El recinte fortificat ibèric de Puig Castellet, Lloret de Mar (Excavacions 1975-1980) 8439355971

Table of contents :
Pròleg
Índex
Part I
Part II
Part III
Consideracions finals
Índex de làmines

Citation preview

Enriqueta PONS i BRUN Assumpci6 TOLEDO i MUR Josep M.a LLORENS i RAMS

EL RECINTE FORTIFICAT IBERIC DE

PUIG CASTELLET LLORET DE MAR (Excavacions 1975-1980) Amb la col.laboraci6 de: Josep M.• NOLLA i BRUFAU, Assumpci6 COLOMER i ARCAS, M." Teresa GENIS i ARMADÀ, Josep Manuel RUEDA i TORRES, Jordi BARRIS i DURAN, Ramon BUXÔ i CAPDEVILA, Francesc BURJACHS i CASAS, Julià MAROTO i GENOVER i Josep M.• CASAS i GENOVER

DI PUTACIO PROVINCIAL GIRONA Servei Tècnic d'lnvestigacions Arqueolôgiques Girona, 1981

N.° 3 - SÈRIE MONOGRÀFICA

Ed ita:

Servei Tècnic d'In vestigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona

I. S.B.N.: 84 - 500 - 4269 - O D ip. Leg.: GE. 47 - 198 1 Portada: Enri c ANSESA i G IRONELLA Fotografi es: Carme MASIÀ i MARTOR ELL

Correcció: Llibreria Les Vo ltes. Girona Impressió: Gràfiques Curbet - Migdia , 10 - Girona

2

l N D E X

El recinte fortificat ibèric de Puig Castellet. Abreviatures •..•......•.•.....• ' ...••.. • ..... • ..•.....••..•...•.• p.

4

Ded icatòria ••...........•..•.......•..••.•..•..••....••.•••..... p.

5

Pròleg per Joan MALUQUER de MOTES . • ..••..... • .. •• . • .• •• . ..• .••.• p.

7

l PART: Situació i història de l es investigacions . • ..•.. •• .....• p.

II

Situació geogràfica •....••.....••....••....••........• Característiques geològiques del subsòl . • .. • •. • ••.•..• La petita història de l'arqueologia a Lloret de Mar, per Joan DOMENECH i MONER •..••..• . •• .• • ... • ... Les campanyes d'excavació 1975- 1980 .....•.•.......•. • . Metodologia .•.•..•..•...••..•..•.. • .. • .. • ..•..•.....•. Estratigrafia ...•...•..........•..... ... •.•• ...•..•. ••

p. p.

13 13

p. p. p. p.

16 28 29 31

per J.Ma. LLORENS i Enriqueta PONS .•..•...... • . p.

37

Distribució, forma i organització del recinte •..••..•. p.

39

11 PART: Pla urbanístic.

Tècniques constructives, c"aracterístiques arquitectò-

niques: l'emmurallament, e ls hab"itatges i els espais de comunicació •.•..•.•....••..•....... . •..•...... .. ... p. Bibliografia •...••.•...••.•• . . , ..............•...•.... p.

44 96

III PART: Els materials. El material ceràmic a mà. per Assumpció TOLEDO, Xon COLOMER i E. PONS • • .••. p. 101 Bibliografia ................. .. . .. . . ..... .. ........... . p. 199 El material ceràmic a torn. per Josep Ma.NOLLA i Josep CASAS ....•..••...•.... p. 203 Bibliografia .•.••....• •• ..••..••••. •• . •• .••..•... • ..•. p. 229 El material lític per Julià MAROTO i Ma.T.GENIS .......•...•..••.•.. p. 231 Altres materials ..•..•••..•..•.•... • ..••. • ..•..•.•.... p. 249 Bibliografia .•.••. ... •••..•. ".•..•..•...•.•.......•.•.. p. 256 IV PART: Consideracions finals .................................. p. 257 Index de

làmines •••••.•.•.••.••••..•..•..•..•..•..•......••...•• p. 263

3

ABREVIATURES:

A.LE.G.

Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. GIRONA

A.R.A.L.O. Publication de l'Association pour la Recherche Archéologique en Languedoc Oriental. CAVEIRAC C.L .P.A.

Cahiers Ligures de Préhistoire et d'Archéologie. BORDIGHERAMONTPELLIER

C.N.R.S.

Centre National pour la Recherche Scientiphique. PARIS

C.S.LC.

Consejo Superior de Investi gaciones Científicas. MADRID

D.A.M.

Documents d'Archéologie Meridionale. LAMBESC France

E.A.E.

Excavaciones Arqueologicas en España. MADRID

GE.i EC;.

Grup Esportiu i Excursionista Gironí. GIRONA

LC.C.R.

Actividades del Instituto Central de Conservacion y Restauracion. MADRID

M.M.A.P.

Memorias de los Museos Arqueologicos Provinciales. MADRID

R.A.N.

Revue Archéologique de la Narbonnaise. PARIS

U.I.S.P.P. Union Internationale des Sciences Préhistoriques et Protohisto riques. UNESCO S.T.I.A.

4

Servei Tècnic d'Investigacions Arqueològiques. Girona

Dedicatòria:

Als productors, promovedors i diletants de la davantera de l"Art i de la Història

5

6

PRDLEG:

El recinte fortificat de Puig Caste l let a Ll oret de Mar constitueix, sense cap mena de dubte, una construcció singular i única en el món ibèric

català. En aquests moments en què s'està revisant tota l'arquitectura ibè rica catalana, hem d'agrair, de tot cor, al Servei d'Arqueologia de Giro~ na que ens ofereixi les primícies dels resultats de les recerques que de fa uns anys realitza d'una manera metòdica i exemplar en aquest magnífic jaci ment.

S' ha especul at sempre, sobre la situació dels nuclis ibèrics catalans en llocs alts, que es volia interpretar com la prova d'una certa inestabili tat deguda a causes diverses. Per a uns, la situació dels poblats en altures responia a situacions històriques variades. Així l'iberisme català represen

taria la implantació d'una població forana i el lloc dels poblats respondria a una necessitat i voluntat de domini sobre la població autòctona anterior,

fet concret atribuit a les comarques marítimes catalanes. Que les síntesis " a la moda" dels moviments de pobles, i el coneixement de tants jaciments d'èpoques anteriors, fossin dels camps d'urnes, àdhuc més vells, que docu mentaven una certa densitat de poblament a les zones planes, semblava abo-nar-ho. També la novetat que representava la cultura material ibèrica, contribuïa a remarcar aquest caràcter suposadament exòtic. Es més, certs indicis de les mateixes fonts literàries conservades varen portar a l'extrem

d ' encunyar la idea d'una progressió ibèrica de sud a nord fins a terres llunyanes, que ultrapassava la Catalunya Nord i que d'una manera incongruent derivava cap a l ' oest fins la mateixa Aquitània. La semblança de certs costums dels aquitans amb pobles peninsulars s'interpretava com una prova coneluent. La crisi d'aquestes concepcions romàntiques en l'ambient historicis

ta més recent va valorar, de fet, les poques dades de les fonts escrites re ferides concretament a moments en què els pobles catalans havien d' enfron~ tar-se amb perills externs com l'arribada dels gals del Pirineu, l'entrada en joc de cartaginesos i romans o els moviments dels cimbris. Es valorava el món ibèric com una unitat superimposada i a la defensiva, però, mancats de dades cronològiques precises, era difícil i arriscada una interpretació glo baI. Avui no ens pot convèncer tanta imprecisió.

La cultura ibèrica a Catalunya és un procés

-

de mig mil.leni de durada

i desconeixem si els tres moments esmentats de perills segurs, foren els únics que es produiren, i no cal dir que desconeixem totalment quines situa-

cions d'ordre interior socio-polítiques pogueren haver-se produït a les nos tres terres abans de la vinguda dels romans.

7

En una panoràmica d'aquesta incertes a és exigible un coneixement ac~ rat de cada jaciment, de cada hàbitat ibèric, que permeti apropar-nos al c~ neixement real de l'esdevenir dels temps ibèrics, i avui tenim els elements suficients per obtenir aquest coneixement previ. La prova més clara és aquest llibre que tenim el goig de presentar.

Les excavacions de Puig Castellet començades fa quinze anys, han pres un ritme regular i intens sota la direcció d'Enriqueta Pons i el mecenatge del Municipi de Lloret de Mar. La voluntat i entusiasme, la fe i el nervi de la dire cció és ben palesa en el magnífic equip d'estudiosos que ha fet possible la recuperació per a la nostra història d'aquest important nucli ibèric. Del clos fortificat de Puig Castellet destaquem, en primer lloc, la seva unitat de concepci6 i realitzaci6: unitat de murs, adaptaci6 perfecta a l' espa1 1 torre de guaita que suggereix una funció molt més ampla que la pròpia defensa. La torre per exemple, s i per una part és r ea lment defensiva del clos -i ens ho demostra la intel.li gent solució de l'accés magnífícament estudiat i descrit ací- més aviat ens parla d'una posici6 ofensiva i d'una finalitat de vigilància i protecció d'un ample territori, terra endins, on diver sos poblats ibèrics poden fer la seva vida quotidiana amb la confiança de que cap esdeveniment import ant no els pot agafar de sorpresa. Per altra banda la seva situació d'invi sibilitat del mar permetent-ne l'es tricta vigilància no atreu directament un eventual estol enemic. En conjunt una situació admirable i t an perfecta creiem que pot re spondre a un mode l pre-establert del que pe r ara, a Catalunya, no en coneixem cap altre. En quant a l'espai interior, els resultats de les excavacions, malgrat ser inacabades, s6n expo sa ts pels dive rsos autors di una manera exhaus tiva. Despré s de la històri a de les recerques, a la part segona, la distri~ bució int e rior perifèrica hi és minucio sament estudiada. Aquesta distribució perifèrica interior, al nostre entendre hi és obligada pel mateix caràcter de la funció militar que, de bon grat, atribuiriem al Puig Castellet, mé s que a una influència de la casa hel.lenística. Aquesta respon, no ho oblidem a un nivell de benestar i comoditat que té antecedents llunyans i fins neolí tics en terres mediterrànies en determinats moments.

En quant a les unitats interiors, descrites fins el més petit detall, presenten novetats importants. Les "cases ", corn ja observen els autors, mal grat que semblen respondre a una unitat de concepció, reuneixen dues tradi~ cions estructurals diferents. Una llarga tradició catalana amb una nau única segmentada o no, i una altra amb doble nau interior. Sorprèn una mica la gran diferència entre les diverses cases. Cal plantejar-se pel futur si les cases de doble nau responen a un fet purament eventual o a un exotisme i ressó de terres llunyanes. L'estudi de la distribució interior de les restes arqueològiques és modèlic. La mateixa minuciositat veiem en l'estudi dels propis materials. L'exposició analítica de les terrisses fetes a mà amb l'aplicació de la metodologia estadística i la comparació amb els resultats de l'estudi de la terrissa feta a torn, local o importada, permeten arribar a conclusions

8

paral.leles i a establir la cronologia de Puig Castellet que, d'un moment imprecís al voltant de l'any -250 dura fins el -215, data possiblement e~ cessivament concreta. Sorprenent és l'estudi dels fragments de quars reco llits en les excavacions, materials d'origen local llevat d'una peça de sílex o alguna quarsita. El lector sabrà valorar l'esforç dels autors i la voluntat de treure partit de la totalitat dels elements que poden contribuir al millor coneixement d'un jaciment. Creiem però sincerament en la dificultat d'aplicar el concepte d'indústria lítica tradicional a un material com aquest aparegut en un horitzó cultural ibèric. En conjunt és aquest un llibre esplèndid. Uns resultats d'excavació entenedors que posen en valor un jaciment de primer ordre i que representa una esplèndida contribució a la bibliografia arqueològica catalana.

Joan MALUQUER DE MOTES. Novembre de 1980.

9

l PART: Situació i història de les investigacions.

Situació geogràfica. Característiques geològiques del subsòl. Història de les investigacions per Joan DOMENECH. Les Campanyes d'excavació 1975-1980. Metodologia. Estratigrafia.

11

SITUACIO GEOGRÀFICA. La vila de Lloret de Mar - la concentració urbana més pròxima al recinte fortificat -, està circumdada cap a l' interior, a l' Oest, per dues cadenes di elevacions muntanyoses, i a la serra situada més a l'esquerra de la

primera filera s' hi troba el turó denominat "Puig Castellet" o " Puig dels Castellets". Sobre aquesta prominència allargada, orientada de N-NE a S SW, i a uns dos quilòmetres de la vila, i cap a l'interior, hi ha un establiment ibèric conegut d'antic (SERRA RAFOLS, 1943, pp. 255-258; PERICOT, 1952,p . 17). Està emplaçat en una elevació de quasi 200 metres sobre el nivell del mar, i al cim del turó anomenat Puig Castellet. El recinte fortificat s'adapta al relleu, en una vessant suau que mira al Nord, pròxim al pujol. Ambdues cadenes muntanyoses formen part de la Serralada Litoral del massís Catalano-Balear, juntament amb els massisos de les Gavarres i les Guilleries. Aquests tres conjunts o blocs hercinians limiten la depressió de la Selva, petit bassiol dominat per nombrosos pujols i turonets, on s' hi troben establerts recintes fortificats, mantes vegades de particularitats ibèriques. El pujol de Puig Castellet, d'uns 200 metres d'alçària i prop de la costa gaudeix d'aquest tret (làm. Il . Plànol d'accés al poblat). CARACTERISTIQUES GEOLDGIQUES DEL SUBSDL. A la fi dels temps primaris, una gran cadena de muntanyes es dreçava a l'emplaçament del Pirineu actual, a les Alberes, serra de Roses, Gavarres, Serra de Finestres. Era el conjunt del gran moviment hercinià. En esdevenir un nou alçament orogènic, a começaments del terciari hi prengueren part el Pirineu primer i les serres després. Tot aquest oonjunt enmarca la plana de l' Empordà 'pel Nord i l'Oest (CHEVALIER,1928. p . 35). Els massisos de les Gavarres i les Guillaries, constituits per elements paleozoics, s' han alçat en l' era Terciària, i formen part de l'antic

bloc hercianà, l'origen de les munbanyes altes del Principat de Catalunya, del massís catalano-balear, les restes del qual formen la Serralada Litoral i Prelitoral. La serra on es troba el turó de Puig Castellet forma part d'aquesta Serralada Catalana constituïda per relleus hercinians i roques àcides, modelats sobre materials eruptius i metamòrfics, els quals li donen un aspecte erosiu. El subsòl no té una morfologia distintiva i es redueix a petites diferències de detall entre granit normal i pisarres. En el Puig, el subsòl es caracteritza per ser format de roques àcides de grano-d10rita, especialment granits i aplites. L'acidesa del subsòl crea certs inconvenients per a la recollida de dades arqueològiques. En principi no es conserva cap resta de tipus ossi o faunístic, i es rar trobar fragments considerables de restes orgàniques com carbons de fusta, cendres o cereals. Aquests últims es desconeixen també en el Puig. No és estranY4, doncs, la manca d'un estudi analític sobre la dieta alimentícia i el treball agrícola, ramader i domèstic, dels habitants del Puig Castellet, deficiència que percebem, malgrat tot, a través de la cultura material.

13

.Borra uil • Slu'8na . e , el ' ulI . Pon lo,

Porqueres

i

.8 .

Empúrleo

Felllnu

-*

l es Encle5

. S8n l Jull;' d" R8ml ,

. UIIUI,,,1

l i C.euel. Begu, •

• lI8ml>illes

•

Pl ana Buarda

lam. I Mon t Ba ~ .l

P uig Caslellel • • Tu,ó

odó

,

14

*

E.I.bUmenu g,ec I Ice n l' " p'oducCld - di s l,ll>ucld' d. c. , à _ mies)

PVfG PEL C4S7tLUT I

,,-" o

F08JAT IBÈRIC

~.

I \

,."""=:,,.., ---......

-

48.'.5

-

\

49.20

)~

(

49

.

~IIII

~"'%/'I""k,.,.J;;~v///;:::s................. ;; .,#' ""

~

Y¡'/

"..~/71r.:o:::

r¡F$

'1//.....,,%;; /1

--

--

---

--- -- -- --

_

_

COTA

~_

"¡ ,~

SECCION

A -B

Escala gràfica Làm. IV

t:

q

2

I 7 l 7

~

~

~

lQ m.

1968), Empúries .. . Es comprova a les estratigrafies que e l con t acte amb els grecs fou decisiu a l' hora de constr uir aquests poblats estables i d' urbanisme pr~ concebut , característics de l'època anomenada ibèrica a les comarques del

N.E. de Catalunya. El canvi d' hàbitat fou sobtat: de petits poblats formats per cabanes de materials lleugers es passa a poblats fortificats i ben distribuïts, on es pot seguir l'evolució de les plantes de les cases fins a l'aparició d'aquests tipus de pati central. Cal tenir en compte, però, que el Puig Castellet no és una casa sinó un conjunt de cases, i que la distribució urbanística que adopta, a part de possibles models hel.lènics, sembla la més adient a la topografia del pujol i al limitat espai de que es disposà per a la construcció del recinte, i per tant estaria condicionada més aviat per aquests factors.

Les cases o unitats cel. lul ars d' h abitació presenten les formes tra dicionals d ' origen protohistòric: hi ha cases d'una so l a peça (nQ 2, nQ-4), de dos compartiments estil "megharon" (nQ I) ; més complicades amb envans longitudinals, dividint l'espai central en dues o més estançes (nQ 1 i nQ 3). Les dimensions de cada una d'elles són diferents, i la seva distribució interna o organització és també distinta. Malgrat això, totes tenen una llar central (si més no en la seva distribució primitiva), unes empremptes de pftls. , sobre els quals es carrega el pes de les cobertes, i unes obertures centrals en la paret forana mirant al pati. Hom sospita que cada un d'aquests espais depenia del conjunt defensiu i de la petita col. lectivitat que hi vivia. Hom ha cregut convenient separar l'estudi del recinte de l' emmur a llament, de l'estudi de l'organització de les cases, per aconseguir unresultat asseveratiu del fet. L'adaptació de les estructures arquitectòniques d'un poblat ibèric, muralla i cases, amb el relleu és un fet constan t. Tots e l s elements defensius d'aquests jaciments, entrada principal, torres, emmurallament,

i la pròpia distribució dels espais interns, habitacions, sales i cases, compleixen garan ties de seguretat i harmonia. Els murs segueixen les cor ves de nivell i determinen la forma del recinte. Tots els jaciments ibè~ rics emmurallats -conegut s o visitats- de l es zones catalanes i aragoneses comp l eixen aquestes normes. Les cases estan disposades seguint els nivells de les terrasses i el lloc de més fàcil accés és utilitzat com a entrada principal des de l'exterior a l'interior, i per tant, reforçat per una sèrie d'elements defensius característics: passadís estret defensat per una torre rodona o quadrada i limitat per murs que formen part del conjunt de la muralla. (Veure. làm. IV). Es conegut per tothom que els jaciments ibèrics de la regió de Girona, com són els de Puig de Sant Andreu (Ullastret), Castell (Palamós), La Creueta (Girona), Puig Caste ll ar (Santa Coloma de Gramanet), Tivissa (Tarragona) o e l s del Baix Aragó, Sant Antoni (Calaceit), Tossal Rodó (Calaceit), Els Castellans (Cretes) comp l eixen amb aquests criteris. La distribució interna, poblat, co l ònia, recinte, fortificació, dependrà del lloc, de l'espai i de la pròpia organi tzació tribal. Tenim innombrables exemples que són difíci l s d'ésser exposats en aquest treball, i més si tenim en compte que la intenció del present es

42

tudi es la de proveir de mes dades i resultats tot un conjunt de jaciments, que per les seves estructures i organitzacions, hauran di aclarir, algun dia, quin era l'estatus social i el nivell cultural de desenvolupament dels nostres pobles anomenats ibèrics.

43

TECNIQUES CONSTRUCTIVES, CARACTERISTIQUES ARQUITECTONIQUES. El pla urbanístic respon a una forma preconcebuda, malgrat que el re lleu determina l'estructura i la forma. Així passa en tots els poblats ibèrics de la nostra regió, a partir del segle VI a J.C. La distribució dels elements d' habilitació i els elements defensius estan en perfecta harmonia amb els llocs de comunicació: carrer, places, esplai, etc.

L'àrea que ocupa el recinte de Lloret presenta una forma rectangular (poligonal) de petites dimensions, de 550 m2. Només cal pensar en una muralla que limiti aquest espai, cases alineades unes a les altres i adossades al mur, de tal manera que totes elles han de tenir una obertura que mira a un espai central, el qual queda lliure. Aquesta obertura sol situar-se, a Lloret, al mig d'una paret i coincideix amb l'entrada principal de cada unitat. Però el recinte de Lloret no presenta cases adossades als tres murs que el limiten. Dins el pla urbanístic establert o preconcebut, s' hi han d'adaptar altres elements ambientals o subordinats a la necessitat de la defensa. Així ens trobem que els espais d' habitatge limitats per parets mitgeres, s'adossen als murs Nord i Est del recinte, i per tant les obertures o entrades als espais estan orientades al S.O. i al S.E. Aquesta ca racterística ambiental il.lumina i escalfa els espais la major part del dia. Es inconcebible pensar de construir-hi cases d'esquena al sol, si més no dins el pla urbanístic del món ibèric. Malgrat que el recinte de Puig Castellet presenta bastants nivells de construcció, tècniques de construcció diferents i diversos aparells, to ta la seva estructura està dirigida d'una manera sincrònica i regular,

in

dependeocment de tota iniciativa individual, encara que aquesta última sem~ bla que es dongui més en els espais que hom ha denominat " cases " . Aquest sincronisme quedarà demostrat també dins l'estudi del material ceràmic. En el pla urbanístic preconcebut hem de distingir dos elements característics: l'emmurallament i els habitatges, per una banda i els espais de comunicació per l'altra.

A.- L'emmurallament: Consta de tres elements considerats essencials per a qualsevol estructura de tipus defensiu: a). La muralla. bl. L'entrada principal. c). La torre de defensa, ordinària. a). La muralla. Consta de tres panys de murs, adaptats a la vessant Nord del turó de Puig Castellet. Del pujol situat al S.E., el que es presenta com a una torre natural , en parteixen dos murs que formen la mura-

lla: un orientat de N.O. a S.E. i situat a l'Est i l ' altre amb la matei xa orientació situat a l'Oest. Ambdós murs circulen quasi paral.lelament distanciats de 24 a 26 m. i estan tancats per un tercer mur orientat al Nord-Oest, que limita el recinte. Un dels dos murs longitudinals, el que es troba situat a l'Est, està descobert en la seva tótalitat i té 14 m. de llargària. Aquesta longitud no coincideix amb la del recinte, ja que en el punt final del mur Est es troba el passadís principal i el corredor. La llargària del del recinte es continua per un altre mur de les mateixes característiques, però comença a dos metres de l'anterior, limita el pas

sadís principal i una torre ordinària i fa uns 10 metres. En total la lon

44

gitud del recinte, pel cantó Est és d'uns 22 m. El primer tros de paret s'utilitza de fons pels habitatges J i 2 i té J m. d'amplada. El pany de paret final s'adapta com un cuny en el subsòl, el qual ha estat rebaixat expressament per l'encaixament de la base del mur. En aquest punt, el mur queda perdut justament en el moment que el pujol s'aixeca en una forta pendent. (làm . V, fig. 3). Aquesta adaptació del mur Est al subsòl fa pensar que el recinte qu~ dava obert i orientat al S.E., dissimulat evidentment pel pujol . Darrerament trobàrem un tros de pany de paret que tancava el recinte per aquest costat, però la seva fonamentació i estructura ens varem treure de qualsevol dubte. Consistia en una paret moderna, la qual reposava sobre un nivell de sedimentació bastant avançat i gruixut. Sota el nivell de sedimentació aparegué una paret d' habitatge que corresponia a la casa 2. El pany de mur orientat al N.O. tanca el recinte per la part Nord i té uns 26 m. de llargària. Aquesta és la zona més ampla del recinte, ja que cap el pujol s'estrenyen 23 m. Aquest mur s'utilitza com a paret de fons dels habitatges adossats O, 3 i 4 i dels espais 5 i 6, i un tros forma part de la torre. La cantonada d'aquest mur juntament amb l' orien tat a l'Est està perfectament construida i reforçada, car és el punt on s' orienta la torre ordinària de defensa la qual mira exactament al Nord. Les característiques constructives d'aquest mur són les mateixes que l'anterior: també té J m. d'amplada aproximadament. Les dues filades de pedres que limiten el mur circulen en línia recta, obrint-se a la vessant tot fent un angle obtús amb el mur Est. En arribar a la casa 4, és a dir, a uns 18 ffi. de la cantonada Nord, canvia la seva direcció, sal vant d'aquesta manera la forma peculiar del recinte rectangular (penta~ gonal).

De la cantonada Oest, així com del pany de mur que parteix d'aquest punt és massa aviat per treure'n conclusions, ja que està en procés d'ex cavació. La tècnica constructiva dels murs que formen la muralla està basada en la col. locació de dues filades de pedres de formes rectangulars (trape zoïdals), de tamanys diferents, preparades irregularment, però aplanadespels cantons que formen l'aparell intern o extern, indistintament. Les filades de pedres estan disposades horitzontalment, amb les pedres posades de pla, unes sobre les altres, donant com a resultat un aparell pseudoisòdom (irregular), ja que els blocs són de diferents tamanys i les juntes de les pedres no són alternants. Entre ambdues filades hi ha un espai que s' ha reomplert amb peces posades a través fent clau i distribuïdes en tota la superficie. Es el sistema anomenat de paret buida, i s'adopta en parets foranes exposades al vent o a la ·pluja. Aquest elements són aptes en el cas de la muralla que limita el recinte de Puig Castellet, als quals ni hi podem afegir d'altres, a més de l'element estrictament defensiu, com poden ésser els aïllants del fred i de la calor. Els espais buits restants entre els dos aparells, s'omplen de pedres petites irregulars. Els dos aparells que formen la paret de la muralla, l'interior i l'exterior són tractats de la mateixa manera. Entre les pedres disposades generalment de pla, s' hi col.loquen petites falques de la mateixa pedra, que consoliden la paret. Aquestes estructures paramentals amb pedra són re

45

Emplaçament fortificat ibèric

PU IG- CAST ELLET Escala : 111000

N.M.

Làm. '" 46

forçades amb un material inorgànic de gra molt fi , d'aspecte argi l ós de co l or clar, di f í cil d' ésser observat directament. Es segur, però , que l a pare t

no s' ha cons truit amb pedra seca, sinó més aviat en paret enfanga

da, l a qual dóna s uport i força a l parament . No és es tr any veure en els paraments de la mura ll a, la co l . locació de pedres grosses irregulars, posades de cap en la part inferior, en contacte amb la roca mare, donant en

aparença un apare ll de tipus ciclop i, però l es pedres no són del tamany carac t er í s ti c . En genera l, podem dir que els paredats de les muralles, com e l de l es parets de l es cases, són fets de pedres natura l s irr egul ars, no gaire retocades, col .locades damunt un llit de fang i amb e l s junts t ambé plens, donant l ' aspecte d'un " opus incertum" o aparell an ti c . (Veure d iversos aspectes d'aparells i paredats de Puig Cas t el l e t, l àm. V i VI ). A part de la t ècni ca constructiva dels paredats, és i mportant parlar de la fonamentació dels murs o dels canvis de di recció de les parets . La fon ament ació de l s murs s ' ha construït empran t una tècnica molt rudimen tària però no pas sempre en tots e l s casos . A vegades observem que l es pedres que formen la paret descansen directament sobre un t err a pla, però en aquells casos en què l a roca mare presenta un petit de snivell , aquest s ' aprofi t a retallant el subsò l i fent-hi una tr i nxera - com un es glaó-, de tal manera que mentre un apare ll descansa en un nive ll més alt l' a ltre ho fa en un nivel l més ba i x , fins arribar a l a mateixa ras ant. La cons trucció di aquesta trinxera és observabl e en els paraments inte rns

de l es habitacions 2, 3 i 4, la qual es coberta posteriorment amb pedret es i arene s per formar els sò l s, en el parament extern de l a casa 1 per r ebaixar el sò l de l passadí s cen tr al i sobretot en le s cant onades de l s murs.

El s canvis de direcció de l s murs més importants són en l a con s truc ció de la t orre, dels quals en par l arem més end avan t. En la casa 4, el mur que s'utilitza de fons i e l que forma part del pany Nord presenta un petit canvi de direcció de les seves filades, donant al mur un aspecte curvi lini (poligonal). Les juntes de les pedres en aque s t punt estan molt separades; fo rmen, així , una enc l etxada . (làm. VI, fig. 3).

bl. L'entrada principal. Constitueix un dels e lement s defensius més import ants de qual sevo l clos emmurall at . L' adaptac ió del recint e al relleu, con cep l a col. locació de l' entrada principa l en e l ll oc de més fàcil accés, pe l s seus habit ant s. Aquesta exc lu s i vitat det ermina tamb é el llo c més perillós, i per això és hàbilment r eforça t convertint-lo en el punt més tran sigent, dissimulat i defen sa t. Les petites dimensions del rec inte de Puig Cas t e ll et, designen una so l a entrada princ ipal l a qual comuni ca l'exterior amb l'interior. Aquesta entrada, orientada a l S.E., consta d'un pass adí s central de 4 m. de l largària per 1,40 m. d'amplada, limitat per dues par e t s de muralla: la de l' esque r ra forma el fons de l' h ab it atge 1 i l a de l a dreta continua fins a formar la t orre. Aquesta última emmarca l' ober tura principal d' accés. La distància màxima que existeix entr e els dos murs és de 3,40 m. essent (aquesta mes ura) important per a la defensa. Aquest passad í s es co munica directament amb l a torre, l'entrada de l a qua l d' 1,60 m. d' am-pl a da, està també limit ada. La r elació del passadís amb e l recinte es fa

47

mitjançant un gir de 902 a l'esquerra, a través d'una entrada molt estre ta, d'un metre d'amplada i un corredor (carrer) el qual es comunica direc tament amb la casa O i l'espai central. (làm. VII). Ens trobem, doncs, que els punts defensius més importants de l' entrada principal s6n: el passadís limitat per dos murs gruixuts, els quals formen part de l'estructura de la muralla, la torre ordinària col.locada al final del passadís i les tres obertures que comuniquen respectivament l'exterior, la torre i el recinte. En les tres obertures, ben denominades entrades, s' han trobat senyals de portes clavades i altres elements de limitaci6. A l'entrada principal, la g an llosa col.locada a l'extrem del mur, presenta una gran depressi6 (làm. VII, D) feta expressament per tal de soportar quelcom pesat. Aquest fenomen no s' hauria tingut en compte, a no ser pel senyal que hi ha al mur oposat, en l'aparell que mira l'entrada, el . qual demostra que servia per aguantar una barra horitzontal. L'entrada a la torre també estava tancada per una porta clavada de les mateixes característiques que la principal, només que s' obria pel cantó

contrari. L'entrada està formada per una paret que tanca la torre i el mur del passadís, el qual continua. La gran llosa característica es troba a l'esquerra, i presenta una depressi6 quadrada, la qual soportava un pes tan considerable que va partir la llosa. L'altre mur contrari 'presenta un senyal, resultat de soportar quelcom horitzontal. Una mica més avall d'aquest senyal hi ha, a terra, un forat de pal important (veure làm. VII). No podem, ara per ara, especificar més sobre portes, ja que els es-

tudis actuals que s'hírefereixen són molt insignificants. Només cal parlar de la tercera entrada: la que comunica el passadís principal amb el recinte a través d'un corredor. Encara que no hem obser vat cap senyal de porta concreta. Aquesta entrada ha estat reduïda, mit-jançant una pila de lloses planes en un cantó, la qual fa que tingui una obertura estreta de quasi un metre d'amplada. En el corredor s' han trobat restes d'un foc i bastant material ceràmic el qual ha deixat marcat l'aparell extern de la casa I. Els materials lítics també són importants: pedres rodones i polides (percutors), polidors, quarsos retocats, etc. c). La Torre. Hom ha considerat diversos tipus de torres: ordinàries, destinades estrictament a la defensa, monumentals, fetes per ésser

vistes i per ésser punts importants de visibilitat i dominació i les naturals, destinades a la mateixa funció que les monumentals. Podem considerar, en el recinte de Puig Castellet, l'existència d'una torre ordinària i defensiva, la qual està construida dins el clos emmurallat i orientada al Nord, tot reforçant l'entrada i el propi recinte, i una torre natural considerada en el propi pujol. Aquest últim dissimula tot el recinte, com a conseqüència el defensa al mateix temps que des del seu cim es gaudeix d'una gran visibilitat i domini. De la torre ordinària només poden parlar de la seva estructura i forma, ja que una gran part va ésser excavada per la Sra. Carolina Nonell en campanyes antigues. La torre es presenta limitant ' un espai buit, situat al Nord, de forma rectangular de 4,20 per 5,'10 metres de superfície i dissimulada dins el recinte. Dues parets dels murs Est i Nord la limi-

48

YOO

A

,

B

Làm. V

Tipus de Paredat (muralla)

.

• 49

A

casa n' 1

S .S .4

B

e

muralla - tanca de porta

casa

D

E fo}

n . 60

r o}

•• Làm. VI 50

no 1

muralla

Tipus de Pa redat (muralla i CaSes)

>