, 529. B Murmurador «qui murmura», 516.

8 Nuvolada «conjunt de núvols», 21. 8 Palmejar «fer soroll amb les palmes», 441. 8 Papcrada «conjunt de papers», 734. § Paperiste «paperaire», 755. § Pasquí «cartcll anonim», 4. + Pcgomas cpegom», 162. Pemoliat «extrcmaunciat», 244. Petge «marca», 191. + Prunyonós «ple de penellons», 455. Puagrós cple de puagrc», 455. 8 Rebot «impuls», 412. 8 Satiritzar «ferir amb satires», 705. • Sensraó «dcsmcsurat», 525. + Scnt Juan «fira», 279. Tacany «immoral», 224. Tantost «immediatament», 34. 8 Tararot «beneitot», 495. Tort «mal», 702. 8 T resullat «ullcrós», 544. g Trull «molí», 92. § U nflor «inflament», 510.

Vermcll «roig», 530. Vogit «moviment», 334. Xarrar «parlar exccssivament», 2 36.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

NOTES

1 ).

Fustcr, G1Up1U G•n-1111. tl'011ti11,1mt, •Pou Ciar-, octubre-novembrc 1961, pp. 6-7.

1 No

gens pel DCVB i un poc pel DCtU.

Mn11ori11S bistóriuisIÚ I. fa11"'6aó11:, progasos u 11,i,uil"t U11iwrsi""1IÚ Vllln,ci11, Madrid, 1730.J. Teixidor, Est•dios u Vtún,cu (Histori11 u 11,U11iwrsidutú Vllln,ci11b11Sl41616), ed. L. Robles, Universitat de Valencia, 1976. Martí Grajales, Dicciourio biog4fico:, /,il,liog4fico IÚ lospotw Jd Rti110de Vllln,cü, b1tslllr¡oo, Valencia, 1p.28.V. Castañeda, GIUpllrG•n-lllllÚ Mo11t1111ljor: Ap1111tts bibliogr4ficos,•BSee., V, 19.24,pp.1.21-.26.J.Ribelles,Bil,liogttjülulAútwuNlnKill1111, vol. 11,Madrid, 19.29. R. ehab,s, C11rt11S m,diw u Ttixidor" Gllli11,,.,•El Archivo•, VI. 189.2,pp. 3-41-37.2. J. Rodrigo Pertcgis, Dt rt 11&dh,,ic11fNÚnltiu, •Lo Rat Penat•, 1, pp. 61-66. l F. Ortí i Figuerola,

4 D' aquí es nodreixcn, entre al tres, la Gr1111 Encicloptdi• ClltllÚtllll,la Gr1111 E11cidoptdi11 tú ú, Rqi6n Valt11ci11n11, el Diccio1111ri Biogafic d' Albcrtí i el DiccioMri de 1ALitn-11111,11 C"""41111 de Massot-Molas. Scmbla que ara estan canviant les coses amb els estudis de L. Robles, A. Felipo i altres.

SNo critica entre altres els catedritics M. Angel Cons (a. 1s48-87), Gregorio Satorre (a. 1s83-16o5), Luis Peris (1s4s-88),Luis Istela (a. 1577-88)que suposem que no eren enemics seus. Seria intcrcssant conéixcr les causes de les amistats i cnemistats. 6 He

intentat trobar noves dades sobre la seua vida pero no m'ha estat possible. L' Arxiu Parroquial de

Santa Maria d'Ontinyent on ell degué ser batejat sois conserva documentació des de 1630.A l'Arxiu Municipal d'Ontinyent, tant als llibres deis Consells com als de Cúria, no hi he trobat cap referencia i els protocols notaríais que s'hi conserven són posteriors. El llinatge hi és conegut almenys, des del segle x1v. No he pogut trobar tampoc el llibre de Melchor de la Cerda que cita Ortí, p. 2.47.Done fe al testimoni deis nostres historiadors, especialment, Teixidor, Ortí i Maní Grajales. En la satira i en molts autors Guerau és anomenat Grau, evolució normal de Guerau. 7«He visto algunas [oraciones] ... casi todas se reducen a satisfacer las calumnias de sus émulos, menos una• (Ortí, p . .247).A. Gallego Barnés, J••n Lornuo Plllmirmo (15.24-1579), Institució Femando el Católico, 198.2,pp. 194 i .208,considera que les Cabales de Palmireno són contestacions als atacs deis coHegues, entre clls de Guerau. 8Una llista de les seucs obres ens l'ofereix Ortí i Castañeda, pp. 123-24.No fou publicada cap de les

oracions que escrigué ni sabem en quina llengua foren escrites. Segons Castañeda. seguint Gimcno. Guerau tenia treballat i comentat el Llibrt tú lts Dones de J. Roig. ~s possiblc a~o pcrque Roig era molt llegit i aprcuat al scgle xv1 i modcl del genere sadric. En la p. 1.2s,reputa coma obra de Guerau la C•do-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

«ELS MESTRES DE VALENCIA»,

•..

Els Meslresi que s'adiu per l'espcrit critic i corrosiu del poema, pero també semblant a l'cspcrit de la Xntg11 MisNotllris i d'altrcs que n'existiren a l'epoca i per tant de difícil assignació a cap autor. Pera V. Mariner és un deis més celebres poetes de l'epoca. Tant Teide, Barcelona, 1964, p. 370, com Rubió i Balaguer, Ruiz Calonja, Historil, lle Id litn-lJl•r• ut,ú,11111, Histori111nurllldtl1Ulitn-11hlr1U Hisp411ic1U, vol. 111,p. 913,consideren digna «Els Mestres de Valencia•. ú,t/J, 111s nu1111or•ts, escrit en el mateix metre que

9Els meus esfo~os per trobar les copies manuscritcs que posseien Mayans i Salvi no han tingut exit.

Ni a I'Aaiu del Patriarca, ni a la Biblioteca Serrano Morales les he pogudes trobar. Dcvien ser pro u iguals perque Foulché posa en pocs casos el testimoni de l'altra. G. Gironés en Progr1111111dt Futes dt Moros i Cristias d'Ontinyent, 1981,ha assajat una traducció al castclla en ven que no ha resultat positiva tant perla dificultat de traduir aquest metrc, on l'autor es veu obligat i cenyit a cstretcs condicions narratives i a una gran suprcssió de partícules, coma la seua manca de suficients coneixcments lingüístics. 10

11

És de scnyalar que al text encara no aparcix la graf1a // per /l/.

11

JaJ. Roigintroducix molts castcllanismes en la seua obra perla matcixa causa: ntido (p. 106),colmt-

"" (p. us), 11111Tipou (p. 148)•.. lMnd (136)¿és una valcncianització del castella Mmino o és el mot ca tala menic amb eliminació de

1

«mesquí• (p. no). la -k final a efectcs de rima? Ja J. Roig usa 111e11ic

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ALEXANDRE DE RIQUER I LA RELIGIÓ DE L'AMOR MARIA ANGELA CERDA I SURROCA

Che faro senza Euridice? Dove andro senza il mio ben? (Orfeo,Calzabigi-Gluck)

LA

VIDA

I LA

DIMENSIÓ

POETICA

U na consideració

aprofundida del corpus líric de }'artista, artesa, escriptor i, també, poeta modernista catala, Alexandre de Riquer i Ynglada, evidencia un nucli de poesia orfica consagrada al record de la.seva malaurada esposa, Dolors Palau; les motivacions literaries més les extraliteraries convergeixen en un context poctic d'on emana la Religió de I'Amor d'un autor que, tot practicant igualment la Rcligió de l'Art, deixa escrit el poema d'Eros i de Thanatos, o del goig passat i del dolor present. Pera un enfocament d'aquesta premissa, cal recórrer als tres reculls,Anyoransts (1902), Unpoemad 1amor(1906)iPetons(1977),1 que configuren un tríptic d'un retaule-poema amb una imatge central, Dolors, !'esposa desapareguda, la gran abscnt amb qui el poeta desitja continuar, tanmateix, la relació amorosa més enlla de la mort i en una patria remota i ideal, dins d'una estructura mística. Seguint un breu biografisme, les noces d' Alexandre de Riquer, quan tenia 29 anys, amb Dolors Palau i González de Quijano, quan en tenia 19, es celebraren el 18 de juliol de 1885,a la Parroquia de Santa Anna, de Barcelona. 2 Si hi actuaren com a padrins Angel Guimera i Francesc Matheu, llur unió fou beneida pel sacerdot i poeta Mossen Jacint Verdaguer.J Després de catorzc anys de matrimoni fina Dolors el 7 d'agost de 1899; dcixa cinc fills més una filia - ja se'ls n'havien mort tres - i el seu marit, Alexandre, sumit en la més pregona desolació. Comen~a, pera ell, l'hivem de la mort després de la primavera de l'amor, un parcntesi fcli~, gairebé de quinze anys, el tragic final del qual incidí en la trajectoria vital de !'artista i escriptor que, llavors, n'inicia una altra de poctica. Ensems convé recordar que Dolors Palau, que tenia lligams poetics familiars, volgué que el seu primer fill, Emili, es digués, precisament, com la scva germana, Emília, poetessa guardonada. En l'endemig, l'any 1894,Alexandre de Riquer havia passat un parell de mesos a Anglaterraon, amb la coneixen~a aprofundida professionalment de la Pre-Ra-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

86

MARIA ANGELA CERDA I SURROCA

phaeliteBrotherhoodi les lecturcs de llurs autors prcfcrits, com Dante, Kcats, Malory, Shakespcarc, cte., així com deis matcixos mcmbres de !'artística Confraria, hi descobrí la poesia de llur líder, Dante Gabriel Rossctti, un autor que el colpí profundament i que, d'una manera entusiasta, qualifica de «sunflower of poctry, reflecting and rcproducing absolute bcauty».4 Ultra la scva resolta adhesió als postulats del Moviment, coma alternativa a la industrialització, la poesia de Rossetti fou la darrcra aportació feta pcr Riquer com a importador de la ideologia i l'estetica pre-rafaelites a la Catalunya modcrnista,s i a l'epoca en que s'hi integren el culte al «jo», el neoidcalisme, el goticisme. 6 Concof Lije-A S01111et Segué una obra singular i clau de la poesia de Rossetti, TheHo11se '[lltnet, una autobiografia íntima descrivint, amb singulars aHegorics, i clemcnts cstilnovistes, diversos estats anímics, de la qual féu traduccions fragmentarles en catala. Al costat d'aixo, Rossetti havia fct una magnífica versió anglesa i en vcrs de la Vita Nuova, de Dante Alighieri, del qual era un devot deixeble, un fct que incideix, amb el culte a la dona-ideal, Beatrice, i la relació amorosa post mortem,en les seves creacions i, de retop, en les d' Alexandre de Riquer que, també, féu alguna versió catalana de la Vita Nuova, com la deis sonets Xe Amor e'/ corgentilsono•M cosa i XXIeL 'amaro lagrimar'[Ut voi f aceste.7 Ja l'any 1897Riqucr, seguint i amplificant la tendencia pre-rafaelita de coordinar les arts visuals amb la literatura, publica el seu primer llibre, en prosa i molt ben iHustrat,Quanfa eranoy,8 compost d'episodis autobiografics infantils i ambla següent dedicatoria: «A la mare, que al cel siga. A la meva esposa, coma record». I, de fet, la subsegüent producció literaria de Riquer és, esscncialmcnt, una lírica evocació autobiografica, a voltes elegíaca, marcadament simbolista. L'any 1899, que assenyala l'aparició de Crisantemes,9amb abundant mitologia modernista i modelic en la fusió de text-imatge, és quan li sobrevé el cataclisme de la mort de la muller; aquest fet tragic gairebé necessariament «fmally transformed his own lifc into un uncanny parallel to the tragic biography of Rossetti and made his Rossetian poetry the logical and inevitable outcome». 10 A partir d'aquí Riqucr empren, dones, una trajectoria inedita i, scgons uns parametres rossettians i dantescos de les relacions amoroses, edita ja el seu primer rccull de versos, iJ.lustrat molt delicadament, Anyoranses,el 1902,11 amb que inicia, als 46 anys, unes «memories» molt íntimes, de fet el seu nucli vital amorós transcrit en poesia, i motivades per una perpetua recordan~a: «ho voluto consacrare un ricordo che e tutta la mia vita». 12 Malgrat no haver escrit pocsia propiament religiosa pero sí, com Rossetti, haver-ne emprat la tematica en quadres com An11nciaci6o Santa Pastora,del 1891,11 ara és quan practica, juntament amb )'artística, la rcligió amorosa i expandeix, així, un cert misticismc embrionari inicial poetitzat. 1• Nogensmenys, cal fer algunes distincions entre l'obra riqueriana i la deis scus predccessors que, fins a cert punt, la motiven. Beatrice, prototipos de la vcrge-humana i de l'estilnovista donna angdicatafou, semprc, l'amor llunya i idcalitzat de

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ALEXANDRE DE RIQUER I LA RELIGIÓ DE L' AMOR

Dante, l'anima del gran poeta i, finalment, la seva salvació. Dolors Palau primer fou !'esposa real i, un cop desapareguda, l'esposa mística d' Alexandre de Riquer la poesia del qual conté, dones, unes característiques orfiques: les d'aquell qui ha perdut la companya benamada i, desolat, va cercant-la afanyosament i per mitja de l'art en un més enlla de ressons Hrics: Euridice, Euridice, ombra cara, ah, ove sei nascosta? Euridice non~ piu, ed io vivo ancora!

(Or/eo)

Juntament amb els paraHelismes de llur devoció dantesca, en Rossetti i en Riquer, així com de llur dedicació pictorica, més el paraHelisme real de la perdua de la muller, que esdcvé aleshores llur Beatrice santa i bella, objecte del culte artístico-crotic, cal remarcar nogensmenys que, si l'esposa de Rossetti, Elisabeth Siddal, malaltissa ja de temps, ni tan sois no arriba a infantar un fill, nascut mort abans de temps, al contrari l'esposa de Riquer infanta nou fdls, ésa dir, assolí la plenitud humana en la maternitat. Tanmateix, llurs obres poetiques més representatives i ja esmentades ostenten la feminització que demostra, en ambdós casos, que s'ha esdevingut un canvi profund i que algú - Ella - ha estat sacrificat, amb que s'imposa igualment una llei nova: «Je suis belle et j'ordonne Que pour l'amour de moi vous n'aimiez que le Beau».1s I encara hi ha un altre aspecte. Ambla versió anglesa de la Vita N1'ovai la seva obra, 11,eHo1'stof lift, Dante Gabriel Rossetti recupera el sonet,la forma preferida de l'estilnovisme, dins la poesia anglesa de la segona meitat del segle dinove. En aquesta Hnia, Alexandre de Riquer és un sonetista catala capdavanter, tot just a l'inici del scgle vinte, només amb el precedent de l' Enfilall, de Tell i Lafont, el 1900, que marca aquest ressorgiment que evolucionara ambla poesía modernista. Efectivamcnt, a Anyoranses, editat l'any 1902, hi trobem ja sis sonets entre els seixanta-trcs versos del recull on el primer de tots, que fa de «sonet-preludi», cosa ben característica de Riquer, explicita la voluntat del poeta incipient d'emprar aquesta forma rítmica, que encara no domina prou - «lgnorant l'art del llaurejat trobayre los meus dits aspres puntejant la lira» (ANY, 11)-, pero amb que Riquer vol reincorporar l'ús del soneta la poesia catalana d'aquest segle i, aixo, dins el seu programa d'innovador i de recuperador d'un nou sistema de valors estetics. En aquest cas concret, la intenció és d'assolir, semblantment al «llaurejat trobayre», una perfecció intimista en retre culte a la seva Madona, l'amor allunyat i idealitzat, per la qual convé no tan sois que ell s' exprcssi poeticament sinó que, a més, connccti amb la sublimitat del «dolce stil nuovo» i que Dolors rcprcsenti, alhora, «I'Ange gardicn,la Muse et la Madonc», pcr dir-ho també amb mots baudelairians. Resumint, Aplechde sonets(1906)amb Unponna d'amor,16 totali_tzacent tretze

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

88

MARIA ÁNGELA CERDA I SURROCA

sonets; Petons,11 suma de paganisme i d' estilnovisme, que sembla que fou escrit ja abaos.del 1905,consta de trenta-tres versos, set deis quals són sonets (tres, quasi repeticions deis que, en nombre de quaranta, formen Un pomul d'Amor). En conjunt, Alexandre de Riquer dedica particularment a Dolors Palau, ja desapareguda, tots tres reculls esmentats d'un total de cent quaranta poesies, de les quals ci1UJ1ta11ta-tpUttrtsón sonets,un nombre considerable peral' epoca en que l'ús sonetístic encara era insolit, la majo ria decasiJ.labics.18 Aixo pot donar-nos també l'explicació de la seva versió, en catala, d'aquell de Dante Gabriel Rossetti que, definint que és el Sonet,fa d'obertura o prelucli a The Ho,ue of Lift i, en el cas de Riquer, al mateixApltcb deSonets,el títol del qual reflecteix el subtítol rossettia de SonnelSeq•mcede l'obra anglesa, i que transcrivim sencer, en !'original i en la versió catalana d'Alexandre de Riquer: A Sonnct is a momcnt's monumcnt, Memorial &om thc Soul's ctcmity To onc dcad dcathlcss hour. Look that it be, Whcthcr for lustral rite or clirc portcnt, Of its ardous fulncss rcvcrcnt: Carvc it in ivory or in cbony, As Day or Night may rule; and let Time scc Its florewing crcst impearlcd and orient. A Sonnct is a coin: its face reveals Thc soul, - its converse, to what Power'tis duc: Whether for tribute to the august appeals Of Life, or dower in Love's high retinue, lt serve, or, 'mid the darle cavemous breath, In Charon's palm it pay the toll to Death. 19 Un sonet ~s la consagració d'un instant, el recort que l'immortalitat de l'1nima imprimeix a un'hora morta y, ab tot, eternal. Rito diví o pressagi d'infortuni, sia ell sempre respcctuós de les diftcultats de sa forma: esculpfulo en lo blanch ivori o en les negrors del ebano, segons ordcnin el dia o be la nit y quc'I Tcmps vegi sa cima cubrirse de perles cnl!uhemadorcs. Un sonct és una moneda: son anvcrs r~vcla l'anima, son revcn la Potencia quc'l

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ALEXANDRE

DE RIQUER I LA REUGIÓ

DE L' AMOR

domina: sabem a qui paga son tribut; tant si és a les nobles Vocacions de la vida, com si ve a satisfcr al Amor sa dot importantíssima: o bé si, en les ombrivoles platges d'ayre pcstilent, paga a Carontc'l pcatge de la Mort.

Tant els característics oposits dominants i el patetisme del sonct rossettia, memorial a l'Amor fuga~ i ctern alhora, com el sintetic binomi final d'Eros-Thanatos, encaixen en el trangol psíquic que sacsejava tan profundament Riqucr i, de tota aquesta tensió, es dispara l'expressió lírica d'una profunda experiencia vital. I en fer el pas, transcendent i gaircbé fatal, del culte del cos al de l'csperit, l'inicia com un actc religiós amb una pregaria: «Nessuno sa che io ho invocato la divina grazia delle muse», 20 per retrobar l'Anima amb aquella iHuminació que rcspon al seu sentiment més íntim: Jo vise cara a la Hum com fan los girasols.

L'ESPOSA

TERRENAL La vita e il sogno era una cosa sola ...

(G. d'Annunzio, 1/faoco) ... recordar ~s viure (A. de Riqucr, Cris1111lmtts)

El parentesi joi6s i tancat, tanmateix, l'any 1899pel traspas de Dolors, un fet que marca profundament el desolat espos, 11 fou un lapse de felicitat en que cvaig viure per uns quants anys d'un perfum de primavera» (ANY, 1). A partir d'ací, la veritat poctica de Dolors Palau, la musa indiscutible d' Alexandre de Riquer, idealitzada a partir de la seva prematura mort, ve donada pels versos on ella és constantment evocada, en vida, com a esposa real del poeta i com a figura protagonista d'un paradís perdut i també constantment evocat, amb imatges i metafores que fan molt punyent la tragedia íntima, el martiri d'amor d'Alexandre de Riquer. 22 Inicialment, apareix Dolors com una joveneta estudiant encara «Al punt que los meus ulls sorpresos varen veure ta ingenua positura humil, de coHegiala», i !'actitud provoca en cll la resposta immediata amb l'cnamorament rotund: «y axís, en lloch de forma, trobava mon amor» (UPA, 11).Les tres parts en que es dividcix Un Poemad'Amor, subtitulat Historiad'•1lllvida, ésa dir, «Vcr sacrum», «Sol de mitxdia» i «Sol de posta», la primera i la segona dominades per Eros i la tercera

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

MARIA ÁNGELA CERDÁ I SURROCA

per Thanatos, assenyalen un cicle d'anada vers la Hum i de retom a la foscor, d'acord amb l'estat anímic del poeta. Tot seguitllurcasament hi és celebrat en versos epitalamics, sota el lema de Safo: Himeneu! himeneu! Artista, a decorar lo tilam nupcial. Alseu la porta encar! Semblablc a Mars, l'espos felfs, avansa'ls pcus més allunyat deis homes que deis dcus.

En elevar Amor, el sol que espargeix les nuvolades, la Primavera que foragita l'Hivem «olvido'} fret intens y xorc de l'invemada» (UPA, VI), a la categoria d'Himeneu, celebra l'aparició de la· núvia triomfant: y adnsat rossegant ton vel puriftcat.

Del tarongcr que forma diadcmes en ton front n'han de sentir cnvcja los tarongcrs del món! (UPA, VIII)

i, alhora, un erotisme paga o sens pccat, que constitueix la tematica constant de la primera part de Petons: He fruhit tot l'cscalf de l'abrassada, y ha sigut ta boca l'étoliana copa que rcfrcscá la mcva, asscdcgada. (PE, V)

Llur enyorada vida conjugal és glossada sovint i dins dos escenaris prcfercnts: un d'obert i diüm, el hose o temple natural, misteriós, «L'alzinar era fosch, tot cll semblava misteriós y sant» (ANY, VII) i «En lo misteri, en les &escals boreres ... perlo camí vclat del bosch frondós, ¡com anavam tots dos!• (ANY, XXXVI), aquells boscatges de les propietats de Bassols, a la Segarra, inspiradors de tota l'obra riqueriana i, finalment, mitiftcats a Poemadtl Bosch(1910);i un altre d'íntim, nocturn, llur mateixa cambra, el sanctasancton,mde l'Amor, on «damunt del lli~ tota hermosa flaires l' essencia de vida» (PE,XV), embolcallats de «l'ampla nit», mentre «en la ponzella de color rosat, estampo un bes fervent, indcfinit» (PE, VI). Per tant, ambdós temples, primer d'amor, després de dolor, constitucixen el nucli d'un paradís terrenal on també la muller és vista sovint comuna fada:«Entre les flors reposa quieta, destrenada; el bosch ha retrobat a sa perduda fada;• (UPA, XIII), o bé «dessota les blondes ab reflexes d'or, bategasuaumentta forma de fada: fés lloch aprop teu, oh vida del cor!• (PE, 11),(UPA, XXV). I el cor& un símbol constant d'aquest microcosmos erotic. Associada amb l' aig,,a, que duu la marca femenina, i contrastant amb l'altrc

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

MARIA ÁNGELA CERDA I SURROCA

De sobte, també, la Primavera ha esdevingut l'Hivem impietós amb «lo fret de la mort», que esborra la flamarada amorosa i, per tant, «un derrer petó de foch m'ha glassat tota la vida» (UPA, XXIX). Perquc, en efccte, a partir d'ara l'estat fisiopsicologic del poeta és expressat, coma contrast, ambla sensació sovintejada defred, si ha perdut aqucll «escalf de ta veu qu'acaricia!» ( UPA, XXXIII) i aquell «intens plaher el tacte que tenías de dolsa tebior» (ANY, XXXVI).Pero l'or i el roig, símbols de llur felicitat, han esdevingut cls negres i grisos de «la povr'ánima endolada plorant la mort deis teus petons» (PE, 11),tenyint de clarobscurs el procés poctic. S'imposen la foscor: «Ja el sol es post ... en l'aspra vía d'un pelegrí que's cansa» (UPA, XXXVIII) i les imatgcs hivemenques d'un univers esdcvingut hostil: «Feya un fret anguniós y anava plovisquejant» (UPA, XXXIX),«Un frct intens mon ésser enerva va» (ANY, XXXVII), «ara que tota la terra queda coberta de gla~»(ANY, XXIII);i, també, d'home pcrdut «lo fret mastral m'empeny per l'aspra via» (UPA, XXXI) en una «nit obscura»: «Fa molt fret, plou y es de nit ... No hi há ningú y penso en tu» (ANY, XXV). En efecte, s'ha interposat Thanatos en llur trajectoria vital i s'ha apagat la flama que abrandava llurs vides com «foch de dugucs teyes que s'ajunten fent una flamarada» (PE,VII), mentre que peral poeta, tot sol, comen~a l'autentic Calvari de l'enyoran~a de la muller- «com l'anyoro del fons del meu aspre Calvari!» (PE,VI)- i d'aquella Primavera eterna d'Amor que ara és Hivem de Mort: «los frcts de mort qu'avansen constantment tant més t'anyoro, augusta Primavera» (UPA, XXXVI). La via de !'amargura es va entenebrint, com el «negre romiatge que vaig seguint penós y pantejant» (ANY, LIX) i, si la boscúria santa esdevé cementiri «lo bosch tot rcvellit murmura mclangiós y traspassan los corbs el cingle ncguitós» (ANY, XV) - , llur cambra esdevé un sepulcre - «lanostra antiga cambra ... es fosca, tenebrosa» (UPA, XXX) i tot evoca la trista tomba de l'aimada: «La scva tomba es freda, guaita de cara al mar» (ANY, LVII). Mentrcstant cll, desolat, dcscspcrat «soch un passant, un cstranger» (ANY, UI)-, se sent finalment condemnat a mort: ¡Mes ay, mes ay! qui la condemna porta acotxi'I front sofert y resignat, no's te d'obrir pcr cll cap altrc porta; en son camí les flon s'han esbrinat (ANY, LXI)

Peregrí del dolor «em topo ab ánimes hoy endolades pelegrinant ... morint de anhcl», ara segueix una simbolica processó fúnebre, d'on «suau s'eleva l'humil pregaria» deis cors i, també, sacrificial: tot pi~ de sanch, d'un cor que raja entre sos dits, alcen l'ofrena, negres vestits, los ulls en blanch. (ANY, V)

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ALEXANDRE DE RIQUER I LA RELIGIÓ DE L' AMOR

91

clement, elfoc de la passió «ab una flama al cor!» (ANY, XXXVI), Dolors es culturalitza i esdevé una figura artística en certs moments: sembles ninfa al fons del bosch mentres va tomantse fosch. (PE, 111) -Besa'l rcch dar y acabamn tes penes; del fons del toll, la ninfa sonriun.

(ANY, XXXIV)

Quan l' esposa es va realitzant en la maternitat, li són dedicades diverses poesies, com aquella on «Parla Ella» car, «havent granat lo fruyt, avuy, pots dirtc pare!• (UPA, XVII),contemplant-la, alhora, comuna urna semidivina «a la Hum teva nostra llar germina» (UPA, XXII),ja que «l'Altíssim beneheix lo fruyt y la llevor» (UPA, XX) i com «font de vida» en imatgcs lactiomorfiques quan «Ala nostre fdleta ofereixes lo pit» (ANY, LIV). Tanmateix aquest univers radiant, compost essencialment de Natura, Art, Bellesa i Amor, comen~a a ennuvolar-se amb la mort deis fills, «¡Com se'n van, valgans Deu, com fineixen les vides!» (UPA, XXVI) i, també, «cm vares di' senyalantme l'estrella que miravas: -Los ftlls que se'ns han mort deuen se'allí!» (ANY, XXIX);unes morts premonitories de la de la mare, una vida jove que s'apaga quan el sol resplendeix més i, en els millors moments, «hi ha la folla dissort que'I cor pressent» ... «com si passés enlayre pavorosa la sombra de la Mort tota ncgrosa!» (UPA, XXVII)i quan, comuna mort resplmdmt, ve el regne noctum en ple dia «Guaytant lo sol de posta, tots dos cnamorats»; la mateixa veu d'clla s'impregna d'un cant del cigne «d'un cantich endrcssat al día quc's moría» (UPA, XXVIII)i així, mentte el dia decau, anuncia la propia mort en aqucst sonet que tanca «Sol de mitxdia»: es perd la can~ó i ja hi apareix la mort callada: La Mort, es la Mort que calla y passa, ¡la Mort! (ANY, XXII)

Sobrevé, finalment, el tragic succés de la perdua definitiva de l'esposa, descrita encara com una bclla-morta: Fixa la tinch la darrera visió de ton cos hermós, del teu cos tot groch y palit, fret ab lo fret de la mort, et veye santa y hermosa, cnnoblida per la mort. (PE, I)

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ALEXANDllE DE RIQUER I LA REUGIÓ

DE L' AMOR

93

Anyoranses,recull tcmaticament no ordenat, diferentment deis altres dos, Un poema d'amor i Petons,que comencen en un to epitalamic i es clouen en un to d'epitafi, conté tanmateix un breu drama estacional (ANY, L i LI), que reprodueix el drama íntim, elpathosconstant del poeta, oposata l'et~m retom cíclic: «Ni que tornin les roselles sota'ls blats ... Ni que tornin primaveres ab oreigs ubriacadors ... no'm cerqueu á mí que l' Amor es morta!• Aquesta és la inexorable i cruel veritat, contrastant amb la felicitat irrepetible quan tots dos foren el centre d'un món semiparadisíac de «tarongerars florits, entre riges de lliris esllanguits, ... sentint los rossinyols nosaltres sois• que, prematurament, esdevingué com l'antiparadís d'un «hivem perdurable» de constant foscor interna, mortal, pcrque aygua avall van dos cors, tots dos son morts, ben. morts!

«Amor- és substituit per «Mercuri» que «ocupa'l trono qu'Ell ocupava avans» i, dins els hoscos, als crits d' «Amor! Amor! Amor!», enmig d'una gran desolació «fins los ecos rcsponen: «Es mort! Es mort! Es mort!»1 1 Jaque l'univcrs desitjat, rcmot, és !'esposadcsapareguda, contra un univers rebutjat i hostil hi ha un anhel inaturablc que l'empeny a ell, pero ¿vers on?: ¡Voldria ser lluny d'aquí, enlli sempre, més enlli, alli hont Ella va fugí! (ANY, IX)

Té, al seu davant, diferents camios com a opcions: a) la disbauxa, amb que «vivim, vivim: no'n faltara d'amiga,• ... i «á cops de got s'enterra la fatiga, bevcm lo vi en dejú.» (ANY, XXXIII) Tanmateix, aixo no l'omple si «jo sento dins mon cor gran disbauxa de dolor» (ANY, XXXV) i rebutja els paradisos artificials; b) els fills, oríes de mare, «com d'hivern l'aucellada qu'anyora l'escalf de vida» (ANY, 11)que, sovint, li intensifiquen el dolor, el desconsol: «El bressol bressa tot sol, desde'l Cel la Mare bressa; va vestideta de dol» (ANY, XVII) i «cstrenyo els fdls ah amor xichs y graos al voltant meu» (ANY, XVIII) pcrque, enmig d'aquesta hivernada rigorosa i eterna que ha entrat dios la llar sense cali u, als pobres fdls sensc marc

¡quina falta'ls hi farás!

Digitized by

Go ogle

(ANY, XXIII)

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

MARIA ANGELA CERDA I SURROCA

94

e) un retom al passat mitjan~ant el record, comen fotografies: «Tinch un clixé

cassat al vol hont t'illumina un raig de sol• (ANY, XLIII), «Es un goig lo mirarte, bella fotografia ahont de mare'l gesto noblement irradia» (ANY, LIV), tot copsat amb emoció d'artista; el paisatge de quan ella vivia «Tot viu, tot es al mateix lloch comen los temps passats, llunyans» (ANY, LII), on ell ni gosa aturar-se perque se sent bandcjat deis llocs que foren testimoniatge de llur felicitat, car «Vindran estius, tardors y primaveres ... y no vindra ta veu parlant d'amor ... ni l'alenar sublim de tos petons• (UPA, XXXIV);adhuc en flors marcides i, també, enterrades dins les pigines d'un llibre, com la flor que, litúrgicament quasi, «adorna son bell front• i que «guamires el front de ma estimada y avuy parlas d'amor!• (ANY, XIX). Tot endinsant-se en la recordan~a de les qualitats de l'esposa, espiritualitzant el sentiment, ell tracta d'asserenar-se - «vinch á tu, pau de mon cor» i fer-se una vida interior lligada amb el passat i amb ella: «Propet teu, ma fantasía com un vell que'l fret condal, viu en somni y s' extasía arreceradeta al sol» (ANY, XVIII); d) el record d'ella en altres belleses que evoquen l'absent estimada, com aquella, semblant a una «donna della finestra» dantesca, blanca i pietosa: cts la dcsconcguda y fas batre mon cor; no't tomis roja, nó, que los meus ulls besante, besan quelcom d'alat qu'entre'ls ardngels canta.

(UPA, XLIII)

e) finalment, com que li esdevé insuportablc «viure sens tu, ma bona amiga» perque «lo cor tinch ple d' esglay ... perduda la rahó» (ANY, XVI), sovinteja el desig fervent de la propia mort: La foscor que porto al cor prou sabs qui l'csbargiria: hi han vides pcr qui la Mort brilla com sol de mitjdia. (ANY, XXX)

Jaque és irrepetible aquell «ver sacrum» inicia tic davant la hivernada cruel i, així com la vellesa ja no pot pas retomar a la joventut, li escau, tanmateix, la tardar mclangiosa que «covant germens novells», simbolicament, )'eleva: «deis prats pujara fins al cim de la serra». Amb aquests nous germcns, amb aquest canvi, passara de Vida a Mort, deixant l'estat penós: y jo, un hivem glassat sens amor per la vida traspassari pcnsant ab la tardor novclla, que j l'ombra de la Mort me duga al costat d'Ella.

Digitized by

Go ogle

(ANY, XV)

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ALEXANDRE DE RIQUER I LA RELIGIÓ DE L' AMOR

95

La mateixa primavera, que fou temps d'amor «fent disbauxa de la vida», ara i com a contrast feridor també ha esdevingut temps de mort, si «engrandcxen ma tristor tanta vida y tanta amor» (ANY, XXXV). Perquc, en altre temps i com un miracle de l'acte de creació, «de petons y abrassades varem sembrar la coma secanera y va granar l'augusta primavera» (ANY, XXXI);pero tot s'ha mort en l'esglai de la tosca: ~a s'ha ·mori f'atmatller», «Ay pobre taronger! los corps passen l'espay», si en definitiva «la vida es una estada de agonía» (ANYXXXI) o un antiparadís. Enmig de la solitud nocturna, entona un cant orfic i tarda, simbolitzat pel rossinyol que, en son «niu de dolors» i ja «mort l'istiu», «perdut en l'ombra del fullatge cantava son poema en expressiu llenguatge• (ANY, IV), mentre va errant, bandejat d'aquell paradís perdut i enyorat: «Tot viu, tot es al mateix lloch com en los temps passats, llunyans; y jo me'n vaig poquet á poch, ah lo cap baix, · juntant les mans» (ANY, LII). Per tant, amb l'esposa ha desaparegut la benauran~a terrenal «amb l'escalf deis teus petons• (PE, XVII) i, ara, la continuació de llur estat feli~, semiedenic, l'univers desitjat, és la sublimació de llur amor més enlla de la mort i en un lloc eternament paradisíac14 on s'acompleixi aquell desig que supera tota frustració; la frustració que ve representada gdficament i tancant l'obra Anyoransesamb una figura alada dins un cercle i que, al revés d'Himeneu, manté les dues torxcs que duu a les mans ben separades, com amb un gest d'impotencia i amb el lema «NON POSSUMUS», l'antítesi del constant anhel metafísic: ¿quan sed que juntantsc ducs llums aisladcs, faran sois una flama de ducs flamaradcs? (UPA, XLII)

En síntesi, i ja que

ESPOSA TERRENAL= PARADIS PERDUT, ESPOSA CELESTIAL= ANHEL MISTIC DE PARADIS, aquella via que li apareix més apta per tal de continuar una relació i connectar amb l'aimada en un més enlla és la d'una sublimació, per mitja de l'Art i de la Poesia, tot seguint un itinerari espiritual tra~at pel misticisme erotic, amb que la muller csdev~ semidivina i l'espai natural, per tal d'ésser digne de llur amor, esdevé un espai sagrat, lluny de profanacions on «tot es trist y tot ha trasmudat• i «acaban d' extingi fins lo recort que feren tes jovenils petjades» (UPA, XXXVII).El poeta, que quan visqué apassionat cvoltat de un nuvol d'or» i nodrint el «foch sagrat d'amor» (PE, XVIII) es cregué de la categoria deis immortals, ara arriba, amb esfor~, al desig d'expandiment espiritual: Mon inima que viu pcnsant ab Ella

en l'ombn de la nit, despay alsant la fexup parpella combrega en l'infinit (ANY, XLI)

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

MARIA ANGELA CERDA I SURROCA

Aquesta comunió prenuncia un llunya Himeneu místic amb l'altra flamarada fcta Hum superior perque s' esdevingui la unió eterna, ja que va vinculada a la suprema Religió de l' Amor.

L'ESPOSA

CELESTIAL

Ita n'e Beatrice in l'alto cielo, nel reame ove Ji angeli hanno pace (Dante, Villl N•ow) Mon ardcnt desitx seria scguint sa ronda tranquil, vcure com se formaria

fct de llum lo tcu perfil. (A. de Riqucr, ANY, 111)

L'any 1900 i en un breu article, 1 s Riquer fa una evocació ben pre-rafaelita, d'inspiració rossettiana i amb imatges oníriques, amb una estampa que enceta una visió misteriosa i paradisíaca de l'esposa celestial, de la donnaangelicatacoma protagonista, ara, del paradís anhelat: «Era la BeataBeatrix deis meus anyoramcnts, la que havia aclarit com un raig de sol lluminós i vivif1cant les ombres de ma vida, ... tota de blanc vestida, la cabellera caiguda, cenyit el front amb una cinta blanca, i al seu voltant seguien quatre angelets [aquests «angelets» són els fills morts a qui fa referencia en un vers: «y van caurer, segades a l'ombra, quatre flors de la gentil florida de nostres sants amors» (ANY, XLIX)] ... Va donar-me la ma i, voltats deis quatre angels varem seguir endintre la via lluminosa i ens vam perdre pel camí de lliris immaculats que condueix a l'adoració suprema.» Aquesta imatge ens remet també a les poesies primerenques de I'epoca de coHegial de Riquer, especialmcnt aquella on és descrita una BlessedDamozel d'adolcscent: Et dans ce cicl bleu!trc je ai toujours dlcouvert une femme candide qui m•attend bras ouvcrts. 16

Ara, quan amb el canvi profund ambdós han iniciat una «vidanova» i ell s'ha fet poeta, ja que «del plor floreix el cant» (ANY) i amb un esfor~ suprem vol passar de l'univers visible cap a l'invisible, ella esdevé la «Damozel», la «Bcatricc» i, a l'cstil dantesc i petrarquia, és anomcnada també «Madona», com a la dedicatoria de Petons:«A MADONA O.P. de R.». Dolors és la figura central del cartell associat

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ALEXANDRE DE RIQUER I LA REUGIÓ DE L' AMOR

97

amb el llibre, Anyoranses,amb el cap envoltat d'estels i al~ant el calze sagrat, com una sacerdotcssa del Graal, enmig d'un paisatge natural pero idealitzat, edcnic. El llibre, un autentic breviari, va dedicat «A l'anyorada esposa - a la mare deis meus fills Dolors Palau de Riquer- Q.A.C.S.». Precedit del lema dantesc, sonet XXXIII de la Vita N1'0fJa,«L'amaro lagrimar che voi faceste ...•, també el sonet d'obertura d'aquest recull duu, al final de cada quarteta i del darrer tercet, comuna síntesi, un vers subratllat expressament i extret de sonets de la Vita Nuova: lgnorant l'art del llaurejat ttobayre los meus dita aspres puntcjant la lira, fan una que:u que se'n puja cnlayre .1 w• diml .J 411i11111: sospir11. (ANY)

Mossen Jacint Verdaguer, que beneí la unió Riquer-Palau, hauria hagut de prologar aquest llibre; a causa de la mort de Verdaguer, el juliol de 1902,a la pagina 3 d'Anyoranseshi consta aquesta mancan~a. 2 1 D'altra banda, és el Dante de la Commediaque figura com a lema d' Un Poemad'Amor, subtitulat Historiad'u1111, 'lJilÚl: «Nessun maggior dolore che ricordarsi del tempo felice nella miseria», evocant el celebre i tragic episodi amorós de l'obra, i ambla dedicatoria «ADolors Palau de Riquer. Sempre a tu qui es sempre teu, Alexandre». El llibre, prologat per ApeHes Mestres, és saviament decorat per Riquer. Pero UnPoemad'Amor, un resso riqueria de la Vita NuotJa,ostenta un magnífic super-libris circular i encerclat pel lema, amb lletres gotiques: «AMOR REGGE SUO IMPERO SENZA SPADA; CHI SMARRITO HA LA STRADA TORNI INDIETRO: PETRARCA». Al mateix centre, una testa femenina reproduint, indubtablement, la de la muller, envoltada d'una orla angelica, és encerclada dins la pregaria mariana «AVE MEA SPES». I les tres parts constitutives d' UnPoemad'Amorvan precedides de lemes de Safo la primera «Ver sacrum», de Virgili la segona «Sol de mitxdia» i la tercera, «Sol de posta», de la següent del Petrarca, deis sonets «In Morte di Madona Laura»: La vita fugge e non s'arrcstaun'ora

e la mortc vicn dictto a gran giornate e le cose presenti e le passatc mi danno guerra, e le future ancora.

Fent el seu romiatge poetic i empes pel fat, Riquer passa deis poetes pagans als cristians i, si els primers serveixen de lema als seus amors terrenals, els segons ho són deis celestials. Aquest gir, que implica el pas difícil i transcendent de l'univers visible, entranyable i enyorat, a !'invisible, desconegut pero intuit i anhelat i, de foc de terra que crema a foc pur que iHumina perque el guii en la tenebra, ve exemplificat a Petons.Les dues parts del recull consagrades, respectivament, la primera

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

MARIA .ANGEi.A CERDA I SURROCA

a Eros o erotisme paga, coma paradís perdut, i la segona a Thanatos o misticisme erotic, coma paradís anhelat i contemplat amb melangia profunda, van precedides igualment deis lemes globals de Safo, cantant Himeneu, i de Virgili planyent- · se, a les Bucoli1J"ts: -Ehu! quid volui miseo mibi? floribus Austrum perditus et liquidis immisi fontibus apros.

(PE)

Safo, Virgili, Teocrit, Propcrcius, Anacreont, inspiren els vint-i-cinc versos de la primera part; el triumvirat Petrarca, Dante i Rossetti, els vuit de la segona. Aqucsts darrers l'inicien en les coordenades de l'erotisme de categoria mística, que supera tota caducitat i es realitza en una zona sagrada, de signe cristia, amb l' anima-símbol del poeta que Fins al trono de l' Altíssim me fara de guia sant

y alU, una llagrima scva redimirí mos pccats. (ANY, VI)

Per aixo, l'eterna-absent, que fou objecte de l'amor terrenal, ara ho és de la devoció i del culte religiós: «¡Com voldria resá en ton santuari al compás del recort, fent reflorir tot l'escolat orari del temps del nostre amor!» (ANY, XLI). En aquest brcviari del misteri d'amor i de dolor, la gran abscnt és pietosament invocada com en un virolai, «Perfum de rosa, flor de viola, poncella vera del roserar» (ANY, V) i, més endavant, amb una bella lletania, igualmcnt floral: Lliri blanch y rosa-vera, clavcll blau y margarida,

lotus d'or Jo ncccssito pictat!

(ANY, XII)

Tanmateix, la «floreta y llevor que dona la vida» és la «floreta que's mor!• (ANY, XIII), amb que «la vida es una estada d'agonia, y sempre lo meu plor et crida cel amunt, Madona mia!» (ANY, XXXI).Aquesta devoció constant recolza en un cert ritual litúrgic sentimental, tant interior «dintre mon cor irradia la Hantia del sant dolor ... ab immortal flama d'or, lo sagrat temple del cor ahont vius arrecerada» (ANY, XLV) mentre «Els perfums volan al Cel ... com el fumerol de mirra, com les veus del campanar» (ANY, XLVII), com també projectat a l'extcrior: «mon pobre cor, encare contempla extasiat lo altiu Sant Llorens y el místich Montserrat» (ANY, XLVIII), vers una patria sagrada «ab un estel de Hum».

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ALEXANDRE DE RIQUER I LA RELIGIÓ DE L, AMOR

99

Aquest ritual unit al somni enceta, peral poeta emparadisat, l'extasi que apunta cap a la visió beatífica: Mon

,ruma,perduda

en la Hum bella d'una brillant esttella, es fonia en son sí que m'encantava: des d'ella viatjava

per los armonichs circols lluminosos de Benavcnturab

qu'entonavan sos himnes fervorosos al Etcm consagrats (ANY, XXXVII)

Havent superat diverses fites en la scva via dolorosa, la visió sobrenatural li és transmesa per una serie d'imatges lumíniqucs que s'imposen a la tenebra i que emanen de l'esposa celestial, esdevinguda una misteriosa Dona-raig de Hum: «Caich de genoHs devant la teva imatge ¡oh Hum de paradís irradiant!» (ANY, LIX). L'antiga flamarada, ara s'ha transformat, miraculosament, en una Hum etma i purificadora: Lt, Un,, que Hum esborra i enfosqueix

dexantla esmortuhida, llambregava en l'espay hont resplendeix

l'etem rcgnt de Vida.

(ANY, XXXVII)

Apareix, dones, l'espai paradisíac esplendorós, deis cercles celestials: Los Angels qu'en son si prengucrcn vida ala ts com Serafins, alsavan la veu d'or, tota florida de místichs cants divins (.ANY, XXXVII)

Amb tot, sovint li cal recórrer al poder suprem de la Divinitat i adre~ar-li els seus precs: «¡Deu meu, com he quedat, sense que ringa avuy ningú al meu costat» (ANY, LV), «Pietat, Senyor: Creador omnipotent, estreny el Has que'ns Higa etemament!» (UPA, XXXV). El poeta, tanmateix, té la intuició de la inefable, alífera, Dona-raig, que vehicula el paradisisme dins l'obra riqueriana i que espargeix una claror sobrenatural: «M'hctrobat cnlluemat d'una llum irradiant, la llum que Deu t'ha donat, que s'cxt~n pel teu voltant» (ANY, XLII),que el transforma, mentre l'anima «va volant cercante sens pau ni treva per l'espay, llagrimejant» (ANY, XXI). El plllhosdel poeta, per tant, osciHa enmig de contradiccions entre aquest uni-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

MARIA ANGELA CERDA I SURROCA

100

vers místic, incognit i desitjat,i el món massa hostil i re/mtjat,que és la rcalitat amarga; de l'una banda, enfonsat en el dubte, enyorant aquells cpetons de foch», que ara són «fervents pregaries a Eros consagrades• (PE), diu esceptic: Ja fa dos anys que visch esperansant, ¡dos anys dia per dia, y ni en somni t'he vist un sol instant dolsa estimada mia! (ANY, LVI)

de l'altra, pero, intueix el «brillant estel» (ANY, XXVI), un més enlla on malda pcr arribar, juntament amb una ccrta actitud sacerdotal: ¿Quán, deslliurat mon sér podrá brandar, posat al costat d'Ella, son mateix encenser? (ANY, XXXVII)

Per aixo l'íntima nit, que agombola el seu desesper i el seu somni, la paramística «nit fosca» sovint s'emplena d'uns estels, com aquells que envolten les testes deis retrats-imaginaris deis seus simbolistes ex-libris - un art que conreava intcnsament durant aquest periode - 28 o de les iHustracions de la seva producció artística, feta amb unció: «En ella, uns estcls filants pujan y baxan suaument» (ANY, 111).I si, tragicament, la Marc-angelica deis fills «va vcstideta de dol•, cnsems ara una «dolsa Hum atravessa irradiant del seu vol» (ANY, XVII). Per tant, «trcmoloscs estrelles, parpella irradiant de benfactora Hum ... pcnseu ah mon esprit qu'un ferrn dcsitx consum» (ANY, LX).Tot aquest sentimcnt d'una constant nostalgia de paradís es concentra, ben significativament, en la mítica flor del lotus, 2 9 sofrint enamorat de la Lluna distant coma primer mort que ressuscita i que, cnmig de la nit, li envia Hum: Sent sagrat, el llot l'afcrra, y es lluny, lluny, lo seu anhel; cll te arrels ad en la terra, la lluna's gronxa en lo cel. (ANY, XXVIII)

Perque, quan el poeta vivia amb l'aimada en un paradís terrenal, que ara tan sois pot reviure en l'etem retom de la recordan~a, també ignorava les frustracions i no es resigna a la pcrdua d'aquell estat semiedcnic: Lo cel era d'or fos y d'escarlata; devall l'ubach de roures rcvcllits s'axamplava endcvant un llach de plata qu'emmirallava els hoscos adormits (ANY, XX)

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ALEXANDRE DE RIQUER I LA REUGIÓ

DE L' AMOR

101

Per aixo la Dona-raig, que l'emparadisa, té pera ell que, com el gira-sol,cerca la 011m,uns poders taumatúrgics «y he sentit dins de mon cor hont l'hivem hité posada, ah aquell raig de Hum d'or fondre's la neu congelada» (ANY, XLII). I, en aqucst context, la ll•m, l' or, equivalen a l'Amor últim, perdurable i només assolit en un cspai consagrat, salvífic, aquell que requereix l'esposa semidivina i del qual l'espai deis seus amors terrenals, que cll poetitza, n'és premonitori: ¡Q.u'ets santa y bella avuy, ara y 1empre! ¡Q_u'hcrmosa y de quanta bcllcsa't contemplo adornada, enlla de les distancies hont la vista reposa, en l'hort del paradís pregant iluminada! (UPA, XLII)

Tota la dramatica trajectoria d'Alexandre de Riquer que, en cerca de l'alter ego ideal, de l' Absolut, passa del món natural al sobrenatural, es troba inclosa, en síntesi, dins el vers final d'Anyoranses,compost de tres estrofes ben distintes on la Mort s'imposa entre l' esposa-paradís t'"nuds i l' esposa-paradís celestials,tot reproduit en l'aHegoria estacional: a la primera, «D'hont vens, aura de Maig, festosa, perfumada? de besar un front blanch y una trena daurada», exal~a Himeneu, que, «font de vida, d'amor, he desvetllat l'esposa». A la segona, «D'hont vens ruxim ncvat, més fret que la glassada? vinch de gronxá'uns xiprers y un'eura corgelada», s'imposa Thanatos, que «vinch del regnat ombriu, de mort, vinch del fossar».Ara bé, ambdós, Himencu i Thanatos, afirmen que són caducs i passatge~, ja que «soch tota de la terra». A la tercera estrofa, que clou la cosmogonía simbolica, !'íntima «historia d'una vida» que comen~ i acaba al Paradís, «D'hont veos, oh raig de Humirradiant, puríssim? Vinch d'endalt, més amunt de l'Univers amplíssim he traspassat espays espumats de llum d'or», celebra el triomf religiós de l'Amor sobre la Mort. La Resurrecció hi és simbolitzada perla sublim Dona-raig de llum, que ja no és pas «de la terra», sinó que prové d'un Paradís etern i porta amb clla, després de l'amorosa comunió amb l'anima-bcssona,la Salvació anhelada: Soch la santa promesa d'una llum consagrada; alenada vital, pura, immaculada, qu'ansia el complement y anhela ab son anhel: soch d•un món eternal, scmprc tcva, y del ccl. (ANY, LXII)

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

NOTES

1

Lcs citacions sovintejades d'aqucsts tres llibres, al llarg del tcxt, scran fetcs ambles scgücnts abrcvia-

cions respectives, seguides de la xifra romana del vers corrcsponent: ANY, UPA i PE. Martí de Riquer, l}]linzt 1mer11Cio11S d'111111 fa,lli• cdllÚll.u, Barcelona, Planeta, 1979, p. 620 i ss.

2

lV erdaguer publica l'any 1886 el scu poema C11,,ip, que amb un fons bistorico-llegcndari deis orígens de Catalunya tracta deis amors dissortats del Cavallcr Gentil, iHustrat per Alcxandre de Riquer. 4A Artcaga y Pereira, A Spaish Plli11ter, Alijtuulro (sic) dt Rif"er, «The Studio•, LXXXV,1900, p. 180 i ss. SVid. E. Trenc-Ballester, A/eu,u/re de Rif11er,1Ut1/11uS1uln,r de 1'11rt1111g/Ais ti 11ord-1U111ric11i11 m Ctltalo-

pt, «Milanges de la Casa de Velázquez-, t. XVIIIh, Paris, 1982, p. 318 i ss. 6Guillermo

Dfaz-Plaja, Modmlinno fre11tt11 98,Barcelona, Espasa-Calpe, 1979, p. 319 i ss.

70antc Alighieri, L11flÍIÚI 11•tfNI(L11Vil4 N110fNI),Barcelona, Montaner y Simón, 191.2,pp. 186-187. 8Alexandre

de Riqucr, /}]la jo er11110.7, Barcelona, L'Avcn~, 1897.

9ld., Cris1111te111n, Barcelona, A. Verdaguer

O-Thonfts),

1899.

M. J. McCarthy, C1111Ú1111 «Modtn,ismt» 11,,J E11x/isb C11lt11Tal Movmunts of tht Ni11tlttnth Ce1111,ry, U nivcrsity of Cambridge, 1973 (no publicat), p. 106. 10

11

Alexandre de Riquer, A,,.,or1111ses, Barcelona, A. Verdagucr, 1902.

12 }.

L. Pagano, AttrllfJersoú, Sp.,,uz lttter•ri•, Roma, Rassegna Intcmationale,

1902, p. 181.

JE1iseu Trenc, L 'artista, in Aku11drt de Rit¡,,er.L 'home, 1'11rtista,ti pott11,Calaf, Comissió organitza-

1

dora de l'Homenatge a Aleundrc

de Riquer, 1978, p. 8s.

1

4L'any 187Si mcntrc cstudiava a Bizicrs, Alcxandre de Riquer escriví 3Svenos, d'inftuencia rom1nti-

ca, en un quadcm manuscrit i amb el tftol ja significatiu de Nollls del A/11111, en frances, catali i castclla. 1

SCharles Baudelaire, Lesfle11rsd11mal, Paris, Garnicr, 1961, p. 47.

16Alcundre

de Riquer, Aplteh dt so11tts.Les c11llitts.Un ponna d'amor, Barcelona, Vcrdaguer, 1906. 102

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ALEXANDltE DE RJQUER I LA REUGIÓ 1

1Ptto,u (in~dit), in Alaadrt

u Rif'"'.

DE L' AMOR

103

L 'ho111t,1'11rtist.,d poti., Calaf, 19781 pp. 130-166.

18Josep Camer, més jove certament, no en publica fins el 1904,l'anyde les polemiques sobre el sonct

a -.Joventut». 1

911,e

2

Pottiul Worh o/ D1111u Górid Rossttti, London, Ellis and Elvcy, 1891.

ºJ. L. Pagano, AltrllfJff'SO

21

ld., A

trlfflh

¡. Sp"6"" kttn-m•. p. 181.

ú ú, Es¡,tdll literui11,I, Barcelona, Maucci, 1900, pp. 199-.203.

A"-"''""'ª•

"El brcu apunt biogrif1c, segons els tres rcculls esmentats, U11poot1•i'""'º' i Ptto,u, en in els quals Riquer a voltes recorre a l'anccdota. Vid.Josep M. de Riquer, El 111t11p11rt, fl"l1lj11110 n-• "°-'• Akutulrt ü Rjptr. L 'ho111t,/'11rtis11t, d potlll, Calaf, 1978,pp. 4hJ.2; i Maria Ángela Cerdi i Surroca, Els

pre-rt,fMlitts " 2

e"""""-'"· Barcelona, Curial,

1981,p.

27si SS.

JA1exandre de Riquer, •Joventut», CXXIX, 1902, p.

soo.

2.4Latematica cparadisista•, gairebé gens estudiada, és una dimensió notable del neoidealismc fmisccular, en l'art i la literatura a Catalunya i, consegüentment, traspua a l'obra d' A. de Riquer. 2

JA1cxandre de Riquer, El rti deistUl,ers,•Catalonia•,

2ª

serie, XII, 1900, pp. 100-101.

26 1d.

Now úl .i.11 (poesies), quadern manuscrit inedit, 187S,poesia núm. is, una ingenua prcfiguració de l'amor nústic. 1

2

7Vid. Maria Ángela Cerda i Surroca, op. cit., p. 27s i ss.

'vid. Joan Uuís de Yebra, Aleu11drt IÚ Riflltr i l'Exlibrismt, Publicacions i Edicions de la U nivcrsitat de Barcelona, Barcelona, 1983. 2

2

9Alaandre de Riquer, després d'haver conegut a Anglatcrra la tcosofa Annic Bcsant, tractj també

amb esotcrics barcelonins. Vid. Josep M. de Riqucr, op. cit., p. _.o.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA VITA CHRISTI DE SOR ISABELDE VILLENA Y LA TRADICIÓN DE LAS VITAE CHRISTI MEDIEVALES ALBERT G. HAUF I VALLS

En 1497, al año escaso de publicarse en Granada el primer y al parecer único volumen de la traducción castellana de la Vita Christi del franciscano catalán Fr. Francesc Eiximenis (VCE), veía la luz en Valencia otra monumental obra del mismo título en lengua catalana: la Vita Christi de Sor Isabel de Villena ( VCV). La autora, religiosa clarisa del convento de la Sta. Trinidad de la ciudad del Turia, había ingresado en 1445en la segunda orden de S. Francisco y ejerció el cargo de abadesa en el convento de su profesión desde el 1462a 1490,año eii que falleció dejando el libro sin terminar. La VCV publicóse pues póstumamente para satisfacer la devota curiosidad de Isabel la Católica. Si, como asegura Sor Aldon~a de Montsoriu, la obra es fruto del celo abacial de Sor Isabel, la redacción de la misma debe situarse en la última etapa del ciclo vital de la ilustre escritora valenciana y, en todo caso, es anterior a la aparición de las ediciones portuguesa (1495),catalana (1495-1500)y castellana (1502)de la famosa Vita Christi de Ludolfo de Sajonia o «El Cartujano». 1 Sor Isabel estaba, al parecer, muy bien relacionada con la flor y nata de la intelligmtsia valenciana del momento y consta que había rogado al obispo Jaume Pére~ que preparara para ella comentarios de los salmos, de los himnos feriales y de textos de S. Ambrosio y de S. Agustín, así como una exposición del Magniftcat que ha llegado a nosotros y cuyo prólogo, escrito, como el resto del libro, en un latín nada despreciable, dice muchísimo de la curiosidad intelectual y de la formación teológica de la monja. 1 Falta todavía un buen estudio de conjunto de la VCV, lo que no es de extrañar, dado lo voluminoso de la obra y las dificultades inherentes, entre las que cabe destacar la ausencia de una edición bien anotada y fácilmente asequible.J Joan Fuster hizo notar, en dos sugestivos artículos, el tono coloquial y afectivo dirigido a la sensibilidad femenina de las religiosas, el didacticismo y el constante recurso a la alegoría y los numerosos toques e incisos de gran realismo y plasticidad. Según Fuster, Sor Isabel tiende a concretar los conceptos más abstractos y crea, con su lenguaje familiar, un mundo aristocrático y fantástico, plasmación de sus recuerdos y nostalgias palaciegas. El libro vendría a ser una posible réplica feminista a la malhumorada misoginia deJaume Roig, compatriota de la de Villena y médico del convento de la Trinidad. 105

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ALBERT G. HAUF I VALLS

106

El plan de la obra y la selección de los materiales evangélicos se subordinarían, de acuerdo con esta interesante tesis, al espíritu militante de la autora, que pretende vindicar a la mujer y poner de manifiesto el importantísimo papel que el sexo femenino jugó en la redención del género humano y en la vida del Salvador. Se trata, en resumen, de una hipótesis inteligente y a todas luces verosímil si tenemos en cuenta la polvareda que debió levantar en Valencia un libro tan polémico y bilioso como Lo Spill.-t Por su parte, Martí de Riquer insiste también en el hecho de que Sor Isabel introduce un claro criterio selectivo y, al poner determinados aspectos de la vida de Cristo en un primer plano, relega o elimina del todo muchos otros, objetivamente tan, o más, importantes.S Y, en efecto, no hay duda que la VCV produce una clara impresión de falta de equilibrio estructural (también achacable a la VCE, si bien más en el resultado práctico que en el plan original), y espero poder mostrar a continuación que esta característica se debe en buena parte al desbordamiento de la contemplación afectiva secundum quasdam ymaginarias representaciones,es decir, según el método preconizado por los clásicos de la espiritualidad franciscana, como el Arbor Vitae Crucifixaejesu de Fr. Ubertino de Casale y, muy especialmente, las famosas Meditationes Vitae Christi (AVCJ y MVC respectivamente). El libro de Sor Isabel presenta a simple vista unos rasgos individuales que lo caracterizan y distinguen de las VC anteriores como la VCCy la VCE, escritas por teólogos más preocupados por cuestiones de doctrina, y la profesión religiosa de la autora en una rama de la orden muy celosa de mantener el verdadero espíritu franciscano permite suponer que es en las MVC, originalmente dedicadas a una religiosa, donde hay que buscar una posible fuente de inspiración. Por otra parte, es bien sabido que Eiximenis residió mucho tiempo en Valencia, hasta el punto de que, algunos, como por ejemplo Fr. Hemando de Talavera, traductor de su VC, le consideraran, erróneamente, valenciano. Es más que probable que Sor Isabel conociera la VCE. No es imposible que hubiese leído elAVCJ, y nada impide suponer que tuvo acceso a algún manuscrito latino de la VCC,o incluso que tuvo oportunidad de discutir personalmente de temas literarios con Roi~ de Corella, autor de la versión catalana del famoso libro del Cartujano, de la que quizá brindó las primicias a la abadesa de la Trinidad. 6 Nadie, que yo sepa, ha estudiado la VCV en relación con las VC medievales, ni discutido, aunque fuera de paso, su probable influencia en algunas obras posteriores como la celebérrima Mystica Ciudad de Dios de Sor María de Agreda. El presente homenaje al maestro Riquer, que tanto me ha enseñado en las aulas y en los libros, me ha parecido una excelente oportunidad para tratar de llenar esta laguna. Resumo aquí en buena parte el resultado de una investigación emprendida gracias al estímulo inicial del homenajeado, con la esperanza de que un cotejo más o menos sistemático entre la VCVy algunas de las obras más importantes del género al que pertenece, contribuya a establecer con mayor conocimiento de causa el gra-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA «VITA CHRISTI»

DE SOR ISABEL DE VILLENA •••

107

do de originalidad de Sor Isabel fJisa'Visla poderosa corriente de tradición en la que necesariamente hay que situar su libro si queremos valorarlo como merece.7

I.

D

E L A T R A D I

eI6

N A p

6 e

R I F A

A

L A

A L E G

o

R

f

A

Cincuenta y cinco de los ochenta y siete capítulos del volumen primero de la VCV (unas 353páginas), se puede decir que son de «relleno». Martí de Riquer ya detectó la base apócrifa de los primeros relacionados con la vida de Maria y su milagrosa natividad y bastará anotar passim algunas notables semejanzas de tono entre la de Villena y Eiximenis al hablar ambos de los signos de santidad que dio 8 Maria jam ab inc11nabilis: E ella stava-li davant, agenolla-

... sovín li volia btsllr los pa,s e

da, bcsant-li los peuets e mane-

(VCV, I, c. 3, 2.1-1s)

tslllr-liÚluUlt 118mDl.dll, e la sobres 1n,,,,;¡creatura, 110 podmt a~osoffcrir pcr res, dava a la mare tan graos scnyals d'avorriment d'aytals honon, que la mara dcspuix no-u gosava fer altra vcguada... (VCE, 111,c. 19)

... era una gran admiració a qui

... aparia tota angelical e provo-

la mirava: car certs dics de la

cant aquells qui la guardaven

sctmana no mamava sinó una

ab sobirana dcvoció ... E tan-

vegada ... Occupava's la dita

tost com estech nada ja dona

senyora en continua

oració,

senyals de grans virtuts, car no

car sovint la trobava la sua ma-

si1'6"" Wl"tllÚl lo dimecres, c·I divendres e·I dissaptc; ja estcch vista en ccrtcs hores hwr los h1t/Jsal cd e lts 111ans...(ibid)

tes ... E la humilíssima Scnyora, no podcnt comportar que la sua marc li fes tals scrvin, ... mostrava en la sua careta no li plahycn

semblants

coses ...

re ab les mans plegades, los ulls levats al ccl... (ibid., c. 4, 2.5)

lllllmllfNI

Los apócrifos, en especial el De nativitaleMariae (VI, 1) expresamente citado por Eiximenis («...segons que posa la /storia de la nativitat de la Gloriosa,complits los tres anys en los quals la sua sancta mare Anna l'alleta, lavors levaren-lila let ...») y asimilado por completo en el texto de Vorágine y en Vicente de Beauvais,9 ya dejan por sentada la relación entre los quince peldaños de acceso al templo y los psa/.mos XV adscmsionisgrad,u o salmos graduales del breviario, pero creo que hay en la VCE una interesante glosa «que posa Orosius scrivent Ad Pachmaxium», que ayuda a comprender cómo Sor Isabel, en los capítulos 5-8( VCV, l, 28-51),transfor-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ALBERT G. HAUF I VALLS

108

mó una conocida leyenda en una especie de guión teatral o cinematográfico destinado a representarse mentalmente en la imaginación de sus monjas. Según Eiximerus: ... aquest pujament estcch senyal de que la Gloriosa auria f•i•zt txedln,ts oirtllts pcr les quals pujaria al sobiran grau virtual sobre tota altra pura creatura, e diu que les quinzc virtuts serien aquestes, ~o és:ft, sptrlltlfll e urillll, pn,dmcia, tcmpran~a, fortalca, justicia, penitencia, t1irti11illll,b•milillll, p11Scit1Kia, obedi~ncia, piel4t, puritat, ÚDotll orllCi6colllempúuitNtptr aels... (VCE, 111,c. si)

Semejante comentario pudo servir de estímulo a Sor Isabel para organizar una «correlación sistemática• novelada entre los quince grados, los quince salmos graduales y las quince virtudes marianas, imaginando que éstas forman un cortejo de hermosas doncellas en tomo a la Virgen niña. Cada una, en el correspondiente peldaño de la escalera, exhorta a Maria con un adecuado discurso a colaborar en la salvación humana. Sor Isabel infunde vida y movimiento a la pintura mural de Vorágine, transforma en personajes de carne y hueso lo que en la glosa citada por Eiximenis era una lista de conceptos abstractos y llena de sentido los gestos y de contexto las palabras y discursos, a la vez que explica el carácter sotcrológico de los salmos en cuestión. Ninguna de las religiosas familiarizada con esta versión teatral de los hechos podría ya olvidar el supuesto origen ni el significado de estos textos litúrgicos frecuentemente cantados en el coro conventual. La técnica oratoria de asociar varias series o listas de conceptos para ayudar a la memoria del predicador y alargar o amplificar el discurso, se nos revela muy útil en un texto escrito para ser leído y resulta ser una de las preferidas por la abadesa de la Trinidad que la convirtió, una vez adecuada a sus fines pedagógicos, en una especie de máquina de meditar o, en su caso concreto, de novelar.'º El horario o forma de vida de la Virgen en el templo era el siguiente: ... ella se levava a mija nit ... E

en aquesta contemplació de la gloria ... stava fins al alba. E de aquí fins a hora de tercia se occupava en les oracions vocals ... E de tercia fins a nona feya fahena de mans ... E venint la hora de nona ... l'angcl li portava vianda per a dinar ... (vcv, 1, c. 9, n-s4)

... Ella tenia aquest ordc en sa vida. Primerament, a mija

,,it

dÚl st lnJllfJll

de dormir, e lavors

.. . ora va e co11tm1pÚlfNI. •• t m lllf•tsta sancta oració ella occu-

pava lo temps ... fi,u ltrcÍll

j,,u

ll

ttrcil,;tÚ

ll 1'0114tre/JIÚIMNI tÚ

A hora de nona, segons que diu Genadius. I'a,d de Déu son servicial li portllN un

111a,u •••

pa celestial... (VCE. 111,c. 47)

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA •VITA

CHRlSTI»

DE SOR ISABEL DE VILLENA ...

109

Aquí, en la descripción de los esponsales - a la que ya aludió Riquer-, 11 y en otros detalles, topamos con lugares comunes de la tradición apócrifa trasmitida por la LegendaA llreay por la iconografía mariana, pero ya de entrada nos sorprenden dos características muy interesantes:

1) La originalidad con que Sor Isabel introduce un co/Jagede citas latinas interpoladas continuamente en el texto catalán, pero prescindiendo de cualquier referencia a los autores o fuente, y, por consiguiente, del concepto medieval de autoridad, al menos tal como lo concebían la mayoría de sus predecesores. En dichas citas aflora a la superficie - como ya descubrió Riquer en relación con el Ps. Mateo - el original latino que Sor Isabel traduce o glosa libremente, y en este caso, frecuente pero no generalizado, tales interrupciones, además de su valor de indicio, mantienen el prestigio mágico, erudito y doctoral de la retórica patrística, que sólo un grupo de religiosas cultas debía ser capaz de descifrar y valorar. Con más frecuencia se trata de citas dispersas de textos bíblicos, litúrgicos o patrísticos conceptualmente asociables con el tema tratado, destinados a excitar el fervor del cenáculo de monjas más «latinas». Tal como se presentan, dichas citas pudieron pasar por originales de la abadesa, contribuyendo quizá no poco a cimentar la fama de docta de que gozaba Sor Isabel.

2.)El uso consciente y constante de la alegoría, nada infrecuente en la lírica de la época ni en la literatura religiosa medieval y que, como se ha indicado, pudo introducirse de la mano de una glosa de Eiximenis o por analogía con las cinco vírgenes que, según el Ps. Mateo acompañaron a María a casa de su csposo,u o, tal vez, gracias a la fuerza sugestiva del divulgadísimo tópico de las «cuatro hijas de Dios•.

2..jUSTITIA

ET

PAX

OSCULATAE

SUNT

En efecto, Isabel de Villena imagina la encarnación de Cristo como el resultado de una especie de forcejeo diplomático, con súplicas y embajadas de los representantes de la humanidad degradada y una disputa, más teológica que legal, entre la parte fiscal (la Justicia y la Verdad) y la defensa (la Misericordia y la Piedad) ante el trono de Dios constituido en audiencia. El proceso expande una interpretación del Ps. 84, 11: «Misericordia et veritas obviaverunt sibi, justitia et pax osculatae sunt», difundida en el primer sermón De Annuntiatione de San Bernardo, del que Ludolfo (VCC, I, c. 1, 4; I, 17-18) y las MVC extraen la idea esencial: Misericordia pulsabat visccra Patris, ut subvcnirct secum Pacem habens; sed contradiccbat Veritas, habens secum Justitiam. Et intercas magna controversia facta est... (MVC, c. z, s1.2-s13)1J

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ALBERT G. HAUF I VALLS

110

Tras copiar buena parte del sermón de S. Bernardo, el autor de las MVC deja en total libertad al lector para que acepte o no esta visión hipotética de los hechos («Podemos meditar lo que pudo suceder en el cielo ...»), de acuerdo con el principio general que le sirve de norma - bien explicitado al final del prólogo - que consiste en narrar las cosas «afin de ca11sar mayorimpresiónen d lector,comosi h11bitran oc11mdoasí, o como ocurrieron o comoesposiblecreerq11e oe11meron segúna/gMnas representaciones imaginarias,ya que esposiblemeditar,exponer y entender la divina Escritura de muchas maneras ..., mientras que no vayamos contra ... la fe y las buenas costumbres ...• Ubertino ofrece también una sinopsis argumental de los hechos que precedieron a la redención, que acompaña de unos interesantísimos consejos, sumamente útiles para comprender las reglas del juego, es decir qué pretendía, o mejor, en qué consistía el tipo de meditación preconizada en su obra: Potesatm, bic cogitltrtdntotepiam cxaminationcm factam in diuino consistorio ... Ubi debes notare quod licct in diuinis non sint tales disputationcs ... , tamen mnu 1UJstr11 f•t di•i'"' i11ttlligits•o modo i11tdligit:etpotest isto modo cogilllrtrlllio""'1ilittr,ti c011tt111plMio1lis s,u dilatarelljfectn,. Diffinito ergo in sanctc Trinitatis consilio potes i11t•tri,nnlllÚiterquod dum illa sacra puclla oraret in camera, odor virtutum illius ... Trinitatis majcstatis asccndit ... [El Padre ordena:] Pr«edlltergo110ster 111111ci•s m11jestatis et roborct animam uirginis ... Vocctur ergo Gabriel ... ad qucm Pater: Audi Gabriel ... , etc. Hec ... om11iaprtdict11 m,dtn, in co11tmipl11tio11t II dnotll mmte pit d"lcitn- et dtMOttdistendíposs1111t stc1111d•m tbtkedi11n11 les11 inf11s1Z111 a Spiritu sancto intrinscco dcuotc mcntis ... (AVCJ, I, c. 6, .u-13) 14

En realidad ambos autores no hacen más que insinuar un modelo o pauta que el lector puede desarrollar ad úbit11msegún su interés y talante personal, con un margen vastísimo de libertad y haciendo todas las concesiones necesarias a fin de abrir brecha en la sensibilidad del lector y moverle al amor. Contemplar, de acuerdo con lo apuntado, consistiría en usar nuestra imaginación para «dilatar» ·o «distender» devotamente una idea, aprovechando sin trabas - aparte de las mencionadas - todas las posibles asociaciones y estímulos que ésta evoque en nuestra mente, estímulos que, en la medida que producen el afecto apetecido, se consideran inspirados por Dios. Así se pretende intuir los misterios inaccesibles a nuestro entendimiento tensando al máximo las llamadas potencias del alma. Como hemos podido ver, algunos autores aportan esquemas que señalan de forma genérica el posible camino a recorrer. Pero son ya menos, que yo sepa, los que se percatan de la necesidad que tienen las personas carentes de imaginación de que alguien bien dotado de fantasía les enseñe, con ejemplos concretos, cómo aplicar en la práctica la técnica amplificativa que está en la base del sistema. El exhaustivo tratamiento que la VCV da al esquema del «consistorio celestial» y de la «disputa de las virtudes» (1, c. 11-36,63-163),aparte de introducir la veta alegórica

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA «VITA CHRISTI»

DE SOR ISABEL DE VILLENA ...

111

de una manera más consistente, nos enfrenta con uno de los mejores ejemplos de la técnica narrativa de Sor Isabel y permite captar muy bien el propósito de la escritora.1s En éste y sucesivos episodios la abadesa enseña a sus monjas el arte de contemplar, rompiendo las barreras del tiempo y del espacio para penetrar y tener siempre presente el ámbito de la corte celestial. Su libro es doblemente didáctico: por su contenido intrínseco y, sobre todo, por Sil carácterdeconjMnto dt m6didoso eslfl'OIUU

de mtdilllci6ndesarrollados por extenso.

Por fortuna la ilustre abadesa no podía estar mejor dotada para este ejercicio, y de la misma manera que el afán de hacer comprender al pueblo complicados dogmas teológicos mediante actores y tramoyas tuvo su repercusión artística al surgir los autos sacramentales, el deseo de ayudar a sus religiosas encauzó la rica experiencia humana y la fértil imaginación de la de Villena hacia el método franciscano de meditación. El resultado estaba destinado a ser un documento valiosísimo de la técnica que pretendía demostrar, pero del intento surgió además una especie de novela alegórica donde la intuición y el sentimiento predominan sobre la razón, y el placer de narrar y la imaginación están al servicio del amor de Dios y del prójimo. 16 2.1. LA EMBAJADA DE GABRIEL

La gran maestría de la monja valenciana se pone de manifiesto en los efectos escénicos con que su obra concentra la expectación del universo entero, incluida la Trinidad, en tomo a María. En ninguna de las VC que conozco se consigue tal grado de tensión dramática ni se hace notar de forma tan insistente que todo el esquema divino de la redención dependía del sí de una mujer. Lo original no es la sinopsis argumental, que ya resume Ubertino (loe.cit., p. 26), y que el autor de las MVC y Ludolfo tomaron de S. Bernardo: l1111Urt bic (pro Deo,""' VCC] et meditare fllllliter10111 Tri11it1U ul ibi praescns, respo,uio11mr ln,j,u s,uufilúu si,w,dAristxp«llllls •.. bocs•ppliCllljlebilis Ada,, cum misera sobolc cxul de paradiso ... (hoclotllS m•1Ubts.O DomÍNl, rtspo11dt wrb•m quod tm-a, quod i11/tri,quod coeli ex¡,«tal, 0111MVC] (MVC, c. 4, sis;vcc, I, c. S, 21; 1, 41)17

Lo sorprendente es el desarrollo novelesco que recibe. Sor Isabel (1, c. 11, 63-71) nos traslada al Limbo e imagina un diálogo entre Adán y Eva. Nuestra primera madre, como mujer «pus amable per natura, e molt pus piadosa• que Adán (ibid., 64), gracias a su intuición femenina relaciona el sueño que tuvo su esposo y la promesa que recibió ella misma con las noticias que les llegan sobre la vida de Maria, e induce a los santos Padres a clamar por la Redención, moviendo de esta manera a la divinidad y dando lugar al proceso alegórico y a la disputa de las virtudes, que una vez reconciliadas gracias a la decisión de

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ALBERT G. HAUF I VALLS

112

Cristo de tomarcame humana (VCV, I, c. 17, 99-102), eligen a S. Gabriel como embajador y con la colaboración de los Padres del Limbo establecen un verdadero asedio en tomo a la Virgen y aseguran el éxito de la embajada del arcángel con sendos discursos encabezados por el de la doncella Caridad («caritat ... era la pus preminent de totes», VCV, I, c. 25, 131).18 U na vez lanzada por su original derrotero, Sor Isabel se ve obligada a mantener la tensión narrativa, combinando el nivel retórico y la efusión contemplativa, más bien centrada como veremos en los discursos, riquísimos de contenido doctrinal, con el plano lineal de la historia, que progresa con extrema lentitud. Sólo la VCE puede compararse por su longitud con la VCV, pero la estructura de sermón escrito y tratado teológico a la que Eiximenis ciñe la vida de María no podía servir de modelo al escritor de una narración articulada, si exceptuamos la adaptación de las técnicas amplificadoras típicas de los sermo.nes y de una enorme cantidad de ideas aprovechables. Sor Isabel sabía captar al vuelo las posibilidades alegóricas o, si se quiere, novelísticas, de los materiales contenidos en las meditaciones anteriores y, en este sentido, el acopio de puntos de contacto y/ o de pasos omitidos ayuda a entender las líneas de su proceso creativo. Muchos de los motivos que maneja y organiza en tomo a la disputa de las virtudes se hallan también en la VCE. Así, por ejemplo, el sueño de Adán ( VCE, 11,c. 4), la comunicación de María con los Padres del Limbo (ibid., 111,c. 29), la maldición de Dios a la serpiente ( VCE, 111,c. 38) y, muy especialmente, la influencia de las virtudes en la decisión de María: ...al dit consentimcnt III mOfJÍII t Ül inclinllfJIIinfinit11injl11mcil1deIII dwi,u,Jurit4.I ... car lo dit consentiment cxia de la sua alta volentat, ornada de plenitud de gracia e dt tolA flimt ... e totes aquestes ricon e altees movien e concorrien ab la sua volentat a consentir .. . ( VCE, 111,c. 69)

Es, pues, en la manera como estos materiales se ensamblan y coordinan y en los retoques que la monja introduce en el esquema, insistiendo preferentemente en el papel de Eva más que en el deljlebilis Adam y manteniendo de forma consistente la alegoría, donde destaca más frente a sus posibles modelos.

3. E L s f o

E

M A R f A. L A s

N

uPeIAs o

M f

sT I e o s o E sP o so

R I

o s

El episodio que sigue (VCV, c. 37-6o, I, 165-251)es otro ejemplo muy pertinente de la manera de amplificar de Sor Isabel. María accede a la petición del arcángel y al regresar éste al cielo a dar relación del resultado de su embajada, Dios ordena que den comienzo los solemnes festejos del real y místico desposorio entre la naturaleza humana y la divina, y que María, ya unida al Hijo, reciba, junto con los

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA «VITA CHRISTI•

DE SOR ISABEL DE VILLENA •.•

113

presentes acostumbrados en tales ocasiones, el acatamiento y vasallaje de todos los estamentos celestiales y terrenales. Una vez más no se puede decir que la idea tenga mucho de original. Se trata de un tópico de sermonario bien resumido en las MVC (c. 4, p5b) y asimilado en las VCC (c. 5, 34; 1, 47) y en la VCE(111,c. 123).Baste citar aquí un fragmento de la versión catalana más antigua de las MVC: E puys l'ingel ... se'n toma. E ... féu relleció (a sos companyons) de les cosses per ell acan, P11rllllls •.. C11rllflUSIII[ls)ftslll tú badcs, de la qual cossa/o ftlll 110WU./tstll ejoc111UÜtllt

DIII lo Pue, tpti ""-' b11ftw úpcies .i st11Fill, ur l'esposlllIN, 11j,u1111 • ú, ""'""' b111n111UÚ, ú, tpllÚ ""-' wrt1UUT11111mt l,11prts11. E, encara, festa e solempnitat del Fill de Déu ... car vuy nasch en lo ventra ... És, encara, festa del sant Esperit, perla sua obra merevellosa e singular ... És, encara, festa soHempnial de la verge Maria, carvuy és feta merevellosamcnt mara d'aquell de qui és filia ... És, encara, vuy feta soHempnitat de tota la cort celestial, carvuy comenscn los misteris de la lur restauració. És, encara, vuy, festa e soHcmpnitat de tota creatura humcnal, car vuy comcnsa la nostra rcdempció ... , etc. (1, c. 3, f. 40).

Como es obvio, según el esquema sugerido, el tema a meditar es el de una boda solemne, causa de regocijo general. Se nos pide que imaginemos una gran fiesta donde todo sean contentos y alegrías porque se acerca la reparaci6n de las sillas angélicas y la redención del género humano. Como indica el anónimo autor de las MVC en el original latino, a quien se deleite en tal meditación «quizá el Señor le muestre muchas más cosas» (forte ostendtt tibi Domin1'sampliara...) Sor Isabel, educada en la corte real aragonesa, captó al vuelo las posibilidades intrínsecas del correlato objetivo que ya le ofrecía el esquema tradicional y aprovecha su experiencia personal para imaginar y describir con detenimiento esta boda regia, en la que las nupcias de la princesa María se celebran junto con las de sus damas (sus virtudes), entre pleitesías y galas cortesanas. Pero además de saber evocar adecuadamente el ambiente de «jocunditat» o «exultatio magna nimis•, no se olvida de recordar a sus monjas los conceptos teológicos relacionados con la festividad. Fijémonos de qué modo organiza los materiales de esta meditación. Era un lugar común exegético referir a la Virgen el siguiente pasaje del Apoca-

lipsis,XII, 1:

-·~.:.·

Signum magnum apparuitin coclo: Mulicr amicta sole, et luna sub pcdibus cjus, ti in capitt tj,,s coro1111 stellA,wmd,wd«im ...

Un famoso sermón de S. Bernardo explica que las gemas de tan preciosa corona eran las virtudes o prerrogativas marianas, y Eiximenis alista estas dignidades en una división rimada que sirve de esqueleto a un largo tratado de mariología contenido en el libro 111de su obra: 1,

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

114

ALBERT G. HAUF I VALLS

Lo primer punt ... e dignitat de la Gloriosa és que ella és estada eternalment per Déu e altament pruksti"""4 (VCE, 111,c. 8) La segona sua dignitat és que del comen~ament del món fins a son tcmps cstcch fig,,rlUIA.

La te~a dignitat sua és que estech per los prophctes propbe"'411. La quarta dignitat és que ella cstcch per l'ingel de Déu al pare e a la mare prn,1111ciadL

La quinta dignitat ... és que ella cstcch sanctamcnt concebuda e/o,.,,,IUÚI. (VCE, 111,c. 9) La sisena dignitat és que dins lo ventrc de la marc és estada altament dotlUÚ (il,íd., c.

10)

La setena dignitat de la Gloriosa sí és: que és estada gojosamcnt 1Ul4ll (il,ii., c. 17) La huytena dignitat de la Gloriosa sí és: que ella cstcch per Déu altament 1t0111nuu/Ji (ibid., c. 24) La novena dignitat de la Gloriosa, sí estech: que en la sua sancta vida era fon ordnutdl, (ibid., c. 29) La decna dignitat de la Gloriosa sí és: que ella cstech a sol Déu a servir ÚJl•IMII eco11sq,IUÚI (i/,id., c. si)

La onzcna dignitat de la Gloriosa sí és: que ella és estada per mirade ,,,.,;..., c.

(i/,iil..,

n> La dotzena dignitat de la Gloriosa és: que ella cstcch per lo sanct Spirit n,,prn,y.JA

(ibid., c. 61)

Ahora bien, Sor Isabel se sirve, con ligerasvariantes, de esta misma división que pone en boca del arcángel S. Miguel, encargado de presentar a María una espléndida ... corona de dotze murons, e sobre cascú de aquclls rcsplandeix una stela de singular clarcdat significant les vostrcs exccHencies e dignitats, les quals són sen par. La primera és, Scnyora, que sou etcmalmcnt predesti,uuJ,,... La scgona, que vostra mere eés stadafilsr•"4, etc... (VCV, c. 48, 1, 214)

Asimilada esta idea, era fácil aplicarla sistemáticamente a otras joyas, insignias y vestiduras de la desposada («ma~os de perles, camisa, gonella de carmesí, manto de brocat blau, collar, guants, tapins») convirtiendo en alegoría lo más esencial de un tratado mariológico, cuyo contenido resultaba así mucho más fácil de recordar, dado el natural interés que las monjas, en general procedentes de familias de la aristocracia, habían sentido, y posiblemente sentían, por las galas y aderezos. 20 Las bodas regias duraban días y aún semanas. Asociando, como hacen las MVC al tratar de la Ascensión, un día de fiesta a cada uno de los órdenes angélicos, era posible introducir otro orden sistemático. De este modo, María, revestida de los regalos simbólicos (c. 49), recibe el homenaje de los nueve coros celestiales

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

n6

ALBERT G. HAUF I VALLS

rá rotundamente: « •••y adoró puesto de rodillas a su Redemptor», añadiendo, para mayor edificación de sus piadosos lectores que, por su parte,Jesús, «de ocho días concebido (cosa maravillosa), se puso en forma y postura humilde de orar ...• 22 A veces el texto latino de las MVC parece sufrir un proceso de pudorosa censura, aún más obvio si comparamos cómo Sor Isabel y Eiximenis asimilan el mismo fragmento del original latino: ...pcpcrit Elisabcth ftlium, qucm Dominam lcvavit a tena, et diligcntcr aptavit ... Parvulus autcm ipsam quasi intclligens aspiciebat, et cum eum matri porrigerc vcllct, caput ad cam vcrtcbat, et in ca solum dclcctabatur, et ipsa lactantcr colludcbat cidcm, et osclÚldNlt11rj,tt1111ú ... (loe. cit., c. S, s17a) ...E sa scnyoria, vchcnt aqucll chiquct e sabcnt la gran sanctcdat sua, alcgri's de singular alegria e prcngué'I al bra~ ab molta amor, donant-li largament la sua bcnedictió; e lo sanct chiquct, usant de rahó, bain lo cabet axí com pogué, e bcsi la ma a la Senyora, qui en lo bra~ lo tenia... (VCV, c. 62, I, 255)

.. .la Gloriosa lo lm, c·l cobrí, c·I bency. E dien com aqucll dol~ Johan, cstant en los bra~os de la Gloriosa, la guardava ab tan gran plahcr que no volia altra guardar; e quant la Gloriosa lo donava a vcgades a Hclisabct sa marc, cll girava la cara a la Gloriosa axí toste alcgrament, que paria que no trobas placr en altra cosa, e guardava-la axí de fit en fit que digucres que jamés no volgucra fer altra. E la Gloriosa, qui•u vcya, prcnia-lo, e abra~ava-lo, e li faya jogucts... (VCE, III, c. 115)

Esta censura se hace más evidente al leer todavía la afirmación de Sor María de Agreda, que conoce bien, pero no acepta, las efusiones de las MVC, al escribir: Regalábale la duldssima Señora; pero con tanta magestat, y templan~a, quej11.m4s le bes6, como suele permitir la edad; porque sus castíssimos labios los guardó, y reservó intactos para su Hijo... (MCD, III, c. 22; 11, 86)

Las dos VC catalanas presentan a los padres de Juan arrodillados ante María en el momento de la despedida. La Virgen rechaza la oferta de quedarse a vivir confortablemente en casa .de Zacarías y bendice a S. Juan antes de la partida. Ni que decir tiene que deriva de las MVC su insistencia, tan franciscana, de volver a sd santa pobreza: «a viure de la fahena de ses mans».1 J

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

115

LA «VITA CHRISTI» DE SOR ISABEL DE VILLENA .••

(c. 50-s8).Un recurso tan festivo como una danza entre los príncipes de cada coro con la virtud más adecuada de las que formaban el séquito de María permite establecer un nuevo orden sistemático y una correlación que expresa, entre galanterías y discursos de alto tono, la alegría por la reparación de las sillas, dentro del ambiente de fausto y gentileza - a menudo reminiscente del Tirant- que requería el escenario imaginado. 21 Juzgo difícil conseguir una amplificatio más coherente, que cuadre mejor con el espíritu de la idea original y que ofrezca tantos motivos para considerar en detalle. Sor Isabel, a diferencia de Eiximenis, pone más el énfasis en las «representaciones imaginarias» o sea en el «contemplar» que no en la información doctrinal, seguramente porque considera más efectiva la información que el lector asimila con menor esfuerzo meditando. Ha comprendido a la perfección el significado de la palabra «meditar» y, en consecuencia, derrocha sentimiento, color y la fantasía necesaria para hacer remontar el vuelo a las mentes más áridas.

4.

DE

LA

VI

SI T ACIÓ N D E

MA R f A

AL NACIMI ENT O D E

C R I ST O

La Visitación de María a su prima Sta. Isabel es en la VCVun relato claramente influido por las MVC, que Sor Isabel adapta alegóricamente imaginando que María discute el proyecto con sus doncellas, algunas de las cuales deciden acompañarla, junto con S. José: E, uf, i.xqué la Scnyora de sa posada, portant-la pcr lo bra~ Humilitat e Pobrea; e sancta V crgonya anava primera pcr mostrar-li los camios apartats ... (VCV, c. 61, 1, 2s2)

Considere, donchs, com la regina del món va a pcu ... ab Joscp, espos scu. Sabs flUÚ fo 14 SIUIcompll'9Íll fllt a11eh ,w 11,dtsm,par1UCtrlts,pobrtllll t h11milit4t t fJtrgllOII.Jll, qui és honcsta t de totcs altrcs virtuts ... (MVC, ACA, Ms. 78, ff. 42t>-.O)

Es evidente que tanto Eiximenis como Sor Isabel no sólo asimilaron ideas y estímulos, sino también el tono efusivo y lleno de ternura con que describen la relación entre la Virgen y su sobrino S. Juan Bautista, si bien no dejan de introducir retoques. Así, por citar un ejemplo divertido, la monja expande el motivo de la adoración del niño Juan, todavía dentro del seno materno. Mientras que las MVC se limitan a decir: «S'és alegrat ab gran goig l'infant dins lo meu ventra• (/oc.cit.,f. 44), Sor Isabel, quizá exagerando lo dicho por Eiximenis («se leva los punyets deis huylls, e estes les mans juntes envers lo Salvador, adorant-lo»,VCE, 111,c. 110),imagina que, de resultas de esta alegría, S. Juan «aXÍ,closet dios lo ventre ... st agmolla ptr adorar»;detalle imaginario que, como es típico de ella, la de Agreda ya afirma-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA «VITA CHRISTI• DE SOR ISABEL DE VILLENA •••

117

Ni Eiximenis ni Ludolfo dan mucha importancia al episodio de las dudas de S.José. Sor Isabel repite, con lasMVC, que María percibía la turbación de su esposo pero «callaba y ocultaba el don de Dios, a quien rogaba que remediara la situación•, pero omite en cambio la alusión a la sospecha de adulterio, comentando y citando, como Ubcrtino, un texto que los comentaristas atribuyen a S. Juan Crisóstomo: cpossibilius csse crcdebat mulierem sine viro concipere, quam Mariam posse pcccare ...• (AVCJ, I, c. 11, 52),y que Miguel Pére~ vierte en su obra en términos conceptualmente idénticos a los de Sor Isabel: « ••• que ans creya que la dona pogués sens alguna humana sement concebre, que la Verge Maria pogués alguna offensa cometre ...• (VM, c. 6, f. 30). Aun así José delibera abandonar a su esposa y Sor Isabel anota el discurso imaginario con que más tarde se excusa de su error.1.4 Seguidamente los santos esposos se encaminan a Belén y la autora presenta en forma de diálogo muy ameno entre José y María la información contenida en Le. 11,1-3y en la LegmdllA11rea.No encuentro precedentes a la afirmación de José de que estaba decidido a desobedecer al emperador antes que abandonar a la Virgen (c. 63, I, 263). El único bagaje para el camino es «1'11 lrossellttde bolquerets que la filat e tcxit» (ibid., 264), encomendado al cuidado de la doncella Senyora ba'IJia Diligencia. Se trata, muy probablemente, del mismo «poquet trosellct en lo qual hercn los draps grosscts, pobrellets e ncts que la Gloriosa avía fillats en los nou mcssos del seu sanct prenyat» de que nos habla Eiximenis (VCE, IV, c. 3).1 s La única preocupación de los viajeros era,al decir del fraile gerundense, imaginar el nacimiento de Cristo y «la manera com lo reebrien, ~o és, si lo contractarien... ab ses mans•. Sor Isabel anota que «jamés parlavcn d'alrc sinó com rebrien aqucll Senyor, com lo contractarien• ( VCV, I, 262) y va más allá dando razón de los términos concretos del diálogo apenas insinuado por el franciscano: E la Gloriosa. percebent que lo pro-mcnct beneyt cstava tot torbat com no havia trobada casa hon posassen, amonestava-lo a havcr pasci~ncia per amor de Déu; e lo pro·monct, ab gran reverencia, reebia les sues sanctcs informacions, e tot se girava a Déu, e prcnia-ho en pasci~ncia. (VCE, IV, c. 4)

Llegados a la cueva escogida por la doncella Pobreza, se acomodan en ella junto al buey y al asno «que trobaren aquí ligats», dato que no deja de tener interés, ya que Sor Isabel en aras de la pobreza franciscana sacrifica aquí la tradición representada por las MVC (c. 7, 518b),y bien glosada por el traductor catalán: «E mena ah si Joscp .11.besties, ~o és, un bou e un asse» (f. 61),y así era aceptado por la iconografía, tal como puede verse en los dibujos de la famosa Holkhan Bible. Eiximenis sólo menciona al asnillo que «los portava lur robeta poqueta e poblclcta». Lo mismo cabe decir del parco yantar consistente, según el franciscano en «pa e vi e una poqueta de fruyta» (VCE, IV, c. 4), o «pa comprat, e vi ben amarat, e figues seques e panscs, sens altta cosa» (ibid, c. 12) •.16 Tal frugalidad, que a las vecinas que la

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

118

ALBERT G. HAUF I VALLS

contemplan se les antoja tacañería de viejo avaro, resulta todavía excesiva para la clarisa, que elimina el vino y los higos: «Joseph ana per aygua a una font quistava aquí prop, e ab unes poques de panses epa soparen los dos ... » (c. 65, I, 267). Otras minucias, como la pintoresca imagen de un S. José lacrimoso que barre el portalejo («... e Joseph, qui contínuament plorava mirant aquestes coses, prengué un rama~ ... e comen~a ... agranar», ibid.) no desdicen de la tradición popular y tienen paralelo en las Coplasdt « Vita Christi»de Fray lñigo de Mendoza, escritas en la segunda mitad del siglo xv, concretamente en la copla 66: ... aved compassión del viejo,

que quebrantado, moriendo, anda el pecador barriendo aquel sancto portalejo ...

Pero ni en Eiximenis ni en Sor Isabel detectamos el más mínimo intento de ridiculizar a S. José, personaje tratado siempre con el máximo respeto y cuyo culto Eiximenis se adelantó en propagar. 2 1 Por lo que atañe a la descripción del nacimiento, el capítulo se abre situando la acción en la medianoche del domingo («Venint la nit del diumenge ... », VCV, 65, I, 268), de acuerdo con las MVC (c. 7, 518b): «Cumque venisset hora partus, scilicet in media nocte dominica diei ... » Maria - tal como suele representarla el arte cristiano - estaba de rodillas sumida en alta contemplación: .. .la Senyora se 11gmo/U,/nJant la sua pensa en la altea divinal, contcmplant los mistcris maravellosos ... , e forcn comunicats a /4 lini11111 s1111sccrets no rccomptabl es... (loe. cit.)

.. .la Gloriosa ... s'agenolla en terra, levant les mans e los hulls al cell; e lavors la sua sancta anima entra per l'abís de les cclestials consolacions ... (VCE, IV, c. s)

Eiximenis, siguiendo las contemplaciones de un tal Fulibertus, enumera las maravillas que tuvieron lugar. Cabe señalar que «ella estech circuida en tom de lum gran e exceHent ... • y «d'innumerables angels» entre los que destaca «lo prlncep que la guardava ... ah son miHenari» y también «lo princep major de la sinagoga, e general, ~o és, monscnyer senct Miquel amb la sua companya ... », además de los «dotze angels que foren prínceps deis XII trips d'lsrael», los cuales «comcn~aren ah sobirana dol~or a cantar» antífonas de la liturgia del advic:nto hasta el momento culminante del nacimiento ( VCE, IV, c. 5).18 Sor Isabel prescinde de tal enumeración por puntos y organiza los elementos mencionados por Eiximenis. «Lo gran princep sanct Miquel» dirige y controla el homenaje canoro de los ángeles que entonan a voces un himno mariano, refirién-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA «VITA CHRISTI»

DE SOR ISABEL DE VILLENA •••

dose expresamente a los príncipes Miguel, Gabriel y Rafael que incluso tuvieron la gentileza de rogar a S.José que «volgués fer la tenor». Este pequeño retoque adicional recuerda también otra de las coplas del franciscano castellano Fr. Íñigo: Do fueron los convidados a cantar ... los nueve coros sagrados... los qualcs con alegria llcvavan de lo cantado la boz y la melodía, y los tenores Maria, las contras su desposado... (CVC, So)

Q!ie no es un ejercicio forzado y arbitrario tratar de establecer una posible relación entre la VCVy la VCE, parece indicarlo alguna que otra coincidencia más textual que ya no resulta tan fácil atribuir a constantes o modelos iconográficos generalmente aceptados. He aquí un ejemplo: ... sanct Miqucl e los altrcs Prl"-

.. .los dits prínceps angclicals

ctpsprnr,rurnrlo Senyor prestament ptrfl'i 110 c9g,,á m terr•

prcnguercn lo Salvador ... pcr-

... e presentaren-lo a la scnyora

posaren en les mans de la Glo-

Mare sua ... e ... sa mcrce ... po-

riosa ... ella lo reclina en la sua

si1l en 11,s11•/""111 ... e Pietat

falda ... e cobri-li lo cap ab un

portava un drap que li fos posat

velct . .. ella stech adorant lo

damunt lo up ... e lo Senyor/tr-

Scnyor, guardant-lo de fat en

1114 /ossnu amables

que no caygués en terra, c·l

,dJs en la fa~

fit; e lo gloriós Scnyor obria

de la sua sanctíssima Marc ... E,

aquclls scus hulls sancti&cats,

scns mitji de lengua, la inima

e fcrmava-los axí en ella e ab

del Fill e de la Marc se p•rlA-

tan gran dol~or, que axí fon

6s, 1, .269-.270)

levada la sua anima en altcs

rm ... (VCV, c.

consolacions

celcstials ... no

parlant ah la lengua corporal, mas ... axí com d'abans, ~o ~s. inima ab anima...

(VCE, IV,

c. ~9

Como vemos la alegoría sigue presente en la obra de Sor Isabel, y es la doncella Piedad la que coloca el velo en la cabeza del niño y no la Virgen misma. De la misma manera

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ALBERT G. HAUF I VALLS

120

Diligencia li donava los bolquen, Caritat los escalfava, Pobretat los estirava tant com podia... (ibid., 270)

El modelo bien pudo ser Ubertino (AVCJ, I, c. 2, 67), según el cual la Pureza recogió a Cristo del seno materno, la Pobreza lo envolvió en pañales y la Humildad lo reclinó en el pesebre. Las doncellas que lavaron y secaron los pañales fueron la Contrición y la Confesión; la santa Meditación y la Caridad prepararon el lecho; la Tranquilidad y Emulación evitaron los ruidos; la Solícita Devoción y la Oración levantaron al niño; la Piedad preparó el baño con agua y ungüentos de la fuente del corazón; la Perseverancia, Obediencia y la Circunspección lo sostuvieron y llevaron en brazos, etc., etc.lº Esta presencia de la alegoría se compagina con el continuo aprovechamiento de los motivos contenidos en las MVC. Al colocar a Jesús en el pesebre .. .lo bou e l'ase ... feren gran demostració de sentir la presencia del seu Creador, e, ficant los genolls, adoraren-lo coma son Déu y Senyor. e, acostants-se ah molta reverencia a sa Magestat ab les hoques tancades, perno espantar la senyora Marc sua ... ab lo al ende que per lo nas lan~aven e spayosament, cal faven lo Senyor... ( VCV, c. 66, I, 272)

Compárese con lo expuesto por el Ps. Bonaventura y con la versión catalana: ... et posuit eum in praesepio. Et nunc bos et asinus flexis genibus posuerunt ora super praesepium, flantes per nares ac si ratione utentes cognoscerent, quod pucr sic pauperrime contectus, calefactione, tempore tan ti frigoris, indigebat ... (c. 7, s18b)

E puys, pasade una estona, posa-lo en la grípia (per que el bou i, l'asc) alcnans pcr les narils, quaix ussant de rahó - car l'infant axí pctit e mal cubert e mal abrigat era, e lo tcmps qui era molt fret .-, per tal que axí l'escalfassen... (ACA, Ms. 78,

ff. 63-63t1)

La monja omite, en cambio, unas líneas no exentas de interés para la historia del arte, según las cuales María, «ubere de coelo pleno ... , coepit lavare sive linire ipsum per totum cum lacte suo», o sea: «per virtut divinal les santes mamelles foren plenes de let, de la qual ab gran goig e ab gran pler lo aleta, e tot lo lit i Ell ne benya ... » (ACA, ibid.). Tampoco acepta Sor Isabel la tradición castellana de la pastoral de la natividad, típica del teatro y de las mismas Coplasde Vita Christi.En la meditación sobre la adoración de los pastores (c. 67), los villanos recitan versos del Cantar de los Cantares, salmos, etc., entonando nada menos que el himno de las vísperas de Navidad ChristeRedemptoromnium.S.José no se queda atrás y entona y baila el him-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

lA «VITA CHRISTI»

DE SOR ISABEL DE VILLENA •••

121

no de Laudes A solisort,a cardine.Si no me equivoco, este motivo de S.José danzarín, todavía vivo en el folclore catalán, es ajeno a la tradición de las VC medievales.3 1

5. L

A

C

I R

Y LA

eu

N

e I sI ó

PRESENTACIÓN

N.

L

A

A o o DEL

R A

e 16

N

SEÑOR

La meditación dedicada a la Circuncisión de Jesús (c. 68, 1, 277-281)tampoco se aparta del modelo franciscano de las MCV donde se insiste en la compasión hacia el niño indefenso y hacia su madre que al verle llorar no puede tampoco reprimir el llanto. Sor Isabel expande el núcleo central y aumenta el número de las exclamaciones haciendo caso omiso de la especulación doctrinal que ocupa tantas páginas del tratado eiximcniano. Compárese el siguiente fragmento, que rezuma emoción y ternura, con el original latino y la adaptación de Eiximenis y podrá verse hasta qué punto ambos autores conectan con la veta emotiva del Ps. Buenaventura: E besant la Senyora lo seu amat Fill, ab molta dol~or lo afalagava,havent de la sua tendra dolor extrema pictat, e ab contínues lagrimes li dcya: «O amor e vida mia! ... posat vós en dolor, yo s6 cuberta de pena sens remey». E lo Senyor ... coneixent molt clarament la intrínseca dolor de la senyora Mare sua ... per donar algun remey a sa senyoria cessava de plorar, posant la sua dol~a maneta sobre la boca de la senyora Mare sua ... E la Senyora, pcr contentar lo tan amat Fill, cessa de plorar, e, ab sospirs dolorosos, abra~ava'I e besava'I (VCV, c. 68, 1, 179) ... Sed eo plorante,

credisnc

... Actén ... quanta fon la dolor

quod mater potuerit lacrymas

que trencava les entrimenes

continere? Ploravit ergo et ipFilius

d'aquella gloriosa Mare ... O! quanta pena al Fill, veure aque-

stans in gremio ejus aspicicns,

lla Mare ... a:d plorar agra-

parvulam manum suam ad os, et vultum ejus ponebat, quasi nutu rogans eamdcm, ne ploraret ... Similitcr et mater ... Et dicebat: Fili, si vis me a ploratu ccssarc, ccssa et tu ... Et tune ex compassione matris, filius a singultibus dcsistebat. Mater vero et ipsius, et suos oculos tcrgebat, et vultum vultui applicabat: lactabat eum, et omnibus qwbus poterat modis

mcnt!, qui, estant en la sua fal-

sa, quam

plorantem

Digitized by

Go ogle

da, guardava-la dret, e cstenia aquella dol~a ma sua perita envers la cara de la Mare, e la li posava sobre la bocha facnt senyal que calas ... E la Bencyta,

volcnt-li'n fer plaher, feya tot son esfor~ que no ploras. Axí mateix ... li deya: «Fill, si tu vols que no plor, cové que tu no plors ... • E lavors lo Senyor lexava lo plor e sanglotava, e ella

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ALBERT G. HAUF I VALLS

122

consolabatur.

(MVC, c. 8, 511)

axí ma teix. E lavon ta nea va ella los hulls e acostava la sua cara a la cara del Fill, e consolava '11en totes aquelles maneres que podía... (VCE, IV, c. 23~

Notemos la coincidencia en el uso del adjetivo «dol~a• en la traducción de cparvulam manum•, frente al «beneyta• de la versión de S. Cugat. José va en busca del sacerdote de Belén que es el que celebra la ceremonia. Sor María de Agredase extiende al hablar de este motivo y elde la conversación previa entre Maria y José y apunta además otras minucias que prefiere callar la de Villena, pero no Eiximenis:.JJ ... no-y deus duptar que ella no cullís aquella preciosa sanch, ans pots crcure segurament que ja hi estava aparallat a cullir-la en qualque vcxell, ne la sua sanctedat perm~s, quant en ella era, que sol una gota sc'n perdés ... (VCE, loe. cit.)

... pidió a S. Joseph buscasse un pomito de cristal, o vidrio, en que recibir la sagrada Reliquia ... para guardarla consigo. Y ... previno paños en que cayesse fllt ,,; 111111got• la sangre ... p11r11. se pmlitsst ... (MCD, IV, c. 13; II, p. 171)

Por lo que respecta a la adoración de los Magos (c. 69-76), Sor Isabel recoge la información del evangelio de S. Mateo y se muestra indecisa a la hora de situarla en una «casa o porchet», tal como hacen las MVC al hablar de un «tugurium in quo natus est» y de una «domunculam• (c. 9, 522). Ludolfo glosa «dom1'm,id est diversorium• ( VCC, I, c. 11, 10; I, 91) y la de Agreda también entiende que Cristo estaba todavía en el lugar donde nació (MCD, IV, c. 15;11,177), mientras que Eiximenis sitúa la escena en casa de un familiar de S. José. El núcleo afectivo de cs·ta meditación consiste precisamente en la manera de recrear el encuentro, y lo ocurrido durante la breve visita, lo que hicieron y dijeron los personajes, datos todos que callan los evangelios. Tiene interés constatar que ambos autores catalanes vienen a decir lo mismo en términos poco menos que idénticos: E, mtr1111t per aquella casa o porchet, trol,11.rmla Magestat divina . .. sois de la sua Mare de acompanyada; e il11111i11111s celestial grdci11,to11tg11ern, ésser 11.1/"tll lo Fill de Déu, qui ... m los lmtfos de la sua sanctissima Mare reposava. E, postrats en

Digitized by

Go ogle

Entraos, donchs, clls perla dita cassa, trobaren la Gloriosa ... ab l'infant que tenia en los bra~os, e per special lum et gricia de Déu conegueren que aqucll era l'infant ... e soptosament cscalfats ... agenollaren-se en tem e ab gran fervor adoraren-lo ... e

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA «VITA CHRISTI » DE SOR ISABEL DE VILLENA ••.

tn-r• ... 11dor11rn, lo Senyor ... E

... sentiren dins si un lum divinal .. . fent-los conexer . .. les crron e p«uts ... de que romperen en tantes e tan babundoses IAgri•es... E la Senyora .. . dix-los .. . lttJ11•, fills meus .. . O, 11michs,e pcr lo meu Fill molt amats! Yo us manifestc un grandíssim goig, car sou deliurats de tot peccat ... E dispmu lld la divina clemencia que lo parlar de la Senyora fon axl entes per ells e lo d' clls pcr sa sen yo ria, com si tots eren de •"" lmp¿, ... E, boyt per los Rcys lo dol~ parlamcnt ... 11eosurm-st al Senyor ... beut11tlo peu de Sa Majestat ab úvoei6 no recomptable. E la Senyora ... prengué aquella preciosa 111•,ut«del dit Scnyor e poul-ú, sol,relo cq de cascú deis Reys, de que sentiren consolació no recomptable ... E aprés fJOl,-erenl,es11r ÚI mtl a la scnyora Mare sua, esa mcrce no-u volgué pennetre. E ... los dits Reys ... molt dcsijosos de saber largament lo divinal misla Senyora tcri ... i11terrog11rn, ... O, Senyora, sia de vostra mcrcc recomptar a nosaltres com haveu meritat ésscr Mare de Déu ... E sa sen yo ria responguéab la bumilitat e prudencia acostumada... ( VCV, c. 72, I, 287-90)

E los dits Reys, essent i11fom,11ts /11.rg11111mt de totcs les coses nccessarics a la fe cbristia1111 per la

Digitized by

Go ogle

pi oraren fort agrament pcnsant en lurs peccats passats ... E aprés a~o la Gloriosa féu-los levar ... e diu que dix-los ... : «Amicbs, ben siats venguts! ... Veus ací que jo•us die de part sua, que Ell vos perdona a tots los vostrcs peccats e. us rep en especial amistat sua ... E dispensa ... axí la virtut de Déu ab ells, que scns entrepetrador ni mijancer ells s'cntenien clarament, axí com si la Gloriosa e ells fosen d'una matexa lengua ... • A~ó dit, acostaren-se a ell, e besaren-ti les mans e los peus ab sobirana devoció e reverencia, e pregaren a la Gloriosa que en senyal de benedicció posis les mans de l'infant bcncyt sobre lurs caps; e axí·u féu. E lavors los estcch vcjarés que agucssen rcebuda novella influencia dins lun animes ... E diu que ab gran devoció e reverencia homiliaren-se a ella e volgucren-li bessar les mans, mas ella no-u sofferí .. . E diu que a b gran fervor e reverencia dcmanaren a la Gloriosa ella qui era; ne d'hon era, ne com avia nom, preguant-la que-Is digués com l'avia conccbut e portat e parit, e axf de les altres circunstancies pertanyents al Salvador. E ella, a:d com a patrona ... de la sancta fe cristiana, los informa larguament en los articles de la fe... (VCE, IV, c. 49-51)

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

123

ALBERT G. HAUF I VALLS

124

Scnyora V crgc ... offcrircn al Senyor... (i/,id., c. 74, 1, 294)

Si los fragmentos latinos intercaladós en el texto de Sor Isabel procedieran lo que no puede afirmarse sin más ni más - de la fuente original que, al decir de Eiximenis, es Cirilo, habría que descartar el contacto directo en favor de una coincidencia en la selección de autores. Aun así se confirmaría la preferencia por cierto tipo de «contemplaciones» que cuadran con el prurito de llenar los vados dejados por la historia oficial, o sea los Evangelios, por medio de la imaginación, muy de acuerdo con el espíritu de las MVC. Sor Isabel, como el autor del Tirant,no olvida nunca las minucias del protocolo cortesano de su época, y la Virgen, e incluso S. José, tratan a los huéspedes con el respeto que merece su dignidad real. Al principio del c. 75 (1, 298), María adapta obviamente su discurso a la mentalidad caballeresca de los tres Reyes y a su idea de la fama, que en nada diferiría de la mantenida por el autor del TirantY, La Presentación del Señor tuvo lugar «venint lo quaranten dia», o sea «adveniente ... quadragesima die» (MVC, c. 11, 524y VCC, c. 12, 1; 1, 98). Sor Isabel hace caso a la recomendación del autor de las MVC: «...conspice attente singula quae dicuntur et fiunt, quae daevotissima sunt.» Tanto el Ps. Bonaventura como Ludolfo ponen el énfasis en el carácter figural de la oferta y vale la pena fijarse en una breve indicación de Ludolfo (VCC, c. 12, 20; I, 107) relacionable con la técnica que usa Sor Isabel en este episodio, donde predominan las exclamaciones de María, bien consciente del significado de la oblación de Cristo. Dice el Cartujano: Q.1,idatan

ips•

IMIIC or1Werit,'l•idw

dixmt, script•m "ºn hlÚNIIIMS;sedfortt si111ili11 bis wrl,11,

saltem ore cordis, diccbat: Ecce, Domine, sancte Pater, praescnto tibi Filium tuum ... tibi off ero oblationcm novam, Deum caro factum, qui pro salute mundi oblaturus cst tibi scmctipsum! O qualis cst ista oblatio! Numquam talis facta a scculo ...

Las MVC, y con ellas Ludolfo, imaginan que la pequeña comitiva avanzó en procesión hacia el altar: ... postca vadunt ad al tare processionem facientes, quae hodie rcpraescntatur pcr univcr-

sum mundum. Praecedunt alacriter illi duos honorabilcs senes, scilicctJoseph et Simcon tcnentes se pcr manus, et cum cxultationc maxima jubilantcs et psallcntes ... S11Scq,i111,u

Dt11s,111ismcordiam tlUIIII ;,, "'tdio tnnpli t•i ... Sequiturmatcrportans

RcgcmJesum; etAn-

na sociat cam, vadens ex latcrc... (loe. cit.)

Eiximenis y Sor Isabel no salen de este esquema:

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA «VITA CHRISTI»

DE SOR ISABEL DE VILLENA •••

E aprés ordenaren-se en processó per anar al altar a fer sa offerta. E anaven primen los dos ansians ... , ~o és, lo gran sacerdot Symeon e lo gloriós ... sanct Joseph; e aquests dos anaven cantant: «S,uctpi,n•s Dnts, 111ismcordi1U11 ,,,.,,, ;,, 1111-

dio tm,pli hli.• E la ezceHent Senyora anava aprés, portant aquella offerta impreciable en los seus bra~os. E mana sa senyoria a aquella virtuosa Anna que anas al seu costat ... E axí anaren ftns als graons del altar ... (VCV, c. 79, I, 3u)

125

... quanta alegria aguera aguda lo teu cor si aguesses vista la professó aquella tan alta e tan sancta que fon feta de r entrada del temple ftns al altar ... per aquella companyeta poqueta e beneyta! Car tu veres primerament aquí lo beneyt Simeó, qui pren pcr la maal sanct Josep, e van davant lo Senyor dient los psalms de David ... S•scepi111#S Dns, misericordilUII 11111111 i111'1tdio tm,pli t•i. E aprés tantost veres venir la dita Anna ab la Gloriosa ... E axí anant vengueren fans al peu del altar... ( VCE, IV, c. 66)

Los judíos interpretan como chochez senil el júbilo de Ana la profetisa: « ••• se'n tragueren joch dient que desmemoricjava, e que de molt vellar e orar tenia jalo cervell buyt» (ibid., 310).Opinión que en la VCE (loe.cit.) se extiende a ambos ancianos: «deyen que abdós, per sobres de velica e de penitencia avíen lavors perdut lo seny». Finalmente, María rechaza la oferta de los dos viejos, que pretenden seguir a Cristo: .. .los quals a b moltes lagrimes supplicaren a sa senyoria fos de sa mcrd que los dos anassen ab ella ... E sa mere e los respongu~ que lo senyor Fill seu acceptava la bona voluntat e sanct desig de ells, e que no volia ... que pus percgrinassen en aquest vall de miseria ... ftnat pcr mort lo tennc de la vida sua ... ( VCV, c. lo, 1, 316)

Digitized by

Go ogle

E com lo sanct Simcon volgués seguir e morir la hon fos lo Salvador a anar-se'n ab Ell, e Anna axí mateix; estech revelat a la Gloriosa que no plahia al Senyor que anassen ah ell, mas que cll acccptava lur gran devoció, e•ls pronunciava que fcssen bona disposició a la mort, car dins breus dies morrien e axí cstech fet. (VCE, IV, c. 67)

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

126

ALBERT G. HAUF I VALLS

6. 0

E L A

H U

f D A A EG I P T O A LA VI D A P ÚBL I C A

Sor Isabel, y sospecho que la de Agreda con ella, describen con gran patetismo el súbito arrebato y las lágrimas de Jesús sacado en plena noche de la cuna, de acuerdo con la pauta marcada por las MVC: Joseph vero evigilans, et cxcitans matrcm, dixit e.: Ipsa incontinenti

surgens, nulla mora

contracta, voluit iter arripcrc: ,011e•ssllmi111 '""' IUl""'" fJOtt#I tliscer•tj•s •.. Ergo de noctc incontinenti coepcrunt irc versus partes ~gypti. Conspict,ti 111edi1Mt praditlll ..., d '1•0-

Jes•mtlonnimlm, tfflNl11I,ti co111p11lert ipsis,ti ,utnuü hicdili1enur,fMÜt "'"'"' 111otlo p1U111111 bou co11sider11re potes ;,, p,MSmti 11e1olio.(c. 12, s2sa)

ti

que es también la que señala Ludolfo, quien añade algunas variantes como «... et Puer, sic importune excitatus, plorat» (VCC, c. 13,1; I, 114).Si paramos mientes en la línea argumental de la VCV (c. 82, 324-331),descubrimos que lo esencial es el detalle emotivo del niño que, «perlo trencament del son e perlo sobtós e cuytat despertament, se prengué a plorar» (330),y las a_bundantes lágrimas de María y José, destinadas a producir, por simpatía, la compasión del lector, tal como especifican también Celestino («O utinam palato cordis christiane posscs intente videre dolorem parvuli Jhesu, forte nunc dormientis ... ! Compatiensigitur dolori tribulationi etgemitibusipsor#m»),Js y Ubertino («Expergiscere, anima mea, et angustie S1'spiriis et '""' 1111'/lo lachryma111m .flet" intuere regem glorie, etc.», AVCJ, 11, c. 6, 120). Entre las «multa et bona» que Isabel de Villena pone de su propia cosecha figura al parecer la visita de María a su madre, la cual le regala provisiones y una cabalgadura para el viaje, lo que contrasta con el decir de Eiximenis: «.. .lo prom beneyt compra un asnet, qui portava lur vianda» junto con «algunes poquetes de robetes» ( VCE,IV, c. 78). El jumento formaba parte de la iconografía tradicional y Sor Isabel en su empeño - creo - de dejar a salvo la total pobreza de María, dice que Sta. Ana «mana ... albardar la somereta en que cavalcas la sua Filia, e féu metre en una talequeta tot lo pa que·s troba en casa sua ... , e dona-li una cistella d'ous ... » (c. 83, 335). En las viñetas dedicadas al viaje a Egipto contesta la autora a algunas preguntas que deja formuladas el autor de las MVC: «Sed quomodo faciebant de victu secum portando? Ubi etiam, et quomodo de nocte quiescebant et hospitabantur?• (c. 12, 526a) y que éste deja sin contestar «quia pauca authentica inveniuntur». Sor Isabel se dilata de nuevo en el «compatere ergo eis», insistiendo en las dificultades, peligros y sinsabores, como, por ejemplo, el frío, tal como sugieren Ubertino: ... pondera anima misera ... cum quantis sudoribus et fatigationibus ... beata Virgo Matcr sedulc cst intenta ne puer lesus lederetur ah estu, ymbre, vtlfrigort ... (AVCJ, 11,c. 6, 120a)

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA «VITA CHRISTI»

DE SOR ISABEL DE VILLENA .••

y Celestino: «••forsilllm eratfril"s et ipse male indutus»; o en peripecias que, como el encuentro con bestias fieras o la leyenda del buen ladrón ( VCV, c. 85-87,1, 343352),provienen de la tradición apócrifa, de la que Sor Isabel recoge los motivos más importantes.3 6 Llegados a Hermonópolis los exiliados alquilaron una «pobreta casa, prop lo riu» ( VCV, c. 88, 11,5), extremo que sólo veo precisado en la VCE: «...aprés del riu logaren una caseta» (IV, c. 80). Las MVC (ibid., 526) contienen una «meditación bella y piadosa» en la que se presenta a la curiosidad del contemplativo las preguntas siguientes: ¿Dónde y cómo vivían? ¿Acaso mendigaban? Se lec que María cosía y hada labores. ¿Iba acaso por las casas en busca de paño? YJesús ¿servía tal vez a su madre de mensajero, buscando y devolviendo su trabajo? Seguramente que sí, pues ella 110tml• otro e.sc14dm,.Y ¿si alguna vez una mujer quisquillosa le despachó con cajas destempladas sin pagarle, y al re-

gtsar b11111/nimto " ''"" pidió plln y s11•adre no IIITJO IJ"Iúrlt? Sin duda ella le consolaba quitándose la comida de la boca para alimentar a su hijo ...

Como en anteriores meditaciones el autor deja evidencia de su intención de seivir de estímulo a la iniciativa personal: H•« ti bis si111ili11 de pu ero Jcsu mtdilllripotes;dedi tibi omuio11n11. T" fJtrO, siC11t fJitkbitl4rexlnuúu ti p,osetpuUis... Vidn1t11r mim úrt dnJotio11t111, 11111ere lllllorm,,aete.dert fmx,rm,, ind.11tert

CO#lpllSSÍOtulll ... ti b11111ilitMis ti p1U1pn1.tisfli,orm, 1111triri ... (MVC, c. u, s16)

Es incluso posible que el autor de las MVC al formular tales interrogantes recordara o tuviera presentes otras meditaciones piadosas que ya circulaban al compilar él su librito. Es la impresión que tenemos al leer a Eiximenis, quien podría ponernos sobre la pista de estas fuentes hoy ignoradas, como la narración de un tal Lissandcr, según la cual: ... aprés que lo Scnyor cstcch majorct, portava l'obra que la marc aguera tcxida o cosida o filada, a aquells de qui era, ""'4 Gloriosll110tWill altr• escllder (VCE, IV, c. 81)

o la narración de un talJustinus (VCE, IV, c. 83),quien relata un ejemplo de un caso específico en que Jesús fue maltratado en una casa al devolver la labor de sumadre, y se acumulan exclamaciones como: O quantcs vcguadcs s'csdevench, quant Jcsucrist era de dos fms en cinch anys, que axí com los altrcs infants petits dcmanava pa, e la Gloriosa no n'avia que li·n don~s; e avia frct gran, e la mare no avia als que li abrips sinó ~o que portava! (VCE, IV, c. 88)

La de Villena expande ideas parecidas, y hay que suponer que además de las

MVCy la VCE conoció y pudo tener acceso a la obra de otros «contemplatius•. El

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

128

ALBERT G. HAUF l VALLS

hecho es que las semejanzas de tono entre la VCE y la VCV siguen siendo notables.J7 Así leemos: ... stant lo Senyor de poca edat, algunes vcgadcs dcmanava a mcnjar esa scnyoria no tenia en tota la casa sua que donar-li, ne sois un tro~et de pa. (VCV, c. 91, II, n)

S.José «treballava de fustcria e fcrrcria» (VCV, c. 92, 11, 11)y Jesús le ayudaba en su labor («lavors ajudava a Joscp en ~o que podia pertanyent a art de fcrrcr e de fuster», VCE, IV, c. 82), buscando agua y en los restantes trabajos domésticos: ... e anava al, los tdtresfllllri,u a

... anava sovint ab los altrcs fa-

cullir

als scus

drins buscallar lcnya a la riba

musclcs. E la Scnyora piadosa,

bra~os extcsos ubcrts... ( VCV,

del riu e puix, axí com los altrcs, faya un fcxct, e cstrct a b corda posava'l-sc al cóll e portava'I a la marc; e com la Glo-

c. 92, 11, 13)

riosa ... lo vcés canssat ...

E sa mcrce compra un tomet

... acostava's a la sua marc, e si

chiquct pcrquc lo Scnyor Fill

tcxia faya-li canons, si cosia de-

scu li pogués/er Cll11011S,lo qual los faya ab molta amor e dili-

banava-li lo fil, o·lli torcia o li tallava lo drap donant-li forma que aquclls qui la fayen cosir la

lmyll

e portllflll-la

quc·l fJtyll venir axí CIUUllt y suat, exia'I a rccebir ab los

gencia, e donava'ls a la senyora Marc sua ab gran reverencia ... E tant era aqucst gloriós Fill amorós a la senyora Marc sua, que tostcmps li anava cntom e li ajudava en totes lurs fahcncs sucs, e sclaria-li moltcs vcgadcs

volicn, o si filias, aspiava-li ~o que ftlava e li·u dcbanava, e a b tanta dcvoció e scny... (VCE, IV, c. 8-i)

la tela que tcxia; t com 1ASmyorll filarJll ... lo dit Scnyor li llSpiafNl ltsfasadts ... (VCV, c. 94,

11, 17)

Cristo viste siempre «una robeta morada que sa senyoria li havia feta• la cual «crexia di creixent, e li serví en chiquea e granea» (VCV, c. 88, 11, 7) que es la misma «gondleta petita del filadi~ de morat cscur en la qual no havia costura, t ax{ comlo Salvador crexia,ax{ crtxia ab E/J»que Eiximenis menciona y de la que dice haber visto una reliquia en el monte de Alvernia (VCE, 11, c. 105 y IV, c. 3).l8 La clarisa resalta a cada paso la «fretura e necessitat de sa merce» que «se estenia a totes coses» y de hecho no hace sino novelar contestando a otras preguntas de las MVC (c. 12, 526):

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA «VITA CHRISTI»

DE SOR ISABEL DE VILLENA •••

129

Et si ex opere manuum victum quacrere oportebat, f"id detJeslimmtisdicm,,u? fllid de11tensilib11s,scilicetl«tis, et aliis intra domum opportunis? Numquid duplicia habebant? nums1111t. quid superflua? numquid curiosa? H11ecco11trap1111perttt1m,

sin salir del registro común a Ubertino, Eiximenis y al mismo Roi~ de Corella, traductor de la VCC.39 Esta pobreza afecta especialmente al anciano José, quien, a cambio de tan continuos sufrimientos disfruta de excepcionales compensaciones, como el placer de ser llamado padre por el niño Jesús. Sor Isabel describe esta escena con extraordinaria ternura: E la Senyora, volent comunicar a Joseph lo gran goig que tenia com lo scnyor Fill seu comen~ava a parlar, crida ... E ell, venint ab goig inestimable, acosta's a la Scnyora e prmg,tl lo Rey del Ccl deis brllfOsde sa senyoria, e ab gran fervor de amor al~ava'l en ah ... E lo Sem út caraah una rialleta, posant-li les manetes sobre lo cap, dey11-li, bllllntctnyor, mir1111t-lo •Pare•. O, qui pot estimar quant fon út dolfor que la anima de Joseph smtl hoint una j11111: tal paraula! ( VCV, c. 90, ll, 9)

Creo que hay que buscar en Ubertino, el gran divulgador y propagandista de la devoción franciscana a S. José, un posible modelo, también propagado por la VCE: Contemplare

amma

quanto

charitatis fervore debuit flagrare Joscph ruminando corde et oculis intucndo quod Filius Dei se fecerat fdium suum et clcgerat eum ad se nutricndum, baiulandum, regendum, conservandum ... O quam dulcia oscula ah ipso recepiL O

'I""""' tbdctdi11ta11diebat bll/l,11cimtm, paro1'l11m st p11trnnvocart. (.AVCJ, 11,c. 6, 124)

O ... e qui poria dir la dol~or que aquell prom bencyt sentia dins la sua anima quant portava lo Salvador en sos bra~os, e pcnsava que aqucll era son Creador, qui de tot lo món l'avia clcgit per ésser son nodri~ ... O, quina dol~or sen tia lo seu sanct spcrit quant aquel dol~ infant l'abra~ava c·l s'csguardava, e balbotcjant l'apcllava •Pare»! (VCE, IV, c. 86)•0

Otra meditación «muy devota y provechosa», al decir del autor de las MVC, la proporciona el paso del niño perdido en el templo. Se nos recomienda fijar la mirada del espíritu en María, en su reacción, en lo que hace y dice, a fin de compadecerla mejor: «Conspice bene ipsam, et vehementer compatere, quia in angustia est anima sua• (MVC, c. 14, 530).Es ésta una de las meditaciones más detalladas del Ps. Buenaventura, con abundantes muestras de las palabras de la Virgen, que, des-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ALBERT G. HAUF I VALLS

130

pués de un primer desmayo se encerró en una habitación del hostal y pasó la noche en un doloroso planto (VCV, c. 96, 11, 21-26). Sor Isabel asimila literalmente muchas de las preguntas que se hace la Virgen, del tipo de «O, Senyor meu! Y hon sou?» o «Haveu vist lo meu amat Fill?», equivalentes a «O fili dilectissime, ubi es?» y «Vidisti vos filium meum?» (vid. también Eiximenis: «O Fill tan car! E hon sou•, «Avets-me vist lo meu Fill?», VCE, V, c. 3-4), que intensifica notablemente por acumulación de exclamaciones del mismo tenor y sentido. Como en anteriores ocasiones, la monja aprovecha inteligentemente el modelo, con la flexibilidad ya sugerida por el mismo autor de las MVC al escribir: «talibus et simili1"'s dictis se mater per noctem angustiabat super dilecto filio suo», que es lo que insinua también Celestino («Et hec et similia et multo magis pungitiva et gemebunda atque dolorosa ... », VC, ms. 579, f. 29f') y practica Eiximenis. Esta larga amplificatiode materiales de las MVC culmina igualmente en un happy end: un largo beso entre madre e hijo: ... e lexant la disputa e tot lo restant, cuyta pcr anar a la senyora Mare sua; e essent junct ab sa senyoria, fJtsa-lilts mam ab molta reverencia coma Mare sua caríssima. E la Senyora ... ab alegria inestimable abra~a strctament aqucll Fill tan amat; e, posant-lo en la sua falda, besava'I ab extrema dol~or, tcnint la boca sua ab la del Fill pcr una gran pe~a, rtg1111t-li lo

"'P t la Cllrll de gojom lllgrimes... (VCV, c. 98, II, 30)

El cotejo con los posibles modelos: Puer autem Jesus videns ma-

Jesús, quant véu la Mare, panís

trem, vcnit ad eam; qucm ipsa

deis doctors, fcta-los reveren-

inter

brachia

suscipiens

et

cia, e vcnch-sc'n a la Mare, bes-

stringens, et osculans dulciter,

sant-liles11111,ua ella e aJoscp. E

ponit vultum ad vultum, et tc-

la Gloriosa, ella cstant encara

nens eum in gremio suo ali-

agenollada, abra~a-lo e bessa-

quantulum cum eo sic requie-

lo fort dol~ament e fon devota,

vit... (MVC, c. 14, 530b)

e scent-sc en terra posd'l-se en la falda, e csguarda'l-se ab gran e ab ardcnt e sanct dclit, e per sobres d'amor possa la sua cara sobre la fa~del Fill, e estcch axf en gran rcpos, lots tm,ps plorll11Iptr

sobresde goig... ( VCE, V, c. 8)

hace pensar que Sor Isabel había leído a Eiximenis, ya que ni el besamanos ni las lágrimas figuran en el texto latino, y Ludolfo, al copiarlo, poda y controla el exceso de sentimentalidad.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA «VITA CHRISTI»

DE SOR ISABEL DE VILLENA •••

131

Por otra parte, en ninguna de las VC citadas se dedica tanto espacio a la descripción de la muerte de Sta. Ana y de S.José como en la VCE, donde se resumen los mismos puntos básicos repetidos en la VCV, c. 100-104 (11,34-53), a saber: Cristo tenía veinte y veinticinco años, respectivamente, al morir Ana y José, y Jesús está presente y les ayuda en su último trance. Ana recomienda a sus nietos a Jesús y pide a todos que acepten a María por madre. José antes de morir solicita de rodillas perdón a Jesús y a María por no haberles servido como merecían, y, en especial: ... de aquella

... dcmani ... agcnollat, ... pcr-

errada que fiu

quant la volguí leixar, conei-

dó a la Gloriosa e singularment

xent-la ésser prenyada ignorant

la suplid

la cxceHencia del seu sanct prc-

turbació que ach envcrs ella

nyat... (VCV, c. 10-4,11, so)

quant la véu prcnyada, e enca-

que li perdonis

ra no sabia de qui...

c.

la

(VCE, V,

21)

María queda viuda y se comporta como tal, y Cristo vive oculto y menospreciado, ... apartant-se de les congrcgacions de les gents ... en tant que era molt menysprcat pcr tots los de Nazaret ... E com més cntrava en edat més lo desestimaven, dient que passava lo jovent infructuosament

... , car com lo vcyen exir de casa, tots lo scamien e li dcycn infinits

vituperis. E lo Senyor ho comportava ... , car no és de mcnys hedificació lo scu callar que lo seu parlar...

(VCV, c. 10s, 11, SJ·s-1)

los insultos, especificados por las MVC y por

Sor Isabel calla discretamente Eiximenis: Subtrahebat

ergo se a consor-

et perveniens

era separat de

la comunitat de les gents ... E

tio et convcrsatione hominum . . . crcsccns

E comunament

a

per rahó d'a~o ... menysprea-

duodccimo anno usque ad tri-

ven-lo fon, e majorment

gcsimum et ultra ... Stupebant

quan puji de vint anys fins a

vchcmenter,

trenta, cstavcn-nc fort marave-

et

dcridebant

...

fort

eum, dicentes: Iste est quidam

llats, e menysprcavcn-lo

inutilis, ipse est idiota, et ho-

dicnt entre clls: «Aquest s'és

rno de nihilo. Nec etiam litte-

fcyt ... gran, e no té prou a res,

ras discit: et intcr gentes in pro-

ne aprén art de que visea ne

vcrbium venit, quod erat gran-

scicncia ... e ve de no res, e és

dis et cattivus...

(MVC, c. 15,

531 y VCC, c. 16; I, 137)

Digitized by

Go ogle

ydiota ... no dcuria haver bon seny ... • ... pensarpots que com

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ALBERT G. HAUF I VALLS

132

ell fos font de tota savicsa e virtut, ... "°Is mmys f/ÍrtllÓs 1011 ,11/úu flU so• p11n11, •.• (VCE, V, c. 10)

7. V

Su

I D A P Ú B L I C A D E

DESPEDIDA

Y AYUNO

J E S Ú S.

EN

EL

DESIERTO

Llegada la hora de manifestarse al mundo «para donar ft a la ley judayca» («era hora de donar ft a la antigua ley ...», VCE, VI, c. 6),Jesús se despidió de su madre. Sor Isabel describe cómo la madre pretende seguir al hijo y el diálogo que tuvo lugar, pero lo que queda más grabado en la mente del lector es la escena final, dotada de la fuerza plástica típica de las MVC y que, en efecto, parece calcada de las famosas meditaciones tantas veces citadas, también aprovechadas por Eiximenis y Ludolfo: E ... agenolla's pcr pendre bencdictió de la senyora Marc sua; e la dita Senyora, prostrada en tem, lo adora ... E ... se abra~aren los dos ... E ... paní ... anant tot sol per aqucll camí aspre e pedregós e ple de agudes spines qui nafraven los scus delicats peus, que ponava dcscalsos. E lo camí era molt larch ... ; e aqucst viatge ... féu lo Senyor seos provisió dcguna de vianda, pcrqu~ li fon ncccssari acccptar les almoyncs pcr a son mcnjar... ( VCV, c. 1o6, 11, sB) Et gcnuflcctcns ... pctiit bcncdictioncm. lpsa vero similitcr gcnuflcctcns, et cum lacrymis cum amplcxans, tcncrrimc dixit: Fili mi bcncdictc ... Vadit autcm solus ... pcdibus nudis pcr tam longa itincra ... (MVC, c. 16, S33-S34)

Ccn crcu fcrmament que s'agcnolla als peus de la Mare demanant bcncdicció, e creure aquella santa Marc se agcnolla aprés tantost davant lo Fill .. . Pcnssa, diu acf Tchofdus .. . com lo Scnyor se'n va solct per aqucll camí, que diuen que són millcs, e va descal~ ... dcmanant almoyna ( VCE, VI, c. 6)

La proposición, tan franciscana, de que Cristo pedía limosna, que también puede leerse en el ms. de S. Cugat (« ••• Demenava almoyna, ell qui dava vianda a tota criatura•, ms. 78 ACA, f. 100v),resulta poco menos que herética en obras procedentes de otras corrientes de espiritualidad. Así el agustino Fonseca rechaza la tesis frontalmente al comentar:

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA «viTA

CHRISTI»

DE SOR ISABEL DE VILLENA .••

133

... aunque Christo Señor nuestro passó vida pobre, non fue tan pobre, que tuviesse necesidad de seer mendigo, y de pedir el peda~o de pan de puerta en puerta ... como dizen los herejes de nuestros tiempos; y basta dezirlo ellos para que sea falsedad. Porque Ioseph vivfa de su officio ... y la Virgen sanctíssima fue única heredera de sus padres, que ... eran

gente de noble y honesta suerte .. :• 1

Al hablar de las tentaciones de Cristo en el desierto la monja valenciana participa del triunfo dialéctico de Cristo, poniendo en las réplicas de éste una buena punta de ironía y haciéndole hablar con el mismo tono coloquial típico de los exanpla de Eiximenis. Jesús dice al diablo: O pllln.f. ..• Aturau-vos p•ln-, que massa correu ... Magisttr. a mi·m par que vós siau un valent home de sci~ncia... ( VCV, c. 108, ll, 6~-66)

La broma se explica porque Satanás se presenta «prenint la forma de un devot hermita devallant de una muntanya» (ibid., 63),cosa que no veo que digan Ludolfo ni las MVC en las ediciones manejadas, pero puede verse en uno de los dibujos de la versión italiana de las MVC, y debió llegar a Eiximenis gracias a alguna glosa: ... acostant-se, ... a ell a manera de penona

alta e fort spiri-

tual (VCE, VI, c. u)

..

Accessit in forma visibili ... et

fortt i11fom,• s,...

ho1'1inisrtligio-

~

Vencida la prueba, Cristo acepta un refrigerio que sirven los santos ángeles. Esta escena, que resalta por lo pintoresca, procede también de las MVC, como es fácil comprobar: E sanct Gabriel... partí... E venint a la casa bon la Gloriosa stava... li compta ... los actes que sa Magestat havia fets :·· e que ara ... volia de aquelles pobres viandes que en la casa sua se acostumavcn de aparcllar ... E la Senyora ... pres una cistelleta, e de ses propies mans posa en aquella unes tovalletes e un torquaboca, e tovallola de exugar les mans, epa e fruyta seca, e un poc de peix, car altra vianda no·s trobava en casa sua ... e fon molt prest en la muntanya ... e prestamcnt pararen-Ji taula sobre una bella pedra que aquí era, e servien-lo ab molta reverencia: lo hu li parava taula, e l'altre li donava ayguamans. e los altres lo servien en tot lo que podien ... (VCV, c. 109, 11, 69-70)

como en anteriores ocasiones, se procede llenando el vacío con suposiciones tan piadosas como imaginarias: Hi autem diligenter attende, et conspice Dominum comedentem ... et considera ... omnia qua e sequentur, quia pulchra sunt et devota val de. Et

Digitized by

Go ogle

'I•""ºq•id 1111gdiministrab•nt,

111co-

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

134

ALBERT G. HAUF I VALLS

mtlÚrtl .••? De bocSmpt11r1111011 lof•it•r; poSS1111111S ""'"" bocvictorios11m prtl11di11m, sic,ttTJOI,,"'"'• o,di,,.,, ... Pie ata, 11e deoott sic 111tdiklll11r. Veniunt angeli ... et adoran tes ... dicunt ... : Domine ... , quid vultis ut vobis paremus? Et illc:

.. .la gloriosa Mare sua ... apparella en un panerct, quc·y possa un poquet de peix fregit, e aquí

ltc ad mattcm mcam ... et si

posa una tovalleta neta, ab un poch tovalonet, e possa aquí pa

quid habct ad manus, defcrte ... Tune duo ex ipsis pcrgcntes ... ambasiatam faciunt, et mo-

e sal e una ampolleta de vi. E l'angcl de Déu porti-ho al Scnyor al dcscrt, e los altrcs an-

dicum pulmcntum, quod sibi et Joscph paraverat, et panem cum tobalia et aliis opportunis

gcls pararcn-li taula sol,re""" de llflldles ptdrts .•• e la un angcl lo scrvcx de trcncar pa, l'altre de

portant; et forte Domina ctiam

sal, l'altre de beure, l'altrc de licó, l'altre li adobava lo peix se-

aliquos pisciculos, si potuit procuravit. Rcversi ergo portant in plana tcm ... Alius ser-

parant les spines, etc. ( VCE,

VI, c. is)

vit ei de pane, alius de vino, alius parat pisciculos, et alii cantant

de canticis

Sion ...

(MVC, c. 17, S4º y VCC, e. 27;

22,

I, 2.07)

Evidentemente, el sistema permitía cierto grado de flexibilidad en el menú, y ambos autores catalanes «organizan como quieren la comida» y la meditación, sin apartarse substancialmente del modelo común. Creo que, al menos hasta ahora, no es posible dudar que es el espíritu franciscano de las MVC el predominante en la VCV y que a través de él podemos establecer numerosos contactos con la VCE.•1

8. L

A

vIo

INTENCIÓN

A P

ú s

L I

e

A P R

FEMINISTA

o

o Ie «VCV»

P I A M E N T E

DE

LA

H A.

Es al comenzar la vida pública propiamente dicha que aparece cada vez más claro lo que, siguiendo a Fuster, podríamos denominar la intención «feminista• del libro, intención que sin duda determinó el criterio seguido en la selección de capítulos y en su tratamiento. Hay que recordar, sin embargo, que el autor de las MVC, que «hasta aquí ha tocado ordenadamente la Vida del Señor, omitiendo poco o casi nada de lo que hizo y le sucedió», indica a estas alturas que «resultaría demasiado prolijo recoger en forma de meditaciones todo lo que Cristo hizo y dijo»,

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA «VITA CHRISTI»

DE SOR ISABEL DE VILLENA •••

135

en especial teniendo en cuenta que el religioso debe saber de memoria los evangelios, o sea: «que toda nuestra solicitud debe ser llevar de continuo en el secreto de nuestro corazón los hechos de Cristo». De ahí, pues, que concluya diciendo: «seleccionnnosalgunasdt las cosasIJMe hizo en las que centremos asiduamente nuestra meditación ...» (MVC, c. 18, 541a).Tales palabras puede que expresen también el sentimiento de Sor Isabel, al parecer más interesada en «rellenar» con la imaginación los vados dejados por los evangelistas. Este principio tendría una excepción: la Pasión de Jesús («et hoc usque ad passionem suam: ex tune mim nihil estomittmdum»,MVC, loe.cit.), que ambos describen por entero con minuciosidad. Muy posiblemente Sor Isabel, partiendo de esta misma idea, hizo su propia selección sin perder de vista el texto que hasta ahora le había servido de modelo preferido, eliminando muchos capítulos al tiempo que dilataba por extenso el contenido de otros, escogiendo aquellos pasos del evangelio donde las mujeres son protagonistas. El simple cotejo del índice de capítulos de ambos libros es muy indicativo de cuáles eran las preferencias de Sor Isabel. 44 En primer lugar Sor Isabel hace resaltar el hecho de que de los muchos milagros de Cristo «los principals féu sa clemencia en donese a petició de aquelles ...» (VCV, c. 112, 11,73).Jesús amó y favoreció a las mujeres por reverencia a su madre y para dar a entender que el efecto del pecado de Eva se había convertido en un título de gloria para todo el sexo femenino. Quizás convenga recordar que Eiximenis, quien en su Libredelesdonesda a veces la impresión de repartir una de cal y otra de arena, hace hincapié en conceptos que debieron ser gratos a la de Villena, al decir, sin ir más lejos: Pen~ ... Déus com ha honra des les dones, car fill de dona s' és fet, e dona ha feta sobirana creatura, pura dona ha posada sobre engelical natura ... que sola estech ferma en la fe catholica cant tots los home ns del món duptaren en la altea de la divinitat del Fill de Déu ... (ms. 79, BUB, f. ~a)

Son naturalmente piadosas («naturalment piadosa, amorosa, conguoxosa e graciosa, dona vida és del hom»). Si Eva fue raíz del pecado, también lo fue de la Redención (ibid., ff. 24-25).4sNo se le esconden al franciscano los argumentos de la misoginia tradicional. Recuerda la autoridad de Salomón, uno de los oráculos aducidos por Roig, para concluir que «negun que d'equí avant no gos parlar mal contra les dones; ... car qui generalment contra dones parlara, que per ma de dona passara qui ha lo Fill jutge, qui de totes injúries la ven jara» ( VCE, X, 111,c. 8). Sor Isabel intenta zanjar la larga disputa con un arma irrefragable y de máxima autoridad: los Evangelios. Ya el primer milagro de Jesús fue la confirmación del papel especial de medianera de la gracia que toca a María por tener «entramenes de dona» (VCV, c. 113,II, 75). Se trataba, nada menos que de las bodas de S. Juan, celebradas en casa de una hermana de la Virgen, «en les quals noces sa senyo-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA «VITA CHRISTI»

DE SOR ISABEL DE VILLENA •••

/Ju t rÍf"td, ""'' pllSprestIA/1111111 su fa11IIIUUÚI, t Úl lnll 111n,"da, IJ"t '°"'""""'mt se delit11 n, dir mal tú les ,r11m donesP" pou CIUISll

137

dita fcmbra peccadora. Era fort bella e molt richa, les quals coses li foren occasió de son mal (VCE, VIII, c. 18)

que veja, parla ven tan lar-

gamcnt, ... que ja entre lo poble no la nomcnaven sinó «la dona pcccadora•

( VCV, c. 117,

II, 88)

La causa de su aparente liviandad era que no tenía quien la corrigiera («no stava a

conscll de sos parents•, explica Eiximenis), es decir vivía, como quiere Sor Isabel, «sens negun reprenedor». La monja novela un motivo de la iconografía y recrea el ambiente y la reacción irritada del auditorio popular ante la arrogancia de la dama aristocrática que viene a escuchar un sermón de Jesús y ocupa un lugar preferente. Notemos que la de Villena apunta que María sólo deseaba en el fondo ser «ben mirada e molt estimada», cosa que no pasaría de coquetería femenina, mientras que S. Vicente ya supone mala intención (cper tals que·ls seus mamorats la vessen e la mirassen»). En todo caso importa señalar la evolución del motivo: la LegmdaAurea se limita a ,decir que «como Cristo predicara aquí y allá, ella, por inspiración divina fue a casa de Simón», y las MVC y la VCC insinúan que acudió a casa de Simón porque «quizá ya habla oído predicar a menudo a Jesús•. De ahí a imaginar uno de estos hipotéticos sermones, como hacen Eiximenis y S. Vicente, sólo mediaba un paso. Ambos frailes imaginan a Cristo reaccionando como debían hacerlo ellos mismos en tales circunstancias, adaptando el tema de su sermón al auditorio. La prédica fue naturalmente «contra aquells qui•s donaven a plaer e a delits camals, e-Is seguexen axí com a besties ...» ( VCE, loe.cit.) o sea, «contra peccat de luxúria• ( Vf), pero mientras el dominico amenaza con la «dampnació perpetual» el franciscano ya subraya que fue el amor y la oferta de perdón lo que conmovió a María, y lo mismo hará Sor Isabel. Es la contrición, no la atrición lo que mueve a la santa, y las flechas o «sagetes»de que habla el dominico se transforman ya en tópico de la lírica cortesana, en «sageta de amor» y «cadena de amor» (VCV, ibid., 89). La de Villena explica con gran finura psicológica y extraordinaria intensidad expresiva el proceso de crisis espiritual que la condujo a la pasión amorosa y al acto heroico (en el que las mujeres sobrepasan a los hombres). Y mientras que la VCE cuenta que María pidió perdón a los pies del Señor en una silenciosa oración mental, en la VCV esta plegaria ya toma la forma de una «exclamació contemplativa» en la que el estilo expresa perfectamente la fuerza del sentimiento que se pretende describir. Esta meditación destinada a provocar la contrición y a impulsar a las monjas a seguir el modelo de una mujer esencialmente noble y generosa, es una de las más hermosas del libro y constituye un magnífico ejemplo de los frutos que

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

136

ALBERT G. HAUF I VALLS

ria era manadora e ordenadora com a cosa [sic]sua propia». Parece evidente que repite un supuesto recogido por las MVC y por Ludolfo: Quamvis dubium sit, cujus fuerint n•plillt ... nos tamen meditemur fuisse Joannis Evangelistae ... f1'it in domo sororislf1'llSiin domo S1'a,et

'""''I"""' ltd111i11istr11tix ti domi11an1'ptia-

"'"'··· y que el curioso final de esta boda no es invención de la monja ni de Eiximenis (VCE, VII, c. 9): E finat lo convit, despedint-sc lo Senyor ... crida son cosin gcrma, lo gloriós Joan, dicnt-li que lcixis star la sposada . . . e quc-1seguís; car, ab tot sia sancta cosa lo matrcmoni, molt pus pcrfet és lo stamcnt de virginitat ... E lo dit Joan ... seguí sa Majcstat... (VCV, c. 113,11,76)

Finito autcm convivio, ... Jcsus vocavit Joanncm scorsum, dicens: Dimittc hanc uxorcm tuam, et seque re me ... Qui secutus cst eum ... In hoc ... apcrte dcdit intclligcre, quod longe dignius est spiritualc matrimonium, quam camalc. (MVC, c . .21, 543b y VCC, c. 25, 14; I, 226)

Casi en todos los capítulos siguientes se nos recuerda alguna virtud femenina: la viuda de Naim es un dechado de amor materno (c. 114),la hija del archisinagogo y la hemorroísa de su agradecimiento y fe (c. 115),etc. De todas las mujeres que aparecen en el evangelio la que más interesa a Sor Isabel es María de Magdala, personaje clave que con su generoso arrepentimiento y su amor representa una perfecta prueba de la capacidad de entrega total del alma femenina y es, por consiguiente, un modelo de mujer contemplativa. Vorágine resumió bien las leyendas que circulaban sobre esta santa y S. Vicente Ferrer se inspiró en la «historia comuna» o LeyendaÁ11reaen un sermón que creo posible que Sor Isabel conociera bien, aunque tanto ella como Eiximcnis son menos rigurosos con la santa en algunos detalles de cjerto interés. El dominico la presenta como una mujer fácil a la que difamaban los que habían recibido sus favores diciendo: «Yo he haüd ja plaer ah ella ... Oo de la malastruga!»~6 En cambio Sor Isabel y Eiximenis no afirman que la fama correspondiera de· hecho a la realidad. En especial Sor Isabel da a entender que fue la envidia la causa de maledicencia. Compárense como vierten el «...unde jam propio nomine perdito peccatrix consueverat appellari» de Vorágine: E axí, aquesta senyora, t11ntcom de mb stat trll t p,u singMl4rm be-

Digitized by

Go ogle

... pcr les quals coses cncórrech mala fama e públicamcnt era

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

138

ALBERT G. HAUF 1 VALLS

podía producir el escueto consejo que leemos en las MVC (c. .28,547): «Conspice ergo bene ipsam, et s1'ptrbis morost mediteris». Marta y María, es decir, la vida activa y la contemplativa, son «duquesscs e guiadores del poble meu qui va per lo camí de paradys, al qual regne negú no pot anar sinó per dos vies ...,deles quals vosaltres screu exemplars e doctoresses». Glosa «feminista», al parecer prestada de Ludolfo o de una de sus fuentes: «Hae autcm mulieres ... totius ecclesiastici exercitus ducestt praeviat s1'nt.Has cetera turba sequitur ... Nulli ... coelestemillampatriam ingrtdiuntut, nisi IJ"iahanc vd illAmsequuntur...» (VCC, c. 61, 5; 11,117b).Marcela, supuesta criada de Sta. Marta, contrarresta con una hermosa jaculatoria, que en el fondo es un elogio a la maternidad, las blasfemias de los fariseos y es una réplica femenina a la maldad masculina. Al alabarla, Cristo alabó a todas las mujeres (• ... e totes les dones que aquí eren se tcngueren per glorioses ...», VCV, c. 13.2;II, 118).La samaritana es también la representante de todo el «devoto femineo sexu» al que Jesús declara su misión de Mesías: ... car tu cst a~í en persona de totes les dones, a les quals yo vull donar aquesta gloria singular, que a ells soles per special amor haja dit e ubertament declarat, parlant a tu en persona de clics (VCV, c. u4; 11, 124-us)

La abadesa de la Trinidad ¿quiere atajar aquí el infundio o broma clerical según la cual Cristo comunicaba siempre a mujeres las noticias que deseaba divulgar con mayor rapidez? Sea como fuere, se trata de un episodio basado en el evangelio y combinado con un texto homilético extensamente asimilado y hay que suponer que es el tema lo que decidió la inclusión de este capítulo, del que el autor de las MVC prefirió omitir las minucias: • ... non intendo referre: plana cst enim evangelica historia: lege ipsam, et ipsum Dominum Jcsum conspice in omnibus actibus ...» (MVC, c. 31, 550). Dentro de la misma línea y al servicio de la misma idea se describen el milagro y elogio de Cristo a la cananea (c. 1.25-26),la curación de la mujer encorvada («sois per ésser dona no vull que lo diable ... baja tanta potestat en tu ... car ell sera confús perles dones e no elles per ell», c. 127,11,135)y el diálogo con la mujer adúltera a la que Jesús declara: •Ja sabs yo quant só favorable a les dones, perque sé que són amables e molt coneixents» (c. 128, II, 14.2).Jesús resucita a Lázaro por amor de Magdalena (c. 130,II, 153),de la que se constituye en defensor ante los discípulos, incapaces de captar la psicología de una dama de alcurnia («E bé par que no sou veats de menejar sinó peix de bolig e merlu~a ...», c. 133,11,169). El óbolo de la viuda provoca otro elogio público de Jesús •qui molt acceptava la devoció de les dones ... les quals les offertes e almoyncs que fan proceexen de tanta fervor de caritat, que ... són molt grans davant nostre Senyor Déu.» (c. 138,11, 189). En general puede pues decirse que Sor Isabel sigue el consejo de las MVC al recortar substancialmente el número de episodios de la vida pública de Cristo ya

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA «VITA CHRISTI»

DE SOR ISABEL DE VILLENA •••

139

contenidos en los evangelios y que cuando se detiene en la historia evangélica y se escapadel cauce establecido por la tradición de las MVC es para centrar la atención en el amor que Jesús mostró a las mujeres. Dadas las limitaciones del modelo y la voluntad de Sor Isabel de servirse del texto evangélico como evidencia irrebatible de su tesis, es natural que en los capítulos a que nos hemos referido la VCV se ciña con mayor fidelidad al canon bíblico, aprovechando más y más el masivo comentario de Ludolfo de Sajonia. No parece exagerado afirmar que, de la misma manera que Sor María de Agreda al centrar su relato en los aspectos de la vida de Cristo relacionados con la virgen María acabó escribiendo en su Mysticaciudtulde Dios una Vit• Mariae o vida de María, la intención «feminista»de Sor Isabel de Villena da a su obra un rasgo bien marcado de originalidad por lo que respecta a la vida pública de Jesús, rasgo que la distingue notablemente de todas las VC anteriores.

9. L

A P A S I Ó N Y M U E R T E D E

C

R I S T O

La influencia de la escuela franciscana aflora más y más a medida que nos acercamos a los sucesos de la pasión. Al referirse a los hechos ocurridos el miérco· les santo sugieren las MVC (c. 72, 595): Hic potest interponi meditatiofHlldt p11khrll,dt 'I"ªIJUnenScript11ra non lof•it11r.Cocnantc namque Domino Jcsu die Mercurii cum discipulis suis in domo Mariac et Marthac, et etiam matrc cjus ... Magdalena ministrans rogavit Dominum dicens: Magistcr, sitis memor, quod facictis pascha nobiscum; ... Quo nullatcnus acquicscentc, sed dicente quod in Hicrusalcm faccrct pascha; illa rcccdcns miro cum flctu et lacrymis, vadit ad Dominam, et his cis namtis, rogat ut ipsa cum in paschatc tcncat. Cocna igitur facta, vadit Dominus Jcsus ad matrcm, et scdct cum ca, scorsum colloqucns cum ca ... Conspicc nunc bcnc ipsos sedentes ... Magdalenavadit ad cos, et ad pcdcs corum sedcns dicit ... , etc.

U na vez más el autor «recompta stgonsmtditacions,e no segons escriptura testual» y hay que recibir el mensaje «axícom la tua e devota meditació reguera• (ms. 78 ACA, IV, c. 4, f. 261). Así lo hace también Eiximenis (VCE, IX, c. 58-6o) sintetizando en puntos una «contemplació» de Ángela de Fulgino muy parecida a la de las MVC. La Magdalena recibió el encargo de hablar con Jesús en nombre de todos, para disuadirle de su intento. Comen juntos, mezclando el alimento con las lágrimas, y el patbos se intensifica, y se comportan «com a persones desespera des». Magdalena es la más apasionada en su «exclamació» y Jesús permite que le acompañe hasta los arrabales de Jerusalén. Sor Isabel parece amplificar este esquema en los c. 140-144 (II, 200-228), combinando a su antojo los motivos: el ruego de la Magdalena, el llanto general, el diálogo a solas entre Cristo y la Virgen en el que luego participa Magdalena, la co-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ALBERT G. HAUF I VALLS

mida «en lo qual escamparen moltes més lagrimes que no reberen vianda» (c. 142, 11,208), etc., y si bien orquesta libremente, no se aparta del tema siendo a veces detectables algunos retazos del original latino. Pero la diferencia de tratamiento entre Eiximenis y Villena es interesante, ya que Eiximenis a estas alturas sintetiza la meditación centrándose en el meollo narrativo, mientras que Sor Isabel se demora más y más para acentuar el estado psicológico del grupo («Considera in quo statu esse poterant•, MVC, ibid.) y el preponderante papel de su heroina, la Magdalena. Fijémonos en las palabras que la monja pone en boca de Jesús despidiéndose de la hermana de Lázaro, en las que cabría leer, en resumen, todo un mentís al libro tercero del Spill consistente en un sermón misógino puesto en boca de Salomón: E lo matcix Salamó, posat en admiració de havcr trobat tanta amor e fermetat en dona, com largamcnt hagués scrit les imperfcctions de clics, no gosa procchir pus en son parlar,

út11dtlbit11r ... (VCV, c. 143, I, ans, donant fiases paraulcs dix: M11/ürtimms Dnm ips11

2.20)

Tanto las MVC(c. 73, 6o1)como la VCE (IX, c. 81)afirman que S. Miguel fue el mensajero celestial que consoló a Cristo en el huerto de Getsemaní. En el libro de Eiximenis se imagina que los ángeles lavaron a Cristo, para que sus enemigos no lo vieran en un estado tan lastimoso, y en la VCVlo hacen a fin de evitar el dolor a sus amigos, pero el motivo se repite: Plaud, ccHencia

Senyor, a vostra expendre

ayguamans

E de prescnt pcr que no apparcgués sangonós als encmichs,

ans que partcixca, pcrquc los

los angcls portaren aygua del

apostols no hagen tanta dolor

torrente levaren-ti la cara e les

de veurc axl sangonoses

mans e los pcus, que tenia tots

les

mans de vostra senyoria e glo-

sangonosos...

( VCE, IX, c. 81)

riosa cara ... E sanct Miguel pres de la aygua del torrcnt que

.. .la Prudentíssima Señora esta-

prop li stava, e serví sa Mages-

ba prevenida de algunos paños

(VCV, c.

. .. y entonces envió algunos de

tat de ayguamans... 154, 11, 174)

sus Angeles con una toballa al huerto ... , para que le enjugasscn, y limpiassen su venerable

y assí lo hizieron ... (MCD, 11,L, VI, c. 13; 11,430rostro;

431)

En ambas obras catalanas se especifica la voluntariedad del sacrificio ( VCV, c. 155, 11,277 y VCE, IX, c. 83)y hay cierto paralelismo en la descripción del prendimiento, que S. Miguel cuida de comunicar a los padres del Limbo (VCE, IX, c. 82 y

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA «VITA CHRISTI» DE SOR ISABEL DE VILLENA ...

vev,c. 154,11,.273).Es bien perceptible

el proceso de exageración progresiva que sufre el original evangélico en las distintas ve.Si en las MVesólo se especificaba t1'nica,»la glosa que llevaron a Jesús «manibus post tergum ligatis, exchlamydat1's del cartujo Dionisio de Rilke ya apostilla: «Fertur quoque quod ferream catenam miserunt in collum eius ...»47 Leemos en las ve catalanas: fort desonri-

... e, levant a sa clemencia lo

... prengueren-lo

manto ab que stava abrigat, ab

volment, levant-li lo mantcJI

molta irreverencia, lan~aren-li

que tenia abrigat, e liguant-li

una grossa cadena al coll ...

les mans, e posant-li grossa ca-

(vcv, c. Ij6,

dena al coll... (VCE, IX, c. 83)

II, 1.80)

La VCE calla el paso del torrente Cedrón, insinuado en las MVC («de torrente sursum» ). Ludolfo asegura: «...e per lo torrent de Cedron lo passen, per complir del psalmiste la prophecia: "Del torrent de amarga passió beura en la via ...•,. (VCC, 11,59, 29; IV, 3.2i.Q}lart,f. 20v). Sor Isabel recoge el dato añadiendo que los esbirros arrojaron a Cristo al agua de un empujón (VCV, c. 1s7, II, 287) y así lo confirma Fonseca (VCF, I, c. 2.2,f. 3osv). Ante la desbandada general de cuantos seguían y amaban a Jesús, Sor Isabel invita a considerar su soledad frente a los enemigos en un sentido 11bis1'nt?(c. 157, 284), a la par que insiste en el miedo y congoja de los apóstoles y en sus hipotéticas exclamaciones de llanto. Un posible modelo podría ser ahora las Mtditationts Passionis Christi,del Ps. Beda, cuyo esquema es posible comparar con la VCC(loc. cit.) y la VCE, IX, c. 83: ... e cridant e plorant, cuydavcn

... o quam inviti, ... o qualiter

esclatar ... ; e crcxcnt en dolor e

plora11tts,o quales fJOctset clamores et suspiria ú11tts, si,111 orphai recedebant ... diul,11111: O mt«isttr bo11tet dulcis pater,

plor, deyen: e() Mestre e Scnyor! E qui·ns ha pogut separar de vós, qui sou vida e consolació nostra? Hon irem, Senyor ... qui haud pictat de la nostra orfcndat?

(VCV, ibid., 288)

o benignc domi11t,'I"º"'º'°illt stp11ram11r II lt ... ? q110ibim11s, Domi11t?HAEC ET MULTA

SIMILIA DICERE POTERANT... (PL 94, col. s63)

No es posible aquí seguir puntualmente todas las coincidencias, que anoto por otra parte en mi edición, y pasaré sólo revista a las más importantes. Para mayor vilipendio, entran en Jerusalén «perla Porta Deaurada ... perla qual sois quatre dies passavcn que ah solemne festa era entrat e adora! rey de Judea»

UE SOR ISABEL DE VILLENA •••

159

1

sy de «las mantillas, y faxos• que Maria •cosió y aderezó estando siempre de rodillas•, según la Mystiu Ci"""4 ü Dios, 2ª parte, libro 4, c. 7; 11, p. 142. 16Eiximenis

recoge divenos pareceres y en el libro IV, c. 19, escribe: «Ne placia a Déu queJosep fos

tan cruell, que si agués bou seu que ell no-1venés, e no agués agut recapte de casa a la Gloriosa, e de totes

altrcs coses que agués haüdes mester ... Ne l'ase que al Salvador s'agenolla era seu, segons que aquest diu, car la Gloriosa a peu vcnch, ... ; jatsia que altres diguen que vench cavalcant, axí com damunt havcm dit ... • 1

7Cit. por la ed. de Julio Rodrfguez-Puértolas, Frq

lii,o ú Mnuiou, Ctllleio11m,, -Clásicos

castella-

prinos•, 163,Madrid, 1968, p. 14. Vid. los trabajos del mismo Rodriguez-Puértolas, Lt:,nuliu cristiA1111S •ilÍNs m úu oln-llSú FrAylii,o IÚ Mnuloz•, •Hispanic Review•, XXXVIII, 1970, pp. 368-385y Eixi111mis.1 Mmdou: Liter""'1"AySo,ietúulm ÚI l,11jAEddMttli11Hisp,11iu, «RVF•, 1963-1966,pp. 139-174,de notable interés, pero en los que no se aprovechan directa y suficientemente las fuentes, incluido el mismo Eiximcnis, que parece citar de segunda mano. 28Si no

me equivoco, Fray lñigo de Mendoza o tuvo delante la VCE, IV, c. 8, o conocía la revelación

•del abbatMalachies• a que alude el catalán, tocante a los cánticos y adoración de los ángeles, como creo prueba un cotejo del capítulo cit. de la VCE y las coplas 86, 88, 92,

98,102, del castellano

(loe. cit.,

pp. )0-37). 2

9Maria de Agredaespecifica también que los «dos Prínccpes Soberanos, San Miguel, y San Gabriel,

que ... assistían en forma corpórea al Mysterio ... recibieron en sus manos ... • a Cristo, y repite el motivo de la mirada entte Madre e Hijo (2ª parte, libro •• c. 10; 11, p. 157 b). J0 Sor Isabel combina el nivel alegórico con la narración lineal, parecida a la de Eiximenis: • .. .losan-

esulfarm-los "" pocbpcr escalfar lo Senyor qui, gels Ji donaren los drapallets ... t IÚI ,irt especialt a11.gdicAI ab lo gran fret que faya, s' era refredat ... E lavon la Gloriosa embolca 'I ... e ceny'l ab una faxa, e colnf-ülo

'"P ú •• wúl.• ( VCE, IV, c. 6). En el plano alegórico no hay que olvidar el precedente del Nllllll.isP,,tri P11nndi Cbristi de Ramon Llull (ed. Hermogenes Harada, •Corpus Christianorum•, 22, Tumholti, 1975), donde las damas Alabanza, Oración, Caridad, Contrición, Confesión y Satisfacción recitan sus lamentaciones y reciben permiso para entrar a adorar a Jesús, de la Justicia y la Misericordia. 31Manuel Mila i Fontanals,

sa;

La Mare de Déu li diu:

Ro,,,lllKtrillo,nr. 7, pp. •-5: •Joscp se'n posa a baila

ab jipó i calseta clo-

•Josep, se'n hcu tomat jove ... "•

l2Cfr. con la venión del ms. 78 ACA, f. 66tJ: • ... pen~ar podcm que quant lo Fill seu e nostre Salvedor sostenía aquesta dolor ... Ella plorava conguoxant perla sua gran dolor, e la sua santa cara ab la sua acostavc, ~r tal que de plorar se abstingués ... EJhcsucrist ... la sua beneyta ma ab la sua santa cara acostave. E Ella, qui l'entcnimcnt de seu Fill conexia ... li deya: •Lo meu Fill beneyt, siats vos que de plorar me abstengue, cessa a tu lo tcu plorar, car tu plorant les mies lagrimes abstenir'•

Digitized by

Go ogle

[sic!].

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ALBERT G. HAUF I VALLS

'7Cfr. con el capítulo 24 de la VCV, III, pp. 128-131.Todos los fragmentos latinos intercalados en estas pp. proceden de la Homili11IV. S11per Miss,u estde S. Bernardo, Pl, 183,col. 83-84, que puede reconstruirse uniendo las citas. Se trata del mismo •original• aprovechado por las MVC y por Ubertino y Ludolfo. 18Cfr.

Felip de Malla, lo pecadorrnn1't, c. 4S, f. 7S: «Respos Caritat primera, car totcs les altrcs vinuts la havien per regina ... •, si bien se trata aquí de exhortar a la Virgen a aceptar la muerte de su hijo. '9Hay coincidencia total entre las siete primeras prerrogativas que indica la de Villena y las ocho primeras de Eiximenis. Se comprende que la monja no insista en el •maridada• y «emprenyada•. No hay, en cambio, coincidencia alguna con la división que da Antoni Canals, Suút de Co•tmiplMitJ, cd. de Juan Roig, Barcelona, 197s, pp. 1so-1s2: • ... Com és sobre tota pura creatura ezal~ada e de XII steles coronada•. La meditación podría relacionarse quizá con el rezo de la •corona• divulgada por los franciscanos. 10

Sor María de Agreda, l11Mystica Ci111ltld dt Dios... , 3 vols., Amberes, viuda de Comelio Verdusscn, 1736, 2ª parte, libro 3, c. 7; 11,pp. 28-29, transforma el novenario de celebraciones en una novena de preparación en la que María recibe también presentes simbólicos como •una 111,,iulA,una cintura ... , s1111"'6/ilu, manillas, anillos, un collaro vanda, arracadas de oro y agua de rostro•. Subrayo las coincidencias. Cfr. esta meditación con la descripción que el mismo Canals, op.cit., hace de la gloria del paraíso, pp. 163-18s,en especial p. 184: «Aprés haura aquí halls ... quc·ls sants bailaran ... E los halls aquells, bcnaventurats, respondran als cants, e los cants als halls•. Esta forma de contemplar no difiere de la de Sor Isabel y consiste, como explica el dominico, en «fenyer scmblances e fagurcs• por medio de la •nostra prcscnt ymaginatió• (ibid., pp. 163-164). 21 ·

11

.2ª

parte, libro 3, c. 17, p. 67. Cfr. con Fr. Cristóbal de Fonseca, Primtra pArlt deÚl flilÍll de Cbn·s10

Snior 1111estro, Toledo, 1596, f. 114 b . .23VCE, 111,c. 118: • •••toma al trcball acostumat, vivent de son texir e cossir-. Cfr. con • ... nunc autcm

rcdit ad paupertatem suam, et ut propriis manibus laborando victum procurct» (MVC, c. s, p. s17~).repetido literalmente en la VCC, I, c. 6, 19; I, p. ssb, y la venión del ms. 78, ACA, I, c. 4: •Ara la Vcrge Maria, quant era en la sua casa de la sua abitació, li covenia que trebellas manualment, per tal que visqués del treball de les sues mans ... • 24MVC, c. 6, p. s17: •Sed nec Domina pcrtransivit sine absquc tribulatione; perpcndebat enim et videbat eum turbatum, et de hoc etiam ipsa turbabatur ... Rogabat autcm Dominum, ut ipse rcmcdium apponere dignarctur ... • Para otros contactos entre las obras aquí mencionadas y la Vidil de 1As11at11úsi"'" Vtrgt Maria de Miquel Pére~. Valencia, Nicolau Spindelcr, 1491,cfr. mis notas a la ed. de la VCVy a las del librito de Pérc~ también en curso de preparación.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

16o

ALBERT G. HAUF I VALLS

llAnoto estas omisiones porque a mi entender reflejan la discreción y buen sentido de Sor Isabel. Cfr. con Ubertino, AVCJ, 11,c. 1, p. So: • ... cum quanta devotione recollegit sanguinem qui emanavit a vulnere et camis paniculam quam circuncisio amputavit ... • Sobre la historia de esta reliquia podría escribirse un libro. Me limito a recomendar a cuantos quieran comprobar los extremos a que podía conducir la veta contemplativa que nos ocupa, la lectura. de G. G. Coulton, Fiw Cmt11rino/ Rdigio11,'4 vols., Cambridge, 1923-19so, vol. I, pp. s17-s20. La cuestión de la sangre, y otros productos naturales del cuerpo de Cristo, preocupó a los teólogos y algunas de las opiniones mantenidas por-los espirituales franciscanos sobre este tema fueron consideradas heréticas. 34Anota el Llibrt dt 110tlcitstÚ út ti,11111 th Vlllinci11,desdtel 1111_1 th 1J06 fi,u al th lf31, a»11pillll per Mossm Frads]o1111Cll'fNlller, ms. M.197 de la Biblioteca Universitaria de Valencia, f. u6fJ, refiriéndose a la llegada a la ciudad del infante D. Enrique, que «los jurats, advocats de la ciutat e alguns ca vallen anarcn a veure lo infant, lo qual trobaren en la sala de comptes de Oliva, aseyt en un siti de fenestra. Entrant per losgmolstro n, /erra saludaren lo dit Infant, dient En Bcla sala los verguers alzaren les vergues, indi1111ts

renguer Martí ... que la IHma. Senyoria fos ben vcnguda. E poch aprés, aguda la resposta perlo dit infant, di mdlnx dm,11114 b1111eb 011sig,,essmlos dits jurats ... "°bts11111-li 1A1114 nep...,"'"'no ptr11111y11 sillÓ111 rty

e primogenit ... •. La Virgen no tolera que le besen las manos, •perdonar honor a la dignitat rcyal• y

•mani que siguessen en un banquct», mientras ellos insisten en quedarse de rodillas. Por lo que respecta al registro caballeresco, dice Maria: • ... ja sabcu que costuma és de vosaltres, Reys e senyon, que los cavallcrs valcnts e animosos trameteu a les pcrilloses batalles pcrquc la fo~a e vinut sua pcr tots sia concguda e molt estimada e rcben la corona dignament, la qual sens trcballs a ncngu justament no es dóna ... • Vid. Tir11111lo Bútnc,c. 1,40, cd. de Martí de Riquer,

2

vols., Barcelona,

1970,

vol. I, p. ,4S3: • •••en l'or-

dc de cavalleria lla on és lo major perill és la major honor.• JSEsta Vita Cbristide un tal Celestinus, ordinis Cdtsti11on1m, puede leerse en el ms. S79 de la Biblioteca Universitaria de Barcelona. Para el texto cit., vid. f. 26. 36Cfr. con los datos y motivos resumidos en el interesante art. de

MargaretCha pi in, Tht Episodtof tht Robbm ;,, tht Libre dds tres Reys d'Oritnt, «Bullctin of Hispanic Studies•, XLIV, 1967, pp. 88-9s. 37Cfr. con la traducción libre de Roi~ de Corclla:

« ••• mira

desmamat lo infant com dcmana pa a la

piadosa mare, y no li·n dóna, que no té diners pera comprar-ne ... Plora lo ftll ... , plora la marc, que les Ugremes del ftll per los seus ulls dcgoten ... • (Pri,,ur, c. 13, f. ssva). 38Cfr. con lo que asegura Sor María de Agreda en un libro escrito en pleno s. xvu y que fue todavía

un btst-stlhr durante el xvm, en la 1ª parte, libro 4, c. 28, nr. 686, y c. 29, nr. 691; 11, pp. 2.28y 219. 39«••• ut

paupercula peregrina pauperculum conducens tugurium ... Potes ibi etiam intueri omnem

superfluitatem et curiositatem exclusam. Non ibi sunt vestimenta duplicia delicata vcl mollia, non curiosa utensilia, sed vix nccessaria, ruda et paupercula ... • (AVCJ, 11,c. 6, p. uo); .O! qui jamés véu tanta pobretat en menjar, beure, jau re, vestir, cal~ar e en totes coses ... ! A qui no-s faya prepara ció pera I' ende-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA «VITA CHRISTI»

ma.aquí

DE SOR ISABEL DE VILLENA •••

no aviares superflu. aquí•s servava feeltat plena a l'esponsa de tots ells. ~o és, la sancta po-

brea ... • (VCE. I, c. 88); «Entra en aquesta pobreta casa, anima devota! Mira los reals mobles. Mira hun canter, hun coxí de bova, una miserable taula. Mira una pobra fla~ada damunt lo lit de posts corcades, hon dormen lo Fill y la Marc. Mira una vella stora bon dorm Joseff en tena, prop de la porta ... Torna, donchs, y mira la pobrea de aquesta miserable caseta! Regoneix si poras trobar alguna cosa superflua. Mira que no tenen les pobres y necessarics, y les que tenen prestades o logades ... • (Roi~ de Corella, Pri-

"'"• c. u, f. ssa). '4°Roi~ de Corella, Pri111tr, c. 13,f. S3ªañade este comentario, que no sé hallar en el original latino de Ludolfo: «O contemplació excelsa, ohir, scoltar y veure com la Verge, Señora Mare, al Fill, eterna paraula, parlar y pronunciar li mostra, y com a Joseff di ria: •Pare•!• U na vez más Eiximenis parece ser el

eslabón de la cadena que enlaza con Ubertino y Olivi, principales propulsores de esta devoción josefina. Cfr. Pedro de Alcántara Martínez, újostfolod•

de Ubnti110de CllSIIÚ O.F.M., in «S. José en los XV

primeros siglos de la Iglesia. Actas del Simposio internacional de Roma, 1970•, Valladolid, 1971,pp. 336-3s9y E. Burkcy, Tht FeMto/St.Joseph:A Fr1t11cisu11 Btf•tst, ibid., pp. 647-680; E. Longpré, S.Josephet

l'kokfrttllCisui11t dMXIII' sikk, in •Le Patronage de S.Joseph. Actes du Congrcs d'études tcnu a l'Oratoire S. Joseph. 1-9 aodt I9SS-, Montréal, 19s6, pp . .217-2s4.Cfr. todavía con María de Agreda, MCD, 2ª parte, libro 4, c . .28, nrs. 681-68.2;11,pp . .2.26b-227a.

• 0p. cit., f. 121.Al apoyarseprecisamente 1

en la famosa extravagante de Juan XXII, Fonseca dejabas-

tante claro hacia donde apunta.

• Publicado 2

por l. Ragusa y R. B. Green, Medillllions011the Lift o/Cbrist.A11111.strllledMll11.scriptof

tbt Fo•rtenrth Cmlllry P1trisBil,liotl,hpu Ndliollllk, Ms. /t. 111,Princeton, 1961y 1977. La glosa aquí cit. procede del famosísimo comentario de Dionisio el Cartujano, /11{b,lllllOrEflll,igt/istdS E,umuiones. In

EtN111gdi11111 L1«11tE11111Tlllio, Lugduni, 1s79 (1s69), f. .269.

-oy también con Sor Maríade Agreda,aunque esta última a veces - quizá para que su «revelación• sea mjs original - altera los detalles. En este caso es Jesús quien «envió ... la comida que los Angeles le avían servido, y les mandó la llevassen, y administrassen a su Madre ... • (MCD, parte

1ª

libros, c . .26,nr.

100.2;11, p. 343).

•4Trato

este tema en el prólogo de mi cd. de la VCV .

.fSPuede manejarse ahora la ed. de Frank Naccarato y otros,

1

vols., Curial, Barcelona, 1981,vol. I,

pp. 13-26.

•6Vid. St. Vicent Ferrer, Str'IIIOIIS,

ed. deJoscp Sanchis Sivera, vol. 11,Barcelona, 1934,pp. 190-193,y el

agudo comentario de Martí de Riquer, op. cit., pp. 470-47.2. 4 70p.

dt., f. 62s A, b. Una posible fuente podría ser el Ps. Bcda, De Mtditationt PassionisChristiptr stp-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ALBERT G. HAUF I VALLS

tm, din hora lil,d/11s,PL 9-4,col. s63: •Dicitur, enim, quod imposuerunt catenam eolio tuo ... • Cfr. amb

Roi~ de Corella, fhuut, f. .2ow: • ... mira ... com aquells nequfssims scelerab lo mansuet anyell porten ... , ab gran ímpetu deveés la ciutat lo triren [si,) ... en lo coll una pesant cadena ... • y la VCC, 11,c. S9, 19; III, p. 3ia: •··· et, ut dicitur, catena eolio suo imposita ... • Más elaborado en la MCD, .2ªparte, libro 6, c. 1s; 11,p. -4-46,nr. 12s7. -+8Vid. ahora Albert Hauf (ed.), Co11tn11¡,/Mi6 tÚ 1AP11ssi6 dt 11ostrtSn,yor}tsllCrist.Ttxl rdixiós tkl stde

XVI, •Biblioteca Escriny de textos medievals breus•, 6, Barcelona, 198.2,pp. 4.2--43. 0/1,ii., pp. -46--47.La de Agreda no puede aceptar esta tradición, que conoce muy bien al rechazarla

tajantemente: • ... aviendo inquirido la verdad•, asegura que «los verdugos i11tn11M011este agravio de la total desnudez de su cuerpo ... y llegaron a querer despojarle de aquellos paños de honestidad ... Pero no lo pudieron conseguir; porque en llegando a tocarlos, se les quedaban los bra~os yertos y ciados ... • Además, cuando le ocultan los vestidos, los ángeles se los devuelven, etc., etc. (MCD, 2ª parte, libro 6, c. 10; 11,p. -478a,nr. 1338). S0 Escena representada en la famosa Holkham Bible, vid. W. O:Hassall,

Tht HolltlNu,,Bil,ú, London, 19s-4,f. µr,, si bien se supone que Jesús estaba ya clavado en la cruz. Cfr. con la Co11tn11¡,/Mió, p. S3; MVC, c. 78, p. 6os y la VCC, II, c. 63, -4;IV, p. 9S;Ps. Beda, col. s66; Ps. Anselmo, PL 1s9,col. .281.Lapalabra JHIIIM se encuentra en el mismo contexto («la gonella se tenia pgllÚ ab la cam ... •) en las Ol1r1u atribuidas a St. Perc Pasqual, 3 vols., Roma, 1906-1907,vol. I, p. 7-4,yen Bernat Fenollar, lstori4tú/4Pasi6 (ed. de Franccsc Martí Grajales, Valencia, 1911,p. 101):• ... Y estant ab les plagues, les robes ptK•des Tirant tunnentaven, ses cams delicadcs Y totes de sanch, les fcren brollar ... Tot nuu lo tenien, davant tot lo poble Per dar-li vergonya, més pena y turment ... Lavós acosta's, sa mare molt santa Lcvant-se del cap, lo seu vel sagrat Y aquell pres cobri, sentint pena tanta ... • Fenollar dedicó su obra a Sor Isabel y su largo poema adapta puntualmente temas y motivos de la VCV, facilitando aún más, al poner en boca de diversos personajes estrofas alternadas, el paso de la contemplación al teatro. Anoto en mi ed. estos contactos, entre los que hay que destacar el papel de Misericordia y Justicia. pp. 73-89. Vid. A. G. Hauf El mó11,.i,.,,111d'Jsad de Villnu, in «Actes del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana• (en prensa).

s1cfr. con

la Co11tmrpúició, pp. n-s-4. Sor María de Agreda parece conocer la VCV, sólo que con su barroca tend~ncia a la exageración acumula los detalles sádicos: «Los sayones hacen tumbar a Cristo smlÚllrlos ba"enos•, le ordenan incorpora ne y una vez listos le obligan a echarse de sobre la cruz, p,1r11 .1 ptsso• y luego «para clavarle la otra mano nuevo. Clavan la mano derecha •con un clavo tsf11i1lllllo sele ni1111mco118ido•y usaron un cadena •tirando de no alcan~aba el bra~o al agujero; porque los 11nT!Íos ella con gran fucr~a y crueldad• (MCD, 1ª parte, libro 6, c . .20;11,pp. 49s-496). Tanto ella como Fonscca ( VCF, ff. 33.2-332r,), imaginan también que volvieron la cruz •cogiendo debaxo contra la tierra• al crucificado, etc., etc. PQue recuerda el Smno in dit S1111eto Paschat de S. Bernardo, Pl 183,col. 27s s, del que creo que pro-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA «VITA CHRISTI»

DE SOR ISABEL DE VILLENA •••

viene un trozo que cita Ludolfo, VCC, c. 63, 14; IV, p. 103:«His ergo quatuorvirtutum

gemnis, quatuor

brachia crucis dccorantur. Supcrcmincns est caritas; a dcxtris, obedicntia; a sinistris, paticntia; in profundo, radix omnium virtutum, humilitas ... • SlQuc es la idea que también utiliza Sor Isabel en la correlación sistemática a la que me he referido en el § 3.

HDoy a conocer estos textos como apéndices in Joan Eixemeno, Contempúuió de la Santa Quaranlt1111, cd. d' A. G. Hauf, •Biblioteca Marian Aguiló•, 9, Montserrat, 1986, pp. 113-1.12. S6Cfr. con la libertad imaginativa que preconiza Ubertino. Después de ofrecemos un muesttario de

textos litúrgicos que pone en boca de los Padres del Limbo, comenta en una advertencia que no tiene desperdicio para la comprensión de la teoría de la meditación: «Licet autem ibi non opporteat esse tales voces formatas, tamen nostra devotio que divina non capit nisi circunvelationibus ta ad nostram condcscensionem

a Scriptura sanc-

exprcssis, istas voces et replicationes psalmorum prophetiarum et can-

tuum format sibi ad proprium

excitandum

affectum ... INFINITAS AUTEM ADAPTA TIONES

SCRIPTURE POTES TIBI IN HIS, O DEVOTA ANIMA, FABRICARE ... • (AVCJ, IV, c. 27, pp. 341w). Eso es, precisamente, lo que hace Sor Isabel. S7VCV, c. 237; III, pp. 164-169.Mientras los ángeles cantan el •Regina cocli lactare», tal como era costumbre hacer en la procesión llamada del •encuentro•, que tenía lugar muy de mañana, el domingo de Pascua en las regiones de habla catalana, y en especial en Mallorca. La razón que da Sor Isabel para imaginar esta situación puede leerse en Ubertino, AVCJ, IV, c. 29, p. 2soa: •Quia vero de sacre Matris sue consolatione

aliqua post resurrectionem

nihil cvangelica narrat historia, non inde credendum est

quod Icsus ... oblitus sit solacium excessivum illi impendere, quam solam noverat sue monis in plenitudine amaritudines degustassc ... • S8Vid. también el que dan las MVC, c. 97, pp. 62s-626.

S9María se retiró a vivir en una celda próxima a la de S.Juan, quien celebraba allí misa (VCC, 11,c. 86, 1; IV, p. 28s; VCE, X, V, c. 7; VCV, c. l7S, 111,pp. 301-303);visitaba los santos lugares (VCC, y VCE, loe.

cit.; VCV, c. 277, III, pp. 307-310),aconsejando a los apóstoles e inspirando a los evangelistas, llegando a tener que pedir a S. Juan que no permitiera que vinieran a verla, porque al decir de Dionisia Areopagita, podrían adorarla como a Dios, etc. (VCV, c. 278, 310-313;VCE, X, V, c. 4 y 6; AVCJ, IV, c. 38, p. 398,

etc.). 60 0p.

cit., c. 119(11.), p. so7: • Tune cantor omnibus intonavit dicens excellentius: veni de Libano,

sponsa, veni de Libano, coronaberis. Et illa: ecce venio ... • Cfr. con el momento escénico IX de la Rtprt-

Santll Maria. cd. de Amadeu m,tlUÍÓ th Mado1111

Digitized by

Go ogle

J.Soberana~. Sclv.1del Camp,

1983,p. 37: « Vine, amiga

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ALBERT

G. HAUF I VALLS

Coro1111·t do1Utrlreal que sia a tu perpetua(». A lo que María accede diciendo: •A tu responch, lo meu Senyor, apparellat és lo meu cor ... , cte.• Cfr. ahora el fundamental trabajo de Joscp Romeu i Figueras, El tutre 11Ss11111pcio11ist4 dt tia,iu mtditfNÚaJsPllisosC•t/1.Úlns, •MisceH1nia Aramon i Serra•, IV, Barcelona, 1984 y «EUC•, XXVI, 1984, pp. 239-2,78. molt plasent, ... Sposa mia, sus del lit

61Basta ver algunos fragmentos harto elocuentes. Sor María lega su libro a sus monjas • ... como tabl.as

de la Divina Ley ... Y si alguna ... despreciare este singular beneficio de mi Vida, como está escrita, entienda que incurrirá en la indignación del Altíssimo, y en la mía, y será castigada en esta vida y en·la otra ... • (según hace decir a la Virgen en parte 3ª, libro 8, c. 23; III, pp. 278-279). En otro lugar dice que vio •que la Persona del Padre sacaba como del pecho de su ser infinito ... un Libro hermosíssimo ... y entrcpndolc

al Verbo humanado, le dixo: Este Libro, y todo lo que en él se contiene, es mío, y de mi

beneplácito, y agrado•; el libro pasa a manos de la Virgen María, quien lo enseña a la abadesa, la cual explica modestia aparte: • ... y hallé que era su Historia ... que yo avía escrito.• Sor Maríaconsidera tentación infernal el suponer que lo escrito pudo ser imaginación suya: «se humillaba este Dragón [el demonio] a dezir, que a lo más venía a ser meditación, y efecto de la oración ordinaria ... • (pp. 28o-28I). Ahora bien, lo que no es posible olvidar es que hubo por lo menos 89 ediciones y 68 sumarios o antologías, además de traducciones al francés, holandés, italiano, alemán, polaco, latín, griego y ... árabe.

de ú, Vnrerúlt Mllrill tú Águ:/11(E,11u,10 pu• ,,,,. Vid. sobre el tema José Antonio Pérez-Rioja, Proyecci611 Legn,d of • bibliogrllj{athfanrtes impresllS),Soria, 196s, y T. D. Kendrick, Ma,y of Ágrtú. The Lift 1111d Spa11ishN1111, London, 1967, pp. 163-16s.Litros de tinta se gastaron en la defensa a ultranza de tales revelaciones que quizá recojan, mejor que ningún otro libro, el espíritu de la vieja España barroca.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

XINXIRINXINA,TRAP-TRAP. ASPECTESDE LA MOTIVACIÓ FONETICA EN CATALA LIDIA PONS I GRIERA

I.LA

MOTI

VACIÓ

LINGÜÍSTICA

E1s tractats de lexicologia i sem.lntica solen considerar b.lsicament tres tipus de motivació lingüística: la fonica, la gramatical i la semantica. La motivació fónica ve condicionada perla possibilitat de reproduir o imitar les scnsacions sonores del món amb el material fónic de les llengües; s'intenta .representar lingüísticament un referent acústic amb unes sensacions també acús.tiques, i, per tant, és flcil d'entendrc que la relació entre la unitat lexica i el referent pot ser captada de manera immediata i no comporta cap abstracció mental. La motivació gramatical es basa en el coneixement que el parlant té de les unitats lexiqucs i gramaticals de la seva llengua i de les possibilitats sintactiqucs d'aquestes unitats; i, per tant, en la capacitat que tenen els parlants d'una llengua d'interprctar adequadamcnt qualsevol creació lingüística generada a partir d'aquests concixements previs. La motivació semantica es basa en la capacitat humana d'establir abstraccions i relacions associatives, en graus ben diversos de complexitat, a partir de les sensacions i pensaments que la cultura, la civilització i el món aporten a la vida de l'home. Per aixó, i independentment d'altres classiftcacions possibles, 1 és evident que · la motivació fónica i la gramatical són possibles perla mateixa naturalesa de la comunicació lingüística, i, per tant, són estrictament lingüístiques; en canvi, lamotivació semantica ultrapassa el pla lingüístic i cal situar-la en el nivell de l'intellecte huma, del qual el component lingüístic és només una part.

11.L

A M

o

T I

vAeIó

F

o

N

ET

I

e

A

Si bé la motivació fonctica es basa en la imitació deis sorolls del món, es poden distingir tres tipus diferents de reproducció sonora: 2 1.

La reproduccióno lingüísticadeissoro/Isrtals. La practiquen els professionals

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

166

LÍDIA PONS I GRIERA

de la imitació de crits d'animals, per cxemple, i és un deis recursos usats pels clibuixants de patufets. Analitzada des de la perspectiva lingüística podcm observar algunes caractcrístiques del seu mecanisme:Ja) presencia de sons vocalics i consonantics amb una durada no usual en la llengua: vroomP""f paf dogodoof«soroll de motor de cotxe», rafrafpufp1111f «soroll de cotxe», iiiiiii «soroll de peus que frenen» i «soroll de porta que grinyola», iilciik «soroll de pedals», *hiiiiiiii! «crit de dona•, «soroll d'ambulancia», vraooommm «soroll de cotxe *tuu11-t11tuuu-t11tuuu-t11t111111 que engega»,gmiiiiiiiiiiil (variantgrriiiiiit) «crit d'animal monstruós»,grraaa «crit «soroll del vent»,ffussssssss... «soroll de coet de gorilla enfadat»,Jfiiiii111111fiiii1111 que surt disparat», raaaaa «soroll d' esllavissada de pedres i caiguda de persona•, zzzzzz «soroll de dormir», *mmm? «balbuceig inquiridor del que es dcsperta», 11111n «rum-rumeig del gat»; b) ús de sorolls produits pels organs que intervenen a la fonació, pero que no es donen en una llengua determinada - en aquest cas el catala -, com és ara clic.s, inspiracions, esbufecs, rones, etc.; poden apareixer sois o barrejats amb combinacions seqüencials inusitades de sons de la llengua: p.Df«soroll de globus que es desinfla», brrffr1bll11b «soroll de rentar-se», • hmmmfl «inspiració profunda», *hmmmuhl hmmphh «soroll que fa el que empeny una porta amb for~a•, *h11mmmphª"gnnh! «soroll d' empenyer una porta enfadat», xxxxdurrrrrpp «soroll de xarrupar amb canya», beeeuhpJD/fhip bu.Df«esbufec d'asfíxia», *hMmpf «soroll del que fa un esfor~•, hhmgrr1,11111mmm grrrognnnhmmgrrmmmmm«soroll d'andromines diverses», *hihiaahrl «crit de la gavina», honk «crit d'animal monstruós», "aaahh «grinyol de disgust fet per una persona», arf arf arf «respiració de cansat», *aixitgrrr«exclamació indicadora de gran disgust»; c) producció de sorolls amb l'aparell de fonació fent servir recursos externs i no usats en la parla; a tall d'exemple diré que he vist fer amb prou exit el reclam de la perdiu de la següent manera: un puny dos copeja de manera intennitent la gaita inflada d'aire a fi de graduar-ne la sortida, mentre l'altre puny, apretat en forma d'embut damunt ds llavis, estreny l'orifici labial, a fi de produir un so més agut, i fa de cambra de resonancia.

La integracióde la imitacióacústicaal sistemad,una lltngua.Aquest pas es pot produir a partir d'una imitació no lingüística deis sorolls naturals com la descrita en el punt anterior, pero comporta un procés de restriccions que depen de cada llengua i que funciona així: s'exclouen els sorolls no lingüístics, i les seqüencies de sons resultants - en el cas del catala, com en mol tes altres llengües, vocals i consonants - s'organitzen segons les regles de la llengua, de manera que totes les unitats fonologiques pertanyen a la llengua. El resultat és l'aparició d'una unitat lexica nova, i és el que els lexicolegs entenen per morfemes i mots de formació onomatopeica. La unitat així produida queda integrada a la llengua, i, per tant pot: a) pertanyer a una categoría gramatical, amb les característiques morfologiques corresponents: i fer diferents funcions sintactiques, com S,ha sentit un gran barrabum, Uns clics-clacs sospitosos,Els nenspetitsJan nones i nyam-nyam, Cotxes de nygui2.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

XINXIRINXINA, TRAP-TRAP. ASPECTES •••

nyogui, Tot hofa barrls-barras, És ,,,, homemig tarambana, No paren de xarrupar; b) possibilita la fonnació de mots derivats, com btUUglllÍA, ln,fadA,lmlmerol,• borboOo11S, lmlnzmt, lml111idor, clolfl'ejar,dringament,mgarg,us•r-se,grwnyit, lir6, mndadis-

sa, mixtta, mioúzire,pa1Tllpeig,xaft,-er. 3. La 'IJintlllaciófonico-semanticadelesanommadesparaldestxpressiws.En aquest cas la motivació fonctica ve donada per l'afinitat entre el significat d'una unitat lexica i els valors - sempre subjectius - que es pot atribuir a la impressió acústica del seu significat; si, tal com assenyala S. Ullmann, «no hi ha sons, o combinacions de sons, que siguin exprcssius pcr ells mateixos•,• ja es veu que la capacitat de la poesia de suggerir sensacions diverses a partir de l' estímul sonor que és la combinació de sons de cada paraula pressuposa una educació estetica tant en el poeta comen l'auditori. Aquesta rclació fonico-semantica ha scrvit de base a les teories estctiques i lingüístiques que defensen que els sons de les paraules capten l'essencia deis objectes que representen; teories que feren possibles les Eti111ologits de Sant Isidor i que foren llei pet als poetes simbolistes del segle XIX. Pel que fa al tipus de motivació, és molt més subjectiva que els altres dos tipus analitzats abans; i, d'altra banda, és fonctica només en part, ja que es fonamcnta en la capacitat d'abstracció de sensacions i idees de l'intcHectc huma que fa possible la motivació semintica. Un aspcctc difcrcnt de la vinculació fonico-semantica - més allunyat del tema que cns ocupa - és la possibilitat de relacionar un significant amb diversos significats. Aquest recurs es dóna en molts acudits i fa possibles cls jocs de paraulcs i els calcmburs, com en cls cxcmples següents trets de la parla coHoquial:

•..bACalla.- Va Clllútri no va dir res. Ara flt. -Arllbt, que vol dir moro. Q•e no. -Escopeta. Oh! Qiu ... -Anee. Que va! Cal, cal -Gosl, gosl Qui fa el IJ"tpot... -Q_ui fa el Cllpotha de fer les manigues. En el camp de la crcació poetica, aqucst recurs pennet també cls versos de doble interpretació i, hibilment combinat amb l'ús de les paraules expressivcs que suara acabem de comentar, ha format part de l'ofici laboriós deis poctes de trobar ríe que cns ha donat la Historia.s A partir deis tres tipus diferents de motivació fonetica que hem analitzat, es poden fer alguncs consideracions: Pel que fa al tipus 1, en les imitacions deis sorolls rcals fetcs per professionals es producix uns scnyals fonics que no són lingüístics, i que en molts casos ni tan

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

168

ÚDIA PONS I GRIERA

sois tenen funció comunicativa. Un cas diferent són les imitacions deis sorolls en els patufets. Es tracta de combinacions de sons, o més ben dit grafies, que tenen un valor semantic, ja que complementen la infonnació del dibuix; moltes són creacions individuals del dibuixant, pero n'hi ha d'altres - uzz ... «soroll de dormir», per exemple - que tcnen un valor comunica ti u fixamcnt estipulat, com qualsevol signe lingüístic convencional; ara bé, probablemcnt la importancia de la seva funció connotativa, scmprc complementaria del dibuix, dificulta l'actuació de les regles fonologiques - o fonografiques -, de manera que, tot i la scva abundancia i varictat, ben poqucs poden ser consideradcs formes fonetiqucs d'una llengua determinada, i més poqucs encara esdevcnen unitats lexiques acollidcs pcr la Ucngua. En el cas de les anomenades paraules expressives - tipus 3 - es tracta de formes lingüístiques, d'una llengua determinada, en les quals el context actualitza uns valors sensorials i semantics més facilment intuibles que formalitzables: uns sons o conjunts de sons es converteixen en vehicle d'una comunicació sensitivointeHcctualsuplementaria; i d'aixo en resulta que, un cop situats en el camp de la creació literaria, unes detcrminades unitats lingüístiqucs, ara valorades des de la perspectiva cstetica, csdevenen - si el poeta ho aconsegueix - foneticamcnt motivades i, per tant, afegeixen una funció estilística a la seva funció lingüística originaria. Des del punt de vista lingüístic el pas d'una imitació acústica a unitat lexica tipus 2 - és el més important. Fins a cert punt, la lexicalització d'una onomatopeia pot ser considerada com una inversió del procés, ara comentat, que segueixen les anomenades paraules expressives en la seva motivació fonico-semantica: es parteix d'un context en que la imitació d'un soroll té valor comunicatiu només per referencia a aquest context, ésa dir, es produeix a nivell de llengua parlada o de llengua escrita senyals connotats per situacions com les que hem analitzat en el tipus 1; posteriorment aquesta imitació acústica s'aplica, amb consciencia lingüística, a contextos paraHels o similars, que van configurant el seu significat, i s'organitza segons les regles feniques de la llengua del parlant que la produeix; i així, preparada per ser una forma lingüística, si fa sort, servira per denominar el soroll que imita o aspectes diferents de les condicions que el produeixen, es convertira en unitat lexica i, en molts casos, acabara per desvincular-se - foncticament i semantica deis contextos que la produiren. Un conjunt de sons originariament expressius passara a tenir una fundó lingüística basicament denotativa, i aconseguir-ho comportara: a) que un conjunt de sons que imiten un soroll de la realitat haura passat a denominar o el soroll o aspectes diferents de les circumstancies en que es produeix; b) que aquest conjunt de sons que imiten un soroll s'haura organitzat segons les lleis fonologiques d'una llengua concreta; e) que aquest conjunt de sons esdcvingut un signe lingüístic quedara automaticament involucrat en un mecanisme de relacions i combinacions sintactiques.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

TRAP-TRAP.

XINXIRINXINA,

IIl. G EN

LES

R A

us

PARAULES

D E M

D'ORIGEN

o

ASPECTES •.. T I

v

A

eIó

ONOMATOPEIC

La lexicalització deis sons onomatopeics és, des de sempre, un deis recursos de que disposcnles llcngücs a l'hora de formar noves paraulcs. Per aixo,l'analisi de difcrcnts mots amb aqucst origen cns pcnnet observar difcrents graus de perdua deis valors que els connoten i cls convertcixen progressivament de motivats en no-motivats. L Guilbert,6 bo i parlant de la productivitat onomatopeica, estableix una distinció entre onomatopeies convencionals i onomatopeies de creació recent que, a la meva manera de veure, caldria precisar més; és probable que en les llengües es pugui establir entre les onomatopeies convencionals una distinció entre:

Radicalsono'1Ullopeics d'abastmollgenerali 'l"e espodm do1lllrm /Jmgilesdt diftrmt procedhtcia,o bl dintred'11111Z llmg,uzconcreta.Es tracta de paraules o famílies de paraules perfectament integrades en la llengua, de les quals els parlants, en bona part, només saben del seu origen motivat perla informació que cls dóna la gramatica histórica. Són paraules que apareixen en contextos neutres i que, per tant, només circumstancialment poden actualitzar el seu valor connotatiu; en catala poden servir d'exemple paraules com aixafar, batzegadll,bomba, clapa,gargamel/a, nen, Nln, picar, pixar, trapa, trampa, xaftc, xerrar,xic. 1.

Paraidesd'origenonomatopeicidentificablescom a taJsper la majoriadds parÚl.nts- i, per tant, mnculadesa "" soro/l-, perotJ•eso/enapartixerm contextosntlltrts; ara bl, esconnotenfacilmmtsi elconttxt tambl estaconnota/.Poden ser d'aquest tipus paraules com: b"f, b"fada, lnlfar, bo"omba; claca,clacar;dring, dringadera,drin...; tic; trine,trincar,lrllc,t11l,Clldor, lrllcar,t11sgar...;g,tirigall;'tartam•t, tartam11dtjar tar...; Xllrbot,xarbotAr;xam,p, XllmlpadA...; xipoll, xipolleig...; xoc, xocar; xtrric, xerricammt,xtrricar. Dins aquest apartat ocupen un lloc important els noms per designar els crits i sorolls deis animals, els noms deis crits per incitar-los o avisarlos, en molts casos el nom del matcix animal, i tot el conjunt de verbs, adjectius i altres categories gramaticals que se'n deriven, a més de les diferents adaptacions que en fa cada dialecte; es pot veure en paraules com: ab•c, ah11car; be, bel,be/ar, bdaire...; bonir,bonior,bram,brama,bramar,bramular...; Mm, brunz, brumir,brunzir, rllmir,brumerol,brumidor,brunzi1lllr ...; clapir,clapil;clocltjar,clocltig;cotoli1';c•c,11,c11cal.a, c•c/ejar...; escainar,escatainA,escatainar...;grinyol,grinyolar...; mio/, miolós, madar, mt11úulissa ...; "'ª""''Pª""P, marr11car, parr11par ...; piular,piuladissa...; p"/JII/-,rllllC,rlUICllr, rmill,rmilúzr,ronc,roncar,litina,tititA,titiu;xibtca;xot-,ni, ntar. 2.

3. P•raldesIJllttls parlants mlmm gaireblsemprtcom a onomalopeies,de manera 'l"e d sat IÚ es d.ónapref ermtmmt en contextosconnotaJs;i, per tanl, si el conttxl no Is r ade'/llllt,solm sers11bstituldes o bl per "n mot de signi.ficatmis ntlltrt o bl per 11nde sig-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ÚDIA PONS I GRIERA

nifzcatmis general.Poden servir d' exemple adjectius com liró, cloc-pi11, nyic-i-nyoc; adverbis com balandrim-balandram, banzim-banzam,barrim-ba"am,lt:ri-leri,nyic-inyac,dt nyigui-nyogui,talla-ta/lera,ta11-ta11, tic-i-tic,trinco-trinco,xa11-XA11, xim-xam; i una gran varietat de substantius: atxtm, baliga-balaga, b11m-b11m, clac,clec,cleca,cloc, li-li,ning-nang,ning-ning,nyac,nytll-nyat,nyiccrac,cree,cric,croc,jlist-jlast,gori-gori, nyic, nyigo-nyigo,pam, pim, p11m,pif-paf,plaf, plof, pl,if, pltlm, ra11-ra•,ric-ric,rigotam-tam,tarallara,tarallirot,tarara,tararí,tarit-tarot,tec-tec, rago,rim-ram,11'm-r11m, tic-tac,tit, trecatrec,trie-trae,trip-trap,t11111r11t, t11t,xac, xap, xec,xim-xim, xinxaranxiz11m-z•m.Pcrna, xi11-xi11, nf-x•f, np-x11p, zam-zam, zic-zic, zigo-zigo,z11b-z11b, tanyen també a aquest grup les onomatopeies que usen les persones graos quan parlen als infants, i que constitueixen una bona part del lexic infantil deis primcrs «gos»,coco«ou»,crocoi tr11co «cop al cap•, iai anys; poden servir d'exemple: 1"'b-b11b «mal», mam -aigua», mee-meei t•t-t11t«cotxe»,fer non «dormir», nona «son», nyam «menjar» (subst.),fer nyam «menjar» (verb),pip-pip«tren»,pi11«ocell»,ferp11m«caure», ring«timbre», rum-r11m «cotxe, moto», q•i1J1'Í i q11iq1'iriq11ic «pollastre», tata «cavall», tic-tac«rellotge»; ara bé, aquestes onomatopeies formen un grup especial dintre del conjunt que ara comentem, perque només hi pertanyen en l'ús de l'adult; i, en canvi, les hem d'incloure en el grup 2 si les analitzem a partir de l'ús de l'infant. Pel que fa a les onomatopeies de creació recent7- tant si designen un referent nou, com si són una nova imitació d'un soroll ja conegut -, la scva singularitat és només la seva novetat, pero scrveixen pcr demostrar la validesa de l'onomatopeia com a recurs crea ti u. IV. L I LA

A I M I TA

IMITACIÓ

eIó

F

o

N ET

FONETICA

I

e

A P R I M

AR

I A

SECUNDARIA

En parlar de la motivació lingüística hem explicat que la motivació fonetica es basa en la possibilitat de reproduir amb sons un referent també sonor; i, en parlar de la motivació semantica, hem explicat com l'inteJ..lectehuma té capacitat d'establir relacions associatives entre sensacions de naturalesa diversa, i, per tant, entre sensacions acústiques i al tres sensacions. Coma resultat d'aixo tenim que les paraules onomatopeiqucs d'una llengua ens permeten considerar dos tipus diferents de motivació fonctica: per una banda, podem considerar motivació fonetica primaria 8 la que es dóna en les paraules que tcncn com a refcrent directe o indirecte un soroll; i, per altra banda, cal tractar coma motivació fonetica secundaria la que ens permet associar moviments, sensacions físiques no captables per l'orella - tactils o doloroses, per exemplc - i impressions psíquiqucs amb sensacions sonores, i que ve determinada, com ja hem vist, perla capacitat de relació i abstrae ció de l'inteHecte huma. Ara bé, com que en l'analisi de cada una de les paraules

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

XINXIRINXINA,

TRAP-TRAP.

ASPECTES

...

d'una llengua, la separació deis dos tipus de motivació fonetica no sempre és prou clara i pot molt ben ser que una mateixa paraula pugui ser valorada des de les dues perspectives, voldria fer algunes precisions: Es pot considerar onomatopeies primaries de primer grau les que tenen com a referent un soroll: atxem i atxim «soroll d'un estemut», ba"abom i ba"abum «soroll fort», bum-b•m«soroll continuat i confús», catric-catrac«soroll del teler», clac «soroll sec d'una cosa que cau», clic-clac«soroll de dos cossos que topen», cloc«soroll de cosa que s'esclafa», craci cree«soroll de cosa que es trenca», cric«soroll de cosa que cruix», cric-cric«soroll repetit i sec», cric-craci cric-cree «soroll de cosa que cruix», dring«soroll de metall o vidre»,jlist-jlast«soroll de cops repetits i violents», .fm-.fru «soroll d'un fregadís lleuger», glac «sóroll de gargaritzar», g,¡irigall«soroll que fan molts que parlen i criden alhora», li-li «so de flabiol», nang-nang,nmg-nmg, ning-nang,ning-ningi riny-riny«sons de diferents tipus de campanes», nyac«soroll de mossegada», nyic-nyic«soroll insistent», nyigo-nyigoi zigo-zigo«so del violí», pam, pata/, pij-paf,pim, pim-pam,pim-plam,plaf, plam, plif-plaf,plim-plami plof «sorolls de cops i topades produits de maneres diferents», patric-patroci patrip-patrap «soroll sec i repetit», r•"-'ª" «soroll que es fa rosegant», rigo-r•goi rim-ram«soroll aspre i repetit de cosa que va i ve», ring «soroll del timbre», rum-rum«soroll confús», tac-tac, tec-teci toe-toe«soroll de diferents tipus de cops repetits», tam-tam i tampatllntam«soroll de tambor o cosa scmblant», tarara,l1'rurut,t•t i '"'"' «sons de la trompeta», tararí «so del clarí», tic-tac~soroll del rellotge», tit «so agut i curt», trap-trapi tras-tras«soroll de passes», ~'tf~A(~broll de cops repetits rítmicament», trico-traco«soroll estrident i insistent~, true i t1'st«soroll de cop», xam-xam «soroll de recitar», xac,XAp,xec,xof, ~p 1xuf «sorolls de difercnts maneres de topar una cosa dura amb una de tova», xerric«soroll estridcnt», xic-xici xim-xim «soroll de pluja prima», xim-xim «so de platerets», xip-xap «soroll del fangueig», xi•-xiu «soroll d'ocells, de fregir, de paraules en veu baixa», xup-n1p «soroll de bullir», zam-zam «soroll rítmic repetit», zas i zes «soroll d'un cos que es mou rapidament dins l'aire», z•m-z•m «remor sorda»; també pertanyen a aquest grup les paraules que designen «cant de les Hoques», mau, me., mio/ i miu el crit o els sorolls deis animals: cloc-cloc «crit del gat», i Pª""P «cant del colom i de la tórtora», nyec«gemec de gos o d'anec», nyic «crit de gos o de porc ferits», nyic-nyac,nyic-nyec,nyip-nyapi nyip-nyep «lladrucs»,piu «cant d'ocell», IJMÍIJuÍri1Juic «cant del gall», rau i rauc«cant de la granota•, ric i ric-ric«cant deis grills», xa1'-XllU«cant de la guatlla i de la perdiu», xot ccant del duc», xup i x•t «cant de l'oliba», zic-zic«soroll d'insecte que vola i pica», zigaziu i zi14-ziu«soroll de la cigala». 1.

"'ª""'

Un segon grau de les onomatopeies primaries el constitueixen les paraules que serveixen per designar la causa del soroll, l'efecte d'allo que el produeix o alguna de les circumstancies immediates que intervé en la seva producció; aquestes 2.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ÚDIA PONS I GRIERA

paraules són el resultat d'una associaci6"'inteHectual evident que el parlant estableix entre el soroll i les seves implicacions; en molts casos aquests tipus d'onomatopeies no formen pas una nova paraula, sinó que són només un nou ús semantic de la mateixa paraula que serveix per designar el soroll, especialment si tenim en compte que l'adquisició d'aquest nou significat no representa pas la pcrdua del primer. Serveixen per iHustrar-ho paraules com: atxem i atxim «estcrnut»; clecai xec «bofetada»; cocoi cocou«ou, gallina»; cotx i Cllt«porc»; guirigllll«confusió»; mam «aigua, beguda alcohólica»; nan, nm, nin; non i nona «son»; nyam «menjar»; nyic-inyac«baralles i raons»; pim-pam-pllm«lloc on es tira al blanc amb escopetes•; IJIIÍsso i xitxo «gos»; rum-rum«noticia»; tam-tam«timbal llarg i prim»; tarllmba«gresca•; true «cop al cap•, tllsta «cop donat amb el cap•, tllstes«baralles»; Xlifec;xa""p, xarrupar;xatxara «xerrcra»; xemcar «beure amb el porró»; xemc-xerrac«instrument de fusta»; xibi" «enginy per ca~ar tords»; xim-xim cpluja menuda»; xipoll «mullena»; xoc «topada»; xuclar; xitar, xistar.

3. En el cas de la motivació fonetica secundaria ja hem vist que s'interpreta com una sensació acústica impressions no sonores. Un tipus freqüent és la interpretació sonora d'un moviment; paraules com ba/andrejar,balandreig,ba/andrimba/andram,trecatreco zim-za.maHudeixen a moviments osciHatoris; tras/, batzaci batzegadaindiquen un moviment sobtat; zis-zas,un moviment sobtat i en dues direccions; les formes mallorquines fer nyaf i xum-xum aHudeixen respectivamcnt al moviment rapid d'agafar i al moviment pausat; ringo-rangoés un moviment repetit i desordcnat; tris-trasrepresenta el caminar scguit i resolt, i el nom de litina que també es dóna a la cuereta o pastoreta és una representació metafórica de la forma de caminar d'aquest occll; un tic és un moviment convulsiu habitual, i tic-tac,tiptap, trac-i-truci trip-traprepresenten els moviments del cor. En al tres casos s'interpreta fonicament una sensació dolorosa: un rall-ra" és un soroll, pero també un dolor físic o moral, i un zub-zllb és una sensació dolorosa o tactil. En altres casos s'atribueix una qualitat a un soroll - o a vegades a un moviment interpretat coma soroll - o bé als aspcctes de la seva producció, de manera que la paraula onomatopeica designa qualitats físiqucs o morals de la situació o de la persona o cosa vinculada amb el soroll o el moviment: cloc-pi"«malaltís», nyap «cosa poc reeixida», nyec«criatura molt petita», de nyigui-nyogui«de construcció defectuosa o feble•, poti-poti «desgavell»,pim-pom -vida del captaire», xirlis-mirlis«persona desncrida»; barrim-ba"am«persona que actua precipitadament•, batzip-batzap«de manera extarambanai tan1mba«persona informal, eixecessiva i impertinent»; baliga-ba/aga, lebrada»; ltli, Ido, ltri-ltri, /ero,liliu, liro, liró, tallartl,tallArtlla,taHiro,taralla-tarallera, taraRirot,tarallot,tararot,tarit-taroti tarot-lirot«persona poc formal i beneita»; nyau-nya"i nytu-nytu «hipócrita•; nyiquinyoc«persona o cosa despreciable»; taruta «seny»; trecatrec«capbuit»; xerrai-ma"ai, xemm-xerram«persona xcrraire i bcllugadissa»; xurrimurri, xllrrimbllrri,xllrrismurris«gentussa».

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

XINXIRINXINA, V.RECURSOS

FONICS

TRAP-TRAP.

INTENSIFICADORS

ASPECTES ...

173

D'ONOMATOPEIES

A partir de l'estudi de paraules d'origen onomatopeic i de paraules expressivcs, alguns lingüistes han fet analisis sistematiques que han permcs determinar quines propietats semantiques se sol atribuir a les impressions acústiques de determinats sons lingüístics, i així s'ha vist que, per exemple, els sons oclusius s'associen amb sorolls secs o que les vocals posteriors i tancades s'associen amb impressions de foscor, i que, cvidentment, tots aquests valors queden afavorits per un context adequat. Ara bé, les onomatopeies disposen de recursos expressius propis, que en molts casos s'apliquen a paraules de formaci6 no onomatopeica; aquests recursos actuen com a intensificadors de les onomatopeies; pel que fa al catala es poden considerar els següents:

La red•plicaci6.'JEs basa en la repetici6 d'una síHaba o d'un grup de síHabes:10aiaiai, •bitOo-bitOo,•bobo, b11b-/n,b, b11m-bm,cloc-cloc, coco,cric-cric,c11ec-c11ec, e11i-c11i, dring-dring,jrll-jrll,glac-gltu (i les variantsglec-glec,gloc-gloc,glu-glll igl11c-gluc) gori-gori,g11ra-g14ra, '4.i-/ai,leri-leri,ü-li, mama, *moixet-moixet,nai-nai, nang-nllng, nmg-neng,ning-ning,nini, non-non(i les variants nono, non6, noni-noni), nyam-nyam (i les variants nyama-nyama,nyami-nyami, nyany-nyany,nyema-nyema),nya1t-nya11, nyn-nyeu, nyic-nyic,nyigo-nyigo,ny•ny•,papa, pim-pim, piu-piu, pix-pix, poti-poti, IJl'ÍIJllÍ, ra-rau, ric-ric,ringo-ringo,rinxo-rinxo, riny-riny,r11m-r11m, tac-tac,llim-tam, llUl-lllM,tec-tec,tinc-tinc,tití, tit-tit, toe-toe,trap-trap,tras-tras,tri-tri, trie-trie,trico-trico, trinco-trinco,tllS-t1's,•m11-fliu,Xllm-um, •Xllno-xano(i la variant *XAnet-xanet), Ull-Xll1', xmi-xmi, xic-xic, xim-xim, xitxit, xiu-xiu, x11fn1f, x11m-n1m,xllp-np, um-um, zic-zic,zigo-zigo,zill-zill, z11b-zllb,zum-zllm. En alguns casos, en la forma repetida, es produeixen algunes modificacions de l' estructura siHabica; aquest canvi sol incrementar el valor expressiu de la reduplicaci6, comen c11cut,p11p1d, tlllllt, trecatreco zigazi11; en alguns casos pot imitar estructures sintactiques - com a tic-i-tic,tic-i-tinco xep-a-xep- o, fins i tot, assumir valors morfologics - com a litina, titit, titita o titi11-; en altres casos aquest canvi esta en relaci6 amb un mot no expressiu: cocou«ou», • nonou -vestit nou». 1.

La redMpücaci6 combinadllamb /1alterna11fa deltimbre'lJOcalic. El canvi de timbre vocalic és un deis recursos pera la fonnació de les series onomatopeiques: pimlpamlp11m,criclcreclcraclcroc. En alguns casos aquest canvi té implicacions dialectals: malllmtlllmill; pero en altres casos forma el que P. Guiraud 11 anomena un macro-signe o una categoria lcxica: l'oposici6 c/aclcltclcloccomporta la invariant /Id/ + vocal + /k/ «imitaci6 del soroll que fa una cosa», i les variants á/t /~ «que cau»/«que peta»/«que s'esclafa»; l'oposici6 Mng/ningcomporta la invariant /ni+ vocal+ /fJ/ «so de campana», i les variants á/í «no perita»/ «petita». Ara bé, el canvi de vocal és només un deis mecanismes de que disposa la llengua pera la formació 2.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LÍDIA PONS I GRIERA

174

de noves paraules onomatopeiques; la for~a exprcssiva d'aqucst recurs rau en la possibilitat de combinar-lo simultaniament ambla reduplicació. Amb aqucst valor intensificador l'alteman~a més productiva és IIá: balandrim-balandram,baliga-

balaga,banzim-banzam, batzip-batzap, *coixim-coixam,clic-clac,cric-crac,dric-drllC, flim-jlam,flist-jlast, ning-nang,nyic-nyac,nyip-nyap, nyitpli-nylliJ"i,*pmgim-pmjam, pif-paf, pim-pam, plif-plaf, plim-plam, rigo-rago,rim-ram, ringo-rango,*rfpio-rapio, ri"-rau, tic-tac(i les variants tifa-tafo, tip-tap, trip-trap),tico-taco,trie-trae,trico-traco, trinc-tranc,tris-tras,Xlllima-xalama(i la variant xarima-xarama),xaripi-xarapi, xariu-xarau, xtrric-xerrac,xtrrim-xerram,xtrrima-xerrama,xim-xam, *xino-xano, xipxap (i la variant xipiupi), *ziga-zaga(i la variant *zig-zag),zim-zam, zis-zas; també és l'alteman~a 1/á la que es dóna en aquestes formes modificadcs:fim-j/llm,pimplam, nyic-i-nyac,*rip-i-rap,tic-i-tac,Xlllim-i-xalam,xipixap, i en la locució dd rical rae.També són productives en catala les altemances: í/~: baHü¡ui-baNoqui (i la variant barliq1li-barloqui), nyig,ti-nyogui,*pl•gim-plujot(i la variant *p/ugit-pbtjot),tarit-tarot, nyic-i-nyoc;lit: * barrija-barreja,cric-cree,nyip-nyep,nyic-nyec,nyic-i-nyec. A part deis tres tipus anteriors, trobem reduplicacions amb altres alternances vocaliques poc productives, com és ara: fió a pim-pom, tlí a kli, ál• a trac-i-truc, ált a tracatrec,i la triple alternan~a II ál IÍ a pim-pam-pum.

3. La red"plicaciócombinadaamb /'alttma11faconsonantica.Com en el cas de l'alteman~a vocalica, també el canvi d'un fonema consonantic per un altee és un deis recursos de que disposen les llengües pera la formació de noves unitats lcxiques d'origen onomatopeic, de manera que es produeixen paradigmes lexics: clac «soroll de cosa que cau» / crac«soroll de cosa que es trenca», mam «beure» / nyam «menjar», ning «so de campana» / ring «so de timbre», plam «soroll del cop que fa una cosa que cau a plom» / plaf «soroll que fa una cosa que cau i s'esclafa o que ccdeix». Pero, com en el cas de l'alternan~a vocalica, el valor intensif1catiu del canvi de consonantes dóna en la combinació simultania d'aqucst recurs i la rcduplicació: *tiquis-miquis, xerrai-marrai,xerro-mtrro,xirlis-mirlis, *xiroi-mmgoi, xurrimurri (i les variants xurriburri,xurrimburri,xurrismurris),i la locució ni xiu ni mzu. 4. Combinaciódt reduplicació,alternanfa vocalicai alttrnanfa consonantica.No sembla un recurs gaire productiu en catala: tarot-lirot,xipixen-i.

5. Reduplicaciócombinada amb a/tres recursos: a. presencia de síHabes amb algun clement diferenciador i complementada pcr un contrast d'accents primaris i secundaris: barrambaramba,q"iquiriquic, tampatantam, tallara, tallara/la,tarambana, tarara, tuntrut, xatxara, xinxirinxina, xiu-xirriu-xiu; guirigall,tararí, tararira,taruta, turuntra, xinxaranxtna;

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

XINXIRINXINA,

TRAP-TRAP.

ASPECTES •••

175

b. altcman~a vocalica, altcrnan~a del nombre de síHabcs i alternan~a de l'accent: talla-ta/lera,llllll-tllllnut,lllllot-tallera; c. canvi fonico-semantic deis elements: cloc-pi11, *vaivé. 6. La pref,XIICi6. Hi ha combinacions de sons amb valor onomatopeic que, in-

dependentmcnt que intervinguin en la formació de paraules per designar un soroll, han esdevingut prefixos que funcionen coma intensificadors d'altres onomatopeies. En catala aquestes combinacions de sons són les següents: a. ba"a-: és el resultat de la combinació br (o bnn) que trobem a barram,barrambis,bo"omba, i serveix per imitar el soroll de terrabastall; funciona com a prefix a ba"abls-ba"abas, barrabom,barrab1'm;presenta la forma ba- si l'onomatopeia que intensifica comen~a amb r, com a bams-barras. b. cata-: sol aportar un valor intensificat de soroll fort i seca les onomatopcies que prefixa: catadec,calllclosca,calacrec,catacroc,calalrac,catatxoc,catatriccallltrac;presenta també la forma ca-: calric-catrac. c. garra-: intensifica dos grups semantics d'onomatopeies; per una banda, el trobem davant d'onomatopeies que estan en relació amb crits d'animals, especialment el gat, com garrama11, garrame11, ga"ami", garranya11,i en la metatesi garrinya11que, com ga"anye", significa el més petit d'una colla; per altra banda, aporta un significat de fregaclís en paraules com garranyac, ga"anyic; presenta la forma ga- si l'onomatopeia intensificada comen~a amb r, com garric-ga"ac. d. ma"a-: intensifica les onomatopeies del crit del gat: marrama11, marrame11, . . marram,a11,marranya11,marrany111. e. pallt-: és el resultat de la combinació de sons que formen paraules com patac,patof, que signifiquen cops o caigudes; coma prefix funciona amb onomatopeies que també imiten sorolls de cops o caigudes: patajlasl,patapam, patapim, pataplaf,pataplam, pataplast,pataplim, patapl,if,patapl11m,patap,if, patllp11m,patlltrap,patatxap, patatx1'p; presenta també la forma pa-: patam, patrip-patrap. L'analisi fonica d'aquests prefixos permet observar: a) que tots tenen la mateixa estructura siHabica; b) que la repetició del timbre vocalic-/a / ... /a/, o bé /a/ ... /a/ si s'emfasitza l'expressivitat del mot- i la coexistencia de dos al-lomorfs (llevat de ma"a-) pera cada prefix, pcnnet tractar les formes bisil-labiques com el resultat ~l'una combinació de reduplicació i alteman~a consonantica; e) que les fonnes rcduplicades presenten una solució que té en compte l'oposició +sonor/-sonor del fonema consonantic inicial; d) que, llevat d' algun cas - barrls-barrasi patricpatroc-, la naturalesa fónica de cada prefix ve determinada perles qualitats que depenen del lloc d'articulació del fonema inicial o final de l'onomatopeia intensificada.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ÚDIA PONS I GRIERA

176

7. Combinacióde red11plicació, alttrnll11favocalicai pref,XllCió. És una combinació for~a productiva en catala: ba"abls-ba"abas, barrim-ba"ª"'' barrip-ba"ap,

bams-ba"as; catarrinc-cata"anc,catatric-catatrac, catatxic-catatxec, catric-catrac, catric-catrec,catxic-catxec; ga"anyic-ga"anyac,garric-ga"ac,garric-ga"oc;patatim-patatam, patatrip-patatrap,patatxip-patatXllp,patric-patroc,patrip-patrap.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

PRESENCIADE JOSEFUS A LES LLETRESCATALANESMEDIEVALS JAUME RIERA I SANS

Jostph11s,gratc1'slivi11s. Sant Jcroni jostph11s,j11he11 t gran hystorial. Fra Francesc Eiximenis

Sería en va pretendre descobrir, a hores d'ara, que Josefus fou un punt de referencia prou important durant l'Edat Mitjana. Pel que fa a les lletres catalanes, n'hi ha d'Antoni Rubió, o la Historia de la prou amb consultar els índexs deis Doc11ments Lilerat11raCatalana, de Martí de Riquer, dos monuments d'erudició medieval, per comprovar que no hi són absents ni el nom de Josefus ni la referencia a alguna obra seva posada en catala en aquella epoca. Tot i amb aixo, no podem pas dir que les dades fonamentals sobre la presencia de l'historiador jueu al món cultural ca tala deis segles x1v i xv hagin estat puntualment aclarides. De fet, el nombre d'obres traduides i la data aproximada de les traduccions, sovint han estat tractades amb molta inconcreció, sigui per manca de noticies ciares i segures o per la diftcultat de relacionar-les i interpretar-les. El Josefus ca tala no ha tingut mai una monografia exclusiva, amb títol propi i explícit. D'ad prové, segurament, que sigui tan general el desconeixement de la seva fortuna catalana. Recordo com cm colpí, ja fa anys, el silenci sobre l'incunable catala de lesAntiquitats]udaiques en un treball bibliografic dedicat expressament als incunables referents a jueus i judaisme. Avui potser ja no hi ha erudits que ignorin l'existencia de l'edició incunable d'una obra deJosefus en ca tala, pero són ben pocs els qui l'han tinguda a les mans, i no gaires més els qui saben en quines biblioteques la podrien consultar. Encara molt recentment un conegut academic equivocava el títol de l'obra en referir-se a la impressió de les Antiquitats ]11dttiq11ts de 1482. M'ha semblat que no era treball inútil, dones, com a homenatge respectuós a un mestre admirable, exposar i comentar ara, ordenadament, tota mena de materials sobre la vinculació de Josefus al món catala de l'Edat Mitjana, recollits esparsament durant anys de lectures i recerques bibliografiques. La modesta s11mmasobre Josefus a les terres catalanes que avui publico consta de tres apartats.• Al primer, reprodueixo i comento les noticies i descripcions de manuscrits de les seves obres, tant en llatí com en vulgar, que durant els segles XIxv circularen pcr les terres catalanes, més els que encara avui s'hi troben. Al segon, 179

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

BIBLIOGRAFIA

ALCOVER,

A.M. i MoLL, F.

Mallorca,

2ª

DE

B., DiccionariCata/a-Valencia-Balear,Palma de

ed., 1978.

J., Diccionariocrftico-etimológicode la lenguacastellana,Madrid,

CoROMINES,

1955-

57.

-

Diccionarietimo/ogici complementande la /Jenl)'acatalana,Barcelona, 198084. K., Teoríasemántica.Hacia una semánticamoderna, Madrid, 2ª ed.,

BALDINGER, 1977·

BLOOMFIELD,

L., Language,1933(Lima, 1964).

FABRA,P., Diccionarigeneralde la lltng,ul catalana, Barcelona, 7ª ed., 1977. GuILBERT,

L., La crlativité ltxicalt, Paris, 1975.

GUIRAUD, P., Stnlct1'rtsltimologilJ"tsdMLexÍIJ1'tfra11faÍs, Paris, 1967. ULLMANN, S., Semantics.An Introd"ction to tht Scienct of Meaning. Oxford, 1962 (MADRID,1965).

-

lntrodMccióna la semánticafrancesa,Madrid, 1974.

177

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

180

JAUME RIERA I SANS

tracto concretainent les versions catalanes deis llibres De Be/Jo]11daicoi De Antiquitatib11s Judaicis,l'una perduda, l'altra conservada en eclicióincunable. Finalment, · cxposo les refercncies al famós historiador jucu incloses a les obres meclievalsen catala, i n'intento assenyalar la importancia relativa. No sé si hauré aconseguit de dcixar prou apuntalades les conclusions que goso treure en alguns apartats; confio que el repertori de materials en que es basen mantindra almenys el seu valor.

MANUSCRITS

D'OBRES

DEjOSEFUS

(SE

A LES

TERRES

CATALANES

G L E S XI - XV )

[1]. La referencia més antiga a un exemplar ambla traducció llatina d'una obra de Josefus és de l'any 1011.El codex figurava simplement amb l'expressió «Josephum» en una llista de llibres que al segle XII estaven al monestir de Ripoll, 2 pero a través de la descripció deis fons monastics feta l'any 1649, esdevé clarament identificable com una copia del llibre De BelloJudaico.Al final constava el mencionat any 1011com a data de la seva escriptura, feta, probablement, segons diuen els experts, al mateix monestir. Se'n perd el rastre abans de 1754,no per incendi ni destrucció.1

[2]. Cronologicament, la segona notícia d'una obra deJosefus en terres catalanes es troba en un document de l'any 12781 on es diu que el canonge Pere ~a-Era havia donat a la Seu de Vic «suos libros, scilicet, Breviarium, et Bibliam in quatuor voluminibus divisam, etJosephum, et Papiam, et Exameron et Philosophiam cum tractatu de Resurreccione•.• La Bíblia en quatre volums avui encara es conserva a la Biblioteca Episcopal de Vic, pero no l'al-ludida obra de Josefus, ja que, acceptant l'opinió deJosep Gudiol, no es pot identificar ambla que actualment hi ha a la mateixa institució, que és posterior.

[3]. A la Biblioteca Episcopal de Vic, efectivament, es conserva un manuscrit en pergamí amb el De Antiquitatibusjudaicis, copiat a la primera mcitat del seglc Fou descrit per Gudiol, amb reproducció fotografica de la primera pagina del primer llibre.s Té una nota que indica que costa 900 sous i que el 28 de juliol de 1337fou prestat al bisbe de Girona. 6 Figura en un inventari de la Biblioteca Capitular de Vic fet l'any 1368:«Un libre vel de pergamins, cubert de vert, apellatJoscphus».7 Torna a apareixer l'any 1435en un altre inventari: «ItemJosephus», 8 i finalment l'any 1806 en la descripció deis manuscrits feta per Jaume Villanueva, que també el data al segle XIV.9 El text del De Antiquitatibusjudaicis hi és integre, i no va precedit ni seguit de cap altra obra ni text breu. XIV.

[4]. El 14de juliol de 1383,des de Barcelona, l'infantJoan feia escriure, en post-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

181

PRESENCIA DE JOSEFUS ..•

data a una carta adre~ada al mestre de Rodes, el famós fraJuan Femández de Heredia, que aleshores residia a Avinyó, les paraules següents: «El vispe d'Osana nos ha dito que vós havedcs hun libro, el qual dizen De Bdlo]udayco.Rogamos mucho affectuosament que aquell, o copia que nos en fagades facer, nos embiedes al más [presto] que podredes». 10 Passats sis mesos, el 27 de gener de l'any següent, des de Montsó, l'infantJoan, en una altra carta de les moltes que li envia en aquesta epoca, hi insistia: «Otrossí de que vos rogamos que nos embiedes el libro clamado JuceffusDe BelloJ11dayco, 11 otras vetzes vos havemos scripto»; repetint la petició en una nova carta de l'ende12 ma: «E rogamos vos que nos embiedes el libro clamado/uceffus De Be/Jo]udayco». El llibre no arribava, i el 4 de febrer següent l'infant Joan reiterava la petició: «E rogamos vos que nos embiedes el libro clamado ]uceffusDe Bdlo ]udayco, del qual muytas vegadas vos havemos scripto»; 11 i encara novament el dia 26 del mateix mes: «Otrossí, maestro, vos rogamos que nos embiedes el libro clamado]uceff11sDe Bdlo ]11dayco,del qual muytas vezes vos havemos scripto.»14 Finalment, el 16 d'abril de 1384,l'infant Joan, estant a Lleida, comunicava al mcstre de Rodes que havia rebut carta seva «ensemble con el libro clamado]useffus DeBelloj1'dayco»,pero li semblava que no era complet, perla qual cosa li pregava que confirmés si ho era, «e si complido no es, que lo fagás complir». 1s Al cap de més de 44 mesos, el 26 de desembre de 1387(o 1388de la Nativitat), el mateix infant Joan, ja rei, en una altra carta al mestre de Rodes, sempre residint a Avinyó, li demanava que destinés ad una persona de confian~a, «e por aquella persona misma embiarvos hemosJosephus, el qual es ya acabado de translatar». 16 Per causes que ara no és el moment d'exposar, els estudiosos que s'han aturat a comentar els anteriors documents, s'han mostrat indecisos a l'hora de concretar l'idioma, llatí o aragoncs, en que estava escrita la famosa historia antiga demanada amb tanta d'insistcncia per l'infantJoan al mestre de Rodes, i el significat que cal donar ad al celebre verb «translatar», que tant es feia servir, asseguren, per indicar una copia com una traducció. No pretenc pas negar que, a priori, en la materia que ara ens interessa, les intcrprctacions possibles són variades; si no ens deixem obnubilar per prejudicis i escrúpols, pero, i atenem a tot el context, jo diria que el conjunt de noticies extractades i el scu esglaonament cronologic permeten deduir francament, i en forma benespontania, que el mestre de Rodes envia des d' Avinyó a l'infant Joan un cxemplar llatí del De Bdlo]11daico,i que al cap de tres anys i mig l'infant Joan, ja rei, es most13:vadisposat a retomar-lo perque ja era acabada la seva traducció al catala. Més cndavant haurem de tractar expressament de la traducció catalana del De Bdlojudaico; alla intentaré deixar justificada la deducció, en principi tan obvia, que ara acabo d' expressar.

[5]. El 17 de juny de 1410,pocs dies després de la mort del rei Martí, el camar-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

JAUME RIERA I SANS

lene que feia l'inventari post mortemdeis mobles, joies i objectes de la cambra rcial, consigna la partida següent: «Item .l. altre libre scrit en pcrgamins, ab cubertcs vermelles de cuyr lis empremtat, ab dos tancadors de cuyro, appellat Yosaph11s. E comen~a De tots aquestsetc.; e fenex algNnesno etc., en romans, a[b] .V. claus en cascuna part». 11 La identificació de l'obra és segura. Era un manuscrit amb la versió catalana de les Antiquitats]udaiqMes,la mateixa versió que l'any 1482 mestre Nicolau Spindeler imprimiria a Barcelona: els primers mots aHudits coincideixen amb cls primees de l'obra (després d'alló que s'hi designa coma «prólech de sant Hicronim»), i els darrers també vénen a coincidir amb els impresos abans del colofó editorial. Gracies a documents d'arxiu, alguns ja coneguts, d'altres inedits, sabem moltes coses sobre les aventures sofertes per aquest manuscrit reial de Josefus en ca tala. Ens convé relatar-les perque aclareixen punts fins avui tinguts coma dubtosos i 1nsegurs. El susdit manuscrit en pergamí que el camarlenc inventaria el 17 de juny de 1410, formava part del lot de reliquiaris, ornaments litúrgics i llibres de materics predominantment religioses que el difunt rei Martí, des de 1408, havia destinat a l'abadia de monjos celestins que es proposava fundar a la capella del Palau Reial Major de Barcelona. Els celestins encara no se n'havien fet carrec, i pcr tal de sufragar les despeses de l'enterrament del monarca, la reina Margarida i els altres marmessors testamentaris del rei Martí manllevaren 10.000 florins als Diputats del General de Catalunya, en penyora deis quals, amb instrument formal de venda, lliuraren totes les joies i béns que havien estat destinats als celestins, prccisamcnt. A més d'aquella primera, tenim encara tres dcscripcions més del nostre llibre, si bé sempre amb els mateixos mots i expressions queja coneixem, perquc es devia fer servir com a patró la descripció consignada en l'inventari general que tenien a ma els custodis de les dependencies del pala u reial. U na de les descripcions estroba en una llista deis béns destinats pel rei Martí als celestins, inserta en un plet que el destmbre de 1412 aquests entaularen contra la reina viuda Margarida, davant la cort del nou rei Fe_rranI, per apropiació indeguda. 18 No he pogut localitzar la dcscripció de les penyores, feta probablement el juny de 1410, al moment de lliurar-lcs als Diputats; sí que he trobat, en canvi, l'inventari fet el novembre de 1413 quan els nous Diputats acabats d'elegir en firmaren apoca als seus predecessors en el carreC.19

Els nous Diputats, acabades de rebre les penyores, com que encara estava pendent el plet sobre la seva propietat, sol-licitaren a la cort del veguer de Barcelona que obrís expedient informatiu i designés un lloc «seguríssim» on poder dipositar els cofres amb les joies penyorades. 10 Per disposició oficial del veguer, els cofres ambles joies i omaments es dipositaren a la sagristia de la Seu de Barcelona, com a lloc «seguríssim»; pero els llibres, amb el pretext que no hi havia cofre on guardar-los tancats i segellats, foren segre-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

PRESENCIA DE JOSEFUS •••

gats del lot, i el 4 de novembre del mateix any 1413es lleva acta notarial del seu diposit, amb inventari, a l'escrivania de l'ofici de la Diputació. 21 Fl marge esquerre de l'inventari dcls llibrcs indos en aquesta darrcra acta notarial fou aprofitat per fcr-hi anotacions posteriors. Primerament, el prcu cstimatiu de cada unitat, probablcment a criteri del llibrcter Guillem ~-Coma. L'estimació dd nostte manuscrit fou de 40 florins (o 30 segons una altra lectura possible). Més endavant, sembla que els volums foren lliurats al mencionat llibreter i corredor, perla qual cosa fou anotat al marge de tots: «Té lo en G. ~a-Coma». Finalment, en una data que ignorem pero anterior al febrer de 1421,els Diputats cursaren ordre a Guillem ~a-Coma de procedir a la venda deis llibres. Al marge de la descripció del nostre hi llcgim la darrera indicació següent: «Ha lo comprat en Bertran de Vilafrancha, per preu de XXV florins, per mossen lo comanador del Masdéu».u El preu de venda del codex de Josefus en catala, 25 florins, equivalents a 275 sous, era inferior en 5 o 15florins al d'estimació, i es dóna l'estranya circumstancia que l'adquirent real del nostre Josefus, el comanador del Masdéu, de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, no era un personatgc qualsevol. Es deia fra Joan Escarigues i fou Diputat pcr l'estament eclesiastic durant el trienni 1419-1422;és a dir, que era exactament la mateixa persona que havia finnat l'ordre de venda deis llibres. Les trifulgues del nostre manuscrit, pero, no havien pas acabat. El 4 de mar~ de 1431,des de Lleida, el rei Alfons el Magnanim s'adre~ava per carta al Castella d'Amposta i li deia: Castelli. Ent~s havem que en los bins que forcn de frarcJohan Scarigues hauria un libre en dos volums appellat Joseffo, en roman~, lo qual desijam molt havcr. Pregam-vos, per ~o, que dccontincnt lo'ns tramctats, si•ns desijats servir. 2 l

Alhora escrivia al nou comanador del Masdéu en termes for~a més peremptoris: Comanador. Ent~s havem que en los béns que foren de frare Johan Scarigues se seria trobat un libre enroman~ appcllat]os~o, en dos volums, lo qual desijam molt haver. Manam-vos, per ~o, que procurcts quc-1ditJoseffo hajam, e aqucll nos trametats al pus prest que-us sia possiblc.14

Passaren les setmanes i els dos frares hospitalers no donaven resposta ni enviaven el llibre. Al cap d'un mes i mig, el 21 d'abril, el rei Alfons tomava a exigir la donació de l'obra, ara amb expressions més corteses i sense dir que era partida en dos volums: Castclli. Per altra letra vos havcm scrit en aqucsts passats dies quc•ns tramctésscts lo Josefo en roman~ qui fou de frarc Jo han Scarigucs, e som stats maravclla ts com encara no·I havets trames. Per que, com nós desijam havcr aquell en tot cas, vos prcgam e cncarregam af-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

JAUME RIERA I SANS

fcctuosamcnt que ab una persona propria o fiable lo'ns tramctats, vista la prescnt, car nós lo farcm contentar decontincnt del pon e despcsa. E pcr res en a~o no baja falla, si·ns entcncts servir, car concxcrcts quc•us scri pcr nós bé agrahit. 1 S

A aquesta nova carta del rci, el Castella d' Amposta devia respondrc infonnant que els llibres i altres béns del difunt comanador del Masdéu, dipositats en poder d'un mercader de Barcelona, havien cstat furtats per un tal Antoni Canadcr, oriünd de Tortosa, el qual s'havia refugiat a Mallorca. El 4 de maig de 1431,des de Barcelona, el rei Alfons escrivia al lloctinent de governador i al procurador rcial de Mallorca explicant-los l'incident i comunicant-los que trametia a l'illa un porter scu amb l'encarrec exprés d'instar la detenció del lladre i la recupcració, fins i tot si ja havia estat venut o subhastat, d' «un llibre appellat joseffo», ... com nós sobiranamcnt dcsijcm haver a nostrcs mans lo libre damunt dit; ... ccnifficantvos que si per causa o culpa vostra les ditcs coses no vcnien a votiva cxcqució, scgons dcsijam, conexcricts quc·ns haurícts no poch dcsscrvit. 16

En aquest punt cessen les notícies sobre el manuscrit catala de Josefus i en perdem el rastre. No se n'ha parlat més fins a l'cpoca actual, quan els diversos erudits que han comentat o publicat esparsament la majoria d'aquests documents, han confessat tots que no es veia ciar a quina ni a guantes obres de Josefus aHudicn. Ara que hem pogut enlla~ar totes les notícies, ja no hi ha dubte que es tractava sempre del mateix exemplar reial de les Antiquitatsjudaiques, en ca tala, ja traduides l'any 1408, des l'any 1408, quan el rei Martí el destina als celestins.

[6]. El juliol de 1430,a l'inventari de la biblioteca de Bartomeu Sirvent, jurista de Barcelona, apareix descrit un nou codex de Josefus: «Item altre libre scrit en pergamins, a corondels, ah posts de fust, ab cuberta vermella, ab dos gaffcts, appellat joseffes. Feneix lo primer corondell /argitatis;comensa lo dcrrer corondell ad i/lam».1 1 Es tracta d'un exemplar llatí del De Antiquilatibusjudaicis: el mot «largitatis», efectivament, apareix dios els primers paragrafs del proleg (exactament a la línia 38 de la primera pagina de I' edi ció Venecia 1481).L' expressió «ad illam», en canvi, no he sabut trobar-la a les línies finals de cap de les obres Batines de Josefus. És ben possible, pero, que el codex fos mutilat o que els susdits mots pertanyin a un text breu copiat als darrers fulls.

[7]. El 22 d'octubre de 146o,Joan Pujades, ciutada de Barcelona, confessava notarialment a Francesc Ferrer, mercader de la mateixa ciutat, que li havia restituit «quendam librum vocatum josophus Antiquilalum», anteriorment lliurat en penyora o ferman~a d'un censal mort, «simul cum aliis libris». 28

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

PRESENCIA DE JOSEFUS ••.

Atesos cls prcus clcvats que tcnicn cls llibrcs voluminosos, no és cstrany que es fcssin servir coma pcnyores de préstccs camuflats sota la figura jurídica de ccnsals. La referencia al llibre que ara cns intcrcssa és, descriptivament, massa avara, si bé ·val la pena de retcnir el detall que sigui unJosefus l'únic llibrc del lot dcsignat en forma nominal. El títol certamcnt que esta en llatí; pero el fet de trobar-lo mencionat en una transacció entre pcrsonatgcs no dedicats pcr profcssió a les llctres, permet plantejar la possibilitat que es tractés d'un codex en catala, i que el títol estigui en llatí arrosscgat pcl tenor de la frase redaccional del documcnt. Sobre aixo matcix, convé assenyalar igualment que en la dita transacció actua de testimoni el llibrctcr Joan ~a-Coma, aqucll matcix llibrcter pcr cvoluntat• de! qual mestre Nicolau Spindeler, vint-i-dos anys més tard, imprimiria la vcrsió catalana de les

AnlilJ"illltsf•dai1J•es. [8]. A la mort del prínccp Caries de Viana, el setembre de 1461, en l'inventari deis scus llibres hi ha anotada una partida que ens interessa: «Item Josefus De Bd/,o J•daico». El text devia estar en llatí, com les altres obres que li feien costat, i es tractava d'un excmplar luxós, pcrque en ésser subhastat, ambla designació idcntica de «Josephus De BelloJudaico»,assolí el preu elevat de 30 lliures, que són 6oo sous ..19 Hi ha indicis fortíssims, gairebé provcs cvidents, que permctcn asscgurar que I'excmplar que havia pcrtangut al príncep de Viana és el mateix que cinc anys més tard trobem dcscrit a l'inventari deis llibrcs del conestable Pere de Portugal, dre~at el juliol de 1466, també a Barcelona: ltcm un altre libre algun tant major, de forma de full comú, scrit en pergamins, ab posts de fust cubcrtes de cuyro vermcll, cmpremptades, ab quatre gaffcts e quatre scudets e vuyt bollctcs, tot de lcutó daurat, ab parxes de seda carmesina, pichat de argent, ab senyals en cascuna part, ~o és, en la una armes d' Aragó e en la altrc armes de Sidlia, intitulat en la cubcrta, ab lctres d'or,Jostpbi Dt Bdlof11'4yco.E fcncixla penúltima carta loc11m deditcn,. Sta rcscrvat en una cuberta de cuyro vermcll.3°

Segons el seu editor, al margc de la descripció anterior hi ha una indicació que diu: «Lo present libre és vers lo bisbe de Vich», el qual era el famós Cosme de Montserrat, marmessor del mateix monarca; i en nota fa constar que el 24 d'abril de l'any següentJoan Ros, doctor en lleis de Barcelona, firma apoca als marmessors perla restitució del llibre, sensc dir-nos per quin títol li havia estat adjudicat o li pertanyia. [9]. El juny de 1470, en una visita girada a la catedral de Girona, el bisbeJoan de Margarit feia constar pcl seu notari l'cxistencia de tres llibres al cor, a part de la Officiobiblioteca capitular: unes Concordances bíbliques, el RationaltDi'IJinor14m

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

186

JAUME RIERA I SANS

rum, i «Josephum Antiquitatum». Els mateixos tres llibres encara eren al cor de la catedral de Girona l'any 1512,pero posteriorment se'n perd el rastre.J•

[10].El desembre de 1477,en l'inventari deis béns de Manuel Julia, convers de Barcelona, fent costat a un Antic Testament en quatre volums, en catala, apareix una obra singular descrita amb aquestes precises paraules: Item un libre scrit en papcr, a corondclls, cuben de posts cubcnes de cuyro lchonat, ab quatrc gafcts e X bolles planes, apcllatfossepb-.s DeBelloJ•/Ülyco.E comcnsa en la letra negra Lo presn,t /il,rem Úl regille; e acaba en la primera pagina ci•llll t n, Úl tem,; e fina a, rq,os 1tmh,.}Z

Que l'obra estava en ca tala, no ho podem pas posar en dubte; d'altra banda, el dtol consignat pcl notari és tan ciar i cxprcssiu que no es presta, al meu cntendre, a cap mena de confusió. L'únic que falta és comprovar que no es produí cap error en la descripció i que es tractava realment d'un exemplar catala de la famosa historia. És prou sabut que no cns ha pervingut cap manuscrit amb la versió catalana del De Bellojudaico; de manera que la comprovació directa, malauradament, avui és impossible de fer. I el cas és que la comprovació indirecta ens dcixa en una pcrplcxitat insoluble. Per l'un cantó, els primers mots de l'exemplar descrit no responen gens als que inicien la versió llatina d'aquesta obra de Josefus («Quoniam bcllum quod cum romanis gessere judei ...»), ni els mots f1nals tampoc («...per omnia que scripsi habuerim conjecturam»); pero per l'altre cantó puc assegurarque no he trobat l'incipit i elfinit més amunt transcrits en cap obra catalana del seglc xv editada o incdita, ni en cap deis centenars de descripcions notarials de llibres catalans medievals, amb incipit ifinil, que he pogut llegir o estudiar. He de confessar obcrtament, dones, que si no és, com diu, una versió catalana del De Bello]"daico, no veig gens quina altra obra podria ser.

[11].El dia primer d'abril de 1482 es data va el colofó de la imprcssió de les A nti4uitatsJudai4uesen ca tala, feta per mestre Nicolau Spindeler al seu taller de Barcelona, «pervoluntat deis honorables n'Andreu Mir, notari de Barcelona, eJohan ~a-Coma, librari». L'únic exemplar avui consultable pel públic és el de la Biblioteca de Catalunya, de Barcelona. Més endavant haurem d'exposar-ne diversos aspectes, pero és ací on correspon fer la descripció del contingut, al tenor de les descripcions prccedents, puix que la traducció, abans d'ésser impresa, és obvi que es trobava en cstat manuscrit. Com succeeix a tantes obres incunables, manca de títol. La primera pagina del primer full és en blanc. La segona pagina, a línia tirada, a guisa de títol, s'inicia amb els mots «Comen~a lo prolech de sant Hieronim sobre lo Joseph en lo libre

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

PRESENCIA DE JOSEFUS ••.

de les Antiquitats Iuclaycas. [l]oseph fill de Mathia, sacerdot de Hierusalem, pres per Vespesia ...» Al segon foli, després del pretes próleg de sant Jeroni, sense títol ni rubrica, ara, i fins al final del text impres, a dues columnes, hi ha el proleg veritable de l'autor, que comen~a amb els mots «De tots aquells qui han volgudes scriure les hystónes ...» Els folis originalment no estaven numerats. L'obra acaba a l'última pagina impresa, amb els mots «...e perque segons aquelles poden algunes coses ésser honor.! Acaba la hystória del elegantíssimJoscph en lo libre de les Antiquitats», venint després el llarg colofó editorial. El contracte d'impressió de les Antiquitatsfudaiques,si n'hi bagué, no ha estat localitzat, i ignorem el nombre d'exemplars previst. Tanmateix al cap de cinc anys, el 31de maig de 1487, un llibreter de Barcelona firmava apoca de vint lliures pels treballs de relligadura de «quinquaginta libros de stampa vocatos Ioceffs, et eciam alios libros», encarregats per un mercader; cosa que sembla insinuar que encara hi havia esperances d'anar-ne venent.33 Podem conjecturar amb for~a probabilitats d'encert, o almenys de verscmblan~a, que el sector de públic que podia estar més interessat en l'adquisició del Josefus catala eren els descendents de jueus conversos. A la tercera part d'aquest treball tindrem ocasió de mencionar-ne un que en copia dos curts passatges; tanmateix d'entre els inventaris de biblioteques catalanes de la primera epoca de la impremta només n'he trobat un que sembla contenir l'edició de 1482. És el de la biblioteca de Lluís Llull, jurista de Barcelona, fet l'abril de 1496,on hi ha la partida següent: «Item altre de la dita forma [petita], ah posts cubertes de cuyro negre, scrit en paper, intitulat Libre deAntiquitats».YtLa naturalesa d'aquesta biblioteca, pero, és molt heterogenia, i no permet orientar-s'hi amb seguretat. A tots els altres inventaris, cls ítems de llibres impresos que es refereixen a obres de Josefus fan pensar que es tracta sempre d'cdicions llatines. De la impressió més antiga, feta en una localitat de Flandes en data no posterior a 1475,és presumible que no arriba cap exemplar a les nostres terres. Les edicions incunables que ad podem trobar són les altres, les italianes: quatre ambles dues obres majors de Josefus (V erona 1480,Venecia 1481,1486i 1499), i una del De BdloJudaico(Roma 1475).Les mencions que n'he localitzat són, repartides geograficament, les següents. A Valencia, que en aquell moment era la nostra ciutat més modernitzada i activa, el juny de 1489 trobem que a la biblioteca del difunt Macia Mercader ja apareix un «Josephi Istoriarum de Bello Judayco, de stampa» (que deu ser l'edició de Roma, encap~alada amb el títol «HistoriarumJosephi libri numero VII,.), i un «Josephi Antiquitatum De Bello Judaico, de stampa» (que deu ser l'edició Venecia 1481,on les dues obres estan clarament diferenciades, cadascuna amb colofó propi).Js A la mateixa ciutat, l'octubre de 1490, a la botiga del llibreter Hans Rix de Chur, hi havia «cinch volums de Jucef De Bello Judayco,. i «huyt volums de Jucef

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

188

JAUME RIERA I SANS

De Antiquitate», que deuen correspondre igualment a la mateixa edició de Venccia 1481;indicació que ens reporta la notícia indirecta, ben curiosa, que sembla 6 Encara a Vaque tenia més sortida el De Bdlo]"dayco que no el DeA11til¡,,i11ttilnts.J lencia, l'octubre de 1492, el paborde Cots donava a la Seu un «Josephum Antiquitatum et De Bello Judayco», que tinc per segur que era impres;J7 i l'any 15~, en subhastar-se la biblioteca del canonge Fira, un llibre titulat «Lo Josefus», també impres, assolia un preu de venda de 33 sous.J8 Pel que fa a Barcelona, un personatge tan culte i bibliofil contuma~ com PereMiquel Carbonell, no fou fins al mar~ de 1488,segons conjectura de Jordi Rubió, que encarrega directament a Venecia la compra de «Josephus» i més obres basiques i voluminoses de materia historica.39 L'any 1506,dios el lot de llibres que, en quatre caixes procedents de Napols, foren lliurats a l'arquebisbe de Tarragona, hi ha un «Josefus Ystoriarum», i un «Josephus De Bello Judayco», que són també edicions impreses. •0 A Mallorca, el notari biblioman Miguel Abeyar, en morir l'any 1497, tenia les dues obres de l'historiador jueu, probablement en la mencionada edició de Venecia 1481:«Item lo Josepho De Bello Judayco, seos ligar, stampa, en paper», i «Item lo Josepho Antiquitates Judeorum, stampa, en paper, sens ligar».41 Dos anys més tard, el 1499, a la biblioteca del monestir cistercenc de La Real, prop de Mallorca, trobem un altre «Josephus Antiquitatum», que també devia ser impres. •2 La difusió de les edicions impreses, pero, no significa pas el cessament automatic de la copia i circulació deis manuscrits, tema principal de la nostra invcstigació.

[12].Entre 1483i 1485,formant part de la biblioteca confiscada a Nicolau Libia, convers de Barcelona condemnat per heretge, apareix descrit «Item ell]"srfas De Bello]Mdayco,de ploma, con quatro clavos».4J La dita biblioteca estava composta per dotze llibres: quatre en tosca, tres en llatí, dos en catala i un en castella, més dos en idioma incert. Al mcu entcndre, en principi, d Josefus dcscrit no s'ha de classificarentre els llibrcs en llatí, sinó entre els d'idioma incert. A pesar del seu títol en llatí, no és gens ciar que ho pogués ser, ni menys que ho fos: els tres volums d'aquesta biblioteca que estan en liad són d'estudi i impresos, mentre que tots els manuscrits estan en vulgar. No sembla descartable, dones, la possibilitat que aquest exemplar manuscrit de Josefus estigués en catala, exactament igual que el De Bello]Mdaicod'un altre convers de Barcelona que hem ressenyat supra, número [10], que també tenia el títol en llatí. (13).El novembre de 1497,a l'inventari de la biblioteca del notari Miquel Abeyar, de Mallorca, al costat de les dues edicions incunables ja mencionades, h í havia també «loJostpho De Bello]Mdayco,de penna, en paper, ligat en posts».44L1 naturalesa estranya i atípica de la biblioteca d'aquest biblioman no permet conjecturar si l'exemplar podía estar en vulgar.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

PRESENCIA DE JOSEFUS A LES ••.

[ 14]. En penúltim lloc de la nostra llista, cal mencionar el notable exemplar manuscrit del De Anti'!"itatibusJudtlicis,existent a la Biblioteca Capitular de Valencia. La seva escriptura és molt arcaica, del segle XII o XIII, i ha estat descrit per Elías Olmos, amb reproducció fotografica de dues pagines.•s Malauradament, ignorem com i en quin moment ingressa a la dita Biblioteca Capitular; pero la historia general de les biblioteques d'aquesta categoria permet assegurar, sense vacillar, que ja s'hi trobava en cloure el període que estudiem, ésa dir, a final del segle xv. El text de Josefus, igual que a la versió catalana corresponent, va precedit de la nota biobibliogdf1ca sobre Josefus escrita per sant Jeroni.

(15].I en darrer lloc, només coma exemplar actualment conservat en terra de parla catalana, assenyalem l'egregi manuscrit liad del De Be/Jo]udtlicoexistent a la Biblioteca Universitaria de Valencia. Procedeix de l'antic convent de dominicans de la ciutat, i fonnava part de la biblioteca donada pel Duc de Calabria l'any 1550. La scva factura pulqucrrima, tant en escriptura com en iHuminació, és italiana, de la segona meitat del segle xv. •6 T als són fins avui les notícies de manuscrits de Josefus que he pogut espigolar en catalegs i inventaris de biblioteques catalanes antigues i modemes: quinze en total.•1 Els manuscrits que actualment encara es troben a la nostra terra són tres, en llatí: els dos exemplars De Anti'!"itatib•sf•dtlicis de les catedrals de Vic (núm. 3) i de Valencia (núm. 14), i una copia del De Bdlof•dtlico, també a Valencia (núm. 15); més el celebre Testimoni11111 copiat en una pagina d'un manuscrit misceHani del segle xv conservat a Montserrat. •8 En conseqüencia, seran dotze els exemplars manuscrits que s'han de considerar perduts, o almenys extraviats, cinc deis quals és segur que estaven en llatí, tres en catala i quatre més probablement també. Del llibre De BdloJudtlicoen llatí no es troben els exemplars de les biblioteques de Ripoll (núm. 1) i del príncep de Viana (núm. 8); i en catala els de les biblioteques del reiJoan (núm. 4), deis conversos Manuel Julia (núm. 10) i Nicolau Libia (núm. 12)i, probablement, el del notari Miquel Abeyar (núm. 13).Del llibre De Antit¡•itatib•sf•IÍllicis en liad, han desaparegut els exemplars de la biblioteca de la catedral de Vic, el primitiu (núm. 2), i de la catedral de Girona (núm. 9), més el de Bartomeu Sirvent (núm. 6); i en catala, el de la biblioteca del rei Martí (núm. s), el que serví d'original pera la impremta (núm. n) i, probablement, el que estava en poder de Joan Pujades (núm. 7). Ara, acabat el recompte de dades sobre la difusió deis manuscrits de Josefus als paisos de llengua catalana, sembla convenient de fer una valoració general i particular de les quinze mencions que he exposat. Al meu parer, pero, cal anar amb molt de compte a establir comparacions precipitades, perque es presten molt a manipulacions tendencioses i, en definitiva, a conclusions falses.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

JAUME RIERA I SANS

Si feiem, per exemple, una comparació simple entre els tres codexs nostres conservats i el centenar llarg d'exemplars llatins de Josefus anteriors al segle XIV que diu que es conserven arreu d'Europa,49 en trauríem la imatgc d'un país mal abastat en exegesi bíblica i en formació histórica. I al contrari; si comparavem les nostres mencions, encara que escasses, amb l'absencia absoluta d'exemplars deJo0 o als centenars sefus que es dóna a les biblioteques deis cardenals del segle x111,s de biblioteques episcopals del segle x1v,publicarles per Williman, on tampoc no n'hi ha cap,s1 el contrast seria suficient perdonar la imprcssió d'un país amb cultura sólida i proveit d' obres basiques. No és bon camí el de les comparacions globals i simples. El valor de la presencia d'un autor no es pot mesurar directament pel total de mencions de manuscrits al llarg de cinc segles. Quan ens movem amb xifres tan baixes, sempre queda el dubte de la poca representativitat que deuen tenir les mencions que hcm pogut controlar. En el nostre cas, aquests dubtes són vehements. Sabem, per exemple, que al segle xv hi havia exemplars del De Antil¡uitatibus]udaicisa les catedrals de Girona, Vic i Valencia; sembla segur que no n'hi havia a les de Barcelona, la Seu d'U rgell, Tortosa i Mallorca, pero no tenim dades fiables sobre les biblioteques capitulars d'Elna, Lleida, Tarragona i Sogorb. A pesar que la presencia del DeAntiquitatibus]udaicis a les biblioteques capitulars és una de les poques noticies coherents que hem pogut enllistar, el fet que no tinguem dades segures o, simplement, no tinguem dades sobre totes les catedrals catalanes i pera cadascun deis seglesmcdievals, converteix en temeritat l'operació de llen~r-se a fer valoracions globals. Tampoc no és correcte barrejar unes mencions ambles altres. La presencia del Dt Antiquitatibus]udaicisen una biblioteca capitular obeeix el desig o la necessitat d'informació i interpretació bíblica. La presencia d'un exemplar luxós del De Bello judaico a la biblioteca del príncep de Viana, en canvi, obeeix més que res els dictats d'una moda. Naturalment, tot és Josefus, pero els significats culturals d'una menció i altra no tenen res a veure, o molt poc. El cas és, pero, que la majoria de les nostres mencions són atípiques i desborden els esquemes admesos. És cxtraordinari, efectivament, al meu entendre, trobar un exemplar del De BelloJudaico copiat a Ripoll al segle XI, sobretot no anant acompanyat de l'altra obra. Tan extraordinari i insolit, que l'any 1383,quan comen~a a éssermoda la collecció d'histories antigucs, l'infant Joan no sabia que en tenia un exemplar a l'abast, dios els seus dominis, i el sol-licita en préstec al seu amic d'Avinyó. També resulta estrany que Bartomeu Sirvent tingués a casa seva el DtAntiqui tatibus]udaicis; objecte de ben poca utilitat a la biblioteca particular d'un jurista del segle xv, ni que fos especialista en dccrets. Ja sabem que aquesta presencia singular pot ésser facilment explicada com a resta d'un antic llegat o per afició bibliofílica personal; pero aixo no lleva que la dada és realment inesperada. Les mencions més insolites de la nostra llista, tanmateix, són les deis manus-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

PRESiNCIA

DE JOSEFUS •..

crits en catala. Que el catala s'avancés més d'un segle a la llengua més culta d'Europa tenint traduides, abans d'acabar el segle XIV, les dues obres majors dcJosefus, és una cosa tan sorprcnent i, partint deis esquemes generalment admesos, tan inexplicable, que els nostres propis erudits han optat per carregar-hi dubtes i deixar la qüestió en termes ben inconcrets, com si sospitessin que tot plegat era mentida i algun dia es comprovaria que procedia d'alguna confusió. Convé, dones, que hi dediquem un apartat específic.

LES

TRADUCCIONS DE

LES

OBRES

CATALANES DEjOSEFUS

l. Que el llibre De Be/JoJ1'daicohavia estat traduit al catala, és una notícia que ja fa més d'un segle i mig que fou donada al món erudit. La reportavaJosep Salat dins el cataleg bibliogn\fic impres en apendix a la Gramaticade Josep-Pau Ballot, cap a 1827, amb aquestes paraules concretes: «Anónimo vertió en catalán en 1482 losset Oibresde FlavioJosephode BelloJudaico (cuyo ejemplar posee D. Francisco Puig de Sanboy)».si La notícia, com es veu, era ben clara, i pcr la seva precisió semblava mereixer tota la confian~a. Per causes que ara no cal dilucidar, no ha estat repetida per ningú, ni sé que hagi estat desmentida expressament. Tanmateix avui podem assegurar que la noticia procedia d'una confusió greu. Salat parlava de la impressió incunable de lesAntUf"itatsJudaiq"es.nS'equivocava en el títol de l'obra perque no hi figura coma tal, i ell o el scu informador, sense examinar-ne el contingut, s'havien refiat del títol posat antigamcnt, en lletres gotiques, al llom del' exemplar a que es refcrien, el mateix que avui es troba a la Biblioteca de Catalunya: «Josopho De Bello Judaico•. Oblidada, dones, o deixada en suspens la noticia de Salat, alhora falsa i parcialment correcta, Antoni de Bofarull, l'any 1868,semblava aHudir novament a la versió catalana del De Be/loJ1'daicoquan mencionava «la G1'erraPúnica,otro ValerioMáximo, las AntigüedadesJudaicas e Historia de Josefo» entre els llibres histories traduits al segle xv. s-1Bofarull no citava la seva font d'informació, pero és facil d' cndcvinar: és el prolcg de Ferran Valentía la traducció deis Paradoxade Ciceró, que més endavant haurem de citar, el qual, amb d'altres paraules, menciona les mateixcs quatre obres históriques. Al cap de quaranta anys, el 1908,Antoni Rubió i Lluch publicava el primer voi en ell la carta de l'infantJoan al mestre de Rodes en que lum deis seus Doc1'111t11ts, li acusava rebut de l'exemplar Dt BelloJ1'daicoque li havia enviat, i aquella altra, tres anys i mig posterior, en que l'infant, ja rei, li anunciava la seva voluntat de retomar-li'l perque ja era «acabado de translatar-.ss ¿Que havia fet l'infant Joan els quaranta-quatre mesos que disposa del llibre

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

JAUME RIERA I SANS

De BelloJudaico enviat des d'Avinyó? Antoni Rubió es mostra sempre insegur en els seus comentaris a aquests dos documents. Partia de la intuició o convicció personal que el mestre de Rodes i l'infantJoan participaven en un programa comú de traduccions i que, en general, les versions catalanes deis llibres mencionats a la correspondencia entre els dos alts personatgcs es podicn considerar, scgons ell, «com el pendant immecliat de les aragoneses degudes a la iniciativa de l'Heredia», ésa dir, que les versions catalanes «tenen abans ses pariones en les traduccions aragoneses degudes a l'Heredia».s 6 D'acord amb aquest pressuposit, dones, s'inclinava a interpretar que el mestre de Rodes havia enviat la seva versió aragonesa del llibre De BelloJudaico i que l'infant Joan havia fet posar aquesta versió en catala. En realitat, pero, calia for~ar bastant la informació positiva deis dos documents en qüestió perque vinguessin a dir el que Rubió pensava. De fet, no constava enlloc - ni consta encara avui - que el mestre de Rodes hagués fct traduir cap obra de Josefus al seu idioma matem. És natural, dones, que Rubió i Lluch no acabés de decidir-se a afirmar amb seguretat el que creia que se n'havia de dcduir, i alhora bloquegés les altres interpretacions possibles, encara que fossin més obvies. Mentrestant, Andrés Giménez publicava un deis documents de 1431en que el rei Alfons el Magnanim exigia la donació del llibre «en dos volums, apcllatJosefo en roman~•, que havia estat de fra Joan Escarigues.s7Pensant, equivocadamcn~ que les AntiquitatsJudaiquesno havien estat traduides al ca tala fins al momcnt de la seva impressió, Rubió cregué veure en aquest nou document la conf1rmaci6 que en temps del rci Joan el De Bellojudaico havia estat traduit a l'aragones i al catala, si bé, com diu, «no queda la qüestió ben definida; nosaltres, no obstant, cns inclincm a creure que ací s'aHudeix a una traducció catalana».s8 Més endavant, al segon volum deis seus Documents,publicat l'any 192.1,Antoni Rubió comenta breument l'inventari parcial deis llibres del rei Martí donat a concixer per Joaquim Miret, entre els quals hi havia un exemplar de Joscfus, certament en catala. Desconeixent que la descripció pennctia identificar-hi pcrfcctament lcsAntiquitatsJudaiques,tornava a expressar, coma «més probable», que enaqucll document de 1387s'al-ludia a una versió catalana del De BelloJudaico,encara conservada, vint-i-cinc anys més tard, a la biblioteca del rei Martí.S9 En definitiva, el pensament de Rubió i Lluch, apuntalat en documents esparsos que els seus pressuposits interpretaven for~adament, es pot resumir així: una obra de Josefus, molt probablement el DeBelloJudaico,fou posada en aragones pcr iniciativa del mestre de Rodes, i en catala per voluntat de Joan I, mentrc que les Antiquitats Judaiques no foren traduides i impreses fins un segle més tard. Així mateix ho exposa Martí de Riquer en aquella obreta seva, tan clara i tan útil, publicada l'any 1934.6° Postcriorment, fins avui, no s'ha avan~at gens en la consolidació de les mitgcs notícies ja adquiridcs, sinó que s'ha retrocedit i no hi ha hagut qui reprcngués l'es-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

PRESENCIA DE JOSEFUS ••.

193

tudi conjunt de totes les indicacions queja teníem sobre elJosefus en catala.Jordi Rubió i Balaguer, l'any 1953,interpretava pel seu compte que l'infantJoan s'havia limitat a copiar, no a traduir, la versió aragonesa enviada pel mestre de Rodes, cosa queja he assenyalat que no consta enlloc. 61 Dos anys més tard, el mateix Rubió i Balaguer tingué ocasió de publicar i comentar l'inventari deis llibres de Manuel Julia, de 1477, on figura el De Bellojudaico en versió catalana. Com si fos un descobriment i una novetat absoluta, afirma que «no era conocida»; insistí novament en la seva suposició que l'exemplar enviat des d'Avinyó l'any 1384era probablement la versió aragonesa, i acaba el seu breu comentari demanant-se si fou a partir d' ella que es féu la versió catalana, «hoy sólo conocida por la nota de este inventario». 62 No era pas cert, ni de lluny, que !'existencia de la versió catalana de la historia deJosefus només fos coneguda a partir de l'inventari deis béns de ManuelJulia.Ja es podia deduir del famós document de 1387,on el reiJoan deia que el llibre era «acabado de translatar»; i constava bastant clarament per les paraules de Ferran Valentí posades al proleg de la seva traducció deis Paradoxade Ciceró, escrit cap a 1450:«Mira com fonch transferit lo Troya, e Valeri, e Boeci, e Sencca moral, Yosopho, Lívio e los Graos Fcts Hebreus, e a la fi aquells Officis de Ciceró roma». Uastimosamcnt, el mestre Rubió havia oblidat de posar a contribució aquesta informació de Ferran Valentí quan comenta la prova més clara de !'existencia del DeBelloJudAicoen catala. L'editor modero de Ferran Valentí,Josep-Maria Morató, encerta a interpretar correctament la frase transcrita i afirma, coma hipótesi, que «existien dues traduccions catalanes de Josefus, corresponents a les seves dues obres capitals»; pero a continuació, espantat per una deducció tan contraria a les idees adquirides, la feia avortar amb una frase ambigua i esteril: «Resten, pero, molts dubtes que caldria escatir».63 Al mcu entendre, el que ha succeit en la qüestió que ara exposo i examino, és bastant simple: quan aparegué el primer document d'on ja es podia deduir francament que l'infantJoan haviafet traduir el De Bello]1'daico,se'l comenta ailladament, sense relacionar-lo amb la frase de Ferran Valentí, coneguda des de molt abans, s'hi interferiren idees preconcebudes que no feien al cas, i se'n tragué la conclusió que no era prou ciar. Cada vegada que s'hi ha hagut de tomar, s'ha repetit que hi havia dubtes. Quan es descobrí la descripció clara d'un manuscrit amb la versió catalana del De BelloJudaico,implícitament se la declara suspecta dient que no se sabia que hagués estat traduit. Finalment, quan s'analitza la frase de Ferran Valentí amb més coneixement de causa, per inercia, es continua dient que la cosa era dubtosa. Amb tals antecedcnts, ja es pot preveure que si mai apareix un fragmcnt de manuscrit amb el Dt BeOoJudJticoen llenguatge catala del segle XIV - tant debo!-, es tomara a repetir, com el primer dia, que hi ha molts dubtes sobre el que podia fer l'infantJoan, durant quaranta-quatre mesos, amb l'exemplar que havia soHicitat amb tanta insistencia al seu amic d' Avinyó. La inercia deis prejudicis de l'erudició és estupenda i formidable. Si el docu-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

194

JAUME RIERA 1 SANS

ment en qüestió procedís d'un rei Caries de Fran~a o un rei Alfons de Castella, qualificats com a «savis», s'hauria interpretat en el seu sentit més obvi i s'hauria proclamat de seguida !'existencia d'un nou timbre de gloria de la cultura majoritaria corresponent. Quan hom troba insinuat que el reiJoan I de Catalunya, l'any 1387,ja havia fet traduir al catala una obra historica famosa, com que la dita obra fins al cap d'un segle no es podria llegir en frances ni en castella, els dubtes s'acumulen, elmetode interpretatiu es declara sospitós i es postula una dcmostració rigorosa. Jo cree que quan ens alliberem deis prejudicis, els nostres documents parlen dar. Sabem, en primer lloc, que l'infantJoan confessava espontaniament, i repetides vegades, en diversos idiomes, que «nos adelitam volenters en libres ystorials», «nós trobamos mayor plazer en libros istoriales que en otros», «in legendis celeberrimis romanorum ystoriis et grecorum potius quam aliis antiquorum gestis libentius delectamur». Ens consta amb tota certesa, d'altra banda, que en materia d'histories antigues, el mateix rei Joan es procura traduccions i es preocupa de poder llegir, en llenguatge que li fos assequible, les CronÍIJlltsde Fra11fa(1380),el De Civitatt Dei de sant Agustí (1383),la Cronicad'Orosi (1386),/'EpitomeHistoriantm de J ustí (1386),la GranCronicad'Espanya(1386),el Va/triM axim (1387),les Videsde Plutarc (1389),les CronÍIJlles dt Bretanya(1392)i, pel damunt de tots, les Dtcadesdel príncep deis historiadors llatins, Titus Livi (1383),que posseia en llatí, en franccs, en sicilia i en catala. En vista de tot aixo, ¿hi ha cap dificultat a admetre que l'any 1384volgué llegir igualment traduides les dues histories de Josefus, el «graecus Livius», segons expressió de sant Jeroni? Quant a la personalitat i el nom del traductor, no en sabem res segur. Jo el cercaria entre els frares dominicans, perque gairebé tots els traductors del llatí de la cort de Joan I pertanyien a aquest orde religiós. El personatge que podria tenir més probabilitats és fra Arnau Simó, dominica, bisbe titular d'Osana, mencionat per l'infant Joan en la seva primera carta al mestre de Rodes, de qui consta, d'altra banda, que traduí Justí. 64 De fet, pero, no hi ha cap més indici positiu que permeti assegurar que realment traduí el De Bello]lldaico. Finalment, quant a la difusió de la traducció de que ara tractem, ja hem vist a la primera part les escasses mencions que n'hem pogut trobar: quatrc coma maxim, dues de les quals són segures i dues només probables. Si no hagués estat pels conver.sos jueus cultes, que la prengueren en estima coma obra familiar que iHustrava les gestes de llurs avantpassats, 6 s el De BelloJ11daico anostrat per iniciativa de l'infant Joan hauria tingut una sort identica a les traduccions d'Orosi, Justí, Plutarc i totes aquelles altres versions de llibres famosos que només foren contemplades, a distancia, per alguns funcionaris de la cort. impresa per mestre Nicolau II. La versi6 catalana de les Antiq11itatsf11daiq11es, Spindeler l'any 1482,no s'ha vist castigada amb tants dubtes com la precedcnt, pero sí amb més silencis d'ignorancia i errors d'atribució.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

PRESENCIA DE JOSEFUS ••.

195

La seva primera menció moderna es troba al classic estudi sobre la impremta

incunable publicat pel P. Francisco Méndez, d'on la recolliren Brunet i Torres Amat. 66 Des de final del segle XVIII, dones, semblaria que !'existencia de les A11ti411itatsJ•daiq•es en ca tala, impreses al segle xv, ja s'hauria de considerar com una notícia adquirida per l'erudició. Tanmateix aquesta coneixen~a ha sofert bastants contratemps. Konrad Haebler, per exemple, no aconseguí d'examinar personalment l'edició ni localitzar-ne cap exemplar. Contrariat per haver de limitar-se a reproduir la descripció del P. Méndez, facilitada des de Barcelona pcl P. Jaume Caresmar, hi expressa un comentari desafortunat: «Desde que el R.P. Caresmar envió al P. Méndez la noticia arriba copiada, nadie ha vuelto a ver este libro, que por entonces debió haber existido en la librería de la catedral de Barcelona ..., y en el dia de hoy nadie sabe en dónde pudiera existir un ejemplar». 61 Era una falsa suposició, sense indicis positius, que a la catedral de Barcelona n'hi hagués hagut un exemplar. Que després del P. Caresmar ningú més no hagués vist el llibre, era un error o una exageració manifesta. El P.Jaume Villanueva, l'any 1803havia trobat l'obra a l'ex-coHegi deis jesuites de Barcelona, remarcant-la com una pe~a bibliografica notable; 68 i feia només quatre anys queJosep-Enric Serrano havia publicat el fragment d'una carta deJosep de Vega aJoan-Antoni Mayans on també la descrivia. 69 El fet és que el comentari de Haebler, tan taxatiu, es prestava a considerar perduda definitivament l'edició de 1482, i fins a sospitar que havia estat fantasiada.7° Lamentablemcnt, dins el món erudit passa desapercebut un article del P. JosepMaria March, publicat l'any 1910,on feia la descripció minuciosa d'un exemplar complet i, per a una plena corroboració de la seva existencia, en donava la fotografia del darrer foli amb el colofó. Sobre la seva procedencia i localització, pero, només deia que l'cxcmplar no presentava scnyals d'haver pertangut a la biblioteca de la catedral, «conscrvant-se en la llibrcria d'una distingida familia de Barcelona•.71 Una lamina ambla fotografia publicada pel P. March ana a parar a mans del llibreter Francisco Vindel. La neteja de les taques d'humitat i forats de corc que feia perceptibles en l'original, retoca els indrets que havia hagut d'esborrarperque el clixé quedés nítid, i la publica l'any 1934al seu Man"al Gr4.ficodissimulant-ne la procedencia: una fotografia impresa al nostre segle.72 L'any 1945,al seu primervolum dedicat als incunables espanyols, rcproduí novament el clixé retocat, ara afirmant, sense lógica ni coherencia, que l'any 1938havia trobat a la llibreria Babra de Barcelona aquella darrera pagina que publicava, «estampada en papel antiguo•(!), la qual demostrava l' existencia de l'incunable «que sólo se conocía por referencias que el P. Caresmar envió al P. Méndez•.73 Aquella primera frase desgraciada de Haebler era fruit comprensible d'una noble irritació; aquesta segona de Vindel, jo no trobo com podríem qualiftcar-la bonament. Quan Vindel escrivia les seves falsedats, feia vint anys queja era publi-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

JAUME RIERA I SANS

cat el cataleg d'obres catalanes de Marian Aguiló, on es transcrivia pcr primera vegada tot el proleg del' edició incunable;1• ja en feia més de deu que n'havia ingrcssat un exemplar completa la Biblioteca de Catalunya;n i s'havia donat a concixer l'existencia de dos exemplars més: aquell d'on el P. March l'any 1910 havia donat la fotografta de la darrcra pagina, també complet, i un altre, mutilat deis darrers folis, que l'any 1920 havia estat descrit pel seu posseidor, el bibliofil Josep S~la, de Vic.16 . Informat que a la Biblioteca de Catalunya hi havia un exemplar del Josefus catala incunable, Vindel en publica el facsímil de la primera pagina i el d'una altra, que no diu quina és, al volum de suplement de la seva obra;n tot amb tot, cls mals fats han continuat perseguint l'edició de 1482, escamotejant-ne el scu concixcment públic: el recent cataleg coHectiu d'incunables encara no en fa menció.1 8 Sortosament, el colofó de l'obra que ara estudiem, ens informa i ens orienta prou bé pera comprcndre els motius i el moment de la seva aparició, i alguncs de les seves característiques: ... donada fi a la elegantlssima e singular obra del gran hystoriogrofloscph en los libres de la ludayca Antiquitat, ... traduit de stilat latí en nostre vulgar lengua catalana; la qual obra ~s stada empremptada pcr l'onrat mestre Nicholau Spindalcr, emprcmptador e habitant en la ciutat de Barcelona, per voluntat deis honorables n' Andreu Mir, notari de Barcelona, e Johan ~a-Coma, librari, conciutadans de la dita ciutat, a pregarics deis quals ~s la prcscnt obra corregida, lo millor ha pogut, pcr frare Pcrc Lopis, entre-Is menors lo menor e indigne profcssor en la sacra theologica facultat, e[n] lo primer de abril acaba[da],any de la incamació del fill de Dtu e salvador nostre Jesús MCCCCLXXXII.

Són quatre, dones, els noms propis que el colofó menciona, amb participació diversa en la confecció de l'edició. Mestre Nicolau Spindcler, impressoritinerant, que per error algú ha pres com el traductor,79 fcia quatre anys que s'havia establcrt a Barcelona. No l'espantaven les obres voluminoses (missals, Regimtnt de Prínceps, Tirantlo Blanch,...), i, pel que fa a la nostra, no hi tingué cap iniciativa propia, limitant-se, segons tots els indicis, a complir dignament un encarrec professional. La «voluntat» de la impressió, com diu, partia del notari Andreu Mir i del llibreter Joan ~a-Coma, associats en una típica empresa editorial deis primees tcmps de la impremta barcclonina, magistralment estudiats per Jordi Rubió. 80 La iniciativa real, tanmateix, bé podem atribuir-la al segon, el llibreter Joan ~a-Coma, que pcr la seva professió de corredor de llibres hauria aconseguit un manuscrit de l'obra, i devia saber prou bé que el llibre tenia un públic comprador assegurat: els desccndents deis jueus convertits, casta a la qual ell mateix pertanyia. De tots, el personatge que ha provocat més desconcert és el darrer, el francisca fra Pere Llopis, profossor de teología, corrector de l' obra per encarrcc deis editors. 81 Torres Amat el tingué per corrector i addicionador, cosa que el colofó no

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

'

PRESENCIA DE JOSEFUS •••

197

diu pas. Alfred Morel-Fatiob i Antoni Rubió, 83 en canvi, decidiren considerar-lo propiament el traductor, judici erroni que han repetit la majoria deis tractadistes que cls han seguit, 8• de vegades amb algun adjectiu o adverbi reticent, llevat de Jordi Rubió, que havia llegit atentament les frases transcrites més amunt. 8s No. Fra Pere Llopis no fou el traductor catala de Josefus. Tal com ha quedat demostrat a la primera part d'aquest treball, la versió catalana de lesAntiquitatsjudaiflltS,anonima, ja es trobava a la biblioteca del palau reial de Barcelona l'any 1408, i fins sembla congruent de suposar que havia estat patrocinada pel rei Joan. Que el mencionat frare francisca fes també labor d'addicionador, com deia Torres Amat, seria cosa molt difícil de demostrar. Si bé sembla segur que el codex descrit pel camarlenc del rei Martí l'any 1410 no contenia aquell primer text breu que en l'obra impresa és qualificat com a «prolech de sant Hieronim sobre lo Joscph en lo libre de les Antiquitats ludaicas», 86 el tenor de les frases catalanes d'aquest pretes proleg no s'aparta gens, cree jo, de la resta del llibre, i no es pot dir pas que postuli un traductor dif eren t. Atenent-nos al que diu el colofó, l'únic que podem afirmar sobre fra Pere Llopis és que corregí l'obra a precs deis dos editors. Tanmateix, si partim deis significats actuals del verb co"egir,ens quedarem sense entendre en que podia consistir la scva labor. Jordi Rubió, al gran estudi que repetidament hem hagut de citar, no tingué present els diversos significats que pot prendre el verb 'º"egiraplicat a un llibre en el seu procés d'impressió. Parla indistintament dcls que revisaven cls originals i deis que esmenaven errades tipografiques, com si la identitat de designació consentís assimilar-los. De fet, tres deis «correctors» que ell documenta com a tals, presenten qualificacions rellevants: dos són mestres en arts i rectors de les escoles de la ciutat, i un, el nostre frare francisca, professor de teología. 81 No hi ha cap dubte, dones, que no podem assimilar gens aquestes personalitats als actuals correctors d'impremta; si de cas, hauríem d'imaginar-los com a revisors d'originals. Ara bé; sabcnt que en aquell moment el nostre professor de teologia ja era un orador famós - consta que l'any 1479 havia pronunciat l'elogi fúnebre de Joan 11 en el seu enterrament a Poblet-, 88 es fa molt difícil d'imaginar-lo esmer~ant hores i més hores coHacionant la primera versió catalana amb el text llatí deJosefus per tal d'aftnar-ne el sentit, millorar-hi l'estil de la prosa o, més poc encara, eliminarne les traduccions errades. D'antuvi, no disposant avui de cap copia de la versió primera tal com podia arribar a les mans del frare francisca, semblaria que no podem establir res segur sobre la qualitat del seu treball. Tanmateix bé podem dir alguna cosa sobre el que nu va fer i hauria d'haver fet si hagués actuat verament com un modem revisor d'originals. Concretant-nos al llibre XVIII, que tinc copiat i estudiat sencer, es pot demostrar que fra PereLlopis no completa una dotzena de passatges que el traductor ha-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

JAUME RIERA I SANS

via deixat bastant condensats o resumits expeditament, 89 no esmena mol tes males traduccions,90 ni tan sois aquelles que es fan més evidents perque afecten noms propis,91 i hi deixa embulls ininteHigibles.9.iPodem lamentar-ho, pero és aixi mateix. Perno fer mentider el colofó, ara, un cop comprovat que l'edició incunable de Josefus no ha estat corregida en els sentits modems del mot, hem de girar-nos als significats que la paraula tenia aleshores per veure si n'hi ha un que encaba amb les dades de que disposem. És aleshores quan, havent advertit que algunes frases que podien ofendre les orelles piadoses deis lectors, han estat diluides i moralitzades,9J trobarem l'explicació més lógica del nostrc desconcert: el significat precís d'aquell «corregir» equívoc que el colofó aplica a la labor de fra Pere Llopis, avui s'expressa amb el verb cmsllrar.Al capdavall és exactament aixo, censurar, el que es pot i s'ha d'esperar d'un professor de teologia quan diu que ha «corregit• una obra; i encara amb més raó quan es tracta d'una obra escrita per un jueu coetani deis apostols, que no creia enJesucrist malgrat donar testimoni deis seus miraeles i de la seva resurrecció. Sempre s'havia parlat d'aquest «corregir» del colofó de 1482 en un contcxt d'historia de la literatura, i semblava natural atribuir competencia estilística a fra Pere Llopis, encara que no hagués estat comprovada. Segurament feia molt bonic d'imaginar-lo polint la traducció i primfilant les frases per adequar-ne el sentit a l'original, o comptant síHabes i accents per modular les cadcncies. Era un miratge basat en un engany verbal. Amb tota seguretat, ben al contrari del que se n'ha dit fms avui, fra Pere Llopis no exercí sobre la versió catalana deJosefus l'acció ennoblidora del «corregir», sinó la nefasta corrupció del «censurar». D'ara endavant, dones, convindra apartar les Antiqllitats/1":/Ait/lltsde l'ambit literari estricte en que havien estat coHocades indegudament. La primera versió fou enllestida complint un encarrec oficial feixuc, i la pretesa revisió posterior no ha existit mai. El P. March, qualificant-la amb emfasi coma «traducció certament bellíssima», demostrava que no havia sabut llegir-la amb ponderació. Deis altres judicis que han expressat cls tractadistes posteriors, potser sense haver-la llegit, el més comic és el de l'article dedicat a fra Pere Llopis, dios el Diccionaride Úl LiteraCatalana, que el té per traductor i diu que «l'obra reflectcix l'esperit humanista i és traduida en un estil senzill i amb gran respecte i fidelitat a l'original».

'"'ª

jOSEFUS

EN

OBRES

CATALANES

MEDIEVALS

El darrer apartat del present treball, segons he anunciat al principi, consisteix en l'enumeració de les citacions de Josefus i les aHusions a la seva personalitat indoses a les obres catalanes medievals. Potser convé que confessi expressament que no pretenc haver recollit totcs les

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

PR.l:::SENC!A DE JOSEf US •••

199

mencions de Josefus, i dubto molt que hi hagi qui pugui afirmar-ha algun dia (i sigui veritat, és ciar). Aquest darrer apartat, com tot el treball, resta obert a rectificacions i complements previsibles i desitjats. Sí que he anat amb compte, tanmatcix, a no confondrc la qualitat de les referencies. Hi ha un autentic Joscfus i n'hi ha un de fals, que es troben mesclats inextricablcment des de la primera obra que haurem d'cnllistar. No cal dir, així mateix, que he procurat no donar la mateixa consideració a les obres que són traducció d'altres llengües i a aquelles que foren redactades originalmcnt en catala. De la mateixa manera, dins aquesta darrera categoria, m'he guardat molt d'intcrpretar les citacions de segbna ma com a influencia directa de Josefus. Si no feiem cap mena de distinció i ho englobavem tot sota la denominació cómoda de «fama» o «influx» de Josefus, podríem escriure pagines erudites i molt brillants, pero cns privaríem deis elements essencials per valorar cada citació i tot el conjunt.9-t [a]. La primera obra catalana - vull dir escrita en ca tala - que cxpressa referencies nominals a Josefus, no és original. És la traducció del llibre més estúpid que la mcva profcssió m'ha obligat a llcgir: el FlorsSa11Ctorum, també conegut com a Historia Lombardica,i encara d'altres noms, de fra Iacopo de Varazze. Hom la creu traduida al nostre idioma dins el mateu segle x111 en que fou composta, i rcccntment n'han aparegut dues edicions.9s Segons Schreckenberg, els passatgcs que l'autor del FlorsSa11Cton1m emmanlleva o atribueix a Joscfus, sempre a través de compilacions i obres intermedies, quan no llegcndcs, són cinc;96 ací, pero, cm limitaré a assenyalar únicamcnt els tres capítols on la vcrsió catalana el menciona expressament. El primer capítol és el dedicat a sant Jaumc Menor, on l'autor adducix, per fonts indirectes o inventades, tres testimonis llegendaris que atribueix a «Ezisipus» (el fals autor del rifacimmtollatí del De Bellojudaico, en cinc llibres), «Josofas» i «Egesipus denant dit».97A continuació, atribueix també aJosefus la intcrpretació que la destrucció de J crusalem i la diaspora deis jueus són castigs divins perla mort de santJaume elJust, i passa a descriure'ls barrejant llegendes i passatges autentics del De Bellojudaico: els signes i prodigis que precediren el setgc; el retimcnt del mateixJosefus a Vcspasia i la premonició que seria elcgit emperador; la fam horrible del setge, amb l'episodi de la dona que cuina i menja dos quarters del seu propi fill; i el nombre de jueus morts i venuts.9 8 El segon capítol on el FlorsSanctorumcatala mencionaJosefus ésa proposit de sant Pere ad Vincula, on narra l'estada d'Herodes Agrippa a Roma i la seva mort. Els passatges estan explicats als llibrcs 18i 19del DeAntü¡uillltibusjudaicis,pero fra Iacopo de Varazzc ja els ha trobat resumits a la Historia Schol4.stica de Petrus Comestor (PL, vol. 198, cols. 1681-1688).99 La darrera mcnció es troba al capítol dedicat a santJoan Baptista, on explica sumariament els embolics familiars d'Herodes i Herodies, trets igualment del dar-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

JAUME RIERA I SANS

200

rer llibre mencionat, que també recolza explícitament en Josefus (cols. 15611562).100 [b]. La segona obra catalana de que hem de parlar, en ordre cronologic, tampoc no és original. És la primitiva traducció del De Morib11sHomin11met dt Officiis Nobili11msuperL11doScachor1tm, de fra lacopo de Cessole, que data, cree jo, de mitjan segle x1v.101Tampoc ad no ens hem de referir a les citacions tal com es troben al text original, 102 sinó als de la versió catalana tal com fou impresa, que són quatre. La primera menció de Josefus en aquesta traducció, menció autentica pero de segona ma (ésa dir, treta de Comestor, PL, vol. 198,col. 1682),el presenta coma reportador del costum de l'emperador Tiberi de no remoure els procuradors de les províncies perque, sabent per endavant que es dedicarien a enriquir-se depredant els seus sotmesos, aquests no en sofrien tant si no els muda va; corroborant-ho amb l'anecdota d'aquell «hom plen de floroncos» que no volia que li apartessin les mosques quan ja estaven sadolles de la seva sang. 103 La segona menció és del fals Josefus, pretes autor del Libredelesrahonsdeks cosesnat11rals, que explica el procediment emprat pel patriarca Noe per fer agradable el fruit de la vinya: adobar-la amb sang de lleó, anyell, porc i símia; les propietats deis quals animals passen després a qui massa n'usa. 104 La tercera, novament autentica, amb referencia expressa i exacta al llibre XVIII del De Antiq11itatib11sf11daicis, és el celebre episodi de Paulina; pero el tergiversa i en pren només la primera part, presentant-la com una dona de castedat insobornable. 10s Finalment, la darrera referencia a Josefus en la famosa obra del Cessulis és aquella llegenda tarda na que el té per «metge molt savi» que encerta a guarir Ti tus, mitjan~ant un accés d'ira que li provoca, del destrempament de nervis que li havia causat la intensa alegria de saber que el seu pare Vespasia havia estat elegit emperador.106 No tenim encar~ una edició crítica ni solvent de les versions catalanes del Cessulis. L'altre text que n'ha estat impres, que al meu parer es pot datar a final del segle XIV, té el detall curiós d'anomenar-lo «rabíJusefus»en la primera menció que he indicat, i l'error greu de posar sant J eroni com a narrador de l'episodi de Paulina.10 1 [c]. La següent menció de Josefus, ara en una obra plenament literaria i ben catalana, es troba a la Bfblia rimada, dins aquella part final de llegendes que semblen un afegit posterior a la seva redacció primitiva, a principi del segle xiv: lanarració del setge de Jerusalem per Vespasia i Titus. 108 Són tantes les coincidencies formals, i fms i tot literals, d'aquesta llegenda versificada amb el capítol que dedica al mateix tema la versió catalana del Flors Sanctor11m abaos esmentada, que es pot mantenir, en principi, que la dependencia és directa. Se n'aparta només perque l'anonim versificador hi ha incorporat l'epi-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

JAUME

202

RIERA

I SANS

i conté allusions al nostre historiador, perque abra~a de l'Encarnació de Jesucrist fins a l'any 2.44.Les mencions del nom de Josefus no arriben a la dotzena i no hem de suposar pas, ingcnuament, a priori, que han estat fetes totcs tenint a la vista les seves obres. De fet, el mateix autor sembla donar-nos-ho a entendre quan incorpora la noticia biobibliografica de Josefus escrita per sant Jeroni i hi afegeix, pcl seu compte, que «d'aquests XX libres [de lesAntiq1'itats] havem posats certz capítols, segons que la ystoria requer, en sos loes, e·ls testimonis que de Christ e de sent Johan diu, ayxí mateix, en son loch» (fols. 174v-175r).Efectivament, al foli 26v ha traduit el famós Testimoni11m del llibre XVIII del De AntÍ'l"Íllltilntsjiu/aicis,introduint-lo ambla frase «En aquest loch posa Josepho lo testimoni de Jhesuchrist e és aytal»; i al foli 44v menciona les raons donades per Josefus a la decapitació de sant Joan Baptista. No creguéssim pas, pero, que les referencies siguin de primera ma. Al marge de tots dos passatges, fra Jaume Domcnech cita Comestor com a font (efectivament, són a PL, vol. 198,cols. 1551-1552, 1561-1562), i no té gens la voluntat de fer lluiment d'erudició, perquc en arribar al fol. 92r ens diu clarament que «en aquest loch posa Guillem lo testimoni que diu Josepho de Jhesuchrist, mas nós, seguints lo Maestre de les Ystories, havem-lo posat damunt, sots lo XXX ayn de Christ». En principi, dones, les mencions de Josefus que podem trobar al Compmdi Historialprocedeixen de les compilacions llatines que fra Jaumc Domcnech esta traduint i incorporant a aquest ter~ volum: la Historia Scholasticade Petrus Comestor, adés directament, adés mitjan~ant el Sptclll11mHistoriale de Viccn~ de Beauvais o la Crónica General de Guillem de Nangís, que també havicn incorporat Josefus a través del mestre de les histories. Cree que és de la Crónica General de Guillem de Nangís - el «Guillcm» que hem vist mencionat-, d'on fraJaume Domcnech ha tret les referencies aJoscfus que posa entre els folis 92 i no: les veus premonitories que s'oiren a Jerusalem abaos del setge final (fol. 92r), l'avalot que mogueren els jueus quan Pilat volgué posar al Temple l'efígie de l'emperador(fol. 92r), la nova sedició provocada pcr Pilat quan s'apropia diners del Temple (fol. 97v), el costum de Tiberi de no mudar els procuradors (fol. 100v)i la tramesa a Judea de Cestio Floro a la mort d'Herodcs (fol. nor); tot referit a «Josepho» com a font, si bé algunes d'aquestes citacions també es troben a Comestor. Les altres citacions de Josefus, cree jo, procedeixen del Spec111Mm Historia/e.La noticia que Judes Galileu o Esseu aconsellava als jueus que neguessin el tribut als romans, «segons que diu Josefus» (fol. 6v), és treta del llibre VI, cap. 96. La noticia biobibliografica de Josefus escrita per santJeroni, la troba al llibre X, cap. 2; i fins els mateixos testimonis sobreJesucrist i santJoan, que diu haverpres de Comestor (fols. 26v i 44v), també podia haver-los tret del Sptc1'11'm Historia/e,llibrc VII, cap. 23.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

201

PRESENCIA DE JOSEFUS .••

sodi del guariment de Titus, conegut i famós des de fra Iacopo de Cessule, i n'ha suprimit aquell altre, no gaire dar en fra Iacopo de Varazze, de l'astúcia de que es valgué Josefus per quedar el darrer de tots els que s'havien juramentat per llevar-se mútuament la vida abans de retre's als romans. Aquesta llegenda de la BO,liarimadaés, de totes les obres catalanes que narren el setge i destrucció de Jerusalem que jo conec (llevat del Compmdi Historial que adés comentaré), l'única que menciona Josefus; i encara, comes pot veure, no pas com a historiador de la gesta sinó com a simple personatge intervinent. La narraci6 anónima que porta el dtol de La Deslrllccióde]m1salnn,de la qual hi ha dues versions variants, no el menciona gens. El P. Pedro-Armengol Valenzuela !'atribuí erroniament a l'inexistent sant Pere Pasqual, i assegura, sense cap prova, que esta basada en el De Bdlo]udaico.10 9 S'equivocava. Al moment d'ésser posada en catala, la narració típica i popular del setge i dcstrucció deJerusalem, ja havia sofert una evolució tan amplia i unes amplificacions i incorporacions llegcndaries tan grans que fins s' era perdut el record que la historia havia estat escrita per un famós actor de la tragedia. No seria fins a la segona meitat del segle XIV quan les capes més cultes de la societat s'afeccionarien als historiadors antics i redescobririen el valor impagable del De Bellojudaico, com veurem de seguida en fra Jaume Domenech. Les capes populars no deixarien mai de pouar-ne la informaci6 en l'ambit llegendari. [d]. Encara dins el segle XIV, toca ara comentar la presencia deJosefus dins el Compmdi hystorialdelmoltalt smyor enPere,perla graciadeDlu reyd'Aragó ..., compilat per.frare]a.emeDommech, del orde dds prt¿yeadors. Fou compost entre 1362i l'abril de 1384,quan queda interromput el quart volum perla mort del compilador. Consta que el febrer de 1385el rei Pere ja n'havia encarregat la continuació a fra Antoni Ginebreda, pero hi ha indicis molt clars que aquest no se n'ocupa; de fet, el mar~ de 1386l'obra constava deis mateixos quatre volums amb que ha estat coneguda modemament. 110 Ja és sabut que deis dos primers «volums», que van des de la creaci6 del món fins a l'Encarnació, només se'n coneix el segon en una única copia del segle XVIII, avui a la Biblioteca Nacional de París (ms. esp. 186).Tinc per segur que Josefus hi és mencionat, potser amb profusió, pero no sé de ningú que hagi examinat aquesta copia amb detenció, ni menys que hagi indicat que el nostre historiador hi és adduit. Jo tampoc no he tingut el lleure de consultar la copia de París, i m'excuso de passar per alt aquest segon «volum». Els dos següents, en canvi, conservats a la Biblioteca Nacional de Madrid, en copia del segle xiv-xv (ms. 11518,olim Hh-22), forcn examinats perla professora Lola Badia, la qual indica que Josefus hi era citat. m Aquests sí, dones, que he cregut que tenia el deure de llegir-los, i passo de seguida a comentar les citacions que hi he trobat. Només el primer d'aquests dos «volums», el «ter~s»(fols. 1r-237r),pot contenir

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

PRESENCIA DE JOSEFUS .••

203

Que fraJaume Domenech no havia llegit ni extractat personalment el DeAnlilJl'itatib,uJ•daicis, queda ciar pel fet de contar dues vegades el costum de Tiberi de no mudar els procuradors (fols. 25v i 100fJ),la segona vegada, com hem vist, referida a Josefus com a font, pero la primera a «Justino». Així mateix, conta el celebre episodi de Paulina i Mundo, del llibre XVIII, atribuint-lo a l'historiador Orosi. 1u Tanmateix la lectura pacient del ter~ volum del CompendiHistorialem reservava una gran sorpresa. En arribar al foli 146fJ,trencant el seu sistema expositiu de curts paragrafs trets de compilacions anteriors, fra Jaume Domcnech anuncia que «Assí comensa la destrucció de Jherusalem, la qual féu Vespesia e Tit son fil, la qual comensa l'any de Jhesuchrist LXX».Al marge indica en rúbrica la seva font, «Joscfus», i passa a traduir extensament el De BelloJudaico,des del llibre 11,cap. 14, ftns gairebé al final de l'obra. Quan acaba la seva labor, anuncia que «Assí feneys la destrucció de Jherusalem» (fol. 190r). Són, dones, 44 folis de text catala de JoseHistofus, si bé amb for~a intercalacions de diversa mena manllevades al Spec1'l1'm 11 ria/e pcr anar seguint el canemas cronologic que s'havia prefixat. l Certament que aquesta traducció del De Bello]1'daico,abreujada i sincopada pero for~a extensa (calculo que més de la meitat), no es troba pas al Specul1'mHistoria/e,ni sé de cap cronista o historiador medieval anterior a fraJaume Domc:nech que hagués procedit amb tan bon criteri: narrar el setge i destrucció deJerusalem servint-se ampliament del text mateix de Josefus; amb el benentes que es tracta de l'autentic, no de la seva versió cristianitzada atribuida a Egesippus o a sant Ambros. Enmig de la tenebrosa credulitat donada universalmcnt en aquella epoca a tantes llegendes, fra Jaume Domenech, acabada la seva traducció, es despenja amb un comcntari digne d'un humanista del segle xv1: Tot quant havem posat en so que toca la conquesta de Judea e de Jherusalem feta per Vcspasia e pcr Tyto, havem tret del libre de Joscpho, qui fo en tot e per tot; on appar que so que-s recomta en lo romans dit de Vcspasia, pcr la major panida són faulcs (fol. 190r)

Fins que no es dcmostri el contrari, dones, haurem de considerar fra Jaume Domenech com el primer anostrador de Josefus, molt pocs anys abans que l'infant Joan n'encarregués pel seu compte la traducció sencera. [e). Fra Francesc Eiximenis. ¿Qui pot dubtar que no havia de citar Josefus? EIJ,que exhaurí cls nomenclators que li caigucren a les mans per poder sembrar els seus tractats amb noms estranys, no podia pas deixar de mencionar-lo, i menys sabent que era famós. I certamcnt el menciona, pero molt poc; cosa, d'altra ba-nda, ben congruent, si considerem el seu taranna doctrinal i moralitzador cristia, a qui no encaixaven ni podicn abellir les histories narrades per un infidel. Els dos estudis recents que s'han publicat sobre les autoritats citades per Eixi-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

JAUME RIERA I SANS

menis diuen que no hi han trobatJosefus. Ni al Llibrt dt lesDonts,11~ ni als capítols del Ttrf estudiats per J. J. E. Gracia, 11s no hi figura. Podem partir de la hipotesi, dones, que Eiximenis no llegí personalment les seves obres, ni les tenia ama, ni en féu extractes a les seves llibretes. Totes les citacions que en pugui fer, dones, han de ser indirectes, quan no inventadcs. Ara també he d'excusar-me de no haver fet un repas complet de l'obra incdita d'Eiximenis per al treball present. Les referencies que he trobat a les seves obres editades modemament són només cinc, i corroboren plenament l'apreciació suara apuntada. N'hi ha dues al Regimmt dt Úl CosaP•blica,ja redactat l'any 1383.U na és indirecta, certament, quan cita «Egisipus, en lo seu libre VI, parlant als juheus en persona de Josefus, pus famós jueu e convertit a Déu», que predica que Déu els havia desemparat perque ells l'havien desemparat primer. L'altra referencia és llegendaria i falsa, derivada del mateix apocrif, quan diu que .. .legim de Josefo, juheu e gran yistorial, qui, quan véu la cosa pública de Judea aterrada de tots punts aprés la persecució de Vespesia, plorava e li dolia per tal com era scapat, dcsijant que fos mort ab los altres juheus que moriren aquí mateix; e a~o per tal que no vch~s la destrucció de son poble. 116

Als primers capítols del Regimmt dt Prlnctps,escrit poc abans de 1391,Josefus és citat tres vegades, cap de les quals citacions tampoc no és directa. U na és quan Eiximenis expressa que Déu protegí el llinatge del rei David perla fidelitat que li havia demostrat, durant 514anys, 6 mesos i 10 dies, «segons que diu Josefus», precisió queja havia estat recollida pels moralistes. Una altra citació procedeix d'un embull típic d'Eiximenis, inventant autor i obra: «Aaquest mateix proposit a provar, aporten alcuns un dit de Joscfo, qui recompta que Manasés de Domas, qui fonch notable historial, posa en lo LXXXVIIlibre de les sues Antil/•illlts, que en Armenia ha un fort alt mont ...» No cal dir que aquest Manasés de Damasc i la seva obra en 87 llibres són enterament desconeguts. Finalment~ Eiximenis remet vagament a •com diu Josefus», expressant que els patriarques bíblics aconscguiren notable longevitat per la profunditat de ciencics i arts que posseien. 117 [f]. El típic Josefus medieval esta prou ben representat en aquell extens recull catala d'exemples morals i predicables, deis primers deccnnis del segle xv, conservat a la Biblioteca Universitaria de Barcelona (ms. 89). És acefal i sense títol, i fou publicat per Marian Aguiló amb els nombrosos retocs fonnals que ell solia fer a les obres antigues que edita va. 118 Die «prou ben representat», perquc la presencia de Josefus en aquest recull és perfectament coherent amb tot el que sabem i anem veient de la seva fama medieval. Com a personatge secundari que era, i ambles connotacions llegendaries que

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

205

PRESENCIA DE JOSEFUS A LES •••

tenia, el nostre recull només el menciona en tres deis més de 700 exemples que conté: en un de sol com a autor de la historieta, en un altre coma protagonista, i un darrer mencionant-lo tot passant. L'excmple que el dóna coma autor és el núm. 81de l'edició (fol. 34-r-v),titulat «Eximpli molt savi de Tibério Cesar emparador». IHustra la maxima llatina «Bajulorum frequens mutatio non est utilis», i és atribuida a «Josiffus» com a autor. Narra l'episodi i l'anecdota de Tiberi queja coneixem, trets, en darrera instancia, de Petrus Comestor o de fra Iacopo de Cessule. L'altre excmple, el que el fa protagonista, és el núm. 291 (fol. 112r), titulat «Eximpli con Ti tus, fftll de Vespesia, toma paralatich per gran goig e pleer que ach con sabé que son pare ere fet emparador de Roma, e conJoseffus guarí Ti tus paralatich». IHustra la maxima llatina «Gaudium quandoque nocet corpori», i es diu tret «Ex istoria Thici in Vaspasiani». La llcgenda, que també coneixem, és treta de &a Iacopo de Cessule en la seva versió original llatina. 119 Finalment, la narració que només el menciona de passada, és el núm. 275 (fols. 104fJ-105r).Porta el títol d' «Eximpli de la gran fam e mortadat de gents que fon dins la ciutat de Jherusalem con Ti tus Vespesia la tenie assetjada e la destroví». IHustra la maxima banal «Famcs multa mala cogit facere», i es diu treta «Ex cronicis», pero en realitat deriva molt directament del mateix episodi narrat perla His-

toria Lombardica. [g). Llevat del CompmdiHistorialqueja he comentat supra, )'única crónica catalana de que ha estat dit que contenia citacions de Josefus és la del ms. 82 de la Biblioteca Universitaria de Barcelona, anónima, sense títol, datada l'any 1425. Ho dcia Miquel Coll ponderant, amb emfasi, que hi apareixen «mol tes interpolacions, procedents d'obres tan diverscs com el SpeculumHistoria/ede Vicen~ de Bcauvais, les Anti1Juitats]udAiquts de Josefus, les Etimologitsde sant Isidor», i d' al tres. 110 En realitat, no hi havia motius per llan~ar les campanes al vol. Si no m'he distrct durant la lectura de la crónica, les Antiq•itats ]udAiquts no hi són esmentades mai, i el nom de Josefus només hi apareix cinc vegades, sempre amb la referencia vaga de «Segons diu Josefus» o «Diu Josefus». Tals passatges parlen de la descendencia de Caim (fol. 7'0), el procedimcnt emprat per Noe per endolcir els ceps (fol. 1or), Melquisedec (fol. 14v), l'edat d'Isaac quan anava a ser sacriftcat (fol. 18v), i l'atribució a «Joscfus, e mestre Jacme Domenech, e Gatzel» de la creen~a que «lo món és radon axí com Iª poma» (fol. 73v). La menció de Josefus en aquest darrer passatge deu ser una mala lectura de «Ptolomcu». Aquell de Noc no és autentic i podem sospitar que procedeix en última instancia de l'obra de fra Iacopo de Cessole. Els altres tres ja es troben a Comestor (PL, vol. 198,cols. 1078, 1025i 1104).Totes les mencions devien figurar així mateix a l'obra que resumia i extractava l'anonim compilador de la nostra crónica, proba-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

206

JAUME RIERA I SANS

blement el mateix Compmdi Historial.;de manera que ací tampoc no hi ha una incorporació directa de Joscfus a les lletres catalanes. [h). Composta cap a 1440, tenim la DoctrinaMoral, obra mallorquina anonima que conté dues mcncions del nostrc autor. m U na gairebé fa vergonya reportarla perque és una grossera confusió de Job amb Josefus: «Diu Josephus que nuus ich entram en aquest món e nuus ich exim».1n L'altra és el ja conegut guariment de Titus fet per Joscfus, «mctge jueu», «donant-li certa occasió de tristor», que l'autor ha pres de la versió del llibre de fra lacopo de Cessule, citat nominalment en un altre indret de l'obra. 111 [i). D'un to molt difcrent és la cita pcdant del De Anli1J11Íllltilnu]1lllaicis que Ferran Valentí incrusta al scu parlament al Gran e General Conscll de Mallorca, el 12 de desembre de 1467, que postcriormcnt féu constar en acta.•~ El to és diferent, pero la citació és igualment de scgona ma, trobada en un rcpertori jurídic llatí. (j). Queden finalment per cnllistar tres mencions csparses de les Antit¡•itats ]11dai1J11ts contingudcs en textos catalans escrits amb posterioritat a la seva impressió, el primer d'abril de 1482.us Dues es troben al llibre de notes particulars de lectura de Bartomeu Rodrigues, convers de Barcelona. 126 Tot repassant el primer llibre deis Reís (és a dir, el primer de Samuel), escriu: «Diu Joscffus que tants cabells havia Absalon, que VII dies trigava a tondre-li lo cap, e que les fembres compraven deis cabells per abillarse'n llur cap• (fol. 135v).I més endavant, en arribar al segon llibre deis Paralipomens, anota: «E diuJoscfus en lo libre VIII e e capítols XVIII, que perquc Roboam no havia combatut, féu fer lo rey de Egipte, qui havia nom Adado, huna ymatge de dona e membre o natura de dona, en fftgura de Roboam» (fol. 151r). Les notes, en elles mateixes, no tenen una gran importancia, pero cns són precioses per l'afecció que dcmostren al nostre autor jueu, precisament en un descendent de jueus, que disposa a casa seva d'un exemplar catala de les Antiq1'itat., /11~ fÍailJlltS.

La darrera menció que he trobat, cronologicament, esta dios el llibre titulat estranyament Spec11l11m A nimt, de les prime res decades del scgle xv1,ms. esp. 544 de la Biblioteca Nacional de París.11 7 Després de transcriurc la prctesa carta de Léntulo sobre Jesucrist, diu: Aquesta mateixa epístola o quasi en sentencia, scriu Joscph en lo scu libre apcllat Dt lts

A11tiq•itats, en lo libre XVIII e capítol VIII; mas diu que hun hom aparcgué en los scus dics en lerusalcm, •si dir se pot home•, volent significar més era que home (fol. 9f1).

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

PRESENCIA DE JOSEFUS •••

I ad acaba el meu treball, ambla recan~a de no haver donat una imatge prou exacta de la presencia de Josefus al nostre món medieval. En aquesta tercera part, m'he limiblt deliberadament als textos en llengua catalana, que s'arrengleren més aviat cap a la cultura popular. Obrant així, no s'han pogut tocar les obres de polemica antijueva, 128la historiografia culta del scglc xv 129 i algun altre ambit on també es feia sentir la presencia de Josefus. Pero aquests són uns al tres capítols, molt més generals, l'estudi deis quals sobrepassa les meves possibilitats.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

NOTES

1

No cal dir que dcixo de banda les qüestions generals sobre Josefus i la pervivencia de la seva obra, exposades i tractades competentment per Heinz Schreckenberg, Bibüogqhit z11 Fún,i,u Jouplnu, Leiden, 1968; Die Fúwi11s-Joseplnu-Tritditio11 ;,, A11tilu 1111d MitttlAller, Leiden, 1972; Rezq,tio,u1acbid,didH z11Fl4w11s Josq,b11s,Leiden, 1977; Bibüogrqbit u Flllfli,uJosq,lnu. S11p11,u/Tutltritiscbt U11tm11eb1111,e11 plemt11tb1111d mil Gts11111trtxister, Leiden, 1979.

2

Jaime Villanueva, Vi11gtliter11rio"úts iglesillSde Espaia, vol. VIII, Madrid, 1821,pp . .216-217;Rudolf Bcer, H1111dscbriftmsatzt Spanims, Viena, 1895,p. 25; •Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona•, V, 1909-1910,p. 271. 3Gonzalo Martínez Diez, Dos cat4logosinéditos de la bibliottca dtl mon11Stmode Ripol/, «Hispania Sacra•, XXII, 1969, pp. 333-413, núm. 41.

a111m·ors al seg/eXVIII del M11sntEpiscopllldt Vicb, «But4Josep Gudiol, Cat4legdtls 1/ibresm111111scrits llctí de la Biblioteca de Catalunya•, VI, 1920-192.2,p. 57. Anteriorment n'havia donat noticia Juan Corminas, S11plnnn,toII Úls 111nnori11s para ayMIÚlr aformar"" diccio1111.rio criticodt los escritoresulllÚ.,m., Burgos, 1849, p. 190. SGudiol, ibid., vol. VIII, 1934, p. 72, núm. 164, figura 6. 6Gudiol,

ibid.; Luis Batlle y Prats, Noticias dt libros antiguos dt stroidorts dt la catedral dt Grrona.

r.nJ-IJ94, «Hispania Sacra•, XXII, 1969, p. 430.

7Gudiol, ibid., vol. VI, 1920-1922,p. 65, núm. 82. 8Gudiol,

ibid., p. 66, núm. 6.

9Jaime Villanueva, Códius e incunablesdt 1ACatedralde Vich tn 1806, «Boletín de la Real Academia de la Historia•, XXV, 1894, pp. 320-331,núm. XIX. 10

Arxiu de la Corona d'Aragó, Cancelleria, Registre 1668,fol. SS"·Publicada perJosé Vives,/111111 Fernánda de H"edia, gran mustre de RodAs. Vid4, ol,ras,fomtllSdialectalts,«Analecta Sacra Tarraconensia•, 111,1927,p. 181,núm. 35. Extractada per Joseph Ma. Roca,]ohan I d,A,ag6, Barcelona, 1929,pp. 243-244. 11

ACA, Canc. Reg. 1670, fols. 12v-13r.Publicada per Vives, ibid., pp. 182-183,núm. 35bis.

12

ACA, Canc. Reg. 1670, fol. 13r. Publicada per Vives, ibid., p. 183, núm. 36. 208

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

PRESENCIA DE JOSEFUS •••

•JACA, Canc. Rcg. 1670, fol. 12.r. Publicada pcr Vives, i/Jid.,p. 183,núm. 37 (cquivocant la referencia al foli). 1

-iACA, Canc. Rcg. 1670, fol. 39r-t1.Publicada per Vives, i/,id., p. 183, núm. 38.

1

SACA, Canc. Reg. 1748, fol. 6otl. Publicada pcr Antonio Rubió y Lluch, la lnf8""Y Úl c11lt11ra catlllanas m Grtda m el sigloXIV, «Homenaje a Mcnéndez y Pelayo en el año vigésimo de su profesorado•, ptr rhistoria de lit aJt11raUIIÚll1lll mig-tTJal, vol. I, Barcelona, vol. 11,Madrid, 1899,pp. 118-119;Doc11111mts 1908, pp. 310-311, doc. 3S4· 16ACA,

Canc. Rcg. 1868, fol. 14r. Publicada per Rubió, DocMmtnts,pp. 3ss-3s6, doc. 398.

1

7L'invcntari integre no s'ha conscrvat, que jo sipiga. Un fragmcnt rcduit, que compren la dcscripció transcrita, perles raons que més cndavant indicaré es troba copiat a ACA, Gcncralitat, vol. 4s6, fols. 111r-u6r. La dcscripció del llibre és al fol. 121r. El volum és el protocol comú del notariJoan Gassct, cscrivi de l'ofici de'ª

Diputació, corrcsponent a 1413-1414.

18ACA, Proccssos, Lligalls grans 102/18. El títol deis fulls que el contcnen és «Translat del invcntari

fct deis béns qui fan pcr los cclestins, los quals eren del senyor Rey-. La descripció es troba al fol. 18r i és aquesta: •ltem .l. altre libre scrit en pergamins, ab cubcrtcs vcrmellcs de cuyr lis emprcntat, ab .11.tanE comcn~a De tols "'l"tlls etc., e fenix lllg,,,us no etc., en romans, ab cadon de cuyro, appellat You,pb11s. .V. claus en cascuna part». 1

9ACA, Gcncralitat, vol. 4s6, fols. 1oor-io8r. Publicat pcr Joaquim Miret, llibresy joyes del reyMartl no ÍIIWIIIIITÍlllS m 1410 per Úl re:,1111 Marg11rid,a, «Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa•, VI, núm. 61, gcner-abril 1910, pp. 115-1.18,sensc indicar-ne clarament la signatura. La dcscripció del nostrc llibre, al fol. 104t1, és aquesta: «Item altrc libre scrit en pcrgamins, ab cubcrtcs vermelles de cuyr lis emprcmptat, ab dos tanchadors de cuyr, appellatfos11pb11s. E comcn~a Dt tots "'l"tlls etc., e fcncx a/11',us"" etc., en romans, ab .V. claus en cascuna part•. w ACA, Generalitat, vol. 4s6, fols. 1o8fJ-136r. No fou mencionat pcr Miret, tot i trobar-sc a continua-

ció del documcnt que publica. ~sen aquest expcdicnt on es dcscriuen cls objcctcs i llibres rcproduint literalmcnt un fragmcnt d'aquell invcntari de la cambra rcial pres pcl camadcnc del rci Martí el juny de 1410.

J.I/bid., fols. 136o-138t1.Tampoc no fou mencionat pcr Miret. La quarta i darrcra dcscripció completa

del nostrc llibre, al fol. 138,, és aquesta: «Itcm altrc libre scrit en prcgamins, ab cubertes vcrmelles de cuyr lis emprcmptat, ab dos tanchadon de cuyr, appcllatfostpb11s.E comen~a De tots llflldls cte., e fencx lllg,,,us "°etc., en roman~, ab .V. claus en cascuna part». 22

Disposcm també d'una copia de l'albara deis Diputats concedint nou florins de comissió de venda

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

JAUME

210

RIERA

I SANS

al llibretcr Guillem ~a-Coma. Porta la data del 3 de fcbrer de 1411i es troba a ACA, Generalitat, vol. 508, fol. 165r-t1. Fou publicat per Joaquim Miret, Vnula de /libresdd rey Mari( m 1421,«Revista de la Asociación Anístico-Arqueológica

Barcelonesa•, VI, núm. 6o, setembre-desembrc

de 1909, pp. 199-101, scnse

indicar-ne la signatura. El nostrc manuscrit hi és designat com «un libre apellatjosafus

que compra en

Bcnran de Vilafrancha per preu de vint e cinch florins•. 1 lACA,

Canc. Reg. 1689, fol. 14t1.Publicada per Andrés Giménez Soler, Itinerariodd reydon Alfonso

deAragóny tk N4polts, Saragossa, 1909, p. 109. Cfr. «Estudis Universitaris Ca tala ns•, 111,1909, p. 561. Fou cataúl, «Estudis extractada pcr Antoni Rubió i Lluch,]oan / h11manistai elprimerpmotk de t'h11manisme U niversitaris Ca tala ns•, X, 1917-1918, pp. 35-36. ~/bid. No ha estat publicada ni mencionada. 1

S/bid., fol. 38r. Document publicat per Ramon d' Alos, Doc111,unti perla Storia dellllBibliotecad'Alfonso il Magnanimo, «Studi e Testi•, XLI, 1914, p. 416, doc. XXI. 16ACA, Canc. Reg. 1689, fol. 4w; Reg. 2687, fol. 101r. Publicats, el primer, pcr AJos,

ibitl., pp. 416-417, doc. XXII; i el segon, per Josep Maria Madurell i Marimon, Doc11mtntsc11lt11rals medittJals(1jo7-148f), «Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona•, XXXVIII,1979-1982, p. 366, doc. 94. 2 7Arxiu

Capitular de Barcelona, notari Gabriel Canyellcs, lligall

2

d'inventaris.

La biblioteca estava

formada per 137 llibres, la majoria de drct, com calia esperar, cosa que encara fa més estrany trobar-hi les Antiq11itats]11úü¡11es. 18Arxiu Historie de Protocols de Barcelona, notari Antoni Joan, manual 16 deis anys 1460-1461. Fou

p•ra ÚI.hislon·• tk ú, ;,,,_ mencionat per José Mª Madurell Marimón-:Jorgc Rubió y Balaguer, Doc11mmtos prenta:, librería m Barcelona(1474-rJJJ),Barcelona, 19ss, p. S9· 1 9«Colección

de Documentos

Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón•, vol. XXVI,

Barcelona, 1864, pp. 140 i 206. 3°Andrés Balaguer y M crino, D. Pedro,ti Condtstabltdt Port11gal, consideradocomoescritor,mulilo .J 11n-

Est11diohistórico-bibliogr4fico, «Revista de Ciencias Históricas•, 11,1881, pp. 400-401. N'hi ha un tic11ario. cxtret, amb el matcix títol, Girona, 1881, p. 16, núm. 37. Cfr. «Romanía•, XI, 1882, p. 159. L'cxpressió «locum dedit cen(tum)• apareix a la radia 22 ab infra de la penúltima pagina de l'cd. Venecia 1499. 31Luis Batlle Prats,

La bibliotecadt la catedraldt Geronadesdt s11origm hasta la imprmt11,Girona, 1947,

pp. 61 i 109. 32 AHPB, notari Antoni Mir, Plcc d'invcntaris

cit., pp.

10-11,

solts, anys 1466-1487. Publicat per Madurcll-Rubió, op.

doc. 5. Fou extractat per Ricard Carreres Valls, El llibrt a Catalunya. 1338-rf90,Barcelona,

1936, p. 76.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

PRESENCIA

DE JOSEFUS

...

211

op. cit., p. 91, doc. 40.

llMadurell-Rubió,

HMadurell-Rubió, op. cit., p. 2.26, doc.

1.20,

núm. 6o.

JSJos~Enrique Serrano y Morales, Rtseü históricatnfon11adt diccio1111rio dt l11si1t1prt11l11S'l•t h1111existi-

do

n,

V.Jn,da, Valencia, 1898-1899,p.

J6Serrano,

641.

op. cit., p. 491. Cfr. «Revistade Archivos, Bibliotecas

37«Anales del Centro de Cultura Valenciana•, J8«El

y Muscos•, XIV, Madrid, 1906, p. 4S·

111,1930, p. 113.

Archivo•, VII, 1893, p. 358.

39Madurcll-Rubió.,

op. cit., p. 103.

4°Madurell-Rubió,

op. cit., pp. 440-443, doc. 243, núms. 31 i 83.

41«Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana•, VII, 1897-1898, p. 4.2.2. 4.l«Analccta Sacra Tarraconcnsia•, XXXII, 19s9, pp. 116 i 171.Hcm de suposar que era impres pcrque no diu que fos «de ploma• i no es troba mcncionat als invcntaris deis anys 1386 i 1443.

•JACA, Reial Patrimoni,

Reg. 8o2, fol. 191r. La descripció es troba en un llibre de notaments del Mestte Racional en extractar els comptes presentats pel receptor deis béns conftscats als heretges entre 1483 i Li8S. El 9 de febrer de 1489 el tribunal de la Inquisició feia cremar les estitues de Nicolau Libia, de la seva muller i de la seva filia: -Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón•, vol. XXVIII, Barcelona, 186j, pp. 30-31. 4

•«8oletín

de la Sociedad Arqueológica Luliana•, VII, 1897-1898, p. 437.

•SEHasOlmos

Canalda, C.ulo,o IUSmptitlo,u los códius de ú, Cntdr.J de Valn,ci•, «Boletín de la Real

Academia de la Historia•, XCI, 1917, p. 401, núm. 1, lamines 4 ª i 5ª, per error referid es al núm.

11;

C6dices

dt/4 Cllltdr.J dt Valn,cia, Valencia, 1943, núm. 29, lamines 4ªi 5ª,igualment refcridcs al núm. 11. Cfr.Jcsús Domínguez Bordona, M1111•scritos co11pi11t•r11S, tomo 11, Madrid, 1933, núm. 1849, fig. 6oj. 4 6Marcelino Gutiérrez del Caño, CIUÁÚJ,oth los 1,11,n•scritos txistmtts

m III BibliotecaUniflmitaria dt V11U11Cil1, vol. 11,Val~ncia, 1913,pp. 1s7-158,núm. 1117.La scva signatura actual és el núm. 836. Cfr. •Revista de Archivos, Bibliotecas y Muscos•, IV, 1874, p. 86, núm. 540; Domínguez Bordona, op. cit., núm. 20.26,

figs. 676-6n.

47M'hc rcsolt a no inclourc a la llista preccdcnt els ítcms d'alguns invcntaris de biblioteques medie-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

JAUME RIERA I SANS

212

vals catalanes a pesar que llun editors, en algun cas erudidssims, havien cregut que es rcfcricn a obres de Josefus. Tals ítems són, cronologicament, els següents: (a). Any 1363.Encant deis llibres d'Antoni des Collell, bisbe de Mallorca: «Item unum librum Istoriarum Ioscphi cum coopenuris virmiliis: s sol.• (publicat per Daniel Williman, Bi/,/iotbb¡ius «dl-

silutif1US•• ta,,psd.tÚI.PIIJl••tl d'Aflil""•, vol. I, Paris, 1980, núm. 363.2.,A .15;antcrionnent pcr Francisco Ehrle, Histori11Bi/,liotbtclURo1111111ont111 Po11tific11111, htm bolliflllill,uu ,.,,, ltWllio,m,sis, tom. I, Roma, 1890,pp. 186-191;comentat per J. N. Hillgarth, La bibliot«11delol,ispoColdl, «IV Congreso de Historia de la Corona de Aragón, Actas y Comunicaciones, 11•,Barcelona, 1970, pp. 355-357).Reconec que el títol és molt ciar, pero hi ha un detall fonamental que, al meu entendre, impedeix de tot en tot reconeixcr-hi la descripció d'una obra de Josefus: el prcu. El prcu de venda d'aquesta obra, cinc sous, és el més baix de tot l'encant, més de vint vcgades inferior a la mitjana del valor pagat pel conjunt de la biblioteca. No és admissiblc que un volum deJosefus tingués un prcu irrisori. Fins i tot suposant que hi ha una enada de transcripció i que el preu pagat foren cinc lliures, que són cent sous, hauríem de continuar dubtant que pogués tractar-se d'una obra de Josefus. Al meu entendre, és més logic pensar que es tractava de la brcu Historia]ostpbi traduida de l'arab per fra Alfonso Buenhombre. De fet, no hi ha cap biblioteca episcopal de les publicadcs pcr Williman que tingui unJosefus, llevat d'aqucsta que, cree jo, tampoc no en té. [b]. Any 1411. lnvcntari deis llibrcs d'un prcvere de Girona: «ltem unum librum papiri scriptum deP,tr11salm1•(publicat per Lluís Batlle i Prats, Noticies de /libresi 11111ics ill'Dffll•in quo est La Co11f11tst11 ris th dereci11 Pª"º'l"ial del bisbat dt Girollll,«Anales del Instituto de Estudios Gerundenses•, XIX, 19681969,pp. 231i 237). Deu ser un roman~ rclatiu a les croades, i no hi ha motius pcrcrcure, com diu Batlle, que podria ser la famosa historia. [c]. Any 1514.lnventari de la biblioteca de Joan Faner, notari i escriva del Consell de la ciutat de Barcelona: •ltem un altre libre de la forma mitjana, de pergamí, scrit de ploma ... , tractant de les lstaics de Joseph• (publicat per Madurcll-Rubió, op. cit., p. 567, núm. so). Malgrat que sigui un llibrc en pcrgamí, la •forma mitjana• m'inclina a creure que és la coneguda obra de Joan Roi~ de Corella. [d]. Any 1519.Inventan de la biblioteca de Joan Comte, bcneficiat a la Seu de Barcelona: cltem hun altre libre ab cubertes de aluda, scrit en paper, appellat Ca11011icas dt Orisi11e M•1UÜ•;el qual, a l'hora de l'encant, és dcscrit com •altre libre gran, scrit de mi, appelat C11,w11ius]11ú:,q•es-(publicat pcr Madurell-Rubió, op. cit.• pp. 596-601).No vcig raó suficient per plan tejar que pugui tractar-se de les A11tiq11it11ts]udAiq11es. Deu ser una obra de dret, com les «/nstit11cio11sj11daicas, scrit en pergamí•, que l'any 1-485es trobava entre els llibres de Jaume Andrcu, doctor en ambdós drets de Barcelona (publicat pcr Carreras, op. cit., p. 90). 1

-t8Alexandre

Olivar, Els 111111111scrits litiírgicsde la bibliottca de Mo11tserr11t, Montserrat, 1969, núm.

1112.

49Ho diu P. Courcelle, lts lettresg«flltS m Occidmt: De Macrobeti Cassiodort,Paris, 19-48,p. 335,nota 3, amb referencia a un treball que no m'ha cstat assequible. S0 Richard Mather, The Codicilof C11rdi11al Comesof C11rate and tht Librarieso/Thirten,tb-Cmhl,:, C11rtli-

11als,• Traditio•, XX, 196-4,pp. 319-350.A la segona meitat del segle xrv, la situació cultural deis cardcnals havia canviat completament. El segon cardenal d' Aragó, per cxcmplc, el diaca Pedro de Luna, tenia les

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

PRESENCIA DE JOSEFUS •••

213

ducs obres majors de Josefus i l'anonim De acidio lmullÜm, atribuit al fals Egesipus: P. Galindo RoSaragossa, 1919, p. 68. meo, L, l,il,lioteu de BenedictoXIII (Don Pedro de L11111l), SIC&.nota -47,on he donat la raó de no acceptar l'única menció que scmbla fer referencia a una obra de Josefus. S~JoscfSalat, CIZIJlo,oú úu oÑas f•e u b11nescritom lmg,111 clllllÚtllldesdeti rti,uulo IÚ D. ]11y,,,eti Con-

'[llisl41lor,in Gr11111Atiu:, •pologi•de Úl /Jn,g,tl,uthllÚltlll,perlo D. Joseph Pau Ballot y Torres, Barcelona, s.a., p. 17. HA la Biblioteca Universitaria de Barcelona, manuscrit 1.26,es conserva l'original del catileg de Salat. Ad, a continuació de les paraules transcrites, copia un fragment del colofó posat per Nicolau Spindeler a la scva impressió de les Antif11it1US]11dAif11ts, incloent-hi la data del primer d'abril de 1-482.No és creíble que un mestte impressor, un mateix dia, acabés l'estampació de dues obres voluminoses d'un matcix autor i hi posés un colofó identic.

"""""114 considerlldllhis1óric1U11mtt, «Memorias de la Real Academia S4Antonio de Bofarull, L11lt111"" de Buenas Letras de Barcelona•, 11, 1868, p. 3-45.

ssc&.supra notes 15 i 16. S6Rubió,Joa / lnunaislll, cit., pp. 35 i 5.2.Rubió i Lluch dona sempre pcr segur que el mestre de Rodcs haviafet traduir alguna obra de Josefus. En aquest mateix trcball diu cxpressamcnt que «el Plutarc, el Tuddides i elJoscfo passaren a l'obscurdialccte aragones• (p. 36), i que es feren •traduccions catalanes indirectes del grec de Gale,Josefus i Tolomeu• (p. -46),la qual cosa, scgons les meves noticies, encara esta per demostrar, almenys pel que fa a Josefus. Vives, op. cit., deixa de banda la qüestió que ara cns ocupa i es dedica a les ttaduccions i compilacions aragoneses del mcsttc de Rodes actualmcnt conservadcs. hauria Jo diria que si el mestre de Rodes hagués disposat d'una traducció aragonesa del De Be/Jo]1111Aico, dcdicat bastant més de dos folis a Vcspasia i Titus en la scva Gr11ntCr6niu de los Co111J11tridorts. S7Cfr. supra nota 23. S8 Rubió,

]oa I h•11111nis111, cit., pp. 36, 102 i

10s.

S9Antoni Rubió i Lluch, Doc11mmls per /'historiade 1Ac11/t11ra c11taJana mig-tval, vol. 11,Barcelona,

1921,

pp. XLIV-XLV. 60 Martí de

Riqucr, L 'h11111llnis111t callllA(1388-1494),Barcelona, 193-4.

61Jorge Rubió Balaguer,Liter11t11r11 CIUIIÚltlll,

in Histori11Generaldt las literlll11rasHispánicas,Barcelo-

na, vol. III, 1913,p. 793·

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

JAUME RIERA I SANS

214 62Madurell-Rubió,

63Ferran Valentí,

op. cit., pp.

10-11,

doc. 5.

TradMccióde les Paradou de Ciceró.Parlammt al Grant GeneralConsdl. Text, intro-

ducció i glossari deJosep Ma. Morató i Thom.\s, Barcelona, 1959,p. 87. La frase de Ferran Valentí estroba a la p. 41. 6•Cfr. supra nota 10. Sobre fra Amau Simó: Francisco Femández Serrano, Un dominicogmtndmst

o/,ispollltXiliard.tZArt«OZllnr d sigloXIV, «Analccta Sacra Tarraconensia•, XLVI, 1973, pp. 115-127,on queda sensc aclarir la data precisa de la seva mort. 6SRecollint

intuicions i suggeriments fets pcr alguns estudiosos del fenomen convers, vaig exposar

aquesta qücstió a Co•lrib11ció a l'tst11did.tlco11.flictt religiósd.tlscom,ersosj11t11s (Seg/eXV), «IXCongresso di Storia della Coronad' Aragona, Na poli, 11-15aprile 1973,sul tema La Coronad' Aragona e il Mediterraneo: aspetti e problemi comuni da Alfonso il Magnanimo a Ferdinando il Cattolico (1.p6-1516)•,vol. 11, Napoli, 1982, pp. 409-425. 66 Felix Torres

Amat, Mmroriaspara 11y11d1tr afonnar

1111dicciourio

críticod.tlos escritorescalllÚl11n, Bard11librairt ti th l'amatntr d.tliwes, 5 ~d., vol. celona, 1836,pp. 336 i 684; Jacqucs-Charles Brunet, Ma1111tl III, Paris, 1862, col s. 572-573,que no li assigna títol i scmbla confondre-la amb el Dt Bello]11úico. Maurice Kayserling, Biblioteca tspaiola-port11g,,eza1·111Úlica, Strasbourg, 1890, p. 54, li dona el títol cstrany d' Historia dos]11d.tos, cosa que ha donat pcu a assimilar-la a una versió portuguesa, com fa, pcr cxemplc, Schreckenberg, Biblios,aphie, cit., quan enllista la traducció portuguesa de 1792. Gutilrrez del Caño, op. cit., p. 158, la considera una traducció castellana. 67Conrado Hacblcr, Bibliografía lbhica del siglo XV, La Haya-Leipzig, 1903, p. 16o, núm. J.43· 68Villanucva, 69Serrano,

Viagt, cit., vol. XVIII, Madrid, 1851,p. 275.

op. cit., pp. 526-S37.

7ºCrec que és per aquesta raó que el nostre incunable no és mencionat pcr Aron Frcimann, l,,c11-

nablesabo"t ]t1:t1s and ]udAism, «Essays in Honour of the Very Rev. D. J. H. Hertz,., London, 1944, pp.

159-186.

71Josep Ma. March, Un altrt inc11nabltcata/a, •Estudis U niversitaris Catalans•, IV, 1910, pp. 446-449. 72 Francisco Vindcl, Ma,r11a/ grdfico-dtscriptivodtl bibliófilo hispano-americano,S"p/m,ento. Siglo XV, vol. XII, Madrid, 1934, p.

101.

73Francisco Vindel, El arte tipográficotn Españad11ranttel sigloXV. Catal11ña,Madrid, 1945, pp. 53-54., núm. 25.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

PRESENCIA

DE JOSEFUS

74Mariano Aguiló y Fuster, C11"'1ogo deo/mu n, l~

...

215

c/lUÚlllllimpresasdesde1474b11Stll 186o,Madrid,

19.23,núm. l8o3. Tinc la sospita que Marian Aguiló tampoc no va aconseguir de veure'n cap cxemplar i que només en sabiael que n'havicn reportat Méndez i Salat, que cita; seguramcnt fou el scu fill Angel Aguiló qui hi afegí la copia del proleg. 7SScgons amable comunicació de la facultativa encarregada de la Secció de Reserva Impresa de la Biblioteca de Catalunya, I' exemplar ingressi el .26de gener de 193.2per compra al Sr. Caries Boix. Té el número de Registre 129, 348, signatura 1-V-1.Antonio Palau y Dulcet, Mll11•llldellibrerohisp11110-lllllmc11,w, vol. VIII, Barcelona, 19s4, núm. u soso, només en situa un exemplar en una biblioteca particular de Barcelona, sense concretar-la. 76José

Sala Molas, Notlls sobrt dos librosde Spindtler, •Gaceta de Cataluña•, núm . .2000,año XII, Bar-

celona, jueves 4.Xl.19.20, p. 2. Cfr. «Boletín de la Real Academia de la Historia•, LXXVII,1920, pp. S79""

580, on es dóna noticia d'aquesta publicació, equivocant la data i comentant, erróniament, que •el único ejemplar que se conoce de este incunable lo posee en Vich el Sr. Sala Molas». Segons la mcva informació i deduccions personals, que no cal raonar per menut, cls excmplars de la impressió de Spindelcr que han arribat a l'Edat Contcmporania

són almcnys tres: un de complet, des de 193.2a la Biblioteca de

Catalunya, anteriorrncnt propietat de Caries Boix i abaos de Francesc Puig, de Sant Boí, quan fou aHu-

dit per Salat (1819);un altre de complet, avui en lloc desconegut, propietat «d'una distingida família de Barcelona• quan fou descrit pel P. March (1910)i abaos de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelo-

na, ex-coHegi deis jesuites, on el veierenJosep de Vega (1784), el P. Caresmar(ca. 1790)i el P. Villanueva ( 1803); i un d'incomplet, avui en lloc desconegut, venut a través d'un llibreter de Barcelona en desfer-se la biblioteca de Josep Sala, de Vic. Un deis dos darrers sembla que ara és a Toronto, al Canada. 77Francisco Vindel, El artt tipogr4ficom Españlld,m,ntt d sigloXV. D11dosos de/1111" dt imprtsión.Adi-

cio11esy'º"«cio11ts ll todAÚl obr11,Madrid, 19s1,pp. 72-73. La informació procedia de la dura rcssenya del scu primer volum publicada per P. Bohigas, «Biblioteconomía•, 111,1946, pp. 3.22-324. 7 8Dirección General de Archivos y Bibliotecas,

CatJlogocol«tifJOprovisio,u,Jdt i11at111lblts txistmtes m úu i,il,üouus tspllioúu, s.d. L'exemplar de la Biblioteca de Catalunya figura in Exposiciócommmror11litJa dd V cn,tnum dt ú, lmprm,ta. El /lil,rt inc,111últllls P11fsos ClltllÍll,u,per Pere Bohigas i Amadeu J.Soberanas, Barcelona, 1976, pp. 67-68, núm. 61. 79Schreckenberg, S11pplm,mtb1111d, cit., p. 235.

80Madurell-Rubió,

op. cit., pp. 67*-73*, 58-s9 i 144.

81La scva figura és practicament

desconeguda. No en parlen Isaac Vbquez, Rtptrtorio dtfr11nciscllnos

dMr1111tt la Edtul Mtdill, •Repenorio de Historia de las Ciencias Eclesiástiesp•úús grllli•lldost11 ltolog{11 de úu bibliogr11j{11S cas en España•, 111,Salamanca, 1971,pp. 135-3.20;ni Manuel de Castro, Bibliografl11 fr1111Cisc111111S tsp11iioúut hispanoamtricanas,•Archivo lbcroam~ricano•, XLI, núm. 161-162,1981,pp. 3-222..

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

JAUME RIERA I SANS

216

Tampoc no té entrada propia a la Gran Endcloptdi11Catal11na,si bé a l'anicle/ostp crroniament,

FlllfJÍse'l menciona,

com a mercedari.

hAifrcd Morel-Fatio, Klltal411ischt Lit1trall11,Strasbourg, 1893, p.

ns.El seu error

en l'any d'imprcs-

sió, que és 1482 i no 1481, ha passat a alguns bibliógrafs posteriors. 83Antonio Rubió y Lluch,

S11mariode la historia IÚ la littrlll11raesp11ñola, Barcelona, 1901,p. 89;foa11I in El rn,acimimto c/Jsicoen la literlll11r11 ullÚluul, Barcelona,

h111111111ist11, cit., pp. 36 i 103.Anteriorment,

1889, p. 89, la donava com una versió anónima. 84El m~s rccent és Miqucl Batllori, A trllfJtsdt la historiai 14cMlt11ra, Abadia de Montserrat, 1979, p. 82.,

que equivoca el títol de l'obra. 8SRubió,

Liter""''ª catllÚlllll,cit., p. 833.

86En realitat, ni és proleg ni santJeroni

el redacta per encap~alar o presentar la versió llatina del Dt

Antilptitlllib11sf11dlticis, que al seu temps no existia. És el capítol integre que dedica aJoscfus en el De Viris //l,utrib11s(PL, vol. XXIII, cols. 66.2-663),i que es troba sovint al capdavant d alguns codcxs llatins 1

medievals, com el que actualment hi ha a la Seu de Valencia. Convindria examinar si és aqucst matcix el que serví d'original pera la versió catalana. 87Madurell-Rubió,

op. cit., pp. 84*-86*.

88La noticia fou descobena 89Per exemple, la frase

i integrada pcr Rubió, LittratMracatalana, cit., p. 833.

E·l/111proc11rador de lts s11tsrmMs, e apris la s11amort el/ mor( td, lllflUSI offui,

abreuja «Curatoremque

eum fecit sue substantie, sed etiam moriens filio suo Agrippe et Berebicc filie

in eodem ministraturum

officio dereliquit, atque in hoc honore senio grandevus defungitur. Et hcc

quidem postea facta sunt• (cap. 14). Ving,¡itnuan maútltia simplifica «Febrium ardorc corripitur, et primum quidem mediocriter, sed in peius egritudinc procedente, contrariam de co spcm habcbat»(cap. 14). Lo

'l""'robaegran 111,dtit11dde cati11sst'n porta és «Ubi cum irrumpcret,

omnia prcdc dcdit et multas

pecunias inde multosque captivos abripuit, et numerosum pecus abduxit et alia plurima que ad divitias opulentiamquc

peninere noscuntur» (cap. 18).

90Per cxemple, «Plerique autcm dicebant quod eum in sacrif1ciis ínter altaria pcrcmcrunt, moris crat in divinis celebrationibus

nam cis

cultros portare; apud plurimos tamen opinio illa cst dum vcnan-

dum pergit occisus est• és traduida per E a/g,ms ditn (1J11tfo11 mort) IJllllntfahialo sacrifici,IÚtrndin, di11S L, CllSII

(cap. 6). «Consulcs vero quatuor milia ex judeis militantes mittunt in sardorum insulam; plurimos

autcm militare nolentes propter legis paterne custodiam, affecerc tormentis»

= E tramtterm-,u m 11,iBA

dtls sarlsllllm ptr tant IJlltforfllls 11sassmdefets d'llnnts, e los a/tresIJMÍ110 tren bo,u /eren m.t11.rII diwrsos lllrmtnts (cap. 9). «Ad devotionem Gaii jurare [lltgit intrare] compcllcret,. = E q11t tntrlb Gll,10(cap. 12).

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

PRESENCIA DE JOSEFUS ••.

217

• Tum enim mundus beatus erit et ego cum co beatus efficiar- ==T11seriesbmafJent11rlll eyo al, t,1 (cap. 14). •Agrippa vero rex jam enim tune Rome fuerat amplius in amicicia Gaii gratiaque cresccbat-

= E Agrip-

pa er• rey m Ro11111 e crai11en grtici11de G11:,o(cap. 17). 91«Postquam Antonius acciaco bello fuerat a Cesare supera tus•== Aprls A11tbo•ifo11fJfflflll en kl b•tallA deAciato per Clsar(cap. 3). • Tyberius vero•== Tibtri Neron (cap. s). «Veniunt Cesaream supplicantes•

= AIIArm II Clur

s1tppliu11t-lo(cap. 7). «Hic moritur en valida (etate)• ==Áf11estmorí en lo loe Enj,diad4 (cap. u). «Alexandro autem Tygranes omonimus fratris eius gignitur fdius• ==E Altu,u/re, gmllll st11, d'ell mgmdrll Mnfi/Jptr nom Ho111011io (cap. 13).•(lste Alexandcr) Leridi, Cilicic civitatis, a V espasiano rex efficitur- = E VespesilljoM rey dt Lnsi deSdtcia (cap. 13).•Gaius, Germanici fratris filius• ==Gayo, fllt era

fil/ dt so11gnmtl t 9 2 Per

l""''""' (cap.

1.i4).

cxemple, la frase llatina •Qua procreata, Herodiadis, legem patemam transgrediens, Herodi

conjungitur-

es fa E f1tll11tfo11 NlÜ, Herodiasd.ix:Trmcakl leydesosparmts, fllt prespermarit Herodes(cap.

13). «Gaius autem mox ut Herodem suscepit et primum sermonem cum eo commiscuit, confestim

Agrippe suscepit epistolas qui bus accusationes continebantur

Herodis• ==Adonchs HerodesparU al, Cé-

ur epresmttllttrts co11tr11Agrippa m In 'l"als bafJillacc11sacions co11traHerodes (cap. 1s). «Et ille quidem talia in contione loquens, omnibus persuasit» = Mas totts llflltstts cosest constllsfJOkbflltfossm m III CllllfÓ o ca11tilmaconsdl sms flli•s fht de llflttsta ca11sa posades (cap. 18). 93La frase «(Gaius) humanum perdidit intellectum et sese volebat divinitate que vera est honoran• és

'I"'

moralitzada en Mas emperocom/os m prospmtat, per sobresdt sMptrbiaperdí l'mtmimmt e smy h11manal,

'I"'

'I"'

presll 111111 si 111111,ix no erabom III mó11 presasres(cap. is); i aquesta altra: •(Deus) qui, etiam te judice, multo antiquior temporc censetur esse quam Gaius• és camuflada en Nostre Sm,or DI•, 'l"i sap mis 'l"e Gayo (cap. 17). 94Aquesta és l'objecció que es podria fer a alguns treballs de la hispanista María-Rosa Lida de Malkiel. Cfr. la bibliografaa in •Romance Philology», XXXV,1981-198.2,pp. 374-388. El scu cstudi sobre la presencia de Josefus a la Gmerlll Estoria d' Alfons X, per cxcmplc, on pren totes les refercncies com si fossin de primera ma, quan potser no n'hi ha cap, cns deixa molt mal oricntats a l'hora de fer-ne una valoració. Les valoracions surten soles, en canvi, en un cstudi com el de G. Bardy, Le soll'IJmirde]osipht

cha. la Pires, •Revue d'Histoire Ecclésiastique•, XLIII, 1948, pp. 179-191. 9SJaume de Voriginc, LltgmdA A11ria,a cura de Nolasc Rebull, Olot, 1976; Charlottc S. Mancikis Kniazzeh-Edward J. Neugaard, Vides de Sanls Rossdl.ontses,3 vols., Barcelona, 1977. 9 6 Schreckenberg,

Die FklfJÍMs-josepb"s-Tradition, cit., pp. 164-165.

97Rcbul1, ed. cit., pp . .244 i 245; Vides dt Sants, cit., vol. 11, pp. 448, 449 i 450. 98Rebull, cd. cit., pp . .246-.250; Vides dt Sanls, cit., vol. 11, pp. 451-457.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

218

JAUME

RIERA

1 SANS

99Rebull, ed. cit., pp. 372-373; Viths de S1111ts, cit., vol. 111,pp. 139-141. 100

Rebull, ed. cit., p. 459; Vides de S1111ts, cit., vol. 111,p. 240.

101

Un estat deis nostres coneixements sobre les versions catalanes l'hc donat in El •Cm11lis•,1111/librt

oblilÚtl,«Revista de Llibrcria Antiquaria•, VIII, Barcelona, 1984, pp. 9-13.

º

1 2

Schreckenberg, Die Fútvi11s-]osq,h1ts-Trwtio11, cit., pp. 161-162.

º3Delescost11111es deisbtJ111ms t deisoficisdeis1101,/es soln-e•ljocb dtls tscachs,compostptrfr11rt}llCmtCess11/is,

1

estampada ... per cura de mestre Joseph Brunet, Barcelona, 1900, p. 70. 10

4/1,id.,p. 82.

IOS/bid.,p. 99· 106 /1,íd., pp. 110-m.

La llegenda és d'origcn talmúdic i la scva difusió ha donat lloc a diversos estudis

crudits: Schreckenberg, Raeptionsgtscbicbtlicht,cit., pp. 53-68. 10

7libre

de bonescost11mtsdtls bomense deis oficis deis nobles.Smnó d'tn Ja11mtCess1tlis... , Barcelona, 1902, pp. 52 i 73; les altres dues mencions in pp. 6o i 80-81. 108

Les llegendes de la Bfblia rimadAforen impreses per E. Moliné y Brasés, Lltgmdts ri111IUÚsth 14Bí-

blia dt StfJilla, «Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona•, V, 1910,pp. 394-411; i tornades a editar, amb criteris ftlologics discutibles, per Joan Coromines, Llnms i co11t1mts d'1111filokg, Barcelona, 1971, pp. 217-2.45.Els versos són cls numerats 837-897 en ambdues edicions. El seu caricter d'afegit posterior a l'obra ha estat indicat per Catherinc Ulcas, New rtsearcb011tbt Bil,lia Ri1111141l: tlH

apocrypbllllegmds, «Actes del tercer colloqui d'estudis ca tala ns a Nord-Am~rica. Toronto 1982•, Abadia de Montserrat, 1983, pp. 12.3-138. 10

9Obrasde S. PedroPasc11IÚ, m4rtir ... , por el P. Fr. Pcdro-Armengol Valenzuela, vol. I, Roma, 190s,

pp. XIII-XIV. No comprenc com Ramon Miquel i Planas no rebutja la pretesa depend~ncia literaria a

I' Est11dibistorichy crltich sobrela antiga nowla catalana, Barcelona, 1912, p. 61. 110

Rubió, DoC11me11ts, cit., vol. I, pp. 328-329, doc. 363; p. 336, doc. 374. Bercnguer d' Anglcsola, cardenal i bisbe de Girona, l'any 1408 tenia el CompendiHistorial del rei Pcre enroman~, tamb~ en quatre volums («Estudis Univcrsitaris Catalans•, XVII, 1932, p. 241). 111

•Bolctín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona•, XXXIX, 1983-1984, p. 19s.

112

Segons Schreckcnberg, no const.i pas que Ju~tí i Orosi contin els mcncionats episodis.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

PRESENCIA

DE JOSEFUS

•.•

219

11

llcs intcrcalacions, que cll situa cls anys 70-71 que dura la conquesta de Judea, es refercixen a Simó el Mag (fols. 152t1-153r;161t1-161r),la persecució de Neró, els martiris de sant Pere, sant Pau i altres martirs i sants, la monde Neró, la noticia de Q_uintilia i els seus escrits (fols. 161,-171,),la successió deis empcradors romans i les lluites per Pimperi (entre 171, i 174,), la noticia de Josefus escrita per santJeroni (174t>-17Sr),la historia de Longí (185t1)i alguncs vides de sants més (188,-fl). Al foli 163, anuncia que «en aquest loche temps recompta Vincent la vida e la mort de molts sants, e nós, seguints ell, farem aytal•. Es rcfcrcix al llibrc IX, caps. 38 i del Sp«11l11m Historillle. 11

•Franccsc Eiximenis, lo librt dt lts Dones, ed. crítica a cura de Frank Naccarato ... , Barcelona,

1

vols., 1981. 11

SJorgcJ. E. Gracia, Franmc Eiximmis' S011rces,in Joscph Gulsoy-Josep M. Sola-Solé, CatalAn S111-

so/,red düs. Es1111lis 116Francesc

CllllÚ4,

Barcelona, 1977, pp. 173-187.

Eiximenis, Rtgimmt de ú, cosap,il,/ita. Text, introducció, notes i glossari pcl P. Daniel de

Molins de Rei, Barcelona, 1917, pp. S7 i 123.He repassat les citacions en l'ed. facsímil de l'incunable feta a Valencia l'any 1972.

7Francesch Eximenis, Tractdl dt Regimmt deisPríncepse de Com1111it11ts ... , are novament reproduhit

11

per Antoni Bulbena, Primera part, Barcelona, 1904, pp. 11 i 36. Aquesta darrera procedeix de Comestor (PL, vol. 19',col. 1087).També és vaga la referencia de Josefus en Eiximenis reportada per Riquer, His-

1ori11 th ú, LiterM#rll C1111Ú111lll, vol. 11, p.

151.

118Rmdl de txi111plis, t •irMks,

1es1tsefalts ... , 1 vols., Barcelona, 1881. Sobre la formació d'aquest recull, tinc coma més segur que no és traducció literal de cap altre sinó compilació original de reculls sid'Almilars anterion. Alguns han estat assenyalats per Albert G. Hauf, El Ars Prudiclllldi de Fr. Aljo11SO prü, «Archivum Franciscanum Historicum•, LXXII, 1979, p. 251, nota. 11

9Aquest exemple és el primer de la lletra G i té una vinyeta, com tots els altrcs que inicien lletra de l'alfabet. La que es veu a l'ed. cit. ha estat augmentada amb els dos personatgcs laterals més apartats. La vinyeta original, dones, no vol representar el moment en que Josefus provoca l'accés d'ira en Titus, sinó el moment en que Ti tus s'assabenta per un missatger que el seu pare ha estat designat emperador i esdevé paralític. 110

M. Coll i Alentom, lts croniq11es 11niflmalscatala11es, «Boleún de la Real Academia de Buenas Le-

tras de Barcelona•, XXXIV, 1971-1972,pp. 43-50. No és ccn, com dóna a entendre Coll (p. 44), que els folis cronístics en liad que encap~alen el llibrt Vtrd de I'Arxiu Municipal de Barcelona hagin estat redactats •a base de la Bíblia i de Josefus•. En última instancia deriven de les Cróniques d'Eusebi tradui'des

per sant Jeroni, PL, vol. 17. 121

la bibliografaa sobre aquesta obra la vaig donar al tr~ball Sobrt /'a11tordt la Doctrina Moral (Stglt

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

220

JAUME RIERA I SANS

X\1, «Randa», IX (= «Homcnatgc a Franccsc de B. Moll, 1•), Barcelona, 1979, pp. 117-us. u.2 Doctri1lllMortddel 1,11,Jl de acuerdo con el ms. Tengo muy adelantada mi propia ed. crítica del poema. 4Es un elemental recurso para aumentar la tensión narrativa: así el Cid llega tarde en el romance ~pid rey:• Treinta días son pasados y el buen Cid no viene, non• (PrimlWtrll59); toco, Trescortes11rm11r11 dos los huéspedes ya han llegado a las bodas de doña Lambra y los infantes de Lara aún no vienen en el romance viejo, Ya se salendt CastillA:•y faltavan por venir los siete infantes de Lara• (R. Menéndez Pidal et al., RomllllCtrotrltdicional,vol. 11,Madrid, 1963,pp. 98, 103,104, uo, n. 1); en las prosificaciones cronísticas, llegan tarde los infantes a su fatal cita con Ruy Velázquez (Rdif11ias,p. 189.17-18);Gerineldo llega tarde a su cita amorosa con la infanta en el famoso romancereLdoctorde La Parra llega tarde en L1111111ertt dd príncipedonj111111, etc. En la balada inglesa de Sir Aldi11gar,el campeón destinado a defender el honor de la reina, acusada de adulterio, tarda en acudir a la lid singular que decidirá el caso (F.J. Child, English11ndScottishPop11/4r Balúuls, 5 vols., Ncw York, 1965,núm. s9B..24).Entre todos, Odiseo es, desde luego, el héroe tardón por excelencia. SVid.Joseph y Frances Geis, Lift in II Mtdiroal Cily, Ncw York, 1981,pp. 116-117.Para el ritual completo, vid. el libro de Richards (cit. infra, n. 8), pp. 123-124. 6Joseph B~dier, Lt Roman dt Tristan ti lst11I,Paris, 1922, cap. VIII, pp. 91-94 (proviene de la versión de

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA «FURIA GUERRERA»

EN DOS TEXTOS ..•

Béroul). Vid. la ed. de A. Ewert, Tbt Ro111,11et o/Trist1111 by Blro,d, 1 vols., New York, 1971,1,pp. 3s-38, vv. nss-usS. Tambiin figura el episodio en la venión de Eilhart von Oberge. Vid. Gertrude Schoeppcrlc Loomis, TrisllUIad lsolt: A St,uly o/ tht Ro1111111&t, .2.ªed., New York, 1970, pp. 31-31, -4f8. 7Don Juan Manuel, Lil,ro del Co11deL•caor, ed. Reinaldo Ayerbe-Chaux, Madrid, 1981, ext111plo XLIV, p. 398.n-s6. Para fuentes y congéneres del relato, con algunas observaciones sobre la lepra en la Edad Media, vid. Daniel Devoto, /11trod#aió11 .J tstlUÜode do11J••• M111111d ... , Madrid, 1971, p. -448. 8Vid.

un amplio catálogo de referencias a leprosos en el excelente J,uJa Exn11plon1111 de Frederic C.

Tubach, Helsinki, 1969, pp. -467--468(s. vv. lepn(s), úprosy). Para estudios de conjunto de la lepra en la Edad Media, vid. las monografías de Saul N. Brody, Tbt DistlUt o/ tbt Sold: Lep,osy ;,, MeditfNllLiter•t•rt, lthaca, New York, 197-4,y Peter Richards, Tbt MtditfHll Ltper ad bis Nortl,m, Heirs,London, 1977.

9R. Menindcz Pidal, L11tpopey• ustd/4111111trtWlsde t. litertt111r11 esp11wo/4, Madrid, 19s9, pp. 111-112; también pp. µ, 19-1. 1

oVid. Jacobus de Voragine, Tbt Golde11 Ltzn,d (-=Lt1t11"4A 11ru),trad. Granger Ryan y Helmut Ripperger, New York, 1969, pp. 664,668, 669(==11 de noviembre). Desde luego, abundan los casos similares en la hagiografla. En la propia Lezmú A11r111, San Francisco también besa a un leproso (p. s98==-4de octubre). El Padre Francisco de Berganza, en su comentario al episodio cidiano, aduce numerosos milagros medievales de cadcter idéntico: Antigiltdiuks de Esp11ü, vol. I, Madrid, 1719,p. -407.La Estori11de Esp11ü recoge un milagro atribuido al Papa León VII, quien hospeda en su casa a un •malato• que resulta ser Jesucristo (Pri111er11 Cró11ic11 Gnurlll, ed. R. Menéndez Pidal, 2 vols., Madrid, 19ss, 11,p. -489b,18-

bistorilllde Diego Rodrfguez de Almela aduce, a propósito del milagro cidiano, una 29). El Co111pnulio serie de casos anjlogos atribuidos a varios pontífices (vid. Bibl. Nac., Madrid, MS. 1979, olim P-1, fol. cxliiijr.). Reproduzco el pasaje en A Lost Vmio11,pp. 301-301,n. 9. Cfr. también la leyenda de Santa Isabel de Hungría, quien ampara a los leprosos. Vid. Le1mú A11ru, p. 68s (==19de noviembre); Damase i',pp. s1-s.2;George Doncieux, Lt Ro1111111Arbaud, Cbats pop"'4iresdeút l'rot,a,ce,.2.vols., Aix, 186.2.-186-4,

úro pop,,/Airt de ÚI Fr1111&t, Paris, 190-4,p. 374, n. 1. Cfr., además, otros ejemplos aducidos por Manuel Alvar, Lino ú út i11/1111&Ul:, 11111erudt]tsÍls, Madrid, 19',s, p. 91, y Marpret Chaplin, Tbt Episodt oftbe Roi1,m i11tht •Librtdds tresre:,sd'Orimt», «Bulletin ofHispanic Studies•, XLIV, 1967, pp. 88-9s: 93-9-4.Para

todo lo que se refiere al episodio del leproso en las MoctdAdts, es de importancia fundamental el estudio, muy innovador, de Alan D. Deyermond, Epi, Pottry 1111d tbt Clni,: StlUÜts011tbt •Momúuús dt Ro-

dri,o•, London, 1969, pp. no-ns. Un relato semejante al del •Milagro del pfo• cidiano sigue vivo hoy día en el romancero tradicional: en]m«risto:, ti t.brllllor, u O UtVrllllor ú ArlUÚI(/-.), un caballero (labrador, cazador), ampara a •un pobre tullido ... de pies y manos, que movene no podía• (o aun más sugerente, «lleno de llagas y heridas•); lo cabalga en su caballo; lo lleva a su casa; se echa a dormir a su lado; a la medianoche, se llena la casa de resplandor; el •tullido• resulta ser Jesucristo. Vid. Narciso Alonso Cortés, Ro1111111US truicio,u,lts, •Revue Hispanique•, L, 1910,pp. 198-.268:161-261;Id., Rom1111ets pop,,úms tú C~ Valladolid, 19()6,p. uo; José M. de Cossío y Tomás Maza Solano, Ro,,,1111,ero pop11.2. vols., Santander, 1933-19_\4, núms. 40S-410: Agapito Marazuela Albornós, /11rdt t. Mo11t111i4,

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

SAMUEL G. ARMISTEAD

CancionerosegofJiano,Segovia, 1964, pp. 372-373;Joaqufn Díaz, CA11Cio,uro dd Norte de Ptdmcüt,PalenPoltico:RomlUIUSe C1U1fii11S, Esposende, 19311 pp. I2cia, 1982, pp. 123-124;JoséDiogo Ribeiro, T1m¡11d 13;Michel Giacometti y Femando Lopcs Gra~a, CancioneiroPopllÚtrPort11g,¡ls, Lisboa, 1981,núm. 118; Manuel da Costa Fontes, Romanceirodtt //ha de S.Jorgt, Coimbra, 1983,núms. 319-3.2s(y p. 371,núm. 113. donde se señala abundante bibliografla adicional). Trátase, en fin de cuentas, de un tópico de vasta difusión en el folklore mundial: Q!.1. Gods (saints) in disg,,ist rtflllardhospitality1111d p•11ishi1lhospiwir:, (Stith Thompson, Motif lndex of Folltliteral11rt, 6 vols., Bloomington, Indiana, 19ss-19s8).Cfr. Richard M. Dorson, FolltLegmds of]apan, Rutland, Vermont-Tolcyo, 1971,pp. 36-37. Es interesante notar cómo la conciencia de la lepra ha ido debilitándose en el romancero tradicional moderno (en relación, sin duda, con la desaparición de la enfermedad en Europa). En las versiones antiguas del CalJ.Jlm,l,11r1Ado. la niña, para frustrar las pretensiones del caballero importuno, le advierte: «Tate, tate, caballero, no hagas tal villanía: hija soy de un malato y de una malatía; el hombre que a mí llegase malato Las variantes modernas conservan esta escena crucial, pero el motivo se tomaría• (Primafltt'a,154,15411). de la lepra se ha ido perdiendo. Las versiones de Marruecos conservan sólo un sentido de pavor indefinido (o bien el •malato• se convierte en un «carbonero•); en las castellanas: «Mi padre es un mulatino (o un perro moro] y mi madre una mulatina•; en alguna versión portuguesa se conserva la palabra mltÚIJo,pero, al parecer, sin conciencia del sentido. Sólo entre los judíos de Oriente parece conservarse el significado antiguo: • ... So hija del rey malato, de la reina malatía• (Attias traduce al hebreo: ~erac «leproso•; aunque el dialecto hablado ya no parece conocer m.Jato sino en significados análogos a los del italiano: «affaibli; d'une santé chancelante•). Para referencias pertinentes: S. G. Armistead y J. de Tet11án, Madrid, 1977,pp. 162-165;Moshe Attias, Ro111a11uro u-H. Silvennan, Romancesj11deo-españolts farad{, .2ª ed., Jerusalén, 1961,p. 91, 33-34;Joseph Nehama, Dict. d11j11dJo-espag,,ol, Madrid, 19n, s.v. malllto. El caso del Caballerob11rlado explicaría, por lo tanto, la desaparición de un hipotético leproso y d lalmu/or, quedando sólo el vestigio del pobre •lleno de llagas y en el romance piadoso de]es11cristo heridas•. John R. Burt ha estudiado atinadamente el significado de la lepra en las versiones antiguas del Cabtdlerob11rúuJo; aduce interesantes alusiones adicionales a leprosos en la literatura medieval. Vid. Stlected Thm,es anti leonsfrom Mtd.it'fJalSpanish Literat11rt,Potomac, Maryland, 198.2,pp. 96-105. 1

'Vid. Castigost túJc11mentos para bim vivir ordt1111.IÚJs por d rey IÚJnSanchoIV, cd. Agapito Rey, Bloomington, Indiana, 1952,pp. 61-6.2;tambiénJohn E. Kellery Richard P. Kinkade, Jco11ouaphyinMuiinNll Sp,111ish Literat11re,Lexington, Kentuclcy, 1984, donde se reproduce un dibujo del episodio (lámina 45, fol. 13v del ms.); también el comentario, p. 56. 11

PrimeraCr6nicaGeneral,p. 49611.17-2.2; Cr6nicade 1344, III, p. 243. También hay héroes temblones en el romancero: en un romance viejo, la victoria de Fernán González contra Almanzor se anunciará, según predice un monje anciano, con el siguiente agüero: •una señal verás, conde, que te temblad la barba• (Romancerotrlldiciona/,11,p. 30, v. 26). Montesinos, en un romance carolingio (En las UÚIU dt París),tiembla de furia antes de atacar a Oliveros: «Montesinos, que esto oyera, la color se le ha mudado, así le tiemblan las carnes como a hombre sentenciado• (PrimltfJtra177,vv. 10-11).Luego, en el mismo romance, Carlomagno también tiembla «como azogado• (v. 70), pero esto es por miedo ante la posible muerte de los héroes.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

SAMUEL G. ARMISTEAD 1

9Adapto los relatos ligeramente distintos que constan en Kinsella, p. 9.1,yO'Rahilly, pp. 3.1-33y 171.

Cfr. también los importantes comentarios de Sjocstcdt, pp. 83, 85, y de Georges Dumézil, Tht Desti,ryo/

tht Warrior, Chicago, 1970, pp. 133-134;From Myth to Fictio11,Chicago, 1973, p. 4S, n. 24. iocombino

la descripción que ofrece H. R. Ellis Davidson, Godsad Mytbs o/ Nortbm, E11ropt,Balti-

more, 1964, p. 66 (cfr. pp. 66-70 y 147), con varios detalles tomados de las fuentes cit. infra. Los bmerltir figuran frccuentísimamentc

en las sagas escandinavas: Egils sa111olt Am,1111/Úlr(Egil ad As1111111J), in

G1111trdt's Sag11a11dOtbtr MtditTJIÚTaús, trad. Hcrman Pálsson y Paul Edwards, New York-London, 1970, pp. 101-103;Egil's Saga, trad. H. Pálsson y P. Edwards, Baltimorc, 1976,pp. 70,170; E:,rl,yaj115'w11, trad. Paul Schach y Lec M. Hollandcr, Lincoln, Ncbrasb, 1977, pp. 45-47, 53-56;Grettir'sSag-, trad. Dcnton Fox y H. Pálsson, Toronto, 1974, pp. 4, 39, 43-44, 87-88; HrólfsSlll• ltrdlut,in Beo•,d/ •lld its AtudoKJ,ed. G. N. Garmonsway et al., New York, 1971,pp . .102-.103;Ki11gH11rtdd'sS'«a, trad. Magnus Magnusson y H. P~lsson, Baltimore, 1966, p. 152;Njlll's Saga, trad. M. Magnusson y H. Pálsson, Baltimore, 1960, pp. 122-.1.13; Vat11sdi,k,'sSaga, trad. GwynJones, Princeton, New Jeney, 1944, pp. 37, 98-99, 122(y la interesante nota, pp. 150-151).El nombre bmtrltr implica que el guerrero va vestido con una camisa de piel de sinónimos con los l,merltir, vestían pieles de lobos (llf/oso (en inglés btllr-sarlt),igual que los áljhtd1111r, bedi,111). Se adopta el animal feroz como una especie de tótem y el guerrero cree adquirir sus fuerzas y características. Acordémonos que tanto el oso, como el lobo, figuran abundantfsimamentc

en la primi-

1: Pmormuuunn,, .1ª cd., Müntiva onomástica germánica (Emst Fontemann, Altdntscbts Nlllllt11b11.Cb, chen, 1966, s. nn. Btr11,V11!fa; vid. también Gunter Müller, Gm11111liscbt Timp,,/,oü/t 11,ulNo,n11eJnn«, «Frühmittelalterlichc Studien•, 11, 1968, pp. 202-217: esp. 216). Nótese cómo, en la V9ls.,,1• S118•,los héroes Sigrnundr y su hijo Sinfjotli pasan un tiempo viviendo en los bosques, no sólo vestidos de pieles de lobos (,í/jlJQ11111111111), sino, al parecer, transformados ílsicamentc en lobos (V9ls1111g11 S11g11, ed. ~ : ... R. G. Finch, London, 1965,pp.

11-12;

cfr. Davidson, p. 68). El héroe Bodvar Bjarki (cuyo nombre sig11111-

ca •osito•) guerrea en la forma de un oso gigantesco, mientras que su forma humana se queda en casa y

lmút.a,apud Garmonsway et al., p. 2.00).Desde parece estar dormida (Davidson, p. 68; vid. Hrólfs sag11 luego, no faltan casos similares en sociedades «primitivas• modernas, como, por ejemplo, las sociedadtr Afriluu,isc/m, N11des de leopardos y leones africanas. Vid. Hclmut Straube, Dit TinwrlúndM11gn1

t11nJIJllur, Wiesbadcn, 19ss. Para mis sobre los bmerltir, vid. Lily Weiser, Alt1m11111lischt/ii"8li118f!Mba, Bühl (Baden), 1927,pp. 43-49, y Hans Kuhn, Kiimpm 1111d Berstrlttr,«Frühmittelalter1111d M41111trbi11dt, liche Studien•, 11,1968 pp. 118-227.Mircea Eliade, Naissa11usm:,stifllts: Essais11r'l•tÜ/•ts typts ¿•;,,;,;._ tio11,sªed., Paris, 1959,pp. 174-185;Birtb a11dRtbirtb: Tht Rdigio11sMta11i11gs o/ /11itilllio11 ;,, H.,,,1111 Clllt•rt, New York, 1958,pp. 81-85,analiza tanto el fenómeno de los bmtrltircomo el caso de Cú Chulainn. Para la transformación en animales y otras consideraciones muy sugerentes sobre los bmtrltir, es fundaEssaid'i11tbprtllllio11 co111pa11ti,1f, Pamental el estudio de Georgcs Dumézil Mytbts et dinx dtsgm11ai11s: ris, 1939,pp. 79-91 («Les Guerriers-fauves•) y Dtsti11y,pp. 139-147(también pp. 71, 116,1n-1ss). Traen daDictio,uu:,,.2.1 ed., Oxford, tos adicionales muy interesantes Richard Cleasby et al., A11Jcela11dic-E11glish 1957, s.v. btrstrltr. 1

11

Egil's Saga, p. 72 (cap. 27); Eyrbyggja Saia, p. ~6 (cap. 28): también Dumézil, Dtsti11y,p. 123.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA «FURIA GUERRERA»

EN DOS TEXTOS .••

3Para el nexo con el Ronctswdlts, vid. R. Menéndez Pidal, Textosmtditvales españoles,Madrid, 1976,

1

pp. 68-70, 92.-93. 1

_.Lasdos lecturas pueden ser auténticamente tradicionales, pues la Cbtznso11 dt Roút11dnombra, en

sus distintas versiones, tanto «li pon d'Aspre• (ms. V4), como «les porz d'Espaigne• (O, vv. 826, 870, 1103,11s2.).Vid. la ed. de T. AtkinsonJenkins, Boston, 19.1.4,nn. a los vv. 870 y 1103.Los Puenos de Aspa Vid. S. G. Annistead y J. H. Silverman, En tomo lll también figuran en un famoso verso de las Mocet/Jules. Madrid, 1982,pp. 2.9-32..En Lllfaga del reyM•nf11, la lectura •españa• se da en el pi. s. deFmubl de Madrid, mientras que la de «aspa• se lec en el de Cambridge (vid. infra n. is). Cfr. el Pom,11.

ro1111111UrOsefadl,

Goullhz: «Por los [puenos] de Aspa fueron luego tro~idos• (ed. Alonso Zamora Vicente, Madrid, 1946, v. 138b).Para todo este problema, cfr. Rita Lejeunc, Les «ports•et lesPyrh,hs dJ,,uú, Ch•,uo11IÚ Roút11d, «tnades ... Jules Horrent», ed. Jean Marie d'Heur et Nicoletta Cherubi.ni, Liegc, 1980, pp . .1.47-2S3. 1

SEIromance se conoce en dos pi. s. góticos del siglo xv1: uno de la Bibl. Nac., Madrid (del que aquí transcribo) y otro de la Biblioteca Universitaria de Cambridge (Inglaterra). Para los textos: Pliegospolti-

costóticos de ú, Bibliotec• NMiolllll, 6 vols., Madrid, 19s7-1961,I, pp. 131-1µ; F. J. Nonon y Edward M. /,iWilson, TfllOSpaish Vme Cbqboolts, Cambridge, 1969, pp. 7S-76..En su monumental Diccio1Ulrio bliox,4ficodepliegossultos polticos (Sitio XVI), Madrid, 1970,describe los dos Antonio Rodriguez-Moñino (núms. S79y 990). Vid. también su estudio, Los pliegospollitos de ú, Bibliotttll.Co/0111/,iu(SigloXVI), Berkeley-Los Angeles, 1976, núm. 302..La única variante significativa que trae el pi. de Cambridge, en el tramo aquí cit., consta en el v. 19: •por ta11pocos moros•. Nótese cómo en la 111""4se da la misma espléndida comparación con el segador (XI, 67-71). Sobre Reinaldos de Montalbán, vid. Mcnéndez Pidal, Talos 111tdieotdes, pp. 4.1-49. 16Vid., claro está, R. Menéodez Pidal,

Losl')dosy ú, tpope.,• españoút:«Ch1111so11s tú geste•y bllÚldlu 11órdic1ZS, Madrid, 19s6. En el caso concreto del caballo y el azor de Femán González, L. P. Harvey ha aducido interesantes argumentos en contra de un nexo directo: Ftm411Go,udla. 'sHorst, in «Medieval ... Studies ... Rita Hamilton•, ed. A. D. Dcyermond, London, 1976,pp. 77-86, y (con David Hook), TheAjfllir o/ tbt Horse11,uJ tbt H••lt in tht «Poem•de Ftm411Go,u4/tz», «Modero Language Rcview-, LXXVII, 1981, pp. 840-847. 1

7Adapto

la descripción - mucho más detallada, por cieno - según consta en la trad. de Thomas

Kinsella, Tbe Tlii11,London, 1977,pp. 1so-1S3.El texto irlandés se puede consultar en la cd. y trad. de Cefro1111he Boolt o/ Lei,uter, Dublin, 1967, pp. 61-62.y 2.01-2.0.1. Para otras cile O'Rahilly, «T4i11B6 C•lll11ge• referencias a la furia de Cú Chulainn, vid. la trad. de Kinsclla, pp. 2.9,n, 141,195,248-.1.49,2.59,n. 28, 2.74,n. 166.Vid. tambiin los comentarios dejan de Vrics, Hnoic Song•11dHm,ic Legaul, London, 1963, pp. 82-Ss; y Marie-Louise Sjocstedt, Gods""" Heroeso/lht Cdts, trad. Mylcs Dillon, Berkeley, 1982,pp. 7S, 78-79. 18Vid.

la variante que recoge Kinsclla, p. 2.67, n. 12.7b.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA «FURIA GUERRERA» 22

VatnslÚIÚTs•S11g1,1, p. 98 (cap.

EN DOS TEXTOS •.•

XXXVIII).

3Sobre el problema del nombre de Beowulf y su relación con la leyenda del •hijo del oso• (/11a11ti Oso),vid. el exhaustivo estudio en R. W. Chamben yC. L. Wrcnn, Beoflllllf: An lntrodMctionto tht S111dy 1

o/ tht Ponn... , Cambridge, 19s9, pp. 36s-381. 1.fVid. Martin Puhvcl, Be Gnurdl, m 'I"' seco11/imn,todoslosRo1111111&ts f•t 11w11imprtssosm las 11Mtw p11rtes dt Ro1111111eeros. Madrid, Luis Sánchez, a costa de Miguel Manínez, 16oo. (f ambién Medina del Campo, 1602.;ampliada en Madrid, 16o4; la de Madrid, 16Lt,es posterior a las Nowúu tU#lpJ.res).L11gilll11i/1A, /,

'3· (Facsimilar, New York, 1904, con reimpresión en 1967). 161. §Rosel y Fucnllana, Diego. Primer•p11rte dt fHlrillS qlicllfio,us:, tr1111S/or111acio11ts, las f""1eslrMIAII. Tm11i110s Cortts11110s, Pr4ctiu M ililllT,CllSosdeEsllldo,n, prou, .1 wno co1111•tTJOs Hiero,Uficosy lllp110s N4poles,Juan Domingo Roncallolo [colofón: «porTarquinio Longo•], 163.(1). (Selecp•1110s1110,llla. ciones in 01,rlUsd«w, ed. y prólogo de Alan Soons, «Estudios de Hispanófila•, 14, Chapel Hill, North Carolina, Hispanófila [Distribución: Castalia], 1970). 16z. Rueda, Lope de. LIUprimerllSdos eleg1111lts y gr11eios11S co111edi1U del excdmtt Poelll:,rtprtst1111U1le E•/t111ill; Co111edi11 A m,t/i1111]. L111 seg,,11dtu doscomtlopeIÚ n,edll, sll&IIÚs • IIIZporj,u,11limo,uú [Co111tdi11 dus MI ucdnlle poel4.,y rq,rtst11lll11le Lopt de TlltlÚIagor1111lltfNl111mlt sllCllllos II IIIZpor j""11 Timo11tdA. 43,.

f'"

.,11. ,o-

[Co111eJi• Je los n,gdos; ComedillMtdor11].Di'1ogosol,reIII i11'1Jn1Ci611 de lasUÚZIIS se•s•11 Los OofllÍOsp111torilade ,,,.., .,,IICillÜ ,1 qail,lt pros11, comp,ustospor d exceln,ttpotllly grllCiosortprtsmtate Lope IÚ Rlleu. SIICllllos II la por ]1U111 Ti•o11t/Úl./Collof11iodt C11milll.Collof•io de Timbri11J.Sevilla, Alonso de la Barrera, 1s76.(3; las otras de Valencia, 1s67y 1s70). •Juan de Timoneda, que, con solo imprimir, se hizo eterno, las Co111uúudel gran Lope de Rueda• (P11T1111So, 101, 16-18).(V arias eds. modernas de sus obras).

163§R.ufo,Juan.

L11A•strlllllAdt]IUUIR•fo,j•rllllo deIII ci•dlulde C6rdol,11. Madrid, Casa de Alonso Gómez •que aya gloria•, 1s84. (3; las otras Toledo, 1s8s y Alcalá, 1s86). Aprobación de Pedro Laínez; además del soneto preliminar de Cervantes, hay otros de Luis de Vargas (infra), y Góngora, y estancias de Lupercio Leonardo de Argensola. Do11{blixott, I, 6; «Canto de Calíope•, //, ur, 9-16.Astrana, vol. I, pp. 334-3.3S,estima probable que formara su evidente amistad con Cervantes en Córdoba, cuando joven. (•BAE•, 29; la aprobación in Laínez, ObrlU [supra, Cam6es], vol. 11, pp. 3S3-3s4).

164---. LIUStiscimtlUApottpllS de]""" R•fo; Y otr111 ol,,IISm wrso. Toledo,

Pedro Rodríguez, 1s96.

(1). Incluido en base a la amistad mencionada con respecto a L•A•strl11411. Aprobación de Tomás Gra-

cián Dantisco. Soneto preliminar de Luis Gaitán, traductor de Giraldi Cinthio. (Ed. Alberto Blecua, .Clásicos Castellanos», 170).

J6r.Saavedra

Guzmán, Antonio de. Elperegri110 i,ulili110. Madrid, Pedro Madrigal, 1s99.(1). Dos so-

netos preliminares de Vicente Espinel; uno de Lope. El libro ofrece •un manjar de verdad• sobre los hechos de Hemán Cortis. (México, 1880).

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

DANIEL EISENBERG

302

166.Salas Barbadillo, Alonso Gerónimo de. El clffJallero p•11tul [Primera Parte]. Madrid, Miguel Serrano de Vargas, 1614.(La única otra ed. en vida de Cervantes, Madrid,Juan de la Cuesta, a costa de M igucl Martínez, 1616[colofón: 1615]). Dado que El c11bllllero p•11tllllles una imitación de Do11Q•ixote, y dado el ferviente elogio que Salas hizo de Cervantes en su aprobación a las NOfld4s am,púues y d de Cervantes a Salas en P11ruso, 27, 1~12, parece muy probable que le regalada un ejemplar. (Madrid, 1909).

167.--. Plllro1Ul. deMlllirid restit•idll. Pom,11heroico.Madrid, Alonso Martín, 1609; -véndese en casa

del autor-. (1). Aprobaciones de Espinel y Cristóbal de Fonseca. Suponemos por el elogio de Salas en el P11nuuoque acaba de citarse, que tendría este poema.

'I"',,,

168.§San José, Diego de. Compmdio delas solmesfiestas toú Esp11Ñlst hiciera• m 1AButifiucid11ú N. B. M. Teres•deJes,ís,fa11dlulora de1AReform«ión deDesclllzos:,Dtsulzas deN. S. tld C.,.n, m pros11ywrso. Madrid, Viuda de Alonso Martín, 161s.(1). Además de los de Cervantes, versos de Espinel, Lope, Valdivielso, López de Zárate (elogiado en Ptrsiks, IV, 6), y muchos otros (la lista en Pércz Pastor). 169.San Romfo, Agusdn [Osorio] de. Co11s•dode Pmitmtes o Meuijr1111C1l de espiritlUIÚs 111ajllTes. con""" túút deconctplOsaplittUloslll EfNfflgdio.Salamanca, 1583o Sevilla, 1585.(.2).Aprobación de López de Hoyos. Fuente de la comedia El 111fi411 dichoso(Canavaggio, pp. 47-48; Moody, pp. 266 n. 5, 271-72 n. 13). 170.Sánchez de Lima, Miguel. El uttpoéti,11 m ro1111111eecastdla110. Alcalá,Juan lñiguez de Lequcrica [para] Diego Manínez, 1580. (1). En la introducción ya comentamos este libro. (Ed. de Rafad de Balbín Lucas, Madrid, CSIC, 1944). 171. (Sannazaro ). Sanazaro, Jacobo. A rcadi11 dejlltobo Sat111Z11ro imtilhombre Napolitao. Traáziú 1llltfNUllmte m 1llltStrllCasttlllllllllmg,ui Esp11ñoúi,m proSil y metro,01110 tllll esldN n, s• pri111n-11 lmpi1 Tos"'""· Diliimtemmle corect11ynnmlÚUlll.Ed. Blasco de Garay; trad. Diego Lópcz de Ayala y Diego de Salazar. Probablemente Salamanca, Simón de Pononariis, 1573(la descrita, a base de ficha de biblioteca) o 1578.(5; anteriormente Toledo, 1547;Toledo, 1s49; Estella, 1562).PtmlllSo,42, Z~4Jt .2;Do• {b,ixolt, 11, 74. (Ed. de 1547 en facsímil, Cieza, Antonio Pércz Gómez, 1966). 172. Santisteban Osorio, Diego. !}Jl11rt11 /y q11inta}parte de Úl Ara11t111lll. Salamanca, Juan Renaut, 1597. (2; la otra Barcelona, 1598).Aprobación de Pedro de Padilla; soneto de Agustín de Texada y Páez; dedicado al Conde de Lemos, Fernando Ruiz de Castro y Andrade (padre del conde mecenas de Cervantes). «Canto de Calíope•, 11,zr,3. 9-16. 173-Sempere, Hierónimo. Pri111tr11 /y seg,,nü} putt de ÚI C11role4, 1,11111 de Úls flictoriasdd E111ptrlUlor C11rlo.V, Rey th Españ11.Valencia, Joan de Arcos, 156o. (1). Mencionado en Don Q11ixote,l, 7. Sonetos preliminares de tres autores de este catálogo: «George de Monte Mayor, Poeta Lusitano•, Gaspar Gil Polo, y Alonso Girón y de Rebolledo. Un poema, según su •Argumento•, que •se lleva cuenta más con la verdad de la Historia, que con el Poético estilo•. 174. Silva, Feliciano de. Lll crónicadelos fHÚimtesy esforfadost inw11Ciblts CllfJldleros io11Florisd dt Niflltll:y df•n-tt Anaurtes: hijos dd "'"Y excdmtepríncipeAmlldls de Greci11: m,nuúuú, dd tslilo 1111'«-o: stg,í11 ÚI escrivióCirft• rtillll deA rxintspor d m11ynoblecafHllltroFelicianode SilN. [Partes primera y segunda]. Posiblemente la ed. de Zaragoza, 1584;tres anteriores desde 153.2a 1566;la portada descrita es la príncipe de 1532.P11rte trrcer11 úlll coró11ic11 del"'".1 excelentepríncipedonjlorisd dt 11Íf"tll m/4 '1•111 tr11t11deú,s gra11des h1ZZ11ñas delostxctlt11IÍHimos príncipesdon Rogtl degrecia:y d stgll11doAiesiúu, hijos ddos txcdntlíssi-

"'".1

'I"'

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA BIBLIOTECA

3o3

DE CERVANTES

mosprill&ipesdo11Florisd de Nilpt11:, do• Flll1111ges de Astr11.(Cinco eds., Medina, 1535;Sevilia, ISJ6, 1546 (la descrita) y 1ss1;Évora, s. f.). El nombre de Silva se halla en la portada WTsoy al principio del texto. la priw,w11 pllTtt{y •st,-11doli/,ro»Jde/11flUUtll p11rtede11,chró11ic11 ú elexcdmt{ssimopri,uipe don FlorisddeNilflUll, lfllt fat um¡,111 m Griegopor Gllknis,fat sllUIIÚ n, úitf11por Pbiltutesc.,,,p1111eo, trUMZidAn, Roma11ee C11Stdúuwpor Fdiciao de SihJ11.Salamanca, 1ss1o Zaragoza, 1568(la descrita). Se atacan •las obras• de Feliciano de Silva en el escrutinio de la librería, y éstas son, con la ed. de 1s6_.deA111uls de Greci11, las únicas en las cuales aparece como autor. Según Clemendn,

el Caballero del Ave Fénix y el Caballero de

la Muerte (mencionados en Do11{b,izote, I, 19) son personajes de Florisd, éste de su tercera parte. Don Quixote (1,24) menciona entusiásticamente

Ro8d de Greci11; la frase •la razón de la sinrazón• se halla en

la Cur111pllrk, aunque, forzoso es reconocerlo, él mismo ataque al estilo de Silva, citando •la razón de

Cqit4n Sllla.11, la razón, que tan sin razón por razón tengo• en la CIITIAde don Dit8() de Mmdou 111 («BA&, 36, p. s_.9).Vid. sobre el tema Sydney Paul Cravens, Fdici•110ú Silw ••d his Ro1111111Ces o/ CbifJlllry

i11«Do11 {htijote-, in •lnti•, núm. Vil, primavera, 1978, pp . .28-34;le agradecemos sus comentarios en carta. r¡J. Silvestre, Gregorio. us ddf11111oso potlll Grt8orioSi/wstre. R«opiúuJAsy 'º"'8ÍUS por dilip11 ,ú s,u eruúros::,de Pulro de CJures:, Espinosa.Granada, Femando de Aguilar [para] Pedro Rodríguez, 1581.(3; las otras Lisboa, 1s9.2y Granada, 1599).Aprobación, con reparos, de Pedro Laínez; entre

º"IIS

los venos preliminares un soneto de Luis Barahona de Soto, y otro de Agustín de Tejada (infra). Incluye una «Glosa sobre las coplas de Jorge Manrique• y una glosa de la copla •Si mi fue tomasse a es• (Do11 {JJ,ixote, 11, 18). (Selecciones, Granada, 1939 y Barcelona, 1~0; anteriormente

in «BAE•, 35; vid. la re-

seña de Joaquín de Entrambasaguas de la ed. de Granada, •Rernslllde FilologíaEspa•IA•, XXIV, 1937 [1940], pp. _.18-4.10;la aprobación in Laínez, Olmu [supra, Carnees], vol. 11, p. 3ss). r¡6. Suárez de Figucroa, Christóval. L11co,ulllllttAmlUÍlis. Pros•sy omos de ... Divididos m flllllro

Disamos. Valencia, s.i., 1609. (1; la bilingüe de León de Francia, 1614,es posterior a la composición del PllmltsO).Se menciona in P1U1111SO,J1, .zo-.u; in Plilu 11niwruú,Suárez revela que l11 GllÚltu fue una inspiración para esta obra. (Madrid, Sancha, 1781). 177.(TúÚlllte de Rica,onte). La cr6niu delos110/,les t11fJtdltr0s T•/,IAntede RiC11111011te: e dt]ofre bijo del

col'UÚ Do111ts611 e ddAsgr•,u/esllfJtlllllrllS

e b«hos de1tt11111S fllt llfJO yn,do • libtrlllral co11de do11Mili4n: fllt tslllW preso comot1IÚl cr611iusipimtt parescml111 """' fae SIICIUÚIIÚllls cr6nicllSt grades b11Z11ilu deloscllfJIÚ/eros ddAt""'4 redo,ull,.(fítulo de la ed. de 15.16).Posiblemente Burgos, herederos de Juan de Junta, 1558 (vid. CÚlmlllÚs, supra); posiblemente Estella, Adrián de Anvers, 156_.,o Sevilla, Juan de León, 1599; la

conocería antes de salir la de AlcaU, casa de Juan Gracifo, 1604, y no había otra desde 15.26.Se menciona en Do• fb,ixote, I, 16 y .10. «&ta [la ed. de Alcalá, 1604), es la sola edición en que suena como autor Nuño de Garay; pero éste advierte en su prólogo que la había copilado en su mayor parte de la crónica francesa de Turpino, escrita por Felipe Camús. Sin duda ... a esto se deberá el que este bibliógrafo [Nicolás Antonio] se la adjudique a dicho Ca mus, colocándole

indebidamente

entre los escritores es-

pañoles• (Salvá). (La ed. de Estella, 156_.in •HCS•, 148; la de Toledo, 15.26in •HCS•, 1so). r¡8. Tansillo, Luigi. Le Lllgrimt di S1l11Pietro,el primer texto, en 4.2octavas. Seis eds., todas en V e-

nccia, entre 1571y 1s89. Cervantes traduce una octava en Don {btixote, I, 33.Vid.J.-Graciliano

González

n, el Siglo de Oro espdol. L11igiTasillo (1r10-1f68),Salamanca, Ediciones Miguel, Prestneill,uq,olit1111a

U nivcnidad

de Salamanca, 1979.

179-Tasso, Torcuato.

Aw,i11lll

Digitized by

de Tom,ato Tasso. Trad11zidodt Italiano en Castellano,por don]""" dt

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

DANIEL EISENBERG

]411Teg,,i.Roma, Estcvan Paulino, 16o7. ( 1) Poemas preliminares de Alfonso de Azcvedo (PllnlASO,1r¡, IJ16;vid. Astrana, vol. VII, p. 13s),Andrés del Po~o (Pauso, 63,21-JO),y otros. (Ed.JoaquínArce, -Clásicos Castalia•, .27). 18o.--.Jnwudm, lilHrtMII, Poa111l btroico tú TorflUllo TllSso... lrUMZuloIII sntiio ülaq,u, TosuM n, C11StdJA1111 por Ju11 Sedeio. Madrid, Pedro Madrigal, a costa de Estevan y Francisco Bogfa, 1s87. (1). (Esta traducción, Barcelona, 18.29). 181.T cjada Pjez, Agustín. Cll11ei611 rul lll úsn,,/Mrco IÚ los sietetlisc(p,dosIÚ Sll111Í410 n, w cosllUlle ú, Bltiu. s.l.n.i., 1601.(1). La única publicación de Tejada (elogiado en PllnlllSO,JO, ro-12)en vida de Cervantes. 182.Teresa de Jesús, [Santa]. Los /il,rosIÚ 11,Mwe Tn-eu tk]esssfa11áár• tklos •o•esurios tú •011jllS.1frllilts C111111ditlls IÜSCIÚfos de Úl pri•n-11 rep,.Ed. de Fray Luis de León, quien también escribió la Censura. 3 vols. (Salamanca, Guillermo Foquel, 1s88; Barcelona, 1s88; Salamanca, Foquel, 1s89; Madrid, 1s97; Madrid, 160.2,cte.). La ed., encargada a Fray Luis por el Consejo Real, incluye •Un tratado de su Vida ... Otro tratado del Camino de la Perfección ... Otro que se tituló Castillo Espiritual o Las Moradas. Y unas exclamaciones o meditaciones espirituales• y también unas •Relaciones espirituales• y unos •Avisos ... para sus monjas•. Reformadora religiosa, procesada (como Fray Luis) por la Inquisición, Teresa llegó a ser en vida de Cervantes heroína nacional, beatificada en 1614y propuesta parasanta y patrona de España. Hemos incluido esta ed. a causa de la estimación cervantina para Fray Luis y por haber escrito un poema en elogio de Teresa (supra, San José). (Ed. basada en la de Fray Luis, Madrid, Plenitud, 1964; ed. critica de las obras de la Santa por Fr. Efrén de la Madre de Dios y Fr. Otger Steggin~ •Biblioteca de Autores Cristianos•). 183.(Tirll11te).Los ci11colibros ül esforflllloe i11W11Ciblt CIIWÚln-o Tir1111te el /,/neo derou sMIIIM:CllWIJ~ ro úú, Gllrrotn-11. El c11lll por s11tdtll clffJIÚÚrlll tÚtll"fÓII sn-p,hlcipe .1 cls11rdd i•ptrio tú Gr«i11.Valladolid, Diego de Gumiel, 1s11.(1). Mencionado en Do11Q11ixott,I, 6; I, 13;I, .20;y 11,1. No se hallan en el libro los nombres de los autores Uoanot Martorell y Martíjohan de Galba), ni que el libro es traducción del catalán. (Ed. Martín de Riquer, «Clásicos Castellanos•, 188-19.2). 184. §Toledano, Miguel. Mi11nw uu,11. Madrid,Juan de la Cuesta [para)Juan de Villarroel, 1616. (1). Aunque este libro, del cual no se conoce sino el ejemplar de la Real Academia Española, apareció después de la muerte de Cervantes - el privilegio es fechado el 7 de mayo de 1616- lo incluimos a causa de su participación. (Ed. Ángel González Palencia, Madrid, CSIC, 1949). 181.T orquemada, Antonio de. Historill del i11W11ciblt CllfJllllm, Do11O/iwu,tt di úuu11 Prl11apeM

'I"'

M1tcedo11it1, por SIIS tUlllirlll,hshallw vino" sn-m,pn-ddorú Co11st1111ti11opl4. Barcelona, Claudio Bornat, 1s64. (1). Do111JJ,ixote, I, 6 y 20; VizclÚnofingido(Co111edi11S, IV), 103,16.(Por el deterioro de la portada del ejemplar R-1.47s de la Biblioteca Nacional de Madrid, reproducido in •HCS•, Recl 149, hemos tomado el título de Simón Díaz). 186.-- .J•rd/11ú flores c11rios11S, m fllt se tr11tll111Úg,tllllS 1111lttri11S deh""'1111iúd, philosopln11,tbeoloKf14:, geog,qhlll, co11otrllScosllSc11rios11S,y apaiblts. Cuatro eds. castellanas desde Salamanca, 1570,hasta Medina, 1599; también Urida y Valencia. Mencionado en Do11Q11ixott,I, 6; posiblemente una fuente del Pmiles. (Ed. Agustín G. de Amezúa, Madrid, 1943). 187.Torres Naharro, Bartholomé. Proptdlllli11 ú Bllrtolomt de To"es NlllNmo,.1 LIIZJlriJJo tú To,.,,,a /ldzllro t11sti11Ulo/. •Todo corregido y emendado, por mandado del consejo de la santa, y general lnqui-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA BIBLIOTECA

3o5

DE CERVANTES

sición•. Ed. deJuan López de Velasco, el mismo que editó las obras de Castillejo, y por el mismo motivo: porque estaba prohibido «años avía», y corrigiendo estas obras, todos podían disfrutar de ellas (Pérez Pastor, I, p. 34). Madrid, Pierrcs Cosín, 1s73.(Ésta es la única después de 1ssoen vida de Cervantes). Hemos incluido este libro por la estimación de Torres en l11 Gaúztu, II• .209, ..zz,y por el elogio en el prólogo a las Ocho ,o,,,dillS. (Varias eds. modernas; ninguna de este texto «corregido y cmendado•). 188.Valdivielso,Joscph de. Vid. acd.n,cillS,y 11111trtt dd GloriosoP11triuc11,yEsposode N. Señor• S. Josq,b. Toledo, Pedro Rodríguez, 16o•, 1607, 16o8, 1610,cte., y otras eds. peninsulares. Aprobación de Tomás Gracián Dantisco. No estamos convencidos que Cervantes tuviera la misma opinión de Valdivielso que éste de él (algo flojo es el elogio en PllnUUo,66, .2¡-30),pero cuando Valdivielso le llama •illustrc hijo de nuestra nación• (aprobación al Pmilts), «honra y lustre de nuestra nación• (aprobación a la segunda parte del Q11ixote),cuyas obras «honran la nación• (aprobación al Pa1'1UISo), es verosímil que le haría llegar un libro suyo. («BAE•, 19). 1/Jg.Vargas Manrique, Luis de. Christilllloso li/,ro tú los b«hos de Christo. Madrid, Pedro Madrigal, 1s89. (1). Luis de Vargas escribió uno de los sonetos preliminares a L11GIIÚllt11, en cuyo «Canto de Calfope• fue elogiado (1/, 214, r-1.2);como Cervantes, escribió versos a la profesión religiosa de Pedro de Padi lla, publicados en este CbristilUlos,según el resumen de Salvá; también sonetos preliminares a obras de Huerta, Lasso de la Vcga, Lópcz Mal donado, y Rufo, fichadas en este catálogo. Sobre él vid. Astrana, vol. III, p. 361, n. 1. 19(). [V ecilla] V ezilla Castellanos, Pedro de la. Pri111m1 y sg11nü putt de d ltó11tú Españll.(Cayetano Rosell, «BAE•, 19, p. xxvii, suple la continuación del título: A11tiglletúuústú le6n, martirios des1111 M11rcdo,s11sioet hijosy otross1111tos). Salamanca,Juan Femández, 1586.(1). Se menciona in Do11{htixote, I, 7. 191.Vcga, Bernardo de la. El pllStorde lbni11.Sevilla, Juan de León, a costa de Bernardo de la Vega, 1591.(1). Mencionado in Do11Q11ixott, I, 6 (anotando este capítulo en la •nueva edición crítica•, hay una extensa nota de Rodríguez Marin sobre el libro); Panuuo, -¡o, hl; 99, 16-18. 192.Vega Carpio, Lope de. Arcui11, ProsllS,YtJmos ú lope deVeg• C11,pio,SttrtlArio dd Marfllts de S11Tri4.Co11,,,,. exposici611 delos 110111/,res Históricos,y Polticos. Probablemente la primera ed., Madrid, Luis Sánchez [para] Juan de Montoya, 1598.(También Madrid, 1599,16o3y 16o5;Barcelona; Valencia). Aprobación de Pedro de Padilla; quintillas de Miguel Cejudo (Pllnu1so,30,28-p, 1) y Gaspar de Barrionuevo (P•nuso, ,p., 2-4). Se menciona a personajes de este libro en Do11{blixote, 11,73, en el Colof11iotú lospmos, 111,164. 12-.21 y posiblemente en Pmiles, I, 11. (Ed. Edwin S. Morby, -Clásicos Castalia», 63). 193-§-. l• bm11os11r11 tú Anglliu. Co11otrllStliwru,s Ri111llS. [Tercera parte: Dr11go11tt11). Madrid, Pedro Madrigal, 1601. (También en 160.t y 16o5; ninguna otra hasta 1776). Poemas preliminares de Juan de Vergara (•Canto de Calíope•, 1/, .216,.21-.28; P11nuuo,66, lJ-21), Loren~o de Mcndoza (Panuuo, 80, 28-32); para la tercera parte (para cuya ed. de 1598,recogida, Pedro de Padilla escribió la Aprobación), además del soneto de Cervantes, sonetos de Andrés de Valmascda (PIU'1UtSO, .29,6-11)y otros, y un poema en latín de Miguel Cejudo (P11111ASO, 30, 21-p, 1). Se menciona L11bmnos11rade A11glliC11 en Don Q11ixott,11,1. (ObrllSs11dt11S de Lope, vol. 11, Madrid, Sancha, 1176; «SOGA•, 6o). 194.--. Isidro,pom,a CllStdúuu,... E11fllt u tscriw /11Viú Dd l,im11wnt11rdoIsidro, lal,rllllor deMadrid, y s11Pur611tim110.Probablemente la primera ed., Madrid, Luis Sfochez [para] Juan de Montoya, 1599.(Posiblemente Madrid, 1602-3; improbable las de AlcaU, 16o7; Barcelona, 16o8; Madrid, 1613).

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

306

DANIEL EISENBERG

Aprobación elogiosa de Pedro de Padilla; versos preliminares de Juan de Vergara (•Canto de Calíope•, 11,.216,z1-28;Panuuo, 66, I,J-U), del capitán Figueroa («Canto de Calíope•, //, .a.31,_n-.z.J4 z8; .A.¡..,._l.JJ, .29), y de Miguel Cejudo (PllT1UlSo, JO, Z.f-JI,1). (Facsimilar, Madrid, 193s; 01,r.s siulttu, vol. XI, 1777; «SOGA•, 63). 191.-. El pn-tgrillOn, s• plllri11.Sevilla, Clemente Hidalgo, 1604.(Sin ejemplar ni confirmación la supuesta ed. de Madrid, 16o.¡; fuera las de Barcelona y Bruselas, ninguna otra hasta 1618).Sonetos preliminares de Juan de Arguim (Panutso,49, g-11),Quevedo y otros. La Amarilis de Do11fbtixott, 1,.is, 11,73 y Coloq•io de losperros,JI/, 166,8 probablemente se refiere a un peno na je de este libro. Este libro es el último de Lope que hemos incluido, pues fechamos desde 160.f-sla ruptura con Cervantes (vid. nuestro trabajo cit. supra, Avellaneda). El elogio de Lope en P•nuuo,36, IJ-IJ, es muy flojo. (Ed.Juan Bautista Avalle-Arce, «Clásicos Castalia•, ss). 196.Vcrgilio, Poli doro. Los ocholi/,rosde Polidoro Vn-gilio,till4A4IUIO deUrlli110, delos innuom IÚ IIU cosas.N•tfNllllmlt trllli•cidopor Victlllt de Millis Godl11a., deLlll/11en Ro1111U1&t, co,ifor111t IIIfllt s• SIUl&liud

"'"'º

m,nu/iu, por d Mol• proprio q•t fNI IIIprincipiop•reurli. Medina del Campo, Cristóbal Laso 111a11dó Vaca, a costa de Juan Boycr, 1s99, que es la ed. de Medina del Campo.Juan Boyer y Ambrosio du Pon. 1s86, con nuevos preliminares. Se menciona el libro de Polidoro Virgilio en Do11Q•ixott, II, .u y 24. 197.Vigo,Juan de. Lil,ro o pr4tiu n, Cin1g{11. Toledo, casa de Femando de Santa Catalina, a costa de Juan de Espinosa, 15.¡8. (1 anteriores al documento cit.; la otra, Valencia, 1S37).Incluido por figurar entre los libros de Rodrigo de Cervantes, padre de Miguel (Rodrfguez Marín, NIU'IJOs d«,n,,n,tos U1TNU1ti110s,p. 113). 19'-Villalobos, Estevan de. Pri111n-11 parte dd Thesorotú difliu potsÚI.io11IÚseco11tinu,,Nruu ol,r.s M dn,oción de diwrsos a11tores.Toledo, Juan Rodríguez, 1s87. (De tenerlo, tendría la primera ed., y no la reimpresión de Madrid, 16o.¡ ni mucho menos la de Lisboa, 1598; ninguna otra). Hemos incluido este libro por contener una adaptación de su buen amigo Luis Gálvcz de Montalvo del LúutlodeSa Pedrode Luigi Tansillo. Las otras obras son: S1111111111 tú ú, flidA del Sn-Jphicopadrt Sa Fr1111&isco, de Lope de Sali-

""1,,irúlt com,mión .1 flidA de Úl glorioSIIM'Vd.dlnu,,anónima; ú, S4'11Ú P1Wid11 nas; Brtw '"''""" de 111 dt n•eslro Rtdt111ptor ]es• Cbristo,por Pedro Juan Micón; y unas S4tirllSMor.in de un Álvar Gómez. (La traducción de Tansillo, in «BAE•, 3S, pp. 153-2s6). 199.Virgilio. L11EntidA 1k Virxilio,prl11ripttú lospotlllSL11tinostrllll,a.idl,m ocliffNlm1111.1 flmO Catel1A110: ahor11meslll ,ílti11111 i111pressión rtfom,""4.:, li111111Úl co1111111Cbo at11dio:,c•ü/Ju/o. dellll ,,,..,., fllt se lo si.g,limtt.Lds dosP,iJo81U IÚ Vi~io, p•tde da.ir n11nN1 traácción ... H• st 11wido mesta octlWIIi111prnsión Pri111n-11 y {blarlll. El libro trtdkimo de Maphto Vt&(ioPotlll Ladmst, i11tit111Mlo, S•pp/a,mto u út E,uiü de Virgilio. Uu 1111,la, fllt co11timtÚl d«úmuión de los ,,o,nl,rnproprios,y fJ0""1los,yl•8•rts diffiadtosos, esparzidospor toú Úl 01"11. Trad. Grcgorio Hcmándcz de Velasco. La principal traducción castellana, muchas veces reimpresa; a partir de Toledo, 1574(la descrita) con adiciones. P•rMSO,4.2,29-43,,z; Do11Q•ixott, I, prólogo; I, 1s; I, .¡8. La lectura de Homero por Cervantes es mucho más dudosa. (Valencia, 1793). zoo. --. L11EntidA. Trad. Cristóbal de Mesa. Madrid, Viuda de Alonso Martín, a costa de Domingo Gonzilez, 161s. (1). Dedicado al Duque de Béjar. zor. Virués, Cristóbal de. El Monserrate.Madrid, Querino Gerardo, a costa de Biasde Robles, 1587. (J; dudoso que tuviera la ed. de Milán, 16o2 y la de Madrid, 1609, es posterior a la mención del libro en Do11Q11ixote,I, 6). Aprobación de Pedro de Padilla. Además de la mención de la obra en Do11fb,ixou,

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA BIBLIOTECA

DE CERVANTES

•Canto de Calíope•, //, 235,1-8.Virués fue otro participante en la batalla de Lepanto. (Ed. Cayetano Rosell, •BAE•, 17). 202. --. Obrastrágicasy líricasdel Capit4n Crist6vllldt Vir11ls.Madrid, Alonso Martín, a costa de Estevan Bogía, 1609. (1). Panulso, 39, 32-40, .2. («SOGA», 70) . .203. §Yagüe de Salas,Juan. LosAmanlts de Ttr11tl, epopeyatrágica,co11Úl rest11•rll&ión dt Espaüporla p11rltdt Sobrarbe,yC0"'11tista del reinode Vlllmcia.Valencia, Pedro Patricio Mey, 1616. Poemas preliminares de Lope y otros. (No sabemos cufodo, en 1616, fue publicado este libro). (Teruel, 19s1). .204. [Zapata) Capata, Luis. Cariofamoso. Valencia,Joan Mey, 1s66. (1). Sobre el ser el C11rlof11moso la obra aludida confusamente en el «escrutinio», vid. el comentario de Francisco Márquez Villanueva in Don L11isZapatll o d smtido de 11nafamtecmJ1111ti1lll, in F11mttsliterariascmJa11ti11as, Madrid, Gredos, 1973, pp. 109-b: 1s8, n. ss; también a favor del conocimiento cervantino de esta obra se halla María So-

desafíos,seg,ínéldecía,f•t Ga11teyL11,uz.... Nolll a""" IÚIISÍón del ledad Carrasco Urgoiti, «Mássi11g11Úlrts •QJ'ijote-, in «Estudios ... dedicados al Prof. E. Orozco Díaz», 3 vols. Granada, Universidad de Granada, 1979, vol. I, pp. 2.41-249. (Fragmentos in El primerpom,a flle tralll del dtscNbrimimtoy co11f11istll del 1111tfJO "''"'do, ed. José Toribio Medina y Winston A. Reynolds, Madrid, Porrúa, 1984).

ÍNDICE

ONOMÁSTICO

(Ortografía modernizada)

= Autor

mencionado en la introducción. Acevedo, Alfonso de. 179 Acosta, Antonio de. 54 Acuña, Hemando de. 1, 94, 102 Agostini, Niccolo degli. 64 Aguayo, Simón de. 10 Aguilar, Diego de. 105 Aguilar, Fernando de. 175 Aguilar, Ma tías de. 34 Agustln,San. 2, 3,4 Alcázar, Baltasar del. 68 Alcañices, Marqués de (Alvaro Antonio Enríquez de Almansa). 41 Aldana, Cosme de. o, 6 Aldana, Francisco de. 5, 6, 95 Alemán, Mateo. 7, 24 Almendárez, J ulián de. 18 Alonso, Agustín. 8 Alonso, Dámaso. 21 Altaraque, Jusepe de. 151 Alvarez, Antonio. 132 «o•

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

308

DANIEL EISENBERG

Amczúa y Mayo, Agustín G[onzálcz] de. 89, 142, 147, 186 Amor y Vázqucz, José. 95 Angulo, Andrés de. 85, 100 Antonio, Nicolás. o, 177 Anvcrs, Adrián de. 177 Apuleyo, Lucio. 13 Arbolanche, Jerónimo de. 14 Arce, Joaquín. 179 Arcos, Joan de. 173 Argensola, Bartolomé Leonardo de. 15 Argcnsola, Lupcrcio Leonardo de. 66, 68, 163 Argotc de Molina, Gonzalo. o Arguijo, Juan de. 68, 193, 195 Arias Girón, Félix. 66 Arios to, Ludovico. 16, 17, 67 Armendáriz, J ulián de. 18 Asensio, Eugenio. 71 Assiáin, Nicolás de. o Astrana Marín, Luis. o, 31, 36, 55, 59, 73, 74, 75, 79, 142, 149, 163, 179, 189 Auner, Jerónimo. 129 Avalle-Arce, Juan Bautista. o, 77, 195 Avellaneda, Alonso Fernández de. 19 Ayala, Juan de. 101 Ayala, Lorenzo de. 21 Aznar Cardona, Jerónimo. o Aznar Cardona, Pedro. o Bajona Oliveras, Ignacio. o Balbín Lucas, Rafael de. 170 Balbuena, Bernardo de. 20 Bandello, Mateo. 21 Barahona de Soto, Luis. o, 22, 68, 74, 90, 120, 121, 130, 175 Barberino, Andrea da. 83 Barrera, Alonso de la. 74, 88, 92, 162 Barrionuevo, Gaspar de. 192 Barros, Alonso de. 7, 2 3, 24 Bataillon, Marcel. 108 Béjar, séptimo duque de. 41, 120, 200 Belleforest, Francisco de. 21 . Bembo, Pietro. 26, 74 Bcrmúdez Carvajal, Fernando. 46 Berrillo, Juan. 46

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

310

DANIEL EISENBERG

Castillejo, Cristóbal de. 37 Castillo, Hernando de. 38 Castro, Adolfo de. 68 Castro, Américo. 104, 123 Cavillac, Michel. 147 Cejudo, Miguel. 20, 121, 192-194 Cepeda, Baltasar de. 68 Cervantes, Rodrigo de (padre de Miguel). 101, 131,197 Cervantes Saavedra, Gonzalo de. 36 Cervantes Saavedra, Miguel de. 23, 39-43, 59, 91, 104, 105, 115,116,130, 138-140, 148, 161, 163, 168, 184, 193, 203 César, Cayo Julio. o Cinthio, Giraldo o Giraldi. Vid. Giraldo Cinthio, Juan Baptista. Claudiano, Cayo Lucio. 46 Clemencín, Diego. 33, 129 Coloma, Juan. 47 Colombí-Monguió, Alicia de. 150 Concejo, Pilar. 84 Contreras, Jerónimo de. 48 Córdoba, Juan de. 66 Córdoba, Martín de. 145 Cormellas, Sebastián. 19 Corte Real, Jerónimo. 49 Cortejón, Clemente. 74 Cortés, Hernán. 95, 165 Cortés, Martín. 65 Cosín, Pierres. 37, 63, 102, 104, 187 Cossío, José María de. 84 Coster, Adolphe. 87 Cota, Rodrigo. 111,158 Cotarelo Valledor, Armando. 142 Cravens, Sydncy Paul. 11, 174 Crombcrger, Jacome. 44 Cuello, Diego. 13 Cuesta, Juan de la. 40, 41, 91, 120, 122, 134, 166, 184 Cueva, Juan de la. 21, 52, 53, 54 Cueva[s] y Silva, Francisco de la[s]. 68 Curlct Saboyano, Claudio. 21 Chaves, Jerónimo. o Chevalier, Maxime. 64 Dávi)a Padilla, Agustín. 55

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA BIBLIOTECA

DE CERVANTES

Berrío, Gonzalo Mateo de. 30, 68 Blanchard-Demouge, P. 149 Blecua, Alberto. 164 Blecua, José Manuel. 87, 117 Bogía o Bugía, Esteban. 119, 121,122, 180, 202 Bogía, Francisco. 180 Bonardo, Comelio. 36, 157 Bonilla y San Martín, Adolfo. o, 57, 143 Bonistau, Pierres. 21 Borges, Marcos. 133 Borgoñón, Simón. 74 Bomat, Claudio. 185 Boscán, Juan. 27, 35, 74 Bowle, John. 12, 33 Boyardo, Mateo María. 1, 28, 64 Boyer, Juan. 8, 50, 64, 196 Burgos, Andrés de. 83 Bustamante, Jorge de. 136 Cabarte, Pedro. o Cabrera de Córdoba, Luis. 29 Cáceres y Espinosa, Pedro de. 175 Cairasco de Figueroa, Bartolomé. 30 Caldera, Benito de. 31, 130 Camócs, Luis de. o, 31, 68 Campuzano, Francisco de. 73, 81, 105, 140 Camús, Felipe. 177 Canavaggio, Jean. 55bis, 167bis Cangas, Femando de. 120 Canto, Francisco del. 64 Capataz, Juan Bautista. 41 Caporali, Cesare. 32 Carballo Picazo, Alfredo. 107 Cardillo Villalpando, Gaspar. o Cardona, Hugo de. 51 Carlos V, rey de España. 94, 133,173, 204 Carranza, Jerónimo de. 34 Carrasco Urgoiti, María Soledad. 204 Carrcres de Calatayud, F. 113 Carvallo, Luis Alfonso de. o Castiglione, Baltasar. 35 Castilla y de Aguayo, Juan de. 36

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

311

LA BIBLIOTECA DE CERVANTES

Daza Chacón, Dionisio. 56 Delgado, Cosme. 135 Días, Duarte. 58 Díaz, Francisco. 58, 59 Díaz, Joan. 22 Díaz Hidalgo, Juan. 91 Díaz Larios, Luis F. 1 Díaz Rengifo, Juan. o Díaz de Vivar, Ruy, «el Cid». 93 Dioscórides. 6o DiSalvo, Angelo J. 2 Domingo, Santo. 39, 116 Domínguez Bordona, J. 37, 111 Drakc, Sir Francis. 193 Droy, Guillermo. 105, 150 Durán, Diego González. 105 Efrén de la Madre de Dios, Fray. 182 Eisenberg, Daniel. o, 19, 65, 92, 115 Encinas, Juan de. 71 Entrambasaguas, Joaquín de. 31, 175 Equicola, Mario. 62 Erasmo. 104 Ercilla, Alonso de. o, 23, 48, 63, 66, 74, 87, 90, 105, 119, 125, 142 Escobar, Baltasar de. 68 Escribano, Alonso. 85 Espinel, Vicente. 7, 66, 70, 105, 148, 165, 168 Espinosa,Juan de. 197 Espinosa, Nicolás. 67 Espinosa, Pedro. 68 Faria, Francisco. 46 Femández, Jerónimo. 25 Fernández,Juan. 190 Femándcz, Toribio. 25 Fcrnández de Córdoba, Francisco. 69 Femández de Córdoba y Oviedo, Diego. 137, 145 Femándcz Ruiz de Castro, Pedro, séptimo conde de Lemos, Vid. Lemos, séptimo conde de. Femando 111,el Santo, rey de España. 52 Fernando el Católico. 58 Ferrer, Diego. 143 Ferrer, Miguel. 100

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

312

DANIEL EISENBERG

Ferreres,Rafael. 113 Figueroa, Francisco de. o, 68 Flamenco, Juan. 159 Fonseca, Cristóbal de. 3, 70, 167 Foquel, Guillermo. 182 Foulché-Delbosc, Raymond. 117 Frasso, Antonio de lo. 72 Frías y Balboa, Damasio de. 71, 102 Fucilla, Joseph G. o Fuentes, Alonso de. o Fulgosio. 21· Gaitán, Juana. 77 Gaitán de Vozmediano, Luis. 77, 164 Galba, Martí Johan de. 183 Gálvez de Montalvo, Luis. 31, 39, 73, 81, 140, 198 Gallardo, Bartolomé José. 34, 83, 129 Gallego Morell, Antonio. 74 Garay, Blasco . de. 111,171 Garay, el maestro. 31 Garay, Nuño. 177 Garcés, Enrique. 150 García, Félix. 97 García Callejas, Juan. 80, 90 García López, Juan Catalina. 67 García Morales, Justo. 150 García de Oliván, Pedro. o García de Paredes, Diego. 51 García Soriano, Justo. 71, 12.4 Garcilaso de la Vega. o, 27, 35, 74, 102 Garcilaso de la Vega, el Inca. 99 Garibay, Esteban de. 75 Garrido de Villena, Francisco. 28, 67 Gast, Matías. 74, 125 Gayangos, Pascual de. 61 Gerardo, Querino. 47, 140, 142, 201 Gil Polo, Gaspar. o, 76, 78, 173 Giraldo Cinthio, Juan Baptista. 77 Girón y Rebolledo, Alonso. 76, 78, 173 Gómez, Alonso. 23, 74, 163 Gómez, Alvar. 198 Gómez de Huerta, Jerónimo. 90, 103, 153

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

313

LA BIBLIOTECA DE CERVANTES

Gómez de Luque, Gonzalo. 79, 105, 140 Góngora, Diego Ignacio de. 34 Góngora, Luis de. 36, 68, 163 González, Domingo. 200 González de Bobadilla, Bernardo. 80 González Durán, Diego. 105 González Miguel, J.-Graciliano. 178 González Ollé, Fernando. 14 González Palencia, Angel. 127, 181 González V elasco, Pilar. 66 Gosner, Alonso. 117 Gracián, Juan. 10, 31, 39, 49, 80, 86, 90, 127, 177 Gracián Dantisco, Lucas. 39, 81, 95 Gracián Dantisco, Tomás. 20, 29, 46, 68, 77, 86, 109, 164 Green Jr., James ·Ray.44 Green, Otis. 3 Guadalajara y Javier, Marco de. o Guarini, Baptista. 82 Guevara, Antonio de. 84 Gutiérrez, Juan. 127 Gutiérrez de Montalvo, Garci. 9, 10 Guzmán, Francisco de. 85, 136 Hamel, Adalbert. 54 Hahn, J uergen. 12s Hebreo, León. Vid. León Hebreo. Heitmann, Klaus. 94 Heliodoro. 86 Hemández Alemán, Alonso. 83 Hernández de Córdoba y Aguilar, Gonzalo. 51 Hemández de Velasco, Gregorio. 197 Herrera, Femando de. o, 34, 54, 74, 87, 88, 102, 119 Herrera Tremiño, Juan Antonio. 146 Herrero García, Miguel. o Hidalgo, Clemente. 193 Homero. 199 Horado. 66, 68, 89, 122 Huerta, Jerónimo Gómez de. 90, 103, 153 Hurtado de Mendoza, Diego. 91, 174 Iciar, Juan de. 92 lñiguez de Lequerica, Juan. 65, 67, 79, 93, 132, 170 Iranzo, Lázaro Luis. 105

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

DANIEL EISENBERG

Isabel la Católica. 58 lsócrates. 123 Jacinto, San. 116 Jaramillo, Diego de. 65, 79 Jáuregui, Juan de. o, 179 Jiménez Aillón, Diego. 93 Jiménez Patón, Bartolomé. 24 Jovio, Paolo. 51 Juan de Austria, Don, 163 Juan 11,rey de España, 50 Juliá Martínez, Eduardo. 96 Junta, Felipe de. 45, 71, 151 Junta, Juan de. 45, 61, 177 Junta, Lucas de. 117 Junti, Tomás. 107 Laínez, Pedro. o, 31, 68, 73, 77, 79, 138, 140, 142, 163, 175 La Marche, Olivier de. 94 Lara Garrido, José. 22 Laso, Pedro. 21, 86, 94 Laso Vaca, Cristóbal. 108, 196 Lasso de la Vega, Gabriel. 95 Ledesma, Alonso de. 96 Lemos, sexto conde de. 172 Lemos, séptimo conde de. 15, 40, 42, 120, 135 Lena, Pedro Rodríguez de. Vid. Rodríguez de Lena, Pedro. León Hebreo. 70, 98, 99 León, Fray Luis de. o, 3, 68, 97, 182 León, Joan o Juan de. 54, 177, 191 Leonardo de Argensola, Bartolomé. 15 Leonardo de Argensola, Lupercio. 66, 68, 163 Liñán de Riaza, Pedro. 23, 58, 68, 105, 139 Liranzo, Lázaro Luis de. 105 Lobera de Avila, Luis. 101 Lodeña, Femando de. 41 Lofrasso, Antonio de. Vid. Frasso, Antonio de lo. Lomas Cantoral, Jerónimo de. 102 Longo, Tarquinio. 82, 161 Lópcz,Jacome. 54 López de Ayala, Diego. 171 López de Cortegana, Diego. 13 López de Enciso, Bartolomé. 103, 147

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA BIBLIOTECA DE CERVANTES

315

Lópcz Estrada, Francisco. 86, 88, 128 López de Haro, Pedro. 8, 144 Lópcz de Hoyos, Juan. 102, 104, 113,132, 141 López Maldonado, Gabriel. o, 39, 105, 137, 140-142 López Pinciano, Alonso. o, 86, 95, 106, 107 López de Scdano, Juan José. 30 López de Úbeda, Francisco. 108 Lópcz de Velasco, Juan. 37, 187 López de Zárate, Francisco. 168 López de Zúñiga Sotomayor, Alonso Diego, séptimo duque de Béjar. Vid. Béjar, séptimo duque de. Lucano.o Luján de Sayavedra, Mateo. 7 Luna, Miguel de. 109 Luna y Mendoza, Juan de. 147 Luque Fajardo, Francisco de. 110 Madrigal, Pedro. 1, 6, 21, 55, 63, 94, 99, 119, 139, 165, 180, 189, 193 Mal Lara, Juan de. 34 Malo, Pedro. 72 Manrique, Jorge. 111,175 Mantuano, Pedro de. 112 Manuel, Antonio. 48 March, Ausias. 113 Mariana, Juan de. 112, 114 Marín, Nicolás. 18 Márquez Torres, Francisco. 115 Márquez Villanueva, Francisco. o, 84, 89, 109, 125, 204 Martcl, Jerónimo. 116 Martí, Juan. 7 Marti, Mario. 26 Martín (de Balboa), Alonso. 15, 20, 42, 43, 46, 118,120, 148, 167, 168, 200, 202 Martínez, Diego. 93, 170 Martínez, Eugenio. o Martínez, J ulián. 77 Martínez, Marcos. 65 Martínez, Miguel. 21, 16o, 166 Martínez, Sebastián. 27, 33 Martorell, Joanot. 183 Mayans y Sisear, Gregorio. 115 Mazcarenhas, Juan. 49 Medina, Francisco de. 74, 87

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

316

DANIEL EISENBERG

Medina, José Toribio. o, 18, 13-4,204 Medina, Pedro de. o Medinilla, Baltasar Elisio de. 20 Mejía, Pedro. 123, 1.24 Mena, Femando de. 86 Mena, Hugo de. 22 Mena,Juan de. 117,159 Mendes de Vasconcelos, Juan. o, 118 Mendoza, Diego de (1). 51 Mendoza, Diego de (11).68 Mendoza, Diego de (¿111?),Conde de Salinas. 68 Mendoza, Diego [Hurtado] de. Vid. Hurtado de Mendoza, Diego. Mendoza, Francisco Laso de. 73 Mendoza, Lorenzo de. 193 Menéndez Pelayo, Marcelino. 35, 73, 77 Meneses, Alonso de. o Mesa, Cristóbal de. 119-122,200 Mexía, Pedro. 123, 124 Mey, Juan (de). 28, 78 Mey, Pedro Patricio. 82, 203 Micón, Juan. 198 Millán, Juan. 14 Millís Godínez, Juan de. 21, 196 Mira de Amescua, Antonio. 20, 91 Miralles, Enrique. o Miranda Villafañe, Francisco. 12 5 Mollá y Rodrigo, Rafael. 59 Mondragón, Jerónimo de. o, 126 Monguió, Luis. 150 Monroy, Antonio de. 46, 120 Montemayor, Jorge de. o, 51, 113,127, 128, 173 Montesdoca, Pedro de. 66 Montesinos, José F. 71 Montoya,Juan de. 66,192,194 Moody, William Stapp, 55, 169 Mora, Jerónimo de. 68 Mora es, Francisco de. 143 Morby, Edwin S. 192 Moro, Tomás. 88 Morreale, Margherita. 81 Mosquera de Figueroa, Cristóbal. 34, 74, 130

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA BIBLIOTECA

DE CERVANTES

317

Mulroncy, Margaret L. 123 Morillo, Diego. 68 Navarro, Juan. 78 Navarro, Pedro. 51 Navarro González, Alberto. 66 Nazak, Dennis. 10 Nebrija, Antonio de. 131 Núñez, Hernán, «el comendador griego». 117 Ochoa de la Salde, Juan. 18, 133 Oña, Pedro de. 134 Oquina, Juan de. 135 Orduna, Lilia E. F. de. 2 5 Ortega, Melchior. 69 Ortúñez de Calahorra, Diego. 65 Osorio de San Román, Agustín. 169 Ovidio. o, 1, 37, 122, 136, 137 Pachcco, Francisco. 74, 88 Padilla, Pedro de. o, 6, 24, 49, 52, 58, 96, 103, 105,138-142,145,150,172, 189, 192194, 201 Palau y Dulcet, Antonio. o, 53, 54, 82, 129 Palmerino, Juan Lorenzo. o Pantera, Juan Antonio. 145 Pasamonte, Jerónimo de. 19 Paulino, Esteban. 179 Pérez, Alonso (1). 20 Pérez, Alonso (11).o, 146 Pérez, Francisco. 52, 100 Pérez, Luis. 100 Pércz del Barrio Angulo, Gabriel. 148 Pércz Gómez, Antonio. 87, 171 Pérez de Herrera, Cristóbal. 147 Pérez de Hita, Ginés. 149 Pérez Pastor, Cristóbal. 168 Pcrier, Juan. 127 Pescioni, Andrea. 51, 53, 54, 85, 87, 138 Petrarca, Francesco. 150 Piamonte, Nicolás de. 33 Pineda,Juan de. 112,157 Place, Edwin B. 9 Plantino, Cristóforo. 75 Plinio Segundo, Cayo. 153

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

DANIEL EISENB F.RG

Porqueras Mayo, Alberto. 103, 121 Porralis, Tomás. 50 Port, Ambrosio du. 196 Portonariis, Simón de. 171 Pozo, Andrés del. 179 Pulci, Luigi. 129 Pulgar, Hernando de. 111 Quevedo, Francisco de. o, 20, 68, 121, 195 Quirós de los Ríos, Juan. 68 Rabut, René. 109 Ramírez, Hernán. 13, 28, 51 Randel, Mary Gaylord. 88 Remírez de la Trapera, Albania. 148 Renaut, Juan. 172 Révah, l. S. 83 Rey de Artieda, Andrés. 156 Reynolds, Winston A. 204 Ribera, Sancho de. 150 Ribero, Antonio. 133 Riley, E. C. o Riquer, Martín de. 19, no, 157, 183 Rivadeneira, Pedro de. 3, 4 Rivers, Elias L. 5 «Roberto, Felipe». 19 Robles, Antonio de. 126 Robles, Bias de. 39, 65, 140-142, 201 Robles, Francisco de. 40, 41, 91, 159 Robles, Lorenzo de. 116 Robles, Pedro de. 117 Rodrigues Lobo, Francisco. o Rodríguez, Alonso y Esteban. 25 Rodríguez, Francisco. 53 Rodríguez, Juan. 28, 67, 198 Rodríguez, Pedro (1). 77, n4, 164, 188 Rodríguez, Pedro (II). 175 Rodríguez de Lena, Pedro. 157 Rodríguez Marín, Francisco. o, 36, 68, 101, 115,131, Rodríguez de Montalvo, Garci. 9, 10 Rodríguez Villa, A. 51 Rodrigo, último rey godo. 109 Rois y Rozas, Antonio de. 2

Digitized by

Go ogle

135,

191, 197

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA BIBLIOTECA DE CERVANTES

319

Rojas, Femando de. 158 Rojas Villandrando, Agustín de. 159 Romero de Cepeda, Joaquín. o Roncallolo, Juan Domingo. 161 Roscl y Fuenllana, Diego. 161 Rosell, Cayetano. 50, 190, 201 Rostán, Andrés. 51 Rubio González, Lorenzo. 102 Rueda, Lope de. 162. Rufo, Juan. 88, 163, 164 Saavedra Guzmán, Antonio de. 165 Salas Barbadillo, Alonso Jerónimo. o, 41, 166, 167 Salazar, Diego de. 171 Salazar Vozmediano, Femando de. 77 Salinas, Conde de. 68 Salinas, Lope de. 198 Salvá y Mallén, Pedro. 177, 189 Sambenino, Vincencio. 47 Sánchez,Alberto.o Sánchez, Andrés. 13 Sánchez, Francisco. 37, 38, 103, 11), 141, 142. Sánchez, Francisco, «El Brocense•. 74, 117 Sánchez, Luis. 5, 2.4, 2.9, 30, 66, 68, 106, 115,130, 147, 153, 16o, 192, 194 Sánchez Crespo, Justo. 153 Sánchez de Lima, Miguel. o, 170 Sánchcz de Viana, Pedro. 137 Sandoval y Rojas, Bernardo. 115, 120 San José, Diego de. 168 Sannazaro,Jacobo. 2.0, 171 San Pedro, Jerónimo de. Vid. Sempere, Jerónimo. San Román, Agustín Osorio de. 169 Santa Catalina, Fernando de. 143, 197 Santiago, patrón de España. 112 Santillana, marqués de. o Santisteban Osorio, Diego. 172. Santo Domingo, Bemardino de. 13, 21, 56 Sanz de Soria, Pedro. 102. Schevill, Rudolph. o, 136 Sedeño,Juan. o Sempere, Jerónimo. 76, 128, 173 Serrano de Vargas, Miguel. 110, 166

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

DANIEL EISENBERG

320

Sharrer, Harvey L. 57 Shea, Katherine M. 70, 99 Sierra Infanzón, Pedro de la. 65 Siles, Miguel de. uo Silva, Feliciano de. 11, u, 174 Silveira, Miguel de. 118, 148 Silvestre, Gregario. 51, 175 Simón Díaz, José. 45, 61, 151,185 Siqueira, Alexandre. 89 Solís Mejía, Juan de. 41 Soons, Alan. 161 Soria, Pedro Sanz de. 102 Soto de Rojas, Pedro. 148 Stagg, Gcoffrey. 26, 62, 99 Stanton, Edward. 77 Stefano, Giuseppe di. 144 Steggink, Otger. 182 Suárez de Figueroa, Cristóbal. 82, 176 Suárez de Figueroa, Gómez, el Inca Garcilaso. 98 Suelves Infanzón, Miguel de. 14 Surtz, Ronald. 126 Taberniel, Artús. 18 Tansillo, Luigi. 74, 102, 178, 198 Tasso, Torquato. 119, 179, 180 Tavanno, Angelo. 156 Tejada y Páez, Agustín de. 68, 121, 172, 175, 181 Teócrito. 20 T cresa de Jesús, Santa. 168, 182 T erracini, Lore. 89 Tierri, Nicolás. 152 Timoneda, Juan. o, 162 Toledano, Miguel. 184 Torquemada, Antonio de. 185, 186 Torrero, Luis, 85 Torres Martínez, José Carlos. o Torres Naharro, Bartolomé. 187 Toscano, Sebastián. 3 Úbeda, Francisco López de. 108 Urrea, Jerónimo de. 17, 196 Valdepeñas, Rodrigo de. 111 Valdés, Alonso de. 66

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA BIBLIOTECA

321

DE CERVANTES

Valdés, Pedro de. 68 Valdivielso, José de. 40, 42, 43, 77, 168, 188 Valmaseda, Andrés de. 193 Valois, Isabel de. 104 Varesio, Juan Baptista. 71 Vargas, Bernardo de. 44 Vargas Manrique, Luis de. 39, 95, 105, 161, 189 Vázquez, Mateo. 95 Vecilla Castellanos, Pedro de la. 190 Vega, Bernardo de la. 191 Vega Carpio, Lope de. 18, 20, 24, 59, 66, 68, 70, 81, 105,140, 147, 148, 165,168, 191-195,203 Vegio, Mafeo. 199 Venegas del Busto, Alejo. o Vergara, Juan de. 31, 105, 142, 193, 194 Viana, Pedro Sánchez de. 137 Vicente, Gil. 83 Vigo,Juan de. 197 Vilanova, Antonio. o, 126, 156 Villalobos, Esteban de. 198 Villalpando, Gaspar Cardillo. Vid. Cardillo Villalpando, Gaspar. Villa nueva, Juan de. 117 Villarroel, Cristóbal de. 68 Villarroel, Juan de. 42, 184 Virgilio. 20, 199, 200 Virgilio, Polidoro. 196 Virués, Cristóbal de. 201, 202 Vivas, Antonio de. 138 Wardropper, Bruce. 109 Wilson, Edward M. 23 Yagüe de Salas, Juan. 203 Zapata, Luis. o, 89, 204

ÍNDICE

DE

FECHAS

DE

PUBLICACIÓN

En este índice y el siguiente, se usa la negrita para indicar los libros de los cuales no hubo sino una edición hasta 1616,o para los cuales se puede especificar con alguna seguridad la edición que Cervantes tendría. No se incluyen las obras popularísimas como Guzmán dt Alfarache, Orlandofurioso, Galateoespañol,etc.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

322

DANIEL EISENBERG

1511. 183 1533. 129, 152 1535. 57, 129 1544. 101 1545. 44, 61

1547. 143 1548. 61, 83, 143, 197 1550. 1551. 1552. 1555.

129 174 129 28

1556.69 1558. 61, 177 1560. 113, 172 1562. 46, 100, 113, 127, 151 1563. 6o, 78, 100, 127 1564. 76, 177, 185 1565. 85 1566. 14, 6o, 204 1568. 174 1569. 35, 104 157º· 33, 6o 1571. 75, 127 1572. 37, 127 1573. 72, 94, 171, 187 1574. 78 1575. 27, 85 1576. 48, 162 1577. 28, 37, 76 1578. 63, 76, 102, 136, 171 1579. 25, 67, 113, 127 1580. 31, SI, 56, 65, 74, 93, 142, 144, 170 1581. 28, 35, 85, 86 1582. 32, 34, 51, 53, 56, 73, 87, 117, 125, 138, 175 1583. 54, 65, 67, 79, 97, 141, 169 1584. 13, 38, 51, 6o, 163, 174 1585. 8, 39, 97, 132, 133, 140, 169 1586. 22, 36, 51, 6o, 64, 65, 97, 103, 105, 190 1587. 10, 23, 25, 38, 65, 80, 86, 97, 139, 180, 198, 201 1588. 10, 54, 59, 65, 90, 95, 127, 157 1589. 21, 33, 63, 137, 189

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA BIBLIOTECA

DE CERVANTES

32 3

1590.58, 77, 94,99,145 1591. 1, 6, 50, 66, 150, 191 1592. 70, 88, 89, 109 1593. 5, 71 1594. 95, 119 1595. 116 1596. 21, 55, 92, 107, 130, 164 1597. 50, 171 1598. 24, 70, 126, 147, 192 1599. 153,165, 177, 194, 196 16oo. 109, 16o 1601. 13, 114, 181 1602. 30, 82, 153,16o, 193 1603. 18, 21, 30, 52, 109, 110, 159 1604. 16o, 195 1605.40,68, 106,108,134,156 1607. 121, 122, 179 1608. 20, µ, 46, 114 1609. 15,30, 82,167,176,202 1610.91 1611.29, 120 1612.118, 120,135,155 1613. 41, 112, 148, 161 1614.2, 19,43, 166 1615.40,42, 168,200 1616.115, 184,203 ÍNDICE

DE

LUGARES

DE

PUBLICACIÓN

Cuando un libro se publicó sólo en una ciudad, o cuando se pueden excluir las otras ediciones, se emplea la cursiva.

Aluúá deHenares.10, 13,27, 28, 31, 33,39, 49, 51,65, 67, 79, 80, 85, 86, 90, 93, 127' 132, 149, 153,163 Amberes. 75 Barcelona.19,72,185 B11rgos.10, 25, 45, 61, 71, 151,177 Cá/ler.47 Estella. 25, 177 ~vora. 174 GrantllÚI,.22, 109, 175

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

DANIEL EISENBERG

Llrida. 76, 126 Lisboa. 89, 133 Madrid. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 13, 15, 20, 21, 23, 24, 29, 30, 37, 38, 40, 41, 42, 43, 46, 55, 58, 59, 63, 66, 73, 81, 91, 84, 95, 96, 99, 102, 103, 104, 105,106,107,110, 112, 113,114,115, 118, 119, 120, 121, 122, 130, 134, 135, 139, 140, 141, 142, 147, 148, 150, 153,155, 159, 16o, 163, 165, 166, 167, 168, 180, 18.2,114, 187, 189,192,193,194,200,201,202 Medina del Campo. 64, 65, 108, 16o, 174, 196 Nápoles. 82, 161 Pamplona. 50, 76 Parma. 32 Perpiñán. 154 Roma. 179 Salamanca.3, 4, 18, 21,35,36, 60, 70, 86, 94, 97,117,125,127,157,169,171, 172, 174, 182, 190 Sanlúcarde Ba"ameda. 34 St'IJilla.44, 51,52, 53, 54, 57, 74, 83, 85, 87, 88, 92, 100, 129, 138,162, 169, 174, 177, 191, 195 « Ta"agona». 19 Toledo.8, 28, 57, 70, 77,100,101,114,136,143,144,163,164,118,197, 198 Valmcia. 28, 38, 76, 78, 82, 129, 162, 173, 176, 203, 204 Valladolid.13, 21, 30, 35, 56, 68, 69, 137, 145, 152, 183 Vmecía. 26, 32, 62, 98, 179 Zaragou. 14, 25, 76, 156, 174 sin lugar, 181 ÍNDICE

DE

MATERIAS

Las categorías son modernas y no concuerdan con las de Cervantes y sus contemporáneos (p. ej., libros de caballerías= historias, pero deficientes; el Pmiles un «poema» épico, etc.). o. Obras generales, misceláneas. 123, 124, 125, 126, 159, 164, 186, 196 Refranes. 111 Proverbios. 24 1. Psicología. 26, 62, 71, 97, 98, 99. Vid. también Ficci6nenprosa. Temapastoril. Filosofía (según las portadas de los libros). 23, 34, 107, 123, 125. 2. Religión. Santos. En prosa. 2, 3, 4, 38, 55, 70, 83 (en parte), 97, 115,168, 169, 182 En verso. 16, 30, 47, 78, 96, 111,115,139, 145,155,167, 168, 178, 181,184, 188, 189, 190, (en parte), 194, 198, 201

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

31 5

LA BIBLIOTECA DE CERVANTES

3. Costumbres, vida cortesana. 23, 35, 81, no Gobierno, ciencia política. 36, 147, 148 4. Lenguaje. 131 5. Historia natural. 153 6. Medicina. 56, 59, 6o, 101, 197 Escritura. 92 8. Literatura no religiosa. T corla literaria. 74, 89, 107, 108, 112, 170 Poesía. Lírica. 1, 5, 6, 27, 37, 53, 66, 68, 74, 87, 91, 102, 105,127, 138,150,156,175, 179, 202 Otros tipos (épica, narrativa, etc.). 8, 14,22, 28, 31,32, 44, 46, 49, 52, 58,63, 67, 79, 85, 90, 93, 94, 95, 106, III, 117,118,119,120, 121, 122, 133,134,136, 137,141,141, 16o, 162, 163,165,172, 173,180, 190, 193,199, 200, 203, 204 Drama. 43, 54, 81, 158, 159(relacionado), 162, 187, 202 Ficción en prosa. 7, 13, 19, 21, 45, 48, 86, 108, 128, 161, 166, 195 Tema caballeresco. 9, 10, 11, 12,25, 33,40, 44, 45, 57, 61, 64, 65, 69, 83,100, 129, 143, 144, 151,152, 154, 174, 177, 185 Tema pastoril (incluye combinaciones de prosa y verso). 20, 39, 72, 73, 76, 80, 103, 128, 146, 162, 171,176, 195, 192 Cartas. 84, 111 9. Historia en prosa, biografía. 15,50, 51,75, 88, 104, 109, n4, 115,130,132,135, 149, 157 Historiografía, crítica histórica. 29, 112

ÍNDICE

POR

LENGUA

DE

COMPOSICIÓN

Libros en otras lenguas que la castellana: En italiano. 16, 26, 32, 62, 98, 178 En latín. 131 Libros traducidos parcial o totalmente de otras lenguas: Del catalán. 113,183 Del francés. 33, 45, 57, 61, 94, 132, 151,177 Del griego. 6o, 86 (a través del latín), 123(a través del latín) Del italiano. 17, 21 (a través del francés), 28, 35, 64, 77, 81 (refundición), 82.,83, 99, 129, 145, 150, 154, 171, 179, 180, 198 (refundición) Del latín. 2, 3, 4, 13, 37, 46, 68, 89, 122, 136, 137, 153,196, 199, 200 Del portugués. 31, 49, 143

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

NOTAS

1

Para las obras de Cervantes usamos las eds. de Schcvill y Bonilla. En el caso de Do11fl•ixotty el Pn-siles, damos parte o libro y capítulo; para las otras obras, en cursiva, tomo, página y línea. 1

Did Cm1a111es Haw a lil,r11,:,I, in •Hispanic Studies in Honor of Alan D. Deyennond: A North American Tribute•, Madison, Wisconsin, Hispanic Seminary of Medieval Studies, 1986, pp. 93-106. lEn 1616,entiéndcse. Aunque no podemos indicar cuándo adquirió sus libros, en general nos inclinamos a creer que los compraba a raíz de su publicación. '4Luis Astrana Marín, Viú 9n11pJ.r y heroicade Mi6"d de CmJa11tes SllllWir11,7 vols., Madrid, Rcus, 1948-58,vol. IV, pp. 463-464. En esta subasta de 1590compró «cuatro libritos dorados de letra francesa•, imposibles de identificar, y una Historill de Sato Domi11,o,identificada por Astrana como la de Hernando del Castillo (Madrid, 1584). SVid. Francisco Rodríguez Marín, N11t110s doc11111n1tos tnTN111tinos, in Est11diostn'fNtt1ti110s, Madrid, Arlas, 1947, pp. 17S-35O:213. Estimamos probable que Cervantes hubiera recibido estos libros al fallecer su padre en 1585. 6S igue hasta

hoy sin identificación lo que parece ser un pliego suelto, el •romance del cura que en el prefacio avisó al rey del ladrón que le avía robado las cien doblas y la su mula la andariega•(Do11Qaixott, II, 1); también parece probable que Cervantes tuviera alguna impresión suelta de los popularísimos romances del Marqués de Mantua. 7Los •papeles y cartapacios• de Cide Hametc (I, 9). 8La

•Novc1a del curioso impertinente•; vid. I, 32.

9Los papeles de Grisóstomo, rescatados en panc por Vivaldo; los de Juan Palomeque, que se lleva Pero Pérez. 1

ºF11mteslitmzrias cm,anti,u,s, Madrid, Gredos, 1973, pp. 158-167.

11

Consta que, igual que hoy, los autores de libros publicados recibfan gratis varios ejemplares; Salas Barbadillo podía disponer de 30 ejemplares de su Clll,td/m, p1m1ul y López Mal donado, a cambio de su privilegio, recibió 200 de su C1111Cio11m,. El mismo Cervantes recibió 24 ejemplares de las Now/4s txn,,pillres.Vid. Did CmMntts HafJt a lilm,,:,?, nota 7. 11

Poes{IIS s11dllls(Co111ediluy t11lrn11tses, IV), Madrid, 19.21.No hemos incluido los libros en que se publicó, anónimamente, su Roma11ce de los cdos (vid. Schcvill y Bonilla, pp. 64-67).

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA BIBLIOTECA

DE CERVANTES

'3En este trabajo han sido apoyo fundamental las anotaciones al -Canto de Calíope• en las cds. de Ll GIÚA/111de Schevill y Bonilla, 2 vois., Madrid, 1914y Juan Bautista Avalle-Arce, «Clásicos Castellanos•, 1s4-1ss,Madrid, Espasa-Calpe, 1961,y al v;., dd Pu,wo de Schcvill y Bonilla, Madrid, 1922,José Toribio Medina, 2 vols., Santiago de Chile, 192sy Francisco Rodríguez Marin, Madrid, 193s.En el momento de redactar el trabajo no hemos recibido todavía la ed. del Vi4tde Miguel Herrero García, revisada por Albeno Sánchez y José Carlos Torres Martínez, Madrid, CSIC, 1983. 14EIcura, la identidad de cuyos criterios con los de Cervantes en aquel momento hemos llegado a aceptar, tiene un sentido de la historia de la literatura desconocido hasta entonces. Aparte del •Canto de Calíope•, que trata exclusivamente de autores vivos, y únicamente de los buenos, los pocos antecedentes son muy parciales: el valenciano -Canto de Turia• en la Dü,u nuunorlllU y los comentarios sobre poesía contenidos en el «Prohemio y carta• del Marqués de Santillana y en la ed. de Argote de Molina del Co,uk L11u110r(ed.facsimilar con prólogo de Enrique Mirallcs, Puvill, 1978).Se vuelve a encontrar el mismo propósito historiador aplicado a la comedia en el prólogo a las Ochoco111edillS.J ocho t1llrtllltseS.

1

SCervantes mencionaba los libros que le gustaban mucho, y los que le enojaban. Hay autores como Cosme de Aldana o Joaquín Romero de Cepeda, no mencionados - suponemos - porque caerían, en su opinión, entre estos extremos. Autores éstos de varios libros publicados, no podemos sugerir cu,lcs conocería. 16Las S•11111úts de

Villalpando, por ejemplo, mencionadas por el canónigo de To ledo (DonQ11ixolt,I, 47), o las obras del Tostado, mencionadas por Don Quixote {II, 3). 1

7Los autores mencionados que escribían en portugués se limitan a Rodrigues Lobo (Pauso, 95,23) y la •égloga ... del excelentfssimo Camocs, en su misma lengua portugucssa• (D011Q11ixote,11,sS). Sobre Cervantes como patriota literario y su opinión de la literatura italiana, vid. nuestro Cnv1111tes 1111d TIISso RttXlllllinuJ,•Kcntucky Romance Quarterly-, XXXI, 1984,pp. 3os-317;dejamos de sefialar en aquel trabajo lo que debía ser una fuente de tal posición, la introducción de Herrera a sus A,u,ucio,us. 18Es notable cómo no se ha señalado, ni podemos encontrar nosotros, paralelos entre las obras de

Cervantes y las de una generación anterior, como la S1111111111 de fHU011ts il11strtsde Juan Sedeño, la Cbro•ozrqbú, de Jerónimo Chaves, la S1111111111 depbilosopbi11111ll11rlll de Alonso de Fuentes, o las obras dcJuafl Lorenzo Palmireno, Pedro de Medina o Alejo Venegas.

rtJTeorf•de III llowu, m Cnwnlts, trad. Carlos Sahagún, Madrid, Taurus, 1966, p. 3.2.Hemos apoyado esta opinión in CmN111ta11,ul T11Sso RttX11111i11td, cit. 1

ºDos libros que bien podía poseer Cervantes han desaparecido. El primero, los Commlllriosde C. Julio César, traducidos por Pedro García de Oliván (Toledo, 1s70), sólo se conoce por la mención de Nicoljs Antonio (se menciona el libro en el prólogo a la primera parte de D011Q11ixou).El otro es el Ar-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

DANIEL EISENBERG

te para componer en metro castellano de Jerónimo de Mondragón (Zaragoza, 1s93),«libro rarísimo que conoció Nicolás Antonio, que existió en la biblioteca de Salvá y que pudo manejar todavía el Conde de Viñaza, pero ... [ya] definitivamente perdido para las letras• (Antonio Vilanova, prólogo a su ed. de la

Cms,m, defil loc11r11 h11111111111y excdmcillSdtlltl [Barcelona: Selecciones Bibliófilas, 19S3],p. 13.¿Qué libros nuestros echaiín de menos los eruditos de aquf a 400 af\os? 21

lncluso se puede dudar que Cervantes hubiera leído ni asimilado todos los libros que poseía: el

Caballero del Verde Gabán los hojeaba (II, 16), y el canónigo tenia la costumbre de comenzar pero no acabar los libros de caballerías. U na actitud de coleccionista . .upor ejemplo, sobre Laínez y Figueroa, vol. 111,pp. 193-118;sobre Padilla, vol. III, pp. 191-193y 383-

Pedrode Pllllilút,cit. in p. 386, es separata del «Boletín de la Universidad de Grana386 (el «folleto• Fr11y da•, V, 1933,pp. 43-64, segúnJoseph G. Fucilla, Es111dios sol,reelpttr1Ul/"Ís1110 m Esp11ü,«Revista de Filología Española•, Anejo LXXII,Madrid, 1960, p. 16s. 2

3Vid. Don {hlixote, 11,1 y Colof11iodt los pnros, fil, 244, 27-246. 11.

.L40tras posibilidades que conocemos son el libro publicado por Pedro Aznar Cardona (pero en la dedicatoria, nos dice Palau, se encuentra que le fue dictado por su hermano Jerónimo), la Explllsió11j,,s-

tifi""'4 tú los moriscostspañoles,ys11madeÚls excellmciascbristi11,u,s tú n11tstroRey do11Fdipt Tercm,(Huesca, Pedro Cabarte, 1612),y las obras de Fray Marco de Guadalajara y Xavier, autor de la Ma,,orlÚJÚ Exp11/sió11 y j11st{ssi1110 DestierrodelosMoriseosdeEsp11ü(Pamplona, Nicolás de Assiáin, 1613),generalmente hallado (según Palau) junto con su Di4logotú Co,u11dopor 14Exp,dsióndelos Moriscosdt Esp«Ñl(Pamplona, Nicol~s de Assiáin, 1613),y la Prodicióny Destierrode los Moriscostú Casti/ú,, bllStlld Vlllk tú Ricote. deAlllracbt (Pamplona, Co11las dissmsio11tsdt los bmnanos Xarifts,y prtsa m Berbni11ú útfatrfll.J P11erto Nicolás de Assiáin, 164). 2

SPara una introducción al tema de los moriscos en Cervantes, vid. Francisco Márqucz Villanuc-va,

«El morisco Ricote o la hispana razón de Estado•, in Ptrsonajtsy tnnas del •Q11ijote•,Madrid, Taurus, 1975, pp . .229-335:241, n. 16. 26Como

no estaban en el mercado, y como ya se ha documentado una compra de libros en subasta,

cabe la hipótesis de que adquiriera estos libros de la misma forma, a la disolución de las bibliotecas de uno o varios fallecidos. 2

7En apoyo de nuestros estudios sobre la biblioteca de Cervantes disfrutamos de una beca de la

American Bibliographical Society, gracias a la cual pasamos una temporada en la Hispanic Society of America. 28Con

las excepciones de las obras de Silva y Torqucmada, a cuya autoría Cervantes se refiere o alu-

de, fichamos los libros de caballerías por sus títulos.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

PRIMERA, FLUX, QUINOLA(S): UN PAR DE JUEGOS Y SUS METÁFORAS JEAN-PIERREÉTIENVRE

Fullero siempre doy cartas a uno y otro tahur; a los pobres doy primera, y a los ricos les doy flux. Luis de Góngora,

El doctor Carlino, vv. 493-496 ... no perderá vuesa merced la quínola de sus años, por punto menos. Miguel de Cervantes,

Don {}Jtijotedt la Mancha, 11,31

Buen ejemplo de maraña semántica es esta serie de tres términos naipescos que entremezclan sus significados en no pocos textos españoles de los siglos XVI y xvn. Tres términos que, en realidad, son más bien cuatro, porque quínolasno es simplemente el plural de quino/a.Cuatro términos, pues, a los cuales corresponde - en el mismo campo léxico del naipe - un total de seis significados, porque primera y flux, sin cambiar ni siquiera de número, tampoco son monosémicos. Se trata, a la vez, de juegos y de jugadas, de lances de los propios juegos. De unos juegos que son dos o tres, según el punto de vista, sincrónico o diacrónico. De unos juegos a menudo pareados y, a todas luces, emparentados. De un par de juegos, en fin, que me propongo estudiar e ilustrar, no sólo en lo referencial, sino también en la expresión figurada.

«FLUX•

y

«PRIMERA•

En el capítulo VII de su Arte de marear(1539),Antonio de Guevara apunta como «privilegio de galera», entre los muchos que viene enumerando, el hecho de que allí todos tengan libertad de jugar a la primera de Alemania, .alas tablas de Borgoña, al alquerque inglés, al tocadillo viejo, al parar ginovisco, al flux catalán, a la figurilla gallega,

32 9

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

«PRIMERA»,

«FLUX»,

«QUÍNOLA(S)»:

...

331

Esteft,u, evocado desde las Indias a principios del siglo xv1,es buena prueba de que el juego documentado en Cataluña a finales del siglo anterior está viajando mucho: se lo llevan unos sevillanos al Nuevo Mundo. Y no por eso deja de ser vigente en la península, porque a la cita del Arte demarearpuede agregarse una quintilla sacada de la «Farsa moral en que se rrepresentan las cuatro virtudes cardinales ...», de Diego Sánchez de Badajoz, texto incluido en su Recopilaci6nenmetro(a. 1552).En el largo parlamento que abre esta farsa, Nequicia, un personaje «vestido como sinple pastor», presenta una especie de catálogo de los juegos a los cuales sabe jugar, y entre éstos aparece el .fnu: Pues al frux barajo vn mes hasta vos dar veynte y (v]no; vos embid,«y>is de montuno, yo tomo los ases tres y echo el rrcsto de consuno.7

¿Por quéj,,lx? Me atreveré a sugerir que esta forma es una herencia fonética del italiano.fr,uso (variante deflMsso).En cualquier caso, éste es el último-pero quizá no el más tardío- 8 de los ejemplos que puedo aducir para ilustrar la fortuna de ese juego «catalán» en los países de lengua española. En los demás países aludidos, elflux es un juego que está atestiguado hasta finales del siglo XVI, e incluso más tarde.9 Su carrera parece haber sido más breve en España; pero es una mera hipótesis, fundada en la ausencia de citas posteriores a las de Guevara y Sánchez de Badajoz. Ausencia de citas en mi fichero, se entiende. Ausencia problemática, por tanto. Lo único que podemos comprobar es que al .flusso,registrado por Garzoni en una larguísima lista de juegos de naipes que incluye en su PilUZllUniversa/e(1585),no corresponde ningúnjl11x en la interesantísima adaptación que de dicha lista hace Suárez de Figueroa, en su versión castellana (1615)del texto italiano. 10 Pero es una comprobación tardía. Ya hemos cambiado de siglo. Elft,u, por todas partes, ha dejado de ser un juego corriente, aquel misterioso juego de envite, que puede considerarse como un lejano precursor del póquer. 11 Eljl1'x, desde un principio, había sido a la vez un juego y un lance de dicho juego. En el siglo xvn, por lo menos en España, ya no es sino un lance. Un lance de otros juegos, por supuesto. Así lo confirma Covarrubias, en el Suplemento(inédito) que él mismo compone (c. 1612)para su Tesorode la lmgNacastellanao española: FLVX. En el juego de las quínolas y de la primera llaman Flux las quatro cartas de vn manjar, 11,jl,undo,porq. corre la vna carta tras otra sin interposición de otro palo o pinta. 11

Y, de forma algo distinta, el Diccionariode A utoridadts (tomo 111,1732):

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

JEAN-PIERRE

33º

ÉTIENVRE

al triunfo francés, a la calabriada morisca, a la ganapierde romana y al tres, dos y as bolonés.1

Esta lista de once juegos no puede equipararse con aquella retahíla de diversiones (dos centenares largos) que, por los mismos años, adscribe Rabelais a Gargantúa (Lib. I, cap. 22). Bien es verdad que se limita Gucvara a cierto tipo de juegos, como se deduce de lo que puntualiza a continuación: «y todos estos juegos se disimulan jugar con dados falsos y con naipes señalados». Pero es de advertir que si se vale con más mesura del mismo procedimiento retórico (la acumulación), no deja de registrar los dos juegos con los cuales encabeza Rabelais su portentoso inventario: «U jouoyt au flux,ala prime ...». Elfl•xy la primera,que Guevara da respectivamente por «catalán» y «de Alemania», son por tanto juegos comunes. Comunes, porque corrientes. Y comunes, porque no privativos de un pueblo en particular. Viajan los juegos por toda Europa, como bien lo sugiere el mismo Guevara en su reducida lista. 2 Elfl•x y la primeraviajan más que ningún otro juego de naipes. Aquí, por supuesto, seguiré su carrera únicamente por &paña y por tierras hispánicas. EljlMx- como juego propiamente dicho - se documenta, a decir verdad, en muy pocos textos españoles. Al «flux catalán», mencionado en el Arte de 111/lrur, sólo añade Corominas la noticia de unj/Mix, igualmente catalán, atestiguado en el sentido de «juego» a finales del siglo xv. Esta noticia corrobora el calificativo que propone Guevara. Pero resulta demasiado imprecisa para que pueda de ella sacarse la conclusión, insinuada por el mismo Corominas, de que elj/Mx es originariamente un juego catalán) Debió más bien de nacer en Italia, donde se encuentran repetidas pruebas de su existencia a partir de 1470,bajo la forma dej/Mssoofnuso.• De ahí pasaría pronto a Francia (1ª doc. en 14')0,jluz) y, algo más tarde, a los países o flisslis). Es ésta la trayectoria que parece más germánicos (1ª doc. en 1513,jlMss probable, si tomamos en consideración unos trabajos recientes (que, desgraciadamente, no hacen la más mínima referencia a España).s Y, si tenemos en cuenta la noticia traída por Corominas, cabe pensar que eljl.•x llegaría a España por los mismos años que a Francia, haciéndose su entrada naturalmente por Cataluña. Nuestra curiosidad tiene que conformarse, por ahora, con estas conjeturas. Lo cierto es que la difusión delj/Mxes muy rápida y muy amplia. Efectivamente, en la «Relación de una carta a Sus Altezas», mandada por Íñigo de Zúñiga desde Puerto Rico el 10 de mayo de 1515,leemos lo siguiente: Que habiendo pregonado que nadie xugase, so las penas que estaban puestas, el dicho Lyscenciado [Sancho Velázquez] xugó con ciertos vezinos de aquella Cibdad (Sevilla] dineros en harta cantidad, al flux, antes quel repartymicnto se fysciese, e discen quel dicho Lyscenciado ganó munchos dineros, porque los que con él xugaban se dexabanperder por thencrle contento. 6

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

JEAN-PIERRE

332

ÉTIENVRE

FLUX. Ténn. del Juego de las quínolas u otros. El concurso de todas las cartas de un mismo palo.

Se advertirá, de paso, que eljúlx no está registrado, como juego propiamente dicho, en ningún diccionario español (excepto en el de Corominas). Para los lexicógrafos, esta palabra sólo tiene una definición, la de lance o jugada, que corresponde efectivamente a un uso muchísimo más general. Hemos visto que eljl11x-juegose rastrea escasamente en los textos españoles. Menudean, en cambio, los ejemplos dejl11x-lance de otro juego. Y los encontramos muy pronto, cuando todavía está atestiguado el uso dejúlx-juego. Ya en 1529 (es decir diez años antes de la publicación del Arte de marear),aparece eljl.11xcon este significado, en unas «Declaraciones de testigos en la pesquisa secreta contra Hernando Cortés»: ... que xugando con el dicho Don Hemando Cort~s e Albarado e Alderete a la primera, le fizieron un grande engaño que fue desta manera; quel dicho Pedro de Albarado tenía flux con el imbido, quinientos o seiscientos pesos, e queste testigo ab{a buen xucgo e se los hobo; e quando vieron a descobrir qui~n más tenía, el dicho Pedro de AJbarado descobrió las tres cartas mayores e cobrió la menor del mesmo manxar, e llevó los dineros a este testigo, abiendo imbidado con el dicho flux. 13

Y también en la ya citada «Farsa moral» de Diego Sánchez de Badajoz: ... soy en jugar la primera muy sotil a marauilla; para frux hago albardilla o escondo vna carta huera o hago la cortadilla. 1•

Esta temprana aparición del.f/11xen unas partidas de primeraes anunciadora de una privilegiada relación contextual entre ambos términos. Relación privilegiada, sí, por mucho que digan los académicos del siglo XVIII (y el mismo Covarrubias), dando lugar preferente a las qulnolas.1s En la inmensa mayoría de los textos en los cuales se documenta elfl11x,aparece como un lance del juego de la primera,las más veces junto a otro lance, que también se llama ... primera. Pero ¿qué juego y qué lance es exactamente la primera?Covarrubias (Tesorodt la lmgua ..., 1611)proporciona una información muy sucinta: PRIMERA. Juego de naipes bien conocido. Tomó el nombre de las quatro cartas diferentes. Díxose assí por ser primero que los puntos. Ponerse a primera, ponerse a ventura.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

«PRIMERA», «FLUX»,

«QUÍNOLA( S) »:

...

333

Mucho más completa es la definición que propone el Diccionariodt Autoridades (tomo V, 1737): PRIMERA.Juego de naipes, que se juega dando quatro canas a cada uno: el siete vale veinte y un puntos, el seis vale diez y ocho, el as diez y seis, el dos doce, el tres trece, el quatro catorce, el cinco quince, y la figura diez. La mejor suerte, y con que se gana todo es el flux, que son quatro cartas de un palo, despues el cincuenta y cinco, que se compone precisamente de siete, seis y as de un palo, despues la quínola o primera, que son quatro cartas, una de cada palo. Si hai dos que tengan flux, gana el que le tiene mayor, y lo mismo sucede con la primera; pero si no bai cosa alguna desto, gana el que tiene más punto en dos o tres cartas de un palo.

Vienen a continuación dos ejemplos: uno para la primeracomo juego («Desaftáronme a jugar a la primera; y sacando en lugar de tantos, cada uno un puñado de doblas, las hicieron de resto»),16 y otro para la primeracomo lance («Verdad es que hallé su casa parecida a mi aposento, una primera de sillas, y un flux de 1 almohadas de cuero» ). 1 Se observará que, en el segundo de estos ejemplos, elj/.Mxestá emparejado con la primera.Y lo mismo se advierte en el único ejemplo que trae este diccionario, s.v.j/.Mx:«Y si por dicha hacía flux o primera, barajaba sus cartas sin mostrarlas». 18 FZ.x y primeraconcurren así en numerosísimos textos, y el fenómeno se vuelve casi sistemático - como veremos en adelante - cuando se trata de metáforas. Tengo reunidos unos treinta ejemplos de este tipo: aquí, por falta de espacio (y porque tampoco tendría mucho interés), no voy a transcribir estas citas, las cuales corresponden casi a la mitad de todos los ejemplos dejlux recogidos (exactamente 31de 64). Lo que importa notar es que, frente a esta frecuentísima parejajlux-primera,la relación contcx.tual.fl"x-q"íno/a(s) no está lejos de ser inexistente, comprobándose únicamente en dos casos: -En El i11/11,u611 IÚ llltsCAS o e/rey don Pedrot11 Madrid(comedia de autor incierto [¿Lope?, ¿Tino?], posterior a 1619),11,13: Ginesa:

Lengua de gitano, labia de andaluz, pecho de alcabala y alma de tahur;

que en tu juventud puedes todo viernes pasar por atún; quínola de cubas, de bodegas flux ... 19

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

JEAN-PIERRE

334 - En la Viu y btd,os

ÉTIENVRE

u Estd,11,uJ/o Go,wJ/a

(1646), cap. VII:

... le supliqué que me jugara la carreta y caballo, que aunque no era mío, corrfa plaza de serlo. Hizo lo que pedí, y cebando quínolas m4s que un quebrado, y flujes, que para mi eran de sangre, me ganó el corto caudal que yo había adquirido y la carreta y caballo que estaban en mi confianza. 20

Y además, en ambos casos, estamos con IJIIÍnola(s) que no son sino pri111era(s), lance(s) de un juego que puede ser, o bien las IJ•lnollls,o bien la primera.Y, llegados a este punto, parece imprescindible preguntarse a qué tipo de juego(s) corresponde cada uno de estos términos.

«PRIMERA•

y/o

«QUÍNOLA(s)»

Se recordará que, entre los lances del juego de la primera,se halla, según puntualiza el DiccionariodeA1ttoridades,«la quínola o primera, que son quatro cartas, una de cada palo». Está así declarada una sinonimia que debe considerarse como muy probable, ya que no se han encontrado ejemplos que permitan ponerla en tela de juicio. En el penúltimo ejemplo citado, la «quínola de cubas» es evidentemente la evocación de una serie de 4 cubas distintas, junto a otra serie perfectamente homogénea, el «flux de bodegas• (cfr. a jlumdo, la graciosa etimología propuesta por Covarrubias, s.v.jlllx). Y, en el último ejemplo, cuando dice Estebanillo que el otro jugador echa «quínolas más que un quebrado», se refiere asimismo a una serie discontinua (imagen reforzada por la comparación con un «quebrado» = una fracción), frente a unos «flujes de sangre• que no necesitan comentario.11 No se trata en absoluto de IJllÍnolas-juego, sino de IJ•lno/as...jugadas. Y estas quínolasson, lisa y llanamente, el plural de la quínola(evocada en singular, por cierto, en El infanzónde1/lescas) que no parece ser otra cosa que la primeradefinida como una combinación de «quatro cartas, una de cada palo•." Primerao q•ínola, por tanto. Pero ¿debe extenderse esta equivalencia a la pareque encontramos usada en repetidas ocasiones con referencia ja primera-q11fnolas, a juegos propiamente dichos? A esta pregunta no permiten contestar de manera definitiva los diccionarios españoles antiguos (ni tampoco los modernos). Se ha visto que Covarrubias, en el S11plemmto de su Tesoro(s.v.jlllx), habla de «e/juego de las quínolas y de la primera» (el subrayado es mío, naturalmente), sugiriendo a la vez una semejanza y una diferencia. En cuanto a las definiciones que propone el DiccionariodeA 11toridades para cada uno de estos dos términos no proporcionan el menor criterio que pueda ayudarnos a disipar esta duda. Por eso hemos de examinar con atención los textos en que aparecen estos dos juegos, conjunta o separadamente.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

«PRIMERA»,

«FLUX»,

«QUÍNOLA(S)»:

...

335

La duda está, por supuesto, en los respectivos límites de la semejanza y dife-

rencia entre ambos juegos. Veamos algunos ejemplos: (1) Mateo Alemán, Gu•á

ú A!fa«ht

(1599), Iª, Lib. 11,cap. 2:

... aprendí el quince y la treinta y una, quínolas y primera. 23 (2) Francisco de Luque Fajardo, Fid úsmg11ÑJco11tr•l• ociosidluy los},legos(16o3):

Sea como fuere, a este número de cuarenta y ocho llaman ellos [los tahures] en los juegos de quínolas y primera tllltnn M1UJO•ttit1t111. 14 (3) L11plutrll J•stillll (16o5), Lib. I, cap.

2,

núm. 1:

... aguardasen a todo jugador de primera y quínolas, mas no de otro juego, atento [a] que cartas conocidas (cuales eran las que daba él a los suyos) para ningún otro juego valen lo que para éstos. 2 J (4) Juan Sorapán de Rieros, Mtdiciu españolaco11ttnidAm protJtrbios""lgarts dt n11tstr11 lmg,,a

(1616):

Estas son las (ttttas) que más comunes traen en el juego de Primera, y Quínolas. 26 (s) Viú y hechosdt Esteb1111illo Gonultz (16~6), cap. I:

... señalando las canas por las puntas para quínolas y primera. 2 7

Qllfnolas y primera. O primera y 'l"{nolas.De todas formas, dos juegos distintos. Dos juegos que no confunde Juan Rufo, en sucesivos apotegmas. 28 Tampoco los confunden dos autores - dos «autoridades» - como el recién citado Luque Fajardo y el ya aludido Suárez de Figueroa, cuando enumeran los juegos de naipes más corrientes en su época: - No para, pues, aquí - dijo Florino - su loca pasión; porque veréis en los juegos y su diversidad otra de desiguales gustos: unos le ponen en la ganapierde, polla o maribulla (que todo es uno); otros en los cientos, primera, tres, dos y as, o quínolas. Verdad sea que los aficionados a estos juegos son los menos en número, porque al parar, con los demás de suertes, se llevan las cátedras con votos excesivos ... .29 ... los naipes, con que se juega a primera, cientos, y quínolas; al quinze, al treinta, a la flor, capadillo, tenderete, ba~as, triunfo, bucltos, polla, reynado, barciga, parar, pintillas, carteta, al rentoi, al hombre, al cuco, matacán, y otros.lº

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

JEAN-PIERRE ÉTIENVRE

336

Se advertirá que, en estas enumeraciones, la primeray las q•fnoltls son dos juegos que van juntos, en la misma serie, aunque no están exactamente emparejados, como en los ejemplos anteriormente aducidos. Este fenómeno de «reunión» es, desde luego, revelador de un carácter común, fundado principalmente en el hecho de que, en los dos juegos, las cartas tienen el mismo valor (cfr. la equivalencia primera-q•fnolA,en cuanto jugadas, así como el «número de cuarenta y ocho» del ejemplo 2). En la primera, lo mismo que en las q•fnoúts, el valor de las cartas (cfr. el Dice.de A1'lorilÍIUÚs, s.v. primera)es distinto del que tienen en la mayoría de los juegos, por ejemplo en el q•ince y en la treinllly "na,dos juegos también parecidos entre sí, y que - por consiguiente - pueden oponerse, como tales, a los dos juegos que nos interesan (cfr. el ejemplo 1). En los cientos,las cartas tienen igualmente un valor distinto del valor habitual, y por eso está mencionado este juego junto a la primeray a las q•fnolas en las listas de Luque Fajardo y Suárez de Figueroa.31 Y, al tener las cartas el mismo valor en la primeray serán las mismas también las trampas en ambos juegos (cfr. las «cartas en las l/1'fnoÚls, conocidas», «cartas señaladas» y demás «tretas• aludidas en los ejemplos 3, 4 y 5). Ésta es la semejanza más probable. Pero ¿en qué consiste la diferencia? Veamos, otra vez, algunos textos. Y, para empezar, la reconstitución de una partida de primera,que encontramos en el tercero de los Diálogos,atribuidos aJohn Minsheu (1599): RODRIGO. Alto, que ha de ser el tanto? MENDOCA. Quatto reales y diez y seis de saca. LORENgiflltdeú, IA"81'tfrllllflliSt, 3e éd., París, 196o, p. 478.

3°Dictio11wreú /'1111ein,,uÚl"l"t

fr•llflUSt, Paris, 1883(rcprint Vaduz, 196s),vol. X (Complh,,n,ts), 334 e: da per pi«t il significato •une piece de vignc, de pré, de tcrrc•, con attestazioni a partirc dal 1241; e sotto pi«tlt riporta (ncl vol. VI, 174 a-b): «En partic., quarticr de tcrre•.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

«LA PESSA E·L COUTEL»:

POSTILLE

••.

593

39Marcel Mauss, SAggios•l do110.Fom,11t 111otitJO ddlo sc11111l,io 11dltsocittli11rcaicht [1913-24], in Ttoria

gmmdt ddúl 11111gi11 t lll1risqgi, Torino, 196s, spec. pp. 161 ss. '4ºCfr. le note e i commcnti della mia ed.; nonché, pcr il componimcnto

11,Dictmar Riegcr, Der1ar-

d11dorzwischn, Ross •11d Zelter. Oberlel"11gt11 z•111z. Co111pa11bo-Litd Will,el111s IX. «Zcitschrift für romanischc Philologic•, XCIV, 1978, pp. 27-41. 4 1 Gorcs,dewis,

"°"Af11it1111im,

bosc,arbrt, ecc. Vid. qui supra, nota 37.

42Vid. la mia cd., specialmente p.

16o,

nota

10.

43Jacques Le Goff, la ci'lliltlidell'occidmtt meditTJlllt[196s], Firenze, 1969, p.

121.

44Cfr. la mia cd., nota a X, .2s. 4SMaria Dumitrescu, 11rt.cit. alla nota 4, p. 386 e 394 s. • 6 Paolo

Chiarini, 11,1.cit. alla nota 4, p. 18 e p. 13, nota.

47Gcrald A. Bond, 11rt.cit., alla nota • 8Rinvio

12.,

p. 3S9·

soprattutto al mio art. S•/úz co/Jocuionesocioltlterariadtlúz •pastortú,•di M11rclÚlrll110, «L'Im-

maginc Riflessa•, IV, 1980, pp. 347-364, specialmcntc p. 3SI s. (ma vid. anche l'art. cit. supra nota 8, pp. 11-14). 49Vid. da ultimo Dietmar Ricgcr, art. cit. supra nota 40.

l 'a111o•r, c'tst lt parllllis. Com111mlllirt de 11,dJ11nso11 IX dt G•ill1111111t IX d'Af11illli11t, «Romanía•, CIII, 1981, pp. 2.89-3os; Mario Mancini, G•g/itlmo IX •espritfort•, in «Mitt""1tmt•tlim. Erich K6hlerz11111 Gedn,/w,», Hcildclbcrg, 1984, pp. 179-191. S0 Yvcs Lcfevrc,

s•nmotivo

dell'in, s11isegna anche altrove le polemiche ideologichc di Guglielmo, per cs. (per anti-

frasi) il testo del dnlinalh (IV, commento); come purc (nella variante ie11conosc)ilgú Bm fJ#tillfl't s11p-

chon li p/,aor. Vid. in proposito anche il mio art. cit. supra nota 8, pp. 16-17. S2 Come

propone il Bond (11rt.cit. supra alla nota u), p. 36o, •com van• puó anche csscr letto c'om va-

n' (da va11ar)•(words) which are said in a boasting manner-. S3«S'espel• (impersonale, riferito a «breu sermon• in un inciso introdotto da al, circonstanziale, diversamente da quanto ritienc il Bond)

epreso qui nel pieno

significa to che deriva a tspelirdal radical e

germanico spell-(incrociato eventualmente con txpdlert •heraustreiben•,

Digitized by

Go ogle

REW 3041): come

e noto

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

(e

NICOLO

594

PASERO

come si legge ancora nel sostantivo ingl. mod. to spdl,glossato per es. dal Co11&ist OxfordDictiou,y come •words used as chann, incantation or its effects•), lc forme nominali e vcrbali germanichc rifcribili a questo radicale si collcgano tutte alla pratica di scandire un testo (formulario) a voce alta e chiara ncl corso di un cerimonialc (magico, religioso, giuridico): di qui nuovamcntc l'ingl. mod. to spdl, che coincide col «buchstabieren• offcrto dal REW 3041come signi~cato pcr l'a. prov. espdir.Anche il cvcrkünden, aussprechen• dell'Appel (Prow,wdiuht Cbrato#IIUÍt,Leipzig, 189s e u.) si attaglia benissimo alla situazione del nostro passo. S.fE cío~. per riprendere i termini acccnnati supra nota

2s, la cultura della Schriftlichlteite quella della

Schri/tfrt111dJJtit. Si ricorderi, con Marc Bloch, che siamo anche nel luogo e nell'epoca dell'incontroscontro fra mcntaliti giuridica germanica e rinascente diritto romano •scritto• (Marc Bloch, ú socieu /nuWt, cit., pp. 137ss.).

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ALBA TROVADORESCA INÉDITA ISABELDE RIQ.UER

En el manuscrito nº 7 de la Biblioteca de Catalunya, el denominado V ega-Aguiló (1-l),se encuentra copiada en las páginas 306 y 307 (fol. CCIII v y r) una poesía del género llamado alba escrita en lengua provenzal y que considero hasta ahora inédita al no estar registrada en ningún repertorio ni estudio particular. Esta compocatala Vega-Ag,,ilóde sición aparece con el nº 135en el artículo sobre El ca11foner Pere Bohigas. • El esquema métrico de esta breve alba, pues consta solamente de treinta y ocho versos, es el siguiente: dos coblas sing,¡lllrsde diecinueve versos; hasta el verso dieciséis coinciden los esquemas silábicos de ambas coblas, los versos diecisiete y dieciocho tienen rimas diferentes y en el último verso de cada cobla aparece el mol refranh«alba». Sólo una vez se repite en rima una palabra, «voler» (versos 16 y 24), que he considerado como mot eq11iwc.

l.

aabaabccdccdeeeeccf 8 8 8 8 8 8 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 8 4 6'

11.

aabaa b cc d c c d e e e e ee f 8 8 8 8 8 8 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 8 4 6'

l.

a:-ir; b:-at; c:-es; d:-ar; e:-er; f:«alba,.

11.

a :-er; b:-os; c:-ai; d:-it ; e:-en; f:«alba»

Encabeza la poesía la rúbrica Dictat antich,sólo legible con ayuda de la lámpara de cuarzo.

595

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

DICTAT ANTICH

1 E! quant m'es grcu quant no remir vostre bel con, qui•m fa lenguir soven penssan en la beutat, don mantes vetz m'en ve desir que m'en pogues un pauch plavir per far enoy e tot desgrat al descortes qui m'ha repres de vos amar, qui etz la res a qui am mes e dey presar e far plaser ab cor enter e vertader, pus qu'ab voler me suy tostemps a vos sotsmcs e luny e pres lo jom, la nuyt e l'alba.

11 No m'ha rctret de vos veser

5

10

15

20

l'envegos fal~ e lauscnger ab son saber mal e ginyos; mas, pus en clh no ha poder de far me perdrc lo volcr ne l'csperan~a que en vos amar vos ay a son despit, e viure gay, aysi com say de gran delit e be conteo; sitot sovcn no suy prcscn, 3 penssar. 14 al cor. 18 luy aprcs.

Digitized by

Go ogle

20

30

Nom ha. 25 ncsperanca.

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ALBA TROVADORESCA

INÉDITA

597

ha ver I' en ten, belha, presan, prous e valen, que manta gen disir'aver un'alba.

Fi11il 37 qu1.

I ¡Ay!, su&o tanto cuando no contemplo vuestro hermoso cuerpo que languidezco a menudo pensando en la belleza, por lo que muchas veces me invade el deseo de poder complacerme un poco en ella para producir enojo y disgusto al descortés que me ha reprendido por amaros que sois la criatura a quien mis amo y debo apreciar y dar placer con corazón íntegro y veraz, puesto que con voluntad me he sometido a vos siempre, lejos y cerca, [durante] el día, la noche y el ali•. 11 No me ha apartado de veros el envidioso falso y adulador con su sabiduría mala y engañosa; pero ya que en él no existe poder de hacerme perder el deseo y la esperanza que en vos [siempre tendré], os amaré a despecho suyo y viviré alegre tal como sé con gran deleite y satisfecho; [y] aunque a menudo no estoy presente imagino tenerla, hermosa, apreciable, noble y valiosa, que tanta gente desea tener en un alitl.

'l"ª"'

El alba anónima El q,uzntm,esgreu no remirconstituye la composición número 20 de este género en lengua provenzal.~ Cada una de las dos coblas está compuesta por una larga frase en la que el enamorado se lamenta de no poder contemplar a la dama a causa de las acusaciones de un personaje descortés y adulador. Pero a pesar de este obstáculo se mantiene firme en su amor y no deja de tener en su pensamiento y de someterse en todo tiempo y lugar a esta dama bella y noble deseada por tanta gente. 3 Es pues una canción de ausencia expresada en un monólogo lírico por el poeta-amante sin que se aluda a encuentro nocturno alguno, ni dialogue con la dama ni aparezca el gaita, motivos que configuran el género del alba. Pero esto también ocurre en alguna otra composición de este género en la que «le mot alba est amené d'une fa~on tres forcée».4 Por lo que respecta a la lengua, el alba El m,esgreu IJIUlntno rtmir está escrita en el peculiar lenguaje de la lírica que utilizaron los poetas catalanes posteriores a Cerverí y anteriores a Ausias March. Aunque el autor se ha propuesto hacer una composición en provenzal se advierten algunas incorrecciones lingüísticas y gramaticales respecto a la norma de la lengua de los trovadores que en algunos casos pueden ser achacadas al copista del cancionero H. Las soluciones catalanas en rima son: en el verso II mes«más• en vez de mais. Despity delit, vv. 28 y 31,en vez de dtspechy dtltch, delietz.En la cobla I observamos

'I"ª"'

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ISABEL DE RIQUER

la frecuente confusión de los trovadores catalanes entre t abierta y t cerrada ya que prp v. 18aparece en una serie de rimas en r; y mtpyvertadpvv. 14 y 15rimando con

plasr, y vo/p-. U na forma que no apatece en rima y que es puramente catalana es rttrtt, v. 20, participio de rttrairt que en provenzal sería rttracho rttrait; como también 'IIÍ1'rt, v. 29, que creo que corresponde a la forma catalana viuré, 1ª persona del futuro, y no al infinitivo provenzal de acuerdo con el sentido del v. 27 amar ws ay en que los dos elementos del futuro están separados por la partícula 'VOS. Son también frecuentes las confusiones gráficas por parte del copista entre a y t átonas, propias de la fonética del catalán oriental que neutraliza la pronunciación de ambos sonidos, por ejemplo lmg,¡ir v. 2 por languir;pla'IIÍrv. 5 por pkoir, y mantesv. 4 por manlllS. También observamos las siguientes soluciones catalanas: ginyós v. 22 frente a la provenzal gignos;tmJtgosv. 21 por tmJtios;y l1'nyv. 18y v. 19 en vez de loinh, lonhy de noch,n1'tg.Otro rasgo que llama la atención es el uso de la preposición a introduciendo el complemento directo: a q11iam mesv. n, que podemos considerar como una construcción catalana debida al autor puesto que hace que el verso tenga una síla ha más. s Lo más notable de esta breve alba es que su esquema métrico coincide en las rimas hasta el verso 11 y en el cómputo silábico hasta el verso 16 con el alba trovadti dir (461, 15a; 111bis: 1),que aparece doresca de autor catalán Eras dirai fO 1Jllt-1's en el mismo cancionero Vega-Aguiló en las páginas 101y 101 (fol. LXXIII r y v), nº 55 en la numeración de P. Bohigas y que fue fechada por M. de Riquer « ••• a finales del siglo x111, época de Cerverí, con cuyo lenguaje se observa alguna concomitancia, o a principios del XIV•. 6

""Y'

l. aabaabccdccdeeeeffg 8 8 8 8 8 8 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 6 6 6'

11. a a b a a b c c d c c d d d e e d f 8 8 8 8 8 8 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 6 6'

111. a a b a a b c c d c c d e e e e e e e f 8 8 8 8 8 8 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 6'

l. a:-ir; b:-aus; c:-es; d:-ar; e:-ay; f:-iers; g:«alba»

11. a:-ats; b:-an; c:-ar; d:-er; e:-e; f:«alba» 111. a:-en; b:-er; c:-at; d:-os; e:-an; f:«alba».

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ALBA TROVADORESCA INÉDITA

599

Además de estas coincidencias de métrica existen otras. La cobla I de ambas albas tiene la misma rima a:-ir; c:-es; d:-ar. La única rima femenina es en ambas albas la del último verso que es siempre hexasílabo y acabado con el mot refranh «alba». También en ambas composiciones se encuentra la palabrapúzviren la rima del verso 5 y rimas en -en, -os y -ai aunque sin seguir el mismo orden.7 Todo ello hace pensar que el autor de El IJIUlnt m 'esgrn siguió conscientemente buena parte del estrofismo de Eras diray, alba puesta en boca del gaita, y con el deseo de hacer también una composición de este género acabó cada estrofa de su cansó amorosa con el mol rtfranh que la caracteriza; 8 o quizá ambas albas sean de un mismo autor. Pero todo esto sólo es conjetural ya que lo único que el texto nos revela es que tanto El IJ•antm'esgrn IJIUlnt no remircomo Erasd.irayfOIJ•t·•sdeidir son dos albas provenzales de un autor catalán que quiso seguir la Doctrinadecompondre dictats:«Si vols fer alba, parla d'amor plazentment; e atressi deus lauzar la dona on vas o de quela faras. ... e deus hi fer so novell». 9

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

NOTAS

1

•Homenaje a la memoria de Don Antonio Rodríguez Moñino, 1910-1970•,Madrid, 1970, pp. us-138.

r

reproducido en la Aporwi6 del'Est,uJi delit Litert1J11rll C4'11Úl1Ul,Publicacions de Abadia de MontdonJordi Perramon i Blasco, que esd haserrat, 1981,pp . .219-147.Me llamó la atención sobre esta 1111,a ciendo su tesis doctoral sobre el Rq,ertorifon,,lll delit poesilz111t1Ün,lliCIUIIÚIIUI. 1

De acuerdo con las dieciocho que aparecen en M. de Riquer, lll.S 111/,IIS prow,,zllks,•Entregas de

poesía•, Barcelona, 19+t, y la que editó en Alb• troJJlldortsCA deatorClllllUn, «RFE•, tomo XXXIV, 19so (todas ellas están en los trofNUlorts.Historill litermll y textos, Barcelona, 1975).En estas albas en lengua provenzal esdn incluidas las tres modalidades: el dlbll propiamente dicha, la llamada co11tr•-tdlNt, y el

111/J• • lo dif!ÍIIO. B. Woledge considera que sólo hay nueve lllbllSprovenzales, aunque añade cuatro más en Apéndice, in Old PrOfJfflClll 1l11d Old Frnd, in Eos: A11E11f11i,y i11totbt Tha,,e of Lowrs'MutiJl8S "'"' P•rti11gsllt D••n in Poetry, ed. de A.T. Hatto, The Hague, 1965.La lista de las diecinueve albas y sus estructuras métricas se encuentra en el art. de A. Rossell So d'all,•, en este mismo conjunto de estudios.

h¡. 18t l11y11 t pres. Adoptamos esta lectura de acuerdo con el sentido de la frase y los ejemplos que evidencian lo frecuente de esta expresión entre los trovadores. Guilhem de Peitieu: •qu'ieu ai agut joi e de-

m'ts prts tAJmz (183, 10).Jaufré Rudel: «que port loing e pres et a mon aizi•, vv. 39-40 Pos de cbll11lllrs gensor ni meillor non sai vas nuilla part, ni pres ni loing-, vv. 31-3.2l•"'l•nd lijorn son ÚJIICn, mlli (.26.2,

.z.).Daude de Pradas: «farai un vers, qu'er luenh et pres auzitz•, vv. 1-2.,Del bd dair 'f"t Joys Nowls m'lld111Z (114, 8). Guiraut de Salaignac y Pcironet: •per mi uso die, que cilh qe·m ten gauzen am ab fin

D''"'"razo, Ptirontt, •i corlllgt(2.49,.2.==:367, 1). Ramberti

cor, loing e pres, on que sía•, vv . .23-2.4

de Buva-

lel: •e·I vostre prez fora·n auziz e loin e pres e chai e lai•, vv. 49-50 Totz m•er• decbllnl4rgtfllilZ (181, 10). v. 38 disir1ner 11n'albll. La expresión no es nueva sino que tiene unos conocidos e importantes antecedentes. Aparece dentro de la modalidad de la «contra-alba• puesto que lo que se aborrece es la noche y se desea la llegada del amanecer; vid. Uc de la Bacalaria cper qu'ieu dezir l'alba• en los rtfrlllll,s de las cuatro coblas de Pergruir ÚI bollllestrnut (449,3) y Guiraut Riquier •e dezir vezer l'alba• también como rtfr•nh de las cuatro coblas de Ab púu.m (.248,3).En este mismo trovador narbonés y en Cerverí de Girona encontramos esta expresión dentro de dos albas religiosas: «l'alba deu dezirar-, v. 3 en Q11ifJn-

'°"

lhll sespúuer (248,70) y • ... desiran l'alba•, v. 29, y «D'est'alba deu totz hom aver desir-, v. 43 en Aixi cd c'llnlln trrll ÚI vi• (434a,8). Lo que sí parece diferente es la utilización del artículo indeterminado 11n llll,ll. En las diecisiete composiciones de este género en que aparece la palabra calba• el uso habitual es est'alb•, ilflltst'lllb• o incluso tan con el artículo determinado /'lllb• o con algún adjetivo como fJOstr'lllbll, sólo albll. 1

4

A. Jeanroy, la poésit lyrü¡1ttdes lrollbado,m, II, p . .295.Vid. infra nota 8.

SEiestudio de la lengua del cancionero Vega-Aguiló se encuentra en algunas de las ediciones de los

600

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ALBA TROVADORESCA

6o1

INÉDITA

poetas que allí aparecen; por ejemplo en Andreu Febrer, Potsies,ed. de M. de Riquer, Barcelona, 19s1, pp. 150-152;y M. de Riquer i L. Badia,Lespoesiesdt]ord.idt Sllllt]ordi, Valencia, 1984,pp. 302-312..En las composiciones

de estos autores encontramos algunos aspectos lingüísticos muy semejantes a los de

en la Can~ó II: •car luy de vos ab coratge fornuestra alba, por ejemplo en Andreu Febrer l11:,per l1111,1 tiu•, v. 11; mespormais enJordi de SantJordi en la poesía XIV: •e los grillons leugers ara preu mes•, v. 11 y en la XVII: «quant suy ab leys a qu'eu am mes•, v. 28, en que también aparece la preposición a ante complemento directo. La alternancia de formas verbales catalanas y provenzales, como hemos visto en los vv. 27 y 29, aparece también en Gilabert de Próixita, ed. Riquer, Barcelona, 1954, n. XV, en donde aparecen sotsmttrl, w11rl y "'º"I, vv. 23, 39 y 47; en Andreu Febrer, IV,""'"'• Ripoll, ed. Lola Badia, Barcelona, 1984, p. 77. 6

•Alba• trovadorescadt 1111tor calllUn; vid. supra nota

v. 38; y en el C1111fo11eret dt

1.

7La relación melódica que existe entre las albas está aquí confirmada al constatar que el orden de las

rimas de estas dos albas también presenta notables coincidencias con el alba religiosa de Guiraut de Riquier Q11iflnlha sesplazer (148,70;113:1) aabaabccddcdeef

6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6 6'

f:«alba•

emparentada con otra alba del mismo autor Ab plllZtn (148,3;110:1) aabaabcccd

3333337733'

d:«alba•

8

En realidad el último verso de cada estrofa acusa la intención del autor de hacer un alba. El v. 19, «lo jorn, la nuyt e l'alba•, marca el «tiempo• del alba que aquí no es el instante que separala noche del día y por ello a los amantes sino que refleja la intemporalidad del amor verdadero. Y el v. 38, el último, «disiraver un'alba», devuelve toda la sensualidad de este género a su forma más auténtica al superar el deseo de fJeztr «ver- el alba por el de awr «poseer- durante un alba. 9

Ed. J. H. Marshall, p. 96.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

RETOUR AUX ORIGINES DU TROUBADOUR JAUFRE RUDEL: L 'ESCOLA N'EBLO ROY ROSENSTEIN

T he publication

of a new critical edition and translation of Cercamon andJaufre Rudel invites a fresh examination of the life and work of these two troubadours, and especially of the Lord of Blaye. 1 lt is not my intention here to add to the more than one hundred interpretive studies analyzed in the 1983edition and which, ranging fromJean de Nostredame to Erich Kohler, have sought to define the nature of Jaufre Rudel's amor de lonh. Indeed, the most insightful among recent studies, such as those ofJ.J. Duggan and Wm. Paden, wisely stress the ambiguity of Jaufre's songs. 1 Less ambiguous than the poetry, but no less important, are the origins of the poet. If we know little for certain about Cercamon, whose very name is a sobriquet, much remains to be said about the Lord of Blaye. The fundamental study, to which the present essay's title refers, is Cravayat's solidly documented article on Les originesdu troubadour]aufrl Rudel published thirty-fivc years ago in «Romania».3It is now possible to date more closely the few contemporary references to the early life of the troubadour. In conjunction with a close reading of Jaufre's small oeuvre,these references will help establish sorne aspects of bis origins: approximate birthdate, possible itinerary, links to other families and schools. In tum, this handful of facts and speculations may one day shed further light on the direction of his poetry. No doubt thcre were several mentions of a man of the stature of the Lord of Blaye in sources like the cartulary of Sainte Gemme, which unfortunately has not suIVived. Perhaps more will yet turn up in continuing research on the two abbeys ofBlaye, St. Romain and St. Sauveur. The unpublished necrology of thc Abbey of Saintes, now in the Yale University Library, may weirsupply further information on Jaufre and bis immediate entourage.4 Of the two known documents in which the historical Jaufre Rudel appears, the earlier is the Tenaille abbey charter, dated to after 1125 by Cravayat.S Its date should be moved back sorne years, toward 1I20, which we know to be the date of the founding of the abbey. 6 Here the troubadour Gauffredus Rudelli is attested for the first time with his brother Willelmus Freelandi and their father Gerardus de Blavia,who is attested for the last time in this document. A number of witnesses 603

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ROY ROSENSTEIN

and other figures named have .not bccn traceablc, with one cxccption.7 In this charter the sons conftrm thc donation of thcir fathcr. Thcir prcscncc docs not nccessarily mean that thcy wcrc of adult agc: it is possiblc that they wcre children and that the monks wantcd to havc witncsses to the conf1rmation in case Jaufrc and William claimed latcr on, whcn grown up, that thcy had no mcmory of having done any such thing. Thus Jaufre's presence is now documented sorne fivc years earlier than previously thought, even if his age in 1120remains a subject of speculation. Still more revealing is thc other document. This is a late-seventccnth-century summary of a lost original, also undatcd, in which the troubadour agrccs to meet sorne ofhis late father's obligations to the priory ofSainte-Gemme. 8 Ncither Baluze, the seventeenth-century antiquarian scribe, nor Cravayat, its sole twentiethcentury commentator, has venturcd an approximation of the date: «aune date indéterminée», says Cravayat.9 Yet it is possible to narrow thc chronological limits of this chartcr also. In the document Jaufre Rudel concludes his agreement with one Bemardus, then prior of Sainte-Gemmc. Several folios la ter (89v) we read that the prior Bernardus dicd in 1143.Morcovcr, Gamerius de Monte Maurelione had still been prior of Sainte-Gemme in a die Circumcisionischartcr rccordcd without year by Besly and dated to 1127or 1128by Richard. 10 Thus we know thatJaufre succeeded his late father Girard, praedictoGirardodtfuncto,,sometime betwecn 1127 and 1143. .. Taken together, these two documents help to establish ajloT1'itfor the poct. The first offers a ttrminus a quo;the second, a ttrminus ante quem.A youth or young man in 1120,the troubadour was no longer so young when he assumed his father's commitmcnts sometime after I January 1127but before 1143.This and what we know from earlicr documents concerning Jaufre's father suggest that the troubadour was bom around 1100, a good gcneration younger than the first recordcd troubadour, Count William of Poitiers (b. 1071).Jaufre's father, for examplc, appears in documents before 1096, like his closer contemporary Count William. 11 Jaufre's agc and relationship with the Counts of Poitiers is essential to our undcrstanding ofboth the historical figure and the poet, as we shall see. We know from the anonymous Latin History of the Bishops and Counts of Angoulhne that, during the time ofJaufre's father, William the Troubadour seized the Blaye stronghold and dcstroyed its walls and tower.11 The Historia gives no date for this key event, and rcsearch has suggested a range from Bellemer's 1096 to Boissonade's 1125.11 For the moment at least it is not possible to know precisely at what point, most likely late in his career according to Richard, Count William dispossessed the Lord of Blaye - nor why.1-1It was not until the time ofWilliam's weak son and succcssor, WilliamX (n261137),moumed by Cercamon in a planh sent to Ebles ofVentadom, that Blaye was recaptured and rebuilt by Wulgrinus 11(1120-1140),Count of Angoul~mc, and rcstored to his vassal and relative Girard orto Girard's son, the troubadour Jaufre Rudd. 1s

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

RETOUR AUX ORIGINES

DU TROUBADOUR

6o5

•••

Between the dates when Blaye was ruined and later recovercd, it is probable that Jaufre Rudel could not have livcd there. This period rcpresents a significant segment of bis life. Whcre then did Jaufre spcnd thosc lost ycars? Here we bridge the gap between the Lord of Blaye and the troubadour, between historical documcnts and literary texts, because the break in Jaufrc's biography may tell us something about his poetic apprenticeship. One hypothesis is that, like Cercamon,Jaufre Rudel might have looked toward the Court of Poitiers, where Count William, the first recorded troubadour, would thcn have beenJaufrc's master in poetry as wcll as bis ovcrlord. 16 Fran~ois Pirot cautiously proposed this in a footnotc, and his suggcstion, however tentative, would give an admirable geographic and poetic cohcrcncc to the first troubadours by making ali of them gravita te around thc Court of Poiticrs: William, Marcabru, Cercamon and now Jaufrc Rudd. 11 Indced, a poctic link, both thematic and lcxical, between William and Jaufce is alrcady wcll documentcd. 18 On the other hand, we know that the carly troubadours showed no such cohercnce. There was not onc school at one court; rather, therc were two schools at two courts. The more likely to havc receivedJaufre is the school ofWilliam's rival in poetry and courtliness, Ebles 11,Viscount of Ventadom (...1106-1147).Several considerations support this entirely ncw hypothesis, perhaps even document it. A first, historical consideration is obvious. Despite a close relationship linking the Counts of Poitiers and the Lords of Blaye in the time of Jaufre's grandfather, relations must havc scriously dctcriorated by the time William destroyed the Blaye stronghold. Jaufre would likely havc tumed away from Poitiers and from the overlord who had destroyed Jaufre's family ·fief. 1, There are litcrary reasons as well for Jaufre to have preferred the altemative tradition represcntcd by Ebles. It has been a long-standing working hypothcsis to distinguish, with sorne unavoidable simplification, between the two schools of Poiticrs and Vcntadom, as a realistic school andan idcalistic school. This classification, proposed first by Appel andJcanroy, has more reccntly been championed by Aurelio Roncaglia and Martín de Riquer.J 0 While it is clcar that sorne poets, including Ccrcamon and thc Count of Poitiers, may cross thc lincs betwecn rcalism and idealism, it is cqually clcar that, likc Ebles and Bemart de Ventadom, Jaufrc Rudel represents the idealizing tendcncy. Aside from his dreamy idcalism, what prcciscly might Jaufre have in common with Bcrnart and Ebles? No works of E bles have come down to us, despitc ingenious efforts by Jean Mouzat and the late Maria Dumitrcscu to remedy this deficiency.J• W e do know from the Latin chroniclcs of Geoffrey ofVigcois that Ebles was renowned as «thc Singer», Ebolus Cantator. 22 This was also the chosen epithet of Bemart, as he repeatedly insists in songs in which he styles himself chantaire, chantador.Bemart never uses the term trobador,first uscd pejoratively by Cerca mon.JJ Similarly, inJaufre's songs we fmd no /robadorbut only chantado,,justas in

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

606

ROY ROSENSTEIN

Bernart. Thus far we have only a general literary parallel in orientation and terminology suggesting that both Bernart and Jaufre might have taken their places in l'escolaN'Eblo, the school of Ebles, which was a «song• school probably idealizing love. But the Bernart-Jaufre parallels are also textual, as wc shall now sec. Of the several troubadours who speak of the Ventadom school, Bernart says the most, for he alone exprcssly recognizes in his own songs that he was the disciple of E bles. In Lo tems'IJlli e 'IJme 'IJire,although Bernart may momentarily rcjcct Ebles's teaching along with song in general, he ncvertheless acknowledges a debt to bis master. He says he will no longer sing, not even following the modcl of Eblcs, since ali of his, Bemart's, songs and efforts are ineffectual against his Lady's resistance: Ja mais no scrai chantairc ni de l'escola N'Eblo, que mos chantan no·m val gairc ni mas voutas ni mei so... 14

Elscwhcre, in another reference to Ventadorn and its school, Bernart evidently takes up the lyre of the late Eblcs who, he says, taught him everything he lcamcd. Ventadom will not remain without a chanlll.dor. V cntadom er greu mais ses cbantador,

quc•l plus cortes e que mais sap d'amor m'cn esscnhet aitan com cu n'apren ...2 s

This then is the close relationship of Ebles and Bemart as describcd la ter by the latter. If we turn now to the works of Jaufre Rudel, we find additional and cxplicit cvidcnce, I believe, that Jaufre too was a disciplc of thc Ventadorn school. There is a closc parallcl to the two Bcmart passages just citcd inJaufre's song Proai delchanessenhadors,which is Song 3 or 4 in ali previous editions from Stimming to Rupert T. Pickens. 16 Jaufrc's latcst editors place this song and its companion piece Bdhs m'esl'estiusamong bis early efforts. 2 1 Thcsc two lyrics, unlikc the balance of the small Jaufre corpus, are transmitted by only two manuscripts, lack any musical notation, sccm less spiritual, and nowhere namc cxternal persons or evcnts. Even thc amor de lonh thcme is undevelopcd. In this perhaps early song, then, Jaufre plays on the gender of pratll, vergiers, albres,all masculine, hence song mastcrs, and thc gcnder of jlors, 0011/IU, both feminine, hence mistrcsses: Pro ai del chan cssenhadors entorn mi, et cssenhairitz,

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

RETOUR

AUX ORIGINES

DU TROUBADOUR

•••

pratz e vcrgiers, albr~s e flors, voutas d'auzelhs e lays e critz ... .i.S

This first stanza docs more than satisfy the classical Naturtingang topos: it also prcscnts thc original statcmcnt that song masters are to be found ali around us in naturc and thatJaufre Rudel finds teachcrs enough in thcm. His words suggcst a discrcct rcjcction of courtly schools (essmhadorsare teachers) and of a particular kind of school or cven onc spccific school, thc song school (esstnhadorsdelcbanare song tcachcrs). Docs this not appear to be an only slightly vcilcd rcfercnce to the only song school, indccd thc only documentcd contcmporary vcrnacular school in troubadour lands, thc esco/4N'Eblo?Jaufre simply rcmarla that he has no necd of other song masters, such as Eblcs pcrhaps: he has enough song mastcrs (and cven song mistrcsscs!) around him whercver he may be, perhaps now back at the Rudcl castlc. Jaufrc's casual rebuff toward song masters other than natural phcnomcna does not spccifically namc Ebles, Ventadorn or bis school; Bcmart cxprcssly namcs ali thrce. But thcre is no othcr documcntcd school, much lcss cbanschool, that wc know of to which he might rcfer, as he does here, in csscntially the samc tcrms as Bcmart. N ot onl y does this passage share wi th Bernart' s parall el ref crcnces the key words singand teach,common words cvcn if their collocation in «song teachcrs» is lcss common. Jaufre also uses a rarcr term that is uscd by Bcrnart only whcre he speaks of Eblcs's school. Thc kcy word here is voutas. In thc passage givcn abovc, Bcrnart sings:

Ja mais

no scrai chantairc

ni de I' cscola N'Eblo, que mos chantars no-m val gairc ni mas voutas ni mci so ...

There has beco sorne hcsitation over the precise meaning of voullls, bcginning with Appel's edition which givcs a list of cxamples rcfcrring both to bird song and human song but curiously omittingJaufre's usagc.i9 While this perhaps tcchnical tcrm cvokcs a repctition ora rcfrain on the onc hand (cfr. medieval Spanish 'lllltÚa, as Appcl, Lazar and Riqucr rcmind us),lº on the othcr hand it might havc had a musical mcaning herc at first in suggcsting ups and downs, pcrhaps progrcssion by lcap (as voula «vault» would lcad us to imagine). Whatever its tcchnical mcaning, if any, this rclativcly rarc tcrm is uscd by both pocts only in rcferring to song schools, and probably in both cases to that of Ebles. Jaufre's words chantarand essmharand cspccially voulas are ali also uscd by Bcrnart de Vcntadorn in two songs in which he certainly speaks of bis formative

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

608

ROY ROSENSTEIN

ycars at the song school of Eblcs. If an exiled Jaufrc turned not to Poiticrs but to Vcntadorn for his poetic apprenticcship, as scems likely, thcn the first lincs of the first song in thc Jaufre corpus describe thc poet's break with the escoúzN'Eblo to follow his own poetic dcstiny. Basing my hypothesis on thc historical and litcrary documentation available, I have tried to complete thc dossier on les originesd" tro"bado11r Ja11.frlR•dd opened by Paul Cravayat thirty-five years ago. Elsewhere I hope to considcr aspects of Jaufrc's subsequcnt activity.11 To conclude withJaufrc's training, and in anticipation of future studics of his poetic devclopmcnt, we might ask a final question. What othcr school and whose tcachings did Jaufre adopt on rcnouncing the idealizing love songs of the escolaN'Eblo? Surely the lcssons of nature did not detain him long, as his mature works attest.Jaufre uses the verywords «tcach» and now ~ven «school» when he concludes his crusade song {huln lo rossinhols: Que selh qui Jhesus ensenha segura escola pot tener.JZ

That is, according to one possible translation, Whoever tea ches of J csus holds a surc school.

Whether in poetry or music, the Church would pcrhaps offer the mature Jaufrc a stronger inspiration ata surer school than that ofhis first teacher, Ebles de Vcntadorn.JJ

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

NOTES

1

Gcorge Wolf and Roy Roscnstein, ThePottry of Cmoto111tNl/1t•freR•dd, Ncw York, Garland, 1983.

2

JosephJ. Duggan, Ambig,tity in T•tlftb-Cmt•ry FrmehANll'rowllflll Littrllhlrt: A Prol,ln,, ar ll Vlll•tf in Hans R. Runte et al., in •Jcan Misrahi Memorial Volume•, Columbia, SC, Frcnch Literature Publ., 19n, pp. 136-49,esp. pp.143-44. William D. Paden,Jr., «Ulr1'm Cop11lllrmt•r-:Of«Cors•, «L'EspritCréa-

teur-, XIX, 4, 1979, 70-83, esp. 77-79. For an analytic bibliography which by its lcngth attests the ambiANl/1t•fre R11del, pp. 111-14. guity of Jaufre's poetry, vid. Poetry of Cerc1tmo11 lPaul Cravayat, Les origi11es dMtro11bllllo11r /1t•frl R11dd,«Romania•, LXXI, 19so, pp. 166-79. Pierre Julien-Laferrierc in two reccnt arrides has studied the genealogy of the Rudels in detail but adds no ncw information on thc lifc of thc troubadour: Les Fll11lillts dessiresú B14.1e llll% t1tf/Íro,ude 1300,«Généalogies du Sud-Ouest», VIII, 1979,pp. 10-14.With Michcl Smaniotto, Les Sirestú Bú,ye d11Xltmt ""X/Vm,e siklt, •Les Cahicrs du Vitrczais•, 42/XXXIX, Novcmbcr 1981, pp. 138-52. 4His family appears frequcntly in the same abbey's cartulary: Théodore Grasilier, C1trt11/4ireúl'Abb1t:,tde Notre-D1tmede Smntes, Cartulaircs inédits de la Saintonge, 2, Niort, 1871,p. u passim. Vid. also de l'Abb11,1tde St. Cypriende Poitim, •Archives historiques du Poitou•, 3, PoiLouis Rédet, C1trt11/1tirt tiers, 1874, pp. no, 134, unmentioncd by Cravayat and Julien-Laferriere.

SGaJ/i1tCbristi1tu 11,cols. 484-s 6Jcan

i,ulr1'mmtll.

Vid. Cravayat, Les origi11ts,pp. 173-74.

Verdon, LA Chro11iq11e dt Sllint Mllixent, 7¡1-1140,Paris, Belles Lcttrcs, 1979, pp. 190-91.

7A second

mention of Petrus Arbalesters or Arbalestarius in an 1119-11.23 Saintcs document (Grasilicr, op. cit., p. 85) docs confirm thc dating of the Tenaille charter. 8Cartulaire

du prieuré de Sainte-Gemme, BN, Collection Baluze, vol. 40, 87r.

9Cravayat, les origi11es, p. 175. 10

Jcan Besly, HistoiredesComtesdt Poicto11, ti D•cs ú G11ymnt,Paris, Robert Bcrtault, 1637,pp. 463-64'. Alfrcd Richard, Histoire dts Co111lts dt Poito11,778-1204,París, Picard, 1903, 11,9-10. 11

Cravayat, lts origines,p. 173.

12

Jacqucs Boussard, Historill Po11tific11m ti Comit11mE11golismmsi11m, París, Argcnccs, 19s7, p. 33.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ROY ROSENSTEIN

610 1

JAbbé E. Bcllcmcr, Histoiredtút Vilúde Bútytdep•is s11/01Uilllio11p11rús Ro11111i11Sj11Sf•'lli4Cllptnntlde út D•tbtsst IÚ Bmy, Blaye: Loustau and Bordeaux, Ferct, 1886;rpt. with new material, cds. Charles Higounct and Johcl Coutun, Paris, Montpensicr, 197s,p. 83, n. 1.Prosper Boissonade, L 'ltSUIISio-.ú llldi11 et ld d,14ted'.,,g1111dlllll/loúl IUIcn,tre-o•est:lts Tllillt/tr et lts L11sig,u,11 ... (11JJ-1J14), «Bullctin de la Société archéologique et historique de la Charcntc•, 193s, p. 18. LiRichard, Histoire des Comtes,1,.f.93=«C'est done dans des débats obscurs sur lcsqucls nous n'avons prcsquc aucune donnéc, tels que la prisc du chAtcau de Blayc sur les Angoumoisins, que Guillaumc achcva ses jours•.

sHistorill Po11tif,c11111, p. 33.

1

16

Poen:, of CtrUU11011 ""' JIUl.freR,ulel, pp. 3 ff.

1

7Fnn~ois Pirot, R«herchu s•r la co1111dissll11tts lit1h11ires des trodllllo11rsocatAns et c1tt11Úl.11s ...• Barce-

lona, 1972, p. 13s. 18Vid.

Gcnld A. Bond, Poetryo/Willi11111 VII, Co11111 of Poiliers,IXDlllt.eof Af11it11i11e, Ncw York, Garland, 1982, p. lxxiv and the studics citt. thcre. 1

9Rita Lcjcune, Lll ch1U1so11 de «/'111110.r de loi11•dejafre R•dd, «Studi in Onorc di Angelo Montcvcrdi•, Modcna, S.T.E.M., 19s9, I, pp. 403-42; rpt. in her Littblllllrt ti sociltl o«ililrulUI Mo,n, A.fe,Ll~gc, Marche Romane, 1979,pp. 18s-111,argucs thatjaufre curses William as the godfatherwho fixcd his fatc. 1

ºMartín de Riqucr, Los lrof.ladores: Historia littrllriay textos,Barcelona, Planeta, 197s,I, pp. 146-47, n.

16.

.21Jcan Mouzat, fhte/,,¡•esbypothtstss11rlespohllesptrdllSd'Eblt 11,Vicomtt de VmtlUJon,,«Cultun NeoIX d'At11itlli11t, latina•, XVIII, 19s8, pp. 111-20, and Maria Dumitrcscu, Ebk II dt Vnwulom ti G11illA11111t «Cahiers de civilisation médiévalc•, XI, 1968, pp. 379-412. 2

.2Riqucr,TroNdores, I, 142. Vid. the othcr original passagcs printed in Carl Appel, Bmuirtoo11 V,111•dorn, Halle, Nicmcycr, 1915,p. viii: C11rmi1111 dilexit, and Bond, Wi/lia, VII, p. 1.26:fNÚIÜgrlUios11s i11c1111tilmis. 2

3ForBcmart: vid. glossaryinAppcl,Bmum. ForCcrcamon: vid. Ctm1111011adjlllljreRJUJd,pp. 10, sS-59.

~Mosh~ Lazar, Bmu1rd de Ventuom: Cha11So11S d'"'"'º"'• Paris, Klincksicck, 1966, p. 232. This is onc of Bernart's many momcntary brcaks with lovc and poctry. In Ca m /4 lmatlil 111owr he also announces: «Ja mais en lor [las domnas] no·m fiarai.•

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

«AICELJORNS ME SEMBLANADAUS» (BERNARTDE VENTADORN, 70, 15) GEORGESSTRAKA

D ans !'admirable anthologie

de la littérature des troubadours que nous devons a Martín de Riquer, la célebre chanson de Bernart de Ventadom, Chantarsno pot gairt valer (70, 15), est excellemment caractérisée comme une «magnífica confesión de sinceridad amorosa ...», au milieu de laquelle le poete entreprend aussi «una serie de consideraciones sobre su concepto del amor y las diferencias entre el amor espiritual y el común ...».1 Ce beau texte dont on lit une paraphrase, bonne dans l'ensemble, dans un récent ouvrage de Michael Kaehne, entierement consacré a l'oeuvre poétique de Bemart,3 ne recele pratiquement plus de secret et se comprend aisément.4 Un passage a toutefois intrigué les commentateurs et les éditeurs. 11s'agit de la dernicre cobla avant les deux tomadas (cobla VII), dans laquelle, comme d'ailleurs déja dans la cobla précédente, aprcs des considérations impersonnelles des coblas 111a V sur l'opposition entre l' amorscom1ma"s,amourvulgaire, qui «non es amors» (vv. 18-19,25),set «l'amors de dos fis amans», qui est «en agradar et en voler» (dans le fait de se plaire et de se désirer, vv. 29-30), le pocte rcvient a son cas personnel. Voici le contenu des deux coblas VI et VII: La dame que Bemart chante et qu'il désire le plus, et que, le plus, il souhaite voir (v. 38), est «francha, doussa, fin' e leiaus ...•, dame réellc, semble-t-il, «bel' e conhd', ah cors covinen», qui l'«a faih ric orne de nien» (vv. 39-42), c'est-t-dire qui ~ par l'amour qu'elle lui a inspiré- l'a élevé, lui, d'origine humble, a un haut niveau de pocte. 6 C'e~t, dit-il, lorsqu'elle lui montrc une belle apparence, un visage accucillant («cant cela•m mostra beis semblans», v. 37),7 qu'il s'estime heureux d'avoir si bien «placé sa bonne espérance» («mout ai be mesmo bon esper», v. 36). Et le pocte de continuer: 1

Re mais no-n am ni sai temer; 8 ni ja res no·m seri' afans, sol midons vengues a plazer [je n'aime ni ne crains personne plus qu'elle; et rien ne serait jamais pour moi pénible si seulcment cela faisait plaisir a ma dame.)

613

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

RETOUR AUX ORIGINES

DU TROUBADOUR

611

•••

SLazar, Bn7Ulrd,p. no. Riqucr's interprctation in Tr01J11dores, 1, 344 is convincing, pace Appcl and Lazar. 2

26 For carlier

cdd. vid.CerCllmo111t11df••fre R1'del,pp. 111-u. To thcsc add Giorgio Chiarini, «Paradig-

ma•, 11,1978, pp. 3-19 and 111,1979, pp. 3-18, now // C1tnzo11iere di J•".fre R"del, Roma, Japadrc, 1985. 2

7 CerClllno11 •11dJ••frt

2

9Appcl, Benuirt, p. 184, n. 25.

J0 Riquer, 31Thc

J2

R"del, pp. 109-10.

TrofJadores,I, 3S4, n. 25.

ncxt cssay in this series of studics will trcatJaufrc's elose relationship with Hugh of Lusignan.

C"'""'º"•11d}1t1'frtR"del, pp. 1+4-45,n. s: «whomcvcr Jcsus tcachcs

follows a surc path».

331nan carlicr form this papcr was prcscntcd at thc Triennial Congrcss of thc Intcmational Courtly Litcraturc Socicty, Univcrsity of Toronto, August 1983.Thc author is gratcful for thc suggcstions of Gcorgc Bccch, Gcrald A. Bond and David L. Gold.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

GEORGES STRAKA

C'est alors qu'il ajoute, reprenant ainsi, en gradation, ce qu'il a déja exprimé au vers 37: c'aicel joms me sembla Nadaus c'ab sos beis olhs cspiritaus m'esgarda ... (vv. 46-48)9 [car ce jour, ou elle me regarde avec ses beaux yeux, qui reflttent son lme, 10 me semble Noel.]

A la fin de ces coblas, qui fonnent comme une espece de «gaia cansó•, Bernart, de nature mélancolique, ne peut cependant s'empechcr de gémir: ... mas so fai tan len c'us sois dias me dura ccn! (vv. 48-49) [mais, clic le fait si rarcmcnt qu'un seul jour me dure autant que cent.)

C'est done au sujet du v. 46 qu'on s'est posé la qucstion de savoirpourquoi le poctc avait songé a se servir du mot Nada"s en parlant du jour ou sa dame daignc le regarder. Le plus souvent, on traduit simplement par «Noel»,11 «Weinachten», 12 tandis que Crescini, se référant a Du Cange qui définit natalispar «dies solennis, seu anniversarius, quo quis in dignitate quapiam inauguratus est» (5, 57.2b),!'interprete par «solenne, festoso» 13 ou «solenne festa»;t.t Roncaglia adopte, a c6té de «Natale», le sens de «festa grande». 1s Or, Appel (op.cit., p. 88, note), a qui ce sens parait trop faible, pense que «mehr als die solennita wird man die Freude des W einachtsfestes hervorheben dürfen». 16 Micha el Kaehne 11 va plus loin dans son interprétation du vers -4,6et suppose que, pour le pocte, le jour ou le regard de la dame se pose sur lui «ist für ihn wie das W einachtsfest, der Tag, an dem das Heil zu den Menschen kam». Certes, le motif de Noel ne me parait pas, dans ce contexte, un «christliches Motiv», et on ne peut guere aff1nner que, par cette allusion aNoel, Bcmart ait voulu faire comprendre que «die gutc irdische Llebe ist figura der himmlischcn Licbe». Mais il n'est pas exclu que, par ce vers, le poete ait pu vouloir comparer, malgré le caractcre blasphématoire ou, du moins, irréverencieux, de cette comparaison, le salut que lui apporte le regard de sa dame acelui qui était venu aux hommes le jour de Nocl. Toutefois, une autre solution, plus naturelle et sans aucun aspect sacrilcge, s'offre a nous, solution que suggere la traduction espagn~le de Martín de Riqucr: «me parece Navidad el día aquel en que me mira con los bellos ojos espirituales». On sait qu'en espagnol, Navidad désigne a la fois la fcte de Noel et la «nativité», comme en ancien fran~ais, 18 et contrairement au fran~ais et au proven~al moder-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

«AICEL JORNS ME SEMBLA NADAUS•

•••

nes qui, pour la scconde des dcux acccptions, ont cmprunté au latin respectivemcnt nativitl et nativeta (Mistral). Or, je suis enclin aintcrprétcr ce vers commc il suit en conscrvant a nadtú son sens étymologiquc: 1, «Le jour ou clic me rcgarde avec ses beaux ycux qui reflctcnt le fond de son ime, me parait le jo11rde //l.nativitb. Nativité! jour de la naissance de son amour! Peut~tre aussi «le jour de la clarté, de la lumicrc• ...10

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

NOTES

1

Manín de Riquer,Los troJJt:Uiores. Historilllitmuiay textos,3 vols., Barcelona, Editorial Planeta, 1975.

2

0p. cit., vol. I, p.

369.

3Michael Kaehne, St•dim ar Dicl,111111 Bmurts "°"VmtJUlo,.,,,•Freiburgcr Schriftcn zur romanischen Philologie•, Band -40, München, Wilhelm Fink Verlag, 1983, vol. 11,pp. 8-4-86. 4Vid. aussi, et surtout, les traductions allemande de C. Appel (Bmuirt t10• Vn,IUD,.,,, Sa,u Lieder, Halle, Niemeyer, 1915,p. 90), fran~aise - moins sllre que la précédente - de Moshé Lazar (Bmuud de VmlUo•r, Ch•,uo,u ¡•.,,,o•r, lditio•, ... , Paris, Klincbieck, 1966,p. 65) et espagnole, la plus fine de toutcs, de Martín de Riquer (op. cit., pp. 369-371). SD'apres Moshé Lazar, op. cit., p. 138, •l'amour dans le mariagc• s'opposcrait, lui aussi, auj,11' ""'ºn cor11•s,mais dans le textc, il n'en est pas question. 6Martín

de Riquer, op. cit., vol. 1, p. 371,note. Le vers 41 apparait commc un écho de ce qu'on a lu au début de la chanson. Le pocte est un •ric ome• parce que Chantars no pot pire valer, si d'ins dal cor no mou lo chans; ni chans no pot dal cor mover, si no i es fin' amors coraus, et que c'est gdcc

a la dame

admirée que son chant cst •cabaus•: en joi d'amor ai et coten la boch' e·ls olhs c·I cor c·I sen

(vv. 1-8)

7Sur la valcur de l'expression 1,dsnnl,ú,11(on remarqucra qu'ici elle est au pluricl), souvent employéc par Bemart de Ventadom, et qui •ne garantit rien, mais encourage seulement-, vid. F. R. P. Akchunt, les ltApts de l'amo•r cha Bmutrd dt Ven111do11,, .Cahiers de Civilisation médiévale•, XVI, 1973,pp. •+t-5• 8Le

theme de la crainte de la dame aiméc est esquissé déji par Guilhclm IX: Rcn per autrui non l'aus mandar, tal paor ai c'adcs s'azir; ni icu mezcis, tan tem faillir, non l'aus m'amor fort asemblar

(éd. Nicoló Pasero, Potsit, Modcna, Mucchi, 1973, n. IX, 43-46, p . .213).

616

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

«AICEL JORNS ME SEMBLA NADAUS»

•••

9sm,b/a et esgardttsont des formes du présent, et non du prétérit pour lesquelles on les prcnd dans al'lt11dtdt l'allCimprotJt11ftd.Textes l'ouvrage de F. R. Hamlin, P. T. Rickctts et J. Hathaway, /11troáctio11 d'lt11de,Gcnevc, Droz, 1967, p. 104; ccllcs~i, plus tardives, se rcncontrcnt essentiellcmcnt dans les VidAs(daos les autres textes citt. par les trois auteurs, p. 97, n. 38, il s'agitpartout du préscnt de l'indicatif). Notons aussi, i propos de ce passagc, qu'Akehurst, op. cit., p. 143,dit bien qu'«un signe tres clairdc la favcur de la dame cst un regard, une cxpression, pcut~trc, qui scmblc marqucr implicitcmcnt le bon acmais n'importe qucllc mcntion des yeux ou du cucil, ... Le mot cmployé cst le plus souvent belsembla11, rcgard sufftt•, or son attcntion n'a pas été attiréc par la chanson dont nous nous occupons ici et, pourtant, clic illustre parfaitcment son propos: i «cela·m mostra beis scmblans• (v. 37) correspond «ab sos beis olhs cspiritaus m'esgarda• (vv. 47-48). Scns d'espiritA11s d'apres C. Appel, op. dt., pp. 88-89. Vid. aussi a. fr. (e)spirititl «relatif i l'tme de l'homme, célcstc• (FEW 12, 189a),précisémcnt apropos des yc.ux,dans Sdi11tLlxer(1c m. xc siecle), vv. 10

171-171(éd. J. Linskill, Paris, Droz, 1937, p. 170): Et si el non ad ols carnels, encor los ad espiriticls. 11

Raynouard, Ltxifllt roma114,301a-b; Moshé Lazar, op. cit., 67; Hamlin, Ricketts, Hathaway, op. cit., gloss.; R. Lafont, Trobar, Centre d'~tudcs occitancs, Montpcllicr, 1972, lcxiquc. 12

C. Appel, op. cit., p. 90; E. Lommatzsch, Lebm 11ndlitdtrdtr¡,rrn,nu.tdischmTrollbado11rs, 2c éd., vol. I, Munich/Salzbourg, Wilhelm Fink Verlag, 1972,p. 118a.Angl. -Christmas•: éd. S. G. NicholsJr. et J. A. Galm, The So1f8sof Bmillrt de VmtlUlorn,Chapel Hill, 1962, p. 81 et gloss., p. 21sb. 1

lV. Crescini, // testocriticodi""" ca,uont di Bmutrt dt Vmtlldorn, «Atti del Real lstituto Vcneto di s, Scienze, Lettere cd Arti•, LXIII, 1903-1904,2c partie, p. 319;vid. aussi Levy, Profl. S11ppl-W6rterl,11ch 3SSª· 1

~M111111tdt per l'llflfJiA111t11to agli St11diprovmztdi, Milano, Je éd., 1926, n. 9 et gloss., p. 41Oa.

1

SA.Roncaglia, Vmticinfllt poesiedti primi lrofJAlori,Societi tipografica, Modena, 1949, p. 103.Dans Giraut de Bomelh, """"1s a le sens de •jour de f!te, Festtag» et s'oppose a.jonuftritds «jour ouvrablc•: Qu'eu vi c'us jorns fcrials m'cra melhor c'un nadals (éd. A. Kolsen, Siimtlicht lieder des Trobtdors Gird11tde Bomtlh, Halle, Niemeyer, vol. 11,1935,gloss., et vol. 1, 1908, n. 27, v. 18). 16Vid.

aussi Mosh~ Lazar, op. cit., p. 239, n.

Digitized by

Go ogle

11,

a insi que Levy. Pro'tl.S11pf'I. -\f-'iirtrrbllchs, 355a.

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

GEORGESSTRAKA 70p. cit., vol. 11, p. 88.

1

18En anc. fran~ais, on trouvc cncore le sens de «nativité, naissance• dans td N.a Dat, par ex. dans Bc-

noit l'Apostolie, Voy• S.i111Brnul.11(ca. 1120, textc anglonormand), 620 et 879 (TL 6, 694,7-10). En mfr. Nolll, Noll, No"II, cri de réjouissance que poussait le peuplc notamment ¡ l'occasion de la naissancc d'un princc, de la venue d'un souvcrain, etc. (GdjC10, 2csb; TL 6, 69s;FEW7, 37b; simplccxclamation de joie utilisée par Victor Hugo dans Notrt-Du,t deP11ris dont l'action se situe an xvc s., vid. éd. Guyard, Classiques Gamier, pp. 30, so, 6o, 62, 272). 1

9Emout-Meillet, Dict. ltymol. de ú, út,rpt /ati,u, 4 e éd., Paris, Klincbicck, 19s9, 43oa: •utlllis: ªde la ªnaissancc, race, origine•.• naissance, natal• (n. Jiu); i l'époque impériale, IUUIIÜs,-i11111: 20

«L'Angc du Scigncur leur apparut et la gloire du Scigncur les cnvcloppa de la clarté•, Et1.S. L,",

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

2,

9.

V ARIA

Digitized by

Google

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

PARAHERÁLDICAMALLORQUINA DE L'EPOCA CAVALLERESCA GABRIELALOMARI ESTEVE

En el breu espai d'aquestes pagines, que són el meu modcst homcnatge a l'admirat amic Martí de Riqucr, no es pot fer, evidentment, un cstudi a fons del tema altament suggcstiu d'alló que anomcnam «parahcraldica» mallorquina, o sia deis ornaments més o mcnys simbólics, amb freqücncia referits a fcts d'armcs pcrsonals o a «passos honrosos• dcterminats, molt poqucs vegades concguts amb detall, d'una epoca singularment intcressant. Abans de comen~ar aqucst estudi, resulta inevitable cxposar una rcsscnya succinta de l'art de l'escultura a Mallorca, ambla materia prima de la fina pcdra arenisca que és anomenada vulgarment «de Santanyí•, en el pcríodc historie que qualificam convencionalment d'cpoca cavallcresca: la que va des del comcn~ament del scglc xv fins a les mitjanics del xv1. Les fonts pcr a l'estudi d'aqucsta escultura s'han investigat fms ara solament en part. Josep Maria Quadrado va escorcollar l'arxiu capitular de la Seu de Mallorca, encara que no cxhaustivamcnt. Jo, pcr la meva part, majormcnt sobre la base de documents publicats i de l' cstudi estilístic de les pedres que han sobreviscut a les destruccions deis seglcs passats, he cstudiat l'obra de l'escultor i arquitecte Guillem Sagrcra, plenament gótica, si bé en l'ocas de l'cstil; i més intcressant encara pel tema de que estam tractant, la deis seus descendcnts i deixcbles. Pero falta recercar el tresor d'informació que segurament es pot trobar en els arxius de les cases nobles de la nostra illa. Mallorca, a pesar de les dcmolicions i.de les expoliacions, és encara molt rica en obres d'cscultura decorativa del scgle i mig de que cns estam ocupant. Sensc comptar amb alló que hi ha a la nostra Seu, obra principalment, com veurcm, de Juan de Salas i del seu obrador, queden encara més de cent fmestres i portalets d'cntresols, anomcnats aquí «estudis», datablcs amb tota seguretat dins aquest pcríode.

ELS TALLERS

O OBRADORS

D'ESCULTURA

ENTRE

EL

14501

EL

1550

Hcm de comen~ar per advertir que cls elements parahcraldics corrcsponents 621

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

GABRIEL ALOMAR I ESTEVE

a aquests anys, especialment els posteriors al 1500,es confonen totalment amb els del repertori ornamental de l'estil renaixement, i més concretament, deis «grutescos», inspirats principalment en les pintures decora ti ves de l' escola de Rafael. Els «suports» que flanquegen tants escuts renaixentistes, angcls, figures infantils, peixos indefinits amb cara humana barbada, sirenes, grius coronats, grius alats, etc., ¿són elements propiament heraldics o són simplement motius omamcntals de l'estil renaixement? En la majoria de casos, aixo darrer és el més probable. Citarem a continuació els quatre obradors més importants. El primer, cronologicament, és el de Francesc Sagrera, prevere, arquitecte i escultor, fill de Guillem Sagrera, autor famós de la Llonja de la Ciutat de Mallorca i de la reforma afundammtis del Castel Nuovo de Napols. Francesc Sagrera, actiu segons els documents des de l'any 1487,és l'autorsegurdel «Portal de l'Almoina• 1 i probable deis dos portals de l'església de Sant Nicolau. En aquests darrers portals, d'un gotic pur, hi trobam ja un detall heraldic plenament renaixentista que es repetid amb freqüencia insistent fins a meitat del segle xvi: és el «tondo» o marc circular en forma generalment de corona de flors, dios el qual es troba I'escut propiament dit. De fet, tots els escuts emmarcats dios una corona floral es poden qualificar de sagrerians tardans. Entre ells, n'hi ha dos de singulannent interessants. N'és un el que es pot veure damunt el portal de S'Estudi General o Universitat Lul-liana, fundada per Ferran el Catolic; i l'altre és un que es troba coHocat a la fa~ana del jardí de la casa del carrer de Sant Alonso, 22. Tindrem ocasió d' ocuparnos d'aquestes dues pedres en l'aspecte heraldic. El segon taller mallorquí del període de que ens estam ocupant és el del mestre, fms ara innominat, al qual vaig donar el nom de «Mestre del Palau Valentí». 2 Al museu privat de Son Berga (a Establiments, a prop de Palma) es conserven una serie de dintells de fmestres procedents del casat enderrocat a ftnals del passat segle, de la familia Valentí-Ses Torres.J Es tracta d'un mestre enc·ara gotic, d'un gotic deliciosament decadent. Aquests dintells de fmestres, ornamentats amb falsos ares conopials, tenen - com veurem més endavant- un notable interesen relació al nostro tema. El tercer taller és el del mestre aragones Juan de Salas, documentat en els llibres de la Catedral entre els anys 1525 i 1536.Entra jade ple dins l'estil renaixement_ espanyol, el que s'anomena «plateresc•. Sabem que va esculpir a la Seu, al portal que abans de la reforma de Gaudí tancava el cor, les dues trones - la més gran de les quals no era en realitat trona pera predicar sino una «cantoria» única a Espanya, semblant a les que admiram a les grans esglésies de Toscana i U mbria - i les crosses o baculs tallats en fusta que separaven els cadirats del Cor. Fins ara no s'ha trobat documentació sobre treballs de Juan de Salas fora de la Seu; pero l'analisi estilística de moltes fmestres en els barris antics de la ciutat acusa el seu cisell o els deis seus deixebles. A l'obra de Juan de Salas a la Seu l'heraldica es troba totalment absent; no així a les finestres.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

PARAHERALDICA MALLORQUINA ...

El darrer deis tallers de !'escultura renaixentista a Mallorca és el del «Mestre del Palau Des Catlar-, fms avui innominat, si bé és possible que algun dia arribi a ser conegut a través deis documents del ric arxiu familiar que per fortuna es conserva dins el ma teix pala u.

Passem ara a parlar del tema de la paraheraldica, comen~ant per citar, com a precedent, un objecte singular, molt conegut i que ha produit abundosa bibliografia que no cal recordar en aquest breu assaig: el case mal anomenat «de Jaume el Conquistador-, que es va conservar a «la Sala» o Casa deis Jurats de la Ciutat i Regne fins a mitjan segle passat i que ara ésa la «Real Armería» de Madrid. Es pot classificar entre les peces - que no són vertaderes armes - anomenades «cimeres de torneig», encara que en el nostro cas el seu objecte concret era el de servir de case a la persona que representava el «rei en Jaume» en la cavalcada o «coleada» ambla qual venia solemnitzat l'aniversari del dia de la conquista de la ciutat, el 31 de desembre de cada any. Aquesta celebració, al principi purament religiosa, tingué origen en els anys que seguiren immediatament el fet historie, pero va cobrar esplendor en temps de Pere el Cerimoniós. Com és sabut, la cimera del drac o dragó nasqué en aquell temps, jaque vers l'any 1365és quan les representacions del rei a cavall que figuren en els segells la comencen a ostentar. Aquesta cimera, com tantes al tres d'aquell temps, respon a un joc de paraules: d'Aragó =dragó.No coneixem dins tota Europa cap cimera d'aquest tipus tan interessant i bella si no és la del Príncep Negre, que es troba penjada damunt la seva tomba a la catedral de Canterbury.-t Deixant apart aquest precedent, per trobar cimeres i divises unides als escuts de cavallers mallorquins, hem d' esperar els temps de la fastuosa cort d' Alfons V a Napols, en la qual la presencia deis balears és abundosa i significativa dins totes les esferes, des de les construccions reials amb el protomestre Guillem Sagrera fins al confessionari del sobira amb el bisbe de Mallorca Joan Garcia,s passant per dotzenes de mercaders i humanistes (no poques vegades mercaders-humanistes). Als voltants de l'any 1500,l'humanisme i les lletres classiques es respiren a les Illes per tot arreu; aixo es manifesta per exemple en la moda deis noms de pila: els barons son batiats amb els noms patronímics de Príam, Teseu, Marc Antoni i tants altrcs de semblants. Quant a les dones, podem posar l'exemple de Ferrando Valentí (t 1476),que tenia cinc filles anomenades Policena, Lucrecia, Adriana, Fedra i Hipolita. 6 Quant a l'heraldica, la forma deis escuts mallorquins és generalment peculiar, derivada de la italiana més corrent (variants nombroses de l'anomenada «de cap de cavall») poligonal de costats corbs ambles puntes enrotllades, com si les armes haguessin estat pintades sobre un pergamí.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

GABRIEL ALOMAR I ESTEVE

Els tenants (o tinents, en castella «tenantes»), o sia les figures humanes que flanquegen l'escut, no són frcqüents. En el triple escut de S'Estudi General (Reis Catolics, Mallorca i Llull) la corona floral és sostinguda per quatre figures infantils. I en el que ja he citat que es troba a la casa n. 22 del carrer de Sant Alonso, del llinatge Des Brull - el griu rampant coronat - té com a tenants dos hornos salvatges, coberts de llana. Aquest escut ostenta al «cap» la crcu deis comanadors de l'orde de Sant Joan, en aquell temps establerta a Rodes.

LES

DIVISES

Entre les divises de cavallers mallorquins, en descriurem quatre coma més característiques i completes, totes de la segona meitat del segle xv: la de Sureda de Sant Martí, la de Valentí-Ses Torres, la de Thomas i la de Vivot. Sabem que en heraldica s'anomena «divisa» un distintiu, refcrit nonnalment a un fet d'annes o a un «pas honrós». La divisa té sempre un «cos», o sia un dcterminat objecte i una anima o llegenda. La significació particular de l'objccte poques vegades ha arribat a nosaltres, i la llegenda sol esser enigmatica. Un mateix personatge pot tenir diverses divises. El matcix Alfons V en tenia almenys quatre: el llibre obert amb les lletres RECEDANS VETERA, la branca de mili, el nus de corda i el «siti perillós».7 Comencem per la divisa del cavaller mallorquí Salvat o Salvador Sureda, l'origen de la qual no tan sois esta generosamcnt documentat 8 sinó que es conserven alguns testimonis materials de la mateixa. El fet que les refercncies bibliografiques siguin abundants ens dispensa de detallar-les; per aixo en donem simplement, a més d'un eloqüent fragment descriptiu de Vicen~ Mut, les connotacions heraldiques. Salvat Sureda va ser un deis protagonistes d'una giostra o tomeig, celebrat amb tot esplendor a Napols el dia 5 de gener de 1444. El seu contrincant era Francí o Francesc de Vallseca, cavaller catala. En l'ocasió d'aquest tomeig el cavaller Sureda crea la seva propia divisa, una nirera o canastra de fura, ambla llegenda DINS.ES.LO.QUIL.PREN. Anys després, quan en 1495va fertestament, al mateix temps que creava el fideicomís de Sant Martí, ordena que els trofeus d'aquell torneig, consistents en dues adargues, un elm i diverses banderes, fossin coHocats damunt la seva tomba a la capella familiar dedicada a Sant Martí, a Sant Sebastia i a Santa Barbara, a la Seu de Mallorca. Afia es conservaren fins que, sortadament, varen esser salvats de l'incendi de la propera capella de Sant Pere en l'any 1820. Poc temps després es varen traslladar al casal senyorial de Sant Martí on es troben encara actualment.9 La giostra, que, per un gest deis que feren mercixer a Alfons V el sobrenom d' «el Magnanim», no es va arribar a consumar, es troba bellament transcrita per

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

PARAHEllÁLDICA

MALLORQUINA ...

0 Vicen~ Muta la HistoriadelReynodeMalloruz.• El cronista Mut escrivia quasi doscents anys després deis fets que descriu, en un temps en els que encara es celebraven aquests espectacles, si bé en una forma decadent. Val la pena reproduir la part central d'aquest text, escrit en un castella quasi cervantí, ple de color:

Entró en la plaza Salvador Sureda armado de todas las armas llevando sobre ellas una pbardina de raso carmesí con follajes de oro y recamada a trechos su divisa que era una jau.: lilla de hurón con un mote que decía •dentro esd quien le coje•. Llevaba el caballo ricos paramentos con borduras de oro sobre campo colorado, e iban delante otros tres caballeros vistosamente enjaezados, cada cual con diferentes paramentos, y los llevaban no de diestro, sino a caballo de ellos tres pajes gallardamente vestidos, con su almete y plumas; pero Salvador Sureda iba enmedio de cuatro barras en trabazón, mas prolongada que ancha, para que no se le acercase el concuno de gente; y estas barras las llevaban Fray Gilabert de Lloscos, Jorge San-Juan, Lorongo de Mari, Ama u Moix, Nicol,s Vivot, Bernardo de Busch y Rodrigo de Munt. Precedían delante un rey de armas, trompetas y ministriles, y luego el estandarte con vistosas labores de oro sobre campo amarillo, con sus armas que son un alcornoque; seguíanse los pajes muy bien vestidos y los caballeros que llevaban las lanzas que eran muy gruesas, pesadas y fuertes, con reforzada punta de acero que llaman de diamante; y acompañaban al Mantenedor muchos príncipes, condes y barones de N4poles y caballeros mallorquines. Salió tambien muy bizarro y pl,n Francisco de Valseca, aunque no con tantas circunstancias, ni con aquellas barras, cuyo aparato había aconsejado el Rey a Salvador Sureda, porque le hacía especial favor. Retirados los caballeros a sus tiendas, despuis de los instrumentos músicos, publicaron el combate los acentos de los clarines y acallada la gente, se hechó un bando por orden del Rey, que nadie, pena de la vida, hablase, ni hiciese sefta, accion o movimiento o demosttacion alguna que pudiese parecer aplauso o ceño; y para ejecutar rigurosamente la pena se babia levantado en la misma plaza la horca y el cadalso. Hallfodose en esta espectacion toda la gente, tocó una trompeta con un sonido muy ronco, que llamó a mayor suspension las atenciones de los sentidos. Saliendo los caballeros de sus tiendas, pusieron las lanzas en la cuja: tocó segunda vez la trompeta, y poniendo las lanzas en el ristre, se vieron en la carrera bizarramente apuestos a guisa de buenos caballeros.

Pero vet aquí que en aquest moment succeí un fet imprevisible, si bé per part del sobira i d'altres persones de la seva cort estava ben preparat. Pero seguim amb la viva na,rració de Vicen~ M ut: Apenas comenzó a articular tercera vez el ronco estruendo la trompeta, y apenas en el mismo instante partieron reciamente el uno para el otro, cuando los diez fieles arrim4ndose a la valla les quitaron las lanzas, habiindose puesto en hilera uno detds del otro, para que pudiese obrar el segundo, si la lanza le escapaba al primero, poniendo a todos en admiracion la destreza con que ejecutaron esta prevenida accion. Arrestaron los caballe-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

GABRIEL AWMAR

I ESTEVE

ros sus caballos, bajó luego el príncipe don Fernando, cnviólos a llamar, y tardaron mucho CD llcganc, porque cada cual quería ser el último CD salir de la carrera. Díjolcs el Príncipe que el Rey su padre no quería que se matasen tan bizarros caballeros, que ya habían mostrado su esfuerzo, resolución y valentía, que pusiesen en su poder el duelo y que honraría sus penonas. Esperó Francisco Valseca que Salvador Sureda ttspondiese; y diciendo este que siendo desafiado había que hablar el último, puso Valseca las armas debajo de la proteccion y voluntad del Rey, hizo lo mismo Sureda, y DO fue menos larga la porfia sobre quien se había de apear primero, muy ceremoniosos en los documentos de la caballería. Púsose don Fernando entte los dos, y tomándoles de las manos a entrambos, los llCT6 al Rey, a cuyos pies depusieron el homenaje de su duelo y se hicieron amigos. Retiraron el campo los coros de los instrumentos músicos y las voces de loa aplausos, y al otro día les hizo el Rey algunas mercedes; las banderas que llevaba Salvador Sureda estan hoy colgadas en la iglesia mayor de Mallorca.

Així, el cruent fet d'armes anunciat no va passar de ser un bellíssim i fastuós espectacle. Les distintes branques deis Sureda de Mallorca tenen el seu troncen unArnau Sureda, rossellones de Cotlliure, casat amb Margarida Tornamira, d'iHustre nissaga montpellerina, el qual participa a la conquista de Mallorca. A una de les branques, que es pot considerar com la principal, pertanyia Salvat Surcda de Sant Marú, ftll d' Arnau i de Blanca ~a Font, senyor de l'alqueria de Sant Martí d'Alanzell.11 Els Suredes ostentaven coma armes «en camper d'or el surer arrancat de color natural»; la branca deis Suredes de Sant Martí havia brisat aquestes armes amb una bordura de peces. Tots els escuts que es conserven del nostro valent cavaller estan dextrats per una creu, o sia, que ostenten al flanc destre una creu. T ot fa pensar que aquesta creu coHocada en tal forma no és sinó el distintiu deis cavallers de la «Confraria de Sant Jorcli», orde de cavalleria propia de Mallorca. 11 El cos de la divisa de la Ílirera es troba a la pedra tombal de Salvat Sureda a la nostra Seu i al menys a quatre portals gotics d'estil fortament sagreria. Un d'aquests portals és a la capella del casat pairal de Sant Martí. En aquest, la furcra es troba repetida als dos costats de l'arc conopial; hi ha, a més, dos petits capitclls rcprescntant figures infantils, una de les quals té a les mans la consabuda furcra i l'altra, un elm. Els altres dos portals procedeixen de les cases scnyorials de la possessió S'A gMila,en el terme de Llucmajor, que en el segle xv era propietat de la mateixa família. Quan es va vendre, els dos portals forcn desmuntats i convertits en xemeneics, una d'elles coHocada a una sala de Sant Martí i l'altra al palau deis actuals comtcs de Savalla (vulgarment Palau Vivot) posseit encara pels descendents directes de Salvat Sureda. Tenen els dos l'escut de Sureda de Sant Martí, dextrat ambla crcu de la Confraria de Sant Jordi i dues fureres, una a cada costat de l'escut.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

PARAHERÁLDICA

MALLORQUINA

•••

U na altra divisa heraldica mallorquina del major interes perles pedrcs artístiques que d' ella es conserven, és la deis Valentins. Es tracta de la família mallorquina Valmtí Ses To"es, en la qual, en el segle XIII, el patronímic passa a ser llinatge, conservant el signe heraldic de les tres torres. El primer Valentí Ses Torres prescnt a Mallorca, era jurat de la Ciutat i Regne en l'any 12.44.Aqucst mateix, o possiblcment un fill seu, en el 1268era ja senyor de Felanitx, amb jurisdicció civil i criminal, i aquest senyoriu va ser conservat pels seus descendents fins al segle xv. Els Valentins del segle xv i de principis del xv1 foren humanistes i juristes importants, fortament italianitzats. «Mi~er Ferrando Valentí doctor egregi de la Ciutat de Mallorca», 13 fill deJaume, casat en 1435amb Elianor Dameto, assistí al Concili de Constan~a en 1416i residí a Italia durant mol ts anys, on tingué per mestre a Brunetto Latino; pero en 1348devia ja esser a Mallorca perque ocupava el carrec de jurat. Ell va ser el traductor de les Paradoxesde Marc TuHi Ciceró «en vulgar materno e mallorquí segons la ciutat on só nat e criat»». Morí en 1476. El seu fill Thesseu fou graduat a la Universitat de Bolonya en 1485.Retornat a Mallorca va escriure el «Sumari e Repertori de les franqueses e privilegis del Reine de Mallorca», compilació molt usada pels juristes de diversos segles amb el nom de «La Valentina». Un altra legumdoctordel mateix temps i familia va ser Benet Valentí, doctorat en 1474 i mort en 1511. Segons una tradició erudita, alguns d'aquests Valentins varen esscr justadors famosos. Un d' ells, segurament el que va edificar un important pala u que fins a principis del nostro segle encara es conservava en part, adopta la divisa d'un com de ca~a, amb la llegenda VOX CLAMANTIS IN DESERTO que es trobava, i es troba encara, representada a les fmestres gotiques d'aquest palau, de les quals ja he parlat; en algun cas l' emblema del com ve introduit dins el propi escut davall les tres torres. En aquestes fmestres hi trobam igualment al tres emblemes; un d' ells el bordó de peregrí, amb el capell, el rosari, la carabassa i la bossa, indica probablement que va peregrinar a ComposteHa; més enigmatic resulta !'emblema de l'hisop, amb el corresponent «poelet» d'aigua beneida (en castella «acetre»).

Coneixem la divisa deis cavallers Thomas, que correspon probablement a Thomas Thomas, «patró de galeres» que en 1437 prenia parten les guerres d'Alfons V a Italia. L'església de l'Hospital de la Ciutat de Mallorca (vulgarment «la Sang») va ser edificada sota els auspicis d'aquest o d'un altre membre de la família, les armes de la qual figuren a totes les claus de volta. 1• Aquestes armes són «en camper d'atzur el xebró d'or amb bordura de peces del mateix metall».

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

GABRIEL ALOMAR I ESTEVE

Pertanyia a aquesta familia el gran casat que es trobava en «Es Born•, cantonada al carrer «de ses carasses• o de Sant Feliu. 1s D'aquest ediftci procedeixen dos portalets gotics que, quan la casa es va demolir, vers l'any 1880varen esser traslladats a I'església de Santa Eularia on es troben encara actualment, no sense haver estat mutilats els escuts de Thomas i substituit el xebró per la creu eulariana. Coneixem la divisa deis Thomassos per una parella de pedres heraldiques, treballades amb gran finesa per un mestre sagreria tarda. L'escut té la forma de «cap de cavall•, de marcada influencia italiana, i esta envoltat per una corona floral. A dalt i a baix de la corona es repeteixen les lletres O SOBIR O MORIR; i a dreta i esquerra quatre escales, dues i dues. Aquesta divisa sembla respondre, més que a un epas honrós•, a un fet d'armes en l'assalt a alguna murada o castell durant les citades gucrres d'Italia. No ha de sorprenclre l'ús de la Uengua castellana en l'anima de la divisa(que es rcpctcix a la deis Vivot, de la qual cns ocuparem més endavant) ja que la cort del Magninim era plurilingüe i hi havia no pocs inteHcctuals castellans intcgrats en ella.16

Passem a la divisa usada per algun mcmbre de la família Vir,ot. Hem trobat Nicolau Vivot com un deis que aguantaven les barres que protegien a Salvat Surcda en el torneig contra Frand de Vallseca descrit anteriorment. Es tractava d'un mercader opulent que en l'any 1458va socórrer les Illes Balcars ambles scves naus en un moment de penúria de blat. A la ciutat de Mallorca es conserven, més o menys transformades, dues cases del segle xv que pertanyeren a aquesta família. U na d' elles, la que posteriorment va ser deis Prohens i en el segle passat deis Ordines d' Almedra, esta situada al carrer d' en Morey fent cantonada al de I'Almudaina; aquesta casa va ser lamentablement reformada en la decada deis cinquanta del segle actual, perdent-se una magnífica escala gotica que jo he vist encara. Sortosament es respecta el portal «humanista• amb l'escut matrimonial de Vivot-SantJoan (Berenguer Vivot iJoana de SantJoan, la qual va fer testament en 1521).Als dos costats de l'escut es repcteix una figura femenina de mig cos, molt ben abillada dins el gust de l'epoca, amb un dit als llavis recomanant silenci. En una elegant filacteria es llegeix una inscripció treta de Marcial: TU NUBE ATQUE TACE. DONANT ARCANA CYLINDROS (o sia: «casa't i calla, el silenci et donara arracades•). 11 L'altra casa deis Vivots, que data igualment del segle xv, és la vulgarment anomenada «Can Oleo•, al carrer de l'Almudaina. En un capitell de l'entrada-pati d'aquesta casa, que és un monument important, hi trobam la divisa, cos i anima, d'algun justador de la família: una roda de campanes, com les que es troben a les esglésies antigues, amb la llegenda, en un castella notablemcnt incorrecte: SIRVEN MIS VOZES A DIOS, Y MI LENGA PARA VOS.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

PARAHERÁLDICA

MALLORQUINA

•••

Aquestes i altres divises que degueren esser usades pels cavallers de les nostres Illes, les notícies que tenim de les quals són incompletes, 18unides a les obres d'art i a les rares relíquies arqueologiques que han sobreviscut al pas de cinc segles, donen testimoni d'una epoca que té el secret encant de les «epoques incertes» i, més concretament, d'un moment historie summament atractiu, a pesar de ser estilísticament híbrid, en el qual el crepuscle del món medieval que s'esfuma es sobreposa al naixement d'un món nou, el de l'era moderna.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

NOTES

1

El portal «de l'Almoina• de la Seu de Mallorca era comen~at i la tra~a aprovada pel Capítol el dia 8 d'agost de 1499. Consta així documentalment en els folis L41i 142 del Libre wl de 11,falnic•de l'arxiu capitular. Vid. Gabriel Alomar Esteve, G11il/m,Sagrtray 111 "''l"it«t11ra malhmpi11add si,LoXV, Editorial Blume, Barcelona, 1970, p. 217. Documcnts trobats amb posterioritat a la publicació del llibre cit. dcmostren que Franccsc Sagrcra era fill de Guillem i que aquest, morta scgurament la scva primera esposa Jacomina Tura, es va casar en scgones núpcies amb Caterina Frontera, oriünda de Sóller . .1vid. Gabriel Alomar Esteve, op. cit., p. 251. lEI palau deis Valentins, que va pertinycr darrerament a la familia Ccrerols, es trobava situat, en part, en el solar d'allo que avui és la petita pla~a del Marques del Palmer, a prop de la Pla~a Major. 4Actualment, la cimera autentica i els altres objcctes que l'acompanyavcn estan dipositats al Museu catedralici, havent estat coHocades rcproduccions damunt el scpulcre. SJoan Garcia, dominic, bisbe de Mallorca, era aragones nascut a Calataiud. Va ocupar la Seu mallorquina dcsprés de !'ex-antipapa Gil Muñoz. Sobre el mateix, vid. Gabriel Alomar Esteve, op. cit., p. 199. n. 2. I Gabriel Llabrés, lmJffllllriodetdg,,nosmlltblesdelobispo]llan Garcill,«Bolletí de la Societat Arqueológica Luliana•, l. 6Un

arbre complet deis Valentins es troba a l'arxiu del palau Sureda-Vivot. Moltes de les noticies que don en aquest article han estat trctes de documents d'aquest arxiu. Aprofit aquesta ocasió per agrair al bon amic Pere de Montaner i Alonso, doctor en Historia, digne successor deis Sureda de Sant Martí, deis Surcda-Vivot i deis Thomas, llinatgcs als quals cm referiré en les pagines següents, cls agradables intercanvis d'opinions i no poques informacions que m'ha donat pera aquest escrit. 7Com és sabut, l'cmblcma del «siti perillós• té les arrels en el cicle de les llcgendes del rei Artús i h símbol de legitimitat pcr part d'un sobira. Consistcix en una cadira damunt la qual s'endn una flama quan passa a ocupar-la un sobira iHegítim. Quan s'hi asscu el sobira lcgítim la flama cau en terra. 8Entre

al tres documcnts coetanis publicats que es rcfcrcisen a aquest tomeig hi ha un rcsum de les «lletres de batalla• que el prccedircn in Martí de Riquer, l 'Arnts del C•valltr, Aricl, Barcelona, 1968, p. 198. 9Els objectes que es trobcn a Sant Martí són dues adargues, una amb l'cscut de Surcda de Sant Maní i l'altra amb !'emblema de la furcra; un elm; i dues astes de bandera. 10

La Historia Gtntral del Rtino Baltáricode Viccn~ Mut, continuació de la deJoan Dameto, va ser im-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

PARAHERÁLDICA

MALLORQUINA

631

•••

presa perprimcra vepda el 16s0. El fragment que transcrivim is tret de l'ed. de 1841,s0rtida, com la primera, de la impremta Guasp, p. 402. 11

E.Isolar de Sant Martí, situat actualmcnt dins el termc de Vilafranca de Bonany (antigament Vilafranca de Sant Martí) era en els temps islimics una alqueria anomenada AIAudl, que en el Repartiment va correspondre a l'Ordre del Temple. Pasd després a la familia Sant Just, i a principis del segle xv, al Sureda, amb jurisdicció civil i criminal. 12

S'ha suposat que a l'herildica mallorquina no hi havia brisures, cosa que ~s un error. Deiunt a part la deis pals d' Aragó pcr Jaumc III en els darren anys del seu regnat per una cotissa d'atzur (documentada en el testamcnt del mateix), a partir del 1~00,a més de la citada deis Surcda de Sant Martí, en trobam en els Font de Roqueta, en els Rossinyols de Defla, etc. Escuts dextrats, com el de Salvat Surcda, per una creu i que hem suposat que corresponen als cavallcn de la «Confraria de SantJordi•, els podem veure a les fmestres deis •estudis• de la casa deis Olesa o Aulesa, al carrer d'en Morcy. Els escuts d'aquestes fmestrcs són deis Des Cós, antics propictaris de la matcixa. 1

JHi ha moltcs noticies cspargides a distintes publicacions sobre els Valentins de Mallorca durant cls segles xv i XVI. Vid. principalment Gabriel Llabrés, Mifn- Fn-rado Vtdn,t{, in •Musco Balear-, 1884,p. 51i ss. Fotografies de les finestres del palau Valentí són in Gabriel Alomar Estevc, op. cit., p. 247 i ss. La succcssió masculina d'aqucst llinatgc va acabar en l'any 1620.Els fons documentals del mateix, estrobcn, almenys en part, a l'arxiu Quint-Safortesa. 1

'4L'església de l'Hospital de Palma, és obra documentada de l'arquitecte mallorquí Mateu Fonimanya, que va deiur igualment una obra important al Castel Novo de Napols. Vid. Gabriel Alomar Esteve, op. cit., p. 242. 1

SAfinals del segle passat aquesta casa, adquirida perla família Alomar Fcmenias, fincada a Puerto Rico, va ser reconstruida en cstil neogotic, tal com es conserva actualmenL En el llibre de I'Arxiduc ed. original en alemany de 1882,p. 62, hi ha un bon gravat de la casa deis Lluís Salvador Dit SllllltPlll11111, Valend, ja molt deteriorada, abaos d'aquesta reconstrucció. 16En el segle xv la llengua castellana va tenir una expansió en els medis culturals europeus, en els

quals a vcgadcs eren usades paraules i cxprcssions castellanes pcr pur csnobisme. Recordcm que, en plena Anglatcrra, al palau deis ducs de Marlborough, a Blenheim, que després fou deis Churchill, es pot veure encara l'aparatós blasó familiar ambla divisa en castella VALIENTE MAS DESDICHADO. Per altra part els hcraldistes medievals eren amics de les coses enigmatiques i trobavcn complacencia en compondre llcgendes en llengua aliena. 1

7Vid. Gabriel Alomar Estevc, A11ti,us i11scripcio11es lapid11riastn úzscallesy mtradAs dt Ptdma, «Cuadernos de Son Armadans•, maig 196o.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

GABRIEL ALOMAR

I ESTEVE

18Notícics vbies sobre alttes fets d'armcs i divises mal conegudes de la mateixa

~a: a) Pas honrós a Mallo~a entre els cavallers Bernat de Tagamanent i Perc Joan Albertí (14s7), Biblioteca Nacional de Madrid, manuscrits 7809 i 7811,transcrits en un breu resum per Martí de Riquer in L 'Antesdd ClffJIIIJer, p. 201, les «lletres de batalla•. Els Albertins de Mallorca foren humanistes relacionats igualment amb la Cort de Nipols. Amau Albcrtí (t 1s4s). luHista important, va ser bisbe de Pati i Virrci de Sicília. b) A la Scu de Mallorca hi ha tres bclles adargues de junyir; dues d'ellcs ostenten les armes deis Maxclla: en camper d'oruna flor de llir de gules amb dos aucells verts damunt cada una de les fullcs. U na de les ducs esta dcxtrada ambla creu deis cavallers de la Confraria mallorquina de SantJordi. La tercera adarga du les armes deis Bellpuig: en camper d'or un mont coronat amb flor de llir de gules; té una bordura de peces, igualmcnt de gules. que podria ser una brisura. Aquestes tres adargues,avui al M useu de la Scu, fins fa poc cstigucren penjades, juntamcnt amb restes de bandcres, a la capclla de Sant Martí.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

TRES APUNTES AGUST1NALTISENT

Tres apuntes sobre temas caros a Martín de Riquer. Sólo apuntes, fichas, para formar, aunque sea con una breve candela, en la procesión de homenaje al maestro.

l. PEDRO

EL CEREMONIOSO

Y LA CIMERA

DEL

DRAGÓN

ALADO

En la medida en que he podido dominar la bibliografía, me parece que no ha sido escrito lo que voy a anotar aquí. Será, en todo caso, el huevo de Colón, por lo sencillo, acerca de uno de los motivos, el psicológico, que tuvo Pedro el Ceremonioso para adoptar sobre su yelmo la cimera con el dragón alado. Es sabido que el animal que aparece en la cimera de los reyes de Aragón no es el ratpennat, sino un dragón con alas. Por otra parte, también es conocido que, a pesar de las representaciones tardías de Jaime I con ella, esta cimera nunca fue usada por el Conquistador: el primero que la empleó fue Pedro el Ceremonioso. 1 ¿Por qué? El padre Andrés lvars dio unas causas ambientales históricas: la leyenda, vinculada a un dragón alado, de un imperio universal a ostentar, según las corrientes apocalípticas de visionarios del siglo x1v,por un rey. 2 Yo sólo añadiré una causa personal psicológica: todos sabemos que a Pedro el Ceremonioso, sietemesino y esmirriado, y con el mal genio del chiquitín, le dolía, inaceptada, su pequeña estatura; por dos veces, por lo menos, consta que aludió a ella de forma que es indudable que la sentía como una inferioridad molesta.3 En estas circunstancias, y de modo parecido a como, en nuestro siglo, el káiser Guillermo II compensó su inaceptado brazo paralizado con sus brillantes uniformes y su bigote enhiesto, el rey Pedro, con una elegante y elevada cimera sobre su yelmo, estaría a la altura. A la altura, quizás, de su admirado e imitado Jaime l.

11.

L

A

A V E N T U R A

D E L V I Z C A

f NO E N EL

«

QUIJO

T E »

No soy el primero en señalar que la tentación es grande, para un hombre de letras, de hacer alguna intrusión en el Q11ijote. Cedo, pues, a ella, para poner de relieve solamente dos puntos. El primero, relativo a un aspecto del episodio del vizcaíno. José Mª Valverde ha tenido la amabilidad de pasarme, fotocopiada, una parte

633

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

AGUSTÍN ALTISENT

del extenso capítulo dedicado al Q}tijotede un libro que prepara en colaboración con Martín de Riquer. Valverde señala allí que el fingido hallazgo del manuscrito árabe en el preciso instante en que el autor simula haber perdido el hilo de la narración y deja a don Quijote a punto de comenzar su duelo con el vasco, es literatura dentro de la literatura. Martín de Riquer por su parte, analizando los materiales utilizados por Cervantes, observó ya hace tiempo que en este episodio «se trata de parodiar un aspecto del estilo de los libros de caballerías, en los que es muy frecuente que los autores finjan que los traducen de otra lengua o que han hallado el original en condiciones misteriosas•.• Lo que quisiera señalar yo aquí es que lo que confiere un extraño goce estético y un delicioso sabor al pasaje es la impresión de irrealidad que produce el hecho de dejar a los personajes en postura de ataque, paralizados, y suspender la escena para recobrar a don Quijote y al vizcaíno, siempre en la misma posición, al cabo de unas páginas. Parece como si el autor les hubiera hecho esperar en aquella extraña postura y en forma paradójica, ya que todo les empujaba al movimiento. Cervantes intuyó el efecto risueño, mágico y poético de este procedimiento, que convierte a sus personajes en bondadosos títeres o en tiernas figuras mecánicas. Recordemos cómo les deja en una postura rígida y disparatada, deteniéndoles justo en el momento de ir a comenzar la feroz pelea: Vcnía, pues, como se ha dicho, don Quijote contra el cauto vizcaíno, con la espadaen alto, con determinación de abrirle por medio, y el vizcaíno le aguardaba ensimcsmo levantada la espada y aforrado con su almohada, y todos los circunstantes estaban temerosos y colgados de lo que había de suceder de aquellos tamaños golpes con que se amenazaban; y la señora del coche y las demás criadas suyas estaban haciendo mil votos y ofrecimientos a todas las imágenes y casas de devoción de España, porque Dios librase a su escudero y a ellas de aquel tan grande peligro en que se hallaban. Pero está el daño de todo esto en que en este punto y tirmino deja pendiente el autor desta historia esta batalla, disculpándose que no halló más escrito, destas hazafias de don Quijote, de las que deja referidas.

Por el hecho de detener a sus personajes, y en una postura estrafalaria, Cervantes suspende un movimiento de vida y las personas se convierten, en sus manos, en títeres, causando el efecto cómico que, como señaló Bergson, se produce en estos casos, aunque en manos de Cervantes, los vivientes, parados como a la espera, no pierden ni pizca de su humanidad, antes diría que al contrario. Veamos el mismo efecto en el momento de recobrarlos el autor, tras la ficción del hallazgo del manuscrito árabe: Dejamos en la primera parte desta historia al valeroso vizcaíno y al famoso don Quijote· con las espadas altas y desnudas, en guisa de descargar dos furibundos fendientes, tales, que si de lleno se acertaban, por lo menos se dividirían y fcndcrían de arriba abajo y abrirían como una granada.S

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

635

TRES APUNTES

Lo que ha introducido de parodia erudita, la aparición del autor en el texto (como si asomara la cabeza en el escenario de su teatro de títeres) y la ficción del manuscrito árabe crean una pluralidad de planos, y el goce estético está en la sensación de irrealidad que todo esto, y la detención de los personajes en el punto más agudo de la acción, produce. Me parece útil esta observación, porque justamente lo que Bergson no resuelve (ni intenta resolver) en Le rirt es por qué la risa es placentera. Creo que uno de los elementos, por lo menos, causantes de este placer, en el reir, es que el objeto risible es tal porque, de real, se ha convertido en aéreo, irreal, y hemos sido sustraídos a la vida, angustiada y limitada, y llevados a un universo de libertad y sin dimensiones. Puntualizar más esto sería largo y no me siento preparado para hacerlo. Me contento con señalarlo así e indicar por qué, a mi ver, en el pasaje delQ11ijoterápidamente aludido, el titiritero Cervantes con sus efectos (y el afecto que tiene por sus personajes) produce un deleite suavemente bañado en sonrisas, como acontece también en muchos otros lances de su novela. En el caso comentado, la afectada seriedad de la batalla, en contraste cómico con el parón a que se la somete, no pueden ser de efecto más seguro.

111.

E

L «

Q

U I

J

O T E »

Y E L

«

p

I C K W I C K »

El QMijotey el Pick'IIJick son, ambos, libros en los cuales los protagonistas viajan (como ya, por lo menos, desde Las ranasde Aristófanes); a ambos grupos les acontecen cosas, viven ambos aventuras y se cuentan y comentan entre ellos lo que les acontece. En ambas novelas hay, también, digresiones en forma de relatos que un personaje narra; y ambas tienen un protagonista entrañable, que despierta sonrisas y ternura a la vez. Sin embargo, una cosa observa, creo, el lector de la novela de Dickens si la compara con el Quijote:es la diferencia notable de actitud del autor con respecto a su principal protagonista. Por mucho que Cervantes parodie los libros de caballerías, por mucho que (además de llorar) el QMijottpueda hacernos reir, nunca abandona el autor su ternura por el héroe; Dickens, en cambio (por lo menos esta es mi impresión), no parece amar al suyo; como no sea al final. El lector se divierte con Mr. Pickwick, pero diría yo que su corazón se siente levemente incómodo, porque la buena voluntad de Pickwick y su seriedad parecen ser puestas en ridículo; el personaje no parece ser recompensado por la ternura del autor. Nada de eso, entiendo, ocurre con don Quijote. El género de la novela es paródico con respecto a los libros de caballerías; no con relación a las personas; el excelente tino de Cervantes y los aspectos de irrealidad que, de vez en cuando, sabe insuflar en su obra, le ayudan a acercarse y distanciarse a la vez de su protagonista, al que nunca, parece, retira el afecto. 6

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA SITUACIÓN URBANÍSTICA DE LA TUMBA DE ANSELM TURMEDA EN TúNEZ MIKELDE EPALZA

En todo homenaje hay siempre un agradecimiento. Agradecimiento general por lo que el homenajeado - el profesor Martín de Riquer en este caso - ha dado a la ciencia y a la sociedad en general. Pero hay también a veces razones particulares de agradecimiento. A Martín de Riquer le debo yo el tema de mi tesis doctoral y de otras publicaciones científicas de estos últimos años: la obra árabe de Turmeda y los enfrentamientos islamo-cristianos. Como todo nació de unas fotos de la tumba de Anselm Turmeda en Túnez, aprovecho el homenaje para dar unas noticias más sobre esa tumba. 1 El Dr. Riquer, en 1963,me encargó le sacara unas fotos de la tumba, con ocasión de un curso de verano de árabe en Túnez, al que fuimos los cinco estudiantes de 1º de Semíticas. El Dr. V emet me sugirió además que hiciera un trabajillo sobre el tema y pidiera para ello una beca de viaje. Las fotos han salido en la edición y reimpresiones del libro de Riquer. 1 La beca no salió, pero sí la tesina, la tesis y otras publicaciones.1 El problema de la tumba no reside en su autenticidad, atestiguada con suficiente fiabilidad por una tradición oral de eruditos tunecinos y de artesanos-comerciantes del barrio. Está en el hecho de que hay dos tumbas a pocos metros, en el mismo zoco o calle del zoco de los guarnicioneros (ahora se hacen y venden toda clase de labores de cuero, hasta bolsas para turistas). La tradición local y dos correcciones públicas tunecinas en lo que va de siglo abogan en favor de la tumba que está a la entrada del zoco y no la que está en el centro de la calle,• pero aún recientemente se ha escrito en Cataluña que es la del centro del zoco,s que la tradición oral atribuye a un caballero que murió en la defensa de Granada. La tumba de Turmeda (cAbd Allih At-Taljumin) de la entrada del zoco es una típica maqbariyya o túmulo mortuorio, de fines de la Edad Media, en forma de cubo coronado por una cúpula semiesférica o 'l•bba. En su interior, donde no hay la menor huella de sepultura, vivía hace años un mendigo. Ahora está cerrada la puertecilla de entrada con un candado. A principios de los años 70 estuvo a punto de ser derribada por una reforma municipal, al cambiarse el asfaltado de la calle. El Sr. Slimane-Mústafa Zbiss, ex-Director General de Antigüedades y Académico Correspondiente de la Academia de la Historia de Madrid, entonces Director del

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

NOTAS

1

11

Martf de Riquer, L 11misdd Cll'Vllilw. Amres i Barcelona, 1968, p. 1.21. 1

""""""'ªc11tllÚlnes 111eiitNls,Esplugues de Llobrcgat-

Vid. Andreu lvan, Ori.p i sipifiuaó "1 •Drtd MAi»i úl «RMPnw- a, la i,uipia tú 11,ci•l4l th Vi1-

lb,ci•,•111Congreso

de Historia de la Corona de Aragón•, Valencia, 1923, 111,p. 67 y ss.

lVid. Ramon Gubem, Episto/Jtriú Pwt III, Barcelona, 19ss, I, p. 19, n. 17 y p. 143. 4Miguel de Cervantes,

El i,wn,iosobi,W,O•• Qllijott tú 11,Mad,11, ed., introd. y notas de Manín de

Riquer, Barcelona, 1981.l, p. SMartín de Riquer, pp. 6 Redactado

91,nota.

96-9' de la ccl. del {JJ,ijottcit.

en la nota anterior.

ya este apunte, observo ~u~ José Mª Valverde, en el trabajo en prcny .aque aludí al tratar

de la aventura del vizcaíno, habla ya de la influencia de Cervantes en Dickens y especialmente del parentesco del Q11ijolty el Pic/t,,ic/t;no se refiere, sin embargo, a la diferente característica que yo creo observar.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

MÍKEL DE EPALZA

Centro de Estudios Hispano-Andalusíes, elevó una protesta a las autoridades municipales, alegando la importancia histórica del personaje allí enterrado y el hecho de los muchos visitantes españoles, especialmente mallorquines, que visitaban el mausoleo en su gira por Túnez. Como sugería que lo que había que hacer era restaurarlo y adecentarlo, se hizo una desdichada reforma del monumento: cubrir la cúpula con una pesada capa de cemento, con un tosco bajorelieve de una flor. Aparte del disparate artístico de poner esa flor, que nada tiene que ver con la sobria arquitectura de las maqbariyya-smusulmanas encaladas en blanco, esta reforma puede a la larga acabar con el monumento, que no podrá resistir al peso de esa capa de cemento (y de los niños del parvulario adyacente, que disfrutan a veces deslizándose desde la cima de la cúpula). Aparte de estas novedades de actualidad sobre la tumba, hay que aportar algunos datos aún inéditos sobre la situación urbanística de la tumba, que explican su situación aparentemente anómala, a la entrada de un zoco. La tumba estaba en un cementerio intramuros, cerca de BAb Al-Manara o Puerta del Faro. Esta puerta se encuentra en la parte más alta de la ciudad, justo debajo de la Alcazaba o residencia del soberano y de sus cuerpos de ejército. Precisamente se llama la Puerta del Faro porque el minarete o alminar de la Mezquita de la Alcazaba (Qdlba),uno de los más antiguos de Túnez (siglo xn), domina la ciudad entera y es el que da la señal para la llamada a la oración desde las demás mezquitas de Túnez: de día con una bandera blanca y de noche con una farola, de ahí su nombre. La Puerta del Faro relacionaba la ciudad civil o madtna con el arrabal de los militares, donde en la Edad Media estaban las residencias de los cuerpos de ejército extranjeros (especialmente los cristianos de la Corona de Aragón), al sur de la Alcazaba. Esta puerta medieval fue derribada en vez de ser desplazada, al suprimirse las murallas de la Medina de Túnez, al final de los años 50, para hacer un bulevar periférico. El cementerio de Bah Al-Manara estaba pues en un terreno sin construir, en el interior de la muralla de la ciudad. Este fenómeno es corriente en las ciudades musulmanas - es el caso del que se ha descubierto recientemente en Murcia -porque las murallas que salen de la alcazaba y rodean la parte construida de la ciudad suelen dejar amplios espacios, donde pacen los ganados o se entierra a los muertos. Hay que tener en cuenta que los cementerios tradicionales musulmanes carecen de cerca y están siempre en descampados, extramuros o intramuros. La muralla medieval de Túnez debía permitir esos espacios intramuros, que luego fueron cubriéndose con construcciones, al ampliarse la ciudad, especialmente con nuevos zocos, en época otomana (siglos xv1 y siguientes). El uso de esa zona como cementerio en la Edad Media no sólo se.prueba por la existencia de las dos tumbas del zoco de los guarnicioneros, muy visibles y que se han atribuido a Turmeda. Detrás de las tiendas del zoco, al Norte, están los jar dines de un hospital, donde aún hoy hay tumbas más o menos enterradas. Aún

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

639

LA SITUACIÓN URBANÍSTICA DE LA TUMBA ...

más al Norte y en los límites del terreno del hospital, están las tumbas de varios personajes, entre ellas la de una princesa de la dinastía husainí (siglo xv111)que ha dado el nombre al hospital y la de un personaje cuya cúpula abriga actualmente la preciosa sala de lectura de los Archivos Nacionales del Gobierno Tunecino. Al Sur, el cementerio se prolongaba hasta un jardín, donde estuvo durante muchos años el Musée Lapidaire, ahora trasladado al monumento funerario de un famoso azulejero granadino o al menos andalusí, restaurado con la colaboración del Gobierno español. Pero el referido Sr. Zbiss había hurgado debajo de las tiendas al Sur del zoco, sacando multitud de estelas mortuorias, algunas de las cuales pertenecían a la época de la pequeña y primera dinastía independiente de los BanuJurasán (siglo XI),que tenían su palacio-alcazaba un poco más al Sur, donde están actualmente el Palacio del Servicio de Antigüedades o Dar Hussein (siglo xix) y la plaza del Palacio y Mezquita de los Banu Jurasán, que recuerdan esa primera dinastía tunecina. Por eso se encuentra la tumba de Turmeda en un gran cementerio intramuros, del que sólo quedan actualmente algunos monumentos más relevantes. Es un cementerio «de palacio», cerca de la Alcazaba y del barrio de los militares y altos funcionarios, como correspondería a la probable residencia del «Alcait Abdala, altrement anomenat Anselm Turmeda». 6

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

NOTAS

'º"''"

1

Sobrc la tumba, vid. M. de Epalza, ú, Tllh'J14111110lnogr.¡l11..1 poU.ic11islbtic11 d Cris1i1111u11J10 1k 'Ab""114blll-TIU'j11111A11 f.fr".1 A,ud,,,o T11r111tú), Roma, 1971, pp . .24-zJ; N11t'fNU 11/'0rtwo,us • 14nogr.j{11IÚ Fr•.1A,ut/1110T111111tú (Al,dAIJú111-T11rclnn,,1111), «Analecta Sacra Tarraconcnsia•, Barcelona.

XXXVIII,196s, p. 140. 2

M. de Riquer-A. Comas, His1oril1de 1Ali1er11t•r• C11111lt,u,Barcelona, 1964, pp. 3os-3o8.

lTesina en 196s, tesis en 1967; M. de Epalza-1. Riera,A,ud111T11r111tú. A•toiioq".{,11i 111«lllsp11rtiú.ris tú 1Acrt11,Barcelona, 1978; M. de Epalza, A11sdmT11m1tdA, Palma de Mallorca, 1983;los trabajos, citt. supra nota

I

y algunos am. de revistas y diccionarios, con datos ya recogidos en los trabajos citt.

4Bibliografla en trabajos citt. supra nota

1.

SGr1111 Encic/opUi11CIIIIÚllllll,Barcelona, vol. XIV, 1980, pp. 795-796. 6Como

prueba de la renovada atención que suscita la persona y la obra de Tunneda, no sólo en Ca,.,,, (Jlliici i ,lori• IÜ taluña (por ejemplo, la obra de teatro de Maria Aur~lia Capmany, M611,tli111011i, Fr11A11sdm))sino tambiin en el mundo árabe, hay que scftalar una nueva ed. de la T111¡/11 en El Cairo, debida al profesor de Facultad de Teología de Asiut Dr. Mahmud Himaya, y varias tesis doctorales anunciadas en las Universidades saudfes de La Meca y Riad (en el boletfn kuwaitf «Ajbb at-tudth alarabf•, VII, mayo-junio 198y1403 H.). Nuevos datos no registrados en las obras citt. in M. de Epalza, pm11,t11rca,llkm1111.111 i clllllÚlu IÚ 1A• T11bf11• de T11m1tú, •Randa. Homcnatge a Franccsc de TrlllÚlecio11s B. Moll•, vol. 111,n. XI, 1981, pp. 141-144.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA SITUACIÓN

ESQUEMA

1.

2.

3. 4.

5. 6.

7. 8. 9.

URBANÍSTICA

DE LA CIUDAD

Albufera, con salida al mar Puerta del Mar Medina o ciudad civil Alcazaba o fortaleza Mezquita de la Alcazaba Hospital Mausoleo princesa husainí Arrabal Nuevo Museo Lapidario

Digitized by

DE LA TUMBA •••

Go ogle

DE TúNEZ

Puerta del Faro, Bah Al-Menara Mezquita Banu Jurasán 12. Dar Husáin 13. Plaza del Palacio 14. Antiguo Museo Lapidario 15. Zoco de los Guarnicioneros 16. Tumba del centro del zoco 17. Tumba de Abdállah At-Tarchumán (Anselm Turmeda) 10. 11.

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

L'OFICIALITZACIÓ D'ESCUTS MUNICIPALS PERLA GENERALITAT DE CATALUNYA. NORMES SEGUIDES EN ELS INFORMES HERÁLDICS ARMAND DE FLUVIAI ESCORSA

l.

A N T E C E D E N T S

Per Decret nº 16ode 19.9.1980(Art. 20n. E) la Generalitat de Catalunya va assumir les competencies sobre atorgament d'escuts heraldics als municipis. La transferencia passa del Ministeri de l'lnterior del Govern Central al Departament de Governació de la Generalitat, concretament al Servei de Regim Local de la Direcció General d' Administració Local. El Decret nº 39 de 5.2.1981de la Presidencia declarava l'Institut d'Estudis Catalans l'organ competent pera l'emissió deis dictamens que la legislació estatal sobre regim local atribuia a la Real Academia de la Historia. Com a heraldista vaig ésser cridat al Departament de Govemació, a fmals del 1980,per tenir una serie d'entrevistes amb el cap del Gabinet del Conseller, de les quals va sortir la idea d'oferir informes heraldics, fets amb rigor historie i científic, a tots els municipis que els demanessin, i en aquest sentit, la Direcció General d' Administració Local, 1'1.4.1981,va enviar una comunicació a tots els ajuntaments del Principat fent-los saber que li havia estat transferida aquella competencia i que «amb la intenció de posar fi a la confusió existent i per tal de normalitzar els escuts heraldics deis municipis, d'una manera científica», oferia un estudi pera l'adopció, modificació o revalidació deis seus escuts. Se'ls demanava també que si ja tenien escut oficialitzat trametessin l'expedient d'oficialització, documentació de tipos oficial i d'arxiu, bibliografia sobre l'escut o el municipi i material grafic, i que si no el tenien oficialitzat o volien modificar-lo, que enviessin tota la documentació grafica que els íos possible i adjuntessin l'acord d'iniciar l'expedient. Finalment se'ls deia que tota la informació servirla pcr a la publicació d'un Armorial deis Municipis de Catalunya.

11. N O R M A T I V A

A més de les reunions amb el Departament de Govemació, en vaig tenir de conjuntes amb el Departament i l'lnstitut d'Estudis Catalans, d'una filial del qual

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ARMAND DE FLUVIA I ESCORSA

- la Societat Catalana d'Estudis Histories - sóc membrc. Es va decidir que la Sccció Historico-Arqueologica de l'lnstitut seria la que s'ocuparia de dictaminar cls informes que jo fes peral Departament i els senyors Miquel Coll i Alentom,Joan Ainaud i de Lasarte i Anscari Manuel Mundó i Marcet es constituiren en «Comissió d'Heraldica». El Sr. Mundó se'n va haver de retirar per motius de salut cap al desembre del 1982i el Sr. Ainaud a finals del 1983per motius de treball. La normativa establerta per als informes deis expcdients que s'anessin rcbent fou, en línics generals, la següent:

1)Servar sempre el maxim de simplicitat i senzillesa deis objectes heraldics tenint en compte el fet que es puguin diferenciar els escuts els uns deis altres. 2) Considerar, a més deis folres, com a esmalts neutres, el sable, la porpra i l'ataronjat. 3) No es poden donar dos escuts de municipis diferents que siguin idcntics. 4) En cada cas es farauna recerca pera trobar antecedents heraldics o sigiYo. grafics. 5) En principi, els escuts més antics ten en preferencia sobre els més modcms, sobretot si la documentació on consten és oficial. En principi també, es considera «ús tradicional» el que exccdeix d'un segle. Hom pot arribar a solucions de compromís segons les circumstancies i llur importancia. 6) A manca de tota mena d'antecedents es tindra en compte: a) L'etimologia científica del nom de la localitat. b) Qui l'ha scnyorejada al llarg de la historia (senyories de reialenc, seculars, eclesiastiques o municipals). c) Els elements topografics, principalment si formen part del nom del mumc1p1. d) Els elements hagiografics (sants patrons de les localitats). e) Els productes agrícoles o industrials si són d'importancia cabdal. f) Els elements arquitectonics de caracter extraordinari i únic. g) Els fets de relleu extraordinari que s'hi hagin produit o cls habitants hagin realitzat. h) Els elements de caracter folkloric molt exclusiu.

7) L'ús deis Quatre Pals Catalans només podra ésser autoritzat a: a) Ciutats i viles amb rcpresentació a l'antic «Bra~Reial» de les Corts cataJanes. b) Municipis que hagin cstat centre de vcgueries, sots-vegucries o batllics reials. e) Municipis de jurisdicció reial ininterrompuda almenys des del s_eglexv1 O XVII.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

L'OFICIAUTZACIÓ

D'ESCUTS

MUNICIPALS ...

d) Municipis amb privilegi de concessió de les armes reials.

8) S' evitara - salvades excepcions molt justif1cades i sempre que hi hagi una tradició anterior al segle xvu - les figures humanes senceres (més propies de l'herildica eclesiastica i principalment de la parroquial) que seran substituides per llur simbologia o atributs. 9) Els objectes heraldics cal representar-los herildicament, o sigui, estilitzats i esquematicament, de manera que puguin ésser facilment distingits i identificats, i ocupin el maxim d'espai. S'evitari dones, sempre, la representació de tipus «cromo» o «paisatge», o naturalista. 10) S'evitara - salvats casos d'una llarga tradició - les colors «al natural» o «carnació», així com les paraules, llegendes o lletres dins un escut. 11)Es recomanara l'escut caironat, característic de l'herildica municipal deis Paisos Catalans, principalment pera distingir-lo deis escuts gentilicis. S'evitara sempre les formes rodona, ovalada o quadrada. 12)Si un escut té particions, la principal sempre sera la que porti el senyal que «digui», defineixi o representi el propi municipi. 13)En principi, un municipi format amb altres d'agregats i que només porti el nom d'un d'ells, portara només el senyal d'aquest. 14) Les ciutats, viles i pobles que es vulguin timbrar ho faran amb la corona mural respectiva. En quedaran exceptuats els municipis que hagin estat, abans de l'abolició de les jurisdiccions senyorials el 1837,centres, caps o capitals de baronies, vescomtats, comtats, marquesats, ducats o principats. Si algun d'aquests darrers, amb posteriotjtat a aquella abolició, fou elevat de categoria, l'escut portara la nova corona que li correspongui. 15) Només podran timbrar amb corona reial els municipis que: a) tinguin privilegi pera timbrar-ne l'escut; b) gaudeixin del privilcgi d'afegir al seu nom la denominació «reial ciutat» o «reial vila•, que no és el mateix que «ciutat reial• o «vila reial»; e) hagin estat capital d'algun deis primitius comtats sobirans de Catalunya i sempre que després no s'hagin convertit en títols feudals o nobiliaris i format línies dinastiques. És evident que el sobira de Catalunya era el «rci•, sensc cap apcllatiu gcografic, i també que no podem equiparar aquells comtes sobirans amb un simple títol nobiliari de comte, per més iHustre que sigui, i timbrar llurs escuts amb el mateix tipus de corona. 16)Als municipis que hagin estat centres de baronies eclesiastiques documcntades, els correspon, a més de la corona de baró, portar com a senyal diferenciador, acoblat en pal darrera l'escut, el símbol propi de l'antic senyor jurisdiccional (gencralment el bacul).

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ARMAND DE FLUVIÁ I ESCORSA

17) Els timbres no són obligatoris pero es blasonaran sempre per tal que els municipis sapiguen quin els correspon. 18)Els cases, els capcls, la mitra i la tiara no podran timbrar els escuts municipals. 19) Les armes pures d'un llinatge feudal només pot portar-les el municipi que li va donar el nom (Monteada, Cardona, Cervelló, Santa Pau, etc.)

111. P R O C E D I M E N T

Rebuda la soHicitud de l'ajuntament (o la documentació enviada per un consistori que creu que el seu escut - gairebé sempre, pero, es tracta d'un segell, perquc normalment hom no distingeix entre un senyal, un segell i un escut - es correcte i resulta que no ho és) faig l'infonne després d'haver fet una recerca a totcs les fonts al meu abast. Una vegada enllestit, de primers'enviava a l'ajuntament per tal que l'aprovés o donés motius de desacord, ara, pero, i a soHicitud de l'Institut d'Estudis Catalans, l'infonne s'envia primer a la Secció Historico-Arqucologica perque faci el dictamen. Si el dictamen és favorable aleshores s'envia l'informc a l'ajuntament pera la seva aprovació o perque hi forrnuli les objeccions que cregui convenients. Rebuda l'aprovació del consistori es fa el projecte de decret que es passa al Consell Executiu i, un cop aprovat definitivament, el decret és publicat al Diari Oficial de la Generalitat. En alguns casos s'esdevé que l'ajuntament proposa una alternativa que, si és correcta i d'acord ambles regles heraldiques s'envia a l'IEC i amb el seu dictamen favorable ja passa al Consell Executiu. En algun altre cas l'ajuntament rebutja to-. talment l'inforrne dictaminat favorablement i no presenta cap alternativa. En aquesta ocasió l'expedient queda en via morta. En alguns casos l'ajuntament s'entesta en voler l'aprovació de l'escut per ell presentat i que resulta que no és un escut i a més viola totes les regles heraldiques i ni els esmalts són heraldics. Situacions conflictives s'han presentat en casos de l'epoca que l'informe s'enviava primer a l'ajuntament abans que a l'IEC. Ha resultat que, una vegada aprovat per l'ajuntamente, l'IEC ha emes un dictamen desfavorable. Aleshores com que el dictamen és preceptiu pero no vinculant, i donat que en tots els casos no es tractava d' errors heraldics sinó de punts de vista, preferencies o opinions difcrents, també han estat oftcialitzats. Actualment, si el dictamen de l'IEC és desfavorable només per aquest motiu d'una opinió o parer diferent, faig unes aHegacions defensant el meu punt de vista. Si el nou dictamen segucix essent desfavorable, l'expedient generalment s'envia a l'ajuntament, que és el qui decidid, perquc la meva opinió és que el dictamen ha d' entrar només - com els que emet la comissió d'heraldica de la Real.Academiade la Historia- en si la proposta és heraldicament, historicament o ctimologicament (no en els casos d'una tradició etimologi-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

L'OFICIALITZACIÓ

D'ESCUTS MUNICIPALS ...

ca popular) correcta. Si l'ajuntament l'aprova es passa al Consell Executiu per tal que l'aprovi definitivament.

IV.

SO L · L I C I T U D S A T E S E S

A Catalunya hi ha 940 municipis (31.8.1984)i porto fets 220 informes, o sigui un 23,400/0.N'han estat oficialitzats o han aconseguit ja el dictamen favorable de l'IEC i l'aprovació de l'Ajuntament 91. L'IEC n'ha aprovat 169. Aprovats pels ajuntaments n'hi ha 100. Actualment n'hi ha 18 amb dictamen desfavorable de l'IEC, i 25 municipis han rebutjat la proposta favorablement dictaminada per l'IEC. Hi ha hagut 12 municipis queja tenien escut oficialitzat pel regim anterior i han volgut canviar-lo. Hi ha 59 municipis que no han donat cap contestació després d'haver-los estat enviat l'informe, i altres han dit queja tenen escut i queja els serveix. En molts d'aquests darrers casos també confonen el segell amb l'escut i la majoria desconeixen els esmalts que els corresponen, o no són correctes.

v. o

R G A N I T

z

A

eIó

I

eo

M p

o sI eIó

D E L

s

E

se u

T

s

Cree que és interessant de donar aquí el contingut deis escuts municipals deis quals he fet un informe: A.

PARTICIONS

1) Smst cappartició: 179 (or, 50, argent, 32, gules, 28, atzur, µ, sinople, 22, sable, 2, porpra, 1). 2) Partits: 14 (l'Ar~, Bellpuig d'U rgell, Besalú, Fontanals de Cerdanya, la Granadella, Guardiola de Bergueda, els Hostalets de Balenya, Riells i Viabrea, Sant Climent Sescebes, Sant Hipolit de Voltrega, Sant Quirze Safaja, Térmens, la Vansa i Fómols, Vilassar de Mar). 3) Tnmcats: 13 (Argentona, Banyoles, Borreda, Calafell, la Cellera de Ter, Collbató, Lloa, el Pont de Vilomara i Rocafort, Sabadell, Sant Martí de Centelles, Sils, Vidra, Vilanova de Prades). 4) f}Julrteratsen crtll: s (Figueres, Granollers, la Pobla de Claramunt, els Prats de Rei, la Vall d' en Bas). 5)Q1'arteratsm Sll1'tor.1 (Balaguer). Un deis escuts truncats porta un quarterat en sautor a la segona partició (Vilanova de Prades), i un altre el porta en un peu (Santa Eugenia de Berga). 6) Partil i g1tiate11roili11i a la p1'nlll i abaixat-.1 (Gelida). 7) Snnipartit i lrlltlCllt: 1 (Olost).

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ARMAND DE FLUVIÁ I ESCORSA

8) Tnmcats i semipartits:8 (l'Ametlla de Mar, Callella, Calonge de Mar, Godall, Malgrat de Mar, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Celoni, Seros).

B. REPARTICIONS

CONVINENTS,

REPETICIONS

O MULTIPLICACIONS

1) Faixats: a) ordinar is de 6 peces: 6 (Malgrat de Mar, deis Palafolls, en partició, Palafolls, deis Palafolls, Porqueres, deis Santapau, Sant Climent Sescebcs, d'Empúries, en partició, Sant Jordi Desvalls, d'Empúries, la Tallada d'Emporda, d'Empúries, en un peu partit). b) onda t s: (a) de 6 peces: 2 ( el Pont de Suert, un peu, Sant Pere de Riudebitlles, deis Mediona). (b) de 4 peces: 1 (Torres de Segre, un peu al~at). 2) Escacats:1 (Balaguer, d'Urgell, en 2 particions). 3) Losanjats(tots deis Centelles i en partició): 4 (Godall, els Hostalets de Balenya, Sant Martí de Centelles, Sant Quirze Safaja).

C.

FoLRES 1)

D.

Vairats d'ondes:2 (Girona, en escussó, Sant Feliu de Guíxols, en partició).

PECES

1) Bandes:2 (les Borges del Camp, ondada, els Hostalets de Balenya, en parti-

ció). 2) Bord11res: a) o r d i n a r i e s: 2 (l' Aldea, Gósol). b) e o m p o n a de s: 1 (Orís, dins un estendard). e) de pe e es: 6 (Castellcir, la Cellera de Ter, en partició, Ma~anet de la Selva, Malgrat de Mar, en partició, Sant Celoni, en partició, Sils, en partició). 3) Caps: 5 (Comudella de Montsant, els Guiamets, Mar~a, Pratdip, tots deis Enten~a, i el Pinell de Brai, d'Espanya). 4) Cre,uplmes: 10 (Avinyonet de Puigventós, de SantJoan, en un peu, Caste-. llar del Valles, de Barcelona dita de Sant Jordi, en 2 particions, l'Espluga de Francolí, de Sant Joan, en 2 escudets, Fontanals de Cerdanya, deis U rtx, en una partició, Renau, de SantJoan, en un peu, Sant Antoni de Vilamajor, de Barcelona en una partició, Sant Celoni, de SantJoan, en una partició, Ténnens, de SantJoan, en un peu, Torres de Segre, de SantJoan, en un peu, Toses, d'Urtx, en 2 escudets). 5) Faixes: a) ordinar i es: 3 (Móra la Nova, ribetada, Valls, Vilanova del Camí).

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

L'OFICIALITZAClÓ

1>' f.SCUTS MUNICIPALS

•••

b) onda des: 14 (l'Ametlla de Mar, 3 en peu de partició, Guissona, 3, deis Fluvia, Malgrat de Mar, 2 en peu de partició, Portbou, 4 en un peu, Premia de Mar, 3 en peu, Riells i Viabrea, 1 en una partició, Riudoms, 3 en peu, Salt, ribetada, Sant Adria de Besos, Sant Esteve de Palautordera, SantJaume de Llierca, abaixada, Sant Jaume d'Enveja, Sarria de Ter, Vilassar de Mar, 4 en peu de partició). e) vi pera des: (tots les 3 deis Anglesola): 2 (Bellpuig d'U rgell, en partició, Vila-sana, en un peu). 6) Pals: a) el s 4 de Cata l II ny a: 40 (Agramunt, l' Ametlla de Mar, en una partició, l'Arbo~, en una partició, Argentona, en una partició, Avia, en un peu, Balaguer, en 2 particions, Banyoles, en una partició, Bell-lloc d'Urgell, Besalú, en una partició, Calafell, en una partició, Calonge de Mar, en una partició, Camarasa, Camós, en un peu, Castellar del Valles, en 3 particions, Esplugues de Llobregat, en un peu, Figueres, en 2 particions, Girona, Godall, en una partició, Granollers, en 2 particions, Juia, en una partició, Molins de Rei, Mollet del Valles, en un peu, Olost, en una partició, Pacs, en un peu, Parets del Valles, en 2 particions, Planoles, en un peu, els Prats de Rei, en 2 particions, Sabadell, en una partició, Salt, en un peu, Santa Eugenia de Berga, en un peu i en 2 particions, Santa Llogaia d'Alguema, en un peu, Sant Antoni de Vilamajor, en una partició, Sant Climent Sescebes, en una partició, Sarral, Seros, en una partició, la Tallada d'Emporda, en un peu partit, Torroella de Montgrí, Vallromanes, dins una vall, Vilafranca del Penedcs, en un escudet, Vilanova de Prades, en 2 particions). b) el s 3 t/,el s B es o r a: 1 (Montesquiu de Ripolles, dins una domus). 7) Pt#S: a) ordinar is: 19 (Alcanar, de Malta, Avia, de Catalunya, Avinyonet de Puigventós, de SantJoan, Camós, de Catalunya, Esplugues de Llobregat, de Catalunya, Isona i Conca de Della,Juia, de Catalunya, Mollet del Valles, de Catalunya, Pacs, de Catalunya, Planoles, de Catalunya, Portbou, carregat de 4 faixes ondades, Renau, de Sant Joan, Salt, de Catalunya, Santa Eugenia de Berga, de Vic, Santa Llogaia d'Alguema, de Catalunya, Térmens, de SantJoan, Torres de Segre, de Sant Joan, Vilada, Vila-sana, d' Anglesola). b) par ti t s: 1 (la Tallada d'Emporda, d'Empúries, faixat, i de Catalunya). e) 1/u a r t e r a t s e n s a u t o r. 1 (Santa Eugenia de Berga, de Vic). d) o n d a t s: 1 (Vall-llobrega, de Requesens). e) o n da t s fa i x a t s: 2 (Cadaqués, de 6 peces, el Pont de Suert, de 6 peces). Oondats carregats defaixes ondades: 5(l'AmetlladeMar,3en partició, Malgrat de Mar, 2 en partició, Premia de Mar, 3, Riudoms, 3, Vilassar de Mar, 4 en partició). 8) Sautorsplms: 3 (Orista, de Sant Andreu, Serinya, de Sant Andreu, Vilamalla, de Sant Vicen~). 9) Esc11ssons: 2 (Bellpuig d'Urgell, Girona).

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ARMAND DE FLUVIÁ I ESCORSA

Perles:1 (Canet d' Adri, onda da). n) Cintes: a) o r d i n a r i e s: 1 (la Tallada d'Emporda, sostinguda a un peu). b) onda des: 8 (Artesa de Segre, Balsareny, Caldes d'Estrac, 3, Meranges, 1 ribetada, la Pobla de Lillet, 2, Riumors, 2, Roquetes, 2, Vall-llobrega, 1 sostinguda a un peu). 12) Filitres:4 (Alella, Borreda, Collbató, Santa Perpetua de Mogoda). 13) Gnninats: a) o r d i n a r i s: 1 (Gelida, 1 en banda i en partició). b) o n da t s: 1 (Riells i Viabrea, 2 en banda i en partició): E. MoBLES 1) Besants:3 (Alfanas, 1, Seros, 8 deis Monteada, en partició, Ténnens, 4 en partició). 2) CrtNsabscisses: a) g r e g II t s: (a) ordinaries:1 (Santa Eugenia de Berga, de Vic, en 2 particions). (b) patmts: 5 (Calafell, fesa, en una partició, Guissona, la Pera, Santa Llogaia d'Álguema, angulada de 4 raigs, Sant Martí de Llémena). (e) clavicidades:1 (la Tallada d'Emporda). (d) de Malta: 7 (Alcanar, en un peu, Amposta, Arnes, Aseó, Barbens, Caseres, Rosselló de Segria). (e) de ta11,de Santa Ttda o Sant A ntoni: 8 (l'Al biol, 2, Alió, en una partició, les Borges del Camp, dins una banda andada, els Pallaresos, la Pobla de Mafumet, Renau, 2, Sant Antoni de Vilamajor, dins una campana, en una partició, Vilabella del Camp, perfilada). b) //a ti n es: 7 (Bcsalú, patriarcal, en una partició, Callús, perfilada, Capellades, dios una capella, Montseny, sobre un mont, Vilabertran, patent, Vilallonga del Camp, patent sobre una muralla, Vilobí d'Onyar, de peu semiretrinxat buidat). 3) Crnetes: 2 (Malgrat de Mar, sembrades en faixes, en una partició, Palafolls, sembrades en faixes). 4) Esc1'dets:4 (Amposta, de Catalunya, l'Espluga de Francolí, 2 de SantJoan, Toses, 2 deis Urtx, Vilafranca de Penedes, de Catalunya). 5)Florsdelis: 5 (Bell-lloc d'U rgcll, Orista, la Pobla de Lillet, 4, el Pont de Sucrt, Vilanova de Prades, d'Anjou antic, en una partició). 6) Lambds: 1 (Vilanova de Prades, d'Anjou antic, en 2 particions). 7) Roddles:2 (Sant Guim de la Plana, 8 deis Sacirera, Vilabertran, 5, sobre una creu). 8) Sautorsabscissos:5 (Camós, de Sant Vicen~, Esparreguera, de Santa Eulilia, Planoles, de Sant Vicen~, Sant Vicen~ de Castellet, de Sant Vicen~, Vallromanes, de Sant Vicen~). 10)

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

L'OFICIALITZACIÓ

o'ESCUTS

651

MUNICIPALS ...

F. FIGURES 1) Nat•rals: (1) h " m a n t s i 11" r s m t m b r e s: a. umes: 1 (Camarasa). b. caps de mort: 1 (Riumors, 2). c. cors: 1 (Comudella de Montsant). d. dones:2 (Borreda, en una partició, ballant, Caldes de Malavella, dins una banyera). e. homes:2 (Borreda, en una partició, ballant, Constantí, d' emperador roma a cavall). j mans: 3 (Esplugucs de Llobregat, Manlleu, Ma~a). g. sant ]ordis: 1 (Sant Jordi Desvalls, a cavall matant el drac). (2) a n i m a I s i l l " r s m e m b r e s: a. qlUUintptdes: a) bo11s:1 (Bovera). b) bra11s:1 (Montmajor, de sant Sadurní). e) cabres:8 (Anglcs, deis Cabrera, la Cellera de Ter, deis Cabrera, en una partició, Ma~anet de Cabrenys, deis Cabrenys, Ma~anet de la Selva, deis Cabrera, Malgrat de Mar, deis Cabrera, en una partició, Sant Celoni, deis Cabrera, en una partició, Sant Hipolit de Voltrcga, deis Cabrera, en una partició, Sils, deis Cabrera, en una partició ). d) CllfJalls:s (Constantí, amb genet, la Galera del Pla, 4 tirant d'una galera, Parets del Valles, 1 en 2 particions, Seros, amb genet, en una partició, Viladecavalls deis Valles, 3). e) ctrfJOls:2 (CeJVelló, deis Cervelló, Gelida, de CeJVelló, en una partició). f) ctrfJO/es:2 (la Pobla de Cérvoles, 2, Sant Pere Sallavinera, deis Boixadors). g) gossos:4 (Calella, en una partició, Caseres, Pratdip, Vilanova del Valles, de santa Quiteria). h) g,tinll's: 1 (Vilalba Sasserra). i) /Jeons:2 (Balsareny, 2 deis Peguera, Olost, dcls Peguera en una partició). j) 'lllllJllts: 1 (Vacarisses). b. oce/Js: a) indefinits: 2 (Darnius, 5, Vilafant). b) aglliles:1 (Vieira, de Sant Joan en una partició). e) capsd'ag,tila: 1 ( els Hostalets de Balcnya, dins una banda en una partició). d) coloms:2 (Cabanelles, Colomers, perxat).

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ARMAND DE FLUVIÁ I ESCORSA

e) galls:2 (Borreda, de Ripoll, en una partició, Campdevanol, de Ripoll). f) graOes:1 (Granollers, en 2 particions). g) mig'OOls: 4 (Alcover, abaixat, Alella, abaixat contornat, Alió, al~at, en una partició, Calella, abaixat, en una partició). h) paons: 1 (Pau, deis Pau). i) plomes d escriure:1 (Pacs, de sant Genís d' Arles). j) palles:1 (Espolia). k) tortis: 1 (Tordera). c. ptixos i animals de mar. a) indefinits: 1 (Preixana, nedant). b) barbs: 1 (Barbcns, 2 nedant). e) lllsseres:1 (Lli~a de Vall, 2 nedant). d) molls: 1 (Mollet del Valles, nedant). e) petxints: 2 (Orís, 3 deis Orís dins un estcndard, Sant Jaume d'Enveja, de sant Jaume). d. insectes: a) abe/les:1 (Abclla de la Conca, volant). (3) v e g e t a l s i l l " r s p a r t s : a. arbres: a) indefinits: 1 (les Borges del Camp, 2). b) ametllers:1 (l'Ametlla de Mar, en una partició). e) llorers:2 (Lloren~ de Penedes, Llorct de Mar). d) oliveres:2 (els Guiamets, Renau, deis Montoliu, sobre un mont). e) oms: 1 (Angles). f) palmerts: 2 (Campdevanol, de sant Cristofor, Toses, de sant Cristófor). g)pins: 4 (Alpicat, el Pinell de Brai, SantJoan Despí, la Vall d'en Bas, en una partició). h) roures:1 (Sant Esteve Sesrovires). i) tarongers:1 (Xerta). b. arbusts i mates: a) arbossos:1 (l'Arbo~, en una partició). b) boixos: 1 (Alfarras, deis Boixadors, dins un besant). e) brucs: 1 (Riells i Viabrea, en una partició). d) canyes:1 (Alcanar, 3). e) cards:4 (Bellpuig d'U rgell, 3 deis Cardona en una partició, Cardona, deis Cardona, la Pobla de Claramunt, deis Cardona en 2 particions, Tarroja de Segarra, 2 deis Cardona). f) cols: 1 (Calonge de Mar, en una partició). g) esparregueres: 1 (Esparreguera, de 5 esparrecs). 1

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

L'OFICIALITZACIÓ

D'ESCUTS MUNICIPALS ...

h) gra1111,dtllts: 1 (la Granadella, en una partició).

c. rams, bra111J1tts, espigllts: a) indefinits: 1 (Colomers, movent de la vora). b) arbof: 1 (Arbúcies, 2). e) ª"os:3 (l' Aldea, Deltebre, en una partició, Sant Jaume d'Enveja). d) blat: 3 (la Cellera de Ter, en una partició, Fontanals de Cerdanya, 2 en una partició, Granera, 2). e)/aig-. 1 (Vidra, en una partició). f) Oorer.2 (Sant Quirze de la Serra, 2, Térmens, en una partició). g) olivera: 1 (Masdenverge, 2). h) palles: 2 ( els Pallaresos, 3, Vilafant, al bec d'un ocell). i) palmes (totes són de martiri): 13(Alpicat, Argentona, en una partició, Molió, Pacs, Planoles, Sant Adria de Besos, Santa Eugenia de Berga, Santa Perpetua de Mogoda, Sant Estcve de Palautordera, Sant Esteve Sesrovires, Sant Quirze Safaja, en una partició, la Vall d'en Bas, en una partició, Vilanova del Valles). j) pi negre:1 (Meranges). k) raims: 3 (Avinyonet de Puigventós, Campmany, Vimbodí).

d.fallts: a) defig,Jera: 1 (Figueres, en 2 particions). e. .fn,its i bulbs: a) carbassade peltgrí: 1 (Sant Jaume de Llierca, de sant Jaumc). b) ceba: 1 (Sabadell, en una partició). e) no11:1 (la Nou de Gaia). d) pera: 1 (Calldetcnes, 3, la Pera, 1). e) poma: 1 (Ma~anet de la Selva, 3). j jlors, injlorescmciesi cons: a) carxofa: 1 (I'Aldea, s en una bordura). b) margaridll:1 (la Floresta, 4). e) pinya: 7 (Barbera del Valles, 2 deis Pinós, Gósol, 3 deis Pinós, Guardiola de Bergueda, deis Pinós, Meranges, 3 de pi negre, la Vall d'en Bas, 2 en una partició, Vidra, 2 deis Pinós en una partició, Vilada, deis Pinós, en un peu). d) rosa: 6 (la Floresta, Isona i la Conca de Della, 8 deis Orcau, dins un pcu, el Pont de Suert, 2, els Prats de Rei, 3 en 2 particions, Rcus, Rosselló de Scgria). (4) e l e m e n t s :

a. terra: a) codols:1 (Sant Estcvc Sesrovires, 3 de sant Esteve, Vilanova del Valles, 3 de sant Esteve). b) co/Js:1 (Sant Martí de Centelles, en una partició). e) monts: (a) ordi,uiris:14 (Alpens, de penyes, Artesa de Segre, Balsareny, Collbató, de Montserrat, en una partició, l'Espluga de Francolí, Malgrat de Mar,

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ARMAND DE FLUVIA I ESCORSA

en una partició, Meranges, de penyes, Montferrer i Castellbo, Montseny, de 3 cims, Orís, Renau, arborat d'una olivera, deis Montoliu, Rialb de Noguera, la Vall d' en Bas, en una partició, Vilada, de 3 cims). (b)f/oronats:5 (Agramunt, Bellpuig d'U rgell, de 3 cims, en un cscussó, Fogars de Montclús, deis Montclús, Mont-roig del Camp, la Pobla de Claramunt, deis Claramunt, en 2 particions). d) roesi TOIJlles: 6 (Calonge de Mar, deis Requesens, en una partició, Ma~anet de Cabrenys, deis Rocabertí, el Pont de Vilomara i Rocafort, 3 deis Rocafort, Roquetes, 2, la Tallada d'Emporda, 2 deis Rocabertí, Vall-llobrega, de Requesens, en un peu). e) valls: 2 (V all-llobrega, Vallromanes). b. aigua: a) estanys,llacs, i llac11nes: 1 (Sils, en una partició ). b) mars: 1 (Portbou). e) ri11s:2 (l'Espluga de Francolí, brollant de la cova, d'un mont, Rialb de Noguera, davallant d'un mont). c.foc: a) j/Ames,fogl'tres ofocs: 1 (Fogars de Montclús, 2). (5) a S t Te S : a. estrelles:3 (Alforja, de 6 puntes, Calella, 3 de 6 puntes en una partició, Vilobí d'Onyar, 2 de 8 puntes). b. ll11netes bokants: 2 (Guardiola de Bergueda, deis Berga, Oden). 2) Artificials: (1) a r 1/u i t e e t u r a , e o n s t r " e e i o n s , t d if, e i s , h a b i t a e I t s : a. h11mans: a) borges:1 (les Borges del Camp, 2). b) cabanyes:2 (Cabanes d'Emporda, 2, Cabanelles, 2). e) cases:1 (Campmany, 1). d) castells:34 (l'Albiol, Alforja, Arbúcies, Artesa de Segre, Aseó, Balsareny, Barbera del Valles, Cabanes d'Emporda, Cadaqués, Callús, Campmany, Castellar del Valles, en una partició, Castellbisbal, Castellcir, Castelldefels, Castellsera, l'Espluga de FrancoU, Espolia, Gósol, Granera, Guardiola de Bergucd1, Juia, Lloren~ de Penedes, Olerdola, Orís, Orista, la Pera, la Pobla de Lillet, Porqueres, Sant Martí de Centelles, en una partició, Sant Vicen~ de Castellet, la Vall d'en Bas, en una partició, Vilabella del Camp, Vilanova de Prades, en una partició). e) domus: 1 (Montesquiu de Ripolles). f) esglisits,ermites,cape/les:6 (Angles, 2, Capellades, 2, la Cellera de Ter, en una partició, Olost, en una partició, Sant Martí de Centelles, en una partició, la Vall d'en Bas, en una partició). g)fars: 1 (el Far d'Emporda).

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

L'OFICIALITZACIÓ

D'ESCUTS MUNICIPALS ...

h) fonts: 2 (Fondarella, Isona i Conca de Della, 2 canons). i) foms: 1 (Fornells de la Selva, 3). j) masoso masies:2 (Masdenverge, les Masies de Roda, 2). k) molls: 1 (Molió). l) m"rlllles:4 (Amposta, Font-rubí, Vilafranca del Penedcs, Vilallonga del Camp). m) palaMs:1 (Sant Esteve de Palautordera). n) ponts: (a) ordinaris:3 (el Pont de Suert, de 3 ulls, el Pont de Vilomara i Rocafort, de 9 ulls, Sallent, de 5 ulls). (b) abscissos:1 (Deltebre, d'un ull, en una partició). o) ports: 1 (Portbou, de 2 espigons amb norais). p) to"es: 10 (l'Aldea, la Galera del Pla, Malgrat de Mar, en una partició, SantJoan de Vilatorrada, 2, Tarroja de Segarra, Torrelles de Llobregat, 3 deis Torrelles, Torres de Segre, 2, Torroella de Montgrí, Viladamat, Vilassar de Mar en una partició ). q) vilesi pobles:5 (Artesa de Segre, Móra la Nova, la Pobla de Cérvoles, Vilada, Vilanova del Camí).

b. animals: a) ames o ruscs:1 (Ames, 2). b) ni"s: 1 (Darnius). (i)agricult"ra, indústria,

comtrf,

treball,

of,cis:

a. balllnces:2 (Olcrdola, de sant Miguel, Vila-sana, de sant Miguel). b. banyeres:1 (Caldes de Malavella). c. barjoles1 (Vílada, deis Saportella). d. b6tes:2 (la Cellera de Ter, en una partició, Vimbodí). e. calderes:3 (Calders, 3 deis Calders, Caldes de Malavella, 2, Caldes d'Estrac).

f. mcl"ses: 1 (Sant Adria de Besos, de sant Adria). g. ferrathres: 1 (Montferrer i Castellbo). h. galeres:1 (la Galera del Pla). i. ganivets: 1 (Alpicat, de sant Bartomeu). j. gerroso gerres:1 (Gerri de la Sal). k. gradles:3 (Canet d' Adri, de sant Vicen~, Guardiola de Bergueda, de sant Lloren~, Sant Vicen~ de Castellet, de sant Vicen~). l. maces:2 (Ma~anet de Cabrenys, Massalcoreig). m. mareso monedes:1 (Castelldefels, deis Marc). n. moles:6 (la Granadella, deis Moliner, en una partició, les Masies de Roda, Molins de Rei, Peramola, deis Peramola, Sant Vicen~ de Castellet, de sant Vicen~, Vallromanes, de sant Vicen~).

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ARMAND DE FLUVIÁ I ESCORSA

o. rodes:3 (Salt, de molí d'aigua, Viladamat, Vilamalla,

2

de Sant Pere de Rodcs,

de Sant Pere de Rodes). p. serres:5 (Castellsera, Collbató, de Montserrat, en una partició, Sant Quirze de la Serra, Sarria de Ter, Vilalba Sasserra). (3) n a v e g a e i ó : a. ancores:3 (Sant Climent de Llobregat, de sant Climent, Sant Climent Sescebes, de sant Climent, la Vansa i Fórnols, de sant Climent, en una partició). b. barquesdt vela: 3 (l' Ametlla de Mar, en una partició, Portbou, 2, Premia de Mar). (4) a r t s : a. arpes:1 (Molió, de santa Cecília). (5) g " e r r a : a. claves:1 (la Vall d'en Bas, de sant Privat, en una partició). b. espases:7 (Avia, de sant Martí, Lloa, flamcjada de sant Miguel, en una partició, Olerdola, flamejada de sant Miquel, Sant Adria de Besos, de sant Adria, Sant Martí de Llémena, de sant Martí, la Vansa i Fórnols, de sant Martí, en una partició, Vila-sana, flamejada de sant Miguel). c. .fletxeso sagetes:1 (Vilanova de Segria, 2 de sant Sebastia). d. manilles:1 (Rosselló de Segria, de sant Pere ad flinc,Ja). 2

(6)carrecs, dignitats, representació: a. baculs:13(Alpens, d'abat, Avia, de bisbe, Borreda, d'abat, en una partició, Castellbisbal, de bisbe, Campdevanol, d'abat, Castelldefels, d'abat, Uoa, de bisbe, en una partició, Montmajor, de bisbe, Porqueres, d'abat, Scrinya, d'abat, la Vall d' en Bas, de bisbc, en 2 particions, la Vansa i Fómols, de bisbc, en una partició, Vilanova del Camí, de bisbe). b. banderoltsi estendllrds(vid. també anydl pasqua/): 2 (Orís, deis Orís, Sant Martí de Centelles, amb els colors deis Centelles en una partició). c. bordons:1 (Sant Jaume de Llierca, de pelegrí). d. capels:1 (Capellades, de capella). e. ceptres:2 (Capellades, de la Mare de Déu, Sant Joan de Vilatorrada, de la Mare de Déu). j corones:·10 (Capellades, reial, Gerri de la Sal, antiga, Pacs, de llorer, Santa Eugenia de Berga, de flors, Santa Perpetua de Mogoda, de llorer, SantJoan de Vilatorrada, reial, Sant Quirze Safaja, 2 de llorer, en una partició, Sarral, reial, Torroella de Montgrí, reial, Vilafranca de Penedes, antiga). g. creusepiscopals:1 (Lloa, en una partició). h. lletres:1 (Banyoles, una B en una partició). i. mitres: 6 (Castellbisbal, Lloa, en una partició, Montmajor, Sallent, Sant Hipolit de Voltrega, en una partició, la Vall d'en Bas, en .2 particions, Vilanova del Camí).

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ARMAND DE FLUVIÁ I ESCORSA

Suert, els Prats de Rei, Premia de Mar, Rialb de Noguera, Riudoms, Sallent, Sant Celoni, Sant Pere de Riudebitlles, Seros, Térmens, Tordera, Torres de Segre, Vilabella del Camp, Vilafranca del Penedes, Vilalba Sasserra, Vilallonga del Camp, Vilassar de Mar, Vimbodí, Xerta). (3) de p o ble: 122 (l'Albiol, l'Aldea, Alió, Alpicat, l'Ametlla de Mar, Avia, Avinyonet de Puigventós, Barbens, Bell-lloc d'Urgell, Borreda, Bovera, Cabanelles, Cabanes d'Emporda, Calafell, Calders, Calldetenes, Camós, Campdevanol, Canet d' Adri, Castellar del Valles, Castellbisbal, Castcllcir, Castclldefds, Castellsera, la Cellera de Ter, Collbató, Colomers, Deltebre, Esplugues de Llobregat, Espolia, el Far d'Emporda, la Floresta, Fogars de Montclús, Fondarclla, Fontanals de Cerdanya, Fomells de la Selva, Godall, Guardiola de Bergucda, els Guiamets, els Hostalets de Balenya, Juia, Lli~a de Vall, Lloa, Ma~a, Masdcnvcrgc, les Masies de Roda, Massalcoreig, Massotercs, Meranges, Molió, Montesquiu de Ri-· polles, Montferrer i Castellbo, Montmajor, Montseny, la Nou de Gaia, Odcn, Olerdola, Olost, Orista, Pacs, els Pallaresos, Parets del Valles, la Pera, Pl~noles, la Pobla de Cérvolcs, la Pobla de Claramunt, la Pobla de Mafumet, el Pont de Vilo~ mara i Rocafort, Porqucres, Portbou, Pratdip, Preixana, Renau, Riclls i Viabria, · Riumors, Rosselló de Segria, Salt, Santa Eugenia de Bcrga, Santa Llogaia d' Algucma, Sant Antoni de Vilamajor, Santa Perpetua de Mogoda, Sant Climent de Llobregat, Sant Climcnt Scscebes, Sant Esteve.-dcPalautordera, Sant Esteve Sesrovires, SantJaume de Llierca, Sant Guim de la Plana, SantJoan·Despí, SantJoan de Vilatorrada, SantJordi Desvalls, SantJust Dcsvem; Sant Mattí de Centelles, Sant Martí de Llémena, Sant Pere Sallavinera, Sant Qµirze de la·Serra, Sant Q.uirze Safaja, Sant Salvador de Guardiola, Saqia de T ~r, Serinya, Sils, la Tallada d'Emporda, Tarroja de Segarra, Torrelles de Llobregat, Vacarisses, Vall-llobrega, Vallro~anes, la Vansa i Fórnols, Vidra, Vilabertran, Vilada, Viladamat, Viladccavalls del Valles, Vilafant, Vilamalla, Vilanova del Camí, Vilanova d~l VaUcs;Vilanova de Prades, Vilanova de Segria, Vila-sana, Vilobí d'O~yar). · H.

CLASSES DE SENYALS

1) Parltlntso a/lusives:n8 (Abella de la Corica, Agramunt, Alcanar, Alcovcr, Al ella, Alió, Alpens, Alpicat, l' Amctlla de Mar, ·2, Anglcs, l' Ar~, Arbúcies, Arnes, Avinyonct de Puigvcntós, Banyoles, Barbcns, Bellpuig d'U rgell, les Borges del Camp, 2, Bovera, Cabanellcs, Cabanes d'Emporda, Caldcrs, Caldes de Malavella, Caldes d'Estrac, 2, Calella, 2, Callús, Calongc de Mar, Camarasa i Fontllonga, Capellades, 2, Cardona, Caseres, Castellar del Valles, Castellbisbal, 2, Castcllcir, Castelldefels, Castcllsera, 2, la Cellera de Ter, 3, Cervelló, Colomers, Constantí, Comt1della de Montsant, Damius, Esparreguera, Espolla, el Fard'Emporda, Figuercs, la Floresta, Fogars de Montclús, Fondarella, Fomclls de la Selva, la Galera del Pla, Gerri de la Sal, la Granadella, Granera, Granollers, Lli~a de Vall,

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

L'OFICIALITZACIÓ

D'ESCUTS MUNICIPALS ...

j. mons: 3 (Godall, de sant Salvador, en una partició, Montmajor, Sant Salvador de Guardiola, de sant Salvador). le. tiares: 1 (Collbató, de sant Comeli). (7) r e I i g i 6 : a. campanes:3 (Sant Antoni de Vilamajor, en una partició, dins una ere u, Sant Celoni, en una partició, Sant J ust Desvem). b. ciris: 1 (Planoles, 2 de sant Blai) c. c/ausde sant Pere:10 (Alfarras, Gelida, en una partició,Juia, Rosselló de Segria, Sallent, Sant Hipólit de Voltrega, en una partició, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Pere Sallavinera, Viladamat, Vilamalla).

3) lmaginaries: (1) anyellpasqualo agnusDei (representació de santJoan Baptista): 2 (la Pobla de Mafumet, Sant Joan Despí). (2) angel: 1 (Seros, a cavall, en una partició). (3) drac: 1 (Sant Jordi Desvalls). (4) salamandra: 1 (Massoteres).

G.

TIMBRES

Coronesreials: 1 (Besalú). 2) Coronesde príncep: 1 (Girona). 3) Coronesde duc: 1 (Cardona). 4) Corones de marques: 7 (Alfarras, Barbera del Valles, Callús, Camarasa, 1)

Campmany, Orís, Sarral).

5) Coronesde comlt: 2 (Balaguer, Darnius). 6) Coronesdt vescomte:1 (la Vall d'en Bas). 7) Coronesde bar6: 18 (Abella de la Conca, Balsareny, Bellpuig d'U rgell, Calonge de Mar, Cervelló, Font-rubí, Gelida, la Granadella, Granera, Molins de Rei, Palafolls, Pau, Peramola, Sant Adria de Besos, eclesiastic, Sant Hipólit de Voltrcga, eclesiastic, Sant Vicen~ de Castellet, Torroella de Montgrí, Toses).

8) Coronesmurals: (1) de e i uta t: 12(Alcanar, Amposta, Artesa de Segre, Banyoles, Calclla, Figueres, Granollers, Reus, Roquetes, Sabadell, Sant Feliu de Guíxols, Valls). (2) de vil a: 55(Agramunt, Alcover, Alforja, Alpens, Anglcs, l'Arbo~, Arbúcies, Argentona, Ames, Aseó, les Borges del Camp, Cadaqués, Caldes de Malavella, Caldes d'Estrac, Capellades, Caseres, Constantí, Comudella de Montsant, Esparraguera, l'Espluga de Francolí, la Galera del Pla, Gerri de la Sal, Gósol, Guissona, Isona i Conca de Della, Lloren~ de Penedes, Lloret de Mar, Ma~anet de Cabrenys, Ma~anet de la Selva, Malgrat de MarJ Manlleu, Mollet del Valles, Mont-roig del Camp, Móra la Nova, el Pinell de Brai, la Pobla de Lillet, el Pont de

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

L'OFICIALITZACIÓ

D'ESCUTS MUNICIPALS ...

Lloren~ de Penedes, Lloret de Mar, Ma~anct de Cabrenys, Ma~anet de la Selva, Malgrat de Mar, Manlleu, Mar~a, Masdenverge, les Masies de Roda, 2, Massalcoreig, Molins de Rei, Mollet del Valles, Molió, Montfcrrer i Castellbo, 2, Montmajor, Mont-roig del Camp, Montseny, 2, la Nou de Gaia, els Pallaresos, Pau, la Pera, Peramola, el Pinell de Brai, la Pobla de Cérvoles, 2, la Pobla de Claramunt, la Pobla de Lillet, el Pont de Suert, el Pont de Vilomara i Rocafort, Portbou, els Prats de Rei, Preixana, Premia de Mar, Rialb de Noguera, Riells i Viabrea, Riudoms, 2, Riumors, Roquetes, Rosselló de Segria, Sabadcll, Salt, Sant Adria de Besos, Sant Esteve de Palautordera, Sant Esteve Sesrovires, Sant Joan Despí, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Quirze de la Serra, Sant Vicen~ de Castellet, Sarral, Sarria de Ter, 2, Tarroja de Segarra, Tordera, Torres de Segres, Torroella de Montgrl, Vacarisses, la Vall d' en Bas, 2, Vall-llobrega, Vallromanes, Vilada, Viladecavalls del Valles, Vilalba Sasserra, 2, Vilanova del Camí, 2, Vimbodí, 2).

2) Dejurisdicció: (1) re i a/: 36 (Agramunt, l'Ametlla de Mar, Amposta, l'Ar~,Argentona, Avia, Banyoles, Besalú, Calafell, Camarasa, Camós, Castellar del Valles, Esplugues de Llobregat, Figueres, Girona, Godall, Granollers,Juia, Molins de Rei, Mollet del Valles, Olost, Pacs, Parets del Valles, Planoles, els Prats de Rei, Sabadcll, Salt, Santa Llogaia d' Alguema, Sant Feliu de Guíxols, Sarral, la Tallada d'Emporda, Torroella de Montgrí, 2, Vallromancs, Vilafranca de Pencdes, Vilassar de Mar). (2) s ec" /ar: 62 (l' Albiol, Alfam\s, Anglcs, 2, Balaguer, Balsareny, Barbera del Valles, Bellpuig d'U rgell, Calders, Calldetenes, Calonge de Mar, Cardona, Castellcir, Castelldefels, la Cellera de Ter, Cervelló, Comudella de Montsant, Fogars de Montclús, Fontanals de Cerdanya, Gelida, 2, Godall, Gósol, la Granadella, Guardiola de Bergueda, els Guiamets, Guissona, els Hostalets de Balenya, 2, Isona i Conca de Della, Ma~anet de Cabrenys, 2, Ma~anet de la Selva, Malgrat de Mar, 2, Mar~a, Montesquiu de Ripollcs, Olost, Orís, Palafolls, Pau, Peramola, la Pobla de Claramunt, 2, el Pont de Vilomara i Rocafort, Porqueres, Renau, Sant Celoni, Sant Climent Sescebes, Sant Guim de la Plana, Sant Hipolit de Voltrega, SantJordi Desvalls, Sant Martí de Centelles, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Pere Sallavinera, Sant Quirze Safaja, Seros, Sils, la Tallada d'Emporda, 2, Tarroja de Segarra, Torrelles de Llobregat, Toses, Vall-llobrega, Vidra, Vilada, 2, Vilanova de Prades, Vila-saná). (3) e el es i as ti e a: 21 (Alió, Alpens, les Borges del Camp, Borreda, Campdevanol, 2, Castelldefels, Collbató, Guardiola de Bergueda, Guissona, Lloa, els Pallaresos, la Pobla de Mafumet, Porqueres, Renau, Sallent de Llobregat, Sant Feliu de Guíxols, Sant Hipolit de Voltrega, Serinya, Vidra, Viladamat, 2, Vilamalla, 2). (4) hospital era: 13(Alcanar, Amposta, Ames, Ascó,Avinyonet de Puig-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

66o

AR.MANO DE FLUVIÁ I ESCORSA

ventós, Barbens, Caseres, l'Espluga de Francolí, Renau, Rosselló de Segria, Sant Celoni, T énnens, Torres de Segre). (s) m1'nicipal o de carreratge: 6{Bell-llocd'Urgell,CastellardelVallcs, Guardiola de Bergueda, Santa Eugenia de Berga, Sant Antoni de Vilamajor~ Sant Feliu de Guíxols). 3) Hagiografics:54 (Alfarras, Alpicat, .2,Argentona, Avia, .2,Cabanelles, Calafell, Camós, Campdcvanol, Canet d'Adri, Capellades, .2,Collbató, Esparreguera, Gelida, Godall, els Guiamets,Juia, Lloa, Molió, 2, Montmajor, 3, Olerdola, Orista, Pacs, 3, Planoles, .2,la Pobla de Mafumet, Rosselló de Segria, .2,Sant Adria de Besos, 3, Santa Eugenia de Berga, .2,Santa Llogaia d' Alguema, Sant Antoni de Vilamajor, Santa Perpetua de Mogoda, .2, Sant Climent de Llobregat, Sant Climent Sescebes, Sant Esteve de Palautordera, .2,Sant Esteve Sesrovires, .2,SantJaume de Llierca, SantJoan Despí, SantJoan de Vilatorrada, SantJordi Desvalls, Sant Maní de Llémena, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Pere Sallavinera, Sant Quirze Safaja, .2,Sant Salvador de Guardiola, Sant Vicen~ de Castellet, 3, Serinya, Toses, la Vall d'en Bas, 6, Vallromanes, 2, la Vansa i Fórnols, 3, Vilamalla, Vilanova del Camí, Vilanova del Valles, 3, Vilanova de Segria, Vila-sana, .2).

4) Topografics: 34 (l' Aldea, l' Ametlla de Mar, Arbúcies, Artesa de Segre, .2,Balsareny, .2, les Borges del Camp, Cabanes d'Emporda, Cadaqués, Canet d'Adri, Castelldefels, Deltebre, l'Espluga de Francolí, .2,Isona i Conca de Della, Malgrat de Mar, Meranges, .2, Móra la Nova, Orís, la Pobla de Lillet, 2, el Pont de Sucrt, Premia de Mar, Riells i Viabrea, Roquetes, Salt, Sant Adria de Besos, Sant Estcvc de Palautordera, Sant Jaume de Llierca, Sant Martí de Centelles, Sarria de Ter, Sils, Torres de Scgre, la VaU d;en Bas, Vall-llobrega, Vilada, Vilassar de Mar).

s) Monummt4ls: 43 (l'Albiol, l;Aldea, Alforja, Amposta, Arbúcies, Artesa de Segre, 2, Aseó, Balsareny, Barbera del Valles, Cabanes d'Emporda, Cadaqués, Callús, Campmany, 2, Deltebre, l'Espluga de Francolí, Espolia, la Galera del Pla, Gósol, Granera, Guardiola de Bergucda, Juia, Lloren~ de Pcnedcs, Malgrat de Mar, Montesquiu de Ripolles, Móra la Nova, Olcrdola, Olost, Orís, Orista, la Pera, la Pobla de Lillet, Porqueres, Sallent,. Sant Estevc de Palautordera, Sant Martí de Centelles, .2,Torres de Segre, la Vall d'en Bas, 2, Vilabertran, Viladamat, Vilafranca de Penedes, Vilallonga del Camp, Vilanova de Prades, Vilassar de Mar). 6) De producció:10 (l'Aldea, .2,Campmany, Deltebre, Masdenverge, Meranges, Premia de Ma~, Riells i Viabrea, Vidra, Vimbodí, .2,Xerta). 7) A enqutrir: .29 (Alforja, Besalú, Calella, Callús, Esplugues de Llobregat, Fontanals de Cerdanya, Font-rubí, Gerri de la Sal, Girona, Massotercs, Oden, .2,

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

L'OFICIALITZACIÓ

D'ESCUTS

661

MUNICIPALS ...

Orista, Parets del Valles, la Pera, el Pont de Sucrt, Pratdip, Reus, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Celoni, Sant Just Desvcm, Sant Martí de Llémcna, Sant Quirze de la Scrra, Seros, la T aliada d'Emporda, T énncns, 2, Valls, Vilafant, Vilallonga del Camp, Vilobí d'Onyar, 2).

8) Folldorics:1 (Borrcda). Cal dir que alguns es rcpcteixen pel fet d' ésser alhora parlants i de senyoria (Pau, Castellbisbal, Cardona, Calders, etc.) o parlants i topografics (Sant Adria de Besos, Sant Estevc de Palautordera, etc.) o parlants, monumcntals i de scnyoria (Castelkir, etc.).

VI.

S I M B O L O G I A

D'acord ambla tendencia de la ciencia heraldica contemporania, no he scguit la fantasia d'autors antics que ha atribuit tota mena de significats i scntits esoterics als esmalts, les particions, les peces, els moblcs i les figures del blasó. Només quan he hagut d'escollir el camper d'un escut o d'una partició, he adoptat una simbología que podríem considerar lógica: he emprat generalment l'atzur pcr a municipis costaners o que fan referencia a la verge Maria; la sinople pera localitats de muntanya; el gules per referir-me a la sang vessada per un martir.

VII.

M A T E R I A L B I B L I O G R

AF

I C I F O N T S

Sempre que he pogut m'he basat, per fer els informes sobre escuts municipals, en les fonts documentals oficials (escuts i segells emprats pels ajuntamcnts) o oficioses (escuts i senyals en eclificis públics civils o religiosos). Pel que fa als llibres de caracter general que he consultat per elaborar els informes, els que més servei m'han fet han estat, evidentment, la Sigillografiacatalanai la Geografiageneralde Cataúlnya,que reprodueixen cls segells oficials deis municipis. La recerca per als 220 informes m'ha servit per conclourc que el llibre de Bassa i Armengol caldria evitar-lo en tot estudi científic. He comprovat que gairebé un 700/0deis escuts sc'ls va inventar o va interpretar d'una manera molt personal i superficial els documents que havia aplega t. Cal tenir també en compte que la representació o dibuix deis escuts i llur descripció no s'ajusta gens a les regles de l'heraldica. Dissortadament un nombre considerable de municipis ha adoptat com a propi l'escut del llibre de Bassa i Armengol, la qual cosa produeix dificultats quan el volen oficialitzar. La rclació deis llibres, fullets i articles consultats és la següent:

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ARMAND DE FLUVIA I ESCORSA

A. DE CARÁCTER

GENERAL:

BASSA I ARMENGOL,

MANUEL,

Els esc11ts heraldicsdeispoblesde Cata/1111ya, Barcelo-

na, Milla, 1968.

Antecedentesrtla.tifJOs a la heraúlicam11nicipal catalana,'i"e se constTVanen la Secci6nde SigilografíadelArchifJOHist6ricoNacio1141, «Hidalguía», V, 22, pp. 417-448, 23, pp. 577-612,Madrid, 1957.

CADENAS

Y V1cENT,

VICENTE

CARRERAS I CANDI, FRANCESC,

DE,

GeografiaGenera/,de Cataú111y4, 6 vols., Barcelona,

Alberto Martín, s. a. CosTA,

PERE,

Nobiliario catalán, 2 vols., Barcelona, 1750,ms.

GoNZÁLEZ, Juuo, Los sellosconcejilesde España en la Edad Media, «Hispania», V,

XXm, PP· 339-384,Madrid, 1945. Rasgoheroyco:dedaraci6ndt las empresas,armasy blasonesco11 'i"e seil"strany conocenlosprincipalesreynos,provincias,ci1'dlldes y villlls de Espaiúi ... Madrid, Manuel de Moya, 1756.

MOYA, ANTONIO

ÜLIVA,

VfcToR,

DE,

Est1'disheraldics.Esc11ts d'mtitats i corporacions,Sabadell, Sallent,

1921.

Blasonesespañolesy ap•ntes hist6ricosde lAs cuarentay n11evecapitalesde prO'lJincia,Barcelona, Paluzíe, 1883.

PALuzfE

Y CANTALOZELLA,

PIFERRER, FRANCISCO,

ESTEBAN,

Nobiliario de los reinosy señoríosdt España, 6 vols., Madrid,

1857-60. PRIM Y

TARRAGÓ,

AcusTf N, Datosy aclaraciones para la historiade lossellosm1tnici-

pales de la provincia de Lérida, Lleida, Casa Provincial de Misericordia, 1888.

R. Y F.,J., Las armasdeisesc•tsde variaspoblacionsde CatmMnyayd,a/,g,lnsantichststats d'Espanya consideradasen antigas monedas,«La Renaxensa», 11,21, pp. 263-64, Barcelona, 1872. RIGALT Y FARGAS, PERE SAGARRA

I DE S1scAR,

MARTIR,Tratadode nabla.a,7 vols., Barcelona, 1834,ms.

F ERRAN

DE,

SigiRografiacatalana, 5 vols., Barcelona, Hcn-

rich, 1916-µ.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

L'OFICIALITZACIÓ RAMON V1LA, JAUME,

B. DE

De armoria, 4 vols., Barcelona,

16o2,

663

ms.

CARÁCTER MONOGRÁFIC:

ALs1us

I ToRRENT,

PERE, Banyoles.Segellsmllnicipals,ms.

L'esclltd'armesde Sant Feli" de Guixols,Sant Fcliu de

ESTEVA I CRUAÑAS, LuJfs,

Guíxols, FoNT

D'ESCUTS MUNICIPALS ...

1982.

I GRATACÓS,

GoRT

I JuANPERE,

El esc"dode la villa condalde Besalúy la preciosareli-

LAMBERT,

4uia de la Veracnu:,Olot,

1968.

Esclltsi banderesde Reus, Reus,

EZEQUIEL,

MARTf Y MUNTANER,JORDI, Rcus, 1976.

Y R1sts

Y FARRAN,jORDI,

-Heráldica del Ta"agonés,Reus, -Heráldica del Priorat,Reus,

MuRLA

ERNESTO,

I GIRALT,

JosEP,

Heráldicadd Baix Penedés,

1970 ...

1972.

-Heráldica de la TerraAlta y la Ribera, Rcus, MATEU Y VIDAL,

1980.

1970 ...

El esclldode la ciudtul de Sabadell,Sabadell,

1966.

Heraldicamunicipalga"otxina, «La Comarca d'Olot»,

Olot. RIBAS I V ALLESPINOSA, EusEBI, RIBÉS Y FARRAN, JoRDI,

1927.

Recopilaciónheráldicade Rells, Rcus,

SAMPERE I MINISTRAL, J OSEP,

gra t,

L 'escutde Va/Js,Barcelona,

1970.

Estudi sobre/'esclltheraldicde la vi/a deM algrat,Mal-

1970.

SoLÁ-MORALES

Y DE RossELLÓ,

Jost

MARfA DE,

municipalde Besa!M,«Misión•, CLXXII, Olot,

Más sobrela evolucióndel escudo

1959.

Elspoblesdel'Alt Emporda,Figucres, 1978 (reprodueix a cada municipi cls escuts del llibre de Bassa i Armengol).

VAYREDA I TRULLOL, MONTSERRAT,

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

UN SANT CAVALLER: SANT MART1 DE TOURS. L'ESPASA DE SANT MARTÍ ENRIC MOREU-REY

Entre els sants cavallers, Sant Martí de Tours ocupa un reng singular: la seva imatge i devoció han conegut, al llarg deis segles, uns avatars originals mereixedors d' estudi espedfic. En un llarg treball que ha romas inedit, vaig intentar de resseguir, fa anys, 1 la introducció de la devoció al nostre país, i les etapcs succcssives de l'expansió del culte. En resumiré seguidament algunes conclusions.

INTRODUCCIÓ

I PRIMERA

ETAPA

DE LA DEVOCIÓ

MARTINENCA

La devoció envers Sant Martí (com mol tes altres devocions que hom conside-

ra erroniament «primitives» amb el sentit d'anteriors a la «Reconquesta») fou importada i fermament establerta aquí en període carolingi, i especialment per l'Orde de Sant Benet. Partint d'un estudi detallat (més de 46o punts de devoció localitzats a Catalunya), hom arriba a la conclusió - transformada en convicció que «laCatalunya benedictina coincideix plenament amb la Catalunya martinenca».1 Sant Martí, «l'apostol de les Gal-lies»,era patró de la Fran~a deis carolingis; i ambla conquesta de Catalunya pels sobirans d'aqucsta dinastia, també aquest patronatge celic s'estengué a la nova provincia - la Marca -de l'imperi franc. La introducció a Catalunya de la devoció martinenca fou dones el resultat d'unes circumstancies político-historiques de tothom ben conegudes: conquesta i domini carolingis, assentades sobre una política de metódica estructuració cristiana, collaboració deis benets i les seus episcopals en el repoblament i administració del país: raons perles quals no ~rriba a implantar-se densament la devoció en la «Catalunya Nova», zona no petjada pels carolingis i els benets. Entre els factors encara no esmentats, explicatius del major progrés del culte envcrs el sant - valid ensems pcr a totes les nacions occidentals i més particularment pera Fran~a -, cal recordar el fet del trasllat for~ós del cos de Sant Martí, des de Tours fms a Orleans, Léré, Auxerre i Chablis, els anys 853a 871, com a conseqüencia de les invasions normandes; i el retorn triomfal de les relíquies a Tours l'any 885 o 887.1L'cmigració i la peregrinació deis monjos ambles restes mortals de l'antic bisbe de Tours foren un cstímul per als devots; multiplicat pel fet que, 665

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

666

ENRIC MOREU-REY

aprofitant la translació, i sobretot la reposició del cos en el monument sepulcral primitiu, forniren ocasió probable per a una distribució abundant de relíquics, que arribaren a tots els racons de l'Europa cristiana. En coneixem cxemples pcr al regne de León; i en deduim que, logicament, també en foren enviades a Catalunya. Moltes de les fundacions martinenques d'aquella epoca (a Fran~a amb tota seguretat; i aquí amb molta probabilitat) han de ser atribuides a aquest factor oblidat pels historiadors. En les centúries següents, les fundacions martinenques són explicades pcr la gran empenta de Cluny,• reforma benedictina que multiplica els monestirs, enriqueix els ja existents i crea nous temples. La casa comtal de Barcelona resta lligada amb aquestes empreses, unida com era íntimament amb l'Església del seu temps. S'arriba aparentment aleshores (segons la interpretació dificil de les dades cronologiques incompletes proporcionades per la documentació), al moment culminant de la devoció martinenca.S I és aleshores quan la primera regressió s'inicia, coincidint (en una situació que només superficialment podriem considerar paradoxal) amb el principi del maxim esplendor del culte en zones geografiques veines: especialment en la de Castella i León. Per una banda, la majoria de les parróquies posades sota la tutela del sant scmblen ja haver estat fundades, al llarg deis tres segles IX, x i x1. Les noves creacions persisteixen, pero amb un ritme naturalment més lent, jaque també havia estat assolida a la Catalunya vella la tasca del repoblament metódic. Les fundacions novelles quedaran proporcionalment ajustades al ritme del creixement demografic. No posseim malauradament les dates de la instauració de tots els temples, pero el total sobre el qual hem treballat no pot deixar dubtar sobre el sentit general de l'evolució. Un centenar- 97 - d'esglésies martinenques apareixen erigides en el segle XI. Quan hom assoleix l'any 1100, de les esglésies dedicades a Sant Martí !'existencia de les quals queda documentada, la meitat almenys havien estat jacertament fundades i portaven aquesta advocació. I encara cal observar, quan es troben fundacions adscrites a epoques posteriors, que no existeix en quasi cap cas la certesa que no es tracta d' esglésies renovellades o reedificades sobre santuaris ja antigament posats sota el patrocini del mateix sant.

EvoLUCIÓ

DEL

SIMBOLISME

En aquell període, de més, comen~a a desdoblar-se el simbolisme o significat mític del sant en la mentalitat col-lectiva. Anteriorment - en els segles IX i x -, Sant Martí, amb tot i que simbolitzava el bon combat contra els infidels, no deixava de conservar un caracter evangelic, pacífic, i fms i tot contemporitzador. Certs historiadors moderns han acusat el personatge historie, potser erroniament, de tolerancia excessiva envers els prisciHianistes. 6 Per a recordar el significat primitiu

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

UN SANT CAVALLER:

SANT MARTÍ ...

del sant, basta dirigir-se al text modclic de la consagraci6 de Sant Benet de Bages, de l'any 972: Puto ergo quia orationes amplius defendent pattiam quam maligni expugnatores ... lgitur beatus Martinus, dum miles esset, quidam Tribunus bravium promittcbat [ei] ut accederet ad bellum. Ille vero respondens dixit: Christi miles sum, pugnare mihi non licet. Prorsus Tribunus furibundus abscessit; confonansque eum beatus Martinus sic ei ait: Ego incrmis adstabo, non clypco protectus aut galea hostium cuneos affugabo securus. Protinus orante beato Manino fugata cst barbarorum gens. Et ideo, ut diximus, orationcs optime dcfendent pattiam, sicut beatus Jacobus apostolus dicit: Multum enim valet deprecatio justi assidua.7

Poseeix menys valor la literalitat del text que l'ús que se'n fa. En aqucll cas, trobant-se ja a cavall entre dos conceptes de l'apostolat. Aviat, en efecte, Sant Martí ja no seria el «vencedor per l' oraci6 millor que per l'espasa»- comen la consagraci6 de Sant Benet de Bages acabada d'esmentar, del 972 -: el sant invocat en els segles posteriors, de la baixa Edat mitjana, s'aproparia, en imatge, als Santiagos «matamoros». Algunes fundacions ja foren aleshores obra de la noblesa del país, com en 1144,8 quan és edificada una església a Comella de Conflent, obra deis milites,o sia nobles, i altres personatges significats de l'indret; i, més sovint, fruit de l'esperit emprenedor del Cluny del segle XII (ben diferent, en certs aspectes, del Cluny de sant Od6). S'ha discutit si Cluny havia estat o no responsable de la difusió del' «esperit de croada» de la segona meitat del segle x1.Sense entrar en detalls, n'hi ha prou amb admetre }'evidencia d'un canvi en !'actitud del Papat i de l'Església en general, que coincideix amb la segona expansió de Cluny i ambla primera «croada» - haguda precisament en terres hispaniques (1063). Havia arribat el relleu deis monjos orants i artigadors de terres ermes; substituits aleshores per monjos batalladors, com el Turpin de la ChansondeRoland, «el guerrer de Caries» que «per grans batalles i per molt bells sermons sempre fou campi6 contra pagans», i mcnyspreava els seus companys simplement pietosos: «El bon cavaller portant armes i muntant bon cavall cal que sigui fort i ardent, altrament no val res, i millor farade monjo en monestir pregant tot el dia pcls nostres pecats ...»: ho diu l'arquebisbe, que degolla centenars de moros, abaos de morir ell mateix combatent.9 Com aquells bisbes de Girona i de Vic que havien sucumbit durant l'expedició contra Cordova (1010).En Balari i Jovany i d'altres han remarcat, en la historia de les terres hispano-orientals, unes etapes de signe oposat: defensiva, la primera (carolíngia i postcarolíngia), i agressiva la segona. L'esquema és valid - salvant l'error indos en totes les simplificacions. I Sant Martí, coma símbol de la seva epoca, coneix en la seva imatgc una evolució paral-lela. En la primera etapa del seu culte, el sant es presenta com a succes-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

668

ENRIC MOREU-REY

sor de l'heroi roma protector de la ciutat: 10 culte deis bisbes de les primeres centúries recordant el culte deis magistrats sagrats; i en el cas modem santificats coma representants - de vegades fundadors - de la ci'llilllscristiana. I, quan cls primers «estats» medicvals succeeixen les ciutats, Sant Martí assolira d'ocupar durant un cert temps el lloc de sant protector de l'estat: en realitat d'una familia(merovingis, carolingis) o d'un poble. 11Ja comen~a a eixamplar-se la scva representació de simple apóstol, fundador i protector dcfensiu; i es desdobla el seu mite ja quan Clodoveu deposa sobre el sepulcre del sant els trofeus de la victoria de Vouillé contra els visigots. En la consciencia del capitost barbar, el sant- com els déus i els herois «campions» pagans - havia lluitat i fet triomfar els seus devots. Per als combatents «croats» del segle XI tomara a ser necessaria l'ajuda d'aquests sants «campions» o cabdills: testimonis celestials de la «santedat» del comba t. 11 Aixo no obstant, Sant Martí no degué arribar a satisfer del tot els qui ccrcaven en ell el campió guerrer; i ja, a Fran~a amb la dinastia deis capets, la «capa• de Sant Martí fou abandonada com a estendard miraculós, testimoniatge de la protecció a la familia regnant i a l'estat. I aquest «paper» sera rcpresentat per d'altres sants: Sant Dionís o Sant Miquel progressivament. 11 A d'altres regions, a la mateixa epoca, Sant Martí voldra emular el patrocini de Sant Miquel sobre la noblesa i els exercits; i la rivalitat d'ambdós cultes acabara en la victoria del de l'arcangel.14 En el nostre país degué esdevenir quelcom de semblant i per les mateixcs raons. En el retrocés cap a practiques paganes, a la recerca d'un cavaller «debellator gentium barbararum», 1s l'imatge de Sant Martí no podia adaptar-se simplcment a les noves necessitats, perque ja tenia assignat el seu «paper», amb característiques perfcctament deftnides perla historia, amb un mite (obra en bona part del Plutarc del sant, Sulpici Sever), elaborat amb massa detall - un vcritable «rctrat» -, que tots els rctocs llegendaris posteriors es revelaran incapa~os d'altcrar. L'antic caracter oferia, certament, qualque facilitat pera les noves perspectives: no oblidem (com ningú no oblidava) la joventut del sant passada a l'exercit, i el seu uniforme de legionari roma quan s'esdevé l'escena més famosa: la partició de la capa. La iconografia reflectira la possibilitat: d'un Sant Martí a peu (fins al segle xi o el XII),!'artista medieval passara a la representació del santa cavall (primer exemple a casa nostra en manifestació precursora aillada: el del frontal de Puigbo), que quedara com a imatge més freqüent fms al segle XVII almenys. En canvi, les generacions medievals pogueren crear, partint quasi del no-res, amb un Sant Jaume, per exemple, o un Sant Jordi, els mites guerrers que les circumstancies exigien. El culte posterior de Sant Martí quedara marcat per aquest desdoblament sofert aleshores: en el folklore sobrcviuran vestigis de l'intent de marcialitzar el bisbe; i, encara, en les lluites imaginades contra el dimoni que creara la tradició popular, Sant Martí recordara el caracter d'altres herois nacionals, com Sant Patrici,

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

UN SANT CAVALLER: SANT MARTÍ ...

patró d'Irlanda. 16 Pero progressivament sera rellevat en aquest carrec, que li ve ample i oposat al seu caracter primigeni. Sant Martí romandra, en molts indrets, únicament coma protagonista de festa estacional, honorat per una societat agrícola o pastoral, que l'invita a presidir i afavorir els moments en cls quals pren cos la vida coHectiva. La decreixen~a d'un esperit i les tendcncies sorgents queden reflectides a Catalunya amb }'arribada i instaHació pregona de la mena d'Ordes religiosos adaptats als nous temps. Els monjos-soldats del Temple o de SantJoan deJerusalem succeeixen els monjos contemplatius i evangelitzadors de la primera epoca; i llur influx s'estendra per tota la Catalunya Nova i el regne de Valencia. Sant Martí, és veritat, conserva entre els nouvinguts els seus devots: Sant Martí de Miravet, Sant Martí del Ginestar, Sant Martí d'Estopanya- a les terres de l'Ebre i a la Baixa Ribagor~a - han estat certament fundacions deis Templers; i no sembla probable que existissin devocions anteriors en aquells indrets per explicar l' elecció del patrocini. En tot cas, segons la documentació de l'Orde, consta com se celebraven cerimonies de recepció solemne de nous gennans precisament el dia de la festa de Sant Martí, 17 prova que se seguia reverant, encara que no especialment, el sant. Pero, en ser adoptat pels monjos-soldats, Sant Martí ja devia haver perdut en part l'aspecte pacífic que caracteritzava el bisbe de Tours. Els santuaris tendiran més sovint a situar-se en llocs estrategics: castells, torres de defensa, talaies: en tots cls punts on, durant el combat terrenal, el cristia podia millor recórrer a l' empara del sant. I el culte d'aquest, repetim-ho, tendí a declinar: d'altres sants posseien atributs més aptes pera monopolitzar el fervor deis creients combatents. L' espasa o la llan~a de Sant Miquel o de SantJordi apareixien segurament més efectives que el gladiMmque només talla un mantell... 18 No es pot descartar tampoc la hipótesi d'un «fracas»del sant en la seva missió protectora: ¿i si fou ell el patró celestial que reclamaven els soldats i companys de Berenguer Ramon, per exemple, abans deis combats, no sempre victoriosos?

ALTRES

FACTORS

DE

LA

REGRESSIÓ

Cal remuntar a d'altres factors concrets per explicar la contenció i posterior regressió del culte martinenc: per exemple els esdeveniments polítics que condicionen directament la presencia de Cluny a Catalunya. ¿Perque el, en altre temps, totpoderós Cluny veu frenada a Catalunya la seva expansió en el precís moment que se li dóna camp lliure enjondre, i molt particulannent a la Meseta? En la gran necessitat d'expansió económica deis monestirs francesas del segle XIII, ¿perque no es dona la part del lleó, sobre les terres novament reconquerides i les destinades a ser-ho, als monjos de Cluny ultrapirinencs (com s'havia comen~at a fer, en la centúria precedent, a favor de Sant Víctor de Marsella i de La Grassa); i, conse-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ENRIC MOREU-REY

qüentment, no s'csdevinguercn aquí ds fenomens socials, demografics, artístics - i fins i tot lingüístics - 19 que provoca a Castella la implantació francesa? ¿Com explicar, de manera fefaent, les interconnexions cxistents entre csdcvenimcnts religiosos, dinastics, politics i economics, i potser d'ordre individual; com la política neccssariament fluctuant de Berenguer Ramon - que gairebé tots cls historiadors (exceptc Diago), acceptant molt facilmcnt la tradició no fonamcntada, qualifiquen de «fratricida»; pero majonncnt de defensa contra l'imperialismc castclla ajudat per Roma- Urba 11,franccs i monjo de Cluny-; els esfor~os pera restablir la scu metropolitana de Tarragona, contra Narbona i contra Toledo; els intcnts pera atreure's la comprensió del Papat, sense eficacia real; el «judici de Déu• contra el comte de Barcelona, manejat per Roma, els prelats francesos de Castella i cls familiars d'Alfonso VI; l'existencia, a l'interior mateix deis comtats (a Ripoll, pcr exemple), de clergues francesos pardcips de les pugnes politiques, i fabricant textos propagandístics - el CarmenCampidoctorispossiblcment -; la reacció normal subsegüent - en el poble (no documentada), en els magnats catalans (perfectament visible) en certcs esferes eclesiastiques - contra la intromissió deis cenobis forasters: lluites entre Sant Cugat i Tomicres, per excmplc; la gcstació de la primera literatura de caracter antifrances, amb les Gesta Comit11mBarcino11msi11m; les temptatives de Ramon Berengucr el Gran (nascut, pcr cert, el dia de Sant Martt') cap a una política indcpendent, contra prcssions cxteriors; la recerca de noves alianccs: l'ajuda imperial gennanica, per cxemple; la inc.ompatibilitat de la «idcl de croada» amb molts estrats de la població més activa del país; la solució de rccanvi aportada pcr Ordcs no tan lligats amb Roma i la clinastia francesa com Cluny - cls cavallers de l'Hospital i del Temple - que otorgaren llur habita Ramon Bcrcnguer 111i al seu successor Ramon Bcrcnguer IV; la forta contribució económica que significava la presencia d'aquests Ordes: llur experiencia en el comer~, agricultura o indústria, sense comptar la rompuda de terres i assccamcnt d'cstanys; Uurpaper, no gens imprevisible,en la successiód'Alfons «elBatallador»;llur pacte amb Ramon Berenguer IV, i el domini que exercircn, no solamcnt sobre tota la Catalunya Nova, sinó posteriorment en la recuperació de Valencia - terrcs reconquerides per pressió d'Hug de Folcarqucr, gran mestre de l'Hospital...? 10 La historia d'aquest període - sobretot en la seva primera part, la més decisiva - ofereix encara punts obscurs, embolicada de més com ha estat des de fa més de mig scgle perla parcial aportació de les llegendes cidianes. 11 Cal deixar de banda, pcr ara, causes generals exactament conegudcs i atenir-se només a les conseqüencies: l' climinació de Cluny i la implantació de nous Ordes religiosos, sobretot en la Catalunya Nova encara per repo~lar: paraHeles amb la regressió de la devoció martinenca. Aquesta perd, de més, en aquesta combinació deis esdcvcnimcnts, una basa important: Catalunya no quedara plenament inclosa en les graos rutes de romiatge (Santiago, etc.), creades i explotades metodicamcnt per clcrgues franccsos, i dintrc les quals la basílica de Tours plantava una fita important. 21

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

UN SANT CAVALLER: SANT MARTÍ ...

Havent tingut al seu abast un lloc privilegiat de primer culte del país, la devo ció martinenca, per totes les raons enumerades, perd el seu rang nacional catala i, a partir del segle x111(i salvant les excepcions de les quals parlarem ara), resta principalment centrada en les parroquies i coHectivitats (confraries, etc.) que ja el reveraven coma titular.

EL

RENAIXEMENT

REIAL

DEL

SEGLE

XIV

Si bé d'altres cultes usufructuen, en la mcntalitat popular, el primer lloc perdut per Sant Martí després del segle XII, la dcvoció envcrs aqucst sant, forta deis seus gairebé quatre segles de supremacia, tot i trobant-se minvada, no deixa de conservar nombrosos i solids pilars. I en qualque cas sembla voler ressorgir puixant com abans. La documentació segueix comprovant les seves pregones arrels locals i, de tant en tant, qualque manifestació de més ressonancia. Quan fou instituit en 1251,per exemple, el primer beneftci de Sant Martí a la catedral de Barcelona, «constructus in claustro sedis», segons disposició testamentaria del bisbe Pere de Centelles; 2 J o, el 1243,quan el rei EnJaume concedí la fira de Sant Martí a Banyoles;i.t o, en 1283,quan el rei Pcre el Gran tingué el mateix gest pera Girona; 2 s o, en 1304,quan la data de la de Sant Martí mercixia, a Sant Hilari Sacalm, la consideració de ftta natural de l'any, com la tenien gencralment Nadal, SantJoan d'Estiu, o Sant Miquel de Setembre: «...et per predictam devessiam dabis per censu in festo beati Martini duos denarios in quolibet anno»; 26 o quan, el 1313,per testament, el bisbc Guillem de Rocabertí, de Tarragona, «instituit unum capellanum perpetuum in altare Sti. Martini, quod ipse in sede ista erexit».2 1 La selecció de dades que precedeix demostra la persistencia del culte i la dcvoció en esferes i regio ns molt di verses i disperses. Aixo no obstant, per raons que no apareixen prou ciares, quan arriba la meitat del segle x1v,es donen novament senyals inequívocs d'un ressorgiment quasi general de la devoció martinenca en estrats socials que pareixien haver-la postergat enfront d'altres cultes. La bella descripció de la mort (el dia de Sant Martí de l'any 1285)del rei Pcrc el Gran, en la ploma de Ramon Muntaner mostra, si no la possiblc dcvoció d'aquell sobira, almcnys la molt segura del cronista - que era un cortesa, i cscriví la scva cronica durant la prim~ra meitat del segle XIV (pels voltants de 1330).28 En 1341, s' erigeix a la catedral de Girona el primer bcneftci, i ·probablcmcnt la capella, de Sant Martí; l'any següent, per concordia entre el rei i el bisbe, Amau de Montredon, aquesta mateixa Seu mana compondre un ofici en honor de Carlemany en el qual consta en bon lloc una aHusió a la devoció martinenca de l'Emperador. La festa fou instituida l'any 1345,pera Girona i tot el bisbat. 2 9 El text de l'Oftci atribueix a Carlemany la fundació d'una església, en el Coll de Panissars, «sub invocatione beati Martini, ut cum haberet in adjutorem et defensorem cum omnibus

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ENRlC MOREU-REY

sanctis.» L'any 1356,quan neix, a Girona també, el segon fill del rei Pcrc el Ccrimoniós, és batejat «Marti» - nom escollit pcr primera vegada dintrc la dinastia catalana.10I, finalment, quan mor el rei Pere, sabcm pel seu tcstament que posseia una espasa anomenada «de Sant Martí», adquirida probablement durant el regnat (i a la qual dedicarem les darreres ratlles del present article). Aquesta espasa de Sant Martí, episodi principal de la historia de la devoció, servid, a despit deis problcmes plantejats, pera iHuminar almenys una evidencia: la importancia de la persona del rei Pere 111en el renaixement devocional que comentem. El rei, nominalment aHudit en cada cas, era molt devot, i s'acollia a moltes intercessions: es mostra fervorós també envers la Verge de Montserrat;1 1 envers Sant Jordi, del qual demana i rebé relíquies, i de qui es declararen, ell i son fill Joan, molt adictes.J 2 Pero Sant Martí mereixé del rei una predilecció singular, que provoca, per part del sobira, almenys en una ocasió, una declaració que no admct dubtes. Quan el rei crea la U niversitat d'Osca, el 1354,la posa sota la salvaguarda de Santa Maria de Salas i de Sant Marti, perque, diu, són aqucsts els patrons del reialme i advocats personals seus: «devotione ducti solicita quam ab infantia vigili animo, ad pretiosissimam Virginem beatam Mariam de Salís, et ad felicem confessorem sanctum Martinum de Valdonsera, quem protectorem nostrum in Rcgnorum adquisitionibus jugiter habuimus.» I aquella V niversitat posa, en efecte, en el seu segell les imatges de la Verge de Salas i de Sant Martí. El santuari de Valdonsera (o Val de Onsera) esmentat en el document reial es troba al NNE d'Osca i rebé més d'una vegada el testimoniatge de la soHicitud del monarca: en 1352,aquest el visita i li regala un ric dosser de fusta, amb les armes reíais, i una relíquia de Sant Martí, que es conservaven encara al principi del nostre segle; així com un retaule amb escenes de la vida del sant i figures deis donants (el rei i la reina); i, en 1352o 1353,una imatge deis sant a cavall. Posterionnent segueix confirmant-se el fervor de la familia reial: el 1357,el santuari rep un ex-vot de la reina (¿celebrant el naixement del príncep Martí? Els cronistes de !'epoca refereixen com el rei i la reina Elionor havien visitat el santuari per implorar de Sant Marti successió de baró abaos del naixement del príncep Joan). Pero en la declaració reial a la U niversitat d'Osca, el sobira aHudeix a una devoció especial «des de la seva infancia». Així devia ser, en efecte, quan en la historia del santuari de Val de Onsera consta que també el rei Jaume II l'afavorí, li oferí rics presents i hi funda una confraria de la qual el sobira i els seus fills foren els primers confrares. La tradició de la visita al santuari degué perpetuar-se en la familia reial, i també la de la inscripció deis prínceps a les llistes de la confraria. Pere el Gran també en fou confrare, i amb ell el seu primogenit Joan.JJ També podria atribuir-se la devoció del rei a !'existencia a Saragossa de la capella reial de l'Aljaferia (o Yaferia), erigida en 1118 o 1129 sota les advocacions de Santa Maria, Sant Martí i Sant Nicolau, i primitivament dependent de la Grassa.l4 L'església dedicada a Sant Martí, situada a la planta baixa de l'edifici palatí, es

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

UN SANT CAVALLER: SANT MARTÍ •••

convertí de fet en la capella reial deis reis d' Aragó: l'indret on eren coronats; i fou construida, o restaurada, precisament vers 1340per Pere el Cerimoniós, el qual en carrega un retaule de Sant Martí pera l'altar major.Js Cal combinar probablement ambdós factors (Val de Onsera i Saragossa) per explicar la devoció especial de certs sobirans aragonesos i comtes de Barcelona, i especialment la de Pere el Cerimoniós; i afegir-hi, naturalment, la influencia deis monjos de Cluny després de la reconquesta d'Osca i de Saragossa. Pere el Cerimoniós demostra encara amb d'altres gestos la seva devoció martinenca. En la vigília de la festa del sant, l'any 1339,el rei concedí un privilegi creant, sota l'advocació de Sant Martí, una confraria de pobres orbs, a l' església de Santa Maria del Pi de Barcelona.J 6 A Palean, vcrs 1347,el sobira erigí un monestir dedicat a Sant Martí («S.M. de Scalis»), en el lloc on havia existit anteriorment un cenobi primitiu.37 En d'altres casos, no apareix tan visible el nexe amb la influencia reial: pels voltants de 1342,un altar, o capella, anomenat de Santa Margarida en temps pretcrits, passa adir-se de Sant Martí (perla presencia recent probable d'una imatge del sant), en el convent de Frares Predicadors de Barcelona. I la documentació iconografica del temps - que no ens és possible de detallar aquí - confirma el desenvolupament general de la dcvoció. Totes les dates i dades semblen coincidir: redacció de la Cronicad'En Muntaner; actes de fervor oficial a Catalunya (Girona, Barcelona) i a Aragó (Val de Onsera i Saragossa); naixement del futur Martí l'Huma; probable entrada de l'espasa de Sant Martí a palau; sense que sapiguem, amb plena certesa, d'aquests esdeveniments, quins foren veritables causes, i quins les conseqücncies (amb una probabilitat, pero, de retrobar l' esperit de Cluny a la base). Tota la segona meitat del segle XIV i els primers anys del xv assenyalaran, pera Catalunya, un ressorgiment bastant espectacular, i poc reconegut, de la devoció del país envers Sant Martí, amb una contribució certament molt efectiva del favor deis monarques. Amb el rei Martí, la influencia personal del sobira (fundacions de Segorb, d' Altura; reliquiari amb el cap(?) del sant; etc.) i el mimctisme normal que degueren suscitar el seu nom i les seves predileccions expliquen que la devoció general martinenca perdurés almcnys f1ns al canvi de dinastía. La nova familia regnant, en aquest punt comen molts d'altres, sembla que fara torcer el rumb.3 8 La darrera manifestació oficial (i encara no segura) del reconeixcment del patronat nacional de Sant Martí seria probablement la que pot encara admirar-se sobre una de les portes que donen al primer pis del pati del palau de la Generalitat o Diputació General de Catalunya, a Barcelona: en tres medallons de la primera mcitat del segle xv que representen tres sants cavallers que es rellevaren en el patronatge del país: Sant Martí, Sant Miguel i SantJordi ...39 Posteriorment, la devoció quedara reduida - com ja ha cstat dit- a un ambit local o corporatiu, i l'estudi

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ENRIC MOREU-REY

del seu cultc queda inscrit, ja no en la historia general, sinó en cls vestigis de laiconografia i de les tradicions populars.

EL

CAVALLER

EN

LA

ICONOGRAFIA

No ens és possible aquí d'establir un invcntari complet de la iconografia martincnca.•0 Sembla, amb tot, ben a proposit d'cxaminar, encara que sia rapidamcnt, els primers passos d'aquesta iconografia i el naixement en ella del sant «cavaller». En cfecte, cls milers de representacions pictoriques, esculturals, etc., del pcrsonatge de Sant Martí es reparteixen, al llarg deis scgles, segons dues tradicions ben diferenciades: en uns casos, el sant és presentat com a bisbe i a peu; en els altres, com a soldat a cavall. En el primer grup, la més antiga imatge al nostre país sembla ser la presentada en el frontal de Sant Martí d'Ix, pintura sobre fusta, amb Jesús, els apostols, i Sant Martí, actualment al Museu d'Art de Catalunya (Barcelona). L'obra podria remuntar fms als voltants de l'any 1100. En l'un deis costats és rcprcsentat el sant coma bisbe, amb bacul, acompanyat d'un deixeble; a l'altrc, l'esccna de la partició del mantell o capa llarga, amb el personatge sempre a peu.• 1 Entre d'altrcs efigies primitives incloses en aqucst grup cal citar encara la serie deis bisbes, del gran frontal de Tavemoles: entre nou personatges mitrats figura Sant Maní (Museu d'Art de Catalunya;• 2 o el sant, coma bisbe i amb bacul, amb altres sants (¿Sant Nicolau i Sant Brici?), ambla Verge, centrant un frontal amb enguixat en relleu, procedent potser d'Isil, ara també al Museu d' Art de Catalunya, i potser del scgle xn;•l o l'escena, part del frese delJudici final, de Santa Maria de Taüll, així matcix del segle xn, on un personatge talla una capa, ajudat per un altre nimbat: probable repetició del tema de la Caritat o partició del mantell. A d'altres escenes uns angels porten escuts de forma allargada i llanees, assimilables als que trobarem en el frontal de Puigbo;•• i finalment uns fragments de rctaulc de Sant Martí Sescorts.•n En escultura, sobretot les primcres manifestacions martinenques conscrvades en els capitells de Sant Martí de Mura, del segle XII o del x111, encara in sitM,atribuits de vegades al mestre de Sant Benet de Bages; ambles escenes de la Caritat, de l'Entronització, d'un mirad e, i de la mort del sant - sempre retratat com a bis be.•' En el scgon grup, la rcpresentació més antiga de Sant Martí com a soldat cavaller es troba en un frontal - d'estil molt primitiu -de l'església de Sant Martí de Puigbo (que certs especialistes, forasters i nacionals, s' entesten a anomenar de Montgrony o de Gombreny), ara dipositat al Museu de Vic. Els entesos atribueixen l'obra, segons els casos, al segle x1 (E. MAle, Gudiol Cunill- que la qualifica de «més antiga manifestació pictórica de la nostra terra»: judici reconcgut actualment coma erroni -, Réau, Clémence Duprat, etc.), o al segle XII Ounyent, Ainaud, Cook-Gudiol, ctc.).47Presenta el Pantocrator en un oval central, rodcjat

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

UN SANT CAVALLER: SANT MARTf ...

de quatre quadrilaters amb escenes de la vida de Sant Martí. En la primera, també la de la partició del mantell, el sant és retratat a cavall: detall característic. Podria ser, de més, la primera representació, a les nostres terres, de la vida del sant i de la primera obra que li fou precisament dedicada. El sant, donada la epoca, no porta armadura, ni res al cap; i el seu caracter militar només és indicat mitjan~ant un gonfanó o penó triangular vermell; l'escut, que Martí de Riquer anomena d'«en forma d'ametlla»; i, naturalment, l'espasa que talla el mantell. Les dues obres que encap~alen cadascun deis dos grups, els frontals d'lx i de Puigbo, posseeixen una importancia diríem que gairebé igual a la miniatura continguda en el Sacramental de Fulda, codex deis voltants de l'any 975(actualment a la Biblioteca de Gottingen), primera representació grafica, en antiguitat, de !'escena de la partició de la capa, i que correspon literalment al text de Sulpici Sever, el biograf del sant. Com en el frontal d'Ix, el sant és rcpresentat a peu, com a les successives obres que sobre el tema martinenc se succecixen fora de les nostres fronteres. En canvi, en el de Puigbo, per primera vegada potser en la historia de la iconografia martinenca, el sant ésa cavall, repetim-ho: aixo explica la importancia del coneixement exacte (per ara fora del nostre abast) de la data del' execució. No tant a causa del cavall: ja que Europa coneixia, des de molt temps abans, els soldats muntats: a partir de la invasió sarraina d'Hispania i del migdia de Fran~a; i al nord, amb els carolingis;4 8 i la cavalleria arriba a assolir, precisament en el segle XI, un paper preponderant en les conteses. Tampoc no és essencial el fet que l'artista anonim autor del frontal de Puigbo s'hagi acostat més exactament a la realitat histórica: Sant Martí havia estat soldat de cavalleria. Ho precisa Sulpici Sever: havia servit «inter scholares alas», o sia en unitats muntades de la guardia imperial. Pero el sentit d'aquesta expressió llatina s'havia perdut segurament per a les generacions posteriors; i no cree que ho haguessin descobert novament cls homes del romanic. En realitat, el pas de la presentació del protagonista a peu a una representació a cavall - i la dissociació entre el gest de la partició del mantell, considerat coma element essencial i abastant-se a si mateixa, de la visió posterior del Crist-, correspon a l' evolució de les idees coHectives i llur expressió del mite. En el cas del frontal d'Ix, és important el fet de l'escissió de l'acte de la partició del seu context (el primer cas comparable, fora de la Marca Hispanica, és el del Missal de Warmundus, o Sacramental d'Ivrea-bisbat d'Udine-, datat d'entre el 962 i el 1002).0 En el cas de Puigbo, l 'escena del man tell no se separa del context: concepte tradicional. Pero apareix el personatgc muntat a cavall: novetat. No sabcm si iniciativa transcendent - encara que improbable -, o copia d'un original desconegut. El cas és que, ara com ara, molt poques obres a l'estranger poden competir en antiguitat amb la representació a cavall de Sant Martí de Puigbo. ¿Potser una miniatura que acompanya un text sortit deis scriptoriade Tours, del final del segle XI o deis primers anys del x11?s0 Pero, en aquest dibuix de Tours, si apareix el cavall, ho fa al costat del cavaller, que ha desmuntat, i reté la bestia perles regnes; sem-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ENRIC MOREU-REY

blantment amb una iHustració del Passional de Stuttgart (segle XII) que també mostra el sant descavalcat al costat de la seva muntura. Si acceptem les decisions d'alguns deis especialistes, el frontal de Puigbo, atribuit al segle XII (pero per d'altres al s. XI, recordem-ho), seria posterior a algun d'aquests exemples forasters esmentats, pero no pogué o no volgué copiar-los literalment: és el primer cas on es veu el sant sobre el cavall. Émile Mile féu observar que Sant Martí porta aquí l'escut allargat («en forma d'ametlla») i la Han~ amb gonfanó que utilitzen en el combat els herois de la Ca11fo deRolAnd,i la seva observació l'indueix a imaginar un model ultrapirincnc - encara que, en rcalitat, aquesta mena d'annadura no era estranya a la Marca Hispanica. Pero el detall no deixa d'incorporar la imatge de Puigbo dintre el context de mentalitat beHica on cal incloure la segona fase del mite martinenc. Lecotté anota, sobre aquest proposit, que amb aquesta transfonnació pictórica, la llegenda popular interpreta Sulpici Sever amb esperit medieval, i creu que «Sant Martí havia estat armat cavaller» (en el sentit feudal de la paraula). Poca poc, en efecte, la influencia de la cavalleria es fara palesa en les representacions de Sant Martí en totes les arts plastiques: el seu abillament, la seva armadura, esdevindran l'amcs complet del cavaller, que es completara i modificara segons les necessitats de cada epoca. Pero també, i definitivament, l' episodi de la Caritat o partició de la capa, evolucionara pel seu propi compte amb simbolisme propi, en gest purament huma: factor essencial de tota una popularitat posterior.s• En epoques més modemes, l'escena típica de la partició de la capa es veu substituida progressivament en la iconografia popular i religioso-popular per l'imatge del sant en bisbe, sense cap més atribut. No correspon aquest fenomen a cap evolució del mite (ni, encara, a Fran~a o enjondre, a una pressió rigorista de la jerarquia eclesiastica), sinó simplement a l'economia tipogdfica: el gravat anonim d'un bisbe podía ser utilitzat per figurar dotzenes de sants ... Hom ho comprova en les coHeccions de goigs. Bé que aquests no oblidaven pas la condició militar de Sant Martí: En la milícia terrena De Constanci y Julia Scrvircu de capiti Ab lcaltat la mis plena. (Goigs de Tcia, 181.2)

Pero Sant Martí ja no era, des de fa temps, patró de cavallers feudals. Hom el veia encara a cavall, en estatues, en pintures, pero la seva muntura ja no era el destrer de les batalles, sinó el cavall del traginer, de l'ordinari o recader, o del llaurador.s1

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

UN SANT CAVALLER: SANT MARTf •••

L'EsPASA

DE

SANT

MARTf

Pertanyia al rei Pere el Cerimoniós, com hem dit, puix que consta en el seu testament entre les tres que llega: «unum vocatur sancti Martini» (14 de maig de 1370).Dcvia gaudir de les virtuts magiques de les espases consteHades a les que la veu popular atorgava el poder de tallar el ferro i d'enardir el cor deis qui les usaven. Afguns pretenen que fou utilitzada en la cerimonia de la coronació del rei Martí (Martí de Riquer considera que no tenim proves del fet). Amb la mort de la vídua del darrer sobira de la dinastia catalana, l'arma passa, després d'episodis sense interes, a la confraria deis cotoners de Barcelona, que la conservaren en un altar de l' església vella de Sant Agustí. Intenta de recuperar-la, sense assolir-ho, la reina Maria, esposa del Magnanim. Durant segles fou venerada a Sant Agustí vell pels barcelonins, mes també per viatgers iHustres, com a joia preuada de la ciutat: per exemple per l' emperador Caries Quint el dia de Sant Martí de l'any 1542.Comprada successivament per un coHeccionista barceloní (Estruch) i un de T olosa de Llenguadoc (Pouilloc o Pauilhac) en els darrers anys del segle passat, es troba actualment a París, al Museu de l'Exercit.SJ La tradició popular ha assajat de trobar una resposta a la pregunta - que la Historia per ara no sap com contestar-de saber com arriba a parar aquesta espasa singular a les mans deis comtes de Barcelona-reis d' Aragó. A Fran~a, on no es pot pas dir que les relíquies martinenques escassegin, no es troba cap rastre de tradició semblant; en canvi l'església de Verona, a la Italia septentrional, ringué també una «espasa de Sant Martí», que seguí el mateix camí de la barcelonina: fou adquirida per un coHeccionista.S~ No han faltat les explicacions sobre l'origen d'aquesta famosa espasa catalana. No passen depures hipotesis personals, erudites o poetiques algunes: que si fou lliurada pel propi sant al comte Guifré que la llega als seus fdls; que si fou enviada per Berenguer, bisbe de Tours, a Sant Oleguer, bisbe de Barcelona; que si amb ella Ramon Berengucr 111mata un dragó ... Semblen més populars, i arrclades, les dues següents:

1) La primera és coneguda per tots cls qui han tractat del tema. Quan el comte Ramon Berenguer partí cap a Alemanya per defensar l'emperadriu calumniada, fou aquesta qui li confia l'espasa de Sant Martí que l'assistí en el combat. Grades a l'arma santa fou rehabilitat l'honor de la sobirana dama. Tradició creada probablement al segle XVI. 2) Quant a la segona llegenda, cree que ningú (ni el qui en recollí una part: Pla i Cargol) no ha pensat en associar-la amb l'espasa deis comtes de Barcelona, encara que sembli logic el nexe: Bemat, un deis comtes de Besalú, trenca la seva espasa mentre lluitava contra els moros que pujaven de Banyoles i amena~aven Santa Pau. Galopant vers l' ermita de Sant Martí de la plana propera, suplica l'ajuda del

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ENR1C MOREU-REY

sant. La pregaria fou escoltada puix que l'imatge confia al comte la seva propia espasa. Després d'haver delmat l'exercit enemic, en la plana de Santa Fe(?), gnlcies a l'arma miraculosa, el comte retorna a la capella per expressar el seu agraiment a Sant Martí, i, durant el trajecte, colpí amb l'espasa sobre una roca per mostrar als seus soldats quin era el poder de l'arma. El roe queda tallat de dalt a baix. D'on el renom de «Tallaferro» que atribueixen la historia i la llegenda al comte de Besalú, renom que també s'aplica a l'espasa.ssSi existís documentació antiga d'aquesta tradició recollida modemament in sil11,podríem albirar un origen plausible de l'espasa «de Sant Martí», puix que els comtes de Barcelona foren els successors deis comtes de Besalú. I més quan l'entrada de l'arma santa al palau deis comtesreis sembla coincidir, en efecte (durant el regnat de Pere 111),amb l'epoca en la qual el seu fill Martí esdevé (any 1368)comte de Besalú. El monestir de Besalú bé podria haver conservat una espasa deis antics comtes, al voltant de la qual hauria aureolat una llegenda. Entre els elements histories coadjuvants es. comptaria l'anomenada deis avantpassats - assenyaladament la de Bemat Tallaferro, fill d'Oliba Cabreta («La posteritat ... l'honora amb el gloriós títol de «princep, pare de la patria i amb el de «Tallaferro» que li guanyaren les seves gestes beHiqucs», potser la seva participació a l' expedició contra Cordoba. Existcix, amb tot, un Guillem «Tallaferro», comte de Tolosa d'Oc, contemporani seu) -; en tot cas el desig de les generacions posteriors d'explicar un renom tan gclfic; i la relació directa deis comtes de Besalú amb santuaris martinencs: Santa Pau els pertanyia als segles xi x1; Bernat Tallaferro assistí a la consagració de Sant Martí de Riuferrer, al Vallespir; el seu germa menor, Guifré de Cerdanya, fou fundador de Sant Martí del Canigó (any 1000) ••• La llegenda de Tallaferro rebent una espasa per lluitar contra els moros degué ser molt estesa a banda i banda del Pirineu: Jacint Verdaguer, que es documenta for~a abaos d'escriure el seu Canigó,n'aporta un testimoniatge, en el cant V del poema, encara que - potser per transposició poetica, influida pcr devocions patriotiques modemes, i exigencia crítica religiosa - fa que el donador hi sigui Sant Guillem i l'espasa contingui relíquies de Sant Jordi en lloc de Sant Martí. Més tard l'espasa de Sant Martí queda associada ambla llegenda de l'espasa de Vilardell, que també posseia el rei Pere 111.Martí de Riqucr ha estudiat aquesta bifurcació de tradicions i no cal afegir res més a les coses essencials dites pcr aquest historiador, excepte en un detall: quan creu haver descobert l'autor de la interferencia en el pseudo-Boades (el per altra banda incansable forjador de sants i llegendes, Joan Gaspar Roig i Jalpí). Dones bé, trenta anys abans que En Roig i Jalpí barregés l' espasa de Sant Martí amb la tradició del dragó de Vilardell (prop de Sant Martí de Pertegas), un altre personatge que En Roig pogué concixer personalment i les obres del qual devien figurar en bon lloc en la seva biblioteca, l'agustí Gaspar Sala i Berart (més tard abat de Sant Cugat), en un sermó pronunciat davant la Diputació catalana en presencia deis Claris, Tamarit, i d'altres, el

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

NOTES

1

San Martín dt To,m ... , tesi doctoral incdita (Facultat de Llctrcs, Universitat de Barcelona), 1965, 2

vol., 744 PP· .ioemostració basada sobre dades historiqucs, cronologiqucs; i cartografia corresponent cstablcrta sobre les dades; in op. cit., pp. 439-460. Resultats identics pera dcvocions com les de Sant Sadumí, St. Fructuós o Fruitós, St. Cugat, St. Celoni, St. Grau, St. Viccn~, SantsJust i Pastor, St. Boi, St. Ferriol, St. Genís, St. FHix o Fcliu, Santa Eulalia, Santa Fe, Santa Coloma, etc.: «En les devocions primitives, sigui quin sigui llur origen, l'cxpansió del culte acaba alla on s'cxtingeix la influencia bencta o carolíngia•, ibidmi, p. 505. Vid. també E. Morco-Rey, l 'anti1a dtfJOci6a Sa11tFr11it6s,•BSAT•, IV, 1971-71,pp. 113110. lAdolphc Regnicr, Sai11tMartín, Paris, 1907, p. 198; Pierre David, Í,t11dahistori'I"ª s11r1" Galiceel lt Marti11,Tours, Por11,1ald11Vlt ""Xlle sikles, Coimbra, 1947, pp. 514-516;A. Lccoy de la Marche, S1lÍ11t 1881,pp. 441-446; M. Terre, le c,dte dt Sai11tMarti11a trners lt diocisedt Sms et d'Aiuerrt, Auxcrrc, 1961, pp. s-7; Louis Réau, /co11ographie de l'Art cbrltim, tom III (lco110graphit dts Sai11ts),Paris, 19S8-1959,art. d'qrh ks 11,nula ti In •Saint Martin•;J~ G. Bulliot et F. Thiollicr, la Missio11ti le C11ltedt Sai11tM11rti11 1'101111,nmts popllÚliresúm le Pa:,sP,dMn,,Autun-Paris, 1891, p. 434, que retrocedcix el rctom del cos del santa Tours fins al 907. Que la dcvoció no queda mai deslligada de l'atracció cxercida pcl santuari de Tours, bo demostrcn les expressions trobades en els testamcnts d'habitants deis comtats catalans, com C11zllldd Vtdlb); o notiper exemplc: -ad S. Martini Turonico, mancuso 1• (any 1087; CartlÚllridt S1111t cies com la següent: «Voleos pergerc in partibus S. Mikahelis Archangcli de periculo maris et S. Martini Turonic et aliorum sanctorum ... • (il,idtm.; any 1063). 4JMorcu-Rey,tcsi cit., p. 46o ss. Sobre l'cxpansió de Clunyvid.: Philibcrt Schmitz, Histoired.tl'Ordre dt Sai111Bmolt, tome 1: Ori,ines, diffesio11ti comtit•tio11j11Sfll'llll Xlle. sikú, 1ª cd., Marcdsous, 1948;Ramon d' Abadal, l 'Esptrit de Cl11"Yi les rdaciom dt Catlll1111,11111111/, Ro1'llli ú, Julia id se,u X, in «Studi Mcdicvali•, 3ª s., 11,1, 1961,pp. 3-41; G. de Valous, le Mo1111Chismed1111.1sie11 desori8i11ts1111XVt. sikú, 2 vol., Ligugé, 1935,1, pp. 333-364,11,ap~ndixs; P. Boissonadc, C/11,ry,ÚI Pap1111tl et Úlprt111itreg1uuluroiJde¡,,_ in «Rcv. des Q_ucsts.Hists.•, 1931,pp. 157-301;P. David, Stiula, tmuttiol'Ulltco11tre les S11"11Si11S d'Espa111e, cit., pp. 363-365;Pércz de Urbcl, Historia de ú, Ord.t,,bmedicti1111, Madrid, 1941,pp. 186ss., 105-111;S. Bcrthelier, l 'exp11mio11 de l'Ordre de Cl,,,ry ... , in «Rcv. Archéologiquc•, XI, 1938,pp. 319-316;Lccoy, op. cit., pp. 518-511,533-543,etc.; Cottincau, Rlpertoire topo-bibliouaphifllt dts al,l,ayts et printrls ... , 1 vol., Macon, 1939; etc. Hom vcura com s'hi afcgcix la contribució deis canongcs rcgulars. SPerexcmplc, en un documcnt de Roda del scgle XI (Villanueva, Viajt, XV, p. 175),al costatdc les festes de la Vergc i deis martirs primitius, només consten les de tres confcssors: Sant Martí, Sant Brici i Sant Nicolau.

680

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

UN SANT CAVALLER: SANT MARTÍ ...

dia de l'octava de la Resurrecció de l'any 1639,es vantava de ser l'autor del «descobriment»: «Us vull descobrir un secret ...,sino amb evidencies almenys amb vehements conjectures ...», a saber que l' espasa de Vilardell i la de Sant Martí eren una sola cosa.s6 El pseudo-Boades aprofita al seu torn la hipotesi així llen~ada i molt debilment argumentadas1 pel P. Gaspar Sala, i la inserí en la narració de la lluita de Soler de Vilardell contra el dragó. Pero únicament pogué haver-hi afegit un element esscncial de collita propia: el paper principal, logicament deduit, de Sant Martí, i del santuari de Sant Martí de Pertegas, en la llegenda ampliada. No cree, aixo no obstant, i contrariament a Martí de Riquer, que hom pugui descartar a priori tota mena de contaminació previa amb les tradicions populars vigents al voltant de Sant Martí, puix que, en trobar-se aleshores el lloc de Sant Celoni situat en la parroquia de Sant Martí de Pertegas, si realment la llegenda de Vilardell havia arrelat antigament en aquells paratges, no sembla possible d'admetre que cls qui la retransmetien oralment poguessin haver quedat immunes a la influencia que, coma mínim per l'iconografia, havia d'exercir sobre ells el corpus de les llegendes martinenques del sant cavaller i portador d' espasa la imatge del qual presidia l' csglésia que aquella gent freqüentava constantment.s 8

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

UN SANT CAVALLER:

681

SANT MARTÍ •••

6 M cnéndez

y Pelayo, Histori11IÚ losHetm,úxos apdo/es, t. 11;René Aigrain, L •H~os,qbit: Sesso11rces... , Poiticrs, 19S3,p. 199, etc.; Ch. ~lic Griffc, Histoirudigiaut des111Kinu P11:,s ú l'Aw, Paris, 1933,t. I; id., L11Gllllk dmtin111t• l'lpof"' ""1llli11t,Toulouse, 1947 (Paris), p. 136; E. Ch. Babut, Priscillim;etc. 7Marca, M11rc11 Hisp•11ic11, p. 899; FortiASola, El 111onestir ú Sat Bnitt ie B•ges,Manresa, 19n, pp. 4.243, scgons document original: venió que corregeix l'anterior. 8« •.• a

militibus et aliis probis viris aediftcatam• (Glllli11Cbristi•1111).

9Cbt,,uo11IÚ Roúutd: CLXVI o CLXIX (segons les venions) i CXLI o CXLIV. 10

Stcfan Czamowski, Le adlt

IÚs

/Jlrostt ses cowtio,u socillles ... , Paris, 1919, pp. 31.2-3.24.

11

Regnier, op. cil., pp. 194-197; Bemouilli, Die Hnli8ff1 úr Mm,t,i111ir, Tübingcn, 1900.

12

Czarnowski, op. cit., pp. 118-119, 167, etc.

1

JLccoy, op. cit., pp. 396-397, 411.

4E. Moreu-Rey, L11ihJotio11A Slli11tMi,bd u,,s la P11:,s ut.J.,u, in «Millénaire monastique du Mont Saint-Michel•, vol. 111,Paris, 1971, pp. 369-388; i comunicació in~dita a la S.C.E.H. 1

1

SG. Mantcycr, Origi11es ,brltin111ts ... , Gap, 19.24,p. 1s.

16Czarnowski,

op. cit., pp. sS-s9 i 104 SS. Les «pedres• i les cpetges• de Sant Martí.

1

78. Alan, S11ppressio11 IÚ l'Orirt

IÚI

Tn11pkn, Ro,uillo11,Pcrpignan, 1867.

18Vid. també

El JJ.11ijott (1ª part, cap.LVIII). Cervantes considera Sant Martí, esmcntat al costat d'altrcs sants cavallen (Sants Jordi, Jaume, Pau) com a «m4s libenl que valiente•. 1

9Rafacl Lapesa, L11llJ'Ócoptdt 11,fJOW

n,

ustdúmo 1111tipo ... , in «Ests. dcds. a Mcnéndcz Pidal•, 11,

Madrid, 19s1. 10

S. Sobrcqués Vidal, Elss,11,u,01111,s ú B11rtdo"",B., 1961,pp. 1s1-103;Menéndez Pidal, Histori• dt IV; id., L11Esp11üthl Cid; F. Soldevila, Histori11dt Esp11ñll, II; P. Kchr, Elpttptlli dpri11cipt11 dt C11Esp11iul, tlll11n,111fi11s a lll 1111i6111111, Ar"'6, in «EUC», XIII, 8., 1928,pp. 1-11, etc.; Coll i Alentom, La bistorios,11.f,• dt CatA/11ny11 m elpnfoú pri111iti11, pp. 183-184,189-191;Balari, Orlgmts, pp. 3.28-319;Mirct i Sans, Tm,plm; Arxiu de la B. de C., Ms. 719: Pasqual, Mo1111111t11lll, VI, p. 67; etc. L'atribució del C11rmmC11111pidoctorisa un clcrgue frands sembla una hipótesi molt més raonablc que les proposade~ fins an: perla forma, el contingut del poema i el fct de pcrdnycr alcsho"s Ripoll a St. Víctor de Marsella.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ENRIC MOREU-REY 11

Em rcfcrcixo, naturalmcnt, a les contribucions de Mcnéndcz Pidal i deis scus dcixcblcs.

P. David, P.111de Sllrú Üflt't de St.]MflUS, in «Bullctin des atudes portugaiscs•, c., 194s,pp. 3.2-39.Els possibles camios de Santiago a Catalunya han cstat estudiats pcr A. Badia, Topo,,.,,,,itti bistoirt IUUISle cbt111i11 tú Slli11t-}Mf11ts m Esp41U, in «Actcs del IV Congrés lnL de Se. Onom.•, (19S2),Lund, 19S4,pp. 143-158:no cns convencen gens les scvcs eonclusions sobre l'antiguitat deis camins. Tampoc podern compartir l'opinió de Vázqucz de Parga et al., Ldsptrtgriucio,w II Sati-,o de Co111postd. (3 vol.): •La peregrinación [a Santiago] se produjo y creció en forma insensible y espontánea, sin una dirección y propaganda conscientes• (1, 41). Aquest autor admet, amb tot, l'cvident prcssió posterior i l'aprofitament del «camí• pcr sobirans, bisbcs i Cluny. Penonalment, i d'aeord amb cls rcsultats cxposats en la meva tesi inedita cit. supra en la nota 1(sobre antroponimia de Castella i Galícia; cls contactes carolingis amb el septentrió d'Hispania, etc.), m'haig d'inclinar molt dccididamcnt cap a l'acccptació d'una influencia carolíngia sobre la creació de les peregrinacions, anterior a l'obra genial de propagandade Cluny que Bédier ja subratlla en Llxnuks lpiflUS(111);Vázqucz de Parga,U ría, op. cit., l, p. 302cte.; i en una participació, ampliada en els seglcs, de l'csglésia de Tours. Del primer factor, a part deis fcts histories ja csmcntats, podria també aportar un tcstimoniatge posterior la tradició inclosa en les can~ons de gesta, cronicons i croniqucs (can~ó de Ronccsvalles, Histori11T11,pi•i,cte.), que Lacarra, Pereviuao,us, cit., rcbutja, considcrant-ho efectc posterior (scglcs x1, xn): pot pcrfcctament cxprcssar la transformació imatjada d'una realitat histórica passada. Del segon factor en donen eonstincia certs paraHelismes artfstics (pcr exemple els citt. pcr E. M1lc, inArtreü,iauiltX/lt. siidemFroet), les relacions historicament dcmostrades entre Galícia, Astúries i Toun en el seglc IX, la carta a Alfons III, el canonicat honorari de l'arqucbisbc de Compostela en la CoHegiata de Toun, cte. Scnsc comptarque la sola lectura de l'organització metódica de l'cxplotació del sepulcrc d'un quasi apostol (cpar apostolis•) perToun ja predisposa a imaginar una cxpansió, metódica també, d'activitats similars cconomicament fructífcres. Scmbla dones segur que, quan l'arqucbisbe (potser de bona fe) invcnt:i el cos d'un apostol a Compostela, la idea la hi doni el sepulcre de Toun i l'esclat del romiatge martincnc. Vid. sobre aquests punts tamb~ Lccoy, op. cit., pp. 387-401,401-4.2.1,so1-s12,s17-s.2s;A.Marignan, St11tús S11TldcitJiliutio•frlltlf4ise:JI: Le c11lttdessllintssollslesMlro'fli11gims, Paris, 1899,pp. 112-113, .2.14,cte.; M. de Riquer, los Clllllllra degest•fracats ... , Madrid, 19s.2,1ª ed. trad.: Les CIHuuo,utú Gesttfr/Ulf4lS,s,Paris, 1968,pp. 41, 41, 4S, 47, so, 61-6.2,71, 73,300, etc.: darrcra bastidon res no s'oposa a imaginar l'empremta deis monestin sorgits de Cluny, encara que M. de Riqucr no ho posi en evidencia. Hom podria probablement establir un nexe entre l'eliminació de Catalunya de les rutes «organitzades• dc romiatgc i la manca de pocsia epica - almcnys en vcrsions propagandístiques deis moncstirs del país. 11

1

3Arx.iude la Catedral de Barcelona: Lim A11tif11it111•111; i «Indice• de Caresmar.

1

4Huici, Col«ci611diplom4tic11 de].i111eJ"..., vol. I, Valencia, 1916.

1

iJ. Gibcrt,

16 Carreras

Girou. Pttilll bistori11de ú, cilllllt... , Girona, 1946, 301. Candi, Notes histdrifllts dt

Digitized by

Go ogle

s.,,,Hiú,ri C11-c,d,,,,B.,

1911.

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

UN SANT CAVALLER: 1

683

SANT MARTÍ •••

7J. Blanch, Arxitpiscopolosiú ÚI unlll esg/Jsia111etropoli11111a i primadAdt Tam,gollll,1 vol., Tarragona,

1951,1, p. 184; Villanueva, Viaje, XIX, p. 199. 18Ramon

Muntancr, Croniu, CXLV, CXLVI: •E lcndema, lo jom del bcnaventuratmosenyorsenct Marti, cavallcr de Dcus, molt gracios e digne, Nostrc Scnyor volch apellar al seu regne aqucst scnyor rey en Pere, rey D arago, lo millor cavallcr del mon ... Si que Deus vac que no hi feya fretura, tant bons fills hi havia, volch lo aquest beneyt dia acompanyar ab lo baro senct Marti, si que la mort s acosta ... • (CXLV): [Paraules del rei] •Pare Senyor ver Deus lesu Christ en les vostrcs mans coman lo meu csperit. E placius, perla sancta passio que preses, que reebats lamia anima en Paradis, ab lo benaventurat Monsenyor senct Marti, de qui vuy fan tots los chrestians del mon festa, ab los altres sancts beneyts•. •E com a~o hach dit, lleva los ulls al cel, e I arma li parti del cors, en I any de mccluxv, lo jom de senct Marti ... Deus vulla que ell Sia ab lo benaventurat Senct Martí e ab los altres sancts en Paradis• (CXLVI). Muntaner nasqué a Peralada (parroquia de Sant Martí), certament, pero en partí molt jove. Amb tot, el seu segon fill.s'anomenari Martí (aprox. 1314):no es pot pas dones descartar el factor de la dcvoció personal del cronista. 1

'JSynodAksde Girona, s. xvu: lntroducció; Migne, Patroloxiu ÚIIÍ111U10111,uXCVIII, col. 1363-1366; J. Coulet, t111úSllrrojf,ce de Giront m rhonne•r de Saint Cbarlnnagne,Montpcllier, 1907, pp. 18SS., 58, 90-2.

lºLa data del naixement podria explicar el nom cscollit pcr al batcig (el primogcnit,Joan, prcngué així el nom del sant del dia del seu naixcment: 17-Xll), pero l'explicació resta improbable si s'interpreta literalment un document del I de juliol del 1371on consta que, aqucll dia, el príncep comptava •molt a prop• de setze anys (cit. Bofarull, Los Conús ú Barcelona... , 11,p. 176 n.). J 1Carreras

Candi, Misct/Anu bistori,11cat"'41111, I, pp. 1ss-156.

l 1 En 1359,1371, etc. Madurcll, RegtstAdoc•mm,.¡ ú rdif11ias,in «AST•, XXI;Rubió Lluch, Doc11mmts

Hist. C•lt., 11;Alos-Moner, Sant ]ordi palr6 de Catal1tny11, pp. 71-74. J3Zurita, Anales, VII, p. is6; Rubió, op. cit., 11,p. us; Enaclop. U., Espasa-Calpe, s.v. -S.M. de la Val prtdilect.... , pp. 7-9; id., La COfJIUio11gadt Arqón ... , p. 34; de Onsera•; R. del Arco, La ci1tdlul11r11go11tsa id., CatJJogomo111t111m,.¡ dt Esp. H•tsca, I, pp. ~9-1so, 181; id., El Alto Ar"-fÓ11111011•111mtal ... , pp. 45 ss.; id., Mnnorias dt ÚI UniwrsidAd ú H1tesca. 3-flacarra, Doc•mmtos par11d tst11dioú ÚI Reconf•is111 ... m ti Valle dd Ebro, in «Ests. de la Edad Media Cor. de Aragón•, 1ª serie: Quadrado, Españlt. S1tsmon•mmtos ... Aratón, B., 1886, p. 414. JSDel Arco, NotllSdtl FollúortAltoaragonis, Madrid, 1943,recorda que existí una altra capella reial anterior: la del monestir de Siresa; pero la de I'Aljafcria conccmeix mls directament els sobirans de la casa de Barcelona; Espasa-Calpc, cit., s.v. «Aljaferia•; Rubió Lluch, op. cil., 11,a. 1340.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ENRIC MOREU-REY

l 6Arxiu Historie de la C. de Barcelona, sccció Confrarics: pcrgamf 2 de la s~ric cSant Esperi~. Aquesta confraria, més tard, es fusiona amb una altra - d'invllids - posada sota el patrocini de Sant Andreu per ttinfant Joan el 136s; originant-se aizf la molt concguda del Sant Esperit. l7Espasa-Calpe, cit., s.v. «Palermo•; Cottineau, op. cit. l 8Rubió, op. cit., 11,a. 140s. J9Identificació en part rcbutjada pcr ccrts cspecialistes. •

0

Un invcntari dctallat, quant als tcmps primitius, p. 632 i ss., de la nostra tcsi incdita cit. a la nota

1.

41Gudiol Ricart, Cook, Duran Sanpcrc, Ainaud et al, Ars HispaiM, VI, p. 193, i ftg. 163-1'4;]. Ainaud, Pinllmu tspdo!As ro1'14nicllS, B., 1962; Arxiu Mas, M.B., 231; Durliat, Arts •ntims ti.,, RolUSÜlo•, Pcrpignan, 19s4, p. 28; etc.; Gudiol-Cook prctencn que el pobre representa un antic captiu. 42Gudiol Cunill, L11pint•r• ,,,;,-tfNILc11tlÚll1111. Eis pri•iti11s... , 11, pp. 78-ls; cAnuari de l'lnstitut d'Ests. Cats.•, 1, 1909, pp. 116-118;etc. 43Fou comprat per J. Pijoan a un antiquari de Tirrcp, juntamcnt amb l'anterior. Cook. An His¡Mniu, cit.; Tbt st11«0tdw-frontllls, in «Art Studies•, 11,p. si; Gudiol Cunill, op. cit., 11,p. s7; ArxiuMas, M.B., 166o. 44Ars Hisp11niu,cit., VI, p. 47.

4SArsHispailu, cit., VI, p. 87. 46E. Junycnt, L '11rf1titect11r11rtlitios• m la Cltlld11ny11 cuollnti•; Gudiol, op. cit.; Aaiu Mas. 47J. Gudiol, El M11stoEpiscopaltlt Vich, s.d., pp. 3 i 10; id., L11pi11t11r1t 111i,-tfNII, cit., 11,pp. 68-78, s23; Ars Hisp1t11i1tt, cit., VI, p. 193,i fig. 174, 176; E. Junycnt, C11tlllog,u Ro1111111t, La picrrc qui Tire, 1960-1961, II;J. Ainaud, op. cit.; Réau, lconogqhit dt /'11rtchrétim,tom 111,/co11og,qbitdesslli11ts,pp. 90S, 'J07 (crron); E. MAie, L 'm rtlixinu n, Fr1111a, J (Xllt. sikle), Paris, 1922,p. 216; Climcncc Duprat, CINuitlS•i111 M11rtin,Muséc des Arts et Trads. populaires, Paris, 1961, pp. 67-73; etc. 48E. Lesnc, Histoiredt 1Ap,opriltl tccllsi11Stiq11t n, Fraet, Lillc-Paris, 1910-1922,pp. 2-8, i cls autors que

cita. 49Duprat, op. cit., pp. 71, 7S; Réau, op. cit., p. 907 (enoni). SºDuprat, op. cit., pp. 69, 74.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

68s

UN SANT CAVALLER: SANT MARTI •••

S1Tony Sauvcl, Lts mir1tcltsIÚ S11i11t M11rti11, in «Bullctin monumental•, Paris, CXIV, 1956,pp. 1S3-179; Rogcr Lecotté, Lt tbtmt IÚ Úl Cbuitl IÚ s.;111 Marti• ""1u l' llrtpop,,Wr1, in •Art populairc de France. Recucil d'étudcs•, Strasbourg, 1960, pp. 1-11;etc. S1 Els ofacis més diversos i totes les classes socials veneraren Sant Martí, si no en el cicle complet de la

historia del país, almenys des de molt antigament. Després d'havcr estat, com hem dit, patró o copatró del reialme d'Aragó; patró de la cavalleria i de la noblesa - abans que Sant Miquel i que SantJordi, els seus més dircctcs successors (Verdaguer ho rccorda en l'cxordi del seu poema C1111ig6: «Abaos que bisbc, mirall de cavallers• )-, poca poc la scva protecció s' estendd a cstrats socials populars: patró logicament de tots cls gcnets i de tots els qui munten a cavan, deis viatgcrs que cavalcaven, deis peregrins, i dcsprés deis viatgers en general, deis mossos de quadra i d'hostal, deis ferrers i fcrradors, deis farguen i fcrrants, etc. (en tots aqucsts casos, abans que Sant Eloi); deis vinadcrs i deis aiguaden, deis pregonen i nuncis, deis molincrs, deis marinen a ccrts poblcs, deis corredon de llotja i de canvis (cls corrcdors de con de Barcelona), deis cncantaires, deis teixidon en general i cspecialment deis cotonen (a Barcelona ja abans de la presencia de l'espasa de Sant Martí a la confraria, vid. infra). Era invocat pcls qui treballaven al costat de foms: de vidre, tculers, de pa i pastissers; pcr les dones que anavcn a cuidar malalts; pels qui rccollicn cls fems (en aqucst cas conjuntamcnt amb Sant Antoni i Sant Domingo, que s'hi afegiren probablement a posteriori); pcls enquademadon

(al matcix temps que Sant Banomcu, i probablemcnt

abans). Ja l'hcm vist emparar confrarics de cccs i d'invalids, i de pobres en general. Les advocacions variavcn, evidentmcnt, scgons els indrets i les comarques: a Lleida, la U niversitat el venera va com a patró; a Girona, el tenicn com a patró els blanquers i cls sastres; a Tonosa, els qui feien saragüells; etc. 1 una mica pcnot era considerat protector deis ramats (panint del seu patrocini sobre els cavalls): ~o que explica la presencia de fcrradures clavades, com ex-vots, a les pones de les capelles o esglésies de Sant Maní. S3Martí de Riquer, El dr"l(J11 ú S1111]orgt:, ti dr11gón IÚ Viútrú/J, in «San Jorge•, 1951,pp. 2.i 3; id., L ••r-

nis delc/l'INÚ/er ... , B., 1968, pp. 88-90 i iHs.; Boades, Lil,reIÚ Feytsd'Am,es, V, p. 136;G. Sala y Berart, Paneorico 1111iwruuio IÚ los Heroes... , B. (Nogués impr.), 1639;Bofarull, Col. IÚ Docs./11s.,11,pp. 105-107,X; A. de Bofarull, L 'orfme/11 IÚ Meurg,m, p. 128;A. Capmany, Clllmdllriú/úgnuús; Carreras Candi, Espllsts mtrlffltllostsm lo rtg11AI IÚ ]1111,ne lo Co1fl/11tridor, id., Sa11tM11rtly Úl s1111 CIÚIÚlt1llltspllSll,in •BCEC•, XVIII, p. 1s;J. Puiggarl, Co11W11to úS1111Ag11stf11flitjo deB11rcdou,pp. ~-35; Clll4logodeklcolectió11ú•r"'as EstrlldJ,«Catalana-Revista•, CXXXN (15-l-1913);M. Ortiz de la Vega, Los Hiroesyúu GrlllUÜusIÚ Úl Tim•, B., 1856,VII, p. 10-1,; Montsalvatje, Colectió11 diplombiu delco11údoIÚ BeslllM,1, p. 98;Zurita, A,udes, VII i X; A. de Bofarull, G11i11 Cicero11ttú B11rcdo1lll, B., 18-1,7, p ..21s; C. Bruniquer,R•mf,us, lll, p. 163; P. M. Carboncll, Cbro11i,pus IÚ Espllll.Jll,B., 15-1,7, f. -1,2.;Juande Vandcncsse, Di11rioIÚ los viajesde CarlosV; etc. Un exemple de la devoción, la de P.M. Carbonell: «Perla gran devocio tench yo sobre escrit Pcre Miquel Carbonen al gloriós Sanct Bisbe e cavaller mossen Sanct Marti en la confraria del qual rcgint aquella los cotoncn de la Ciutat de Barcelona quin tenen capclla en la esglisia del monestir de sanct Augusti de la dita Ciutat ... •. S4Lecoy, op. cit., p. 95.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

686

ENRIC MOREU-REY

SSPlaCargol, Truicio,us, s1111l111trios y tipis1'1o IÚ ilu co11111Tcas gnw11dnues,-1ª ed., Girona, 19s7; i cana personal a l'autor. Una enquesta ;,, sit11m'ha fet comprovar que, a Santa Pau, la llcgenda is ara ignorada. Pla Cargol creu que podría provenir de Banyoles. S6Sala

Berart, P1111eorico, cit.

S7Tan debilment que cll matcix imprimcix en margc (potser posteriormcnt al sermó, per indicació d'algun erudit millor informat) l'argument cronologic que condemna la seva tesi. S8Potser seria ara l'ocasió de refutar un error que es transmet de monografia en monografia, rcfercnt a

les dates de la introducció de la devoció de Sant Martí a les nosttcs tcrrcs. Un crudit, equivocant-se, ha pretes que, a Sant Celo ni (Vallcs), la devoció martinenca era posterior a la del sant que dóna nom al poble, ignorant el fet que, si el patró actual de la parroquia és Sant Martí, aixo és dcgut a l'absorció de l'aotiquissima parroquia de Sant Ma_rtíde Pertegis pcr l'actual aglomcració de Sant Ccloni. Historiadors posterion han anat repctint l'crror.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA HERÁLDICA EN EL LIBRO DEL CONOS9IMIENTO PETER E. RUSSELL

La nueva edición facsímil (Barcelona, 1980)del texto crítico y estudio del Libro del Conosfimiento1 publicado hace más de un siglo por Marcos Jiménez de la Espada (Madrid, 1877),hace otra vez accesible este pretendido libro de viajes del siglo xiv. 2 La nueva edición, sin embargo, teniendo en cuenta que se trata de un asunto bastante abstruso, adolece del inconveniente de que no se ha añadido a ella ninguna advertencia de que otros estudios posteriores han modificado, a veces drásticamente, algunos de los juicios de Jiménez de la Espada. Para citar un caso obvio: sería muy difícil hoy en día encontrar un estudioso de la geografía o de la cartografía medieval que estuviera de acuerdo con la opinión de Jiménez de la Espada de que el LdC es, a lo menos en parte, un auténtico relato de un viaje hecho por el autor a todos los continentes y países del mundo. En realidad, según palabras de Leo Bagrow, es ... obvio que este franciscano jamás emprendió tal viaje. Los escasos informes que ofrece raras veces tienen relación alguna con la realidad y, por consiguiente, no pueden haberse originado mediante la observación propia.3

En efecto, el LdC es un intento de parte de su autor de representar en prosa narrativa, disfrazada como narración autobiográfica, los datos contenidos en un mapamundi que tenía ante los ojos.4 Irónicamente, los autores de Le Canarien(principios del siglo xv) llamaron una vez la atención sobre la coincidencia que había, con respecto a la distancia que separaba el Cabo de Bojador y el mítico Río de Oro, entre un aserto del LdC y el mapa que tenían. Pero, en lugar de caer en la cuenta de su significado, la consideraban como una nueva confirmación de que el fingido viajero había recorrido personalmente el trayecto de costa en cuestión. El propósito final del presente trabajo es llamar la atención sobre un aspecto del LdC cuya importancia ha sido siempre pasada por alto. Me refiero a la heráldica. Vale la pena recordar aquí el título completo de la obra. Reza: «Estelibroesdel conosfimimtode todoslosreynose tierrase señoríos4uesonpor d mundo, e delasseñalese 0iménez de armas'l"ehan cada,tierraeseñoríopor .ryedelosreyeseseñoresIJl'elosprO'lJtm» la Espada, op. cit., p. 1). El autor, pues, tiene dos propósitos; uno es dar a cono-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

688

PETER E. RUSSELL

cer cómo son los países de todo el mundo; el otro es ofrecer al lector un manual de heráldica en el que hallará dibujados los escudos de armas «nacionales» usados por los soberanos de aquellos países. Antes de discutir directamente el papel de la heráldica en el LdC, me parece útil llamar primero la atención sobre una serie de rectificaciones de índole más general que cabe hacer a la parte crítica de la edición de 1878.

Los

MANUSCRITOS

Jiménez de la Espada conocía tres manuscritos de la obra, dos que se encuentran en la Biblioteca Nacional y uno que se hallaba entonces en la Biblioteca de Palacio. Los tres son del siglo xv. Concluía que el más lujoso de los manuscritos de la BN, en vitela, iluminado y escrito en esmerada letra de códice (signatura actual BN Ms. 1997), procedía, con toda probabilidad, de la biblioteca del Marqués de Santillana. Por esta razón lo señalaba con la letra S. La atribución a la biblioteca del Marqués es contestable. Se trata del texto base de la edición de Jiménez de la Espada quien, al compararlo con los otros dos que conocía, escribió: «deduzco yo que el códice S es el más puro y genuino de los tres, el que se acerca más al primer original» (op. cit., p. XIII).Esta conclusión también parece ahora cuestionable. Al otro códice de la BN (cuya signatura moderna es 9055)le asignaba la letra N, y señalaba el códice que se encontraba entonces en la Biblioteca de Palacio con la letra R. R, que antiguamente pertenecía a la biblioteca del Colegio Mayor de Cuenca, ahora se halla en la Biblioteca de la Universidad de Salamanca (signatura 1890).Jiménez de la Espada se daba cuenta de que N y R, ambos en papel y más toscos que S en cuanto a escritura y pinturas, parecen pertenecer a una tradición manuscrita distinta de la de S. Aparte de los tres manuscritos mencionados, se tenía entonces noticia de otros dos, ambos aparentemente desaparecidos. El texto de Le Canarim, la conocida crónica francesa de la conquista de algunas de las islas canarias por Juan de Béthencourt y Gadifer de La Salle, obra escrita en la isla de Lanzarote hacia 1404, muestra sin lugar a dudas que sus autores tenían entonces a mano un ejemplar del LdC.s Atribuyen la autoría de esta obra a un anónimo fraile franciscano español y ofrecen un largo resumen de la descripción del África Negra y del imperio de Preste Juan contenida en ella. 6 Jiménez de la Espada había llamado la atención de sus lectores (op. cit., pp. 119-20)sobre el hecho de que Diego JosefDormer y J. F. Andrés de Ustarroz (Progressosdela historiaenelreynodeA ragóny elogiosde GtrónimoZurita, Zaragoza, 1680, p. 260) hacen alusión a un manuscrito de dicha obra proveniente de la biblioteca de Zurita y anotada por el humanista aragonés. Este manuscrito, en tiempos de Dormer, estaba en manos del Conde de San Clemente. Después de aquellas fe-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA HERÁLDICA

EN EL «LIBRO DEL CONOS~IMIENTO»

chas su suerte se desconocía. En 1978me enteré, gracias a una valiosa nota descriptiva en un catálogo de subasta de la Casa Sotheby de aquel año, de que el manuscrito de Zurita había reaparecido, esta vez en Londres. El códice fue comprado en julio de 1978por el librero-anticuario londinense, Mr. Alan G. Thomas, quien tuvo la amabilidad de dejarme hojearlo; se halla ahora en la colección de manuscritos de una biblioteca estatal alemana donde seguramente se le dedicará la atención que evidentemente merece. El manuscrito recuperado, que carece de los últimos folios de texto, es, sin duda alguna, el referido por Dormer; aparte de cinco páginas con notas de la mano de Zurita, lleva también la firma autógrafa de éste.7 El vistazo que pude darle no me inclinó a poner en duda la opinión del catalogador de que se trata de un manuscrito escrito hacia mediados del siglo xv. Un rasgo notable de la lengua de Z son los aragonesismos, rasgo inesperado en vista de que su frontispicio iluminado parece representar la entrega de la obra a un rey de Castilla. Debe haber sido copiado de un manuscrito castellano por un copista aragonés. La reaparición de este manuscrito, que me da la impresión de ser el más antiguo de los cuatro restantes, pone en duda el citado juicio deJiménez de la Espada· acerca de la anterioridad y superioridad de S, puesto que Z contiene los mismos dibujos de seres fantásticos y sitios legendarios característicos de N y R y, como . ellos, justifica su presencia a base de las mismas observaciones textuales - ciernen.: tos ambos que faltan en S, aunque se ajustan perfectamente al modo de ver del au-· tor de la obra. Por lo que respecta a la heráldica, Z confirma la importancia que todos los copistas le conceden. Como los otros manuscritos, exhibe unos cien escudos de armas o banderas (algunos todavía por pintar) que asigna a los reyes, príncipes y tie· rras que el viajero pretende haber visitado.

AUTORÍA

Desde Jiménez de la Espada en adelante, todos los comentadores del LdC (cfr. el pasaje cit. de Bagrow-Skelton) han dado por sentado que el autor de la obra es un anónimo fraile franciscano. Dicha atribución me parece mucho menos cierta de lo que se suele suponer. En ninguno de los cuatro manuscritos restantes se atribuye la obra a un fraile y en todos ellos se guarda el más completo silencio en cuanto al nombre y profesión del autor. El frontispicio de Z, al dibujar la entrega de la obra al rey, nos ofrece la figura de un autor indudablemente laico. La figura del escritor pintado dentro de la E mayúscula con que empieza el texto de S también es la de un personaje laico. En el texto mismo no hay ni un solo comentario que apoye la hipótesis de que es una obra escrita por un religioso (vid. p. e., las observaciones, o la falta de ellas, del supuesto viajero acerca de sus pretendidas es-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

PETER E. RUSSELL

tancias en Aviñón, Italia y Tierra Santa). Se ha de admitir, sin embargo, que este último dato no es tan concluyente como podría parecer a primera vista. Estamos ante un autor quien, en su afán de reproducir con mecánica exactitud en forma narrativa el contenido del mapamundi que tenía ante los ojos, suprimía rigurosamente cualquier observación que reflejase su propia experiencia o sus juicios personales, no obstante su constante y engañoso empleo de la primera persona del verbo (fuy; vine a;part{;tornl a;falll; llegul,etc). Así pues, no se puede excluir totalmente la posibilidad de que dicho modo de actuar explique, sin necesidad de postular un autor laico, la falta de sentimientos religiosos en la obra. Con todo, parece poco probable que un franciscano del siglo x1v hubiera podido eliminar enteramente de un escrito suyo de este tipo hasta el más mínimo indicio de su condición de fraile. Tampoco se explica por qué, si era franciscano, todos los manuscritos restantes omiten una noticia de tanta importancia para la autoridad de la obra; como es sabido, los franciscanos tenían debidamente fama en aquellos siglos, no sólo de emprender viajes misioneros a las más remotas regiones del mundo, sino también de dejar por escrito relatos de dichos viajes. Parece, pues, enteramente probable que, a pesar de la falta de cualquier apoyo en el texto, se hubiese asegurado a los escritores de Le Canarim, sin otra justificación que la preeminencia de los franciscano~ como viajeros atrevidos, que el autor del LdC era fraile, esperando aumentar así la confianza de los conquistadores franceses en la obra. Es evidente, sin embargo, que, cualquiera que fuera la condición de la persona que escribió el LdC, debía ser un individuo de cierta cultura. Para dar un aire de autoridad a su relato, es capaz, por ejemplo, de abrir éste con una aparatosa aunque inoportuna referencia a las siete edades del mundo, imitando así una costumbre de los cronistas medievales. 8 Aquí sólo sirve para introducir la noticia banal y posiblemente falsa de que nuestro anónimo autor nació en Castilla el II de septiembre de 1304.Es sospechosa la contradicción entre esta insistencia del autor en la fecha exacta de su nacimiento y el silencio absoluto que guarda acerca de su nombre y del lugar donde nació. ¿Será que no se atrevía a identificarse porque, al haberlo hecho, no hubiera habido manera de evitar que sus conocidos y coetáneos se diesen cuenta de que sus supuestos viajes por el mundo en realidad sólo tuvieron lugar dentro de su escritorio? Dada la naturaleza de la obra seria normal esperar que su autor diese indicios de ser experimentado en el manejo de documentos cartográficos. Sin embargo, tal suposición no está confirmada por el texto del LdC. Éste, si bien muestra que el autor era capaz de interpretar un mapamundi como cualquier persona letrada de su época, contiene a veces sorprendentes errores de interpretación que son difkiles de conciliar con la idea de un autor acostumbrado a manejar, aun dentro de un escritorio, portulanos o mapamundis.9

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA HERÁLDICA

FECHA

EN EL