Parli occitan [Ed. novèla.] 9782859105150, 2859105158

Manual simple e eficaç per debutar un aprendissatge de l’occitan (var. lengadocian) Joan Rigosta (en francés Jean Rigous

499 52 5MB

Occitan (post 1500); Provençal Pages 126 [128] Year 2013

Report DMCA / Copyright

DOWNLOAD FILE

Polecaj historie

Parli occitan [Ed. novèla.]
 9782859105150, 2859105158

Citation preview

PARLI

KCITAN Joan RIGOSTA

?

llGàsconha _

■ jU •

Lengadoc

Lemosin.

M'

FFoVt

:

Manual d'iniciacion

Edition Lengadotiana

ESCÔLA OCCITANA D'ESTIU

[/

\

INSTITUT D'ESTUDIS OCCITANS "

TT

i I

Joan RIGOSTA

PARLI OCCITAN (Novèla edicion corregida)

Illustrations : Ives CHALAND (1957-1990)

Mercés especial a Joan-Claudi SÈRRAS que prenguèt en carga aquela edicion.

Un mercés tanben a Patrici Pojada, que sas remercas e proposicions ajudèron bravament per la correccion del tiratge présent.

© Institut d’Estudis Occitans 1997

AVERTISSEMENT Cette petite méthode d'occitan est certainement moins ambitieuse que d'autres, qui existent actuellement. Mais dans sa modestie, elle répond cependant à une demande précise, souvent manifestée lors des stages : celle d'un outil simple, classique et progressif d’apprentissage de notre langue. On nous pardonnera donc ce qu’elle peut avoir de traditionnel, dans sa forme comme dans son contenu. Elle est en effet destinée surtout aux écoles pri­ maires, secteur trop négligé jusqu'ici de l’enseignement de l'occitan et pourtant essentiel ! Elle est destinée aussi aux isolés, aux « faidits » qui ont souvent tout à réapprendre; nous espérons que leur enthousiasme leur permettra de faire de rapides progrès dans ce languedocien de base: il est comme la clef des dia­ lectes authentiques, dont il doit permettre la reconquête, et aussi un « mar­ chepied » facile pour passer d'un dialecte à l'autre. Que les érudits n’y cherchent pas de controverses dialectales: notre projet est seulement de vous faire parler : lancez-vous, trouvez des interlocuteurs! beaucoup seront étonnés et même émus de vos efforts ; aucun ne se moquera de vous ; tous vous apporteront quelque chose. Et souvenez-vous que l’occi­ tan, qui a eu la chance de ne pas avoir de puristes (comme Vaugelas), ni d’Académie est une langue si naturelle et si souple... qu'il est difficile de faire des fautes ! En esperar de poder lèu vos legir o vos parlar dins la nostra lenga ! N.B. Cette méthode est « à deux vitesses » ! Le bas des pages comporte un complément pour ceux qui vont plus vite ou en savent davantage ; mais vous pouvez vous en tenir à la leçon, avec son vocabulaire et ses exercices.

Per la novèla edicion : Vaqui, amb quauquas correccions un novèl tiratge d’aqueste manual sens cap de pretencion, e qu’es totjorn autant demandât. Quauques exercicis se son venguts ajustar : lor tôca es mai que mai de far parlar los escolans : lo mèstre los saurà ajudar, en lor balhar de mâts, en va­ riât frasas e questions a partir de ço qu’es donat aicf ; e ambe las situacions de « segon l’escasença », poirà crear de diaibgs. Bon trabalh a totes, e un brave mercés per vbstra fidelitat ! Joan Rigosta, octobre de 1993.

PRONONCIACION

1- Las vocalas / Les voyelles. La prononciation est indiquée entre parenthèses.

a (a) début ou milieu des mots : casai ( kazgj) ; acabar. à (a) accentué : farà, gracia. a (o) très ouvert, en fin de mot (même au pluriel). annada (annado) cambras (kambros) a (o) accentué ; vendriâ (béndryo). même devant N ou consonne double : vendre. bercar. (béndré-bérka) é (é) accentué : espés (éspés) è (è) venguèt (béngèt) après (après). e (é)

o (u) 6 (u) o (o)

Tolosa (Tuluzo) (comme le français : ou) accentué : urÔS (iirus) et non (iiros) aquô (ako) pôrti (porti)

i (i) tiri. parfois accentué : aqui (aki) u (ü) et non (u) ! luna (lüno) un (Un) u (y) devant à et o : muèl (myol) cuol (kyul) (w) ou(w) devant e : nuèch (nwèts ou nwèts) û (ü) accentué : dessus (désüs)

uèi (wèy ou ivèy)

2. Vocalas seguidas de / Voyelles suivies de (w) et (y) : ai ei èi oi ôi

(ay) (éy) (èy) (uy ) (oy)

paire (payré) veire (béyré) èime (èymé) coire (kuyré) coire (koyré)

au eu èu ou iu

(aw) (éw) (èw) (ow) (iw)

6

1 aurar (lawra) deute (déwté) nèu fnèM'J plôure (plowré) viure (biwré)

3. Las consonantas / Les consonnes Les lettres k, w, y, ne s'emploient pas en occitan. Il n’y a pas de h au début des mots (sauf en gascon). Les groupes français th, ph, sont rendus par t, f, le groupe français ch d'origine grecque par c ou qu. Ex : hypothèse : ipotèsi — typhoïde : tifoida — Christian : Cristian — chimie : quimia

Se prononcent comme en français :

b, c, d, f, 1, p, q, t,

Prononciation particulière : (voyelle accentuée soulignée)

g(d%)

devante, i. roge (rudzé) fugit (fiidzit)

à la fin d’un mot : freg (fréts)

j (dl)

ensajar (énsadza)

tj (t$

vilatjon (bilatsu)

m (n)

n

(n) (n) (n) muet

à la fin d'un mot : clarum (klarün) franc dans vent (bén) parlai! (parlon) devant (g,k) : anca (anko) devant (f) : sinfonia (sinfunio) souvent (mais pas toujours) à la fin des mots : camin. (kami) can (ka).

r muet à la fin des infinitifs et de la plupart des mots de plus d'une syllabe : professer (prufésu) parlar (parla)

v (b)

vila (bilo) aver(abé)

7

Prononciation de certains groupes :

Ih

(ly) (l) en fin de mot :

nh

(ny)

ch tz gn

(n) en fin de mot : (ts) (ts) (nn) et non (ny) :

palha (palyo) talh (tal) vinha (binyo) planh (plan) quichar (kitsa) chot (tsot) dotze (dutsé) anatz (anats) signe (sinné)

Dans un groupe de consonnes intérieures, la première s’assimile (tend à devenir sem­ blable) à la seconde Jacme (dzammé) femna (fénno) mn (nn) femna (fénno) tl (II) brutlar (brülla) (nn) reguitnar (réginna) tn tm (mm) setmana (sémmano)

Quelques éléments de prononciation : 1. Il faut bien faire la différence entre (é) et (è). Ne prononcez è que la lettre e avec un accent grave. L’èrba es verda (l’èrbo és bérdo). 2. Les consonnes b, d, g, sont prononcées relâchées entre voyelles. Aver (abé) prononcé presque comme (a é). vida (bido) prononcé presque comme (bi o) amiga (amigo) prononcé presque comme amiyo). 3. S et Z se prononcent comme en français et non comme en espagnol. 4. F se prononce comme en espagnol (apical). Il est redoublé au début des mots et quand on écrit -FF- gara (garo) garra (garro) rara (raro). 5. Dans un groupe de consonnes finales, souvent seule la première se prononce. S se prononce obligatoirement. tom (tur) toms (turs) parent (parén) parents (paréns) temps (téns). 8

6.— S final en liaison se prononce (z) devant voyelle, (s) devant consonne . Ne pas prononcer S final après consonne et devant une autre consonne, par exemple dans :

dins la cambra (dinlakanibro) — palatalisation fréquente devant consonnes sauf (p) (t) (k) : Las vacas (lay bacôs)

71 ne se prononce pas devant s final dans les cas suivants : als, dels, pels [" pour les "]... (as, dés, pés...) vols (bos)...

8. En occitan central, bl et gl se prononcent (pl, kl) par exemple dans : régla

(rèklo), noble (noplé)

Quelques définitions à retenir. Occitan (F), la langue occitane. C’est la langue naturelle des pays situés sur la carte de la page 10 à l’intérieur des limites définies. Occitanie (F) : c’est le pays où se parle la langue occitane. Il s’agit d’un « pays de langue », d’une « linguie », et non d’un État, ni d’une Région. Il est inexact aussi de dire qu’il s’agit d’une « ethnie ». Occitan (Un) : c’est un habitant de l’Occitanie. Occitanophone (Un) : c’est quelqu’un qui parle une variété (quel­ conque) de l’occitan.

Occitanisant (Un) : c’est quelqu’un qui étudie la langue occitane. Occitanisme (F) c’est le mouvement qui vise au maintien et au déve­ loppement de la langue occitane et de la culture qu 'elle véhicule. Occitaniste (un) : c’est quelqu'un qui appartient à ce mouvement. Mouvement renaissantiste, renaissantisme : mouvement qui, comme l’occitanisme, veut reconquérir les droits d’une langue et de sa culture.

9

L'OCCITAN ET SES VARIANTES

10

LOS PARLARS DE L'OCCITAN CENTRAL (Lengadocian)

11

CONJUGASON èstre (èsser) e aver Présent de l’Indicatiu

soi / siâi ès/siâs es sèm ! siam sètz / siatz son

ai as a avèm avètz an

Futur

Imperfait aviâi aviâs aviâ aviam aviatz aviân

èri èras èra èrem èretz èran

serai seras serà serem seretz seràn

aurai . auràs aurà aurem auretz auràn

Subjontiu présent aja/ agi siâ(i) / siague/-gui ajas siâs / siagas aja siâ / siague / Tga ajam siam / siagam ajatz siatz / siagatz ajan si an / siagan

Passât simple foguèri aguèri foguères aguères foguèt aguèt foguèrem aguèrem foguèretz aguèretz foguèron aguèron

cantar e

batre Subjontiu présent

Présent de l’Indicatiu

batre (en -E-)

cantar

(en -A-)

(en -E-)

batre (en -A-)

canti cantas canta cantam cantatz cantan

bâti bâtes bat batèm batètz bâton

cante/canti cantes cante cantem cantetz canten

bata /bâti batas bata batam batatz batan

cantar

Indicatiu imperfait

Autres verbes : batre (imperfait en -IÂ-) batiâi batiâs batiâ batiam batiatz batiân

Verbes en - AR- : cantar (imperfait en -AV-) cantavi cantavas cantava cantàvem cantàvetz cantavan 12

Verbes irregulars al présent de l’indicatiu anar

far

veire

creire

vau vas vai/va anam anatz van

fau.

vesi

fas

veses vei vesèm vesètz veson

cresi creses crci cresèm cresètz creson

fai / fa fasèm fasètz fan

dormir dormi / ducrmi dormes / duèrmes dôrmI duèrm dormèm dormètz dôrmon / duèrmon

Il existe aussi des formes en -iss- pour certains verbes en -ir : dormissi, dormisses, dormis... Même chose pour sentir : senti, sentes, sent...oi< : sentissi, sentisses, sentis...

Note générale.

Quand il y a deux formes très générales et centrales, elles sont toutes les deux admises en standard: l'une est mise en premier et l’autre en variante. Exemples : ès / siâs cante I canti fait / fach

Note :

L’accentuation

Les textes de cet ouvrage suivent la norme de l’institut d’Estudis Occitans.

13

PRIMIÈRA LEIÇON Qu’es aquô ? Aquô es un ostal. Aquô es un teulat. Aquô es una chiminièra.

Aquô, aquô’s una porta. Aquô’s la porta d’un ostal. Un ostal a de fenèstras. Aqui una fenèstra. Aqui una paret. Dins un ostal, i a de pèças e de cambras.

Davant aquel ostal, i a un ome. Darrièr aquel ostal, vesi un arbre. Jos aquel arbre, vesi un can. Ven d’aquel ostal. Aquî un ome ; vai a aquel ostal, passa per aquela porta.

14

Attention! atencion! — à la prononciation de : UN, presque comme en français UNE. Dans le mot : teulat, EU se prononce (éw). Le A est bien accentué. Le —T final s'entend : (téw’lat ). — à l’accentuation des mots terminés par : - L et -T. La dernière syllabe est tonique : ostal, paret, teulat. — à l'accentuation des mots terminés par - A : L’avant-demière syllabe est tonique : porta, fenèstra, chiminièra, cambras. — au genre de certains noms : UN ostal, une maison. UNA paret, un mur. On peut dire : (1) Aquô es un ostal. ou bien (2) : Aquô’s un ostal ; ainsi que (3) : Aquô, aquô’s un ostal.

Vocabulari 1 un ostal : una paret : un teulat : una pôrta : una chiminièra : una fenèstra : una pèça.: una cambra :

Aquô : Aquô’s : Aqui : e: es : a: ia: i a pas :

une maison un mur un toit une porte une cheminée une fenêtre une pièce une chambre

Grammaire

l’article indéfini : UN, UNA, DE , (D') un ostal, un teulat, una pôrta, d’ostals, de teulats, de portas

Vocabulaire 2 : Prépositions :

un ôme, un arbre, un can, un cat, a per de dins un démonstratif :

des verbes :

cela, ce. c’est, là, voilà. et II, elle est il, elle a il y a il n 'y a pas

davant /darrièr sus/ jos

aquel, aquela, aqueles, aquelas.

vesi, je vois vai ( ou va), il (elle) va.

15

i Exercicis :

l E ara, al trabalh !

a. Revirent en francés, traduisons en français : Aquô es la chiminièra. Aqui una fenèstra. Una cambra a de fenèstras e una porta. Aquf i a un ostal. E aquô, qu’es aquô ? Aquô es una cambra. I a un ostal, aquf ? I a una porta dins la paret ?

b. Traduisons en occitan , revirem en occitan : Ceci est un mur. Dans un mur, il y a une porte. Voici une porte, et ceci est une fenêtre. Là, il y a une chambre. Y a-t-il des chambres dans cette maison ? Qu’est-ce que c’est ? Un chien à la fenêtre ?

c. Essayez à votre tour de créer des phrases simples, avec le vocabulaire du texte, ou celui que vous pouvez demander autour de vous, sur les modèles suivants : 1. Aquô es... (un ostal...) 2. E aquô, qu’es aquô ? — Aquô ? Es...(un ôme, un libre...) 3. E aquô, cossi se ditz en occitan : «.... » ?

d. Revirar / traduire : Sur le toit, je vois un chat (un gat ou un cat). Derrière cette maison je ne vois pas (vesi pas) d’arbres. Quelle est cette porte ? — C'est la porte de derrière d'une mai­ son. Un homme va et vient dans les pièces de cette maison. Il y a un chat sur cet arbre. — Un chat passe derrière cette cheminée. Qu’y a-t-il derrière ce mur ? Je ne vois pas de porte !

Enigma Qu’es aquel ostal ? Dedins res i manca N’i a mai d’un atal Jos la pola blanca !..

Dins aquel ostal I a pas de teulada Pôrta ni portai, Fenèstras, façada....

Las solucions dels jôcs, enigmes, e.c.a. (ou etc.) se trôban a la fin del libre, (p. 126) 16

fO, A

,d”

A

Ml

«J»

Vil

Qué i a sus aquel imatge ? Qu’es aquel arbre ? Manja de pomas, un gat ?

iil E tu, manjas de pomas ? Aquel ôme, aquô’s Tarzan ? Veses un can aqui ?

Una pichona istôria de l’ostal a travers los atges. (en sièis imatges)

Preïstària

1800

Nàstres aujôls: los Ligurs

Uèi,

17

Edat mejana

e deman ?...

SECONDA LEIÇON

Qué i a ? Dins los ostals, i a de pèças e de cambras. — Qué i a dins la sala de manjar ? — I a de taulas e de cadièras.

EŒW

:B

S

r vk._-

K*

S

Aquô, aquo’s una taula ? — Ôc-ben, aquo’s una taula E aquô, son de cadièras ? — Ôc-ben, son de cadièras. Qué i a sus la taula ? — Sus la taula, i a las siètas e los veires, e tanben la botelha de vin, de pan, e la carrafa d’aiga. — A taula, los amies !

Veses lo gat d’aquel ostal ? — Ôc-ben, lo vesi. — E lo can, lo veses ? — Ôc, lo vesi ; es aqui, jos la taula. — Aquela botelha, la veses pas ? — Si-ben, la vesi ; es aquî, davant tu. — Es sus la taula, lo can ? — Non, es pas dessus, es dejôs. Aquô vai pas, lo cap ? 18

Vocabulari 1 la taula la cadièra la sièta lo veire la botelha

qué (interrogatiu). bc / bc-ben. sus : sur tanben : aussi son (ils, elles sont.)

lo pan la carrafa l’aiga l’amie

Atencion : la sala de manjar, lo molin de vent, lo fèr d’alisar, la sopa de caulets. Le « de » occitan traduit souvent le « à «français.

Gramatica : 1/ le pluriel (lo plural). Il se fait en ajoutant -S à la forme écrite. On verra plus tard quelques pluriels irréguliers. Postal : los ostals la pèça : las pèças

2/l’article défini

masculin féminin

singular

plural

lo (1') la(l')

los las

Vocabulari 2 Lo cap : la tête (los caps) lo gat (lo cat) : le chat (los gats, los cats) veses : tu vois

tu : tu, toi lo, la : le, la (lo vesi : je le vois.)

Adverbes : dessus : dessus

Pour répondre à une question : Simplement :

bc non si

en insistant : bc-ben. non pas. si-ben.

19

dejôs : dessous

Lo trabalh, aquo’s la santat ! Adonc... Exercicis : 3. Revirem en francés : Aqui las botelhas, sus la taula. Los veires i son tanben, sus la taula. Son dins la sala de manjar, las cadièras ? Es dins la cambra, l’amie ? — Non, i es pas. Los amies dels amies son tanben d’amies (dels = de + los ). I a d’ornes que son trop amies de la botelha. b. Ara en lenga nôstra : Les verres sont sur la table de la salle à manger. Qu’est-ce que c'est ? Est-ce du vin ? H y a des carafes d’eau sur la table. Y a-t-il une table dans la chambre ? Voici les amis ! Entrez (Dintratz) dans la maison. Dans cette maison, il y a toujours (totjorn) un verre de vin pour les amis. C. Ensajatz de respondre a las questions : Qué i a dins la sala ? Qué i a dins l’ostal ? Qué i a sus la taula ? en agachant la sala ont sètz, lo vôstre ostal... d. Sur le modèle : — Aquô, es una botelha de vin : es pas d’aiga, aquô ! Faites des phrases avec les groupes : una sala de manjar — una cambra un can de caça — un gat un brave ostal — un HLM ! et entraînez-vous à les prononcer rapidement. (Aquô sembla bèstia, mas es atal que la lenga vai dintrar dins lo cap ! Paciéncia ! ) — Refaites l’exercice en transférant la partie négative au début ; aquô es pas aquô es ! (un can, un lop) A las questions : — Son dins Postal, los amies ? — Es sus l’arbre, lo gat ? i a doas responsas : * la responsa del fenhant : — oc... —non... * la responsa d’aquel que vôl saber parlar : — ôc, son aqui', dins Postal, los amies — non pas, es pas sus l’arbre, lo gat... ENTRAINATZ-VOS !

20

Exercicis de prononciation. Agachatz al tablèu defonetica, a la débuta del libre e ensajatz de prononciar [pas trop [entament çaquelà ! (cependant !) ] aquelas frasas, en botar los accents. Son marcats ! Son pas de viralengas !

L’annada s’acabarà lèu. Espèri aquel eveniment. Aquô me dol de trop. Es uros ? Aquel vélos es plan espés. Aquô lusfs coma d’argent-viu. Voli un autre veire. Aicf i a pas gaire d’esclaire. Lo bonjom a totes los bons gascons ! Quora vendras ? Caldria anar a la peissonaria. E el, es en terminala ? Aquel fuôc brutla pas plan. Los buous manjan la fuèlha verda. Veirai lèu mon autre frajre. Lo vilatge pichon es sul puèg. Me soi manjat un irange. Trabalha cada jom a la vinha vièlha. Après un fum de sègles, qué demora d’una civilisacion ? La cavala reguitna : signe de colèra ! I a una setmana, me demarguèri l’espatla. Lo camm de Sant-Jacme se vei pel mièg del cèl. Las vacas tjran los carris pels camins.

Une comptine

Un, dos, très, quatre : Lo Jacon me voliâ batre ; m’a batut, m’a romput, m’a ficat dins lo valat, la granhota m’a manjat... Piu, piu, piu... Soi encara viu !

21

PARLAM... PARLAM... PARLAM. I. Vocabulari. *Tornar trobar, suis dessenhs, o enfarveire las causas (porta, fenèstra) los noms ja apreses dins las 2 primièras leiçons. — Aquo es la botelha, la fenèstra,... *Respondem a de questions, en far veire objèctes o dessenhs : — Es una taula, aquô ? Responsas : — oc, es una taula. — non, es pas una taula. Es... ( Cal pas far de responsas del «fenhant » [ sonque « oc » e « non » ! ]

2. Las prépositions.

* Nommant (en occitan) los escolans de la classa. Puèi demandam — qui es davant X ? — qui es darrièr Una Tala ? — qui es a costat de Daquos ? * Ambe de causas, pausam parier de questions : e cada cop, emplegam una préposition diferenta. (Las formas de las questions pàdon variar) — Que i a dins lo libre ? — Dins lo libre, i a d’imatges, e tanben... — Ont es lo libre ? — Lo libre es dins la saqueta de... — Es sus la taula, la saqueta de ...? — Non pas, es jos la taula, aquela saqueta... — Lo vesètz, lo gat qu’es sus la fenèstra ? — Non, lo vesi pas, aquel gat. Es pas aqui ! (Pensant a emplegar tanben los demonstratius !) 22

3. Segon l’escasença 1. * Per saludar, aculhir, quauqu’un (quoiqu'un) : — Bonjorn, tu ! — amie ! — Monsur (Sénher), Madama (Dôna), Madomaisèla. — tôt lo monde ! — la companhia ! — a totes ! Per los qu ’aiman de badinar : — Bonjorn, brave monde... e escusatz-me se me trompi (se m'engani) ! ... se n’i a encara !

— Cossi vas ? (cossi anatz ?) — Aquô va(i) ? Va plan ? — Bonser !

* Per se n ’anar : (Atencion ! )— Adieu (se tutejatz !) — Adieu-siatz (se disètz « vos ») — A lèu ! Al plaser (de vos tomar veire !) — Al reveire ! — Bona nuèit ! — Bon viatge ! 4. Lo joc del « daquos ? »

□ Quoiqu’un (mèstre, escolan) pensa a una causa ; (mai tard, i tornarem ambe de personas !) Los autres pausan de questions per descobrir lo « daquos » — Es aici, dins la sala , lo « daquos ? » — Es sus la taula ? — Lo « daquos » es una cadièra ? □ Aquî doas questions per vos ajudar ...e aprene de vocabulari : — Cossi se ditz en occitan : « crayon » ? — Qué vol dire aquel mot : « gredon » ? (la responsa sefarà, s’aquo’spossible, en occitan...)

23

TRESENA LEIÇON

Cans e gats — Qu’es aquela bèstia ? — Aquela bèstia es un can. Aquel s’apèlaLabrit. — As una canha tanben ? — Ôc, ai tanben aquesta canha. Se sona Rità. Es una brava bèstia. — Avètz de canhots ? — Oc-ben, avèm aqueles canhots aquf. An très meses. — Los cans e las canhas son de bravas bèstias. — E los canhots, son plan polits, pas vertat ? — Segur, aquestes son plan polits. — Avèm aquf un ostal plan gardat !

Los gats e los cans son pas trop amies, sabètz ! Avèm très gats e dos cans, los vesètz ? Los gats son sus aquesta paret, e los cans jos aquel arbre. Aqueste can es pas plan bon per la caça, e aquel tanpauc. Aquel gaton (caton) s’apèla Pompon. Qu’espolida, aquela bestiota ! ( En occitan, selon les parlers, le chien s’appelle aussi : LO GOS.... LO CHIN)

w Lo chin

Aquo es un os. 24

Lo gos.

Vocabulari 1 :

très : trois. la bèstia. vertat : vérité. un mes, dos meses : un mois, deux mois. pas vertat ? : n 'est-ce pas ? can, canha, canhôt. segur : sûr (adjectif) polit, polida : joli. sûrement : (adverbe) gardat, gardada. plan : bien, très, beaucoup. plan segur : bien sûr. s’apelar = se sonar Atencion ! a. / au pluriel de mes : très meses. b. / aux sens de « brave » : bon, aimable, solide. Una brava bèstia : une bonne bête. De brave monde : des gens aimables. Un brave ostal : une maison grande et solide. Gramatica:

Los demonstratius : aqueste, aquesta. aquestes, aquestas.

aquel, aquela. aqueles, aquelas.

Aqueste désigne un objet proche : aquesta setmana. (celle où nous sommes ) Aquel désigne un objet éloigné : d’aquel temps... (en ce temps-là ) Vocabulari 2

féminins et diminutifs

lo can.

la canha. la gata. la bèstia.

lo gat.

la caça : la chasse bon, bona. un, dos, très... tanpauc = non plus.

lo canhôt. lo gaton. labestiôta.

vesètz : vous voyez. singular : veses sabètz : vous savez. singular : sabes.

Le verbe A VOIR : Lo vèrbe AVER : ai, as, a, avèm, avètz, an.

25

Exercicis :

Cal trabalhar un pauc ! 1/a Revirem en francés : Aquel brave can garda plan Postal. La porta es plan gardada. Aquela canha a un polit cap. Segur, aquô’s una polida bèstia. Mas aquesta, es plan polida, non ? Aqueles ostals an de bravas parets. S’apèla Medor, aquel canhot ? —Non, s’apèla Paton.

1/b Revirem en occitan : Cette chienne a trois chiots. Elle s’appelle Diane. (Diana en occitan). Ces verres sus la table sont très jolis, n ’est-ce pas ? La porte est bien gardée : il y a trois chiens. Il a gardé (*) la chambre deux (dos) mois. Voyez-vous ces trois jolis chatons sur cet arbre ? —Bien sûr ! qu’ils sont mi­ gnons ! J’ai trois amis très aimables ; ils sont dans cette jolie maisonnette. Ce chat n ‘est pas beau, cette chatte non plus, n 'est-ce pas ? — Mais si ! ils sont très jolis. Toutes ces petites bêtes sont nos amies.

2/a Formatz de frasa occitanas : Lo ( gros, grand, polit, brave...) can (gat)... garda (es sus) Postal (la porta, la fenèstra...)

2/b Tornatz començar ambe : canha, gata... en botar çô que cal al femenin. 2/c. Trobatz la question que cal per aver aquestas responsas : — Ôc ben, ai un can de caça. — Non, avèrn pas de pomas per vendre. — Si ben, la canha a fait très canhbts. gardé. Dans ce cas, le participe se mettra de préférence au féminin. 26

Lectura Attention ! les écrivains ne s’expriment pas nécessairement en occitan standard. Certains formes de ce texte sont locales.

Un can d’avugle (d'ôrb) Lo can del vièlh, li disiâ Pastron. Èra un can de pastre, de pèl borrut, d’aire intelligent, mas las, coma los vièlhs cans qu’an rebalat sas grolas dins un monde dur e pas gaire amistos per la paurilha. Lo can del rie, i van a dos caps avant de li mandar un cop de pè. Lo can del mendicaire esfach per ne recebre... Èra magre, ronhôs e fidèl. Assetat côsta del vièlh, èra aqui coma se recebiâ lo monde a sa plaça. Èra adejà anat ganhar sa vida. Max Roqueta.

SS ce.

H

Li disiâ : Il lui disait (U l’appelait). pastre: berger. pel : poil. borrut : touffu. rebalar sas grolas : traîner ses savates.

paurilha : les pauvres. rie : riche. cèp : fois. mandar : envoyer. ronhôs : galeux.

Èra adejà anat ganhar sa vida, il était déjà allé chercher sa nourriture. Prôverbi. : Tôt can que jaupa gafa pas.

Vocabulari jaupar (lairar) ; aboyer. / gafar : mordre. 27

QUATRENA LEIÇON

La familha

Aqui tota una familha. Aquel es lo paire.

— Cossf vos apelatz ? — M’apèli Joan ; aqui ma femna Jacmelina. — E tu, droite, cossi t’apèlas ? — Me dison Adrian ; soi lo filh de Joan e aquesta drôlla es ma sorre : li dison Valeria. — Quin es vôstre nom d’ostal ? — Dins nostra familha, nos apelam Larrôca. — E aquel autre droite, es pas ton fraire ? — Non, aquel es mon amie Pèire. Es pas un Larrôca, el : es un Pojada.

leu m’apèli Adrian. Mon amie, el, s’apèla Pèire : Pèire Pojada, li dison. — E aquesta drolleta, es ta sorre ? — Ôc, es encara pichoneta, vesètz. — A pas que cinc ans benlèu ? — Non, non, fa los sèt ans aqueste mes. — Demoratz dins aqueste ostal ? — Ôc-ben, i demoram totes, aqui. Es pas grand, mas es nôstre ostal. 28

Vocabulari. La familha. un ôme / una femna. un drôlle / una drôlla. lo Filh / la filha. lo fraire / la sôrre. lo paire / la maire.

un amie. lo nom. soi : je suis. cossi : comment. quai, quala (quin, -a) : quel, quelle. demorar : habiter.

PRONOMS

Sujets ieu,(io). tu. el, ela. nosautres, nosautras. vosautres, vosautras. eles, elas.

PERSONALS Compléments me. te. lo, la, li, se. nos. vos. los, las, lor, se.

ADJECTIUS POSSESSIUS Singular mon, ma (mon amiga). ton, ta. son, sa. nôstre, nôstra. vôstre, vôstra. lor.

Plural mos, mas. tos, tas. sos, sas. nôstres, nôstras. vôstres, vôstras. lors.

Dos indefinits : tôt, tota/ totes, totas.

autre, autra ! autres, autras.

Le pronom sujet ne s’emploie pas devant un verbe... ... sauf si l'on veut insister : ieu canti e tu ploras

canti.je chante.

Atencion ! Certains verbes présentent une alternance vocalique : l’accent change de place aux deux premières personnes du pluriel et la voyelle -e- change de son ! Exemple m’apèli. nos apelam. t’apèlas. vos apelatz. s’apèlan. s’apèla

Expressions occitanas : Me dison : on m’appelle. (= m’apèli) Far los ans : atteindre l’âge de... ans.

29

Aqui, per vos regaudir (réjouir), quauques...

Exercicis. 1/ Cal revirar en occitan : Mon père et ma mère ne sont pas dans cette maison. Cette maison ne s’appelle-t-elle pas « le Mas » ? — Non, elle s'appelle « la Borie » ( la Bôria). Nous avons gardé « la Borie »: c'est la maison de notre famille. Vos trois garçons sont solides, et votre fille, elle, est très jolie. Ne se nomme-t-elle pas Laurence ? (Laurença). — Mais si !

2/ Veuillez traduire en langue française. Ai un amie dins aquel ostal. Aquel ostal, lo veses ? s’apèla « la Bôria ». Nôstra familha, son nom d’ostal es Pojada ; e demoram a la Pojada ! — Quai es lo pichon nom de vôstra sôrre ? — Ma sôrre, li dison Elodia, e ieu, m’apèlan Silvan. 3/ Essayez de répondre aux questions du texte en les appliquant à votre famille.

4/ Traduire, revirar : La petite sœur de mon ami s'appelle Lise, et ma sœur aussi. Aquel ôme, lo vesètz ? s’apèla pas Enric, s’apèla pas Jacme tanpauc : es lo Tôni (Antoine) de Delfau. — Tota vôstra familha demôra (habite) dins aquel ostal pichon ? — Non pas, avèm un autre ostal ; aqui mon fraire i demôra ambe (avec) sa femna e son drollet (diminutif de « drôlle »).

Ecrivez : Lo pichon nom - lo nom d’ostal ( ou « lo nom de carta ») - l’escainom ( ou : lo subrenom, lo chafre ; le surnom) des personnes de votre famille, de vos amis et voi­ sins....

30

Las Fialairas. Les fileuses se divisaient en deux groupes pour chanter tour à tour les couplets de cette vieille chanson. ( Cantada per Rosina de Pèira e Martina, dise Revolum,1974)

Aval a la ribièra, I a ‘na richa maison ; Dedins son très fialairas Que fialan tôt lo jom.

Quand ela se miralha Dins l’aiga de la font, Un auselon s’i pausa Per li faire orason.

Una s’apèla Joana E l’autra Marion ; L’autre s’apèla Clara, Esclaira nuèch e jom.

Lo filh del rei passava L’a trobada a la font ; « Digatz, bêla fialaira, Aquô’s vos, Joaneton ?

Sa maire la penchena D’un penche d’argenton ; E son paire la côfa D’una auna de galon.

— Non pas, ma sorre ainada S’apèla d’aquel nom ; Se cercatz una amiga, Dintratz dins la maison.»

Vocabulari : ‘na = una. penchenar : peigner. côfa : coiffe (verbe) . auna : aune (environ 1,20m). Sôr = sôrre.

se miralha : se regarde. auselon : oiselet. orason : prière (icitchanson). cercatz : vous cherchez.

Provèrbis : Drôlle e drôlla, causida de rei. (causida : choix) A la nécessitât, dm coneis sos amies. Cada ostal a son teulat. (Provèrbi gascon). Brava femna dins l’ostal Val mai que bôria e que cabal. ( : cheptel) : Aquè es un provèrbi de Roèrgue. La femna n’es pas menora (mineure) : aquel es limosin, transcrit del libre de Josèp Roux.

(Attention : le texte des chansons est souvent local ou littéraire, rarement standard.)

31

PARLAM... PARLAM... PARLAM. 1. Présentation. • Cadun pot demandar a son vesin : — Cossi t’apèlas ? (Ajuda, per revirar los pichons noms !) — Quin es ton nom d’ostal ? — Quin es lo nom d’ostal de... (un autre escolan) ? — As de fraires, de sortes ? — Cossi s’apèlan tos fraires, tas sbires ? e tos parents ? — Qui es ton melhor amie, (ta melhora amiga ?) • Ont demoram ? — Ont dembras ? Cossi s’apèla ton ostal ? (se ton ostal a un nom !) — Dembras pas a.... (Nom de ludc) ?

• Los chafres : — Coneisses de chafres ? — Sabes çô que vblon dire ? (Ajuda, per l’explication !) 2. Lo joc del « daquos ». Segonda partida !

• Aqueste côp, pensi a quauqu 'un qu 'es présent, ambe nos. Aquela persona, per la trobar, cal pausar de questions, atal : — Es vestit de blau ? (negre, gris...) — A una saqueta ? (una museta, un sac d’esquina :« un sac à dos ») — Aima los espagueti's ? (la moto ? Prince... ?) • « El » o « ela » ? Aqui es mai dificil ! La persona es pas aqui. Pot èstre un personatge istoric, una vedeta del cinéma, un musicaire, o cantaire, o lo grand-paire d’Emilia... Aqui de questions, per exemple : — El, o ela ? — Blond, o brun ? — Vièlh, o jove ? — Grand o petit ?

32

3. Segon l’escasença 2. • Encontra. Responsas. — Cossi vas ? (anatz.) ? — (Aquô) va plan, e tu (vos.) ? — aquô va coma cal. — (Aquô va) coma aquô, plan planet... — Aquô va pas trop... — Soi content de te (vos) veire ! • Per mercejar. — Mercés. Grandmercés.— Mercés plan.— Mercés per tôt ! — Te (vos) remèrcii plan. — Un brave mercés, ten !____________________

... e se vos podètz permette : — Te farai un poton per Cap d’An !

4.

Qualas son aquelas personas sus l’imatge ? En quinas lengas parlan los que son a l’esquèrra ? E los jogaires de petanca, quina pot èsser lor lenga ?

33

CINQUENA LEIÇON L’ostalada

■-Sx_

R$ $40 sMwsT

Sabina es pichona, mas ieu, soi grand. Ôc, soi mai grand qu’ela. Pr’aquo, soi pas tan grand coma Pèire. Mon amie Pèire es tan vièih coma ieu ; a dotze ans, e ieu tanben. Joga al rugbi, el ! — Quant de temps a ta sèrre ? — Sabina es encara plan jove : a pas que sèt ans. Ela, es la mai jove de la familha. Lo mai vièih es mon grand : s’apèla Pau, e sabètz quant de temps a ? A quatre-vint-quatre (oitanta quatre) ans ! Mon cosin Lionèl es mens grand que ieu ; fa los catôrze ans ongan, çaquelà !

Ma sorreta, Sabina fa los sèt ans ongan ; va a l’escola despuèi très ans. leu, despuèi antan ai una bicicleta per i anar. Aital i parti ma sorre, qu’es encara plan jovenota. Aimi mai anar en bicicleta qu'a pè : i soi mai lèu, ara, e es plan mai aisit... 34

Vocabulari 1

La familha d’Adrian. Pau. mon grand. _____ I I Joan. — Joseta. mon paire ma maire fraire de la nôra de Miquèla. Paul e Joana. I ____ I I I leu. Sabina. Adrian Ma sôrre lo filh ainat. (capdeta).

Joana. ma grand. I_____ I Robèrt. Miquèla. mon oncle ma tanta femna de lo marit de Miquèla. Robèrt. ___ I I_____ I I Lionel. Laeticià. mon cosin. ma cosina, (plan polida.)

( Sabina e ieu sèm neboda e nebot de Miquèla e de Robert.)

CAL pas oblidar: mai...que. pichon, -a/ grand, -a jove, jove/vièlh, -a mens... que. mas : mais. tan(t)... coma, lo mai. çaquelà, pr’aquô : pourtant, (très usité). encara : encore. lo mens.

tan : aussi, s’écrit avec t devant une voyelle : tan grand/tant aimable.

Vocabulari 2 antan : l'an dernier. despuèi : depuis. lèu : vite, bientôt. lèu-lèu : bien vite. Diminutius :

ongan .• cette année. aimar mai : préférer porti : je porte. aisit : facile. sôrre/sorreta. jove /jovenôta

anar : aller.

vau, vas, va, anam, anatz, van.

35

Anem, valents, a l’obratge ! Exercicis : 1 - Revirar en francés : Soi tan grand coma los autres drôlles de la familha. Ai très ans de mai que Pèire e très meses de mens que Matieu. Ma sèrre e ma cosina son las mai joves de la familha. Es plan vièlh, aquel ostal, çaquelà ! Nôstre ostal es pas grand, es vièlh ; mas pr’aquè es encara solide.

2 - Revirar en occitan :

Ma maison est plus grande et moins vieille que la vôtre. La moins grande de la famille, c’est ma petite sœur. Notre grand-père est moins jeune que notre grand-mère. Nous sommes une bien grande famille, tout de même ! Comment s’appelle votre neveu, ce grand garçon de douze ans ? Sébastien, n'estce pas ? 3 - Dressez votre arbre généalogique, comme à la page précédente (Et en occitan, bien sûr 1).

* Traduire : J’ai une bicyclette depuis quatre ans ; ma jeune sœur Céline (Celina) en a une (n’a una) aussi, plus petite, bien sûr ! Cette année nous allons à l’école tous les deux. Cela va bien mieux (melhor) que l’an dernier : maintenant, je ne la porte pas, c’est plus facile, et nous y sommes plus vite. Cette année, nous allons faire (far) un grand voyage (viatge). Plus long (long) que celui (lo) de l’an dernier. Et où (ont) allez vous ? — En Grèce (Grècia). — Bon voyage !

* Lo jôc de las questions : — Quai es lo mai vièlh (la mai vièlha) de la vôstra familha ? E lo (la) mai jove ? — Cossi s’apelavan vôstres aujèls ? (los parents dels vôstres grands) — Vôstra grand, fa de bicicleta ?

36

Qué vesètz sus aqueste imatge ? Qu’es aquel qu’es lo mai rapid(e) ? Qu’es aquel veïcul qu’aimatz melhor (mai) ? Per qué ? N’avètz un ? Lo menatz coma cal ?

Devinalhas 7. La maire tôrta Lo paire long ; lo mainatge redond... Qu’es aquô ? qu’es aquô ?

Vocabulari tôrta : tordue. mainatge : enfant.

2. Devinatz aquô se sètz forts ? Cada matin, sens pietat Lo fraire tua la sôrre E puèi, lo ser arribat, A l’ora de s’anar jaire, La sôrre tua lo fraire.

redond : rond. se jaire : se coucher.

(Solutions : p. 126.)

37

SEISENA LEIÇON

Bonjorn ! Adrian : Bonjorn, Pèire ! E cossi vas ? Pèire : Va plan, grandmercé. E tu, Adrian, te pdrtas plan ? Ès pas mai malaut ? Adrian : Me porti coma cal, plan mercé. Pèire : E a ton ostal, cossi se portan ton monde ? Adrian : Mon monde, rai, eles van totjom plan. Pèire : Mas diga-me, se te plai, ont vas atal ? Adrian : Vau a Postal. Ambe mon paire, portam de frucha al mercat. Pèire : Anatz al mercat de Vilanuèva, benlèu ? Adrian : Oc, i anam coma cada dissabte. Adieu l’amie ! Pèire : Adieu, Adrian.

— Lo dissabte, vau al cinemà. — I vau ambe Caràla, lafilha del vesin. — La tràbi sul sulhet de son ostal que m ’espéra. Es pas tardièra, per un cop ! — Lo filme acabat, aqui d'amies que nos espèranjol balet. Cercam pel borg un café dubèrt. — Mas los esperam pas totjom per tornar del cinemà.

* Jorns de la setmana : Diluns, Dimars, Dimècres, Dijôus, Divendres, Dissabte, Dimenge. 38

Vocabulari 1 :

* formules de politesse : Bonjom — Bon ser — Bona nuèch (nuèit). Se te (vos) plai. Mercé(s), plan mercé(s), grandmercé(s). Adieu, (quandon tutoie quelqu’un). Adicu-siatz (quand on vouvoie quelqu’un et quand on s'adresse à un groupe de per­ sonnes). Lo monde : les gens (ici : la famille). lo mercat : le marché . cada : chaque (masculin etféminin). (cada jom, cada nuèit).

la frucha : les fruits. malaut, malauta : malade.

* Adverbes : coma cal : comme il faut rai : peu importe. cossi : comment.

plan : bien. très. atal : ainsi. benlèu : peut-être.

L’interrogation simple : res de mai simple ! Anatz a Vilanuèva. phrase affirmative. Anatz a Vilanuèva ? phrase interrogative. (Tout est dans l'intonation !)

Contractions :

A+ lo Al

Dc+ lo Del

Per+ lo Pel

Sus +lo Sul

Jos+ lo. Jol.

Atencion! Elles se font:

au singulier seulement devant un nom masculin commençant par une consonne : Vau al prat, (Mais : Vau a la vinha ; a Postal. ), au pluriel, devant tous les noms masculins : als prats, als ostals. Vocabulari 2. lo vesin : le voisin. lo sulhet : le seuil. tardièr, -èra ; en retard. un côp : une fois. acabar .-finir.

lo balct ; l’auvent. lo café : le café. dubèrt, -a (dubrir) : ouvert. totjom : toujours. tomar ; rentrer, revenir. 39

Ara es temps de se botar als... Exercicis :

1 / Reviratz en francés : Vau sovent ambe mon paire a l’ostal de ma granda. — Me pôrtas al mercat, se te plai ? — Ôc, plan segur ! Sèm totes atal dins la nôstra familha : l’argent, rai, mas la santat, l’avèm ! I a pas una familha tan brava coma la vôstra.

21 Reviratz : — Bonjour, mon ami ! Comment te portes-tu ? — Je ne me porte pas très bien : je suis malade. — Où allez-vous ainsi avec toute votre famille ? — Comme chaque samedi, je vais avec eux à la ville. — Mon grand-père, oh lui ! peu importe (un mot ! ) ; il est peut-être moins malade que moi. 3 / Conjugatz : me lèvi (se levar). trôbi (trobar). doni (donar).

me rapèli (se rapelar). aleni (alenar) respirer, haleter. demôri (demorar) habiter, rester.

Reviratz : Isabelle m’attend à la porte de sa maison, qui (que) s'appelle « La Tuque » Je vais avec elle au cinéma chaque samedi, à Toulouse. En revenant du cinéma, nous allons au café parler à des amis. Je transporte des amis qui habitent sur le chemin (lo camin) de Villeneuve (Vilanôva ou Vilanuèva). Contraccions ! Quora las cal far ? ensajatz : . Vau (al, a V) escôla, prat, licèu. . Tomi (del, de V) camp, trabalh, ôrt. . Monti (sul, sus lo) arbre, teulat, puèg. . Passi (pel, péri’) camin, ostal, vilatge. . Demôri (jol.jos T) pomièr, emban, pont.

E ara... tornatz començar, mas en botar los noms al plural.

40

Una vièlha cançon :

Lo Boièr. (Cette très vieille chanson aux résonances grégoriennes et au refrain mystérieux se rapporte-telle aux malheurs de la Croisade ? Chant de métier ou complainte d'origine cathare ? En tout cas, elle est très connue, mais souvent défigurée. Il en existe 12 versions au moins...)

1.

Quand lo boièr ven de laurar, (dos côps) Planta son agulhada, A, E, I, O, U. (dos côps)

2.

Trôba sa femna al pè del fuôc... Tota desconsolada...

3.

« Se siâs malauta, diga-z-o... Te farem un potatge...

4.

Amb una raba, amb un caulet... Una lauseta magra... »

5.

— Quand serai môrta, entèrra-me... Al pus fons de la cauna...

6.

Met-me los pès a la paret... Lo cap jos la canèla...

7.

Tots los romieus que passaràn... Prendràn d’aiga senhada...

8.

E diràn : Quai es màrt aici ?... — Aquô’s la paura Joana...

9.

Se n’es anada al Paradis, Al cèl ambe sas cabras...

Lo boièr : le bouvier, le paysan. laurar : labourer. cauna : grotte. (1) se siâs (= s’ès) : si tu es diga-z-o = diga-o : dis- le. raba : rave.

al pus fons ; au plus profond al pè del fuôc : au coin du feu. canèla : tuyau. romieu : pèlerin (lo que va a Roma). scnhat, -ada : béni, bénite. lauseta ; alouette.

(1) et non : cava (cave), comme dans beaucoup de versions... cela change le sens de ce texte...

41

PARLEM ! PARLEM ! PARLEM ! 1. Punis de comparason. □ Va caler trobar un biais de comparar tots los escolans de la classa... ambe de punts de vista variais ! Ia de cops qu’aquà es simple... mas... —Matieu es mai fort que Aurelian ; mas es mens... que... — Isabèla es mai jove que Laeticià, mas es mens... que... (demandarem al mèstre totes los mots que nos mancan). □ Ont aimas mai d’anar ? — leu, aimi mai d’anar al cinéma que d’amassar las patanas... — E tu, qu’es aquo qu’aimas mai ?

2. Segon l’escasença. 3. □ Per demandar una permission, manlevar quicom... (un libre, dètz francs ?...) — Te pôdi manlevar... — Me pôdi servir de... (ton telefàn, ton auto ?...) — Me poiriâs prestar... (ta calculera, ton diccionari ?...) — Me daissas escotar... (ta caisseta, ton C.D. ?...) — Pôdi fumar ? □ Per acceptar. — Oc-ben ! Fai coma a l’ostal ! — I pôdes anar. — Es tôt teu !

Prudéncia... — Me lo tomaràs ? — Lo me degalhes pas !

□ Per refusar (amb fermetat e cortesia...). — Non, excusa-me. O pôdi pas prestar. (Se prèsta pas !) — I teni (de) trop... — O regrèti, mas... (trobatz una bona excusa !) 42

LA FARGA DELS MOTS... A partir d’un mot, en occitan, ôm pot, amb(e) mai de libertat que dins d’autras lengas, fargar força mots novcls ; e per començar : 1 Diminutius. Sèrvon per dire que la persona, la causa, es mai pichona, mai ftna, mai joinc, que n’es normal... Cinc sufixes son mai emplegats : - et (fem. -eta) ostalet gateta

galhardet grandeta

-èl(èla)

- on (-ona )

-ôt(ôta)

tropèl fontanèla

ostalon gatona

ostalôt canhôta

polidon petitona

paurôt jovenôta

-ilh( ilha ) cordilh ramilha

* Vesètz que i a de mots qu’an mai d’un diminutiu... Mas atencion ! Tôt es pas possible ! (ostal, anhèl, aucèl + -èl, p. ex.) Comprenètz perqué ? * Aqueles mots sèrvon tanben de mots d’amistat. 2 Diminutius dobles. En combinar dos sufixes, ôm pot dire qu’una causa, una persona, es plan pichona ; - et - on : pol - polet - poleton. - on - et : aucclonet, marioneta. - on - èl : gatonèla, briconcl. - ilh - on : librilhon femnilhon. Aicf tanpauc, lot es pas possible... Mas en cercar, n’anatz trobar de tan polits.. polidons... polidonets... que ne seretz espantats ! 3 Augmentatius. Aqui, ôm vôl dire que la causa (o la persona) es mai bêla, granda, grôssa... que n’es normal. Aqueles mots scràn sovent pejoratius... (causas orras, maissantas...) Lo sufixe es -às (fem. -assa) grand - grandàs la filha - la filhassa lo drôlle - lo drollàs polit - polidàs l’ostal - l’ostalàs 4 Augmentatius dobles. Per dire que quicôm es a l’encôp grandàs... e maissantas, emplegam -às dos côps ; mas -às deven -aras : femna - femnassa - fetnnarassa. grand - grandàs - grandaràs. 5 E non, es pas tôt ! I a encara de : formacions combinadas : Cossf dire que quicôm es a l’encôp petit, mas ôrre , (o grand, mas aimable e polit) ? En combinar un aumentatiu e un diminutiu : -as (s) -on : canhasson -on -às : Peironàs («le vilain petit Pierre ») * Aquelas formacions son raras, mas plan expressivas (e pas de bon revirar !)

43

SETENA LEIÇON. COMPTAR.



— Bonjom Peirôt !

æ

=VypX j

— Bonjom, l’oncle ; cossi anatz ? — Vai plan ; alavetz, diga-me, cossi as traba-

» «

lhat a l’escola ? — Ô ! plan qu’ai trabalhat ! Cada dissabte,

tota l’annada, coma èri un brave escolan,

ÿoy

mon paire m’a balhats cinc francs. — Èra content, solide !

Quantes èretz a l’escola ? — Èrem dètz ensemble : los drolles èrem sièis, e las drôllas èran quatre. — Èras pas primièr çaquelà ? — Non, mas èrem très bons escolans : doas drollas e ieu. Los autres sèt,

lo regent n’èra pas plan content !

Mas vos, l’oncle, èretz primièr a l’escola ?

— Ieu, primièr ? Benlèu... mas al revèrs ! Adieu Peirôt ! — Adieu-siatz, l’oncle !

Dissabte passât, èri a Vilanova, per la dimenjada, en ço dels cosins. An très dràllas : Aurélia, l’ainada ; la segonda, Laeticià ; la tresena Natalia. Aquesta es, a mon vejaire, la mai polida.

Son plan valentas, plan mannadas, e sabon rire e badinar. Quina bona jornada ai passada a Vilanova! I torni dissabte que ven.

44

Vocabulari 1.

Imperfait de èstre. èrem èri èretz èras èran èra

Noms e adjectius. l'école, l’escèla : l'année, l’annada : l'instituteur, lo regent : content. content, -ta : premier. primièr, -ra :

Advèrbis. coma : comme. solide / segur ; sûrement. amassa : ensemble. quant ? : combien ?

Los nombres. un, un ; dos (o dus), doas (o duas), très, quatre, cinc, sièis, sèt, uèch (o uèit), nôu, dètz.

Trabalhar

a/ présent. trabalhi. trabalham. trabalhas. trabalhatz. trabalha. trabalhan.

Atencion a la prononciation ! (cfp. 9) Als amies, pels amies, als valents, als teules.

Vocabulari 2

b/passai compausat : trabalhat. ai trabalhat. as trabalhat. a avèm trabalhat. avètz trabalhat. trabalhat. an

passât : dernier ( contrari de : que ven) la dimenjada : le « week-end » ! badinar : plaisanter. a mon vejaire : à mon avis. en çô de : chez. mannat : bien élevé. valent : travailleur.

primièr, segond, tresen, quatren... son d’ordinals.

Attention ! En occitan standard, le participe passé peut s'accorder avec le complément direct, même s’il est placé après : Ai passada la jomada a Vilanuèva. Ai crompats de libres.

45

Ara cal trabalhar un pauc : Exercicis : 1 / vous traduisez en occitan : J’ai dix ans; je suis aussi jeune que toi. Ma tante était mère de quatre enfants. Mon père était très content, il m’a donné 10 francs. Mes deux sœurs ont cinq et sept ans. Sabine est l’aînée et Nicole (Nicôla) la cadette. — Etiez-vous à l’école samedi ? - Sûrement, nous y étions. 2 / Reviratz en francés : Lo primièr dissabte de cada mes, vau al mercat. Èrem pas a l’ostal l’autre dissabte. L’escôla èra pas plan granda : los escolans èran pas que dètz. Èretz pas un bon escolan, l’oncle, quand èretz jove ? — Non, èri pas tan bon escolan coma ma sôrre. 3 ! Respondètz a aquelas questions : Quantes i a d’escolans dins la vôstra classa ? Quantes avètz de fraires e de sôrres ? Èretz un bon escolan, quand èretz jove ? Ont èretz l’autre dissabte ? Quant de temps avètz ? (Quina indiscrétion !)

4 I Savez-vous qu’en combinant chaque expression d’une colonne avec chacune des autres, vous pouvez obtenir 81 phrases ? Alara ensajatz ! /rai ! Mon monde / plan /se portan /plan mercé ! Ma familha / coma cal, / van / sabètz ! En ço mèu / coma aquô / anam 5 / Podètz far de frasas simplas ambe los mots del « vocabulari en imatges » ( ex : La glèisa del vilatge es près de la Comuna. Aimi mai lo vin que l’aiga. Quina flor aimas mai 1) 6 ! Cercatz de mots : — Amb lo fan lo pan. — La vaca manja d’ dins lo. — La Comuna, la gara, son de .

publics.

46

Vocabulari en imatges

Lo mot misteriôs : A coda linha, botatz lo nom d'una provlncia dels Pdises d’Ôc. Un nom plan conegut se veirà dins la colona marcada. 1 Nôstra lenga li balha son nom. 2 De las Lanas als Pirenèus. 3 Aval, sul bord de la mar latina... 4 Sa capitala es Lemôtges 5 I fasiân la nôça, ditz una cançon. 6 Balhèt un rèi al Reialme de França. 7 De l’autre man de Rôse. 8 Son nom ven de « Aquitània ». 9 Lo pais dels volcans.

n~TT

4.

.2. [G

3. N

ZE

4. L

HZ ’ _£ il?l I

ai 11*~

S.

B

G 9.

Solution p. 126

47

OCHENA LEIÇON. L’ora. — Quala ora es, Adrian ? — Es miègjom manca vint al relôtge, papà ! — E a ta môstra ? — Son onze oras e mièja, mas cresi que retarda ! — Trabalhavas aqueste matin ? Ont èras ? — Trabalhavi ambe mon amie Pèire. Es vengut a nôu oras e mièja. — E ont trabalhàvetz, totes dos ? — Amont, dins ma cambra : montàvem la bibliotèca nova. — Sos parents, ont èran aqueste matin ? — Trabalhavan aval a la vinha. Mas el aimava mai de demorar ambe ieu. — Miègjom va picar lèu. Cal anar manjar. Çaquelà, me soi levât d’ora !

A l’Escola d’Estiu A las Escàlas Occitanas, dm se lèva a uèch oras e quicom. Puèi, de nàu a dètz oras, cal anar als corses de lenga. A onze oras, aqui dm canta, fins a miègjom ; dm vei pas lo temps passar ! A taula lia d’Occitans qu’an totjorn lo ventre darrièr l’esquina ! E la cosina es de las bonas ! Après lo dinnar, de talhièrs de teatre, de dança, de qué te sabi ! Puèi, lo monde s’escampilhan un pauc a l’entorn, a la fin de la vesprada.

48

Vocabulari 1 Noms l’ora. la minuta, lo relôtge. la môstra. la bibliotèca los parents, la vinha.

Adjectius mièg/mièja : demi. nôu /nôva : neuf, nouveau. aqueste/aquesta. qual/quala : quel. (quais/qualas.) quin/quina : quel

Verbes creire : croire (cresi, creses) retardar : (contrari : avançar) cal : il faut. me cal : il me faut, je dois. manjar : manger. demorar : rester. picar : frapper, (sonner)

Advèrbis

manca. (ici) : moins. lèu : bientôt.

amont : Là-haut. çaquelà: tout de même, cependant.

soi vengut, es vengut.... me soi levât, t’ès levât....

Passât Compausat : venir, levar (se). Imperfait : trabalhar.

trabalhavi, trabalhavas, trabalhava, trabalhàvem, trabalhàvetz, trabalhavan.

V

1 Es miegjorn o mièja nuèch.

Son doas oras e'n quart.

Es una ora.

Son très oras manca 'n quart.

Vocabulari 2.

quicom : quelque chose. un pauc : un peu. que te sabi ? : que sais-je ? s’escampilhar : se disperser. dm : on. puèi : puis, (despuèi ; depuis.) fins a : jusqu’à.

lo cors : le cours. la lenga : la langue. lo talhièr : l’atelier. l’esquina : le dos. lo dinnar : le repas de midi. la vesprada : l’après-midi. d’ora (« a bona ora ») : tôt.

Aver lo ventre darrièr l’esquina = avoir l’estomac dans les talons. 49

Trabalhem, se volètz, un bocin: Exercicis :

1. Revirar en occitan : Il faut aller travailler de bonne heure, chaque jour, sauf le samedi. A sept heures et demie, nous montions à la vigne. Chaque jour, nous travaillions jusqu'à midi moins le quart. Quand midi sonne, il faut revenir (tomar) à la maison. Ma mère n'était pas en retard ; nous étions bien contents.

2. Revirar en francés : Trabalhavas a Postal, aqueste matin ? — Non, trabalhavi pas. Èri dins la bibliotèca ambe un libre de Bodon : « La grava sul camin. » L’as legit ? Lo relàtge retardava plan : aviâ pas encara picat nôu oras. Nôstras drôllas trabalhavan plan a Pescôla. Aimavi mai ma mostra nova que la vièlha.

3. Quina ora es ?

eooœe d.

3.

2.

4.

5-

Provèrbi:

Per pagar e per morir, es totjorn trop matin !

4. Ensajatz de contar la vôstra jornada, un pauc a l’imatge del tèxt(e). (Al présent, puèi a l’imperfait !) Ex : Lo matin, me lèvi a. Antan, me levavi a.

oras ; ... oras.

Contunhatz ! 50

Lectura.

Sul camin de l’escôla Sul camin de l’escôla, Tiràvem al reinard, Sus la mofa e la brana Espandits al solelh... E seguissiam al cèl De nivols estrifats Qu’anavan en Espanha... E d’aucèls desgrunats...

Sul camin de l’escôla, Aviam de bons amies... Lo bôse nos esperava, La font cantava prim... De cerièras al vent E de nis enartats Sovent nos arrestavan ; E mai de parpalhôls... Sul camin de l’escôla, Un carri clavelat, Lo cèl darrièr la vitra E d’enfants embarrats. Als arbres de Paris Son que de passerais ! Los drolles a l’escôla An perdut la cançon.

Marcèu Esquieu. (Cançons pels drollets)

mofa = mousse. la brana = bruyère. espandit (-da) = étendu (-e). clavelat = fermé (à clef). lo (ou la) nfvol = le nuage. estrifat = épars. parpalhôl = papillon. passerai = moineau.

lo bôse = le bois. la font = la source. prim = fin doux (ici adverbe). desgrunat, -ada = égréné. cerièras = cerises. lo nis = le nid. enartat, -ada = élevé. tirar al reinard = faire l'école buissonnière.

Saviesa occitana :

* Se I’uôu tomba sus la pèira, malastre per i’uôu ! Se la pèira tomba sus I’uôu, malastre per I’uôu !

* S’as dètz passes a far, aquô’s nôu qu’es la mitât ! * Val mai dinnar dos côps que non pas cap !

51

PARLEM ! PARLEM ! PARLEM.

1. Vostra jornada... Cossi se passa una de las vostras jomadas acostumadas ? Contatz-nos vostra vida passionanta ! — Uèi matin, me soi levât (levada) a... oras. — Me soi levât (levada) Ai oblidat de me levar, de me lavar, de dejunar, de prene lo carri...) — Per anar a l’escola (al trabalh, a la caça, al burèu...), (per far l’escola bartassièra...)... soi partit a... oras. —La matinada, de... a... oras, ai (trabalhat ? dormit en classa ? begut 12 cafés ?...) — Amiègjom... — Puèi,... l’après-miègjom (ai fait una bona dormida ; ai agut una inter­ rogation de biologia ; ai escrit mas memorias...) — Lo vèspre,... — E lo ser... — Ara ne’n (ou ne) pôdi pas mai, me’n vau al lièch ! 2. Lo joc de las comparasons : Aquelas s’emplegan sovent en occitan... mas se son desseparadas... Caldrà donc : a. Las reconstituir : — l’ausèl qu’apèlan lo buou... — fièr coma — una agaça — fenhant — una lèbre — content — d’Artanhan — charraire — un fusilh — dreit — correire — un lausèrt — un can — viu — fort — una carreta — un merle — gromand — una padèla. — degordit

b. los emplegar dins de frasas... (sens èstre trop maissanta lenga ambe los (las) camaradas...)

52

3. Segon l’escasença 4. □ Per convidar. — As set ? — As talent ? — Te pagui quicôm ? (un veire (de vin ), una cervesa (= una bièra), un café ?... — As enveja de quicôm ? — Vols heure (manjar) quicôm ? — Aquel (aquela) es per ieu !

□ Per acceptar. — Ôc, (oc-ben), amb plaser ! — Ôc, anem-i ! — Ôc, se vols ! — Bona idèia ! — Vôli ben, mas es ieu que pagui ! □ Per refusar, amb cortesia... efermetat ! — Non, mercés plan ! — Vôli (pôdi) pas ! (per ara, pel moment...) — Ès plan aimable, mas ai pas lo temps ! — Un autre cop, se vols !

4.

Descrivètz aquel imatge. Quales son, aquel mond ? Qu’es aquo qu’aimatz mai, de viure a la vila, o a la campanha ?

53

NOVENA LEIÇON. L’oncle nos ven veire. 1er, lo portaire que passava aviâ una letra per nosautres. Èra l’oncle que nos escriviâ. Veniâ d’acabar d’afars a la vila ; e nos voliâ venir veire. Deviâ demorar quauques joms. E arser, l’aviam aqui. — Bonjom, l’oncle! Qué fasiatz a la vila ? — Me caliâ veire de monde... Sabiâs qu’anavi vendre l’ostal ? — Perqué ? N’aviâs pro de la vila ? çô disiâ mon paire. — N’aviâi mon confie, oc ! Aquo’s dit ! Me’n vau demorar luènh d’aquel bruch, e d’aquela pudicina ! Vau crompar un ostalet polit pas luènh d’aici.

Z 1

—7

"'Cr

'B

2,°

êô

c >o D

itniï

«gag®6

Mon oncle aviâ un ostalàs en vila. Mas aqui s’entendiâ un tarabast de motors, e caliâ veire aquel fum de monde qu ’anavan e veniân ! E tôt aquo pudiâ a fum de veituras... Ne veniâfalord, lo pauràs ! Aquà podiâ pas durar, pr’aquà ! Tant valiâ se n’anar viure en patz endacom mai ! Ara, torna viure sens s’afalenar : quai plaser de tornar parlar en occitan, coma fasiân los sieus, un cop èra ! En vila aviâ rencontrais d’amies e aviâ parlada aquela lenga quauques càps. Ara la parla tôta la jornada e se sentis rejovenit. 54

Vocabulari 1

lo portaire : le facteur. un afar : une affaire. lo plaser : le plaisir. un confie : à satiété.

una letra : une lettre. la vila : la ville. lo bruch : le bruit. la pudicina : la puanteur.

Impeifait del vèrbe AVER aviam aviâi aviatz aviâs aviâ aviân

ço disia : disait-il.

ço ditz : dit-il.

Imperfait dels vèrbes del segond e tresen grop(e) : Venir : veniâi, veniâs, veniâ, veniam, veniatz.veniân. Voler : voliài, voliâs, voliâ, voliam, voliatz, voliàn. Saber : sabiài, sabiâs, sabiâ, sabiam, sabiatz, sabiân. Dever : deviâi, deviâs, deviâ, deviam, deviatz, deviân. Dire : disiâi, disiâs, disia, disiani, disiatz, disiàn. Faire : fasiâi, fasiâs, fasiâ, fasiam, fasiatz, fasiàn. Cal: calià (il fallait).

« J'en ai assez ! » se dit : n’ai pro ! — n’ai mon confie ! — n’ai un sadol ! (plus imagé).

Advèrbis :

uèi : aujourd'hui ; arser : hier soir ; pro : assez ;

ièr: hier; deman : demain ; luènh : loin ;

IndefinitS : quauque, -a : quelque. ( quauques, -as , quelques ). ou qualque, -a : quelque. ( qualques, -as , quelques ).

Vèrbe :

crompar. acheter.

Vocabulari 2 : un tarabast : un tumulte. lo motor : le moteur. un fum de : une foule de. la veitura : la voiture. endacèm : quelque part.

Impe faits :

lo fum : la fumée. s’afalenar : s'essouffler. falord : sot, bête, fou. tant val : tant vaut-il. endacôm mai : ailleurs.

Entendre, entendiâi, -iâs, -iâ... Pudir, pudiâi, -iâs, -iâ... Poder, podiâi, -iâs, iâ... 55

Ep ! Oblidetz pas aquestes. Exercicis : I Botatz en occitan : J’habitais bien loin de cette ville. II fallait venir chez moi quelques jours : ici, il fait beau (brave) temps... Je venais d'achever une lettre pour mon oncle. Nous étions très heureux d’aller en ville. Tu ne devais pas vendre cette jolie petite maison : c’était celle de ta famille !

2 Reviratz en francés : Aqueste matin, escriviâi de letras a mos amies. Vos caliâ me venir veire arser : uèi, ai trôp de trabalh ! N’aviam un brave confie de lo veire, aquel ! Aviâi acabat mon trabalh, e n’aviâi plan de plaser. Me caliâ anar a la vila se voliâi aver de trabalh. 3 Composez toutes les phrases possibles (81), en combinant de toutes les façons les expressions de chaque colonne avec celles des autres :

Vau Te pôrti Venes

al cinemà a la gara al mercat

de Vilanuèva d’Ôlt en autô ambe ton fraire

uèi. cada dijôus. aqueste ser.

* balhatz d’intonacions interrogativas a unas frasas.. 4 Traduisez, en vous efforçant d’utiliser les augmentatifs (-às) et les diminutifs ( et, -eta, -ôt, ôta...) ainsi que l’occitanisme « tomar » qui indique la répétition. 1/ J’avais une jolie maisonnette à la campagne, (lo campèstre) — Mon oncle devenait fou dans cette énorme maison pleine de tas de gens. — Tu n 'en avais pas assez, mon pauvre ami ? — Il valait mieux parler occitan à nouveau.

2/ Quai tarabast, quai fum de monde dins aquela vilassa ! Ne veni falordàs, çà disiâ lo paure el. Es aquf pr’aquô que demoràvem : i aviâ pas de trabalh endaeôm mai. Ai plan de plaser de te tomar veire, paurôt !

56

Partença. Poèma de Leon Cordas. Un boièr sus sa mula s’entoma dins lo tard, la votz de la campana s’escampa vèrs la mar.

Sèm partits dins lo vent delargaire de brumas. Lo Cèrç es roge e roges lo solelh e las nius : temps clar e tramontana : bon signe pel romieu. Sèm partits dins lo vent delargaire de sàmis.

Très bisets en triangle son passais dins lo cèl, sus las tèrras lauradas, l’ombra de très ausèls.

%

Sèm partits dins lo vent delargaire d’imatges.

lo Cèrç es un vent : « Le Cers » nius : (estandard : m'vols) sàmis : songes. bisets : pigeons. lauradas : labourées.

Lo tard : le soir. la votz : la voix. la campana : la cloche. s’escampa : se jette, s’éloigne. delargaire : qui laisse aller, délivre.

Pichons mots crosats. 1. Pichon nom de drolla. 2. Lo futur de « soi » 3. Pronom personal. Article. 4. Bota los buàus a la carreta. 5. Quilhat. A. L'escagaràl se porta lo sieu. B. Lo que ne paga ven mai rie, çà dison. C. LeIras de letra. Cap d'avocat. D. N'i a una dins cada libre. E. Lo mai vièlh dels dràlles.

4

15

C

j>



'f Z

3 Q $■

Solution p. 126. 57

DESENA LEIÇON.

Sèm estats de nôças !

Lo mes passât, la cosina de la Grava se maridèt. A la Grava, convidèron tota la familha, I trobèrem los parents de luènh, los qu’ôm vei pas plan sovent. N’èrem plan uroses de los rencontrar a totes : cal d’ocasions atal, per nos trobar totes amassa !

(Q)

|iuiimmunni

Q

to cap.

toi utthi

... to nas.

.t'upatîji..

!g... tô ptXae. ta papa3 ito baaç (amb de 1 pottts miuctu )

to cotde.j

ta faiè-tha. de v-ûi/iaL.

,a. mon.

ta euàtna.. .1.

t

Jjd doZ. ta. camba.

to genoth...

I

ta pomptth.

(■T—-.to cavtthat.

to pè.

toà anteJJvi....

Saviesa occitana :

Cal manjar per viure, Se vestir per lafreg, Urosament que per heure I a pas besonh d’aver set !

Aur, amie, vin, servitor ; lo pus vièlh es lo milhor !

67

ï

DOTZENA LEIÇON.

A ! quand partirem en vacanças ! Las vacanças, es jamai pro lèu per i pensar. — Qué faràs en julhet que ven ? — Sabi pas encara quora partirai en vacanças ongan, ni mai ont anarai. Ai pas cap d’idèia. — Cal pas trantalhar trop de temps, paure, que finiras per demorar aici ! — Baste que non ! Cossi que siague, i poirai pas demorar, perque mos parents se’n van eles tanben. Es pas de bon far ! Veses pas un endrech per ieu ? — Non, ne vesi pas cap... mas pensi a quicom : me caldrà anar veire los cosins, los de Gasconha, en julhet. Se vols, vendras ambe ieu : lor ne parlarai tre que los veirai, o lor escriurai. — Ès un amie cap e tôt ! Tu, ès un brave amie, vertat ! M’agradarà força d’i anar ambe tu, que son de brave mond : te rapèlas que los rencontrer! en çô teu, antan ?

Las vacanças, aquà’s quicom de plan agradiu. E, espéra qu’esperaràs, i arribarem ben ! Mas caldrà acabar l’annada coma cal, çaquelà ! Trabalharai de tal biais que tôt mon mond seràn contents, e que me las aurai plan meritadas !

68

Vocabulari 1 Noms : las vacanças : les vacances lo biais : la façon, la manière.

Advèrbis : jamai : jamais.

las idèias : les idées.

l’endrech : l’endroit.

lèu : tôt.

pro : assez.

Pronom neutre : quicôm : quelque chose.

Vèrbes : pensar : penser.

m’agrada : cela me plaît.

Conjonctions : bastc que : pourvu que. perque : puisque, parce que. tre que : dès que.

trantalhar : hésiter.

ni mai : ni. que : (ici) parce que.

cap : aucun Ne vesi pas cap ; n’i a cap pus ; cap es vengut ; de cap de biais.

Quauques futurs Lo vèrbe far Fau fasiâi (imperfait) (soi) serai fas farai (fau) (vau ) anarai fai(fa) faguèri (prétérit) fasèm (sabi) saurai fasètz ai fach (fait) [pas. comp.\ (podi) poirai fan (vesi) veirai caldrà. (cal)

Abri(a)l Mai Junh

Genièr Febrièr Març

Vocabulari 2. l’annada : l'année. l’an = l’annada. lo jom = la jornada. lo mes = la mesada. Occitanismes :

Los meses de l’annada : Julh(ct) Agost Setembre

Occitanisme aquo’s de bon far : c’estfacile àfaire aquel libre es de bon legir : ce livre estfacile à lire

Octobre Novembre Décembre

de tal biais que : de tellefaçon que (suivi de Vindicatifou subjonctif)

agradiu, -iva : agréable meritar ; mériter (me l’ai méritât, je l’ai mérité). (lo me soi méritât, je l'ai mérité). Espéra qu’esperaràs : à force d’attendre. Cap e tôt : complètement, tout à fait 69

E per obrar coma cal, quauques exercicis.

1 En lenga nostra, cal revirar ! Je pense souvent à l’endroit où je passerai mes vacances, je t’en parlerai dès que j’aurai le temps de t’écrire. Quand nous y serons, nous verrons notre oncle, que tu ne connais pas. Même mon père ne me dira pas comment faire, ni où aller en octobre prochain. Je partirai assez tôt pour Toulouse (Tolosa), car il me faudra beaucoup de temps pour y aller. J’hésite, car il y a plus d’une façon de dire cela et c’est quelque chose qui n'est pas facile à écrire ! Il faut avoir la manière.

2 Traduisons en français. Aquel libre serà quicàm de bon legir pels quites pichons escolans, o te disi ! — Baste que ôc ! Te caldrà partir tre que poiràs, a l’endrech que t’ai parlât. I seràs d’ora, e ne tomaràs quand voldràs. Sabi pas s’aquô t’agradarà d’i anar pr’amor que la rota es pas de bon far. Farai pas aquo, de cap de biais ! Te caldrà trobar quicôm mai, paure, que a ieu, aquo m’agrada pas !

3 Pensatz a la vacanças, vos tanben ? — Aqueste estiu, anarai.... — Al mes de.... — Demorarai.... — Ambe l’avion, i anarai.... — Non ! Me triga (= il me tarde) de tomar en classa.

Sabètz ont anaretz ? Quora ? Per quant de temps ? Cossf ? Vos agradan, las vacanças ?

4 Reviratz : A force de monter, vous arriverez en haut (al cap) de cette montagne. Ont anaretz en vacanças ? — A la montanha ; aquo nos agrada mai que la mar. Lo qu’a lo biais per far quicbm, trobarà totjom lo trabalh agradiu.

70

La montanha verda. I aviâ un côp un ôme jove e rie : lo disiân rie coma la mar. Joan de Bordèu, se nomençava. Manjava dins vaissèla d’aur, avià le­ bretas e cavalas en nombre, ostals a la vila, castèls al campèstre... Mas èra jogaire. Jogaire coma las cartas. Tant joguèt e tant perdèt que tôt son dequé i passèt. E un bèl jorn, li demorèt que los uèlhs per plorar. Del malcôr, se voliâ penjar. Se n’anèt al mièg d’un bôse. Aqui las brancas ont estacar la corda per s’escanar mancan pas. S’aprestava a far lo darrièr nosèl quand un ôme qu’aviâ pas vist li pausèt la man sus l’espatla. — Alavètz, l’amie, vols morir ?. Morir per fraitura d’argent ?... I pensas pas ? Escota : lo tieu mal es de bon garir. Sôuses, n’auràs tant que voldràs, se t’agrada, e aquô, a una sola condicion ! — Quina condicion ? — De me venir trobar dins un an e un jorn a la Montanha Verda. — Res qu’aquô ? — Res qu’aquô ! — E ben, l’ôme, ne som consent. Çô qu’aviâ dit l’ôme estranh, vertat èra. D’ausida, Joan de Bordèus aguèt las pochas plenas. A la vila, tomèt trobar un fum d’amies. Faguèron testa. E quina fèsta ! Durèt tôt l’an. Coma l’an s’acabava, nôstre galabontemps se sovenguèt del pacte : dins lo fôc dels plasers, l’aviâ bèlament desbrembat... ....c qué li arribèt puèi ? Perque, o avètz devinât, aquel ôme estranh tant aimable, aquô èra lo Diable ! Per o saber, vos cal legir : Très castèls del Diable de A. Lagarda.

Vocabulari lebretas : lévriers. jogaire : joueur. lo dequé : le bien. malcùr : désespoir. s’escanar : s’étrangler. galabontemps : bon vivant. desbrembar : oublier.

sôuses (pl. de sôu) : sou. soi consent : d'accord. som (= ref. soi) : je suis. d’ausida : aussitôt, (sul pic, sul côp, côp sec.) un nosèl : un nœud. fraitura : manque.

71

Parlem ! parlam... parlam ? 1. Aqui d'advèrbis de temps :

a/

jamai rarament

totjom

de côps savent

Fargatz de frasas, ambe las expressions : « anar al cinéma » ; « passar las vacanças » ; « se passejar per carrières »... e.c.a.

b/

ièr passat-ièr

doman (deman) doman passât

uèi

Fargaretz de frasas, ambe los vèrbes : « ploure / far brave temps » (subjècte inagotable !) ; « encontrar Benedicta, Valeria,Vincent, Francis, Pau e los autres — agachar Dorotea, la meteo, las varietats a la télévision »...

d

antan arunan (« il y a un an ») davantantan...(« il y a deux ans »)

ongan

l’an que ven dins... ans

Meteissa causa, ambe : « anar ten viatge a » ... ,* « escotar lo contaire (lo professor) qu’aimi (aimavi ?) mai ;; « me vestir ambe... » (per lo futur, podètz imaginar !) 2. Podètz far lo vôstre retrach ?

□ Prenètz lo vocabulari de la pagina 65 : N’i a per droites e drôllas ! e cercatz los adjectius que vos caldrà per vos descriure. — Ai los pels... (blonds, bruns, negres, castanhencs, blancs...) e (longs, boclats, reddes, cresputs...) — e lo demai ? (sètz pas obligats de o descriure tôt, menimosament !) □ Se volètz, podètz ajustar vàstras qualitats moralas. (cf 4.) — Escrivètz una anôncia per la cronica « Encontres / maridatges »...

72

3. Segon l’escasença 6.

□ Per demandar çà gu ’aiman lo monde. — Aimas (aimatz) (la musica, aquel film, anar a la plaja... ?) — Aimas (aimatz) de venir aici ? de dançar ? dejogar a...? — T’agrada (Vos agrada), a tu (a vos), (lo flipèr, lo roc, Victor Ugô...) ? Trôbas (trobatz) aquo agradiu (plasent) ? — N’ès (ne sètz) content, d’aquel utis (esplech, d’aquel garatgista, médecin, mèstre ?...) — Qu’es aquo qu’aimas (aimatz) mai : lo vedèl, o l’anhèl ? l’anglés, o l’occitan ?... □ Per respondre 3 possibilités...

» Aprovacion : — Aimi plan... — Aquo m’agrada plan ! — Se sabiâs (sabiatz) coma aquo m’agrada ! — Çà qu’aimi mai, es... (las matematicas ; de me passejar amb tu ; las vacanças !...) • Atal-atal : — Aimi pas talament (pas gaire)... Aquo m’agrada pas plan... — Aimariai mai... (la mar ; de me penjar !..)

• Non, non e non ! — Aimi pas... (M’agrada pas) brica, la vaissèla ! — Aquo me fa fastic ! — Aquel, lo podi pas veire ! 4. Vostra anôncia (aqui un exemple) :

Occitania prigonda. - 15 ans, Jove, 1,67m, pel verd, uèlhs : blanc e roge. Aimi : Victor Ugo, l’occitan, e las émissions de Dorotea - Cèrqui arma-sorre, dels gosts parièrs...

73

TRETZENA LEIÇON A la caça. —Ou, lo Pèire ! Cal que siagas preissat o qu’ajas lo fudc endacôm ! Ont vas atal coma un liuç ? — Te trufes pas de ieu ! Ai lo cosin que m’espéra per anar a la caça ! — Mas veses lo cèl cossi s’anivola ? Se pot que faga marrit temps ! — Rai ! Cap de bon caçaire a pas pâur del temps ! Plôuga* que plôuga, partirem ! E te respondi que tornarem pas sens res, a solelh colc !

— Baste que trobetz lèbres e lapins ! Sabi per ausir dire que ton cosin es pas un caçairàt ! —Te ’nfagas pas ! Sap far parlar lofusilh. leu sabi una comba ont trôbas de gibièr ne vols aquî n 'as ! Tuarem pas sonque lo temps ! (* ou plôga) 74

Vocabulari

la lèbre : le lièvre. preissat : pressé. endacom : quelque part. endacôm mai : ailleurs. baste que : pourvu que. sonque : seulement. marrit : mauvais. s’anivolar : se couvrir de nuages. (m'vol = nuage). respondre que : assurer que.

la caça. lo caçaire. lo caçairôt ( péjoratif.) lo fusilh. lo gibier. la comba : la vallée . lo liuç : l’éclair. se trufar de : se moquer. plôure : pleuvoir. (Subj. que plduga, plôga.)

Gramatica : lo subjontiu présent, (cf p. 12 pour les variantes de èstre) èstre.

que siâ(i) que siâs que siâ que siam. que siatz que siân

aver. qu’agi /aja qu’ajas qu’aja qu’ajam qu’ajatz qu’ajan

Le subjonctif sert pour : le souhait : les complétives : la défense :

parlar. que parli/parle que parles que parle que parlem que parletz que parlen

far. que faga/fagui. que fagas. que faga. que fagam que fagatz que fagan

Baste que siaga(siâ) lèu aqui ! Vôli pas que me trôbe. Se pôt que me trôbe. Ajas pas pâur !

Occitanismes :

plôuga que plôuga : il aura beau pleuvoir per ausir dire : par ouï-dire. a solelh colc : au coucher du soleil. ne vols aqui n’as : en veux-tu en voilà ! 75

Exercicis :

A la caça dels occitanismes ! 1 Reviratz : Pourvu que vous fassiez bonne chasse et que vous reveniez avec beaucoup de gibier! Les bons chasseurs savent tuer seulement le gibier qu’il faut. Il faut que le fusil soit bien entretenu (tengut). Nous savons par ouï-dire, que vous vous moquez souvent de nos mauvais coups defitsil. Les chasseurs rentraient bredouilles, sans même (occitanismes) un lapin dans la gibecière (museta). // faisait mauvais temps, il pleuvait (ploviâ) à seaux (a ferrats) : le chasseur se dit : « pourvu que je trouve un abri (acés) dans cette combe ! »

2 Traduisez :

Mon cosin se trufava d’aquel paure caçairôt. « Cal pas qu’ajam pâur per anar a la caça amb el ! Baste que nos tue pas lo can ! » Un côp èra, i aviâ de gibièr ne vols aquf n’as ; mas ara, bm se pot passejar una jornada sens veire un quite perdigal ! Los singlars se trôban endacôm dins lo bôsc : se pot qu’ajan ausit lo caçaire : an fugit, e a pas pogut lor tirar de prèp. (Plus idiomatique : lor a pas pogut tirar....) Que parle tant que voldrà, que faga çô que poirà, pot totjom esperar que li prèsti l’argent que me vàl manlevar ! (emprunter).

3 Faites des phrases avec les éléments suivants, en variant les personnes des verbes et en complétant avec une liste d’animaux (pris dans la leçon ou, par exemple, dans le « Vocabulari occitan » de A. Lagarda) et en utilisant les subjonctifs. Ex : Cal que (anar) ... ...a la caça uèi ! Espéra que (prene).... Que vbls ? Que (far). E tu, (demorar)

... mon fusilh, que (cridar) mos cans, e ardit ! un brave temps o non, cal que (caçar) pas trop luènh de ieu : veiràs lo jôc !

4 Restituez les véritables proverbes ! La lèbre es pas per qui l’amassa ; es per qui la caça ! Val mai un perdigal sul pan qu’una sarda que vola ! Totes los cans que gafan, lairan pas !

76

Lectura.

Ne ten ! Lo Marchai aviâ sa fiertat. Quand aviâ tirât tôt solet un lapin, qu’ambe l’oncle èrem luènhes, disiâ totjorn : « N’a près ! A fait las candeletas. Ne ten ! Despachatz-vos ! Venètz ambe los gosses sul pè! » Nos preissàvem pas gaire, que los gosses aviân pas tomat jamai amenar quicom d’aquelas quistas vanas. « Pasmens, cresi de Paver tocat, disiâ lo paure el ! — Ôc, a un plomb entre doas onglas d’una pata de darrièr ! » li fissava l’oncle.

Un jorn, nos balhèrem lo mot ambe l’oncle ; long d’un bartàs gros, èrem alinhats totes très e los gosses boscassavan redde en dedins. D’un côp, un lapinàs gisclèt cap al defora. « Lo vesi ! » (Nosautres tanben l’aviam vist.) Tanlèu, pim, pam, los dos cops d’arrèu, a ne faire qu’un ! « Ne ten ! » E nosautres, pas res ; e lo lapin quitava pas de correr, ambe los gosses darrièr ara. « JE alara, de que esperatz per tirar ? * dit ’ " que3 ne ténia ; avèm pas jutjat util de tirar, per l’abismar pas — As encara mai ! » El diguèt pas res pus. Edmond ALBI, « Istôrias de caça » (EOE 1980)

Vocabulari luènh : loin, (adjectiu : luènhe : lointain), far las candeleta : faire la cabriole. quista : quête. lo gos (plural, los gosses.) es un can. van, -a : vain. fissar : piquer quelqu 'un, le taquiner. boscassar : battre la forêt.

gisclar : a) jaillir, gicler, b) pousser un cri aigu. redde : rondement. d’arrèu : à la suite. bartàs : buisson. abismar : abîmer. desprofechar : gâter.

77

CATORZENA LEIÇON. Al’escola. Aquo’s la dintrada ! Cal que los drôlles tomen a l’escola del vilatge, ambe son brave regent, sa sala pichona, plan decorada, que nos agradava tant ! E mai, de cops, lo regent voliâ que cantèssem en occitan :« Aval a la ribièra », « Diga, Joaneta » o « Lo Boièr »... Mas ieu, a calgut que la quitèssi, aquela escôla miâ, e qu’anguèssi al Collègi de la vilbta prôcha. Los parents voliân que foguèssi pensionari, (embarrat, tant val dire !) mas ieu o voliâi pas, ni pauc ni pro : tant valiâ que prenguèssi lo carri, qu’aquo lor costèsse pas tan car, lor disiâi ! Fin finala, e a pro pena, ai fach a mon sicap. Aguèssi agut la moto que n’ai enveja, o quitament un troç de petrolet, quai plaser alara ! L’an que ven, benlèu ! Lectura

Quand acabèri los cinc ans, me carguèron lo faudal negre e me menèron a l’escola. Lo mèstre, Monsen Peset, me trobèt la mina talament endormida que me placèt a la « taula dels ases ». Aqui èrem très mostrons abandonats a la gràcia de Dieu. Podiam gratussejar, dormir, cruscar de chaudèls, mas caliâ pas brica parlar, o alara gara la broca.... A força d’ausir las parlicadas de Monsen Peset finiguèri per comprene un bocin de francimand. Quand se ’n foguèt trachat, me tirèt de la « taula dels ases » per me claure ambe los sabents qu’aviân un alfabet....

Joan Bodon.« La grava sul camin » (A Tots).

78

Vocabulari 1

La dintrada (dintrar). lo regent, l'instituteur. fém. : la régenta. lo carri, le car : l’autobus. lo petrolet : le vélomoteur. costar : coûter. quitament, même (cf quite) : seulement.

agradar : plaire. pensionari : pensionnaire embarrar : enferniar. quitar : laisser. aver enveja : avoir envie.

Vocabulari 2 faudal : tablier. chaudèl : échaudé.(pâtisserie) se trachar : s’apercevoir.

èstre anar aver quitar

gratussejar : griffonner. cruscar : croquer.

plus que perfait

Subjonctius présent

iniperfaits.

que siâi /siâ qu’angui/ane qu’agi/aja que quiti/quite

que foguèssi qu’anguèssi qu’aguèssi que quitèssi

aguèssi agut si j’avais eu. Le subjonctif plus-queparfait peut exprimer l'irréel du passé.

Gramatica. La concordance des temps est strictement observée : Cal que me n’angui/(ane) de mon pais. Caliâ, (calguèt, a calgut) que me n’anguèssi de mon pais.

présent Cal

imperfèit caliâ.

prétérit calguèt

futur caldrà

Occitanismes : Un trôç de : une sorte de, une espèce de (pejoratiu). Far a son sicap : faire à son idée, à sa volonté. Tant val dire : autant dire. Ni pauc ni pro (= de cap de biais) : d’aucune façon. Tant val... que de... : c'est aussi bien, égal... Fin finala : finalement. A pro pena : non sans peine.

79

passai compausat a calgut

Exercicis : Trabalhatz, macarèl ! E atencion a las concordàncias, que nos sèm amusats a far en francés (de càps ! ) 1 Reviratz : Il fallait que tu allasses (!) à l’école de la ville pour regretter (regretar) la jolie petite école de ton village. Il leur disait qu'il fallait qu’ils s’en aillent. (Que ne disètz, d’aquela ?)

Je voulais que vous passiez (passar) me voir avant que vous alliez à la chasse. Finalement, il a bien fallu que vous disiez la vérité (la vertat). Même s’il pleuvait (emai ploguèsse), le petit écolier partait chaque matin, même quand il n’en avait pas envie.

2 Traduisez : Emai foguèssetz lo quite Rèi, carbonièr es mèstre en çô sieu ! « Tirèssi la lenga, n’entendi pas dire : pausa-te ; ès las ! (Paul Froment, poèta de Pena d’Agenés.). Aguèssi sabut quand èri jove ! Poguèssi ara que soi vièlh ! (provèrbi plan conegut). Lo Diable t’emporte ! Baste que te copèsses una camba ! Lo mal fuôc del cèl te creme tôt viu ! Aqui de causas aimablas que s’entendon, de côps, sul feiral / fierai / fïeiral (champ défaire) .

3 Botatz al passât : Cal que venga e que diga la vertat. Se pot que faga de bon trabalh e qu’aja rason de se creire ( être fier, orgueilleux). Siâ bon obrièr o non, vôli que se ganhe la paga !

4 Botatz las frasas de la question 3 a la segonda persona del singular présent, (puèi passât) (Sabi, aquô’s pénible, mas cossi' volètz aprene, se trabalhatz pas un briconet ?)

80

Lectura :

La fin de la cabra de Monsen Seguin. La cabra entendèt un frostiment de fuèlhas darrèr ela. Se revirèt e vegèt, dins l’ombra, doas aurelhas cortas, quilhadas, ambe dos uèlhs que lusissiân... Èra lo lop. La Blanqueta se vegèt perduda. Un moment, se sovenent de la vièlha Renauda que s’èra batuda tota la nuèit per èsser manjada al matin, se diguèt que valdriâ mai se daissar manjar tôt d’arreu ; mas, revenguda d’aquo, se botèt en garda, cap acatat, banas en davant, coma una brava cabra de Monsen Seguin qu’èra... Non pas que comptèsse de tuar lo lop, — las cabras tuan pas lo lop — mas res que per véser se poiriâ téner duscas al matin coma la vièlha Renauda. Alara lo monstre s’avancèt e las banetas se botèron en dança. A ! Coma i anava de bon cor, la brava cabreta ! Mai de dètz cèps, sens mentir, mai de dètz côps forcèt lo lop a recular per tornar prene alen. Quand s’arrestavan atal un momenton, la lipeta arrapava coma qui pana un brôt d’erbeta montanhôla ; e puèi, la boca plena, tomava a la batalha. E coma aquo tota la nuèit. De temps en temps, la cabra de Monsen Seguin gaitava las estelas que dançavan dins lo cèl clar, e se disiâ : — A! Mas que tenguèssi duscas a l’alba...

L’una aprèp l’autra s’escantiguèron las estelas. Lo caracacac d’un pol enraucat montèt d’una borda. — Enfin ! sospirèt la paura bèstia qu’esperava res que lo jorn per morir; e s’estirèt sus l’èrba dins sa polida rauba blanca tota tacada de sang... Alara, lo lop li sautèt dessus e la mangèt. Aquel tèxte plan conegut d’Anfôs Daudet foguèt revirat per Andrieu Lagarda. frostiment '.froissement. bana : corne. lipet : gourmand. panar : voler. tacat ,-ada : taché, -ée.

acatat : baissé. alen : souffle, respiration. b rôt : brin. enraucat : enroué. mas que : pourvu que.

81

Parlam ? parlem ! parlem ! 1. Los 3 vôts. □ Una bona fada vos balha lo dreit de far 3 vots : de qu’anatz causir ? Sul modèl : — Per mon primièr vot, vôli que... (i aja la patz pertot dins lo monde... tôt lo monde se trôbe un trabalh, quei aja pas plus de caumatge...)

Fargatz 3 frasas (per aquo, caldrà soscar un pauc... e tanben verificar los subjonctius, p. 10, 73 e 77) — Prima especiala ! Avètz dreit, après aver parlât, a un 4en vot ! Podètz designar lo que deurà parlar après vos ! Seretz ausit !

Vôli ara que lo... (la....) parle après ieu !

2. Vaqui un poema polit de Max Lafarga (in : « Moments », ed. EOE,

1988) : Pregària.

□ Tomatz-lo botar « en forma », que lo tipograf l’a pas picat coma cal. Explicatz perqué l’escrivètz atal (lo ritme ? lo vostre sentit ? ) Plegadas jos lor fais de garbas e de penas las femnas cap clinat n’espèran res del cèL L’ôme s’es aclatat de genolhs dins la rega e sos braces levats mantenon lo solelh. Un ase tôt solet monta pel tèrrne roge...

□ Qu’es aquela “pregària” ? L’autor, quiprèga aicî ? Podètz dire ço que desira ?

82

3. Segon l’escasença 7. □ Per se desencusar. — Excusa (Excusatz) -me ! — Perdona (Perdonatz) -me ! — Soi (plan) désolât ! — O faguèri pas exprès ! — Te (vos) demandi perdon ! — O prenes (prenètz) pas mal ! □ Per demandar a quauqu ’un de repetir, de parlar mai fort) — " Plèti ?" (francisme = plaît-il ?) ; cossi ? ; qué disètz ? □ Per se desencusar de quicom de maladrech : — Maladrech que soi ! — Quin maladrech ! (çaquelà) □ Responsas : — Aqud’s pas res ! Te’n fagas (Vo’n fagatz) pas ! — la pas (cap) de mal !

£

Aquel viatjaire, qué li es arribat ? Cresètz que va capitar ? Aimatz d’èsser tardièr ? Vos es arribat, a vos, de mancar lo trin (tren) ? 83

4

QUINZENA LEIÇON.

Los estudis. Car amie Jacme, Me cal te contar cossi començan per ieu los estudis al Collègi. Me cal te dire primièr que, per astre, los professors son braves, e mai lo de las matematicas, que me gaita totjom de coa d’uèlh, coma se se demesfisava de ieu ! Ai quitament un mèstre d’occitan ; e dire que me caliâ venir aief per aprene coma cal la lenga nôstra, e l’escriure ! (I a de devers !) Nos cal trabalhar de contunh fins a cinc oras, mas entre tôt, soi content. Pr’aquô, “ m’aprenon tant d’istôrias “, coma ditz lo Marti, que me senti de côps coma l’auca jos l’embue ! E debana que debanaràs a bel talh las republicas d’un côp èra e los vèrbes angleses... Tendrai côp çaquelà. Ton amie, Pèire. [ Tfe, DW LErgA PEL PÈlg-Ëÿ]

Saviesa occitana.

I a mai de pècs al monde que d’ases comuts ! Bôtan los pècs en sentinèla quand plôu ! De tôt çô qu’èm sap pas se poiriâ far un grand libre ! Val mai un que sap que dètz que cèrcan ! 84

Vocabulari : los estudis : les études. car : cher (ambe dos senses). lo professer, lo mèstre, lo regent. Lo vèrbe. lo nom. l’adjectiu. l’anglés, (l’alemand, l’espanhôl.) contar : conter. l’auca: l'oie. embue : entonnoir. (S’agis aqui

debanar : dévider, raconter. gaitar, agachar : regarder. se demesfisar : se méfier. l'istôria, la geografia. las matematicas lo dever (la leiçon) aprene : apprendre (apreniâi, aprenguèri, qu’aprenguid-ga...)

de l’auca pelfetge gras)

Gramatica. En français, on peut dire : « Il faut que je te raconte »... ou « Il me faut te raconter »... En occitan, lo segond biais es mai que mai emplegat : Me cal te contar. Me caliâ te contar... pus lèu que : Cal que te conti...

Occitanismes téner côp : tenir bon. un côp èra : autrefois. (Il était une fois) per astre : par chance. per malastre : par malheur.) de coa d’uèlh ; du coin de l’œil. de contunh : sans arrêt, continuellement. entre tôt : dans l'ensemble. entre totes : à tous. Entre totes, o farem tôt ! a bèl talh : sans rien omettre, à la suite.

85

Exercicis : Il faut que vous travailliez = vos cal trabalhar.

1 — REVIRAR : Me caliâ anar quèrre los amies que m’esperavan al vilatge.

Nos caliâ pas parlar en classa, que lo regent nos sacava (flanquait) defôra en un virât d’uèlh ! « Nos calguèt cargar très lengas, per far un bon tecnician. » {Marti). Gaita plan lo bestial : te cal pas anar passejar davant que siâ sadol. (Ici = rassa­ sié.), puèi, lo te caldrà dintrar a Testable.

Lo professor parlava de contunh en gaitant, de côps, los paures escolans que seguiân a pro pena : lor caliâ tomar explicar lo problèma a bel talh !

2— TRADUIRE: D'abord, il faut que je travaille sans arrêt jusqu’à midi ; puis, j’irai chasser, comme autrefois. Il fallait que tu me racontes, « sans rien laisser de côté, » (occitanisme) ce que tu as fait à l’école aujourd'hui. Parfois l'instituteur regardait du coin de l’œil un papillon (parpalhôl) : dire qu ’il lui fallait, comme ses élèves, demeurer enfermé !

Il faut que je tienne bon jusqu’aux vacances, même si parfois, le travail n’est pas facile à faire (occitanisme), mais dans l’ensemble, ce que je fais me plaît.

3 — Sur le modèle suivant : " Te caliâ pas anar al bôse tota soleta ", Construire des phrases en variant le pronom (Me... Li... Nos... Vos... Lor... ) et en inventant une suite, avec ou sans négation (Me caliâ... Me caliâ pas... Me caldrà... Te caldrà pas...)

86

Un pane de cosina...

Lo Caçolet (coma a Castèlnôu d’Ari) Vos cal prene de mongetas blancas, de las polidas, mièja liura per forquetaire ! Las laissatz trempar quauquas oras, puèi las fasètz coire plan planet, dins una ola ambe de bolhon (una ceba picada de clavèls de gerofle, d’alh, d’èrba ; salaretz pas trop !) Quand seràn cuèitas las monge­ tas, las laissaretz estorrir. Puèi, vos cal far sautar dins la padèla, (ambe de graissa d’auca o de guit, se n’avètz) mièja liura (per quatre personas !) de camsalada abocinada, mièja liura d’esquina de porc, e mièja liura de salsissa (de Tolosa ! ) — La salsissa, la laissetz pas coire que d’un costat. La vianda tirada de la padèla, passatz-i una ceba, doâs carrotas, una tomata, tôt aquo atalhonat. Prenètz una terralha (pro bêla), fasètz un fons de codenas de porc, e botatz dessus las mongetas, mescladas ambe la camsalada, l’esquina de porc, la tomata, la ceba e las carrotas... e, naturalament, quauques troces de guit o d’auca qu’esperavan l’ocasion, confits dins lo topin de graissa ! Las salsissas se pausan dessus (lo costat qu’es pas cuèit demora a l’aire). Tôt aquo se recobris de chapladura fina, e laissatz côire plan doçament, plan de temps : tota una nuèit se podètz ! En ajustar, de cops, un pauc de bolhon, que tôt venga pas sec coma l’anma del diable ! Om ditz que, rescalfat, es encara melhor ! E quand seretz una brava taulada d’amies, sortiretz una botelha de bon vin occitan (Corbièras, Câurs, Madiran, Tavèl, Pecharmant... e n’i a tantes autres que son bons en Occitània !) e vos prometi que vo’n lecaretz los dets ! Recepla de l’autor. Vocabulari

l’ola : la marmite. la mongeta : le haricot. l’auca : l'oie. la camsalada : la poitrine salée (de porc). la terralha : la cocotte en terre.

la ceba : l’oignon. estorrir : égoutter. lo guit : le canard. la topin : le pot. la chapladura : la chapelure.

87

SETZENA LEIÇON. A Tolosa : Al restaurant. A calgut que lo papà anèsse a Tolosa per un afar, e coma èra pas qu’un anar e venir, nos a menats amb el. Lo passejar per las carrièras de la vila es agradiu: de monde pertot suis trepadors, de botigas polidas, de plaças plan bastidas. Tèn! Aqui la « Carrièra dels Sèt Trobadors » : ôm vei que sèm dinsla ciutat del Gai-saber ! E lo parlar nôstre, clar e linde, s’ausi's encara pro sovent.

ùm mA 3 ?

2 (XLfTMl

foo1 O o

Nos a calgut pensar al manjar e al beure ! Avèm trobat un restaurant pichon, de la sala polida, ambe toalhons tan menèls coma de mocadors, mas ont se manja plan ! Apetissadisses, peis, carn e legumes, formatge (fromatge) e frucha, brave vin del pais : tôt sabiâ a la bona cosina de Postal ! Benlèu que la trocha veniâ del pescador, mas rai ! Ôm o pot pas tôt aver !

Saviesa occitana :

* Qui a dent, a talent. * Après la sopa, un côp de vin pana cinc francs al médecin ! * Lo que a carn e pan pot esperar l ’endeman ! 88

Vocabulari : *

la carrière : la rue. lo restaurant (l’aubèrga, l’otèl). la botiga : la boutique. lo mond : les gens. ( lo vèrbe sera al plural). lo trcpador : le trottoir la viia = la ciutaL lo toalhon : la serviette. mocador : le mouchoir. menèl : tout petit. linde -a : limpide, clair. agradiu -iva : agréable. la talent : la faim. apetissadis (ven de apetis) : Hors d'œuvre. los legumes, la verdura (= ortalissa.) : les légumes. la trocha : la truite. lo peis : le poisson. lo Gai Saber : le Gai Savoir.

lo

lo repais : le repas. la cam : la viande. la frucha : les fruits (collectif). lo pescador : le vivier. lo passejar : la promenade

* cf. pel repais : « Vocabulari occitan » d'En Andrieu Lagarda

Gramatica: Place de l'adjectif. Placé après le nom, il prend parfois un sens emphatique. Una botiga polida. (Elle est plus jolie qu’une... polida botiga 1)

L’infinitif-nom estfréquent en occitan. Il exprime le nom abstrait d une action. lo pensar c lo far. la pensée et l'action. un anar e venir, un aller et retour. l’anar de las causas, l’évolution de la situation.

L'adjectif verbal est en -ador. (verbes en -ar) en -idor, -edor, (féminin -doira) pour

les verbes en -ir, -er. Il permet de créer des noms Il exprime — l'auteur de l’action : Trobador, celui qui trouve, trouveur, (trouvère). — le lieu de l'action : trepador, l’endroit où l'on piétiné (trepar), le trottoir. — l'instrument de l'action : mocador : mouchoir (mocar). Occitanisme. Saber a = aver lo gost de ... Aquô sap pas a res : cela n 'a aucun goût.

89

Exercicis : revirar

Quauques apetissadisses... 1 — Ôc, es atal, l’anar de las causas : degun coneis pas lo temps avenidor... « Gaita-la quand va a la messa : gaita-la al caminar... » (cançon tradicionala) Lo timon del carri (charrette) ten al jo ambe una cavilha apelada « ataladoira ». Lo tuaire dels porcs agusa lo cotèl sagnador. Ambe sa maquina per viatjar dins lo temps, Marti vôl « veire lo devenir dels âmes de son pôble ; farà qu’un anar e venir »... (la benlèu de mots que coneissètz pas ; mas soscatz un pauc, e fasètz marchar lo comprenedor !) 2 — Après le boire et le manger, le sommeil (infinitif) est aussi nécessaire (necessari) à l’homme. Le savoir-faire vaut mieux que le savoir, disait une de mes amies. Fais ton devoir (lo dever) et laisse braire (bramar) les ânes (los ases) ! Entre la pensée et l'action, il y a parfois un clin d’œil et parfois beaucoup de temps. « Le parler que j’aime, c'est parfois parler simple et naïf (natural), tel sur le papier qu'à la bouche. » (Montaigne) Cette terre est mauvaise (marrida) : c’est « un lieu où l'on s'éreinte. » (se crebar). 3 — Essayez, d’après le sens des verbes, de comprendre le sens des mots suivants : (Vous pouvez en trouver d’autres ! )

Lo secador. (secar : sécher). Lo bugador. (bugada : lessive). Lo tirador. (tirar : tirer). L’obrador. (obrar, vieilli, travailler). La debanadoira. (debanar : dérouler du fil). Un « fretador ». (fretar: frotter.) nom que l’on donnait à Toulouse (Tolosa) à certains bals... Lo pompidor. (pompir : marquer le pas, ou gonfler.) Una drôlla maridadoira. ( maridar ; marier.)

90

Un poèma de Joan Bodon. Jorn de fièra. Lo Joan Bodon (1920-1975) es segurament lo mai grand e lo mai conegut dels escrivans occitans d’uèi. Sos poèmas, coma sos romans, son pesucs de melanconia e de tendresa umana. Atal èra Bodon ! Los cantaires occitans an savent ineses aqueles poèmas en musica : Jacmelina, Josiana, Mans de Breish, Marti, Patrie, e d’autres. Aqueste, lo trobaretz sul dise d’Eric Fraj. « Subrevida ».

La pluèja tomba fina Sul fieiral pel camin, Mas la set es canina... Quai pagarà lo vin ? Dins una rèiraubèrga Demandam un pinton, Salsissa de la pèrga... De pan del tirador. Botelha sus botelha Per acabar l’argent, Lo vin pur desrevelha, Perqué siâs pas content ?

Deman sera pas fièra, De trabalh n’aurem pro. Fins a l’ora darrièra : Cent àvols per un bon...

tirât de « Sus la mar de las galèras » Collecion « Messatges » de l'IEO, 1975. Vocabulari :

Lo fieiral : le champ défaire. La set : la soif. canin : (adj. dérivât de can) = maissant, salvatge. la rèiraubèrga es la sala darrèr l’aubèrga. pinton = una mitât de litre. pèrga : le bâton (suspendu où sèchent les saucisses). àvol ( aule) = maissant, marrit. 91

Parlarem... parlarem... parlam adejà ! 1. Cal, cal, cal. □ Qu ’es aquà que vos cal estudiar ?

— Ma cal aprene... (lo francés, l’istoria...) — Me cal far de devers (cada setmana, cada mes...) — Nos cal saber far (un problèma, una version...) □ Perqué cal aprene tôt aquà ?

— Nos cal aprene... per poder... (aver un mestièr ? dançar la polcà ? passar lo temps ?) — Nos cal anar a l’escôla (al collègi, al licèu...) per que los parents (los mèstres, lo Ministre, los camaradas ?...) o vôlon... Q Qu ’es aquà qu ’aprenètz pas a l’escàla, e çaquelà qu ’aimariatz de saber ? — leu, m’agradariâ de... — Çô que me séria mai util, séria d’aprene... (aqui, vos ajudampas ! que cadun cèrque çà sieu...)

2. Quina es vostra recepta de cosina preferida ? (o, se fasètz pas la cosina, quin es vàstre plat preferit ?) Soscatz un brieu, cercatz lo vocabulari, e fasètz-nos profitar (profechar /profeitar) ! □ Compausatz un menut. (Se sètz dins una escàla ont i a una cantina, reviratz-lo en occitan : vos caldrà per aquà discutir ambe los camaradas, qu 'es pas totjorn de bon revirar !) ( Se çà qu ’aimatz mai es lo « Mac-Dà », sèm désolais, mas aqui sem­ bla pas possible de revirar...)

92

3. Segon l’escasença 8.

O Per dire l'admiration. — Ôsca ! (« bravo ! ») — Qu’es polit (brave, crâne, superbe, subrebèl...) aquô ! (aquel...) — S’aquo’s polit (e.c.a.) pr’aquô ! — Que fa plaser de veire !... — Quin (a).... meravilhos (-osa) ! — Quina meravilha ! — Coma as trabalhat ! — Un brave trabalh qu’as fait ! — Aquo’s çô mai brave (mai polit, mai bon...) — Es un libre (un vin, una moto...) de primièra !

□ Volètzflatar quauqu’un sens vergonha ? — Ès pas la mitât d’un colhon, tu ! — As oblidat d’èsser nèci (-cia) tu ! — Degun t’arriba pas a a la cavilha ! (respondre : Pro ! pro, que me vau uflar !)

4.

Podètz devinar a que servisson aqueles objectes estranhs ? Avètz dreit a las suposicions mai umoristicas... Solucion p. 126.

93

DÈTZ-E-SETENA LEIÇON.

Nadal.

Br * (o

HM3

I

O

O

&

I; .d

Serà lèu Nadal : lo jorn qu’espèran totes los mainatges ! Lo nostre grand, a la velhada, nos conta los Nadals d’un côp èra... — Parlatz-no’n encara, papet, dels Nadals de quand èretz mainatge ! Cossi fariam per Nadal, s’èrem al temps passât ? — E ben, mas tôt a pas talament cambiat! Cercariâi dins lo lenhièr la soca bêla (se’n garda una per aquela escasença ! ) que cremarià tota la serada dins la chiminièra, mentre que las femnas seriân en cosina... Puèi, partiriam de pè, braç e braç, a la Messa de mièjanuèch. Un côp tornats, en taula ! Un brave ressopet nos esperariâ : de la piôta a l’ast(e) als treize desserts per acabar... Cantariam a plen gargalhôl las vièlhas cançons de Nadal. Aqui coma se festejava Nadal ! — E perqué tomariam pas far aital, papet ? Aquf de tradicions de bon gardar, coma gardam nostre èime d’Occitans !

94

Vocabulari Elisions de ne avec les pronoms personnels.

Nadal : Noël. Lo mainatge (lo drôlle, lo drollet.) La soca : la souche, la bûche. Lo lenhièr : le bûcher. L’escasença : l’occasion. Lo ressopet : le réveillon. L’ast(e) : la broche. Cambiar : changer. Festejar -.fêter. La piôta : la dinde Cramar (cremar) : brûler.

Me + ne = me’n : Me’n vau. Nos + ne = no’n. Vos + ne = vo’n : vo’n parli.

Un mot occitan : l’èime : la faculté de juger, le bon sens... Lo gargalhàl (la garganta) : la gorge.

Le conditionnel se construit sur le radical du futur, avec le suffixe : -iâ / -ia -iâi, -iâs, -iâ, -iam, -iatz, iân.

Ex: èstre.

parlar. anar.

futur serai. parlarai anarai

conditionnel sériai parlariâi. anariâi

* La condition s’exprime comme en français : Se Paris èra (imperfait ) pro pichon, lo botariân dins una botelha...

Occitanismes. De pè = a pè : à pied. Braç e braç : bras dessus, bras dessous. A plen de gargalhàl ( ou a plec de gargalhàl) : à pleins poumons. Quicàm de bon gardar : quelque chose qu’il estfacile de conserver.

95

Exercicis :

Anam, los valents, s’i caldriâ botar ! 1. Revirar en francés « Se los cocuts, bergièra, èran tots assemblais, fariân de las barrièras duscas al pais-bas... » (cant lemosin). Se podiam, festejariam Nadal en ço dels grands, mas ongan a calgut que demorèssem a Postal, que lo drollet èra malaut. S’èrem perduts sus una iscla desèrta, valdriâ mai aver d’aiga e de pan que non pas d’argent. « Filhôtas de delai l’aiga, passariatz ençà ? Als rais del solelh, parlariam d’amor.;. » (cançon folclorica gascona adaptada en lengadocian.) Se me podiâs prestar ton libre uèi, lo te tomariâi deman, ne pôdes èstre segur !

2. Revirar en occitan Vous le connaissez, le pauvre ( lo paure el ! ). Aussi ne vous en parlerais-je pas, s’il n’y avait quelque chose de nouveau. Si je n 'étais pas là, commentferiez-vous sans moi ? Il faudrait que tu ailles porter un petit pot (un topinon) de beurre (burre) à ta grand-mère. Si le bon sens était à vendre, je crois qu'il n’aurait pas beaucoup d’acheteurs. (Sénèque - Senèca). Noël ne serait pas Noël s’il n’y avait pas les cadeaux (los présents), le réveillon, la joie d'une réunion (amassada) de famille.

3. Construisez des phrases sur le modèle suivant : S’èri pas tan vièlh, dançariâi plan la borrèia. ( ...avec le vocabulaire que vous connaissez ! )

Saviesa occitana. * Per Nadal, los joms s’alongan d’un pè de gai. * L’ivèm es jamai bastard ; s’arriba pas lèu, arriba tard. * Entre Nadal e Pentacosta, tôt dessèrt es una crosta. * Nadal : tripas grassas a Postal.

96

NADAL.

UN NADAL VIÈLH Cançon del Lemosin occidental.

Poèma en lengadocian.

La terra es freja. Lo cial neveja, Môrta sason... Auvètz los anges Cantar loanges Del Nadalon.

Tôt lo monde al canton s’arruca Près del fuèc, viu coma un radal E dins cada foguièr s’aluca, Flamba la soca de Nadal. De castanhas, a la velhada, Grilhan e minjan, dinc’apuèi Qu’aniràn, figura emborlhada, A la messa de mièjanuèit. Dins son cap baissât l’ancian folha, Cèrca quauque vièlh sovenir ; La mamet, filant sa conolha, Ditz un conte a ne’n plus fenir Parla d’un prince a fièra mina, Polit, joine e que sabi mai ! Los drollets près de la menina, D’escotars’alàssan jamai ; E la blonda filheta ainada Que déjà n’a pas fred als uèlhs Rèiva benlèu que n’es l’aimada D’un bèl galant d’aquels temps vièlhs.

Venètz floretas, Rôsas, violetas, Li far la cort ; Jamai la tèrra N’a vist enquèra Tan genta flor.

Pinson, lauseta, Auriôl, fauveta, Lo Nadalon, Anuèch vos manda E vos comanda Una cançon. Aquel que dona Als rèis corona, Glôria, palais, Dins un estable plan misérable Anuèch se plai.

nevejar : neiger. anuèch = uèi : aujourd’hui. auvètz = ausissètz. nadalon ; Enfant Jésus. la lauseta : alouette. l’auriôl : loriot. lo cial (= est. cèl) : le ciel. lo fuèc (= est. fuôc) : le feu.

(Paul Froment, lo poèta -vailet. ) (1875-1898)

s’arrucar : se blottir. radal :feu de joie. emborlhat : aveuglé. fenir (= acabar) : finir. reivar (= somiar) : rêver. nuèit : la nuit fred (= freg) : froid

(est. vol dire occitan estandard.) 97

DÈTZ-E-OCHENA LEIÇON.

Nadal (seguida) Autres côps, coma o disiâ arser lo nostre grand, seriam anats a la glèisa a pè, dins la nuèch freja, jos las estelas qu’auriân beluguejat amontnaut... Benlèu auriam ausit, ( o cregut ausir ! ) lo bramar dels lops pels boscasses negres... Mas sèm al sègle de l’autô e de la telè ( que los drôlles i seriân que , j>!ms (.os esciopq i demorats clavats davant, los n’aguèssem \ wrw? À pas tirats ! ) E quai auriâ dich que Nadal foguèsse vengut aquela festassa de la consomacion, ont los paures se sentisson o ,o mai paures, mentre que d’autres s’assadolan ? L’esperit dels Nadals vièlhs, séria pas possible pr’aquô de lo tomar trapar ? Que la vida séria de bon viure, s’aviam gardai lo gost de la fèsta simpla, de l’amistat vertadièra, de la frairetat dels ornes !

NUÈCH DE NADAL. Defora, lo vent de la nuèch bufava, esparpalhant la musica de las campanas, e a mesura de lums sortissiân de l’ombra suis penjals del mont Ventor... Èra de familhas de bordassièrs que veniân ausir messa al castèl. Montavan la costa en cantant, per colas de cinc o sièis, lo paire davant, la lantèrna a la mon, las femnas entopinadas dins de grandas montas burèlas...La cisampa pelava, una fina granissa gardava fidèlament la tradicion dels Nadals blancs de nèu...

Anfôs DAUDET. « Letras de mon molin » revirada de A. Lagarda.

98

Vocabulari :

la glèisa : l’église. l’esperit : l’esprit. l’estela : l’étoile. negre : noir. lo sègle : le siècle. la frairetat : la fraternité. beluguejar : scintiller. (béluga : étincelle.') ausir : entendre.

lo bramar : le hurlement (d’una bèstia ). clavar : clouer, fermer à clef, (ici : «fixer »).

s’assadolar : se rassasier. sadol : repu (pot èsser pejoratiu !) trapar : attraper, prendre, trouver. amont-naut : là-haut.

Lo condicional Demorar. Ausir.

présent demorariâi. ausiriâi.

passât seriâi demorat. auriâi ausit.

Le conditionnel passé exprime surtout l’irréel du passé.(= choses qui auraient pu avoir lieu..) Les verbes transitifs emploient généralement l'auxiliaire AVER, et les intransitifs l’auxiliaire ÈSTRE.

La frasa occitana Elle présente une grande souplesse de construction : La télé que los drôlles i demôran clavats davant. La télévision, devant la quelle les enfants restents cloués... L’esperit de Nadal, seriâ pas possible de lo tomar trapar ? (Mise en relief d’un groupe important pour le sens.)

99

Exercicis.

Auriampas volgut vo’n privar ! 1 Reviratz : Auriâs pogut m’escriure, fenhant ! A calgut qu’esperèssi fins a uèi que te vesi per saber ont èras passât.

Quai auriâ cresegut qu’aquel ôme aguèsse passât la nuèch a manjar e a beure ? Se l’aviatz vist de matin ! Èra bandat a clau ! S’aviâi sabut (ou aguèssi sabut...) que faguèsse tan brave temps, auriâi pas daissats los droites embarrats davant la télévision : los auriâi menats passejar. Los Occitans, s’aviân sabut (su) gardar lor èime, seriân benlèu pas tan descorats, (des es una négation que ainbe carfa lo mot) de côps... Auriâi pas crompat (acheté) aquel daquôs (= gadget *) mas me l’an donat a res non côsta (a gratis). * mot anglais emprunté à l'ancien gascon.

2 Atencion a la concordança dels temps. Autrefois, nous aurions gardé nos moutons (las fedas.) près des forêts sombres, et nous aurions eu peur des loups. Qui serait venu nous chercher pour nous conduire au restaurant, si vous nous aviez oubliés ? Les enfants auront envie de cadeaux, à Noël. Ah, Noël ! il leur tardera (trigar) tou­ jours d’y arriver. J’aurais cru que je ne pourrais pas comprendre le gascon ; ce dialecte est pour­ tant clair pour celui qui écoute bien.

3 Mettez le texte de la leçon 17 au passé à partir de « cercariâi » > « auriâi cercat...» ( attention, éventuellement, aux concordances !)

100

Lectura.

Lo mètge per força. La filha del Geronta es malauta : es venguda muda ! Esganarèla (un sembla-medecin) va balhar son diagnostic...

Esganarèla: (Se virant devers la malauta). DonatZ-me lo braç. (Al Geronta). Aqui

un pois que mèrca que vôstra filha es muda. Geronta : E ! ôc-ben, monsen, es aqui son mal ; l’avètz trobat del tôt primièr côp. Esganarèla Z A ! A !

Jacmelina : E ben l’a plan endevinada sa malautiâ ! Esganarèla : Nosauts grands médecins, coneissèm sul pic las causas. Un sap-pas-res séria estât embarrassât, e vos séria vengut dire : « Es aiçô, es aquô, es quicôm mai » ; mas ieu, tôqui al but del primièr côp, e vos apreni que la vôstra filha es muda. Geronta : Ôc-ben ; mas voldriâi plan que me poguèssetz dire d’ont ven aquô. Esganarèla : I a pas res de pus aisit. Aquô ven de çô qu’a perduda la paraula. Geronta : Fort plan. Mas la rason, se vos plai, que fa qu’aja perduda la paraula ? Esganarèla : Totes los melhors autors d’en çô nôstre vos diràn qu’aquô’s l’empachament de l’accion de la lenga. Geronta : Mas encara, vôstre sentiment sus aquel empachament de l’accion de la lenga ? Esganarèla : Aristôtel, aqui dessus, ditz... de causas plan polidas. Geronta : O cresi . Esganarèla : A ! èra un grand ôme ! Geronta : Solide. Esganarèla : Grand ôme complèt... (Levant lo braç dempuèi lo coide).

Un ôme qu’èra mai grand que ieu de tôt aquô... Aquela pèça de MOLIÈRA foguèt revirada per Maurici Andrieu e jogada per la Comedia Occitana Tolzana. (Edicion E.O.E. 1980)

nosauts (estandard = nosautres)

Sul pic (= sul côp) : aussitôt.

101

Parlarem ? Parlarem ? Parlant !. 1. Nadal... □ Nadal arribarà lèu (mai o mens !) Esperatz de présents ? Escrivètz, o puslèu legissètz, vostra letra al Nadalet (« le père Noël » a pas d’equivalent exacte en occitan... Çaquelà los droites e drollas que se los son méritais trobaràn lors présents dins la chiminièra...) — Per Nadal, aimariâi de reçaupre... perque (me fa plan d’enveja ; totes mos amies (totas mas amigas) n’an adejà..) — Voldriâi tanben... — Voldriâi encara... (È ! ô ! n’i a pro ! la chiminièra es pas pro bêla !)

□ E per vdstrafamilha, que desiratz per Nadal ? — Per ma sèrre pichona... — Per mon papa... — Per ma genta marna... —E per ma mairegrand... (una fogasseta ? un pichon pot de burre ? un lop ?)

2. Lo joc dels « se » : tôt es possible ! □ Cadun compausa una mitât de frasa començant per « se » : — Se las polas aviân de dents... — Se los droites portavan de cotilhons... □ Cadun compausa tanben de mitâts de frasas —... los peisses parlariân latin ! —... auriaf debarba dinc’als ginolhs !

(al condicional ) :

□ E ara, lo primièr legis sa primièra mitât, puèi désigna lo que completarà la frasa... Aquel legirà a son torn un début, e demandarà la fin a un autre... Los résultats son pro estonants !

102

3. Segon l’escasença 9. □ Per dire son idèa : — Pensi que (m’es avis que) va plôure ! — A mon vejaire, aquel orne sap pas ço que vol ! — Çô que vôli dire, es que (lo Bodon es un grand poèta.) — ‘Magini que (= imagini que...) se’n sera anat (suposicion) □ Per dire qu ’àm sap pas :

— Te (vos) pôdi pas dire (qu’es aquela flor) — Sabi pas (brica) ço qu’es devengut. — Ai pas cap d’idèa aquf dessus ! — Cossf vols que sachi (aquo ; ont es passât lo gat ; tôt) ? — Es malaisit de causir ! (de decidir...!) □ Quand dm sap pas al just :

— la doas oras, o pauc se’n manca, que... — Son très oras, pauc mai, pauc mens... — Ai gaireben acabat. Lo trabalh es quasi fait.

4.

Qu’es aquô que s’es passât ? Ont van aquel mond ? Podètz botar una legenda a aquel imatge ?

(Vocabidari : lo paracasuda, los paracasudistas...) 103

DÈTZ-E-NOVENA LEIÇON. La malautiâ

Tôt drollet, m’es estât arribat d’èstre malaut: lo cap me dolia, teniâi un raumàs, o quicom atal. Mas uèi, una fèbre marrida m’a près ; me semblava qu’un martèl me tustèsse endacom dins lo cap. Soi tôt aflaquit ! Cal dire que voliai caçar a l’espèra, ièr, e que ne tornèri trempât coma una sopa ! Ploviâ a semais, l’aiga me rajava per l’esquina a plen canèl ! Ai pas agut vist sovent un tal auratge !

I

n

Lo médecin (lo mètge, coma ditz ma grand) es vengut, e m’a balhadas potingas que non sai. E per subrepés, m’a dich que demorèssi al lièch ! El que m’a agut cridat, quantes côps : « Cal pas fenhantejar al lièch ! Bolègate ! » — Sabi pas s’es asiatica o occitana, mas m’es avis qu’aqueste côp, teni una brava gripassa !

Saviesa occitana:

* Médecin pietados, borrèu dels malauts. * Aimar e èstre pas aimat, esperar e veire pas venir ; èstre al lièch e poder pas dormir, son très mais a far morir ! * Tant val morir del mal coma del remèdi ! * Après la mort, lo médecin ! ♦ Lo que vol garir deu dire son mal. * Lo mal arriba a caval e se’n torna a pè ! 104

Vocabulari

doler : faire mal. lo cap me dol. malaut : malade. la potinga : le remède. la malautià : la maladie. tustar '.frapper (fort). lo raumàs : le gros rhume. aflaquir : rendre mou, faible (flac). la fôbre : la fièvre. trempar : tremper, mouiller. la gripa : la grippe. rajar : couler lo martèl : le marteau . balhar = donar l’esquina : le dos. fenhantcjar -.faire le paresseux. l’auratge : l’orage. malautejar : être souvent malade.fles verbes en -ejar sont toujoursfréquentatifs.) lo mètge (vieilli mais encore employé) : le médecin

Quant (-a) (quantes, quantas) : combien. Interrogatif et exclamatif.

Los tempses subrecompausats.

 côté des temps simples et composés, il existe en occitan des temps surcomposés (avec deux auxiliaires). Ils existent aussi en français, mais ne sont pas très courants. Ils expriment la fin, déjà ancienne, d’une action ou d'une série d'actions passées. Canti — ai cantat. (passât définit) — ai agut cantat. Ai agut cantat aquela cançon. : (mais je ne la chante plus depuis longtemps... ) Occitanismes. quicôm atal : quelque chose de ce genre. lo cap me dbl : j’ai mal à la tête. plôu a semais : il pleut à seaux, (la semai : la comporte) caçar a l’espèra : chasser à l'affût. rajar a plen canèl : couler à plein tuyau que non sai : je ne sais combien, (sai = sabi ) quantes côps : combien défais ! m’es avis : je crois. per subrepés : par-dessus le marché.

105

Exercicis.

N’avètz agut faits de mai aisits, mas i arribaretz aqui tanben ! 1 — Reviratz :

Combien de fois ai-je vu, quand j’étais tout petit, passer les troupeaux de moutons là où ne passent plus que les voitures ! « J’ai mal à la tête et les punaises (las cfmecs) me guettent ; » (m’agaitan) (Graeme Allwright) U a fallu qu’il pleuve à seaux le jour de ma naissance (lo jom que nasquèri) : on m'a dit que même le médecin était tout mouillé en arrivant, (en + infinitiu). Ilfallait que je boive des remèdes en veux-tu en voilà, pour chasser la grosse grip­ pe que j’avais. J'ai eu mangé dans ce restaurant, mais je crois qu’on n’y mange plus aussi bien qu’autrefois...

2 —Reviratz:

Me podiâi pas bolegar de tant que la fèbre me ténia. Jos la pluèja que tombava a semais, lo caçaire plegava I esquina e se n’anava al mai côrrer (occitanisme = le plus vite possible) a Postal. « Te bolegues pas coma aquô ! disiâ lo mètge : ai pas sovent agut vist de malauts atal : la fèbre t’a pas aflaquit ! » . . M’es avis que fenhantejas de trop ! E per subrepés, te trufas de ieu ! t’an pas jamai agut sacat un brave côp de pè endacôm ? L’esquina me dôl, nimai m’aguèsson tustat a côps de martel.

3 — Faites des phrases avec les verbes usuels que vous connaissez (au passé sur­ composé) ou avec ceux du vocabulaire de la leçon. 4 — Où avez-vous mal ? Qu’es aquô que vos dôl ? : avec le vocabulaire des parties du corps énumérez vos différents maux, avec la rai­ son ! Ex. : La cavilha me dôl, perque m’an sacat un côp de pè, en jogar al « fot »... Bona santat çaquelà !

106

Devinalhas.

Qu’es aquo ? 1. A doas esquinas e pas qu’un ventre... 2. Ritz en davalar, plora en montar... 3. Vai e ven sens jamai cambiar de plaça... 4. Beu son sang e manja sas tripas... 5. Cos sens anma, braces sens cap... 6. La maire tôrta, lo paire drech e lo mainatge boçuret... 7. Lo capelan damb [= amb(e] sa mèrda... 8. Mai ne tiran, mai ven grand... 9. Negre lo jorn e blanc la nuèch... 10. Pissa davant Madama sens vergonha... 11. Porta los caissals jol ventre... 12. Se bota lo nas al cuol quand a sopat... 13. Tant que vira fai lo tom... 14. Sortis d’una boca per dintrar dins una autre... 15. Tota la nuèit bada. Lo jorn, plen de carn batejada... 16. Redond coma un barricotet sense ceucle ni broquet... 17. Pertot me pausi. Sus la mar non gausi... 18. Mila domaiseletas, caduna a sa cambreta... 19. Los paures la gitan ; los ries l’amassan... 20. Laurat e relaurat, jamai l’araire i a passât... 21. A lo cap d’un ase, las aurelhas d’un ase, la coa d’un ase, la pèl d’un ase, l’esquina d’un ase, e mai n’es pas un ase... 22. Cap blanc, semença negra. Cinc buous tiran a la relha. 23. Ven a caval e se’n torna de pè... 24. Capelat de pèl e n’es pas bèstia, porta fuèlhas e n’es pas arbre... 25. Domaisèla dins un convent / que vei pas pluèja ni vent / e qu’es moIhada tôt lo temps... 26. Mila damas dins un castel, / que n’a porta ni portanèl. / Lo portièr es lo cotèl... 27. Naut montât, abilhat de roge... 28. Monsen de Roget, Z ditz a Madama de Negret : / « Ten bon, ten fort ! Se tu petas, ieu soi mort ! »... 29. Quinas son las gents que van pas jamai a la procession ?... * Trobaretz las responsas a la pagina 126 *... e lo vocabulari, dins un diccionari occitan

107

VINTENA LEIÇON.

Al mercat. Cada côp que pôdi, davali al mercat de la vila. Lo mond de la campanha e de la banlèga i venon, portant sa frucha e son ortalissa per vendre : patanas, cebas, carrotas, escarchôfas, mongetas, api, cojas... e mai, de côps, de polalha e de lapins.

Tanlèu arribar, escoti charrar los anants e venents : cadun se coneis aicf, e entre tots, ôm sap tôt ço que se passa ! E de segur, es mai que mai en parlant qu’ôm apren la polida lenga nôstra !

E lo drollum de galaupar suis trepadors, en cridant a plen de cap ! as polas que l’om pren per las patas, per n’estimar lo prètz, cridan , los cans venon niflar los lapins espaurugats ; la plaçeta ombrosa es plena de vida... E esperam de lo gardar, lo nôstre mercat « païsan » ; e lo gardarem, malgrat los monstres de l’ora d’ara : lo « parquing » que se vol la plaça per las veituras (que n’i a totjorn mai !) e lo magasin gigant que voldriâ ben, el, amassar los crompaires !

108

Vocabulari :

l’ortalissa (de l’ôrtj : les légumes. la placeta : la petite place. la patana (lo patanaon, la patata, la trufa, lo trufet) : la pomme de terre. tanlèu : dès que. la banlèga : la banlieue. la ceba : l’oignon. la frucha : les fruits. la carrôta : la carotte. lo monstre : le monstre. l’escarchofa : l’artichaut. los crompaires : les clients. l’api : le céleri. charrar : bavarder. la coja : la citrouille. galaupar : courir. espaurugat : apeuré. saber (présent : sabi, sabes, sap, sabèm, sabètz, sabon.) « ON » : en occitan, om e se (ou la 3 ème personne du pluriel ). Quand on dit om, on se compte soi-même parmi les «on » : ùm sap, on sait = nous savons. Ce n’est pas le cas quand on emploie « se ». Aquè se canta (mais je ne chante pas) ; dison ; " ils disent... " = on dit.

Los participis présents occitans : * apposés : lo mond, portant sa frucha. * employés comme noms : los anants e venents.

Los collectais : Certains mots sont naturellement collectifs : lo mond, la frucha, l’ortalissa. Sinon on forme le plus souvent des collectifs avec le suffixe - um : lo drollum : la marmaille. lo fuelhum : le feuillage, ou avec le suffixe - alha : la pauralha : les pauvres gens. la polalha : la volaille. L’accord avec un sujet collectif: Le verbe peut se mettre au pluriel : lo mond venon.

Occitanismes. De frucha per vendre (emploi de l'infinitif actif dans un sens passif) tanlèu arribar : dès que j’arrive. Le gérondif « en chantant » se traduit par : — en + infinitif ; en cantar, en côrrer. — en + participe présent : en cantant, en cridant.

109

Exercicis : Sètz anats al mercat ? Bon, ara, al trabalh ! 1. Reviratz en occitan Je bavarde chaque fois que je peux avec mes voisins, sur le trottoir, devant ma mai­ son. C’est là surtout que j’apprends les façons (los biaisses) de parler de l’occitan de tous les jours. Dès que je les vois, revenant du marché avec leurs paniers pleins de légumes, je leur demande ce qui se raconte (contar) en ville. Les enfants coururent en criant à tue-tête vers (cap a) le sortie de l’école, dès qu’ils eurent entendu la sonnerie (esquila). 2. Traduisez en français Ongan, los arbres son plan cargats de frucha : n’i aurà ben per vendre e per manjar. Ai besonh de rasar : ôm diriâ un bartàs, ma barba ! Lo Polidàr arribava, e totes de cridar a se desalenar (l’alen, la respiration ) per 1 encoratjar : lo monde l’aiman plan, a aquel ! « A dos parlars, i a dos entendres. » (provèrbi) « Lo prestar o gasta, e lo balhar o perd. » (provèrbi) Tanlèu l’ausir, ai comptés qu’aquel ôme èra un Occitan de la tripa vièlha, de tant que parlava fïnament. (élégamment). 3-SuZ modèl : Soi anat (anarai, vau...) al mercat (a la vila) de ...(botatz un nom !) e i ai crompat (cromparai, crompi...) completatz !

fasètz de frasas al vôstre plaser. Puèi, viratz la frasa per botar (- mettre) çà important en evidéncia : Es ai mercat de que soi anat... Çà qu’ai crompat, es mai que mai de De aqui' çà qu’ai crompat al mercat de... Fin finala, poiretz bastir de frasas mai complèxas : Quand vau al mercat (mercat, vila, magasin...) i crompi de... Vau pas al mercat, perque...

110

;

Quauquas «structuras de basa... Vos cal aprene a emplegar en occitan quauques biaisses de bastir lo grop(e) del vèrbe, ambe de môts plan utils ; auretz autant d’aisinas (outils) simplas per parlar, çà qu’es nàstre primièr prètzfach ( objectif) ; o avètz pas oblidat ? 1. vèrbe solet. 2. vèrbe negatiu. 3. vèrbe negatiu ambe « res » (rien). 4. vèrbe ambe « ne » (en). 5. vèrbe negatiu ambe « ne ». 6. vèrbe ambe « ne » e « cap » (aucun). 7. vèrbe ambe « ne » e « mai » (plus).

Exemples. al Ambe vôli 1. vôli. 2. vôli pas. 3. vôli pas tes. je ne veux rien. 4. ne vôli. J'en veux. 5. ne vôli pas. je n’en veuxpas. 6. ne vôli pas cap. je n ‘en veux aucun, aucune. 7. ne vôli pas mai. je n'en veux plus.

b/ Ambe sabi, frasas 1 .,2.,3.,7., * dins 4.,5.,6., sabi vàl dire : « je connais ». c/Ambe disi de 1 a 7.

d/ Ambe vesi de 1 a 7.

e/ Ambe vesi (encara) amb « i » ÔJ 1. I vesi, j’y vois. 2. I vesi pas, je n'y vois pas. 3. I vesi pas mai, je n’y vois plus... E ara, ensajatz de fargar de frasas ambe aquelas expressions plan correntas e de compléments de tota mena (de toute sorte). Lançatz-vos !

111

Parli, parlas, parla, parlam, parlant, parlant. 1. Quina es vostra malautiâ preferida ?

— leu, quand tombi malaut (-ausa), es mai que mai de... (cercatz lo vocabulari !). Ai mal de... — Per garir, lo médecin me balha.... — Aimi plan (aimi pas brica !) d’èsser malaut perque... — La malautiâ qu’ai pas jamai aguda, es... — Soi anat (un côp, dos côps,...) a la clinica, per (d’examèns ; una operacion de...) Mon amie (mon amiga)... i es anat (anada) per... — Bona santat a totes ! 2. Segon l’escasença -10. □ Per aconselhar quauqu ’un. — Te (vos) conselhi (aconselhi) de prene puslèu lo trin. — Val mai per tu que vengues (vengas) pas uèi. Perqué t’aniriâs (ou

t'anariâs) pas passejar ? — S’èri de tu (de vos), aqui çô que fariâi... — Escota-me : vai te’n veire lo médecin ! O Per defendre quicdm. — Te (vos) cal pas dintrar aqui : es marcat : Defensa de dintrar ! — Te defendi de jogar amb mos afars ! — Es defendut d’« escupir pel sol e de parlar breton »...) — Pas question d’aquô ! Pas un mot de mai !

□ Per avisar, per avertir.

— Atencion ! Fai (fasètz) atencion ! — Duèrb (durbètz) l’uèlh ! — Gaita de tocar (de copar) pas res ! — Pren-te plan garda (de las autos ; en traversar la rota...) 112

3.

La pollution, qu’es aquà ? Quinas son sas originas ? E quinas seràn sas consequéncias ? Coneissètz d'exemples de luocs (terras, ribièras, mars, e.c.a.) polluits ? 113

VINT-E-UNENA LEIÇON.

En Gasconha, un beroi pais. Ôc, en Gasconha soi anat passar una setmana. Me demandavi se comprendriâi lo parlar dels cosins : — A noste, que parlam tots gascon, çô QUE SOI 6ASC0H..1û,HACAKEü/) m’aviâ dit lo cosin. E m’avisèri qu’aquel parlar èra pro de bon comprene. Cossi que sia, quand dm vos fa veire « ua bèra hilha » (e en Gasconha, se’n vei !) aquô s’entend pro clarament. « Polidas gojatas », n’i a pertot ! -iz * « Que’m hè plaser... de parlar ambe tu...» / 1

ensagèri tan plan coma sabèri de dire al cosin. « Dab tu ! atau ! Que parlas dab jo ! Mès ne hè pas arren : que crei que lèu e parleràs com un gojat de noste. »

Atal m’encoratjavan, sens rire de ieu. E ara, que parli'i un chic...Voli dire : parli un pauc lo gascon, qu’es, plan segur, d’occitan aa de bon ! E los gascons son de mond que val lo cdp de los conéisser, despuei la Val d’Aran dinc’al Medoc !

Los Parlars gascons. Lo gascon se parla pertot al Sud-Oèst de Garona : dins lo Mec oce o Basadés, l’Albret ( a Nerac ) e la Lomanha, l’Armanhac e la « ) on Lana » ( aquî ont se pot entendre lo « parlar negre »). Chalàssa, Tursan, Bearn, Bigôrra, Comenges parlait gascon, e tanben la Val d Ai an, que se troba dins l’Estât espanhol. Lo gascon es, probable, lo dialecte qu’a lo mai de particularitats, dins tôt l’ensemble lingüistic occitan.

114

Vocabulari : gojat : garçon. se rire de (se trufar de) : se moquer de quelqu'un.

s’avisar : se rendre compte. aisit : facile. ensajar : essayer.

L’occitan de Gasconha. Principales caractéristiques phonétiques :

* F-. au début des mots devient un H- : * -L .final devient -U, (il se vocalise.) : ou devient -TH : * -N-.entre deux voyelles disparaît : * au -R. du début des mots, on ajoute -AR :

La hilha. atau, casau; bèth, ausèth, castèth. ua, lua, prua... Arren = res (du languedocien) Arriu = riu (du languedocien )

Principale particularité syntaxique.

* devant le verbe à la forme affirmative, on emploie la particule dite « énonciative » QUE. Que canti = canti (en lengadocian.)

Valor de l’infinitiu. (aquî, actiu mas de sens passiu.) Aquô es per vendre : c’est destiné à être vendu.

Occitanismes Cossi que siâ, (qué que (ne) siâ) : de toute façon. A de bon : pour de bon.

115

Exercicis.

Anem, valents, al trabalh ! 1. Adaptez en languedocien, puis traduisez en français.

La hemna e la hilha que se’n van a casa dab l’arrastèth sus l’esquia. Aquera haria non vau pas arren ! çô digoc la gojata : ne’n podi pas har ua crostada ! L'ausèth que canta au cap deu casso (chêne) pr’amor que lo bèth temps e tomarà lèu. 2... E adara lo contrari ! reviratz en lengadocian puèi en gascon.

Je parle comme les gens de chez nous ; j'essaie de faire des progrès, et mes amis m'encouragent. Pourfaire un nouveau monde, je me suis levé tôt (au temps) (P.A.Delbeau).

Dès que je suis rentré chez moi, je me suis mis à travailler ; m’entendre bien par­ ler le gascon fait beaucoup de plaisir à mes amis. 3. Anatz quèrre los textes de las famosas cançons gasconas : « Au verdurèr jo me n’entrè... », « Jan de la Reula », « Quan Gargantua... »... E cantatz-las, Dieu vivent !

APISHATZ., AMICS ! tribalhatz.

Hetz

ho*t

iseRoî

.’

Hètz berài ! 116

!

Lectura:

Matematicas. La revirada en lengadocian d’aquel texte gascon vos farà veire las principalas diferéncias de forma e de vocabulari entre los dos dialectes.

Lo professor de matematicas, d’ua votz tristassa, que legè l’enonçat. Jo non i compreni teca. Qu’ac mesclavi tôt : unitats, detzenas, centenas ! Los « plus » e los « moins » que hasèn a la tuma e las eqüacions que s’alongavan coma las talôssas deu casau ! Anmas caritativas que’m bohavan troçôts de responsa quan l’ômi de las lunetas negras se n’anava au hons de la sala. E aquô que’u hase esmalir ! Qu’atraversava la classa en correr, que s’aborriva sus jo, que lhevava la soa man de cap a la mia maishèra déjà roja de vergonha e que bruglava dab ua votz de Cohet : « Plus A ou moins A ? » Tà jo qu’èra pillas o crotz. E com èi tostemps perdut au jôc que recebi lo cohat dens un pet de pericle ! (Rogèr Lapassada, Sonque un arrider amistâs)

Revirada lengadociana : Lo professor de matematicas, d’una votz tristassa, legiguèt l’enonçat. leu i comprenguèri pas res. O mesclavi tôt : unitats, detzenas, centenas ! Los « plus » e los « moins » se trucavan e las eqüacions s’alongavan coma los vèrmes de l’ôrt ! D’anmas caritablas me bufavan de trocets de responsa quand l’ôme de las lunetas negras se n’anava al fons de la sala. E aquô lo fasiâ emmaliciar ! Traversava la classa en côrrer, me tombava dessus, levava sa man sus ma gauta déjà roja de vergonha e bramava ambe una votz de Cofet : « plus A ou moins A ? » Per ieu èra crotz o pila. E coma ai totjom perdut al jôc, recebèri l’escopetal dins una tronada... Vocabulari. har a la tuma (gascon) = se tumar : s'entrechoquer. csmalir (g) = emmaliciar : mettre en colère. s’aborrirfgj = tombar sus quauqu’un. maishèra (g) : mâchoire, (ici, la joue). bruglar = bramar : beugler. crotz e pila : pile ou face. cohat (g) = escopetal : calotte. un pet de pericle (g) : un coup de tonnerre. Cohet es un nom (familhièr) del Diable. De côps, los lengadocians dison : Ramonet, Rapaton...

117

VINT-E-DOSENA LEIÇON. Del Nord e de l’Èst... Èrem dins un d’aqueles estagis de l’estiu, que d’Occitans dels quatre vents s’i venon amassar. Sus la pelena, doas drôllas que veniân d’arribar fasiân coneissença. — Tota la nuèch qu’ai viatjat, pèr venir ençai, ço disiâ una. Aquo fai long, sabes, e i aviâ un fum de monde, dins lei trins ! E tu, d’onte siâs ? — lo sei dau ranvèrs de Peirigus, respondèt l’autra. M’apèle Nicôla ; vau enquêta au licèu, e sei venguda qui coma mon frair. Mès quau es ton parlar ? De quau pais venes ? — Vène de Provènça, tè ! Siâu d’Avinhon sus Rose, sabes, la vila dau pont tant conegut ! E parle coma lei gènts de Provènça, emé mon accent... Mas lo tieu, lo conoisse pas ! E pasmens te comprène !

— lo maitot ! Aviâ auvit nonmàs lo lemosin de las gents de chas nos, mes vese aura que l’ôm pot caquetar coma deus Occitans d’autres parlars, emb un pitit pauc d’atencion...

Lo trabalh m’esperava ; n’escotèri pas mai. Mas sabiâi qu’aquelas, coma maitas autras, aviàn trobat soletas que parlavan la meteissa lenga, la que va « deis Aups ai Pirenèus », coma disiâ Mistral, la lenga nôstra, l’occitan !

118

Le provençal. — Une seule forme LEI ( LEIS devant voyelle) à la place de LOS e LAS. Lei trins = los trins Lei gènts = las gents. Lei est prononcé (LI) sur les bords du Rhône ( Rose) et on écrit souvent li — E est souvent ouvert. Pèr, Provènça (per, Provènça) — Souvent à devant n à la place de o. Long, à la place de long. (Mais : monde.) disiâ. (dizié). — iâ se prononce (ié) = (lang. -yo-) Provènça. (Pruvènso) — V se prononce (v) = (lang. -b-) — Consonnes finales souvent muettes. conegut. (kunégii) — La première personne du singulier peut être en -e, -i, (et même -o en " gavôt ") : ieu parlo, parli o parle.

Le limousin. — Les trois dernières caractéristiques du provençal se retrouvent en limousin : venguda (vengüdo) (Ig bengüdo) m’apcle. (Ig m’apèli) Peirigus (Pèyrigü) (Ig Pèyrigüs) — Le -S- entre voyelles est représenté par un - V- : auvit (Ig. ausit). — (s) et (z) se prononcent presque comme (ch) et (j) : lemosin (lémuji). — Remarquez ‘qui pour aqui ; on dit aussi ‘nar pour anar, ‘na pour una, ‘ribar pour arribar. — Distinguer : coma : avec : accompagnement, emb : avec : manière.

Vau ‘nar coma tu, emb plaser !

Vocabulari : pelcna : gazon. ranvèrs (lim) : région. caquctar (lim.) : parlar. maites, as : plus nombreux, (dérivé de mai).

119

VINT-E-TRESENA LEIÇON. Occitània.

-4

a

i Lemosin I?

rJt

4 4k Es pas solament en legissent de libres, mas mai que mai dins de rescontres e d estagis occitans qu’ai agut lo sentit de çô qu’es 1 OCCITANIA entière. Pauc a cha pauc, los ornes que cresiâi plan desparièrs, ai vist qu’aviàn pas qu un èime e gaireben qu’un biais de pensar e de viure. E cada parlar, vesi que se pot far compréner dels autres, pr’amor que son pas que de biaisses de parlar una sola lenga : l’OCCITAN. Aici' lo clar lengadocian, al mitan d’OCCITÀNIA ; lo gascon, mascle e fièr, sia del Garonés e dels Pirenèus ; lo provençal musiquejaire, de tantes caps-d’ôbra ; lo lemosin, lenga dels primièrs trobador , e I auvernhat e lo vivarés, qu’aprenèm a conéisser, e qu’an tanben sa beutat e sa color. Cadun es tan polit, tan rie, tan sabords coma los autres ! E cap pot pas mespresar los autres, ni mai oblidar « paratge » ! Lors diferéneias son la sorga de la riquesa occitana.

Es pas possible de servar la nôstra culture sens la lenga ! Es en gardar ;son anma e sa fe que la lenga nôstra viu e viurà : coma ditz lo provèrbi : « La vièlha vol pas morir ! »

Sèm pas a cap de camin! Visca Occitània ! 120

Vocabulari : lo sentit : le sentiment. mespresar : mépriser. oblidar : oublier. an ma : âme. gaireben : presque. mascle : mâle, viril. lo cap-d’ôbra : le chef-d’œuvre . sabords : savoureux. la sorga : la source.

viure : vivi, vives, viu, vivèm.vivètz, vivon.. / subjonctif: visca ! servar : conserver, garder. la fe : la foi. mitan : milieu. desparièr : différent. musiquejaire : harmonieux. la riquesa : la richesse.

PARATGE : (un mot très occitan) : le sentiment de l’ÉGALITÉ entre les hommes.

Occitanismes.

Mai que mai : surtout. Tant val dire : autant dire. èstre a cap de camin : être au bout du chemin, être au bout du rouleau.

121

Vostre trabalh s’acaba pas uèi... Exercicis. 1 Tornatz legir aqueste librôt ! Trobaretz de segur quauquas decas. Escrivètz a l’autor - en occitan ! - per li’n far reprôclii. Digatz tanben se trobatz aqueste li­ brôt trop passeista, o pas pro intellectual... 2 Parlatz ! aprenètz quauquas frasas, escotatz plan... Pauc a cha pauc, tôt s’esclairarà, e tôt d’una, sens vo’n mainar, vos sacaretz a l’aiga e parlaretz ! Cal començar côp sec, ambe çô que sabètz !

3 Aqueste pichon librôt es pas qu’una débuta ! n’i a de plan mai complets, e plan mai saberuts : se cal pas arrestar aqui ! I a de gramaticas, de diccionaris, tôt çô que cal per lo que vôl parlar finament.

4 La lenga es una causa necessària : mas se cal tanben assabentar sus tota la vida d’Occitania, suis biaisses de viure e suis problèma dels Occitans de uèi : i a per aquô far de revistas e de jornals. E i a los Occitans !... I a tanben los Catalans, que lor lenga es sôrre de la nôstra. ANATZ E PARLATZ.

IA F£ SENS ÔBRA5, MÔRTA E$i La crotz de Tolosa. (simbôl preïstoric se ditz) es devengnda lo signe dels Occitans de pertot.

La marca de l’institut d’Estudis Occitans. Amb sa bêla devisa que la cal pas doblidar...

L’IEO es una de las associations per la defensa de la lenga occitana.

122

5

Lectura : Occitània. AI purgatori de l’istoria, un pais qu’espeliguèt pas, e que, sèt sègles après, ambe tota sa saba e son lengatge, es totjorn a nàisser... Occitània, un arbre vièlh, escrancat, plegat, cabornat, cremat del foc del cèl e dels focs dels ornes... Mas las raices demorèron en devath, e la saba caminava totjorn, la sang dins la carn de l’arbre... La vida que montava de la tèrra... Occitània, atestudida, inagotabla... Las civilisacions, nos disiân qu’èran mortalas ! Nosautres sabèm qu’un bèl jom pôdon tornar nàisser. Occitània, promesa d’alba !

Frasas polidas de poèta ? Quimèras d’intellectuals un bricon revolucionaris ? Que non pas ! Los poètas, los pensaires, inventan pas que de camins novèls. La realitat, l’inventan pas. E l’avèm aquf, davant los uèlhs, al prigond del cor. La realitat ? Una societat malauta. L’ôme de mai en mai sol e perdut dins un mond governat per las forças abstraitas e pesugas de l’argent, de l’orgulh, de las maquinas. De païses bastits e tenguts per la força e los asards de las guèrras...Alienacion e arbitrari. Per nosautres, l’exilh per dessus lo mercat ! La realitat : lo racacôr, lo fàstic, lo vomit, e benlèu ben, lo revelh de la consciéncia, de la saviesa... sul camin d’Occitània ! Occitània ! aguem pas vergonha d’èsser d’Occitània ! Occitània d’un côp èra, abans la Crosada, l’Inquisicion e la colonisacion : Simon de Montfort e Sant Lois. Aguem pas vergonha ! Lo bon dreit, la vertat, la rason, la civilisacion qué ! èran de nôstre bord. La barbariâ francesa trionfèt de Paratge e del Joi d’amor. La nuèit tombât, espessa, espessa... Dura encara aquela nuèit ! Aguem pas vergonha, amies, de l’Occitània de la nuèit : sèt sègles d’ombra e de silenci, o pauc se’n manca. Lo pèble occitan trabalha a far venir lo pan dels autres. Poble anonim, darrièr las portas de l’istoria, que se maina pas que dels Rèis, dels soldats e dels grands... 123

Mas aquel poble es estât mespresat dos côps : coma poble e coma occitan. Trabalhava e parlava « patois », lo paure el !

Aquel poble, aguem pas vergonha, amies, de l’eretatge que nos a daissat : los monuments umils o bèls, l’arquitectura armoniosa del campèstre : los païsatges bastits d’amor, de trabalh, e tanben los tresaurs de la cultura tradicionala : las cançons, los contes, los prôverbis, las danças, lo biais de manjar... valon ben la literatura francimanda de la borgesiâ republicana o reiala, la sola que passe pels libres d’escôla ! Occitània d’un côp èra. Occitània de deman ! Aguem pas vergonha, amies. Es polit lo camin d’aquela Occitània ! Occitània, la portam al cor. La farem espelir de nôstra cam e de nostre èime, de nostre voler. Que de trabalh, amies, que de luchas bêlas ! Avèm a reconquesir nôstra identitat, nôstra lenga, nôstra istôria, la plenitud de nôstres dreits d’ômes complèts. Lo dreit de parlar occitan, d’èsser occitans, de demorar, de trabalhar e de viure al pais occitan... Cossi serà aquela Occitània ? Serà coma la portatz dins vôstre cor, coma la faretz de vôstras mans... Ne pôdi pas dire mai. Mas cresi que serà mai que mai umana e frairala ; tant umana e frairala que s’i trobaràn plan totis los ornes que, occitans o non, vôlon demorar o tornar umans e libres ! Marcèu Esquieu. « Bilhet occitan ».

Vocabulari :

escrancat : ébranché. lo racacôr : la rancœur. la Jucha (luta) : la lutte. cabomat : creux atesdudir : rendre têtu.

inagotable : inépuisable. lo vomit : la nausée. lojôi : l’exaltation amoureuse. (Trobadors). la raiç, (pl. raicesj : la racine. al prigond : au fond de.

124

Un pane d’istôria.... d’Occitània 413 507 507-725

732 759-763 758 1122

1208 1211 1212 1213 1216-1218 1218-1255 1244 1246-1263 1360 1453

1487 1539 1576 1591 1698 1859 1871 1892 1907 1951

Fondation del reialme dois Visigôts de Tolosa. Batèsta de Vouillé. Pèrda de l’independéneia del reialme, levât la Septimania. La Septimania ensaja de constituir un estât independent. Lo Duc Eudes arrèsta los musulmans a l’entom de Tolosa. Batèsta de Peitius. C.Martel envasfs l’Occitània e la roina. Lo Duc Waïfre e son filh Hunald sostenon una lucha terribla contre los Francs. Occitània ne pati's encara un côp ! Segond reialme d’Aquitània, un Estât independent. Lo Rei Lofs VI de França dintra en Auvemha per tal de i far dintrar la Patz francesa. Innocent IH presica per la Crosada contre los « erètges occitans ». Môrt de Trencavel. Anexion de l’Auvemha al Reialme de França. (12 de setembre) Batalha de Murèth, Guèrra occitana de liberacion. Occitània conquesida pel Rei de França. Presade MONTSEGUR. Conquista de la Provença. Tractât de Calais ; constitution d’una Principautat Aquitana pel Princi Nègre. Batalha de Castilhon, Capitulation de Botdèu. Los Franceses acaban la conquista d’Aquitània. Los Estats vôtan l’aligança de Provença amb Lo Reialme de França. Tractat d’union. Lo Tractat de Villers-Cotterêts impausa lo francés dins los actes oftcials, per tal de fôrabandir lo latin. Enric de Navarra es a Nerac. Sécession de la Republica de Marselha. Guèrra dels Camisards. Triomfe de « Mirèio » lo poèma màger de Frédéric Mistral. Comunas de Tolosa, Narbona, Marselha. Cauma de Caramaus (Carmaux). Revàltas dels vinhairons del Lengadôc. Marcelin Albèrt. Lei Deixonne per l’ensenhament de las lengas dichas regionalas » dins l’Estat republican francés.

125

La donatz vostra lenga al gat - Enigma,

p.16:

- devinôlas,

p.37 :

• mot misteriâs

p.47 :

Lengadôc - Gasconha - Niça - Lemosin Daufinat - Bcam - Provença - Guiana - Auvemha.

- mots crosats

p.57:

ODETA— SERAI— TU/ UN— ATALA—LEVAT. (orisontalament)

- objectes estranhs

p. 93 :

l’uôu.

1. La vil (le cep de vigne) lopaissèl (le piquet, l'échalas...) lo rasim (le raisin) 2. Lo jorn e la nuèit.

1. sablier pel mond preissat... 2. vesta perjogaire de tennis... 3. luneta per ciclàp.

- devinôlas

p.107 :

1. Lo bofet. 2. Lo ferrât, le seau. 3.1a porta. 4. localelh. 5. la camisa. 6. la vit, lo paissèl, lo rasim. 7. lo foc. 8. lo trauc. 9. lo curât que se bota al lièch 10. la barrica. 11. l’esclôp. 12. lo cotèl. 13. la baudufa. (toton). 14. lo pan. 15. lo sabaton.

16. l’uôu. 17.la nèu. 18. las abelhas dins lo bornât. 19. la vormèla.fwiorvej. 20. lo teulat. 21. la sauma. 22. la pluma d’auca per escriure. 23. la malautiâ 24. lo libre. 25. la lenga 26. la miugrana. 27. lo cerièr. 28. lo foc e l’ola. 29. los campanaires....

126

Aqueste libre, dins sas primièras versions, ambe los dessenhs d’Ives CHALAND foguèt estampât al Centre Cultural Occitan de Picapol, Nautafaja-la-Tor, 47340, sus las premsas de l’Escôla Occitana d’Estiu.

Pel tresen tiratge d’aquesta réédition, lo libre es estât acabat d’estampar en octobre de 2001 sus las premsas de l’Estampariâ BPI - 81100 Castras.

Totes dreches reservats :

Escôla Occitana d’Estiu. ! Institut d’Estudis Occitans. Depaus legal : quatren trimestre de 2001

Montluçon £



Limôtges

\

Clarmont

t

Teiregûs

•.-ï

Orlhac

Bordèu

I-

■ Rodés Avinhon

Agen

Albi

Mont de Marsan



Pau

Valença

Tolosa H Carcassona

Val d’Aran

Montpelhièr



J JT- •

Gap

A

’Valadas

Dinha ■

Niça

X

1

OCCITÀMA

II

13 milions d'abitants 190 000 km2 32 departaments de l'Estat francés 12 valadas alpinas de l'Estat italian La Val d’Aran de l'Estat espanhôl (ont l'occitan, es co-oûcial)

DEO Editoi* 6,50 €

HUI

9 ll782859ll101695"> ISBN 2-85910.-169-1