Studia in honorem prof. M. de Riquer [1] 9788485704835, 8485704835

Citation preview

STUDIA IN HONOREM PROF. M. DE RIQUER PARS PRIMA

Digitized by

Google

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

Comitc d'Honor: prcsidit pcr S.M. el Rei Juan Carlos I Dámaso Alonso, Manuel Alvar, José Manuel Blecua, Pere Bohigas, Pierre Le Gentil, Rita Lejeune, Joaquim Molas, Francesc de Borja Moll, Francisco Rico, William Roach, Aurelio Roncaglia i Giuseppe Sansone. Comite de Gcstió: Carlos Alvar, Lola Badia, Pedro Cátedra i Jaumc VallcorbaPlana.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

S t u d i a ~ in honorern ~

prof.M. de Riquer

I

Q1'aderns

Digitized by

Google

Crema

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

Editat pcr Edicions deis Ouadcms Crema Vallcorba, editor F. Valls i Tabcrner, 8 - o8oo6 Barcelona (93) 212 87 66 - 2U 38 o8 C 1986 by Edicions deis Quadems Crema ISBN: 84-8s704-83-s (Obra completa) ISBN: 8.¡-8s704-84-3 (Pars prima) Dipósit Legal: B. 37.160-1986

-Pe

14

-:Rs-2, 1'-liG, v. '

Amb el suport de la Gcneralitat de Catalunya l

el Ministerio de Educación y Ciencia

Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny de la coberta, no pot ésser reproduida, emmagatzemada o transmcsa de cap manera ni pcr cap mitja, tant si és electric com quimic, mccanic, optic, de gravació o bé de fotocopia, scnsc la previa autorització de la casa editora.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

TABULA

DE

ET

LINGVA

LITTERIS

CATALONIAE

AsPERTI,Bacinetti e berroviere: problemi di lessico e di datazione nel Blandin de Comoalha.

STEFANO

JAUME AUFERIL,

11

La Sort d' Antoni Vallmanya i el cercle literari de Valldon-

37

zella. LoLA BADIA, Perla presencia d'Ovidi a l'Edat Mitjana catalana amb notes sobre les traduccions de les Htroidts i de les Metamo,fosis al vulgar. PETER

79

CocozzELLA, Ausias March and the «truth• of the troubadours.

JosEPH GULSOY,El dcsenvolupament XAvIER

LAMUELA,

del ncxe QV en catala.

133

L'evolució e > ~ en catala.

147

JosEP RoMEu I FIGUERAS, Les dames cantades per Pere Serafí en els seus poemes catalans.

DE EMILIO

ET

LINGVA

ALARCOS LLORACH,

LITTERIS

111

155

HISPANICIS

187

Notas al texto de Juan Ruiz.

AsÚN, 1927y la literatura clásica: presencia de Fray Luis de León.

201

MANUEL CACHO BLECUA, El entrelazamiento en el Amadls y en las Sergasde Esplandián.

235

JosÉ MIGUEL CASO GoNZÁLEZ,La fuente del episodio de Covadonga en la Crónica Rotmst.

273

RAQUEL JuAN

MAXIME CHEVALIER,

289

Cuentos de mentiras.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

ÁLVARO GALMÉS DE FUENTES,

Una leyenda oriental y La vida es sueño de

299

Calderón de la Barca. Tra difetto cd eccesso di prodezza. A proposito dcll'episodio di Pero Vermúdcz nel Cantar de Mio Cid.

ANTONIO

GARGANO,

MARfAJEsús

LACARRA,

311

Algunos datos para la historia de la misoginia en la

Edad Media.

339

FERNANDO LÁZARO CARRETER,

El Lazarillo de Tormesen los albores de la

novela.

363

FRANCISCO LóPEZ ESTRADA,

El romance de El Prisioneroen el Cancionero

folklórico de Antequera.

379

E. F. DE ÜRDUNA, La historia de Policena en el Belianlsde Greciay algunos textos españoles medievales y renacentistas.

383

Crítica del texto y modelos de cultura en el Prólogogeneral de don Juan Manuel.

409

LIUA

FRANCISCO Rico,

E. C. RILEY, «Uñas de vaca o manos de ternera»: Cervantes and Avellaneda.

DE

LINGVA

ET

LITTERIS

424

ROMANICIS

Precisiones y complementos sobre el español hincha«encono•, portugués incha y catalán inxa.

GERMÁN COLÓN,

ANNA

MARIA

CoMPAGNA

PERRONE

CAPANO,

La Summa di Lupo de

Spechio e le sue fonti. HANS FLASCHE,

4 51

Pascal und Franz von Sales (lnterpretation

des begriffs

coeur) MARIA LUISA INDINI - V1NCENZO MINERVINI,

469

La societa dei conviti nelle

letterature fra Quattro e Cinquecento.

Digitized by

Go ogle

435

501

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LUNARES, Remarques sur d'ancienncs manuscrites d'oeuvrcs de Raymond Lullc.

AllMAND

vers1ons fran~aiscs 549

JoAN ÜRS, De l'cncal~ del cérvol blancal creuer de la balena sollerica: la fundó narrativa del motiu de l'animal guia.

565

voN RlcHTHOPEN,¿Deriva de Tácito el episodio atlántico de Ulises (Dante, lnfemo, XXVI, 83 y ss.)?

579

ERICH

V ARIA

RENt AQUILINA,Les sept chapitres de l'Ordre de la T oison d'Or sous les souverains espagnols de ISOSa 1559.

587

FELIPEMATEU Y LLOPIS,Valor antroponímico y toponímico de las intitulaciones diplomáticas hispanas.

655

NúRIA SALESDE BoHIGAS,Naturals i alienígenes: un cop d'ull a algunes naturalitzacions deis segles xv a XVIII.

675

Juuo SAMsó,La entrada del sol en los signos zodiacales según los calendarios de Córdoba (s.x) y de Vic (s.x111).

707

JoAN VERNET, Un araba !'Academia de Bones Lletrcs.

715

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

DE LINGVA

Digitized by

ET LITTERIS

Google

CATALONIAE

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

BACINETTI E BERROVIERE: PROBLEMIDI LESSICO E DI DATAZIONE NEL BLANDIN DE CORNOALHA

STEFANO ASPERTI

l1Roman dt B/andin dt Cornoalhat de G11ilho1 Ardil deMiramar, conservato

in testimonianza unica dal manoscritto G.11.34 della Biblioteca Nazionale U niversitaria di Torino, ha goduto di una singolare fortuna critica. 11breve romanzo, assieme al ]auf,t unico rappresentante della materia arturiana in lingua provenzal e; viene in qualche modo disputato fra gli studiosi di letteratura occitanica e catalana, che ne rivendicano la composizione ad un autore originario di questa o di quella regione. 11Blandin risulta difatti classificato sia nel repertorio di Brunel1 che in quello di Massó Torrents 3 e, per fare riferimento solo alle opere piu recenti, esso compare a pieno titolo e quasi senza discussioni sia nella storia letteraria di Riquer • che in quella di Lafont-Anatole;s cosi pure all'inserimento nell'antologia di Lavaud-N elli6 e all' edizione critico-diplomatica di van der Horst 7 fa riscontro la riproposizione ad un pubblico anche non specialistico in una silloge recentissima di narrativa catalana medievale, che anzi proprio dal nostro romanzetto riceve il titolo. 8 Se questo aspetto rimane ancora irrisolto, appaiono parimenti sfuggenti anche i contomi piu propriamente letterari del Blandin, a lungo trascurati anche a causa dell'incertezza sulla matrice linguistica del testo. Solo recentemente Jaques de Caluwé e Arseni Pachec9hanno impostato un'analisi piu attenta alle soluzioni narrative del romanzo, tentandone anche una certa rivalutazione qualitativa rispetto ai giudizi severamente negativi emessi in passato. Si ecomunque lontani da una sistemazione piu o meno definitiva: in effetti il Blandin rimane sfuggente ed indefinito in tutte o quasi le sue principali coordinate. Rinviando ad altra sede un esame piu prettamente letterario del romanzo, vorrei qui cercare di precisare un elemento non secondario per una piu esatta valutazione del testo, ossia la sua collocazionc cronologica. Pubblicando il Blandin, Paul Meyer respingeva seccamcnte l'incongrucnte datazione al xu secolo avanzata daJean de Nostredame 1º e riconosceva nel testo «tous les caracteres d'une composition du x1vesiecle»; 11 nell'introduzione al Gui/Jaumtdt la Ba"e prccisava poi il giudizio, considerandolo contcmporanco a quest'altro romanzo, ultimato ncl 11

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

STEFANO ASPERTI

12

1318da Arnaut Vidal di Castelnaudari. 12 A questa indicazione si sono in linea di massima attenuti, pur senza apportare nuovi argomenti a suo sostegno, quasi tutti gli studiosi che si sono in seguito occupati del B/andin. U niche eccezioni quelle di Alart e di van der Horst, che considerano il testo della meta del XIV secolo, 13 e di Pere Bohigas che, forse anche nell'intento di evidenziare una labile continuita con il ]aufre, collocava il romanzetto ancora nel XIII secolo. 1-t U na defmizione in tennini cronologici piu precisa e, come si vedra, in parte coincidente con quella proposta da Alart e van der Horst mi pare pero possibile sfruttando la traccia offerta da alcuni elementi lessicali e in particolare in base alla ripetuta menzione di una parte dell'armamento difensivo del cavaliere, il bacinetto. Ecco le occorrenze del lessema: bacintt

basintl

(1)

v. 7S4 An gran corage so es pres, Che tot so coltel li a mes, Per miech del col ly a donat E per terra l'a tombat. Adonques G. sus ly montet E hostet li son bacinet, E dona li per miech la gorja Che semblet manescalc en forja. E nafra lo per miech lo col, Che encor rendre no se vol.

(2)

v.

1107

Brandet l'espassa et va ferir Un cavalier sansa mantir, E det li tal sul bacinet Che entro al manton lo fendet, E tombet lo tot estendut En terra mort se son escut.

(3) ·v. 1189 E ver Blandin s'en va venir E tan gran colp lo va ferir D'una destral sul basinet Che fuoch e flamma en salit. (4)

v.

I216

E tan gran colp el li donet Entre lo camalh et basinet 1S Che la testa ly va talhar E pcr tcrra lo fy tombar.

v. 1683 Adonc ela se va levar

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

BACINElTI

IJ

E BERRO VIERE: •.•

E ven Blandin s'en va anar, E bostet li son bassinet E de bon cor lo avissct; E vi lo blanc e gratios, Joly, cortcys e amoros; E comansct lo a baysar... (6)

v. 2145

Adonc lo scnhor del castel Un tant gran colps li donct el De la spassa sul bassinet Che fuoc e flamma en gitet.

L'uso della parola bacinetesclude innanzitutto datazioni spinte verso un pieno XIII secolo: esso infatti compare perla prima volta in catalano nella Cronicadi Desclot (circa 1285)1' e in provenzalc nella VidA de Saint Honorat (1290-1300)17 e poco oltre nel GMillllumede la Barre (1318).18 Tuttavia, ncl nostro caso, piu che la presenza del lessema in sé, appare rilcvante il fatto che il bacinetto compaia in posizione onnai autonoma rispetto all'elmo. Questo ein effetti indossato da uno solo dci cavalieri con i quali i due eroi si scontrano nel corso delle loro avventure: (7)

v. 2167 Mais che Blandin fon avissat E tan tost sus li es montat E hostct li apcnament L'erme del cap veraiamcnt. E va li dir en alta vois: .Cavalcr, tan tost rende vos! ...

Nclla maggioranza dei casi il bacinetto edunque armamento principale, indipendente dall' elmo, tale da costituire da solo la difesa fondamentale del capo. Lo stadio di evoluzione dcll'armamento testimoniata dal Blandin risulta cosi sensibilmente posteriorc aquello ricostruibile attraverso le dc~crizioni di Desclot o anche di Arnaut Vidal, che pure riconduce ad un ambito gia pienamentc treccntesco. In dt la Barre,opera narrativa e non cronachistica, andra piutrapporto al GMillaMmt tosto notata la presenza di una comune csigcnza «realistica,., del resto non infrcquentc nella lettcratura mcridionale, che spingc entrambi gli autori ad aggiornare l'annamcnto dei personaggi, carattcrizzandoli talora con grande precisionc. Piu problematico risulta il tentativo di defmire con esattezza, in tennini cronologici assoluti, questo staclio intermedio che compare nel Blandin, in cui il sistema nmtl aMbert,per quanto ormai nettamente minoritario, persiste accanto a quello bacinttlcamalb.Contrariamente a quanto si potrebbe pensare, non ela sopravvivenza del primo che consente di stabilire un termine ante quempiu o meno

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

STEFANO ASPERTI

preciso. Infatti, se da un lato si puó certo in linea di massima condividere l'affermazione di Riquer secondo cui l'elmo all'epoca di Eiximenis e di Pere March era ormai divenuto un armamento di fatto riservato al gioco guerrcsco, dove eccellcvano le sue qualita protettive e, perché no, omamentali, grazie ai cimieri che vi potevano essere facilmente montati,19 tuttavia, d'altro canto, questo non e che il momento fmale di un processo non lineare sviluppatosi lungo tutto l'arco del secolo e sotto alcuni aspetti ancora in atto a quel momento. Le notizie circa l'impiego del bacinetto, che infittiscono sin dai primi del T recento, per quanto risultino in effetti scarsissime proprio nell'area provenzale-catalana sino al terzo quarto del secolo, non corrispondono ad un regresso dell'elmo come armamento da guerra.2º In primo luogo va ricordato come esso continui ad essere raff1gurato come armamento tipico del cavaliere nella scultura funeraria di gran parte d'Europa sino ai primi anni del Quattrocento. Quanto poi allt miniature dei manoscritti con scene di combattimento, l'elmo compare costantemente usato cd anzi largamente prevalente sino alla meta del secolo. 21Non mancano pero precise attestazioni anche in epoca piu tarda, che consentono anzi di seguire l'evoluzione formale e funzionale dell'elmo fino alla fine del Trecento, in coesistenza con i modelli piu aggiornati di armatura di piastra; cosi, ad esempio, per l'area italiana, che puree all'avanguardia nella sperimentazione di nuove soluzioni e nella loro immecliata diffusione commerciale, I'elmo risulta di fatto il solo armamento del capo raffigurato 12 in codici come il MeliadusAdd. 12228della British Library (1352-1362) e il mirabile Guiron le courtois visconteo Nouv. Acq. fr. 5243 della Bibliotheque Nationale (circa 1370),13 mentre compare in alternativa del tutto paritaria a modelli aggiomatissimi di bacinetto nel lancelot fr. 343,anch'esso di provenienza viscontea e ora nclla mcdcsima biblioteca (circa 1380)1.te figura ancora come armamento difensivo proprio del cavalierenegli affreschi di Spinello Aretino nel Camposanto di Pisa ( 13911392).2sE interessante notare come questi clmi rimangono sostanzialmente differenti dal modello da giostra, che gia preannuncia i tipi rinascimentali, che compare in una miniatura del De natura deorumdi Cicerone (Paris, B.N., ms. lat. 6340,c. 11 v.), pure di provenienza milanese e attribuibile ai primissimi anni del xv secolo. Per quanto riguarda le fonti letterarie, la stessa tradizionalita dei contenuti oppone sovente forti resistenze, tanto da consentire addirittura l'individuazione di redazioni assai piu antiche di quelle conservate, come nel caso quasi esemplare del Ronsasvals e del Roland a Saragossaprovenzali. 26Ció induce a valutare con grande cautela indicazioni spesso sommarie e ambigue quali quelle generalmente fornite da romanzi e chansons.Ci si aspetterebbe di piu dagli storici, ma anche questi, quando non siano stati protagonisti o diretti testimoni dei fatti ovvero abbiano una particolare competenza in cose di guerra, risultano di norma assai parchi di indicazioni dirette circa !'armamento, elemento di fatto secondario rispetto allo sviluppo dell'azione. Mancano cosi elementi rilevanti ai nostri fmi ncgli scritti dei principali cronisti fiorentini del Trecento, da Compagni a Giovanni di

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

15

BACINEITI E BERRO VIERE: •••

Pagolo Morelli, n~ migliori risultati ottengono sondaggi in area galloromanza normande compiuti su testi quali la ChronilJ•ede Mont Saint-Michd, la Chro11i41'e d. XWsilclt, la Chro11i4ue des IJIUl.lTe premien Valois, la stcssa Chro11i4ue di J can 27 d'Outrcmcuse, pure dettagliatissima, il Roman d'Arlesprovenzal e. Non risultera forse inutile segnalare la presenza di elmi come armament9 dei cavalieri in opere del periodo napolctano di Boccaccio, come il Filocoloe il Teseida,ove si fa gran mostra di precise conosccnze guerresche, 18 e cosl purc ncl Novdliere di Giovanni Sercambi, narratore «mcrcantilc», cstremamcnte minuzioso e ben al corrente dcgli sviluppi dell'armamcnto, come indicano alcuni passaggi delle suc CroNUhe lucchcsi. 19 D'altra parte, ncl valutare la presenza, nell'iconografia di azioni di guerra del medio Trecento, di cavalicri armati di solo bacinetto (portato piu spesso con la tradizionale cuffia di maglia che con il camaglio), credo non vada dimcnticato il ricorrere, ncll' epoca immediatamcnte precedente, sino cioc ai primi anni del x1v secolo, di raffigurazioni di combattenti difcsi dal solo cappuccio di maglia, quando e invecc unanimentc attcstato l'impicgo dcll' elmo o del cappello di ferro, per lo meno da parte dei nobili. U na tendenza corrispondcntc si riscontra del resto in codici miniati del tardo Trecento e del Quattrocento, sulla base dei quali sipotrebbe ritcncre del tutto ccccz1onale a quell'epoca l'impiego di una visicra mobile abbinata al bacinctto.JOLa rappresentazionc di uomini d'arme con semplice bacin-etto potrebbe dipendere sia da ragioni piu strettamente estetico-cspressive (preferenza perla raffigurazione dci vol ti, o desiderio di evitare un' eccessiva monotonia), sia anche, almeno in parte, dalla corrispondenza ad un' effettiva differenziazione dcgli armamcnti fra militesveri e propri e combattenti a cavallo (e a piedi) equipaggiati piu leggermcnte o in maniera meno completa, come scudieri o scrgcnti. Cosi lascia intendere, ad escmpio, un codice di Livio copiato e miniato a Milano intomo alla meta del Trecento e ora alla Universitatbibliothek di Lipsia (ms. LXX),ncl quale compaiono arma ti di clmo solo i cavalieri con insegne alla testa dellc opposte schiere (tomano alla mente gli chevaliersbannerésdiJean le Bel), mentrc gli altri combattenti, purea cavallo, portano solo bacinetti(cc. 8or e 1500). Pare di poter concludere che non estata la semplice apparizione del bacinetto a provocare il regrcsso dcll'elmo, fenomeno che si palesa chiaramente solo a partire dalla seconda meta del secolo. La crisi di questo tipo di armamento, cui corrisponde il contcmporaneo e altrettanto rapido abbandono del cappello di ferro da parte della cavallcria pcsantc,l' non puo a mio avviso che rinviare ad una innovazionc tccnologica tale da fario ritenerc sorpassato. Innovazione rapprcsentata non gia dal semplice bacinctto, ma da modelli perfezionati forniti di una funzionale visiera mobilc, in grado di sostituire pienamente I' clmo in ogni fase del combattimento e quindi, combinando protezione e leggerezza, di csserc realmente concorrenziali rispctto agli armamenti precedentemente adottati. E da questo momento che anche lo stesso termine bacinettoguadagna terreno e risulta ormai

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

16

STEFANO ASPERTI

comunemente attestato. Un interessante riscontro eofferto dalla situazione castigliana: l'apparizione del termine bacinete,prestito dal francese, in testi della meta del secolo 3l equasi contemporanea alla raff1gurazione di bacinetti a visiera nel codice della Historia Troiana della Biblioteca di San Lorenzo de El Escorial (ms. h.1.6: ad esempio ce. 32v e 84v).ll Molto bella e poi la testimonianza offerta da Froissart, gia inserita in una lucida prospettiva storica. Parlando degli impegni assunti dagli alleati continentali di Edoardo 111in vista dello scontro con il re di Francia, egli dice: Et le serviroient casquns a une qantité de hiaumes couronnés, car, pour lors, on ne parloit point de lances ne de bachinés, fors de hiaumcs. Or sont les coses transmuées aultrcment, et encores se transmueront.3-1

Qui hiaumese bachinls,come lancese altrove, piu frequentemente, armeuresdefer, sono termini utilizzati per indicare non gia armi o parti dell'annatura, ma gli uomini armati e in particolare i cavalieri pesanti. Proprio la sostituzione di bachinlsa hiaumes in quest'uso particolare, traslato e non proprio, avvenuta tanto rapidamente e in maniera tanto radicale nel volgere di quakhe decennio da spingere Froissart a dare spiegazione della terminologia impiegata, da la misura della trasformazione prodottasi nell'armamento difensivo della seconda meta del Trecento: l'elmo e stato soppiantato dal bacinetto (a visiera) come protezione tipica, «classica• del cavaliere. 35 Questo totale rivoluzionamento dell'armamento diviene in quakhe modo tangibile nella decorazione del codice dell'Entréed'Espagne franco-veneta (Y enezia, Bib. Marciana, ms. fr. XXI). Dei tre miniatori che vi posero mano, i primi due, attivi intorno alla meta del secolo, conservano il sistema d'armamento antico, con elmo e usbergo; il terzo, di alcuni lustri posteriore, raff1gura invece con grande precisione armamenti assai simili a quello, composito, ma coerente nelle sue varie parti, conservato nella collezione Trapp al Castello di Churburg, presso Sluderno: bacinetto con camaglio, corazza in piastra, bracciali con manopole. in alcuni casi anche arnesi da gamba completi. La differenza fra le due tipologie di armamento non potrebbe essere piu netta: di fatto nessun elemento del sistema piu antico sopravvive a distanza di pochi anni. 36 11momento di trapasso vive, dunque, su una contrapposizione fra elmo (e, in parte, cappello di ferro) e bacinetto con camaglio e visiera. Credo che a questa situazione rinvii anche il Blandin. Intanto va sottolineata la presenza ormai maggioritaria del bacinetto come armamento proprio dei cavalieri, cosa che non si registra anteriormente all'innovazione tecnologica di cui si e detto. Inoltre, due de,lle occorrenze piu sopra segnalate, la (1) e la (5), possono essere identif1cate con buona probabilita come riferimenti a bacinetti a visiera. Nel primo di questi due passaggi sembra doversi intendere che il bacinetto difendeva non solo la testa del cavaliere, ma anche la sua gola. Guillot Ardit, col pito

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

BACINEITI

E BERRO VIERE: .•.

l'avversario al eolio, gli toglie il bacinetto e lo ferisce nuovamente alla gola: un'aziohe quasi piu da fante che da cavaliere impegnato in un duello con un proprio pari e poi dispiaciuto di averlo ucciso (vv. 774-776). La precisione della descrizione, che risalta evidente nel confronto con il parallelo passo in cui a un cavaliere viene tolto l'elmo, (7) evidenzia il legame di conseguenzialita fra i due momenti successivi: la gola divienc colpibile solo dopo che estato leva to il bacinetto. Potrebbe restare un dubbio e cioc che l' espressione hosttt li son bacinetsi riferisca all'armamento completo e quindi anche al camaglio, che costituiva la principale difesa del eolio e delle spalle.37Tuttavia va rilevato che Guillot Ardit, pur menando colpi come manescalcenforja controla gola del nemico ormai quasi iner me, riesce si a ferirlo nuovamente, ma non a ucciderlo sul-colpo, e neppure sembra che questa fosse la sua intenzione. D' al tra parte la cotta o camicia di maglia non giungeva a difendere anche il collo con una vera e propria gorgera, in pratica solo accennata, specie dopo l'adozione del camaglio: si veda ad esempio la scena della vestizione di Roland nel gia ricordato codice dell' Entrét d'Espagnt (c. 2.54r). Tomando al Blandin, dobbiamo quindi presumere che il camaglio fosse ancora al suo posto, mentre era stato «tolto» proprio il bacinetto, armamento della testa, ma anche della gola, dovela protezione di maglia era doppiata dalla parte inferiorc della visiera. E anzi probabile che l'espressione «hostet li son bacinet» individui solo questa parte mobile, piu che l'armamento completo.3 8 Una conferma giunge dal secondo luogo piu sopra segnalato. La damigella libcrata dall'incantesimo si avvicina a Blandin, gli toglie il bacinetto e solo allora lo puó guardare - e non possiamo che intendere: «guardare in vol to• - scorgendolo «blanc e gratios, Joly, corteys e amoros» (vv. 1687-8).11gesto pare sottintcndere che il bacinetto, di norma, protegga e quindi nasconda anche il vol to del cavaliere, per quanto si possa scoprirlo assai facilmentc. L' episodio e in qualche modo raffrontabile a una scena della novclla CCXXIV di Sacchetti, in cui i soldati che prcsidiano una fortezza gridano ad un cavaliere di farsi riconoscere prima di con• sentirgli l'acccsso: •Guemieri, dvati il bacinetto che noi ti vogliam vedere .• 39

e anche

il riscontro con questo passo del Tristan in prosa segnalato dal Godefroy (VIII. 174b):

Interessante

Porce qu'il velt micls savoirla verité, rcmctl'tspcc

en son fuere et s'cn vat vcrs lui et s'abc-

se vcrs terre et li oste le hiaumc de la teste et li abat la ventalle et le commcncc a rcgardcr.

11livcllo di -visibilita• del volto di un cavalicre, toltogli l'elmo e slacciata la ventaglia di maglia, edi fatto la stessa che si ha sollevando la visiera di un bacinetto a.camaglio, nel quale quest'ultimo non sale mai sopra l'altezza del mento.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

18

STEFANO ASPERTI

Non sorprenda poi che l'autore del BIAndindica scmplicemente «bacinetto», senza specificare ulteriormente; anche se la parola fmiva ormai col significare due oggetti anche sensibilmente diversi, il contesto guidava immediatamente la comprensione di un pubblico ben che conosceva il referente. E del resto di «bacinctti» to•t parlano gli storici che scrivono in questo periodo di trionfo del nuovo armamento, da Froissart a Cuvelier, al piu modesto Scrcambi; le esplicite indicazioni («avisiera», «con camaglio», ecc.), con l' eccezione di qualche rarissima menzione in epoche in cui quelle costituivano autentiche novita, ricorrono solo negli inventari e in documenti commerciali o giuridici, nei quali era ovviamente necessaria la massima precisione descrittiva. 40 Sulla base della ricostruzione ora proposta e possibile cercare di risolvere il problema di datazione del BIAndin.Lo studio puntuale e dettagliato di Riquer consentc infatti di ricondurrc agli anni 1360-1370l'affermazionc in Catalogna dci bacinctti a visiera.41 E un limite che corrisponde bene con quanto accertato sia nelle indagini a livcllo europeo, sia, piu in particolare, per l'Italia, allora preminente per quanto conccme la produzione e il commercio di ogni sorta di anni e in strettissimi rapporti con tutta la regione catalano-provenzale. 42 Se questa data puó ritcnersi in linea di massima assodata perla piu vasta diffusionc di questo tipo di armamento, non mancano pero alcune testimonianze anche sensibilmente anteriori dell' csistenza di bacinetti a visiera. Vale la pena di riesaminarne brevemente almeno alcune, per precisare i termini del rapporto fra elmo e bacinetto sopra dclineato, ma anche per verificare i limiti di attendibilita della ricostruzione ora proposta. La piu antica menzione di bacinetti a visiera sinora segnalata e nella Branche desRoyau Lignagesdel cronista francese Guillaume Guiart, scritta negli anni 13061308.•J Ecco le occorrenze dell' espressione, gia schedate dal Du Cange, che possedettc l'unico manoscritto conservato di quest'opera:

'º"''

v.

11'91

U viissiez cointises bruire Et aval le vent fttteler, Hyaumes i or estanceler Et clers bacincz a visieres.

v. 18347 Hauberjons et tacles entiercs Escuz, bacincz a visieres, Espies d' estoz et de taill e ... v. 1os1s Bacinez bruniz i visieres,

Fen de lances et cervelieres, Hiaumes luisam 1 or sanz pailles ...

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

BACINETII E BERROVIERE: ...

E possibile precisare almeno in parte la natura di questi bacina avisieres.lntanto va detto che il bacinetto compare come armamento difensivo proprio di pedoni e str}anz(ad esempio vv. 17008, 17071,17173,18320,18324,19888,20137,20248), in al(v. 18283).Al contrario i cavalieri sono armati di elmo, ternativa con le ceroelieres generalmente doppiato dal bacinetto: vv. 14068, 14212,17754,20999. Doveva trattarsi di elmi chiusi tradizionali, come lascia capire !'incidente occorso a Gui de Montfort, a cui, nel corso del combattimento, si gira l' elmo: «li est tournée la visiere Du hiaume ce devant darricre» (vv. 11385-11386), dove ovviamente visiereindica la parte anteriore dell' elmo, il frontal e con vista, e non una protezione mobile.44U n'attestazione eloquente della condizione di armamento accessorio, in sé insuff1cente, propria a quest' epoca del bacinetto, epoi ncl racconto del grave pericolo corso da Filippo il Bello, rimasto isolato ed assalito dai Fiamminghi tanto all'improvviso da non fare a tempo ad annarsi completamente e da essere costretto 4 s L'unica eccezione, piu apa combattere con il solo bacinetto (vv. 21240-21256). parente che reale, ecostituita dalla descrizione dell'armamento dei cavalieri del1'esercito real e ai vv. 16376-16388,ove si nomina soltanto un «bacineta oeuvre ncte»: ma euna fase di trasferimento e di preparazione, non di battaglia, el' elmo, come si e visto, veniva indossato solo al momento dell'azione. E bene tenere presente questa caratteristica funzionale del bacinetto per interpretare corrcttamente quanto Guiart dice del bacina avisieres.Delle tre occorrenze dell'espressione, nell'una si tratta dell'annamento di cui eprovvisto l'equipaggio di un'imbarcazione (v. 18384),altrove presentato come fornito di semplici hacinez,certo piu comodi dt.gli elmi chiusi a bordo di una nave; nelle altre due i bacinetti risultano aff1ancati e in qualche modo giustapposti agli elmi in visioni d'assieme di schiere pronte al combattimento. Tenendo conto dell'opposizione elmo/bacinetto riscontrabile nella Branche,credo sia possibile intendere questi bacina avisierescome armamento di soldati meno perfettamente protetti dei ca11cronista francese fornisce in tal modo non solo la testimonianza valieri hia11mez. della nascita di questo tipo di armamento, ma anche un interessante indizio perla ricostruzione di un periodo decisivo della storia dell'armatura occidentale. Ibacina avisieres,armamento «sperimentale» e imperfetto, sono rifiutati dalla cavalleria che, perlo meno per il combattimento, rimane fedele al sicuro clmo tradizionale. E questa condizione di «sperimentalita» che da conto del ristrettissimo numero di occorrenze di bacinetti con visiera, o simili, sinora riscontrate in testi e documenti posteriori a Guiarte databili sino alla meta del secolo. 46 In questa prospettiva, tali armamenti sono riconducioili a quell'insieme largamente disomogeneo di difese del capo provviste di elementi mobili che compaiono, talora in serie dcfinite e consistenti, talaltra in esemplari pressoché unid, per larga parte del x1v secolo; di fatto essc non saranno abbandonate sino al momento in cuila gcnerale adozione del camaglio non consente una piu completa e organica soluzione del problema difensivo della testa e della parte alta del busto, in rapporto con l'intro-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

20

STEFANO ASPERTI

duzione del corpo d'armatura in lamiere. In particolare risulta evidente il rapporto fra i vari tipi «sperimentali» di bacinetti e alcuni modelli di elmi con visiera mobile, apparsi alla fine del XIII secolo e attestati per tutta la prima meta del successivo, con particolare frequenza nel secondo quarto. 47 Non stupisce che questi tipi, proprio in quanto tentativi di soluzione per un medesimo problema sviluppati da punti di partenza opposti, risultino spesso assai simili fra di loro, quantomeno nell'aspetto complessivo. 48 Ció e particolarmente vero, ad esempio, peri bacinetti forniti di un'ampia visiera piana che compaiono, accanto ad elmi chiusi o con visiera, in alcune formelle in avorio probabilmente di origine parigina e databili al 1325circa. 49 La datazione alta econfennata dalla coesistenza con elementi non aggiomatissimi, come le alette alle spalle e le protezioni aggiuntive degli arti ancora allo stadio embrionale. La forma tondeggiante del coppo e l'accenno di spiovente sulla nuca richiamano da presso l'armamento del capo indossato da un solda to a piedi ritratto ali' estrema sinistra nella Croci.fissiont di Pietro Lorenzctti nella Basilica Inferiore di San Francesco ad Assisi, antcriore al 1329.Bacinetti di forma abbastanza simile, talora meno sviluppati sulla nuca e spesso con visiera di forma piu tondcggiante, si ritrovano in manoscritti databili sino alla meta del secolo, come quello dell' Histoirt dt Saint Lo11isdi Joinville (Paris, B.N., fr. 13568, ad esempio nella scena dell'assalto a Damictta, c. 83,), ncl Roman de Godtfroyde Boui/Jon(Paris, B.N., fr. 22495, c. 9r), da tato 1337,in un manoscritto delle Grandes ChroniqutsdeFranct(London, British Library, ce. 167,, 172v,173,),nel notevole codice del Breviculumdi Llull conserva to a Karlsruhe (miniaturc VI e VII). Divergono da questi modelli i bacinetti raffigurati nelle illustrazioni di duc codici del Fierabrasentrambi di origine inglese (Hannover, Staatsbibliothek, ms. IV. 578, ce. 65r,700; London, British Library, ms. Egerton 3028,c. 88r), in cui il coppo del bacinetto ha forma piu marcatamente ogivale e la visiera, piu prominente, sembra avere un minore sviluppo protettivo.sº Sotto questo aspetto, questi ultimi tipi, in effetti abbastanza isolati perla soluzione complessiva, presentano qualche analogía con i piu frequenti bacinetti provvisti di una visiera di ridotte dimensioni, in grado di difendere la parte superiore del volto, gli occhi e il naso, ma non la bocea: protezioni di questo tipo compaiono, assai ben delineate e montate su bacinetti di forme disparate ed insolite, ncl manoscritto Cap. 63B della Biblioteca Apostolica Vaticana (c. 189,), minia to con ogni probabilita fra il 1338e il 1348;s1 un modello non dissimile e raffigurato ancora da Spinello Aretino negli affreschi del Palazzo Pubblico di Siena (1407-1408).U n'ulteriore evoluzione eriscontrabile nel bacinetto che arma un cavaliere romano nella Crocifissiontdi Giovanni da Milano, bellissimo disegno conservato al Kupferstichkabinett di Berlino-Dahlem, di controversa datazione, ma forse assegnabile alla meta del secolo o poco prima;s 2 la forma prominente della visiera e simile a quella dei bacinetti del periodo immediatamente successivo, ma manca ancora lo sviluppo a protezione del mento e della gola.n

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

BACINETrl

E BERllOVIERE: ...

21

Per larga parte del secolo epossibile dunque riscontrare una sensibile varieta di tipi e di forme, sintomo di una ricerca di soluzioni ancora pienamente in corso, come in fondo conferma la stessa presenza largamente minoritaria dei bacinetti con visiera anche nei codici ora ricordati. 11primo in cui i nuovi modelli di bacinetto. appaiono predominanti ein effetti moho probabilmente il codice Trivulziano 691 contenente la Pharsaliadi Lucano, miniato da Niccolo da Bologna nel terzo quarto del Trecento. In una scena di battaglia a c. 85rcompaiono bacinetti di molteplici fogge, con visiera imperniata sulle bande e anche con visiera a ribalta, modello diffuso soprattutto in Germanía. La stessa differenziazione tipologica rilcvabile aquesta data gia relativamente tarda indica pero che l'affermazioné del bacinetto non eancora un fatto compiuto; eprobabilmente sintomatico che i soldati di Niccolo da Bologna non sembrino portare un vero e proprio camaglio e che dal bacinetto penda una falda di maglia di ridotte dimensioni che doppia la difesa del tradizionale cappuccio. In effetti il codice T rivulziano segna in qualche modo il limite estremo dei vari tentativi della prima meta del secolo; nel volgere di pochi anni illustratori pur fra loro cosi diversi come quelli della seconda parte dell'Entrlt d'Espagne,del Roman d'Arles (Aix-en Provence, Bibliotheque Arbaud, ms. M.0.63: ca. 1375),degli stessi manoscritti cavallereschi viscontei dimostrano di avere pienamente recepito il nuovo e uniforme sistema d'armamento formato dalla combinazione del bacinetto con visiera prognata con il camaglio ad esso appeso. Equesto sistema che causa in brevissimo tempo la scomparsa o il declassamento ad armamento per fanti o cavalleggeri dei modelli preesistenti e che sancisce la definitiva affermazione del bacinetto come difesa anche formalmente degna di un cavaliere.s-t Da questa breve disamina risulta confermato quanto detto piu sopra circa la fase di transizione cui rimanda il Blandin, n~l quale non solo si fa riferimento a bacinetti a visiera, ma anche, e soprattutto, questi vengono presentati come adottati dalla maggioranza dei cavalieri. Ne discende una proposta di datazione al terzo quarto del XIV secolo, che da anche conto suff1centemente della presenza, in posizione regressiva,del sistema mntl aubert.11termine ante IJ"emrisulta di fatto stabilito proprio dallo stesso manoscritto torinese, assegnabile alla seconda meta del Trecento e forse piu probabilmente agli anni fra terzo e ultimo quarto del secolo. Va detto che questo forte ravvicinamento fra data di composizione e data di trascrizione dell'unico téstimone non contrasta con nessuno dei dati in nostro possesso ed anzi si accorda bene con la diffusione pressoché nulla di cui godette il romanzo. 11processo e,evidentemente, indiziario, per quanto la consistenza degli clemcnti sía tale da far ritenere molto probabili le conclusioni cuj si e giunti. Esse vengono pero ulteriormente avvalorate dal riconoscimento di un altro elemento di lessico militare presente nel Blandin: si tratta del termine berruier.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

22

STEFANO ASPERTI

v. 449

Adonc lo jayan se senti nafrat, E per tema el es tom ba t. E ges tan tost non poc surgar Che Blandin sus li va venir, E lcvet li un beroycr Che portava de fin acier E Guilhot li va ayudar, E antr'andos lo van matar.

Ecco la spiegazione proposta dubitativamente da Meyer nel glossario della sua edizione e ripresa poi da van der Horst: btroyer 455, arme (sortc de poignard) faite en Berry? Un ex. fran~. de 1412cst cité par Carpenticr, Du Cangc, Berroerii.SS

L'indicazione e ripresa, sempre dubitativamente, in SW l. 141e in FEW l. 336a e, in forma assertiva, in DECLC l. 693a. In tutti e tre i dizionari questo significa to di berruiercome arma offensiva, con le uniche attestazioni del B/a,ndine del documento citato nel Du Cangc, viene Gontrapposto a quello, piu ampiamente documentato, di «armamento difensivo del capo». In realta si puó affermare con buona sicurezza che il termine ha avuto sempre e solo questo secando significato e che quello di «pugnale» discende da un fraintendimento del testo del Blandin. In primo luogo va rimarcato che l'appoggio dell'occorrenza segnalata dal Carpentier, perlo meno cosi come riportata nel Glossarium,edi fatto inesistente: si tratta di un' elencazionc di armi di vario tipo e il termine armeurese intrinsecamente ambiguo. Quanto poi al passaggio del B/a,ndin, mi sembra che una piu attenta considerazione. elimini ogni incertezza: per dare il colpo di grazia al gigante gia gravemente ferito ed atterrato non deve essergli levato un «pugnale», ma, evidentemente, un pezzo dell'armatura. E eloquente il parallellismo riscontrabile con gli analoghi passi piu sopra riportati nei quali al nemico abbattuto viene tolto il bacinetto (1) o l'elmo (7). Risolta l'incertezza sul significa to del termine, diviene possibile valutare questa occorrenza rispetto alle altre sinora segnalate nelle varie lingue romanze. Esse rinviano unanimemente agli ultimissimi anni del x1v secolo e alla prima meta del xv e in particolare risultano cosi distribuite: fra -il 1415e il 1455quelle raccolte dal Gay per il francese, cui potra essere aggiunta quella del 1412riportata dal Du Cange;s6 fra il 1390e il 1434quelle del catalano;s 7 nel 1428 l'unica rintracciata in provenzale.s8 Rispetto aquesto sistema estremamente compatto di occorrenze risulta del tutto divergente l'indicazione contenuta nella voce Berry del FEW (l. 336a) ove, per quanto si rinvii come fon te al GlossaireA rchiologique,si segnalano i termini btrruitr e capelineberruierecome attestati nel xm secolo, e non oltre, nel signifi-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

23

BACINETl1 E BERROVIERE: •••

cato di «armamento del capo•; ritengo probabile un errore commesso in sede di schedatura o di stampa (13jb.in luogo di IJJh., indicazione quest'ultima coerente con quelle fornite dal Gay).s' Nel quadro cronologico sopra delineato si inserisce invece bene la miniatura tratta da un codice del volgarizzamento francese di Livio, da tato 1395(Paris, B.N., fr. 30, c. 421,), nella quale il Gay ravvisava un armamento del capo corrispondente alla descrizione offerta dall'anonimo Traitl ti• cost•mt mililllirt del 1446 e di cui fornisce una riproduzione. 60 Epossibile arricchire questa casistica. Un armamento quasi uguale a quello indicato dallo studioso francese compare nell'affresco dclle Storit dei Santi Efisiot Pelitodipinto da Spinello Aretino nel Camposanto di Pisa negli anni 1391-1392. Inoltre, un casco di tipo assai simile, in forma di bacinetto con guanciali accentuatamente sviluppati verso il basso, compare piu volte in due stupendi Libri d'ore-Messalidi provenienza viscontea e ora alla Bibliotheque Nationalc (ms. lat. 757, ce. 57v, 72v, 76r, 296r, 325,; ms. Smith-Lesoueff 22, ce. 34t1, 38fl,41t1,296fl), miniati in una medesima bottega milancse - la stessa del Lanctlot fr. 343 - intomo al 1380,e anche nel Libro d'ore di Bianca di Saooia (München, Staatsbibliothelc, ms. 23215,ce. 152ve 173fl),opera molto probabilmente di Giovanni di Benedetto da Como e praticamente contemporaneo ai due precedenti. In tutti e tre i manoscritti, come pure nell'affresco di Spinello Aretino, queste «pseudo-berroviere» costituiscono armamento per gente a piedi, caratteristica che ben si accorda con l' etimo della parola e anche con il fatto che nel Blt,,ndinil beroyere portato da un gigante, rozzo combattente armato di clava. In effetti potrebbe trattarsi degli antecedenti dell'armamento che una dozzina d'anni dopo compare nell'affresco pisano en.ella miniatura rintracciata dal Gay; se cosi fosse, non eda escludersi che a bmwiersdi questo tipo faccia riferimento l'autore del Blt,,ndin,anteriore comunque di qualche lustro rispetto a tutte le testimonianze sinora segnalate.61Cio mi sembra confermi anche quanto piu volte sostenuto circa il «realismo• dell'autore del Bltzndinche, pur facendo agirei suoi personaggi in situazioni fantastiche o meravigliose, dimostra di continuo un forte legame con una dimensione quotidiana dell' esistenza, in contrasto con le tendenze proprie della letteratura francese o francesizzante del tardo Medioevo. Direi anzi che si viene a creare un contrasto e in qualche modo uno squilibrio fra contesto narrativo, mediato da una tradizionc di racconti d'avventure cavalleresche, e le singole soluzioni narrative e stilistiche che denotano, non ultimo a livello di scelte lessicali, un atteggiamento opposto, attento ai particolari in sé, a una definizione quasi mcrcantile dcgli oggetti e dei gesti. Su un piano piu generale, la dislocazione cronologica del Bltzndinribadisce l' estrema rarefazione della narrativa meridional e, costituita da un insieme di prodotti episoclici, senza effettivi rapporti rcciproci che vadano al di la di una comune matrice linguistico-culturale, anche questa pero scmpre piu incerta e sfilacciata man mano che ci si allontana nel tempo dal periodo aureo della produzione

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

24

STEFANO

ASPERTI

trobadorica. In effetti, se la collocazione cronologica del Blandin conscnte un accostamento alla FaMladi Guillem de T orroella, l'ispirazionc, gli intenti e la tecnica dei due autori non potrebbero essere piu diversi. La narrazione di Torroella e pienamente inscrita ncl gusto allora dominante in Catalogna, profondamente influenza to dalla letteratura francese del tardo Trecento. 11Blandin, invece, piu simile in questo ad un altro unicum come il Roman d'Arlts, appare testo completamente narrativo, esaurentesi ncll'azione, senza alcuna apertura allegorica, privo di idealizzazioni dell'esistenza. Qualc che sia la sua effettiva origine, catalana o provenzale, il Blandin rivela in questo la sua natura di opera «periferica», svincolata da una tradizione letteraria, giudicabile piuttosto come prodotto di consumo, interessante per noi, in rapporto anche ad un dibattito che coinvolgc forme esprcssive contemporanee, come indicazione dei gusti e delle inclinazioni di un pubblico del x1v secolo. 61

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

STEFANO ASPERTI 8

Blllndin dt ContMIÚÚl i IÚlres"""acions en wrs deisstps XIV i XV, Barcelona, 1983,a cura di Arseni Pachcco: il testo e alle pp. z.7-79. Pacheco, El Bl1111di11 dt Con,IUÚÚl, -Catalan Studies: Volume in Memory ofJosephinc de Bocr•, Barcelona, 1977, pp. 149-161;per gli studi di de Caluwé cfr. supra C&. 1. 9 Arseni

10

Jean de Nostredame, Lts flits dts púts clle/,ra ti acinupolus~. a cura di Camille Cha banca u e Joscph Anglade, París, 1913,p. 86, in calce alla biografia di Riccardo Cuor di Leone: Quelcun a escript que l'infante Leonorc luy envia un beau romant en ríthme provcnsallc, des amours de Blandin de Comuaille et de Guilben de Myrcmas, des bcaux faicts d'armes qu'ils firent, l'un pour la belle Bryande et l'autre pour la belle Irlanda, dames d'incomparablc beauté. 11

Paul Meyer, lt Roma11de Blandin dt Con10M11illes ti dt GMillolArdil dt Mi,1111111,, •R•, 11,1873,pp.

170-101 (177).

GMillamt dt lll B,ure, ro1111111 d'llW1llllrtsper Anuu,t Vidtú dt C1Utd1WtdAri.París, SATF, 189S,~ LXVI: qui il giudizio e motivato da ragioni linguistichc e in particolare dalla massiccia prcscnza del pcrfetto perifrastico, costruito, come in catalano, col presente di 11,,.r+ infinito. 12

1

l Bemard Alart, ObsmNUionsSMrú, ÚUWl't'" Rom1111 dt Bú,,idi11dt Comouilús ti ú G•illol Ardit

de Mir1111111r, «RLR•, V, 1874, pp. 27S-304(.27S-276);Comelis H. M. van dcr Horst, Blll11di11 ...• cit., pp.

61-4. •4

Pere Bohigas, L11mlllitrt de Brtlllf.1ltt11Cata/ognt, «Bulletin Bibliographique de la Société Inter-

nationale Arthurienne•, XIII, 1961, pp. 81-98 (89-90).

s Come osscrvato da Fran~ois Buttin, DMcosl•memililllirt "" Moyn, A.re ti pnuú,111 Úl Rnuiisuinct,

1

Barcelona (•Memorias de la Real Academia de Buenas Letras•, XIII), 1971,pp. 327-33s,CAp1111tlhha originariamente in provenzale signiftcato di •protezione in maglia del capo•, «cappuccio di maglia•, parte dell'haMbtrgono dcll'h11.ber1,e forse sinonimo di quest'uhimo termine. In seguito, nel x1v secolo, laparola compare anche in francese con il significato di •camaglio•, combinato in genere con il bacinetto. CIIJJ"'IÚh conservi il significa to piu Non si puó escludere tassativamente che in questo passo del B/1111di11 antico; non mancano infatti esempi, segnalati proprio da Buttin, di bacinetti a visiera portati con habtrt e non con camaglio ben ohre la meta del Trccento. Tuttavia la prcsenza ncl Búz111ii11 del termine 1111bert (v. 214s), in combinazione con erme •elmo•, fa ritcnere moho piu probabile che cq111.Jbindichi proprio il camaglio appeso al bacinetto, sccondo l'accezione piu moderna. Sullo studio di Buttin cfr .

.

pero le ragionevoli obiezioni sollcvate da Philippc Contamine, l•l"'"'"" Moyn, Agt, París, 1980,pp. 310-31s,soprattutto sulla distinzione fra h11Mbert ed h•11lmjo11, ríspetto alla quale la ricostruzione presenta in cffctti alcuni punti ancora problematici. In particolarc appare abbastanza diflicoltoso il tentativo

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

NOTE

1

f n effctti il richiamo esplicito allc viccnde di Arto e dci suoi cavalieri si riduce all'indicazione dell'origine brctone dci due protagonisti (catJtzlimdt Comoalha):cfr. Fran~ois Pirot, Rechtrchess11rles co1111llÍsut1Kts littb11irtsdestro"'11lio•noccitllllsti c11tllÚl11s tús XII' ti XIII' siielts, Barcelona (•Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona•, XIV), 197.2,p. 435. 11romanzo sembra piuttosto intessuto su una trama parodistica rispetto alla materia brctonc; cfr. Jaques de Caluwé, Lt Rom•• th BIA11di11 tú Com1111illts tt dt G11illot Ardit th Mirll1'IIIT, «CN•, XXXVIII, 1978(-Actes du vneCongrés·dc Langue et Littératurc d'oc•), pp. ss-66 e, dello stesso studioso, Q}ttllf•n rljlexionss11rÚl pn,ttrlltion th I• mlltih-eartlntrinnu da,,s leslittlrllhlreso«it1111e et uta/11111 méiihJlllts, «An Arthurian Tapestry. Essays in Memory of

Lcwis Thorpe•, Glasgow, 1981, pp. 354-367 (356-358). 2

Clovis Brunei, BiMiogr•phitús m111111scrits littb11irtst11ancim provmfal, Paris, 1935,p. 99, nº 345.

Rtptrtori dt r1111tiga lilerat11raclltala11a. l. l• potsia, Barcelona, 1931,pp. non nasconde tuttavia i suoi dubbi circa l'effcttiva origine catalana dcll'autore del Búu,di11. 3 Jaume Massó Torrents,

s1.2-s1s; il ms. riceve la sigla b1.Massó Torrents 4

Martí de Riqucr, Historia dt /11littrat11r11 catalana.Part 1111tiga, 11,Barcelona, 1964,pp. 18-16.Tra gli studiosi di origine non catalana questa posizione e condivisa da de Caluwé (cfr. Q11túJ11ts rljlexio11s ... , cit., p. 357)e da Rita Lejcune (l• llgmdt 11rth11rim11t chezlts tro11/11l1Jo11rs, •littérature et société occitane au Moycn Ágc•, Liegc, 1979, pp. 1.25-.236(.2.29-.230)).

No11wllehistoiredt út littbat,m occit1111t, Paris, 1970, I, pp. 14124i; ma cfr. anche Alberto Limentani, L 'tcceziont 11tlTratifJ11. la Prownza meditJJakt l'llrte dtl r.cco11to, Torino, 1977,p. IS en. 5 e phi oltrc p. 78, ove anzi il B/1111di11vicnc in qualche misura discostato dalja11frt a motivo della probabile origine catalana dell'autore di quest'ultimo. S Robert Lafont-Christian Ana tole,

6

René Lavaud-René Nclli, Les tro"'11Uio11n, 11,Bruges-Paris, 1966, pp. 450-472.

Henricus Marja van der Horst, Bl1111di11 IÚ Con1111lille. /11trodll&tio11. Éditio11diplomlltÍl¡11t. Glossaírt,Thc Hague-Paris, 1974. Nell'amplissima introduzione lo studioso cerca di dimostrare l'origine provenzale e piu precisamente rodaniana del poeta del Búmdin, basandosi in primo luogo su uno studio sistcmatico dcllc rime; pcr quanto siano certo condivisibili i rilievi di mctodo avanza ti da de Ca7 Comclis

luwé (Q•tl'I"ª réjltxio11s ... , cit., p. 357), lo spoglio linguistico operato da van der Horst costringc perlomeno a considerare riaperta la questione e, semmai, ad auspicarc uno studio non apriorisrico che ccrchi di dare una risposta ai molteplici interrogarivi ancora irrisolti. Nellc citazioni utilizzcro l'ed. di van der Horst: la numerazione si discosta leggermente da quella di M cycr perché non si tiene con to dei vcrsi mancanti.

25

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

BACINETII

E BERRO VIERE: ...

di spiegazione dei passi della Cha11so11 tú út CroislUÚal/,igeoistin cui compaiono aff1ancati e apparcntcmente con significa ti divcrsi i termini tllJlmalhe h1111bn1 (vv. CLXIX. 112-114,CLXXII~69-71 e CLXXUI, 31-32sccondo l'ed. a cura di Eugcne Martin-Chabot, Paris, 1960-19611 ; perla discussione di Buttin cfr. D• cost11mt ... , cit., pp. 328-329).Per analoghe e piu articolate obiczioni alle tcsi di Buttin cfr. Martí de Riqucr, El •hlUlbtrP. fra11eésyú, •loriga»C1tSttlút1111, «Milangcs offens aJcanne Wathclet-Willem•, Liege, 1978, pp. s4s-s68. 16 Due

occorrcnzc in tutto: cfr. Bcrnat Dcsclot, Cro,uc11, a cura di Miqucl Coll i Alentorn, III, Barcelona, 1949, pp. 41 e 1s8(rispettivamcnte nci capitoli CII e CIV). Nell'un caso si tratta dell'annamento indossato da Perc el Gran sotto abiti comuni (e in particolare sotto un cappello) al momento di recarsi a Bordcaux; nell'altro della difesa di alcuni cavalieri francesi che sorprcndono un lllmozawr isolato su una spiaggia calabresc: trattandosi di un'azionc di rastrcllamcnto piu che di un combattimento vero e proprio, mi scmbra arduo trarrc conclusioni sicure in merito all'autonomia o meno del bacinetto. Sugli armamenti del capo in questo periodo e in particolare su quelli nominati da Desclot vid. comunquc lo stuclio fondamcntale di Martí de Riquer, L '11nusdd cnlllltr. Annes i am,IIIIMrn ,111"'111111 meditNls, Barcelona, 1968, pp. 36-39. 17 Cfr. Raimon Fcraut,Lll VidllúSlli11tH011orlll, a cura di Ingegird Suwc, Uppsala. 1943,v. 1741:«E

trenca elmcs e bacins• (ove baci11 e,probabilmcntc, sinonimo di bllCi11et), csprcssionc che sembra riechcggiarc quelle. assai fréqucnti nclle tarde ,ha11sonstú geste e nella letteratura romanzcsca, del tipo «l'clmo e'I bacinetto gli divise• (cosi in Lll Spa111a. Ponna cllvllllmscodelstc.XIV, a cura di Michcle Catalano, Bologna, 1939,XXXIl.8.7). Anche Raimon Feraut si dimostra buon conoscitore degli annamentí contemporanci: cfr. ad esempio vv. 1727-17i8 «Ni lamiera ni gambaysson Ni degun'altra guarnizons•. 18

Duc. occorrenzc anche ncl G11ilúut111t dt Úl Ba"t, pcr il quale utilizzo I' cd. di Meyer ciL supra alla n. u. In qucsto romanzo la funzionc accessoria del bacinetto rispctto ad una difcsa principalc (clmo o cappcllo di ferro) viene chiaramentc esplicitata. Ecco la prima occorrcnza con il relativo contesto: v. uu

El turs val dir, gabant, risent, Quan vic que l' clm li fon casutz, Que scmblava que fos tondutz Pcl bacinct que ac sus cap.

v.

G. Barra n'ac cspavcnt Quan scntic son cap desarmat ...

1132

e ora la scconda, localizzata nella scena del ducllo di Guillcm de la Barra con suo figlio: v. 4400

Digitized by

Ab tant son bran d'acier hac trait Lo payrc e va l'assertar

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

STEFANO ASPERTI Qµel mieg clm ne vay davalar El mieg cscut, tant cant n'ateyss v. 441.1 Sul micg del cap lo payre fier

.L tant gran colp e ta mortal Qµel bacinct ab lo capmal [D]cl bacinct ne davelec; Mort fora, mas anc nol na&cc,

Mas tot son cap l'ac desgamit v. 44.21 Lo payrc fo molt vergonhos Q_uar no poc son capcl cobrar. Qµesto sccon,do passo presenta purtroppo un danno. non scgnalato dall'cditorc, proprio in corrispondenza della doppia occoncnza di l,IICi,ut ai vv. 4414-ws, dovc il testo risulta incomprcnsibilc.

Scmbra

comunquc, in base al rifcrimento ai vv. 4421-44.13(confrontabili da presso con 11µ-1133),che Guillcm de la Barraperda i1cappello di fcno a causa del colpo del figlio e che ne abbia anche il bacinetto infranto. Va segnalato che, del tutto sorprendentemente

e scnza riscontri, Arnaut Vidal intendc upd come si-

nonimo di eh,,: cfr. vv. 931-947 e 1120-11.23-11.27. 1

Cfr. L 'amis dd ClffNlller,cit., p. 8.1.

10

Pcr la diffusione del bacinetto cfr. Claude Blair, E11ropu11

9

A""º"'circaro66to circar¡oo, Lon-

don, 19s8, pp. 51-.s.2;eprobabile che l'utilizzo del termine stesso sia stato favorito dal fatto che, a partire dagli anni '.20del Trecentb, il bacinetto si va differenziando dalle piu antiche cervelliere, scendcndo a proteggere anche la nuca e le tempie sin sotto le orecchie. Per il provenzal e non sono segnalate ulteriori occonenze oltre a quelle riportate supra; per il catalano, Riquer puó indicare solo due menzioni in documenti del 1307 e del 131s(cfr. l 'amh dd cllfJtdler,cit., p. 6o). 11

A titolo puramente esemplificativo segnalo alcuni manoscritti di diversa provcnienza: P111111Ho,,

di Goffredo da Viterbo (Paris, B.N., lat. 489s);

Ro1llll11 IÚ F1111fJtl,probabilmente

miniato durante il rc-

gno di Cario il Bello (Paris, B.N., fr. 146); Miroir bistorildIÚI roi]lll1I,di poco antcriore al 13so(Paris, Arsenal, so8o); miscellanea militare contenente gli S1r111«e111111A di Frontino, I'Epito,,,,rei•ilitai da Vcgezio ecc., opera milanese della meta del secolo (Paris, B. N., lat. 72.41).Di singolare interesse una pagina miniata del La11Cdot ms. fr. 12:1della Bibliothcque Nationale, datato 1344, in cui il protagonista~

raffi-

gurato con semplice bacinetto nell'atto di attraversare il Ponte della spada e di combattere con un leone, mentre indossa un elmo nel duello con Meleagant (c. 1r). .u La decorazione, iniziata all'epoca di Luigi di Taranto, vcnne ultimata piu tardi, probabilmente

nel pieno ~attrocento,

mentre piu mani successive sono individuabili anche nella sezione originaria;

rilcvanti ai fini della presente indagine sono fra le altre le miniature alle cc:1s411,157r, 1870-188,, .213r, 2l,4f>-.2IST, .21jt>-.1l6T.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

BACINETI'I

E BERRO VIERE: •••

.23In

questo codice, del tutto eccezionalmente, l'elmo sembra portato spesso scnza altre protezioni piu interne; rispetto al MtlilllÜu, anteriore di qualchc anno, si notano le protezioni metalliche dcgli arti, mcntre compare anche un bacinetto con visiera di forma evoluta. 24 Gli armamenti raff1gurati in questo codicc riflcttono una tipologia phi varia rispctto ai duc pre-

ccdcnti. Accanto a bacinctti a visicra di modcllo aggiornatissimo (ce. 7r, 43", S9fl,103r),compaiono bacinctti (o barbutt, sccondo la tcnninologia rcccntemente riproposta da Lionello G. Boccia,Al"IJlidifmsiw 4111 MtJioffJOllll'Eu Motl.enuz,Brescia, 1981, p. 1s), con camaglio, ma Spt"ovvistedi visiera (ce. 7r, 19r, 24", 27f', 6tfl). Da alcune illustrazioni (in particolare dalla figura del ca valiere assopito a c. 18r, indircttamente confermata dalle seene di combattimcnto, ove compaiono solo elmi: ad csempio ce. 21fle 86fl) risulta pero chiaro che anche questi appuntiti bacinctti, cosi come le piu aderenti ccrvellicre visibili alle ce. 1st1,21, e 17t1,andavano neccssariamcntc combina ti con l' clmo al momento del combattimcnto. 1

1

L 1U11111111mto i11Tosu1111 d4JMillecmto al Trtunto, «La civilta delle arti minori in Toscana. Atti del I Convcgno• (Arezzo, 1971),Arczzo. 1973, pp. 193-212(.207-.208). S Cfr. Lionello G. Boccia,

16 Cfr. Martín de Riqucr,

L11f«h11 del•Ro11sllSfJIÚs• y del•Rolúm a S11raxosSA• seg,í11 d 11nna111mto, «Boletín de la Real Academia Española•, XLIX,1969, pp .. 211-2s1. 2

7 Perle

terrc sottomesse alla Coronad' Aragona rinvio allo spoglio compiuto da Martí de Riqucr, L 'ames id Cllfllllhr, cit., pp. 6o-62. 28 Cfr. Giovanni Boccaccio, Filocolo(a cura di Antonio Enzo Q.uaglio), T•ttt h oper,, I, Milano,

1967, ad csempio la sccna della vestizionc di Florio (11.4-s); Tati4ll úJú nout di E111ili11 (a cura di Alber-

to Limcntani), T•ttt h optre, U, Milano, 1964,ad esempio VI. 31, VIII. 72, IX. 36. .1.9Giovanni Scrcambi, NOfJtllier,,a cura di Luciano Rossi, Roma, 1974: in un caso (Ex. CXXXI. 49) I' clmo edoppiato dal bacinetto; id., Cro1111át, a cura di Salvatore Bongi, Lucca, 189.2:ad csempio, parlando di avvenimenti del 1369,ricorda quanto accaduto ad qn cavalierc tcdcsco al quale, «avendo levata la viziera del bacinctto et parlando verso il popolo di Luccba, li vcnnc uno verretonc in boccha• (CXCIX, 13-1s)•

.JOPer rendersi conto di questa tendenza basti sfogliarc le riproduzioni di codici dclle Gr•11des Cbro11Íf"tstú FrllllUraccolte da Rita Lcjeune-Jacques Sticnnon, L11U1mtLttú Roúz,uJú,u /'1111411 Moyt11

A,,,Bruxelles, 1966.

Jl La scompana del cappello di ferro, ancora adottato dalla cavallcria nella prima meti del XIV se-

colo, ealtrcttanto sintomatica che la gradual e sparizione dell' elmo. Soprattutto se combina to con una gorgera in piastra esso infatti forniva una protezionc ccrto superiore a quclla del semplicc bacinetto con camaglio, non presentando gli svantaggi dcll'elmo in tennini di portabiliti e di campo visiw. 11 cappello non potcva che esscre soppiantato da un armamento che, conservando questi prcgi, offrissc anche un'adeguata protczione del viso. Una parabola del tutto analoga edel resto quella descritta, ncl

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

30

STEFANO ASPERTI

«rivoluzionario• Trecento, dall'ha•btrl, decaduto in breve da armamento cavalleresco pcr eccellenza (Joinville giustifica la sua assenza da una battaglia dicendo che a quell'cpoca non avcva ancora indossato I'ballbtrc,e cioc non era stato investito come c.avalicrc: cfr. Histoirt tú Slli11tLo11is,a cura di Natal is de Wailly, Paris, 1868,p. 38) a guarnitura per gente a piedi: cfr. in proposito le considerazion¡' di Buttin,

D11cost11mt ... , cit., pp. 166-171. DCECH, l. 447b: un'attestazione di poco anteriore, del 1331,e in un inventario di provenienza aragonese; per un probabile tramite occitanico o catalano per il prestito cfr. DECLC, l. 530b. Ancora piu tarde le occorrenze segnalate per il portoghese dal Gra11dtDicdondrio d4 Ling,¡aPort•g,,tsa, s.v. bllCintlt(11.3o6) e camal (11.785). 3.1Cfr.

33Vid. in oltre quanto riportato da Riquer(L 'ames dtl cavalltr, cit., p. 86) circa l'effetto dclle trup-

pe di Bertrand du Guescclin, armate modernamente con bacinctti e corazze di piastra, al loro arrivo nella penisola iberica.

Cbro11Íf11ts. Dtrnitr red4ctiond11prnnitr livrt, a cura di George T. Diller, Gencvc, 197.2.,LXV. 18(p. 2.59).Con qualche differenza nclla redazione precedente pubblicata a cura di Siméon Luce: J. F., Cbronif11ts,I, Paris, 1869, pp. 125-126,ove i •nuovi» termini contrapposti a bia11mes co11ronnls sono Úlncts,1úzws e jaltts. 34 Jean Froissart,

JS

t particolannentc

notevole cheJean le Bel, fonte di Froissart per questa informazionc, ripresa

con estrema precisione anche nelte sceltc lessicali, non senta il bisogno di spiegare al suo pubblico che cosa si intenda per bia111tsco11ro1111h: cfr. Jean le Bel, Cbro11if11ts, a cura diJules Viard e Eugene Déprcz, Paris, 190.i4,I, p. 1.2.6. 36 Sulla dccorazione del codice marciano cfr. Pietro Toesca,

Le minillhtreddl'Entrét d'Espau,e ddÚl Bii,/iottcllMarci111111 (cod.fr. X~/), «Scritti vari di crudizione e di critica in onore di Rodolfo Renier-, Topp. 7.i47-7S3. Sull'annatura della collczione Trapp, unica nel suo genere sia perla completczrino, 191.2., za sia per l'antichita, cfr. da ultimo Lionello G. Boccia-Francesco Rossi-Marco Morin,.Armi eArmal11rt Lomb11rtk.Milano, 1980,p. }4 e tavv. 13-14,ove si propone anche una datazione al 1370circa, leggcnnentc arretrata rispetto a quanto comuncmente sostenuto. 37 La cosa, in effetti, era proba bilmen te possibile. U n'azione simile, in grande stile,

e,secondo

la

ricostruzione di Buttin (D11costllmt... , cit., p. 332), quella compiuta da un distaccamento di soldati di Bcrtrand du Guescelin alla battaglia di Cocherel; guida ti da Eustache de la Houssayc essi attaccano alle spallc gli inglcsi schierati, sollcvando innavcrtiti la parte postcriore dcll' hllllbtrlda cui sono difcsi e colpendoli alla nuca senza che quelli possano reagirc: cfr. Jcan Cuvclicr, Cbronifllt Bertr1111d d.11 G11tsct-

u

li11,a cura di Emest Charriere, Paris, 1839, vv. 4744-4764. Va pero ricordato che nel nostro caso Guillot non scmbra voler ucciderc Pavvcrsario e •togliere il bacinetto•, azionc anche di minaccia, volta ad ottenere la resa del nemico scoprendogli la parte piu vulncrabil~, il volto, ecosa ben diversa dal mirare ai punti vitali inserendo una daga negli interstizi dell'annatura.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

BACINETII

31

E BERRO VIERE: •••

a rimarcare che questa eanche la soluzione interpretativa piu cconomica: nel caso che il bacinctto fossc porta to con il camaglio non sarebbe facilc toglicrlo del tutto; se fosse invcce abbinato a un cappuccio di maglia tradizionalc, toglicndolo non si scoprircbbc in ncssun modo ulteriormente il volto del cavalicrc. In questa prospettiva non eprobabilmcnte senza valore il fatto che qui si dica sempliccmcnte •hostet», mentrc nel passo (7), a proposito di un elmo, si dice «hostct ... de la testa•. J8 T cngo

39 Francesco Sacchetti, Trem1to1IO'fJdlt, a cura di Emilio Faccioli, Torino, 1974, p. 689.

Q_uestaconsiderazione mi lascia dubbioso circa il fatto che il bacinetto di cui parla Perc March ncl suo pocmctto allcgorico L '11n,is dd uwdler sia sprovvisto di visiera, che non viene nominata. L'armamcnto da lui dcscritto, gii abbastanza sviluppato, si combinerebbe naturalmente con un bacinctto a visiera di tipo tardo-trecentesco e d'altta parte la spccificazionc, ncl quadro di quell'enumcrazionc allegorizzante, potcva risultare supaflua. In cffctti Pcre March non sta dando consigli o fomcndo prescrizioni sul tipo di armamento che un cavalierc devc indossarc, come fa invece Eiximenis in un famoso capitolo del Dotzi dd Clmsli•, ove le descrizioni sono molto piu precise ed accurate, non solo pcr quanto riguarda I'armamento del capo (per I' analisi in parallclo dei due testi cfr. Martí de Riqucr, L '11,4°

Jlb dd CllfNllltr,cit., pp. 74-91). 1

Cfr. L •u,usdelCllfNllltr,cit., pp. b-87, giudizio confermato succcssivamcntc nella vocc B11ei11et della Gr1111 E11adopilli11 CIIÜIUIIIII,Barcelona, 11, 1970, p. Su. 4

41 Cfr.

Claudc Blair, E,nop,a A,-011r.••, cit., pp. 67-70;Paul Martín, An11tsti Annt11resd.eCb11rle-

•~ • Lo11isXIV, Fribourg. 1')67,pp. 138-139e anche Guy Francis Laking. A Ruord of E11ropu11 Anno11r 1111J A""1 lln-0111/J Stw11Cn,t11ries, London, 1920,I, pp. 145-185e 225-265,pcr quanto vaclano considcrate con cautela alcune interpretazioni di statue sepolcrali inglcsi. In Toscana, Lioncllo G. Boccia (L '11rm•111n,to ;,, ToSUIIII. .•, cit., pp. 20j-2o6} riscontra i primi cscmpi a partire dalla seconda meta dcgli anni 'so. L'affermazione e la diffusionc del nuovo modello di armamento staúrd dovettero csserc rapidissime, sotto il continuo stimolo delle guerre allora in cono in buona parte dell'Europa Occidentalc, combattute olttc tutto da soldati ormai di mcstiere: cfr. in proposito l'interessante studio di Robert Brun, Notes 111, ú a,111111nu des"'111es •Aflipo11 a XIV' sikle, •BECh•, CIX, 1951,pp. 209-231e in particolare .21s-117, ove sono registnti bacinetti con visiera di diverse forme e dimensioni, cgrandi• e cpiccole•, queste ultime classificate nci documenti come di tipo ormai antiquato. Le conclusioni di Brun mi vengono confermate dalla Professorasa Luciana Frangioni dcll'U nivcniti di Firenze, che sta attualmente approfondcndo lo studio ddla documentazione raccolta ncll' Alcbivio Datini di Pnato con particolarc riguardo al commercio di anni e altri prodotti metallici. 4J Scguo

l'cd., pamalc, ma rivcduta sul manoscritto, curata da Natalis de Wailly e Léopold Dclislc, Reauil da Historias des GIUdati d.e14Fr1111a, Paris, XXII, 1865,pp. 171-300. Questo signi6cato del termine flisiiree tutt'altro che infrequente nci tcsti medievali: cfr. ad esempio qucsto pano delle Gata ús Cbiprois,in R«11eildesHistorin,s des CroislUÜs. Doai,,,n,ts Armi44

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

32

STEFANO ASPERTI

niens, 11,Paris, 1906, pp. 651-871(a cura di Gaston París), p. 689: •Monseignor de Baruth fery par my la bouchc .l. d'caus, car il n'avoit pas hcaumc a visiere, et de celuy colp le rua mort a tcrrc•, ove il cavali~rc abbattuto indossava certamcntc ancora un elmo conico alto-mcdievalc. 4S L'incidente doveva csserc relativamente frequente, dato che le stcssc caratteristichc strutturali

dell'elmo costringcvano a toglierlo anche durante il combattimcnto per riprcndcrc fiato: un episodio analogo vede protagonista il re pagano Gloriant nella tarda canzonc di gesta G1111frey, assalito proprio in qucl momento critico (cfr. l'ed. a cura di Fran~ois Guessard e Polycarpe Chabaillc, Paris, 1859,vv. 746-764). 6

-t

A duc occorrcnze gia note al Gay e relative rispcttivamcnte a •un bacineta visiere, de fer et

d'acicr, gami de coleretE ....• (a. t309) e a •deux bacines, l'un avisierc, et l'autrc avcntail• (a. 1314)(cfr. Victor Gay, GlossllirtArchlolotilflle dll Moyn, Age ti tú la Rmaissanct, I, Paris, 1887, p. 98 e 11,a cura di Hcnri Stein, París, 1918, p. 451),se ne possono aggiungere solamente altrc duc, cronologicamentc prossimc allc prcccdcnti, rintracciate da Claudc Gaier nella sua ricerca su l '/11astrit et le Co1'1mtrce desAr-

mes tÚlnslts Ancimnes PrincipalltlsBe/gesd" XIII' a la.fin d" XV' si«le, Paris, 1973,p. 365 e risalcnti al 1313 (un «bassinet a brct~chc•) e al 1315(un «bassinet avisicrc et a haute brct!chc•). ~ invccc sensibilmcnte posteriore un'ulteriorc occorrcnza segnalata nel Roman de Balldointú Sebollrg(ed. a cura di Louis-Napoléon Boca, Valenciennes, 1841,XXIl.69: -Son bachin avisicre. Li ostercnt du chicf•); Edmond-René Labande, Étllde SllrBt:111doin de Sebollrg,Paris, 1940, pp. 63-66 giudica il testo di poco anteriore al 1350:il termine antt q11emerappresentato dal manoscritto piu antico, databile a poco oltre la meta del secolo. Come si vede, si tratta oltre tutto di attestazioni assai poco coerenti fra di loro e in alcuni casi assai difficili da val u tare. Non so che cosa possa cssere un bacineta bretkhe, del quale non trovo altrc notizic oltrc alle scgnalazioni di Gaicr. Riguardo innce al baci11et awntail si puó cercare di avanzare qualche proposta di identificazionc. Un bacinetto fornito di gorgera o ventaglia impemiata sulle bandc e indossato da un cavaliere di Ami in una miniatura dello Spieghtl Historiul.di Jacob van Maerlant conservato ali' Aia, Koninklijke Bibliothck, Ak. XX, c. 16311.Un armamento in quakhe modo similc compare, abbastanza sorprendentemente, data l'epoca ben piu avanzata, nel frontcspizio con l'allcgoria della Gloria di un codice del Dt11irisi/111striblls di Petrarca, disegnato nel 1379da Altichi~ro (Paris, B.N., lat. 6069 F): accanto a un bacinetto a visiera in tutto similc ai modclli del tempo, ne compaiono due provvisti di una grossa ventaglia senza fcssure oculari; un armamento uguale a questi eanche probabilmcnte nella corrispondentc illustrazionc, miniata, del ms. lat. 6o69 l. ll problema non mi pare pero risolvibilc solo operando caso per caso, con singole proposte di identificazione. I casi qui discussi, cosi come altri piu sopra segnalati, evidenziano l'estrema difTicolta che si incontra nel cercare di far combaciare documentazioni scritte, tcstimonianzc iconografiche e, quando disponibili, repert1 archeologici; e qucsto soprattutto in un momento di transizione, in cui il rapporto fra parole e cose di viene meno preciso e talora anche apertamente ambiguo. Faccio ancora un esempio. Che cos'c il cape/túf~.t visieredi cui parla Philippe de Beaumanoir come armamento di un cavaliere (e in panicolarc di uno scudiero) che si actú BtllllfJOisis, a cura cinge ad un duello con un proprio pari? (cfr. Philippe de Beaumanoir, les cost11mes del contc di Bcaugnot, París, 1842,11,p. 401).Certo non puó trattarsi nt di una parte frontale fissa similc a quclla dcll'clmo, nt di un elemento mobilc, che sarebbe inservibile a causa dello spiovente del cap-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

BACINETTI

E BERRO VIERE: •••

33

pello stcsso. Al di li dcllc ipotesi fonnulabili (potrcbbc trattani di una specic di vcntaglia, o gorgcra, in qualche modo vincolata al cappcllo di ferro), il problema e che qui Bcaumanoir, cui ccrto non si puó imputare una scarsa conoscenza del lessico relativo alle armi, usa un termine cui solitamente si attribuisce significato diverso da quello di cui equi portatore. E questo, se induce a considerare con cautela almeno le piu antiche fra le attestazioni dell'esistenza di bacinetti a visicra, sottolinea anche d 1 altro canto la necessita di un 1 indagine sistcmatica tesa a ridefmire, vagliando tutto il materiale disponibile, il problema degli armamcnti del capo fra xm e xrv secolo, evitando di privilegiare tipologie dcstinatc poi ad affcrmarsi nella seconda meta del Treccnto. 47

t

possibile anche qui distingucre vari tipi, diffcrenziati dalle dimensioni della parte mobile, piccola, come negli clmetti quattroccntcschi, oppure grande, da occupare tutb la sezionc frontale del1'elmo. Fra gli esempi del primo tipo si possono ricordarc quelli che compaiono nel gia cit. codicc 21sr,116, e in uno dellc dello Spitgbel Historiul dclrAia (cfr. n. precedente), ce. 163fJ,211v,21311-114,, Gr•11dnClm,nif11tsdeFrancedella Bibliotheque Royale di Bruxellcs, ms. 5, c. S· Ncl primo di.questi due codici l'intaglio della vista e praticato direttamcnte nella piastra frontalc dell 1 clmo, fissa, mentre la parte mobile e interpretabilc come una piccola vcntaglia che consentiva di potcr respirare mantencndo di fatto completam!nte armata la testa. 11secondo modello, piu largamente diffuso e antesignano dci piu tardi bacinetti, puó esserc escmpliftcato attraverso le illustrazioni di manoscritti quali il Codtx B""1Minidcll'Archivio di Stato di Coblcnza, un Miroir Historilll, volgarizzamcnto da Vinccnzo di Beauvais, della Biblioteca dcll' Arsenal, ms. 5080, in cui clmi con visicra mobilc si alterna no con altri piu tradizionali, con e senza rinforzo frontal e, di aspctto pressoché uguale, e il manoscritto veneziano dt Trista visconteo oggi a Parigi della Geste Fr•ncor (ms. Marciano fr. XIII). Nel bellissimo Rom1111 (B.N., fr. 7S5)clmi con visicra mobile di quest'ultimo tipo (ce. 19r e 119r)si altemano con elmi, di aspetto complcssivo assai simile, fomiti di una grossa ventaglia mobile (ce. 2fl e 7TJ:per l'analisi di qucst'armamento cfr. Boccia-Rossi-Morin, Anni t Ann11/11rt Lombardt, cit., p. 28, tav. 8). Ricordo inoltre che un clmo probabilmente con visiera rialzabilc e indossato da uno dci cavalicri disegnati a pcnna a c. 140, del manoscritto piu antico della Cronicadi Desclot (Barcelona, Biblioteca de Catalunya, ms. 486): codd ClffJtdler, cit., p. 47) si tratta di un'illustrazionc non quattrocentcsca, me climosttato da R.iquer(L'"""es come si era pensato, ma di poco postcriorc al codice e forse con piti sicurezza situabile ncl secondo quarto del Trcccnto. 48 Cfr. Claudc Blair, EMroptanAnno11r... , cit., pp. 51-51. 49

Cfr. Roger Shennan Loomis-Laura Hibbard Loomis, Arth11ria11 Ltgmd i11MtdinJal Art, Lon-

don-Ncw York, 1938, tavv. 1s5-158.

soII primo di questi due manoscritti easscgnato sulla base della scrittura agli inizi del XIV secolo; la decorazione epero quasi certamente posteriorc e cocva aquella del codice londinese (ricondotto alla meta del secolo), come indicano la tipologia complessiva dell'armamento e in particolarc la foggia dci guanti.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

STEFANO ASPERTI

34

s•Cfr. EllyCassee, l/J11strlllori bolognesidel Trecmto, «La miniatura italianain eta romanica e gotica. Atti del I Convegno di Storia della miniatura italiana•, Firenze, 1979, pp. 395-418(396).

si Cfr. Cario Volpe, // /1111,0percorsodel «dipingertdolcissimot tanto 11nito•,«Storia dcll'anc ita.liana•, V, Torino, 1983,pp. 232-304(298 e tav. 224). S3U na visiera abbastanza similc

econserva ta al Museo Nazionale

del Bargello a Firenze, collezione Ressmann. Noto pcr inciso che un cavalierc che riproduce ne) gesto quello disegnato da Giovanni da Milano, seppure con un ceno ammodcrnamento dell'annamcnto, sensibilc in particolare nclla forma della visiera rialzata, compare nella Crocifissionedel libro J•o,e-Messaltms. lat. 7S7 della Biblioth~que Nationale di Parigi, miniato intorno al 1380(c. Su). S-4In

effetti credo non sía assolutamente trascurabile l'influsso della contemporanca cvoluzionc della moda maschile nclla ridcfinizionc dell'armamento difcnsivo nella seconda meta del Trecento. Ció che viene ricercato eun nuovo equilibrio estctico-funzionale, un complesso unitario come era stato, fra xn e xm sccolo, quello formato da elmo ed usbergo di maglia, superando le difcsc sovrappostc, in qualche modo posticce, dell'cpoca di transizionc. SSEcco

per cstcso l'addizionc del Carpenticr al Gloss11ri11m Mtditu ti Jnfimae l111i11it11tis, che cito ncll'ed. di Niort, 1886, l. 641a: •lndcnc vero, an a Gallico Bnntyer, Bituricus, acccrscnda sit vox Berr11yer,qua annorum gcnas significatur, haud satis scio. Charta anno 1412in Reg. 166,Chartoph. rcg. ch. 206: Espées, Berruycrs et autres armeures, etc.• S6 Cfr. VictorGay, GlossaireArchéologiq11t ... , cit. I, p. 149:l'occorrcnza del 141sriguarda piu in par-

ticolare l'csprcssionc cqdint bnntitrt.

11,334; le altrc occorrenze sono scgnalatc da Riqucr, L •ames del cllfJalúr,cit., pp. 131-133e datano piu precisamente agli anni 1390, 1403, 1411,1418. S7 Pcr un documento del 1434cfr. DCVB,

e

S8 Un beroyer ricordato, all'intcrno di un elenco di armi difensivc, nell'inventario pubblicato da

bo11rgtois de Pnig11e11x n, 1428,«Bulletin Archéologique du ComiFcrdinand Villepelct, Lt mobilierd'1111 té des travaux historiqucs et scicntifiques•, 1907, pp. 184-206(189). L'editore spicga beroyn'con «partic de l'armeure•, ma Antoine Thomas (AdM, XX, 1908,p. 495) precisa trattarsi di una •capelinc bcrruicrc•, rinviando, piuttosto incongruamente, sia al Gay che all'cd. di Meyer del Bl1111di11. S9 In cffctti nel Ducccnto il termine berntier, oltre al significato proprio di «abitantc del Berry•,

avcva solo qucllo di «uomo valoroso•, •soldato•, :mercenario•, ccc., come attestato sia dal Du Cangc (l. 640b), sia, con piu ampia casistica, dal Godefroy (l. 618b) e dal piu recente Mittellateinischt W6rterbuch, lho, München, 1967, col. 145.1.

° Cfr.

6

Glossairt Archlologiq11t... , cit., I, p. 149.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

BACINEITI 61 Va

35

E BERRO VIERE: •..

ricordato che l'esatta identificazione dell'•oggetto• btm1itr etutt'altro che sicura. La defmi-

zionc del trattato del 1446riportata da Riquer(l 'amts dtl c@aller,cit. p. 131),non corrisponde né aquella ddla Eneidoptdü, rt«io1U1lll ddle llnlli, a cura di Claudc Blair (Milano, 1979, p. 101:•tipo particolarc di celata a coppo pronunciatamcnte ogivale e a guanciali larghi. Esempre associata al camaglio e talvolta rinforzata con rotelline da guanciale: fu in uso nel scc. x1v e nclla prima meti del xv•), n~ aquella di Lionello G. Boccia (Armi difnuiw ... , cit., p. 27: •arma tura del capo simile alla ribalda o alla cela ta (alla) veneziana, con una rotellina a protezione di ciascuna guancia•); e neppure le ultime due possono dirsi fra di loro coerenti. Cosi pure íl disegno riportato dal Gay esensibilmente diverso e anzi in nulla coincidente, tranne che nel coppo ogivale, rispetto a quello riprodotto ncl Glom,ri,1111 Armo111m.Ann11

d,/t11mNl, Graz, 1971,tav. 37/-4(e del resto l'illustrazione viene cosi interpreta ta nelle varie lingue: •Bcckenhaubc mit Ohrenschcibcn•, «Bassnet with •circular ear-guards"-, «Berruier avec rondelles•, «Rotclline da guanciale di una berroflitra•). 62 Perla

documentazione iconografica e in particolare perle miniature dei manoscritti ho fimo rifcrimento principalmente alle riproduzioni contenute nelle seguenti opere: Paolo d' Ancona-Erhard Aeschlimann, Tbt Art of /IJ11mi11atio11, London, 1969; Gabriel Mandcl, l11 mi11iat11r11 romanicae gotica.

ª"

Milano, 1964;Henri Martin, La mi11ia111rtfranf11ist d11Xllf XV' sitclt, Paris et Bruxelles, 19.24;id., les joyax tú rml11mi11trita la Bibliothtfllt Nation11/e,Paris et Bruxclles, 1918;Jean Porchcr, la mi11ia111ra

vrª"

desma,nucrilsd11moyen-age(d11 XV' sieclt} franctst, Milano, 1959;Camille Couderc, les tn/11mi11e11rs tú /11Bibliotht1JlltNatiotudt, Paris, 1917;Pietro Tocsca, L11pill11rat la mi11ia111ra in lombardia dai piit anlichi mo1111mmti mtttl tú/{htattrocmlo, Milano, Hoepli, 19u;Arttlomb11rda dai Viscontiagli Sforza(Catalogo della Mostra. Milano. Palazzo Reale. Aprile-Giugno 1958),Milano, 1958; Gian Alberto Dcl1'Acqua, Artt lombardlldai Viscontiagli Sforza, Milano, 1959;Luisa Cogliati Ara no, Miniallm Lombardt. Codici miniati ditJJ'V/1/al XIV seco/o,Milano, 1970 (con introduzione di Maria Luisa Gengaro); Maria Bellonci-Gian Albeno Dcll' Acqua-Carlo Perogalli, / Viscontia Milano, Milano, 1977;Alessandra Pcricminiati aNapoli, Napoli, 1979; Rita Lejeune -Jacques Stiennon, la cioli Saggesc, / romanzi cat1allereschi llgmlÚ tú Rolllnd dllnsl'art dMMoym-Agt, Bruxelles, 1966;Camillc Gaspar-Frédéric Lyma, les principa11x 111a1111scrits tlpn11t11res dela Bibliotht1JlltRoya/e dt Belgifllt, l, Bruxelles, 1937;Roger Shcrman Loomis-Laura Hibbard Loomis, Arth11ria11 legmd in Medin,a/ Art, London-New York, 1938;Hugo Buchtal, Historia Troi111111. S111ditsin tht History of Medin,a/ Sec11/ar ll/11mination,London and Leiden, 1971;Jcsús Domínguez Bordona, Spa11ish/IJ11minatio11, Ncw York, 1969; oltre ovviamente, perla documentazione catalana, Maní de Riqucr, L 'amis del cafJalltr,Barcelona, 1969.

tzl'!'

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA S0RTD'ANTONI VALLMANYA I EL CERCLE LITERARIDE VALLDONZELLA JAUME AUFERIL

Üfercixo aquí una mostra de la poesia d'Antoni Vallmanya, notari, que va escriure a la segona meitat del seglc xv, 1 l' edició del qual vaig preparar ja fa algun temps, per suggeriment del Dr. Martí de Riquer. Antoni Vallmanya és un poeta de certamens i debats, artif1ciós, amanerat, sentimental, anecdotic i superficial, «habil rimaire més que no pas pocta». 1 Les rúbriques de les seves poesies, sovint extenses, i les notes marginals a algunes d'elles revelen el prurit de deixar constancia de la seva identitat, el lloc, la data i les circumstancies que motivaren les-seves obres. Són notes de l'autor, un notari satisfet deis seus versos, que tenia bona cura de registrar el seu nom així en les notes com en les rubriques, sense oblidar mai la firma, com obsedit per evitar l'anonimat. La producció consta de vint-i-quatre poesies, amb un total de 1856versos, i se situa entre els anys 1454aproximadament i 1486, pero amb un silenci de quinze anys entre el 1459i el 1474, i un altre de dotze entre la poesia d'aquest darrer any i les dues del 1486.De tal manera que el 87,50/ode la seva obra s'ha de datar entre el 1454 i el 1459. L'objecte principal del present treball és l'edició de la Sorl, el poema més extens de Vallmanya i, segurament, el més representatiu del cercle literari d'aquest poeta. Indico també una possible ordenació de les seves poesies, basada en la transmissió escrita. I, a fi de fer més entenedor aquest plantejament, dono, en apcndix, la llista de primers versos, segons l'ordre que proposo, ambla situació en els manuscrits impresos. M'ha semblat també oportú de fer un segon quadre on recullo les rubriques, notes marginals, senyals i estructura deis poemes.

VALLDONZELLA

El monestir de monges cistercenques de Santa Maria de Valldonzella és el centre literari on sembla que hem de situar el nostre poeta d'una manera quasi exclusiva, al menys fins al 146o.El monestir femení és present d'una manera o altra a les poesies 11,111,VIII, IX,X, XI, XII i XIII, la meitat de les quals fan referencia explícita a Valldonzella, el cenobi cistercenc que també servia com a residencia reial, on va morir Martí I, i on es va retirar Margarida de Prades el 1420,celebrada

37

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

JAUME AUFERIL

per alguns deis nostres poetes: Lluís Icart,Jordi de SantJordi i Arnau Marc. El monestir era molt a prop de la ciutat, en el camí de la Creu Coberta, a uns deu o quinze minuts del portal de Sant Antoni. 3 Potser no hauríem d'excloure la possibilitat que Vallmanya freqüentés altres cenobis femenins, pero el més versemblant és que les poesies que fan referencia a alguna monja hagin sortit d'un sol centre literari, especialment, si tenim present que les rivalitats entre les diferents congregacions feme.nines foren constants durant el segle xv, i ocasionaren més d'un mal de cap al consistori de la ciutat. 4 Per les mostres que tenim, Vallmanya era un poeta de circumstancies, un escriptor que necessitava algun estímul directe i tangible pera escriure: un certamen, un debat, un auditori, potser encarrecs. Les poesies 111,VIII, IX, XI i XII semblen cscrites per encarrec; les rúbriques i algun fragment ho fan pensar: Si tardas veus he fallit en rcspondre pcr contentar vostrc dcsig tan viu, scgons mostrau en lo que m' escriviu, no só colpant, car no sé rims compondrc; pero soplesch com pusch, ab millor forma ab les prcscnts, fent-vos de mi pus cen que bé sta fcrm mon volcr e no·s pen; mas dubtc-m fa quc-1 vostrc-b mi conforma. Torn lo pres franch si·s penit fer tal vida, qu·Amor no és per tots en egual mida. (VIII, 1-10)

Si Vallmanya escriví aquestes obres en veu femenina perque eren fetes per encarrec, o si ho féu per diversió, probablement no ho sabrem mai, pero en tot cas el resultat és el mateix: són peces sorgides d'un cercle literari format a redós del monestir de Valldonzella, les residents del qual hi jugaven un paper central, en una societat que entenia la p0esia coma entreteniment coHectiu. Una de les funcions que ha tingut fins que el llibre ha deixat d'ésser un objecte rar i caríssim i la societat industrial ha augmentat i modificat les possibilitats de passar el temps, i la lectura ha esdevingut, sobretot, un exercici individual, solitari i silenciós. Els relaxats cenobis del segle xv havien d'ésser un bon lloc de reunió d'una societat basicament rendista, a la qual agradava llegir i escoltar les histories sentimentals deis herois i les heroines de l'antiguitat, deis de la ficció medieval i els deis poetes del moment que proposaven l'enigma de la dama que cls turmentava. Les monges de Valldonzella volien ésser les protagonistes sentimentals del cercle, i participar del doble joc de dama sense merce i amant martir, tot lamentant-sc de llur clausura i manca de llibertat: L'cspcrat tcmps pcr als mals dar ajuda

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA «SORT» D' ANTONI

VALLMANYA

•••

39

ffuig-se de mi ab molta voluntat e fa'm lunyar qui·m t~ la pcnsa muda; no·u fcra ·xí si fos en libertat. Del quc·us doleu me pusch yo molt pus dolre, pcr los tants ulls qui·m tcncn sovint guarda; (IX, 13-16i 2s-.16}

Que aquestes obres escrites en nom d'una dama fossin resultat d'un encarrec, de persuassió o bé de la inventiva del poeta potser tant se val, en qualsevol cas, es tracta d'un món literari en el qual les tres opcions es podien donar a la vegada. Les monges de Valldonzclla ens recorden les del llibre segon de C1'rialt Giltlfa: refinades, cultes, enginyoses i galants. Un món que sera destruit després de la guerra civil. El 1480, els refonnadors de l'orde del Cister dictaren severes disposicions respecte a Valldonzclla; entre d'altres normes hi llegim les següents: ... manam a totes e scnglcsreligiosesque, quant l'offici divinal se celebrara,tinguen silencie ab honor e revc~ncia, scgons la forma de nostrc pare sent Bcmat en la sua rctgla ordena ... Noresmcnys, manam ... pcr res no pcrmctan hómcns scculb ni ecclcsiastich, mcntrc l'offici divinal se fara, estigucn en lo cor ... Pcr levar alguns abusos e occasions de mal viurc, manam, en virtut de sancta obediencia a la scnyora abbadcsa, e a totes les altrcs presidents, no pcrmcta ajust de hómcns ~sscrfcts pcr les canbres, maiormcnt, de dones jóvens, mes, si algú mestcr aunl parlar ab alguna religiosa ab licencia de la dita scnyora abbadesa, ysqucn al parlador, a comunicar ab aquclles penones que mester auran, sots la pena de la privació de la piatan~a ... E per ~o, volem e ordenam que, a la porta del monestir, sia posada pcnona diligcnt, honesta he discreta, qui tinguc solícita guarda en tanquar e hobrir la porta del moncstir, en les ores e tcmps dcguts, en manera que ncngun home no puxe entrar en lo moncstir, sens primer obtenguda licencia de la senyoraabbadcsa, cncarregantcsttctamcnt la sua conscienciasobre a~ó.... E per ~o, strctamcnt. a totn e scnglcsreligioscsmanam, en virtut de sancta obediencia, que ncnguna no gosse portar manilles ni patemostrcs ni altres joycsal brach, ni albardesni mantos closos, ni lo vcl ncgrc incompostamcnt, ni abits curts, de dia a l'offici divinal ... Manant a la scnyoraabbadesa,en virtut de sancta obediencia, per res no pcrmcta tals desordcsen lo vestir, en gran sdndol de la nostra sancta rcligió,en special,portar calcesvcnncllcso morades,ni sabatcs pintades. E qui lo contrari fara, o fer presumid, sia punida en tal manera que sic castich ella e cximpli a les altrcs. ITEM, exortama la senyoraabbadcsa,e strctamenta ella manam, no Bcilment done licencies a dones jóvens de entrar a Ba~alona, majonnent a les novícics.E, si pcrventura tant nccessari sera, sien acompanyadespcr tals penoncs de les quals ncnguna suspició de honestat se puga avcr.... E com la clausuradel moncstir degue ésserben tanquada, manam a totes les religiosas que canbrcs tendran, en virtut de sancta obediencia, que lo més prest que poran, les frontcres de ditcs canbrcs que defora lo moncstir mirin a la carera,aqucllcs reparen e foratstanquen, p~r manera que lo moncstir sic més segur e lo restant sic fet pcr lo procurador de dit moncstir.... S

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

JAUME AUFERIL

¿Quin efecte deurien produir aquestes disposicions a aquella comunitat galant i festiva? La normativa és del 15de juliol del 1480. Des del 1478,Ca terina Boil de Boixadors, una de les monges celebrades en la Sorl (vv. 61-72), era l'abadessa, i sabem que vivien encara Serena de Vallseca (vv. 121-132),que sera abadessa a la mort de Ca terina Boil, l'any 1503,Joana de Malla (vv. 157-168)i Ú rsula Gibert (vv. 169-174). Havien passat, pero, vint-i-dos anys des que Vallmanya els dediqués la Sorl; les protagonistes d'aquest poema que encara vivien ja no eren jovcs, i, a més, hi havia hagut una guerra civil entre mig que havia arruinat Catalunya, i el monestir de Valldonzella se n'havia ressentit notablement. 6 Acabada la guerra, l'acció deis reformadors ja comen~a a fer-se sentir. Gracies a la documentació exhumada, sabem que, al menys, a partir del 1468, no tot eren flors i violes. Als trasbalsos produits perla guerra civil, s'hi afcgí un llarg cisma que, malgrat ésser resolt canonicament el 1472, podem suposar que no deuria acabar del tot fms a l'abril del 1476, quan, desapareguda una de les abadesses, Violant Saiol (vv. 85-96) tornava a ocupar la catedra abacial, ara ja de manera canónica. Aqucst conflictc provoca la intervenció de comissaris, sots-delegats, visitadors i refonnadors, a requeriment de les mateixes monges litigants, 7 la qual cosa havia d'afavorir la reforma del 1480.8 No era, pero, únicament Valldonzella que canviava, sinó tota la societat catalana. Quatre anys després de les disposicions cistercenques, la lnquisició castellana era introduida per for~a a la corona catalano-aragonesa. I l'obra de Vallmanya scmbla com si anés lligada a la sort d'aquest cenobi i de la societat barcelonina en general. És possible que aqucst poeta no deixés d' escriure durant aquest temps, perola seva producció literaria, així com ens ha arribat, sembla depcndre de la vida de Valldonzella i d'aquella societat barcelonina pera la qual escrivia de manera tan directa. U na societat que va passar del galanteig feli~ a la miseria, la por i l'autoritarisme. Aquest canvi pot explicar l'incremcnt notable de la poesia de tema religiós de final del segle, exclusiu deis certamens poetics d'aquest moment i encara de principi d.cl xv1.9

LA

TRANSMISSIÓ

ESCRITA

El conjunt més important de les poesies d'Antoni Vallmanya és transmes pel grup integrat pels manuscrits], K,1º constituit per dinou poesies en] i vint en K; la darrcra composició d'aquest manuscrit és]1'nclIs lo tnnpsftr dt ma dolorcrida(XX), que no es troba en J.11 N, el manuscrit número I de la Biblioteca de l'Ateneu Barcelones, conté onze d'aquestcs composicions. La tria es va fer a favor de les sis esparses, composicions XV a XX, cinc de les quals són maldits, més la poesía IV, un aHegat en contra de Fortuna, i els grups VIII-IX i XI-XII, queixes i repliques d'enamorats. 12 Finalment, N és l'únic manuscrit que transmet l' extensa ten~ó entre Vallmanya i Joan Fogas-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

41

LA «SORT» D' ANTONI VALLMANYA ...

sot, En Ffogassot,pus sou mamoral (XXI).El debat és iniciat per Vallmanya, que escriu sempre «per part de la donzella»; una donzella que vol saber si s'ha de casar amb un vell ric o amb un jove pobre. La ten~ó no és datada, pero com advertí Martí de Riquer, cal situar-la entre el 14s4 i el 1458,perque s'hi demana la intervenció de Joan II quan era lloctinent general de Catalunya. 13 És molt estrany que aquest llarguíssim debat no ~agi estat recollit pel grup J-K,que aplega el 83,30/ode l'obra de Vallmanya. Les tres composicions restants (XXII,XXIIIi XXIV) ens han arribat impreses, i daten del 1474 (XXII) i el 1486 (XXIIIi XXIV). L'estreta relació entre els can~oners] i K va ésser remarcada per A. Pagcs, que advertí que K era copia dej.1.4Les poesies de Vallmanya confirmen alló que Pages observa a través de les poesies d'Ausias Marc. El can~oner de la Biblioteca de Catalunya, a part d'agrupar les obres d'aquest poeta, va agrupartambé les deJoanBerenguer de Masdovelles - de ma~era desigual, ja que no va destriar les de Pere Joan de Masdovelles - i les d' Antoni Vallmanya, de tal manera que el grup de poesies d' Ausias Marc obre el can~oner, el de Vallmanya el tanca i el de Masdovelles n'ocupa la part central amb una precisió que sembla calculada. Hi ha, pero, en K alguns errors que no fan sinó confirmar que el seu exemplar era el can~oner de París. En aquest, )'obra de Vallmanya s'inicia amb tres esparses - peces de poca entitat, per tant - a les quals segueix la primera composició extensa, Totslos dtlits d'amor veigluny de mi (1), que el copista de K volia coHocar en primer lloc; pero la primera obra de Vallmanya que hi trobem no és pas aquesta, sinó Nomésenv6s vir1111havets tslrtma (11),la segona poesia extensa de] i cinquena en ordre en aquest manuscrit, que a més d'haver-se anticipat ha quedat separada del corpus vallmanyenc per una poesia de Gabriel Ferrús i una altra deJoan Fogassot. Cam ja he dit, l'ordenació de K consistí a reunir totes les poesies de Vallmanya al final del can~oner, coHocant les esparses - que en] es troben disperses i de vegades aprof1tant espais buits (XVIII, XIX, XX)- al bell mig del grup. A part d'aplegar les esparses, K va respectar sempre l'ordre de]. L'anticipació i el despla~ament de la poesia 11s' explica perla raó segücnt: en aquest can~oner, hi han intervingut, alternativament, dos amanuenses, pero no pas de manera regular. El segon acostuma a escriure durant períodes molt breus, uns vint minuts de treball, aproximadament; acabat aquest temps, el primer copista repren la feina sigui alla on sigui, és a dir que no espera a reprendrc la feina un cop l'altre hagi acabat una poesia. De tal manera, que una composició pot oferi.r dues caHigraftes diferents. Així mateix, mentre que el primer té una caHigraf1a exceHent i no acostuma a cometre errors, el segon és for~a matusser, s' equivoca i fa ratllades i taques. T alment com si es tractés d'un ajudant que substitueix el responsable mentre aquest ha anat a esmorzar. El contrast entre les dues lletres és, dones, notable, i sembla com si el propietari del can~oner hagués preferit rapidesa a regularitat i vistositat. No hi ha dubte que el pla d'ordenació de les obres de Vallmanya consistía a aplegar-les respectant el ma-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

JAUME AUFERIL

teix ordre de], indos l'empla~ament al final del can~oner, exceptuades, pero, les esparses, amb les quals va formar també un grup que coHoca al bell mig del corpus, sens dubte perno tancar ni el can~oner ni )'obra de Vallmanya, i perno inaugurar tampoc aquesta amb un grup de peces menors; en conseqüencia, les coHoca al mig. Tot aixo significa, és ciar, un cert treball previ, o, almenys, una certa atenció a l'hora de confegir el can~oner, a fi de no deixar-se alguna composició o alterar-ne l'ordre, o copiar fora de temps. Aixo darrer és el que li va passar al segon copista. El primer ja havia deixat de banda les esparses XV, XVI i XVII deis folis 109i 136bis de], i també la poesia I, les primeres perque calia reunir-les al seu lloc amb les al tres esparses, i l'última perque, encara que havia d'ésser la primera de totes les de Vallmanya, calia abaos enllestir les deis al tres poetes; de manera que el primer copista, un cop va haver acabat la Q}tinta Balada de Lluís de Vila-rasa, folis 138fJi 139de], va saltar la poesia de Vallmanya Totslosdelitsd,amorveig/11nyde mi (1),i va seguir ambla de Gabriel Ferrús Rey,,a deprets, doctrinadtls sabentsdel foli 139v,pero dos folis més avall la feina va quedar en mans del segon amanuense i, havent acabat la de Joan Fogassot, Rey virt11ós,smyor d'insigna tura, es va trobar amb la poesia número II de Vallmanya, Nomls en v6s virt11tha'lJttsextrema,i, en lloc de deixar-la de banda, com calia, va seguir copiant. L'error no va ésser esmenat- calia no perdre tcmps! -, i la poesia II va quedar per semprc més alterada i despla~ada de la resta. Finalment, a la poesia número X, la Sort, que publico en aqucst treball, hi ha també un parell d'omissions en K, que contribueixen a corroborar que aquest can~oner és copia de j. 1S

ÜATA

DE

LES

COMPOSICIONS

Com ja he dit, algunes poesies són datades amb tota precisió, i amb notícia del lloc on foren llegides i fes circumstancies que les motivaren. Aquestes poesies no són les següents: V, VI, X, XI i XIII. La primera, Q}tal un dt tants dir pora q11·ell senta, fou escrita per a «lo posador de la joya de desconaxen~a de la enamorada», Martí Bellit, cirurgia, ciutada de Barcelona, el qual «dix» «la sobradita obra» «per honor de la dita joya» «al monastir de framenors de la dita ciutat, dilluns a xviii de abril de festcs de Pascha, any mil cccclvii.»Sembla dones també una poesia feta pcr encarrec. El certamen se celebra el diumenge següent, 24 d'abril, at mate1x convent de framenors, i la joia la va guanyar el nostre notari ambla poesia VI, L ,ignorant homporta·bsi un gre11dan. La número VII, lngrat vokr mefa d'Amor complanyer, no duu nota marginal, pero perla rúbrica i pel seu contingut deduim que va ésscr presentada en aquest mateix certamen. La número X és la Sort, i fou «spandida» pel mateix poeta al cor de Valldonzella, el 28 de maig del 1458;en ocasió de celebrars'hi un altre consistori. La número XI, ¿Q11ala v11yIs queper amar lmg,uscha?,fou llegida per )'autor al cor de Valldonzella el diumengc 25 de juny del 1458;és una

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

o' ANTONI

LA «SORT»

VALLMANYA ...

43

poesia en veu femenina planyent-se de la ingratitud del galant, el qua) s'excusa en l'escondit ¿Qua/Is fUJUtll tm1tjósfU·abastllt,poesia XII, de manera que aquesta última composició, que no va datada, degué ésser escrita aproximadament al mateix temps que l'anterior. Finalment, la número XIII, Novellammt he sentidal 1empresa, és un altre escondit, pero ara en boca del mateix poeta, fet en ocasió d'un altre certamen al monestir de Valldonzella, diumenge 6 de maig del 1459.Aquesta poesía deuria ésser fora de concurs, jaque l'objectiu de la festa era una ten~ó sobre el grau d'honorabilitat deis oficis de sastre i argenter. Fet i fet, són set les obres datades: les cinc amb notes marginals més les VII i XII, vinculades a les VI i XI, respectivament. Per tant, i deixant a part les cobles esparses, les obres datades del grup transmes perj i K són exactament la meitat. Donat que llur disposició és sempre cronológica, podem suposar que les set poesies restants també foren escritas seguint més o menys aquest criteri, i en un lapse més aviat breu, ja que entre la primera i la darrera de les obres datades (V i XIII)•van transcórrer només dos anys.

L'ORDRE

PROPOSAT

Cree, en conseqücncia, que cal respectar l'ordre dej-K, pero tenint present I' error de K. Pel que fa a les esparses, donat que és evident que en aquest cas la distribució de] no fou histórica, sinó més aviat económica, cree que val la pena de mantenir-les aplegades com féu K, només que ara ja les podem coHocar al final de tot el grup, perquc disposem d'altres composicions que evitaran de marginar excessivament aquest conjunt d'obres menors. Vindria a continuació la ten~ó amb Joan Fogassot (XXI),conservada únicament en N, de data incerta, pero en qualsevol cas practicament dins el mateix temps de les altres. El seu empla~ament després del conjuntf-K queda plenament justificat, fms i tot encara que íos anterior a totes les altres, pel fet que es tracta d'un genere diferent i, a més, d'autoritat compartida. Finalment, coHocaríem les tres poesies de tema religiós, escrites per als certamens valencians del 1474 i el 1486, en els primers temps de la impremta: S011 vós sms par, Vergt, dona polida (XXII), Afutlla gran forfa tan fort fUt·us d~fmsa (XXIII), L 'tnteniment, mirant la prescitntia (XXIV).

LA

«SORT»

Els temes de les poesies de Vallmanya són expressats prou clarament en les rubriques deis seus poemes: queixes contra Fortuna, lamentacions d'enamorats i enamorades, acusacions de desconeixen~a, exculpacions. Tot aixo, amb constants referencies a personatges, especialment, de la mitología i l'antiguitat classiques, a la manera de la lírica francesa entorn de La Bel/eDame sans merci:escenif1cació i

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

44

JAUME AUFERIL

dramatització deis vells temes de la lírica trobadoresca! 6 Hi ha també el resso d'Ausias Marc. No pas una imitació, ni tan solamcnt un petit intent d'imitació, sinó una referencia, de vegades prou transparent, a aquest poeta mai anomcnat, pero sovint aHudit, ja sigui reproduint vagament alguns deis seus vcrsos,17 ja sigui amb el senyal «Archiu de seny»- un deis dos que fa servir Vallmanya -, o repetint decididament la formula ausiasmarquiana «Plena de seny», aplicada a una de les monges de Valldonzella elogiades en la Sort. Aquest és el poema més representatiu de Vallmanya: un compendi de la seva obra i un homenatge al cercle literari que l'acollí. 18 Poema triomfal, vagament petrarquista, dedicat a les monges de Valldonzella, en el qual trobem practicament tots cls temes que interessaven el poeta: la sort o fortuna, aplicada aquí a la relació amorosa, la desconeixen~a, les lamentacions d' enamorats martirs, dramatitzat a la manera francesa, les refercncies a heroines classiques, i les monges. També l' estructura de les estrofes, tot i que no arriba a la complexitat o l'amanerament d'altres poemes, és prou representatiu del gust d'aquest poeta perles formes recarregades. En aquest cas,pero, i potser hem d'afegir afortunadament, ha negligit els rims capfmits i maridats, així com la combinació d'aquests dos artificis mctrics, de resultat dubtós. 19 Gracies a aixo, les estrofes de la Sort resulten prou elegants. El poema consta de tres parts ben diferenciades i matematicament estructurades. Després deis quatre primers versos de dedicatoria als enamorats que cerquen el premi d'Amor, el poeta exposa, a tall d'exemple, la seva sort, ésa dir:Ia seva recent experiencia amb una dama que, al vers 30 se'ns dóna a entendre que es tracta d'una monja que, conduint-se com a dama sense mercc, fuig del poeta tot refugiant-se dins un grup de monges de la comunitat, i increpa molt durament el poeta: cntr·cllas mes, pcrquc·y fos coHocada,

ffavoregada e triumphada; e·b tal acord me dix: •Pcr qut-t turmentes? En res de mi csperan~a no sentcs.• (vv. 32-36)

Seguint aquesta dama, el poeta es troba davant un espectacle que el deixa en·lluernat: el grup de monges que ha acollit la dama cruel. Fins aquí, la primera part que ocupa quatre estrofes. La part central de l'obra és integrada perles onzc estrofes dedicades a les monges que formen aquell grup, i que el poeta va comparant amb heroines de l'antiguitat. Les monges citades són tretze, i a cada una correspon una estrofa, exccpte les quatre darreres que apareixen en grups de dos, i sense paraHelisme amb cap dama de l'antiguitat. Com si el poeta hagués establert una certa jerarquia o preferencia entre les monges citades. Acabada aquesta part, segueixen quatre estrofes més, que integren el final; ésa dir, el mateix nombre de co-

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA «SORT» D' ANTONI VALLMANYA ...

45

bles que hi ha a l'encap~alament. Aquesta part final és dedicada a lamentacions del poeta envers la ingratitud femenina, i fa una nova llista d'hero1nes, pero ara es tracta de clames celebres per llur crucltat i desconeixen~a. Finalitzada aquesta darrera llista, el poeta abandona l'escena, «partí'm d'aquí tenint la via torta• (v. 216),i l'obra es tanca amb dos versos propis d'un maldit: «A Jesús prech que-n pigors mals la veja, pus de s'amor sens rahó ·xi·m bandeja.» Dins el grup d' estrofes dedicades a les monges (estrofes V-XV), la de Serena Alos es troba al bell mig del poema. Sense que vulgui treure cap conclusió de tot aixo, potser podem advertir que aquesta monja es troba «a la part més sinestra» (v. 109), i és qualificada de «plena de seny• (v. 111).L'estrofa següent (XI) és dedicada a l'altra Serena del grup, Serena de Vallseca, que és la que rep uns elogis més acordats amb la condició religiosa d'aquestes damcs; el poeta en remarca la honestedat, la humilitat, la devoció, la pietat i.el gust perla lectura, i l'anomena «archa de seny» (v. 126), frase quasi identica a «Archiu de seny•, un deis dos senyals que fa servir Antoni Vallmanya. Així mateix, constatem que l'única monja elogiada pels seus dots musicals i perla seva veu és Ca terina Boil (estrofa VI), que trobarem ocupant el carrec de cantora del monestir a partir del 1474. 20 Un deis aspectes més peculiars d'aquest poema són les notes en prosa de l'autor, on dóna informació de cada una de les heroines citades, indicant-ne la font bibliografica. Aquesta bibliografia és la següent: Aeneidos,les tragedies de Scneca, Historia destructionisTroiae,lnferno, Trionfi,De c/arismulieribusi els treballs d'Hercules, obra que cita com si l'heroi en fos l'autor. Aquestes referencies solen ésser for~a precises. De fet, no hi ha cap error important. En tot cas, l'única cosa que podríem retreure a l'autor és que no hagi estat sistematic i exhaustiu, jaque sovint cls personatges citats es troben també en al tres obres a les quals l'autor fa referencia en el curs de les seves notes. Així, per exemple, en donar les fonts de Medea (v. 83), cita l'obra de Guido delle Colonne, els Trionfide Petrarca, l'lnfernode Dante i De clarismulitribusde Boccaccio, pero s'oblida de l'obra homónima de Seneca, tot i que esmenta les tragcdies d'aquest autor llatí en parlar de Clitemnestra (v. 197). Sobre Fedra (v. 198) i Helena (v. 199) no dóna cap mena de font, malgrat que aquests personatges són amplament tractats en moltes de les obres esmentades. I aixo mateix passa amb Isolda i Ginebra (v. 203). Pel que fa a Dalila i Francesca (sens dubte Francesca da Rimini, v. 204) no es preocupa ni de parlar-ne en nota. He verificat totes aquestes refercncies literaries, i rectifico, en nota, les inexactituds. Quan el poeta no dóna la font, indico quina pot ésser, pero limitant-me sempre al marc bibliopific que l'autor ofereix. 2 1 Segueixo el text de]. Les variants de K són mínimes i practicament sempre ortografiques. En l'aparell crític, ofereixo les poques variants lexiques i les omissions de K. En dues ocasions, he esmenat la lectura deis manuscrits, que ofereixen el possessiu stu per seus(nota de l'autor als vv. 79 i 108),la qual cosa indico igualment en l'aparell crític.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

JAUME AUFERIL

He regularitzat l'ús de majúscules, el de u i v, i el de i ij. Utilitzo l'acccntuació, l'apostrof i el guionet del ca tala actual. Amb el punt volat, indico les clisions que no tenen representació grafica actualment. He separat els mots i puntuat el tcxt d'acord amb la llengua moderna. En els casos de cesura lírica, he accentuat segons les exigencies mctriques: aparechmé (v. 55),Didó (v. 79), Ermonia(v. 144), esstr(vv. 171, 187), Heriffili(v. 198), Cleopatras(v. 199), Da/ida (204).

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

NOTES

1

Segurament es tracta del notari Antoni Vallmanya que figur-.acoma marmessor i bencficiari en el

testament del seu genna Pere Vallmanya, també notari i ciutada de Barcelona, el qual, amb data del 14 de juny del 14611 llega a Antoni Vallmanya totes i cadascuna de les escriptures notarials, tant les sevcs com les d'altres notaris que es troben en el seu poder, amb l'obligació, perpan d' Antoni Vallmanya, de donar una tercera pan deis benef1cis a Margarida, filla i hcreva de Perc Vallmanya. Entre altres coses, Pere Vallmanya disposa que l'cnterrin al camer de la confraria de sant Miquel Arcangcl de l'església de Santa Maria del Pi de Barcelona (Arxiu Historie de Protocols de Barcelona, Pere Pasqual, lligall 1, Pri-

,,,.s ltslammtor11mflibtr}, 1454-148.2,folis 47-49). Antoni Vallmanya havia estat també beneficiari en el testament de la seva cunyada Eufrasina Folquer, esposa de Pere Vallmanya; la qual, amb data del 30 de juny del 1449, li deixa la quantitat de vint sous. Eufrasina Folquer disposa que l'enterrin en el claustre de la Seu de Barcelona, en el túmul on va ésser inhumat el seu pare Bercnguer Folquer, mercader, ciutada de Barcelona (AHPB,Joan Franc - major-,

lligall 11, Libtr ttrti11s1tstamt11lon1m ti codicillontm,1429-

1456). Vull fer constar, i al mateix tcmps agrair, la coHaboració extraordinaria cerca i transcripció 2

de la documcntació

histórica relacionada

de Leonor Vela en la re-

amb el present treball.

M. de Riquer, His1ori11 dt fil littrat11racatalana, III, Barcelona, 196-4,p. 186.

3 Aquest recinte medieval fou dcstruit el 1651perles tropes espanyoles, durant el llarg setge de Bar-

celona. La comunitat

permuta l'edifici del Priorat de Natzarct, filial del monestir de Poblet, pels ter-

renys del monestir destruit, i s'establí en aquest antic local que es trobava en l'actual carrer de Valldonzclla. Destruit també aqucst rccinte el 1909, durant la Setmana Tragica, el monestir de Valldonzella

es

troba avui al barrí de Sant Gervasi, carrer del Císter 41, prop d'on hi havia hagut el pala u reial de Bellesguard, en un ediftci d'estil modernista, obra de l'arquitecte

Bernardí Manorell (Josep Mas, lo montslir

deunta M11riadt Va/ldonzel/11, «Notes historiques del bisbat de Barcelona•, 11,Barcelona, 1908;J[osep)-

J[oan] Piquer, Clltlli11ny11 cisurcmc11: Pttit intmt delocalitzaci6dtls m,obis cisltrunts catalans,Christmas de la hermandad cisterciense del real monasterio de Vallbona, 1967; Antoni Paulí Meléndez, Santa Maria

1k Vt11/donztlla,Barcelona, 197i;Joscp Maria Madurell i MarimJn, MisceNaniade noteshistoriq11ts delmontstir de Va/Jdonztl/11,Barcelona, Estudis Cistercencs, Germandat de Valldonzclla, 1976). 4

Vid. Maria-MerceCosta, Un conjlictt monastic: Valldonulla i Jonq11tm, Barcelona, 1973.

U1lllvisita lll monasteriodt Va//donttlla(Barctlona),af111altsdtl sigloXV, «Manínez Ferrando, archivero: Miscelánea de estudios dedicados a su memoria•, Asociación Nacional de BiblioS Cfr. F. Solsona,

tecarios, Archiveros y Arqueólogos, 6

1968, pp. 484-486.

Vid. Paulí, op. cil, p. 47.

47

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

o' ANTONI

LA «SORT»

•s Vid. infra aparell crític, nota v.

49

VALLMANYA

84 i estrofa IX.

16 Sobre la influencia d'aqucsta pocsia als Paisos Catalans, vid. Amédée Pages, la polsitfra11faist n, Callzlognt dMXIII' siklt

li ú,f,11 dMXV", Toulousc-Paris, 1936; i Alain Chanier, la btllt dAmt sam mmi,

""'" fil trlUbucióc11tlll111111 de Fr• Fr1111ttsc 0/iwr, cstudi i ed. pcr Maní de Riquer, Barcelona, Edicions deis

Quaderns Crema, 1983, pp. xix-xxij.

'I"

om,

per exemple, els segücnts: fbt.J ts llf'ltll mwjós d bllStllt 1) i/""'' Is lo tm,psf" de ma dolor criú (XIV, 1), que repetcixen el primer hemistiqui del primer ven de les poesies CII i XVI d' Ausias r7 Vid.,

Marc,QIUll smi "flltll '1•tfor11si matu i]ll11tIs lo temps fllt mo11goiglscomplit, ed. de Pere Bohigas (Barcelona, Editonal Barcino, 195.2-19ss)vol s. IV i II, respectivament. En la Sort, el vers 192, Mll,1P"' · 11,,,or110

pot n, do1111 ca•rt, posat en boca del poeta coma personatge de la historia narrada, és practicament calcat del ven 268 de la poesía LXXXVII, •que pur· amor no poten dona caure• (ed. Bohigas, III, 146), i el vers 216 del poema de Vallmanya repeteix les quatrc darreres síHabes de l'últim ven de la poesía IX del poeta

valencia, •e pcr tomar ja trob la via torta.• ( ed. Bohigas, 11, 35). 18 Fclix Torres Amat, Ma,orus p•r• 9,uúr aform11r._ di«io1Ulriomlico tk los tscritortsutllÚl11es,

Barcelona, 1836, pp. 639-643, va reproduir la transcripció d'aquest poema, scgons el text del can~oncr de París, que li havia cnviat Josep Tastu.

'I'"

1

9 Vid., coma exemple, I' estrofa I de la composició XI, ¡!}juúll "".1 Is P" ""'"' lnig,ttscha?i l' espana V6s, d'•,,,•rfllls, mn-tixntport11rmal, composició núm. XIX. La primera ofercix el joc de rims capfi-

nit-maridats, usat també a la poesia XXII. L'csparsa és una mostra de l'cstructura més complexa de les usadet pcr Vallman,a, id~ntica a la de les composicions VI, XVIIl i XX. La número XI cns ofcreix, a la vegada, un nemple

de poesia en vcu femenina, com en cls poemes III, VIII i IX: ¿Quala vuy és que per amar lcnguescha? Lenguesch-me yo: ne son cor tant sospira! Sospjr axí, que son bé la gaqucscha, jaquesch yo pler hc-m provoch en gran ira, ir-me pcr vós, de qui•m só vista •mada, amat jo•us he ah voluntat sencera, sencer no•us veig ara·n amor tan vera, ver cas no scé per que són desamada ni oblidada.

(XI, 1-9)

Vós, d'amar fals, mcreixeu portar mal, mal ab escam scns jamés haver bé;

bé viciat dcsiga•l natural; natural fat dcgudamcnt vos té. Ffe

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

JAUME AUFERIL 7 Vid. infra nota als vv. 75 i 95.

8 Vid. Josep

MariaCasas i Homs, El«ció d una abadma dt Valldonztlla /'any 1476,.-CoHoqui d'his1

tória del monaquisme catala•, 1, Santes Creus, 1967, p. 63 i ss. 9 Cal

situar la majoria de les obres de Vallmanya (vint-i-una poesies) en la dccada deis cinquanta.

La darrcra obra datada d'aquest grup és del 1459. Les tres posteriors, conservadcs en impresos, són sorgides deis certamens de caricter religiós del 1474 i el Lt86. Pera tot aixo, amb més detall, vid. infra, pp. 41-43. 10

/,

Ms. esp.

ns de la Bibliothcque

Nationale de París; K, Ms.

10

de la Biblioteca de Catalunya.

Faig servir les siglcs deJaume Massó Torrents, Bibliograjiadeisa11tics pottes ,a1aúz11s, «Anuari [del'] lnstitut d'Estudis Catalans•, V, 1913-1914,pp. 3-276, i Rtperlon·de /'a111iga literahmt cataúz1111: La potsia, l, Barcelona, 1931, pp. 10-46. 11

Aquesta poesía planteja una serie de problcmcs. El primer és l'absencia de tomada, la qual cosa

fa pensar que s'ha conservat incompleta. El segon, que només la transmet K. Ara bé, és una obra d'estrofcs de deu versos, i que, tal com ens ha arribat, consta de deu estrofes, de manera que ofereix un total de cent versos, nombre rodó que queda ria espatllat si li suposavem alguna o algunes estrofes més. Un altre problema, encara, és que no porta rúbrica de cap mena, fet del tot insólit en l'obra de Vallmanya. Donada la rclació entre/ i K, de la qual parlaré de seguida, Pagcs va suposar, lógicament, que aquesta composició també es trobava en/, i que s'havia perdut ambla desaparició d'alguns fulls del final del can~oner. En conseqücncia, considera que el nom «Vallmanya• del final del foli 14511del can~oner de París era el reclam d'aquesta poesía desapareguda (vid. A. Pages, Lts obrts d'A 11zidS Marcb, l, Barcelona, 1912.,p. 9). Pero, la tau la d'aqucst can~oner (folis M-P), redactada contemporaniament,

acaba amb No-

w/Jamn,t ht st11tidal'tmpresa (poesia XIII), que figura coma darrera composició del manuscrit; i, pcl que fa al nom «Vallmanya• del darrcr foli, no és pas un reclam, com va suposar Pages, sinó la firma d'aquesta darrera poesia. De manera que tot fa pensar que/11nctéslo ltmpsfer dt ma dolorcridttfou incorporada a Ka partir d'un altre exemplar. Haurícm, pcr tant, de plan tejar-nos si aquesta poesia és obra d' Antoni Vallmanya. L'estil és ben bé el seu, i donat que el can~oner K, com veurem, va volcr agrupar totes les poesies de Vallmanya al final del manuscrit, no hi ha cap dubte que ens ofcreix-aquesta composició com a obra d'Antoni Vallmanya. Moltcs de les poesies extenses d'Ausias Mue, per exemple, no tenen tampoc tornada; i Vallmanya imita alguns aspectes superfacials del poeta de Gandia; en aquesta pocsia, a més, va reproduir el primer hcmistiqui de la poesia XVI (vid. infra nota 17). 11

Les poesies VIII i IX semblcn ésser dues versions d'una resposta per part d'una monja a una la-

mentació d'un galant-

ja hem vist que algunes pocsies de Vallmanya són, respcctivament, una lamen-

tació d'una dama i una exculpació o escondit d'un galant. 1

3 M. de Riquer,

1

-4 A.

op. cit., 111,p. 194.

!'ages, op. cit., 1, pp. 47-48.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

50

JAUME AUFERIL

pcr ~o jamés, n·cmor, dins vós atura, dcsigs prcncnt deis apetits brutals; e de l'amant pus fi no haveu cura, ans preposau amar los desleyals. Per brut dclit feu la pensa cativa; axí•us abriva. Mal punt sou viva! Vostre cors vil, si de leig past no·s farta, ab gran desalt, del millor bé s'aparta.

(XIX)

Vid. també cls csqucmes metrics al quadrc .z de l'apendix. io Vid. inlra, nota al v. 71. 21

mcycr,

Per als Trio,if,he consultat I' ed. de Carl Appcl, Die Tn11111pbe FrtznctstoPetr11rt11S, Halle, Max Nic1901.

Pcr a l'obra de Giovanni Boccaccio: lo•nnis Boa11.tiidt Ctrtaldo op•s Dt cltlris111,ditril11,s,

Berna, Excudebat MathiasApiarius, IJ39·

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

SoRT I

11

III

Ats desigants a-conseguir lo premi d'aquells desigs qu·Amor los affalague, més eloqüents, honorosos e·n gremi, la mia sort intim, que no s'amague. Jo, perillant en amor avan~ada, més desigant del que·s pot conseguir, ma voluntat cogitant no fallir, pena sentí que no m'és aman~ada; que j•alterada m'enamorada viu en un punt de ma favor distreta. ¿Qui tal dolor pora tenir secreta?

5

10

L'entendre meu presumint-la moguda, qu·al ser pogués e no-m fos gens notori, e de grcus mals fos ma pensa batuda, a Pietat demaní adjutori; e tot humil, ah manera dubtada, essent ben cert no •jut desminuhir plant ni dolor, la pena·b greu sospir, aní mirar si·s fora revocada ne sosseguada d'ire-n si nada, e, quant prop fuy, diguí: «No·m vullau noure, que-n vós esta que mon fet pugua cloure.» Res no tement, la viu estar attenta, ah gest mudat, en lo que·n poguí veure; tot axí prest, se mostra malcontenta del pcr mi dit, ans no·u poguera creure; e gira's tost ah forma desigada, en U!) delit qu·a monges viu tenir; mi oblidant, en lo que-n pusch ben dir, entr· ellas mes, perque·y fos co~locada, ffavoregada e triumphada; e·b tal acord me dix: «Per que·t turmentes? En res de mi esperan~a no sentes.»

Digitized by

Go ogle

15

20

25

30

35

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

52

JAUME AUFERIL

En un instant, dolor me fon aperta ten asprament que del cors viurc-m cessa; tot venint dan, tinch ya pcr cosa certa e pronostich que seu gens no-m confessa: tan abtament la v u aperiada, ffent son esfor~ se pogués acullir ab les millors quc-s poden favorir. Tractant d'Amor, mostra ser-ne tachada, e no penada, hoc molt amada; e diguí quant ab elles fonch hunida: «Ffiant d' Amor, ab turment pas ma vida.,.

IV

V

Elionor Vallsecha

Havent desig de vcure tal empresa, a quina fi tal delit les menava, viu d'ella prop una·n lo món compresa, abte, gentil, quc-b discret seny parlava, ésscr mostrant de bondat aprovada, scntint lo tot del més quc-s pot sentir; aparcch mé quc-s fes aquesta dir Elionor Vallsecha; tan honrada se fonch mostrada,

40

45

50

55

e hcretada

de tals virtuts que-n triumpha sa fama. No hac compar en aquest· lpodama.

VI

Na Boi1a

Clarament viu, ab forma cortesana e gest, estar semblant una deessa; d'art musical mostra ser capitana, axí canta com sentit de mestressa; hc-b cant molt fi e maner· artitzada, passa un lay molt gloriós d'ohir. Lo sentit scu basta per discernir tot cas d'amor; axí n'és bé stilada,

60

60

65

Nota que aquesta Ypodama fon una de les bellas donas de Grecia, e fon muller de Pirus, del linatge deis centauros, e per ella fon feta gran batalla entre Pirus e Theseu e E.rcules, de una part, contra los centauros lo día de les bodes de la dita Ypodama, hon moriren molts centauros. Lo gran E.rcules parle de a~o en los seus Trtballs.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA «SORT» D' ANTONI VALLMANYA ...

53

molt afrontada e ben gosada. Lo seu nom és na Boyl, Caterina; de totes més gentil, e que Lavina.

VII

Na]anera

Ab un esguard e discreta manera, alegre cor e gn\cia donosa, en lur retret, viu N' Aldon~a Janera seura·b scmblant de dona graciosa, de gentil art mostrant ésser fundada, scgons mon juy ne pagué presumir. Tisbe, Didó ne Medussa ·dquirir pogueren tal enginy d'cnomenada; axí ornada e avisada més en amor may no-s mostra Madea, ne en saber tant la nobl· Aritea.

75

80

Nota que aquesta Lcvina fon filla del rey Latí e de Amata; la qual vench del linatge de Satum, e fon molt singular e bellíssima senyora. Per ella fon gran batalla entre Tumus e Eneas. Parla de a~o Virgili en lo dotze libre de les suas Enebidts,e Dant en lo quart capítol del scu lnfm,o, e Johan Bochassi a xxxviiii0 capítols de les suas Clarts donas. 1, Nota que aquesta Tisbe fonch de Babilonia singular dona, e morí per amar molt Píramus, son enamorat. Fa'n menció Patrarcha en los seus Trillmfts,en lo segon capítol, eJohan Bochassi ne fa menció a xii capítols de les suas Ciaresdonas.Dido fonch regina de Cartayna, morí per amar molt Eneas, troyha. De a~o parla Virgili en les suas Enthides,en lo segon libre, e Johan Bochassi en les suas CiaresdoNlSa xxxx capítols, e Dant en lo seu Jnfm, a sinch capítols, e Patrarcha al quart capítol deis seus Trillmfes.Mcdussa fon filia del rey Forcho, del regne de Athalantica; la qual fon bellíssima sobre tota natura, e fahia star los homcns inmobles. Parle de a~o Patrarcha en los seus TriMmftsen lo quart capítol, e Dant en lo scu /11/ema viiii capítols, e Johan Bocassi de les sues Clarts donas a xx capítols. 83 Nota que Madca fon filia del rey Oetes; la qual fon singular dona e bcllíssima, ama molt aJcson, ftll de Esson. Parla de a~o Güido de Columpnes en lo seu Troya,e Patrarcha en los seus Trillmpbtsen lo primer capítol, e Dant en lo seu lnfm, a xviii capítols, e Johan Bochassa en les suas Cútresdo1111S a xvi capítols. 14Nota que aquesta Eritea fon una de les sibiHes, sobiranament nobla; aquesta proffeti tot lo fet deis romans, hac gran sciencia. Parle de aquestaJohan Bochassi en les suas Clarts do,uu a xviiüº capítols. 72

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

JAUME AUFERIL

54

VIII

Sayo/a

IX

Ralada

X

Clarifficapt l'aplech persa mesura, una·s mostra vers mi en semblant guisa; de bons costums parexent haver cura e d'abtitud ab si portar divisa, car ses virtuts li dan fama ·bonada, que tot quant té és digne possehir. Rahó gran vol, en lo que-b pensa mir, per dignitat sia ·ssí declarada, per mi lobada e ordenada; és lo seu nom Na Violant Sayola. Magniff1car no·s pot tant Carniola. Ah plasent gest e falaguera vista e donós ris e forma delitabla, de l'altra part, alegre no pas trista, de bé honest se mostra honorabla una que·s diu Na Beatriu Relada, la qual en si fa ·lagria nudrir, he·l seu bell vis orne lo monastir; axí Déu l'ha d'insignes béns dotada e prosperada e graciada; en ella cert causar no veureu ira. lntercs gens no li fa Deanira. Voltant l'esguard a la part més sinestra, pusch recitar que·y viu Seren· Alosa, plena de seny, de discreció destra, dir-se pot bé .que rahó-n si·s reposa, savia molt he-n son parlar posada, e l'escoltat destrament repetir,

85

90

95

100

105

110

Nota que aquesta Carniola fon muller de Laurenci, e fon natural de Cena, e fonch de gran magniffic~ncia; la qual resplendí en gran honestat e puritat. Parla de a~óJohan Bochassi en les suas Clarts donas a cent-e-dos capítols. 108 Nota que aquesta Deanira fon filia de Oncu rey, e fon mullerde Ercules lo fort, e fon de singularíssima bellesa e graciositat, e de gran alagran~a; morí pcr aquesta Ncsseu lo centauro, e Ercules també. D'a~o parla Patrarcha en los seus Triumphts, e Dant, e Bochassi a xxii capítols de les suas Clarts donas. 96

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA «SORT»

Alosa

XI

Serena Vallseca

XII

Borga

o' ANTONI

55

VALLMANYA ...

e lo seu juy no vcureu divertir, ans esta ferm constantment e durada; molt arreglada e reposada. Memorial deu fer d'ella lo poble com los romans de Vetúria noble. Praticar viu ab ellas la honesta, ah ulls indios, Na Vallsecha, Serena, prencnt sa part de llur delit e festa, sens derogar devoció que mena; de totes gents pot ésser reputada archa de seny e monarcha·n legir. D' entendra·n bé veya ·qucsta fornir, he-n Déu lohar sempre star arrepada e affectada, santifficada. Son espirit la fara tant contemple: habitar pot de Cenobia·l temple. Ab temps no tard e manera pulida, d'abtesa gran, plena de cortesia, prompta·n obrar, d'a~o-s mostra fornida Na Bcatriu Borga·n sa ftzumia; de pietat ésser pot ttgistrada, esperta·n giny, subtil en acullir, d'on se veu ciar mereix tot bon servir, que-n voluntat no la veureu mudada ans animada e asfor~ada.

115

120

125

130

135

140

uo Nota que aquesta V etúria fonch romana, singular e bellfssima dona en son temps; aquesta preserva Roma de destrucció, e, per privilegi impetrat per aquesta, aporten les donas ore perles e joyes de gran stima, e pcr aquesta són fetes cortesías a les dones de passar ans deis homens. Parle'n lo dit Bochassi a .lii. capítols. 1 P Aquesta Cenobia fon regina deis palmiranesos, e, estant infanta, renuncia a tots plers del món; la qual hediffid un temple hon staven les qui votavcn puritat, e, quant fon lo temple fomit, e lo pare seu, qui ja era mort, e son frare, qui aprés son pare regí lo regnc com fos rey, abans que lo rcgne no-s perdés, ella renuncia lo temple e toma en lo món. Parla de a~o lo dit Bocassi a lxxxxvii capítols.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

56

JAUME AUPERIL

Gran lcyaltat en aquesta s' clleuje, Ermonia no li fa•n a~o greuje.

XIII

Na Vivts

XIV

Na Malla t Na Plandla

XV

Mirí ·naprés, ab animos coratgc, bé de report, una qu·a •mor sinistre, sobrcsvalent e d'onorós linatge, d' actes zclants pot ésser bé registre, de perfets dons e grat acompanyada; ella mirant, no-s pot negú ·nvellir. Na Vives dich, per millor exprimir; és d'onor sim, de compas magistrada, de crims mundada e reservada; disputar pot de son moderat viure. No-s dcgut tant de Lucrccia scriure. Muntada·n grau pcr la sua semblan~a, un cars novcll me féu, per veure, strenyer, una quc-m par comens en esperan~a ab gran desig tota gloria atenyer; cinceritat en ella sta •npramptada, magnanims fets molt prest deu conquerir, d'amagats mals totalment pot guarir, lum de tots arts la viu intitulada, de seny bastada, e doctrinada. Peccar no cuyt si met ací•l nom d'ella: Na Malla·s diu, e tal és Na Planella. Dues en par estaven assegudes en aquell loch hon les seguí de rastre,

144 Aquesta

145

150

155

160

165

170

Armonia fon filia del rey de Sarago~a de Sicüia apellat Gelon; aquesta hac gran noblesa en triumphe de pietat en los actes que féu, e fon molt piedosa en amor. Parle de a~olo dit Boccassi a lxv capítols. 1 6 S Aquesta Lucrtcia fon filia de Lucreci, baró; ella fon singularíssima bellesa, la qual bellesa fon disputada per molts ésser de les belles que fossen en aquell temps; fon molt casta, car, per amar castcdat, morí, quc-s mata ella mateixa denant lo marit e parens. De aquesta e Patrarcha en los seus scriuen molts doctors en moltcs parts. Parle'n Dant en lo seu /11ft111, TriMmphts,e lo dit Boccassi a xxxxvi capítols.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA

Na Ribts t Giberta

«SORT»D' ANTONI

57

VALLMANYA ...

mostrant esser més que-Is romans sabudes riques de pler en lur sort, fet e astre; ffiama d'amor Na Gibert· ach lan~ada, elegants mots li veya profferir; Na Ribes fon l'altra, a mon albir, ffont de secrets e d'amar apartada, qui vench irada vers mi cuytada, e dix: «Mirar vós ad no-s contenten: desamat sou si los senyals no menten.» Fferí'm als pits Dolor ah gran poten~a, desviant mé de preposit e orde, car ab rigor e greu desconaxcn~a, ven~ut per alt, fuy posat en desorde; quc-b gest molt trist hc-b la fas aterrada, cubert de dol, no podent-me tenir, me viu esser, e tot ya deffallir, quant esplicar ella·m féu l'ambaxada no cogitada; sens fer errada, diguí sens pus, vehent-mc-n oblit jaurc: «May pur· amor no pot en dona caurc.•

XVI

XVII

Recort haguí de moltcs e nó d'una, de passat tcmps, qu· cnamorats amaren, e forch tals, scgons Patrarcha ·ngruna, que, desamant, lurs amats destentaren: Clitamestra, Marcia•n fon tochada, Heriffilé, Ffcdra·n viu elegir,

175

180

185

190

195

Aquesta Clitamestra fon filia del rey Tindari, rey de Cebalia, e de Leda, e muller de Agamenon, rey dds micenesos; e Egistus, ftll de Tiestes e de Pdopia, enamorat de Clitamestra, ab Clitamcstra ensemps, vengut Agamenon del citi de Troya, lo mataren. Parle'n Senecha en las sues Trageditu,e Dant en lo scu lnfern, e Patrarcha en los Tri11mpbes, e Bocassi matcix a nxiiii capítols. Aquesta Marcia desama Cató, son marit, hc-n pres altra vivint di, e, com aqudl fon mort, toma ab lo primer marit, Cató. 1 8 ' Aquesta Herifftle fon muller de Amphirao, la qual ella consentí en sa mort e la tracta. Aquesta Fedra, muller de Thescu, féu matar Ypolit, son fillastre, per tal com no consentí, pus ella·l requería, e acusa'l de adulteri ·ab Theseu, e Theseu féu que morí. 197

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

JAUME AUFERIL

Cleopatras, Elena·n féu morir infinits reys, e Soffmisba stada sentenciada e judicada; Ysolda ·prés, Ginebra e Briseyda e Dalida, Franccsch·e no Criseyda.

XVIII

No sé cor fort de mon cas e gran tala no se' n dolgucrs, qu·a mol ts a~o confronta, sol cogitant en la voluntat mala que procehí de la qui·m féu tal onta: ab gran voler esser-s•a mi torgada, quant ben amar me vaig ella ·trevir, ad confés, tolt me féu convertir; guars-se qui am de semblant borregada axí donada, avolotada. De plor enses he-b la pensa mig morta, partí'm d'aquí tenint la via torta.

200

205

210

215

Tornada XIX

Retret d'amor he speran~a ·nantada e grat excmpt, en tot loch me puch dir, car tres dolors en mi veig produhir per la qui s' és axí de mi ·bsentada e desinada e relexada. A Jesús prech que-n pigors mals la veja, pus de s'amor, scns rahó, ·xi·m bandeja.

220

Aquesta Cleopatra fon filia de Mineu, rey, e muller de Tholomeu, lo qual ella féu matar per Pompeu, e a~ó per tacanyaria, car desama'(, e ama Pompeu. Parle'n Dant en lo seu /nfm,, e Patrarcha, e lo dit Bocassi a lxxxv capítols. Aquesta Elena fon muller de Manalau, c-1 desama e se n'ana en Troya ab Paris: fon-ne destrouida Troya. 100 Aquesta Soffmisba fon filia de Asdrúbal e muller de Ciffas, rey de Numídia, lo qual desama, e pres altra marit denant ell, Messimissa, capita deis romans; e aprés morí, carCipió la féu morir ab verí, per tal com fon traydora a son marit. Parle'n Bocassi a lxvii capítols. 103 Per aquesta Ysolda moriren molts per amar a ella, e per Ginebre també. Briseyda fon filia de Calcas, bisbe de Troya; dasama Tróyol, ftll del rey Príam, e ama Diomedes. 1 º_.Criseyda fon filia de Cris, rey; la qual ama bé, e no fon tal com les altres demunt dites. '99

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

[APARELLCRITIC] RMbrica:Obra intitulada sort feta per Nanthoni vallmanya notari en labor de les monges de valldonzella hon parle de una desconexen~a a ell feta U K]. Nota al margedret de /'estrofa/: fon spandida la present obra per mi Anthoni vallmanya notari en lo cor de valldonzella hon se tenia consistori digmenga a xxviij de Maig any Mil cccclviij 1/J;perlo dit Vallmanya notari dins lo cor [K]. Nota v. 79. En la nota a Tisbe,elsman1'scritsofereixmla lect1'raseu Triumphes,

esmmo elpossessi1'. Nota v. 84/alla m K. EstrofaIX: el cognomRalada /alta al margem K. Nota v. 108. En ds man1'scrits,seu Triumphes, esmenoelpossessiu. Firma: Vallmanya U K].

59

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

NOTES AL TEXT

s6-Elionor de Vallscca. Filia de Jaumc Gin~s de Vali seca i Isabel Sabastida, segons consta en un testament del 16 d'abril del 14so de Joan Sabastida, ilias d'Hostalric, cavaller, domiciliat a Barcelona, onde d'Elionor de Vallscca, monja de Valldonzella (A.H.P.B., Valenú Rovires, lligall 1, PI« de tallUlln,lS soltsde diwrsos ays). No aparcix en la documentació exhumada relativa al monestir de Valldonzella. 60

(Nota a la rcfcr~ncia de l'autor). Los dotz.ttrebllllsd'HtrCIÚtsd'Enriquc de Villcna? M. de Riquer,

Histori• deu,literlll11r11 ""'""""' III, 19.2,apunta també la possibilitat que es tracti de DeWorilntsHerclÚis de Coluccio Salutati. 1

Ca terina Boil de Boixadors, filia de Joan Boil de Boixadors, noble, domiciliat a la ciutat de Tarragona, senyor del castell de Montoliu (A.H.P.B., Antoni Vinyes, lligall .26,.L. terci1111111111111U1Úco1111111t, 7

1474-1476, 16 de ma~ del 147S).A partir del 1474, ~s documentada amb el cirrec de cantora del monestir (Arxiu Historie de la Ciutat de Barcelona, Antoni Vinyes, Pri11111s líber11tpcior111111110,uuttrii btlllt M11rit

VllllisDomicdlt, tnritorii B11rchi110,u,147.2-1476,Arxiu Patrimonial, X, lligall .20.Aquest volum de protocols del monestir de Valldonzella fou exhumat, i en part publicat, per Josep Maria Casas i Homs, loe. cit.; vid. també Madurcll, op.cit., pp. 63-6s). El 3 d'abril del 1477, manumitía i deixava lliure el scu esclau Joan, de trenta anys d'edat, que havia herctat del seu germa Pere, scnyordcl castcll de Montoliu, amb el compromís de conccdir-li la manumissió passats sis anys de scrvci (Madurell, op. cit., pp. 2.4i 17). El 1478 figura ja coma abadessa del monestir. Morí el .28de desembre del 1503(A.H.C.B., Abddiologi tld rtilll 111011tslird.t s1111t11 Mllri11tÜ Vlllú/o,udu,, Ms. A-6; Paulí, S1111t11M11ri11 tÜ Vlllldonzdu,, Barcelona, 197.2, pp. so i ISJ). L'hem trobada coma abadessa en dos documents notarials del 1481i el 1488respectivam~nt (A.H.P.B., Antoni Palomeres, lligall 7, M1111•llk tbu,d«i11111111, 1479-1483:6 d'abril del 1481;Dalmau Gincbrct, lligall s,M1111•tdtflimi11111111 terci11111, 1488-1489:7, 8 i 10de setembre del 1488).Figura en l'arbre gcmcidopedi• CIUIIÚlllll,111,p. 663, pero scnsc rcfcr~ncia a la seva connealogic de la família Boil a la Gr1111 dició de monja de Valldonzclla. Virgili,Aentidos, VI, 764, VII, 72, XI, 477 i ss., XII, 6osi ss.; Dante, /,ifm,o, IV, 116; la referencia a Boccaccio és exacta. 71 (Nota a la referencia de l'autor).

7S Aldon~a Gener. Firma un document junt amb al tres monges del moncstir de Valldonzclla el 30

de descmbre del 14Sº (A.H.P.B.,Joan Franc - major-, lligall 23, Trictsi11111111 sext11111 "'""""''• 1449-14s1). En el Pri11111s lil,n- 11tgocion1111 d' Antoni Vinyes, cit. supra, la trobem com a priora, a partir del 1473. Sembla que ringué un paper destacat durant el cisma de Valldonzella deis anys 1469 al 147.2,a favor de Francina Sarriera, elegida abadcssa el 147.2,i en contra de Violant Saiol (vv. 8s-96), que prctcnia aqucst carrec. L'enfrontamcnt entre Aldon~a Gener i Violant Saiol dcuria ésser ferm, ja que, a la mort de l'abadessa Sarriera, Aldon~a Gcner, actuant coma priora, dcmani la presencia de l'abat del monestir de Santa Fe, de la diócesi de Saragossa, o d'un comissari o sots-dclegat scu, pcrquc presidís l'elcc-

6o

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA «SORT»

o' ANTONI

VALLMANYA •.•

ció de la nova abadessa. Aquesta elecció ringué lloc el 26 de febrer del 1476, i Aldon~a Gcner, malalta, vota des del llit, a favor de Francina Joana de Casanova, ésa dir, en contra novamcnt de Violant Saiol, la qual va ésser elegida abadessa al cap de vint dies, en morir Francina Joana de Casanova a causa de la pcsta. Després d'aquesta data, el nom d' Aldon~a Gcncr dcsapareix de la documcntació exhumada (vid. Prim•s libtr 11egocion1m, Casas, loe. cit.; Paulí, op. cit., pp. 47-50; Madurcll, op. cit., pp. 10, 43, 49-65.) 79

(Nota a la referencia de l'autor). Dido: Virgili, Atntidos, I, 343, lV,passim. Les al tres refcrencics

literaries a les pcrsonalitats d'aquest vers són suficientment

exactcs.

83 (Nota a la referencia de !'autor). La historia de Mcdea i Jison ocupa els llibres II i III de la Histo-

ria destn1ctio11iJ Troiat de Guido delle Colonne. Les altres referencies literaries són exactcs. El poeta, pero, oblida o ncgligcix la tragedia homónima de Sencca.

s-.(Nota a la referencia de l'autor). Les refcrencies són cxactcs. 9S Violant Saiol. Filia de Miquel Saiol, ciutada de Barcelona, que en el seu tcstament, fet el 21 de

sctcmbrc del 1448, dcixa a la scva filia Violant, monja del monestir de Valldonzella, la quantitat de cent sous anuals (A.H.P.B., Joan Franc - major-,

lligall 11, Libtr ttrti11sttstammtor,1111 ti codicillon1111, 1419-

1456). Una de les protagonistes del cisma que es produí a Valldonzella després de la mort de l'abadessa

Angelina Despla, a principi del 1468. El carrec abacial sc'l disputaven Violant Saiol i Francina Sarriera. Aquest llarg plet fou resolt el 18 de novembrc del 1471, per un tribunal arbitral, integrat per Dom Miqucl Delgado, abat del monestir de Poblet, Bemat Cardona, capelli major de la ca pella reial i Lluís Casalduc, monjos cistcrcencs, que es manifestaren a favor de Francina Sarriera (Casas, loe.cit., pp. 63-64). Al cap de tres mesos i mig, 1'11de ma~ del 1473, Valldonzella rebé la visita canónica de l'abat del monestir de Santa Fe, de la diócesi de Saragossa, visitador i reformador de tots els monestirs cistercencs, masculins i femcnins, el qual lloa, confirmi, aprova i ratifica aquella sentencia arbitral del 18 de novembrc anterior. Tot fa pensar que un deis greuges contra Violant Saiol seria la venda de la propietat anomenada Valldonzella la Vella, jaque aquesta operació fou anuHada, i es rccordava la incapacitat deis abats i prcsidents de monestirs i convents de l'orde del Cister de vendrc o alienar propictats pertanycnts als cenobis d'aquest ordc (Madurell, op. cit., pp. 54-56). Fou elegida abadessa el 18 d'abril del 1476, al priorat de Natzaret de Barcelona, on la comunitat de Valldonzella s'havia refugiat a causa de

l'cpidcmia de pesta. Joan Estany, prior de Natzaret, presidí l'acte (Paulí, op. cit., p. so; Casas, loe.cit., p. 68; vid. l'acta notarial redactada per Antoni Vinyes, Prim11s libtr 11egocio111111, amb data del 19 d'abril del 1476). Entre el 28 de novembrc del 1471, data de la sentencia arbitral a favor de Francina Sarriera, i el 18 o el 19 d'abril del 1476, Violant Saiol dcgué gaudir d'una certa distinció dins la comunitat Valldonzella,

de

jaque el seu nom sempre apareix, durant aquests anys, en lloc prcfercnt, fms i tot, so-

vint, immcdiatament

després de l'abadessa i abans de la priora, Aldon~a Gcncr(vid. Pri1t111slibtr11tgo-

cion1111,i Madurell, op. cit., passim). Deuria morir el 1478, ja que, aquest mateix any, Ca terina Boil de

Boixadors apareix documentada

coma abadessa del moncstir (A.H.C.B., Ab•diologi; Paulí, op. cit.,

p. 50).

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

JAUME AUFERIL 9

6

(Nota a la referencia de l'autor). Capítol CIII.

101

Beatriu de Relat. Filia de Pere dt Relat, ilias de Sapera, cavaller(A.H.P.B., Valcntí Rovires, lligall 1, PI« dt test.mmts soltstú diwrsos ays; 13 de gener del 146.2).La trobem amb el drrcc de bosscra del

liber negocionlm;Madnrell, op. cit., pp. SJ, SS, 6o, 63, 65). moncstir entre cls anys 1473 i 1476 (Prim11s 108

(Nota a la refer~ncia de l'autor). Petrarca, Tri11mpb11s C11pidi11is, I, 125,11,7, 74; Dante, /11/m,o, XII, 68. La referencia a l'obra de Boccaccio és exacta. 110

Serena Alos. En el Pri11111s liber 11e8')cion1"' apareix amb el carrec de cellcrcra, durant els anys

1473 i 147t. Vid. també Madurell, op. cit., pp. 51, 5.2i 6o. uo (Nota a la referencia de l'autor). Capítol LIII.

m Serena de Vallseca. Sagristana del monestir de Valldonzella entre el 1473i el 1477(Prim11s líber 11gOCio111111; Casas, loe. cit.; Madurell, op. cil., pp. 51-57,6o, 63, 66). Elegida abadessa el 4 de gener del

1504,després de la mort de l'abadessa anterior, Caterina Boil de Boixadors (v. 71);deuria morir l'any (AbiUliologi;Paulí, op. cit., pp. 54 1 ISJ).

1511

1 1

l (Nota a la refer~ncia de l'autor). Capítol XCVIII. l 6 Beatriu de Borja. Documentada coma monja conventual, junt ambles al tres religioscs del mo-

1

nestir, entre els anys 1473-1475(Prim11slíber 11epcio111m; Madurell, op. cit., pp. 53, SSi 58). ~ (Nota a la refer~ncia de l'autor). Capítol LXVI.

•s1 Joana

Vives. Filia de Bemat Vives, mercader, ciutada de Barcelona (A.H.P.B., Antoni Vinyes,

'º"'""""•

1476-1478;11 d'agost del 1477).Ocupa el carrec de pitancera del molligall 27, .LX. V/1. lilml"' nestir entre els anys 1473 i 1475. Aquest darrer any apareix també com a sots-cantora. La trobem cncap~alant documents d'afers del monestir entre els anys 1475i 1478(Pri'11IISlíber 11egocio,.m; Casas, loe. cit.; Madurell, op. cit., pp. 51, 53, SS, 6o, 63, 65-66 i 68). S6

1

(Nota a la referencia de l'autor). /11/m,o,IV, 1.28;Tri11mph11s P11dicitiat,IV, I'obra de Boccaccio is exacta.

132;

la referencia a

168

Joana de Malla. Bencficiiria en el testament de la seva germana Margarida, casada amb Bcrenguer Barutell, cavaller. Per aquest testament, amb data del 16 de setembre del 1483,sabem que era filia de Pere de Malla, cavaller(A.H.P.B., Dalmau Ginebret, lligall 7, Primlls/il,ertest1U11t11ton1m, codüillo,.,,, ti do1111Cio1111111 c111'sa mortis, 1463-1499,folis LXXII11-LXXIIIr,). En la documentació del monestir exhuma-

libtr neiociontm;Casas, loe.cit.; da, apareix com a monja conventual, sense drrec de cap mena (Prim11s Madurell, op. cit., pp. SS,63 i 65).Joana de Planella? Trobem una monja del monestir de Valldonzella

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA «SORT» D' ANTONI

VALLMANYA

•••

amb aqucst nom, citada al costat d'altres religioses del monestir en dos documents del l4+i i el 1.. so, respectivament (A.H.P.B., Pere Roig, lligall 8, M,,,uuú, 1443-L144:28 de gcner del 1...... ;Joan Fra'nc - major-, lligall 23, Trittsi••• sa1111111110,u,le, 1+49-1.. s1: 16 de fcbrer del 1..so). El seu nom no figura en la llista de monges relacionades al Pri•11slibtr 11tgocior11m, ni tampoc en la documentació citada per Madurell. 173Brigida o Úrsula Gibert. En la documentació referent al moncstir de Valldonzella, apareixen

dues mongcs amb el cognom Gibert, en dates difercnts: Brígida Gibert, en documents del 1™ i el 1.. so (A.H.P.B., Pere Roig, lligall 8, Ma11IUÚ, 1443-1..44: 28 de gener del 1™; Madurell, op. cit., p ... 3) i Úrsula Gibert, entre el Li7.3i el t.476(Pri11111s libtr11tgocio1'111'1; Casas, loe.cit.;Madurell, op.cit., pp. S3,ss), i la trobem encara enca~lant un document notarial del monestir, el 1.. 81 (A.H.P.B., Antoni Palomeres,

áod«i"'""'• 1.. 79-1..33: 6 d'abril del L181).El fet que no c-oincideixin fa pensar que Bríllipll 7, M11111111lt gida Gibert profcsd abaos que Ú nula, i queja dcuria ésser morta el 1.. 73- Donat que la Sort és del 1.. ss, es fa cliflcil de clir quina de les dues és la monja elogiada en aquest poema. En general, les mongcs citades pcr Vallmanya es trobcn, prcfcrcntment, en la documentació deis anys setanta i vuitanta. 1

7S En la documentació

i9.2 Vcrs calcat

exhumada, no apareix cap monja amb aquest cognom.

d' Ausiis Marc, LXXXVII,268, «que pur- amor no poten dona c~ure.• (cd. Bohigas,

111,p. Li6). 1

97 (Nota a la referencia de l'autor). Dins el marc literari ofert pcrVallmanya, Marcia és citada pcr

Dante, l,ifemo, IV, 1.28. 98 (Nota a la referencia de l'autor). Eriftla: Virgili, Amtidos, VI, 44s; Pctrarca, Tri11mpb"s C11pidi-

1

11is,I, 144; Fcdra: S~neca, Phlltdra;Petrarca, Tri11•ph11s C1'pidi11is, I, 109-119. J,ifm,o, V, 63; Tri1'mph•sC"pitünis,I, 90; Tri1'mph11s F1111111t, 11,1o6; Dt daris 111,ditrib,u, LXXXVI.Helena: Histori111Úslnlctio11is TroiM,pllSsim;/,ifm,o, V, 64; Tri""'plnu C•pidi,us, 1, 139-L11;Dt tlAris111lditrib11s, XXXV. •99 (Nota a la referencia de l'autor). Cleopatra:

.200

20

(Nota a la referencia de )'autor~. Capítol LXVIII.

3 {Nota a la referencia de l'autor). Isolda i Ginebra són tambi citades en un mateix ven per Pc-

trarca, Tri11111pln,s C11pidi11is, I, h. Sobre la mat~ria de Bretanya als Paisos Catalans, vid. Riquer, op. cit., 11,13-..0. La historia amorosa de Troilus i Briseida, i la d'aquesta amb Diomcdes, és explicada als llibres XIX, XX i XXI de la Historia 1Ús,.,.,tio11is TroiM de Guido dcllc Colonnc. 20

-t (Nota

a la referencia de l'autor). El conflictc causat perla captura de Briseida i de Criseida és cxposat per Pirrus a Agamcmnon en les Trolllhsde Scneca (vv. 219-123).En la versió d'Antoni de Vilaragut, Pirrus cxposa els cfectes produits pcl rapte de Griseyda i l'oracle d'ApoHo en el scntit que aqu~sta

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

JAUME AUFERIL

sigui restituida al seu pare a ti que acabi la plaga pestilencia) (cfr. Antoni de Vilaragut, lts tr.,uiits dt St11tcll, cd. Marcclino Gutiérrcz del Caño, Valencia, 1914, pp. 17I-I71). Vallmanya, en aquest vers, a part d'aconseguir una rima Bcil amb el vcrs anterior, vol desfer les freqüents confusions que durant l'Edat Mitjana es produien entre aquestes dues cosincs. 216

Aquest dccasíHab repcteix les quatre darreres síHabcs de l'últim vcrs de la pocsia IX d'Ausias

Marc: •e pcr tomar ja trob la via torta.• (cd. Bohigas, 11, 345).

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

APENDIX

Digitized by

Google

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

66 Quadre

JAUME AUFERIL

msf.

1

Ordrc proposat

nº d'ordrc en el ms.

folis

Tots los dtlits d'Amor vtig l,my dt mi

4

11

Només m vós virt11thavtts estrema

5

141v.-142

111

Q11a/mils dt mi tn tal ira cayguda

6

154-156

IV

Qua/ un dt tants dir pora qu· tll no sen/a

8

156v.-157v.

Anciós tot dt l'amagat tngan

11

229v. -230v.

VI

L 'ignoran/ hom porta·b si 11ngrt11dan

12

2J0'IJ.-2J2V.

VII

lngrat voler mt fa d'Amor compÜl.nytr

13

232v.-233v.

Si tardas vtus hefa/lit m rtspondrt

14

233v.-234

Sentir no pot un· amor tan enctsa

15

234v.-235

Als dtsigants a·constguir lo prtmi

16

237v.-24ov.

¿Qua/a vuy Is qut ptr amar ltngutscha?

17

241-242v.

I

V

VIII

IX X XI XII

Qual Is aquell envejós qu·

a bastat

139-139v.

18

242'lJ.-2.44V.

19

244v.-245v.

XIII

Novtllament ht stntida /'empresa

XIV

]unct Is lo tempsftr dt ma dolor crida

XV

Pus qut tots jorns no ctssats f tr gabtlla

I

109

Vostres viltats me fforen maniftstas

2

109

Mort me donau, smyora, vida mía

3

136bis

Per lo qut veig de vós tot me reprmch

7

156

Vós, d'amar fals, mtreixtu portar mal

9

195

No·m pla11lo ta/1que teniu nt manera

10

XVI

XVII XVIII

XIX

XX XXI XXII

En Ffogassot, pus sou enamorat Sou vós stns par, V trge, dona polida

XXIII

A que/la gran forfa tan fort qut·us defensa

XXIV

L 'tntenimtnt, miran/ la prtscientia

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

196v.

LA «SORT•

D' ANTONI VALLMANYA ...

ms. N

ms. K nº d'ordre en el ms.

folis

nº d'ordre en el ms.

2

193v.-194

1

165v.-166

3

194v.-196

4

196-197

s

197-198

6

198v.-200

7 8

200-201

folis

10

158-159v.

201-2IV.

8

156-156v.

15

203-203v.

9

157-157v.

16

203v.-206v.

17

206v.-208

6

149-15ov.

7

150v.-152v.

18 19 20

208-209v.

-

a

b

folis

folis

209".-211 211-212

9

202

12

183v.

10

202

11

172v.

11

202

2

146

12

202

3

146v.

13

202v.

4

147

14

202v.

s

147"·

1

48-53v.

r

19v.-2ov. b.vij v.-c d-d.iii

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

68 Quadre

2

JAUME AUFEIUL

pocs1es nombre de versos

notes marginals

rúbriques

I

48

Anthoni Vallmanya, notari. Capcaudada ah rims crohats

11

44

Anthoni Vallmanya, notari. En lahor de una monga qui servava leyaltat al seu enamorat. Ah rims solts e croats. Vallmanya.

111

140

Altra obra de grate de ingrat feta per N' Anthoni Vallmanya, notari, per amor de una senyora monga, a la qual son enamorat era stat desconaxent. Ah rims sol ts e encadena ts. Vallmanya.

IV

84

Altra obra feta contra Fortuna adversa per lo dit Vallmanya.

V

84

Anthoni Vallmanya, notari, m'a feta perlo posador de la joya de desconaxen~a de la enamorada.

Digitized by

Go ogle

Fou posada la joya de desconaxen~a per En Martí Bellit, cirurgia, ciuteda de Barcelona, al monastir de framenors de la dita ciutat, dill uns a xviii de abril de festes de Pascha, any Mil cccclvii; e la sobradita obra dix lo dit Bellit per honor de la dita joya.

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

LA «SORT»

D'ANTONI

VALLMANYA ...

estructura

senyal

firma

5 cobles creu-creuades de 8 decasíHabs tornada de 4 endre~a de 4 Archiu de seny abbacddc (endre~a) Capcaudada la rima e Retret d'amor (tornada)

Anthoni Vallmanya, notari

Retret d'amor

s coblcs

creu-creuades de 8 decasíHabs tornada de 4

abbacddc

Vallmanya

Retret d'amor

17 cobles cadeno-encadenades de 8 dccasíHabs tornada de 4

ababcdcd

Vallmanya

Archiu de scny

cobles creu-creuades de 8 decasíHabs tomada de 4

10

abbacddc Capcaudada la rima e Rctret d'amor

Digitized by

Go ogle

cobles creu-cncadcnadcs de 8 decasíHabs tornada de 4 abbacdcd 10

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

JAUME AUFERIL

rúbriques

poes1es nombre de versos

Obra de desconaxen~a, ab la qual lo predit Vallmanya gonya la joya.

notes marginals

Fou donada la joya de desconaxen~a al di t Vallmanya perla present obra, digmenga a xxiiii de abril, any Mcccclvii, a ffra menós de Barcelona.

VI

148

VII

68

Vallmanya, pcr honor de la joya.

VIII

56

Vallmanya m'a feta per una monga, qui·m trames a un seu enamora t.

IX

44

Vallmanya m'a feta per una monga, qui·m trames a un seu enamorat.

X

224

Obra intitulada Sort, feta pcr N'Anthoni Vallmanya, notari, en labor de les monges de Valldonzella, hon parle de una desconexen~a a ell fcta.

Fou spandida la present obra per mi, Anthoni Vallmanya, notari, en lo cor de Valldonzella, hon se tenia consistori digmenga, a xxviii de maig, any Mil cccc Lviii.

XI

95

Altra obra feta perlo dit Vallmanya per una senyora que repta son enamorat de desconaxen~a.

Fon spandida la present obra pcr mi, Anthoni Vallmanya, notari, dins lo cor de Valldonzella, digmenga a xxv de juny, any mil cccclviii.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

72

JAUME AUFERIL

poes1es nombre de versos

rúbriques

notes marginals

XII

12.8

Altra obra apcllat Escondit, ah la qual obra l'enamorat demunt dit, colpat, se escusa de la colpa a cll imposada pcr s'anamorada. Vallmanya. Uni~onant e maridat compas.

XJII

95

Altra scondit maridat fet per ·lo dit Vallmanya, scusant-se e dcsancolpant-se de una colpa fal~ament imposada.

XIV

100

XV

8

Altra. Vallmanya.

XVI

8

Cobla spar~a. Valmanya.

XVII

12

Digitized by

Fon espandida la present scusació digmcngc a vi de maig, any mil CfCC lviiii, per mi, Anthoni Vallmanya, dios lo cor de Valldonzclla, hon se tenia concistori de la tan~ó del sartre e de l'argentcr, qual off1ci merexia més honor.

Vallmanya. Espar~a.

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

71

LA «SORT» D' ANTONI VALLMANYA ...

firma

senyal

estructura

Retret d'amor

10 cobles de 14 vv. a 10h10a 10b1ob1¿.od 10¿.od 10e1ºe4e4fI0fI0 rims capfmits en els 4 primers versos ·de cada cobla i empelt en el 5e. tornada de 8 vv.: a 1ºb1ºa 1º, 1ºc4c4d'-ºd'º

Retret d'amor

8 cobles creu-encadenades de 8 decasíHabs tornada de 4

abbacdcd Retret d'amor

5 cobles de 10 decasíHabs tornada de 6

abbacddcee creu-creuades amb apariat final Retret d'amor

5 cobles creu-encadenades de 8 decasíHabs tornada de 4

abbacdcd Vallmanya

Retret d'amor

18 cobles de 12 vv. ª10 ¡,ioª10 ¡,ioc1ºdio d'º c1º c4c4e1ºe1º cadeno-creuades seguides de 2 biocs empeltats i apariat final tornada de 8 vv.: a 10b 1ºb 10a 10a4a4c1°c1°

Vallmanya

Retret d'amor

10cobles de 9 vv.: ª10 ¡,ioª10 ¡;o¿o t/1º¿io c1º c4 cadeno CINQUA(Gi)NTA (d'on cat. cinquanta,oc. cincanta,etc.), en els quals QV apareixia en dues síHabes consecutives. U na dissimilació semblant entre dues semiconsonants v també devia ser responsable de la reducció en Q{U}ATTUORDECIM > ll. vg. *cATTQRDECIM (d'on cat. catorze,cast. catorce,bearnes catourze).• En el cas de LAQUEU > ll. vg. *LAc1u ( d'on cat. llaf, cast. lazo, it. laccio,etc.) la reducció de la v fou evidentment deguda a la formació de la iod en el grup final -Eu, ambla qua) es complicava l'articulació de la síHaba; aixo devia ser el factor responsable, si bé indirectament, en el canvi TORQUERE > *TORCERE (d'on cast. torcer, mentrc el cat. torcer CÓCERE (d'on cat. co1'rt,i cast. coceramb canvi de conjugació) s' explica per la influencia analógica de simplificació que s'havia produit en les formes verbals com COQUO > coco, COQUUNT > cocuNT (DECH 11, 109a55ss.). Amb aquest motiu és ben sabut que el llatí vulgar QUOMO (ll. QUÓMOoo) va donar el cat. com,cast. como,etc., perla reducció del grup QÜO- a co-. En el cas del 11.vg. *QUASSICÁRE (11.QUASSARE «sacsejar», «brandar»), que segons tota probabilitat era la base del cat.-cast. cascar,fr. casser(DECat. s.v. cascar),la simplificació QUA.:> cA.: degué produir-se a l'etapa QUAss(1)cÁRE a causa de la cacofonia que hi resultava perla seqüencia de /u¡asi ka en dues síl-labescontígües; la re1.

133

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

JOSEPHGULSOY

134

ducció de la v no devia ser, almenys a Fran~a, de data molt antiga a jutjar pel resultat ca- i no cha com en CATTUchal. En l'adjectiu QUiETus, -TA, «tranquil, quiet» la dificultat que presentava el grup vocalic IE rera v fou resolta perl'eliminació de la 1, resultant així *QUETUS, -TA: d'on provenen cast.-port. 4uedo,it. chelo,i cat. ant. 4uet,-da«quiet,. (exemples en Desclot, Muntaner, etc.), i d'un infinitiu analogic "'QUETARE(per QUIETARE) són el cast. 4uedar«romandre, restar» i el cat. ant. a4uedar«aquietar» ( exemples en Jaume I, Eiximenis, etc.) i 4uedar, intr. «quedar en silenci», «cessar de,. (s. xv1). Amb aquest sentit el catala ja havia arribat, poc més o menys, a la idea semantiea de «romandre, restar», que s'havia desenvolupat ben d'hora en castella. Així, dones, el cat. 4uedarno és castellanisme com havien sospitat alguns filolegs, encara que la influet'lcia del verb castella fos decisiva en el seu descabdellament semantic, amb valors d'aquest, des del segle XVI,quan aquella llengua comen~a a influir for~a el catala per raons conegudes per tothom; més detalls en DECat. s.v. quitt.s~ Davant les eedel llatí vulgar (E, É, i, AE) i la i (i) la IJ del nexe QU- fou eliminada regularment: ésa dir que la pronúneia k1Jt-,k11ino es va poder mantenir i el grup fou simplificat a ke i ki: Quio > que(pronom interrogatiu), QUE{M)> que(pronom relatiu), Qui> qui, QUINDECIM> quinze, QUAERERE>cat. ant. querre(amb variant 4uerir),QUiNAM(pronom interrogatiu neutre indcfmit amb valor de «qui, dones?»)> quina?(que fou interpretat com femení), d'on mase. quin?;ll. vg. SEQUiRE > seguir(pcr a segiimt, vid. infra). Aquest canvi es va produir en el romanie en general, si bé amb certes excepcions, car en italia al costat de chi < QUI, che -ir-,amb el qual va resultar primer,.. /uJáirt, amb el triftong ljái, que fou simplificat a aiperla dissimilació dd primer dement semiconsonantal. El desenvolupament fonetic té un paraHel en g.i.ire,procedent del francic w AJGARO «amb prou feines», que va passar: per l' esglaó de guairt (queja trobem en un document de 1299), forma que en realitat és viva avui dialectalment (DECat. IV, 261b37 ss.); cfr. gaseó quoayre;a més, veiem la mateixa reducció enguaitó > gaitó, variant que és usual en algunes bandes (ibid., IV, 688b13, 689a40). En conservar QUÁ intacte el ca tala anava d'acord amb el castella, portugues i italia, pero s'oposava al tractament de l'occita i frances que regularment va reduir QUÁ a luz.És ben cert, d'altra banda, que el catala va coneixer una altra solució que feia QUÁ- > ko-: cotrt «quatre», cort «quart», igol «igual»,golla «guatlla», etc. L'evolució suposa la labialització de la -a en contacte amb el grup velar k1J-:kuá > k11ó> /uJ.. Es tractava, dones, d'un procés fonetic paral-lel a Áu > ÓIJ> ó amb elements fonics en ordre invertit. 11 Aquesta pronúncia se sent avui en certes bandes del Principat, perode manera caduca com assenyalaJoan Veny, 11 perque es considera vulgar i rústica. J. Coro mines reporta que es diu golla en tot el centre del Principat que per ponent passa fins della del Segre mitja (DECat. IV, 714a10 ss.). N'hi ha exemples en les nonnes de ben parlar del valencia B. Fenollar i del barceloní Jero ni Pau (fi s. xv): «quottreper dir qual/re»,«gontper dir guant» (núms. 81-82, «BRABLB», XXIII, 1950, p. 144); i en un document de 1543de St. Hilari de co-(dir con per quan, cotreper quatrt) devia ser llavors tan forta com és avui dia la reacció a aquestes formes, considerades molt vulgars: d'on nasqueren una serie de formes ultracorrectes mentre es mantenía el diftong en la seva integritat en gran part del territori. 5. Com ja hem dit, en síHaba atona /q¡a es pronuncia ben sovint ko (ku a les regions que fan la o at•)na > u). Aixó normalment en síHaba pretónica. En general, pero, en els parlars occidentals, i sobretot en els valencians, que són de vocalisme fort, la pronúncia amb el diftong és normal o més comuna que en d'altres bandes. A més, la influencia deis mots relacionats amb /uJáaccentuat (per exemple la de tJllártsobre quartlr) sol restablir el diftong sovint en el parlar individual pertot. La transcripció fonetica que ens dóna el DCVB deis mots quaranta i quaresma

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

EL DESENVOLUPAMENT

DEL NEXE •••

139

obres. 1s A Menorca i Eivissa, on la o atona es fa" comen els altres parlars orientals, hom hi diu ail", tgl',pasc11. Segons reporta Moll en el seu estudi sobre la llengua de Mallorca, aquests mots també es diuen amb-11 final a Sóller i a més a les altres localitats mallorquines de Capdepera, Son Servera, Costitx, Caimarí, Arta, Deia i Estellenc. 16 Amb aquest motiu Moll fa constar que en aquests mateixos llocs (i en diversos altres) la -o final atona (ortografica -a o -e)es velaritza esdevenint una mena de o, i aixo deu ser, segons ell, la causa del tancament de la -o deis mots com aigo, ego,Omgoper mantenir la diferencia en el sistema vocalic a ton. Que el canvi de -g,,ai -'l"a a -goi -lw era antic ens ho proveo els següents exemples antics que citem deis escrits balears a través del DCVB: «-tg11os,caualls, muis-• (a. 1402), «Ara a festas de Nadal ve en moltas pagas de las tgos-• (a. 1505);el DCVB dóna, a més, de la traducció catalana del Dtcameron(a. 1429),«-aygo rosada-• i de les normes de B. Fenollar i J. Pau: «(Evitar de dir) ayg110 per dir ayg11a•. És molt possible, dones, que aquesta pronúncia existís també en d'altres bandes. En canvi, el dialecte rossellones es caracteritza perla reducció del diftong final :.1/114, :.g,uza -k:} i -g;J. Fouché (Phon.hist. ro11ss., p. 183)dóna els exemples de: ig;J «egua»,r1[lg:, «llegua», i a més [htg:J«llengua», i s'hi poden afegir també aiga «aigua•,pasca«pasqua»; cfr. les formes occitanes tga {gtga),aiga,pasca,lmga. Sembla, dones, que el rossellones perpetua una tendencia que s' estenia des del nord des de bon principi. De fet, pero, les formes compasea,Omgas' este nen més al sud, a tot el bisbat de Girona, i aigaarriba al Valles i al Penedes O.Coromines, Llntrts, p. 307, DECat. I, 91a15);en aquesta zona tg11atambé es diu amb -ga,pero en aquest cas hi havia hagut la transposició de 1J(~ga) ja des d'antic. En la resta del territori catala el diftong :.11a final [,a o ,a] es manté en general, si bé en el llenguatge rapid la simplificació a o es pot donar; així almenys en els esmentats pobles de Card6s i Vall Ferrera segons ens informa J. Coromines citantne I' exemple d' aigo (Entrt dos llmg11atgts, 11,p. 35). De tota manera, l'adj~ctiu catala antiga f. (anticm.) enfront del cast. antig11a ANTIGUA no obeeix a la dita tendencia de reduir el diftong :.11a a a, sinó que s'havia format del masculí anticANTicus, mentre el castella tot i tenir antigolantiguaen el llenguatge medieval, va introduir posteriorment el masculí analogic antig,u,(DE Cat. I, 327b11ss.). D'altra banda, inicliniq11aés un manlleu del llatí INIQUUslINIQUA. Pero notem que en els textos antics es troben exemples del femení com tnicha, inig,úz,iniga, inica (aquest en rima en el Spill de Jaume Roig). Segons aixo el mot fou popularitzat com tnic, i-ltnig,¡a, i-, ajustat després als adjectius en -cl-ga: en són continuacions l' eivissenc niclniga «fell6, agressiu» (DECat., 11,832b34 ss.). 7. Alguns mots necessiten explicació particular. Els resultats de QUARE coma

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

138

JOSEPH GULSOY

reflecteix bé la realitat fonetica dialectal: /uJarán-a Valencia, Castelló de la Plana, Alacant i rodalia, /uJarán-olwrán-a Alcoi, lwrán-en els parlars occidentals i a Mallorca, i kurán- en el dialecte central, el pirinenc oriental, Menorca i Eivissa. I 'i"ªresma:/uJarez-en el domini valencia, a Tortosa i en els parlars occidentals de Tamarit de Llitera, Bonansa, Pont d~ Suert, Fraga, lwrlz- a Lleida, Balaguer, T remp, Sort, Organya, etc., /uQrlz- a Puigcerda, lutrlz- en el dialecte oriental i a Perpinya, ko~- o lwré-(core,na)a Mallorca i kurá-a Menorca i Eivissa. També és ben instructiu l'estat de coses que ens descriu J. Coromines a Cardós i Vall Ferrera (Alt Pallars). En el parlar d'aquesta zona la combinació /u¡á acccntuada manté aquesta pronúncia: lu¡árta,sirJ/uJánta,gt,1álla; davant de l'accent esdevé Q o", pero perla influencia de mots del mateix radical on no és pretonic, se sent sovint el diftong: es diu, d'una banda, kortá «quarta» a Areu, lturtáa Tor, al costat de /uJartáa Tavascan, Esterri, Estaon, i k11ar~raa Esterri, /uJartata Areu. Quan no hi ha influencia d'un mot relacionat, la reducció és constant: lwrlzma.'3 Ara bé, el grup qua: pronunciat h- en els parlars orientals i a Menorca i a Eivissa és evidentment una pronúncia /w- realitzada lt.uen síJ.labaatona com ho prova la pronúncia /w deis parlars occidentals i de Mallorca (que no tanguen la o atona en u), pero notem que fms i tot una pronúncia amb el diftong IQ normalment es redueix en", en la dita zona, perla feblesa de la vocal neutra en un diftong, com en l'esmentat cas de qiiestió[kustió]. Aquest estat de coses devia ser ben estes en el llenguatge parlat a l'Edat Mitjana a judicar perles grafies ambo que apareixen sovint al costat de formes en"ª en els textos antics: en els Dialegsde Sant Gregori (ed. «Els Nostres Classics», 31-32, 97), obra de la fi del s. XIII, ms. de l'any 1340, figura coranta(1,253.19),cortons«quartons» (1, 88.4), i a més gordar«guardar» (I, 10,4. 5),gorit«guarit» (1,126.1),etc. El DiccionariAguiló (s.v. quarttr}inclou: «tres cortésde camsalada novella», d'un document de 1399de Vic, «-un memorial del quorttr(«districtc») del Pi», any1441, «un quorttr d' oli», any 1492, etc.; i s.v. IJ"aresmaduu coresmacitant Eiximenis. En els mots d' origen savi com qualitat i IJ"antitat,una pronúncia Ita-o /Q- segons la regió, és molt estesa en el llenguatgc diari. El DCVB s.v. qualitatduu exemples de ca- en el Curial i en Ausias March, i s.v. quantitat dóna can- a través d'un document de 1445. No cal atribuir, dones, aquestes formes a la influencia deis mots castellans calidadi cantidadcom ho fa Moll (Gram.hist. cal.,§ 177).14 Pel que fa a la reducció IJª > a, en aquests mots, a diferencia d'un mot com quarantaque fa qua- > /w o ku, notem que 'l"alitat duu accent secundari a la primera síHaba (lu"ilitát) i és natural que la reducció del diftong es faci eliminant l'clement velar"·

"ª

6. En síHaba final :'I"" o !g,uz( co! comen quarler [korté], mentre car el de QUA!> ka- en mots com qutdilal [kalitát), que hem atribuit suara a l'accentuació secundaria en la síHaba qua- (supra). Quelcom d'aixo deu haver en els reflexos moderns de l'antic adjectiu indefinit q11aú¡11e que ha continuat en l'ús comú a Mallorca en la forma de coú¡uti al Rosselló com a caú¡ut (pero vid. a més el que diem sobre aquesta forma, supra). Amb aquest motiu notem que quekom (pron. indef.) «alguna cosa», (adv.) «un poc», segons tots els indicis no perpetua un reflex de QUALIS en el seu primer element, com havien dit alguns fdolegs que hi veien una base QUALECUM( QUE) o QUALE-QUOMODO. La forma antiga comuna era queucom(al costat de queacom)i aquesta molt probablement fou precedida de la forma queocom,que apareix en un document del segle XII i és, en efecte, el nostre testimoni més antic d'aqucst mot. Hi ha raó per creure que queocomfos una reestructuració de • quecom < QUICUM ( QUE) «qualsevol cosa»; més detalls DECat. s.v. quekom. Evidentment l'ús proclític també era el factor en la reducció de quasi (pres del 11.QUASI, segle xiv) a casi [kazi], pronúncia que és general a Valencia (/tasi en el dialecte apitxat) i als dialectes balears, i que és for~a comuna també en el Principat. El mot amb el diftong quasi té to literari. Notem que aquest mot s'usa scnse accent dinamic en certs contextos, fet que també explica el cast. casi (DECH I, 908b11ss.). La reducció va d'acord ambla de QUARE > car. D'altra banda, el duplicat antic catala quaix suposa tractament mig savi de QUASI davant vocal (altrament hauria donat *ques).Jahem notat que la variant amb en-, mquaix, apareix com mcaix, probablement perla reducció de /uJa > ka rera n (supra). Pel que fa a qüern«quadern» (ara mot antiquat o dialectal)< ll. vg. *QUADERNU (11.QUATERNU), aquest sembla haver passat per una etapa anterior de /u,(_tl)em, d' on després /t.lJtrn:hi ha exemples antics de coern_enun document de la fi del s. XIII («BRABLB», V, p. 291) i en un de 1373(DCVB s.v. quadern).Sembla haver-hi una altra solució per l'etapa de qu(a)ernsegons ho suggereix un exemple de quaern en un document de 1325;tenim exemples de quern [kvern] ja en escrits de 1347i 1437.La continuació d'aquest mota Menorca, qum [k~n] «conjunt de quatre coses», mostra una reducció de la 1Jno ben clara; d'altra banda, la perdua de lar hi deu resultar, com en el cas del val. qütns «quartos, diners», en la forma del plural qüt(.r)ns;més darles a l'art. quatre del DECat. Interessa també l'evolució de COAGULARE, que passant per COA-> lt.iia> /q¡a va anar a parar en quallar «coagular» (cfr. cast. cuajar),mot ben viu, amb la forma variant collaren el País Valencia; segons la documentació del DECat. (s.v. qua/lar) és viva la forma callaral Conflent i, a l'altre extrem del Pirineu, a la Ribagor~a. Encara per una altra solució de coA( G)ULARE va resultar colar(cfr. el llenguadocia caular), forma usual a Andorra i Vall Ferrera.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

EL DESENVOLUPAMENT

DEL NEXE •••

8. (a) Com ja hem dit, en els textos antics apareixen sovint formes com calper IJIUÚ, can per IJ""'n,canl per q1tant,etc., i garir per guarir, totes elles al costat de formes normals amb IJ"· i g11-. La qüestió que calia aclarir era si aquestes grafies representavcn rcalment una pronúncia sense 1Jsemiconsonant. J. Coromines, en el seu cstudi parcial del llenguatge de les Videsdt sants rosstllonests,publicat en 1943-45 (ara in Llnres, p. 307), en comentar una serie d'exemples com calal costat de qua/, paschaper paslJ"ª' m caix al costat de tn quaix, mgal «igual», mgalllr«igualar», i també /Jmgaper /Jmgua,reconeixia que en alguns casos la grafia correspondria a una pronúncia sense IJ. Pensava segurament en mots com paschai /Jmgaque viuen avui al Rosselló i també en el bisbat de Girona (§ 6, supra) i també en mgal, encaix,en els quals qua es trobava rera -N final (vid. § 4). Pero, d'altra banda, com que la llengua moderna no té enlloc variants com cano cal(excepte en el Capcir), J.Coromincs arribava a la condusió que les elitesformes del text de les Videsserien al capdavall imperfeccions graftques. Badia, tenint en compte aquesta nota de J. Coromines, evidentment, atribueix les formes com cal i gardara la influencia de la grafia occitana i les declara per tant sense valor fonetic (Gram. hist. cat., § 68, IV, i nota 2). Tanmateix,J. Coromines en el DECH (s.v. encante)i encara en la seva edició crítica de les Homilits d'Organya(1976) no considerava la qüestió tancada del tot. 18 Sembla que el mestre creia que el problema devia plantejar-se en el context d'un cstudi detallat com aquest que estem realitzant abaos de considerar-lo resolt. Ara bé, atesa la simplificació de qua>ka en els mots d'ús proclític com QUARE > car,QUASI > /uui, i en d'altres com qualitat [kalitát], deguda a l'accent secundari, ens hcm prcguntat si les paraules com qua/, quan, quant, pronunciades scnse acccnt dinamic en ccrta combina ció sintactica,' no es reduirien a cal,can,cant. Penscm pcr exemple en el compost q1talstvol,on l'accentuació coincideix ambla de IJllllÚIAt i, a més, aqucst mot essent un adjectiu podia prestar-se a ser proclític. Pero almenys en aquest compost en que qua-va seguit de la consonant -/, de timbre veque *calsevol,i de fet recorlar, el canvi hauria estat més aviat col-(ésadir, colst'lJO/) dem que el vulgarisme constv0l«qualscvol» suposa com a base colsevolamb dissimilació del - l > n -/. Si un mot com quan és usat en proclisi, pot resultar-ne canam b gran probabilitat, i d'ací no es pot excloure la possibilitat d'un antic can < q(1')an. Així i tot, pero, aixo és for~a hipotctic i restara com una mera conjectura mentre no es recolzi en els fets vius de la llengua. Altrament la possibilitat que can deis textos antics fos una mera grafia és molt més gran. En primer lloc la influencia de l'ortografia occitana, sobretot en els primers textos com les Homiliesd'Organya,era molt evident (aizo, zo, aizí, alternen amb aixo, així, i els plurals tipus ptcatz,ptcadz amb ptcats). En segon lloc, recordem que hi havia vacilfacions constants en l 'ortografia medieval pel que fa a la representació de //t,/ i lgl. Com ja remarcavaJ. Coromines (loe.cit.,p. 307) abunden en el text de les Videsgrafies inverses com ª'I"ºper aco( < ECCUM HOC ), veguada,longuament, pcr vtgada, longament,etc. A més, és ben sabut que els escrivents, sobretot en el

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

JOSEPH GULSOY

període prcliterari, i també sovint després, graftaven tJe,qi pcr IJ"e,'l"Í (quan no /u, ki), és a dir que '/ s'usava amb valor de IJ"graftc i de vegades també per c: així troper comJé(8n5) i IJª' al costat de car (6v3). D'on can bem en les di tes HomiliesIJOVé en aquest text podia ser per 'l"ªn, forma ambla qual, en tot cas, alterna. Altrament, és notable el fet que les grafies com can, cal,cant són en minoria enfront de les usuals quan, 'l"al, IJ1'ant:així en les Homilies,i en les croniques de Jaume I i de Muntancr: formen, dones, una irregularitat de poc abast, i si no estem equivocats ja són rares en els textos posteriors. (b) Ultra aixo, pero, no s'ha d'identificar amb IJIUln, com han fet alguns, la forma con que apareix en els textos antics com a conjunció temporal en el sentit de «en el moment en que, quan»: «E nós no havíem més de XIII anys conlo assctiam» Oaume I, Crónica,cap. 21, ed. Barcino, I, 52); «E con uench al mati dixeren: Mudem-nos» (ibid.);19 «Sí que con saberen en Catalunya que el senyor rei era a Alcoll...» (Muntaner, Cronica,cap. 51,ed. Barcino, I, p. 108.24), «E con lo senyor rei hac viste reconegut tot aquell país ...» (ibid., p. 108.31);«E que poran dir los bons cauallers con sabran un tal cas?» (Tirant, cit. DCVB s.v. 'l"an).20 Es tracta de la variant amb -n (formada en fonetica sintactica) de comQUOMOoo (DECat. 11,846b.27ss.), conjunció temporal amb el valor indicat ben freqüent en els textos deis segles XIII-XIV. Com que com (i la seva variant con)amb el sentit assenyalat coincidía amb tJ1Uln, des d'un principi els escriptors semblen haver considerat conuna forma variant de quan, a judicar perles confusions que es noten en textos antics on trobem can (=q1'an) o 'l"ªn usats amb valor de com «com que» o reempla~ant com en les frases adverbials com per fO com, tantost com. Notem els exemples següents que citem de la CrónicadeJaume I (ed. Barcino): «E can les noves ... serien longues de comtar ...» (cap. 8, I, 8, traduit com «com que les noves ... serien llargues de contar»); «ella era venguda a merce de nós,per fOcan sabia ... E era venguda a més per fOcan prenie gran tort en nostra terra» (cap. 34, I, 92); «E nós tantostcan él se comen~a de derrocar del caval...» (cap. 26, I, 7.2).I de semblant manera trobem en Eiximenis ptr tal quant (amb grafia poc apropiada per 'l"an) amb el valor del classic per tal com: «Atén encara - dix lo llcó - quina coneixen~a hac aquell gran emperador Alcxandre, qui no solament als seus cavallers ans encara a son cavall,per tal 'l"ª"' l'havia ben servit, féu honrada sepultura» (Ttrf del Crestia, ed. «Els Nostres Classics», Col. B. IV, p. 1.22.14). (e) En els escrits del període pre-literari ha estat notada diftongació de có- en una serie de mots. Montserrat Arnan, que va dedicar un estudia aquest fenomen, Sobreelca11'1Ji CO enQUA en el cata/apre-literari,«Estudis Romanics», XII, 1963-68, pp. 213-19,documenta quantraper contraen un cscrit anterior al 'any 1055i en un altre posterior a aquesta data; notcm que aquesta forma encara sona en la pagesia del Principat, sobretot a les zones muntanyoses del Centre-Nord, i, a més, en un

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

EL DESENVOLUPAMENT

DEL NEXE •••

143

nivell una mica més alt a les Illes; hi ha un exemple en el mallorquí Francesc d'Oleza, a. 1538(DECat. 11,891a6ss.). Arnan també troba el mot coll«paso port de muntanya» en les formes de IJ"al.en 1046, 1053,1093, IJUalo1074, IJUallum1078, i 'l"ª's en lloc de corsen 1131,i 4uatoen 992, 1008,1067, en lloc de col«pe~a de vestir», 4ua1en 1o66. Notem que el toponim de l'Alt Bergueda d'origen pre-roma, La Q"ar, també és el reflex del mateix tipus de diftongació: apareix escrit Laco"e en l'acta de consagració de Sant Pere de la Portella (a. 899) al costat de ipsa Co"e( escrit així per haver-se interpretat la- com l'article definit), i illa Co"e en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell (a. 839); en un escrit de 1069 figura ja en la forma diftongada: ipsa Qpa". J. Coromines en el seu article la survivancedu basquejus1Ju'aubas Moyen .Agt11 feia venir aquest nom d'un Lako", variant sufixal del base laka" «grava»,«aspresa del terreny» (ibid., p. 112); hi fa referencia, a més, al topónim Lasquarri a Ribagor~a, que mostra la mateixa diftongació: s'escriu Alascorl.rt)o AlalJ"ªr en documents antics des de 1044(ibid., p. 110).El mateix ftloleg reporta, a més, que el nom del poblet o caseriu Lavascorta Bellver de Cerdanya, pronunciat avui ambo oberta, aparcix graftat Navas1Juart(ibid., p. 109). J.Coromines explica el catala dialectal quantra«contra» i el nom del poble la Quar i també las'l"ªrri com a formes ultracorrectes de la tendencia que fa monoftongar QUÁ- > co (§ 4, supra): cotre< IJUatre, cort < IJMart, gorda < guarda (DCEC s.v. contra).M. Arnan, perla seva banda, a la vista de la freqüencia de les formes diftongades, especialment a la segona meitat del segle XI, creu que hi va entrar en joc alguna cosa més que la ultracorrecció, i, més aviat que una diftongació propiament dita, hi veu una fragmentació de la vocal oper l'efecte de les consonants del contom, la velar k i la dental t en el cas de col, etc. Philip Rasico en una nota, 0/d CatalanCOR and thePhonologica/ EvolutionsUA >O, O> UA, «Papers in Romance», volume III (Autumn 1981),pp. 179-188,considera poc probable que l' efccte de les consonants pugui provocar la diftongació en qüestió i reafirma la tesi d'una ultracorrccció tal com proposava J. Coromines. Amb aquest motiu notem que malgrat la freqüencia de quato «cot» i de 'l"a/.(o) «coll» en documents del seglc XI, aquestes formes són menys nombroses que les normals, no diftongades (vid. ara la documentació de coten el DECat. 11,1008a5 ss.), i dcgut a aixo sois uns pocs, com.ara IJUantra i els toponims esmentats, han tingut continuitat. Recordem, a més, que el prcdomini final de q11atre sobre cotresuggereix que la reacció a aquesta darrera forma havia estat ben forta; per consegüent, el conflicte entre variants del tipus quatrei cotrehavia de repercutir inevitablemcnt en ultracorreccions.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

NOTES

1

Vid. P. Fouc hé, PhonltiqMthistoriq11td11ro11ssi/lonnais, Toulouse, 1924, pp. 180-184; A. Badia i Marga-

rit, Gramática históricacatalana, Barcelona, 1951, §§ 68, IV, i 88, I; F. de B. Moll, Gramática históricacata-

lana, Madrid, Gredas, 1952, §§ 177-78. Badia té en compte el comentari que fa J. Coromines sobre les formes notades en les Vidts dr sanls rosstllontstsen el seu estudi publicat in «Anales del Instituto de Lingüística de Cuyo•, 111,1943-45, pp. 126-211, específicament

pp. 157-58, reproduit en traducció catalana in

llt11rts i co1tVtrstsd,rmfiloltg, Barcelona, Club Editor, 1971, pp. 276-361, específicament pp. 307-8; en citar d'aqucst estudi usem la versió de Llt11rts.Emprcm cls següents títols abrcviats: DECat.= Diccionari ttimo/ogic i complmttnlari dt la llmg11acatalana, pcr Joan Coromines amb la coMaboració de Joseph Gulsoy i Max Cahner, 1-IV (A-Li), Barcelona, Curial, 1980-83. DCEC= J. Coromines, Diccionariocrítico, rtimológicodtla lmgNa castellana,1-IV, Madrid, Gredas,

J. Coromines,

1953-57.

DECH= J. Coromines,J.

A. Pascual, Diccionariocríticoetimológicocasttllano r hispdnico,1-V (A-X),

MJdrid, Gredas, 1980-83.

DCVB= A. M. Alcover, F. de B. Moll, Diccionari catala-valtncia-balrar,1-X,Palma de Mallorca, 1926-1962; 2ª ed. vols. 1-11.1962-67. Russell-Gebbett, M.C.L. T.= P. Russell-Gebbett, Mtdin,al Catalan Linguistit Texts, Oxford, Dolphin Book Co., 1965. Guiter, ALPO= H. Guiter, Atlas Linguistiqut drs Pyrénüs On'rntales, Paris, C.N.R.S., 2

1966.

Tenim a la vista en aquesta data (octubre 1984), ultra els quatre volums publicats (A-Li), el text deis

articlcs de la lletra Q, ara en impremta. 3En aqucst plantejament

sovint fem referencia a les solucions paraHdes del nexe cu-. si bé no siste-

maticamcnt. 4Segons DECH (11, 261b32) el castella amb ca tala i bearnes suposa el vocalisme tal com

PARJETF. • PARf:TE),

-TQR-

(ésa dir. üó • Q

mentre el prov. ratorze, fr. quatnru. i ital. qutlltordiciparteixen de

QUATTÓR-

DF.CIM.

~A l'art. quitt del DECat. es modifica l'opínió expressada en el DECH(IV. 709b5) que el cat. qutdarés castcllanisme 6 Aparcix

ja del tot arrelat. refor~.tt ambla

né ... •, Russcll-Gebbett,

preposició

aja en un document

de 1c80-95 («... ad suo filio a chuit no·l do-

M. C.L. T., 74.21) i també en les Homilirs d'OrJ,tn_yil11120 ( ccCel hom

si a cui és pus car zo que pus car Ii deu ésser ..) i encara en un document

a caritad

en

de 1313, publicat per P. Vidal,

-RLR,., XXIX,p. 67 ( •lo senyor pu sea donar ad accaptc . .11~tltre ... les di tes terres ... a cu_}'o qua Is se volra ..); fou reemplac;at aviat per

,1

qui, que li feia competenciJ

des de fria temp\.

144

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

EL DESENVOLUPA\1ENT

DEL NEXE ...

7Vid. 1•art.ntgllil del DECat., i el de J. Gulsoy, L '11rigtndtl cata/a •ntguit•, •Estudis de Llengua i Liter.Hura Cat¡lancs•, 8En el

VI, 1983, pp.

5-10.

DECat. s.v. 'fllilar, q11iti,el desenvolupament

fonetic es dón.1 com

tar, qllitar, d'una banda, i de I'altra com kiit11rper transposició

QVIHARF.

•

"kiy(t)l11r, /úi-

de la 10d ltitiar (= c.i t. -oc . .int. q11itiar);

l'adj. cat.-oc. q11itideu la scva -i a aquesta variant.

9J.Coromines, 1

ºEd. Charlotte

11Cfr.

con, 12

2ª

Llt11rts, pp. 317-18. S. Maneikis

Kniazzch

els resultats gascons: quoalf ed., Tübingen,

3J.Coromines,

1

t

1SEI DCVB

qunan QU~Nno,

ed., Palma de Mallorca.

8Jrcelona,

111.p. }º3·

1977, vol.

quoart QUARTU\1

(G. Rohlfs, Lt Gas-

Ed. Moll, 19~h, p. 61.

Entrt dos lltngllalgts, 11, Barcelona,

Phon. hist. rou.u., p.

4fouché,

QUATTUOR,

J. Neug.1ard,

1970, § 475).

E/s parlars catalans,

1

i Edward

duu exemplcs

182,

Curial.

1976, p. 3~.

reporta haver sentlt dir k11/ittila la vellJ gene~ac1ó.

de paseo dt- la poesía dt- Mari:1 A. SJlv.i i de Perr d'A. Penya

q11a),tgo de Maria Aguiló i de la revista mallorquina

(Ci.V.

pas-

Ignorancia (s.v. tgua), i t11godel rn. A. Peny;t (s.v.

aig11a). 16Moll,

El parlar dt Mallorca, BarcelonJ,

Barcino,

1980, p. 60.

7Fouché, loe. cit.. qualifu.:a tg'J de mot ocvicilli-...peró ~egom report.iJ. Coromines

1

.aquesta paraula se sent en aquesta zona des del mar fms al cim del Conflcnt

(DECt,t. s.v. tgua), ·

i també en el Captir

i a tota

)'Alta Cerd.1nya (111, 219.rn ss.). 18L'únic

manuscrit

d' aqut-st text sovint graf1a q11t1, que, ,¡11i,abrevia des po~c1nt un senyal difcrent so-

bre q i algun cop escriu qa, qt, qr. M. Molho en la sevJ ed. crític.1, «Bulletin HispJniqu('•, 186-210, unifica la gratia de les forme~ abreviades

com '/ª• ,¡t, qi, regul.ument;J.

LXIII, r961, pp.

C0romine~

les transcriu

amb 'I"-, dei.xant només alguns casos de qe, qi, coma mostres, í, a mc:s, no roc.1 la graÍla de formt>s com

can •quan•, acceptant la possibilitat

d'una pronúncid

Jwn en el períodc antic (E,11r-cdo.,!lmg11atges,I. pp.

128-29).

1

9Citcm aquest exemple a través de l'estudi d'O. Klesper, Btitriigt z11r Syntax aitkatalanischtr Konju•c-

tiontn, •BDC•, XVIII, 1930, p. 348.

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

JOSEPH 1 ºEI

DCVB s.v. q1tan(IX, 14a) explica

,011

GULSOY

coma variant de q11anperla influencia analógica de com,

conjunció temporal.

10 «Actcs du VI Congrcs Intcmational de Scienccs Onomastiqucs•, M ünchcn, 1958,pp. 105-145,reprodui"t in Est1tdisd~ toponimia catllÚl1111,1, Barcelona, 196s, pp. 93-151;citem d'aqucst tcxt. 1 .2

Digitized by

Go ogle

Original from

UNIVERSITYOF VIRGINIA

L'EVOLUCIÓ e >

Q

EN CATALA

XAVIER LAMUELA

1.} oseph Gulsoyés autor (1981)d'un article de rcferCncia obligada en quC fa l'estat

de la qüestió de les teories a proposit de l'evolució de les ee toniques en catala, n'estableix una descripció ben travada i en formula una interpretació. 1 Jo ara cm proposo de fer-hi algunes consideracions d'ordre metodologic i d'introduir un nou punt de vista en la discussió del tema, que, penso, obliga a un replantejament. És sabut que en catala la t del proto-romanic s'ha tancat en len la majoria de lés posicions, m·entre que restava o berta en algun cas aillat com ara set(