L’Institut d’Estudis Catalans: els seus primers XXV anys

Citation preview

L' INSTITUT

D'ESTUDIS

CATALANS

ELS SEUS PRIMERS XXV ANYS

BARCELONA PALAU DE LA GENERALITAT 1935

L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS ELS SEUS PRIMERS XXV ANYS

D'aquest llibre s'ha fet un tiratge de 1,ooo exemplars en paper corrent, i altres 5o en paper de fil.

L'INSTITUT

D'ESTUDIS

CATALANS

ELS SEUS PRIMERS XXV ANYS

BARCELONA PALAU DE LA GENERALITAT 1935

Impremta de la Casa de Caritat de Barcelona

El present volum, commemoratiu del XXV.' aniversari de la fundació, es publica per acord de l'Institut, pres en sessió general del 19 de novembre del 1931. Totes les dades ací consignades es refereixen a l'estat de l'Institut en acabar l'any 1932.

.

L'OBRA DE L'INSTITUT

Era l'any 19o7 que Enric Prat de la Riba, tot just enlairat a la Presidència de la Diputació de Barcelona, fundava l'Institut d'Estudis Catalans, al qual assenyalava com a funció primordial «la superior investigació científica de tots els elements de la cultura catalana».

Les seves activitats comencen el mateix dia, 5 de juliol

d'aquell any, en què els seus membres prenien possessió del càrrec en una petita sala de la Diputació i presidits pel fundador. Els primers membres de l'Institut foren els següents : A. Rubió i Lluch, president; Guillem M. de Brocà, Pere Coromines, J. Massó i Torrents, Joaquim Miret i Sans, Miquel S. Oliver, Josep Pijoan i Josep Puig i Cadafalch. Josep Pijoan, un dels elements que secundaren amb més eficàcia aquesta obra d'En Prat de la Riba, i primer secretari de l'Institut, viu actualment allunyat de les nostres tasques, professor univer sitari a Nord-Amèrica.

En Brocà, En Miret i Sans i En Miquel

S. Oliver són fa temps en altra llunyania, fora d'aquest món. Tots han contribuït a endegar les primeres activitats de l'Institut i a la normalitat de la seva vida, a la qual aportaren ciència i entusiasme. Es just que de primer antuvi, en evocar els inicis de la nostra Corporació, recordem aquests nostres primers companys que hem perdut. Creat en un ambient on la manca de vida científica col.lectiva feia estèrils tants d'esforços disgregats, condemnant a quotidians fracassos les més belles iniciatives, com observava Prat de la Riba,

12 — l'Institut venia a recollir i organitzar aquelles branques del co neixement humà que més havien arribat a Catalunya a un cert grau de maduració : els estudis històrics. Precisament per això l'Institut començà amb la que és ara la Secció Històrico-Arqueo lògica.

L'any 19o7 marca, ha dit un eminent historiador estranger,

una fita en la història del moviment cultural de Catalunya. Responent a aquelles directives, l'Institut ha tractat abans de tot de donar al seu país i a la ciència tots aquells materials d'estudi, aquells corpus que representen l'estat actual dels conei xements i serveixen de base per a investigacions ulteriors. En les primeres assentades de la Secció Històrico-Arqueològica, que llavors era ella sola tot l'Institut d'Estudi's Catalans, cada un dels seus membres presentava un pla del treball preliminar a realitzar, amb la menció del que era ja començat. Tots guardem sobre això notes velles que tenen el doble valor de la història de l'Institut i de la nostra història d'homes de ciència. Seria s'indicava queologia als corpus

útil de transcriure aquests esbossos de memòries en què l'obra metòdica a realitzar. La llista fóra llarga. En ar i història de l'art : redactar el suplement anual català d'inscripcions llatines i ibèriques; fer els catàlegs de la

ceràmica; catalogar les marques de la ceràmica sigil.lada; formar els corpus de les inscripcions romàniques i gòtiques; el dels segells, de l'heràldica, de la numismàtica. Seguien encara altres recerques d'història artística : catàleg dels monuments arquitectònics i d'es cultura; de la pintura mural i de la pintura sobre taula; formar el corpus dels mosaics; historiar l'art del gravat; fer l'estudi de la iconografia; el dels teixits, de la indumentària i del moble. Totes aquestes matèries eren ja més o menys estudiades. En algunes, els estudiosos tenien avançat extraordinàriament llur treball. Anàlogament, en les primeres assentades s'estudià el pla de les recerques i publicacions a fer en Història general, Història literària i jurídica : la publicació de diplomataris, entre ells els que feien referència a la Història de la nostra cultura i de les gestes dels

catalans a Orient; les edicions de les nostres Cròniques, de textos clàssics medievals, d'obres de Bibliografia catalana, dels elements fonamentals de la nostra antiga legislació. En aquest volum, en el qual hem volgut incloure la nostra bi bliografia, no sols la que ha publicat l'Institut — i que per aquest fet ha esdevingut col·lectiva —, sinó també la que hem publicat per ací i per allà cada un de nosaltres, membres de l'Institut — i per aquesta raó és ciència que hem posat en comú —, hi ha una llista llarga de llibres, de memòries, d'articles, en català i en altres llengües, comunicats de vegades a altres Acadèmies i societats sàvies estrangeres.

En aquest inventari es veu el que

hem fet en cada ciència en el seu just valor i on hem arribat del nostre programa, i podrem fundar-hi el propi judici serè, imparcial. Els papers cantarien si poguéssim errar. Pel que toca a la Secció Històrico-Arqueològica, bé podem dir que una gran part de la tasca que li va ésser confiada està en ple període d'actuació. A la qual cosa responen els volums de l'Anuari d'aquesta Secció, on, ultra les monografies que s'hi han publicat, es dóna la crònica detallada i metoditzada del moviment històric — en el sentit més ampli del mot — de Catalunya o relatiu a ella. Ha publicat també Les monedes catalanes, Les pintures murals catalanes, L' Arquitectura romànica a Catalunya, els Documents per la història de la cultura catalana mig-eval, els Estudis de Bibliografia lul.liana, la Bibliografia dels antics poetes catalans, etc. Per bé que les branques històriques de la ciència tenien tra dició a Catalunya, l'actuació de l'Institut, per mitjà de la Secció Històrico-Arqueològica, ha estat fecunda en iniciatives, fora de les publicacions al.ludides anteriorment. Així cal considerar que abans de la fundació de l'Institut no existia una ciència prehistòrica catalana, ni espanyola tampoc : el Servei d'Excavacions, amb les que ha realitzat arreu de les terres catalanes i més enllà de les fronteres polítiques, i amb l'estudi metòdic dels resultats de les exploracions, ha creat al nostre país aquesta ciència prehistò

— I4 — rica catalana tan ben reputada a l'estranger.

Cal enumerar la tasca

de Conservació i Catalogació de Monuments, imitada així mateix en altres cercles; la protecció i foment d'arxius, museus i biblioteques, la preparació d'ingents reculls de materials d'arxiu, etc.

L'activitat de l'Institut, però, no s'ha circumscrit al camp de la Història i de l'Arqueologia. L'any 1911, arribat el moment d'eixamplar l'organització col·lectiva dels treballs científics, eren creades les altres dues Seccions : la de Ciències i la Filològica. Els membres de la Secció de Ciències foren : Miquel A. Fargas, president; Josep M. Bofill i Pichot, Pere Coromines, Eugeni d'Ors, August Pi Suner, Esteve Terrades i Ramon Turró. La Secció Filològica quedà formada per : Mn. Antoni M. Alco ver, president; Josep Carner, Mn. Frederic Clascar, Pompeu Fabra, Àngel Guimerà, Joan Maragall i Lluís Segalà. Els membres fundadors de l'Institut van continuar en qualitat de membres de la Secció Històrico-Arqueològica, excepte el senyor Coromines, passat a la de Ciències. Eugeni d'Ors fou nomenat secretari general de l'Institut. A la Secció de Ciències era assignada la publicació d'obres cien tífiques en llengua catalana, establiment de laboratoris, investi gació, estructuració dels estudis científics de Catalunya dintre els corrents mundials, etc. Ella ha realitzat una obra molt important per a la ciència catalana, i en un camp que era gairebé verge i en certs aspectes inexplorat a casa nostra. Els volums de la Col·lecció de Cursos de Física i Matemàtiques, els Arxius de Ciències consti tueixen, en opinió de figures rellevants de la ciència mundial, una excel.lent aportació del nostre país als corrents científics d'avui. Amb YAnuari de la Societat Catalana de Filosofia i la Biblioteca Filosòfica s'han iniciat noves directives en el conreu de les ciències filosòfiques a Catalunya. La publicació de la Fauna i de la Flora catalanes satisfan una necessitat sentida en una branca de la ciència que a Catalunya té, ja fa dies, un estol de seguidors entusiastes.

— 13 En la publicació anual dels Treballs de la Societat de Biologia s'han reunit les recerques dels laboratoris catalans en aquestes matèries.

Tasca pròpia de la Secció Filològica era la d'estudiar científi cament la nostra llengua, inventariar-ne el lèxic i redactar-ne el Diccionari, i alhora fomentar el seu ús i difusió. És palesa l'obra realitzada per la Secció Filològica, a la qual ha escaigut de treballar en una triple direcció : la llengua antiga, els dialectes parlats i la llengua literària moderna.

El Butlletí de

Dialectologia Catalana, la Biblioteca filològica i l'Atlas lingüístic de Catalunya responen a la tasca d'inventari i estudi, interessant sobretot els erudits i especialistes. L'obra, però, de més trans cendència ha estat la de normalitzar i depurar la llengua escrita. D'ençà de la Renaixença, el català estava en plena anarquia gramatical.

Unificant l'ortografia sota unes normes que avui són

observades arreu de les terres de llengua catalana, depurant el lèxic, fixant la gramàtica, 1' Institut ha fet l'obra prèvia, indis pensable per a transformar una llengua reduïda als usos literaris en una llengua d'escola i d'Estat, apta a totes les necessitats d'un poble que s'incorporà amb fisonomia pròpia a la complexitat de la vida moderna. La Gramàtica, de la qual s'han publicat ja set edicions; el Dic cionari Ortogràfic, l'edició del Diccionari Aguiló, pròxima a termi nar-se; són exponents de l'obra transcendental realitzada per la Secció*Filològica. Gran difusió han obtingut, d'altra banda, les seves publicacions de caràcter literari, com les traduccions bíbliques (Gè nesi, Èxode, Càntic dels Càntics), dels Himnes Homèrics, de les Geòrgiques, de Mireia, entre altres. En gràcia a la brevetat, no esmentem encara altres publicacions, com són les de les societats filials de la Secció de Ciències. I és que no hem pas de donar ací la llista completa de les publicacions de I'Institut, que detallem en un altre lloc. Ara

— 16 — és suficient d'haver-ne recordat algunes d'un interès que ultra passa els límits de Catalunya, malgrat no tenir totes elles un abast tan general, com el té, per exemple, el volum dedicat a la Geografia i els orígens del 'primer art romànic. No ha estat desatès l'aspecte de col·laboració i de coordinació d'activitats. A això ha respost la creació de laboratoris i semi naris d'alta investigació, la creació de societats filials o la protecció a d'altres ja existents : la Societat de Biologia (1913), els Serveis Geològic i Geogràfic (1915), l'Institut de Fisiologia (192o), el Ser vei Meteorològic de Catalunya (1921), el Laboratori de Psicologia Experimental (1922), que fou suspès per la Dictadura, l'antiga Institució Catalana d'Història Natural, de gloriosa tradició, la jove Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques (1931); entitats, totes, lligades més o menys estretament amb la Sec ció de Ciències.

És d'aquesta manera, que mai, abans de crear-se

aquesta Secció — llevat, naturalment, d'iniciatives esporàdiques gai rebé totes de caràcter privat —, Catalunya no havia vist estampades en la seva llengua obres estrictament científiques en nombre tan considerable i obeint a una metodització. En aquest punt l'obra de la Secció de Ciències té — alhora que imp'ortància científica — un abast patriòtic no menor que el que incumbeix a les altres dues Seccions. Una altra particularitat de l'obra realitzada per l'Institut és la que es refereix als Concursos que té organitzats d'ençà dels primers anys de la seva vida. En ells, al costat de la prStecció a la ciència conreada a Catalunya, no hi falta la protecció de ca ràcter més general, que fa veure com l'obra de l'Institut és alhora catalana i universal. Els principals premis fins ara establerts són els següents, dels quals la major part segueixen essent adjudicats sense interrupció : Premis Francesc Vives, Isidre Bonsoms, Duran i Bas, Prat de la Riba, Monturiol, Enric de Larratea, Aribau, Jordi Bonet, altres tres de les Seccions Històrico-Arqueològica, Filolò gica i de Ciències, Concurs de Museus i Concurs d'Arxius.

— 17 — L'obra de l'Institut ha desvetllat a la nostra pàtria el mece natge, tan estès en pobles més rics que el nostre i on hi ha una vera tradició que respon a una idealitat patriòtica encara no prou arrelada entre nosaltres.

El mecenatge mai no ha deixat de col.laborar en

les activitats de l'Institut amb deixes de llibres, de cabals, d'im mobles.

Deixant de banda la munificència de l'Ajuntament de

Barcelona i de la Diputació, Mancomunitat i Generalitat, d'on ha pervingut a l'Institut a tothora l'ajut més eficaç — fora dels anys d'opressió dictatorial, que foren de prova per a tot el que repre sentava l'espiritualitat catalana —, cal recordar aquell primer gest exemplar de bibliòfils que en 191o adquirien, per subscripció, el Cançoner provençal Gil per a cedir-lo a l'Institut.

Foren aquests

il·lustres patricis nacionals i estrangers : la senyoreta Teresa AmatUer, i els senyors Isidre Bonsoms, Pere G. Maristany, Eduard Sevilla, Marquès de Maury, Josep Mansana, Jacint Serra, Archer M. Huntington, Hug Herberg 1 Manuel Girona.

El cap dels do

nants, senyor Isidre Bonsoms, el més gran protector de la nostra Biblioteca, va obrir la sèrie de donadors de llibres a l'Institut i Biblioteca, els noms dels quals formen una bella sèrie que no po dríem detallar. La institució del Premi Francesc Vives es degué a un acte de liberalitat de la senyora Josefa Pla i Serra, vídua d'aquell patrici; com darrerament era instituït el Premi Larratea, gràcies a deixa testamentària del senyor Enric de Larratea, i el Premi Aribau en commemoració del Centenari de l'Oda a la Pàtria. Membres de l'Institut l'han fet objecte de llegats, com foren, per no citar sinó els que ens deixaren, els senyors Prat Guillem M. de Brocà. L'Institut ha herència intel.lectual i dels llibres del exemplaríssim és el del senyor Eduard

de la Riba, Miret i Sans i estat afavorit amb la rica mestre Felip Pedrell. Cas Toda, el restaurador d'Es

cornalbou, que ha estat així mateix un dels més insignes donadors de llibres i col.leccions. El nom del senyor Rafael Patxot i Jubert, a qui tan deu la cultura catalana en els aspectes més diversos, 3

— 18 — anirà lligat sempre amb la publicació de la sèrie de les Cròniques Catalanes i amb totes aquelles obres que permeteren que la publica ció de llibres no quedés interrompuda durant el parèntesi dels anys d'opressió.

Fou en aquella època de prova que un estol de gene

rosos protectors feien una subscripció a favor de l'Institut per a assegurar-se els mitjans de vida més apressants.

Els noms d'aquests

patricis són els següents: Senyora Mercè Garí i senyoretes Teresa Amatller i Maria Guarro. Senyors Raimond d'Abadal, Ramon d'Abadal i Vinyals, Josep Barbey, Josep M. Blanc, Joan Bertran i Coma, Josep Bertran i Musitu, Eusebi Bertrand, Ricard de Campmany, marquès de Camps, Emili Carles Tolrà, Jaume Carner, Salvador Casacuberta, August Casarramona, Josep Creixell, Lluís Duran i Ventosa, Josep Espona, baró d'Esponellà, Josep Garí i Gimeno, Gustau Gili, Joan Girona, Santiago Gubern, baró de Güell, Amadeu Hurtado, Lluís Jover, Josep Puig i Cadafalch, Manuel Raventós, Eduard Recasens, Pere Sacrest i Dusol, Lluís Sedó, Santiago Soler i Puigdollers, Joan Soliguer, Josep Sunyol, Eduard Toda, Francesc Tusquets i Joan Ven tosa i Calve 11. Al cap dels donants que acabem d'esmentar hi havia el senyor Francesc Cambó, qui ha volgut allargar a I'Institut el seu ampli mecenatge a favor de la cultura pàtria amb el gest de sufragar les despeses d'una de les darreres publicacions de I'Institut, el Reper tori de l'antiga literatura catalana. Mecenas en certa manera, i pro tector de la cultura, és també el savi modest, el patriota que des de la solitud del seu llogarret coadjuva a la tasca de I'Institut donant compte d'una troballa, de l'existència d'una estació prehistòrica, que facilita el descobriment d'una necròpolis romana, que con tribueix a la defensa d'un monument que perilla; o aquell qui renuncia a favor de l'Institut els drets de propietat d'un llibre. Fill l'Institut del patriotisme català encarnat en la persona del seu fundador insigne, Prat de la Riba, ha estat fogar de patrio tisme tant com escola de cultura obeita a tots els corrents mundials.

— ig — Així, com més ha treballat Catalunya endins, més ha pres part activa en la ciència mundial : des del 1923 és membre de la Unió Acadèmica Internacional, en les empreses de la qual col.labora assí duament; des del 1926 forma part del Comitè Internacional de Ciències Històriques, en col.laboració així mateix directa en alguna de les seves activitats més remarcables : en els treballs actuals de l'any polar ha col·laborat, per mitjà del Servei Meteorològic de Catalunya, en els treballs de la Comissió Internacional.

Els seus

membres intervenen en Certàmens celebrats en diversos països, o són cridats per Universitats estrangeres per donar-hi lliçons, que tenen per base l'estudi de la nostra cultura, reduïda en extensió, però rica en contingut per a la ciència universal.

Les publicacions

de l'Institut són rebudes en intercanvi amb els principals centres de cultura de tot el món savi; algunes són traduïdes. Obeint al mateix criteri d'universalitat de la cultura catalana, a la qual està consa grat l'Institut, si d'una banda en les seves publicacions no re coneix altra llengua oficial que la del país, ha acceptat des del primer dia totes les llengües germanes i les generalment admeses en les grans reunions internacionals.

De totes les obres de l'Institut, potser cap no n'hi ha de la qual pugui sentir-se més orgullós que de la creació de la Biblioteca de Catalunya, arribada de bona hora a la major edat, malgrat els seus pocs anys d'existència. La Biblioteca de Catalunya, avui regida per un Patronat on l'Institut té la intervenció que pertoca a qui n'ha estat el fundador, i a la qual aflueixen els llibres que obtenen les tres Seccions per canvi i per donatiu, és potser l'instrument de treball més important i eficaç amb què compta Catalunya. El primer carreu de la Biblioteca era posat amb els llibres que, des tinats a ésser eines de treball, adquiria el jove Institut.

Aquest

es preocupà, però, tot seguit de crear la gran Biblioteca de Cata lunya amb uns 2,5oo impresos i cap a 35o manuscrits. La seva creixença ha estat una de les coses més meravelloses per la rapi

I

2o desa amb què s'han multiplicat els seus fons, per l'atracció i con fiança de les gents que hi deixen llurs col.leccions, pels records del passat que ha pogut salvar. Museu vivent de la cultura catalana, s'hi hostatgen llibres que foren de Marian Aguiló, Bonsoms, Mossèn Cinto, Aulèstia, Bofarull, Prat de la Riba, Miret i Sans, Pedrell, l'antiga Biblioteca Dalmases i altres moltes.

R. Patxot, F. de

Sagarra, Eduard Toda, entre altres insignes donadors, s'han desprès de fons importants que han enriquit les seccions de la Biblioteca. És de remarcar les aficions que ha desvetllat, la utilitat que presta als lectors que no caben ja en el seu local, i el fet no solament d'haver donat lloc a la creació de les Biblioteques filials seves i en íntima relació amb ella, sinó que els seus mètodes han estat imitats i han donat nova direcció a aquest aspecte de la cultura en el nostre país. Avui, en tornar la vista enrera i en passar el balanç de la feina realitzada en els seus primers vint-i-cinc anys d'existència, no ens en lluernem, però tenim consciència del que ha estat la nostra obra. La nostra tasca ha estat principalment de catalogació i de classificació. Hi ha un primer pas en la ciència : la feina d'inventariar els fets; catalogar les plantes i catalogar els animals, les pedres, els minerals, les roques; catalogar les observacions meteorològiques; aixecar el mapa geogràfic, geològic i artístic, i fer els corpus de les inscripcions, dels edificis, de l'escultura i la pintura; publicar els documents i els textos, formar el glossari de la nostra obra literària. Així han començat les Corporacions d'estudi de tots els po bles que han volgut renéixer. Així també han començat la major part de les ciències. És el camí racional fundat en la mateixa na turalesa de les coses. El naturalista comença catalogant; després cerca de classificar les coses catalogades; quan hom ha trobat un mètode racional de classificació, resta constituïda ja una ciència; després ve encara el període del coneixement de la seva estructura, de la subordinació dels seus caràcters.

Quan Cuvier descobreix com

un gran principi «que els òrgans són lligats entre si per relacions de subordinació recíproca», s'estableix entre ells una mena de lògica; d'un òrgan es deriven els altres.

Sobre les coses mortes es sent passar

l'oreig de la vida. Les espècies formen una escala contínua com si unes fossin nascudes de les altres. Unes lleis generals les enllaça no sols en llur forma, sinó en llur vida.

S'ha pujat així una escala

gloriosa cap a un saber on els fets són, de primer, lligats per lleis empíriques, i on, després, les lleis generals s'han erigit sobre les lleis concretes. Així ha actuat la Història i l'Arqueologia en l'inventari dels fets.

Els nostres corpus de coses no són ja solament llistes : els

ha unit la Història i la Geografia, els ha començat a lligar la lògica. En totes les branques hem assolit no sols aquell primer pis del colos sal gratacels, sinó aquest segon de la classificació, de la compara ció, i comencem a moure'ns entre les lleis nebuloses que tot just s'entreveuen.

Indubtablement la Història és de naturalesa diferent

de les ciències físiques i matemàtiques. En aquestes ciències els fets són mesurables, de gran simplicitat, i es reprodueixen fatal ment i constantment, amb independència del lloc si les circumstàn cies són iguals. En la Història no hi ha possibilitat de la mesura de la major part dels fets, que per altra part són complicadíssims, hi entra un element contingent : la voluntat lliure de l'home.

Són

íntimament lligats amb el lloc i amb el temps. No es pot, per tant, comparar-los amb les ciències físiques, ni fins amb les biològiques, que es mouen amb un gran paral·lelisme, diferenciant-se els mèto des de les unes i les altres sols pel grau de progrés en què es troben. Som plens d'ambició, som al mateix temps somniadors : fóra molt alt l'ideal. No fa gaire, el Col.legi de França, en commemo ració del seu quart centenari, ha publicat també un llibre de la tasca acomplerta. En aquest llibre no hi ha minuciosament reco llides totes les engrunes, com nosaltres hem fet en el nostre llibre commemoratiu. A ells no els cal la bibliografia minuciosa perquè en tenen prou amb exhibir els cims de les llurs recerques i de les llurs descobertes. Ells poden arrenglerar els noms entre els morts

com Ampère, Cuvier, Claude Bernard, Cousin, Champollion, Gaston Paris.

En la seva ruta quatre vegades secular volem cercar la

guia per a la nostra penosa i retardada ascensió.

Entre les ciències

que es formen en aquell recés, n'hi ha que han seguit el mateix procés que aquelles a les quals nosaltres podem aportar alguna petita cosa per la matèria estudiada, potser pel mètode de l'estudi. Ens cal superar els corpus de coses, classificades i comparades, per anar a cims més alts. Sobre el diccionari inventari dels mots hi ha el diccionari etimològic, i sobre aquest hi ha la història íntima de la nostra llengua, com la que M. Brunot ha fet de la llengua francesa. Sobre el corpus d'inscripcions ibèriques hi ha la idea de la interpretació de la llengua, com Champollion ho féu amb les ins cripcions egípcies o Grotefend amb les inscripcions perses aquemènides. Sobre la Història de l'art local, i la Història i la Geografia dels grans corrents d'art, hi ha com una Gramàtica comparada de les arts, hi ha com una gramàtica general prop ja de les lleis estè tiques. I, així com des de la Història natural hem passat ja a la Biologia, amb la publicació dels volums dels Treballs fets principal ment a l'Institut de Fisiologia, esperem veure les altres ciències encara en aquell primer estadi enfilant-se cap a les grans síntesis i les altes abstraccions. Així seran acompanyades per aquelles que d'anys són domini de la lògica, conseqüència de grans principis i de vegades de grans hipòtesis, i deduïdes per aquella palanca poderosa que són les ciències matemàtiques. L'Institut creu haver complert amb les obligacions que li assignà el seu insigne fundador i amb la confiança amb la qual l'han honorat les Corporacions de govern que l'han sostingut i la dels il.lustres mecenas i col.laboradors de la seva obra. Si un vent de tempesta nociu a l'espiritualitat catalana ha fet trontollar durant alguns anys la seva obra, l'Institut és l'arbre gegant que ha posat arrels pregones i que ha donat ja els seus fruits i pot resistir vi gorós a la maltempsada. La caiguda de la Dictadura hostil coin cidia amb les obres per al trasllat pròxim de l'Institut i de la

- 23 Biblioteca a un estatge més digne i més en consonància amb l'estat actual de maturitat.

L'abandó de la vella casa, al palau de

l'antiga Generalitat de Catalunya, no serà sense un tast d'amarguesa i enyorament, com són els del fill que abandona la casa pairal per anar a constituir una altra llar.

La nova llar és el conjunt mo

numental de l'Hospital de la Santa Creu i de la Casa de Conva lescència, nascuts a nova vida gràcies a les Corporacions que amb llurs cabals i llur protecció decidida han fet possible l'obra de l'Institut : la Generalitat de Catalunya, Govern autònom de la nostra terra, i l'Ajuntament de Barcelona.

LA CASA ANTIGA I LA CASA NOVA

L'Institut d'Estudis Catalans es reuní per primera vegada en una saleta del pis superior del Palau de la Generalitat, que anys després havia de servir de despatx d'En Pompeu Fabra (fig. 3, n.° 14, i làm. II). La saleta l'havia feta pintar En Pijoan amb una decora ció que dibuixà En Feliu Elias. Uns seients recollits ací i allà eren el seu pobre mobiliari. Era coberta amb una volta, i ressonava i vi brava tant, que quasi no ens podíem entendre. Les decisions que es prengueren en la primera reunió són plenes d'interès i fan contrast amb la cambra, que no podia ésser més modesta ni menys còmoda. L'Institut no s'hi reuní mai més : ho féu quasi sempre en el des patx del President de la Diputació fins que tingué un local propi. Els treballs d'instal.lació d'aquest començaren de seguida amb la reforma i habilitació dels locals que constituïen, als pisos de dalt, les habitacions del fiscal de l'Audiència. Cal recordar que tant el presi dent com el fiscal habitaven al Palau de la Generalitat on era ins tal·lada la Real Audiència de Cataluna, instrument de repressió de Felip V. Es començà per decorar el vestíbul, per instal.lar l'ante sala que serví de Secretaria i també de Sala de revistes, la Sala Milà i la Sala Bonsoms (fig. 1, n.s 1, 2 i 3, i làms. III i IV). L'escala va ésser netejada, i, l'entrada, ornada amb una reproducció de l'estàtua d'Esculapi trobada a Empúries i tres bustos d'Eiximenis, Ramon Llull i Lluís Vives, obra d'En Clara, posats dalt de columnes de mar bre. Hom donà una certa noblesa al portal d'entrada, en el qual, sota la inscripció Institut d'Estudis Catalans, va ésser escolpit l'escut de la Diputació amb la llegenda Biblioteca de Catalunya (làm. I). En Pijoan descriví el nou local en la Memòria adreçada al president de la Diputació i a l'alcalde de Barcelona donant compte dels treballs fets durant l'any 19o9* en els següents termes: * Anuari 19o9-191o, pp. 1o i 11.

— 28 — «De seguida quasi de fundat, en juliol del 19o8, l'Institut ja va poder disposar d'un local en l'històric edifici de la Genera litat que servia aleshores d'Audiència. Era abans de traslladar-se aquesta al nou Palau de Justícia, que ocupa ara; però, per la sim patia del que encara n'és president, el senyor Bonaventura Mufioz, li fou concedit a l'Institut el dret d'ocupar unes sales del tercer pis, que foren la cèl.lula primària del magnífic hostatge que té avui l'Institut en el mateix edifici. Perquè era natural que la Diputació de Barcelona, en passar a fruir de la possessió del casal de la Generalitat de Catalunya, pels tractes tinguts amb l'Estat per la construcció del Palau de Justícia, procurés engrandir i mi llorar la instal.lació de l'Institut que ella havia fundat i al que havia trasmès l'honrós encàrrec de restaurar els estudis de les ciències històriques de la nostra terra. L'Institut aleshores (per desig del president de la Diputació, D. Enric Prat de la Riba), al fer-se el plan de distribució dels serveis de l'edifici, va poder ja ocupar tot el segon pis que abans tenia el senyor fiscal, i que té una escala independent i una entrada pel carrer del Bisbe, davant del pintoresc carrer de la Pietat. Des de les finestres de l'Ins titut es veu la nostra Catedral en tota la seva llargada, i del claustre lluminós de la Seu n'arriba la fragància fins a dintre les sales de la Biblioteca. Cap lloc pot ésser més adequat que aquell. L'Institut reconeix que no podria triar en tot Barcelona una es tada més a propòsit, i n'està plenament agraït a les dues entitats a qui principalment ho deu, l'Audiència i la Diputació Provincial, que ha despès a més en restaurar-lo una quantitat important. Perquè l'Institut i la Diputació, havent adquirit les col.leccions bibliogràfiques que foren d'En Marian Aguiló, trobant-se també en possessió dels llibres de l'Aulèstia i havent comprat els que havien sigut del poeta Verdaguer, es va veure obligat a instal.larlos degudament, com ho va fer, transformant el local en una bi blioteca que fos més tard el nucli inicial de la nacional de Barcelona. Aterrats els embans, netejats els sostres i les parets, quedaren quatre espaioses sales i encara una grandiosa quadra que havia de servir després de sala de lectura. Aquestes primeres quatre habitacions, descomptant-ne la que fa de vestíbul, són les que avui ocupa la llibreria de l'Institut, i ella, juntament amb els materials bibliogràfics i l'inventari gràfic de la nostra terra acumulats en els dos darrers anys, no solament les omplen per complet, sinó que

— 29 — amenacen amb no cabre-hi, dintre de poc, i plantegen ja el pro blema d'un nou engrandiment. La primera sala va ésser restau rada per a posar-hi de seguida els fons Aguiló i Verdaguer; el sostre ricament decorat, porta la llegenda següent : "Aquesta aula de l'Institut d'Estudis Catalans fou instaurada l'any mcmviII per la munificència de l'Excma. Diputació de Barcelona." Les lli breries foren fetes aprofitant unes baranes barroques que separaven el tribunal del públic en les antigues sales de judicis de l'Audiència i que havien quedat abandonades. En un nitxo, sobre la porta, s'hi va posar un bust en bronze del pros Milà i Fontanals, regalat a l'Institut, i que presideix aquell tresor de llibres. Immediata ment, després d'aquesta, fou restaurada una altra sala destinada a contenir les publicacions periòdiques que rep l'Institut de les corporacions nacionals i estrangeres que amb ell tenen establert el canvi.» Aquestes paraules tenen ja l'aroma de les coses velles, però cal insistir-hi perquè hi ha petites anècdotes a contar de cada una de les sales. El vestíbul tingué per coronament del sòcol de xarpellera unes motllures trobades a casa un antiquari; el pintor Enric Moncerdà deixà el model de les cornucòpies que el decoren. Sobre el sòcol es posaren fotografies dels resultats de les nostres primeres recerques: les pintures prehistòriques de Cogul, els vasos grecs d'Empúries, els primers vasos ibèrics estudiats, les descobertes d'una missió històrico-artística a la ratlla d'Aragó; una mostra dels resultats de l'anada a Grècia d'Antoni Rubió i Lluch; els primers ma nuscrits estudiats per la missió lul.liana de Mateu Obrador, etc. La sala del Secretari i de revistes — més tard Sala Prat de la Riba (fig. I, n.° I) — fou omplerta amb els mobles que, junt amb els seus llibres, heretàrem de N'Antoni Aulèstia i Pijoan, l'his toriador. S'hi posaren unes inscripcions sobre els portals, que han estat com els lemes del nostre Institut. L'obra poètica d'Auziàs March ens donà, en frases dignes d'ésser gravades en el marbre, el que era el nostre íntim i ambiciós pensament: «Creixent saber l'ignorança s desperta, Al qui més sab li corre major dubte, E -1 grosser foll tota cosa l'és certa.» «La vida és breu e l'art se mostra longa.»

— 3o — La Sala Milà té la seva història (fig. i, n.° 2, i làm. III). En Pi joan fou qui tingué cura de decorar-la. Un embà la dividia, i la decisió d'aterrar-lo fou laboriosa i difícil : un jurista eminent, membre de I'Institut, ja mort, trobava que seria de mides excessives. Cos tava de passar dels recambrons on es reunien les velles Acadèmies a la relativa sumptuositat de la nostra instal.lació; sumptuositat tan mateix pobra, feta amb entusiasme i generositat, pròpies i alienes, i amb penes i misèries : els armaris tingueren per muntants els peus que sostenien les barres de les Sales de Justícia; la clau de fusteria d'on penja el lampadari fou comprada vella; l'escultor Smith mo delà el bust d'En Milà i no en cobrà res. Aviat la sala prengué un caient ric i sumptuós, i hi comparegueren a ornar-la els tresors bibliogràfics de la Biblioteca Aguiló, la primera compra important que féu I'Institut, la base de la futura Biblioteca de Catalunya. El fris fou ornat amb la inscripció solemne transcrita en la Memòria d'En Pijoan. Finalment, la que hem anomenat Sala Bonsoms o Sala Blava (fig. i, n.° 3, i làm. IV) fou omplerta de mobles senzills on foren instal·lats de primer antuvi, provisionalment, els llibres Aguiló, i més tard d'armaris més sumptuosos que esperaven la Col.lecció Cervantina que des dels primers temps ens oferí N'Isidre Bon soms. No era acabat el nostre primer local, que començava l'obra per a la Biblioteca de Catalunya, el somni, la il.lusió de tots des del primer moment. L'empresa era jà de major importància. Calia instal.lar a les golfes que ens foren cedides una sala de lectura i un magatzem de llibres, i tots els serveis de catalogació. Els treballs no foren pocs. Una biblioteca de cent mil volums sem blava una obra colossal a alguns dels nostres homes polítics. Gent renovadora, homes enlairats a alts càrrecs de l'Estat, oposaven a la. nostra Biblioteca la Biblioteca Popular amb els manuals que ens regalaria l'Estat. Però l'obra seguí endavant. Immediata al ves tíbul s'establí la Saleta del Catàleg (fig. i, n.° 4, i làm. VII); després, la gran Sala de Lectura (fig. 1, n.° 5, i làm. VI); després, els magat zems que ompliren tot el local disponible i envaïren els sostremorts fins on es va poder (figs. 2 i 3). El sostre de la Sala de Lectura, la forma del qual s'adaptà a la necessitat d'establir a sobre part dels magatzems de llibres, és de revoltons sobre una armadura de ferro suspesa d'una altra arma

— 3i — dura superior. En els revoltons, dividits per biguetes de ferro, hi ha formes quadrades que tenen inscrites corones que encerclen una filactera, amb els noms dels homes que han cultivat les diferents branques del saber a les terres catalanes.* La testa d'entrada fou, en la part alta, pintada per Francesc Ca nyelles, amb una gran arbreda, des de la qual pengen les armes dels països de llengua catalana : Catalunya, Balears, València, Rosselló, Sardenya; i entre elles una cinta amb la data del do cument que, llavors, hom creia més antic en la nostra parla, mlxxxx, i la de mdccclix, any de la instauració dels Jocs Florals. * Aquests noms són els següents: Pi i Margall — P. de Bofarull — Capmany — Monfar — F. de Moncada — Beuter — Binimelis — Bosch — Turell — Muntaner — P. d'Arenys — Jaume I — Marsili — Desclot — Pere III — Boades — Tomich — Carbonell — Pujades — Diago — Feliu de la Penya — Masdeu — Villanueva — A. de Bofarull. Balaguer — T. Aguiló — Aribau — Cabanyes — Hipòlita Rocabertí — Boscà — Martorell — Corella — Auziàs March — A. Canals — B. Metge — Serverí de Gi rona — B. de Palazol — Turmeda — Eiximenis — Jordi de Sant Jordi — Isabel de Villena — J. Roig — Cariteo — Setantí — Fontanella — Rubió i Ors — Frank — Verdaguer. Fenollet — Alegre — Miquel Pereç — Vilaragut — Bonifaci Ferrer — Febrer — Conesa — Sabruguera. Duran i Bas — Vives i Cebrià — Dou i Bassols — Dexart — Peguera — Fon tanella — Callis — Pastor — Moll — Marquilles — N. de Sant Dionís — Botet — Pere Albert. Jofre de Foixà — P. Busa — Joan Esteve — Orchell — Puigblanch — Labèrnia — Puiggarí — Balari. David Kimhi — Jehuda B. Barzilai — Josef ab Arduk — J. Bonsenyor — Menahem B. Saruk — Lleó Mosconi. Ató de Vich — Fèlix d'Urgell — Abat Oliva — Sant Just — Quirze — Olimpi — Sant Pacià. Letamendi — Monlau — Orfila — Aragó — Gimbernat — Gaspar Torrella — J. F. de Blanes — P. Virgili — J. Merola — Alcanyiç — Granollachs — Calçaroja — Arnau de Vilanova — Corretjer — Llustrach — J. Cresques — M. Díaz Galés — Salvador — Piquer i Arrufat — Salvà i Campillo — P. Mata — Pi i Molist — Robert. Ixart — Piferrer — Quadrado — Pau Milà — F. Valls — Berenguer de Noya — Coll i Vehf — Salvà. Dalmases — Garma — J. R. Vila — Martí I — Dalmau de Mur. Vidal de Besalú — Ramon Marti — Antich Roca — Guàrdia — Alart — La cavalleria — Ballot — Bergnes de las Casas. Lampillas — Mayans i Siscar — Manuel Martí — P. J. Núfiez — F. d'Escobar — Mariner — Borguny — Calsa — Alexandre VI — Alfons IV — Miquel Verí — Valentí — Jeroni Pau. M. Aguiló — Finestres — Caresmar — Bastero — Torres Amat — Tastú — Milà i Fontanals — J. Rosselló. Martí d'Aixelà — Llorens i Barba — A. R. Pascual — Sabunde — Palomar — Daguí — Felip de Malla — B. Oliver — Joan Bassols — R. de Tàrrega — Sant Ramon de Penyafort — Ramon Lull — Peratallada — F. Bacó — Rossell — Exemeno — Pons Carbonell — N. Aymerich — Margarit — Sant Vicenç Ferrer — Lluís Vives — C. D. Hortolà — Costurer — Balmes.

— 32 — Sota el tapís hi ha vidrieres de colors, amb les armes de les ciències i les lletres. La testera del fons és ornada de llimoners, i damunt d'ells es destaquen, coronant el frontó de la porta, a guisa d'acroteres agegantades, estàtues — obra d'En Josep Llimona —, represen tant Catalunya i, a banda i banda, les Arts, les Ciències i les Lletres, que s'hi acosten encara temorosament (làm. VIII). En el timpà del frontó hi ha inscrits els noms d'obres cabdals de la nostra literatura: Blanquerna — El Crestià — Féyts del Rey Jacme — Tirant lo Blanc — Atlàntida. Més endavant, solemnement inaugurada la Biblioteca, hom posà en el centre del fris del seu portal aquesta inscripció com memorativa: «L'Institut obre aquesta Llibreria de Catalunya per la munificència de la Diputació i la Ciutat. xxviII de Mars mcmx1v.» L'any 1911, les tasques de ITnstitut, fins llavors dedicades a les ciències històriques, es trifurcaven. L'Institut, com els grans arbres simbòlics, treia dues noves branques de la soca mare : naixien les Seccions Filològica i de Ciències. La primera adoptà per sala de sessions la Sala Blava o de Bonsoms (fig. 1, n.° 3, i làm. IV), sala que ha utilitzat poc, preferint re unir-se en els locals de les Oficines lexicogràfiques, que establí en els llocs modestos de les antigues golfes. La Secció de Ciències s'instal.lava en una sala darreria la Biblioteca, ornada d'una pintura d'En Torres Garcia (fig. 1, n.° 6, i làm. V). La Secretaria general ocupava una saleta anexa (fig. 1, n.° 7). A poc a poc I'Institut anava envaint nous locals : Oficines de Prehistòria i Arqueologia, on ressuscitaven les troballes trencades de les excavacions (fig. 3, 12); Oficines de Catalogació i Conservació de Monuments, on es formava l'arxiu de l'art català (fig. 3, 18); Oficines del Mapa Geogràfic (fig. 3, 19 i 2o); Arxius de documents històrics, que s'engruixia cada dia amb noves i interessants aportacions (fig. 3, 17); Laboratori de Fonètica; Oficines lexicogràfiques; Oficines d'admi nistració (fig. 3, 23); s'han encabit en l'immens celler, cellarium, que com un rusc d'abelles murmura, tot treballant, una cançó que tot just se sent.

Làm. I. — Portal d'entrada a la casa antiga

Làm. III. — Sala Daurada o de Milà i Fontanals

Lara. V.

- Sala de Ciències

Làm. VII. — Salcta del catàleg

Làm. VIII. — Tcstera de la Sala de lectura

Fig. 5. — Façana de la Casa de Convalescència. Nou estatge de l'Institut d'Estudis Catalans

T.am. IX. — Portal del nou estatge de l'Institut (Casa de Convalescència)

Làm. XI. — Claustre de la Casa de Convalescència

Làm. XII. — Galeria superior de la Casa de Convalescència

Làm. XIV. - Una de les sales superiors de la Casa de Convalescència

Làm. XV. - Una sala de la planta baixa de la Casa de Convalescència

Làm. XVI. - Capella de la Casa de Convalescència

Làm. XVII. - Dos aspectes del jardí de la Casa de Convalescència

Làm. XTX. - Aspecte d'una de les sales de la planta baixa de l'Hospital

Làm. XX. — Pintures murals en grisalles de l'ala superior transversal de l'Hospital

Làm. XXI. — Una sala de l'Hospital

I.àm. XXII. — Claustre inferior de l'Hospital

Làm. XXIV. — Vista panoràmica del pati de l'Hospital

— 33 — L'any del vint-i-cinquè aniversari ha coincidit gairebé amb la donació a l'Institut d'un vell edifici on estatjar-se després de les seves noces d'argent. Aquest present, fet per l'Ajuntament, i la cooperació prestada per la Diputació de Barcelona a fi de restau rar-lo, recorden aquells actes de mecenatge propis de les ciutats repúbliques italianes que feren el Renaixement. L'àrea del nou edifici és proporcionada a les necessitats de l'Institut i de la Biblioteca en la Catalunya renaixent. L'immoble cedit es compon de dues parts : la Casa de Convalescència, que serà la casa de l'Institut, i l'Hospital de la Santa Creu, que allot jarà la Biblioteca de Catalunya. Tots dos estan en obra, i el pla que inserim en aquest volum, que és a escala I/iooo, doble dels plans de l'edifici actual (figs. I, 2 i 3), dóna idea del que el nostre Institut serà en la seva nova instal.lació. L'Institut ocuparà els tres pisos de la Casa de Convalescèn cia (figs. 4 i 5 i làms. IX a XVII). Els baixos podran ésser, en prin cipi, destinats a Sala de reunió de Societats filials i de cursos que es puguin organitzar. El primer pis serà distribuït com segueix : Fig. 2, n.° 1, Sala d'actes públics; n.8 2 i 3, petites sales de conferències; n.° 4, l'antiga capella decorada per Viladomat (làm. XVI). Sense perdre el seu caràcter, podrà guardar com un gran reliquiari els records íntims de l'Institut : autògrafs dels seus membres, medalles commemoratives, actes de fets importants; publicacions, etc; els n.8 5 i 6, seran les Sales de Juntes i Secretaries de les Seccions d'Història i Filologia; n.° 7, Sala de conversa; n.8 8, 9 i 1o, Presidència, Secretaria general, Arxiu; n.° 11, Secció de Ciències. El pis segon contindrà els serveis de la Secció Filològica, Mapa geogràfic i mapa geològic de Catalunya, etc; sobre la Secció de Ciències s'instal.larà el Servei de Conservació i Catalogació de Mo numents; el n.° 12, serà el vestíbul de la Biblioteca, que enllaçarà la Casa de l'Institut amb la Biblioteca. La Biblioteca de Catalunya ocuparà l'antic Hospital de la Santa Creu. Al n.° 13, es contindrà el Catàleg; n.° 14, serà Sala de lectura general (làm. XVIII); n.° 15, Sala de lectura, reservada; n.° 16, Sala de lectura de revistes. En la resta de l'edifici, en el primer pis, s'instal.laran les diferents dependències de la Biblioteca : Sala de Manuscrits, i llibres rars, arxiu, registre i catalogació dels llibres, Direcció de la Biblioteca, Central de Biblioteques Populars. En els 5

•

— 34 — baixos (làm. XXIV) un hort, tancat per una galeria gòtica (làmina XXII), les arcades de la qual s'estan ara obrint altra vegada a la llum. Hom imagina un jardí de tarongers, boixos, murtra, llorers, animat per cignes; poblat de records històrics i de belles escultures. Lloc públic de repòs per a qui sàpiga comprendre la bellesa del claustre gòtic en què quedarà transformat. Les naus dels baixos de l'Hospital (làm. XIX) poden ésser un Museu Bibliogràfic, poden servir per a l'exhibició de les formes del llibre d'interès per al pú blic, com són : manuscrits, miniatures, incunables; les grans obres il.lustrades, les relligadures, els gravats, gravats populars (auques, romansos, goigs, pamflets polítics), història de la premsa catalana; col.leccions curioses, etc, etc. Caldrà destinar una part de la planta baixa de l'edifici per a estatge de l'Escola de Bibliotecàries. Un i altre edifici són sumptuosos. En un altre lloc ha estat ex posat un breu resum de la llur història,* i els gravats que pu bliquem donen idea de la llur magnificència. L'Institut, és d'esperar, es farà digne del nou Palau que l'es tatjarà i l'omplirà ben aviat amb l'esforç del seu treball.

* Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica, Anuari 1927-1931.

ELS MEMBRES DE L'INSTITUT

SECCIÓ HISTORICO-AROUEOLOGICA Guillem M." de Brocà. Nomenat el 18 de juny del 19o7. Morí el 23 d'octubre del 1918. El substituí Francesc Martorell, el 12 de desembre del 1918. Pere Coromines. Nomenat el 18 de juny del 19o7. Passà a la Secció de Ciències el 14 de febrer del 191 1. Jaume Massó i Torrents. Nomenat el 18 de juny del 19o7. Joaquim Miret i Sans. Nomenat el 18 de juny del 19o7. Morí el 3o de desembre del 1919. El substituí Ferran de Sagarra, el 22 de gener del 192o. Miquel S. Oliver. Nomenat el 18 de juny del 19o7. Morí el 9 de gener del 192o. Membres adjunts : Francesc Martorell i F. Valls i Taberner, el 7 de gener del 1916 i el 12 de desembre del 1918, respectivament. El substituí R. d'Alòs-Moner, el 22 de gener del 192o. Josep Pijoan. Nomenat el dia 18 de juny del 19o7. Membres adjunts : R. d'Alòs-Moner i F. Valls i Taberner, el 12 de de sembre del 1918 i el 22 de gener del 192o, respectivament. Josep Puig i Cadafalch. Nomenat el 18 de juny del 19o7. Antoni Rubió i Lluch. Nomenat el 18 de juny del 19o7. Francesc Martorell. Entrà a formar-ne part el 12 de desembre del 1918. Cobrí la vacant de G. M.a de Brocà, després d'haver estat membre adjunt de M. S. Oliver. Ferran de Sagarra. Entrà a formar-ne part el 22 de gener del 192o. Cobrí la vacant de J. Miret i Sans. Ramon d'Alòs-Moner. Entrà a formar-ne part el 22 de gener del 192o. Cobrí la vacant de M. S. Oliver, després d'haver estat membre adjunt de J. Pijoan. Ferran Valls i Taberner. Membre adjunt de J. Pijoan, des del 22 de gener del 192o. Abans ho havia estat de M. S. Oliver.

SECCIÓ DE CIÈNCIES Josep M.a Bofill i Pichot. Nomenat el 14 de febrer del 1911. Pere Coromines. Nomenat el 14 de febrer del 191 1. Fins llavors havia estat membre de la Secció Històrico-Arqueològica. Miquel Fargas. Nomenat el 14 de febrer del 191 1. Morí el 22 de febrer del 1916. El substituí E. Prat de la Riba, el 29 d'abril del 1917, i a aquest el substituí E. Fontserè, el 2o de gener del 1921. Eugeni d'Ors. Nomenat el 14 de febrer del 191 1. Membre adjunt : J. Serra Húnter, del 23 de març del 1927 a l'11 de març del 193i, en què passà a cobrir la vacant de Ramon Turró. August Pi i Sunyer. Nomenat el 14 de febrer del 1911. Esteve Terradas. Nomenat el 14 de febrer del 1911. Membre adjunt : Ramon Jardí, del 17 d'octubre del 1926 al març del 1931. Ramon Turró. Nomenat el 14 de febrer del 191 1. Morí el 5 de juny del 1926. El substituí J. Serra Húnter, l'11 de març del 1931. Enric Prat de la Riba. Entrà a formar-ne part el 29 d'abril del 1917. Morí el 1.r d'agost del 1917. El substituí E. Fontserè, el 2o de gener del 1921. Eduard Fontserè. Entrà a formar-ne part el 2o de gener del 1921. Cobrí la vacant d'E. Prat de la Riba. Jaume Serra Húnter. Entrà a formar-ne part l'n de març del 193 1. Cobrí la vacant de Ramon Turró, després d'haver estat membre adjunt d'E. d'Ors.

SECCIÓ FILOLÒGICA Antoni M.a Alcover. Nomenat cl 14 de febrer del 191 1. Morí el 8 de gener del 1932. Membres adjunts : J. Ruyra i Antoni Griera, el 12 de desembre del 1918 i el 2o de gener del 1921, respectivament. El substituí C. Riba, el 5 de març del 1932. Josep Carner. Nomenat el 14 de febrer del 1911. Frederic Clascar. Nomenat el 14 de febrer del 1911. Morí el 21 de febrer del 1919. El substituí J. Bofill i Mates, el 31 de juliol del 1919. Pompeu Fabra. Nomenat el 14 de febrer del 1911. Àngel Guimerà. Nomenat el 14 de febrer del 1911. Morí el 18 de juliol del 1924. Membres adjunts : h. Nicolau d'Olwer, J. Bofill i Mates i J. Ruyra, el 22 de març del 1917, el 5 de febrer del 1918 i el 31 de juliol del 1919, res pectivament. El substituí J. Ruyra, el 24 d'octubre del 1924. Joan Maragall. Nomenat el 14 de febrer del 191 1. Morí el 2o de de sembre del 191 1. El substituí h. Nicolau d'Olwer, el 5 de febrer del 1918. Lluís Segalà. Nomenat el 14 de febrer del 191 1. Lluís Nicolau d'Olwer. Entrà a formar-ne part el 5 de febrer del 1918. Cobrí la vacant de J. Maragall, després d'haver estat membre adjunt d'A. Guimerà. Jaume Bofill i Mates. Entrà a formar-ne part el 31 de juliol del 1919. Cobrí la vacant de F. Clascar, després d'haver estat membre adjunt d'A. Guimerà. Joaqu1m Ruyra. Entrà a formar-ne part el 24 d'octubre del 1924. Cobrí la vacant d'A. Guimerà, després d'haver estat membre adjunt d'A. M. Alcover i A. Guimerà, successivament. Carles Riba. Entrà a formar-ne part el 5 de març del 1932. Cobrí la vacant d'A. M. Alcover.

ORDRE D'ANTIGUITAT DELS ACADÈMICS Membres de i'Institut

Data d'entrada

BrocX, Guillem M. de Coromines, Pere Massó i Torrents, Jaume... Miret i Sans, Joaquim Oliver, Miquel S Pijoan, Josep Puig i Cadafalch, Josep Rubió i Lluch, Antoni Bofill i Pichot, Josep M... Coromines, Pere1 Fargas, Miquel d'Ors, Eugeni Pi i Suner, August Terrades, Esteve Turró, Ramon Alcover, Antoni M Carner, Josep Clascar, Frederic Fabra, Pompeu Guimerà, Àngel Maragall, Joan Segalà, Lluís Martorell, Francesc* Nicolau d'Olwer, Lluís*— Prat de la Riba, Enric Bofill i Mates, Jaume* Nicolau d'Olwer, Lluís Martorell, Francesc Valls i Taberner, Ferran*. d'Alòs-Moner, Ramon* Ruyra, Joaquim* Bofill i Mates, Jaume Sagarra, Ferran de d'Alòs-Moner, Ramon Griera, Antoni* Fontseré, Eduard Ruyra, Joaquim Jardí, Ramon* Serra Húnter, Jaume* Serra Húnter, Jaume Riba, Carles

18 juny 1907 18 juny 1907 18 juny 1907 18 juny 1907 j 18 juny 1907 18 juny 1907 18 juny 1907 18 juny 1907 14 febrer 1911 14 febrer 1911 14 febrer 1911 14 febrer 1911 14 febrer 1911 14 febrer 1911 14 febrer 1911 14 febrer 1911 14 febrer 1911 14 febrer 1911 14 febrer 1911 14 febrer 1911 14 febrer 1911 14 febrer 1911 7 gener 1910 22 març 1917 29 abril 1917 5 febrer 1918 5 febrer 1918 12 dbre. 1918 12 dbre. 1918 12 dbre. 1918 12 dbre. 1918 31 juliol 1919 22 gener 1920 22 gener 1920 20 gener 1921 20 gener 1921 24 octubre 1924 17 octubre 1926 23 març 1927 11 març 1931 5 març 1932

* Membre adjunt. 1. abans, de ia Secció Històrico-arqueoiògica . 2. Cessà en ei seu càrrec d'adjunt.

Cessació Històrico-Arq. Històrico-Arq. Històrico-Arq. Històrico-Arq. Històrico-Arq. Històrico-Arq. Històrico-Arq. Històrico-Arq. Ciències Ciències Ciències Ciències Ciències Ciències Ciències Filològica Filològica Filològica Filològica Filològica Filològica Filològica Històrico-Arq. Filològica Ciències Filològica Filològica Històrico-Arq. Històrico-Arq. Històrico-Arq. Filològica Filològica Històrico-Alq. Històrico-Arq. Filològica Ciències Filològica Ciències Ciències Ciències Filològica

t 23 octubre 1918 t 30 dbre. 1919 t 9 gener 1920

f22 febrer 1916

ffi juny 1926 t 8 gener 1932 f 21 febrer 1919 t 18 juliol 1924 t20 dbre. 1911

t 1 agost 1917

4 gener 1928* març 19312

CONSTITUCIÓ ACTUAL DE L'INSTITUT President Mesos de gener-abril : el President de la Secció Històrico-Arqueològica. Mesos de maig-agost : el de la Secció de Ciències. Mesos de setembre-desembre : el de la Secció Filològica.

Secretari general Ramon d'Alòs-Moner

SECCIÓ HISTÒRICO-ARQUEOLÒGICA Josep Puig i Cadafalch, President. Antoni Rubió i Lluch. Ramon d'Alòs-Moner. Ferran de Sagarra. Josep Pijoan. Jaume Massó I Torrents, Ferran Valls i Taberner, adjunt, Vice-president. Tresorer. Francesc Martorell, Secretari. t

SECCIÓ FILOLÒGICA Pompeu Fabra, President. Josep Carner, Secretari. Lluís Segalà, Vice-president. Lluís Nicolau d'Olwer, Tresorer.

Jaume Bofill i Mates. Joaquim Ruyra. Carles Riba.

SECCIÓ DE CIÈNCIES Pere Coromines, President. Jaume Bofill i Pichot, Vice-president. Eugeni d'Ors. August Pi i Suner.

Esteve Terrades. Eduard Fontsere. Jaume Serra Húnter.

6

»

MEMBRES CORRESPONENTS Secció Històrico-Arqueològica August Brutails (+ 1925) J. Sanchis Sivera . . . Josep Gudiol (f 1931) . Heinrich Finke. . . . E. Màle A. Kingsley Porter . .

any dei no menament Bordeaux 1916 València 1916 Vic 1922 Freiburg i. Br. . . . 1924 Roma 1928 Cambridge (Mass.) . . 1928

Secció de Ciències Benedetto Croce Haroi.d Hoffding Longí Navàs . . Eduard Toda. . G. Boland (f 1922) . . . . Paul Painlevé LuCIEN PoINCarÉ (f 192o) . .

Nàpols Copenhague Saragossa Londres Leiden París . París

1916 1916 1916 1916 1916 1917 1917

Secció Filològica Joan Alcover (+ 1926) . . . Magí Morera i Galícia (f1927) Louis Gauchat Gabriel Alomar M. Costa i Llobera (f 1922). Jacob Jud W. Meyer-Lübke George Millardet Leo Spitzer Walter von Wartburg . . .

Palma Lleida Zurich Palma Palma Zurich Bonn Montpeller Bonn Aarau

1916 1916 1917 1918 1918 1921 1921 1921 1921 1921

NECROLOGIES

ENRIC PRAT DE LA RIBA

Els Prat eren una família de remences establerta a Bigues, que tre ballaven la terra i feien de ferrer. El nom de Prat Ferrer devia venir d'això. L'amor de les coses pairals féu regirar a l'Enric els vells papers escampats per arques, lleixes i calaixeres i no va parar fins a seguir per més de quatre-cents anys, d'una generació a l'altra, el viure obscur i tenaç dels seus, quan al segle xv l'Abat de l'Estany els absolia de tots els mals usos. «De manera, diu en un article de la Revista Jurídica de Catalunya, que la terra que nodria la meva família i havia nodrit els meus passats, era terra de pagesia de remença.» Més avall parla dels seus passats «que com a remences van aixecar-hi les cases en què encara avui s'aixoplu guen les famílies de masovers, que per mi, descendent d'un llinatge de remences, les conresen». Quan els Prat s'establiren en la casa que hi ha damunt del torrent varen prendre el nom de Prat de la Riba. Però cap a l'any 1844 hi entraren lladres i feriren de mort l'avi del fundador de l'Institut. L'àvia abandonà la casa i ja el seu fill Esteve només es deia Prat. Era un modest menestral que vivia de les petites rendes, que es casà amb una noia, Maria, del Sarrà de Sant Quirze Safaja, i va tenir cinc fills : el més gran es deia Valentí, el segon fou l'Enric, després venien dues noies, i el més petit de tots, Josep, encara viu. Aquest fou l'humil origen del fundador, nascut el dia 29 de novem bre del 187o a la casa de Castellterçol, on havia anat a viure la família poc temps abans. El doctor Padrós, que en morir els va deixar aquesta casa; els Magarins, carters, i els Rosseres, campaners de Bigues, empa rentats amb els Prat, eren propietaris de terres que tot s'ho havien de ben menester. Quan l'Enric es va fer sabedor dels seus orígens va re prendre el nom Prat de la Riba del seu llinatge. Si tots els elements ancestrals del seu caràcter s'havien format per centenars d'anys en el treball directe de la terra, la ciutat vella el fiblà amb l'aroma dels seus humors. Cap al 1881 se l'enduia a Barcelona (ben arregladet i amb una gorra amb llaços) un amic de la família, En Josep Carner, propietari del Cafè de la Riera de Sant Joan, cantonada del car

- 46 rer de l'Infern. El noi sabia fer-se estimar i va continuar vivint amb el matrimoni Carner (l'oncle i la tia, com els deia sempre, encara que no els era res) durant tots els seus estudis fins que va casar-se. Anà a estudi al Col.legi de Sant Miquel, on el Director deia que de nois aplicats com aquell no n'hi havia, i a l'any 1882 començà el batxi llerat. Fou un bon estudiant, tant a l'Institut com a la Universitat; havia après taquigrafia amb En Balari que a tots ens ensenyava a metoditzar el nostre treball amb la presa de paperetes, entre tirada i tirada d'El Criterio, de Balmes, que ens dictava per fer pràctiques del sistema Garriga; i era modest, bon minyó, morigerat, però cremava per dins d'un foc lent que l'arborava i no el consumia. En aquell temps tots els joves patriotes érem romàntics i fèiem ver sos. En Prat sembla que preferia la poesia lírica. El seu romanticisme esclatà en un amor pur que va esbravar-se en quimeres. El seu pare era un d'aquests originals que hi havia a cada poble, membre de la Unió Catalanista, i el fill va començar d'hora a llegir La Renaixença amb pas sió d'ànima. En la Historia de Espana, de Víctor Gebhart, i en els lli bres de Víctor Balaguer va aprendre què eren els remences i la complanta elegíaca de Catalunya. Però el seu seny de pagès va fixar-se, a l'atzar de les més diverses lectures, quan el positivisme de Taine i de Le Play li desvetllaren la consciència del caràcter propi. En Prat era catòlic creient i practicant, d'aqueixa fe total que és com un ambient espiritual en les famílies de muntanya. Passava el rosari, confessava, combregava. Enmig del tragit vertiginós dels seus períodes de lluita, ensenyava el catecisme als seus fills i prenia cura di recta de llur educació religiosa. La seguretat de la seva convicció li permetia no témer el contagi d'altres sentiments; el seu amic més íntim en la Universitat fou l'Albert Bastardas, de tradició familiar republicana. En el seu ideal de la vida pública, Catalunya va acabar per eliminar tots els altres objectius possibles. A casa, la seva concepció era patriar cal, basada en l'amor de l'esposa, la veneració dels passats, únic rastre de paganisme a la Fustel de Coulanges, i l'ambició d'una descendència nombrosa, com cantava En Joan Maragall en les seves poesies. I abri gant-ho tot i penetrant-ho tot, la fe tranquil.la en les creences catòliques. En el curs de 1893-94 es llicencià en Dret civil i canònic i guanyà el premi extraordinari de Llicenciatura. Després féu el Doctorat a Madrid amb una tesi que fou més tard la Introducció de la seva obra La Ley Jurídica de la Indústria. Amb el seu treball en la Biblioteca del Col.legi d'Advocats de Barcelona, cn l'Acadèmia de Jurisprudència i de Legislació i en la Revista Jundica de Catalunya, i amb la publica ció de l'opuscle titulat Los Jurados Mixtos para dirimir las diferencias entre patronos y obreros y para prevenir y remeiiar las huelgas, resta

- 47 ~ assenyalat allò que hauria pogut ésser la vida estudiosa de Prat de la Riba si la vocació patriòtica no l'hagués destinat «a aplicar — com ell diu en cl pròleg de l'obra Regionalisme i Federalisme, d'En Lluís Duran i Ventosa — les idees que elaborem, i a elaborar-les tot vivint-les, tot lluitant en plena febre de combat, sempre al carrer i a la plaça pública, com els homes de les democràcies hel.lèniques». A l'any 19o4 va casar-se a la capella del Sarrà (casa pairal de la seva àvia) amb Na Josepa Dachs, neboda del seu protector, i ja així posat, i resolta definitivament la seva vocació, no estarà més que per la seva empresa de restauració patriòtica. Ni començarà més llibres, ni tractarà d'exercir la professió, ni estarà per viatges, ni el distrauran els espectacles, ni escoltarà els requeriments de l'art, ni deixarà endarrera recances per les obres o els projectes abandonats, ni voldrà altra vida que aquella preparada pel seu destí. L'esposa i quatre fills endolciren les poques hores de repòs que li deixava el seu maldar polític. Hi ha en la vida pública d'En Prat de la Riba un primer període romàntic en el qual, a través dels lirismes i de les aspiracions difuses, es va solant una visió positiva, real, adequada al poble, posada a to amb les concepcions científiques de l'època. Odes, Bases de Manresa, retorn de l'Edat mitjana, La Renaixença, Centre Escolar Catalanista, Lliga de Catalunya, Compendi de Doctrina Catalanista, Compendi d'Història de Catalunya, Missatge al Rei dels Hel.lens, fórmules, obres escrites, cor poracions, crides per rompre l'anonimitat de quatre-cents anys obscurs de pagesia! Però entremig del brogit esclata un discurs : La nació com a subjecte de Dret natural. Després la idea es precisa i es transforma en visió transcendental de la realitat. En Prat de la Riba dóna a l'Ate neu Barcelonès l'any 1897 la seva conferència sobre El fet de la naciona litat catalana. La fermentació ideal havia arribat a solar-se prou per a determinar el canvi d'actitud que obriria el segon període en la vida pública d'En Prat. Aquell jove de tímida aparença, de passió continguda, sense cap aptitud per a l'agitació espectacular, que reaccionava contra els atacs exteriors tornant-se vermell com si anés a esclatar, amb continència que li provenia més del domini de si mateix que de l'encongiment, havia de menester una forta sotragada per a passar de l'estudi en la soledat a l'aiguabarreig de la lluita amb els contactes impurs i les giragonses i les claudicacions transitòries que imposen un tacte, un oportunisme i una fidelitat a l'ideal, de vegades massa llunyà, que no tots els cors són prou ferms per a controlar sense súbits i mortals defalliments. El món de coses que aquell romanticisme idealista bescantava, en precisar-se massa la contradicció, va adonar-se del perill i va atacar. Amb motiu de la campanya feta per En Prat de la Riba a La Renaixença,

- 4» en defensa del seu Missatge al Rei dels Hel.lens, el diari fou suspès, i pro cessat el seu autor pel Govern de Cànovas del Castillo. Aviat es va marcar el començament del segon període de la vida d'En Prat : sepa rat de La Renaixença es posà a la forja de l'instrument polític per a la restauració catalana. L'instrument no fou creat de primer antuvi. Calia abandonar els il.lusos somniadors de quimeres, contraure compromisos amb grups que ja tenien una organització en doina i que aviat resultaren esclaus d'una existència rònega passada, reduir l'ideal per fer-lo cabre en una ban dera de combat. En dos o tres anys de pernabatre allí estava ja el diari : La Veu de Catalunya, dirigit per ell; el partit polític s'havia performat en la Lliga Regionalista. Quan ja tot començava a endegar-se, un funest accident va estar a punt de costar-li la vida. Les garanties constitucionals estaven sus peses a Barcelona, quan l'Autoritat militar, per la simple publicació d'un solt a La Veu de Catalunya, traduït sense comentari de L'Indépendant, de Perpinyà, sobre els vinyaters del migdia de França, processà com a director En Prat, i l'home d'estudi fou tancat a la presó el dia 2 d abril del 19o2. La primera impressió fou d'estupor : ell, l'home d'ordre, el conservador catòlic, el pacífic investigador d'arxius i biblioteques, a la presó repugnant del carrer d'Amàlia! Pocs dies després era posat en llibertat. Però la sotragada moral, la repugnància fisica, trobaren la còrpora gairebé exhausta pel cansa ment d'aquell treball obscur, anònim, realitzat amb tenaç perfídia en la redacció d'articles i manifestos, en la intervenció constant que no dei xava passar res sense visurar, per la redacció i l'orientació de La Veu. La malaltia de Bassedow, contreta a la presó, va agreujar-se de tal ma nera, que sense gaires esperances de guariment era dut aquella tardor (19o2) al Sanatori de Durtol (Auvèrnia). Aquesta vegada la joventut va poder més que el mal. De retorn a la pàtria, torna a submergir-se en el treball obscur de l'orientació polí tica en la Lliga i en la Direcció del diari (gener del 19o4). Amb puny vigorós ho censura tot i, si per cas cal, esmena tothom. El 19o5 Bar celona l'elegeix diputat provincial; l'endemà de l'assalt a La Veu (25 de novembre) publica l'article Serenitat : «deixeu a la llei allò que només pot fer la llei». En esclatar l'alçament de la Solidaritat, ell diu en el progra ma del Tívoli allò que per primera vegada volen plegats tots els catalans. El segon període de la vida pública d'En Prat de la Riba és aca bat, la preparació per a l'acció política està llesta. Va a començar el tercer període : la realització. El 24 d'abril del 19o7, els diputats soli daris l'elegeixen President de la Diputació provincial de Barcelona. Només la mort vindrà a interrompre deu anys més tard l'obra creadora

- 49 que ell pròpiament governa i dirigeix. Les institucions que sorgeixen, les ordinacions que es publiquen, les obres que es fan, són degudes gai rebé sempre a homes del propi partit, o de fora del seu partit, però ell ha triat els homes. Molts poden reivindicar la glòria del treball direc te, perquè l'empresa és de tots els catalans. Però ell empunya l'arjau, ell selecciona els col·laboradors, ell diu què s'ha de fer primer, i què s'ha de deixar de banda, ell marca el ritme i fixa i limita els objectius i assenyala a cada hora la seva possibilitat. A poc a poc aquella tasca ordenadora l'absorbeix. No deixa mai del tot el treball periodístic, però a l'últim és més aviat rector que director. Tots l'hem vist llegir les galerades dels articles sense deixar la presidència d'un Consell, o d'una Junta o d'un Comitè, perquè aquestes sessions se guien d'un cap de dia a l'altre com els cadups d'una sínia en marxa. No se'l veia mai al teatre, ni al concert, ni a l'exposició de pintures, i si alguna excepció es produïa, l'escapada no era un goig, era un acte. De dia a la tasca estimada, de nits a casa, els dies de festa amb la família. La Diputació de Barcelona fou convertida en formidable instrument d'acció cultural. Però el camp de la seva acció era limitat, i fins com a corporació administrativa no s'adeia amb les possibilitats d'integració catalana que la Solidaritat havia fet evidents. Aleshores es va aprofi tar la presentació pel Govern Maura d'un projecte d'administració local, que permetia les Mancomunitats de Municipis, per a introduir unes Man comunitats provincials que havien de permetre la reunió dels catalans sota un govern local únie. La idea féu el seu camí, i quan a l'últim (18 de desembre del 1913) un Decret autoritzava la constitució de la Mancomunitat de Catalunya. En Prat de la Riba va ésser elegit Pre sident, càrrec que li fou renovat fins a la seva mort. La llengua catalana, la cultura en tots els seus graus i manifesta cions, les obres públiques, el foment de la producció agrícola i pecuària, l'endegament del crèdit municipal, la compenetració cada dia més ínti ma dels dispersos serveis provincials, foren treballats en l'enclusa de la Mancomunitat de Catalunya per En Prat de la Riba. En els moments solemnes de la vida pública catalana ressonava la seva veu, algunes ve gades a donar als seus una orientació política, altres vegades per exercir l'autoritat de la seva magistratura a davant de tots els catalans. Ell va comprendre de seguida el valor simbòlic que tenia la reivindi cació d'aquell edifici de la vella Audiència que fou ocupat per la Diputa ció (19o7) quan s'acabà el Palau de Justícia. Aviat, escombrades les runes, escatides les parets, destruïdes les construccions parasitàries, re unides la part gòtica amb la del Renaixement, el conjunt no va ésser ni una Audiència ni una Diputació provincial, ni tan sols una Manco munitat, perquè la restauració del cos va dur en el nom la rememoració 7

— 5o — de la idea : en vida d'En Prat de la Riba l'edifici ja va rebre el nom de Palau de la Generalitat. L'Institut d'Estudis Catalans fou creat pocs mesos després d'és ser elegit En Prat de la Riba President de la Diputació (19o7), i des del començament de la seva actuació no va deixar mai d'ajudar-lo i de sos tenir-lo, amb el seu seny i la seva autoritat. ni d'ocupar-se a proveir-lo d'elements de vida. La disposició reglamentària que feia convocar el President de la Diputació per a les sessions de l'Institut en les quals s'havien d'aprovar despeses, era complerta per ell amb daler amorós i vigilant. A Prat de la Riba escau, doncs, més que a ningú, el nom de fundador de l'Institut d'Estudis Catalans. Quan va comprendre que l'obra no sols era bona, sinó que calia completar-la, va dur a la Diputació l'acord (1911) d'afegir tretze membres més a l'Institut i de dividir-lo en les tres Seccions, encara existents, d'Arqueologia i Història, Ciències i Filolo gia. Ja poc temps abans de morir, ell que sempre ens havia presidit, va acceptar humilment el nomenament de membre de la Secció de Ciències. Pel maig del 1917 fou elegit per segona vegada President de la Man comunitat de Catalunya, però estant malalt a Sitges envià als diputats un document (Als Diputats de la Mancomunitat de Catalunya) que, jun tament amb el manifest publicat a La Veu el 15 de juny (Els parlamen taris regionalistes al país), havien d'ésser les seves darreres obres. En el primer parlava del període de consagració de la Mancomunitat, de com Catalunya necessitava funcions d'Estat, anticipacions d'una època de plenitud que no havia de veure. La malaltia de Bassedow, que ell havia estudiat prou bé, es reproduïa, i comprenia clarament que anava a morir, però la tragèdia de la mort als 46 anys, quan veia a punt de triomfar l'ideal pel qual havia sospirat i batallat tota la vida, es tornava en ell resignació serena per obra de la seva fe (Si encara sóc precís a Catalunya, no em moriré; si la meva obra és ja completa i Déu em crida, deixaré tranquil la terra) . El dia 15 de juny tornà de Sitges a Barcelona, però de seguida anà a ajocar-se a Castellterçol en la mateixa casa on havia nascut. Encara es féu explicar com havia anat l'Assemblea de Parlamentaris, però pocs dies després es va veure que la fi s'acostava, que ja no hi havia res a fer. No es parlava de res més a tot Catalunya i, com que el desenllaç es retardava, l'emoció anava en augment de dia en dia amb la majes tat i amb la malenconia d'una posta autumnal. El dia 1.r d'agost moria, i l'endemà les seves despulles eren tornades a Barcelona i expo sades en el Palau de la Generalitat que ell havia fet restaurar. Pere Coromines

JOAN MARAGALL I GORINA

Aquest il.lustre escriptor, famós com a poeta i com a periodista, mem bre del nostre Institut d'Estudis Catalans des de la fundació de la seva Secció Filològica (any 1911), va néixer a Barcelona, a la casa n.° 4 del carrer de Jaume Giralt, als 1o d'octubre del 186o, i va ésser batejat a la Catedral. Era fill de pare barceloní i mare sabadellenca, petits industrials que, amb llur esforç i l'ajuda de Déu, arribaren a fer-se importants i consti tuïren una família allerada, de costums discrets, que, si no es privava del refinament d'assistir a les grans funcions teatrals, amb més goig en cara es lliurava tot sovint a esbargiments campestres en un mas de la seva propietat. Aprengué les primeres lletres en una escola del carrer de Calderers, regida pel mestre senyor Nicolau, i després ingressà al Col·legi de Sant Isidor, obert aleshores al carrer dels Arcs, on cursà el batxillerat; i sembla que d'aquell temps daten els seus primers assaigs poètics. El cert és que, a l'edat de setze o disset anys, va tenir el goig, que sempre més recordà amb complaença, de veure admesa i publicada per un periòdic una poesia original seva. Començà la carrera de Lleis a la Universitat barcelonina en iniciar-se el curs del 1879, i l'acabà en finalitzar el del 1884, de manera que encara pogué aprofitar-se de les darreres lliçons que hi donaren els eximis doctors Milà i Fontanals, Planas i Casals i Duran i Bas. Al 27 de desembre del 1891 contragué matrimoni amb la senyora Clara Noble, motiu pel qual s'instal.là en domicili a part del dels seus pares, amb els quals fins aleshores havia conviscut. Pels volts d'aquesta mateixa data els seus amics li oferiren, com a obsequi de casament, l'edició del seu primer volum de poesies, que amb aquest simple i genèric lema de Poesies fou titulat. Un any abans, el 189o, als 23 d'octubre, havia entrat a formar part de la redacció del Diario de Barcelona, i va col.laborar-hi amb gran lluï ment fins als 23 d'abril del 19o3, en què va separar-se'n per discrepàncies de criteri amb la Direcció, si no mentiren les veus que, sobre el particular,

— 52 circularen per aquell temps. Sigui com sigui, n'estigué retret més de dos anys, i dintre aquest període publicà pel seu compte, amb ocasió d'una visita del rei a Barcelona (abril del 19o4), un petit opuscle de caràcter polític, titulat De les reials jornades, que causà gran sensació. Pel juliol del 19o5 reingressà a la redacció del susdit diari, en sortí de nou l'any 19o7, i tornà a prendre-hi plaça el 1911, conservant-la fins al dia de la seva mort, sense que sigui fàcil d'aclarir si els intervals de retraïment foren deguts a desacords circumstancials o, simplement, a ganes de repòs per part del nostre poeta, que no gaudia pas d'una salut molt forta. Mentrestant havia, més o menys, col.laborat a El Imparcial, La Veu de Catalunya, El Poble Català, La Renaixensa, Hojas Selectas, Lectura, de Madrid, Ilustració Catalana i altres. El seu primer triomf en certàmens públics .''obtingué a l'edat de vint anys, als Jocs Florals de Badalona, on l'any 1881 li fou adjudicada la Flor Natural. Als de Barcelona, hi prengué part, com a mantenedor, els anys 1887, 19o3 i 19o8, en què pronuncià el «Discurs de gràcies», i, com a poeta concursant, diversos anys; i havent guanyat tres premis ordinaris, fou proclamat Mestre en Gai Saber a 1.r de maig del 19o4. Pertangué a la Societat Econòmica d'Amics del País i a l'Ateneu Bar celonès, d'on fou nomenat president a 1.r de juliol del 19o3, i n'obrí el curs amb una notable dissertació. Sembla estrany que un escriptor de tant de prestigi no hagués format part de l'Acadèmia de Bones Lletres, però cal advertir que, entre l'ideari del poeta i el que dominava en aquella culta entitat, hi havia divergències que ho feren impossible. Havia gustat, ja directament, ja per mitjà de traduccions, les grans obres poètiques de la literatura universal, i rebé albiradores influències dels clàssics grecs (La vaca cega, Nausica) i d'altres mestres més moderns, per exemple, a través del francès, la dels italians dels segles xvi i xvn (Eridon i Amina); però la més forta la degué al romanticisme, que du rant la joventut del nostre poeta vibrava encara per Europa amb una força d'idealitat i un encomanadís entusiasme, dels quals dificilment es faran compte els que no els hagin viscut. L'any mateix de la seva mort donà a llum el seu darrer volum de poesies, titulat Seqüències. Havia fet viatges per França, Itàlia i Espanya; passà temporades, més o menys llargues, a París, Marsella, Pau, Lourdes, Cauterets, Madrid i a diversos punts d'Andalusia i país basc. De Catalunya, n'havia visi tats molts d'indrets, i havia estiuejat amb la seva família a Sant Joan de les Abadesses, Olot, Camprodon, Castellterçol, Blanes i Caldetes. Tingué, del seu únic matrimoni, tretze fills, que tots el sobrevisqueren; va veure la velledat dels seus pares, quasi octogenaris; i morí, relativament jove (51 anys i 2 mesos), a Barcelona, rodejat de la seva família i cristia

- 53 — nament resignat i sagramentat, en el seu domicili, casa n.° 79 del carrer d'Alfons XII, als 2o de desembre del 1911. En fi, amb nombrós acompa nyament d'amics i admiradors que recordaven, enyorosos, el seu bonda dós caràcter i els seus talents, foren portades ses mortals despulles al ce mentiri de Sant Gervasi, que era el de la seva barriada, en el qual reberen sepultura. La seva traducció dels Himnes Homèrics fou publicada, després de la seva mort, per I'Institut d'Estudis Catalans. De les seves Obres Completés es féu una edició l'any 1912, i se n'inicià una altra l'any 1929, que comprendrà el seu epistolari. J. R. 1 O.

MIQUEL A. FARGAS I ROCA

Miquel A. Fargas i Roca nasqué el dia 8 de desembre de l'any 1858, a Castellterçol, d'una família assenyada, laboriosa, modesta, de costums genuïnament catalans. Va cursar la carrera de Medicina a Barcelona. Tant d'estudiant com de metge es caracteritzà pel seu temperament individualista; Fargas era home que no es deixava influir, i menys imposar per idea d'altri; en cap ocasió es deixava portar de la impressió del moment; era extrema dament reflexiu, es prenia el seu temps per a pensar i judicar, cosa que donava una gran seguretat al seu criteri, una confiança en ell mateix i mantenia el seu optimisme. Fargas posseïa qualitats que s'aparten del comú, la seva comprensió era fàcil, el seu raonament clar i just, gaudia d'una gran rectitud de caràcter; en una paraula : estava dotat d'un per fecte equilibri mental. En la seva manera de pensar i obrar sempre veiem l'home de cri teri, d'un elevat sentit comú; ni en un sol moment de la seva carrera veiem intervenir l'audàcia ni la fortuna, sobresurt en aquesta branca del saber com amb tota seguretat s'hauria distingit en qualsevulga altra disciplina a la qual s'hagués dedicat. Quan el 1893 ocupà la càtedra d'Obstetrícia i Ginecologia en la nostra Facultat, ja era conegut com a metge, com a polític, com a home eminent. Posseïa un cabdal de coneixements de l'especialitat com cap metge, portava realitzades nombroses intervencions, havia col·laborat en quasi tots els Congressos, i, per altra banda, estava dotat d'una expo sició clara, concisa, d'una tècnica impecable, perfectament reglada, de manera que rendís els majors fruits didàctics. Com a mestre, era libe ral, feia interessant la matèria que ell tractava i considerava els deixe bles com a amics. El 22 de febrer del 1916 morí a Barcelona. Fargas representa per Catalunya un dels més grans valors. Va ésser el primer metge que prac ticà la gran cirurgia ginecològica a la península; el seu mestratge influí poderosament en la formació de metges ben imposats en la pràctica gi necològica i ben iniciats en les pràctiques quirúrgiques; el seu nom fou

objecte de respecte i estima a tots els indrets on es cultiva la ciència gi necològica, honorant d'aquesta manera la nostra Facultat; llegà un tractat, obra de correcta doctrina d'exposició clara, de didactisme impecable, un dels primers tractats complets de la nostra terra i que encara avui hom pot trobar-hi nombroses ensenyances : llibre mestre de molts mestres i espill de l'esperit del seu autor. Es preocupà de bon nombre de pro blemes mèdico-socials, i amb especial simpatia defensà la creació d'una Institució maternal catalana. Presidí l'Acadèmia de Medicina, l'Aca dèmia i Laboratori, la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Ca talans, Congressos de l'especialitat, el Primer Congrés de Metges de Llengua Catalana, i publicà gran nombre de ponències, articles i dis cursos. Entusiasta del règim d'Autonomia Universitària, estudià un projecte per a la implantació d'aquella en el nostre primer centre docent, projecte que defensà a la Cambra Alta en ésser elegit senador. I per damunt de tot, sentia grans amors, amava els seus i adorava la seva dolça terra, a ella li féu ofrena del seu valer i de la seva vida. M. S.

GUILLEM M." DE BROCÀ I DE MONTAGUT

Havia nascut a Reus el 21 d'abril del 185o. A la Universitat de Barcelona cursà la carrera de Lleis, i el dia 6 de febrer del 187o va rebre la investidura de doctor. Bentost s'incor porà al Col.legi d'Advocats i començà a exercir la professió. Des de la seva jovenesa va distingir-se com a publicista jurídic. En 1875 va donar ja al públic la primera edició del Manual de Formularios ajustados a la Ley de Enjuiciamiento Civil, reeditada després diver ses vegades amb les modificacions convenients. Però l'obra que li va reportar una justa nomenada com a jurisconsult fou el llibre de les Instituciones de Derecho Civil cataldn vigente, escrit en col.laboració amb En Joan Amell i Llopis; la primera edició del qual aparegué l'any 188o. Una segona va ésser publicada, amb addicions i correccions, per En Brocà, l'any 1886, mort ja el seu col.laborador. La major part de les monografies, discursos, articles i notes biblio gràfiques d'En Brocà estan relacionats amb la seva actuació dins de les principals corporacions i organismes culturals de la nostra ciutat. Ele git en 1886 membre numerari de l'Acadèmia de Bones Lletres, va ingres sar-hi l'any 189o, versant el seu discurs sobre la Significación de Jaime I «el Conquistador». Més tard, els seus articles sobre Reus. Etimologia de su nombre. Recientes descubrimientos, sobre Un antiguo libro provenzal : «Lo Codi», i sobre Un códice del libro del Consulado de Mar, desconocido, foren publicats en el Butlletí de l'Acadèmia. De la de Jurisprudència i Legislació fou secretari en els cursos 1876-77 i 1877-78, i més endavant en fou elegit president per al curs del 1899 a 19oo i reelegit per al del 19oo a 19o1. El tema del seu primer discurs presidencial fou Investígación de la paternidad natural; el segon, Autores catalanes que antes de la destrucción de la autonomia jurídico-política de Cataluna se ocuparon del Derecho Penal. A la Revista Jurídica de Cataluna va publicar, a més a més d'aquests dos discursos, un article sobre Sucesión abintestato de los ascendientes junto con los hermanos germanos en Cataluna (1896), notícies necrològiques de Magí Pla i Soler, Joaquim Almeda i Joan de Déu Trias i Giró, la

- 57 descripció d'Un manuscrit del «Libre del Consolat de Mar» (del qual s'ha via ocupat en el Boletín de l'Acadèmia de Bones Lletres), seguida de la transcripció d'una carta de l'infant Joan en 1385 sobre la creació del Consolat mercantil a Girona. En Brocà, que havia estat de la comissió redactora de la memòria sobre les Instituciones jurídicas de Cataluna que conviene conservar en el Apéndice al Código civil, nomenada en 1899 per l'Acadèmia de Juris prudència, va formar també part de la Comissió oficial encarregada de codificar el Dret Civil de Catalunya, de la qual va ésser nomenat pre sident a la mort d'En Romaní i Puigdengolas. Deixem de detallar les diverses monografies i transcripcions d'antics textos jurídics, publicades en l'Anuari de I'Institut així com les notes biogràfiques i bibliogràfiques de la Crònica Jurídica del mateix Anuari. L'any 19o9, en la Revista Jurídica de Catalunya va aparèixer la seva interessant Taula de les stampacions de les Constitucions y altres drets de Catalunya y de les costumes y ordinacions de sos diversos paratges. Fou aquest treball d'En Brocà preparatori d'una encertada iniciativa realit zada quan va ésser Degà del Col·legi d'Advocats entre els anys 1911 a 1915 : llavors creà dins la biblioteca d'aquella entitat una secció especial de Biblioteca jurídica catalana. Altres treballs històrics d'En Brocà, dignes d'esment, són una con ferència sobre l'Estudi i ensenyansa del Dret a Catalunya fins al sigle xvm, publicada a Estudis Universitaris Catalans (19o9) i la Biogra fia de D. Ramon Llatzer de Dou i de Bassols. Fruit de la llarga experiència jurídica d'En Brocà, dels seus inces sants estudis i de la sèrie de recerques històriques i bibliogràfiques que havia anat practicant amb gran delit, fou la redacció de la seva darrera i magna obra Historia del Derecho Civil de Cataluna y Exposición de las instituciones del Derecho Civil del mismo territorio, de la qual sols ha apa regut el primer volum. Passem per alt els dictàmens jurídics emesos pel senyor Brocà i aquells en els quals va col·laborar, i així mateix la seva intervenció com a advocat en diferents afers per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona i d'altres corporacions i entitats importants, prova patent que el seu renom de jurisconsult pràctic acompanyava la seva fama científica. El dia 23 d'octubre del 1918 morí cristianament a la seva finca de Riudecanyes, aquest il.lustre jurisconsult, noble prestigi del nostre Institut. F. V. T.

8

FREDERIC CLASCAR I SANOU

Nasqué a Santa Coloma de Farners el 6 de setembre del 1873. Seguí la carrera eclesiàstica al Seminari Conciliar de Vic i al de Barcelona, i fou ordenat prevere el dia 27 de maig del 1899. Estudià també (19o5-6) a la Universitat Gregoriana de Roma, i de tornada assistí a cursos de la Fa cultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona. A part d'això, i per damunt de tot, Frederic Clascar fou un autodidacta. Fervorós del seu ministeri i enamorat com era de la llengua cata lana, la tasca primordial de mossèn Clascar, la de més transcendència i la menys coneguda, és la d'haver dut a la prosa religiosa els guanys de la Renaixença. Entusiasta així mateix de la participació del poble en els oficis religiosos, es féu un deure de facilitar-la i fomentar-la. És per això que la major part de la producció clascariana està constituïda per llibres i opuscles de litúrgia, de devoció, de mística popular i de música religiosa. La noble ambició de tota la vida de mossèn Clascar era de traduir la Bíblia, dels textos originals, al català. Entrat a l'Institut com a membre fundador de la Secció Filolò gica (14 febrer 1911), la tasca bíblica absorbí la seva activitat. Ell no pogué limitar-se a l'obra, ja prou feixuga, del traductor que malda per recrear fidelment en la llengua pròpia allò que ha maldat per comprendre exactament en la llengua original : li calia demés lluitar per cada mot, per cada nota amb adversaris poderosos i invisibles. Per fonamentar el seu Gènesi li calgué un gruix de notes més dens que la traducció, i en cara hagué d'imprimir un volum per vindicar aquelles notes. La batalla, però, era guanyada. Les altres versions ja no ensopegarien amb iguals obstacles. La malaltia escurçava implacable la vida del traductor, i ell, que ho veia, s'aferrava a la taula de treball per a deixar enllestida la major quantitat d'obra possible. La malaltia vencé. El dia 21 de febrer del 1919 mossèn Clascar moria. Les seves despulles jauen al cementiri de Les Corts de Sarrià. Per voluntat de mossèn Clascar els seus manuscrits passaren a l'Ins-

t

- 59 — titut. Aquells que per no haver rebut el cop de llima definitiu no han sortit en edició pòstuma, no han restat tanmateix perduts per la nostra cultura : han servit de base a versions de l'actual Fundació Bíblica Ca talana. A part dels llibres ressenyats a la Bibliografia, els articles de Fre deric Clascar són nombrosos : havia col.laborat esporàdicament a La Veu de Catalunya, i molt sovint a Resena Eclesiastica, de la qual era un dels fundadors. L. N. d'O.

JOAQUIM MIRET I SANS

En Joaquim Miret i Sans havia nascut a Barcelona, el 17 d'abril del 1858. Cursà la carrera de Dret a la nostra Universitat, i es doctorà després a Madrid (el 1882) amb una tesi sobre els Usatges de Barcelona, qu# indicava la seva tendència a l'erudició històrica. Deu anys, però, tardà encara a desdoblar-se de ple i a revelar-se públicament la seva personalitat d'historiador; anys durant els quals demostrà ja la gran afició als viatges, que no havia de decaure en tota la resta de la seva vida, recorrent la major part d'Europa, els països del pròxim Orient i del Nord d'Àfrica. Especialment l'Egipte, la Palestina i la Mesopotàmia varen atreure'l amb passió. Una altra de les aficions de Miret fou la lectura d'obres filosòfiques i d'història de les religions, així com l'estudi dels costums i de la civilització d'altres temps. Sovint extractava els llibres que llegia o els anotava amb observacions marginals. Així en extractar les seves lectures, com en copiar documents en les seves recerques en els arxius, com en la redacció de les seves publicacions històriques, tingué gran facilitat, resultat de la qual i de la seva gran activitat fou la seva abundant producció i la multitud de notes aplegades que encara deixà inèdites. El 1892 En Miret començà la seva fructífera tasca d'investigació pels arxius de la nostra terra; aviat fou també un freqüent concurrent a la secció de manuscrits de la Biblioteca Nacional de París i, així mateix, escorcollà ben tost les col·leccions de la biblioteca de l'Acadèmia de la Història, a Madrid. Fou un enamorat del país pirenenc, i se sentí atret per la història d'aquelles comarques, que va recórrer detingudament, bo i escorcollant els seus arxius per a l'esclariment de les genealogies de fa mílies vescomtals d'aquelles contrades muntanyenques des de llurs orí gens històrics. També la recerca .de les relacions entre el nostre país i les regions del Migdia de França ocupà la seva àtenció. Sobresurten en aquest ordre d'estudis, els seus treballs sobre el vescomtat de Cas tellbò, i sobre els de Cerdanya, Conflent i Bergadà, el discurs d'ingrés a l'Acadèmia de Bones Lletres, que versà sobre l'expansió i dominació catalana en els països de la Gàl·lia Meridional, i altres. En els seus dar rers temps, En Miret va revenir encara a tractar d'un tema pirenenc

— 6i — amb el seu opuscle sobre la família senyorial de Caboet i la qüestió d'Andorra. Un altre tema pel qual va sentir veritable interès fou la història de les ordres del Temple i de Sant Joan. Recordem només el voluminós llibre sobre les cases dels Templers i Hospitalers a Catalunya. En Miret va iniciar a la nostra terra el sistema de formar els itine raris reials, comprenent el valor històric que aquests tenen, i va redactar els d'Alfons I, Pere I, Alfons III, i l'itinerari de Jaume I, últim i gran diós treball de Miret, publicat per l'Institut. Les relacions de la casa de Barcelona amb els reis de França i de Sicília motivaren alguns arti cles seus a Le Moyen Age. També els estudis sobre els jueus catalans varen interessar-lo ben sovint, com ho proven els seus treballs publicats a la Revue des Etudes Juives en col.laboració amb M. Moïse Schwab. Enamorat de la llengua catalana, en les seves pacients recerques va tenir la fortuna de trobar el més antic text literari català, les Homilies d'Organyà, editades, a l'igual que col.leccions d'antics documents escrits en català o interessants per a l'estudi dels noms personals i geogràfics d'algunes contrades de la nostra terra. Importants foren les seves apor tacions a la història literària de Catalunya : monografies sobre Pere Salvatge i Romeu Sabruguera, Guerau de Cabrera, Anselm Turmeda, Ramon Llull i la seva família, sobre els escolars catalans a l'Estudi de Bolònia, sobre alguns trobadors catalans, i altres estudis. La monografia sobre l'esclavitud a Catalunya en els últims temps de l'Edat Mitjana és una de les contribucions més interessants per al coneixement de l'antiga organització social de la nostra terra. Altres temes històrics foren tractats encara per En Miret en articles i opuscles diversos referents a Sardenya, a alguns aspectes del regnat de Jaume II, a la política oriental d'Alfons el Magnànim, a relacions de la casa de Barcelona amb Armènia, amb Tremecen, etc, a alguns mones tirs, castells i llocs de Catalunya, etc, etc. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres, des del 19oo, hi dedicà bona part de la seva activitat, com a secretari i formant part de la Comissió de redacció del Butlletí. La seva condició d'organitzador es revelà també en la preparació que, juntament amb Carreras Candi, va fer del primer dels Congressos d'Història de la Corona d'Aragó. En Miret morí cristianament a Barcelona, el dia 3o de desembre del 1919. Llegà a l'Institut tots els seus volums i papers; i ja en vida li havia fet donació d'algunes sèries de documents antics. En el seu tes tament consignava, entre altres llegats, un de 3,ooo ptes. a favor de la Secció Històrico-Arqueològica, per a l'adquisició de llibres relatius a Egiptologia i Assiriologia i altres obres referents a la història, filosofia i arqueologia de l'Antic Orient. F. V. T.

MIQUEL S. OLIVER

Nat a Campanet, en l'illa de Mallorca, el 4 de maig del 1864, i mort a Barcelona el 9 de gener del 192o. De la necrologia que A. Rubió i Lluch va dedicar-li en l' Anuari, extreiem les dades que segueixen. Estudià la segona ensenyança a l'Institut de Palma i la carrera de lleis, per a la qual no mostrà cap afició i que no terminà, a les Universitats de Valèn cia i Barcelona. En la seva formació intel.lectual a Mallorca intervin gueren Lluís Pons i Gallarza, Tomàs Aguiló, i més que ningú, En Quadrado. A Barcelona completà la seva educació literària, i ací rebé la influència de Marian Aguiló i freqüentà l'amistat de l'Ixart. En dos períodes distints, gairebé d'igual duració, i en dos escenaris, es pot divi dir la seva producció intel.lectual. El primer, que s'estén aproximada ment del 188o al 19o3 a Palma de Mallorca; el segon, s'obre amb el seu establiment definitiu a Barcelona el 19o5, i acaba amb la seva mort, el 192o. En quatre llibres notables : Cosecha periodística (1889), La cuestión regional (1889), Mallorca durante la primera revolución (19o1) i La literatura en Mallorca (19o3) es condensa l'activitat del període que en podríem dir balear, en el qual es dibuixa vigorosa la fesomia del futur egregi periodista. A ell pertanyen també les seves millors poesies i la deliciosa llegenda de Jaume el Navegant (19o4). La vocació de l'Oliver, que de primer era essencialment literària, i es decantà després cap a la història, per a la qual tenia extraordinàries aptituds, fou absorbida per la seva professió del periodisme, que tingué en ell un veritable apòstol. Tota la seva vida intel·lectual literària va convergir en el periodisme: més ben dit, la seva vida entera, les seves dots d'historiador, la seva «causerie» encisadora, les seves facultats d'alt pensador, l'agut esperit d'observació, les seves condicions excepcionals de contista i narrador i el seu finíssim humorisme que ens deixà dos models exquisits en les seves narracions L'hostal de la Bolla (19o3) i l'Illa Daurada (19o6). De la sego na època de la seva vida literària, a part de la immensa labor periodísti ca recollida, en bona part, en Hojas del sdbado (1918-192o), Entre dos Espanas (19o6), etc. — i ultra les narracions esmentades, i l'edició completa de les seves poesies (1912) — recordem els treballs següents : La producció

- 63 castellana a Catalunya [Estudis Universitaris Catalans, 19o9) i Notes històriques sobre Catalunya en temps de la Revolució francesa (Anuari de FInstitut, Secció Històrico-Arqueològica, 1911-12). Esperit recte i auster, tota la seva vida fou un exemple d'abnegació i de desinterès professional. Les causes de la veritat, de la justícia, de l'ordre i de la pàtria foren els ideals als quals consagrà un culte perpetu i fervorós. Els que compartírem amb ell la vida dels primers anys de l'Institut, a les tasques del qual renuncià esclau dels seus deures profes sionals, recordarem sempre la seva figura ja venerable abans d'entrar en el llindar de la vellesa, plena de simpatia i de dignitat, i no podrem oblidar aquella sobirana intel.ligència que enlairava i encarrilava sempre les qüestions i en tot sabia posar equilibri i mesura. A.-M.

RAMON TURRÓ

Ramon Turró és una figura racialment catalana i del seu temps. Neix a la vida intel.lectual quan encara, entre nosaltres, és valorada la disquisició ideològica, però quan ja té forta puixança arreu del món l'estudi experimental de la realitat científica. Sent la influència de l'opinió universal, i es troba entre savis que fan discursos. Ell també en fa per tal de discutir-hi, i ja tota la vida conservarà la buscada elo qüència pròpia del moment inicial de la seva formació. Però En Turió és un esperit segur, que no s'acontenta amb explica cions dogmàtiques. Té una profunda capacitat crítica i vol conèixer el fet. Per això s'indigna contra Letamendi, quan aquest fa elucubracions sobre la fórmula de la vida. I ara, en l'altre extrem, remarca En Turró la pobresa de certes expli cacions purament fisiques dels fenòmens de la vida. Ni logomàquies, ni l'eixarreïment del fet net i pelat. La ciència està en el mig : sobre el fet, però interpretant-lo. Així, la circulació no és simplement un corrent de sang impulsada pel cor al llarg d'uns vasos passius. Turró tingué de bona hora (188o) la idea, que molt més tard s'ha estès entre els fisiòlegs, que les artèries (i després s'ha vist que també els capil.lars, i encara les venes) intervenen activament en la circulació : la circulació en general i les circulacions locals. Existeix un to vascular que varia d'un moment a l'altre i que té una gran importància per a decidir de la mecànica circulatòria. Aquestes afirmacions, contingudes en el seu llibre La circulation du sang (1883), han trigat molt en imposar-se, però ara són les idees de tothom. Marey, directament discutit per Turró, i un dels més importants creadors de la doctrina moderna de la circulació de la sang, reconegué tot seguit que En Turró estava en el cert. Més tard, interessat En Turró per la bacteriologia, s'ocupa dels problemes de la immunitat. És de 19o9 la memòria publicada en el Centralblatt für Bakteriologie, sobre l'origen de les bacteriolisines na turals. Els immunòlegs de l'època discutien la naturalesa dels fenò mens de la immunitat : alexines o reaccions leucocitàries, substàncies dissoltes o cèl.lules; però tot això actuant en la sang. No. La immu-

_ 65 nitat ve de l'organisme en conjunt, ve dels teixits; aquests teixits són els que reaccionen davant de l'agent infectant. Durant uns anys de labor obstinada, Turró demostra que tots els òrgans poden elaborar bacteriolisines, amb més o menys intensitat o facilitat segons sigui l'òr gan, però que la defensa immunitària no és privativa de cap mena de cèl.lula, sinó resultat d'una capacitat fonamental i universal que s'ha perfeccionat més o menys segons l'especificació fisiològica del tei xit. Aquestes idees reunides en el seu llibre Els ferments defensius en la immunitat, transcendental dins de la immunologia, han arribat avui al consentiment general, sense, però, que es citi gairebé mai el nom del seu autor. En Turró fa llavors el primer assaig per tal d'incorporar la fisiologia a la ciència de la immunitat. Més avançada la vida d'En Turró, torna altra vegada als problemes de fisiologia; ara en els límits amb la psicologia, primer, i amb la filoso fia més tard. Les qüestions generals ja l'havien preocupat de bona hora: Turró havia estat un estudiant de Filosofia i sempre un home interessat pels més amples problemes. En 19o9 publicava la seva comunicació sobre els Orígens del Conei xement. La fam, en la Zeitschrift für Sinnesphysiologie. Els treballs sobre aquest tema es condensaren en el llibre del mateix títol. Turró demos tra la part que pren en la constitució de la personalitat psíquica la vida vegetativa; com és d'una arrel autènticament vital que neixen les cons tel.lacions de conceptes que constituiran el contingut de la vida de l'in tel.lecte. És en enllaçar-se els resultats de l'experiència interior, orgà nica, amb els de l'experiència exterior, sensorial, que en resultarà el concepte de la personalitat subjectiva. Posteriorment a En Turró, doc trines semblants a la seva han aconseguit gran èxit. Ramon Turró passa després a altres problemes connexes. En 1913 apareixen els seus estudis sobre L'origen de les representacions de l'espai tàctil, i s'endinsa dins de la filosofia : s'ocupa de La criteriologia de Jaume Balmes, publica la Filosofia Crítica, lliçons a la Societat de Bio logia, i, finalment, els Diàlegs sobre coses d'art i de ciència, en la Re vista de Catalunya. L'obra d'En Turró sembla dispersa i un xic inconnexa. No ho és. El mateix esperit l'ha presidida. Des dels estudis sobre la circulació de la sang fins la filosofia crítica. És la posició de l'home que viu confiat en el fet, que és la realitat, però que creu que aquesta realitat ha d'ésser interpretada; el mateix pensa quan tracta de la fisiologia d'una artèria, que quan busca d'inquirir l'origen de la vida psíquica i la part que pren en ella la vida dels òrgans. «La ideologia filosòfica de Turró — diu Serra Húnter — és inseparable de la seva ideologia científica. Foren una i altra, per a ell, com peces d'una mateixa roca; aquesta integralitat del 9

- 66 seu pensament reflecteix la unitat de la vida humana, que fou la seva tesi preferida.» Ramon Turró nasqué a Malgrat el 8 de desembre del 1854. Morí a Barcelona el 5 de juny del 1926. Membre de l'Institut d'Estudis Catalans; ho era també de l'Acadèmia de Medicina. Fou un gran mestre. Aquest alt mestratge és demostrat pel nombre dels seus deixe bles, i pel solc viu que ha deixat la seva obra. Ramon Turró és un dels homes de més profunda significació en la nostra renaixença científica. A. P. S.

ANTONI M." ALCOVER

Nasqué a Manacor (Mallorca) el 2 de febrer del 1862. Estudià la carrera eclesiàstica al Seminari de Mallorca, del qual més endavant (1888) fou nomenat catedràtic d'Història eclesiàstica. El 19o5 guanyà, per opo sició, la dignitat de canonge magistral; el 1915 fou elegit vicari capitular, i el 1921, degà de la Seu de Mallorca. Mossèn Alcover era essencialment un folklorista, i ja el 1885 pu blicava Les contarclles, a les quals havien de seguir diversos volums de Rondaics mallorquines. Coneixia bé el parlar popular de Mallorca, i ben aviat el folklore el dugué al camp de la lingüística. El 19o1, amb una Lletra de convit a tots els amadors de la llengua catalana, iniciava entusiàsticament l'obra del Diccionari. Òrgan de la seva propaganda era el Bolletí del Diccionari, que començà a aparèixer el mateix any, i que, amb constància i tenacitat exemplars, continuà publicant, gairebé tot sol, fins l'any 1926. El nom de mossèn Alcover es féu llavors popular entre els catalans. La seva formació científica havia anat afermant-se gràcies a una voluntat tenaç i a una capacitat de treball formidable, que li permetien d'adquirir el coneixement de les grans llengües modernes i posar-se al corrent de la bibliografia lingüística mundial, sense deixar mai la seva vida de propagandista de la llengua, que culminà en la ce lebració, el 19o6, del Primer Congrés Internacional de la Llengua Ca talana, del qual fou l'inspirador i l'ànima. El 1911, en ésser creada la Secció Filològica, en fou elegit president. Aviat, però, discrepàncies amb els seus col.legues, motivaren el seu allunyament de I'Institut, que circumstàncies polítiques cada vegada més tristes per a Catalunya van fer definitiu. El 1926, amb una sub venció del Ministeri d'Instrucció Pública, començava la publicació del seu diccionari, que titulava Diccionari català-valencià-balear. Quatre anys més tard (el 8 de gener del 1932), moria a Mallorca el qui fou el primer president de la Secció Filològica de I'Institut. R. d'A.-M.

ÀNGEL GUIMERÀ

Àngel Guimerà i Jorge va néixer el dia 6 de maig del 1845 a Santa Cruz de Tenerife. La seva mare era canària; el seu pare, català d'El Vendrell, s'havia establert a l'illa feia poc temps, al costat d'un oncle que hi tenia negoci de vins. A la mort d'aquest oncle, però, l'enyorança el decidí a tornar a Catalunya amb la muller i el fillet. Era el 1855. A partir de la famosa epidèmia de còlera que l'any següent despoblà Bar celona, la família Guimerà residí alternativament a la casa pairal d'El Vendrell i a la capital. És reconeguda per tothom l'acció decisiva que les estades al camp penedesenc exerciren en l'esperit d'aquell infant, indecís entre dues races i dues llengües. Dels catorze als disset anys, Àngel Guimerà completà la seva educació al pensionat dels Pares Esco lapis de Barcelona. No va seguir estudis especials : el seu pare el ne cessitava perquè l'ajudés en el negoci. De llavors daten els seus pri mers versos. Havent començat en castellà, ben aviat en el català pa tern retrobà l'expressió més adequada al seu missatge poètic. A part del seu mateix instint, van fer molt en aquest retrobament els consells de l'historiador vendrellenc Jaume Ramon i Vidales, qui, amb Ubac i Vinyeta, acompanyà els seus primers passos en la carrera literària. El 1872, mort el seu pare, Guimerà s'establí definitivament a Bar celona. Des d'aleshores, pot dir-se que la seva biografia no té altres fites que les de la seva creació poètica i les de la seva acció de patriota. Un simple accèssit concedit en els Jocs Florals del 1875 al poema Indíbil i Mandoni, el consagrà en els cercles dels entesos. La Flor Natural obtinguda l'any següent, i sobretot, el 1877, el fet sense precedents d'endur-se'n d'un sol cop els tres premis ordinaris — un d'ells pel famós Any Mil, el revelà a la multitud —, va fer entrar de sobte en l'ànima po pular aquella nova mena d'energia en l'evocació poètica del passat, aquell nou to d'imprecació patriòtica. Els seus començaments com a autor dramàtic foren voltats de desconfiança. La mateixa grandiositat i exuberància de la seva lírica no deixaven preveure el dramaturg. Així, les primeres tragèdies de Guimerà, Gala Placídia i Judit de Welp, foren estrenades per companyies d'amics en sessions privades, respectivament,

- 69 al Teatre Principal de Barcelona el 1879 i a l'Ateneu de Canet de Mar el 1883. Tres anys després, Tutau, director i empresari del teatre de Novetats, posà en escena El Fill del Rei. En canvi, Mar i Cel, lliurada al mateix temps, restava dins un calaix com a irrepresentable. Gui merà la portà a Romea; i quan tothom, fins els més addictes de l'autor, auguraven un desastre, l'obra, el 7 de febrer del 1888, obtingué un èxit apoteòsic. Immediatament Rafael Calvo la va fer conèixer, en castellà, a Madrid. Versions en altres llengües seguiren, d'aquesta i altres obres escèniques; algunes, i tot, en primer lloc Terra baixa, foren estrenades abans en espanyol que en català per la companyia Guerrero-Mendoza. El nostre teatre, doncs, conquerí la universalitat gràcies a Guimerà, que li havia donat, el primer, la grandesa d'unes passions simples i flame jants, d'un esperit de dretura en revolta, d'una afirmació intransigent de llibertat. Per aquí l'obra poètica de Guimerà es lliga en unitat de sentit amb la seva actuació com a home públic. No fou mai un polític pròpiament dit, sinó un patriota pur. Éssèr catalanista, ho defineix com «estimar amb entusiasme, amb fervor i ami) idolatria Catalunya». «En la vida dels pobles — diu en lapidària fórmula — qui vol viure té raó de viure.» En aquestes dues frases hi ha evidentment la mateixa incoercible força biològica dels més representatius dels seus personatges. El 1874 ja ha via entrat a formar part de la Jove Catalunya. Des d'aleshores, són incomptables els actes en els quals pronuncià discursos d'afirmació pa triòtica. El 1888 redactà el missatge que Catalunya dirigí a la Reina Regent, vinguda a Barcelona a visitar l'Exposició Universal. El 1892 defensà, a l'Assemblea de Manresa, les bases d'una autonomia de Ca talunya presentades per la Unió Catalanista, de la qual entitat fou ele git president el 1894, com així mateix de l'Assemblea de Balaguer. L'any següent, elevat a la presidència de l'Ateneu Barcelonès, pronun cià el discurs presidencial en català, el primer en català que sonés en aquella casa fins aleshores tan provinciana. Començà entre un bati bull de burles, protestes, amenaces, àdhuc baralles de fet, i al final, la seva evocació de Dant Alighieri maleint els qui reneguen de la llengua pàtria, arrencà una ovació unànime. Guimerà havia donat el senyal per a la catalanització de les entitats culturals de Catalunya. Paral.lela ment, cal notar la seva obra de periodista, com a director i col·laborador que fou de la Renaixensa durant una trentena d'anys. Esdevingut, doncs, figura i veu d'allò que hi havia de més profund en la rancúnia i en l'esperança de tots els catalans, el gran poeta, en com plir l'any 19o9 els seixanta anys, fou l'objecte d'un homenatge com no s'havia vist mai a la nostra terra. Guimerà sobrevisqué a la perillosa consagració quinze anys, amb la

— jo — seva senzillesa de cor intacta. Somià i lluità simplement i ardidament com sempre. Va conèixer encara èxits fabulosos, com el de l'estrena de Jesús que torna, el 1917, i el de L'ànima és meva, el 1919. Aquesta segona obra, d'un simbolisme transparent, motivà, en ésser representada a Sevilla, una protesta, a la qual s'adherí per telegrama el mateix rei Alfons XIII. El 192o, en circumstàncies, més que delicades, arriscades, Guimerà pronuncià el discurs de gràcies en els famosos Jocs Florals pre sidits per Joffre : una vegada més, proclamà que Catalunya no era morta i que tenia el deure d'ésser lliure. El 1921, el seu darrer drama, Joan Dalla, heroica protesta en temps de dany i de vergonya per a Cata lunya, fou prohibit abans de l'estrena. Ombra patètica d'ell mateix, en lenta decadència fisica, gairebé orb, aquell «gran sembrador», com li ha dit Maragall, passava pels car rers populars, entre les generacions en les quals havia fruitat la seva sembra : els infants anaven a besar-li la mà, grups respectuosos el seguien fins a casa seva. El 18 de juliol del 1924 morí. Les despulles del gran poeta foren acompanyades pel seu poble en massa, adolorit, silenciós, rancuniós, entre els sabres de la policia de la Dictadura. C. R.

ELS PREMIS DE L'INSTITUT

PREMI FRANCESC VIVES El 2o d'abril del 1915 la senyora Josefa Pla i Serrano, vídua de Vives, per a honorar la memòria del seu fill Francesc Vives i Pla, va crear un premi quinquennal de 5,ooo ptes., que seria atorgat a perpetuïtat per l'Institut d'Estudis Catalans. Aquest premi seria ofert a treballs d'investigació sobre llengua, història, art, literatura o arqueologia de Catalunya, o bé sobre ciències, i, si no s'adjudicava, podrien ésser con cedits dos accèssits de 1,ooo ptes. Comporta encara aquest premi una medalla d'or amb el bust del fundador i l'escut de l'Institut.

Adjudicacions 1916. — Accèssit a mossèn Josep Gudiol i Cunill, Iconografia de la Mare de Déu a Catalunya. Accèssit al senyor Ramon Miquel i Planas, «Biblioteca Catalana», volums estampats i en curs d'estampació. 193 1. — Atorgat al senyor J. Serra i RaberT, Anàlisi cinemàtic dels diferents tipus de pues emprades en la filatura. Accèssit al senyor JoaN Amades, Estudis d'Etnografia Catalana (vol I, Sobrevivències; n, Medicina; m, Aritmètica; IV, Enigmistica), El culte de la Pedra, Éssers fantàstics i Astronomia i Meteorologia populars, «Butlletí de Dialectologia Catalana», vols. xv, xvn i xvm. 1921 i 1926. — Declarats deserts.

PREMI BONSOMS El 4 de juny del 1915 el senyor Isidre Bonsoms feia donació per pètua de la col·lecció completa de la seva Biblioteca Cervàntica a l'Ins titut d'Estudis Catalans, el qual, com a mostra d'agraïment per tal acte de patriòtic desprendiment, es va obligar a crear una fundació des tinada a atorgar un premi quinquennal que es titularia «Premi Bonsoms», d'import 1o,ooo ptes., i una medalla amb el bust de Cervantes i l'escut de l'Institut, podent atorgar-se, a més a més del premi, un accèssit de 2,ooo ptes. en metàl·lic.

1o

- 74 —

Adjudicacions 1921. — Atorgat al doctor H. Thomas, Spanish and Portuguese Romances of Chivalry. Cambridge, 192o. 1926. — Atorgat al doctor H. HaTzfeld, Der nQuijoteo als stiUstisches Kunstwerk. Leipzig-Berlln, 1927. 1931. — No s'adjudica. PREMI DURAN I BAS L'any 1915 la Diputació Provincial i l'Ajuntament de Barcelona varen destinar sengles quantitats iguals per a instituir un «Premi Duran i Bas», que atorgaria I'Institut d'Estudis Catalans a la millor obra jurídica o sociològica de Dret positiu o d'investigació doctrinal o his tòrica escrita en llengua catalana, a proposta d'un Jurat de membres del mateix Institut o dels especialistes que cregués convenient adjun tar-se, tot esperant que alguna altra entitat contribuiria a augmentar el fons llavors resultant. L'il.lustre Col.legi d'Advocats de Barcelona, en sessió del 3o de març del 1915, va acordar contribuir i ha anat contri buint amb 5oo ptes. anyals al premi que fou estatuït com a quinquennal i d'import 5,ooo ptes. Aquest premi comporta, així mateix, una me dalla d'or amb el bust de Duran i Bas i l'escut de I'Institut.

Adjudicacions 192 1. — Atorgat al senyor Antoni M.a Borrell, Dret Civil vigent a Cata lunya. Barcelona, 1923. 5 vols. (Mancomunitat de Catalunya, Oficina d'Estudis Jurídics). 1926. — Accèssit al senyor F. Maspons i AnGlaSEll, Col·lecció documentada de les sentències del Tribunal Suprem referents a Catalunya. Barce lona, 1926. 1931. — No s'adjudica.

PREMI PRAT DE LA RIBA En data del 14 d'abril del 1916 els senyors Lluís Ferrer i Vidal i August Rull, en representació del Patronat de l'Escola Industrial de Barcelona, varen comunicar a I'Institut d'Estudis Catalans que l'es mentat Patronat instituïa un premi anyal de 1,5oo ptes., que duria el nom de «Prat de la Riba», per a premiar manuals en llengua catalana de les diferents ciències o arts que integren els ensenyaments de l'Escola d'Enginyers Industrials, d'Arquitectura, Belles Arts, Bells Oficis, Agri

- 75 cultura, del Comerç, del Treball i d'Arts i Oficis. L'esmentat premi seria adjudicat per I'Institut d'Estudis Catalans, a proposta d'una ponència de membres seus i dels especialistes que, segons sien les obres a adju dicar, cregués convenient adjuntar-se.

Adjudicacions 1918. —. Atorgat al senyor Rafael Pons i FarrEraS, Manual sobre la In dústria del Teixit. 1919. — Desert. 1921. — Atorgat al senyor Gaspar Brunet, Tractat d'Aprestos. Barcelona, 1918. 1922. — Atorgat al senyor J. Ou,Er 1 EsTEFa, Apunts de Teoria de Teixits. Barcelona, 1923. 1923. — Accèssit al senyor M. Martínez i Marquès, Manual de matèries colorants d'aplicació a la indústria tèxtil. 1924. — Atorgat al senyor Joan Gelpí i Blanco, Turbines hidràuliques, fo naments tècnics i experimentals. 1926. — Atorgat al senyor AnTid1 Layret, Manual de Mecànica.

PREMI JORDI BONET 5,ooo pessetes Va ésser creat pel senyor Ciriac Bonet, en nom del seu fill Jordi Bonet, el 24 d'abril del 1917, per a adjudicar-se una sola vegada i premiar el millor treball que estudiés els procediments que podrien portar una mi llora en els salaris reals dels treballadors. Es va convocar el mateix any 1917. Adjudicació 1918. — Atorgat al senyor Josep M." Coromines, Mitjans que poden contri buir a portar una millora en el salari de l'obrer.

PREMI MONTURIOL A proposta de la Direcció d'Instrucció Pública de la Mancomunitat, la Secció de Ciències, en sessió del 2o de novembre del 1918, va acordar establir un premi, l'import del qual seria de 2,ooo ptes., que seria ad judicat el 23 d'abril del 1919 al millor treball de contribució al desenrot llament tècnic de la navegació submarina. Va quedar desert, i aquest premi va deixar d'anunciar-se en els se güents concursos de I'Institut.

- 76 -

PREMI ENRIC DE LARRATEA L'any 193 1 el senyor Enric de Larratea i Catalan, en deixa testa mentària llegà la quantitat de 5o,ooo ptes. a l'Institut d'Estudis Ca talans, amb facultat de poder invertir, a lliure elecció seva, les rendes d'aquest capital en la compra de llibres per a la Biblioteca de Catalunya, concessió de Premis a treballs científics, literaris o artístics — previ con curs —, o en conferències i cursos especials. En compliment d'aquella disposició, s'instituí un premi biennal de 5,ooo ptes. ofert al millor tre ball original d'investigació sobre llengua, història, art o literatura de Catalunya, o bé sobre ciències. El 31 de maig del mateix any 1931 es convocà per primera vegada, per a ésser adjudicat el 23 d'abril del 1934. En aquesta convocatòria, l'esmentat premi s'ofereix al treball o empresa científic relacionat amb els estudis de l'any polar 1932-33, i preferent ment a la millor monografia relativa a l'Intercanvi de masses d'aire 0 d'energia entre les regions àrtiques i les temperades de la terra.

PREMI ARIBAU Aquest premi, instituït per les tres Seccions de l'Institut d'Estu dis Catalans, conjuntament, en commemoració del centenari de la Re naixença, s'ha convocat per una sola vegada el 23 d'abril del 1932, per a ésser adjudicat per la festa anyal de Sant Jordi del 1933. El seu im port de 3,ooo ptes. és ofert a la millor monografia sobre el tema Aribau i la Catalunya del seu temps. PREMIS DE LES SECCIONS CIÈNCIES, FILOLÒGICA I HISTÒRICO-ARQUEOLÒGICA Ultra els premis anteriors, cada una de les Seccions de l'Institut estableix normalment un premi anual de 1,ooo ptes., destinat a recom pensar la millor monografia referent a treballs referents a alguna de les branques conreades dins de cada una d'elles. Adjudicacions (Premi de Ciències) 1917. — Accèssit al doctor J. Roig i Raventós, La prova del blau en obs tetrícia, publicat en «Treballs de la Societat de Biologia». Barcelona, 1917-

- 77 Accèssit al doctor J. M. BELLtDO, La inervació renal, publicat en «Treballs de la Societat de Biologia». Barcelona, 1917. 1918. — Atorgat al senyor Josep M.a Planes, Elipsoide de Dirichlet. 1921. — Atorgat al senyor Ascensi Codina, Hemipters de Catalunya, Publi cacions de la Secció de Ciències de l'Institut d'B'studis Catalans. Barcelona, 1923. (Premi de Filologia) 1918. — Atorgat a mossèn LLorENÇ Riber, per la traducció catalana de les Geòrgiques, de Virgili, Secció Filològica de I'Institut d'Estudis Ca talans. Barcelona, 1917. 1919. — Accèssit a mossèn A. GriEra, Vocabulari dels documents catalans dels segles rx, x, xi i xn. Un altre al senyor Manuel de Montoliu, Vocabulari del llibre de Ramon Llull «Fèlix de les Meravelles del Món*. 1922. — Atorgat al senyor P. Rokseth, La terminologie de la culture des céreales à Majorque; «Biblioteca Filològica», vol. Xv. Barcelona, 1923. 1923. — Accèssit als senyors EmErENcià Roig i Joan Amades, Vocabulari de l'art de la navegació i de la pesca, «Butlletí de Dialectologia Ca talana», vol. xn. Barcelona, 1924. 1924. — Atorgat al senyor J. M. Casas, Vocabulari medieval d'art militar, cetreria i cavalleria. 1925. — Atorgat al senyor J. M. Casas, Vocabulari de les arts sumptuàries. 1932. — Atorgat al senyor Joan Amades, Llenguatge dels pastors. (Premi d'Història) 1926. — Accèssit al senyor F. HernàndEz i Sanz, Geografia històrica de Me norca.

CONCURSOS D'ARXIUS I MUSEUS A més, la Secció Històrico-Arqueològica estableix, cada any, un con curs d'Arxius i un altre de Museus, amb premis en metàl.lic, destinats al foment d'Arxius i Museus situats en terres catalanes, a llur catalogació, etc, o bé destinats a premiar els directors d'aquests fons.

Adjudicacions (Concurs d'Arxius) 191 4. — Primer premi : Atorgat al senyor Agustí Duran i Sanpere, per l'ordenació de l'Arxiu municipal de Cervera. Segon premi : Atorgat a mossèn Antoni Vila i Sala, per l'orde nació dels Arxius municipal i parroquial de Sampedor. 1917. — Primer premi : Atorgat al senyor Joquim Sarret i Arbós, per la catalogació i ordenació dels Arxius de la Seu, municipal i nota rial de Manresa. Segon premi : Atorgat al senyor Fidel DE Moragas i Rodes, pel catàleg dels llibres, pergamins i documents de l'Arxiu municipal de la ciutat de Valls.

- 7« Tercer premi : Atorgat a mossèn Manuel Betí, per l'ordenació de l'Arxiu municipal de Sant Mateu i dels eclesiàstic i notarial de Mo rella. 191 8. — Segon premi : Atorgat al senyor Francesc HernàndEz i Sanz, pel catàleg de l'Arxiu municipal d'Alayor (Menorca). Tercer premi : Atorgat al senyor FroEl dE Moragas, per l'orde nació de l'Arxiu parroquial de Sant Joan, de Valls. 1932. — Premi : Atorgat al senyor Frederic Gómez i GaberneT, per l'or denació del fons notarial de l'Arxiu històric de Cervera, inventari dels manuals i catàleg dels notaris i llurs signatures. Accèssit al sen3'or Lluís Feliu i Bergalló, per l'ordenació de l'Arxiu notarial de Vilafranca del Penedès i ordenació i catalogació dels Arxius del monestir de Santa Anna de Barcelona i Santa Eu làlia del Camp (Museu Diocesà). ( Concurs de Museus) 191 7. — Premi : Museu Episcopal de Vie. Accèssit : Museu Diocesà de Mallorca. 1918. — Premi : Museu Diocesà de Tarragona. 1919. — Premi : Museu Diocesà de Lleida. 1921. — Premi : Museu Diocesà de Solsona. Accèssit : Museu Diocesà de Manresa. 1922. — Atorgat a mossèn Josep Gudiol 1 Cuntll, Catàleg dels manuscrits anteriors a l'any 17oo del Museu Episcopal de Vic, publicat en «But lletí de la Biblioteca de Catalunya», vols. VI i vn. 1923. — Atorgat al senyor Joaquim Folch i Torres, Museu de la Ciuta della; Catàleg de la pintura romànica damunt taula; Els frontals, els altars. 1924. — Atorgat a mossèn Manuel Trens, Les pintures murals romàniques de Polinyà i Barberà. 1932. — Atorgat a mossèn Eduard JunyenT, Catàleg dels hostiaris i neulers del Museu Episcopal de Vic.

LES PUBLICACIONS DE L'INSTITUT

PUBLICACIONS GENERALS

Institut d'Estudis Catalans. [Dictamen-acord de constitució. Reglament interior]. Barcelona [L'Avenç], 19o7, 16 pp. Constitució de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, mcmvn. [Dictamenacord de constitució. Reglament interior.] [Barcelona, Oliva, 19o7.] 8 pp. Institut d'Estudis Catalans. [Creació. Les Noves Seccions. Reglament.] Barcelona, 1911. 36 pp. Institut d'Estudis Catalans. Estudi d'unes normes presentades per la Po nencia ortogràfica. [Barcelona, L'Avenç, 1912.] 24 pp. Institut d'Estudis Catalans. Normes presentades per la Ponencia ortogrà fica. [Barcelona, ....] 8 pp. Normes Ortogràfiques. [Barcelona, L'Avenç, 1913.] 16 pp. Normes Ortogràfiques. [Datades a 24 de gener del 1913, amb les signatures dels Membres de l'Institut.] Barcelona, L'Avenç, 1913. 16 pp. Instruccions per a escriure segons les normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, L'Avenç, mcmxiv. 14 pp. Miscel·lània Prat de la Riba. [Recull d'escrits en homenatge al fundador de l'Institut d'Estudis Catalans.] Vol. I. Barcelona, Arts Gràfiques. [1923] Coromines, Pere : La sobirania de les persones polítiques, pp. 1-63. Puig i Cadafalch, J. : El problema de la transformació de la catedral del Nord importada a Catalunya. Contribució a l'estudi de l'Arqui tectura gòtica meridional, pp. 65-87. Fontserè, Eduard : Distribució altimètrica de les humitats mitjanes des del port de Barcelona a la muntanya, pp. 89-115. Pi Suner, August : Els reflexos tròfics glucemiants, pp. 117-135. Nicolau d'Olwer, Lluís : Píndar-Teòcrit. Manuscrit de la Biblioteca de Catalunya, pp. 137-144. Barnils, Pere : Comentaris fonètics : Idees i realitats, pp. 145-148. Navàs, Longí : Varietat nova d'ascalaf (Neuròpter), dedicada a en Prat de la Riba, pp. 149-15o. Ruyra, Joaquim : L'educació de la inventiva, pp. 151-209. 11

— 82 — Griera, A. : Català «Poll», pp. 211-218. Rubió i Lluch, A. : La Companyia catalana sota el comandament de Teobald de Cepoy (Campanyes de Macedònia i de Tessàlia, 13o7-131o), pp. 219-27o. Gauchat, Louis : Leben und Sprache, pp. 272-282. Costa i Llobera, Miquel : Himne de l'Epifania (Cathem. xn). Traducció de Prudenci, pp. 283-287. Alòs, Ramon d' : De la Marmessoria d'Arnau de Vilanova, pp. 289-3o6. Sagarra, Ferran de : Assassinat de Don Antoni de Fluvià i de Torrelles, i homicidis, robatoris i saqueig del castell i terme de Palautordera (Episodi de l'any 164o), pp. 3o7-34o. Massó Torrents, J. : La cançó provençal en la Literatura Catalana, pp. 341-46o.

SECCIÓ HISTORICO-ARQUEOLOGICA

Les Pintures Murals Catalanes [sota la direcció de Josep Pijoan]. Fasc. I. [Barcelona, Thomas, 19o7]. — Pedret, pp. 3-7, làms. i-iv. Fasc. II. [Barcelona, Thomas, 19o9]. —. Sant Martí de Fenollar [per] J. Pftjoan], 11-18; Sant Miquel delaSeo, 21-23; Angulasters, 24, làms. v-x. Fasc. III. [Barcelona, Thomas, 191o]. — Sant Climent de Tahull, pp. 27-3o; Santa Maria de Tahull, pp. 3o-32; Santa Maria de Bohí, pp. 32-34; Santa Maria d'Aneu, pp. 37-43; Sant Pere del Burgal, pàgi nes 43-47; Adició a la nota sobre Sant Martí de Fenollar, p. 48. — Làms. xi-xvII. Fasc. IV. [Barcelona, Thomas, 1921]. — Ginestarre de Cardós, pàgi nes 51-53; Esterri de Cardós pp. 53-55; Santa Eulalia d'Estahon, pà gines 56-58; Santa Maria de Mur, pp. 61-68; Sant Pere d'Ager, pp. 71-74. Làms. xviII-xxiII. Les Monedes catalanes. Estudi y descripció de les monedes carolíngies, comtals, senyorials, reyals y locals propries de Catalunya, per Joaquim Botet y Sisó. Barcelona, Oliva, 19o8, 19o9 i 1911. Vol. I. — Pròleg. Introducció. Monedes catalanes, lxxxiv + 232 pp. Vol. II. — Monedes reyals y locals. 392 pp. Vol. III. — Monedes reyals y locals. 576 pp. Documents per l'Historia de la Cultura catalana mig-eval, per A. Rubió y Lluch. Barcelona, L'Avenç, 1 9o8-1921. Vol. I : xxxvi + 486 pp. Vol. II : cxv + 453 pp. L'Arquitectura romànica a Catalunya, per J. Puig y Cadafalch, Antoni de Falguera y J. Goday y Casals. Barcelona, Serra germans y Russell, Henrich y C.a, 19o9, 1911 i 1918. Vol. I. — Precedents : L'Arquitectura romana. L'Arquitectura cris tiana prerromànica. xvm + 469 pp. Vol. II. — L'Arquitectura romànica fins a les darreries del segle xi. 46o pp. Vol. III. — Els segles xn i xm. 518 pp. Vol. III. — [Continuació.] Llibre Vi. 519-974 pp.

— 84 Les Obres d'Auzias March. Edició crítica, per Amadeu Pagès. Barce lona, L'Avenç, 1912-1914. Vol. I. — Introducció. Text crític de les poesies i a lxxiv, 442 pp. Vol. II. — Text crític de les poesies lxxv a cxxviII. Glossari, 377 pp. Edició de quaranta exemplars en paper de fil. Itinerari de Jaume I el Conqueridor, per J. Miret i Sans. Barcelona, L'Avenç, 1918, 629 pp. Repertori de l'antiga literatura catalana, per Jaume Massó i Torrents. La Poesia, vol. i (publicat a despeses del senyor Francesc Cambó). Barcelona, Editorial Alpha, 1932, xi + 62o pp.

Anuari. MCMVII. [Any I.] Barcelona. [Oliva.] Diputació Provincial de Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. — Dicta men — Acord de constitució, pp. 7-1o. Reglament interior, pp. 1o-12. Propòsits de l'Institut d'Estudis Catalans, pp. 13-16. Secció Arqueològica: Gudiol, Josep : El necrologi de l'Iglesia de Roda, pp. 19-28. Brutails, J.-A. : Les influences de l'art oriental et les goths dans le midi de la France, pp. 29-42. Casellas, Raimond : Orígens del renaixement barceloní. [L'obrador den Viladomat. — Coneixements y propensions del mestre. — L'ordre corinti y un monument de Setmana Santa. — Sistema fraccionari dels mòduls, segons la «Architettura Civile» del Bibiena. — Reacció classicista. — Edificis y figures] pp. 43-75. Paris, Pierre : Quelques vases ibèriques inèdits (Musée Municipal de Barcelone et Musée du Louvre), pp. 76-88. Munoz, Antonio : Pittura romanica catalana : I paliotti dipinti dei Musei di Vich e di Barcellona, pp. 89-118. Puig y Cadafalch, J. : Les Iglesies Romàniques ab cobertes de fusta de les valls de Bohí y d'Aran, pp. 119-136. Secció Històrica: Calmette, Joseph : Les historiens du Roussillon, pp. 139-147. Gonzàlez Hurtebise, Eduardo : Inventario de los bienes muebles de Alfonso V de Aragón como Infante y como Rey (1412-1424), pà gines 148-188. Miret y Sans, Joaquim : Nota de Geografia Històrica, pp. 189-194. Giménez Soler, Andrés : Episodios de la Historia de las relaciones entre la Corona de Aragón y Túnez, pp. 195-224.

— 85 Rubió y Lluch, Antoni : Atenes en temps dels catalans, pp. 225-254Secció Jurídica: Brocà, Guillem M.a de : De les investigacions respecte del Dret de Ca talunya y de la reintegració de ses fonts, pp. 257-265. Ordinacions fetes en Cort per tota Catalunya y les Illes de Mallorca, Ibiça y Menorca, pp. 266-275. Traça de classificació dels Usatges y idea de la potestat, pp. 276-284. Gudiol, Josep : Traducció dels Usatges, les més antigues Constitucions de Catalunya y les Costumes de Tere Albert, pp. 285-334. Brocà, Guillem M.a de : Costums jurídiques a la ratlla d'Aragó, pàgipp- 335-342Secció Literària: Moliné y Brasés, E. : La «Letra de Reyals Custums» del Petrarca, gines 345-351. Fabra, Pompeu : Sobre diferents problemes pendents en l'actual català literari, pp. 352-369. Pijoan, Josep : Un nou viatge a Terra Santa en Català [1323], pp. 37o-384. Rubió, Jordi; Alós, Ramon d', y Martorell, Francisco : Inventaris inèdits de l'Orde del Temple a Catalunya, pp. 385-4o7. Pedrell, Felip : Dos músichs cinchcentistes catalans, cantors d'Ausias March, pp. 4o8-413. Massó y Torrents, J. : Riambau de Vaqueres en els cançoners catalans, pp. 414-462. Crònica: Secció Arqueològica: Prehistoria, p. 465. — Exploracions del «Club Montanyenc», p. 466. — Excavacions a Empuries, p. 467. — Excavacions a Herrerías y Villaricos, p. 468. — L'estació ibèrica de Montlaurès, p. 468. — Excavacions a Calaceyt, p. 469. — Excavacions a Elx, p. 47o. — Troballes del Comte de Samitier a Calatayud, p. 47o. — Excavacions a Numancia, p. 471. — Troballes a Ibiça, p. 471. — Excavacions a Puig Castellar, pp. 471-473. — El P. Furgus a Oriola, p. 474. — Fragments romans trobats a Cata lunya, pp. 474-475. — Enderroch de l'Alcaçaba de Màlaga, p. 475. — Restauracions, pp. 475-476. — Excavacions a Sant Pere de Terrassa, pp. 476-477. — Pintures murals, p. 477. — Missió arqueològica-jurídica de l'Institut a la ratlla d'Aragó, pp. 477-478. .— Congrés de la «Société française d'archéologie» a Perpinyà y Carcassona, p. 479. —. Exposició Viladomat a Vilanova y Geltrú, p. 48o. — Noves adquisicions del Museu Municipal de Barcelona, pp. 48o-484. — Adquisicions del Museu Provincial de Barcelona (Santa Agueda), p. 484. — Adquisicions del Museu Pro vincial de Gerona, pp. 484-488. — Noves adquisicions del Museu Episcopal de Vich, pp. 488-489. — Biblioteca-Museu Balaguer de Vilanova y Geltrú,

— 86 — p. 489. — Museu Municipal de Manresa, pp. 489-49o. — Altres Museus catalans, p. 49o. —. Alguns articles importants a les revistes, pp. 49o-491. Secció Històrica: Missió històrica del senyor D. A. Rubió y Lluch als arxius d'Italia, pp. 492-493. —. Publicacions importants d'interès pera la nostra his tòria, pp. 493-494. — Colaboració extrangera a l'història de Catalunya, pp. 494-496. —• Alguns articles a les revistes, pp. 496-497. Secció Jurídica: Moviment corporatiu, p. 498. — Càtedra de Dret Català, p. 498. — Mort de D. Manuel Duran y Bas, pp. 499-5oo. — Publicacions impor tants, p. 5o1. — Revistes, pp. 5o1-5o2. Secció Literària: Cursos y conferencies, p. 5o2. — Estudis filològichs, p. 5o2. — Bi blioteques : Manuscrits catalans en les Biblioteques d'Italia, pp. 5o3-5o4. —. Institut d'Estudis Catalans, pp. 5o4-5o5. — Biblioteca de D. Isidre Bonsoms, p. 5o5. —. Universitat de Barcelona, p. 5o5. — Biblioteca Arús p. 5°5. — Biblioteca Font de Rubinat, p. 5o5. .— Bibliografia : Llibres, pp. 5o5-5o9. — Revistes, pp. 5o9-511. Bibliografia : * Michel, André : Histoire de l'Art. T. 1 : Des Débuts de l'Art Crétien à la fin de la Période Romane. T. 11 : Formation. Expansion et Évolution de l'Art Gothique. Paris, 19o7. (J. P[uig] y C[adafalch]), p. 512. — Modestow, Basile : Introduction à l'histoire de Rome, trad. del ruso por Michel Delines. Paris, 19o7. (M. Cazurro), pp. 512-513. — Carreras y Candi, Francesch : Dietari de la Guerra a Cervera des del 1462 al 1465. Barcelona, 19o7. (J. M[iret] y S[ans]), p. 514. — Beer, Rudolf : Die Handschriften des Klosters Santa Maria de Ripoll. Wien, 19o7. (J. P[ijoan]), pp. 514-515. — Brunelli, Enrico : Apunti sulla Storia della pittura in Sardegna. «L'Arte», 19o7, fasc. v. (J. M[iret] y S[ans]), pp. 515-516. —. Bezzemberger, Adalbert : Vorgeschichtliche Bauwerke der Balearen (Els monuments prehistòrics de les Balears). Zeitschrift für Ethnologie, 19o7. (J. M[iret] y S[ans]), pp. 516-517. — Avena, Adolfo : II restauro dell'arco d'Alfonso d'Aragona in Napoli. Roma, 19o8. Burger, Fr. : Francesco Laurana. Strassburg, 19o7. Rolfs, W. : Franz Laurana. Berlín, 19o7. Der Baumeister des Triumphbogens in Neapel (Jahrbuch der K. preussischen Kunstsammlungen, 19o4). Der Stil Peter Martins von Mailand (nel Monatshefte Kunstwissenschaft, 19o8). (A. Muhoz), pp. 517-524..— Barraquer Roviralta, Cayetano : Las casas de Religiosos en Cataluna durante el primer tercio del siglo xix. Barcelona, 19o7. (J. M[iret] y * En les seccions de Bibliografia prescindim d'anotar especificadament les indicacions purament bibliogràfiques o recensions que poden considerar-se com a simples notícies de llibres.

- 87 S[ans], pp. 524-525. — Finke, Heinrich : Papsttum und Untergang des Templerordens. Münster, 19o7. (A. R[ubió] y Ll[uch]), pp. 525-527. — Calmette, Joseph : Les lettres de Charles VII et de Louis XI aux archives municipales de Barcelone. (Extrait des Annales du Midi, xix, 19o7.) Toulouse, 19o7. (J. Mpret] y S[ans]), p. 527. —. Dieulafoy, M. : La statuaire polychrome en Espagne. Paris, 19o7. (J. P[ijoan]), pp. 527-528. — Verrua, Pietro : Precettori italiani in Ispagna durante il regno di Ferdinando il Cattolico. Adria, 19o7. (J. M[iret] y S[ans]), p. 528. — La Mantia, Giuseppe : Capitoli Angioini sui diritto di sigillo della Cancel leria regia per la Sicilia posteriori al 1272. Palermo, 19o7. (F. de Sagarra), pp. 528-529. — Miller, William : The Catalans at Athens. Roma, 19o7. (A. R[ubió] y Ll[uch]), p. 529. — Osma, G. J. de : La loza dorada de Manises en el ano 1454. Textos y documentos valencianos. Madrid. (J. P[ijoan]), pp. 53o-531. Taula de matèries. MCMVIII. [Any II.] Barcelona. [Henrich y C.a] Memoria presentada als Excelentíssims Senyors President de la Dipu tació y Alcalde de Barcelona, per l'Institut d'Estudis Catalans, donant compte dels treballs fets desde la seva fundació fins al 31 de desembre de 19o8 (A. Rubió y Lluch, Josep Pijoan), pp. 9-19. Memoria presentada per l'Institut d'Estudis Catalans al Excm. Sr. Al calde de Barcelona, proposant la constitució d'una Biblioteca Cata lana (A. Rubió y Lluch, Josep Pijoan), pp. 19-22. Dictamen-acord de l'Institut d'Estudis Catalans proposant a la Excma. Di putació Provincial de Barcelona l'adquisició de la Biblioteca Aguiló, llegida en sessió de 28 de setembre de 19o7 [per J. Massó To rrents i M. S. Oliver], pp. 23-26. Informe sobre la publicació de les obres d'Auzias March [per J. Massó Torrents], pp. 26-27. Informe proposant la publicació del text antich de la Biblia Ca talana [per A. Rubió i Lluch, i J. Massó i Torrents], pàgi nes 28-29. Informe sobre l'instancia de la comissió editora de les Obres de Ramon Lull de Palma de Mallorca [per A. Rubió i Lluch, i M. S. Oliver], pà gines 3o-32. Informe respecte la propietat del Palau Major y instalació de la Batllia del Reial Patrimoni [per G. M. de Brocà, Pere Coromines i J. Miret i Sans], pp. 32-35. Informe sobre la proposta d'enviar una comissió arqueològica a les Expo sicions dels Centenaris a Saragossa y Valencia [J. Puig i Cadafalch i J. Pijoan], pp. 35-37.

— 88 — Informe respecte'ls llibres d'obres y edificacions de la Generalitat de Catalunya [Joaquim Miret i Sans], pp. 37-39. Secció Arqueològica: Cazurro, Manuel : Las cuevas de Serinyà y otras estaciones prehistóricas del NE. de Catalufia, pp. 43-88. Gómez-Moreno, Manuel : Pictografias andaluzas, pp. 89-1o2. Gudiol, Josep : L'orfebreria en l'Exposició Hispano-Francesa de Saragoça, pp. 1o3-149. Puig y Cadafalch, J. : Les excavacions d'Empuries. Estudi de la to pografia, pp. 15o-194. Frickenhaus, August : Griechische Vasen aus Emporion, pp. 195-24o. Pijoan, Josep : La ceràmica ibèrica a l'Aragó, pp. 241-262. Secció Històrica: Miret y Sans, Joaquim : Negociacions diplomàtiques d'Alfons III de Catalunya-Aragó ab el rey de França per la croada contra Gra nada (1328-1332), pp. 265-336. La Mantia, Giuseppe : Documenti su le relazioni del Re Alfonso III di Aragona con la Sicilia (1285-1291), pp. 337-363. Rubió y Lluch, A. : Els castells catalans de la Grecia continental, pà gines 364-425. Secció Jurídica: Brocà, Guillem M.a de : Juristes y jurisconsults catalans del segles XI, xII y XIIi, fonts dels seus coneixements y trascendencia que exerciren, pp. 429-44o. Secció Literària: March, S. J., Joseph M. : En Ramón Martí y la seva «Explanatio simboli apostolorum», pp. 443-496. Guarnerio, P. E. : Contributo agli studi lulliani, pp. 497-519. Jeanroy, A., et Aubry, P. : Huit chansons de Bérenger de Palazol, pp. 52o-54o. Crònica: Secció Arqueològica: Monuments megalítichs de la regió de S. Feliu de Guíxols, pp. 543-544. — Una destral de les primeres edats del bronzo, p. 544. — Les pintures rupestres de Cogul, pp. 544-55o. .— Un altre toro ibèrich a Elx, pp. 55o-551. — Fragments de vasos ibèrichs d'Ampuries, pp. 551-555. — Excavacions a Ibiça, pp. 555-557. — Crònica de les excavacions d'Empuries, pà gines 558-56o. — Excavacions de Numancia, pp. 56o-563. — Adqui sicions del Museo de Girona, pp. 563-568. — Adquisicions del Museo episcopal de Vich, pp. 568-57o. — Adquisicions del Museo de Barcelona en 19o8, pp. 57o-571. — Contribució extrangera als estudis arqueològichs, p. 572. —. Bibliografia, pp. 572-575.

— 89 Secció Històrica: Missió històrica a l'Arxiu de Bagà, pp. 576-579. — Congrés d'his toria dedicat al rey en Jaume '1 Conquistador, pp. 579-58o. — Congreso histórico Internacional de la Guerra de la Independencia y su època (18o7-1815), p. 58o. — Antoni Aulestia y Pijoan, pp. 58o-581. — Pu blicacions importants d'interés pera la nostra historia, pp. 581-583. — Colaboració extrangera a l'historia de Catalunya, pp. 583-585. || Biblio grafia : Schwab, Moïse : Rapport sur les inscriptions hebraiques de l'Espagne. Paris, 19o7 (J. M[iret] y S[ans]), pp. 585-586. — Giménez Soler, Andrés : La Corona de Aragón y Granada. Estracte del Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, nI, iv. Barce lona, 19o8 (J. M[iret] y S[ans]), pp. 586-587. — Miller, William : The Latins in the Levant. A history of frankish Greece (12o4-1566). London, 19o8 (A. R[ubió] y Ll[uch]), pp. 587-588. — Finke, Heinrich : Acta Aragonensia. Berlin und Leipzig, 19o8 (A. R[ubió] y Ll[uch]), pp. 588-595. Secció Jurídica: Moviment Corporatiu, p. 596. — Revistes y altres publicacions, pp- 596-597Secció Literària: Viatge d'investigació a les Biblioteques de Munich y Milà, pàgi nes 598-613. — M[assó] T[orrents], J. : Setè centenari de la naixença del rey en Jaume I a Montpeller, pp. 613-614. — Homenatge a D. Manuel Milà y Fontanals, pp. 614-615. — 0[liver], M. S. : El Sr. D. Joan Fastenrath, pp. 615-616. — Estudis filològichs, p. 616. || Biblioteques : Ins titut d'Estudis Catalans, pp. 616-619. — Biblioteca de D. Isidre Bonsoms, p. 619. — Biblioteca de D. Pau Font de Rubinat, p. 619. — M[oliné] y B[rasés], E. : Adició a la «Letra de Reyals Custums del Petrarca», pp. 619-62o. || Bibliografia : Llibres : Beer, Rudolf, Die Handschriften des Klosters Santa Maria de Ripoll. Wien, 19o8 (J. M[iret] y S[ans]), pp. 62o-621. —. [Noticies de llibres], pp. 621-625. — Revistes, pp. 625-626. índex alfabètich, pp. 629-646. Taula de matèries, pp. 647-648. Errades, pp. 649-65o. MCMIX-X. Any III. Barcelona. [Henrich y C.a, 1911.] Memoria presentada per l'Institut d'Estudis Catalans als Excelentíssims Senyors President de la Diputació y Alcalde de Barcelona, donant compte dels treballs fets durant l'any 19o9 (A. Rubió y Lluch, J. Pijoan), pp. 9-17. Memoria presentada per l'Institut d'Estudis Catalans als Excelentíssims Senyors President de la Diputació y Alcalde de Barcelona, donant compte dels treballs fets durant l'any 191o (A. Rubió y Lluch, M. S. Oliver), pp. 18-24. 12

— 9o — Informe que l'Institut d'Estudis Catalans va trasladar al Excelentíssim Senyor President de la Diputació de Barcelona, sobre l'estat d'alguns arxius de Catalunya y la conveniencia de la seva millor instalació [per Joaquim Miret i Sans, i J. Massó Torrents], pà gines 25-34. Dictamen presentat a l'Institut d'Estudis Catalans per els Srs. D. J. Puig y Cadafalch y D. J. Miret y Sans, sobre les obres que 's deuen fer a l'antich Palau de la Generalitat, per donar llum y ventilació a la seva planta baixa, pp. 34-36. Puig y Cadafalch, J. : Informació sobre la forma d'organisar la con currencia de l'Institut d'Estudis Catalans a l'Exposició Arqueològica Internacional de Roma, pp. 36-38. Massó Torrents, J. : Exposició d'un pla de publicació de les Cròniques Catalanes, pp. 38-48. Secció Històrica: Cerone, Francesco : A proposito di alcuni documenti sulla seconda spedizione di Alfonso V contro l'isola Gerba, pp. 51-89. Ibarra y Rodríguez, Eduardo : Restos del antiguo Archivo de la Diputación del reino de Aragón, existentes en el de la actual Diputación Provincial de Zaragoza, pp. 9o-129. Carreras y Candi, Francesch : L'Inquisició barcelonina, substituida per l'Inquisició castellana (1446-1487), pp. 13o-177. Codera, Francisco : Narbona, Gerona y Barcelona bajo la dominación musulmana, pp. 178-2o2. Lívi, Giovanni : L'archivio di Francesco Datini, mercante toscano del secolo xiv, pp. 2o3-2o9. Giménez Soler, Andrés : Documentos de Túnez, originales ó traducidos, del Archivo de la Corona de Aragón, pp. 21o-259. Secció Arqueològica: Massot y Palmers, J. : Estació-taller de Ciurana, pp. 263-28o. Casellas, Ramón : Les troballes esculptòriques a les excavacions d'Empuries, pp. 281-295. Cazurro, Manuel : Terra sigillata. Los vasos aretinos y sus imitaciones galo-romanas en Ampurias, pp. 296-36o. Rubió y Bellver, Joan : Troballa d'una basílica cristiana primitiva a les inmediacions del port de Manacor, pp. 361-377. Gudiol, Josep : La torre de Saladeures, pp. 378-384. Puig y Cadafalch, J., y Miret y Sans, J. : El Palau de la Diputació General de Catalunya, pp. 385-48o. Secció Jurídica: Brocà, Guillem M.a de : Juristes y jurisconsults catalans dels segles xiv-xvn, pp. 483-515.

— g1 — Secció Literària: Rubió y Lluch, A. : Estudi sobre la elaboració de la Crònica de Pere '1 Ceremoniós, pp. 519-57o. Anglade, J. : Le troubadour Guiraut Riquier de Narbonne et les catalans, ' pp. 57Í-587. Massó y Torrents, J. : Les obres de Fra Francesch Eximeniç (134o?14o9?). Essaig d'una bibliografia, pp. 588-692. Crònica: Secció Històrica: Instalació de l'Arxiu del Reial Patrimoni en el Palau de la Dipu tació de Barcelona, p. 695. - L'Escola Espanyola de Roma, p. 695. .— Mossèn Joan Segura, pvre., p. 695. — Publicacions importants d'in terès pera la nostra historia, pp. 696-699. — Colaboració extrangera a l'historia de Catalunya, pp. 699-7o1. || Bibliografia : Miller, William 'IoTopíot Tijç «frpaYxoxporn'aç Iv 'EXXàSt (12o4-1566) MeTàçpaatç Skup. II. Aa^icpoú [i£Tà xpo38.í]x,wv xai SsXftwasuv. 'Ev 'AQ.fjvatç. — 'EXXï]vtxt) èxSoTtxí) STatpeta, 19o9-191o, ([A.] R[ubió y Lluch]), pp. 7o1-7o2. Beis, Nikos A. : Su^BoXí) stç tt)v taTopíav tüv jaovüv twv MsTswpwv. (Contribució a la història dels monestirs dels Meteors.) BuÇavTiç, 1, 2 y 3. Atenes, 19o9 (A. R[ubió] y Ll[uch]), pp. 7o2-7o3. Secció Arqueològica: Estació prehistòrica de Capellades, p. 7o4. .— Pintures y gravats rupestres, pp. 7o4-7o5. — Club Montanyench, pp. 7o5-7o6. — Els últims treballs del P. Furgus a Oriola, p. 7o6. — P[uig] y C[adafalch], J. : Crò nica de les excavacions d'Empúries, pp. 7o6-71o. —. P[uig] y C[adafalch], J. : Les excavacions arqueològiques de Castell Roselló (Perpinyà), Montlaurés (Narbona) y Marsella, pp. 71o-712. — Descubriments al Alt Jalon, pp. 71o-713. — S[erra] y V[ilaró], J. : Troballes de restes romans. Solsona, p. 713. — L'Escola Francesa d'Estudis Hispànichs, pp. 713-714. — Restauracions y destruccions, p. 714. — Noves pintures murals catalanes, pp. 714-716. .— Font y Gumà, J. : Ceràmica valenciana y catalana trobada en el Pati dels Tarongers, pp. 716-718. .— Retaule d'Enviny, p. 718. — Les pintures del Govern Civil de Barcelona, pà gines 718-719. — Adquisicions del Museu de Barcelona en 19o9 y 191o, pp. 719-72o. — Adquisicions del Museu Episcopal de Vich, pp. 721-723. — Museu de Tortosa, p. 723. — Objectes ingressats al Musaeum Archaeologicum Diocesanum de Solsona, 19o9-191o, pp. 723-725. — Adquisicions del Museu de Girona en els anys 19o9 y 191o, pp. 725-727. — F[olch] y T[orres], J. : Exposició de retrats y dibuixos antichs y moderns a Barcelona, pp. 727-728. — Exposició retrospectiva a Valencia, pp. 728731. || Necrologies : El P. Furgus, pp. 731-732. — Mossèn Norbert Font y Sagué, pp. 732-733. —. En Raimon Casellas, pp. 733-734. || Bibliografia:

Llibres : Bertaux, Émile : L'Exposition retrospective d'Art, 19o8, organisée sous les auspices de S. G. l'Archevéque de Saragosse. Saragossa, París, Madrid, 191o, p. 734. — Martínez Aloy, Joseph : La Casa de la Diputación. Valencia, 19o9-191o (J. P[uig] y C[adafalch]), pp. 735-736. — Sanchis Sivera, pbre., S. : La Catedral de Valencia. Guia histófica y artística. Valencia, 19o9 (J. P[uig y C[adafalch]), pp. 736-737. — Lampérez y Romea, Vicente : Historia de la arquitectura cristiana espafiola en la Edad Media, t. Ii. Madrid, 19o9 (J. P[uig] y C[adafalch]), pp. 737-738. — Osma, G. J. de : Apuntes sobre ceràmica morisca. Textos y docu mentes valencianos. Madrid, 19o9 (J. P[uig] y C[adafalch]), pp. 738-739. — Van de Put, Albert : The Aragonese double crown. The Borja of Borgia Device... London, 191o, p. 739. — Paris, Pierre : Vases ibèriques du Musée de Saragosse (Monuments et mémoires de la fondation Eugène Piot), París, vol. xvn. p. 739. — Harlé, Edouard : Les mammifères et oiseaux quaternaires connus jusqu'ici en Portugal. Lisbonne, 191o, p. 74o. — Santacana Romeu, Francesch : Catalech illustrat del Museu Santacana de Martorell. Barcelona, 19o9, p. 74o. — Revistes, pp. 74o-741. Secció Jurídica: Bibliografia : Trías, Juan de Dios : Estudios elementales de Derecho internacional privado con aplicación especial al Derecho espanol, p. 742. — Carreras Candi, Francesch : Notes sobre los orígens de la enfiteusis en lo territori de Barcelona, pp. 742-744. — Vida corporativa, p. 711. Secció Literària: En Mateu Obrador y Bennassar, p. 745. — Griera, Antoni : Filologia catalana: 19o9-1o, pp. 745-756. || Biblioteques : Institut d'Estudis Catalans, pp. 756-757. — La Biblia Catalana de Valencia, pp. 757-758. — Biblioteca del Marquès de Llió, p. 758. — Biblioteca Nacional de París, p. 758. || Bibliografia : Llibres, pp. 758-761. — Edicions de textes, pp. 762-764. — Revistes, pp. 764-766. índex alfabètich, pp. 769-788. Taula de matèries, pp. 789-79o. MCMXI-XII. Any IV. Barcelona. [Henrich y C.. 963. — Sanchis Sivera, José : Pintores medievales de Valencia. Barcelona, 1914 (A. D[uran] i S[anpere]), pp. 963-964. — Sanchis Sivera, José : El Santo Càliz de la Cena (Santo Grial), venerado en Valencia... Valencia, 1914; pp. 964-965. — Ubach, O. S. B., P. B.: El Sinaí. Viatge per l'Arabia Petrea, cercant les petjades d'Israel (2 abril8 maig 191o). Vilanova i Geltrú, 1913 (A. D[uran] i S[anpere]), pp. 965-966. — Tormo y Monzó, E. : Jacomart y el arte hispano-flamenco cuatrocentista. Madrid, 1914 (D[uran Sanpere]), p. 966. — Revistes, pp. 966-973. índex alfabètich, pp. 977-1ooo. Taula de matèries, pp. 1oo1-1oo3. MCMXV-XX. Vol. VI. Barcelona. [Arts Gràfiques, S. A., 1923.] Memòria presentada per la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans als Excel.lentíssims Senyors President de la Dipu tació i Alcalde de Barcelona, donant compte dels treballs fets durant l'any 1915 (J. Massó i Torrents, Francesc Martorell), pp. vII-xII. Memòria presentada per la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut dEstudis Catalans als Excel.lentíssims Senyors President de la Dipu tació i Alcalde de Barcelona, donant compte dels treballs fets durant l'any 1916 (J. Massó i Torrents, Francesc Martorell), pp. xIIi-xvII. Memòria presentada per la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans als Excel.lentíssims Senyors President de la Dipu tació i Alcalde de Barcelona, donant compte dels treballs fets durant l'any 1917 (J. Massó i Torrents, Francesc Martorell), pp. xvm-xxv. Memòria presentada per la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans als Excel.lentíssims Senyors President de la Dipu tació i Alcalde de Barcelona, donant compte dels treballs fets durant l'any 1918 (J. Massó i Torrents, Francesc Martorell), pp. xxvi-xxxi. Memòria presentada per la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans als Excel.lentíssims Senyors President de la Dipu

— 1o1 — tació i Alcalde de Barcelona, donant compte dels treballs fets du rant l'any 1919 (J. Massó i Torrents, Francesc Martorell), pp. xxxnXXXIX. Memòria presentada per la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans als Excel.lentíssims Senyors President de la Dipu tació i Alcalde de Barcelona, donant compte dels treballs fets durant l'any 192o (J. Massó i Torrents, Francesc Martorell), pp. xl-xlv. Informe de la Secció Històrico-Arqueològica a l'Institut d'Estudis Ca talans sobre els treballs presentats al Premi Francesc Vives, 1916 [per J. Massó i Torrents i Francesc Martorell], pp. xlv-xlvIIi. Informe presentat a l'Excel·lentíssima Diputació de Barcelona, respecte la sol.licitut de pensió de D. Ignasi Gonzàlez Llubera per estudis de llengua i literatura rabíniques [per A. Rubió i Lluch], pàgi nes XLVIII-LV. Memòria presentada a la Mancomunitat de Catalunya per la Secció His tòrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans, sobre la contri bució catalana a la obra de restauració de la Catedral de Reims i de la Biblioteca de Lovaina (J. Massó i Torrents, Francesc Martorell), pp. LVI-LVIi. Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera : Publicació de les Cròniques Catalanes, pp. lvII-lix. Memòria presentada pel Servei de Conservació i Catalogació de Monu ments, dels treballs fets durant els anys 1915-192o [per Jeroni Marto rell], pp. LIX-LXIV. Servei d'Investigacions Arqueològiques de l'Institut d'Estudis Catalans. Memòria presentada a la Secció Històrico-Arqueològica [P. Bosch Gimpera], pp. lxiv-lxvII. Secció Literària: Nicolau d'Olwer, Lluís : L'escola poètica de Ripoll en els segles x-xm, pp. 3-84. Secció Jurídica: Vilar, Joàn : Ensaig bio-bibliogràfic sobre el canonista barceloní Josep Pons i Massana, pp. 87-123. Secció Històrica: Rubió i Lluch, A. : La Grècia catalana des de la mort de Frederic III fins a la invasió navarresa (1377-1379), pp. 127-2oo. Secció Arqueològica: Brutails, Jean-Auguste : Oü s'est constituée l'architecture romane, pp. 2o3-23o. Folch i Torres, Joaquim : L'alba de l'Abat Biure, pp. 231-264. Gudiol i Cunill, Josep : Les creus d'argenteria a Catalunya, pp. 265422.

1o2 — Crònica: Secció Arqueològica: Paleolític : Pallarès, Maties : El solutrià de Sant Julià de Ramis: El Cau de les Goges, pp. 425-431. — Wernert, Paul : Estudi tipològic del solutrià superior de Sant Julià de Ramis, pp. 432-444. || Pintures rupestres : Duran i Sanpere, A. : Exploració arqueològica del Barranc de la Valltorta (província de Castelló), pp. 444-454. || Cultura neolítica i eneolítica : Pallarès, Maties : Exploració dels jaciments prehistòrics de la Valltorta, pp. 454-457. — Bosch Gimpera, P. : El sepulcre del Canyaret a Calaceit. La excavació i les troballes, pp. 457-46o. — Aranzadi, Telesfor d' : Estudi mètric del crani femení i d'altres restes humans del sepulcre de Calaceit, pp. 46o-463. .— Bosch Gimpera, P. : Conside racions generals sobre les estacions eneolítiques del Baix Aragó i del Regne de València, pp. 463-466. .— Sepulcres no megalítics de Catalunya, p. 466. — Duran i Sanpere, A. : Un nou sepulcre a Sant Genis de Vi lassar, pp. 466-467. .— Bosch Gimpera, P. : Sepulcres de la meitat sur de Catalunya, pp. 467-468. — Rius 1 Serra, Josep : Sepulcres de la comarca de Vich, pp. 468-469. — Bosch Gimpera, P. : Sepulcres de la comarca de Solsona en forma de cistes, pp. 469-47o. — Bosch Gim pera, P. : Sepulcres del Baix Urgell, p. 47o. — Colominas Roca, J.: Sepulcres en cistes no megalítiques a l'Alt Urgell, pp. 47o-471. — Bosch Gimpera, P. : Sepulcres de forma desconeguda o incerta, pp. 471-472. — Bosch Gimpera, P. : Generalitats sobre els sepulcres no megalítics catalans, p. 472. — Bosch Gimpera, P. : Resultats de l'exploració de coves de Catalunya per l'Institut d'Estudis Catalans (1915-192o), pà gines 473-481. || Excavació de sepulcres megalítics : Bosch Gimpera, P., i Pericot, Ll. : Els sepulcres megalítics de l'Alt Empordà, pp. 481-491. — Pallarès, Maties : Els sepulcres megalítics del Baix Empordà, pà gines 491-493. — Colominas Roca, J. : Els sepulcres megalítics a l'Alt Urgell, pp. 493-5oo. — Pallarès, Maties : Galeria coberta de Puig-sesPedres (Santa Maria del Corcó), pp. 5oo-5o1. — Rius 1 Serra, Josep: Sepulcres megalítics excavats pel Museu de Vich, pp. 5o1-5o5. — Bosch Gimpera, P. : Consideracions generals sobre els megalits catalans, pà gines 5o5-51o. — Bosch Gimpera, P. : L'estat actual de la sistematització del neolític i de l'eneolític de Catalunya, pp. 51o-513. — Garcia Fària, Pere : La cova del Boquique a Plasència. L'excavació i les troballes, pp. 513-514. — Bosch Gimpera, P. : La ceràmica, pp. 514-516. — Bosch Gimpera, P. : L'estat actual del coneixement de la civilització neolítica i eneolítica de la Península Ibèrica, pp. 516-527. 1 1 Edat del Bronze : Bosch Gimpera, P. : Sepulcres megalítics dels començos de l'Edat del bronze de la comarca de Solsona. L'excavació i les troballes, pp. 527-531. — Arazandi, Telesfor d' : El crani i demés restes humans. Llur estudi mè

— 1o3 — tric, pp. 531-535. — Serra Vilaró, J. : Mina i fundició d'aram del primer període de l'Edat del bronze de Riner, pp. 535-538. — Palet i Barba, Domènec : Un enterrament de la primera Edat del bronze a Terrassa, pp. 538-539. — Cabré Aguiló, Joan : Espoli funerari, amb diadema d'or, d'una sepultura de la primera Edat del bronze de Montilla (Còr dova), pp. 539-546. — Bosch Gimpera, P. : Noves destrals de bronze de Catalunya, pp. 546-548. .— Furió, Vicenç : Coves artificials de Santa Eugènia (Mallorca) i sos voltants, pp. 548-555. — Colominas Roca, J.: L'Edat del bronze a Mallorca. Les investigacions de l'Institut (1916-192o), pp. 555-573. || La Primera Edat del Ferro : Serra i Vilaró, Joan : Tro balla protohistòrica a Marlés, pp. 573-581. — Rius 1 Serra, Josep : El sepulcre del Turó de les Mentides (Folgaroles) , pp. 581-582. — Bosch Gimpera, P., i Colominas Roca, J. : La necròpolis de Can Missert (Ter rassa), pp. 582-586. — Bosch Gimpera, P. : L'estat actual de la sistema tització del coneixement de la Primera Edat del Ferro a Catalunya, pp. 586-589. || La Segona Edat del Ferro. La cultura post-hallstàttica : Bosch Gimpera, P. : La necròpolis de Peralada, pp. 59o-593. || La cultura ibè rica : Bosch Gimpera, P. : El donatiu de Puig Castellar, per D. Ferran de Sagarra, a l'Institut d'Estudis Catalans, pp. 593-597. — Pallarès, Maties : Excavacions a Olèrdola, pp. 598-599. —. Colominas Roca, J.: Necròpolis de Can Fatjó (Rubí), pp. 599-6o1. — Colominas Roca, J.: El forn ibèric de Fontscaldes. L'excavació i les troballes, pp. 6o2-6o4. — Puig i Cadafalch, Josep : Comparacions i tècnica de la cuita, pp. 6o4-6o5. — Colominas, J., i Duran, A. : Restes de poblats ibèrics al Pla d'Urgell i Segarra, pp. 6o6-616. — Colominas Roca, J. : Els enterra ments ibèrics dels Espleters a Salzadella, pp. 616-619. — Senent Ibànez, J. J. : Estacions ibèriques entre el riu Cènia i el Millars (Castelló), pp. 619-621. — Bosch Gimpera, P., i Senent Ibànez, J. J. : La torre ibèrica de Llucena del Cid, pp. 621-624. — Bosch Gimpera, P. : L'estat actual del coneixement de la civilització ibèrica del regne de València, pp. 624-629. — Cabré Aguiló, Joan : Esteles ibèriques ornamentades del Baix Aragó, pp. 629-641. — Les investigacions de la cultura ibèrica al Baix Aragó, pp. 641-642. — Bosch Gimpera, P. : Les excavacions en el Baix Aragó, pp. 642-671. — Bosch Gimpera, P. : L'estat actual de la in vestigació de la cultura ibèrica, pp. 671-694. || La colonització grega. La colònia grega d'Empúries : Puig i Cadafalch, J. : El Museu Emporità. — La tasca dels anys 1916 al 192o (Muralles, L'àgora, La stoa, Les cases emporitanes, Les indústries d'Empúries), pp. 694-7o6. — B[osch] G[impera], P. : Escultura en pedra, pp. 7o7-7o9. .— B[osch] G[impera], P.: La ceràmica ibèrica, pp. 7o9-71o. —. Puig i Cadafalch, J. : Espases del període ii de La Tène trobades a Empúries, pp. 71o-712. || La colonit zació romana. Exploració de Tarragona : Puig i Cadafalch, J. : Teatre

— 1o4 —* romà de Tarragona, pp. 712-717. — Martorell, Francesc : Inscripcions sepulcrals de Tarragona, p. 718. — Puig i Cadafalch, J. : Els mosaics de Tossa, p. 719. — Colominas Roca, J. : Necròpolis ibero-romana del Puig d'En Planes, pp. 72o-721. — El sepulcre de teules de Vilassar de Mar, p. 721. — Puig i Cadafalch, J. : El forn de ceràmica de Sant Martí Sarroca, pp. 721-723. — Senent Ibànez, J. J. : Del riu Cènia al Millars. La Via Romana, pp. 723-725. — Colominas Roca, J. : Habitació ro mana dels Antigors a les Salines de Santanyí, pp. 725-726. — Colominas Roca, J. : Els enterraments de La Garrotxa a Les Salines de Santanyí, pp. 726-728. — Colominas Roca, J. : Coves romanes d'enterrament a Mallorca, pp. 728-735. — Colominas Roca, J. : Necròpolis romanes d'Eivissa i Formentera, pp. 735-736. || Art Paleo-Cristià : P[uig] i C[adafalch], J. : Basílica Constantiniana de Lugdunum Convenarum, p. 737. — Basílica cristiana primitiva en el paratge de Son Peretó a Manacor, pp. 737-746. — La catedral visigòtica d'Egara, pp. 747-748. — Gudiol, J.: Objectes en l'ara de l'altar, pp. 751-753. || Art romànic i gòtic : Brutails, J. A. [La Catedral d'Elna], pp. 753-754. — F[olch] i T[orres], J.: L'estendard de Sant Ot, pp. 755-761. — F[olch] i T[orres]. J. : Frontal romànic amb la llegenda de Santa Cecília, procedent de l'església parro quial de Bolvir (Cerdanya), pp. 761-77o. — P[uig] i C[adafalch], J.: Noves pintures murals, pp. 77o-774. — F[olch] i T[orres], J. : Copó esmaltat del Rin (segle xIIi), pp. 774-78o. — F[olch] i T[orres], J.: Retaule de Xixena, pp. 78o-782. — F[olch] i T[orres], J. : Restes de vestuari episcopal procedents d'uns sarcòfags de la Catedral d'Urgell, pp. 782-787. — F[olch] i T[orres], J. : Pintures de les portes d'un orgue de la Seu d'Urgell, pp. 787-792. — F[olch] i T[orres], J. : Col.lecció de rajoles valencianes i catalanes de D. Josep Font i Gumà, pp. 792-793. || Renaixement : F[olch] i T[orres], J. : Restes de vestuari de les sepul tures reials de Poblet, pp. 793-795. — P[uig] i C[adafalch], J. : Els draps d'Arras del Palau de la Generalitat i la sèrie anàloga del Palau Reial, pp. 795-8o2. .— F[olch] i T[orres], J. : Col·lecció de vidres es maltats (segles xviII-xix), pp. 8o2-8o4. — F[olch] i T[orres], J. : L'arc d'entrada a l'antic chor de la Catedral de la Seu d'Urgell, pp. 8o4-8o8. || Museus : Museu de Barcelona, pp. 8o8-812. .— Museu Arqueològic Diocesà de Barcelona, pp. 812-813. — Museu Arqueològic-Artístic Episcopal de Vich, pp. 813-814. — Museu Diocesà de Tarragona, pp. 814-815. — Museu Diocesà de Lleyda, p. 816. — Museu Diocesà de Solsona, pp. 817-818. — Museu Municipal de Manresa, p. 818. — Museu Arqueològic Diocesà de Mallorca, pp. 818-819. — P[uig] i C[adafalch], J. : Restauració del portal de Mura. El trasllat i restauració del de Santa Maria de Besalú, pp. 819-82o. || Concursos : VII Concurs Martoreil (1917). || Necrologia: D. Pere Alsius, p. 821. — D. Joan Rubio de la Serna, p. 821. — Lluís

— 1o5 — Tramoyeres Blasco, p. 822. — Emili Bertaux, p. 822. — Giovanni Teresio Rivoira, pp. 822-823. — P[uig] i C[adafalch], J. : Marcel Dieulafoy, pp. 823-824. — Robert Roger i Jules de Lahondes, p. 824. || Bibliografia: Llibres : Gómez Moreno, M. : Iglesias mozàrabes. Arte espanol de los siglos ix a xi (J. P[uig] i C[adafalch]), pp. 824-826. — Kingsley Porter, Arthur : Lombard Architecture. New-Haven, Londres. Oxford, 1916-1917 (J. P[uig] i C[adafalch]), pp. 826-827. — [Notícies de llibres], pp. 827-829. — Anuaris i Revistes, pp. 829-835. Secció Històrica: El Congrés Litúrgic de Montserrat, pp. 836-837. — Segon centenari del naixement del P. Jaume Caresmar, p. 837. — Exposició cartogràfica catalana (24 gener-15 febrer 1919), p. 837. — Viatges d'investigació a l 'Arxiu i Bibhoteca Capitulars de Tortosa, p. 838. || Necrologia : V[alls] T[aberner], F. : En Joaquim Miret i Sans, pp. 838-841. — V[alls] T[aberner], F. : Joaquim Botct i Sisó, pp. 842-844.—M[assó] T[orrents], J.: Salvador Sanpere i Miquel, pp. 844-845. — R[UBió] 1 Ll[uch], A. : P. Fidel Fita i Colomer, pp. 846-847. — M[iret] i S[ans], J. : Francesc Monsalvatje i Fossas, pp. 847-848. — V[alls] T[aberner], F. : En Lluís B. Nadal, p. 848. — M[artorell], F. : Emili Morera i Llauradó, pp. 848-849. — D[uran], A. : Josep Fiter i Inglés, p. 849. — V[alls] T[aberner], F.: Enric Arderiu i Valls, pp. 849-85o. — D[uran], A. : Ramon Nonat Comas, p. 85o. — R[ubió] 1 Ll[uch], A. : Francesc Codera Zaidín, pp. 85o-852. — D[uran], A. : Moisès Schwab, p. 852. — V[alls] T[aberner], F. : Noél Valois, p. 852. — V[ali.s] T[aberner], F. : Jean de Jaurgain, p. 853. R[ubió] i Ll[uch], A. : Spiridion P. Lambros, pp. 853-854. — R[ubió] i B[alaguer], J. : Hans E. Rhode, p. 855. — V[alls] T[aberner], F.: M. Jacques Flach, p. 855. || Bibliografia : Llibres : Bigelow Merriman, Roger : The Rise of the Spanish Empire in the Old World and in thc New. New-York, 1918 (F. S[oldevila]), pp. 855-858. — Conde de Castellano : Crònica de Aragón. Saragoça, 1919 (F. S[oldevila]), pp. 858-859. — Golubovich, O. F. M., P. Girolamo : Biblioteca Bio-Bibliografica della Terra Santa e deU'Oriente Francescano (R. d'A[lòs]), p. 859. — Paz i Mèlia, A. : Series de los mas importantes documentos del Archivo y Biblioteca del Excmo. Senor Duque de Medinaceli. Madrid, 1915 (F. de S[agarra]), pp. 86o-861. — Monsalvatje i Fossas, Francesc : Los Condes de Ampurias vindicados. Olot, 1917 (J. M[iret] i S[ans]), pp. 861-862. — Carreras i Candi, Francesc : La Ciutat de Barcelona (apèndix a la Geografia General de Catalunya) (J. M[iret] i S[ans]), p. 867. —. Bibliothèque des Écoles Françaises d'Athènes et de Rome, pp. 862-863. — Papeles históricos inéditos del Archivo de la Secretaria de la Real Acade mia de la Historia (mayo de 1918-junio de 192o) (F. V[alls] T[aberner]), pp. 863-864. — La Mantia, Giuseppe : Codice Diplomatico dei re arago 14

— io6 — nesi di Sicilia (1282-1355), vol. 1. Palermo, 1918 (F. S[oldevila]), pà gines 864-865. — [Notícies de llibres], pp. 865-866. — Marqués de Laurencín : Los Almirantes de Aragón. Datos para su cronologia (F. S[oldevila]), p. 866. — Gonzàlez Llubera, Ignacio : Viajes de Benjamín de Tudela (116o-1173). Madrid, 1918 (F. S[oldevila]), pp. 866-867. — Millares Carlo, Agustín : Documentes pontificios en papiro de archivos catalanes... Madrid, 1918 (F. V[alls] T[aberner]), p. 867. — Ajuntament de Barcelona : Publicacions històriques : Recull de documents i estudis. Arxiu Municipal Històric, fasc. I, 192o (J. M[assó] T[orrents]), pp. 867-868. — Los Cronistas Valencianos. Discursos ... de D. Vicente Castaneda y Alcover. Madrid, 192o (J. M[assó] T[orrents]), pp. 868-869. — [Notí cies de llibres], p. 869. — Burnam, John M. : Paleographia Iberica... París, 192o (F. M[artorell]), pp. 869-87o. — Upson Clark, Charles : Collectanea Hispanica, vol. 24. Transactions of the Conneticut Academy of Arts and Sciences, 192o (F. M[artorell]), pp. 87o-871. — [Notícies de llibres], pp. 871-873. — Anuaris i Revistes, pp. 873-879. Secció Literària: A[lòs], R. d' : VI Centenari de la mort de Ramon Lull. Moviment lulià (1915-192o), pp. 88o-882. — Centenari Milà i Fontanals, p. 882. || Necrologia : R[ubió] 1 Ll[uch], A. : En Miquel S. Oliver, pp. 883-888. — R[ubió] i Ll[uch], A. : Ilm. Dr. D. Josep Torras i Bages, pp. 888891. — R[ubió i Lluch], A. : Estanislau de K. Aguiló i Aguiló, pp. 891-892. — A[lÒs], R. d' : L'arxiduc d'Àustria Lluís Salvador, p. 892. — M[assó] T[orrents], J. : Pau Meyer, pp. 892-893. — A[lòs], R. d' : Pier Enea Guarnerio, p. 893. || Bibliografia : Llibres : Albareda, Anselm M.a : Ma nuscrits de la Biblioteca de Montsei'rat (Analecta Montserratensia), 1, 1917 (R. d'A[lòs]), pp. 893-894. — Bernat von Ventadorn : Seine Lieder mit Einleitung und Glossar, herausgegeben von Carl Appel. Halle, 1915 (J. M[assó] T[orrents]), pp. 894-895. — Provenzalicher Liederbuch : Lieder der Troubadours mit einer Answahl biographischer Zeugnisse.Nachdichtungen Singweisen, Zusammengestellt von Erhard Lommatzsch. Berlín, 1917 (J. M[assó] T[orrents]), p. 895. — [Notícies de llibres], pp. 895-896. — Las Leys d'Amors. Manuscrit de l'Académie des Jeux Floraux, publié par Joseph Anglade. Toulouse, 1919-192o (J. M[assó] T[orrents]), p. 896. — The «Gloria d'amor» of fra Rocaberti. A catalan Vision-poem of the I5th. Century. Introduction, Notes and Glossary by H. C. Heaton. NewYork, 1916 (J. R[ubió]), p. 897. — [Notícies de llibres], pp. 898-9o1. — P. MiguÉLEZ, O. S. A. : Catalogo de los Códices Espanoles de la Biblioteca del Escorial, i. Madrid, 1917 (J. M[assó] T[orrents]), p. 898. — Croce, B.: La Spagna nella vita italiana durante la Rinascenza. Bari, 1917. Farinelli. Rescensió publicada sota el mateix títol en el Giornale Storico delia letteratura italiana, 191ò, lxxi, 243-3o2 (R. d'A[lòs]), pp. 899-9oo. — Wossler,

— 1o7 — Karl : Minnesang des Bernard von Ventadorn, 1918 (J. R[ubió]), pà gines 9oo-9o1. — Revistes, pp. 9o1-9o6. Secció Jurídica: L'Oficina d'Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, pp. 9o7-9o8. || Necrologia : V[alls] T[aberner], F. : Guillem M.a de Brocà i de Montagut, pp. 9o8-91o. — V[alls] T[aberner], F. : Josep Pella i Forga, pp. 911-913. — V[alls] T[aberner], F. : Narcís Verdaguer i Callis, pp. 913-914. — V[alls] T[aberner], F. : Joan J. Permanyer i Ayats, pp. 914-915. — V[alls] T[aberner], F. : Frederic Rahola i Trèmols, pp. 915-916. — V[alls] T[aberner], F. : Mn. Salvador Bové, pp. 916-917. — V[alls] T[aberner], F. : Joaquim Almeda i Roig, p. 917. — V[alls] T[aberner], F. : D. Eduard d'Hinojosa, pp. 917-918. || Bi bliografia : Llibres : Esteve, Martí : El règim jurídic de Catalunya. Barcelona, 1919 (F. V[alls] T[aberner]), p. 918. — Ruiz y Pablo, Angel: Historia de la Real Junta particular de Comercio de Barcelona (1758 a 1847). Barcelona, 1919 (F. V[alls] T[aberner]), p. 919. — Camp, Federico : Contribución al estudio de la administración de Barcelona por los franceses... (18o8-1814) (F. V[alls] T[aberner]), p. 919. — [Notícies de llibres], p. 92o. —. Foguet Marsal, Josep : Libre de les Costums generals scrites de la insigne ciutat de Tortosa. Tortosa, 1912. ([F.] M[artorell]), p. 92o. — Ramos y Loscertales, José M.a : El cautiverio en la Corona de Aragón durante los siglos XIII, xiv y xv. Zaragoza, 1915. (F. V[alls] T[aberner]), pp. 92o-921. — Poumarède, Ch. : Les Usages de Barcelone. Toulouse, 192o (F. V[alls] T[aberner]), p. 921. — Revistes, pàgi nes 921-922. índex alfabètich, pp. 925-95o. Taula de matèries, pp. 951-957. MCMXXI-XXVI. Vol. VII. — Barcelona. [Arts Gràfiques, S. A., 1931.] Publicat a despeses de la Institució Patxot. Memòria de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans donant compte dels treballs fets durant l'any 1921-1922 (J. Massó i Torrents, Francesc Martorell), pp. VII-XIU. Memòria de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans donant compte dels treballs fets durant l'any 1922-1923 (J. Massó i Torrents, Francesc Martorell), pp. xiv-xix. Memòria de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans donant compte dels treballs fets durant l'any 1923-1924 (J. Massó i Torrents, Francesc Martorell), pp. xx-xxvn. Memòria de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans donant compte dels treballs fets durant l'any 1924-1925 (J. Massó i Torrents, Francesc Martorell), pp. xxvm-xxxi. Memòria de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Ca

— 1o8 — talans donant compte dels treballs fets durant l'any 1926 (J. Massó i Torrents, Francesc Martorell), pp. xxxII-xxxiv. Informació presentada a la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans respecte la publicació d'un «Recull de textos per a servir d'estudi del Dret Català Antic» [per Ferran de Sagarra i Francesc Martorell], pp. xxxiv-xxxv. Memòria sobre la participació de l'Institut d'Estudis Catalans en els treballs de la Unió Acadèmica Internacional, anys 1923-1926 [per Ramon d'Alòs-Moner], pp. xxxv-xliII. Crònica: Arqueologia i Història de l'Art: Pintures i gravats rupestres : Bosch Gimpera, P., i Colominas Roca, J. : Exploració de la serra de Tivissa, pp. 3-27. || Asturià : Pa llarès, M., i Pericot, Ll. : Els jaciments asturians del Montgrí. El massís del Montgrí, pp. 27-39. || Neolític i Eneolític : Pericot, LI. : Se pulcre de Gutina (Sant Climent Sassebes). Sepulcre de Fontanilles (Sant Climent Sassebes). Sepulcre de la Devesa d'En Torrent (Rabós). Sepulcre de Puig Balaguer (Espolla). Sepulcre del Mas Girarols (Espolla). Se pulcre de Coma de Felis (Rabós). Sepulcre de Passatge (Llansà). Sepulcre I de Puig Asquer (Llansà). Sepulcre II de Puig Asquer (Llansà). Sepulcre de la Riera Pujolar (Llansà). Sepulcre «La taula dels lladres» (Port de la Selva). Consideracions generals sobre els monuments estudiats, pà gines 4o-46. — Serra-Ràfols, Josep de C. : Sepulcre megalític «La Llosa del Corralet» (Biscarbó), pp. 47-49. — Colominas Roca, J. : Sepulcre megalític «La Roca Cobertorrassa» (Prullans), p. 5o. — Sepulcre megalític de la Collada d'Orèn (Prullans), p. 51. — Sepulcre megalític «La Barraca d'en Josepó (Talltendre), p. 51. — Serra-Ràfols, Josep de C. : Cova de Sant Llorenç (Sitges), pp. 51-56. - Vilaseca Anguera, Salvador: El sepulcre de l'Avenc del Rabassó (Pradell, Baix Priorat), pp. 56-6o. — C[olominas], J. : Cova de l'Aumediella (Benifallet). La necròpolis argàrica de Callosa (província d'Alcant), pp. 6o-61. || La primera Edat del Ferro : Pallarès, M., i Pericot, Ll. : Sepulcre hallstàttic dels Vilars (Espolla). La cova de «Bora Tuna» de Llorà, pp. 61-64. || Cultura Ibèrica: Colominas Roca, J. : Un forn de ceràmica ibèrica a Rubí, pp. 65-67. — Serra-Ràfols, Josep de C. : La Col·lecció Rubio de la Serna al Museu de Barcelona, pp. 67-71. — Bosch Gimpera, P. : Les investigacions de la cultura ibèrica al Baix Aragó, pp. 72-8o. || Arqueologia Grega i Romana: Les excavacions d'Empúries, pp. 81-84. — P[i:ig] i C[adafalch], J. Monuments funeraris romans, pp. 84-91. — El capitell romà d'ordi e corinti d'Egara, Sant Pere de Terrassa, p. 92. — Excavacions a Vilagrasa, p. 93. — Capitells de la Illeta del Rei, a Menorca, p. 93. || Escultura romana : Serra-Ràfols, J. de C. : Noves troballes d'estàtues romanes,

pp. 94-99. — Sarcòfags pagans en la necròpolis de Tarragona, pp. 1oo-1o3. || Període Paleocristià : P[uig] I C[adafalch], J. : Necròpolis cristiana de Tarragona. Sarcòfag cristià trobat a Barcelona. Enterraments cristians a Empúries. El capitell bizantí del Museu de Palma de Mallorca, pà gines 1o4-112. || Art romànic i gòtic : Congrés d'Història de l'Art. París 26 setembre - 5 octubre 1921, pp. 113-114. —. Congrés d'Estudis Bizantins, de Bucarest, l'any 1925, pp. 114-115. — Cursos d'intercanvi i conferències, p. 115. — El capitell de Sant Miquel d'Olèrdola, pp. 115-116. — La capella de Santa Maria a Sant Joan de les Abadesses, pp. 116-119. — Fragment d'escultura romànica, en guix, de Sant Joan de les Abadesses, p. 119. — P[uig] i C[adafalch], J. : Els temes de la ceràmica de Paterna en el claustre de l'Estany, pp. 12o-122. — Puig i Cadafalch, J. : Un mestre anglès con tracta l'obra del claustre de Santes Creus, pp. 123-138. .— Les obres de restauració del Castell Nou a Nàpols, p. 139. — Filangieri di Candida, Riccardo : I restauri di Castel Nouvo, di Napoli, pp. 139-145. — Soler i March, Alexandre : Un retaule d'en Lluís Borrassà a Sant Salvador de Guardiola, pp. 145-159. — Pintures de Viladomat desconegudes, 159-161. — Un forn de ceràmica de reflexe metàl.lic a Reus.p. 161. || Museus ||:Museu de Barcelona, p. 162. — Bosch Gimpera, P. : Troballes del possible santuari ibèric de Sant Antoni el Pobre (El Palmar, Múrcia), ingressades al Museu de Barcelona, pp. 162-171. — Bosch Gimpera, P. : Troballes deies necròpolis d'Osma i Gormaz, adquirides pel Museu de Barcelona, pp. 171-185. — C[olominas], J. : Objectes de la necròpolis d'Oliva al Museu de Barcelona, p. 186. — L'estatua de La Figuera, ingressada al Museu de Barcelona, pp. 187-188. — Folch i Torres, Joaquim : Taula de Sant Jordi al Museu de Barcelona, pp. 189-191. — La ceràmica de Paterna al Museu de Bar celona, pp. 192-196. — Folch i Torres, Joaquim : El llegat d'Emili Cabot, pp. 196-2oo. .— Una notable peça d'Alcora al Museu de Barcelona, pp. 2oo-2o1. — Trens, pvre., Manuel : Museu del Seminari de Barce lona, p. 2o2. — Museu Arqueològico-Artístic Episcopal de Vich, p. 202. || Museus estrangers : El Pintor Francos Catalanos de Tebes, p. 2o3. — Folch i Torres, J. : Museu «The Cloisters» de Nova York, pp. 2o3-2o4. — P[uig] i C[adafalch], J. : The Isabella Stewart Gardner Museum, de Boston. — Museum of Fine Arts, de Boston. — Fogg Art Museum, de la Universitat d'Harvard, Cambridge (Massachussets) . — Metropolitan Mu seum de Nova York. — Museu de la Hispanic Socicty of America de Nova York. — Col·lecció de l'Institut d'Art de la Universitat de Princeton. — Col.lecció particular de miss Grace Nichols, de Boston, pp. 2o5-2o8. || Necrologia : P[uig] i C[adafalch], J., i V[alls] T[aberner], F. : Joan August Brutails, pp. 2o9-211. .— Felip Pedrell, pp. 211-213. — B[osch] G[impera], P. : Lluís Marian Vidal (1842-1922), pp. 213-214. — M[artorell] T[rabal], F. : Maties Pallarès i Gil, p. 214. — M[artorell] T[rabal], F. : Josep Font

IIo i Gumà, pp. 214-215. — M[artorell] T[rabal], F. : Lluís Domènech i Muntaner, pp. 215-216. — A[lòs]-M[oner] : Josep Martínez Aloy, p. 216. — Antoni Vives Escudero, pp. 216-217. — Vicens Lampérez i Romea, p. 217. — P[uig] i C[adafalch], J. : Guillem J. de Osma, pp. 217-218. — P[uig] i C[adafalch], J. : El Comte Robert de Lasteyrie du Saillant, pp. 218-219. — P[uig] C[adafalch], J. : Eugeni Lefèvre-Pontalis, p. 219. B[osch] G[impera], P. : Émile Cartailhac (1845-1921), pp. 219-22o. — A[lòs]-M[oner] : August Frickenhaus, p. 22o. || Bibliografia : Llibres: Prehistòria, pp. 221-224. — Arqueologia romana, p. 224. — Història general de l'Art, pp. 224-227. — Toesca, Pietro : Storia dell'Arte Ita liana, 1. «Il Medioevo». Torino, 1927 (J. P[uig] i C[adafalch]), p. 225. — Iorga, Nicolas, i Pals, Georges : L'Art Roumain. Paris, 1922. G. BalsBisericile lui Steían cel Mare «Buletinul Comisinoii Monumentelor istorice». Bucarest, 1926 (J. P[uig] i C[adaíalch]), pp. 225-227. — Arquitectura, pp. 228-231. — Discursos llegits en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, en la solemne recepció pública de D. Lluís Domènech i Montaner... Barcelona, 1921 (F. M[artorell] T[rabal]), p. 228. — Venturi, Adolfo : Storia dell'Arte Italiana, VIIi. L'Architettura del Quattrocento. Parte 1i. Milano, 1924 (F. M[artorell] T[rabal]), pp. 228-229. — Lam pérez y Romea, Vicente : Arquitectura civil espanola de los siglos i al xvin. Madrid, 1922 (J. P[uig] C[adafalch]), p. 23o. — Bassegoda, Bonaventura : Santa Maria del Mar... Barcelona, 1925 (F. M[artorell] Tjrabal]), pp. 23o-231. — Monografies locals, pp. 231-233. — Màle, Émile : L'Art religieux du xn siècle en France... Paris, 1924 (J. P[uig] C[adafalch]), pp. 232-233. — Escultura, pp. 234. —. P[uig] i C[adafalch], J. : La prioritat en el renaixement de l'escultura romànica, pà gines 234-244. —. Trens, Manuel : Las «Majestats» Catalanas y su filiación iconogràfica. Barcelona, 1923 (F. M[artorell] T[rabal]), pp. 244-245. — Conde de Güell : Escultura Policroma Religiosa Espanola. París, 1925 (F. M[artorell] T[rabal]), p. 245. — Pintura, pp. 246-25o. —. Neuss, Dr. Wilhelm : Die katalanische Bibelillustraüon um die Wende des ersten Jahrtausends und die altspanische Buchmalerei. Bonn und Leipzig, 1922 (F. M[artorell] T[rabal]), pp. 246-247. — Richert, Gertrud : Mittelalterliche Malerei in Spanien. Berlin, 1925 (F. M[artorell] Tjjabal]), p. 247. — Goddard King, Georgiana : Sardinian Painting. Bryn Mawr, 1923 (F. M[artorell] T[rabal]), pp. 247-248. — Sanpere i Miquel, Salvador: Els Trescentistes. Primera part.GuDiol, Mn. Josep : Els Trescentistes. Segona part. Barcelona (F. M[artorell] T[rabal]), p. 248. .— Gudiol, Josep : El Pintor Lluís Borrassà. Barcelona, 1925 (F. M[artorell] T[rabal]), p. 249. — Gracia, Cristóbal : Un Retablo inédito de la Catedral de Tor tosa. Barcelona, 1923 (F. M[artorell] T[rabal]), p. 25o. — Arts decora tives, pp. 25o-251. — Arts industrials, pp. 251-252. .— Gudiol, Josep:

— III — Catàleg dels Vidres de la Col.lecció Amatller. Barcelona, 1925 (F. Mar torell] T[rabal]), pp. 251-252. — Història de la música a Catalunya, pp. 252-259 [per Mn. Higini Anglès]. — Sunyol, 0. S. B., Dem Gregori M.a: Introducció a la Paleografia Musical Gregoriana. Abadia de Montserrat, 1925 (H. A[nglès]), pp. 252-257. — Anuaris i Revistes, pp. 26o-271. Secció Històrica: A[lòs]-M[oner], R. d' : El Comitè Internacional de Ciències Histò riques, pp. 272-275. — V Congrés Internacional de Ciències Històriques. Brussel.les, 1923, p. 275. — Primer Congrés Internacional d'Estudis Bi zantins. Bucarest, 1924, pp. 275-276. — El segon Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, pp. 276-277. — V[alls] T[aberner], F. : El tercer Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, pp. 277-279. — A[lòs]-M[oner], R. d': Homenatge al Cardenal Ehrle, pp. 279-28o. — A[lòs]-M[oner], R. d' : Ho menatge al Professor Heinrich Finke, p. 28o. — Arxiu de la Corona d'Aragó, p. 281. —. Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona, pp. 281-282. — Capdevila, Sanç : L'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, pà gines 282-285. — VIII Concurs Martorell, p. 286. — Centenari de Víctor Balaguer, p. 286. — El Centenari de la mort de Napoleó I (5 maig 18215 maig 1921). — Publicacions sobre la dominació napoleònica a Cata lunya, pp. 286-287. — Cursos monogràfics d'Alts Estudis i d'intercanvi de la Mancomunitat de Catalunya, amb la cooperació de l'Institut, p. 287. — Inscripcions romanes paganes, pp. 287-289. .— Inscripcions cristianes, pp. 29o-294. — Millàs i Vallicrosa, J. : D'Epigrafia Hebraico-Catalana, pp. 294-3o1. — El segell de la Companyia Catalana d'Orient, pp. 3o2-3o4. || Necrologia : M[assó] T[orrents], J. : Josep Soler Palet, pp. 304-3o5. — M[assó] T[orrents], J. : Cèsar August Torras, pp. 3o5-3o6. — A[lòs]-M[oner], R. d' : El Canonge Barraquer, p. 3o6. — Oleguer Miró i Borràs, pp. 3o6-3o7. — V[alls] T[aberner], F. : Miquel Gonzàlez Sugrafíes, p. 3o7. — A[lòs]-M[oner], R. d' : Mn. Manuel Betí Bonfill, pp. 3o7-3o8. — V[alls] T[aberner], F. : Cosme Parpal i Marquès, pà gines 3o8-3o9. — V[alls] T[aberner], F. : Eduard Gonzàlez Hurtebise. p. 3o9. — A[lòs]-M[oner], R. d' : El P. Josep M. d'Elizondo, O. M. Cap., p. 31o. — V[alls] T[aberner], F. : Marian Gaspar i Remiro, pp. 31o-311. V[alls] T[aberner], F. : Roland Delachenal, p. 311. || Bibliografia: Llibres : Arxius, pp. 312-313. — Pou y Martí, O. F. M., J. M. : ... II. índice analítico de los documentos del siglo XVIi. Roma, 1915. ... III. índice analítico de los documentos del siglo xviII. Roma, 1921. ... índice analí tico de los códices de la Biblioteca contigua al Archivo. Roma, 1925 (R. d'A[lòs]-M[oner]), p. 312. — Paz y Mèlia, A. : Series de los mas importantes documentos del Archivo y Biblioteca del Excelentísimo Sefíor Duque de Medinaceli. Segunda serie. Madrid, 1922 (F. de S[agarra]), p. 313. — Història general, pp. 313-317. — Aulèstia i Pijoan, An

— 112 — toni : Història de Catalunya. Anotada i continuada per Ernest Moliné i Brases. Barcelona, 1922 (F. V[alls] T[aberner]), pp. 313-314. — Ro vira i Virgili, A. : Història Nacional de Catalunya (quatre volums). Barcelona, 1922-26 (F. V[alls] T[aberner]), pp. 314-315. — Ballesteros y Beretta, Antonio : Historia de Espana y su influencia en la historia universal. Barcelona, 1918-1926 (F. V[alls] T[aberner]), pp. 316-317. — Història antiga, pp. 317-318. — Història medieval, pp. 318-334. .— March, S. J., Josepus M. : Liber Pontificalis prout extat in codice manuscripto Dertusensi, textum genuinum complectens hactenus ex parte ineditum Pandulphi scriptoris pontificii. Barcinone, 1925 (R. d'A[lòs]M[oner]), pp. 318-319. —. Kehr, Paul : Das Papsttum und der Katalanische Prinzipat bis zur Vereinigung mit Aragon (Abhandlungen der preussischen Akademie der Wissenschaften, 1926) (F. V[alls] T[abernerJ), pp. 319-32o. .— Kehr, Paul : Papsturkunden in Spanien. Vorarbeiten zur Hispania Pontifícia... Berlin, 1926 (Dels (Abhandlungen der Gesellschaft der Wissenschaften zu Gottingen) (F. V[alls] T[aberner]), pà gines 32o-322. .— Benoit, Fernand : Recueil des actes des comtes de Provence appartenant à la maison de Barcelone. Alphonse II et Raimond Bérenger V (1196-1245). Paris-Monaco, 1925 (F. Vfalls] T[aberner]), pp. 322-326. — Finke, H. : Acta Aragonensia, vol. m. Berlín-Leipzig, 1922 (F. V[alls] T[aberner]), pp. 326-328. — Montalto, Lina : La Corte di Alfonso I di Aragona. Vesti e gale. Napoli, 1922 (F. M[artorell] T[rabal]), p. 328. — Finke, Heinrich : Acta Concilii Constanciensis, II i n1. Münster im W., 1923 i 1926 (F. V[alls] T[aberner]), pp. 329-332. — Schulte, Aloys: Geschichte der Grossen Ravensburger Handelsgesellschaft, 138o-153o. Stuttgart und Berlin, 1923 (M. R[aventós] B[ordoy]), p. 333. — Cata lunya i l'Orient, pp. 334-335. — Golubovich, O. F. M., P. Girolamo: Biblioteca Bio-Bibliografica delia Terra Santa e dell'Oriente francescano, iv. Quaracchi, 1923 (R. dA[lòs]-M[oner]), pp. 334-335. — Ivars Cardona, O. F. M., Fr. Andreu : Dos Creuades Valenciano-Mallorquines a les Costes de Berberia, 1397-1399. València, 1921 (F. M[artorell] T[rabal]), pp. 335-336. — Treballs del Prof. Constantí Marinescu sobre relacions entre Catalunya i l'Orient (R. d'A[lòs]-M[oner]), pp. 336-339. — Història moderna, pp. 339-341. — Bigelow Merriman, Roger : The Rise of the Spanish Empire in the Old World and in the New. III. The Emperor. New-York, 1925 (F. S[oldevila]), pp. 339-34o. —. Història de la Geografia a Catalunya. Cartografia catalana medieval, pp. 341-347. — Ispizúa, Segundo de : Historia de la Geografia y de la Cosmografía en las edades antigua y media... Madrid, 1926 ([Gonçal de Reparaz (fill)]), pp. 341-342. — Roncière, Charles de la : La Découverte de l'Afrique au Moyen Age. Cartographes et explorateurs [Gonçal de Reparaz (fill)], pp. 342-345. — Altolaguirre, Àngel de : Carta de Navegar de Matheus Prunes (1563),

— "3 en Boletín de la Real Academia de la Historia, t. 88, 1926 [Gonçal de Reparaz (fill)], pp. 346-347. — Estudis biogràfics, pp. 347-351. — Gi rona Llagostera, Daniel : La derrera malaltia de la reyna Mana de Luna (14o6). Barcelona, 1922 (F. de S[agarra]), p. 348. — Roo, Peter de : Material for a history of Pope Alexander VI his relatives and his time. Bruges, 1924 (F. M[artorell] T[rabal]), pp. 348-349. — Marqués de Villa-Urrutia : lucrecia Borja, estudio histórico. Madrid, 1922 (F. M[artorell] T[rabal]), p. 349. — Pujol 1 Tubau, Pere : Sant Josep de Calasanç oficial del Capítol d'Urgell (1587-1589). Barcelona, 192T (F. de S[agarra]), p. 35o. —. Rovira i Virgiii, A. : Pau Claris, estudi biogràfic i històric. Barcelona, 1922 (F. de S[agarral), p. 35o. — Casa novas, S. J., Ignasi : Actualitat de Balmes. Barcelona, 1924 (F. de S[agarra]), p. 351. .— Monografies locals, pp. 351. — Calbetó i Roget, Francesc de P. : Recolecta. Monografies, memòries, discursos, efemèrides d'Arenys de Mar... Barcelona, 1922 (F. de S[agarra]), p. 351. — Mas, Mossèn Josep : Notes Històriques del bisbat de Barcelona... Barcelona, 1921 (F. de S[agarra]), pp. 351-352. — Vila Bartrolí, Federico : Resefia històrica, científica y literaria de la Universidad de Cervera. Barce lona, 1923 (R. d'A[lòs]-M[onerl), p. 352. — Toda y Güell, Eduard: Historia de Esnornalbou. Tarragona, 1926 (R. d'A[lòs]-M[oner]), p. 353. — Monumenta Historica Civitatis Minorisae. Publicacions d'Història Manresana (F. M[artorell] T[rabal]), p. 354. — Pou Parera, Rvnd. Josep: El Convent i comunitat de monges caputxines de Mataró, en el transcurs de dos cents anys. Barcelona, 1922 (F. de S[agarra]), p. 354. — Toda i Güell, Eduard : Estudis pobletans. Tarragona, 1925 (R. d'A[lòs]M[oner]), p. 355. .— Caresmar, Jaume : Història de la primacia de la Seu de Tarragona, pel Pare..., premostratenc de Bellpuig... Tarragona, 1924 (F. V[alls] T[aberner]), pp. 356-357. — Revistes, pp. 359-368. Història Likrària: Cursos monogràfics d'Alts Estudis i d'intercanvi de la Mancomunitat de Catalunya, amb la cooperació de l'Institut, p. 369. — Centenari de l'arquebisbe Fèlix Amat, pp. 369-37o. — Alòs-Moner, R. d' : VI* Cen tenari de la mort de Dant Alighieri 1321-1921, pp. 37o-373. — Moviment lul·lià (1921-1926), pp. 373-379. — A[lòs]-M[oner], [R. d'] : Estudis sobre el mestre Guiu Terré, pp. 379-38o. — M[artorell] T[rabal], F.: Estudis sobre Sant Vicenç, pp. 38o-381. .— A[lòs]-M[oner], R. d' : Es tudis sobre Arnau de Vilanova, p. 381. — Estudis sobre Joan Lluis Vives, pp. 381-382. || Necrologia : M[assó] T[orrents], J. : Isidre Bonsoms i Sicart, pp. 382-385. — A[lòs]-M[oner], R. d' : Mn. Joan B. Codina i Formosa, pp. 385-386. — V[alls] T[aberner], F. : Pere Grau Maristany, comte de Lavern, p. 386. — V[alls] T[aberner], F. : Adolf Bonilla i San Martín, pp. 386-388. — Massó Torrents, J. : Alfred Morel-Fatio, 15

— H4 pp. 388-389. — M[assó] T[orrents], J. : Henri Mérimée, p. 39o. || Bi bliografia : Llibres : Textos, pp. 39o-392. — Els Nostres Clàssics. Barce lona, vols. 1-1o (P. Bohigas), pp. 39o-391. — The Cronide of Muntaner... London, 192o-1921 (R. A[ramon] i S[erra]), p. 391. — Mascó, Domingo: Regles de Amor i Parlament de un hom i una fembra... Segle xiv... Castelló, 192o-1926 (R. d'A[lòs]-M[oner'J), p. 392. — Obres generals, pp. 392-394. — Serra i Boldú, Valeri : Llibre d'or del Rosari a Cata lunya (F. M[artorell] T[rabal]), p. 393. — Comerma Vilanova, prevere, Josep : Història de la literatura catalana. Barcelona, 1923 (J. M[assó] T[orrents]), pp. 393-394. — Els Trobadors, pp. 394-395. — Langfors, Artur : Les chansons de Guilhem de Cabestanh. Paris, 1924 (J. M[assó] T[orrents]), pp. 394-395. — Jeanroy, A. : Bibliographie sommaire des chansonniers proveneaux (manuscrits et éditions). Paris, 1916. (J. M[assó] T[orrentsJ), p. 395. — Miret i Sans, J. : Enquesta sobre el trobador Vilarnau, amb algunes noves sobre Guillem de Bergadà, Ramon de Miraval i Guillem de Mur. New-York-Paris, 1919 (J. M[assó] T[orrents]), p. 395. — Montoliu, Manuel de : Manual d'història crítica de la lite ratura catalana moderna. Primera part (1823-19oo). Barcelona, 1922 (J. M[assó] Tjorrents]), p. 396. — Amade, Jean : Origines et premières manifestations de la Renaissance littéraire en Catalogne au xix siècle. Toulouse, 1924 (J. M[assó] T[orrents]), pp. 396-397. — Revistes, pp. 397-4o3. Història Jurídica: Oficina d'Estudis Jurídics, p. 4o4. — Biblioteca del Col.legi d'Advo cats, pp. 4o4-4o5. |! Bibliografia : Llibres, pp. 4o5-413. — Anuario de Historia del Derecho espanol, 1-111. Madrid, 1924-1926 (F. V[alls] T[aberner]), pp. 4o5-4o6. — Borrell i Soler, Antoni M.a : Dret Civil vigent a Catalunya (vuit volums). Barcelona, 1923 (R. C[oll] i R[odés]), pà gines 4o6-4o8. — Ficker, Juli : Sobre los «Usatges» de Barcelona y sus afinidades con las «Exceptiones legum romanorum». Barcelona, 1926 (F. V[alls] T[aberner]), pp. 4o9-41o. — Tucci, Raffaele di : II Libro verde della Città di Cagliari. Caller, 1925 (F. V[alls] T[aberner]), pp. 41o-411. — Histoire Littéraire de la France, vol. xxxv (1921) (F. V[alls] T[aberner]), p. 412. — Besta, Enrico : Usatici e usi curiali de Barcellona (Reale Istituto Lombardo de Scienze e Lettere, juliol de 1925 (F. V[alls] T[aberner]), p. 412. — Revistes, pp. 413-415. índex alfabètic, pp. 419-435. Taula de matèries, pp. 436-439. Estudis de Bibliografia lul·liana. I. — Gottron, Adam : L'Edició maguntina de Ramon Lull. Amb un apèndix bibliogràfic dels manuscrits i impresos lulians de Maguncia. Barcelona [L'AvençJ, 1915; 1o5 pp. + iv làm.

— "5 — II. — Rogent, Elies, i Duran, Estanislau : Bibliografia de les impres sions lul.lianes. Barcelona [Casa de Caritat], 1927. xvi + 4o4 pp. Memòries. [Publicades a despeses de la Institució Patxot.] Vol. I: Fasc. I. — Pujol i Tubau, Pere : L'urna d'argent de sant Ermengol, bisbe d'Urgell. Barcelona [Imp. Elzeviriana], 1927; 29 pp. Fase. II. — Rubió i Lluch, A. : Paquimeres i Muntaner. Barcelona [Imp. Elzeviriana], 1927; 3o pp. Fasc. III. — Millàs 1 Vallicrosa, J. : Documents hebraics de Jueus catalans. Barcelona [Imp. Elzeviriana], 1928; 1o7 pp. Fasc. IV. — Serra-Ràfols, J. de C. : Forma Conventus Tarraconensis, I Baetulo-Blanda (altre tiratge a part). Barcelona [Arts Gràfiques], 1928; 74 pp. Fasc. V. — En premsa. Vol. II. — En premsa. Vol. III. — Puig i Cadafalch, J. : La Geografia i els orígens del primer art romànic. Barcelona [Arts Gràfiques] , 193o. xvi + 6o1 pp. Exem plars en paper de fil i paper japó. Memòries i documents dels treballs fets per l'Institut d'Estudis Catalans. 1. — Memoria presentada per l'Institut d'Estudis Catalans al Excm. Senyor Alcalde de Barcelona [proposant la fundació d'una Biblio teca Catalana], y llegida en Consistori del dia 13 de novembre de 19o7. Barcelona, La Neotipia, 19o7. 12 pp. 2. — Dictamen-acord de l'Institut d'Estudis Catalans proposant a la Excma. Diputació de Barcelona l'adquisició de la Biblioteca Aguiló. Barcelona, La Neotipia, 19o7. 16 pp. 3. '•— Memoria presentada als Excelentíssims Senyors President de la Diputació i Alcalde de Barcelona, per l'Institut d'Estudis Catalans, donant compte dels treballs fets des de la seva fundació fins el 31 de desembre de 19o8. Barcelona, La Neotipia, 19o8. 2o pp. 4. — Informe que l'Institut d'Estudis Catalans va trasladar al Excelentíssim Senyor President de la Diputació de Barcelona, sobre l'estat d'alguns arxius de Catalunya i la conveniència de la seva millor instalació. Barcelona, La Neotipia, 19o8. 28 pp. [5]. — Memoria presentada per l'Institut d'Estudis Catalans als Exce lentíssims Senyors President de la Diputació y Alcalde de Barcelona, donant compte dels treballs fets durant l'any 19o9. Barcelona, La Neotipia, 191o. 2o pp.

— n6 — 6. — Memoria presentada per l'Institut d'Estudis Catalans als Excelentíssims Senyors President de la Diputació i Alcalde de Barcelona, donant compte dels treballs fets durant l'any 191o. Barcelona, La Neotipia, 191o. 24 pp. 7. — Exposició d'un pla de publicació de les Cròniques Catalanes, per J. Massó Torrents. Barcelona, La Neotipia, 1912. 4o pp. 8. — Memoria presentada per l'Institut d'Estudis Catalans als Excellentíssims Senyors President de la Diputació i Alcalde de Barcelona, sobre la celebració del VIè Centenari de la mort de Ramón Lull [per Jordi Rubió i Balaguer i Ramon d'Alòs]. Barcelona, La Neotipia, 1914. 16 pp. 9. —. Memoria presentada per l'Institut d'Estudis Catalans a l'Excellentíssima Diputació de Barcelona, sobre la conservació i catalogació d'arxius i biblioteques d'interès històric. Barcelona, La Neotipia, 1914. 16 pp. 1o. — Memories presentades per l'Institut d'Estudis Catalans a l'Excellentíssima Diputació de Barcelona, sobre l'exploració d'estacions prehistòriques i la conservació i catalogació de monuments. Barce lona, La Neotipia, 1914. 16 pp. [1I], — Memoria presentada per l'Institut d'Estudis Catalans als Excellentíssims Senyors President de la Diputació i Alcalde de Barcelona, donant compte dels treballs fets durant l'any 1913. Barcelona, La Neotipia [1916]. 16 pp. [12]. — Memoria presentada per l'Institut d'Estudis Catalans als Excellentíssims Senyors President de la Diputació i Alcalde de Barcelona, donant compte dels treballs fets durant l'any 1914. Barcelona, La Neotipia [1916]. 16 pp.

SECCIÓ DE CIÈNCIES

Arxius de l'Institut de Ciències. Any I : Núm. 1. Barcelona, J. Horta, 1911. [Portada i índexs de tot l'any I]. 8 ff. s. n. L'Institut de Ciències (Institut d'Estudis Catalans), pp. 5-6. Dictamen-acord d'ampliació de l'Institut d'Estudis Catalans, pp. 7-8. Driesch, Hans : Die Rationalisierung des Kausalbegriffs als Abwehrdogmatischer Naturtheorien, pp. 9-18. Turró, Ramon : Dels orígens del coneixement de lo real exterior : la fam, pp. 19-48. Peano, G. : Le definizioni in matematica, pp. 49-7o. Terradas, E. : Del moviment pertorbat d'una corda, pp. 71-96. Ors, Eugeni d' : Els fenomens irreversibles y la concepció entròpica de l'univers, pp. 97-116. Ressenya: Pi Suner, August : Deu anys de Fisiologia en el sigle xx, pp. 117-132. 0[rs], E. d' : La qüestió de l'Hipnotisme, pp. 132-136. — IV Congrés in ternacional de Filosofia, pp. 136-14o. Acadèmits: Academia de Ciencies de París. Treballs referents a la Psicologia durant l'any 1911, pp. 141-145. Llibres: Plà y Armengol, Dr. R. : Diagnòstic precós de la tuberculosis pul monar (Jascinto Raventós), pp. 146-147. — Cardellach, Fèlix : Filo sofia de les estructures (Esteve Terrades), p. 148. — Ingenieros, Dr. José: Deu fullets (M. Ferrando), pp. 148-15o. — Boutroux, Émile : William James (Eugeni d'Ors), pp. 15o-153. — Bücher, K. : Arbeit und Rythmus, p. 154. — Whitehead, A. N., y Russell, B. : Principia Mathematica, p. 154. — Bohn, Georges : La Naissance de l'Intelligence ([E. d'] 0[rs], pp. 154-155. — Van Biervliet, J. J. : Premiers Éléments de Pédagogie Expérimentale. Les Bases (Enrich Jardí), pp. 155-156. — Bertha

— n8 — Kroeger, Alice : Guide to the study and use of reference books, pà gina 156. Periòdichs, pp. 156-164. Noves, pp. 165-167. Any I : Núm. 2. Barcelona, Henrich y C.a, 1912. Institut de Ciencies (Institut d'Estudis Catalans) : Missatge adressat a l'Excm. Senyor Alcalde de Barcelona, demanant la cooperació de la ciutat pera la Biblioteca de Catalunya, pp. 5-6. Bofill y Pichot, Josep M.a, i Ors, Eugeni d' : Ponencia sobre la pu blicació de la «Flora de Catalunya», pp. 6-9. Gley, E. : Les phénomènes de tachyphilaxie et leur signification présente, pp. 11-21. Gómez Ocana, J. : Consideraciones acerca del cardiograma y de la pràctica de la cardiografía, con motivo de un nuevo modelo de cardiógrafo. pp. 22-31. Terradas, E. : Sobre l'electròmetre de quadrants, pp. 32-4o. Jardí, Ramon : Una nova forma de commutador, pp. 41-44. Pi Suner, August, i Bellido, Jesús M. : El ritme nodal per les sals d'estronci (Nota preventiva), pp. 45-47. Turró, R. : Criteriología de Jaume Balmes, pp. 48-69. Pina de Rubíes, S. : Nou procediment pera disgregar la cromita y pera determinar el ferro a l'estat ferros, pp. 7o-79. Dalmau, Manuel : Aparell pera inclusió automàtica en parafina, pp. 8o-83. Ressenya: Terradas, E. : Sobre'l principi de relativitat, pp. 84-94. — Coro mines, Pere : Estudis sobre'l pensament filosòfich dels jueus espanyols a l'Edat Mitja, pp. 94-1o5. — P[ina] de R[ubies], S. : L'acció de la llum sobre'ls colors de la pintura, pp. 1o6-111. — T[erradas], E. : La «Versamlung deutscher Naturforscher und Aertze» de 1911, pp. 112-12o. Llibres: Negrín López, Juan : Zur Frage nach der Genese der Piqüre-Glykosurie (Pi Suner), pp. 121-122. — Euler : Obres completes. Vollstàndige Anleitung zur Àlgebra. Dioptrica, pp. 122-123. — Plemelj : Potential theoretische Untersuchungen, pp. 123-124. — Love, A. E. H. : Some problems of Geodynamics (E. T[erradas]), p. 124. — Busch y Jensen: Tatsachen und Theorien der Atmosphàrischen Polarisation, p. 125. — Kneser : Integralgleichungen (E. T[erradas]), pp. 125-126. — Monroe, Will S. : Comenius and the beginnings of educational reform (Pere Bosch Gimpera), pp. 126-127. Periòdichs, pp. 127-134. Noves, pp. 135-144. Any I : Núm. 3. Barcelona, Henrich y C.a, 1912. Institut d'Estudis Catalans : Acord de l'Institut relatiu a les normes ortogràfiques de la Llengua Catalana, pp. 5-13.

Institut de Ciencies : Ponencia sobre la publicació de la «Fauna Malacològica de Catalunya», pp. 13-15. Terradas, E. : Sobre'l moviment estacionari d'una corda, pp. 17-44. Navàs, Longinos : Sinopsis de los Ascalafidos. Introducción, pp. 45-143. Darder Rodés, Joan : Contribució a l'estudi de l'immunitat dita opsònica, pp. 145-166. Gonzàlez, P. : Nou procediment pera la diferenciació del Bacillus tiphosus y del Bacterium coli comune, pp. 167-168. Ressenya: Corominas, Pere : Estudis sobre'l pensament filosòfich dels jueus espanyols a l'Edat Mitja (acabament), pp. 169-193. — Agell i Agell, J.: El Professor D. Joan Fages y Virgili (1862-1911), pp. 194-199. — Relació de les publicacions científiques del Professor Pagès, pp. 199-2o2. Llibres: Rovira i Virgili, A. : Historia dels Moviments Nacionalistes (Ramon Turró), pp. 2o3-2o4. Periòdichs, pp. 2o4-2o5. Any II : Núm. 1. Barcelona, Henrich y C.a, 1914. [Portada i índexs de l'any 11]. 6 ff. s. n. Watson, Foster : The Spanish Element in Luis Vives, pp. 7-48. Pi Suner, August, i Bellido, Jesús M.a : Verins anabòlics i catabòlics del cor, pp. 49-53. Torroja, José M.a : El Estereoautógrafo de E. von Orel, pp. 54-1o2. Turró, R. : Orígens de les representacions de l'espai tactil, pàgines 1o3-135. Ressenya: Congrés de Matemàtics a Cambridge E. T[erradas], pp. 136-14o. — Segon Congrés internacional d'Entomologia d'Oxford, 5-1o d'agost de 1912 (Josep M.a Bofill), pp. 141-145. Llibres: Patxot i Jubert : Pluviometria Catalana (E. Terradas), p. 146. — Euler : Mechanica sive Motus scientia analytice exposite, pp. 146-147. — Perry, John : Mécanique apliquée (traducció francesa de l'obra Applied Mechanics), pp. 147-148. — British Association for the advancement of Science E. T[erradas], pp. 148-149. Periòdics, pp. 149-163. Noves, pp. 164-165. Any II : Núm. 2. Barcelona, Henrich y C.a, 1914. Pòlit, Isidre : Estudi cinemàtic del mecanisme a la Cardan, pp. 5-41. Arias, J. : Notas dipterológicas, pp. 42-48. Pina de Rubies, J. : Memoria de la missió científica a la vessant sibe riana dels Monts Urals (1912), pp. 49-72.

12o — Maestre, T., y Lecha-Marzo, A. : Diferenciación del esperma de un individuo del de otro individuo, pp. 73-76. Ressenya: Terrades, E. : Estat actual del problema anomenat «d'estabilitat», pp. 77-121. — Pardillo, F. : Sobre la zona de contacte del Tibidabo, pp. 121-148. Llibres: Planas y Freire, José M.a : Lecciones de Termodinàmica, con aplicación a los fenómenos químicos, pp. 149-15o. — Delassus : Leçons sur la Dynamique des systèmes matériels, p. 15o. — Zerinech : Lehrbuch der Drathlose Telegraphie, pp. 15o-151. — Gorges : Grandzuge der Elektrotechnik, pp. 151-152. —. Boutroux, P. : Les principes de l'analyse mathématique. Exposé historique et critique, pp. 152-154. Periòdics, pp. 154-166. Any II : Núm. 3. Barcelona, Henrich y C.a, 1914. Tschermak, A. von : Die Lehre von der tonischen Innervation, pp. 5-18. Verhulst, Enric Rafael : Una representació en l'espai dels feixos de còniques planes, pp. 19-3o. Turró, R. : Orígens de les representacions de l'espai tactil, pp. 31-63. Ressenya: Fargas, Miquel A. : Primer Congrés de Metges de la Llengua Cata lana, pp. 64-71. — Pawlow, J. J. : L'investigació de les activitats ner vioses superiors (extret per J. Carrasco), pp. 71-85. .— Rubio, F. J. : Sobre equacions integrals, pp. 85-115. — Dalmau, M. : Els nous treballs d'Emili Fischer sobre l'estructura química del taní, pp. 115-128. Llibres: Carracido, J. R. : La micela en Bioquímica (Pi Sufier), p. 129. — Gómez Ocana, J. : Los alimentos minerales (Pi Sufier), p. 13o. Periòdics, pp. 131-143. Any III : Núm. 1. Barcelona, Henrich y C.a, 1915. [Portada i índexs de tot l'any m]. 3 ff. s. n. Probst, J. H. : Ramon de Sibiude et la «Theologia Naturalis», pp. 1-1o. Sureda Blanes, Josep : Contribució a l'estudi de les unions dobles, pp. 11-17. Ressenya: Montoliu, C. : L'activitat internacional en materia d'habitació i construcció cívica durant l'any 1913, pp. 18-52. En suplement: Versió d'originals alemanys. Any I : Driesch, Hans : La racionalisació del concepte de causa com oposició a la teoria dogmàtica de la Natura (traducció de M. Dalmau), pp. 1-8.

— 121 — Versió d'originals anglesos i alemanys. Any II : Watson, Foster: L'element espanyol en Lluís Vives (traducció de J. Farran), pp. 1-33. — Tschermak, A. von : De la Inervació Tònica (traducció de M. Dalmau), pp. 34-43. Any III : Núm. 2. Barcelona, Henrich y C.a 1915. Navàs, Longinos : Crisòpids d'Europa (Ins. Neur.), pp. 1-99. Pina de Rubies, S., i Sabot, R. : Estudi mineralògic i químic d'una epidota amfibòlica, pp. 1o1-1o6. Any III : Núm. 3. Barcelona [s. p. d'imp.], 1915. Fontseré, E. : Treballs de l'Estació Aerològica de Barcelona. Any 1914, 117 pp. Any IV : Núm. 1. Barcelona, Henrich i C.a, 1916. [Portada i índexs de tot l'any iv]. 4 ff. s. n. Pi i Suner, August : Miquel A. Fargas, pp. 5-6. Probst, J. H. : La Psychologie dans la «Theologia Naturalis» de Ramon de Subiude, pp. 7-24. Prolegomena Laurentiana. Col.lecció de documents per la reconstitució de la Filosofia de Francesc Xavier Llorens. Resum d'un curs uni versitari segons notes d'un deixeble. (Seguirà), pp. 25-4o. Llibres: Bragg, W. H. i W. S. : X Rays and Crystal Structure, pp. 41-45. — Lilberstein, L. : The Theory of Relativity (T[erradas].), pp. 41-48. Revistes, pp. 48-52. Any IV : Núm. 2. Barcelona, Henrich i C.a, 1916. Prolegomena Laurentiana. Col.lecció de documents per la reconstitució de la Filosofia de Francesc Xavier Llorens. (Continuació), pp. 53-78. Rafael Verhulst, Enric de : El problema de Malfatti. Consideracions històriques i demostracions geomètrico-projectives, pp. 79-89. Llibres: Tanzi, Eugenio, ed Lugaro, Ernesto : Trattato delle malaltie mentali (Joàn Alzina i Melis), pp. 9o-92. Revistes, pp. 92-1oc. Any IV : Núm. 3. Barcelona, Henrich i C.a, 1916. Rafael Verhulst, Enric de : El problema de Malfatti. Consideracions històriques i demostracions geomètrico-projectives. (Acabament), pà gines 1o1-13o. Prolegomena Laurentiana. Col.lecció de documents per la reconstitució de la Filosofia de Francesc Xavier Llorens. (Continuació), pp. 131-139. Llibres: Havelock Ellis : L'uomo e le donne (Joan Alzina i Melis), pp. 14o-143. Revistes, pp. 143-147. 16

122 Any IV : Núm. 4. Barcelona, Henrich i C.a, 1916. Rius i Casas, Josep : Una equació de sisè grau, pp. 149-155. Prolegomena Laurentiana. Col.lecció de documents per la reconstitució de la Filosofia de Francesc Xavier Llorens. (Acabament), pp. 156-182. Llibres: Gentile, Giovanni : Teoria generale dello spirito come atto puro (J. M. C), pp. 183-188. — Descoeudres, Alice : L'Education des enfants anormaux. Observations psychologiques et indications pratiques suivies d'un résumé des textes de Binet et Simon (Joàn Alzina i Melis), pàgi nes 188-192. Revistes, pp. 193-196. Any IV : Núm. 5. Barcelona, Henrich i C.a, 1916. Corominas, Pere : Nova planta de l'Hisenda de Barcelona, pp. 197-2o7. San Miguel de la Càmara, M. : Estudios sobre las rocas de la garganta del Ter (Entre El Pasteral y Susqueda), pp. 2o8-23o. Cervera, Leandre : Monografia. Procediment d'exteriorització gràfica dels efectes cardíacs i vasculars d'algunes substàncies nomenades vaso-modificadores, pp. 231-235. Ressenya: Cervera, Leandre : Experiencies de síntesis de polipèptids, peptones i proteínes pel mitjà dels ferments, pp. 236-241. Revistes, pp. 242-244. Any IV : Núm. 6. Barcelona, Henrich i Ca, 1916. San Miguel de la Càmara, M. : Estudios sobre las rocas de la garganta del Ter (Entre El Pasteral y Susqueda). (Acabament), pp. 245-254. Corominas, Pere : Nova planta de l'Hisenda de Barcelona. (Continuació), pp. 255-265. Pardillo, Francisco : El càlcul cristal.logràfic abreujat per la tetragonometria, pp. 266-274. Llibres: Pittaluga, G. : De la intuición de la verdad y de la preparación en las ciencias biológicas (A. Pi Sufier), pp. 275-283. — Sanarelli, Giuseppe : Tubercolosi ed evoluzione sociale (Joan Alzina), pp. 283-287. Revistes, pp. 288-292. Any IV : Núm. 7. Barcelona, Henrich i C.a, 1916. Probst, J. H. : L'amour mystique dans l' Quadrado. Sa vida i ses obres. Ab motiu del primer cente nari de son naixement (14 juny 18 196 juliol 1896). — Ciutat de Mallorca, Amengual i Muntaner, 191 9. Quadrado, continuador del Discurso de Bossuet sobre la Historia Universal. — En el vol. : Homenaje a D. José M.a Quadrado. Madrid, [Imp. del Patronato de Huérfanos de Intendencia ], 1919- (Sociedad Espanola de Excursiones.) Algo sobre la biografia y biblio grafia de D. José Maria Quadrado. .—. Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, xij, 192o. Los Mozàrabes baleares.— Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, xI,II, 1921. Homenaje a D. Jaime III de Ma llorca. Noticias históricas. — Heraldo de Lluchmayor, n.° 316 (21 de gener de 1922). Aplech de Rondayes Mallorquines d'En Jordi des Recó, ab dibuixos d'En Francesch de B. Moll, IV. Se gona edició. — Ciutat de Mallorca, Estampa de N'Antoni Rotger, 1923. Aplech de Rondayes Mallorquines d'En Jordi des Recó, ab dibuixos d'En Francesch de B. Moll, vi. Se gona edició. — Ciutat de Mallorca, Estampa de N'Antoni Rotger, 1923. Discurs que lletgí el dia 31 de desembre de 1923 davant l'Excm. Ajuntament de la ciutat de Mallorca i les altres Autoridats locals, en elogi de D. Tomàs Fortesa i Cortès, ab motiu d'haverlo anomenat dit Ajun tament Fill illustre d'aqueixa Ciutat. Estampat per acort del mateix Excm. Ajuntament. — Ciutat de Mallorca, Jusep Tous, 1924. Sur les origines de la race baléare et sa bibliographie historique.

— Revue des Langues Romanes, ixn, 1924. Aplech de Rondayes Mallorquines d'En Jordi des Recó, ab dibuixos d'En Francesch de B. Moll, vm. .— Barce lona, Llibreria A. Verdaguer, 1924. Breu Exercici del Camí de la Creu (Via-Crucis). Obra de ab gravats de D. Juan Llimona i ab lo ViaCrucis, en vers, de Mn. Miquel Costa i Llobera, pre. — Ciutat de Mallorca, Amengual i Muntaner, 1924. Vida abreviada del Bt. Mtre. Ra mon Lull. Sermó que per comanda de l'Excm. Ajuntament de la Ciutat de Mallorca predicà a l'església de St. Francesch d'Assís de dita ciutat dia 3 de juriol de l'any del Senyor 1924 —. Ciutat de Mallorca. Ju sep Tous, 1924. Aplech de Rondayes Mallorquines d'En Jordi des Recó, ab dibuixos dels germans En Francesch de Borja i En Jusep Moll i Casesnoves, V. Segona edició. — Barcelona, Llibreria A. Ver daguer, 1924. Aplech de Rondayes Mallorquines d'En Jordi des Recó, ab dibuixos d'En Jusep Moll i Casesnoves, ix. — Barcelona, Llibreria A. Verdaguer, 1926. Alfonso Maria de Liguori, Sant: Preparació per la Mort. Versió ma llorquina de 1. — Barcelona, Lli breria Verdaguer, 1926. Aplech de Rondayes Mallorquines d'En Jordi des Recó, ab dibuixos d'En Jusep Moll Casasnovas y En Francesch de B. Moll, X. — Palma de Mallorca-Barceloua, 1929. La flexió verbal en els dialectes catalans. [Recopilació y elaboració sistemàtica, pròleg y notes per Fran cesch de B. Moll]. — Anuari de l'Ofi cina Romànica, 11-v, 1829-1932. El Primat d'Honor i Jurisdicció del Papa durant els sis primers sigles

— 272 — de l'Esglèsia. — Studia, I, 193o-193 t. (Círculo de Estudios, Palma de Ma llorca.) El Templo cristiano en los primeros siglos. — Studia, I, 193o-1931. (Círcu lo de Estudios, Palma de Mallorca.) La Conquista de Mallorca fou una vertadera Reconquista per Deu y per la Pàtria. — Sóller, 11 i 18 de gener de 193o. Aplech de Rondaves Mallorquines d'En Jordi des Recó, ab dibuixos d'En Jusep y En Francesch de B. Moll, xi. Primera edició. — Sóller, Salvador Calatayud, 193o. Las fuentes históricas de la Re conquista de Mallorca. .— Madrid, Tipografia de Archivos, 193o. Las fuentes históricas de la Re conquista de Mallorca. — Palma de Mallorca, Escuela Tipogràfica Provin cial, 193o. Los Mozàrabes Baleares. — Palma de Mallorca, Escuela Tipogràfica Pro vincial, 193o. (Junta Organizadora del VII Centenario de la Reconquista de Mallorca.) Vida abreviada de Santa Catalina Tomassa, escrita de ab dibuixos

d'En Pere Càffaro y d'En Francesch de B. Moll. Primera edició. — Ciutat de Mallorca, Estampa de Mn. Alco ver, 193o. Diccionari Català-Valencià-Balear. Inventari lexical y etimologich de la llengua que parlen Catalunya espa nyola y Catalunya francesa, el Regne de València, les illes Balears y la ciutat d'Alguer de Sardenya, en totes ses formes literàries y dialectals, anti gues y modernes. Obra iniciada de , t. I, redactat de y En Francesch de B. Moll. — Palma de Mallorca, Imprenta de Mn. Alcover, 193o. Aplech de Rondayes Mallorquines d'En Jordi des Recó, ab dibuixos d'En Jusep Moll y Casasnovas, xn. Primera edició. — Sóller, Salvador Calatayud, 1931. Com he fet mon Aplech de Ron dayes Mallorquines. — Zeitschrift für romanische Philologie, u, 1931. Reproduit en la revista Studia, rl. Aplech de Rondayes Mallorquines d'En Jordi des Recó, ab dibuixos d'En Francesch de B. Moll, IV. Ter cera edició. — Sóller, Salvador Cala tayud, 1932.

JOSEP CARNER

Al Vapor. Joguina en un acte, y en prosa. .— Barcelona, P. Toll, 19o1. L'idili dels Nyanyos. — Barcelona [J. Cunilll, 19o3. Llibre dels Poetas. — [Barcelona, F. Giró, 19o4.] Deu rondalles de Jesús Infant. — Barcelona, F. Giró, 19o5. Primer llibre de sonets. — Bar celona, 19o5. FI Comte l'Arnau. Visió llegen dària. Lletra d'en Música del Mestre Enric Morera. — [Barcelona, Henrich y Comp.» 19o5]. (Fspectacles Audicions Graner.) La Fustots. Rondalla popular en un acte portada al teatre per en Sever de la Cantonada [J. Carner] — [Barcelona, Henrich y Comp.&, 19o5]. (Espectacles Audicions Graner.) Lo Miracle del Tallat. Llegenda de Poblet Músicaen del 3 quadros. Mestre Lletra Enric d'en Mo rera — [Barcelona, Henrich y Comp.a, 19o5]. (Espectacles Audi cions Graner.) Els fruits saborosos. — Barcelona [J. Horta], 19o6. II Llibre de Sonets. — Barcelona, J. Horta, 19o7. Shakespeare, W. : El somni d'una nit d'istiu. Traducció de — Bar celona, E. Domènech, 19o8. (Biblio teca Popular dels grans mestres, m.) Bernard, Tristan : Menjar de franc. Comedia en un acte. Traduhida per

— Barcelona, Biblioteca Teatralia, 19o9. Floretes de Sant Francesc. Versió catalana de — Barcelona, LI. Gili, 19o9. Ruyra, J. : Jacobé. Narraciones del mar y la montaña. Traducción de — Barcelona, Ed. Domènech, 19o9. Shakespeare, W. : Les alegres co mares de Windsor. Traducció de .— Barcelona, E. Domènech, 19o9. (Biblioteca Popular dels grans mes tres, XIi.) Verdaguer, Jacinto : Canigó. Adap tació a la escena, en tres actes, d'en (Música d'en Jaume Paliissa). — Barcelona, J. Agustí [191o]. Verger de les Galanies. — Bar celona [F. Giró], 191 1. Les Monjoies. — Barcelona, Lluís Gili, 1912. Mustieles, Jacint M.a : Breviari romàntic. (Del Llibre del Somniador.) Poesia-pròleg de — Valencia, A. López i C.a, 191 3. La paraula en el vent. — Barce lona, F. Giró, 19 14. Auques i Ventalls. — Barcelona, M. Galve, 1914. Cuentos y apólogos de todos los países. — Barcelona, 1917. Saltamontes y el rey glotón. — Barcelona, 19 17. Shakespeare, W. : Venus i Adonis. Traducció de M. Morera i Galícia. 35

— 274 — Prefaci de — Barcelona, La Re vista, 1917. (Col·lecció de Lírics Mun dials. 1.) La Malvestat d'Oriana. Llegenda trelladada y publicada per cura de — Barcelona, 1918. (De Tots Colors.) Contes d'Andersen. Traducció de Joan d'Albaflor [J. Carner]. — Bar celona, Editorial Catalana [1918]. (Bi blioteca Literària.) Les Planetes del Verdum. — Bar celona, 191 8. (Publicacions de La Revista, n.° 2o.) Mark Twain : Les aventures de Tom Sawyer. Traducció de — Barcelona, Editorial Catalana [1918]. (Biblioteca Literària.) Mark Twain : L'elefant blanc, robat. Traducció de l'anglès per — Barcelona, Editorial Catalana [1918]. (Biblioteca Literària.) Dickens, Ch. : Una cançó nada lenca, seguida de Novel.la de va cances. Traducció de l'anglès per — Barcelona, Editorial Catalana [1918]. (Biblioteca Literària.) George Elliot : Silas Marner. Tra ducció de —. Barcelona, Editorial Catalana, 191 8. Bella terra, bella gent. Rims. — Barcelona, 1918. Bruguière de Gorgot, Andrée : Dans les mines d'Ampurias Prc-face de — Paris, Sengarad, 1918. Barry, William : El Papat i els temps moderns. Esbós polític. Tra ducció per — Barcelona, 191 9. (Enciclopedia Catalana, zm,) Molière : El burgès gentilhome. Traducció de — Barcelona, Edi torial Catalana [1919]. (Biblioteca Li terària.) Shakespeare, W. : Les alegres co mares de Windsor. Traducció de —Barcelona, E. Domènech, 1919. (Bi blioteca Popular dels Grans Mestres.)

Villiers de l'Isle, Adam : Contes cruels. Traducció de J. Folguera i — Barcelona, Editorial Catalana [1919]. (Biblioteca Literària.) Erckmann-Chatrian : El tresor del vell cavaller. Traducció de Joan Sitjar [J. Carner]. — [Barcelona, Edi torial Catalana, 1919]. (Biblioteca Li terària.) La virtut de la confiança. — Bar celona, Bloud & Gay, 192o. (Junta de Damas. Conferència tercera.) Bennet, Arnold Aquests dos. Traducció de J. d'Albaflor [J. Carner]. [Barcelona, Editorial Catalana, 192o.] 3 vols. (Biblioteca Literària.) Molière : El malalt imaginari. El casament per força. Traducció de .— Barcelona, Editorial Catalana [1921]. (Biblioteca Literària.) La creació d'Eva, i altres con tes. — Barcelona, Editorial Catalana, 1922. Josep Carner [Antologia de], — Barcelona, Editoiial Lira, 1922. (Els Poetes d'Ara. Primera sèrie.) La inútil ofrena. — Barcelona, Editorial Catalana, 1924. (Biblioteca Literària.) Pujol, Francesc : Cançó d'un doble amor. Poesia de — Barcelona, Unión Musical Espanola [1924]. (Les Nostres Cançons, n.° xxrx.) Toldrà, — Barcelona, E. : Canticel. Unión Musical Lletra Es de panola [1924]. (Les Nostres Cançons, n.° xxiv.) Trabal, Francesc : L'any que ve. Pròleg de — Sabadell, Joan Sallent, 1925. De Foe, Daniel : Robinson Crusoe. Traducció de — Barcelona, Lli breria Catalana, 1925. 2 vols. (Bi blioteca Literària.) Les bonhomies. — Barcelona, Edi torial Catalana, 1925. Salvà, M. A. : Espigues en flor.

— 275 — Poesies. Pròleg d'en — Barce — Barcelona, Ed. Proa, 193 1. 3 vols. lona, Altés, 1926. (Biblioteca «A tot vent», n.° 34, 34a, Bellafila [seudònim] : Tres estels 34b.) i un ròssec. — [Sabadell, Joan Sa La Bruyère : Els caràcters o els costums d'aquest segle. Traducció de llent, 1927]. (Edicions La Mirada.) El giravolt de Maig. — Sabadell, — Barcelona, Llibreria Catalònia, La Mirada, 1928. (Edicions «La Mi 193 1. (Biblioteca Literària.) rada».) Lafontaine : Faules. Traducció de Rabindranath Tagore : Gitanjali —. Barcelona, Editorial Catalana, (Cançó d'ofrena). Versió catalana de s. a. (Biblioteca Literària.) Ventura Gassol i — Barcelona, Carrol, Lewis : Alícia en terra Llibreria Catalònia, 1928. (Biblioteca de Meravelles. Traducció de 11Literària.) lnstracions de Lola Anglada. — Bar Colom, Guillem : De l'alba a celona, Ed. Mentora, s. a. migdia. Poemes lírics (1918-1928). Bennet, Arnold : El preu de Amb un prefaci de — Barcelona, l'amor. Traducció de J. d'Albaflor La Revista, 1929. (Publicacions de [J. Carner]. — [Barcelona, Editorial Catalana], s. a. (Biblioteca Literà La Revista, n.° 68.) Cardenal Wiseman : Meditacions ria.) Musset, Alfred de : Margot. Tra de la Sagrada Passió de N. S. Jesucrist. Traducció directa de l'anglès ducció de J. d'Albaflor [J. Carner]. per — Barcelona, Foment de — Barcelona, Editorial Catalana, s. a. (Biblioteca Literària.) Pietat, 1929. Lagerlòf, Selma : Els Ingmarsson. Cumellas Ribó, J. : Cants de la Traducció de Joan Sitiar [J. Carner]. infantesa. (Glosa de cançons popu lars.) (Cantos para la infancia.) Lletra — [Barcelona, Editorial Catalana], s. a. (Biblioteca Literària.) d'en — Barcelona, Ibèria Mu Erckmann-Chatrian : L'amic Fritz. sical [1929]. Traducció de Joan Sitjar [J. Carner]. Dickens, Charles : Pickwich. (Do cuments pòstums del Club d'aquest — Barceiona, Editorial Catalana, s. a. (Biblioteca Literària.) nom.) Traducció de l'anglès per

FREDERIC CLASCAR

Estudi sobre la filosofia à Cata lunya en lo segle xvm. .— Jochs Florals de Barcelona. La Renaixensa, 1895. — Segona edició : Barcelona, La Revista, 1918. Vida de Sant Jordi, Patró de Ca talunya. .— Barcelona, J. Jutglar, 1896. Estudi sobre'l caràcter del poble català en ses tres manifestacions lite raria, artística é intelectual. [En colaboració amb Norbert Font i Sagué.] — Jochs Florals de Barcelona, La Renaixensa, 1896. Floretes de Maig. .— Barcelona, L'Avenç, 19oo. — Segona edició: Barcelona, Subirana Germ., 19o2. •— Tercera edició : Barcelona, 191 7 [dins Flors Espirituals]. Vida del gloriós màrtir sant Baldiri, apòstol de Nimes. — Barcelona, Llibreria Catòlica, 19o1. En Xavier Llorens y Barba. — Vilafranca del Penedès, 19o1. Setmana Santa segons el Missal y'l Breviari Romans. Text llatí y català. Nova traducció per — Barcelona, J. Gili, 19o2. Estructura mental y significació filosòfica de Balmes. — Vich, Viuda de R. Anglada, 19o4. Missa de Sant Joseph. — Barce lona, Joan Gili, 19o5. De la majoria social de Barcelona ab relació a la majoria política. Con ferencia llegida en el Círcol de Sant

Lluch, d'aquesta ciutat el dia 9 d'abril de 19o8. — Barcelona, Lluís Gili, 19o8. La Educació relligiosa en les Es coles. Conferencia llegida en l'Asso ciació d'Eclesiàstichs pera l'Apostolat Popular, de Barcelona, el dia 16 de juny de 19o8. — Barcelona, Lluís Gili, 19o8. Llibre de la primera Comunió. — Barcelona, J. Gili, 19o8. — Se gona edició : Barcelona, 1918. Los Sants Evangelis. Traducció y comentari per I. Sant Mateu. — Barcelona, Lluís Gili, 19o9. Balmes, Jaume : El Criteri. Traduit al català per D. Jaume Collell, y les notes traduhides per — Barcelona, Imp. Barcelonesa, 1911. Evangeliari. — Barcelona, E. Su birana, 1913. L'Ofertori. Conferencia llegida en el Congrés Litúrgic de Montserrat. — Barcelona, Casa Prov. de Caritat, 1915. El Gènesi. Versió segons els textos originals, i amb anotacions de — Barcelona, Institut de la Llengua Catalana, 1915. Vindicació documental d'unes no tes al Gènesi. Edició privada. — Barcelona, M. Galve, 191 5. Eucologi. [En col.laboració amb Mn. Lluís Carreras i Mn. Josep Tarré.] — Barcelona, Ramos, ed., 1915. (Pu blicació oficial del Congres Litúrgic

— 277 — de Montserrat.) — Segona edició: Barcelona, Sucs. de J. Gili, 1915. L'Escola de Jesús. I. L'Evangeliari en figures. — Barcelona, Lluís Gili, 1916. Eucologi de difunts. Versió i comentaris de — Barcelona, M. Galve, 1916. Francesc de Sales, Sant : Intro ducció — Barcelona, a la vida 14. devota. Gili, Versió 1916. de

i versió catalana, amb glosses de — Barcelona, Altés, 1917 Ordre de la recomanació de l'a nima. Text llatí i català, amb gloses de — Barcelona, Altés, 191 7. El Càntic dels Càntics de Salomó. Versió segons els textos originals, amb anotacions de — Barcelona, Altés, 1918. (Institut de la Llengua Catalana.) Liturgia de la Candelera. Text —. Bar La Consagració dels Bisbes. Text llatí i versió glossada de llatí i català, amb el 'Te Deum' de celona, Altés, 1918. La Missa. I. L'altar. Els vasos i Bach, harmonitzat a quatre veus els ornaments sagrats. — Barcelona, sobre la melodia gregoriana. — Bar La Fulla Dominical, 1919. celona, Altés, 1916. L'Èxode. Versió segons els textos La Consagració dels Bisbes. Text originals, i amb anotacions de llatí i català, amb breus notes his tòriques. — Barcelona, Altés, 19 16. — Barcelona, Institut de la Llengua Flors Espirituals. — Barcelona, Catalana, 1925. Lauda Sion. Himne litúrgic de la 191 7. [Comprèn : Floretes de Maig (3.a ed.), Amoretes del Cor de Jesús, Missa de Corpus. Versió rítmica de — Barcelona, Casa de Caritat, Gloses Lauretanes.] Leccionario de las Dominicas. Tra- s. d. Lieders i Chorals de J. S. Bach. ducción del catalàn. — Barcelona, Obra pòstuma de — Barcelona, L. Gili, 1917. La Penitència pública. Texte llatí Llibreria Subirana, s. d.

POMPEU FABRA

Ensayo de Gramàtica de Catalàn moderno.—Barcelona, L'Avenç, 1891. Conjugació del verb català. — Barcelona, L'Avenç, 1891. La vocal neutra catalana davant n y s final. — Barcelona, L'Avenç, 1892. La Reforma Lingüística. — Bar celona, L'Avenç, 1892. Maeterlinck, M. : L'intrusa. Tra duïda per — Barcelona, L'Avenç, 1893. Ibsen, Enric : Espectres. Drama de família en tres actes. Traduït per i J. Cases-Carbó. — Barcelona, L'Avenç, 1894. Etude de phonologie catalane. (Catalan oriental). — Revue Hispanique, 1v, 1897. Contribució a la Gramàtica de la llengua catalana. — Barcelona, L'Avenç, 1898. La representació de la / palatal en català. — Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, i, 19o3. Sil.labari català. — Barcelona, L'Avenç, 19o4. Tractat de Ortografia catalana. — Barcelona, L'Avenç, 19o4. Les e t0niques du catalan. — Revue Hispanique, xv, 19o6. Sobre diferents problemes pen dents en l'actual català literari. — Institut d'Estudis Catalans, Anuari, i, 19o7. Le catalan dans la Grammaire

des Langues Romanes de W. MeyerLübke, et dans Grundriss dev romanischtn Philologie. — Revue Hispa nique, xvII, 19o7. Qüestions d'Ortografia Catalana. — Primer Congrés Internacional de la Liengua Catalana. Barcelona, oc tubre 19o6. — Barcelona, J. Horta, 19o8. Qüestions de Gramàtica catalana. — Barcelona, L'Avenç, 1911. Gramàtica de la Lengua Catalana. — Barcelona, L'Avenç, 1912. Normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans.— Barcelona, 1913. Els mots àtons en el parlar de Barcelona. — Butlletí de Dialecto logia Catalana, i, 1913; n, 1914. Diccionari Aguiló. Materials lexi cogràfics aplegats per Marian Aguiló i Fuster, i publicat sota la cura de i Manuel de Montoliu. — Biblioteca Filològica, m, 1914-1931. Diccionari Ortogràfic. Precedit d'una exposició de l'ortografia cata lana segons el sistema de l'Institut d'Estudis Catalans. Redactat sota la direcció de .— Biblioteca Filolò gica, xi, 1917. Gramàtica Catalana. — Barce lona, 1917. Gramàtica Catalana. Curs mitjà. — Barcelona, Ed. Pedagògica, 1918. Gramàtica Catalana. — Biblioteca Filològica, xn, 191 8. Gramàtica Catalana. Segona edi

— 279 — ció. — Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1919. Gramàtica Francesa. — Barcelo na, Ed. Catalana, 1919. (Enciclopèdia Catalana, IX.) Nogués, Xavier : Abecedari català per a nens. Precedit d'unes paraules d'en — Barcelona, Llibr. Nac. Cat., 192o. Gramàtica Catalana. Tercera edi ció. — Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1922. Diccionari Ortogràfic. Precedit d'una exposició de l'ortografia ca talana segons el sistema de l'Institut d'Estudis Catalans. Segona edició. — Barcelona, Institut d'Estudis Cata lans, 1923. Converses filològiques. Primera sè rie. — Barcelona, Ed. Regina, 1924. Gramàtica inglesa. — Barcelona, Ed. Catalana, 1924. (Enciclopèdia Ca talana), [vol. 33].) L'obra de depuració del català. Discurs llegit en l'Ateneu Barcelonès en la sessió inaugural del curs acadèmic de 1924-25. — Barcelona, 1924. Ortografia Catalana. — Barcelo na, Editorial Barcino, 1925. (Collecció Popular Barcino, 1.) Ortografia Catalana. Segona edi ció. .— Barcelona, Editorial Bar cino, 1925. Les principals faltes de Gramàtica. (Manera d'evitar-les.) — Barcelona, Editorial Barcino, T925. (Col·lecció Popular Barcino, n.) Diccionari Ortogràfic abreujat. —

Barcelona, Editorial Barcino, 1926. (Col. Popular Barcino, iv.) Gramàtica Catalana. Quarta edi ció. — Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1926. Gramàtica Catalana. Cinquena edi ció. — Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1926. La conjugació dels verbs en ca talà. — Barcelona, Editorial Barcino, 1926. (Col. Popular Barcino, vr.) La coordinació i la subordinació en els documents de la cancilleria catalana durant el segle xivè. — Institut d'Estudis Catalans. Memòries. Secció Filològica, I, fase. I, 1926. Marvà, Jeroni : Exercicis de Gra màtica Catalana. Revisió per — Barcelona, Editorial Barcino, 19271929. (Col.lecció Popular Barcino, xxiv, xxvn, xlv, xx,vm, un, tvII.) Abrégé de Grammaire Catalane. — París, Les Belles Lettres, 1928. (Collection Raymond Lulle.) Compendio de Gramàtica Cata lana. — Barcelona, López, 1929. Diccionari Ortogràfic. Precedit d'una exposició de l'ortografia cata lana. Redactat sota la direcció de Tercera edició. — Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1931. Gramàtica Catalana. Sisena edició. — Barcelona, Institut d'Estudis Ca talans, 1931. El català literari.—Barcelona, Edi torial Barcino, 1932. (Antologia, n.° 7.) Diccionari General de la Llengua Catalana. — Barcelona, Llib. Catalònia, 1932.

ÀNGEL GUIMERÀ

Indíbil y Mandoni. — Jochs Flo rals de Barcelona, 1875. Cleopatra. [Flor natural.] — Jochs Florals de Barcelona, 1876. L'any mil. [Flor natural.] — Jochs Florals de Barcelona, 1877. Lo darrer plant de'n Claris. [Englantina.] — Jochs Florals de Bar celona, 1877. Romiatge [Viola]. — Jochs Florals de Barcelona, 1877. Memoria del Sr. Secretari del Con sistori —. Jochs Florals de Bar celona, 1878. Gala Placidia. Tragedia en tres actes. — Barcelona, La Renaixensa, 1879; 2." ed. Barcelona, La Renai xensa, 1891; Barcelona, La Renaixen sa, 1899; 3.a ed. Barcelona, La Re naixensa, 19o9. Gala Placidia. Opera en tres actes. Música de Jaume PalIissa. Lletra d' — Barcelona, La Renaixensa, 191 3. Trad. al castellà per J. Pujol i Brull, 1916. Judith de Welp. Tragedia en tres actes, en vers. — Barcelona, La Renaixensa, 1884. 2.a ed. Barcelona, La Renaixensa, 19o8; 3.* ed. Bar celona, La Renaixensa, s. a. Trad. al castellà per Enric Gaspar. 1892. Lo Fill del Rey. Tragedia en tres actes y en vers. — Barcelona, La Re naixensa, 1886. 2." ed. Barcelona, La Renaixensa, 19o5. (3 edicions). Trad. al castellà per Antoni Palomero.

Poesias de 187o-1887, ab un pròlech de Joseph Yxart, il lustradas per J. L. Pellicer y A. Fabrés. — Bar celona, Joan Almirall, 1887. 2.a ed. Barcelona, J. Ortega, 19o5; 3." ed. Barcelona, La Renaixensa, 192o. (4 edicions.) Mar y Cel. Tragedia en tres actes, y en vers. — Barcelona, La Renai xensa, 1888. 2.a ed. Barcelona, La Renaixensa, 1889; Barcelona, 1892; Barcelona, La Renaixensa, 1896. 6.a ed. Barcelona, La Renaixensa, 19o9. (9 edicions). Traducció cas tellana (3 edicions) per Enric Gaspar; francesa per Artur Vinardell; angle sa per Francesc Ros; italiana per Suiïer. Discurs del President del Consis tori. — Jochs Florals de Barcelona, 1889; L'Arch de Sant Martí. Suple ment al n.° 388, 1889; L'Arch de Sant Martí, Suplement al n.° 391 (Segona edició;. Descurso d'o presidente d'os Xogos Florales de Barcelona 1889, traducción d'o original catalàn por Alfredo Branas. — Santiago, Paredes, 1889. Discurso del presidente de la Lliga de Catalunya leído en la sesión inaugural del curso de 1889 a 189o (traducción del original catalàn). — Barcelona, La Renaixensa, 1889. La Boja. Trajedia en tres actes, en vers. — Barcelona, La Renai xensa, 189o. 2.a ed. Barcelona, La

— 28i — Renaixensa, 19o9. (Tres edicions.) Trad. Castellana per Joan B. Zulueta. Rey y Monjo. Tragedia en tres actes, y en vers — Barcelona, La Renaixensa, 189o. 2.a i 3." ed. Bar celona, La Renaixensa, 8. a. (Tres edicions.) Traducció al castellà d'E duard Marquina; francès, Maria Pi de Folch. La Sala d'espera. Comedia en un acte, y en prosa. — Barcelona, La Renaixensa, 189o. 2.a ed, Barcelona, La Renaixensa, 19o9; 3.11 ed. Bar celona, La Renaixensa, s. a. Mestre Olaguer. Monòlech. — La Ilustració Catalana, xi, 189o; Sa badell, Lo Catalanista, m, 189o; Bar celona, La Renaixensa, 1896; 7.* ed. Barcelona, La Renaixensa, 19o8; 8.a ed. Barcelona, 191o; 12. a ed. Bar celona, La Renaixensa, s. a. (13 edicions.) L'ànima morta. Tragedia en tres actes, en vers. — Barcelona, La Re naixensa, 1892. 2.a ed. Barcelona, La Renaixensa, 191o; 3." ed. Bar celona, La Renaixensa, s. a. Trad. cas tellana per Lluís Via; anglesa, Fran cesc Ros; italiana, Motta; francesa, Maria Pi de Folch. La Baldirona. Comedia en un acte, en prosa. — Barcelona, La Renai xensa, 1892. (Quatre edicions.) En Pólvora. Drama en tres actes, y en prosa. — Barcelona, La Renai xensa, 1893. (Tres edicions.) Jesús de Nazareth. Tragedia en cinc actes, en vers. .—. Barcelona, La Renaixensa, 1894. 2.a ed. Bar celona, La Renaixensa, 19o4. (Tres edicions.) Trad. castellana de Lluís Via, 19o9. Acta de la Sesión pública cele brada en el Ateneo Barcelonès el dia 3o de noviembre de 1895. [La llengua catalana. Discurs del Pre

sident ]. — Barcelona, L'Avenç, 1895. Maria Rosa. Drama en tres actes, y en prosa' — Barcelona, La Re naixensa, 1895. [Edició Popular La Novela Teatral.] 2.a ed. Barcelona, J. Ortega, 19o4; 4.a ed. Barcelona, La Renaixensa, s. a. (Quatre edicions.) Trad. castellana de Josep Echegaray; anglesa, Wallace Gillpaltrick; france sa, Villenau; italiana, Ferdinando Fontana; txeca, Slaby. Las Monjas de Sant Ayman. Lle genda dramàtica en quatre actes, y en vers. — Barcelona, La Renai xensa, 1895. (Dues edicions.) La Basilia, Sainete en un acto, y en prosa, por y D. Pablo Parellada. — Valladolid, Mariano Galve, 1896. La festa del blat. Drama en tres actes, y en prosa. .—. Barcelona, La Renaixensa, 1896. (Tres edi cions.) Lectura Popular, i, n.° 2, 191 3. [Argument i escenes principals]. Trad. castellana de Josep Manuel Guimerà; francesa, Artur Vinardell, italiana, Teresa Sormaní de Rossi. Mort d'en Jaume d'Urgell. Mo nòlech en vers. — Barcelona, La Renaixensa, 1896. 2.a ed. Barcelona, J. Ortega, 19o4; 3.", 4." i 5." ed. Bar celona, La Renaixensa, s. a. Terra baixa. Drama en tres actes, y en prosa. — Barcelona, La Re naixensa, 1897. 2.a *d« Barcelona, La Renaixensa, 19o4; 4.a ed. Barcelona, La Renaixensa, 19o9; — Barcelona, Ed. Orbis, l93o. [Ed. Revista Ger manor. Santiago de Xile.]; Edició po pular, La Novela Teatral (Vint edicions.) Trad. castellana de Josep Echegaray (1896); francesa, Gelé Bertald; anglesa, Wallace Gillpatrik; alemanya, Eberard Vogel; sueca, Eduard Liddfors; italiana, Soldatini; russa, Pawlosky; txeca, A. Pic 36

- 282 — kart; ildix i hebreua que parleu els jueus de Nova York, Anònim; sèrbia, Anònim; portuguesa, Joan Sòller. Terra baixa. Drama líric en un pròleg i dos actes, arranjament ale many de R. Lothar i música d'Eugeni d'Albert. Adaptació del text català a música per Joaquim Pena. — Bar celona, Àlvar Verdaguer, 191o. Altra edició : Barcelona, Fidel Giró, 191o. Mossèn Janot. Drama en tres actes, y en prosa. — Barcelona, La Renaixensa, 1808. (Tres edicions.) Trad. castellana de J. Echegaray [sota anònim]; alemanya, Eberard Vogel; francesa, E. Cubells i J. Sanjurjo. El Padre Juanico. — Madrid, Florencio Fiscowich, Ed., 1898. (El Teatro. Colección de Obras Dramàticas y Líricas.) La Farsa. Comedia en tres actes, en prosa. — Barcelona, La Renai xensa, 1899. La filla del mar. Drama en tres actes, en prosa. — Barcelona, La Renaixensa, 19oo. (Tres edicions.) Trad. al castellà, de Josep Echegaray [sota anònim]; italià, Ferdinando Fontana; portuguès, Lluís Cardoso i Ra fael Ferreira; francès, B. Cubells i J. Sanjurjo. Arran de terra. Drama en tres actes, en prosa. — Barcelona, La Renaixensa, 19o1. (Segona edició, sense data.) Trad. a l'italià d'Antoni Grisanti. Aygua que corre. Drama en tres actes, en prosa. .— Barcelona, La Renaixensa, 19o2. Edició popular La Novela Teatral. Trad. a l'italià (Anònim). La Pecadora. Drama en tres actes, y en prosa. — Barcelona, La Renai xensa, 19o2. (Dues edicions.) Trad. a l'anglès de W. Gillpatrik; castellà, Lluís Ruiz de Velasco.

Lo camí del sol. Tragedia en tres actes, en vers. — Barcelona, Joseph Ortega, 19o4. Andrònica. Tragedia en tres actes, en vers. — Barcelona, J. Ortega, 19o5. La Miralta. Drama en tres actes, y en prosa. — Barcelona, La Re naixensa, 19o5. Trad. castellana de Lluís López Ballesteros. Sol solet... Drama en tres actes, y en prosa. — Barcelona, J. Or tega, 19o5. 2.» ed. La Renaixensa. Trad. a l'anglès, Francesc Ros; cas tellà, Artur Mori i Valentí de Pedro. L'Eloy. Drama en tres actes, en prosa. -— Barcelona, La Renaixen sa, 19o6. Cants a la Pàtria. Discursos. Se gona edició. .— Barcelona, La Renai xensa, 19o6. En Pep Botella. Monòlech en prosa. — Barcelona, La Renaixen sa, 19o6. 3.a ed. Barcelona, La Re naixensa, s. a. (Tres edicions.) La Resurrecció de Llàtzer. En vers. Música d'Enrich Morera. — Barcelona, La Renaixensa, 19o7. La Santa Espina. Rondalla en tres actes y sis quadros, en vers y prosa. Música d'Enrich Morera. — Barce lona, La Renaixensa, 19o7. 2." ed. 19o7; 4." ed. Barcelona, La Renai xensa, s. a. Barcelona, Musical Emporium, s. a. (Quatre edicions.) La Catalane. Drame lyrique en quatre actes, dont un prologue d'après Terra Baixa de Musique de Fernand Le Borne. — Paris, Clauders, éditeur, 19o7. Tiefland. Pròlech de la traducció alemanya de Terra Baixa. — Tarrassa, Marcet y Figueras, 19o7. V. Níziné (Terra baixa). Drama o tïech jednàních. Katalànsky napsal Se svolením spisovatelovym pïelozil A. Pikhart. — V. Praze. Nakladatelské Druzstvo Màje [19o7?].

- 283 L'aranya. Drama en tres actes, en prosa. — Barcelona, La Renaixensa, 19o8. La Reyna vella. Obra dramàtica en prosa, en un acte y tres quadros. Música d'E. Morera. — Barcelona, La Renaixensa, 19o8. (Dues edicions.) Trad. al castellà de Maria Guerrero; francès, Maria Pi de Folch. Glorioses. Joies literàries, tretes de l'obra de 1' , que la Comissió Executiva de l'Homenatje a l'excels poeta, celebrat a Barcelona el 23 de maig de 19o9, dedica als nois de Ca talunya. — Barcelona, Imp. L'Anuari, s. a. Saynet trist. En tres actes, y en prosa. — Barcelona, La Renaixensa, 191o. Trad. al castellà de G. Mar tínez Sierra; anglès, Francesc Ros; francès, Maria Pi de Folch. Titayna. Drama lírich en 2 qua dros, en vers. Música d'Enric Morera. — Barcelona, La Renaixensa, 191o. Trad. a l'alemany d'Eberard Vogel. La Reyna jove. Drama romàntic en quatre actes, en prosa. Segona edició. — Barcelona, La Renaixensa, 191 1. 3.» ed. Barcelona, La Renai xensa, s. a. (Quatre edicions.) Trad. al castellà de Rafael Marquina; francès, Oriol Martí; italià, Roselli; anglès, Francesc Ros; txec, Slaby. Jesús que torna. Drama en tres actes, en prosa. — Barcelona, La Renaixensa, 191 7. (Tres edicions.) Suplement de El Xerraire. Trad. al castellà, E. Marquina; francès, B. Cu bells i Juli Sanjurjo; anglès, Florence Mary Ramkin. Indibil y Mandoni. Tragedia en tres actes, en vers. — Barcelona, La Renaixensa, 1917. Altra ed. su plement a L'Escena Catalana. [Versions al suec de les obres:] Làglandet [Terra baixa]. Bemyndigad òfversàttning af V. E. Lidfors

och K. A. Hagberg; àr tusen [L'any mil]; Dòdens sang [Cant de la mort]; Vid fem àr [Als cinch anys]; Jesu Himmelsfàrd [Jesús al cel]. .— En el vol. : Hagberg, K. A. : Modàrna Trubadurer. Ur nykatalansk dikning i vàsa dagar. Lund [1917]. El gos de casa. Narració per a servir de lectura a les escoles de Ca talunya. — Barcelona, Mancomunitat de Catalunya, 191 8. Al cor de la nit. Drama en tres actes, en prosa. .— Barcelona, La Renaixensa, 191 8. Segon llibre de poesies. Ab un prefaci de Lluís Via. Tercera i quarta edicions. — Barcelona, La Renai xensa, 192o. L'ànima és meva. Drama en tres actes, en prosa. — Barcelona, La Re naixensa, 192o. La Novel.la Nova, IV, 11. ° 128, 191 7. (Dues edicions.) Trad. al castellà de Fernando Diaz de Mendoza. Alta banca. Drama en tres actes, y en prosa. — Barcelona, La Renai xensa, 1921. Joan Dalla. Drama original en tres actes, y en prosa. — Barcelona, La Renaixensa, 192 1. (Tres edicions, totes de l'any 192 1.) Altra ed. San tiago de Xile. Folletó de «Germanor». En nen jueu. Novel.la original per Il·lustracions d'En Clapera. —. Barcelona, L'Avenç Gràfic, 1923. La Novel.la d'Ara, n.° 22, any i. Selecta de Contistes Catalans, vol I, primera part. Rosa de Lima. Novel.la de Il.lustracions d'A. Jiménez. — La Novel.la d'Ara, I, n.° 1, 1923. Poesies. Pròleg de Lluís Via. — Barcelona, Associació d'Autors de la Ploma, 1924. (Biblioteca Popular Ca talana. Poetes i Prosistes.) Kataluna Antologio. Kompilita de Jaume Grau Casas. Maro kaj Cielo

— 284 — (Mar i cel). La mila jaro (L'any mil). Rego kaj Monaho (Rei i Monjo). Migrado (Romiatge). Indibil kaj Mandoni (Indibil i Mandoni). La sekaj folioj (Les fulles seques). — Barce lona [Jaume Viuyals], 1925, Per dret diví. Drama en tres actes. Començat per y continuat sobrel pensament del autor per Lluís Via. — Barcelona, La Renaixensa, 1926.

Epistolari. Recull i anotació per Enric Cubas i Oliver. — Barcelona, Editorial Barcino, 193o. (Antologia. Col.lecció d'Escriptors Catalans Mo derns, v i vi.) Poesies d' Cançons per a cant y piano. Música de Francisco Alió. — Barcelona, s. a. Poesies. Proses. — Lectura Po pular, xa, n.° 193, s. a.

JOAN MARAGALL

Poesies. — Barcelona, L'Avenç, 1895Acta de la sesión pública celebrada en el Ateneo Barcelonès el 3o de noviembre de 1895. [Memoria del Se cretari ] — Barcelona, L'Avenç, 1895. Goethe : Ifigenia a Taurida. Tra ducció de — Barcelona, L'Avenç, 1898. Visions y Cants. — Barcelona, L'Avenç, 19oo. Joan Sardà. Estudi necrològich per llegit en la vetllada del dia 15 de desembre de 1899. — Barce lona, L'Avenç, 19oo. (Ateneo Barce lonès.) Hello, Ernesto : Fisonomías de Santos. Traducción del francès por — Barcelona, J. Gili, 19oo. (Colección de Autores Católicos, 1.) [La Paraula] Discurs presidencial de l' Ateneo Barcelonès. Acta de la sessió pública celebrada en el Ateneo Barcelonès el 15 d'octubre de 19o3. — Barcelona, Tobella & Costa, 19o4. Artículos (1893-19o3). — Barce lona, Fidel Giró, 19o4. Les Disperses. Poesies originals y traduccions de Goethe. Pròleg de Lluís Via. — Barcelona, Publicació Joventut, 19o4. Verdaguer, Jacinto : Discursos. Pròleg de — Barcelona, L'Avenç, 19o5. (Col·lecció de Prosistes Cata lans.)

Enllà. Poesies. — Barcelona, L'A venç, 19o6. Josep M.a Ventura (en Pep) : Per tu ploro. Arreglada per a piano per Lluís Millet. Poesia de — Figue res, Dalí-Presas, 19o6. (Colecció de Sardanes escollides.) Serra y Boldú, Valeri : Cançons de pandero. Diligentment aplegades y honrades ab una lletra d'en — Barcelona, L'Avenç, 19o7. El drama musical de Mozart. — Barcelona, Associació Wagneriana, 19o8. (Conferències donades a l'Asso ciació Wagneriana.) Tria. Llibre de lectures selectes, en prosa y vers, pera els noys y noyes de les escoles y col.legis de Cata lunya.—Girona, Dalmau Carles, 19o9. Ruiz, Diego : Contes d'un filosoph. Pròleg de — Barcelona, Biblioteca Joventut, 19o9. Elogi de la poesia. — Barcelona, B. Baixarias, 19o9. Goethe, W. : Eridon y Amina. Pastorel.la traduhida per — Bar celona, 19o9. (Biblioteca Teatralia.) Torné Esquius : Els dolços indrets de Catalunya. Col.lecció de dibuixos de ab una «Presentació» de — Vilanova y Geltrú, Oliva, 191o. Goethe : La Marguerideta. Escenes del Faust. Drama en tres actes y vuit quadros. Traducció de — Barcelona, 191o. (Biblioteca Popular de L'Avenç, n.° 21.)

— 286 — Goethe : Pensaments d'en Goethe. Traducció de — Barcelona, 191o. (Biblioteca Popular de L'Avenç, n.° 112.) Iglesias, Ignasi : Art social. Pròleg d'en J. Pous y Pagès. Epíleg d'en — Barcelona, Bartomeu Baixarias, 191o. Seqüencies. Poesies. — Barcelona, L'Avenç, 1911. Pous y Pagès, J. : Por la vida. Traducción de A. de Quintana. Pro logo de — Barcelona, E. Do mènech, 191 1. Vides al pas. — Barcelona, Lluís Gili, 1912. Biografia de D. Joan Mané y Flaquer, escrita per en per l'acte de col.locar en la Galeria de Catalans llustres de Casa la Ciutat, el retrat d'aquell eminent periodista, y llegida en dita ceremonia per en Eusebi Co rominas. — Barcelona, Henrich y C.a, 1912. (Ajuntament Constitucional de Barcelona.) jAlerta! — Barcelona, P. Sanmartí, 1912. [Lliga del Bon Mot. En pro de la cultura del llenguatge.] Obres completes .... Sèrie catalana: — Barcelona, Gustau Gili. — Vol. 1. Poesies. I (1912).—Vol. n : Poesies. II (1913). —. Vol. in : Traduccions de Goethe (1912). — Vol. iv : Escrits en prosa. I (1912). — Vol. v : Escrits en prosa. II (19 12). Obras completas Serie cas tellana. — Barcelona, Gustavo Gili. .— Artículos : Vol. I : 1892-1895 (1912). — Vol. II : 1895-1899 (1912). — Vol. in : 1899-19o2 (1912). — Vol. iv: 19o2-19o6 (1912).—Vol. v : 19o6-1911 (1913). — Elogios : Vol. vi (1913). Llibre de Poesies de per servir de lectura a les Escoles de Catalunya. — Barcelona, Casa de Caritat, 1917. Laüde. Tradus din Spanolieste de A. L. Popescu-Telega. — Bucuresti,

Cultura Nationalà, 1922. (Literatura Universalà.) Obres completes de Edició definitiva. Direcció, Joan Estelrich. — Barcelona, Ed. dels Fills de Joan Maragall. Vol. 1 : Poesies. Visions i cants. Les disperses, Enllà. Seqüèn cies, etc. Amb un pròleg de Josep M.» Capdevila (1929). — Vol. II : E. Hello: Fisonomías de Santos. Versió catala na. Amb una introducció del P. An toni M.a de Barcelona (1929). — Vol. m : Elogios. Preliminar. Del amor. De la palabra. De la poesia. Del pueblo Amb pròleg de M. dels S. Oliver (1929). — Vol. iv : Epis tolari. Vol. 1. Cartes a Antoni Roura. Amb pròleg de Carles Soldevila (193o). — Vol. v : Estudis biogràfics Pròleg de J. Farran i Mayoral (193o). — Vol. vi : Traduccions de Goethe. I. Fragments del Faust. Poesies. Pen saments. Amb pròleg de Josep M.a de Sagarra (193o). — Vol. vn : Por el alma de Cataluna. Articles. Amb pròleg de F. Valls i Taberner (193o). — Vol. vrn : Traduccions de Goethe. II. Ifigenia a Taurida. Eridon i Amina. Amb pròleg de Josep Lleonart (193 1) . — Vol. ix : Epistolari II. Amb pròleg de Carles Rahola (1931). — Vol. x : El derecho de hablar. Articles Pròleg de Gaziel (1931). — Vol. xi : Novalis. Enric d'Ofterdingen Introducció de M. Reventós (1931). — Vol. xII : Himnes Homèrics. Olímpica primera de Píndar. Pròleg d'A. Esclasans (1932). — Vol. xm : El sentiment de pàtria. Articles. Amb un pròleg de F. Cambó (1932) Poesies. — Lectura Popular, I, n.° 1. Proses. — Lectura Popular, XV, n.° 245. Pujol, Francesc : La ginesta. De «Vistes al mar». Cançó. Poesia de

— 287 — —Barcelona, Unión Musical Espafiola. (Les Nostres Cançons, n.° xxv1n.) Morera, E. : L'Empordà. Sardana per coro d'homes, a veus solas (amb reducció de piano). Lletra de — Barcelona, Unión Musical Espa fiola, s. a. Ventura, Pep : Àlbum de cinc sardanes. Per tu ploro, lletra de — Barcelona, La Sardana Popular, J. M. Canals, s. a. Lozano, Climent : Les roses. Poesia de .... — Barcelona, Unión Musical Espafiola, s. a. (Les Nostres Cançons, n.° XIx.) El sentimiento catalanista, tràgico conflicto. La Patria nueva. Con la

síntesis del programa de Manresa. — Madrid, R. Rodríguez, S. a. Poesías. Traductores : Enrique Díez-Canedo, Luis Fernàndez Ardavín, José Gàlvez. — Barcelona, Edi torial Cervantes. (Las mejores poesías (líricas) de los mejores poetas, vo lum XVIII.) Homer : Himnes Homèrics. Tra ducció en vers de i text grec amb la traducció literal de P. Bosch Gimpera. — Barcelona, L'Avenç, s. a. (Institut de la Llengua Catalana.) Píndar : Las Olímpicas. Oda pri mera, con las traducciones de Barjàn, Fray Luis de León y — Madrid, V. Suàrez, s. a.

LLUÍS SEGALÀ I ESTALELLA

Gramática del Dialecto Eólico. .— Barcelona, Bonal, 1897. Cuadro sinóptico de la literatura griega profana. — Barcelona, Bonal, 19°3. Gramática sucinta del Dialecto Homérico. — Barcelona, Torrellas, 19o8. Homero : La Iliada. Versión di recta y literal del griego. — Barce lona, Montaner y Simón, 19o8. Hesiodo : La Teogonia, con la versión directa y literal. — Barcelona, La Académica, 191o. Vocabulario del libro 1 de la Anábasis de Jenofonte. — Barcelona, Torrellas, 19 1o. Homero : La Odisea. Versión di recta y literal del griego, por — Barcelona, Montaner y Simón, 191o. Antologia grega. [Versió directa i literal de vn epigrames.] — Cata lunya, vi, 8 de gener 191 3. Del Philogelos de Hierocles i Filagri. [Versió directa i literal cata lana de xx11 facècies.] — Catalunya, vi, 2o de desembre 1913. Museu : Hero i Leandre. Poema atribuït a Museu (segle v). Amb la versió literal, en prosa, de i en hexàmetres d'Ambrosi Carrion, duent en apèndix les traduccions inèdites, en vers, de Pau Bertran i Bros i Josep M." Pellicer i Pagès. — Bar celona, L'Avenç [191 5?]. (Institut de la Llengua Catalana.)

Discurso inaugural leído en la solemne apertura del curso académico de 1916 a 1917 ante el Claustro de la Universidad de Barcelona por [El Renacimiento helénico en Cata luña]. — Barcelona, La Académica, 1916. Discursos llegits en la «Real Aca demia de Buenas Letras de Barcelona» en la solemne recepció pública de [El doctor don Joseph Balari y Jovany]. —. Barcelona, Casa Provin cial de Caritat, 1916. Doctrina de los doce Apóstoles. Versión directa y literal castellana. — Barcelona, 1916. (Biblioteca de Autores griegos y latinos.) Resum de Sintaxi llatina. — Bar celona, Torrellas, 192o. Homero : Obras completas. Ver sión directa y literal del griego. — Barcelona, Montaner y Simón, ed., 1927. Homero : Himnos Homéricos. Batracomiomaquia, Epigramas, Frag mentos de poemas cíclicos. Versión directa y literal castellana, por — Barcelona, Montaner y Simón, 1927. César : Guerra de las Galias. (Co mentario primero.) Construcción di recta y versión literal, por — Barcelona, Bosch, 1929. (Colección de Autores clásicos griegos y latinos.) Fedro : Fábulas Esópicas. Cons trucción directa y versión literal, por

— 289 — —. Barcelona, A. Bosch, 1929. (Colección de Autores clásicos grie gos y latinos.) Nepote, Cornelio : Las vidas. Construcción directa y versión literal, por I. Prefacio, Milcíades, Temístocles, Arístides, Pausanias y Cimón. VIII. Trasíbulo. XX. Aníbal. XXIV. Catón. XXVI. Cicerón. — Barcelona, A. Bosch, 1929. Homer : Ilíada, amb la versió directa i literal de Cant primer. .— Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, xrv, 1929. Vocabulari Sànscrit-Català de les dues fàbules primeres (fins al parà graf 19) del llibre 1 de l'Hipotadeza. — Barcelona, 1931. Frases famoses. — Minerva, xvn, s. a. Curtidis Aristóteles, P. : La copa de las lágrimas. Versión directa y literal del griego moderno. — Bar celona, s. a.

Biblioteca de Autores Griegos y Latinos, con la versión directa y la traducción literaria. Publicada por la Academia Calasancia, bajo la direc ción de y C. Parpal. Barcelona, 19o8Colección de Autores Clásicos, Griegos y Latinos, con la construcción directa y la traducción interlineal. Publicada bajo la dirección de y F. Crusat. Tipografia «L'Avenç» y Librería A. Bosch, Barcelona, des de 19o9. Bibliotheca Scriptorum Graecorum et Romanorum cum ibericis versionibus, curante Barcinone [1913?]. (Institut de la Llengua Catalana.) Col·lecció de Literatures antigues dirigida per Barcelona, Publi cacions del Consell de Pedagogia, 1918. Biblioteca de Clásicos, Griegos y Latinos, dirigida por e Ignacio Errandonea, S. I. Madrid, Editorial Voluntad, S. A., des de 193o.

37

ENRIC PRAT DE LA RIBA

Discurs del President del «Centre Escolar Catalanista» de Barcelona llegit en la Sessió inaugural del curs de 189o à 1891. — Barcelona, La Renaixensa, 1 89o. Lo Centre Escolar Catalanista a les Societats que l'apoyaren en la demanda de la creació de la Càtedra de Dret Català. — Barcelona, 1o juny 1891. Discurs llegit en l'Assamblea Ca talanista de Manresa del 1892. — Deliberacions de l'Assamblea gene ral de delegats de la Unió Catala nista tinguda a Manresa en lo mes de març de 1892. — Barcelona, La Renaixensa, 1893. Limitacions de la facultat d'alie nar. Conferencia llegida en la Jo ventut Catòlica. — Barcelona, La Renaixensa, 1893. Compendi de la Doctrina Cata lanista [per y Pere Montanyola]. — Sabadell, Lo Catalanista, 1894. Compendi de la doctrina catala nista per y Pere Montanyola, premiat en lo Concurs Regionalista del Centre Català de Sabadell, y aprobat per la Junta Permanent de la Unió Catalanista. .— Barcelona, La Renaixensa, 1894. Miscelànea Jurídica.—Revista Ju rídica de Cataluña, I-vT, 1895-19oo; x, 19o4. Exposición de la «Lliga de Cata

lunya» al Ministre de Gràcia i Justícia contra la institució del Consell de Fa mília. — Barcelona, La Renaixensa, 1896. Acta de la sesión pública celebrada en el Ateneo Barcelonès el 3o de noviembre de 1896. [Memòria del Se cretari]. — Barcelona, La Renai xensa, 1896. El fet de la Nacionalitat Catalana. Conferencia donada a l'Ateneu Bar celonès 1o de febrer de 1897. — La Renaixensa, febrer 1897. Discurs llegit en el Centre Cata lanista de Vilafranca del Panedès en la vetllada del dia 27 de maig de 1897. —. Les Quatre Barres, 3o maig i 1 i 6 juny 1897. A S. M. Jordi I, Rei dels Helens. [Missatge que les societats i periòdics catalanistes adreçaren al rei de Grècia el març del 1897, advocant per la de fensa i lliberació dels grecs cristians de la illa de Creta, en rebel.lió contra l'opressió turca.] — Barcelona, 1897. (Edicions especials amb les traduc cions francesa i grega del text.) Discurs llegit en l'Academia de la Joventut Catòlica de Barcelona el 13 de desembre del 1897 en ^a vetllada a honor de la Immaculada. [Lo Renaixement mig-eval.] -— La Re naixensa, 1.° gener de 1898. Ley jurídica de la Industria. Es tudio de Filosofia Jurídica seguido de bases para la formación de un Código

— 291 — Industrial. — Barcelona, L'Avenç, 1898. Informe de l'Ateneu Barcelonès a la circular de la Diputació Provincial de Barcelona sobre el projecte d'un conveni amb el Govern respecte al cobrament d'impostos i investigació de riquesa imponible. — Barcelona, 1898. Als Catalans. [Manifest demanant la pau d'Espanya amb els Estats Units i la autonomia de Catalunya].— Barcelona, 12 de juny de 1898. (Edicions especials amb la traducció castellana i francesa.) La question catalane. L'Espagne et la Catalogne. Notice adressée a la presse européenne par le Comitè Nationaliste Catalan de Paris. — París, 1898. Al Poble Català. [Manifest de la Unió Catalanista després de la pau d'Espanya i els Estats Units i de la carta del general Polavieja al senyor Domenech i Montaner prometent re formes i concessions en sentit auto nomista]. — Barcelona, 22 novem bre 1898. Compendi de la Historia de Ca talunya. — Jochs Florals de Barce lona, 1898. — Barcelona, La Renaixensa, 1898. Los Jurados Mixtos para dirimir las diferencias entre patronos y obreros y para prevenir o remediar las huelgas. — Madrid, Asilo de Huérfanos S. C. de Jesús, 19o1. Una observación sobre una refor ma proyectada. — Revista Jurídica, vn, 19o1. Los jurados mixtos y las huelgas. — Revista Jurídica, vn, 19o1. Informe sobre el projecte de llei reformant la llei municipal vigent, demanat pel Senat espanyol i format per una comissió de regidors de Bar celona.

Crítica i bases de reforma del projecte de don Alfons Gonzàlez, aprovats per l'Ajuntament de Barce lona en sessió de 4 de maig de 19o2. Significación de los Jurados Mixtos en la evolución del derecho del trabajo. — Revista Jurídica, vm, 19o2. La capacidad jurídica y el dis. curso de apertura de los Tribunales— Revista Jurídica, VTH, 19o2. Al Poble Català. [Manifest de la Lliga Regionalista amb motiu del viatge de D. Alfons XIII a Cata lunya.] — Barcelona, abril 1904. Missatge de la Lliga Regionalista de Girona a D. Alfons XIII amb motiu de la visita a la dita ciutat el 8 d'abril de 19o4. Discurs llegit a la Lliga Regiona lista el 22 de juny de 19o4 en l'acte de confirmació de poders al Direc tori polític nomenat en produir.se ia escisió amb motiu dei viatge de D. Alfons XIII a Catalunya. — La Veu de Catalunya, 24 juny 19o4. Al poble. [Manifest motivat pels esdeveniments de la nit del 25 de novembre de 19o5, firmat pels re presentants dels diversos grups i tendències catalanistes de Barcelona i algunes representacions del partit federal. — Barcelona, 28 de novem bre de 19o5. L'obra d'en Duran en l'evolució del pensament polític català. [Pròleg al llibre de Duran i Ventosa : Re gionalisme y Federalisme.] — Barce lona, E. Puig, 19o5. La Nacionalitat Catalana. — Bi blioteca Popular, i, 19o6. 2." edició, 191o. La idea de nacionalitat. — Revista Jurídica, XH, 19o6. Corts Catalanes. Proposicions i res postes; ab pròleg y comentaris. — Biblioteca Popular, 1i, 19o6. Discurs llegit en la vetllada que

2Ç2 la Lliga Espiritual de Nostra Senyora de Montserrat dedicà a la seva pa trona el 29 de maig de 19o6. — Montserrat [Revista], juny 19o6. La cuestión catalana. Los Sena dores y Diputados regionalistas al país. — Lérida, Sol y Benet, 19o6. La Cuestión Catalana. Informe acerca del proyecto de ley sobre los delitos contra la Patria y el Ejército, dirigido al Senado por los Diputados regionalistas. — Barcelona, 19o6. Crítica i esmenes al projecte de Llei de Jurisdiccions. Els pageses de remença. .— Re vista Jurídica, xn, 19o6; xm, 19ó7; xv, 19o9. Ponencia de Don acerca de los Ferrocarriles secundarios. — Bar celona, Henrich y C.a, 19o7. Bases per a la reforma de l'Admi nistració local, aprovades per l'As semblea d'Alcaldes de la província de Barcelona. — Barcelona, 19o7. Discurs adreçat a l'Assemblea Ca talana celebrada al palau de l'Orfeó Català el 29 de juny de 19o8, per a tractar de la retirada dels represen tants solidaris del Parlament espa nyol. Discurs pronunciat davant els Reis D. Alfons XIII i D." Victoria, en la visita que aquests van fer a Palau de la Diputació de Barcelona, el 23 d'octubre de 19o8. Laudo Arbitral pronunciado por mayoría por como arbitro dirimente; D. Francisco de P. Vergés y D. Francisco Carreras Candi, como àrbitros nombrados por las Asociaciones de Propietarios, y D. José M. Anglès, por la de Censualistas. — Barcelona, Tasis [19o8]. Manifest dels Senadors i Diputats regionalistes amb motiu dels successos de juliol de 19o9. — Barcelona, agost de 19o9.

Memoria redactada per l'excelentíssim Sr. President de la Diputació , y llegida a n' aquesta en sessió de 15 de juny de 19o9, proposant les obres que urgeix realisar y '1 procedi ment pera la més ràpida execució de les mateixes. — Barcelona, Casa de Caritat, 191o. Obres públiques, cultura, benefi cència, hisenda provincial. Memoria endreçada a la Diputació Provincial de Barcelona pel seu President Segon període de sessions de 191o. — Barcelona, Casa de Caritat, 191o. Manifest de la Lliga Regionalista als ciutadans de Barcelona, amb mo tiu de les eleccions legislatives de 191o. — Barcelona, maig de 191o. Discurs pronunciat amb motiu de la seva reelecció en el càrrec de Pre sident de la Diputació de Barcelona el 11 de gener de 191o. Discurs agraint l'exemplar d'ho menatge de la seva obra La Nacio nalitat Catalana, llegit en l'acte de la donació del dit exemplar efectuat el 23 de desembre de 191o. Missatge a la Diputació de Barce lona proposant la creació de les sec cions de Ciincies i de Filologia de l'Institut d'Estudis Catalans. — En: Institut d'Estudis Catalans. [Crea ció. Les Noves Seccions. Reglament.] Barcelona 191 1. Duràn y Bas. Estudio biogràfico. — Jurisconsultos Espanoles, n, 1911. (Real Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid). Discurs pronunciat en la visita dels representants de els Diputa cions catalanes i parlamentaris de Catalunya a D. Josep Canalejas, aleshores president del Consell de Ministres de l'Estat espanyol, per a presentar-li les Bases de la Manco munitat de Catalunya aprovades per les Diputacions catalanes.

— 293 — Les Mancomunitats. Antecedents. La Mancomunitat Catalana. Llei de Mancomunitats. — Barcelona, Lliga Regionalista, 1912. Las Mancomunidades. .— Barce lona, Lliga Regionalista, 1912. La Actividad Provincial. Memoria leída en la Diputación de Barcelona. — Barcelona, 1912. Duràn y Bas. — Revista Jurídica de Cataluna, xviII, 19 12. Per la Mancomunitat. Discurs pro nunciat a la gran Assemblea de Ca talunya. — Catalunya, 1 novembre 1913Discurs pronunciat a l'Assemblea pre-constitutiva de la Mancomunitat de Catalunya, celebrada en el palau de la Diputació Provincial de Bar celona, el 9 de gener de 1914. Discurs pronunciat en l'acte de la presa de possessió de la presidència de la Mancomunitat de Catalunya el 6 d'abril de 1914. Mensaje a S. M. el Rey D. Al fonso XIII. — Barcelona, 2o d'agost de 1914. Memòria endreçada per l'Excm. Sr. President de la Diputació al Sr. President de la Comissió d'Hisenda amb data del 22 de juny de 1914, pro posant a la dita Comissió l'estudi del projecte d'emprèstit. — Barcelona, Casa de Caritat, 191 5. (Diputació Provincial de Barcelona. Treballs i serveis públics. Emprèstit de 1914.) Els Parlamentaris regionalistes al País. Per Catalunya i l'Espanya gran. .— Barcelona, 18 de març de 1916. (Una altra edició en castellà.) Als ciutadans de Barcelona. Ma nifest de la Lliga Regionalista en les eleccions de diputats a Corts de 9 d'abril de 1916. Missatge del Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya en defensa dels drets de la llengua catala

na. — Barcelona, Casa de Caritat, 1916. Mensaje del Consejo Permanente de la Mancomunidad de Cataluña en defensa de los derechos de la lengua catalana. — Barcelona, Casa de Caridad, 1916. La Nación. .— Espana. Seinanario de la vida nacional. Madrid, 22 juny 191 6. Als Diputats de la Mancomunitat de Catalunya. [Missatge amb motiu de la seva reelecció a la presidència de la Mancomunitat.] Sitges, maig 1917. —. [Barcelona, 1917.] Els Parlamentaris regionalistes al País. [Manifest amb motiu dels suc cessos polítics i militars del mes de juny de 1917. Últim document polític escrit per Enric Prat de la Riba.] La Nacionalidad Catalana. Traducción y prologo de Antonio Royo Villanova. — Valladolid, Imp. Cas tellana, 1917. Nacionalisme. Textos extrets dels seus llibres, escrits i discursos. Tria, sistematització i pròleg de A. Rovira i Virgili. — Barcelona, 1918. (Enci clopèdia Catalana, v-vi.) Per la Llengua Catalana. Pròleg de J. Bofill i Matas. — Barcelona, 191 8. (Publicacions de la Revista. Col·lecció d'Estudis Polítics, 1. La Nacionalitat Catalana. — San tiago de Xile [192o?] (Polletó de «Germanor»). Història de la Nació Catalana. — Santiago de Xile, 1921. (Folletó de «Germanor».) La Nazionalità Catalana. Introduzione e traduzione di Cesare Giardini. —. Milano, Alpes 1924. (Biblio teca di coltura política.) Història de la Nació Catalana. — Minerva, xxiv. Doctrina Catalanista. La nacio nalitat catalana. — Lectura Popu lar, XIV, n.° 228.

LLUlS NICOLAU D'OLWER

Sobre les fonts catalanes del Ti rant lo Blanch. .—. Revista de Biblio grafia Catalana, v, 19o5. Fèlix, bisbe d'Urgell (segle vm). — Revista de Bibliografia Catalana, vi, 19o6. Notes sobre les Regles de trobar de Jofre de Foixa y sobre les poesies que li han atribuit. — Estudis Uni versitaris Catalans, I, 19o7. Sobre l'influencia italiana en la prosa catalana. Bernat Metge, Fran cesc Alegre. — Estudis Universitaris Catalans, 11 19o8. Els Estudis Universitaris Catalans a Montpeller. .— Estudis Universi taris Catalans, 1I, 19o8. Del classicisme a Catalunya. — Estudis Universitaris Catalans, m, 19o9. Jaume I y los Trovadors provensals. — Congrés d'Història de la Corona d'Aragó. Barcelona [Francisco Altés], 19o9. Moscus de Siracusa : Amor fugitivo. (Idilio.) Con la versión caste llana de las traducciones en verso de Conde, Montes de Oca... — Madrid, Victoriano Suàrez. (Biblioteca de Au tores Griegos y Latinos. Publicada por la Academia Calasancia. Impreso en la Tipografia L'Avenç [19o9].) Gerbert (Silvestre II) y la cultura catalana del segle x. — Estudis Uni versitaris Catalans, iv, 191o. El teatro de Menandro. Noticias

histórico-literarias, texto original y versión directa de los nuevos fragmentos. — Barcelona, L'Avenç, 191 1. Inscripcions. (Crònica de les ex cavacions d'Empuries). — Institut d'Estudis Catalans, Anuari, iv, 191 11912. Principals obres que han tractat de la Crònica de Jaume I. — Estudis Universitaris Catalans, vi, 191 2. Literatura catalana. Notes i co mentaris. — Estudis Universitaris Ca talans, vn, 1913; vm, 1914. Inscripcions. (Excavacions d' Em púries. ).—Institut d'Estudis Catalans, Anuari, v, 1913-1914. Introducción al estudio de la lite ratura catalana. —. Estudio, 1914-15. L'Escola poètica de Ripoll en els segles x-xm. —. Institut d'Estudis Catalans, Anuari, vi, 1915-192o. Jordi de Sant Jordi (poesies, dates i comentaris). — Biblioteca Filolò gica, ix, 1917. Lingüística. — Barcelona, Bonavia i Duran, [19,17] (Minerva, xvm.) Literatura catalana. Perspectiva general. — Barcelona, 191 7. (Publi cacions de «La Revista», 11.) Clarícies per la història dels ves comtes de Girona-Cabrera. — Anuari Heràldic, 191 7. Auziàs March : Poesies. Selecció de J. E., amb una nota biogràfica per — Barcelona, Duran i Alsina, 1918. (Minerva, segona sèrie, v.)

— 295 — La Bíblia Catalana. — Barcelona, La Revista, v, 1919. Metge, Bernat : El Somni. Reduc ció de — Barcelona, Duran i Al sina, 1919. (Minerva, segona sèrie, vi.) Del Diàleg en la Poesia medieval catalana. — Barcelona, 192o. (Publi cacions de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic.) Comentaris (1915-1917). — Bar celona, Societat Catalana d'Edicions, 192o. Maristany, Fernando : Florilegio. Las mejores poesías líricas griegas, latinas, italianas, portuguesas, francesas, inglesas y alemanas traducidas directamente en verso. Prólogo de — Barcelona, Editorial Cervantes [192o]. Jaume I : La conquesta de Ma llorca. Extret de la Crònica de Jaume I. Reducció de .— Barce lona, 192o. (Minerva, VIi.) Missió de l'Ajuntament de Bar celona en l'obra de cultura de la ciutat. Conferència donada per — Barcelona, 1922. (Ajuntament, Co missió de Cultura.) Epistolari de M. Milà i Fontanals. Correspondència recollida i anotada per Tom I, 184o-1874. Tom II, 1875-188o. — Biblioteca Filològica, xrv, 1922, 1932. Le problème de la morale neutre. Peut-on parvenir a une morale una nime? Communication presentée par le Dr — Barcelona, Francesc X. Altés i Alabart, 1923. (IIIème Congrés International d'Education Morale, Genève, 1922.) Rahola, Carles : Ramon Muntaner. L'home. La Crònica. Pròleg de — Barcelona, Publicacions Empordà, 1922. Píndar-Teòcrit, manuscrit de la Biblioteca de Catalunya. — Miscellània Prat de la Riba, I, 1923.

Metge, Bernat : Lo Somni. Text, notes i glossari de Josep M.a de Casacuberta. Introducció de — Bar celona [Editorial Barcino], 1924. (Els Nostres Clàssics, 1.) Les dernières études sur les ca talans en Grèce. — Byzantion, n, 1925. L'expansió de Catalunya en la Mediterrània Oriental. — Barcelona, Editorial Barcino, 1926. (Enciclopèdia Catalunya. Secció d'Història, i.) Muntaner, Ramon : L'expedició dels catalans a Orient. (Extret de la Crònica.) Text, introducció, notes i glossari per — Barcelona, Els Nostres Clàssics, 1926. (Els Nostres Clàssics, vn.) Un altre cronista català medieval. — Revista de Catalunya, v, 1926. La Crònica del Conqueridor i els seus problemes. .—. Estudis Universi taris Catalans, XI, 1926. Resum de Literatura Catalana. — Barcelona, Editorial Barcino, 1927. (Col. Popular Barcino, xxxiII.) Un témoignage catalan du siège de Rhodes en 1444. .— Estudis Uni versitaris Catalans, xn, 1927. Quelques additions et corrections au Glossarium de Du Cange. — Paris, Archivum Latinitatis Medii Aevi, in, 1927. Notes lexicographiques. — Paris, Archivum Latinitatis Medii Aevi, m, 1927. Cerverí de Girona. — Revista de Catalunya, vi, 1927. Note sur le commerce catalan à Constantinople. — Byzantion, Iv, 1927-28. El pont de la mar blava. — Bar celona, 1928. Els iniciadors de la Renaixença. Vol. 1. La Poesia. Introducció de — Barcelona, Editorial Barcino, 1928. (Antologia 1.)

— 296 — Trobadors Catalans. — Revista de Catalunya, vffl, 1928. Manoscritti catalani dei «Trionfi» del Petrarca. — Studi Medievali, nuova serie, I, 1928. Un glossaire de Virgile et Juvénal. — Archivum Latinitatis Medii Aevi, iv, 1928. Les Glossaires de Ripoll. — Ar chivum Latinitatis Medii Aevi, IV, 1928. Idees i fets entorn de Paneuropa. — Revista Jurídica de Catalunya, xxxiv, 1928. Fra Nicolau Quilis i la seva tra ducció dels llibres «De officiis». .— Vol. : Franciscalia, Editorial Francis cana, 1928. Escriptors llatins de Catalunya: Llobet Benet, abat d'Arles (1oo4). .— Estudis Universitaris Catalans, xiv, 1929. Paisatges de la nostra història. Assaigs i notes de literatura cata lana. — Barcelona, Llibreria Catalònia, 1929. (Biblioteca Llibertat.) Dades sobre l'ensenyament a Ca talunya a l'època romana. — Miscellània Crexells, 1929.

Entre les dues conquistes (11151229). — La Nostra Terra, 1929. Comission de Chronologie [del Co mitè Internacional de Ciències Histò riques]. Premier rapport de Deuxième rapport de — Bulletin of The International Commitee of Historical Sciences, ri, 193o. Mallorca, primer objectiu de l'ex pansió marítima de Catalunya. — Revista de Catalunya, xin, 193o. La coopération des historiens. — La Coopération Intellectuelle, n, 193o. Gabarró Garcia, Pere : País dels Fjords. Viatge per Noruega. Pròleg per —. Barcelona, 193o. La lliçó de la dictadura. — Bar celona, Catalònia, 1931. Le cadre historique et social. — En: La Catalogne à l'époque romane. Paris, E. Leroux, 1932 (Bibliothèque de la Fondation Catalane à l'Université de Paris, n). La littérature latine au xe, xie e xIIe siècles. — En : La Catalogne à l'époque romane. Paris, E. Leroux, 1932. (Bibliothèque de la Fondation Catalane à l'Université de Paris, n.)

FRANCESC MARTORELL

Inventaris inèdits de l'Orde del Temple a Catalunya, per J. Rubió, Ramon d'Alòs y — Institut d'Es tudis Catalans, Anuari, I, 19o7. Pere Moragues y la custodia dels Corporals de Daroca. — Estudis Uni versitaris Catalans, in, 19o9. Inventari dels béns de la cambra reyal en temps de Jaume II (1323). —Institut d'Estudis Catalans, Anuari, IV, 1911-1912. Pere Beçet (1365-143o), per i F. Valls i Taberner. — Institut d'Es tudis Catalans, Anuari, iv, 1911-12. Fragmentos inéditos de la «Ordinatio Ecclesiae Valentinae». — Cuadernos de Trabajos, I, 191 2. (Escuela Espanola de Arqueologia é Historia en Roma.) Informe de la Secció HistòricoArqueològica a l'Institut d'Estudis Catalans sobre els treballs presentats al Premi Francesc Vives, 1916, per Jaume Massó i Torrents i — Institut d'Estudis Catalans, Anuari, vi, 1915-192o. Inscripcions sepulcrals de Tarra gona. — Institut d'Estudis Catalans, Anuari, vI, 1915-192o. Un inventario delia Biblioteca di Calisto III. — Miscellanea Francesco Ehrle, v. Roma, 1924. Una narració inèdita del viatge de l'emperador Frederic III a Nàpols

en l'any 1452. — En : Eine Fetsgabe Heinrich Finke ... gewidmet. Münster i. W., 1925. Epistolari del segle xv. Recull de cartes privades. Text, introducció, notes i glosari per .— Barce lona, Editorial Catalana, 1926. (Els Nostres Clàssics, rx.) Obres menors de Publi Corneli Tàcit. Text establert per — Bar celona, Fundació Bernat Metge, 1926. La Catedral de Barcelona. (Text català, castellà i francès.) — Barce lona, Arxiu Mas, 1927. Manuscrits dels PP. Caresmar, Pasqual i Martí a la biblioteca del Convent de Franciscans de Balaguer. — Estudis Universitaris Catalans, xn, 1927. Tres retaules franciscans a Ma llorca. — Vol. : Franciscalia, Editorial Franciscana, 1928. Catedral de Barcelona. Seixantaquatre il.lustracions amb text. — Barcelona, Llibreria Verdaguer, 1929. (Catalunya Artística, vol. i.) Informació presentada a la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans respecte la publi cació d'un «Recull de textos catalans per a servir d'estudi del Dret Català Antic», per Ferran de Sagarra i —Institut d'Estudis Catalans, Anuari, vn (1921-1926), 1931.

38

JAUME BOFILL I MATES

La Montanya d'Amethystes. Prò leg d'Eugeni d'Ors. — Barcelona, Octavi Viader, 19o8. [Amb pseudò nim : Guerau de Liost.) Discurs en la vetllada dedica da a Balmes per la Congregació de l'Immaculada Verge Maria y Sant Lluís Gonçaga el dia 19 de febrer de 191 1. — Barcelona, Tip. Catòlica, 1911. Somnis de Guerau de Liost. Sonet introductori de Josep Carner. — Bar celona, Lluís Gili, 1913. (Biblioteca Illes d'Or, m.) La Llengua Catalana a l'Ajunta ment de Barcelona. Debat consisto rial de 22 de febrer de 1916. Antece dents i conseqüències. — Barcelona [Guinart i Pujolar], 1916. [Publicació anònima.] D'espiritualitat femenina. Confe rència II de la sèrie organitzada per la M. litre. Junta de Dames de Bar celona, pronunciada el 15 de desem bre de 191 6 a la Sala Mozart, per — Barcelona, Bloud & Gay [1916]. La personalitat del doctor Torras i Bages. Conferència donada a "Ca talunya Vella" el dia 4 de mars del any 191 7 per — [Vich, Revista de Vich, 1917.] La Ciutat d'Ivori. — Barcelona, 1918. (Publicacions de La Revista, n.° 23.) [amb pseudònim : Guerau de Liost.] Prat de la Riba, Enric : Per

la llengua catalana. Pròleg de —. Barcelona, Casa de la Cari tat, 1918. (Publicacions de «La Revista». Col·lecció d'estudis polí tics, 1.) Les Joventuts Catalanes. Política, Nacionalisme, Socialisme, En Prat de la Riba. — Barcelona, La Revista, 1919. (Publicacions de La Revista, n.° 3o.) Selvatana Amor. — Barcelona, Gustau Gili, 192o. [Amb pseudònim: Guerau de Liost.] Guerau de Liost [Antologia de]. Pròleg de Josep Maria Capdevila. — [Barcelona] Edicions Lira, 1923. (Els Poetes d'ara.) Ofrena rural. .— [Barcelona], La Mirada, 1I, 1926. [Amb pseudònim: Guerau de Liost.] Notes sobre l'Esperit de Sant Francesc. — Estudis Franciscans, xxxix, 1927. L'afalac franciscà.—Vol. : Franciscalia, Editorial Franciscana, 1928. Sàtires. Amb il·lustracions de Xa vier Nogués. — Barcelona, Edicions de La Revista de Poesia, 1928. L' altra Concòrdia. Per una re visió del problema català : la solució liberal i democràtica. — Barcelona, Tipografia Occitània, 193o. (Publi cacions de la Revista de Catalunya.) El sentiment comarcal. — Biblio teca d'Estudis Comarcals, 1I, 1931. (Casa del Vallès.)

«

FERRAN DE SAGARRA

Instituciones Catalanas. Régimen municipal de la villa de Canet del «Maresme», siglos xvi-xvn. — La Hormiga de Oro, n, 1885. Discursos leídos ante la Real Aca demia de Buenas Letras de Barce lona [La Sigilografía, parte de la Arqueologia y auxiliar de la Historia.] — Barcelona, Jaime Jepús y Roviralta, 189o. Lo segell de Sant Bernat Calvo, Bisbe de Vich (segle xm). .— Barce lona, F. Plana, 1893. Apuntes para un estudio de los sellos del rey D. Pedrò IV de Aragón. — Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, vi, 1898. Un error sigilogràfico. .— Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, I, 19o1. Importancia de la Sigilografía como ciencia auxiliar de la Historia. — Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, vin, 19o2. Inventari del castell de Sitges de l'any 16o6. — Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Bar celona, n, 19o3. Descubriments arqueològichs de Puig-Castellar, terme de Santa Co loma de Gramanet. — Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, m, 19o6. Los segells del rey En Jaume I. — Boletín de la Real Academia

de Buenas Letras de Barcelona, iv, 19o8. Sigilografía dels comtes d'Urgell. — Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, IV, 19o8. Un nou segell de la comtesa dona Aurembiaix. — Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Bar celona, v, 19o9. Notes referents als segells del Rei Martí. — En : Centre Excursionista de Catalunya. Homenatge a la me moria del Rei Martí. Barcelona, L'A venç [191 1]. Segells del temps de Jaume I. — Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, Barcelona, dedicatAltés, al rey 1912. en Jaume I Una oració catalana del segle xivè. — Barcelona, Casa de Caritat, 1913. Una oració [supersticiosa] catalana del segle xivè. — Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Bar celona, vn, 191 3. Sigil.lografia catalana. Inventari, descripció i estudi dels segells de Ca talunya. —. Barcelona, Henrich i C", 1916-1932. 3 vols. Noticias y documentos inéditos referentes al Infante D. Alfonso, primogénito de D. Jaime I y de D.» Leo nor de Castilla. .— Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Bar celona, Ix, 191 8. Sant Vicens de Sarrià. Dades i ela

— 3oo — rícies referents a la història d'aquesta vila i parròquia. — Barcelona, F. Al tés, 1921. Casanovas, I : [Actualitat de Balmes.] Discursos llegits en la «Real Academia de Buenas Letras» de Bar celona. [Contestació de ] Barce lona, Atlas Geogràfico, 1921. Assassinat de Don Antoni de Flu vià i de Torrelles, i homicidis, roba toris i saqueig del castell i terme de Palautordera. (Episodi de l'any 164o.) —Miscel.lània Prat de la Riba, i, 1923. Dades referents als segells muni cipals de Sabadell. — Nostra Co marca, 1i, 1923. Alòs-Moner, Ramon d' : [Els Bes tiaris a Catalunya.] Discursos llegits en la «Real Academia de Buenas Letras» de Barcelona [Resposta de ] — Barcelona, Atlas Geo gràfico, 1924. Algunes observacions sobre un catàlech de segells medievals. — Boletfn de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, xn, 1925. Segell de la cúria o cort de la vila de Sabadell per la Reina Dona Elionor de Sicília (segle x1v). — But lletí del Centre Excursionista «Sa badell», i, 1927. De Sigil.lografia Franciscano-Ca-

talana. — En el vol. : Franciscalia, Editorial Franciscana, 1928. Segell o bolla de l'antiga fàbrica Busquets de Terrassa. — Butlletí del Club Pirenenc, vtt, 1929. Antics segells dels arquebisbes de Tarragona. — Analecta Sacra Tarraconensia, v, 1929. Dades referents a les guerres de 154o, 1714, 18o9 i 1812. — Revista de Catalunya, XI, 1929. Les lliçons de la Història. Cata lunya en 164o. Discurs llegit en la sessió inaugural del curs de 193o a 1931 de l'Ateneu Barcelonès. — Bar celona [Nagsa, 193o]. (Ateneu Bar celonès.) La unitat catalana en 164o. Dis curs llegit en la sessió inaugural del curs del 1931 a 1932. — Barcelona [Nagsa, 1931.] (Ateneu Barcelonès.) El govern republicà de Catalunya en 1 641. — Revista de Catalunya, XIV, 1931. Informació presentada a la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans respecte la publi cació d'un «Recull de textos per a servir d'estudi del Dret Català Antic» per i Francesc Martorell. — Ins titut d'Estudis Catalans, Anuari, vn (1921-1926Ï, 193ï.

RAMON D'ALOS-MONER

Inventaris inèdits de l'Orde del Temple a Catalunya, per Jordi Rubió Balaguer, y Francisco Martorell. —Institut d'Estudis Catalans, Anuari, I, 19o7. Colecció de documents relatius a Arnau de Vilanova. — Estudis Uni versitaris Catalans, m, 19o9. Inventaris de castells catalans, publicats per — Estudis Univer sitaris Catalans, IV, 191o. Impressions d'un viatge a la Gre cia. — Butlletí del Centre Excursio nista de Catalunya, XI, 191 1. El Cardenal de Aragón, fray Nicolàs Rossell (Ensayo bio-bibliogràfico). — Cuadernos de Trabajos, 1, 1912. (Escuela Espaüola de Arqueo logia é Historia en Roma.) Memoria presentada per l'Institut d'Estudis Catalans als Excel.lentís sims Senyors President de la Dipu tació i Alcalde de Barcelona, sobre la celebració del VIè Centenari de la mort de Ramon Lull, per Jordi Ru bió Balaguer i — Institut d'Es tudis Catalans, Anuari, v, 1913-1914. El mamiscrito Ottoboniano Lat. 4o5. Contribución d la bibliografia luliana. — Cuadernos de Trabajos, n, 1914. (Escuela Espanola de Arqueo logia é Historia en Roma.) Dell'antica versione catalana del Decameron, brani scelti da — Roma, Loescher e C.°, 1915. (Testi romanzi per uso delle scuole, n.° 34.)

VI Centenari de la mort de Ramon Lull. Moviment lulià (1915-192o). .—. Institut d'Estudis Catalans, Anuari, vi, 1915-192o. El Patronatge de Sant Jordi. — Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, xxvi, 191 6. Contribució a la bibliografia del P. Jaume Caresmar. — Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, iv-v, 1917-1919. Los Catàlogos lulianos. Contribu ción al estudio de la obra de Ramón Lull. Tesis doctoral. — Barcelona, Francisco J. Altés Alabart, 1918. Els catalans a Italia. — La Re vista, IV, 1918. L'Arxiu Capitular de Tortosa. — Butlletí de la Biblioteca de Cata lunya, v, 1918-19. Sis documents per a la història de les doctrines lulianes. — Barce lona, Altés, 1919. (Noces Rubió-Lois.) La pàtria d'Arnau de Vilanova i el Penedès. — Penedès, in, 1921. Arnau de Vilanova : Confessió de Barcelona, publicada per — Barcelona, Consell de Pedagogia, 1921. Nota sobre un manuscrit dantesc. —Estudios Franciscanos, xxvn, 1921. Fra Joan Pasqual, comentarista del Dant. — Quaderns d'Estudi, xm, 1922. De la marmessoria d'Arnau de Vilanova. — Miscel·lània Prat de la Riba, 1, 1923.

— 3°2 — Els estatuts del Col.legi Major de Sant Vicens i Sant Ramon, dels Do minicans a Barcelona. —Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, I, 1923. Discursos llegits en la «Real Aca demia de Buenas Letras» de Barce lona [Els Bestiaris a Catalunya.] — Barcelona, «Atlas Geogràfico», 1924. Documenti per la storia delia Bi blioteca d'Alfonso il Magnanimo. — Miscellanea Francesco Ehrle, V. Ro ma, 1924. Translació d'una relíquia de Sant Tomàs des de Tolosa a Barcelona. — Estudis Franciscans, xxxiv, 1924. El text català de la «Informatio Beguinorum vel Lectio Narbonae» d'Arnau de Vilanova. — En : Eine Festgabe Dr. Heinrich Finke gewidmet. Münster i. W., Aschendorff, 1925Ramon Lull : Poesies, text, notes i glossari de — Barcelona, 1925. (Els Nostres Clàssics, m.) Vida hespanhola. As instituiçoès de cultura da «Mancomunidade da Catalunha». — Portugalia, I, 1926. Sant Jordi, patró de Catalunya. — Barcelona, Editorial Barcino, 1926. (Col.lecció Sant Jordi, i.) Elies Rogent i Estanislau Duran: Bibliografia de les Impressions lul.lia nes. Amb un proemi, addicions i índex de — Barcelona, 1927. Joseph Aparici en l' Academia dels Desconfiats. — Boletín de la R. Aca demia de Buenas Letras de Barce lona, xiv, 1928. Nota sobre un nou manuscrit, fragmentari de la «Doctrina pueril».

— Vol. : Franciscalia, Editorial Fran ciscana, 1928. Els treballs del Comitè Interna cional de Ciències Històriques. — Estudis Universitaris Catalans, xm, 1928. Contribució a la biografia de Lo renzo Valia. — Miscel.lània Crexells, Barcelona, 1929. (Publicacions de la Fundació Bernat Metge, i.) Nota sobre un nou manuscrit de la «Satyra de felice e infelice vida» del Conestable de Portugal. — Miscelànea de Estudos em honra de D. Carolina Michaélis de Vasconcellos. Coimbra, 193o. VI Centenari de la mort de Dant Aligbieri (1321-1921). — Institut d'Es tudis Catalans, Secció Històrico-Arqueològica, Anuari, vn (1921-26), 1931. Moviment Lul.lià (1921-1926). — Institut d'Estudis Catalans, Secció Històrico-Arqueològica, Anuari, vn (1921-1926), 1931. Memòria sobre la participació de l'Institut d'Estudis Catalans en els treballs de la Unió Acadèmica Inter nacional. Anys MCMXxm-xxvi. — Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica. Anuari, vn (1921-26), 1931. Idees lul.lianes de comunitat uni versal. — Miscel.lània Patxot, Bar celona, Llibreria Verdaguer, 1931. Autors catalans antics. I. Histo riografia. — Barcelona, Ed. Bar cino, 1932. (Crestomaties Barcino.) Ramon Lull : Pàgines escollides. Selecció, pròleg i anotació de — Barcelona, Editorial Barcino, 1932. (Col.lecció Popular Barcino, l,xxxvm.)

EDUARD FONTSERÉ

Sobre observaciones astrofísicas. Estudios solares. — Boletín de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, i, 1894. Sobre la rotación del sol. — Me morias de la Real Academia de Cien cias y Artes de Barcelona, n, 1894. Sobre las nuevas observaciones de Venus efectuadas en el Observatorio de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, de Enero a Marzo de 1897. — Boletín de la Real Aca demia de Ciencias y Artes de Barce lona, i, 1897. Aspecto del planeta Venus du rante la elongación matutina del estío de 1897. — Boletín de la Real Aca demia de Ciencias y Artes de Bar celona, i, 1899. Principios y problemas de Geo metría. — Barcelona, 19o3. Tratado de Cinemática. — Bar celona, G. Gili, 19o6. Primer Libro de Ciencia y de Di bujo. — Barcelona, Gustavo Gili, 19o9. Sobre las principales manifesta ciones de la energía en el universo sideral. Memoria leída por en el acto de su recepción y discurso de contestación por Santiago Mundi y Giró. — Memorias de la Real Aca demia de Ciencias y Artes de Bar celona, vm, 191o. El servicio horario municipal de la Real Academia de Ciencias y

Artes. — Memorias de la Real Aca demia de Ciencias y Artes de Bar celona, VIH, I9Io. Elementos de Ciencias Físicas y Naturales. — Barcelona, Gustavo Gili, 1911. Sobre los primeros resultados obte nidos con el Anemómetro de aspi ración del Observatorio Fabra. — Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, X, 1914. Métodos modernos en Meteoro logía. Memoria inaugural del año académico de 1914 a 1915. — Me morias de la Real Academia de Cien cias y Artes de Barcelona, xi, 1914. Jardí y Borràs, Ramón : Foto metría heterocromática Discurso de contestación por — Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, x, 1914. Tallada, Fernando : Considera ciones acerca del espacio Dis curso de contestación por .—. Me morias de la Real Academia de Cien cias y Artes de Barcelona, xl, 1914. Desarrollo de la brisa marina en el litoral de Barcelona. — Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, Xi, 1915. Treballs de l'Estació Aerològica de Barcelona. Any 1914. — Arxius de l'Institut de Ciències, m, 191 5. La Estación Sísmica del Observa torio Fabra y su funcionamiento du

— 3o4 rante el año 1914. — Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, xn, 1915. Treballs de l' Estació Aerològica de Barcelona. Any 1915. — Arxius de l'Institut de Ciències, iv, 1916. Sobre un centro de actividad sís mica en el Alto Essera. .— Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, xn, 1916. Nota sobre el temblor de tierra ocurrido en Arenys de Mar en 27 de abril de 191 6. —. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, xm, 1916. Nota sobre el temblor de tierra ocurrido en la Costa de Levante el 15 de junio de 1916. — Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, xm, 1916. Nota sobre el temblor de tierra ocurrido en Bellmunt de Ciurana el 26 de enero de 191 7. — Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, xm, 1917. Nota sobre el temblor de tierra ocurrido en Cotillas (Murcia) el 28 de enero de 1917. .— Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, xm, 1917. Catàlogo provisional de terremotos catalanes ocurridos en los siglos xvin y XEX. — Memorias de la Real Aca demia de Ciencias y Artes de Bar celona, xin, 191 7. Nota sobre los terremotos alican tinos de noviembre y diciembre del año 1916. — Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, xm, 1917. Nota sobre los temblores de tierra ocurridos en la región de Teyà del 9 al 12 de diciembre de 1916. — Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, xm, 1917. Sobre els vents estivals de con-

vecció a la costa catalana. — Arxius de l'Institut de Ciències, v, 191 7. Terremotos observados en la región ibero-pirenaica desde junio a octubre de 1917. — Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, xm, 1918. Terremotos observados en la región ibero-pirenaica desde noviembre de 1917 a febrero de 1918. — Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, xiv, 1918. Chevalier, Marcel : Nota sobre el temblor de tierra ocurrido en I,a Seo de Urgel el 22 de Febrero de 1918. Presentada y traducida por — Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, xiv, 1918. Notas sueltas de sismología balear. — Publicaciones de la Sección de Ciencias Naturales, 1918. (Facultad de Ciencias de la Universidad de Bar celona.) Geometría elemental. — Barce lona, G. Gilí, 1919. Movimiento de las nubes altas y medias en el zenit de Barcelona. Con la colaboración de Gabriel Campo Cunchillos. — Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes, xv, 1919. Estudio de un procedimiento para determinar un epicentro sísmico en .función de los valores de P en varias estaciones cercanas. — Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, xiv, 1919. Resum de Meteorologia. — Mi nerva, sèrie primera, xxxII, 1919. Sobre el régimen normal de los vientos superiores en Barcelona, en los meses de verano y otoño. —. Publicaciones de la Sección de Cien cias Naturales, VIH, 192o. (Facultad de Ciencias de la Universidad de Bar celona.)

— 3o5 — Sobre las variaciones de transpa rencia de la atmosfera desde las Baleares al Puigmal. — Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, xvi, 1921. Orientación actual de la meteo rologia catalana. Discurso inaugural del ano académico de 1921 a 1922. — Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, xvn, 1921. Sondatges de l'atmosfera lliure a Barcelona, amb globus pilots, durant els anys 1916, 1917, 1918. — Servei Meteorològic de Catalunya. Notes d'estudi, i, n.° 14, 1922. Sondatges de l'atmosfera lliure a Barcelona, amb globus pilots, durant els anys 1919-192o. — Servei Meteo rològic de Catalunya. Notes d'estudi, i, n.° 19, 1923. Instruccions meteorològiques per als observatoris rurals. — Minerva, sèrie primera, xr,, 1923. Distribució altimètrica de les hu mitats mitjanes des del port de Bar celona a la muntanya. — Miscel·lània Prat de la Riba, i, 1923. Nota sobre la periodicidad en la estructura del viento. — Asociación Espafiola para el Progreso de las Ciencias. Congreso de Salamanca, iv, 1923. Necrología del Ilmo. Sr. Dr. D. Jo sé Domènech y Estapà. — Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, xvm, 1924. Atlas elemental de núvols publi cat a utilitat dels observatoris de la xarxa meteorològica catalana. Amb un pròleg del general E. Delcambre. — Barcelona, Gustau Gili, 1925. Atlas élémentaire des nuages. Avec une préface du général E. Delcambre. Traduit par Ph. Wehrlé. — Barcelone, Gustavo Gili, 1925. Aranzadi y Unamuno, Telesforo

de : Algunos prejuicios geograficos Discurso de contestación por .— Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, xx, 1927. La cuenta decimal del tiempo en los sondeos con globos pilotos. —. Anales de la Sociedad Espafiola de Meteorologia, n, 1928. Discurso inaugural leído en la so lemne apertura del curso académico de 1929 a 193o ante el claustro de la Universidad de Barcelona. [Geo física.] — Barcelona, Núnez y C.a, 1929. Die «llevants» der katalanischen Küste. — Beitràge zur Physik der freien Atmosphàre Sonderabdruk aus der Hergesell-Festschrift, 1929. Los «llevants» de la costa cata lana. — Servei Meteorològic de Ca talunya. Notes d'estudi, m, n.° 41, 1929. Alvarez-Castrillón, Manuel : Es tudio estadístico de algunas curvas de frecuencia en el Observatorio Fa bra Discurso de contestación — Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, xxn, 193o. Sesión necrològica en homenaje del Rdo. P. Federico Faura, S. J [Discurso leído por ] .— Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, xxn, 193o. Sobre las diferencias de tempera tura entre algunas estaciones meteorológicas espafiolas y la costa. — Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, xxn, Ï931. El perill de glaçades a Catalunya i la seva asimetria en relació amb els dies més freds de l'any. —. Servei Meteorològic de Catalunya. Notes d'estudi, iv, n.° 51, 1932. 39

— 3o6 — Observacions macrosísmiques en la regió ibero-pirenaica. (Fulles 1 a5.) Climatologia de la Mediterrània occidental. — VII Congrés de Metges de Llengua Catalana. Palma de Ma llorca, 1932. Secció i." (Climatologia.) Condicions climatològiques de les costes occidentals de la Mediterrània

i en particular de les terres costeres catalanes. — Servei Meteorològic de Catalunya. Notes d'estudi, iv, n.° 49, 1932. Elements de Ciències Físiques i Naturals. — Barcelona, Gustau Gili, 1932. Resum d'Astronomia. — Minerva, primera sèrie, iv.

JOAQUIM RUYRA

Marines y Boscatges. Aplech de narracions. Barcelona, Joventut, 19o3. (Publicació Joventut.) El país del Pler. Poemet en cinch cants. — Barcelona, Ilustració Ca talana [19o6]. El país del pler. Poema en cinch cants. Segona edició. — Barcelona, Ilustració Catalana, s. a. Erkmann Chatrian : Rondalles de poble. Traducció de — Barcelona, L'Avenç, 19o8. (Biblioteca Popular de L'Avenç, 83). Garet non sa ballare... Bozzetto. Trad. dal Catalano di Venanzio Todesco. — Rassegna Nazionale, m, 19o9. Jacobé. Narraciones del mar y la montana. Trad. de José Carner. — Barcelona, Ed. Domènech, 19o9. La Rame de vingt Pieds (El Rem de trenta quatre). Nouvelle extraite de Marines y Boscatges. Traduction du catalan par R. de Lacvivier. — Perpignan, Banière & Ce, 1911. Del mal-parlar. Quatre paraules per — Barcelona, Perelló y Ver gés, 1911. (Lliga del Bon Mot.) Mànigues marines. Narració de per servil de lectura a les Escoles de Catalunya. — Barcelona, Casa de Caritat, 1917. La Parada. — Barcelona, Edito rial Catalana, 1919. (Biblioteca Liteiària). Fulles ventisses. Poesies de tots

vents posades en català per — [Palamós, Llorens Castelló, 1919]. (Publicacions «Marinada»). Modèstia i Elegància. Conferència !.• de la sèrie organitzada per la M. litre. Junta de Dames de Barce lona pronunciada el dia 7 febrel de 1919 a la Sala Mozart per — Barcelona, Bloud i Gay, s. a. Pinya de rosa. — Barcelona, Bi blioteca Catalana, 192o (Biblioteca Catalana), 2 vols. Scribe, Eugeni : L' art de Conspirar i Els Inconsolables. Traducció de —. Barcelona, Editorial Catalana [1921] (Biblioteca Literària). L'Educació de la Inventiva. — Miscel.lània Prat de la Riba, I, 1923. Erkmann-Chatrian : Rondalles de poble. Traducció de — Barcelona, Editorial Catalana, 1924 (Biblioteca Literària). Pinya de rosa. En Garet a l'en ramada. La Fineta. La Xucladora. — La Novel.la Catalana, I, n.° 4, 1924. Capdevila, J. M.a : Com s'ha d'es criure una carta en català? per Amb un epíleg de — Barcelona, Editorial Barcino, 1926. (Col·lecció Popular Barcino, in). La Parada. Trad. di V. Todesco. — Lanciano, G. Carabba, 1928. (Scrittori italiani e stranieri. Racconti e novelle.) Art i Moral. I. La Moral universal i la cristiana. II. L'Art i les seves nor

— 3o8 — mes essencials. — En el vol. : L'Art i la Moral. Conferències Barce lona, Biblioteca Balmes, 1928. Entie Flames. — Barcelona, Edi cions de La Nova Revista, 1928. La Cobla. Tria de poesies origi nals. — Barcelona, Tip. Occitània, 1931. (La Paraula Cristiana, V.) Montserrat i Mossèn J. Verda guer. En el vol. : Festes Jubilars 1o31 - 1881 - 1931. X. Homenatge a Mossèn Jacint Verdaguer. Monestir de Montserrat, 1931.

La Parada. (Segona edició.) — Barcelona, Llibreria Catalònia, 193 1. Pinya de rosa. Segona edició. Dos volums. — Barcelona, Llibreria Ca talònia, 1931. La Bona Nova. Drama original en dos actes, amb pròleg. — Barcelona, Biblioteca de La Paraula Cristiana. Schmid : Genoveva de Brabant. Traducció —. Barcelona, Biblio teca Virolet. Jacobé. En Garet de la enrama da. — Lectura Popular, n, n.° 34.

J. SERRA HÜNTER

Programa de Lògica fundamental. — Santiago, Tipografia Galaica, 191 1 . Ensayo de una teoria psicològica del juicio. Tesis doctoral. — Ma drid, 191o. — [Nova edició amb el títol] Introducción al estudio de los procesos lógicos. — Santiago, 1913. Alguns aspectes de la vida univer sitària del doctor Llorens i Barba. — Revista Penedès, 1922, i Revista de Catalunya, iv, 1926. Idealitat, metafísica, espiritualisme. —. Anuari de la Societat Cata lana de Filosofia, I, 1923. Discursos llegits en la «Real Aca demia de Buenas Letras» de Barce lona [Les tendències filosòfiques a Catalunya durant el segle xrx]. —. Barcelona, Atlas, 1925. Apologia de l'Ideal.—Girona, 1926. Cuestionario de Lògica fundamen tal. — Barcelona, La Polígrafa, 1927. Característiques fonamentals de la filosofia d'En Turró. — Monografies Mèdiques, n.° 12, 1927. La vocació filosòfica d'en Creixells. — La Nova Revista, I, 1927. Plató : Diàlegs. Vol m : «Ió», «Hípias Menor», «Hípias Major», i «Eutidem». Traducció de Joan Crexells, publicada a cura de — Barcelona, 1928. (Fundació Bernat Metge, 34.) L'obra filosòfica d'en R. Turró. — Revista de Catalunya, ix, 1928, i Treballs de la Societat de Biologia, Xi, 1925-1927.

El Canceller Bacon i la metodo logia científica. — Ciència, m, 1929. Sòcrates i la Metafísica. — Mis cel.lània Crexells, Barcelona, 1929. (Publicacions de la Fundació Bernat Metge, 1.) Dos figuras universitarias : Sanz del Río y Llorens y Barba.—Asociación Espanola para el Progreso de las Ciencias. Congreso de Barcelona, 1929. Filosofia i Cultura. — Barcelona, Llibreria Catalònia, 193o. La Filosofia i els seus problemes. — Oc, 15 de Novembre de 1929, i Conferentia Club. Barcelona, 1931. Tradició i progrés en la Filosofia contemporània.—En el vol. : Ateneu Barcelonès. Conferències filosòfiques professades durant l'exercici 19281929 Barcelona [Nagsa], 193o. Els Clàssics de la Filosofia : Sò crates. — Girona, Gràfiques Darius Rahola, 1931. Filosofia i Cultura. (Segona sèrie.) —Barcelona, Llibreria Catalònia, 1932. Articles de Filosofia i d'Història de la Filosofia en l'Enciclopèdia Es pasa des de 1914 fins avui : Fechner, Fichte, Filosofia, Giner de los Rios, Gnoseologia, Hamilton, Hartmann Hegel, Historia, Hobbes, Hume, Kant, Locke, Lotze, Llorens, Martí de Ei xalà, Nietzsche, Platón, Sabunde, Sanz del Rio, Scleiermacher, Schopenhaner, Spinoza, Teoria del conocimiento, Vives, Wolff, Wundt.

CARLES RIBA

Virgili : Les Bucòliques. Traduc ció de — Barcelona, Altés Alabart, 1911. Poe, E. A. : Històries extraordinà ries. Traducció de — Barcelona, Societat Catalana d'Edicions, 1915. Càntic dels Càntics. Llibre de Rut. Barcelona, La Revista, 1918 (Publi cacions de «La Revista», n.° 18). Bruce, William S. : Exploració polar. Traducció de — Barcelona, Editorial Catalana, 1918. (Enciclopè dia Catalana, n.) Hinks, Arthur R. : Astronomia. Traducció de l'anglès per A. Desvalls i — Barcelona, Editorial Cata lana, 1918. (Enciclopèdia Catalana, v.) Poe, Edgard A. : Els assassinats del carrer Morgue. Traducció de — Barcelona, Editorial Catalana [1918] (Biblioteca Literària). Sichel, Edith : El Renaixement. Traducció de Jordi March [Carles Riba]. — Barcelona, Editorial Cata lana, 1919. (Enciclopèdia Catalana, XIX.) Primer llibre d'estances. — Barce lona, La Revista, 1919. (Publicacions de La Revista, n.° 28.) Homer : Odissea. Traducció de , i-m. — Barcelona [Editorial Catalana, 1919] (Biblioteca Literària.) Grimm, LL Jacob i G. Carles: Contes d'infants i de la llar. Traduc ció de — [Barcelona, Editorial Ca talana, 1919] (Biblioteca Literària).

Cellini, B. : De la «Vita» de Fragments traduïts per — Bar celona, 192o. (Minerva, segona sèrie, vm.) Llegendari català. Triat per — Barcelona, Editorial Catalana, 192o. (Biblioteca Catalana.) Un tros de paper. Triat per Amb un pròleg de Conrad Roure. — Barcelona, Editorial Catalana, 192o (Biblioteca Catalana). 2 vols. Hogarth, D. L'Antic Orient. Traducció per Jordi March [Carles Riba]. — Barcelona, 192o. (Enciclo pèdia Catalana, xrx.) Escolis i altres articles. — Barce lona, La Revista, 1921. (Publicacions de «La Revista», n.° 43.) Xenofont : Els deu mil. Traduc ció de — [Barcelona, Editorial Catalana, 1922] (Biblioteca Literària.) Carles Riba [Antologia de]. Prò leg de M. de Montoliu. — [Barcelo na], Edicions Lira, 1923 (Els Poetes d'Ara). Garcés, Tomàs : Vint cançons. Tercera edició. Pròleg de [Barce lona], Edicions Lira, 1923. Xenofont : Records de Sòcrates. Text i traducció de — Barcelona, Editorial Catalana, 1923. (Fundació Bernat Metge.) Josep M. López-Picó [Antologia de]. Pròleg de — [Barcelona], Edi cions Lira, 1923. (Els poetes d'ara). Joan Alcover [Antologia de]. Prò.

— 3ii — leg de — [Barcelona] Edicions Lira, 1923. (Els poetes d'ara.) Ausoni, D. M. : Obres. Vol. t. Text i traducció de i Anton Na varro. Vol. ri, Text revisat per Joa quim Balcells. Traducció de i An ton Navarro. — Barcelona, Ed. Ca talana, 1924. (Fundació Bernat Met ge. Escriptors llatins, 8, 33). Salvador Albert [Antologia de]. Pròleg de — [Barcelona]. Edi cions Lira, 1924. (Els poetes d'ara). L'ingenu amor. Il·lustracions de Josep Obiols. — Barcelona, Editorial Catalana, 1924. Morera i Galícia [Antologia de]. Pròleg de — [Barcelona]. Edicions Lira, 1924. (Els poetes d'ara). Les aventures d'en Perot Marrasquí. Il.lustracions d'Apa. — Barce lona, Editorial Catalana, 1924. Xenofont : Obres socràtiques me nors Text i traducció de — Barcelona, Editorial Catalana, 1924. Segona edició, 1931. Keller, Gottfried : La gent de Seldwyla. Traducció de — Barcelona, Llibreria Catalònia, 1925 (Biblioteca Literària). Boccaccio, Joan : Decameró. Ver sió catalana de 1429. Introducció de — Barcelona [Editorial Barcino], 1926. (Els Nostres Clàssics, 1.) Plutarc : Vides paral.leles Text i traducció de , i-v, 1926-1928; x-XEi, 1929-1932. — Barcelona, Fun dació Bernat Metge. Plaute : L'Aululària. Traducció de — Quaderns de La Revista, gener-juny, 1927. Resum de Literatura grega. — Barcelona, Editorial Barcino, 1927. (Col.lecció Popular Barcino, xxx.) Els marges 192o-1926. — Barce lona, La Revista, 1927. (Publicacions de «La Revista», n.° 6o.) Aristòtil : Crítica del Comunisme.

Traducció del grec per — Barce lona, A. López Llausàs. [1927]. (Bi blioteca d'Estudis Socials, n.) Resum de Literatura llatina. — Barcelona, Editorial Barcino, 1928. (Col.lecció Popular Barcino, xm) Sis Joans. — Sabadell [Joan Sa llent], 1928. (La Mirada). ]Eurípides — Miscel.lània : MedeaCrexells. [Traducció Barce de lona, 1929 (Publicacions de la Funda ció Bernat Metge, 1). Rut. Traducció de —En el vol. III de : La Sagrada Bíblia. Barcelona, 193o. (Fundació Bíblica Catalana.) Estances. Llibre segon. Precedit de la reedició del primer. — Saba dell, Edicions La Mirada, 193o. Brooke, Rupert : Poemes. Versió de Marià Manent. Pròleg de — Barcelona, La Revista, 1931. (Publi cacions de «La Revista», n.° 91.) López-Picó, J. M. : Antologia Lí rica. Pròleg de — Barcelona, Altés, 1931. Keller, G. : Els tres honrats pintaires. Traducció de — Barce lona, Editorial Barcino, 1932. (Collecció Popular Barcino, i,xxx.) Cellini, Benvenuto : De la «Vida» de Traducció de Joan Estelrich i — Barcelona, Llibreria Catalò nia [1932] (Biblioteca Literària). Esquií : Tragèdies. Vol. i. Les Suplicants. Els Perses. Traducció de sobre el text establert per Paul Majon. — Barcelona, Fundació Ber nat Metge, 1932. Proses triades. Narracions, crítica, traduccions. — Barcelona, Editorial Barcino, 1932. (Antologia. Col.lecció d'escriptors catalans moderns, vm.) Bédier, Josep : El romanç de Tristany i Isolda. Traducció per Damià Pujol [Carles Riba]. — [Barcelona, Editorial Catalana, s. a.] (Biblioteca Literària).

— 312 — Grimm, Ll. Jacob i G. Carles: Contes d'infant i de la llar. Nova sèrie. Traducció de — [Barcelona, Editorial Catalana] (Biblioteca Lite rària.) Poe, Edgard : El gat negre. — El cas de M. Valdemar. — La caiguda de la casa Usher. — El retrat Oval. — La Màscara de la Mort Roja. (traducció de Carles Riba). — La Novel.la Estrangera, xxiv, xxvi, XXXIV, XXXVI, XXXVIII. Gògol, Nicolai : L'Inspector. Tra ducció de — [Barcelona, Editorial Catalana], s. a. (Biblioteca Literària.) Nocions de Literatura Llatina. — Barcelona, Bonavia i Duran, s. a. (Minerva, vm.) Plutarc : Vides d'Alexandre i de Cèsar. Traducció de — [Barce

lona, Editorial Catalana], s. a. (Bi blioteca Literàiia). Sienkievicz, Enric : Bàrtek el ven cedor, — i [Barcelona, altres contes. Editorial Traducció Catala de na], s. a. (Biblioteca Literària). Sòfocles : Antígona. Electra. Tra ducció de — [Barcelona, Editorial Catalana], s. a. (Biblioteca Literària). Verdaguer, Jacint : Poesies. In troducció i tria de — [Barcelona, Editorial Catalana], s. a. (Biblioteca Literària). Cornelii Nepotis Liber de excellentibus ducibus exterarum gentium. Vol. i. Praefatio et Miltiadis Themistoclisque vitae. Versió catalana (Themistoclis vita). (Bibliotheca scriptorum graecorum et romanorum cum ibericis versionibus curante A. Segalà.)

FERRAN VALLS I TABERNER

Documents de cultura del regnat de Jaume I en l'Arxiu de Poblet. — Estudis Universitaris Catalans, rv, 191 o. Pere Beçet (1365?-143o), per Fran cesc Martorell i — Institut d'Es tudis Catalans, Anuari, iv, 1911-1912. Manuscrit literari del monestir de Sant Pere. — Estudis Universitaris Catalans, V1, 1912. Las « Consuetudines Ilerdenses » (1227) y su autor Guillermo Botet. — Revista Jurídica de Cataluna, xix, 1913. Los Abogados en Cataluna durante la Edad Media. Tesis docto ral. — Barcelona, F. Altés Alabart, I9I5. Els sobrenoms dels reis Anfós II i Anfós III. — Estudis Universitaris Catalans, ix, 1915-16. Els orígens dels Comtats de Pallars i Ribagorça. I Part. La primera fa mília comtal Pallaresa. — Estudis Universitaris Catalans, ix, 1915-16. Els privilegis de la vegueria de Besalú. — Estudis Universitaris Ca talans, ix, 1915-16. El Cançoner del xvè segle de l'Ateneu ]. — [Barcelona, Barcelonès Ateneu [publicatBarce per lonès, 1915-192o.] En Joaquim Miret i Sans. .— Ins titut d'Estudis Catalans, Anuari, vi, 1915-192o. Joaquim Botet i Sisó. — Institut

d'Estudis Catalans, Anuari, vi, 1915192o. Guillem M.a de Brocà. — Institut d'Estudis Catalans, Anuari, vi, 1915192o. Josep Pella i Forgas. — Institut d'Estudis Catalans, Anuari, vi, 1915192o. Privilegis i Ordinacions de les valls Pirinenques. — Barcelona, 1915-192o. (Textes de dret català.) 3 vols. Figures de l'època Comtal Cata lana. — Anuari Heràldic [Oliva de Vilanova], 1917. Una carta de Vicente Salvà a Libri (1844). — Madrid, El Mentidero, 191 7. Une lettre de Guillaume Durand le Jeune à Jacques II d'Aragon. — Le Moyen Age, xxvm, 191 7. La data de l'acta de consagració de la Catedral d'Urgell (839) i els diplomes de Lluís el Piadós. — Es tudis Universitaris Catalans, x, 1918. Notas sobre la condición antigua del Valle de Aràn. — La Revista Quincenal, 1o de febrer, 1918. Relacions familiars i polítiques entre Jaume el Conqueridor i Anfós el Savi. — Bulletín Hispanique, xxi, 1919. Un diplome de Charles le Chauve pour Suniaire comte d'AmpuriasRoussillon. — Le Moyen Age, xxx, 191 9. Discursos llegits en la «Real Aca 4o

— demia de Buenas Letras» de Barce lona [Les genealogies de Roda o de Meyà.] — Barcelona, La Renaixensa, 192o. En Guillem M.a de Brocà y de Montagut. — Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Bar celona, x, 192 1. Bosch Gimpera, P. : Discursos llegits en la «Real Academia de Buenas Letras» de Barcelona. [Res posta de ] — Barcelona, Atlas Geogràfico, 1922. i Ferran Soldevila : Història de Catalunya. Curs superior. .— Bar celona, Associació Protectora de l'En senyança Catalana, 1922 i 1923, 2 vols. Notes per a la Història de la familia Comtal de Barcelona. .— Ajun tament de Barcelona. Publicacions històriques : Recull de documents i Estudis, i, 1923. Los Privilegios de Alfonso X a la ciudad de Múrcia. Discurso inaugural en la apertura del curso de 1923-24 de la Universidad de Murcia. — Barcelona, Casals, 1923. Torre y del Cerro, Antonio de la: Discursos leídos en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona [Resposta de ] — Barcelona, Atlas Geogràfico, 1923. Notizie delia Francia inviate da Filippo d'Evreux alia corte di Barcellona. — Miscellanea Francesco Ehrle, m. Roma, 1924. Les col.leccions canòniques a Ca talunya durant l'època comtal (8721162). — En : Eine Festgabe Dr. Einrich Finke gewidmet. Münster i. W., Aschendorff, 1925. Ein Konzil zu Lerida im Jahre 1155. — En : Papsttum und Kaisertum [Miscel.lània Paul Kehr], München, 1925. Els Estudis d'Història de la Le

— gislació Catalana. — Revista Jurídica de Catalunya, xxxi, 1925. El «Liber Judicum Popularis» de Homobonus de Barcelona. — Anuario de Historia del Derecho Espanol, n, 1925. El problema de la formació dels Usatges de Barcelona. — Revista de Catalunya, n, 1925. La Societat de les Nacions i les idees de Comunitat internacional en els antics autors catalans. — La Pa raula Cristiana, 1, 1925. Serra Hunter, Jaume : Discursos llegits en la «Real Academia de Buenas Letras» de Barcelona. [Res posta de ] — Barcelona, Tip. Atlas, 1925. Les costums de Miravet. Editades amb una nota preliminar. — Barce lona, Fill de D. Casanovas, 1926. Les fonts documentals de les «Consuetudines Ilerdenses». — Estu dis Universitaris Catalans, Xi, 1926. El tribunal del Lligalló de Mo rella. — Morella, V. Carceller, 1926. El Llibre dels Establiments de la vila i aldees de Morella de 153o. —. Revista Jurídica de Catalunya, xxxn, 1926. Les divisions cronològiques de la història del Dret català. — Revista Jurídica de Catalunya, xxxn, 1926. Les costums de Perpinyà. — Re vista Jurídica de Catalunya, xxxn, 1926. La Consueta Municipal de Bar celona de 1389. — Revista Jurídica de Catalunya, xxxn, 1926. Un formulari jurídic del segle xn. — Anuario de Historia del Derecho Espanol, m, 1926. El tractat «De regimine principum» de l'Infant Fra Pere d'Aragó. — Estudis Franciscans, xxxvn i xxxvin, 1926. Notes sobre les relacions d'al

— 315 — guns jurisconsults famosos amb Ca talunya. .— Revista Jurídica de Ca talunya, xxxm, 1927. Franqueses i usances de la ciutat d'Urgell. — Estudis Universitaris Ca talans, xn, 1927. Una antiga relació històrica ribagorçana. — Estudis Universitaris Ca talans, xn, 1927. Palomer, Josep : Siluetes de Santes Creus. Pròleg de — Barcelona, Llibreria Verdaguer, 1927. Ulloa, Lluís : Noves proves de la catalanitat de Colom Pròleg de —. París, Maisonneuve frères, 1927. Dues oracions parlamentàries de l'Infant Joan, Patriarca d'Alexandria. — Vol. : Franciscalia, Editorial Fran ciscana, 1928. L'element meravellós i legendari en les cròniques medievals catalanes. — Revista de Catalunya, vm, 1928. Els estudis històrics i arqueològics a Catalunya durant el primer quart del segle xxè. — Revista de Catalu nya, 1x, 1928. Els antics privilegis de Girona i altres fonts documentals de la Com pilació Consuetudinària Gironina de Tomàs de Mieres. — Estudis Universi taris Catalans, xm, 1928. Un articulat inèdit de consuetuds de Barcelona. — Estudis Universitaris Catalans, xm, 1928. La constitució catalana de la Cort general de Montçó de 1363. — Anuario de Historia del Derecho Espafiol, V, 1928. Estudis d'Història Jurídica Cata lana. — Barcelona, La Revista, 1929. (Publicacions de «La Revista», n.° 64.) Le juriste catalan Pierre de Car dona, cardinal de l'Église Romaine sous Alexandre IIT. — Mélanges Paul Fournier. Paris, 1929. Diplomatari de Sant Ramon de

Penyafort. — Analecta Sacra Tarraconensia, v, 1929. La influència jurídica catalana a Sicília. —- Revista de Catalunya, x, 1929. La llegenda de Guifré el Pilós. — Revista de Catalunya, Xi, 1929. Notes sobre el duel judicial a Ca talunya. .—. Revista de Catalunya, xi, 1929. Notes sobre el «Consolat de Mar». — Revista de Catalunya, xi, 1929. El Consolat de Perellós. — La Paraula Cristiana, x, 1929. Consolat de Mar. A cura de Vols. 1 i n. — Barcelona, Editorial Barcino, 193o, 1931. (Els Nostres Clàssics. Col. A, 27, 31.) Carta constitucional de Ramon Berenguer I de Barcelona (vers 1o6o). — Anuario de Historia del Derecho Espafiol, vn, 193o. El sentit alemany de la llegenda d'Otger Cataló. — Münster, Aschendorff, 193o. (Sonderabdruck aus den Spanischen Forschungen der Gòrresgesellschaft.) Els orígens de la historiografia catalana. .— Revista de Catalunya, XIi, 193o. Per la nostra cultura. — Barce lona, La Revista, 193o. (Publicacions de «La Revista», n.° 79.) Maragall, Joan : Obres completes Edició definitiva. Vol. vn. Pròleg de — Barcelona, Sala Parés, 193o. Paraules del moment. — Barce lona, 193o. El segon Congrés d'Història de la Corona d'Aragó. — Institut d'Estudis Catalans, Anuari, vn (1921-1926), 1931. El tercer Congrés d'Història de la Corona d'Aragó. — Institut d'Estudis Catalans, Anuari, vn (1921-1926), 1931.

- 3i6 La primera dinastía vescomtal de Cardona. — Estudis Universitaris Ca talans, xvi, 1931. Códices manuscritos de Ripoll. — Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, in, 1931. 131 problema comarcal i l'estruc turació política de Catalunya. — Bi blioteca d'Estudis Comarcals, n, 1931. (Casa del Valles.)

Trayectoria histórica de Cataluña. — Madrid, 1932. (Mundo Gràfico, número especial dedicado a Catalu ña.) Precedents i fonts de l'Estatut de Catalunya. — Revista Jurídica de Ca talunya, xxxviLL, 1932. Matisos d'història i de llegen da. — Barcelona, Editorial Balmes, 1932.

TAULA DE

MATÈRIES Pàgs.

L'Obra de l'Institut

9

La Casa antiga i la Casa nova

25

Els Membres de l'Institut Secció Històrico-Arqueològica Secció de Ciències Secció Filològica Ordre d'antiguitat dels Acadèmics Constitució actual de l'Institut Membres corresponents

35 37 3« 39 4° 41 42

Necrologies Enric Prat de la Riba Joan Maragall i Gorina Miquel A. Fargas i Roca Guillem M.a de Brocà i de Montagut Frederic Clascar i Sanou Joaquim Miret i Sans Miquel S. Oliver Ramon Turró Antoni M.B Alcover Àngel Guimerà

43 45 51 54 56 58 6o 62 64 67 °8

Els Premis de l'Institut

71

Les Publicacions de l'Institut Publicacions generals Secció Històrico-Arqueològica Secció de Ciències Secció Filològica Biblioteca de Catalunya índex de les Publicacions de l'Institut per ordre alfabètic d'autors

79 81 83 1J7 M9 152 169

Bibliografies dels Membres de l'Institut Guillem M.» de Brocà Pere Coromines Jaume Massó i Torrents Joaquim Miret i Sans Miquel S. Oliver Josep Pijoan Josep Puig i Cadafalch

217 2 19 221 225 228 234 236 238

- 318 Antoni Rubió i Lluch Josep M.» Bofill i Pichot Miquel A. Fargas Eugeni d'Ors August Pi Su&er E. Terrades Ramon Turró Antoni M> Alcover Josep Carner Frederic Clascar Pompeu Fabra Àngel Guimerà Joan Maragall Lluís Segalà Enric Prat de la Riba Lluís Nicolau d'Olwer Francesc Martorell Jaume Bofill i Mates Ferran de Sagarra Ramon d'Alòs-Moner Eduard Fontserè Joaquim Ruyra Jaume Serra Húnter Carles Riba Ferran Valls i Taberner

Pàgs. 243 247 249 251 254 262 266 268 273 276 278 280 285 288 29o 294 297 298 299 301 3°3 3°7 3°9 31° 3r3

TAULA D'IL.LUSTRACIONS

FIGURES (Entre ies pàgs. 32-33) 1. Primera instal.lació de l'Institut d'Es tudis Catalans. Pis principal. 2. Primera instal.lació de l'Institut d'Es tudis Catalans. Pis primer. 3. Primera instal.lació de l'Institut d'Es tudis Catalans. Pis segon.

4. Pla general de la Casa de Conva lescència i Hospital de la Santa Creu. 5. Façana de la Casa de Convalescència. Nou estatge de l'Institut d'Estudis Catalans.

LÀMINES (Entre ies pàgs. 32-33) I. Portal d'entrada a la casa antiga. II. Saleta de la primera reunió de l'Ins titut. III. Sala Daurada o de Milà i Fonta nals. IV. Sala Blava o de Bonsoms. V. Sala de Ciències. VI. Sala de lectura. VII. Saleta del catàleg. VIII. Testera de la Sala de lectura. IX. Portal del nou estatge de l'Institut (Casa de Convalescència). X. Vestíbul de la Casa de Convales cència. XI. Claustre de la Casa de Convales cència. XII. Galeria superior de la Casa de Con valescència. XIII. Vista panoràmica del claustre de la Casa de Convalescència.

XIV. Una de les sales superiors de la Casa de Convalescència. XV. Una sala de la planta baixa de la Casa de Convalescència. XVI. Capella de la Casa de Convales cència. XVII. Dos aspectes del jardí de la Casa de Convalescència. XVIII. Ala lateral superior (de les dones) de l'Hospital. XIX. Aspecte d'una de les sales de la planta baixa de l'Hospital. XX. Pintures murals en grisalles de l'ala superior transversal de l'Hospital. XXI. Una sala de l'Hospital. XXII. Claustre inferior de l'Hospital. XXIII. Una de les antigues escales d'accés a l'Hospital. XXIV. Vista panoràmica del pati de l'Hospital.

RETRATS Enric Prat de la Riba, p. 45. Joan Maragall i Gorina, p. 51. Miquel A. Fargas i Roca, p. 54. Guillem M.» de Brocà i de Montagut, p. 56. Frederic Clascar i Sanou, p. 58.

Joaquim Miret i Sans, p. 6o. Miquel S. Oliver, p. 62. Ramon Turró, p. 64. Antoni M.a Alcover, p. 67. Àngel Guimerà, p. 68.