Pirineu occidental (Romanesque art of the Western Pyrenees) 8441224293, 9788441224292

Les guies definitives per descobrir tots els secrets de l'art que va veure néixer Catalunya: Guies del Romànic Cata

1,212 70 68MB

Spanish Pages 192 [98] Year 2016

Report DMCA / Copyright

DOWNLOAD FILE

Polecaj historie

Pirineu occidental (Romanesque art of the Western Pyrenees)
 8441224293, 9788441224292

  • Categories
  • Art

Citation preview

f2I l:'.I

Enciclopèdia Catalana 50 anys /

Pirineuoccidental '\

~~~

~~ EDICIÓ

Xavier de Juan Elisenda Cisa

Construcció

~

Patrimoni Mundial (UNESCO) molt important important notabl e

DOCUMENTA CIÓ GRÀFICA

NOMBRE D' HAB ITANT S DELS MUNI CIPI S

Virtuts Angula

IDESCAT 2014

DISSENY COBERTA

Azcunce l Ventura

LOCALIT ZA CIÓ DELS MONUMENT S

Coordenade s UTM 31N / ETRS89 DISSENY INTERIOR I MAQUETACIÓ

SAV IMPRESSIÓ

octubre del 2015 © 2015, Enciclopèdia Catalana, SAU J os ep Pla, 95 - 08019 Barcelona [email protected] www.enciclopedia catalana.cat ISBN

978-84-412-2429-2 DIPÒSIT LEGAL

B-25.352-2015

Qualsevol mena de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra resta rigorosament prohibida i estarà sotmesa a les sancions establertes per la llei. 1'.editor faculta el CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) perquè n'autoritzi la fotocòpia o l'escaneig d'algun fragment a les persones que hi estiguin interessades.

'art romànic és present en tots els racons del nostre país, perquè durant dues llargues centúries es construïa i decorava segons els seus cànons. És un art, en part importat i en part genuí, que s'implantà no solament a Catalunya sinó també a gran part d'Europa i a la resta del territori hispànic recuperat als sarraïns. Normalment l'associem amb edificis religiosos, però també s'emprava en la construcció de castells, muralles, ponts, vells casals i altres edificacions, la majoria desaparegudes, al contrari del que ha passat amb esglésies i monestirs. El romànic no es limitava a l'arquitectura sinó que, amb aquest nom, encunyat a principis del segle XIX, coneixem tota la producció artística i de la vida corrent - escultura, pintura, orfebreria ... -, feta des de l'inici del segle XI fins entrat el segle XIII, part de la qual podem contemplar in situ als temples originals o bé en museus i col·leccions particulars. Durant segles aquest art fou tingut per matusser o poc elegant, fins que alguns estudiosos el valoraren i en feren objecte d'estudi , cosa que es produí a casa nostra des de l'època de la Renaixença, ben entrat ja el segle XIX, quan se'l considerà l'art que va veure i acompanyar la formació dels comtats catalans, i l'organització i la creació de Catalunya . Foren inicialment excursionistes i viatgers els que, amb les seves descripcions en llibres o en butlletins, van atreure l'atenció deliterats i arquitectes, que, al seu torn, van despertar l'interès sobre aquest tresor d'art, molt menystingut segles enrere, motiu pel qual, en aparèixer nous estils, el nous edificis s'aixecaren sovint sobre els vells i destruïren obres de gran mèrit. És per això que el romànic va subsistir sobretot en llocs poc poblats i va desaparèixer pràcticament de moltes ciutats i viles amb més població. Molts estudiosos, com Cèsar Martinell o Puig i Cadafalch, per esmentar els més coneguts, s'interessaren i escriviren importants treballs sobre el romànic i encetaren un corrent d'estudis molt meritoris que ha continuat fins als nostres dies. Ara, el romànic català és conegut arreu del món, i són molts els forasters que visiten els nostres grans temples, monestirs i museus. A Catalunya, la bibliografia és molt àmplia, i podríem dir que va culminar amb la gran obra Catalunya Romànica (1984-1998), de 27 densos volums. La magnitud de l'obra ha obligat a fer síntesis com la present, que en recull el més important i és la millor guia i orientació per a aquells que volen disposar d'informació i gaudir de la visita del més notable que es conserva a Catalunya.

L

Antoni Pladevall

Sumari La Vall de Boí Santa Eulàlia d'Erill la Vall ??? Santa Maria de Taüll ??? Sant Climent de Taüll ??? Sant Joan de Boí ??? Sant Feliu de Barruera ?? Santa Maria de Cardet ?? Santa Maria de Cóll ?? Nativitat de la Mare de Déu (o Santa Maria) de Durro ?? 32 Sant Quirc de Durro ? 8 8 12 15 19 22 24 26 28

33 33 40 41 43 43 59 61

Beranui Santa Maria d'Ovarra ??? Sant Pau d'Ovarra ? Sant Andreu de Calbera ?? La Pobla de Roda Sant Vicenç de Roda ??? Castell i vila de Roda ?? Sant Martí de la Vileta de Serradui ?

62 Sopeira 62 Santa Maria d' Alaó ???

Viella Sant Feliu de Vilac ?? Sant Pèir d'Escunhau ?? Sant Miquèu de Vielha ?-9Santa Maria de Mijaran ? Sant Esteve (o Sant Sernilh) de Betren ? 83 Sant Tomàs (o Sant Martin) de Casarilh ? 85 Sant Martin de Gausac ?

71 71 74 78 80 82

86 Bossost 86 Era Purificacion de Maria -9--9-?

6

93 Salar dú 93 Sant Andrèu de Salardú ? ?-998 Era Mare de Diu de Cap d'Aran ??? 103 Santa Maria d' Arties ??? 106 Santa Eu lària d'Unha ??

Alt Àneu Sant Joan d'Isil (o de Gil) ?? Sant Lliser d' Alós d'Isil ?? Sant Just i Sant Pastor de Son ?? Sant Pere de Sorpe ?? Sant Llorenç d'Isavarre -9-? Sant Andreu de València d 'Àneu ?? 123 Castell de València d 'Àneu ?

108 108 113 115 117 120 122

124 124 128 132 133 135 136

La Guingueta d'Àneu Santa Maria d'Àneu -9-? Sant Pere del Burgal ?? Sant Joan d'Aurós ? Sant Martí d'Escalarre ? Vila closa i torre d'Escaló ? Sant Sebastià d'Estaron ?

155 Gavet de la Conca 155 Castelló Sobirà de Sant Miquel de la Vall i Sari.t Gervàs del Castelló Sobirà ?? 158 Isona 159 Santa Maria de Covet ?-9-? 164 Castell de Llordà i Sant Sadurní del Castell de Llordà ?? 168 Sant Joan d'Orcau ? 169 Castell d'Orcau i Mare de Déu de la Pietat del Castell d'Orcau ? 171 Sant Andreu de Biscarri ? 173 Sant Pere Màrtir de Sant Romà d' Abella ? 174 Abella de la Conca 174 Sant Esteve d'Abella de la Conca -9-? 177 Guàrdia de Noguera 177 Castell de Mur i Santa Maria de Mur ??? 185 Castell de Guàrdia ?

137 Rialb 137 Sant Iscle i Santa Victòria de Surp ?? 139 Vila closa i castell de Rialb ? 141 Soriguera 141 Mare de Déu d' Arboló ?-9144 Vila closa de Vilamur i Santa Maria (o Mare de Déu de Medina) de Vilamur ? 147 Gerri de la Sal 148 Santa Maria de Gerri -9-??

7

MONUMENTS DESCRITS Santa Eulàlia d'Erill la Vall SantaMaria de Taüll Sant Climentde Taüll

ESGLÉ SIES ROMÀNI QUES DELAVALL DEBOI

SantJoande Bol SantFeliu de Barruera SantaMaria de Cardet Santa Maria de Cóll Nativitat de la Mare de Déu(o Santa Maria) de Durro

COMARCA Alta Ribagorça

SantQuirc de Durro ALTRES MONUMENTS SantSalvador de Barruera Petita església,restaurada, d'una nau ambabsis semicircular, datada de la fi del s.XII. Sant Llorençde Saraís Nomésesconservauna partde l'absis romàni c que vafer de capçaleraa unedifici que,ja fa anys, esvaconvertir enestable.

HABITANTS 992aprox. BIBLIOGRAFIA Catalunya Romànica, vol. XVI, pàg. 189-261. SantCristòfol d'Erill la VallAntiga església del s. XII en ruïnes. Constavad'una nau amb absis semicircular.

una part dela nau, molt refeta.Al Museu Naciona l d'Artde Catalunyas'exposael frontal del'antic altar del s.XIII.

SantPere de Bol Esg lésia originàriament romànica (s.XII) dela qual nomésesconse rva

Sant Martí de Taüll Restesd'unaconstrucció romànicaforçatransformades.

Sant Quircde Taüll Petita església d'una nau i absis semicircular, amb unaporta adovellada d'arc de mig punt. Ha estat restaurada.

Hàbitatpastoral de les Coste s Esconservanomés la part inferiordels murs de diversesestructures rectangulars construïdes al voltant del s.X.

s1rnAc1ó HISTORICAL'origen

po lític cal situar -lo a mitjan s. X, quan governav a el comte Ramon II. En l'asp ecte diocesà no és fins al s. XII qu e es coneix la seva tendència cap al bisbat de Ribagor ça-Pallars. La vila de Boí fou centre polític tradi cional de la vall, i la seva parròquia , una de les més import ant s.

LOCALITZACIÓ Al centre del poble d'Erill la Vall. X: 321397 Y: 4710340

8

~~~

'f'

Santa Eulàliad'Erill la Vall

L 'any 1064 la vila d'Eril va ser venuda pels comtes de Pallars Sobirà, Artau I i Llúcia, als de Pallars Jussà, Ramon IV i Valença, juntament amb el castell d'Erill i altres possessions. L'any 1072 el feu d'Erill la Vall pertanyia al llinatge de Miró Guerreta, relacionat amb els barons de Sas i de Bellera . El 1208 Guillem de Glorieta, segurament hereu dels Guerreta, va vendre el feu a Guillem II de Bellera i la seva muller Sança , i més tard un fill d'ells, o el mateix Guillem li , es va casar amb Arsenda d'Erill . Sembla que la mateiPIRINEUOCCIDENTAL

xa Arsenda o algun dels seus descendents continuadors del llinatge d'Erill va donar la vila al mones tir cistercenc de Santa Maria de Lavaix. Des d'aleshores fins a la desamortització dels béns monàstics al s. XIX, Erill la Vall va ser patrimoni de Lavaix. L'església , tot i ser una. parròquia monàstica , va gaudir del règim espe cial que teni en totes les esglésies de la vall de Boí que pertanyien al bisbat d'Urgell. La primera notícia històrica és del 1373, corresponent a una visita pastoral. Va ser declarada monum ent histo rico artístic l'any 1962 i poc després l'empres a ENHER en va restaurar el campan ar. L'a ny 1994 es va iniciar una campanya d'excavacions arqueològique s que ha perm ès conèix er l'evo lució constructiv a de l'edifici i fer una rest aur ació a fons de tot el conjunt .

sm Planta de l'església de Santa Eulàlia d'Erill la Vall.

L'edifici La seva estru ctura és la d' una església d'una sola nau molt allargada, amb una cap çalera tr evolada a l'est . Dels tres absis , semi circulars i pr ecedits per arcs presbiterals, el central, que no era l'originari de l'església segons han demostrat les excavacions , va ser substituït, entre els anys 1907 i 1911, per una sagristia rectangu lar, avui dia igualm ent enderrocada en els treballs de restaur ació portat s a terme . La port a d'accés s' obre a la façana nord . És d'arc de mig punt i queda prot egida per un porxo que té quatr e arcs oberts al nord, sostinguts per tres pilars circulars i amb finestres en dos dels carcanyols . En aquesta mateixa façana , però al costat de l'absis, es va afegir, encara en època altmedieval, un campanar de torre format per un sòcol cec i sis nivells de finestres . A l'inferior , a la cara nord , es va obrir una finestra d'una sola esqueixada recta ; els altres nivells dispo sen d'una finestra geminada a cada cara de la torre campanar. Segueix el tipus dels campanars de les esglésies de Taüll, que en serien els models, però l'execució és molt més acurada tecnològicament i de datació més tardana. La decoració ressegueix tota l'alçada de la torre campanar i consta dels Pàgina següent: vista del campanar de l'església de Santa Eulàlia d'Erill la Vall, d'execució molt acurada. LAVALLDE BOf

9

Interior de l'església de Santa Eulàlia d'Erill la Vall, declarada Patrimoni de la Humanitat l'any 2000.

típics arquets cecs, que, situats sota un fris de dents de serra, queden emmarcats per amples lesenes als dos costats laterals de la torre. La decoració serveix, així mateix, per a diferenciar els diversos nivells d'alçada de la torre. A la façana oest hi ha una altra finestra de doble esqueixada, contemporània de les dues de doble esqueixada que s'obren al mur nord del porxo. A la façana sud es conserven tres finestres de doble esqueixada, una de paredada per l'obra del campanar. A l'absis sud hi ha una altra finestra contemporània de la reforma de l'absis. L'interior de l'església s'ha cobert amb una estructura d'embigat, refeta i reparada diverses vegades. Va substituir una coberta de volta de canó de perfil semicircular, de la qual es conserva només l'arrencada al mur sud. Amb motiu de la darrera restauració es pogueren precisar les diferents fases de la seva construcció que ara es troben explicitades gràficament dins el mateix temple. Fruit de les prospeccions arqueològiques a l'interior de la nau han estat les troballes de monedes i restes de ceràmiques romanes barrejades amb un conjunt de materials medievals d'entre els s. VIII i XI, i un parell d'enterraments per inhumació. El Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Museu Episcopal de Vic conserven set figures amb restes de policromia que formaven part d'un davallament procedent de l'església, on avui hi ha una reproducció. LAVALLDE BOI

ll

LOCALITZACIÓ Al poblemateixde Taüll.

~~~

Santa Maria de Taüll

X: 323152 Y: 4709787

~

L 'església s'esmenta per primer cop l'any 1123, quan el bisbe Ramon Guillem de Roda-Barbastre la va consagrar. Va compartir la parroquialitat amb l'església de Sant Climent, que amb la de Sant Martí formava el grup d'esglésies construïdes a la vila. Aquesta gran activitat constructiva podria tenir lligams amb l'intent dels senyors d'Erill de crear un nucli monàstic a la vall de Boí, cosa que no va reeixir. Com a Barruera, la senyoria d'Erill apareix documentada a Taüll a partir dels primers anys del s. XII. Després de la concòrdia entre els bisbes de Roda i Urgell l'any 1140, les esglésies de Taüll passaven definitivament a la diòcesi d'Urgell, tot gaudint d'un règim autònom especial. Al s. XVIIIl'església devia quedar com l'única parròqui a de Taüll, i s'hi van fer moltes reformes. Fou declarada monument historicoartístic l'any 1931 i restaurada al començament dels anys setanta per retornar-li l'aspecte original del s. XII. Al seu interior hi ha els fonaments d'una església anterior a l'actual que es pot datar del s.Xo XI. L'any 2000 fou inclosa dins el grup d'esglésies de la Vall de Boí declarades Patrimoni de la Humanitat.

L'edifici La forma actual del temple es correspon, amb algunes diferències, amb la construcció del s. XII, i és fruit d'una profunda restauració . En aquest procés es va reconstruir l'absidiola sud i es van eliminar tots els elements que s'havien afegit a partir del s. XVIII. També es van rebaixar, excessivament, els nivells de paviment tant i l exteriors com interiors. i l El que ara es pot veure és un edifici de tres l l i l naus capçades a l'est per sengles absis, prei l i l i l cedits per arcs presbiterals, doble a l'absis central. Les naus es cobreixen amb un embigat de fusta recolzat en arcs formers que arrenquen de pilars cilíndrics. La nau de la dreta, o nau sud, queda trencada per la presència del campanar, que s'íncorpora a l'interior de l'església. A cada una de les absidioles laterals s'obre una finestra d'arc de mig punt i de doble esqueixada; a l'absis central n'hi havia tres, 5m igualment de doble esqueixada, de les quals Planta de l'església només queda oberta la central; les dues latede Santa Maria de Taüll.

--

12

PIRINEUOCCIOENTAL

Interior de l'església de Santa Maria de Taüll, abans de col·locar-hi la reproducció de les pintures del mur meridional.

rals foren tapiades en fer-se l'ornamentació pictòrica de l'interior. Els tres absis presenten la típica ornamentació llombarda: arquets cecs i lesenes, completades per un fris en dents de serra. La resta dels murs del perímetre són exempts de decoració. La porta d'accés s'obre al mur oest per mitjà d'un arc de mig punt simple, i al damunt té una gran finestra de doble esqueixada. A la façana sud s'obre una altra porta d'arc de mig punt i una finestra de doble esqueixada amb els brancals rectes. Al mur sud s'alça el campanar. Es tracta d'una torre prismàtica molt esvelta, composta per una alta socolada i quatre nivells o pisos . El primer pis té tres finestres, d'esqueixada recta, a les façanes est i oest; els altres nivells presenten una finestra gemínada a cada façana, amb columna de capitell mensuliforme. Els diferents pisos queden separats per frisos d'arcuacions entre lesenes cantoneres; als dos pisos superiors hi ha, a més, dents de serra. Sembla que els paraments exteriors devien ser arrebossats, amb decoració pictòrica de tipus geomètric . Aquesta particularitat també s'observa en altres torres campanars de Catalunya i Andorra, com ara a Sant Climent de Taüll o a Santa Coloma d'Andorra, entre d'altres. LAVALLOEBOI

13

Els diferents pisos del campanar són de fusta i han quedat molt alterats per la col·locació de les campanes. Al pis superior es conserven, a les façanes est i oest, dues portes d'arc de mig punt que s'obren a l'interior de l'església. La presència d'aquestes portes i la intervenció arqueològica que s'ha dut a terme confirmen la idea de la preexistència del campanar amb relació a l'església actual, que s'ha d'identificar amb l'obra consagrada el 1123, mentre que el campanar es devia construir a la segona meitat del s. XI. En els sondeigs arqueològics que es van realitzar a l'exterior de l'església, es va esbrinar que a l'espai ocupat actualment per la plaça hi havia la necròpoli , un espai füure que podia ser una plaça més petita i un carrer estret que recorria d'est a oest la plaça per la banda sud, des de l'entrada a la plaça fins al carrer que tanca l'església per l'oest. En aquest espai, prop dels absis i de cap a cap de la plaça, s'han trobat diversos enterraments, tant en caixa de fusta com en caixa de lloses de pissarra. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserven les pintures murals que decoraven l'interior de l'e sglésia, com també un frontal d'altar en fusta tallada i policromada, i quatre figures de fusta que formaven part d'un davallament, a més d'una talla d'un Crist, ara clavat a una creu moderna, i una figureta que representa sant Joan. D'altra banda, el Museu Marès de Barcelona conserva la imatge d'un Crist a la creu, una Mare de Déu alletant el Nen i una Mare de Déu asseguda amb el Nen .

LOCALITZACIÓ A l'entrada delpoble deTaüll,arrande la carretera . X: 323268 Y: 4709479

Campanar i absis de l'església de Santa Maria de Taüll, amb arcuacions i bandes llombardes.

Pel que fa a l'interior de la torre campanar, la soco lada allotja dos pisos amb el sostre amb voltes de canó. Al pis baix d'aquesta socolada hi ha una porta, al mur nord, que comunica el campanar amb l'església, i dues finestres en forma d'espitllera, una a la façana est i l'altra a la sud. 14

PIRINEUOCCIDENTAL

~~~

Sant Climent de Taüll

T

L 'església s'esmenta per primera vegada el 1123, any en què el bisbe Ramon Guillem de Roda la va consagrar, tal com apareix escrit en una columna de l'interior del temple. Sembla que aquesta data pot correspondre a una segona fase de construcció de l'edifici i a la decoració de l'interior amb un conjunt de pintures murals força important. L'església de Sant Climent, com la de Santa Maria, va exercir funcions de parròquia segons es recull a la visita pastoral del 1373, categoria que va mantenir fins al s. XVIII. Declarada monument historicoartístic el 1931, fou restaurada el 1922 i també cap al 1970. En aquest darrer any es van descobrir uns fragments de pintura romànica que es conserven in situ. LAVALLDE BOI

15

Vista interior de la capçalera de Sant Climent de Taüll, amb la projecció de les pintures originals que s'hi pot contemplar.

L'edifici Es tracta d'una església de planta basilical de tres naus amb els corresponents absis, semicirculars i precedits d' arcs presbiterals; els de l'absis central i nord són dobles. Una estructura d'embigat de fusta cobreix les tres naus i, a la nau central, forma unes falses encavallades que suporten la biga comunera . No podem ni descartar ni afirmar amb rotunditat que aquesta estructura de fusta sigui l'originària. La coberta se sosté amb arcs de mig punt que descansen sobre pilars cilíndrics a cada

16

PIRINEUOCCIDENTAL

costat de la nau central; aquests pilars presenten una curiosa decoració prop del punt d'unió amb l'arc, consistent en un motiu en dent de serra. Els pilars del costat sud arrenquen directament del paviment, mentre que els del costat nord disposen d'una petita base formada per un anell. Els tres absis s'han decorat amb arcuacions cegues Detall de l'absis de l'església de Sant sota el ràfec, en sèries de Clim ent de Taüll en què destaquen els seus relleus. tres a les absidioles i de quatre a l'absis central, completades per un fris de dents de serra; les característiques lesenes, coronades per un capitell rudimentari, completen la decoració, que segueix l'esquema típic llombard. A cada absis s'obre una finestra de doble esqueixada; a l' absis central va acompanyada de dos ulls de bou circulars, que foren paredats quan es va realitzar la decoració pictòrica de l'interior. A més, a l'absis central i arran de terra hi ha tres finestres de doble esqueixada, paredades, que no es reflecteixen a l'interior i s'integren en un parament que, com el del mur sud, deu correspondre a l'edifici anterior del s. XI. La porta d'ingrés s'obre al mur oest. És d'arc de mig punt i devia quedar protegida per un porxo. Sobre la porta hi ha una finestra, d'esqueixada recta. A la façana sud es conserva un mur aprofitat d'una construcció anterior, probablement del s. XI, on s'obrien l l dues portes d'arc de mig punt, avui l l paredades. l l 19 l l A l'angle sud-est se situa la torre l l campanar, de forma prismàtica i esl l tructurada en un sòcol i sis pisos amb ~ l l finestrals. El primer pis té finestres l l l l d'esqueixada recta; el segon, el quart, l l el cinquè i el sisè les tenen biforades, i el tercer, triforades. Tots els costats de -=-=la torre s'han ornamentat amb frisos sm de cinc arcuacions entre lesenes anguPlanta de l'església lars. Igual com passa al campanar de de Sant Climent de Taüll. LAVALLDE BOI

17

rebé tota la decoració pictòrica, amb un magnífic pantocràtor , que cobria l'església. El procés de restauració del 2013 va deixar al descobert restes de les pintures originals, entre les quals hi ha l'escena del Fratriciili, restes de pigments del Crist en majestat o una part del col·legi apostòlic de l'hemicicle de l'absis, que avui es poden veure in situ. També hi ha restes de decoració original als pilars intermedis que separen l'absis central dels absis nord i sud, respectivament. Es conserva, així mateix , un crismó esculpit. Al Museu Episcopal de Vic s'exposa un frontal d'altar que, segons consta, procedeix de l'esg lésia.

LOCALITZACIÓ A l'entrada de la vila deBoí. X: 322044 Y: 4710054

Bella estampa de l'església de Sant Climent de Taüll, declarada Patrimoni de la Humanitat l'any 2000.

l'església de Santa Maria de Taül], encara conserva restes de l' arrebossat policrom que decorava la torre. L'estructura interior de la torre campanar es resol amb un embigat de fusta. El conjunt de l'església podria correspondre a l'edifici consagrat el 1123, construït en substitució d'un d'anterior, determinades parts del qual, com ara el mur sud, van ser reaprofitades. El primer eilifici l'hauríem de situar a la segona meitat del s. XI. Procedent de l'esg lésia, es conserva al Museu Nacional d'Art de Cata lunya un frontal de fusta estucat i pintat dedicat a sant Climent, un banc de fusta i una lipsanoteca. També guarda gai 18

PIRINEUOCCIDENTAL

~~~

Fragment original de pintura mural conservat a l'església de Sant Climent de Taüll.

Sant Joan de Boí

:'.f'E l lloc s'esmenta

per primera vegada el 1064, amb motiu de la seva venda, per part dels comtes de Pallars Sobirà , als de PaJJarsJussà . També apareix en diversos pactes posteriors entre ambdós comtes. L'esg lésia, segons el conveni del 1140 entre els bisbes Pere Berenguer d'Urgell i Gaufred de Roda , va restar dins la iliòcesi d'Urgell tot gaudint d'un règim especial d'autogovern. Fou declarada monument historicoartístic l'any 1962, i en la dècada dels setanta diverses restauracions li van tornar la seva forma original. L'any 2000 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat juntament amb altres esg lésies de la vall l

L'edifici Segueix el tipus basilical de tres naus amb els absis corresponents orientats a l'est. Falta l'absis central, que es va enderrocar per ampliar la plaça del poble; actualment només es conserva l'espai presbiteral que s'interposava entre la nau i l'absis. Les tres naus queden separades per quatre arcades semicirculars adovellades,

• l



l

• • l

-=-=Sm Planta de l'església de Sant Joan de Boí.

LAVALLDE BOI

19

Interior de l'església de Sant Joan de Boí on s'observen les còpies de les pintures fruit de la int ervenció del 1998.

que descansen sobre columnes massisses i pilars quadrats . La coberta és de fusta de doble pendent. L'espai absidal queda cobert, a la part central, per una volta de pedra de mig punt, mentre que les absidioles laterals tenen voltes de quart d'esfera. El temple té diverses finestres: tres d'arc de mig punt i doble esqueixada al mur nord ; una altra de semblant , però totalment refeta al sud; i al mur oest tres més d'una sola esqueixada i cen trades a les parets terminals de les tres naus . A la façana nord s'obre la portada original, que va ser substituïda en època moderna per una altra de situada al mur oest, i que ha estat reoberta . És d'arc de mig punt adovellat i extradossat amb un segon arquet de lloses , disposat a manera d'arquivolta. Probablement quedava protegida per un porxo. Al costat sud, prop de la capçalera, s'alça un campanar de torre de planta quadrada que comunica amb l'interior de la nau per una porta d'arc de mig punt. A partir del segon pis l'obra respon a un sobrealçament posterior . S'adscriu a la mateixa tipologia 20

PIRINEUOCCIDENTAL

Campanar de l'església de Sant Joan de Bol, que conserva només dos pisos originals romànics.

dels altres campanars de la vall de Boí. Els diferents nivells d'alçada es remarquen i alhora decoren amb la típica seriació d'arquets cecs i lesenes ; al segon pis, a més, sota els arquets cecs s'han disposat frisos de dents de serra. Les finestres del primer pis, una a cada cara de la torre, presenten arcs de mig punt adovellats . Les del segon, excepte la de la cara sud, són geminades, amb arcs de mig punt sostinguts per una columna amb capitell mensuliforme. Al darrer tram, on s'allotgen les campanes, les finestres, més simples i grans, són de nova factura . Els murs exteriors de l'església, llisos, no tenen decoració, a excepció del de l'absis nord, ornat per un fris continu d'arcuacions . I.;aparell és irregular, a diferència de l'utilitzat per a la construcció del campanar, de carreuons ben escantonats . LAVALLDE BOÍ

21

La construcció de l'edifici s'ajusta als models propis del s. XI, i més en concret a les construïdes a mitjan segle a la vall de Boí. És contemporània de les fases més antigues d'Erill la Vall i de Sant Climent i Santa Maria de Taüll. Procedent de l'esgl ésia, el Museu Nacional d'Art de Catalunya conserva un conjunt de pintura mural que representa, entre altres temes , la lapidació de sant Esteve.

LOCALITZACIÓ Foradelnuclianticde Barruera, al costatdela carretera, anantcapa ErilllaVall. X: 319445 Y: 4708082

~~

Sant Feliu de Barruera

~

E

l primer esment del Llocés de l'any 1064, però gairebé no hi ha notícies documentals de l' església, fora d'alguna referència a una església de Sant Feliu. Se sap que després del conveni del 1140 va deixar de dependre del bisbat de Roda i passava a la diòcesi d'Urgell. Fins al s. XJV,però, no n'apareixeran notícies concretes, com a resultat de la visita pastoral del 1373. En la dècada dels setanta es va dur a terme una restauració considerable de tot el conjunt que va comportar, entre altres coses, l'enderroc de la sagristia nord i de la capella situada entre el trans septe i el campanar, la consolidació del campanar i la neteja dels murs interiors . I.;any 2000 va ser inclosa entre les esglésies de la Vallde Boí declarades Patrimoni de la Humanitat.

L'edifici És una esg lésia molt transformada ja des d'època altmedieval. Presenta una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament sobrealçada , i un transsepte que només conserva el tram sud, ja que el nord l'ocupa una capella de planta quadrada, que en té una altra de més petita al costat, oberta a la nau amb un arc de mig punt. Un absis semicircular, precedit d'un profund arc presbiteral, corona el braç sud del transsepte. La nau és capçada a l'est per un absis semicircular que es correspon, estructuralment , amb l'arc presbiteral de l' interior de l'església. Aquest absis s'ha decorat amb una sèrie d' arcuacions cegues , disposades 22

PIRINEUOCCIDENTAL

---

--J

sm

Planta de l'església de Sant Feliu de Barruera.

Església de Sant Feliu de Barruera, amb la capçalera i les cobertes molt restaurades els anys setanta.

sota el ràfec de la teulada, i per les corresponents lesenes; tot plegat forma set plafons on se situen, alternativament, tres finestres de doble esqueixada. Al mur occidental s'obre la porta d' accés, precedida d'un porxo. La portada , d'arc de mig punt, respon a una tipologia ja gòtica, probablement feta entre els s. XV i XVI. A l' angle sud-oest es conserva el campanar, que no segueix la tipologia dels construïts a les esglésies de la vall. Es tracta d'un edifici producte de tres fases constructives . La primera, del final del s. XI o primer quart del s. XII, correspondria a la construcció de l'absis central i l'arc amb un pilar de secció circular de la capella nord. Una segona fase, posterior al 1123, seria la de la construcció de la nau i la part baixa del campanar . I una tercera fase , a partir del s. XVI, coincidiria amb les reformes del campanar , la porta i l'obertura de les capelles del costat nord. LAVALLDE BOI

23

LOCALITZACIÓ

Enunextremdelpetit pobledeCardet, enlairat sobrela ribadretade la Noguera deTor. X: 318066 Y: 4707429

~~

Santa Maria de Cardet

'.f' E l primer

esment del lloc (Cardeta) és del 1054 i sovint apareix als convenis pallaresos de la segona meitat del s. XI (els comtes de Pallars Sobirà sempre el venen a favor dels de Pallars Jussà). Cap al 1070, la vila de Cardet devia ser lliurada en feu per Ramon N de Pallars Jussà al llinatge dels Guerreta. Al s. XII consta a Cardet l'alta senyoria dels barons d'Erill. Tanmateix, dè l'església no en tenim cap notícia concreta fins a la visita pastoral del 1373.

Interior de la cripta de Santa Maria de Cardet, amb una finestra i diverses fornícules.

sm Planta de l'església de Santa Maria de Cardet.

L'edifici Es tracta d'una església construïda en un terreny amb força pen dent cap a l'est, raó per la qual l'absis, situat en aquest sector, és molt més elevat que el cos de l'única nau, actualment coberta per quatre trams de volta d'aresta. L'absis és semicircular i de doble planta, la inferior es correspon amb una cripta convertida avui pràcticament en un traster. A l'angle sud-est de la nau es va afegir una sagristia, i a la façana nord s'obre una capella igualment afegida a l'obra original. L'ornamentació de l'absis consisteix en lesenes i les corresponents arcuacions cegues, a sobre de les quals, just sota el ràfec de la teulada, se situa un fris de dents de serra. L'única decoració escultòrica de la façana es disposa a dues dovelles de la portada; es tracta de dos relleus, un crismó i una creu incisa, tots dos de factura molt rudimentària. 24

PIRINEU OCCIDENTAL

Vista de Santa Maria de Cardet, Patrimoni de la Humanitat des del 2000 .

Al mur oest s'obre la porta d'accés, molt reformada, d'arc de mig punt i protegida per un porxo. Per sobre de la coberta del porxo hi ha dues finestres d'una sola esqueixada. Corona la façana un campanar de cadireta de dos ulls amb un segon pis d'un ull. Malgrat les reduïdes dimensions de l'església, sembla que el procés constructiu va ser complex i, per tant, fa de mal precisar. La part més antiga, del s. XI, correspon al mur sud i part del mur oest de l'edifici d'una sola nau; va ser reformat al s. XII, cap al 1123, amb la construcció de l'absis. Amb posterioritat es va refer la part alta del mur oest, es va allargar la volta i el mur nord, els quals van adoptar la solució actual. Procedent de l'església, el Museu Nacional d'Art de Catalunya conserva una biga travessera de fusta policromada i un frontal d'altar, també de fusta policromada, dedicat a la Mare de Déu, del qual es conserva una còpia in situ. LAVALLDEBOI

25

LOCALITZACIÓ Situada enun planellal costatde la carretera queduual poblede Cóll X: 316910 Y: 4704603

{>{>

Santa Maria de Cóll

'.f

Les

notícies més antigues que tenim del nucli de Cóll (Colle) esmenten que formava part del terme de Castelló de Tor i que així va ser adquirit pel rei Ramir I l'any 1054. Després el seu fill Sanç Ramírez el va lliurar a la seu de Roda d'Isà vena i, a la baixa edat mitjana, va passar a la diòcesi de Lleida . A la rectoria del Pont de Suert es guarda una llosa de pissarra que conté una inscripció del 1110 que podria relacionar-se amb la data de la consagració del temple. Va ser restaurada els anys setanta del s. XX i fou declarada Patrimoni de la Humanitat l'any 2000, dins el conjunt d'esglésies romàniques de la Vall de Boí.

Exterior de l'església de Santa Maria de Cóll, un edifici amb un aparell molt endreçat.

26

PIRINEUOCCIDENTAL

Detall dels capitells amb relleus situats a la portada de l'església de Santa Maria de Cóll.

L'edifici Es tracta d'una església amb un aparell molt endreçat, fet amb blocs de pedra força voluminosos. Consta d'una nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular i reforçada per dos arcs torals. A l'est s'aixeca un absis semicircular, amb una finestra al centre. Al mur nord es va afegir una petita capella, coberta a l'interior amb volta de canó. Al sud, prop de la capçalera es va adossar un campanar de torre, prismàtic i de factura ja gòtica, estructurat en dos pisos: el primer perforat per finestrals apuntats i el segon destinat a les campanes . A tots els murs veiem arquets cecs que discorren sota el ràfec; el perímetre semicircular de l'absis presenta la mateixa decoració a la part superior, sota la teulada. A més, a la façana sud es conserven dues mènsules decorades amb un capet humà i un cap de bòvid, respectivament. La decoració escultòrica més important se sit ua a la façana oest, estructurada per la portada d'accés, d'arc de mig punt amb dues arquivoltes en bossell que recolzen sobre dues columnes, proveïdes de capitells treballats escultòricament. Els relleus són de tipus vegetal als dos capitells exteriors (dret i esquerre), mentre que els dos interiors combinen la figuració zoomorfa i la humana . Aquesta decoració, basada en elements figuratius, està relacionada amb Ja lluita entre el bé i el mal, entre l'home i Ja fera. sm Un relleu escultòric representatiu de l'anagrama de Crist corona la portada a sobre Planta de l'església de Santa Maria de Cóll. mateix del fris escacat que ressegueix l'arc LAVALLDE BOÍ

27

extern. Aquest crismó porta uns relleus que es poden interpretar dins un context de caràcter funerari que va més enllà de l'estricta funció d'un crismó trinitari: l'anagrama central com a símbol de redempció; els homes en actitud de fer sonar les trompetes, col·locats a baix, on hi ha la Terra, com a símbol anunciador del judici final; els coloms , a dalt, com a símbols Detall del crismó amb figuració de contingut funerari de l'església de la vida eterna. de Santa Maria de Cóll. La datació de l'església, interpretada fonamentalment a partir del seu caràcter unitari com a edifici, i també a partir de la influència de l'obra de Santa Maria d' Alaó, s'hauria de fixar dins el segon quart del s. XII.

LOCALITZACIÓ A la banda suddel poble de Durro.

~~ Nativitat de la Mare de Déu

( o Santa Maria) de Durro

X: 320913 Y: 4707393

ACC~S Per pista asfaltada que surt de Barruera.

f:

L

a vila de Durro apareix documentada per primer cop arran dels pactes feudals entre els dos comtes de Pallars, a la segona meitat del s. XI, en els quals es reconeixia la pertinença de Durro a Ramon IV de Pallars Jussà . l'.any 1140 la parròquia de Durro es desvinculava del bisbat de Roda i s'integrava al bisbat d'Urgell , on va gaudir d'un règim especial d'autogovern basat en un sistema de m-rectories. Aquest règim queda recollit en la visita pastoral del 1373; Durro era el lloc on hi havia més co-rectors de la vall, fins i tot encara al s. XIX. l.'.esglésiafou declarada monument historicoartístic l'any 1980 i Patrimoni de la Humanitat el 2000. La darrera restauració data del 2002.

L'edifici És una església molt reformada i de notables proporcions . De nau única capçada a l'est per un absis trapezial, que actualment fa les funcions de sagristia, bastit amb els carreus d'un altre de semicircular que va ser enderrocat . La nau té la volta de canó de mig punt, de perfil una mica apuntat, dividida en quatre trams per arcs torals . 28

PIRINEUOCCIDENTAL

Atri de l'església de la Nativitat de la Mare de Déu de Durro, que protegeix la porta d'entrada.

Porta situada a la part meridional de l'església de la Nativitat de la Mare de Déu de Durro.

Al mur nord, prop de la capçalera, se situa el campanar . Consisteix en una torre de planta quadrada i s'estructura en cinc pisos, diferenciats seguint els esquemes decoratius dels campanars de les esglésies de la vall, és a dir, amb arquets cecs sota frisos de dents de serra i amb les corresponents lesenes. Ha estat modificat tant a la part superior, escapçada, com al primer pis, on s'han paredat els finestrals , i al tercer, on s'han substituït els finestrals romànics geminats per uns altres d'ogivals. l.'.accés primitiu, que comunicava amb la nau , fou tancat amb un mur on s'obrí una porta . A la banda oest del mur nord , hi ha una porta llisa, sense decoració, però la portada principal d'accés s'obre al mur sud, sota un porxo . A l'extrem est, el porxo es lliura al braç sud d'un transsepte, que ocupa el darrer tram. La portada és d'arc de mig punt, estructurada per dues arquivoltes en gradació i un fris escacat per sobre que supleix l'arc guardapols . Les dues arquivoltes descansen sobre dues columnes, les quals tenen els capitells decorats amb motius en relleu de tipus vegetal i zoomòrfic. Els dos capitells externs apareixen ornats per fulles que recorden vagament LAVALLDE BOI

29

Plafons de fusta medievals, integrats en un banc mo dern de l'església de la Nativitat de la Mare de Déu de Durro.

Sm

Planta de l'església de la Nativit at de la Mare de Déu de Durro.

Detall dels capitells de la port ada de l'església de la Nativitat de la Mare de Déu de Durro.

les fulles d'acant dels relleus clàssics; els interns presenten , bàsi cament, figures d'animals contraposades que s'ajunten als angles. A sobre de l'arc derivat del guardapols, hi ha un crismó , treballat en baix relleu, força interessant. La imatge del crismó és el monograma de Crist, format pels caràcters X i P (les dues primeres lletres gregues del nom de Crist), als quals s'afegeix l'alfa (A) i l'omega (w), com a principi i fi de totes les coses que representa la figura de Crist. Els quatre caràcters queden inscrits per un cercle, i aquest, per un quadrat amb quatre figures . Dos ocells afrontats ocupen els carcanyols superiors, tot recordant en la composició el tema iconogràfic d'origen paleocristià dels paons en el moment de beure de la font de la vida . Als carcanyols inferiors hi ha dos animals, un bou i potser un lleó, que podrien simbolitzar dos dels quatre evangelistes. La resta de l'espai lliure entre els carcanyols és ple de motius florals o vegetals semblants als dels capitells de la portada. Als batents de fusta de la porta d'ingrés es conserva un forrellat i un pany de factura medieval, decorats amb figures treballades a base de línies incises. 30

PIRINEUOCCIDENTAL

La decoració escultòrica de l'edifici es completa amb una sanefa escacada que recorre tota la llargada dels murs nord i sud , per sota de la cornisa. Al cor es conserven dos plafons de fusta semblants als dels laterals del banc de Taüll, integrats en un banc de factura moderna . 1'.església s'ha de datar en un moment lleugerament més tardà que el de la resta de les esglésies de la vall, tot coincidint amb la segona meitat del s. XII, amb una clara influència de Santa Maria d' Alaó, que també es palesa en la de Santa Maria de Cóll. Es va reformar , probablement, al s. XIII. El Museu Nacional d'Art de Catalunya conserva una talla de Mare de Déu de fusta procedent de l'església, que formava part d'un davallament .

Forrellat de tradició romànica de la porta de l'església de la Nativitat de la Mare de Déu de Durro.

LAVALLDE BOI

31

LOCALITZACIÓ Daltd'unserratsituata la ribaesquerra delriu de Durro,a la banda sud-oestde la població .

X: 320163 Y:4707063

~ Sant Quirc de Durro

9

ACCÉS Pistaen bon estat que surt de Durro; espot fer ambcotxeo a peu (30 min). .



hi ha notícies històriques d'aquesta petit a església que domina bona part de la vall. És un edifici molt senzill, d'una sola nau capçada per un absis semicircular situat a I' est. La porta d' accés, d'un sol arc de mig punt i sense ornamentació , s'obr e al mur sud . Tant al mur sud com al nord són visibles dos tipu s de carr eus; els sup e-

MONUMENTS DESCRITS Santa Mariad'Ovarra Sant Paud'Ovarra Sant Andreude (albera ALTRES MONUMENTS Santa Eulàlia de BeranuiEsglésia d'una nau,absispoligona l i campana r detorre.

COMARCA Ribagorça HABITANTS 97aprox. BIBLIOGRAFIA

Mare de Déudel Cis Petitaesglésia d'unanau ambabsissemicircu lar datada dels.XII. Santa Mariade Fornons Edificid'una naui absis semicircular quenocon~ servala cobertani alguns panysdelsmurs,si bées potsituaralss.XI-XII. SantaAgatade Rallui (abansSantCliment) Esg lésia del s. XII migaterrada,ambestructura d'una naui absis semici rcular. Sant Esteve de VallabrigaConjunt originàriament dels.XII, nomésconserva la façana sudi el semicilindre absidal,quefandetancaal cementiri.

Catalunya Romànica, vol.XVI, pàg.332-351

SantValeride Calbera Capella abandonada i parcialment en ruïnes, formadaperunanaui absissemicircular carac terlstics d'unaobra rural construïda als s.XI-XII.

riors, més irregulars i barroers , es corresponen amb un sobrealçament de la nau fet amb posterioritat a I' obra original. EI mur oest engloba el campanar de cadireta, de factura posterior a I' obra originària, constituït per dues obertures actualment tapia des . A l'interior podem veure la nau coberta amb volta de canó una mica apuntada, enlluïda com la resta de paraments interiors . El presbiteri , precedit d'un arc, queda lleugerament enlairat respecte al paviment de la nau . Malgrat algunes reforme s, I' edifici respon a una obra romànica erigida durant el s. XII. 32

PIRINEUOCCIDENTAL

LOCALITZACIÓ A lasortidadel congos t d'Ovarra, a la riba esquerra del'lsàvena, visible desde la carretera.

X: 796086 Y: 4700233 ACCÉS Caldemanarne les clausa la rectoria de Beranui. BIBLIOGRAFIA Manuel IGLES IAS COSTA : Obarra,CSIC, Jaca,1975.

SantCristòfol de castrocitPetita església d'unanaui absis semicircu lartancat, a l'interior,perun retaule. El conjunt haestat datat dinsla segona meitat del s.XII.

SantJoande Morens Edificiforçamalmès d'unasola nau i absis poligonal,const ru'il a la darreria del s.XIl.

muAc1ó HISTÒRICAEl

centr e po lític gira al voltant del cast ell de Beranui, que era el centr e de la vall de I'Isàvena . EI llinatge dels Beranui s' inicia al s. XII i, més ta rd , s'e mp arenta amb els Erill. EI centr e eclesiàstic va ser l'ab adia benedictin a de Sant a Mar ia d' Ovarr a, ann exad a a Sant Victo rià d' Assa n al s. XI.

Pont de lesFerreries de (albera D'unsol arc i originàriamentmedie~a l, serve ix d'accés al poble.

Exterior de l'església de Sant Quirc de Durro, declarada Patrimoni de la Humanitat.

SantaMariade la Quadrade Carrera (o de Calbera)Edifici del s.XIl convertit en paller;ésestructurat perunasola nau,absis semic irculari campanar.

~~~

9

Santa Maria d'Ovarra

E lelmonsuportestirdels fou fund at al principi del s. IX amb comt es tolo sans . Va ser cap i casal de la din asti a comtal i fou consider at panteó familiar. La prim era not ícia certa és de l'any 874 en un document on es fa al·lusió als "monjos d'Ovarra" . El 976 s'hi instaur à la regla benedictina i el mon estir canvià la seva titularitat de sant Per e per Ja de la Mar e de Déu . La reforma i el desenvolupament del cenobi es fan patents a la carta almoinera que el comte Guillem Mir va con-

BERANUI

33

Vista exterior de la capçalera de l'església de Santa Maria.

Vista del monestir de Santa Maria d'Ovarra, sit uat a la sortid a del congost de Gavarret.

cedir a l'abat Ató I on fa una donació relativa als delmes de Senyiu i Sos . A partir d'aquest moment es produeix un important creixement del patrimoni ovarrès. Entre els anys 1008 i 1025 el monestir no tan sols adquireix considerables propietats , sinó que també rep importants donacions comtals. Al primer terç del s. XI el domini d'Ovarra assoleix el seu màxim desenvolupament. El 1076 el monarca aragonès Sanç Ramírez, malgrat les resistències de la comunitat d'Ovarra, va annexar el monestir a Sant Victorià d' Assan, del qual va dependre per sempre més . Des del s. XIIi al llarg de tot el s. XIII, la pèrdua de patrimoni d'Ovarra fou progressiva, fet que es va agreujar amb la creixent intervenció de l'abadia de Sant Victorià en els assumptes d'Ovarra. Els

34

PIRINEUOCCIDENTAL

Sm

Planta de l'església mon acal de Santa Maria d'Ovarra.

seus dominis es van reorganitzar profundament, ja que bona part dels nuclis més rellevants van ser adscrits a l'administració directa de Sant Victorià: és el cas dels llocs de Magarrofes , Tor-la-ribera , el Vilar, Sant Aventí , Racons i Brallans. D'altres propi etats , com ara Santa Maria de N ocelles, es van constituir en priorat autònom . I encara una part essencial de la primitiva senyoria , com Sant Jaume, va ser trans ferida a Sant Vicenç de Roda. El patrimoni propi va arribar a ser tan minso que es va fer necessària la concessió de rendes suplementàries per a garantir el manteniment de la comunitat. Al s. XVI va arribar la decadència definitiva d'Ovarra. D'aquesta època era el retaule major d ' estil gòtic tardà , amb escenes relatives a la Verge i la vida de Jesús, del qual només es conserva, a Barbastre, la taula de sant Pau; la resta fou

BERANUI

35

Detall dels capitells esculpits a la porta romànica del monestir de Santa Maria d'Ovarra.

Església de l'antic monestir de Santa Maria d'Ovarra, molt restaurada i amb la base del campanar inacabat.

cremada el 1936. En començar el s. XVII, el monestir ja no era més que un santuari , i al segle següent ja estava pràcticament abandonat. L'any 1874 es va annexar al bisbat de Barbastre. L'església de Santa Maria d'Ovarra fou declarada monument nacional el 1931, tot i que les voltes del darrer tram de la nau ja s'havien enfonsat. El 1963 s'iniciava la reconstrucció , que es va acabar vers el 1970.

L'edifici Antiga església monacal molt restaurada i reconstruïda, sobretot al sector oest, si bé la seva part essencial correspon a la reedificació del monestir del s. XI. 36

PIRINEUOCCIDENTAL

És un edifici de planta basilical amb tres naus, separades per pilars cruciformes que defineixen set trams de nau. Els dos del sector oest s'han reconstruït del tot , com la façana oest. Les naus tenen voltes d'aresta i de canó: la volta d'aresta cobreix la meitat est de les naus nord i central, com també tota la nau sud; la volta de canó cobreix la resta dels trams. Els arcs formers presenten un ressalt que es correspon amb la forma del pilar cruciforme compost, mentre que els arcs torals són totalment llisos. Tots arrenquen d' impostes bisellades . El paviment del primer tram de les naus, al sector est, queda realçat per mitjà d'un desnivell de tres graons, que formen un espai presbiteral, al qual s'obren tres absis semicirculars corresponents a cada nau. A l'absis central hi ha tres finestres, de doble esqueixada, i als laterals n' hi ha dues del mateix tipus. Altres set s'obren a la façana sud, cinc que donen a la nau lateral i dues, a la nau central. Les façanes nord , est i sud tenen una decoració de motius llombards d'arcuacions cegues, en sèries contínues a la nau central (més alta que les laterals) i en grups de cinc entre lesenes a les naus laterals. Els absis presenten una decoració similar, amb sèries de tres o quatre arcs entre lesenes. A l'absis central les arcuacions van acompanyades per finestres cegues; la decoració es completa amb un fris que és producte de la restauració. Pàgina següent: interior del monestir de Santa Maria d'Ovarra en què s'observa l'estructura de la nau central.

BERANU I

37

Altar major de l'església del monestir de Santa Maria d'Ovarra, amb dos plafons de pedra adossats.

A la façana sud hi ha un cos d'edifici adossat, de planta rectangular, que arriba només al nivell de les finestres. Correspon, sens dubte , a la base d'un campanar de torre que no es devia acabar de construir. L'església té, a part de la porta d'accés al campanar, quatre portes més d'arc de mig punt, dues a la façana nord i dues a la façana sud. De les del nord, la situada a l'oest devia comunicar amb les dependències monacals, mentre que l'altra devia conduir al cementiri. De les del sud, la de la banda oest és moderna (s. XVI), mentre que l'altra constituïa l'accés original al temple. Aquesta és d'arc de mig punt suportat per dues pilastres circulars adossades a dos blocs de pedra, decorats amb motius geomètrics, que fan les funcions de capitells . Les dues portes meridionals es van cobrir amb un porxo. Llevat de les impostes, l'interior de l'església només presenta ornamentació a l'absis central. A la part baixa hi ha quatre plafons acabats en un arc de mig punt suportat per pilarets semicirculars amb capitells que presenten decoració simple a base d'elements geomètrics incisos. Formant part de l'altar es conserven dos plafons de pedra reaprofitats amb figures esculpides en actitud d'orar. L'aparell, molt uniforme en tota l'obra, és de carreus ben escairats sense polir, disposats ordenadament en filades uniformes i regulars. En conjunt, l'església s'adscriu plenament a les formes de plenitud de l'arquitectura romànica llombarda datable cap a mitjan s. XI.

BERANUI

39

LOCALITZACIÓ Al costatsuddelconjunt monàstic de SantaMaria d'Ovarra. X: 796086 Y: 4700233

~ Sant Pau d'Ovarra

~



hi ha pràcticament cap referència històrica de l'església. Sembla que era l'església secundària, que acompanyava tots els grans monestirs, per a ús dels habitants de l'entorn i feia compatible el culte monacal amb el més senzill dels feligresos. Va ser restaurada els anys setanta .

L'edifici El conjunt monàstic de Santa Maria es completava amb l'església de Sant Pau, situada fora del clos . La nau, única , té volta de canó, mentre que l'absis semicircular, cobert amb quart d'esfera, va precedit d'un profund arc presbiteral traduït a l'exterior, fet que provoca una gradació de volums des del cos de la nau

Església de Sant Pau d'Ovarra, amb l'aparell molt ordenat i l'absis semicircular a llevant.

fins a l'absis. La porta s'obre a la façana oest per mitjà d'un arc de mig punt i amb una arquivolta en gradació. La corona un crismó trinitari amb l'alfa i l'omega . En aquesta mateixa façana s'obre una finestra d'esqueixada simple, a diferència de les dues de la façana sud i la de l'absis , totes de doble esqueixada . El parament presenta un aparell molt ordenat, amb carreus escairats i polits disposats en filades uniformes i regulars, que palesa una obra acurada i ben construïda, de la plenitud del s. XII. 40

PIRINEUOCCIOENTAL

LOCALITZACIÓ A l'entradadelpoble de (albera (l 207m).

~~ Sant Andreu de Calbera

X: 797422 Y: 4699166

~

L

a primera referència històrica del lloc és del 919, en una venda, als comtes Unifred I Bernat i Toda de Ribagorça, d'una terra a la vila de Calbera. Probablement aquests comtes van ser els qui van erigir o consolidar l'església parroquial. Cap a l'any 988, els comtes de Ribagorça van donar a la comunitat d'Ovarra diverses propietats de Calbera, Castrocit i Morens , dins les quals hi havia l'església, que passava així a dependre del monestir d'Ovarra . L'esment directe més antic de la parroquial apareix el 1124, data d'una convinença feta entre el monestir de Sant Victorià d' Assan amb els monjos d'Ovarra, d'una banda, i els veïns de Calbera, de l'altra, sobre uns camps propietat del priorat per tal de plantar-hi vinyes. En el darrer terç del s. XIV es van fer diverses reformes a l'edifici. A partir del 1571 passava a dependre del bisbat de Barbastre, etapa en què s'hi va afegir un campanar de torre i altres elements, com ara un retaule absidal cremat el 1936. El 1980 fou restaurada, i es van suprimir la sagristia i altres edificis adossats.

ACCts Pista asfaltadaque surt dela carretera de l'lsàvena (A-1605) , passat Beranui.

L'edifici Església d'una nau i absis semicircular d'alçada considerable, amb restes de cinc lesenes incompletes. La nau té volta de canó apuntada, mentre que l'absis, cobert per volta de quart d'esfera, va precedit per un doble arc presbiteral. Guarda relació, pel que fa a la tipologia constructiva, amb l' església de Santa Maria d'Ovarra . L'absis és flanquejat per dues capelles disposades a manera de transsepte, que es van afegir més tard , potser tot coincidint amb l'e,-- - recció del campanar de torre, situat a l'angle nord-oest. Aquest cos aprofita la porta original com a pas de comunicació amb la nau . Per això es va obrir una nova porta, protegida per un porxo . Totes dues portes, tant l'original com sm l'actual d'accés, s'obren a la façaPlanta de l'església na nord. de Sant Andreu de Calbera. BERANUI

41

MONUMENTS DESCRITS Sant Vicençde Roda Castell i vila de Roda Sant Martl de la Vileta de Serradui ALTRES MONUMENTS Pont de la Pobla de RodaFormat per tres arcsque travessen l'lsàve na, ésuna construcció originàriament del s. XII o XI11,relormadaal s.XIV. Pont de SantJaume Documentat desdel 1131, constad'un sol arci és considerat d'estil romànic tardà.

Església de Sant Andreu de Calbera, amb el gran absis romànic i el campanar més tardà.

A la façana sud hi ha dues finestres d'esqueixada simple, molt estretes , que contrasten amb la gran finestra oberta a la façana oest. L'absis té, ben centrada, una finestra de doble esqueixada . Els paraments presenten un aparell de carreus escairats sen se polir, disposat en filades irregulars però uniformes, més ben treballades a l'exterior que a l'interior . 42

PIRINEUOCCIDENTAL

X: 791944 Y: 4689533

HABITANTS 297aprox. BIBLIOGRAFIA

Catalunya Romànica, vol. XVI, pàg.382-450.

SantaMaria de Merli Església documentadaal s.XII, estrobatotalment arruïnada.

Sant Sadurní d'Esdolomada Cons! ruccióque segue~ leslormespròpiesdel Santa Maria de Pedruí s.XII, encara que estroba Església del s.XII, si bé rada per molt alterada,d'una naui del tot emmasca construccions afeabsis semicircular. Escon- diverses gidesen èpocamoderna. serva una marededéu Pontde Serraduí Pont romànicaen una casa del s.XI, lormat per tres particular. arcs,quecreua l'lsàve na Sant Vicenç de Rin al poble. Antigaesglésia enruïnesi i fa d'accés cobertaper la vegetació Mare de Déude la corresponent a unacons - FeixaEdifici d'unanau quehaperdu t l'absis trucciórústega dels. XII. semicircula r original,subsSant Martl de Coscolla titunperunasagristia traCapella dels.XII d'una pezoïda l. nau,emprada coma Sant Feliui Sant Jaume magatzem agríco la. Ha de la Colom ína Cape lla perdut l'absissemicircud'unanau i absispoligonal lar,peròconserva dues construïda seguint lesfórabsidioles, la portada i el mulestardoromàniques. campanar de cadireta.

LOCALITZACIÓ A la partmésaltadel nuclide Rodad'lsàvena.

COMARCA Ribagorça

Marede Déudel Tossal (abansSantEstevedel Mall) Edifici del s.XII de bona arquitectura,en ruïnes,si bé conservauna part de la capçalera i del mur sud.

~~~

9

SITUACIÓHISTÒRICA L'antic

nucli de Roda d'Isàvena va sorgir d'una civitas romana . Després fou un lloc fortificat i centre de recaptació d'impostos (període visigòtic i dominació àrab), conquerit per Sanç III de Pamplona cap al 1030. Situat a la mateixa frontera del comtat , Ramon III de Ribagorça el va fer seu del bisbat ribagorçà. Al s. XI el van annexar a Sant Victorià d' Assan i, al s. XII, el seu bisbat s'unia al de Barbastre i depenia del de Lleida.

Sant Vicenç de Roda



primitiva cat edral va ser consagrada l'any 957, data que marca el final d'una etapa de recerca d'autonomia religiosa de la Ribagorça /sàbena.Historioy arte, envers la diòcesi d'Urgell, de la qual depenia iniDDPCB, Huesca , 1989. cialment. Els comtes Ramon II i Garsenda van fer construir la nova catedral perqu è servís de seu del nou bisbat de Ribagorça, creat amb l'aprovació de l'arquebisbe Eimeric de Narbona . El seu fill Odesind en va ser el primer bisbe. A redós BIBLIOGRAFIA ManuelIGLESIAS COS TA:Rodade

LAPOBLADE RODA

43

Vista aèria de l'antiga catedral de Roda qu e permet apreciar amb claredat l'estructura del conjunt.

del càrrec episcopal, es va instal·lar una comunitat de clergues , en principi poc nombrosa , que feien vida en comú regint-se per les normes establertes al concili d' Aquisgrà. Amb l'arribada de la dinastia pamplonesa es va iniciar un període de fort dirigisme en els assumptes de la diòcesi ribagorçana. La recuperació del territori de Roda (1018), la imposició d'un bisbe obedient a una nova metròpoli (Bordeus), la construcció de la nova catedral de Sant Vicenç i Sant Valeri, consagrada novament pel bisbe Arnulf (1035), van comportar la consolidació de l'antic bisbat amb seu a Roda d' Isàvena. Malgrat l'empenta de la nova dinastia pamplonesa , Ramir I Sanç d'Aragó i Ribagorça va posar fi a la revifalla de la seu ja que es va apropiar els delmes parroquials i el patrimoni diocesà, i va legalitzar la situació anticanònica fent-se feudatari dels bisbes d'Urgell (1040). l.'.any 1068 el rei Sanç Ramírez va procedir a la restauració de la seu, que es trobava en un estat lamentable . Va reunír a Roda una gran assemblea, integrada pels optimats de la comarca i els mitrats d'Aragó i d'Urgell , per tal de restablir la seu i el bisbe Salomó en els seus antics drets , tant patrimoníals com jurisdiccionals. A més 44

PIRINEUOCCIDENTAL

de confirmar antics i nous privilegis, donacions recents i adquisicions estratègiques , el rei va augmentar considerablement el patrimoní del bisbat . Amb el bisbe Ramon Dalmau (10771094) el bisbat i la canònica es van consolidar . D'una banda obtingué la promesa reial de respectar les futures eleccions episcopals dels canonges de Roda, i de l'altra organítzà internament la canònica fent-la agustiniana. Els seus successors van aconseguir mantenir allunyades les pretensions d'an nexió per part dels bisbes d'Urgell, i, finalment , el 1100, tingué lloc la incorporació de Barbastre, conquerida pel rei Pere I. Es va designar com a nova seu del bisbat i va esdevenir , no sense Detall d'un a de les inscripcion s conflictes constants amb el bisbat que ornen els arcs del claustre d'Osca i la corona, residència dels bisde Sant Vicenç de Roda. bes de Roda-Barbastre fins l'any 1149 en què el bisbe Guillem Pere de Ravidats traslladà definitivament la seu de la diòcesi a Lleida . La senyoria de Roda El patrimoni de Sant Vicenç de Roda es va anar constituint, fonamentalment , entre els s. XI i XII. A partir de la dotació fundacional (1092) el cartoral documenta l'expansió mitjançant compres i préstecs , i especialment a través d' encomanacions, donacions i deixes testamentàries. També sorgiren alguns problemes per al patrimoni de Roda , com ara l'avanç almoràvit per la Llitera i el Baix Cinca (1135), les compensacions als ordes militars, les despeses causades pel trasllat de la seu a Lleida, els espolis episcopals i la rapacitat dels senyors que tenien infeudats els castells. La butlla d'exempció d'Innocenci IV del 1247 proporciona una descripció del patrimoní de la canòníca . Aleshores el constituien tres priorats (Barravés , Cavallera i Montsó), vuit castells termenats amb les seves viles i esglésies , comptant el de Roda, una vila amb la meitat dels delmes , quatre dominís senyorials, tres parròquies , finques alodials i masos repartits entre dotze llocs. Al final del s. XIII s'hi havia afegit el castell de Palasol (1250) i altres béns i drets. El bisbe Guerau d' Andrià hi va unir la parroquial de Vilacarle (1297). Cap a la fi del període romàníc, la reestructuració i concentració del patrimoni canonical, per tal de crear una senyoria compacta entorn de la vila de Roda , era un fet. Al principi del s. XVIII el capítol de Roda encara col·lectava rendes en més de quaranta pobles o llogarets de la regió. Al final LAPOBLADERODA

45

Façana del palau del prior alçat l'any 1525 en el conjunt cated ralici de Sant Vicenç de Roda.

Vista del camp anar i absis que fo rmen la capçalera de la catedral de Sant Vicenç de Roda on s'agermanen el romànic i el neoclàssic.

46

PIRINEUOCCIDENTAL

del mateix segle, però , va entrar en crisi el sistema tradicional de dotació i es va convertir en una simple col·legiata . El llegat culturalUna de les grans institucions culturals de la canònica fou el seu escriptori, que va desplegar una gran activitat i va exercir una enorme influència sobre tot el bisbat. També va ser un gran centre historiogràfic . Aquí es van redactar les Memoriae, que tenien com a motiu ideològic la justificació històrica dels drets jurisdiccionals de Roda a l' Aran, Pallars, Sobrarb, Barbas tre i fins i tot a la diòcesi de Lleida . També es van redactar els Annals de Roda, encapçalats per una nova sèrie dels reis francs que arriba fins el 1108. La producció bibliogràfica tenia , a més del litúrgic , un caràcter cultural centrat en l'ensenyament del trivi i el quadrivi, que es donava a l'escola catedral ícia i que va rebre una forta influència de la seu d'Urgell. El catàleg del tresor de la catedral permet saber que els llibres més comuns a l'escola eren, a més dels còdexs litúrgics, els llibres de gramàtica , d'autors clàssics, dels pares de l'Església i de legislació, entre d'altres. Al principi del s. XVIII la biblioteca de Roda reunia uns 2 000 volums que van fornir dues noves seus episcopals, encara que un bon nombre es perdé o destruí. L'any 1864 el fons medieval de Roda es va traslladar a l'Arxiu Capitular de Lleida. A l'Academia LAPOBLADERODA

47

de la Historia de Madrid es guarda el Còdex de Roda, el més important de tota la col·lecció. L'evolucióde l'edifici La primitiva seu episcopal, documentada l'any 957, va sofrir wverses transformacions al llarg dels temps. Gairebé destruïda al principi del segon mil·lenni per' Abd al-Malik, va ser restaurada al llarg del s. XI i consagrada de nou vers el 1035. A l'inici del s. XII hi ha dues consagracions més que configuren definitivament la catedral romànica : la consagració de la capella annexa de Sant Agustí el 1107 i la consagració de la cripta central el 1125. En aquest període també es van construir el claustre i altres dependències comunitàries, com el refetor de la canònka. L'activitat encara continuava al principi del s. XIV. Al s. XVI cal subratllar el mecenatge del prior Pedro Agustín y Albanell , fill d'una notable família de Saragossa, que va fer construir el palau del prior al solar de l'antiga abawa i va encarregar a Gabriel Juli, imaginaire de Saragossa, el notable retaule que presiwa l'altar major, desaparegut gairebé del tot el 1936. Al s. XVIII, després de l'ocupació francesa , es va desplegar una gran activitat constructiva i renovadora a la catedral. La façana sud es transformava sota l'estil neoclàssic ; es reformava la teulada de l'església; s'obria un gran ull de bou al fons de la nau cen tral, que s'havia allargat; es reformaven les dues pilastres de la banda sud; es tancava la porta dels peus, s'obria la capella de Sant Sebastià i es donava accés al claustre per un nou lloc. L'any 1924 l'església fou declarada monument nacional, i durant la li República se n'iniciava la restauració. Fins el 1979 va conservar una bona part de les peces, però el desembre d'aquell any la banda d'Erik el Belga va robar pràcticament tot el que hi havia de valor al Museu de Roda . Algunes peces es van poder recuperar , com una talla de fusta de sant Joan que formava part d'un calvari; d'altres van ser fragmentades i només se'n van recuperar alguns trossos, com és el cas d'un faldistori o seient plegable bellament esculpit, i, finalment, entre les que han desaparegut cal destacar una imatge de la Mare de Déu amb el Nen, uns bàculs i una arqueta amb reforços metàl·lics.

El conjunt catedralici La catedral de Sant Vicenç segueix el model arquitectònic més comú de les canòniques, catedrals i monestirs altmewevals. S'organitza al voltant del pati d'un claustre central, eix de la vida canonical, i consta de l'església, al sud, i les dependències canonicals, a l'est, nord i oest. La banda oest del conjunt s'ha refet del tot i allotja els serveis del restaurant que hi ha instal·lat, mentre que la meitat nord de les dependències del sector est ha desaparegut. Malgrat tot, la catedral conserva la part essencial de les construccions altmewevals. 48

PIRINEU OCCIDENTAL

-=-=sm Planta de la catedral de Sant Vicenç de Roda.

L'església Ocupa tota l'ala sud del conjunt i s'obre, a través de la façana sud, a la plaça que configura l'entorn urbà de la catedral. Aquesta façana es veu realçada pel campanar de torre i el porxo que cobreix la portada, afegits al s. XV. A l'extrem oest hi ha un cor construït en època moderna. També són modernes les capelles obertes a la banda sud de la nau i la sagristia, que va substituir l'absis nord original i fa pocs anys va ser enderrocada per alçar un absis de nova factura. A part de les transformacions practicades en època moderna, l'església presenta un procés constructiu molt complex, amb aturades i represes de l'obra, canvi del projecte i notables reformes, de manera que l'obra original abraça un llarg període de temps que comença al s. XI i acaba al s. XIII. L'estructura inicial correspon a un edifici de planta basilical de tres naus, capçades a l'est per tres absis semicirculars. Arcs formers de mig punt, suportats per pilars cruciformes, separen les naus, cobertes amb volta de canó apuntada, la central, i volta d'aresta, les laterals. Les façanes, a excepció de la de l'est, han quedat totalment emmascarades pels afegitons i les reformes. A la façana est hi ha diverses finestres obertes als absis, tant de doble esqueixada com LA POBLADE RODA

49

Portada principal de la cated ral de Sant Vicenç de Roda en què s'observen els arcs de mig punt.

simples, i també un ull de bou circular corresponent a l'obra ori ginal. És l'única façana que conserva la decoració de motius llombards, amb arcuacions cegues i lesenes. A la façana sud hi ha dues finestres originals de doble esqueixada. També s'hi obre la portada principal, d'arc de mig punt i arquivoltes en gradació suportades per columnes amb capitells decorats. Al guardapols i a les impostes els relleus esculpits són purament ornamentals (palmetes , puntes de diamant, branques perlades) i als capitells, iconogràfics. Els temes plasmats són força peculiars , amb representacions de passatges bíblics tant del Nou Testament (costat dret de l'espectador) com de l'Antic Testament o Apocalipsi (costat esquerre) . El primer grup el formen les representacions de l'Anunciació, la Nativitat, la Visitació, l'Epifania, la fugida a Egipte i la lluita de l'home contra el lleó. El segon grup fa referència al pecat original, la lluita de l'arcàngel Miquel contra el drac, el sacrifici d'Isaac o sant Miquel pesant les ànimes , a més de la figura de sant Ramon, bisbe de Roda. El cos de la portalada forma un bloc sobresortint de la façana original, resolt per mitjà de dues capelles afegides als trams

50

PIRINEUOCCIDENTAL

adjacents que comporten una altra façana plana, al nivell del parament exterior del bloc de la portada. El campanar aprofita, a la façana est, part del mur d'un campanar de torre inacabat, on s'observa una lesena angular que, juntament amb el parament, és de factura altmedieval. -=-=sm El parament demostra les diferents etapes constructives Planta de la cripta de la i les intenses reformes que ha catedral de Sant Vicenç de Roda. tingut l'edifici. De l'obra primitiva , construïda amb carreus irregulars, desbastats i disposats en filades uniformes i irregulars, veiem alguns trams als murs perimètrics, les arrencades d'algunes voltes d'aresta, els espais presbiterals i una part de la cripta . Les voltes de la nau central i els trams refets de les naus laterals tenen carreus ben tallats i adovellats. La cripta L'espai interior de l'església presenta una estructura for ça complexa a la capçalera , on el paviment dels absis queda sobreal çat amb relació al de les naus per la presència d'una cripta , que ocupa l'amplada de les tres naus i té tres àmbits. L'àmbit central és força llarg i es resol seguint la tipologia d'altres criptes del s. XI (Cardona , Vic, Àger) ; queda dividit en tres naus, separades per columnes que suporten divuit trams de volta d'aresta . Emplaçat al lloc de l'altar , podem veure un sarcòfag , conegut com a sarcòfag de sant Ramon . El sosté un bloc de maons , que tenia adossats quatre suports amb figures d'àngels que porten els símbols dels quatre evangelistes i que actualment formen part de l'altar principal de la mateixa església. La caixa del sarcòfag presenta una iconografia esculpida amb restes de poUcromia. A la cara frontal podem veure la representació de l'Anunciació , la Visitació , el naixement de Jesús i l'adoració dels Reis Mags . Un dels laterals mostra l'escena de la fugida de Maria i Josep a Egipte; l'altre té la figura d'un sant bisbe entre dos diaques. El treball escultòric del conjunt és molt minuciós i detallista en la descripció . Tant per la iconografia com per l'estil (relacionat amb conjunts d'origen navarrès) sembla una obra del s. XII plenament romànica . L'àmbit nord de la cripta és el més llarg i presenta al mur tres arcades de factura tardana , la qual cosa demostra que va ser modificat . Encara conserva , a la conca absidal i a l'arc presbiteLAPOBLADE RODA

51

Interior de la cripta de la catedral de Sant Vicenç de Roda, datada segurament del s. XI.

ral, una decoració pictòrica al tremp força interessant, amb el fons absolutament emblanquinat. Presideix el conjunt la figura de Crist en majestat assegut sobre un tron, amb el llibre dels evangelis a la mà esquerra i amb la mà dreta en actitud de beneir . L'acom ral, una decoració pictòrica al tremp força interessant, amb el fons absolutament emblanquinat. Presideix el conjunt la figura de Crist en majestat assegut sobre un tron , amb el llibre dels evangelis a la mà esquerra i amb la mà dreta en actitud de beneir . L'acompanyen els quatre vivents, o símbols dels evangelistes: a dalt, l' àngel o Mateu (esquerra), i l'àguila o Joan (dreta); a baix, el lleó o Marc (esquerra), i el bou o Lluc (dreta) . No el veiem envoltat de la Interior de la nau central en què podem veure la cripta on hi ha el sarcòfag de sant Ramon.

LA POBLADE RODA

53

Cara frontal del sarcòfag del bisbe de Roda Ramon Guillem, decorat amb relleus esculpits.

Detall dels laterals del sarcòfag de sant Ramon, amb la fugida a Egipte (esquerro) i un bisbe oficiant (dreta).

Decoració mural situada a la conca absidal nord de la cripta de la catedral de Sant Vicenç de Roda.

54

PIRINEU OCCIDENTAL

Pintures murals que decoren l'arc preabsidal de l'àmbit nord de la cripta de Sant Vicenç de Roda.

característica màndorla o ametlla mística, sinó que es troba amb els peus sobre una franja que separa escenes. A sota mateix hi ha un seguit de personatges que fan referència als treballs del camp i als mesos de l'any . Al registre inferior, gairebé perdut, hi ha escenes de lluita entre animals i homes. L'intradós de l'arc preabsidal s'ha decorat amb un motiu vegetal, mentre que l'extradós presenta dues escenes molt significatives: el bateig de Jesús i l'arcàngel Miquel pesant les ànimes. Tots els temes iconogràfics representats es poden encabir dins un context funerari, relacionat amb el tema de la mort. El conjunt és de qualitat en les representacions, però no pel que fa a l'estil del pintor, força matusser. La datació de les pintures se situa a cavall entre el s. XII i el XIII. L'àmbit sud de la cripta, colgat fins fa poc, té un sostre pla que no es correspon amb l'obra original.

El claustre i les dependències Situat a la banda nord de l'església, el claustre es troba al mateix nivell que el presbiteri (més elevat, per tant, que les naus). S'hi accedeix des de l'església per una porta adovellada de factura tardana, situada al tram més oriental de la nau nord. A l'extrem oest del mateix mur hi ha les restes d'una altra porta, que potser era l'accés original. Segueix la tipologia habitual dels claustres del s. XII, amb un pati de planta rectangular envoltat per quatre galeries cobertes amb un embigat que recolza sobre un porxo. Cada porxo consisteix en una successió d'arcs de mig punt, suportats per una sola filada de columnes sobre un podi seguit, amb pilars rectangulars en forma de L als angles i columnes raconeres que suporten arcs diagonals. El coronament exterior consta d'una sola llosa rectangular que forma el ràfec, mentre que interiorment acaba en un fris escacat.

LA POBLADE RODA

55

Detall d'u na de les inscripcions fu neràries dels arcs del claust re de la cated ral de Sant Vicenç de Roda.

Vista de les galeries i el pati de l claustre de la catedral de Sant Vicenç des prés de ser restaurat.

Les columnes segueixen l'estructura més habitual (base de doble tor i escòcia , fust cilíndric llis i capitell decorat sobre àbac simple). Les cares internes dels arcs , com les externes, són plenes d'inscripcions necrològiques d'època medieval. Tant als capitells com a les bases encara es poden veure les marques causa des pel tancament dels porxos amb un mur . La decoració dels capitells és força simple, a base d'elements vegetals (fulles, fruits penjants, palmetes simples, entrellaços), animals esquemàtics (lleons, ases, cavalls) o motius senzills com ara estrelles encerclades . Si bé força malmesos, destaquen dos capitells que presenten una composició clàssica , situats als angles de les galeries .

56

PIRINEUOCCIDENTAL

Al voltant de les gal eries es disposaven les dependències de la canònica; les de l'oest han desaparegut i han estat substituïdes per les cuines del restaurant que ocupa l' antic r efectori (ala nord) . Es conserven , en canvi, dues portes amb llinda que feien d'accés a les dependències desaparegudes; una de les portes és d'arc de mig punt, timpà llis i columnes a banda i banda amb capitells decorats amb motius animals i vegetals. A l' ala nord hi ha una sal a rectangular destinada a refectori, molt reformada i coberta per un embigat de fusta suportat per Relleus vegetals i anim als quatre arcs diafragma. orname nte n aquests capitells de la cated ral de L'ala de llevant és la mé s interessant, ja Sant Vicenç de Roda. que conserva un pany de mur amb una porta d'arc de mig punt i filades de lloses disposades en opus spicatum, probablement corresponents a un element constructiu anterior a l'obra del claustre del s. XII. Al costat hi ha la sala capitular , rectangular , coberta amb embigat i oberta a la galeria mitjançant un seguit d'arcs sostinguts per columnes ; segueix una tipologia no gens habitual a Catalunya, però que es pot veure al monestir castellà de Santo Domingo de Silos (Castella i Lleó). Al mur est de la sala capitular hi ha , adossada , la capella de Sant Agustí, antic oratori de la infermeria canonical. És de nau molt curta i absis semicircular, amb una finestra de doble esqueiLAPOBLADE RODA

57

LOCALITZACIÓ Damunt el cimd'un turó, al margedret de l'lsàvena. X: 791944 Y: 4689533

Pint ures mu rals que deco ren la capella de Sant Agust í, adossada a la cated ral de Sant Vicenç de Roda.

xada, exterior sense ornamentació i aparell contemporani al del claustre (s. XII), i conca absidal decorada amb pintures murals . Aquestes pintures, que es troben en força mal estat de conservació, denoten que es tractava d'un conjunt semblant al de Sant Climent de Taüll, si bé de dimensions més petites: Crist en majestat al centre, amb els símbols dels evangelistes, i els apòstols al registre inferior sota arcuacions individuals. Els pocs fragments que ens han pervingut permeten relacionar-les estilísticament amb els conjunts de Sant Climent de Taüll o Sant Pere del Burgal (Pallars Sobirà) i situar-les cronològicament als primers anys del s. XII. 58

PIRINEUOCCIDENTAL

~~ Castell i vila de Roda

, nE s possible que el castell i 1avila tinguin els orí-

gens en una població ibèrica i, més tard , en una civitas romana que controlava la vall de l'Isàvena, però no es conserva cap referència documental ni arqueològica . Les cròniques musulmanes ens porten a l'inici del s. X, moment de la devastació total de Roda per les campanyes que va emprendre el cabdill Mu l)ammad al-TawII contra la regió de Lleida . Poc després el comte Bernat ·recuperava i organitzava aquest sector de la vall, que restava com a lloc fronterer en contacte permanent amb el món musulmà . El comte Ramon II de Ribagorça va constituir el lloc en seu del bisbat ribagorçà, creat de nou dins els primitius territoris pertanyents al bisbat d'Urgell, i va fer consagrar la seu catedralicia , dedicada a sant Vicenç, pel seu fill Odesind (957), primer bisbe . L'any 1068 el rei Sanç Ramírez va cedir la ciutat al bisbe titular, amb totes les seves propietats i els seus drets. La senyoria episcopal va ser confirmada en el concili de Roda (1085). A poc a poc, els prelats van traspassar el domini de la vila a la canònica de Sant Vicenç . A partir d' aquest moment , Roda perdia la importància que havia tingut inicialment i esdevenia un simple castell termenat, de limits més reduïts . A redós de la basílica es va anar desenvolupant tot un conjunt de dependències eclesiàstiques . La celebració del mercat, que inicialment va configurar la creació de la plaça de Sant Pere, es va traslladar amb el temps vora el riu, on ara es troba la Pobla de Roda . El 1186 el bisbe Berenguer va cedir la vila de Roda a la canò nica de Sant Vicenç . L'estructura fortificada va subsistir fins a l'edat moderna. Durant la guerra de Successió , Roda fou plaça disputada , fins que va entrar el comte de Staing i va fer enderrocar les muralles (1709).

El castell i la vila El planell que es troba al cim de la muntanya de Roda devia ser clos, ja en una primera etapa , per un recinte de muralles que no va tardar a quedar dividit en dos grans sectors: el nord, amb edificis militars, i el sud, amb edificis religiosos. U na de les poques construccions que resten d'aquest primer castell és la base d'una torre circular, destruïda al s. XVIII, anomenada la Torre Gorda , amb fragments de parament del s. XI. La base de la torre era una sala circular coberta amb una cúpu-

LAPOBLADE RODA

59

LOCALITZACIÓ Al peude la caseriade la Vileta.

-9-

Sant Martí de la Vileta de Serradui

X: 795302 Y: 4691957

l lloc de la Vilet~ de Serradui es po_tidentificar _~mb l'antiga vila Tota i relac10nar amb una antiga possess10 de la comtessa Toda de Ribagorça . És possible que aquesta església es dediqués en un principi a sant Miquel. Actualment, fa les funcions d'església parroquial del terme de Serradui i fou restaurada gràcies al rector de Roda.

E

Vista aèria de la població de Roda, corona da per la catedral i les restes del castell.

la hemisfèrica; al damunt hi havia una altra sala coberta per nervadures de perfil rectangular. Al poble es poden diferenciar diverses zones. D'una banda , hi ha un nucli inicial, ocupat ara per les restes del castell, els edificis eclesiàstics, la plaça i les cases que l'envolten. Un altre espai annex és situat al Base de la Torre Gorda, sector sud i s'estén al llarg una de les poq ues restes del castell de Roda. del camí principal d'accés al planell sobirà . Les restes de les muralles de Roda són escasses, i algunes deuen quedar amagades entre les parets de les cases.

60

PIRINEUOCCIDENTAL

Exterior de la senzilla capella de Sant Martí de la Vileta de Serradui , datada al s. XII.

L'edifici Petita capella del s. XII, bastant rústega , d'una nau capçada a l'est per un absis semicircular. La nau, coberta amb volta de canó una mica apuntada, queda dividida en dos trams de diferent amplada. Al centre de l'absis s'obre una finestra de doble esqueixada, i a la façana sud una altra d'esqueixada simple. La porta original, oberta a la façana sud amb un arc de mig punt, va ser paredada i adaptada com a baptisteri. La porta que fad' accés es troba al mur nord i la corona un senzill campanar de cadireta d'un sol ull . Les façanes, sense cap mena d'ornamentació , tenen un parament d'aparell irregular disposat ordenadament en filades uniformes i desiguals . LAPOBLADE RODA

61

MONUMENT DESCRIT Santa Mariad'Alaó ALTRES MONUMENTS PontAlt Pontde tres arcs,restau rat diverses vegades, però que conservaalgunesfiladesde l'obraoriginal a la partbaixa de la banda oest, entre els dosarcsméspetits.

COMARCA Ribagorça HABITANTS 110.

BIBLIOGRAFIA

Catalunya Romànica,

SantOrenç Esglés ia molt transfor mada queenca ra conserval'absisromànic, datable del s. XII.

vol.XVI,pàg.464-48 5.

Sant Semi d'Aulet Esg lesiola enavançat estat de ruïna. Consta d'una sola naui absis semicircu larultrapassat, i això indiSant Perede Pallerol caque estractad'una Coneg uda popularment const rucció del s.XI. ambel nom de Sant Santa Justad'Aulet Ramon, ésun edifici Ermitad'unanaui absis d'una nau i absis semicirsemicircularconstruïda al cularconstrunal s. XI amb s.XI, estrobaen força un estil populari local. mal esta t deconservac ió.

Sant Pered'lsdesPetita església d'unanau i absis poligona l realitzada a les acaballesdel s.XII, però relacionable ambunestil romànic tardà.

Mare de Déude Torm Edifici d'unanaui absis semicircula r datab le del s. XII, amb modificacions posteriors.

Marede Déu de Rocamora Petitsantuari,enavançat estatde ruïna,d'unanau i absis semicircular, construïtal s.XI ambmodificacions del XII.

SITUACIÓHISTÒRICAEl

castell de Sopeira, esmentat per primer cop el 871, va néixer dins l'antic districte del p agu s d'Orrit, i els senyor s d'Orrit en van ser els org anitzadors . L'any 968 va ser donat al monestir de Santa Maria d' AJaó, i des d'aquest moment tota la història va córrer en paral·lel a la del cenobi fins al s. XIX.

LOCALITZACIÓ Alsaforesdel poble de Sopeira,tocan t al marge dretde la Noguera Ribagorçana .

x:808976

~~~

9

Santa Maria d'Alaó

L

a gran importància del monestir consisteix en la nombros a documentació que se'n coneix , ACCÉS gràcies a la recopilació que els monjos alaonesos Carniasfa ltat i benindicatquearrenca de la van fer de tota la documentació en un cartoral , i al N-230,al nord del fet que s'hagi conservat fins als nostres dies . D'alpoble. tra b anda, ,,,ora d'aquest notable cartoral, l'arxiu BIBLIOGRAFIA ManuelIGLESIAS d' AJaó no conserva antigues memòries , i això fa COSTA: Elmonasterio difícil reconstruir-ne la història a partir del s. XII. deAlaón,Huesca,199º· Probablement, el primer establiment monàstic situat a AJaó fou anterior a l'època visigòtica i era dedicat a sant Pere. Per un precepte del comte Bigó de Tolosa (806-814) se sap Y: 4691977

62

PIRINEUOCCIDENTAL

que la cel·la d' AJaó fou encomanada al prevere Grisògon . Els seus successors van dur a terme una política sistemàtica d'adquisicions, tant per compr es com per donacions, per incrementar el patrimoni del monestir a banda i banda de la Noguera Ribagorçana. El monestir era dins el territori de la diòcesi d'Urgell , i en l' acta de consagració de la catedral (829) consta ja com a Santa Maria , nom que devia rebre en entrar a formar part del bisbat. Al final del mateix s. IX va passar al nou bisbat de Pallars. L'abadiat de Frugell (855-874)se situa en la sèrie de grans abats que van aconseguir fer d' AJaó el monestir més important dels Pirineus Centrals. Va obtenir dels senyors diversos privilegis , entre els quals destaquen la llibertat per a elegir abat i el d'immunitat , que van iniciar un llarg període de gran vitalitat. L'abadiat d' AJtemir (936-962) marca una nova etapa en l' evolució de la comunitat alaonesa . En aquest període s'introdueix la reforma mon àstica benedictina i, alhora, es fa l'erecció del bis bat de Roda, esdeveniment que indica la intervenció de l'arquebisbe de Narbona, ben dir ecta en l'el ecció de l'abat Oriolf. L'època més brillant del monestir alaonès va lligada al govern de l'abat Oriolf (968-977). Amb la protecció a càrrec del comte Unifr ed I Bernat de Ribagorça , tenen lloc el renovellament espi ritual de la comunitat i la construcció d'una nova basílica , fets que comporten la consolidació de la posició hegemònica del monestir a la Ribagorça . Però aquesta etapa també significa un pa s enr ere en la pretesa independència monàstica, ja que l'elecció de l'abat tornav a a correspondr e als comtes de Ribagorça , i la cons agra ció, al bisbe de Roda. AJ s. XI s'obre un període de crisi. D'una banda va decréixer l'int er ès dels comtes pels afers alaonesos, al mateix temps que s'iniciava l'o càs del llinatge ribagorçà , i, de l'altra , hi hagué una mala gestió del patrimoni per l'adveniment de clergues i laics al gov ern alaon ès. Davant d'aqu est a situació , i amb el matrimoni de la comt essa Major de Ribagor ça amb el comte Ramon Ill de Pallars Juss à, el monestir es va decantar cap al Pallars . A partir del 1050 destaca el progr essiu afermament a la Ribagorça de la dinastia pamplonesa , la qual porta una nova mentalitat i una nova manera de fer política . Els nous sobirans, acostumat s a disposar dels béns eclesiàstics, es van considerar protectors nats i guar dians de la disciplina monàstica ; per això el 1068 el rei Sanç Ramíre z lliurava l'abadia i tote s les seves pertin ences a Sant Vicenç i la supeditava al bisbat de Roda . A causa del procés de decadència i secularització, al final del s. XI el bisbe Ramon Dalmau de Roda va reorganitzar el cenobi , tot imposant el restabliment de l'orde monàstic segons el model cluniacenc qu e predominava al país, i va nomenar abat Bernat Adeim (1078-1114), monjo de Sant Victorià d' Assan . SOPEIRA

63

Vista aèria del monestir de Santa Maria d'Alaó, que s'alça al costat de la Noguera Ribagorçana. Exterior de l'església de Santa Maria d'Alaó, de la qual te ni m notícies des de l principi de l s. IX.

Els s. XII i XIII van constituir una època d' apogeu en l'orde benedictí , i el monestir no en va ser cap excepció. La renov ació espiritual va anar seguida de la recuperació material. Els bisbes de Rod a no tan sols es preocupaven de la consolidació del patrimoni d' Alaó, sinó que tamb é afavorien l'e xpansió pel territori fronterer. Al final del s. Xll, però, ja s'observen els primers símp tomes de debilitat i s'iniciaria una nova etapa de decadència que culminaria amb l'arribada dels abats comendataris . L'abadia d' Alaó pertanyia a la Congregació Claustral Tarraconense i Cesaraugustana (fundada el 1336) i, per tant , els seus abats eren convocats a la Província Tarraconense. També assistien a les corts d'Aragó per l'estament eclesiàstic, i a les de Catalunya pel bra ç senyorial com a barons de Miralles . Eren també membres del Consell Reial, nomenats pel rei Pere III juntam ent amb els de San Juan de la Peña i Sant Victorià d'Assan . Van ser membres de la Diputació General d'Aragó fins al final del s. XVII.

64

PIRINEUOCCIDENTAL

La comunitat va dism inuir fortament als darr ers seg les de la seva existència , però es va mantenir viva fin s a l'exclaustració del 1835. Després s'inicià la ruïna dels edificis a causa de l'aban doname nt i l'espoliac ió. Una p art, en especia l l'esg lésia, es va sa lvar a partir del 1874, any en què esdevenia parrò quia de Sopeira . El 1931 el mones tir fou declarat mo nument naciona l.

l l l i

L'edifici Del conj unt monàstic, tan sols se'n conserva l'esg lésia i algunes dependències tardanes a la banda oest: la port a d'entrada al recinte monaca l, la sala capit ular i el recinte del claustre . L'església, situada al sector sud del conjunt, és de plan ta basilical de tres na us amb els corresponents absis semicirculars a l'est, més gra n el centra l que els laterals. Al centre de cada absis s'obre una finestra de dob le esqueixada . Altres set finestres del mateix Pàgina següent: int erior de l'església de Santa Maria d'Alaó en què s'observen dues de les tres naus de l'edifici.

SOPEIRA

65

La porta sud de l'església de Santa Maria d'Alaó presenta una decoració escassa però elegant.

-=-=Sm

Planta de l'església de Santa Maria d'Alaó.

tipus s'obren a la façana sud, mentre que a la façana oest hi ha un finestral de dimensions més grans, esqueixada recta i ornamentat per un fris escacat. El conjunt de les façanes apareix decorat amb un fris continu d'arcuacions cegues coronades per un fris escacat, mentre que parelles de lesenes es disposen als extrems dels absis tancant les sèries d'arcades . La porta principal s'obre a la façana sud amb un arc de mig punt, emmarcat per un fris escacat centrat per un crismó, i una arquivolta motllurada, suportada per columnes. Al mur nord hi ha una altra porta , paredada, d'arc de mig punt que comunicava el temple amb el claustre .

SOPEIRA

67

Absis de l'església de Santa Maria d'Alaó, que segueix els cànons de la decoració llomb arda.

A l'angle no rd- oest , sobre el primer tram de la na u, s'alça un campa nar de to rre, que és posterior al conj un t de l'església. Una volta de canó reforça da per tr es arcs tora ls cobreix la na u central, mentre que les latera ls tenen voltes d'aresta, amb arcs torals i formers adossats als murs del per ímetr e. Els pilars que supo rte n els arcs i les voltes són d'es tructura complexa i no presen ten una forma única, si bé el tipus bàsic consisteix en un nu cli quadrat al qual s'adossen els pilars que sup orte n els arcs . I..:úsd'una columna monolítica que alterna amb els pilars compos tos no és un fet gaire freqüent, encara que el podem trobar a la catedra l de Jaca (Aragó) o a Sant Cristòfo l de Lluçars . Tots els capitells tenen re lleus 68

PIRINEUOCCIDENTAL

esculpits de tipus vegetal i zoomòrfic , amb uns repertoris força simples que denoten un estil tard à de la primera meitat del s. XIII. La factura és similar a la de conjunts com Lluçars, Tolba o Montanyana . El presbiteri conserva un paviment romànic excepcional, obrat en opus sectil e, que s'allarga fins al primer pilar de la nau . Presenta un a sanefa de quadrats , col·locats en diagonal , que combina peces vermelles i blanques , i envolta un plafó format per tres rengles de cercles o rodes que alternen peces vermelles i blanques sobre fons negre . Un plafó , situat al sector sud, té una figura de peix molt estilitzada realitzada en marbre negre . El paviment de les naus és de còdols , amb decoració geomètrica. I..:absis central s'eleva , al presbiteri , cinc graons per sobre del paviment de Detall del bell mosaic de pavime nt del presbit eri la nau , i allotja un a cripta que n'ocupa de l'església de Santa tot l'àmbit. S'hi accedeix per unes esca Maria d'Alaó. les laterals des de les dues absidioles. És una petita sala re ctangul ar coronaN da pel mur semi circular de l'absis i coberta amb una volta de canó molt deform ada que arrenca directament del pavim ent. Al centr e del mur semicircu lar s'obr e una fine stra d'esqueixada -=-=simple, mentre que al mur oest hi ha sm tres finestres d'un a esquei xa da que Planta de la cript a de l'església perfor en els graons d'accés al presbi de Santa Maria d'Alaó. teri i permeten la comunicaci ó visual entre la cripta i la nau central. Els murs són arrebo ssats i tenen diverses creus pintad es de color vermell, a més d'una inscripció al centre de la volta que commemora la consagració de l'altar el 1123, any en qu è tamb é es van consagrar les esglésies de Taüll. I..:edifici con stitueix un exemple excepcion al de l'evolució dels llenguatges arquitectònics llombard s en l'arquitectura catalana, tot i que es manté fidel als principis bàsics, alguns de força arcaït zants i for a del seu context. Per tot pleg at, cal emplaçar-lo dins el s. XII. Pàgina següe nt: vista interior de la nau central de l'església de Santa Maria d'Alaó, amb els arcs to rals.

SOPEIRA

69

MONUMENTS DESCRITS Sant Feliude Vilac Sant Pèird'Escunhau Sant Miquèude Vielha Santa Maria de Mijaran

COMARCA Vall d'Aran

Sant Esteve(o Sant Semilh) de Betren

MUNICIPI Vielha e Mijaran

Sant Tomàs(o Sant Martin)de casarilh

HABITANTS 5 474

Sant Martinde Gausac

BIBLIOGRAFIA CatalunyaRam/mica,

vol. XIII, pàg.406-449. ALTRES MONUMENTS Sant Sernilhde Betren Nomésrestaen peusel campana r. Destaca, encastatenun mur orientatal nord,una part d'un fris ornamental, quemostra Ésnotablela picabaptis- SantMartind'Aubèrt SantEsteve SantaEulàriad'Arròs enbaixrelleuuncrismó, malambdecoració vegetal Església deconst rucció de Montcorbau !'.esg lésia !'.església, ésbàsicament unmotiuvegeta l i una i geomètrica. tardana aixecada alsafores haestatmoltremodelada. gòtica,peròconserva creugrega. d'Aubèrt, propdela carre- Damuntla portad'entrada una interessant pica EraMarede Diudeth Sant Andrèude casau Rosèrd'Aubèrt!'.edifici teraquepuja a la vila. destacaun blocdepedra baptismal ornadaamb Haestatmoltremodela gravatambuncrismóflan- figureshumanes i vegeconstava d'unanauamb SantLaurençde Mont da. Conserva una pica queja t per un motiuvege- tals.datadaentre els unabsissemicircula r que A l'entrada delpoble de beneiterademarbrei una vasersubstituït tardana- Mont,la sevapetita esglé- tal i unacreu.A l'interior s.XIIi Xlll. interessant picabaptismal, ment per un campanar esconserva unapicabap- SantJoand'Arròs de siaésd'origenromànic, tambéde marbr e i bella- torreen una de lesarestes però transfo rmadapaste- tismal,amb decoració Petita ermita,propde ment ornadaambelel i geomètrica, una lesbordesdeSantJoan delqual hi ha,incrustada, riorment. Conserva, pare- vegeta mentsvegeta ls,animals delesmésbentreballadesd'Arròs, unaeste la romana amb dat,granpartdelportal quedatadel i figureshumanes . També unbustfemen!. dela comarca, del romànic. s.XII,peròquehasofert s'hi adoraunaimatgede s.XIIo XIII. algunesremode lacions. la Marede Déu talladaen fustai policromada,del s1rnAc1ó HISTÒRICACapital de la Vall d'Ar an, romànictardà.

l'exist ència de Viella sembla remuntar -se a època romana . A l'ed at mitj ana va assolir una imp ort ància política i adm inistrativa que ha perdurat . S'esmenta al s. XII i en diver sos docum ents del s. XIII. Va ser cap del terçó de Viella i més tard del de Casti èro .

Sant Pèirde Betlan Esglésiadel finaldel s.XI i l'inici del s.XII, ampliada modernament. Esdistingeix la nauromànica amb el seu absissemicircular.

LOCALITZACIÓ foradelnuclianticdela viladeVilac,a l'extrem oestdela població.

~~

Sant Feliude Vilac

X: 319679 Y: 4732295

9

L

'església de Sant Feliu de Villac o Villaco con sta des del 1313. L'any 1280, la vila te nia 120 famílies i el 1390 hi res idia l'arxi pre ste de la part inferior de la Vall. La capçalera del temple fou modificada, el 1824, amb un cos nou amb cimbori i llanternó de coberta piramidal. VIELLA

71

Portal de l'església de Sant Feliu de Vilac, de quatre arcs adovellats de mig punt i tim pà esculpit.

L'edifici L'església parroquial de Sant Feliu presideix una plaça que cons titueix un magnífic mirador d'aquesta zona de la Vall. L'edifici actual respon a diferents etapes constructives, però conserva la nau d'època romànica tardana , probablement del final del s. XII o l'inici del s. XIII. Té planta basilical de tres naus, separades per quatre arcs formers per banda , coronats amb arcs de mig punt adovellats . Aquests arcs recolzen en uns pilars circulars, tret de les zones 72

PIRINEUOCCIDENTAL

terminals, on s'uneixen a unes pilastres encastades al mur (a l'oest) i a uns pilars octagonals irregulars (a l'est) . Una volta de canó de mig punt cobreix la nau central , mentre que les laterals tenen voltes de quart de cercle, totes reforçades amb arcs torals. Els paraments els han obrat amb blocs de pedra , de mides irregulars però de forma generalment allargassada, ben treballats i disposats en filades horitzontals. Són notables alguns blocs que tenen més d'un metre de llarg, i d'altres, potser reaprofitats , decorats amb motius geomètrics, vegetals i zoomòrfics . L'interior s'il·lumina bàsicament amb finestres modernes . Les romàniques han estat cegades o bé modificades, però encara se'n veuen alguns, especialment a la façana sud , on destaca una llinda monolítica de finestral resseguida per un bordó i ornada per un escacat i uns entrellaços d'influència carolíngia . La porta d'entrada s'obre a la façana sud i cons;-;;;--cao titueix un dels elements més interessants del temPlanta de l'església ple. Consta de quatre arcs de mig punt adovellats, de sant Feliu de Vilac. una mica irregulars . Recolzen sobre una imposta llisa i gruixuda que s'estén des de la llinda fins a excedir de bon tros l'ar c exterior. Sota la imposta només es conserva una de les columnes que la devien suportar. El conjunt d'arcs és extradossat per una arquivolta , a manera de guardapols, decorada amb un soguejat i un escacat , motius que s'estenen a les impost es de les quals arrenca . Damunt de l'arquivolta hi ha un gran bloc centrat per la imatge d'un crismó i una estre lla o roseta a cada banda , tots inscrits dins un cercle . El timpà de la portalada té la imatge del pantocràtor esculpida al centre , envoltat pels símbols dels quatre evangelistes , tots realitzats d'una manera rústega i amb un aire arcaïtzant. El Totpoderós apareix entronitzat , vesteix un a túnica amb nombrosos plecs, té la testa coronada i mostra una gran severitat al rostre. El con junt de la figur a ultrap assa l'espai del timpà, de maner a que el cap parteix un bordó que circueix la peça i els peus envaeixen la llinda . La manca d'un estudi compositiu previ fa que algunes figures s'hagin d'adaptar a l'esp ai deixat per les altres després d'haver estat esculpides i quedin desproporcionades. El conjunt presenta semblances amb el d'Era Purificacion de Maria de Bossost. A l'interior del temple es guarda una pica beneitera de grans proporcions, decorada amb paral·lelograms en baix relleu i semiesferes . El suport consta d'un nucli centr al envoltat per quatre columnetes amb la base i el cap çal comuns. Cal de stacar , així VIELLA

73

Pica beneitera de l'església de Sant Feliu de Vilac, decorada amb paral·lelograms en baix relleu.

Pica baptismal de marbre, d'època romànica, conservada a l'església de Sant Feliu de Vilac

mateix, una pica baptismal de marbre decorada amb motius vegetals centrats per un animal monstruós i una figura femenina nua de posat grotesc. Totes dues piques daten, probablement, del s. XII o de l'inici del XIII. Finalment, al presbiteri octagonal hi ha quatre altars suportats per quatre tenants romànics, els quals presenten diferents elements de decoració, com ara un atlant, triangles juxtaposats, cilindres adossats a manera de columnetes, cercles i perforacions quadrangulars. La porta d'entrada de l'església de Sant Pèir d'Escunhau,l'element més interessant del temple. LOCALITZACIÓ Presideix el poble d'Escunhau, al suddel nucli. X: 321845 Y: 4729424

~~

Sant Pèir d'Escunhau 'església de Sant Pèir de Cunhalibus s'esmenta a la documentació amb el seu titular l'any 1336, però té un origen molt més antic. El 1289 es menciona ja el seu rector o capellà.

L

L'edifici És una església d'origen romànic que ha sofert moltes reformes en època gòtica i al s. XVII, fins al punt que l'estructura original ha quedat totalment emmascarada i només en queda la nau, en la qual s'ha substituït l'antiga volta per una de fusta. Al mur nord es conserva una finestra romànica, de doble esqueixada i 74

PIRINEUOCCIDENTAL

acabada en arc de mig punt adovellat. La resta de finestrals han estat retocats o obturats. Probablement es va edificar al s. XI, fet que li confereix un gran interès. La porta d'entrada, al mur nord, constitueix l'element més remarcable de tot el conjunt i és considerada un dels portals més notables de la Vall, Es creu que la portada va tenir dues fases constructives, una a la segona meitat o al final del s. XII i l'altra a la primera meitat del s. XIII. S'adossa a l'obra primitiva mitjançant un parament avançat, i consta de tres arcs de mig punt, adovellats, a l'intradós dels quals hi ha dues arquivoltes llises de secció circular, L'arc exterior és extradossat per un altre, a manera d'arquivolta, i decorat amb un escacat. Aquest conjunt d'arcs i arquivoltes descansa sobre dues impostes esculturades, les exteriors més llargues i amples que les interiors. VIELLA

75

-=-=sm Planta de l'església de Sant Pèir d'Escunhau.

Detall de la portalada de l'església de Sant Pèir d'Escunhau, rica en temes esculpit s.

Aguanten les impostes dues columnes a cada banda que acaben en capitells i bases també esculturats. A la llinda del portal es repeteix l'escacat, amb unes caselles força grans. Centra el timpà un Crist clavat amb quatre claus a una creu de braços molt amples. La figura de Crist, desproporcionada, manté una posició hieràtica, amb el rostre serè. Les cames ultrapassen el timpà i centren la llinda, trencant l'escacat. Damunt del portal es desplega un fris, potser afegit després de realitzar la portada. L'integren tres grans blocs esculturats amb un cisellat molt precís i més ben acabat que la resta d'escultures del portal. El plafó central s'ha decorat amb un crismó flanquejat per dues rosetes o estrelles inscrites dins un cercle. En cada bloc lateral hi ha, inscrita també dins un cercle, una creu grega potençada amb mànec. Per sobre dels plafons sobresurten dos caparrons humans i hi podem veure els vestigis de l'embigat de fusta de l'antic porxo. La porta, de fusta, s'ha embellit amb motius geomètrics; el forrellat, decorat amb incisions, sembla força antic, encara que no se'n pot precisar la datació. Interiorment el portal també sobresurt respecte dels murs de la nau, i acaba en un arc de mig punt adovellat . Si parem atenció a la base del muntant dret, apreciarem la figura d'un lleó ajagut i un petit caparró que sobresurt a l'extrem esquerre de la part frontal.

76

PIRINEUOCCIDENTAL

A l'interior de l'església es conserva una magnífica pica baptismal, feta amb marbre i de grans proporcions, datada del final del s. XII o l'inici del s. XIII. El cos té quatre compartiments esculturats amb elements figuratius i simbòlics inscrits dins tres cercles i un rectangle: hi veiem un crismó, una figura humana vestida amb una túnica i amb els braços alçats, l'Agnus Dei amb un bordó acabat en una creu patent, i una altra figura humana semblant a l'anterior . A partir d'aquests quatre compartiments la pica es divideix en dos nivells horitzontals decorats , el superior amb motius vegetals, i l'inferior amb elements geomètrics amb una flor de lis. També s'hi conserva una pica beneitera, decorada amb un soguejat a la part inferior i amb un motiu vegetal a la resta de vas, probablement realitzada al s. XIII. Cal esmentar , finalment, un crucifix tallat sobre fusta i policromat que , procedent de l'església, es guarda en una casa particular del poble. És una imatge tardana , del s. XIII, que s'ha restaurat. Es tracta d'un Crist no sofrent i coronat, d'ulls grossos , boca petita i barba que presenta tres cargols a cada banda , característica que es considera originària del taller d'Urgell. L'anvers de la creu mostra una decoració floral feta amb relleus de pasta, mentre que el dors és policromat, amb un Agnus Dei al centre i els símbols dels evangelistes als extrems . La decoració pictòrica d'aquest crucifix es consid era una de les més interessants de la pintura rom ànica catal ana sobre taula .

VIELLA

77

LOCALITZACIÓ A la plaçad'EraGlèsia delaviladeViella,vora la carretera delportde la Bonaigua. X: 319460 Y: 4729993

~~

Sant Miquèu de Vielha l'església de Sancti Michaeli de Veila, l'any 1313 es van reunir els prohoms de la parròquia per jurar fidelitat al rei Jaume II. Les mencions més tardanes no aporten res de nou a la història de l'edifici.

A

L'edifici L'església actual respon a una obra tardana, de transició del romànic al gòtic, amb una notable portalada gòtica i un bonic campanar afegit al s. XVI. Els elements romànics més importants són un crucifix de pedra que es troba encastat al costat oest de l'atri, obert sota el campanar de l'església, una pica baptisma l i les magnífiques restes d'un Crist. Probablement l'emplaçament original del crucifix era el timpà de la portada, com a Sant Pèir d'Escunhau. Es tracta d'una creu llatina que mostra Crist clavat en actitud triomfal i amb un marcat hieratisme. Malgrat les mutilacions que ha sofert, hi ha indicis que el cap era coronat. Els braços, en posició horitzontal, formen un angle a l'alçada dels colzes, i en conjunt dibuixen una ziga-zaga. Té les mans obertes, amb els dits ben dibuixats, mentre que els quatre claus pràcticament no s'aprecien. Les re- Crucifix de pedra, molt malmès, presentacions en pedra de la Crucifixió són encastat a l'atri de l'església de Sant Miquèu de Vielha. poc freqüents al Principat durant l'època romànica. En aquest cas, malgrat les formes arcaïtzants, que en l'escultura aranesa en pedra perduren fins ben entrat el s. XIII, la datació gira al voltant de la segona meitat del s. XIIo l'inici del s. XIII. La pica baptismal, feta de marbre gris, té un vas troncocònic sostingut per un peu cilíndric i un basament que no corresponen als originals. El vas presenta uns elements ornamentals esculpits en baix relleu, semblants als d'altres piques araneses, inspirats en motius mossàrabs, però la seva execució és aquí molt acurada. Té tres zones de decoració, separades per una cinPica baptismal, de l'església de ta llisa; a Ja part superior hi ha una tija que Sant Miquèu de Vielha, amb es cargola i de la qual en surten de secunmotius vegetals i geomètrics. 78

PIRINEUOCCIDENTAL

Part del Crist d'un antic davallament procedent de l'església de Mijaran, ara a Sant Miquèu de Vielha, d'una gran perfecció escultòrica.

dàries acompanyades de fulles; la franja inferior presenta uns semicercles que s'entrecreuen i, per sota, sobresurten unes semiesferes. La datació s'ha establert entre el s. XII i la primera meitat del s. XIII. VIELLA

79

Finalment, procedent de la veïna església de Santa Maria de Mijaran , es conserva el cap i el tors d'un Crist de talla sobre fusta , policromat , considerat com una de les peces més importants del nostre art romànic. Segons es creu, les seves dimensions ultrapassaven els dos metres i devia formar part d'un monumental davallament, per desgràcia destruït . Per les seves característiques -les trenes tallades en ziga-zaga, idèntiques a les dels Crists d'Erill i Mur, la superfície plana del pit, amb les incisions de l'estèrnum, les costelles i dos petits mugrons- és una peça que correspon al taller d'Erill. Tot el treball mostra una gran qua litat , però destaca el cap, amb el rostre de formes anguloses, i la barba , que forma tres cargols per banda, i el bigoti, delicadament esculturats mitjançant unes ratlles fines. Es pot datar al s. XII i es considera que la va realitzar el Mestre d'Er ill mateix .

LOCALITZACIÓ A l kmal norddeViella, a la dretadela Garonai vorala carretera N-230 deViellaa França. X: 319524 Y: 4731013

~ Santa Maria

T

de Mijaran

L

a fundació de l'antic monestir de Santa Maria s'ha atribtiit, sego ns una llegenda , a sant Paulí (s. VIII), mentre que una altra tradició la relaciona amb Carlemany. Apareix documentat per primera vegada l'any 1175, en una concessió de delmes que hi va fer el rei Alfons I. Des del s. XII consta que el governador de la Vall i els seus assessors celebraven el jurament de respectar i guardar les llibertats i els privilegis aranesos. Al s. XIV, en el convent edificat vora l'esg lésia, ja hi residien els fra res augustinians de Sant Agustí del Panyo, vinguts de Tolosa de Llenguadoc. Al final de la guerra entre Joan II i el comte de Pallars, el 1472, el cenobi va ser destruït; però, l'any 1506, el rei Ferran li el restaurava i es poblava de nou amb frares augustinians procedents de Santa Maria de Gràcia, de Lleida, els quals hi van mantenir la comunitat fins al s. XIX. El 1835, el convent fou enderrocat i durant la guerra civil de 1936-39 es va utilitzar com a polvorí. Les seves ruïnes han estat consolidades i restaurades.

Les restes Els vestigis de l'església ens indiquen que es podria datar a l'inici del s. XII, però l'edifici va sofrir reformes posteriors, sobretot al s. XV. L'estructura original devia respondre a una planta 80

PIRINEUOCCIDENTAL

Restes consolidades de l'església de Santa Maria de Mijaran, utilitzada com a polvorí i volada el l 939.

de tipus basilical , característica però no exclusiva de la Vall, amb tres naus coronades a l'est per tres absis semicirculars, dels quals es conserva el central. Una volta de quart d'esfera cobreix l'ab sis, i aquest connecta, mitjançant un ressalt, amb un ampli presbiteri , cobert amb volta de mig punt. Les absidioles tenien l'arc apuntat. La sud la va substituir una capella de planta rectangular, coberta amb volta apuntada, i la del costat nord es troba mig derruïda. Aquesta capçalera és l'element més notable dels conservats. L'absis principal consta, exteriorment, de tres panys de paret compartimentats entre lesenes molt amples, sobre les quals hi havia un fris de dobles arcuacions cegues, concèntriques i en gradació, sostingudes per mènsules. Encara per damunt de les arcuacions es desplegava un fris en dent de serra. Tota la decoració s'havia obrat en pedra tosca i avui només en podem veure un fragment. L'aparell d'època romànica de la capçalera és de carreus de mides mitjanes ben escantonats, sense polir, i disposats en filades horitzontals. VIELLA

81

LOCALITZACIÓ A l'inicidel CarrerMajor del poble de Betren.

al quart d'esfera, s'obren al presbiteri mitjançant arcs apuntats . La porta d'entrada s' obre al mur nord i és molt semblant a la de Sant Miquèu de Vielha, d'estil gòtic . A l'oest s'alça un campanar de cadireta de dos pisos, amb dues obertures al primer i una al superior . Les inferiors acaben en arcs de mig punt, motllurats i en gradació, sostinguts als laterals per columnes de capitells llisos . L obertura del segon nivell, que ha estat retocada, també la corona un arc de mig punt apuntalat per columnes amb capitells sense esculpir. I..:interior rep la il·luminació de fines Planta de l'església trals gòtics, però que a la zona de capçade Sant Esteve de Betren. lera encara mant enen certa influència romànica. Una cornisa ressegueix la nau entre la coberta i els paraments, tret del mur oest. Dins l'església es conserva una pica beneitera renaixentista, sostinguda per una columna que acaba en una base romànica, decorada amb figures humanes poc definides . També guarda una pica bapti smal de poca qualitat artística . Cal destacar la des aparició, durant la guerra civil de 1936-39, d'un notable encenser romànic de bronze cisellat.

~ Sant Esteve ( o Sant Sernilh)

de Betren

X: 320494 Y: 4729571

'.f' Nºes tenen

notícies històriques de l'església anteriors al s. XIV,malgrat que el seu origen és força antic. Segons sembla, inicialment la par roquial era l'església de Sant Sernilh, de la qual només resta el campanar, a l'àrea del cementiri . Posteriorment, la parroquialitat va passar a la veïna de Sant Esteve, que va recollir també el titular anterior .

L'edifici És un edifici del romànic tardà , de transició al gòtic . Consta d'u na nau, que ha estat sobrealçada, capçada per tres absis poli gonals, de cinc cares el central i tres els laterals, precedits d' un ampli presbiteri. Cobreix la nau una volta apuntada reforçada per tres arcs torals. Els absis, coberts amb voltes que no arriben

LOCALITZACIÓ A l'oestdelnuclide Casarilh.

~ Sant Tomàs (o Sant M artin)

de Casarilh

X: 3222287 Y: 4729738

'.f' E l lloc el tenim documentat

des del 1278 amb els noms de Casarihl i Casarillo. I..:església s'esmenta el 1313, quan tenia vint caps de casa que van jurar fidelit at al rei Jaume II.

Detall del campanar de cadireta de dos pisos de l'església de Sant Esteve de Betren.

82

PIRINEUOCCIDENTAL

L'edifici Malgrat el seu origen romànic, probablement del s. XII, l'església ha est at molt remodelada , amb el resultat que la seva primitiva estructura ha quedat totalment emmascarada per J'afegiment de diferents construccions . Inicialment constava només d'una nau VIELLA

83

LOCALITZACIÓ En un indretenlairat del pobledeGausac, a l'entradadelpoble,al nordoest deViella. X: 319177 Y: 4730716

~

Sant Martin de Gausac 'any 1313, trenta veïns de la parròquia de Sant Martin (Sanctum Martinum de Gausaco) van jurar fidelitat al rei Jaume II. La resta de notícies històriques són intranscendents per a l'edifici .

L

L'edifici

Pedra amb ornamentació clàssica aranesa encastada al rnur de l'església de Sant Tomàs de Casarilh.

coronada a l'est amb un absis semicircular, el qual ha quedat inscrit dins un cos quadrangular i fa les funcions de sagristia. Al mur sud s'obre una finestra espitllerada, coronada amb un arc monolític de mig punt, que podria ser romànica . El campanar de torre es va construir al s. XVIII, però a la seva base, prop de la porta que comunica amb l'interior del temple, hi ha un bloc rectangular reaprofitat, encastat a la paret, decorat amb tres cercles contigus que inscriuen un crismó, una creu grega patent i una roseta o estrella. A la part superior del bloc hi ha due s flors de lis, i a la zona inferior , dos caparrons emmarcats per dos arquets esglaonats. Es tracta probablement del frontal d'un sepulcre, amb influències dels models d'època paleocristiana , que podria datar del s. Xll. A la rectoria de Viella es guarda una interessant lipsanotec a de pedra procedent de l'església, amb una curiosa forma de gerro i decorada a base d'incisions de dobles cercles concèntrics. Així mateix, al Museu de Viella es conserva la imatge d'una majestat nua i coronada, Original lipsanoteca conservada tallada sobre fusta i amb policromia moa la rectoria de Viella, procedent de Sant Tomàs de Casarilh. derna. 84

PIRINEUOCCIDENTAL

L'església és un dels millors exponents de l'arquitectura gòtica de la comarca, si bé conserva alguns elements romànics de gran interès. Al porxo situat a la base del campanar podem veure un bloc de pedra encastat a la paret, amb la imatge de Crist clavat a la creu amb tres claus. És possible que el seu emplaçament original fos al timpà de la portalada. Manté una posició relaxada , amb els braços totalment horitzontals, i el cap és desproporcionadament gran respecte a la resta del cos. Els trets del rostre , esculpit de forma tosca, palesen un cert realisme, especialment en els acanalaments de la barba i el bigoti, i hi podem apreciar un rictus de dolor. Al tors es distingeixen els pectorals i les costelles marcades. La representació en pedra de la Crucifixió no és freqüent en el romànic, però trobem exemples semblants a Sant Pèir d'Escunhau i a Sant Miquèu de Vielha. En el cas de Gausac, malgrat l'arcaisme de la majestat, es pot datar ja ben avançat el s. XIII. A l'interior de l'església es conserven dues piques romàniques, una baptismal i l'altra beneitera. La primera, força gran, data del final del s. XII o l'inici del s . XIII i presenta una decoració formada per motius vegetals i figures humanes. La pica beneitera, incrustada a la paret del costat de la porta, és una peça força rústega i de formes arcaiques, que es pot datar al voltant del s. XII.

Crist esculpit, similar al de Viella, encastat a la base del campanar de l'església de Sant Martin de Gausac.

Pica conservada a l'església de Sant Martin de Gausac, amb motius vegetals i figuratius.

VIELLA

85

MONUMENT DESCRIT

COMARCA Vall d'Aran

EraPurificacion de Maria

HABITANTS 1.1 40

ALTRES MONUMENTS

BIBLIOGRAFIA

Castellde BossostAl nord deBossos t hi ha la balmad'EraCas tèra, amb vestigis d'un lloc d'habitatgemedieval que va ser utilitzat despréscom a refugi fortificati, sobre la roca,les restesdel castellsenyorial,mésmodern.

vol.XIII, pàg.355-366.

Catalunya Romànica,

SITUACIÓ HISTÒRICACap

del terçó de Lairissa o de Bossost , diferents troballes semblen indicar l'existència del lloc ja des d'època rom ana . La vila apareix documentada des del s. XIII i era la població més import ant del Baix Aran .

Casteretde Bossost Al nord-oest dela vila, s'alcen partdels murs d'una torre de guaita rectangu lar, que defensavala frontera septentriona l del territoride Bossos t, datadaal s.XIII.

LOCALITZACIÓ Al centre de la vila de Bossos t, a la riba esquerra de la Garona. X: 31101 9 Y: 4739214

~~~

9

Era Purificacion de Maria



notícia històrica més antiga es remunta al 1313, quan els cònsols i caps de casa de la població van jurar fidelitat al procurador del rei Jaume II, davant el bisbe de Sant Bertran.

L'edifici L'església , datada al s. XII, constitueix l' edifici religiós romànic més notable de la comarca . Respon als cànons més propis del romànic de la Vall, semblant a Santa Maria d' Arties o a Santa Eulària d'Unha, i la seva importància es deu, sobretot, a les poques reformes que ha tingut el temple original, el qual ha estat restaurat. Integren l'estructura un pla basilical de tres naus , totes tres coronades a l'est per un absis precedit d'un presbiteri . Tant l' absis com el presbiteri centr als són més grans que els laterals .

86

PIRINEUOCCIDENTAL

El sistema de cobertes consisteix en una volta de canó de mig punt a la nau central, i voltes d'un quart de cercle a les laterals, reforçades per tres arcs l l torals . Totes aquestes cobertes arrenl l quen d'una cornisa que recorre les - iaj-- - - - - -n- -- - ~ parets laterals i la central, on es conl l l l verteix en impostes. Voltes de quart l l d'esfera cobreixen l'absis, mentre que l l l l els presbiteris tenen voltes de canó de ----l1-· mig punt l l La decoració exterior dels absis, malmesa a l'absis nord, consisteix en una cornisa escacada sostinguda per sm permòdols , a sota de la qual hi ha un Planta de l'església d'Era Purificacion de Maria. fris d'arcuacions cegues entre lesenes . Les arcuacions recolzen en mènsules als punts intermedis . L'ampli espai presbiteral centra l també té una cornisa a cada costat, suportada per permòdols , alguns esculturats. Una cornisa semblant recorre el r àfec dels murs de la nau. Diferents finestres permeten la il·luminació de l'edifici, però les d' època romànica només s' han conservat a la capçalera, a excepció de la finestra del presbiteri, que és moderna. A l'absis central s'obren tres finestres, i dues a les absidioles, totes de doble esqueixada i acabades en arc de mig punt monolític, ornat amb unes incisions i unes perforacions quadrangulars, tret d'una de les finestres de l'absis sud, esculturada amb un element vegetal. Sobre la capçalera hi ha cinc ulls de bou, tres a la nau central i un a cada nau lateral. Per altra banda, al mur nord s'obre la porta d'accés al campanar . Complet en l'arquitectura de l'església un petit campanar de cadireta , que corona el mur est, i un airós campanar de torre quadrangular adossat al mur nord , vora la capçalera. Té tres pisos, que s'aixequen sobre una base decorada amb un fris d'arcuacions cegues entre lesenes. Al primer pis, amb un finestral amb arc de mig punt en cada cara, hi ha arcuacions llombardes sota un fris de dents de serra. Les finestres del segon pis i del tercer (que ha sofert algunes reformes) són geminades. Una esvelta teulada piramidal cobreix la torre . El parament del campanar s'ha fet amb carreus petits , només desbastats, i es diferencia del de la resta d'edifici , construït amb carreus de mides mitjanes ben treballats.

~ - - -• =: 1t---- - -

Pàgina següent: església d'Era Purificacion de Maria, amb el seu esvelt campanar de torre.

VIELLA

87

La capçalera de l'església d'Era Purificacion de Maria, amb els seus bonics absis.

A l'interior del temple podem veure les quatre arcades que separen les naus, les quals descansen damunt tres pilars circu lars fets de pedra picada i coronats per impostes llises. Els pilars , tal com s'aprecia en els dos últims, devien completar-se amb unes petites mènsules. La pica baptismal que es conserva dins l'església podria ser rom ànica, pot ser del s. XII o XIII. Una de les seves particularitats consisteix en el cos, format per diferents anells en gradació, de maner a que el seu diàmetre va disminuint fins a arribar a la base . A diferència de la resta de piques araneses, no té suport i no pre senta decoració. ElsportalsI.;accés a l'interior es pot realitzar per dos portals encarats , un a la paret sud i l'altre a la nord , aquest darrer més sumptuós i més ben integrat al conte xt arquitectònic de l'església . VIELLA

89

Detall del timpà i la llinda del portal nord de l'església d'Era Purificacion de Maria.

Portal nord de l'església d'Era Purificacion de Maria, de tres arcs de mig punt i timpà decorat.

El portal nord queda una mica avançat respecte a la paret de la façana . El formen tres arcs de mig punt, en gradació i adovellats. Veiem el més interior, que envolta el timpà, decorat amb un escacat , motiu que també apareix a la llinda, centrada per un crismó que té les lletres alfa i omega en ordre invertit. El conjunt és extradossat per una arquivolta a manera de guardapols , ornada amb un escacat delimitat a la part inferior per botons. El sis90

PIRINEUOCCIDENTAL

tema d'a rcs recolza sobre una imposta llisa que, al seu torn, descansa a cada banda damunt un pilastró i dues columnes llises de bases àtiques i capitells esculturats . L'element més remarcable de la portalada nord és, però, el timpà, centrat per la figura de Crist en majestat (alguns autors consideren que és Maria), sense màndorla, assegut sobre un escambell. Manté la mà dreta en actitud de beneir i amb l'esquerra aguanta un pergamí enrotllat. El cap, coronat, mostra un rostre allargat, amb uns grans ulls, els pòmuls prominents, un nas prim i llarg i la boca entreoberta . Vesteix una túnica farcida de nombrosos plecs molt marcats i força esquemàtics . Al costat del cap hi ha dos caparrons que representen la lluna i el sol. A banda i banda de Crist podem veure els símbols dels quatre evangelistes. Aquesta porta nord mostra semblances amb la de Sant Feliu de Vilac, la de Sant Pèir d'Escunhau o la de Santa Maria de Cornellà de Conflent. La principal característica estilística del conjunt escultòric és la pervivència de l'arcaisme, tret general en l'escultura monumental aranesa d'època romànica. En aquest cas, la datació seria pròxima al final del s. XII. La portalada sud és semblant a la descrita, però molt més senzilla. La formen tres arcs una mica apuntats, adovellats i en gradació, extradossats per una arquivolta, a manera de guardapols, VIELLA

91

MONUMENTS DESCRITS Sant Andrèu de Salardú EraMarede Diu de capd'Aran COMARCA Vall d'Aran

Santa Mariad'Arties Santa Eulàriad'Unha

MUNICIPI NautAran

ALTRES MONUMENTS Santuaride Montgarri Esg lésiarenovada al s.XVI,restenalgunsele· mentsdel'edificiromànic.Al MuseuFrederic Marèsde Barcelona es conserva unacreude fustapolicromada amb un Crisiclavatdels.XIII. SantFeliu de Bagergue Edificimolt transformat: esvasubsti· tuirl'absissemic ircular origina l perunpresbiteri quadrat i esvanafegir duescapelles, a manera detranssepte, unasagristiai uncampanar. SantPèirde Gessa Edificid'origenromànic moltreformat. A l'inte· riorconserva elements romànics: unapicabap· tismal,un daudepedra i un peud'altar.

Portal del mur sud de l'església d'Era Purificacion de Maria, amb un gran crismó al timpà.

decorada amb un escacat i uns botons a la part inferior . Tot el conjunt reposa sobre una imposta llisa. Té la llinda ornada amb un motiu vegetal. El crismó que centra el timpà també té l'ordre de les lletres alfa i omega invertit, i, a més, mostra una S esculpida a l'inrevé s. Malgrat la pervivència d'elements plenament romànics, la datació de la portalada sud cal situar-la al voltant de mitjan s. XIII. 92

PIRINEUOCCIDENTAL

LOCALITZACIÓ A la partalta de Salardú, on hi halesrestesde l'anticcastell. X: 328165 Y: 4730478

HABITANTS 1 782 BIBLIOGRAFIA CatalunyaRomànica, vol.XIII,pàg.369·405.

Crismóde GaròsBloc EraMare de Diu deth de pedraqueté escu lpit PeironEsglésia avui inscrit enun totalmentdesapareguda. uncrismó cercle i flanquejat per SantJaumeEsglésia, duescreus.Ésdamunt probablement d'origen el portalde casaGironí, romànic, d'unanau de Garòs. allargassada i absissemi-

SantEstevede Tredòs Església dels.XIo XII moltalterada perremodelatges posteriors. S'atribUien a aquesta església, ambel titular equivocat deSantJoan,

unespinturesmurals conservades al museu TheCloisters, de Nova York(EUA),quereal· mentprovenen de l'esglésiade Capd'Aran.

circular. SITUACIÓHISTÒRICAMunicipi

format pels nuclis de Salardú, Unha, Montgarri, Tredòs, Bagergue , Gessa i Arties. Salardú, capital municipal, era des del s. XIII un mercat important, semblant als de .Viella i Bossost. S'esmenta en diversos privilegis i cartes dels reis Pere el Gran i Jaume L La resta de pobles apareixen ja esmentats en diversos documents abans del s. XIV.

~~~ Sant Andrèu de Salardú

9



notícia més vella coneguda es remunta al 1313, quan els homes de Salardú juraren fidelitat al rei Jaume li (ecclessiam Sancti Andree de Salarduno).

L'edifici I.'.església, en bon estat de conservació, és un interessant edifici romànic d'època tardana (s. XIII). Exteriorment desprèn horitzontalitat, trencada per un campanar de torre de planta octagoSALARDÚ

93

Interior de l'església de Sant Andrèu de Salardú, amb la nau central coberta amb voltes ogivals.

nal i coberta piramidal, afegit al s. XV, i per un segon campanar de cadireta sobre el mur est. La planta basilical del temple consta de tres naus paral·leles capçades per tres absis semicirculars . La comunicació entre les naus i els absis es fa mitjançant un cos presbisteral , que és més espaiós en el central. La naus queden separades per quatre arcs apuntats que arrenquen de pilars cruciformes . Aquests pilars són, alhora, la base dels arcs torals que divideixen les naus en quatre trams . Una volta ogival cobreix la nau central, i les naus laterals 94

PIRINEUOCCIDENTAL

tenen volta de quart de cercle. La coberta dels espais presbiterals és de mig punt, i als absis, de quart d'esfera. Els murs són molt austers; tenen com a única decoració més de cent permòdols, situats a les façanes absidals i laterals i la portalada. I.;ornamentació més repetida als permòdols són les màscares humanes, els monstres i els animals . Finestres de diferents èpoques il·luminen el temple. A l'absis central se n'obrien tres de doble esqueixada, avui cegades; podem veure la finestra central coronada per un arc de mig punt adovellat que recolza sobre dues columnes amb base i capitell esculpit. Planta de l'església de Sant Andrèu de Salardú. A cada absidiola s'hi obria una finestra de doble esqueixada. Entre l'absis central i l'absidiola sud se situa un finestral allargat i coronat per un bloc monolític. Els murs de la nau també tenen diverses finestres, algunes de tradició romànica , d'altres goticitzants i també de modernes. La porta d'entrada, a la banda sud, té cinc arquivoltes en gradació que recolzen sobre columnes amb capitells esculturats. Hi ha una sisena arquivolta, disposada a manera de guardapols, que emmarca el conjunt. Totes les arquivoltes són bossellades, i només les dues primeres tenen Pica oliera de l'església de Sant decoració: la primera arrenca de Andrèu de Salardú dins d'una dos petits caps de rostre grotesc, petita fornícula. i a totes les dovelles hi ha una cinta esculpida; la segona presenta dues tiges que s'entrecreuen i també altres elements. Els capitells s'han decorat amb motius vegetals, principalment . Centrant la part superior del portal hi ha un bloc quadrat amb un crismó esculpit. SALARDÚ

95

Porta d'entrada a l'església de Sant Andrèu de Salardú, formada per un conjunt d'arquivoltes.

96

PIRINEUOCCIDENTAL

Completen la façana d'entrada tres arcs de mig punt, disposats a manera d' arcosolis . Els arcs bessons, a mà dreta de la porta, s'uneixen amb una columna coronada per un capitell esculpit amb uns ocells semblants a falcons , unes rosetes, una serp i una tija ondulada. Al voltant de la porta encara es poden veure restes d'un ampli porxo que la protegia . Els murs laterals de tancament són ara una mena de contraforts amb un pendent cobert de llicorelles. La coberta de les naus, Interessant talla po licromada de doble vessant, és comuconeguda na a totes tres, per això hi com Majestat de Salardú, ha uns frontons amplis i després de punxeguts. Les absidioles , ser restau rada. que se situen més enrere que l'absis central, tenen una coberta de doble vessant, mentre que la teulada de l'absis central s'adapta al quart de cercle de la volta. Tot l'edifici s'ha fet amb carreus de pedres voluminoses, ben escantonats i polits , distribuïts en filades horitzontals, tot i que al mur nord l'aparell és més irregular i menys treballat. Dins l'església es conserven elements interessants, com ara tres piques i una imatge de Crist sofrent. La pica encastada dins un arcosoli proper a l'absidiola sud és de característiques altmedievals, amb diversos elements esculpits a la cara frontal. La situada al peu de l'altar major no té decoració . La tercera pica, excavada com si fos una petita fornícula al darrer pilar del sector nord, queda emmarcada per un bloc quadrangular rebaixat internament en forma d'arc de mig punt i ornamentat amb elements esculpits en baix relleu . La talla del Crist, coneguda popularment com Majestat de Salardú, es troba en bon estat de conservació, encara que li manquen part de la mà esquerra i tres dits de la dreta. És de fusta policromada i va col·locada damunt una creu de la mateixa època. La figura, que porta barba però no bigoti, té el cos molt ben treballat i cobert per un faldellí. Per la seva realització sembla que és una obra del Mestre d'Erill . SALARDÚ

97

LOCALITZACIÓ Dinsel nuclideTredòs.

~~~ Era Mare de Diu de Cap d'Aran

X: 329457 Y: 4729917

BIBLIOGRAFIA JoséSARRATE: Elarte

~

L

'església apareix documentada per primera vegada en una escriptura del 1198, per la qual Pere I el Catòlic enfranquia de tot usatge, peatge i altres tributacions l'església de Santa Maria i els pobladors de CapiteDaran. La documentació posterior, dels s. XVI i XVII, presenta l'església com un santuari molt apreciat pels aranesos i com a lloc d'alguna de les reunions del Conselh Generau dera Val d'Aran.

romànica en el Cap d'Aran,Lleida,1975.

L'edifici L'església, de proporcions considerables, és un magnífic exemplar romànic del s. XI a les parts més antigues. Té planta basilical de tres naus paral·leles, però desiguals, que s'uneixen, mitjançant un espai presbiteral, amb els tres absis. Les naus queden separades per arcs formers de mig punt que recolzen en pilars cruciformes. L'actual coberta, que unifica les tres naus, és de fusta i presenta una estructura complicada. Els absis, tapats per altars barrocs, tenen una coberta de quart d'esfera.

Interior de l'església d'Era Mare de Diu de Cap d'Aran, on s'observa la reproducció de les pintures.

98

PIRINEUOCCIDENTAL

A l'exterior, l'edifici mostra un aspecte compacte que s'alleugereix amb els contraforts i els dos campanars -l'un de torre exempta i l'altre de cadireta-, alhora que una elegant combinació entre l'austeritat pròpia del romànic i alguns elements decoratius (portades, finestres i permòdols). La decoració es distribueix de manera irregular, encara que és més visible a la capçalera. A l'absis central, hi ha un fris d'arcuacions cegues distribuïdes per parelles i separades per lesenes. A l'absidiola sud veiem de nou sèries de dobles arcuacions, entre columnes semicilíndriques coronades per capitells decorats. L'absidiola nord només té un fris escacat, sostingu t per permòdols esculturats. Capçalera de l'església d'Era Mare de Diu de Cap d'Aran, amb els absis Entre els nombrosos finesdecorats amb arcuacions cegues. trals que il·luminen el temple, els més interessants són els que s'obren a la façana nord. La finestra situada prop de Ja capçalera, que té una funció merament ornamental, consta d'un arc de mig punt adovellat extradossat i una arquivolta escacada, recolzats sobre una imposta decorada i sobre unes columnes cilíndriques de base motllurada i capitells esculturats d'aspecte molt rudimentari. El segon finestral d'aquesta façana, situat al tram marcat pels contraforts i actualment cegat, el componen dos arcs de mig punt en gradació: l'interior té com a decoració un escacat, i l'exterior descansa damunt una imposta i unes columnes amb base i capitells esculpits. Envolta el conjunt una arquivolta escacada que recolza sobre una imposta, també decorada, i completen la decoració dues carasses. El tercer finestral, actualment paredat, és de forma allargada i coronat per un bloc monolític, rebaixat a la part inferior en forma d'arc de mig punt i decorat per un conjunt d'estries. L'accés al temple es pot fer a través dels portals de les façanes oest i sud. La porta principal, situada a l'oest, consta de tres arcs de mig punt adovellats i en gradació, que s'apuntalen en SALARDÚ

99

Finestra central situada a la façana nord de l'església d'Era Mare de Diu de Cap d'Aran.

diversos elements: l'arc intern recolza sobre impostes; el central és sostingut per dues columnes cilíndriques amb capitells esculpits de gran volum, i l'extern es troba inclòs dins del mur. Sobre la portada hi ha una llosa amb l'anagrama de Crist esculpit en baix relleu. l.'.altre portal, molt més senzill, és format per un arc de mig punt fet de grans dovelles, una llinda i un timpà decorat amb un crismó; delimita l'arc una arquivolta extradossada i escacada que té com a suport dues impostes, també ornamentades. Dins el temple destaca el paviment del presbiteri central, que és més elevat que el de la resta de l'església a causa d'una petita cripta que s'allotja sota seu. S'hi accedeix per un portal cobert amb un

100

PIRINEUOCCIDENTAL

::::::: J ::::::::: U ::::::

¡¡

¡¡

:: :] ::::: ::r ::::::::: ~ :::::: .

:::::::. ::::::::: . ::::::: t! i¡ ''

Planta de l'església d'Era Mare de Diu de Cap d'Aran.

Porta d'entrada a l'església d'Era Mare de Diu de Cap d'Aran, amb tres arcs de mig punt adovellats.

SALARDÚ

101

LOCALITZACIÓ Centrael nucliantic d'Arties.

~~~

Santa Maria d'Arties

X: 325611 Y: 4729464

T

Detall de la cripta situada sot a l'absis central de l'esglé sia d'Era Mare de Diu de Cap d'Aran.

arc de mig punt adovellat i per uns graons. Dins la cripta hi ha dos espais, un de quadrat i un de semicircular, separats per un arc de mig punt adovellat . La coberta és de volta de canó en el primer espai, i de quart d'esfera en el segon, que a més es reforça amb un nervi central. Segons la tradició, dins d'aquesta cripta fou trobada la imatge de la Mare de Diu de Cap d' Aran, destruïda el 1936. A l'interior de l'església es conserven tres piques baptismals, de les quals tan sols una mostra decoració. Es tracta d'una peça prismàtica que en un dels laterals té una ampliació en forma de punxa decorada amb ulls, boca i cabellera. D'aquesta església procedeix un notable conjunt de pintura mural descobert el 1930. Els frescos es van arrencar i vendre subreptíciament entre aquesta data i el 1951, any en què es completà l'arrencament. El conjunt més gran , que s'exposa al museu The Cloisters, de Nova York (EUA),és format per la conca de l'absis major, on figura la Mare de Déu en majestat, amb el Nen, entre els arcàngels Miquel i Gabriel, i els tres Reis Mags, de mides molt reduïdes . Els fragments arrencats el 1950 es troben en diverses col·leccions privades i els formen un Crist en majestat, ara al Maricel de Sitges, i també les figures de sant Pau, sant Gervasi, un Esperit Sant dins de màndorla i trossos de sanefes, alguns localitzats i d'altres no. Es consideren obres del cercle del Mestre de Pedret, executades al pas del s. XI al s. XII. L'any 2010 es va descobrir una lipsanoteca de vidre hispanoàrab del s. XI. 102

PIRINEUOCCIDENTAL

'església no surt documentada directament fins el 1326. Prop de l'església hi havia el castell d'Entransaigües, existent el 1284 i reedificat el 1379. El 1998 s'iniciaren treballs de consolidació de murs i voltes.

L

L'edifici Església de planta basilical encapçalada, originàriament, per tres absis semicirculars. El central es va substituir per un cos d'edifici que feia les funcions de sagristia. Una volta de canó de mig punt cobreix la nau central, mentre que les naus laterals tenen volta de quart de cercle, totes dues voltes reforçades per arcs torals. Voltes de quart d'esfera cobreixen els absis. Entre les naus i els absis s'interposen amplis espais 5m presbiterals on hi ha els primers Planta de l'església de Santa Maria d'Arties. pilars que sostenen les arcades de separació de les naus. L'església rep la il·luminació de nombroses finestres. Algunes són de factura moderna , mentre que algunes d'originals han desaparegut o s'han tapiat. En destaquen dues del mur sud. La primera és de doble esqueixada, coronada per un bloc monolític rebaixat a la part inferior en forma d'arc de mig punt. La segona finestra, prop de la capçalera, és gran i té una forma goticitzant. A l'exterior consta de dos arcs ogivals en gradació, que descansen sobre columnes amb capitells decorats, i d'una arquivolta escacada sostinguda per mènsules. Els arcs conserven restes de pintura vermella. La porta d'entrada, oberta a la paret nord, constitueix una excepció entre les portes de la Vall d'Aran. Es tracta d'un portal que consta de sis arcs de mig punt adovellats i en gradació. Uns llargs muntants, que augmenten el seu volum mitjançant uns cilindres encastats, serveixen de suport als arcs. Els arcs, que presenten arestes de secció circular i aixamfranada, s'han decorat uns amb botons i d'altres amb un bordó circular. Culmina la ~

Pàgina següent: porta d'entrada a l'església de Santa Maria d'Arties, que culmina amb una arquivolta escacada.

SALARDÚ

103

Vista de l'església de Santa Maria d'Arties, que presenta dos campanars, un al nord i l'altre a l'oest.

portalada una arquivolta escacada supor tada per dues cartel·les esculpides a manera de caps humans . Una segona porta, que comunica amb el cementiri , s'obre al sud; consta de tres arcs adovellats i en gradació, sense decoració . El temple té dos campanars: un de cadireta, al mur est, i una torre de factura gòtica amb coberta piramidal, adossada al mur oest. A l'exterior l'església té poca decoració : uns arcs cecs sostinguts per permòdols decorats situats a la part superior de les absidioles, una cornisa , també sostinguda per permòdols, als murs laterals, i la decoració de la porta nord. Els permòdols alternen petits caps humans, de gossos , de simis i de lleons.

Finestra amb llinda esculpida que s'obre al mur sud de l'església de Santa Maria d'Arties.

SALARDÚ

105

La simplicitat de les façanes ha estat modificada per uns contraforts de factura moderna al mur sud i un cos d'edifici al mur nord . L'aparell constructiu és de carreus mitjans, ben escantonats i polits que es disposen en filades horitzontals. Dins l'església es conserven una pica de granit en forma de banyera i un tenant d'altar . La pica, de mides considerables i força arcaica, s'ha decorat amb una creu llatina, un bust humà amb els braços en creu i semiesferes distribuïts irregularment. El tenant, que actualment suporta l'ara de l'altar major, és una columna monolítica sense decoració.

LOCALITZACIÓ Enun petitturósotael quals'esténel poble d'Unha.

X: 328180 Y: 4730699

-}-} Santa Eulària d'Unha urt documentada com a Sancta Eu/alia de Huyan el 1278, en una avinença o reunió que hi van fer els seus feligresos per construir un nou cementiri.

S

L'edifici És una església de planta basilical capçada per tres absis semicirculars. L'absis central sobresurt un bon tros diés que els laterals perquè té un ampli espai presbiteral. En canvi, Ja unió entre l ,, li les naus laterals i els seus respectius absis és ~~- -_-~~ ..: directa. La separació entre naus es fa mitjançant l¡ // , , 11 quatre arcs formers de mig punt, sostinguts per --~ -_ -_ --' •--tres pilars circulars d'on arrenquen els arcs torals ¡ l l¡ que reforcen les voltes . La coberta de la nau cen¡ l l¡ tral és de volta de canó de mig punt, mentre que les naus laterals tenen voltes de quart d'esfera . ¡/ Els absis, coberts també amb volta de quart d'es¡ l fera, queden tancats per uns retaules barrocs. La decoració exterior dels murs consisteix en permòdols encastats a la façana sud, arcuacions llombardes a la capçalera i motius vegePlanta de l'església tals en alguns blocs de l'aparell . Completen de Santa Eulària d'Unha. l'aspecte exterior de l'edifici les nombroses finestres obertes en èpoques diverses : al mur sud n'hi ha dues de modernes i una de característiques gòtiques; al mur oest, una finestra moderna; i a la capçalera n'hi ha quatre d'originals i una de refeta . Totes les finestres originals s' obren en doble esqueixada i les coronen blocs monolítics.

-_

_,,____,__ -,~----,,-

106

PIRINEUOCCIDENTAL

Església de Santa Eulària d' Unha, amb dos campanars: un de cadireta i l'altre amb coberta piramidal.

La porta d'accés, situada al mur sud, és d'estructura molt simple: arc de mig punt adovellat i extradossat. L'edifici, com altres esglésies araneses , disposa de dos campanars: un de cadireta , que corona el mur est, i l'altre de torre, adossat a l'angle nordoccidental. Aquest darrer és de planta quadrada, cos octagonal i coberta piramidal de base bulbosa. L'església conserva part de les pintuPica baptismal de l'església res murals que decoraven l'absis, així com de Santa Eulària d' Unha, mostra de l'art popular algunes peces pròpies de l'art popular aranès medieval. aranès del s. XII o XIII: una pica baptismal, decorada amb elements geomètrics i una creu llatina; una pica beneitera, amb cercles que inclouen motius vegetals esculpits; un tenant que suporta l'ara ; i una pica baptismal d'immersió, o potser un sarcòfag, guardada en un traster sota el cor, també amb decoració geomètrica i unes creus . SALARDÚ

107

MONUMENTS DESCRITS SantJoand'lsil (ode Gil)

L'edifici

Sant Lliserd'Alósd'lsil SantJusti Sant Pasto r de Son

COMARCA PallarsSobirà

SantPerede Sorpe

HABITANTS 416

SantLlorençd'lsavarre SantAndreude València d'Aneu

BIBLIOGRAFIA Catalunya Romànica, vol.XV,pàg.126-166, i vol.XXVII,pàg.213.

castell de València d'Aneu ALTRES MONUMENTS castellde PortaranEs

conserven escassos vestigisd'unatorrequedefensaval'anticcarniqueportavaa laValld'Aran. Marede Déu de les Pontd'lsilSituatsobrela Neusd'ArreuPetita rural,molttransNoguera Pallaresa, ésun capella formada, propde les petitpontd'arcde mig bordesd'Arreu.Capçada punti doblevessant, un delsméstípicsd'aquestes perunabsissobrealçat, la cobreixunteulatde valls. fort pendent i té un castellde Puiglloren ç campanar decadireta; Alsudd'Arreu, dominael destaca el crismó pasdelavalld'lsil.Es col·locat sobrela porta conserven algunes filades d'entrada. delsmursdepedra. SantSerní d'ArreuAl pobled'Arreu, església sensecultequeconserva a l'interiortrespiques, unabaptismal, l'altra beneitera i latercerad'oli, probablement medievals.

SantPerede Son Convertida enhabitatge particular, conserva el

perímetre altmedieval, quecorrespona una

església denauúnica capçada perunabsis semicircular. Marede Déu de BelleroTotalment enderrocada, esconeix el seuaspecte perunes fotografies antigues.

SantMartf de BorénAl pobledeBorén,ésunedifici barrocque ha conservat

l'antigaportaromànica, formadaperduesarquivoltes i un guardapols decorat. Pontd'lsavarreErasituat a la partbaixadelpoble, sobrela Noguera Pallaresa. Nomésesconserva una partdelsdosmuntants de l'arcada central.

SITUACIÓHISTÒRICAÉs

el municipi més extens del Pallars Sobirà. Comprèn la part alta de la Vall d'Àneu, d'on ha pres el nom. Es creà el 1970 amb la unió dels antics municipis de València d'Àneu, Son i Sorpe, els quals abans formaven, juntament amb Esterri, la Mancomunitat dels Quatre Pobles. Eren de domini del comte de Pallars Sobirà, el qual tenia com a residència el castell de València d'Àneu.

Pont d'Arreu Propd'Arreui sobrela Noguera Pallaresa, constad'unsol ull,ambunaarcada de migpunt.

LOCALITZACIÓ A 500m aiguaavalldel pobled'lsil,al costatdel cementiri, entrela carreterai la Noguera Pallaresa.

Torrede SonAntiga torrequeconserva la baseromànica. Aprofitada coma comunidor, defensavael clostancatdel'esglésiadeSantJusti Sant Pastor deSon.

·H·

Sant Joan d'lsil ( o de Gil)

T

E lsagració lloc d'Isil apareix esmentat en l'acta de conde la Seu d'Urgell, un document

X: 343211

Y: 4726980

dubtós del 819. El 1064 pertanyia a Ramon V, comte de Pallars Jussà, però cap al final del s. XI passava als comtes de Pallars Sobirà. Va formar part del deganat de la Vall d'Àneu i l'església consta com a priorat de Sant Joan de Jerusalem el 1566. L'edifici s'ha restaurat.

l 08

PIRINEUOCCIDENTAL

Situada prop de l'antic camí cap a la Vall d'Aran, l'església, que s'alça arran de les aigües de la Noguera Pallaresa, és una de les construccions romàniques més notables de la vall. S'accedeix al recinte de l'església i del fossar per un portal amb arc apuntat. El temple consta de tres naus -la central més ampla-, cobertes amb volta de canó la central i de quart de cercle les laterals . Les tres naus queden separades per dos murs d'arcs formers de mig punt. A la intersecció de cada arc hi ha unes mitges columnes que suporten arcs torals de mig punt fets amb adovellat de lloses. Aquests arcs sostenen l'embigat de la coberta, el qual queda substituït per voltes de reble en el tram proper a la capçalera. Al mur que s'aixeca per sobre els arcs formers del sector sud s'hi obre una finestra en cadascun dels dos trams més occidentals. Les parets perimètriques de les naus nord i sud tenen pilastres adossades de les quals surten uns arcs torals de quart de cercle. Les naus són coronades, a l'est, per un absis i dues absidioles que s'obren amb doble arcada en gradació, apuntada al presbiteri central i de mig punt a les absidioles. A l'exterior s'assenten sobre un basament que protegeix l'edifici de la força de les aigües i s'han decorat amb un fris de dobles arcuacions entre lesenes. L'absis central presenta tres finestres de doble esqueixada amb arc de mig punt, mentre que les absidioles només en tenen una al centre, de les mateixes característiques. Cobreix els absis un enllosat protegit per un trencaai' '' gües, on s'observa l'adovellat '' dels arcs presbiterals. El mur est de les naus s'eleva per damunt ' ' dels absis i sobre de cada un s'ha obert un ull de bou. (La millor vis::: :~ ::: :::: , :::. ta exterior dels absis la podem '' obtenir de l'altra llera del riu.) --- ---------El frontiscipi, on hi ha la por'' '' talada, s'encara al sud i destaca '' per l'ornamentació, que el diferencia de la senzilJesa de la resta de façanes. Corona Ia paret un fris d'arcuacions que queden interrompudes als angles est i oest, on hi ha uns torrellons escapçats sostinguts amb mènsules, que també podem veure als Planta de l'església de Sant Joan d'lsil. altres dos angles de l'edifici. El

.

== =•= ==== == =• === = l

l

:

:

---·-' -------! ----

ALTANEU

109

Capçalera de l'església de Sant Joan d'lsil formada, per tres absidioles decorades.

Interior de l'església de Sant Joan d'lsil amb la nau central força alta, fruit d'una reforma molt antiga del projecte inicial.

110

PIRINEUOCCIDENTAL

fris torna a quedar tallat al tram situat sobre la porta, on es van encastar tardanament dos relleus del s. XII reaprofitats . Les arcuacions del fris, decorades amb un escacat, tenen al final de cada unió una mènsula esculpida. Estructuralment, la portalada recorda les portes de les esglésies d'Isavarre i d' Alós. Consta de tres arquivoltes de mig punt ALTANEU

111

LOCALITZACIÓ Al centredelpoble d'Alósd'lsil,al nord-est del municipi . X: 344351 Y: 4729381

Façanaprincipal de l'església de Sant Joan d'lsil, que destaca per la seva ornamentació.

en gradació; la central presenta una decoració que alterna rosetes inscrites en un cercle i semicilindres llisos adossats. Les arquivoltes descansen damunt columnes llises que tenen bases de doble tors, capitells esculpits amb rostres humans i animals, que s'han interpretat com a representacions crítiques de vicis, i impostes decorades amb motius vegetals i rosetes. Tot el conjunt queda envoltat per un guardapols. La porta s'ha datat del s. XII o l'inici del s. XIII. Entre el portal i els absis s'obren dues finestres geminades, de doble esqueixada i arc apuntat, i amb mainell i traceria de trifolis a l'interior; probablement corresponen a l'ampliació de dues obertures preexistents feta al s. XIV. A la façana oest, coronada per un petit campanar de cadireta d'un arc, hi podem observar testimonis dels estadis més · primitius de l'edifici. Es tracta de les restes d'una antiga façana de tipus basilical, amb un cos central elevat i una nau de menor altura. La substitució d'aquesta estructura original per una coberta única de doble vessant va portar al sobrealçament de tot el bloc de l'edifici. 112

PIRINEUOCCIDENTAL

~~

Sant Lliserd'Alósd'lsil

f'

E

l lloc d' Alós s'esmenta en l'acta de consagració apòcrifa de la Seu d'Urgell, com una de les parròquies de la Vall d'Àneu. En·època medieval es parla de dues viles: Alós Jussà pertanyia al comte Artau II i fou donada al monestir de Gerri el 1090, donació en la qual es documenta per primera vegada l'església; Alós Sobirà era dels comtes de Pallars Jussà i probablement l'any 1278 passava a domini directe de l'infant Alfons. El 1368, Alós Jussà va esdevenir de domini exclusiu dels comtes de Pallars i al s. XV passava, amb tot el Pallars, als Cardona.

L'edifici L'església actua l és de factura barroca, però conserva alguns elements de J'obra romànica. El més notable és la portada, situada a la façana sud, que té a banda i banda uns relleus esculpits. Al costat de la porta hi ha dues finestres de doble esqueixada que podrien correspond re a obertures originals. El portal, en arc de mig punt i molt semblant al de Sant Joan d'Isil, consta de tres arquivoltes , suportades per columnes i envoltades per un guardapols. L'arquivolta central s'ha decorat amb rosetes encerclades que alternen amb unes peces cilíndriques. El mateix motiu floral el podem veure a les impostes sobre les quals descansen les arquivoltes. Els capitells de les columnes s'han esculpit amb rostres humans que evoquen la crítica d'algun vici, i animals. El conjunt s'ha datat de la fi del s. XII i l'inici del s. XIII. L'aparell de la porta presenta carreus ben tallats, que contrasten amb els carreuons irregulars de pedra llosenca que deixa entreveure l'arrebossat de les parets. Aquesta diferència d'aparell fa pensar que la porta es va incorporar a un edifici preexistent . Els relleus situats a cada costat de la part superior del guardapols de la porta tenen esculpides Capitells esculpits del portal en alt relleu una parella de figures de l'església de Sant Lliser humanes agafades pel braç. Les d'Alós d'lsil.

ALTÀNEU

113

Pica amb una figura lleonina conservada a l'interior de l'església de Sant Lliser d'Alós d'lsil.

dent de l'església . Al centr e se situa la Mare de Déu amb el Nen al genoll dr et, envoltats per una màndorla subjectada per quatre àngels, i amb quatre apòstols a banda i banda. Al carrer qu e voreja el nord-est de l'església es va excavar una antiga necròpoli utilit zada del s. XI al s. XVIII. Les tombes d'època rom ànica eren mixt es (meitat excavades a la roca i meitat con struïd es amb lloses) o bé de gr ans lloses sense treballar.

Portada de l'església de Sant Lliser d'Alós d'lsil que presenta una rica ornamentació.

faccions de la cara i la caixa toràcica es veuen força marcades . Probablement aquests relleus eren làpides sepulcrals del s. XII que van ser encastades a la façana en època tardana. Entre els elements romànics de l'església cal esmentar dos blocs de pedra esculpits amb la representació d'una figura humana que es van trobar en el material de reompliment dels murs del campanar. Per altra banda, a l'interior de l'església es conserven tres piques, una baptismal i dues d'oli, datades pels volts del s. XII o l'inici del s. XIII. La decoració es basa en motius geomètrics, vegetals, animals o figures humanes. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserva un frontal d'altar del començament del s. XIII, tallat en fusta i policromat, que es creu proce114

PIRINEUOCCIDENTAL

LOCALITZACIÓ Al poble deSon,al sudest del municipi.

~~

Sant Just i Sant Pastor de Son

~

A

X: 343898 Y: 4720468

ACCÉS Sortint deValè nciad'Àneu en direcció a Viella per la C-142,hi ha un trencallque arribaa Son en uns2 km.

l s. XI, la vila de Son pertanyia al comtat de Pallars Sobirà . En l'acta de consagració de la Seu d'Urgell, un document dubtós del 819, s'esmenta la parròquia . Formava part del deganat de la Vall d'Àneu , on tenia un paper molt destacat.

L'edifici L'església, amb el seu bell campanar restaurat, s'alça al costat del fossar i de l'antiga torre , tot envoltat per un clos que tanca un conjunt arquitectònic de gran interès. El temple, construït entre els s. XI i XII, consta d'una sola nau, que ha quedat modificada amb l'afegiment de capelles laterals i de la sagristia, i amb la substitució de l'embigat de la coberta per voltes de creueria. La nau ALTÀNEU

115

Al costat nord de la nau s'alça el campanar, l'element més notable de l'església. És una torre quadrangular amb una escala interior. Consta de quatre nivells de finestres separats per frisos d' arcuacions llombardes amb lesenes cantoneres. Les finestres del primer pis són d'esqueixada recta, les del segon, geminades i les dels nivells restants, triforades. Les columnes de les finestres tenen el fus cilíndric llis, i els capitells, mensuliformes, són plans i amples. El campanar acaba en una coberta de pissarra amb una agulla força alta. A l'interior de l'església es conserven una pica baptismal i dues d'oli. La primera, semiesfèrica i decorada amb motius vegetals i la Piques baptismal (a dalt) figura d'un animal, recolza sobre i d'oli (a baix) conservades a tres peus ornats amb elements Sant Just i Sant Pastor de Son. geomètrics. En la decoració d'una de les piques d'oli destaquen tres personatges, de cos desproporcinat, que semblen anar en processó , mentre que en l'altra pica els principals elements representats són animals (dos lleons, un ocell i probablement un conill). Tancant la capçalera absidal pod em admirar un magnífic retau le gòtic que ha estat restaurat. Esglésiade Sant Just i Sant Pastor de Son, abans de la restauració acabada el 2015.

és capçada per un absis sem icircular precedit d'un doble arc presbiteral. L'absis té decoració de tipus llombard , amb un fris d'arcuacions entre lesenes, i s'hi obren tres finestres de doble esqueixada repartides desigualment. Al mur oest s'obre una finestra d'esq ueixada recta , l'única original que es conserva a la nau . A la façana sud hi ha la porta en arc de mig punt, sota un porxo.

116

PIRINEUOCCIDENTAL

LOCALITZACIÓ A l'extremsud-oest del pobledeSorpe. X: 342639 Y: 4724036

ACCÉS Passats uns4 kmde Valènc ia d'Àneuperla carretera C-142 capa Viella,trenquema la dretacapa Sorpe.

-=-=sm Planta de l'església de Sant Just i Sant Pastor de Son.

~~ Sant Pere de Sorpe

o s'han trobat documents d'època medieval de l'església ni de la vila. Al s. XVI la parròquia consta dins l' oficialat de la Valld'Àneu i actualment depèn de la parroquial d'Esterri d'Àneu.

N

L'edifici L'església, construïda al s. XII, va patir importants reformes entre els s. XVII i XVIII. El temple original tenia una planta basilical de ALT ÀNEU

117

~

,,

~ ; ·~

Façana est de Sant Pere de Sorpe, abans de la recent restauració.

tres naus , separades per pilars rectangulars d'on arrencaven arcs formers, que s'han modificat. Les naus laterals van ser transformades en sagristies i capelles. La cobertura actual s'ha construït amb voltes d'aresta. La capçalera, a l'est, consistia en tres absis semicirculars dels quals han desaparegut el central i l'abs idiola sud. I.:absidiola nord, que es va destinar a baptisteri, és precedida d'un arc presbiteral; a l'exterior presenta un fris amb peces disposades en dents de serra i decoració llombarda a base de doble arcuacions entre lesenes , amb una finestra central ;m de doble esqueixada. Les dovelles de les Planta de l'església arcuacions, de pedra tosca, arrenquen de de Sant Pere de Sorpe. mènsules aixamfranades. La porta actual s'obre a l'indret on hi havia l'absis central, mentre que a la façana sud va quedar paredada la porta romànica, en arc de mig punt. A la nau sud s'alça el campanar de torre, de planta quadrangular, refet al s. XVIII. Ha arribat als nostres dies amb dos nivells d'obertures, modificades i en part paredades. Les de la façana 118

PIRINEUOCCIDENTAL

N

oest són les més ben conservades, amb finestres d'esqueixada recta i arc de mig punt; cada nivell queda separat per un fris d'arcuacions llombardes, molt desfetes, que arrenquen de lesenes cantoneres . I.:aparell de l'edifici és de petits carreus granítics, ben escairats i disposats en filades uniformes. A l'interior es conserven dues piques: l'una baptismal i l'altra segurament d' oli. La primera, del s. XII, té el vas semiesfèric , i consta de dues bandes de decoració ben treballades: la superior amb motius vegetals que alternen amb elements animalístics i la inferior només amb ornaments vegetals. La base i el suport potser no corresponen a l'original. I.:altra pica, Absidiola de l'església de Sant de datació incerta, té forma recPere de Sorpe, decorada amb tangular i s'ha decorat amb dos arcuacions llombarde s i lesenes. lleons incisos al vas i una figura humana a la base. I.:església devia quedar totalment coberta amb pintures murals; n'han quedat algunes restes, que es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya , al Museu Diocesà d'Urgell i alguns vestigis in situ. Els temes representats més destacables són: figures de sants, escenes bíbliques del Gènesi, la Mare de Déu amb el Nen, l'Esperit Sant, la Crucifixió, etc, El repertori ornamental també és ~església de Sant Pere de Sorpe conserva en el seu interior molt variat. I.:estili els elements aquesta pica d'oli. representats presenten afinitats amb el cercle de Pedret. Al damunt de la decoració mural hi ha nombrosos grafits de diverses menes, com ratlles de comptes de misses, estrelles de cinc puntes, figures humanes esquematitzades, la representació de la Maiestas Mariae i inscripcions . Podrien datar del s. XII o del s. XIII. ALTÀNEU

119

LOCALITZACIÓ A la partaltadelpoble d'lsavarr e. X: 344316 Y: 4723810

~~

Sant Llorençd'lsavarre

q::-

E ldallocend'lsavarre s'esmenta per primera vegaun conveni del 1064 entre Ramon V i

Artau I, pel qual la vila passava al comtat de Pallars Sobirà, i probablement fou vinculada al monestir de Gerri cap al 1090. El domini del monestir va acabar l'any 1368. La parròquia va pertànyer a l'oficiala t de la Vall d'Àneu.

L'edifici La bella església de Sant Llorenç és una de les millors mostres de l'arquitectura de la vall del s. XII. Consta d'una nau, que ha estat ampliada amb capelles i un campanar de torre 0a seva part baixa l'ocupa la sagristia). Una volta de canó cobreix la nau , La volta arrenca d'una motllura bisellada i la reforcen tres arcs torals que descansen sobre unes impostes decorades amb diversos caps esculpits , de factura tardana .

Porta de l'església de Sant Llorenç d'lsavarre, decorada amb tres arquivoltes extradossades.

120

PIRINEUOCCIDENTAL

sm Recipient de pedra esculturada situat cap per avall vora la porta de Sant Llorenç d'lsavarre.

Planta de l'església de Sant Llorenç d'lsavarre.

La nau és capçada a l'est per un absis semicircular precedit d'un ampli arc presbiteral , ambdós aixoplugats per una sola coberta amb un ràfec decorat a base de permòdols esculpits . Als ràfecs de les capelles afegides hi ha elements escultòrics reaprofitats, que podrien correspondre al ràfec original. A l'absis s'hi veuen tres finestres paredades , de doble esqueixada i amb l'arc exterior retallat en una llinda monolítica. A la façana sud hi ha una altra finestra , d'arc apuntat i motllures gòtiques, i a l'interior se'n pot veure una altra, de doble esqueixada, vora la porta . La portada, a la façana sud, constitueix un dels elements més notables de l'edifici,molt semblant a la d' Alós d'lsil i d'altres d'aquest sector de la comarca, realitzades segurament per un mateix escultor o taller al s. XII o l'inici del XIII, com la resta de la majoria dels elements escultòrics del temple , Queda aixoplugada per una mena de porxo i consta de tres arqwvoltes extradossades per un guardapols ornat amb un escacat i amb rosetes dins de cercles. També veiem aquestes rosetes entre la segona i tercera arqwvolta, combinades amb peces cilíndriques. A banda i banda hi ha columnes llises que acaben en uns capitells esculpits amb rostres humans i amb dos ocells enfrontats. Les impostes també s'han decorat amb rosetes . Vora la porta es conserva un recipient de pedra esculturada amb la figura del que sembla un lleó amb rostre humà i amb un conill o llebre de grans dimensions. A l'interior es guarda una pica baptismal semiesfèrica, en mal estat de conservació, decorada amb motius animals, línies ondulades i un rostre humà. Al Museu Diocesà d'Urgell, al Museu Nacional d'Art de Catalunya i al Museu de Toledo (Ohio, EUA) es conserven les restes de les pintures murals que decoraven l'interior de l'edifici. Es tracta principalment de representacions de sants i d'a lgun animal músic. S'han datat del romànic tardà, del s. XIII. ALTÀNEU

121

l

LOCALITZACIÓ A la partaltadelpoble de València d'Àneu, al sud-estdelmunicipi. X: 345084 Y: 4721954

·H·

Sant Andreu de València d'Àneu o s'ha conservat documentació d'època medieval sobre l'església, però de la seva arquitectura es pot deduir que podia existir ja al s. XII. Va formar part del deganat de la Vall d'Àneu .

N

L'edifici El temple actual és de factura barroca però conserva l'absis primitiu. Encapçala l'església per llevant i té forma semicircular, cobert amb volta de canó i amb tres finestres de doble esqueixada. Labsis va precedit d'un ampli presbiteri que també té una finestra. El ràfec consisteix en un fris bisellat de pedra calcària , ornamentat amb un escacat i suportat per unes mènsules decorades amb motius geomètrics . L aparell , tret del fris i les llindes de les finestres , és de carreus de granit disposats molt uniformement. Al Museu Diocesà d'Urgell es conserven tres fragments de pintura mural procedents de l'absis, que representen el tema de l' adoració dels Mags , amb una Maiestas Mariae en posició frontal, amb el Nen a la falda i envoltada per l'ametlla mística. La representació de les figures és força lineal. El Museu Frederic Marès de Barcelona conserva una talla de Crist crucificat que va patir desperfectes. Ha estat restaura da i s'ha datat de la segona meitat del s. XII. Per altra banda , al Museu de Vilafranca del Penedès també es conserva una petita lipsanoteca de pedra, amb una tapa en forma de piràmide, deco rada amb unes plaquetes triangulars agafades amb tr es claus .

sm

Detall de les mènsules que ornamenten el ràfec de l'església de Sant Andreu de València d'Àneu.

122

PIRINEUOCCIDENTAL

Planta de l'església de Sant Andreu de València d'Àneu.

LOCALITZACIÓ En unturó a l'est de Valènc ia d'Àneu,voraels vestigisde l'antic poble. X: 345321 Y: 4721843

~ Castell de València d'Àneu .-...

L

a Vall d'Àneu era un dels dominis que al s. XI van ser successivament definits i bescanviats pels comtes de Pallars Jussà als comtes de Pallars Sobirà . Durant el període medieval, els pobles de la vall van tenir franqueses i importants privilegis atorgats pels comtes i compilats , entre el 1408 i el 1424, en el Llíbre d 'Ordinacions . El castell, situat en un lloc estratègic, dominava la vall i controlava els camins cap a la Vall d'Aran . Va tenir un important paper en la guerra que, al s. XV, enfrontà el comte Hug Roger II, al costat de la Generalitat, contra el rei Joan II. Al final del s. XVII, la jurisdicció del lloc passava als ducs de Medinaceli . Al s. XVIII el castell ja estava en ruïnes i el pobl e es trasUadà a la vall. Després de la guerra civil de 1936-39, es va fer servir com a base de l'exèrcit en les campanyes contra els maquis. S'hi han realitzat intervencions arqueològiques.

ACCÉS A l'entrada de Valè ncia d'Àneu, venint d'Esterri, agafem un carnicarreter a la dreta,capa la capella de Sant Cosme,darrere la qual surt uncarnique arribaal cim del caste ll en pocsminuts.

l l

Les restes El conjunt arqueològic, de notables dimensions, ha sofert importants transformacion s al llarg dels segles , per això s' hi observen elements de diferents etapes constructives. El clos de la fortificació medieval consistia en el recint e sobir à, on s'alçava el castell , i el recinte jus sà, on hi havia el poblat. Aque st segon recinte qued ava prot egit per una muralJa -e ncara se 'n poden veure alguns tr ams- i tenia un seguit de rampes que s'enfilaven cap al portal d'entrada del recinte sobirà, separat del poble per un gran fossat qu e es trav essava mitjan çant un pont llevadís . Les diverses construccions que hi ha al recinte sobir à són el "castell vell" - encerclat per un a mur alla qu e a la car a nord teni a una bestorr e- , el "castell nou" -les poques r este s del qual es troben sota la car a nord del vell-, la Torr e Blanca , l'es glésia castra!, la torreta de les muni cions i la cisterna .

' ' ' '

u '

'

l

~

Sm

Planta del castell de València d'Àneu.

ALTÀNEU

123

L~Guingueta d'Aneu

MONUMENTS DESCRITS SantaMariad'Àneu SantPeredel Burgal SantJoand'Aurós SantMartl d'Escala rre

COMARCA Pallars Sobirà

Vila closai torre d'Escaló

HABITANTS 317

SantSebastià d'Estaron

BIBLIOGRAFIA

Catalunya Romànica,

ALTRES MONUMENTS SantPere d'Aurós Edificid'unanauamb absissobrealçat, decorat ambunfrisd'arcuacions ambmènsules escu lpides.Al MuseuNacional d'ArtdeCatalunya es conserven duestaules pintades, l'unaambla figuradesantPerei l'altra ambla desantPau,tots dosdinsunamàndorla.

vol.'l!J,pàg.233-258.

Castelld'Escar!Resten SantEstevede Gavàs SantSemide Cerbi Situada al petitnuclide Església molttransforpocsvestigis dela fortificació,ques'alçava sobre Gavàs, a l'interiorde mada,a la partalta del poblede(erbi,que unturóquedominael l'església esconserva unapicabaptismal conserva el sector cenpobled'Escart. Sant Bartomeu traldela naud'època ambmotius de DorveEsglésia sense decorada romànica. cultei enestatruïnós. Té florals. unasolanaui un absis on destaca la decoració SITUACIÓHISTÒRICAMunicipi de nom d'estilllombard. A l'intemodern format el 1971 per la unió dels rior,migcobertes perla runa,esconserve n una termes de Jou, Unarre i Escaló . L'únic picabeneitera i unade tret històric comú d'a quests termes és baptismal.

el fet d'haver pertangut a l'alt domini dels comtes de Pallars . El monestir de Sant Pere del Burgal hi tenia dominis .

LOCALITZACIÓ A la ribaesquerra dela Noguera Pallaresa, l km a l'oestd'Escalarre.

X: 346561 Y: 47119803

~~ Santa Maria d'Àneu

9

L

es pri1:1eres notícies de les parròquies de la Vall d' Aneu, el Pagus Anabiensis, corresponen ACdS Hemdeprendrela a uns preceptes del s. IX. La Vall d'Àneu , vinculacarretera d'Esterri d'Àda al bisbat d'Urgell, es trobava sota l'òrbita dels neua Escalarre i a l km agafem un carniestreta interessos del monestir de Gerri. Probablement la dretaquepermigde des del s. XII, i documentat a partir del XIV,la Vall pratsportaal santua ri. d'Àneu va esdevenir un deganat independent del bisbat , sotmès directament al bisbe. La concessió de diversos privilegis episcopals, juntament amb els atorgats pels comtes de Pallars, reflecteixen la seva unita t geogràfica i organitzativa.

124

PIRINEUOCCIDENTAL

Vista aèria del conjunt de l'església i caseriu de Santa Maria d'Àneu, actualment santuari marià.

En un precepte del 860 es menciona el lloc de Santa Deodata. La connexió entr e aquest lloc i Santa Maria d'Àneu s'estableix en la pretesa acta de consagració de la Seu d'Urgell. En documents posteriors conti nua apareixent el nom de Santa N Deodata, que semb la centrar l'organització eclesiàstica de la vall. L'advocació de Santa Maria s'esmenta ja clarament en documents de la darreria del s. XI, en cap dels quals no consta com a monestir ni com a parròquia.

L'edifici L'actual santuari marià s'alça al bell mig de la vall, envo ltat de construccio ns d'explotació agrària que podrien emmascarar els possibles vestigis d'edi ficacions monacals. L'església, amb uns orígens que es poden remuntar al s. XI, té unes dimensions consi derabl es i ha sofert importants transformacions. Consta d'una nau coro nada a l'est per un abs is semicircular, més estre t que la nau, precedit

Planta de l'església de Santa Maria d'Àneu.

LAGUINGUETA D'ANEU

125

Absis de l'església de Santa Maria d'Àneu, amb un fri s d'arcuacions i lesenes d'estil llomb ard.

d'un ampli arc presbiteral. Aquest és l'únic absis que ha qued at de l'antiga capçalera, formada, a més, per dues absidioles, estructura que devia correspondre a un temple de planta basilical amb tres naus . La façana absidal presenta una ornamentació de tipus llombard, amb un fris de doble arcuacions entre lesenes. S'hi obren tres finestres de doble esqueixada , sistema que es repeteix a la resta de finestres de l'edifici , dues al mur nord i un a al sud. A la façana sud hi ha, també , una de les portes originals del temple . La porta d'entrada , però, és a ponent i correspon a refor mes tardanes. Els paraments, que han estat emblanquinats, s'han fet amb carreus poc treballats, amb reble de còdols i juntes encintades. Hi és visible una junta vertical , especialment en el mur nord , que assenyala la refacció feta a tot el sector oest de l'església . De l'interior de la nau cal destacar la coberta , formada per un embigat de fusta sobre cinc arcs de diafragma de perfil apuntat. Al costat nord s'han conservat, de l'obra romànica , quatre semipilastres adossades a la paret; les tres de llevant tenen una forma esglaonada.

126

PIRINEUOCCIDENTAL

Detall de les pintures de l'absis de Santa Maria d'Àneu, actualme nt conservades al MNAC i de les quals es conserva una reproducció a la mateixa església.

De les pintures que decoraven l'interior de l'església només s'han conservat, al Museu Nacional d'Art de Catalunya, una part de les que cobrien l'absis central. Per la seva qualitat i per l'originalitat iconogràfica, integren un dels conjunts més importants de pintura romànica catalana, del qual se'n conserva una còpia a la mateixa església . Hi podem veure les quatre rodes de foc del carro de Jahvè descrites per Ezequiel, dos serafins amb tres parells d'ales plenes d'ulls, i una Maiestas Mariae, pràcticament desapareguda , que presenta el Nen als Reis Mags, entre altres temes . I.:estil d'aquestes pintures es relaciona amb el cercle del Mestre de Pedret, que va treballar a casa nostra a cavall dels s. XI i XII.

LAGUINGUETA D'ANEU

127

LOCALITZACIÓ A la ribaesquerra de la Noguera Pallaresa, una micamésavalldel poble d'Escaló, enlairatsobre un replà. X: 349524 Y: 4712023

ACCÉS A Esca ló, un coptravessadala Noguera, seguim perun camíaigüesavall uns500m i ensenfilem perun corriolfinsal monestir.

BIBLIOGRAFIA XavierCASANOV/>S: El

monestir romànic de SantPerede Burgal, Lleida,1980 .

~~

dia del 1337, per la qual el primer cenobi conservava una gran part del patrimoni del Burgal i el segon rebia mversos béns integrats a la cambreria del priorat. L'any 1570, el monestir va ser secularitzat i al s. XVIII ja es trobava en estat d'abandó. El 1770 va quedar subjectat a l'abat del monestir de Gerri i, si bé la parròquia era Sant Pere , les funcions parroquials es feien a Escaló. La total desaparició del priorat va tenir lloc amb la desamortització del 1835, i va quedar reduït a simple capella , Durant les obres de restauració del 1999 s'hi van reproduir les pintures originals, guardades al Museu Nacional d'Art de Catalunya, que completen les autèntiques que resten in situ. Entre el 2012 i el 2013 s'emprengué la darrera restauració arquitectònica de l'emfici.

Sant Pere del Burgal l primer esment del monestir data de l'any 85~, en un precepte d'immunitat que Ramon , comte de Tolosa, va donar a l'abat Deligat. Aquest fet indica que la seva fundació ja estava consolidada , però cap a la primeria del s. X va caure en decadència i es va vincular al comtat de Pallars i al cenobi de Santa Maria de Gerri. L'existència dels documents falsos de Gerri no deixen clara la història de Sant Pere a partir d'aquest segle. Segons un document de l'any 1006, el comte Sunyer va confirmar i renovar la donació del mones-

E

L'edifici El Burgal constitueix un conjunt de gran interès dins l'arquitectura monàstica altmedieval catalana , datat entre els s, XI i XII. L'església, en ruïnes, és situada al sector nord . Conserva la zona de capçalera, a l'est, formada per tres absis. L'absis central, el seu ampli presbiteri i el primer tram de la nau s'han cobert i s'han aprofitat com a capella. Les absimoles presenten una finestra central de doble esqueixada , mentre que l'absis principal en té tres de les mateixes característiques . Per sobre de la coberta absidal, una finestra en creu, encara visible, il·luminava la nau central, i al seu damunt s'alça un petit campanar de cadireta d'un sol ull. La decoració exterior dels absis consisteix en un fris de dobles arcuacions llomN bardes entre lesenes . A més d'aquesta capçalera, l'estructura originària, que es pot identificar per les seves restes, constava de tres naus -més alta la central-, cobertes amb un embigat de fusta. Encara podem veure els murs del perímetre del temple i la separació entre la nau central i la lateral nord, integrada per '' '' arcs formers recolzats en pilars rectangu~ lars . A l'oest destaca un dels elements més singulars de l'edifici, que en l'arquitectura catalana medieval només té un paral·lel en l'església de Santa Maria d'Arles (Vallespir). Es tracta d'una altra capçalera formada per un absis semicircular que s'obria a la nau principal amb un arc presbiteral. Aquest absis Sm tenia dos nivells (l'inferior es conserva senPlanta de l'església monàstica cer), coberts amb voltes de quart d'esfera. de Sant Pere del Burgal.



Capçalera de l'església del monestir de Sant Pere del Burgal, que presenta tres absidioles.

tir del Burgal al de Santa Maria de la Grassa (Llenguadoc) , però va continuar dins l'òrbita de la casa comtal pallaresa , la qual va afavorir-lo amb diverses donacions al llarg del s. XI. Malgrat tot, el monestir de Gerri va mantenir les seves pretensions sobre el priorat de Sant Pere, tal com indiquen mversos falsos. Les tensions entre la Grassa i Gerri van quedar resoltes en una concòr-

12B

PIRINEUOCCIDENTAL



.• •

LAGUINGUETA D'ÀNEU

129

Interior de la capçalera oest del monestir de Sant Pere del Burgal.

També el decora un fris de dobles arcuacions entre lesenes molt curtes, de manera que no ocupen tota la façana, solució poc habitual en els edificis del s. XI català. També a la façana oest podem veure la porta d'entrada principal i una escalinata en mal estat de conservació que permetia salvar el desnivell amb la nau nord. A la paret sud hi ha vestigis de dues portes més . Els paraments s'han construït amb pedra llosenca , disposada irregularment en filades, i amb pedra tosca en els arcs de les finestres i en els arcs llombards dels absis. Han persistit algunes zones amb arrebossat, especialment al sector de l'absis central i al seu presbiteri, lloc on també es van trobar unes decoracions pictòriques. Les restes de les dependències monacals se situen al costat sud-oest del temple, sobre uns aterrassaments artificials. Consten d'una sala rectangular adossada a l'absis de ponent . Al costat oest hi ha un àmbit tancat per murs que podria correspondre

130

PIRINEUOCCIDENTAL

Pintures de l'absis de Sant Pere del Burgal, guardades al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

a l'accés des de l'exterior al clos monàstic, amb la porta a la façana nord. La façana sud de la sala, que té dues finestres d' una esqueixada, dóna a un espai central empedrat. Al costat sud d'a quest espai, en un marge inferior, es poden reconèixer els murs d'una altra estança rectangular . A l'est hi ha una escala que comunica amb aquest nivell inferior i un habitacle rectangular dividit en dos àmbits, amb la porta d' accés oberta a l'espai central. Aquesta sala queda separada del mur sud de l'església per un passadís que probablement comunicava amb el cementiri . El Museu Nacional d'Art de Catalunya guarda la decoració pictòrica de l'absis principal. A la cúpula només s'ha conservat LAGUINGUETA D'ANEU

131

una part de la màndorla central, ocupada per Déu i les figures d'Isaïes i Ezequiel, amb els arcàngels Gabriel i Miquel incomplets. A la base de la composició hi ha uns motius vegetals, i per sota una greca separa aquest àmbit de l'inferior, on veiem la Mare de Déu acompanyada d'uns apòstols. A l'absidiola sud també es van trobar fragments d'un fris i, segons sembla, les naus devien tenir una decoració mural similar. I en la restauració del 1998 es descobriren noves pintures i s'hi féu una còpia de les del MNAC. Aquestes pintures s'han integrat dins el grup d'obres del Mestre de Pedret, datables entre el final del s. XI i l'inici del XII.

LOCALITZACIÓ Uns200m al sudde la casad'Aurós, queésal norddelpobled'Unarre. X: 348460 Y: 4722150

ACCÉS Carretera quesurt d'Esterri d'Àneucapa Unarre; passat el poble seguimuns3 kmen direcció a Gavàs.

~

Sant Joan d'Aurós Exterior de l'església de Sant Joan d'Aurós en què s'observa l'austeritat de la façana.

o es conserven documents d'època medieval del lloc d'Aurós ni de l'església, que formava part de la Vall d'Àneu. Sant Joan, que al s. XIX tenia jurisdicció pròpia, ara és considerada ermita.

N

En els sectors de paret original, podem observar l'aparell fet amb pedres llosenques allargassades, col·locades en filades horitzontals. La major part dels paraments, però, tant exteriors com interiors, s'han emblanquinat amb morter de calç.

L'edifici l'.església va ser construïda segurament entre els s. XI i XII. Malgrat les profundes transformacions que ha sofert, es tracta d'un interessant edifici que originàriament tenia una planta basilical de tres naus coronades, a l'est, per tres N absis semicirculars que han desaparegut, precedits d'arcs presbiterals que es conserven en part. A l'oest s'obre la porta, d'arc de mig punt i emfatitzada per un arc en gradació que descansa damunt una senzilla imposta. Sobre la porta s'alça un petit campanar de cadireta d'un sol ull. A la façana sud resten vestigis d'una finestra de '' '' doble esqueixada que il·luminava la nau central, la qual devia ser més alta. De l'interior cal destacar la nau lateral nord, que es conserva íntegrament, amb els tres arcs formers que la separaven de la nau central. Aquests arrenquen de pilars rectangulars i d'un llenç de paret perpendicular al mur .-m ~-= =oest. Un dels pilars encara conserva les Planta de l'església impostes fetes amb una llosa. de Sant Joan d'Aurós.

· -------

132

PIRINEUOCCIDENTAL

LOCALITZACIÓ Alsaforesdelpoble d'Escalarre, al costatdel cementiri. X: 347359 Y: 4719748

~

~

ACCÉS S'hiarribapercarretera desd'Esterri d'Àneu o desde la Guingueta d'Àneu.

Sant Martí d'Escalarre

E

scalarre s'esmenta per primera vegada els anys 981 i 985, quan el comte Ramon de Pallars va tornar el lloc al monestir de Gerri. No es tenen notícies de l'església fins al s. XIV, inclosa dins el deganat de la Vall d'Àneu.

L'edifici l'.església respon a diferents etapes constructives, d'interpretació complexa . En conjunt podria datar-se al s. XII. Consta de dues naus. La sud, més ampla i llarga, és capçada per un absis semicircular precedit d'un ampli espai presbiteral; s'ha cobert amb voltes d'aresta, i el tram presbiteral i l'absis, amb volta de canó de perfil clarament apuntat. La nau nord, proba-

LAGUINGUETA P'ÀNEU

133

LOCALITZACIÓ Elpobleestrobaal sud delmunicipi, i sobre seu,i a peudela pista asfaltada queportaa Escart, s'alçala torre. X: 348570 Y: 4712335

l'.esglésiade Sant Martí d'Escalarrefou construïda a partir del s. X.

blement la més antiga, ha quedat compartimentada en capelles, i també la corona un absis semicircular, convertit en sagristia. Als dos absis s'obren dues finestres de doble esqueixada, molt reformades les del sud. Sota el ràfec de l'absidiola nord destaquen unes sèries de triples arcuacions entre lesenes. La porta d'entrada, feta amb pedra calcària, se situa a la façana oest de la nau sud; la formen dues arcades en gradació, emmarcades per una tercera que fa de guardapols i s'ha decorat alternant rosetes inscrites en un cercle i peces cilíndriques. A la façana sud s'hi han afegit dues capelles. A l'interior es conserva una pica baptismal semiesfèrica de difícil datació. És feta de pedra granítica Porta d'entrada a l'església de i té una decoració de tipus geomèSant Martí d'Escalarre,decorada amb relleus esculpits. tric i figuratiu.

134

PIRINEUOCCIDENTAL

~

Vila closa i torre d'Escaló

,,,....,_

l l s

ituat ei; un punt estratègic de l'entrada a la Vall d' Aneu, Escaló va ser un lloc clau dels dominis dels comtes de Pallars a la vall. El castell s'esmenta per primera vegada l'any 1231. Al s. XV, Ferran II donava el lloc als Cardona, que en van tenir la jurisdicció fins al s. XVII, quan va passar als ducs de Medinaceli.

La vila Es tracta d'un poble que, malgrat els inevitables canvis, ha conservat l'estructura medieval. Queda clos per muralles o per les parets de les mateixes cases i s'organitza al llarg del carrer principal. A l'extrem nord d'aquest carrer s'han conservat cinc porxos -tres poc modificats-, un portal fortificat del s. XIII i almenys una bestorre . En aquest sector nord, extramurs, trobem també l'església. El portal sud dóna pas a un torrent on hi havia el safareig i un molí. La torre La torre, que domina el sector baix de la Vall d'Àneu, podria datar del s. XI o d'una època posterior. Ben conservada, té una planta circular de 6,8 m de diàmetre, amb un gruix de murs de més d'1 m. Amb una alçada de 14 m, culmina en uns grans merlets, alguns dels quals han estat units. La porta, a l'est, es troba a uns 8 m del terra; la corona un arc de mig punt fet per petites dovelles de llicorella disposades a plec de llibre. Per sota de l'entrada es poden veure clarament els forats on devien encaixar les bigues. Per sobre s'obren dues espitlleres i una petita finestra. En conjunt, els paraments s'han fet amb petites pedres poc treballades, disposades irregularment, amb lloses planes intercalades. Un metre a l'oest de la torre hi ha un vall, i a l'est podem veure les restes d'un mur que indiquen la probable existència d'un recinte quadrangular.

Carrer principal de la vila closa d'Escaló, que conserva cinc porxos medievals i una bestorre.

Torre d'Escaló, de planta circular, conservada en molt bon estat i datada segurament del s. XI.

LAGUINGUETA D'ÀNEU

135

LOCALITZACIÓ A la partaltadel poble d'Estaron .

~

Sant Sebastià d'Estaron

X: 351415 Y: 4710290

Accts Trencall senyalitzat cap a la dretaque surtde la C-147 de Llavorsí a la Guingueta d'Àneu .

a vila d'Estaron surt esmentada al s. X en una donació del comte Borrell al monestir de Sant Pere del Burgal. L'església, de la qual no es tenen notícies d'època medieval, va formar part del deganat de Cardós.

L

L'edifici La construcció de l'església es pot situar a partir de la segona meitat del s. XI. Consta d'una nau coberta per una estructura d'embigat de fusta , coronada a l'est per un absis semicircular cobert amb una volta de canó . L'absis presenta un fris de tri ples arcuacions entre lesenes i una finestr a centr al de doble esqueixada . Les mateixes característiques té la finestra que s'obre a la façana sud i la del mur oest, la qual, a més , conserva restes de l'arrebossat i dos caps esculpits encastat s al mur . La por ta, d'arc de mig punt emfatitz at per una arquivolta, es troba a la façana sud . A la seva vora, a l'angle sud-est , s'alça un campa nar de cadireta , afegit posteriorment a l'obra de la nau , format per un mur perpendicular a la nau que té un pas o porta en arc de mig punt. La part superior, que acaba en un perfil graon at característic de la construcció pallaresa , consta de dos ulls, en arc escanyat, i un tercer ull més petit sobre la testera del temple .

MONUMENTS DESCRITS Sant Isclei Santa Victòria de Surp

667

BIBLIOGRAFIA

Catalunya Ro¡nànica, vol.°YèJ, pàg.274-279.

Esg lésia del despoblat de Colines, resta una part dels murs delperímetre, que descr iuen una nau capçada perun absissemicircular.

SITUACIÓ HISTÒRICA Antic

terme de domini dels barons de Bellera , centrat en la vila fortificada de Rialb. El 1969 se li va unir el municipi de Surp. Integren el municipi diferents pobles i antigues parròquies, com Beraní, Roni, Escàs, Surp, Caregue o Rodés.

Sant Quiríde Surp A l'estdel poble deSurp, ésunacapella ques'utilitzacoma cabana. Consta d'unanau i un absis semicircular, i respona duesetapesconstructivesdiferents.

X: 345996 Y: 4701741

ACCtS Passat Rialb en direcció a Llavors!.pistaa l'esquerra capa Escàs, i desprésd'uns 4 km, trencall a la dreta cap a Surp.

PIRINEUOCCIDENTAL

HABITANTS

ALTRES MONUMENTS Sant Joande Colinos

LOCALITZACIÓ

136

PallarsSobirà

Vilaclosai castell de Rialb

Als aforesde Surp,al costa t del ceme ntiri.

Església de Sant Sebastià d'Estaron, amb el campanar exempt i t ransversal a la nau.

COMARCA

~~

Sant Iscle i Santa Victòriade Surp

9

E

l lloc de Surp es documenta per primera vegada el 1102, dins l'òrbita del monestir de Gerri. Al s. XIV, la parròquia formava part del deganat de Montenartró .

L'edifici Datada a cavall del s. XI al s. XII, l'església s'ha modificat tardanament en afegir-hi la sagristia i les capelle s laterals . Constava originàriament d'una nau coberta amb una estructura d' embigat de fusta , actualment amagada per un sostre de llates de fusta . A l'est hi ha la capçalera formada per un absis semicircular precedit d'un arc pr esbiteral. Centra l'absis una finestra de doble esqueixada , i té encara una altra finestra lateral d'una esqueixada i amb la llinda externa en forma d'arc . La decoració exterior presenta el típic fris llombard de dobles arcuacions entre lesenes , realitzades amb pedra tosca que destaRIALB

137

ca absidal s'assentava la Maiestas dins una màndorla, de la qual només ha quedat la par t inferior. Una sanefa separava aquest espai del semicilindre absidal, ocupat per vuit figures d'apòstols. Damunt d'una de les finestres ornamenta ls es veu un llop blanc en actitud d'atac sobre un fons escacat. L'estil popular de les pintures fa pensar que són obra d'algun pintor pirinenc de procedència local que va actuar a la segona meitat del s. XII.

LOCALITZACIÓ La vilaestrobaa la confluència delriu de SantAntoniambla NogueraPallaresa, al peu delturóon s'alça el castell. X: 346618 Y: 4700785

El campanar de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Surp, un dels elements més destacats.

ca de la resta de paraments, fets amb carreus ben treballats i disposats en filades regulars. A l'angle nord-oest de l'església s'alça un campanar de torre, format per una alta socolada i dos pisos que queden delimitats per un fris d'arcuacions llombardes, conservades sobretot al mur de llevant. Les finestres que s'obren en cada cara s'han modificat molt. A la paret est del primer pis encara podem apreciar sencera, però paredada, l' estructura original de finestra geminada. Els angles del campanar s'han reforçat amb unes amples lesenes que arrenquen del sòcol i arriben al capdamunt, fins a tocar el ràfec de la coberta, que no és l'original. Al costat del campanar hi ha ;m la porta d'accés, que es va obrir en època tardana. L'original, acabada en arc de mig punt, es conPlanta de l'església de Sant serva a l'interior, a la façana sud, i dóna pas al bapIscle i Santa Victòria de Surp. tisteri afegit en les reformes del temple. L'església tenia l'interior decorat amb pintures murals, avui reproduïdes in situ, les restes de les quals es conserven repartides entre el Museu Diocesà d'Urgell, el Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Museu de Toledo (Ohio, EUA). Al centre de la con138

PIRINEU OCCIDENTAL

~

Vila closai castellde Rialb

n Lªfundació història de 1avila va estretament del castell, documentat

lligada ª 1a al s. XI en una donació al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles. Al s. XIII la jurisdicció era dels Bellera i l'any 1352 la baronia de Rialb, amb tota la Vall d' Àssua, va ser empenyorada al vescomte de Castellbò. El 1435, Jaume de Bellera venia definitivament aquests dominis al comte Arnau Roger de Pallars. L'alta justícia era cedida a Joan I, comte de Foix i vescomte de Castellbò, però sense el consentiment del rei d'Aragó ni la prestació d'homenatge a aquest, fet que va causar l'ocupació de la Vall d' Àssua, Rialb i altres llocs pel sotsveguer de Pallars. Després de diverses lluites, els Foix prenien possessió d'aquests dominís l'any 1460; dos anys més tard, però, el rei Alfons s'apoderava de Rialb. El 1493, els Foix infeudaven la castlania de la fortalesa de Rialb a Joan Xiberi, veguer del vescomtat de Castellbò, dit Matxicot. El castell de Rialb centrava un dels cinc quarters del vescomtat de Castellbò, que comprenia les valls d' Àssua i de Baiasca. El 1512, Ferran el Catòlic va incorporar el vescomtat de Castellbò als dominis de la corona . Més tard passava a Germana de Foix, muller del rei Ferran.

La vila Rialb, com altres assentaments de la riba de la Noguera, presenta restes d'elements defensius en el seu tramat urbà. La vila quedava closa per una muralla feta, en part, pel darrere de les mateixes cases. El nucli antic s'estructura a banda i banda del Carrer Major, que era clos per portalades a cada extrem i on encara hi ha alguna de les típiques cases porticades . En un cos avançat a la línia de murs de tanca, avui ocupat per habitatges, s'alçaven unes torres semicirculars de les quals es conserva la d'en Virós, convertida també en habitatge. RIALB

139

MONUMENTS DESCRITS Mare de Déud'Arboló Vila closade Vilamur i SantaMaria (o Mare de Déude Medina)de Vilamur

COMARCA PallarsSobirà

ALTRES MONUMENTS Despobl at de Santa Creu de Llacunes Situat dalt d'untossal,a l'estde Soriguera, s'hi hanportat a termecampanyes d'excavac ió arqueològica. Destaquendosfossats obertsa la roca. castell de Malmercat (o de Bielsa)Coneguda tambécoma Casa Maca reno,aquesta construcció haestatmolt remodelada . Dins del conjunthi ha unacapella ques'utilitzade magatzemagrícola.

Vista general de la vila de Rialb que presenta, encara avui, restes d'elements defensius.

Les restes del castell

Sant Andreu de MalmercatEsg lésia, al poblede Malmercat, quehasofertmoltes transfo rmacions. Elsvestigis romànics sónvisiblessobretot a l'absis.

HABITANTS 377

Bl BLIOGRAFIA

Catalunya Romànica, vol.XV,pàg.293-303, i vol.XXVIIpàg.214-216.

castell d'ArcalísAl sud-oestd'Arca lis,a la muntanya de Sant Mauri,resten partd'uns murs que delimitenuna sala rectangular de l'antigafortificació.

X: 340667 Y: 4688825

Restes de les parets de l'angle nord-est del castell de Rialb, esmentat en una donació al s. XI.

140

PIRINEUOCCIDENTAL

ACCÉS Passa t 1,5 kmdeGerri en direccióa Sort,cal travessar la Noguera per un ponti seguirel camí finsal replàdelsantuari (300m) .

Vilatgede BurgLes restes, cobertes perla vegetació, sesituen al norddeSoriguera, al puigde lesRoques de Burg.

Vilatgedel Prat MuntanerA l'estdel municipi,propdelportdel Cantó,a 2 ll3 m d'altitud i enmigde lavegetació, restenalgunsvestigis de diferents construccions que envoltava unamuralla.

s1ruAc1ó HISTÒRICAGran

municipi que té com a centre l'alta i antiga vall de Siarb. Sembla que el centre històric era inicialment a l'actual despoblat de Santa Creu de Llagunes. Més tard fou a Vilamur, lloc que va donar nom als vescomtes de Pallars Sobirà. L'integren també els pobles de Rubió, Puigforniu, Llagunes, Tornafort i Malmercat, i al centre de la vall i vessant oposat Estac , Baro , Mencui, Escàs i Arcalís .

De l'antiga fortificació només en queda una part de les parets de l'angle nord-est. Probablement tenia planta quadrangular, i en els murs s'aprecien algunes espitlleres. Les parets s'han fet amb pedra de llicorella unida amb morter de calç, i als escaires i a les espitlleres es van utilitzar carreus ben treballats. Entre els trams de mur recoberts de morter, crida l'atenció unes fileres de pedres, especialment a la part superior del mur est. Aquest edifici s'ha considerat romànic, però podria tractar-se d'una construcció d'època posterior. LOCALITZACIÓ A l'extremsud-oes t del municipi,propde Gerri dela Sal, enun espa dat sobrela Noguera Pallaresa.

Mare de Déu de Sereny à Església en rUine s situadaal nordestd'Arcall s.Constava d'unanaucapçada per unabsi ssemicircular.

~~ Mare de Déu d'Arboló

T

E

smentatja el 817, el lloc d'Arboló, amb el seu castell, és un dels indrets del Pallars documentat des de més antic. L'església es menciona el 920 en una descripció dels límits del terme de Baén . Anteriorment, però, en el fals I de Gerri, del 872, s'esmenta l'oratori de Santa Maria, fundat al castell d'Arboló. Va ser una possessió del cenobi de Gerri i al s. XN formava part del deganat de Cardós. SORIGUERA

141

Santuari de la Mare de Déu d'Arboló, singular per la seva simplicitat i excel·lent situació sobre la Noguera Pallaresa.

L'edifici El santuari, format per l'església i unes dependències annexes, s'alça en un terraplè artificial. Tot el conjunt ha sofert obres de rehabilitació. I.:església consta d'una sola nau, coberta amb volta de canó i coronada a l'est per un absis semicircular precedit d'un doble arc presbiteral. I.:absis té l'exterior decorat amb un fris d'arcuacions cegues que recolzen en permòdols. Hi podem veure també tres finestres de doble esqueixada, acabades en arc de mig punt, que en una de les obertures consisteix en un sol bloc de pedra. I.:edifici té tres portes: l'una a la façana sud, l'altra al mur oest i una altra a l'est i que podem veure a l'interior, ja que comunica 142

PIRINEUOCCIDENTAL

Porta de ponent de l'església de la Mare de Déu d'Arboló, formada per tres arcs de mig punt.

SORIGUERA

143

amb les dependències annexes. La primera, que probablement era l'original, consta d'un sol arc de mig punt adovellat. Sobre la porta hi ha un guardapols i dues finestres d'arc de mig punt i dob le esqueixada. Formen la porta oest, més tardana, tres arcs de mig punt en gradació. Damunt la porta també hi veiem una imposta, a manera de guardapols, que travessa tota la façana i dóna el tomb cap als murs laterals . A sobre del guardapols s' observen una sèrie de forats de bastida rectangulars i, centrada en el carener de la teulada , s'obre una finestra allargada de doble esqueixada, arc de mig punt adovellat i dos ulls de bou a cada costat. Al capdamunt d'aquesta façana oest s'alça un petit campanar quadrat amb una finestra a cada cara; les de llevant i ponent són més grans. Els paraments constitueixen una de les particularitats de l' església. S'han fet amb carreus molt ben escairats i polits, disposats en filades horitzontals molt regulars . El més remarcable, però, és el color dels carreus, els uns vermellosos i els altres més grisencs, els quals, a més, mostren una disposició intencionada. Els paraments i l'ornamentació de les façanes ens indiquen una datació avançada, entre la darreria del s. XII o l'inici del s. XIII. Al Museu Diocesà d'Urgell es conserva un calze originari de l'església que podria datar del s. XIII. Fet de peltre, el vas té la boca ampla; el peu també és ample i de forma acampanada i s'uneix al vas mitjançant un nus oval decorat amb una ziga-zaga .

La vila closa de Vilamur conserva les restes d'una torre cantonera

a la muralla.

LOCALITZACIÓ A l 264m d'altitud,al vessan t sud-oest de la Torreta del'Orri, a peu dela carreteraN-260de Sort a la Seud'Urgell. X: 348573 Y: 4693590

~ Vila closa de Vilamur i Santa

Maria ( o Mare de Déu de Medina) de Vilamur

n I ncloi¡a a la vall de Siarb, que fonamentalment es correspon amb l'actual de Soriguera, i cen-

~

tre dels dominis dels vescomtes de Pallars, la població i el castell els tenim documentats des del darrer terç del s. XI. A partir del s. XII, els vescomtes de Pallars van adoptar el locatiu de Vilamur i van estendre els seus dominis a Sarroca i la Vall Ferrera, i posteriorment a Rubió, Soriguera , la Pobla de Segur, entre altres llocs . Al s. XIV, el vescomtat passava als Cardona, els quals el mantenien fins al s. XVII, moment en què, per enllaç matrimonial, va esdevenir propietat dels ducs de Medinaceli . 1

144

PIRINEUOCCIDENTAL

L'església s'es menta ja dotació de la canònica de de la Seu d'Urgell. L'any sota la jurisdicció de l'orde de Jerusalem .

el 1010 en la Santa Maria 1251 consta de SantJoan

La vila El poble conserva encara un notable aire medieval. La seva ordenació urbanística respon a criteris defensius i es va fer en dues etapes. La primera, anterior al s. XII, integra un petit castre dins el nucli central de la població, i la segona, d'època baixmedieval, correspon a una ampliació del perímetre murat cap als extrems de la vila, englobant l'església parroquial. Del primer recinte és interessant el reticulat dels seus carrers, ja que es tracta d'una planimetria funda-

Portal d'accés al recinte murat de Vilamur, situat al costat de l'església de Santa Maria.

SORIGUERA

145

MONUMENTS DESCRITS Santa Mariade Gerri ALTRES MONUMENTS Vila closade GerriLa vilavella deGerridela Sal surtesmentada sovinten ladocumentació dels.XII. Ésun petitnuclicompacte decases centratperuna placeta. A la partaltadela població esvacrearlavila nova,documentada des dels.XIV.Lesantigues salines, a bandai banda delavilaclosa,vanser unaimportant fontd'ingressos peral monestir.

-~.:•-

-

.,,

-

~església de Santa Maria de Vilamur és anomenada també església de la Mare de Déu de Medina.

cional est r anya en aquesta regió. Del segon recinte destaquen el portal de l'església, el tancament seguit de cases mitgeres del sector nord del poble , les r estes d'una torre cantonera a la mura lla de l'extrem oest i la porxada coberta del Carrer Major.

L'església I..:edifici,construï t al s. XII, consta d'una sola nau, la qual va sofrir importants modificacions al s. XIV i posteriorment: es va ampliar amb cape lles laterals i l'interior presenta una estructura barroca. La corona, a l'est, un abs is semicircu lar, molt refet però que en part deu correspondre a l'original. Sembla que la capçalera tenia també una mena de transsepte; en podem veure, al costat sud , un tram cober t amb volta de canó i dues finestres, l'una de doble esqueixa da i l'altra d'esqueixada simp le. A les golfes, per sobre de l'estructura barroca, podem aprec iar l'arrencada d'una volta de canó, feta amb carreus ben treballats. En aquest sector són notables uns arcs diafragma de perfil apuntat que conserven els permòdols de fusta tallada que sostenien l'embigat de la coberta.

146

PIRINEUOCCIDENTAL

COMARCA PallarsSobirà MUNICIPI BaixPallars HABITANTS 361 BIBLIOGRAFIA

Catalunya Romànica, vol.XV,pàg.192·232, i vol.XXVII, pàg.213.

Pont del monestirÉs l'únicpasdesdelpoble Sarcòfag de la Font deGerricapal monestir. de SantCristòfolAntic Refeten diverses ocasions,sarcòfag medieval utilitzat constad'unaarcada de coma picad'unafont migpunti conserva els situadapropdelpoblede muntants medievals, Peramea. assentats sobrela roca. TorredelsColomers Torre de la presó de PerameaAntigatorre de Gerri Deplantaqua- deguaita, de plantacircudrangular, estrobaa la lar.Lessevesrestesestropartalta delpoble. bena l'extremsuddela vilade Peramea. Castellde BrescaEs

conserven escassos vesti gisenunapenyaque coronael poble!de Bresca.

SantaAnnade Cortscastell (abans SantaMaria)Capella senzillaformada perunanaui unabsissemicircular. Modificada endiverses ocasions, s'hihanduta terme treballs derestauració.

Sant Esteved'Enseu Petitaesglésia situada a l'entrada delpoble d'Enseu, d'unasola naui capçada perun absisque SantAndreude Baén superael semicercle. Petitaesglésia rural,a l'enCastellde PerameaEls tradadelpoblede Baén, quehasofertdiversos escassos vestigis quees Consta podenveuredelcastell, remodelatges. d'unanaui un absissemidatatdels.XI,sónuns circular. panysdemural cim

d'unapenyasobreel pobledePeramea.

ciansestrobenal llargde la crestad'untossalque dominal'anticpasdel Pallars Sobiràa l'AltUrgell. SantSebastià de Rial Antigaesglésia, d'unanaui unabsissemicircular, que s'utilitza coma borda,al norddeBaén.Estroba envoltada de nombroses restes delquedeviaserun poblat.

Despoblat de Solans Restes d'unconjuntd'habitatges, edificats enpetites terrasses graonades a causadelfort pendent. SantJoande Solans ~església, queestrobaen estatruïnós, conserva l'absiscobertambvoltade quartd'esfera.

Casafortade Vilesa Construcció deplanta trapezoidal, enestatruïnós, al mig d'unboscpropdeBaén. SantAventiAntigacapella situada al puntmésalt de laserra dePeracalç, totalmentensorrada. SantaCecíliad'Ancs Nomésquedenlesparets laterals del'edifici. Procedeix del'església una marededéudefustapolícromada, queesconserva al MuseuDiocesà d'Urgell.

SantRomàd'Useu Senzi lla església enestat SantSemide Buseu ruïnós,d'unanaui absis Integrada perunanaui un semicircular, situada als absissemicircular, decorat aforesd'Useu. Haviaconambunfrisd'arcuacions servatunapicabeneitera SantQuiríPetitaermita llombardes, eral'antiga actualment desapareguda.situada a mésde l 800m parròquia delpoblede SantSadurní d'altitud,al limitambel Buseu. de Cuberes Vorael des- Pallars Jussà.Ésd'unasola SantSebastià de Buseu poblatdeCuberes . Sols naurectangular i unabsis Destaca unapetitaarade quedenunespoquesres- semicircu lari sobrea lçat. marbreambinscripcions, tesdelsfonaments de SantMartí de Solduga conservada en unacasa l'antigaesglésia. Església enestatruïnósque particular, l'únicad'aquest SantaColomade aprofitaunaparetrocosa tipusexistent a la comarca.l'Espluga de Cuberes d'unacinglera delaserra Despoblat de Recallers Església construïda a l'inte- deCuberes, al suddel Esconserven algunsvestí- riord'unabalma,formant municipi. gis en unesperórocós partd'unanticpoblattroquedominal'anticcarni glodíticsituatsobreel delPallars a l'AltUrgell, barranc del'Infern,prop propdelcolldeRecallers. delcongost de Collegats.

Despoblat i castellde Sarroca(o de lesCases resSantCristòfol(abans Velles)Lesabundants construcSantJoan)de Peramea tesdediverses Elmésremarcable del'església,ques'alçaal costat dela penyadelcastell, és SITUACIÓHISTÒRICAMunicipi unatalladefustapolicromunicipis de Gerri de la madadela Marede Déu delRemei, venerada en capital, Peramea, Baén i unaltarlateral.

creat el 1969 amb la fusió dels Sal, que n'ha esdevingut la Montcortès de Pallars ; té el nom oficial de Baix Pallars . Inicialrnent era de domini comtal; però el domini de les seves terres, i en part la jurisdicció, van passar als abats de Santa Maria de Gerri. GERRIDELASAL

147

LOCALITZACIÓ Davant laviladeGerri dela Sal, a la riba esquerra dela Noguera Pallaresa.

~~~

~

X: 340681 Y: 4687349

Santa Maria de Gerri

Ement, ls orígens del monestir es troben, probableen una església construïda en temps

ACCÉS Desdelsectorinferior delnuclianticdeGerri caltravessar l'únicponi quedónaaccés a l'altra riba,on hi hael monestir.

dels visigots, que fou destruïda pels sarraïns. El prevere Espanell i uns companys van iniciar la comunitat monàstica, tal com es descriu a la carta fundacional de l'any 807. Primer sota l'advocació de sant Vicenç, amb l'adopció de la regla de BIBLIOCiRAFIA IgnasiM. PUIG:El sant Benet , que tingué lloc el 839, va passar a la monestirdeSanta de Santa Maria . El cenobi es trobava sota la jurisMariade Gerri(segles XI-XV),2 vol.,lnstitul dicció del bisbe de la Seu d'Urgell i va contribuir d'Esiudis Catalans, de manera important a l'evangelització i la reBarce lona,1991. organització del territori del Pallars després del domini àrab. Al s. X, la casa comtal de Tolosa fou substituïda per la de Pallars, la qual va afavorir el monestir amb importants donacions. Malgrat tot, les relacions entre aquest i els senyors de Pallars no sempre eren bones. Per afermar la immunitat civil obtinguda dels Tolosa, l'any 966 els monjos de Gerri aconseguien la subjecció directa a la Santa Seu i, per tant, obtenien la immunitat respecte del bisbat d'Urgell. Això no obstant, una de les intervencions més clares de la casa comtal pallaresa tenia lloc el 1096, quan el comte va aconseguir que el monestir se subjectés al de Sant Víctor de Marsella per tal de dur a terme una reforma espiritual i financera . Mostra d'a quests canvis va ser la consagració d' una nova església l'any 1164, amb la presència de nombrosos bisbes i dels comtes de Pallars. El 1190, el monestir i totes les seves possessions es posaven sota la protecció directa del rei Alfons I. Entre els s. XII i el XIII, Gerri esdevenia el monestir més ric del bisbat d'Urge ll, amb importants donacions que se sumaven a les realitzades des del s. IX. En aquesta riquesa hi va tenir un paper decisiu la possessió de les salines. Malgrat la immunitat civil i eclesiàstica, sobretot a partir de mitjan s. XIII, el monestir es va veure immers en diversos conflictes, principalment entre els comtes de Pallars i els de Foix i la casa reial. Des de la fi del s. XIII en endavant, l'intervencionisme reial fou molt important. Al s. XIV s'iniciava la seva decadència econòmica i jurisdiccional, amb continus enfrontaments amb els senyors de Pallars. Al s. XV hi va tenir un paper destacat l'abat Pasqual de Cuberes, que el 1453 fou deposat pel seu superior de Sant Víctor de Marsell per caviloso, és a Monestir de Santa Maria de Gerri, fundat el 807, amb la façana recentment restaurada. 148

PIRINEUOCCIDENTAL

dir, per enredaire. L'any 1592, una butlla del papa Climent VIII incorporava Gerri a la Congregació Claustral Benedictina de Tarragona, incorporació que es va fer efectiva amb el nomenament de Lluís Sanç, bisbe de Solsona, com a nou abat del monestir. Durant la guerra del Francès, al s.XVlII, el cenobi va ser atacat pels francesos i es van perdre molts documents del seu arxiu. El 1821, l'estat posava a subhasta els béns del monestir, dins el programa de desamortitzacions del Trienni Liberal, i el 1835 procedia a la seva exclaustració; però l'últim abat, Antoni de Gudell i de Pinies, va gaudir de les consideracions del seu càrrec fins a la seva mort. De l'activitat espiritual i intel·lectual de Gerri, no gaire important, n'ha quedat poca constància documental. El més ben documentat és el treball dut a terme al scriptorium. Destaquen els falsos de Gerri, una sèrie de documents apòcrifs, potser del s. XI, que es devien escriure per tal de proporcionar al monestir un suport legal.

L'edifici El monestir consistia en l'església, que ha estat en part restaurada, i, adossat al costat nord, el clos monàstic, del qual només queden ruïnes. El temple correspon a l'edificat al s. XII. Presenta una estructura de planta basilical de tres naus, amb tres trams sense transsepte. La capçalera, a l'est, és formada per tres absis semicirculars: els dos laterals s'obren directament a la nau i el central, més gran, va precedit d'un ampli presbiteri, més baix que la nau. I..'.exteriorha experimentat profundes transformacions, per això els absis han quedat inclosos al cos barroc de la sagristia i el cambril. N ornés ha quedat visible l' absidiola nord i part de la central, decorada sota el ràfec per un fris en dents de serra i un fris d'arcuacions que arrenquen d'impostes esculpides, dividides en sèries de tres per semicolumnes amb capitells. També han estat alterades les tres finestres d'una esqueixada que s'obren en cadascun dels absis. En conjunt, les

150

PIRINEUOCCIDENTAL

Detall del campanar de cadireta de tres pisos del mone stir de Santa Maria de Gerri.

;;;rfi;;;;;;;+;; llll

1111

1111

1111

1111

1111 Ull

1111

nu

Planta de l'església monàstica de Santa Maria de Gerri.

cobertes originals de l'edifici van ser sobrealçades mitjançant unes golfes ventilades a través d'una galeria d'arcs, fet que contribueix notablement a amagar l'estructura original. Les façanes conserven, sota el ràfec medieval, una motllura bisellada, i es van reforçar amb contraforts que es corresponen amb la situació dels arcs interiors. L'església conserva tres portes. A la façana sud, molt modificada, hi ha la porta que comunica amb el cementiri, i simètrica a aquesta, però al mur nord, trobem la que donava pas al claustre i les dependències monacals, avui desapareguts. A la façana oest s'obre la porta d'entrada, aixoplugada per un porxo o atri de tres naus, que es corresponen amb les interiors, cobertes amb voltes d'aresta i obertes, al sud, per arcs de mig punt . El cos de l'atri és més baix que l'església . Damunt seu hi ha una gran finestra que il·lumina la nau central i també s'alça un vistós campanar de cadireta de tres pisos, amb dues obertures als dos primers nivells i una a la part superior, totes formades per arcs amb motllures trilobades. GERRIDELASAL

151

La porta d'accés, en arc de mig punt, queda circumscrita per tres arquivoltes en gradació i una mena de guardapols format per una motllura llisa. L'ornamentació de la tercera arquivolta es basa en mitges esferes esculpides. Els arcs descansen sobre una imposta, que en el sector de la dreta, respecte al punt de vista de l'observador, conserva una decoració en escacat. La primera arquivolta rep el suport, a més, de dues columnes llises que acaben en un capitell esculpit. A l'alçada Porta principal del monestir de Santa Maria de Gerri, circumscrita de les impostes, l'atri és decorat per tres arquivoltes. per un fris amb escacat. Aquesta decoració escultòrica es completa amb els capitells dels quatre pilars del tram central de l'atri. El capitell de l'esquerra del mur de tancament de l'església es troba molt malmès, però s'hi endevina en una de les cares un músic o joglar, i en l'altra una figura dalt d'un cavall i tocant un corn, que representa el tema de la cacera. El capitell de la dreta, erosionat, presenta unes grans fulles d'acant. Del mur de tancament exterior del porxo, Ja decoració vegetal del capitell de la dreta també es troba en mal estat; el de l'esquerra mostra tres escenes: Adam i Eva amb l'arbre de la ciència, que és una mena de palmera, dos personatges enfrontats lluitant, probablement Caín i Abel, i a la cara frontal dues altres figures amb els braços alçats. Es tracta d'uns temes molt assajats durant el període romànic, i en aquest cas la datació, com també la construcció de l'atri, se situa a la segona meitat del s. XII. A l'interior de l'església es pot veure el sistema de cobertes, format per voltes de canó, semicircular a la nau central i de quart de circumferència a les laterals, construïdes amb lloses irregulars col·locades a plec de llibre . Les voltes es reforcen amb arcs torals , que juntament amb els formers arrenquen d'uns pilars de tipus compost, integrats per un nucli central en forma de creu al qual s'adossen semicolumnes amb base i capitell . Dels capitells arrenquen els arcs, tret de la nau central. A la línia d'arrencada de la coberta hi ha un fris que presenta, en alguns punts, una decoració a base d'escacat o amb motius geomètrics. L'absis central apareix ornat, sota aquest fris, amb set arcuacions sostingudes per semicolumnes, sistema que es troba en altres obres del s. XII, com la catedral de la Seu d'Urgell (Alt Urgell) o el monestir de Sant Pere de Galligants (Gironès).

152

PIRINEUOCCIDENTAL

Nau central de l'església monàstica de Santa Maria de Gerri, coberta amb volta de canó.

GERRIDE LASAL

153

MONUMENTS DESCRITS CastellóSobiràde Sant Miquelde la Vall i SantGervàsdel CastellóSobirà

COMARCA PallarsJussà

ALTRES MONUMENTS SantPered'Aransis Edificid'unanau,molt transformat. Del'estructuraoriginalnoméses conserva partde la decoració de la façana sud.

vol. X!J,pàg.332-344.

HABITANTS 303 BIBLIOGRAFIA

Catalunya Romànica,

SantFruitósd'Aransís Capellaisolada d'una sola naui cobertade voltade canósensecap ornamentac ió.

Interior de l'absis central de l'església de Santa Maria de Gerri, ornamentat amb arcuacions i sem icolumn es.

El total de capite lls que decoren l'interior de l'església és de trenta; n'hi ha vint esculpits amb motius vegetals , amb grans fulles llises i carnoses, amb poncelles, o amb fulles d'acant. Als capitells amb representació figurada hi ha sobretot animals fantàstic s o monstres (grius i sirenes), ànge ls i personatges humans amb anima ls (lleons, serps) en actit ud d'atac, com a mostra del càstig diví. En una de les escenes, per exemple, obs_ervem un ocell rapaç, amb plomatge molt marcat, que agafa amb les urpe s una serp a punt de mossegar-lo. En una altra hi ha un home nu amb els braços alçats, flanquejat per lleons que devoren les seves víctimes. Els capitells de l'absis presenten una gran diferència d'execució respecte als de les nau s. Els primers tenen paral·lelismes amb els capitells del claustre de Ripoll, mentr e que els restants són més propers als tallers de la Seu d'Urgell. del monestir de Santa Maria Tots ells, però , daten de la segona mei- Capitell de Gerri, en què es pot observar un ocell agafant una serp. tat del s. XII. 154

PIRINEUOCCIDENTAL

SantaMariadel CastellóSobiràRuïnes de l'església parroquial delCaste lló Sobirà, situadesen el recinte inferiordelconjunt arqueo lógic.

SantVicençdel Castellde TolóEsglésia en ruïnes. Esconserva un fragment del mur ambunafinestrade dobleesqueixada.

Castellde l'Hostal Roig(o de Montllor) Quedaun fragment d'unatorrede plantacircular propdelcoll del mateixnom.

SantaAnnade l'HostalRoig(o de Montllor)Església en ruïnesd'unasolanau ambabsiscentrali dues absidioles.

Marede Déu de Bonrepòs Santua ri d'unasolanauambvolta decanóde pertilapuntat i absissemicircu lar.Es trobaa la partbaixad'un delsedificisd'unaexplotacióagrària.

SITUACIÓHISTÒRICATerme

originat per la fusió, el 1970, dels antics municipis de Sant Serni, Aransís i Sant Salvador de Toló. El poble de Gavet és ara el cap del mllillcipi. Sant Serni i Aransís depenien dels barons o senyors d'Orcau, mentre que Sant Salvador de Toló era dels vescomtes de Vilamur, més tard fusionats amb els Cardona.

Castellde TolóDalt d'untossal,sobrela Concade Dellà,encara hi halesrestesde la muralladefensiva del castell.

LOCALITZACIÓ Enun despoblat de la Barcedana querepel nom delsVilots;la cape llaés 200m a l'estdel castell.

Castelló Sobirà de Sant Miquel de la Vall i Sant Gervàs del CastellóSobirà

X:331379 Y: 465960 ACCÉS DesdelpasdelsTerradets hemd'agafar el desviamentcapa Llimiana . Abansde la pujadafinal seguimun trencalla la dretaqueportaa Sant MiqueldelaVall,des d'onhi hauns2 kmde pistaen malestat.

r-,

l l

9

L

a documentació sobre el lloc es remunta al primer terç del s. X, quan apareix com apropietat del comte Isarn de Pallars . Al s. XI es va construir una petita església dedicada a sant Gervàs . Al segle següent s'establí un vilatge amb totes les característiques dels nuclis de població fronteGAVET DELACONCA

155

,,: