Guia de colls de Catalunya, Andorra i Balears: 900 pujades en bicicleta de carretera (Azimut)

Citation preview

Colls bicicleta carretera.indd 1

27/10/11 16:53:48

Col·lecció: Azimut - 123

GUIA DE COLLS de CATALUNYA, ANDORRA i balears 900 pujades en bicicleta de carretera

FREDERIC RÀFOLS BARRUFET

Colls biclcleta carretera.indd 1

7/9/11 09:08:15

Primera edició impresa: octubre del 2011 Primera edició electrònica: novembre del 2011 Edita: Cossetània Edicions C/ de la Violeta, 6 - 43800 VALLS Tel. 977 60 25 91 Fax 977 61 43 57 [email protected] www.cossetania.com © Frederic Ràfols Barrufet © Cossetània Edicions Disseny i composició: Imatge-9, SL ISBN edició impresa: 978-84-9791-897-8 ISBN edició electrònica (PDF): 978-84-15456-65-0

Colls bicicleta carretera.indd 2

27/10/11 16:39:53

Per a la Núria, que ha aguantat les meves caparrades.

Amb un agraïment especial per al Juanto, el Guillem, el Raül, el Roger, el Manolo Mago i tots els pirats que participen als fòrums d’altimetries a Internet.

Colls biclcleta carretera.indd 3

7/9/11 09:08:15

Colls biclcleta carretera.indd 4

7/9/11 09:08:15

Elogi de la bogeria

Jo no sé si pot semblar pedanteria portar a aquestes pàgines amigues el record d’un il·lustre personatge del Renaixement europeu. Erasme de Rotterdam ni anava en bicicleta i probablement ni tan sols devia ser aficionat a la muntanya (que pràcticament no existeix en el seu país), però des del meu punt de vista bé mereix que el nom de la seva obra més reconeguda doni títol a aquestes breus línies de presentació d’una nova i completa guia dels colls més interessants de la geografia catalana i els seus voltants. Si la bogeria pot revestir moltes formes, la nostra, la “bogeria dels cims”, amenaça amb propagar-se ràpidament com una mortífera plaga que acaba per afectar les ments més fermes i sensates del ciclisme internacional. Perquè el raonable, almenys per a la majoria dels humans, sembla que hagi de ser evitar el sofriment en totes les facetes de la vida. O no és aquesta l’opció cicloturista preferida per gairebé tots els nostres consemblants? Però no, amics, no. “El somni de la raó produeix monstres”, ens diu Goya en un dels seus gravats més populars, i és més que possible que l’artista de Fuendetodos no anés gaire equivocat. Com volent avançar les idees del genial pintor, l’humanista holandès ja ens anunciava el 1511 que adoptar una posició absoluta amb respecte a la fe o a la raó, no significa conèixer, sinó tan sols creure saber. Són molts els qui, amb els seus actes, semblen condemnar qui no ha acabat la QH o la P-B-P a l’ostracisme ciclista. I són molts altres els qui, per altre cantó, després d’haver escalat el Tourmalet, el Galibier o l’Stelvio consideren que tot el que no tingui aquest nivell de duresa i espectacularitat no és digne ni tan sols de menció! Erasme posa a tots ells en el lloc que es mereixen. Elogi de la bogeria és una sàtira dels costums retrògrads i un cant a la llibertat, a l’enginy, a la rebel·lia, a la gosadia, és a dir, a la cultura i a la vida en llibertat. La bogeria és l’ingredient ideal que ha de fer que els homes posin en dubte la “veritat” declarada per alguns, ja que la qualitat dels bojos és la de ser francs i veraços. 5

Colls biclcleta carretera.indd 5

7/9/11 09:08:15

En l’àmbit del saber, la bogeria no només és important pel fet que el seu reconeixement condueix a la vertadera raó; també ho és per la relació que estableix entre el coneixement i l’experiència. “Aude sapere”, atreveix-te a saber, i per això no concedeixis cap valor a les converses banals ni a les falses creences. La bogeria no pot existir sense la raó, ja que només si aquesta última és capaç de reconèixer la primera, pren consciència de si mateixa i de la veritable importància de les coses. I ara que, cada cop més, van proliferant els experts de sofà i televisió, convé insistir amb el de Rotterdam que no és més savi qui llegeix i adopta teories alienes, sinó aquell que, mitjançant la seva pròpia experiència, estableix o en comprova una, almenys una, de totes elles. Però si no et conformes amb una sinó, com el meu amic Frederic, són ja milers les experiències que acumules a les teves cames, en el teu cap i en el teu cor, no et quedarà més remei que compartir-ho amb altres bojos com tu. Perquè, en efecte, “ex abundantia cordis, os loquitur”. I aquest cicloturista barceloní té el cor ple d’anècdotes per explicar, de lliçons per impartir, de consells per brindar, de ports per presentar, no només de la seva terra catalana, sinó de tot el món. Permet-me, Frederic, que aquest bilbaí, enamorat de la lli­ ber­tat que s’amaga a la muntanya, vulgui fer també el seu par­ticular elogi de la teva bogeria, de la teva rebel·lia, del teu agosarament, del teu enginy, de la teva llibertat al cap i a la fi. Contagia’ns a tots i serem cada cop més “bojos dels cims” que, com tu, mantinguem la lucidesa precisa per reconèixer que la bogeria que tenim en comú ens fa continuar perseguint aquesta felicitat que tots els mortals anhelem. Juanto Uribarri

6

Colls biclcleta carretera.indd 6

7/9/11 09:08:15

Introducció

Enlaireu-vos, pensaments, sobre ales daurades, enfileu-vos al cim de les muntanyes on arriben encara les flaires de les flors que acaronen els vents del meu país. Avanceu cap a llevant fins a les Illes, travesseu les fronteres a tramuntana… Terra meva, tan bella i malmesa, remembrança estimada i fatal. Cant rebel de la veu dels poetes, no emmudeixis avui ni t’apaguis; fes reviure altre cop l’esperança, i recorda’ns allò que vàrem ser. (Versió lliure de l’adaptació de J. Tero i M. Rossell dels cors de Nabucco de G. Verdi) Els que tenim una certa edat som testimonis de la important recuperació lingüística i cultural del nostre país després d’anys de persecució i intransigència molt més intensa que no pas l’actual. Amb els anys, el panorama ha canviat substancialment, bàsicament i en termes generals en els àmbits abastats pels grans mitjans de comunicació i per la cultura oficial. Però perviuen multitud de sectors més o menys diminuts en els quals la tasca normalitzadora amb prou feines hi ha arribat. Considero que el de la bicicleta de carretera n’és un. Els greus problemes que ha travessat o travessa el ciclisme professional fins a qüestionar-ne la pròpia existència bandeja problemàtiques accessòries com la toponímia o el descobriment de nous traçats. Paral·lelament, els coneixements i les ambicions del ciclisme aficionat i del cicloturisme de carretera històricament s’han abastit en bona part dels èxits o de les descobertes del ciclisme professional, per la qual cosa, lluny de l’afany descobridor, normalitzador i d’entroncament amb la cultura popular que viu una disciplina molt més moderna com 7

Colls biclcleta carretera.indd 7

7/9/11 09:08:15

és la bici de muntanya, aquest ciclisme sobre asfalt està mancat d’una tasca d’apropament al territori i als coneixements de la seva gent. Ordenar, sistematitzar, publicar i popularitzar coneixences, noms, topònims o vies de comunicació pel nostre país és la intenció primera d’aquest treball. La segona seria homenatjar un esport en els darrers temps qüestionat, atacat i vilipendiat en excés, sovint des de la ignorància i la manca més absoluta d’equanimitat. La curiositat i l’ànsia de saber són innates a la naturalesa humana. Ens agradaria saber-ho tot i conèixer-ho tot i tothom. Conèixer l’entorn i el país que ens envolta és només un exemple més d’aquesta ànsia i forma part de la naturalesa humana mateix, podríem dir que n’és una virtut espontània. Així mateix, a la majoria dels qui actuem com a ciclistes o cicloturistes ens agrada conèixer el nostre entorn cavalcant damunt una bicicleta, aquesta màquina tan perfecta i perfeccionada, la que ens permet als humans desplaçar-nos damunt la terra de la manera més ràpida possible amb la nostra única força. I també als ciclistes, com a la resta de persones, ens agrada superar-nos i, si pot ser, anar cada dia una mica més de pressa, una mica més lluny o remuntar aquella pujada més alta o més inclinada. És evident, a la majoria de ciclistes i cicloturistes ens agrada fer tombs complicats amb pujades i baixades cada dia més difícils, muntar per les costeres, coronar els colls, assolir els cims més alts i baixar a tota pastilla: abastar més, rodar millor, perfeccionar la pujada i baixar de manera òptima. L’afany de millorar és natural en les persones. Vivim en un país petit, un esquitx dins el món que ens envolta. D’un extrem a l’altre no arriba als tres-cents quilòmetres; és transitable en poques hores i sembla que fàcilment el podríem conèixer en profunditat. Però les mesures canvien radicalment si ens proposem efectuar aquesta coneixença en bicicleta. El panorama que se’ns presenta és inimaginable: milers de quilòmetres de carretera, infinitat de muntanyes i punts culminants, més de dos mil colls, milions de pedalades necessàries per abastar-ho tot plegat… A més, a molts ens agrada veure el país des de les altures, contemplar el panorama, el territori on conviuen els nostres conciutadans, les valls, els rius, les carenes, els boscos o les terres de conreu des de les altures. A Catalunya gairebé des de qualsevol talaia es pot contemplar la talaia veïna: des del Garraf distingeixes el Turó de l’Home, d’on contemples el santuari del Far, al Collsacabra; des d’allà veus les antenes de Rocacorba; d’aquí contemples la Mare de Déu del Mont, des d’on veus el Puigmal, que també pots observar des del collet de les Barraques, i així successivament. És un país petit i té els seus avantatges per a la seva contemplació ocular o per recórrer-lo en bicicleta… 8

Colls biclcleta carretera.indd 8

7/9/11 09:08:15

Conèixer un país és també conèixer la seva geografia i la seva orografia. Coneixent-lo s’aprèn a comprendre’l, a entendre’l, a respectar-lo i a estimar-lo. Per una simple raó de supervivència els cicloturistes tendim a allunyar-nos dels llocs més transitats. Això ens porta a descobrir llocs insòlits, a escorcollar racons i indrets solitaris o abandonats, llocs on no aniríem mai si no ens desplacéssim en bicicleta. Tots ells constitueixen fites interessants per als cicloturistes. Als que per damunt de tot els agrada la velocitat i tenen qualitats i suficient esperit de sacrifici acaben disputant curses i sovint no els toca més remei que prescindir de l’afany observador que hem comentat. Als que probablement no tenen (tenim) condicions, ni estan especialment obsessionats per la velocitat o per l’afany de guanyar o per la competició però els agrada desplaçar-se amb la força que transmeten als pedals i pretenen observar la realitat que els envolta se’ls anomena cicloturistes. Sovint (no sempre, ni de bon tros) són gent que cerca un nou humanisme enfront del materialisme i el desmesurat afany de lucre quotidià, que respecta l’entorn, que cuida el seu cos i que aposta per dedicar una part més o menys important del seu temps lliure a ser protagonista, actors directes del seu oci, en contraposició als qui opten per ser mers espectadors o practicants d’un oci de sofà. L’esportista aficionat o el cicloturista es diverteix, es relaciona amb els companys, observa i coneix el territori a poc a poc, alhora que fa exercici i intenta mantenir el cos àgil i en condicions. Entre aquests cicloturistes, hi ha un espècimen cada cop més en voga constituït pels amants de les muntanyes, de pujarles en bicicleta. Ja sigui per emmirallament amb els ciclistes de la tele, per provar llur força i condicions, pel simple gust per la muntanya o per fugir de l’excessiu trànsit que es concentra a les planes, cada cop són més els qui anhelen coronar colls o encimbellar els cims; cercar-los, suar-los i dominar-los. De ciclistes, per les carreteres cada cop n’hi ha més però els estius, a les faldes de les muntanyes europees amb més tradició ciclista, la concentració de bicicletes es pot considerar com una autèntica bogeria. És una evidència que l’afició dels ciclistes de qualsevol categoria per assolir els grans cims s’incrementa de mica en mica. Sembla clar que l’anhel per fer un centenar de quilòmetres no només és una suposada prescripció facultativa de fer exercici i vèncer el sedentarisme, és també l’anhel per superar els obstacles que el territori planteja, per vèncer la dificultat de cobrir-los un a un, per remuntar un coll, abocar-se a l’altre cantó i descobrir el paisatge o la comarca veïna, per deixar una vall i contemplar-ne una altra des del capdamunt. Cada comarca i gairebé cada poble té el seu lloc tradicional de peregrinació, d’excursió o de trobada. Normalment són tala9

Colls biclcleta carretera.indd 9

7/9/11 09:08:15

ies dreçades damunt el territori amb ermites, santuaris o altres punts d’interès. Conèixer el país és també conèixer aquests indrets. N’hi ha pertot arreu: del Caro a la Bonaigua, del santuari dels Àngels a Girona a la Mare de Déu del Coll de l’Alba a Tortosa, del Saut deth Pish al Turó de l’Home, del santuari de Falgars al monestir de Montserrat, de Pinós a Prades o a Llimiana… Pedalar fins descobrir com són aquests innombrables llocs de pas o de reunió, sotjar què es veu des dels seus miradors, quin color té el cel que es contempla, quin país es divisa mentre puges per les seves faldes, quina vegetació t’envolta, què s’hi treballa, què s’hi conrea, tot plegat forma part de l’ofici del cicloturista. Viatjant a poc a poc, observant a foc lent, cop de pedal a cop de pedal anem copsant l’entorn que ens envolta. És indiferent que passem llargues estones vigilant la roda dels companys, sospirant per no perdre contacte o panteixant; és gairebé igual, la nostra retina reté més que menys les imatges del paisatge que transitem. No deixa de ser curiosa aquesta forma d’observar el món dels cicloturistes tan contrària a l’ansietat i la impaciència per conèixer del turista, inquiet per veure-ho tot i no deixar-se res, per retratar-ho tot. Però també contrària a la pressa del mateix ciclista per arribar al seu destí, com més ràpid millor. Contradicció banal aquesta darrera ja que tots sabem de la limitació de les nostres forces i, en tot cas, la nostra rapidesa ens portarà a enregistrar una velocitat mitjana al final de la jornada de 28 per hora en lloc de 23, diferència imperceptible al comparar-la amb la dels vehicles a motor. I si es tracta d’anar cara amunt serà de 15 o potser ni tan sols de 10 per hora. Totalment banal. Els desafiaments entre companys ciclistes abunden en tots els terrenys. En la marxa en grup proliferen les petites competicions, els mesuraments de llurs forces. Deixar un company de roda pel pla o baixant pot tenir més mèrit que no pas pujant però les grans i efímeres victòries es produeixen a la muntanya i, entre els cicloturistes, la vàlua cara amunt és gairebé sinònim de vàlua total. Els que no pugen mai no són considerats els millors ciclistes del grup. I això alimenta, de mica en mica, l’apassionament per les muntanyes i per les seves pujades. Difícils són les sortides de les penyes que no introdueixen almenys una pujada en la seva sortida setmanal i aquesta esdevé ingredient necessari i imprescindible perquè el personal frueixi o pateixi. Amb aquestes premisses, aquest treball vol contribuir al coneixement dels llocs on estan situats els obstacles d’aquest país i ressenyar-ne les seves característiques bàsiques.

10

Colls biclcleta carretera.indd 10

7/9/11 09:08:15

Justificació

Aquesta guia vol ajudar als qui pretenen descobrir el país des de dalt d’una bicicleta i des de les altures, als qui volen ficar el nas a qualsevol racó elevat o als qui, simplement, fan col·lecció de pujades en bicicleta o busquen cada dia la cota més alta o la muntada més dreta. Conèixer prèviament les característiques ben segur que ens ajudarà o, si més no, podrem comprovar del que hem estat capaços quan estiguem de retorn. Coneixedor dels afortunats treballs d’Òscar Balsells publicats l’any 1991 sota el títol Atlas dels ports de muntanya de Catalunya, conscient dels anys passats i de com en aquest període s’ha eixamplat la cinta d’asfalt i paviment al nostre país, he volgut ampliar-los i posar-los de nou a disposició dels qui es mouen en bicicleta per les carreteres inclinades d’aquest país. Els exhaustius quatre volums referits a les altimetries de les carreteres de les províncies catalanes publicats l’any 1994 per en Joan García Ayllón han servit també de referència històrica i encara avui algunes dades d’aquesta guia provenen directament d’aquestes publicacions. L’extensa munió de dades penjades a Internet per diferents aficionats a mesurar les nostres muntanyes i les carreteres que les remunten ha fornit la major part de la informació que figura en aquesta guia. A tots ells els vull expressar el meu agraïment pel seu treball i per la bona disposició a col·laborar. La meva tasca ha consistit simplement en sistematitzar i compendiar la informació penjada o editada amb la intenció de facilitar la feina a ciclistes i cicloturistes interessats a descobrir el territori botant de coll en coll o de talaia en talaia. Les meves aportacions genuïnes són escasses i serveixen per omplir alguna llacuna que m’ha semblat imprescindible. L’endiablada vitalitat de la xarxa fa que cada pocs dies apareguin noves mesures penjades pels aficionats. El dinamisme de l’administració asfaltant o encimentant camins pot ser discutible però no és menystenible. Ambdós factors ajudaran al ràpid envelliment d’aquesta guia però fixar la foto dels desnivells pavimentats en un moment determinat (novembre del 2009), 11

Colls biclcleta carretera.indd 11

7/9/11 09:08:15

mostrar l’extraordinària riquesa i varietat del nostre territori i facilitar els enllaços per a la recerca de les fonts, són motius prou justificadors d’aquesta publicació. O sigui, que no hi ha voluntat de descripcions massa profundes, ni detallades, ni d’erudicions supèrflues. Hom és força conscient que les rampes i els pendents els qualifica el ciclista mateix en el moment que els supera. Cap indicació prèvia, per precisa que sigui, evitarà ni el mal de cames ni les freqüents preguntes que se’ns plantegen sovint quan esbufeguem o ens deixen tirats o ens cau el món a sobre, referents, inevitablement, a què hi fem allà perduts a la muntanya, a qui ens ha manat agafar la bicicleta, etc. En conseqüència, simplement indicacions generals: ubicació, altura, desnivell, quilometratge fins al final de l’esforç, pendent mitjà, pendent màxim per poder proveir-nos de les multiplicacions necessàries, un indicador del nivell de dificultat de cada pujada i, en els colls més importants, la gràfica, algun comentari sobre els descansos que trobarem, sobre l’entorn que l’envolta o sobre les possibilitats d’enllaç amb altres dificultats orogràfiques properes. Crec que és sufi­ cient, els complements els posa cadascú.

Colls i pujades He volgut diferenciar expressament en el títol d’aquesta guia els colls de les pujades, ja que es tracta d’accidents diferents. Les pujades són inclinacions del terreny que mitjançant un camí, o en el nostre cas una carretera, ens menen a un lloc més elevat on probablement hi ha un poble, un cim o qualsevol altre lloc d’interès. Ja he comentat abans aquest interès tant esportiu com cultural que dirigeix els cicloturistes a conquerir aquests llocs prominents dreçats damunt el territori. Els colls no tenen menor importància. Són sovint més elevats que els pobles i menys alts que els cims que els envolten, mentre que les carreteres que hi arriben acostumen a ser més dolces en la seva inclinació que no pas les que arriben als cims. I els colls són històricament els punts de contacte entre els costums, les cultures o les llengües de territoris diferents. Són nexes que lliguen diferents valls i les connecten entre si, són el punt de pas de les comunicacions on es troben dues o més rutes, són també les divisions territorials, les fronteres i les delimitacions. Els colls enllacen els punts culminants citats anteriorment, sovint només accessibles per una única via de comunicació. Ignoro si per aquestes significatives diferències definitòries fa un parell de dècades va néixer a França un moviment de cicloturistes distingit per col·leccionar colls, no pujades. És el Club dels Cent Colls. Aquest moviment compta avui amb milers d’associats arreu del món i continua posant èmfasi en el nexe 12

Colls biclcleta carretera.indd 12

7/9/11 09:08:15

cultural dels colls. El títol va en homenatge a aquesta associació i en els llistats de la guia els colls que reuneixen les característiques que aquesta marca hi figuren en lletra cursiva a fi de distingir-los de les pujades. Sovint al pujar per una carretera es travessa un coll mentre continuem cara amunt. A la guia s’han assenyalat uns quants d’aquests colls que es troben de pas, els més significatius o els que ajuden a situar-nos damunt el mapa, i també figuren en lletra cursiva. A banda d’aquesta diferenciació bàsica hi ha una tercera categoria d’obstacles que compta també, per devoció, per curiositat o perquè no hi ha altre remei, amb els seus aficionats. És la pujada a urbanitzacions amb carrers molt inclinats. Predominen a les serres litorals, busquen llocs elevats i acostumen a estar graonades per les faldes dels turons. Els vials que hi menen o els dels seus interiors sovint presenten pendents superiors al deu o al quinze per cent. Són pujades curtes, molt dretes, perdedores, a cops encimentades i no sempre en bon estat. N’he posat algunes, no pas totes, les que m’han semblat més interessants i en tot cas per a qui li interessi aprofundir-hi recomano la visita a l’apartat “urbanitzacions catalanes” de la pàgina http://cicloturismecatala.mforos.com. La fita per al ciclista és arribar al lloc pavimentat més alt del polígon… i aconseguir trobar el camí de tornada. Com de persones, també hi ha ciclistes de tota mena…

Geografia i orografia Per a molts ciclistes, enlairar-se carretera amunt mitjançant una bicicleta té únicament un afany esportiu; d’altres hi busquen també un millor coneixement del territori que els envolta, i probablement la majoria intenten conjugar ambdós factors. Les pujades de les carreteres mai no són gratuïtes sinó que responen a unes necessitats comunicatives, ja siguin actuals o anteriors. Conèixer el territori sobre el que ens movem ens donarà molta informació sobre el que ens podem trobar i ens ajudarà a comprendre millor el que veiem i el que transitem. Per poc que haguem rodat pel país serem conscients que Catalunya té un relleu complex ple de valls, serres, turons i alguna plana. Malgrat aquesta complexitat, si ho mirem damunt d’un mapa podrem simplificar en gran mesura les línies mestres de l’orografia d’aquest territori. De manera significativa, hi ha una gran serralada a tramuntana que la travessa de banda a banda amb elevacions que van minvant a mesura que ens acostem a la costa, a llevant. Dels més de 3.000 m d’alçària del Pirineu lleidatà s’arriba al mar al Cap de Creus. 13

Colls biclcleta carretera.indd 13

7/9/11 09:08:15

D’aquesta gran serralada en baixen cinc rius principals. Començant al límit amb l’Aragó trobem la Noguera Ribagorçana, la Noguera Pallaresa i el Segre, que conflueixen entre si i aboquen finalment les seves aigües a l’Ebre, el riu que, endinsant-se per les comarques del sud i ponent de Tarragona, arriba al mar. Les conques d’aquests tres rius ocupen gairebé tota la província de Lleida, i el Segre toca també terres gironines. El Ter recull gairebé tota la resta de l’aigua que cau als Pirineus catalans i l’aboca al mar després de travessar bona part de les comarques gironines i fer una incursió per Osona. Les serres del Cadí i del Montgrony forneixen la conca alta del Llobregat, que posteriorment ocupa una gran porció de la província de Barcelona. Tret de la Garona, que travessa la Vall d’Aran i segueix cap al nord i cap a l’Atlàntic, els altres cursos fluvials tenen una importància molt menor pel que fa a la configuració del relleu del país. La Garona i el Tec arrepleguen la resta d’aigües fluvials que cauen cap a la banda francesa dels Pirineus. Els grans colls de Catalunya són els nexes que comuniquen les diferents valls de les conques altes dels grans rius que hem citat. Entre aquests colls hi ha els cims més importants, a alguns dels quals —o als pobles de les seves faldes— també s’hi puja per carretera. Les alçàries més elevades d’aquests llindars arriben a superar en alguns casos els 2.000 m als Pirineus i en bastants més superen els 1.500 m. A aquesta gran serralada al límit amb França cal afegir-hi unes serres prepirinenques menys elevades, el Montsec d’Ares, de Rúbies i de Tost, el Boumort, el Port del Comte, el Cadí o el Montgrony. En sentit oblic i paral·leles a la línia de la costa hi ha les intermitents serralades litorals amb el Montgrí, les Gavarres, el Montnegre, el Corredor, la Conreria, Collserola, el Garraf o el Montsià i les prelitorals amb les Guilleries, el Montseny, Sant Llorenç del Munt, Montserrat, Queralt, Prades, Montsant i els Ports. Aquest darrer massís ja forma part del Sistema Ibèric. Aquestes diferents serres estan separades entre si pels cursos dels rius que busquen el mar i per les petites planes interiors, la Selva, el Vallès o el Penedès. Aquests dos sistemes paral·lels i la serralada pirinenca conflueixen en direcció a llevant a la petita plana de l’Empordà. A l’obrir-se en direcció oest conformen la Depressió Central Catalana, que s’integra en l’extensa Depressió de l’Ebre, que ultrapassa el territori català. Les pujades a les serres prepirinenques i a les serres prelitorals arriben a altures importants, en alguns casos superiors als 1.500 metres com passa al Port del Comte, al Cadí o al Montseny. A les serres litorals, les altituds que s’assoleixen són força inferiors i en tot cas no arriben als mil metres. Per contra, sovint ens podem trobar amb desnivells molt inclinats. 14

Colls biclcleta carretera.indd 14

7/9/11 09:08:15

Informacions de la guia A la guia s’expliciten per a cada coll o pujada els diferents factors que figuren a continuació. a) Nom i situació Els noms dels colls i pujades hi figuren ordenants per ordre alfabètic i distribuïts entre les quatre províncies catalanes, Andorra i les Illes Balears. A Catalunya s’ha intentat seguir la toponímia que es desprèn dels mapes oficials de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC). No sempre ha estat fàcil, ja que en força casos no coincideixen els topònims dels mapes 1:50.000 amb els de l’1:5.000. Llavors s’han buscat altres referències que ajudessin a determinar quin pot ser el bo. En alguns pocs casos, a l’hora d’ubicar-los alfabèticament a la guia he optat per alguna forma que m’ha semblat més popular en el món de la bicicleta. Per exemple, el Caro, el gran cim del Baix Ebre, figura a la guia com a Mont Caro, ja que interpreto que aquest terme és força més popular en el món del ciclisme. El cas invers es dóna en algunes pujades en què s’ha obviat el nom genèric (ermita, etc.) i s’ha optat directament pel topònim. És el cas, per exemple, del santuari de la Mare de Déu de Falgars: atès que al mapa topogràfic hi figura com a Mare de Déu de Falgars, s’ha simplificat la possible nominació com a santuari o com a Falgars. La ubicació concreta de l’inici de la mesura d’una pujada emprant unes poques paraules resulta difícil però sempre ha de coincidir amb l’inici de la inclinació de la carretera. Per a la situació del coll es facilita un número a cada cim, el qual es localitza damunt un mapa en què hi figura també la comarca i el poble de l’inici o alguna referència significativa. b) Altitud Des d’un punt de vista esportiu, l’altitud d’un coll no és pas el seu factor més rellevant. A la immensa majoria de les pujades que presentem en aquesta guia l’alçària gairebé no influeix, com no sigui pel possible canvi de condicions meteorològiques. Però és una dada necessària per situar-nos, per emplaçar-nos i saber on anem. Fora d’aquest valor informatiu per a un ciclista l’altitud d’un coll simplement fa gràcia. Agrada a la major part de la població que habita prop de la costa superar per primera vegada els 1.000 metres d’altitud o, posteriorment, superar els 2.000 m. Però aquest fet no determina en absolut la duresa de la pujada; per a això ens caldria saber d’on sortim i mitjançant quants quilòmetres de carretera assolim una determinada cota. Les dificultats que pot afegir la raresa de l’oxigen a cotes supe­ riors als 2.000 m són molt difícils d’apreciar i, en tot cas, caldria circumscriure-les al món de la competició. En el camp del 15

Colls biclcleta carretera.indd 15

7/9/11 09:08:15

cicloturisme seria agosarat dir que ens falta l’aire en una pujada del nostre territori com a conseqüència de l’excessiva altitud. En alguns colls de pas el punt més elevat de la carretera no coincideix amb el del coll. S’ha mantingut el nom del coll però la mesura s’ha efectuat fins al punt més alt. Només 9 carreteres asfaltades superen els 2.000 metres en el territori que analitza aquesta publicació, 5 a Andorra i 4 a Catalunya; 4 són colls geogràfics (Envalira, Cabús, Bonaigua i Pal) i 5 són pujades a estacions d’esquí (Arcalís, Vallter 2.000, Cortals d’Encamp, Boí Taüll i Rabassa); dels colls només dos tenen asfalt per dos vessants, mentre que Pal i Cabús només estan enquitranats per un cantó. La pujada a Llauset ja cau dins l’Aragó. Podem concloure que la molt alta muntanya, si bé acull la més gran concentració dins la península Ibèrica, tampoc no és excessiva al nostre territori i que, en tot cas, la major concentració es troba al petit país andorrà. c) Desnivell És un factor força rellevant quan volem mesurar amb rapidesa la possible duresa d’una ascensió. No falla: com més metres haguem de remuntar, major serà l’esforç necessari per aconseguir-ho. Com qualsevol altre factor, no ho diu pas tot ja que un mateix desnivell es pot superar de moltes maneres: mitjançant més o menys quilòmetres, amb pendents regulars, amb replans intermedis, amb fortes rampes seguides de desnivells suaus o amb alguna baixada intercalada. Tot plegat fa que aquest factor s’hagi de combinar amb els que vénen a continuació. A l’hora de catalogar els colls en funció del seu desnivell sorgeix sovint la polèmica del punt en què s’ha de començar a mesurar. O sigui, el desnivell de l’Envalira és menor si el considerem des d’Andorra la Vella que si mesurem des de la Seu d’Urgell, però és clar que sempre podríem continuar Segre avall i així acabaríem comptant des de la línia de la costa. Com que això seria absurd, a fi de comparar de manera uniforme no hi ha més remei que agafar els punts de referència acceptats per la majoria del personal amant d’aquestes coses. Si no estem massa habituats a l’alta muntanya ciclista, al planificar una sortida amb colls importants cal considerar que la durada previsible de l’excursió no s’ha de calcular preveient les nostres mitjanes habituals de velocitat, sinó en base a la nostra capacitat de superar el desnivell. En cicloturistes amb certa forma física és habitual remuntar 600 m de cota en una hora de bicicleta; per arribar als 700 ja s’ha de ser un pèl experimentat, i els 800 és cosa de ciclistes molt ben dotats o amb ànim competitiu. També hem de tenir present que en determinades baixades difícilment es recupera gaire la mitjana de velocitat. 16

Colls biclcleta carretera.indd 16

7/9/11 09:08:15

Per exemple, pujant la collada de Collfred per Joanetes pots fer una mitjana inferior als 15 km/h, però si baixes per la mateixa banda igual no superes massa els 30, amb la qual cosa la mitjana pot ser pírrica… Perquè una pujada tingui un mínim d’entitat el desnivell haurà de superar els 200 o 300 metres. I aquest important interval és degut a les diferents característiques que hem anomenat abans. Una pujada que supera 300 m amb 10 km de carretera cal considerar-la com a suau mentre que una que en salva tan sols 200 mitjançant 2 km d’ascensió és un gavarrot considerable i pot fer més mal a les cames que l’anterior. Quan una muntada puja 500 m de cota, sigui amb la tipologia que sigui, és clar que és una pujada important. Hi ha molts CIMA (vegeu l’epígraf i) que no assoleixen pas aquesta fita. Les pujades que superen els 1.000 m de desnivell sempre són de gran categoria. En tenim 24 al territori considerat i en aquest llistat podem dir que hi ha la majoria de “papus” del territori: • Vuit a Barcelona: Turó de l’Home, Pal, Rasos de Peguera, Santa Fe del Montseny, Pradell, Creu de Fumanya, Creueta i collada de Peguera. No considero el coll de Santa Helena, ja que és una opció intermèdia per assolir el Turó. • Set a Lleida: Portainé, Ares (també Observatori del Montsec), Bonaigua, Cantó, Port del Comte, Montnou i Tuixén-la Vansa. • Sis a Andorra: Envalira, Cabús, Arcalís, Rabassa, Cortals i Gallina. • Una a Girona: Vallter 2.000. Santa Fe del Montseny ja l’hem comptada. • Una a Tarragona: el Mont Caro. • Una a les Illes Balears: el cim del Puig Major, tancat al públic. Veiem que hi surten totes les que superen els 2.000 m d’altitud i unes quantes més, totes de gran dificultat. Curiosament, de totes les pujades que presentem al llistat general, la de major desnivell neix fora del territori i no resulta fàcilment accessible. És l’ascensió a l’Envalira des d’Acs dels Tèrmes, amb 1.687 m de desnivell. A continuació ja vénen els grans: Turó de l’Home i Mont Caro, sempre en dura pugna per ser considerades les pujades més difícils de Catalunya. El cas del Puig Major és un pèl especial. Aquests desnivells estan citats molt aviat però remuntar només 100 metres sembla una enormitat quan veiem un edifici o altra construcció humana d’aquesta dimensió (n’hi ha poques al nostre país) i ens situem al seu peu. Aixecar la vista fins dalt 17

Colls biclcleta carretera.indd 17

7/9/11 09:08:15

i imaginar de pujar-hi en bici sembla un esforç de gran categoria. Doncs bé, estem parlant de pujar tres, cinc o deu vegades altures d’aquesta envergadura, esforços que en fred podrien semblar impossibles i que, a poc a poc, pedalada a pedalada, anem assolint i assaborint. El desnivell és un factor rellevant per situar la diferència entre l’obra artificial dels humans i la natura. Si tornem a imaginar els edificis més alts del nostre país (o del món, tant és), de doscents o tres-cents metres d’altura, el seu desnivell no deixaria de ser el d’un coll de poca categoria. Ja podem pensar en torres Eiffel, de Collserola o Petronas, els ingents càlculs d’enginyeria necessaris perquè s’aguantin no deixen de ser petits detalls davant la immensitat de la natura i les seves construccions muntanyenques: colls, carenes, cingles o pics. d) Llargada Com l’altitud, la llargada no és necessàriament la magnitud més destacable per mesurar la duresa d’una pujada. Però hi ha colls que no s’acaben mai i van desgastant de mica en mica les forces del “pedalista”. Ja no es tracta que siguin més o menys durs, es tracta de coronar i que arribi la baixada d’una vegada… Envalira, Cantó, Turó de l’Home, Cabús, Toses, Bonaigua, Caro, Arcalís, tots ells i uns quants més superen els 20 quilòmetres cara amunt. No sempre es pot afirmar que siguin grans colls similars als colossals gegants alpins tan temuts pels ciclistes, però aquestes llargues pujades donen una certa categoria i prestigi a l’orografia ciclista catalana. Sovint tenen algun replà intermedi o uns primers quilòmetres més tous que n’alleugen l’esforç i en rebaixen la mitjana, però només la previsió d’haver d’estar dues o més hores tirant amunt crea prou aprensió i respecte en el ciclista. Comparant, podem observar com la majoria de colls del País Basc, un territori aparentment molt muntanyós per als ciclistes, ni tan sols arriben als 10 km de longitud. e) Percentatge És un altre element important a considerar per tal d’intuir de què va una pujada. Normalment hom parla de percentatge mitjà o de percentatge màxim. Els dos són significatius i, alhora, enganyosos. Pujar a una urbanització qualsevol amb els dos primers quilòmetres al 4% i un tercer al 10% ens dóna una mitjana del 6% i així consta en qualsevol llistat. Si, a més, té un fort revolt que per l’interior de la corba dóna un pendent del 17% durant 20 metres, aquesta dada també figurarà a l’escandall. Són prou significatius de les característiques d’aquesta ascensió el 6% de mitjana i el 17% de màxima? Jo diria que poc, el 6% pot no 18

Colls biclcleta carretera.indd 18

7/9/11 09:08:16

existir en cap tram de la pujada i el 17% es podria superar simplement obrint-se una mica a la corba i fent uns quants metres més. El problema és que no hi ha altra manera àgil i simple de resumir un desnivell. Per això hom empra les gràfiques, sistema molt més perfecte i més visual però també més ampul·lós i complicat de realitzar. En estadística es defineix la moda com el valor d’una variable que més vegades es repeteix. Parlant de percentatge, la moda d’una pujada seria el percentatge que més es repeteix mentre la muntem. En l’exemple anterior la moda seria el 4% i la màxima el 17%. Seria més encertada aquesta presentació? En tot cas, tampoc ho seria menys que la primera, ja que al 4% hi rodaríem una bona estona… Però és evident que l’expressió de la moda no ha fet mai fortuna en el món de la bicicleta i no serem ara nosaltres els qui ens hi capficarem, només volem deixar constància que hi ha altres possibilitats. Contràriament al cas anterior, diria que sí que hi ha un cert consens en el món del ciclisme a considerar com a suportables els percentatges fins al 5%. Perquè una pujada regular al 5% faci mal a les cames ja ha de tenir uns quants quilòmetres… o ser pujada a tota pastilla, a un ritme superior al que estem habituats. Del 6% en amunt la cosa canvia. I per a les cames és perceptible cada punt més que pugem per damunt del 6%. A partir d’aquesta xifra les gràfiques no s’han de mirar amb lleugeresa, sobretot quant parlem d’ascensions d’un mínim de 5 km de llargària: no és indiferent que una mitjana sigui del sis o del vuit per cent. No només és una qüestió de multiplicació a la bicicleta sinó també de preparació, de força i d’administració de l’esforç. En la consideració de les mitjanes intervenen de manera determinant els replans o les baixadetes intercalades al mig d’un coll. Són accidents notables que s’escapen en els llistats i que no sempre són perceptibles a les gràfiques. I tampoc no afecten per igual tots els ciclistes. Quan un ciclista està en forma —i més si és un ciclista entrenat científicament (o sigui, amb repeticions i treball per intervals)—, un descans mínimament notable el recupera i per a ell gairebé pot implicar tornar a començar un nou coll. El ciclista en baixa forma a cops ni s’adona que hi ha hagut un replanet durant la pujada ja que anava asfixiat i ha continuat esbufegant durant aquest tram. És un fenomen que pot observar qualsevol pujant un coll irregular a mig hivern i estant poc rodat o posteriorment al cap d’uns mesos, en plena forma i les cames carregades de quilòmetres. En aquest cas, el nostre organisme és capaç de notar i aprofitar qualsevol alleujament en el pendent d’una carretera. Tot això fa que les dades dels pendents mitjans, a l’obviar aquests trams, redueixin significativament la informació al ciclista però, 19

Colls biclcleta carretera.indd 19

7/9/11 09:08:16

a més, discriminin entre la categoria dels ciclistes. Què hi farem, una altra contrarietat… Pel que fa als percentatges màxims, s’ha de dir que és una mesura tan important com enganyosa. Les rampes màximes, com qualsevol extrem, sempre acostumen a ser de curta durada. Si només veiem el llistat no sabem com de llarga és una determinada rampa, sovint ni la contemplació d’una gràfica ens ho aclareix (també és cert que hi ha gràfiques molt ben resoltes). I tampoc sabem com s’ho ha fet el mesurador, si ha agafat per l’interior de la paella o ha seguit la mitjana de la carretera o ha anat sempre arrambat a la dreta. A això hi hem d’afegir l’afany d’alguns descobridors de noves pujades en evidenciar que la seva troballa és més extrema, cosa que l’indueix a mesurar per l’interior (tot sigui dit amb admiració i respecte per als mesuradors). La informació referent a les rampes màximes no és tan important pel seu punt àlgid com per la seva durada, per la seva repetició o per la repetició de valors similarment extrems. En el cas anterior, disposar de la informació referent a l’existència de 20 metres al 17% ni tan sols ens faria canviar la multiplicació de la bici. Però si sabéssim que, a més d’aquests 20 metres, n’hi ha 200 al 15% potser sí que ho faríem. En definitiva, disposar d’informació referent als percentatges d’una pujada ens ha de permetre determinar a priori si la multiplicació de la nostra màquina és la correcta. I l’experiència demostra que en casos de rampes extremes i mínimament continuades sempre s’acaba posant tot el ferro de què es disposa. Si sabem el mal que pot fer a les cames el fet d’anar amb multiplicacions massa llargues en una pujada (tot allò de les rampes a les cames, l’acumulació de l’àcid làctic, etc.), per què abusarne? La resposta és clara: més val que sobri metall que no pas que en falti; no fa cap mal portar un 27 i no posar-lo, el que fa mal és anar amb un 25 quan aniries més còmode amb el 27. I és recomanable no filar massa prim, ja que sempre pensem que les condicions seran òptimes i moltes vegades passa tot el contrari: deshidratació, calor, fred, vent o pluja gairebé sempre contribueixen a empitjorar la situació; per tant, més val tirar llarg, que per uns grams més al darrere no passa gran cosa. Les multiplicacions de la bicicleta són una cosa molt personal i de difícil generalització. Tant va lligat a l’estil i costum de cadascú com al nivell o l’estat de forma en un moment determinat. Però si ens hem d’enfrontar a desnivells superiors al 15 o al 20% cal proveir-nos de relacions inferiors a 1,30. Aquesta relació és la resultant de dividir el nombre de dents del plat petit per les de la corona més gran. Per a casos extrems com alguns que se citen en aquesta guia la recomanació és de relació inferior a 1,20. A tall d’exemple: 39:28=1,393, 34:28=1,214 i 32:27=1,185. 20

Colls biclcleta carretera.indd 20

7/9/11 09:08:16

Enumerar el nombre de pujades amb mitjanes superiors al 6% potser seria massa feixuc. Però les que superen el 7% amb una llargada mínima de 5 km (o sigui que simplement remunten 350 metres) ja no són pas tantes, una cinquantena: • Catorze a Barcelona: santuari de Bellmunt, Ratpenat i Font de Bellver per sobre del 9%; Sant Isidre, Font Montnegre i Fumanya superen el 8%; i la Creu de Fumanya, Puigsagordi, Mare de Déu de Puiggraciós, Farell, Peguera, Rasos de Peguera, Casanova de les Garrigues i Capolat superen el 7%. Ni tan sols el monstre Pradell arriba al 7% i és que els replans fan miracles. • Deu a Girona: Barraques i Bruguerès per sobre del 8%, mentre que Xenacs, Bracons, Montfullà, Guils Fontanera, Sant Martí Sacalm, Vallter, Masella i collada Fonda (de terra) superen el 7%. • Una dotzena a Lleida: el Portet de Les al 10%, Montnou per sobre del 9%, Arduix, Castellnou de Carcolze i Arres de Sus superen el 8% i les pujades a Farrera, Sant Quirc de Durro, l’Artiga de Lin, Mare de Déu de Puig-aguilar, refugi de la Bassa d’Oles, Coll Pregon i Talltendre passen del 7%. • Una a Tarragona. Tan sols el castell d’Escornalbou supera el 7%. El Caro arriba al 6,1% mesurant des de la sortida de Tortosa. Menyspreant els 9 primers quilòmetres figuraria en aquesta qualificació. • Deu a Andorra: Gallina, Juberri i Certers superen el 9%; Cortals d’Encamp, Engolasters i Aixàs el 8%; i Os de Civís, Estació de Pal, Fontaneda i Mas d’Alins el 7%. • Tres a l’illa de Mallorca: el Port de Valldemossa, Es Galatzó i Cals Reis superen el 7%, encara que Sa Fita d’es Ram és força més dur… Per altra banda, entre les que, prescindint de la llargada, superen el 10% de mitjana hi predominen les urbanitzacions: • Mas Nou Pins, Ca l’Alegre, Can Caralleu, Torrevileta, Dalipà, Can Palau, Casablanca, Sant Joan (Montserrat), Castell de Claramunt i Tossa de Montbui a la demarcació de Barcelona. • Grèixer, Falgars d’en Bas i Vilamanya a Girona. • Cal Fiter, Ventolà, Timoneda i Portet de Les a Lleida. • Collet dels Colls a Andorra. • Sa Fita des Ram a les Illes Balears. El quilòmetre més dur. Com hem dit més amunt, és clar que això de la rampa màxima no acaba de definir prou bé l’esforç necessari per tirar amunt. En conseqüència, ja hi ha qui ha inventat una nova manera de mesurar-lo. Es tracta de comparar la 21

Colls biclcleta carretera.indd 21

7/9/11 09:08:16

màxima altura pujada durant un espai determinat, per exemple un quilòmetre. Aquí teniu les pujades del territori de Catalunya en què, en algun moment del recorregut, es remunten més de 130 m de cota en un quilòmetre de carretera: Urbanització Mas Nou Pins, Alella............................. 163 m Urbanització el Masnou, Platja d’Aro......................... 153 m Coll de Pradell, Vallcebre, Berguedà.......................... 147 m Rat Penat, Sitges, Castelldefels................................ 147 m Sant Joan, Monestir de Montserrat........................... 144 m Capolat o Malpàs, l’Espunyola, Berguedà.................. 141 m Collada de Collfred, Sant Privat d’en Bas.................. 140 m Urbanització Ca l’Alegre, Vilanova del Vallès.............. 138 m Can Caralleu, Barcelona........................................... 136 m Vilamanya, Ripollès................................................. 133 m Urbanització Alella Parc, Alella.................................. 132 m Falgars d’en Bas, Vall d’en Bas, Garrotxa.................. 131 m Montnou, Solsonès................................................. 130 m Urbanització Can Palau, Sant Cebrià de Vallalta......... 130 m O sigui, només al Pradell, al Capolat, a Collfred i al Rat Penat com a colls de pas hi ha un quilòmetre sencer per damunt del 13% de mitjana. Una referència més extensa de les pujades d’aquestes característiques es pot consultar a la plana http://cicloturismecatala. mforos.com/1722286/8693160-el-km-asfaltat-mes-dur-decatalunya/. g) El coeficient de dificultat Afegeixo aquesta dada tècnica a fi de poder comparar amb un ràpid cop d’ull la diferent dificultat dels colls. Hem utilitzat la que s’ha popularitzat des de la web altimetrias.net, que sembla ser la que fa més fortuna entre els aficionats, almenys entre els internautes. Igual que tots els altres coeficients utilitzats no està exempt de crítiques i d’alguna petita manca de realisme. El coeficient d’APM confereix potser excessiva importància a les rampes molt dretes. Però potser també és cert que l’esforç necessari per pujar un quilòmetre al 6% (10 punts) o al 12% (49 punts) és molt superior. Trobar l’equivalència numèrica de la diferència d’esforç tal vegada és impossible. Més discutible pot resultar el tractament de les baixades intermèdies. En el cas del quilòmetre al 12% anterior, si en el següent gaudim d’una baixada el coeficient APM diu que la dificultat d’aquests dos quilòmetres és equivalent a 50 punts. És cert que el cansament del ciclista al final de la baixadeta és superior al que tenia quan acabava el primer quilòmetre o ha tingut temps per respirar i està ara més descansat? Em sembla clar que un ciclista mínimament ensinistrat s’haurà recuperat 22

Colls biclcleta carretera.indd 22

7/9/11 09:08:16

bastant i el seu cansament pot haver disminuït amb referència al del quilòmetre anterior. En tot cas, estic d’acord que donar un valor numèric a tot plegat sembla impossible i, en tot cas, sempre discutible. En les taules que presentem respectem al coeficient que marca l’autor, tot i que d’un a l’altre hi pot haver diferències en la manera d’aplicar el sistema de càlcul i produir-se alguna disparitat en els resultats. És segur que això passa, però no crec que siguin diferències rellevants. De fet, resulta interessant saber si un coll té 60 o bé 160 de coeficient, però és pràcticament irrellevant que sigui de 60 o de 70. Quan en alguns casos he modificat la llargada d’una pujada a causa de considerar un punt d’inici diferent, he procurat adaptar també el coeficient. Com en altres mesures el punt d’inici d’un coll fa que variï considerablement el coeficient. Prescindirem de repetir comentaris sobre aquest fet i compararem d’acord amb les taules que figuren en aquesta guia. Al nostre territori hi ha molts colls i pujades amb coeficient superior a 100, una mesura que ja determina un coll de categoria. Als 150 la piràmide s’estreny considerablement. Entre els 200 i els 300 trobem els 28 següents: • A Barcelona: Turó de l’Home, Pal, Rasos de Peguera, Peguera, Creu de Fumanya, Fumanya i Bellmunt. • A Girona: Collfred, Vallter 2.000, Santa Fe (des d’Hostalric), Mare de Déu del Mont, Jou, Barraques i Rocacorba. • A Lleida: Portainé, Portet de Les, Tuixén-la Vansa, Sant Maurici, Port del Comte, Ares i Cantó. I Llauset, que arriba a l’Aragó. • A Andorra: Envalira, Gallina, Cortals, Rabassa, Cabús i Arcalís. Els quatre “asos” que superen els 300 són aquests: – Coll de Pradell, 366 – Mont Caro, 336 – Pujada a Montnou, 325 – Cim del Puig Major (incloent tram clos al públic), 319 El Turó de l’Home des de Sant Celoni arriba als 299. El port de Cabús, per la banda de Lleida, els Rasos de Peguera per Vallcebre i la Gallina per Fontaneda superarien els 300 si incloguéssim els respectius trams de pista. Són aquests els colls o pujades més durs de Catalunya, Andorra i les Illes Balears? No hi ha dubte, d’acord amb el coeficient APM i els punts de sortida utilitzats, sí. Utilitzant altres paràmetres podríem arribar a conclusions lleugerament diferents però tampoc dubtem que sempre ens mouríem dins d’aquesta trentena de colls citats.

23

Colls biclcleta carretera.indd 23

7/9/11 09:08:16

h) Fonts d’informació utilitzades A la darrera columna del llistat de colls i pujades apareix una o dues lletres que significa la font de la informació facilitada. Aquestes lletres corresponen a les planes web o llibres que figuren a continuació. En alguns casos la informació original no concorda exactament amb la que figura en aquest volum. Això vol dir que no concorden exactament les dels diferents mesuradors, que hem reduït les informacions que s’hi oferien per donar una unitat formal a la guia o que l’he modificat perquè disposava d’alguna altra font d’informació que m’ha semblat més acurada. Aquest fet passa bàsicament amb les altures inicials o finals dels colls. Des que es disposa a la xarxa de l’edició 1:5.000 del mapa topogràfic de Catalunya de l’ICC les altituds dels llocs són molt fàcilment determinables i, suposadament, corregeixen les distorsions que, a causa de pressió atmosfèrica o altres factors, puguin patir les mesures fetes pels diferents aficionats. A.– La plana web http://www.altimetrias.net és el principal punt d’informació, reunió, debats i comentaris dels amants dels colls en llengua castellana. Fou creada pels biscaïns Ander Guaza i Juanto Uribarri fa més de 10 anys. Inicialment era dedicada a “Bizkaia y zonas limítrofes”, posteriorment s’estengué a “Euskal Herria y Comunidades Autónomas próximas”, i acabà sent la plana d’“Altimetrías de Puertos de Montaña” o simplement “APM”, amb un àmbit territorial indefinit. Gaudeix d’una riquesa tècnica i visual poc habitual, és molt completa i ha aconseguit aplegar al seu voltant la major part dels pirats pels cims de la Península, o “locos de las cumbres”, com els agrada definirse. Cada coll tractat té la seva altimetria, una indicació dels punts més complicats, el comentari, el mapa de situació i sovint també fotografies. A més hi ha moltes altres altimetries realitzades per col·laboradors externs que imiten el mateix format dels creadors de la plana. El fòrum d’aquesta pàgina és molt concorregut, toca tots els aspectes relacionats amb la bicicleta i assenta càtedra en tots els temes relacionats amb els colls de muntanya (localitzacions, mesures, nomenclatura, etc.). La gran quantitat de fotografies de colls que pengen d’aquesta plana és també remarcable. Més recentment, la plana http://cicloturismecatala.mforos. com/, impulsada bàsicament pel Guillem, el Raül i la Maria, recull un fòrum de les mateixes característiques en la nostra llengua, si bé no disposa d’un apartat específic d’altimetries. B.– De la mateixa plana d’APM penja l’anomenat Reto CIMA amb el detall de les característiques dels colls i pujades que en formen part. Hi figura aquesta lletra quan no he trobat cap altra font d’informació millor. 24

Colls biclcleta carretera.indd 24

7/9/11 09:08:16

C.– Les extenses i prolífiques planes d’en Xavier Òdena i de l’AC Montjuïc http://ports.tk concentren una bona quantitat d’altimetries de Catalunya i també d’altres indrets de la Península i altres països europeus. Hi ha mapes de situació comarcals, les gràfiques i les dades pelades, sense comentaris ni fotografies, però és de llarg la més extensa pel que fa a pujades de Catalunya. Estan ordenades per comarques. D.– Plana web de Raül Massabé http://www.ramacabici.com/ index.htm. Recull moltes altimetries de Catalunya, les Illes i altres indrets, amb expressió de les rampes més dificultoses, simbologia i bones fotos. També rutes confeccionades per un gran enamorat dels ports de muntanya i la bicicleta. Si la grafia no apareix en aquesta plana web significa que es tracta d’alguna aportació del mateix autor al fòrum de la plana altimetrias.net o a la plana cicloturismecatala.mforos.com. E.– Altimetrías de Aragón és una plana web d’Adrián Lorente, http://www.adrianlorente.com/puertos/contacto.html. Hi ha un bon grapat de gràfiques de l’Aragó, de Lleida i d’alguns altres indrets. No hi ha fotografies però sí comentaris molt complets i precisos, simbologia i mapes de situació. També conté altres informacions referents al món del cicloturisme. F.– Plana http://www.mallorcaenbici.com. Es refereix al ciclisme mallorquí i aplega altimetries, plànols de situació, comentaris, fotos, rutes, etc. G.– Plana de David Tur Serret http://altimetriasrutascastellon. blogspot.com/. Hi ha altimetries de les comarques castellonenques, comentaris, fotos i rutes cicloturistes. H.– Plana http://www.salite.ch. Hi ha les gràfiques de més de 10.000 pujades d’arreu. No hi ha gaires detalls ni comentaris però sí la informació bàsica. Sovint s’ha detectat alguna errada important en aquestes grafies. I.– Llibres titulats Ciclistes! Altimetries de totes les carreteres de …, un per a cada província catalana, realitzats i editats per en Joan García Ayllón l’any 1994. Es tracta d’una obra monumental que segueix el traçat i perfil de totes les carreteres de Catalunya amb expressió de l’altura a cada quilòmetre de la ruta. En el moment de la seva publicació incloïa la totalitat de les carreteres de Catalunya, incloses les pujades a urbanitzacions i les rutes més recòndites. J.– Llibre Atlas dels ports de muntanya de Catalunya, Pagès Editors, Lleida 1991, d’Òscar Balsells. Referència obligada en la publicació d’altimetries a casa nostra. Inclou més de setanta gràfiques quilòmetre a quilòmetre amb petits croquis de situació i comentaris pelats. 25

Colls biclcleta carretera.indd 25

7/9/11 09:08:16

K.– Llibres titulats Altimetrías. Pirineos. Quatre volums editats per Dorleta SA en castellà que comprenen les altimetries dels colls més importants dels Pirineus amb expressió del desnivell i l’altitud a cada quilòmetre, un petit mapa de situació i un comentari sobre cada vessant reflectida. Aquests volums són una reedició ampliada de l’efectuada per la francesa Altigraph Édition a primers dels anys 80. La mateixa col·lecció, en francès, també té editats els atles dels colls dels Alps i del Massís Central francès. L.– Llibre titulat Mallorca en bicicleta, Lleonard Muntané, editor, Palma de Mallorca 1995. Inclou rutes, gràfiques, mapes de situació i comentaris referits a Mallorca. M.– Aportacions de Guillem Garcia, Miwi, un important promo­tor del cicloturisme i especialment aficionat a mesurar pujades desconegudes del gran públic, d’urbanitzacions o camins encimentats, realitzades als fòrums de cicloturismecatala. mforos.com i d’altimetrias.net. Es pot consultar també la seva plana rutesdeciclisme.com, un compendi de les millors rutes ciclistes que es poden fer pel nostre país, amb especial atenció als colls, traçats i bellesa dels paisatges. N.– Aportació de Morgar realitzada al fòrum d’altimetrias.net. O.– Aportació de Corrials realitzada al fòrum d’altimetrias.net. P.– Aportació de Diego Agüero realitzada al fòrum d’altimetrias. net. Q.– Aportació de Loquesixto realitzada al fòrum d’altimetrias. net. R.– Aportació del lleidatà Amadeu Vidal realitzada al fòrum d’altimetrias.net. S.– Aportació de Rafa Martínez realitzada al fòrum d’altimetrias. net. T.– Aportació d’Álvaro Aznar realitzada al fòrum d’altimetrias. net. U.– Aportació de Mikimoto1 realitzada al fòrum d’altimetrias. net. V.– Aportació de Miguel, Mikmik, realitzada al fòrum d’altimetrias. net. W.– Aportació de Roger Coll al fòrum http://cicloturismecatala. mforos.com/. X.– En els casos en què no he aconseguit trobar una font de referència es publiquen les dades que he elaborat personal26

Colls biclcleta carretera.indd 26

7/9/11 09:08:16

ment combinant la informació dels mapes de l’ICC, el programa de rutes de la plana web http://www.bikeroutetoaster.com/ Course.aspx i el “coeficiente2000APM” de la plana altimetrias. net. Com que no s’han mesurat sobre el terreny, les dades són aproximades i sovint hi manca el pendent màxim. Y.– Aportació de Zepv a la pàgina http://cicloturismecatala. mforos.com/. Z.– Llibre titulat Guia dels ports de muntanya de Mallorca, de Josep Manchado i Josep F. Pardo, editat per BM21 i amb plana web www.cyclingmallorca.com. Des de l’aparició de la plana http://cicloturismecatala.mforos. com/ algunes de les aportacions a altimetrias.net estan duplicades a ambdues bandes. i) Cima i Big Mitjançant la lliure participació a la plana altimetrias.net dels aficionats que ho volien, es confeccionà l’any 2007 un llistat de les pujades considerades més importants dels estats de la península Ibèrica (Espanya, Portugal i Andorra). Aquesta importància venia determinada per diferents criteris d’interès es­portiu, turístic o mediàtic. S’aplegà així una relació de més de 600 pujades amb representació de totes les províncies espanyoles. D’aquestes, 61 corresponen a Catalunya, 12 a Andorra i 14 a les Illes Balears. L’acrònim CIMA significa Certificado Ibérico de Montañas Ascendidas. Al llistat, els colls o pujades inclosos al Cima figuren en lletra negreta i van acompanyats d’un asterisc (*). Les característiques bàsiques d’aquestes pujades es poden trobar a la plana d’altimetrias.net. L’any 1985 el cicloturista belga Daniel Gobert va començar a donar tombs a un llistat de les pujades per a ciclistes més importants del continent. Això se’n diu avui la llista del BIG (Brevet International du Grimpeur), i aplega un total de 1.000 pujades repartides entre tots els països d’Europa i una petita reserva per a la resta del món. A Catalunya s’han censat 11 Big, a Andorra 6 i a l’illa de Mallorca 6 més. Tots ells tenen també la categoria Cima. Al llistat, els colls o pujades inclosos al Big figuren en lletra negreta i van acompanyats de dos asteriscs (**). Com s’ha dit més amunt, els colls que reuneixen les característiques que marca el Club dels Cent Colls figuren en lletra cursiva.

27

Colls biclcleta carretera.indd 27

7/9/11 09:08:16

Colls biclcleta carretera.indd 28

7/9/11 09:08:16

Barcelona

Colls biclcleta carretera.indd 29

7/9/11 09:08:16

L’orografia de la demarcació de Barcelona és complexa i embolicada. Bàsicament, ve determinada per la conca del riu Llobregat, que n’ocupa la part central de nord a sud. Al seu voltant es distribueixen diverses serres i massissos que la separen de les veïnes. Un parell més de petites conques de menor importància per al que ens ocupa i una part de la del Ter acaben de completar el territori de la província. La comarca del Berguedà ocupa bona part de la conca alta del riu. Està envoltada de les muntanyes més elevades i també dels principals obstacles per als ciclistes. Aquestes dificultats, l’alt valor paisatgístic de la comarca i sovint la minvada circulació de vehicles a motor la converteixen en lloc preferit per a molts ciclistes i cicloturistes escaladors o amants de l’alta muntanya. Els propers colls de Pal (2.110 m, 20 km a més del 6%) i de la Creueta (1.923 m, 21 km al 5%), situats entre les serres del Cadí i del Montgrony, constitueixen les dues altures principals del territori i acompanyen el naixement del riu que va marcar la industrialització del país fa un parell de centúries. Són dos ports emblemàtics, alts, llargs i durs que presideixen des d’un lloc prominent la llarga vall. Pel Cadí i el massís del Pedraforca s’hi emparren els colls de la Bena (1.434 m), de l’Escriga, de la Trapa, de Cap de la Creu i de Josa (1.630 m). Més avall, a la serra d’Ensija s’hi puja pel duríssim Pradell (1.728 m d’altitud, 15 km al 6,7%, pendents de fins al 22% i un coeficient de 366, el més elevat de Catalunya), Fumanya (1.566 m) i Creu de Fumanya (1.678 m). I als Rasos de Peguera per la collada de Peguera (1.718 m) o la pujada a l’estació d’esquí mateix (1.892 m). El santuari de Queralt, el coll de Jouet, l’endiablada pujada a Capolat (5,8 km al 7,3%) o l’extremitud de l’ermita de Sant Jordi de Cercs acaben de completar el menú que s’ofereix al marge dret del riu sense sortir del Berguedà. El marge esquerre tampoc no és planer. Pel Catllaràs les cotes són més baixes, però també s’hi amaguen entrebancs interessants per al ciclista: les collades de Falgars (Mare de Déu de Falgars), Sobirana, de Sant Isidre o de Vinyoles, el coll de la Batallola, les pujades a Sant Julià de Cerdanyola, a Malanyeu o a la Nou de Berguedà... Tot plegat fa del Berguedà una comarca idònia per als escaladors. Junt amb la Vall d’Aran i el Pallars, són els territoris on es concentren les grans dificultats muntanyenques de Catalunya. Les valls són prou profundes i les pujades arrenquen del mateix llit del riu per arribar a les crestes o carenes que limiten amb les conques veïnes. En aquests territoris les grans ascensions comparteixen protagonisme amb colls i pujades de menor magnitud però repetidament amb percentatges desmesurats que també sedueixen els ciclistes grimpadors. Sovint estan su30

Colls biclcleta carretera.indd 30

7/9/11 09:08:16

ficientment propers entre si, cosa que permet traçar etapes de muntanya de gran categoria, ja sigui dins la pròpia comarca o enllaçant amb les veïnes. La immediata comarca d’Osona acull el pas del curs mitjà del riu Ter mentre que la part alta d’aquest riu pertany al Ripollès. Pel cantó osonenc el Ter corre entre plegaments orogràfics importants i destacables, però sense la grandària dels esmentats anteriorment. El coll de Bracons, Vidrà o Bac i la pujada al santuari de Bellmunt en constitueixen els principals exemples, però també cal citar la pujada a Rupit o el magnífic collet de Rajols, prop de Tavertet. Des de la capital de la comarca cap a ponent, la pujada a la Trona o el coll de Can Galleda ens porten al Lluçanès, on es multipliquen els petits colls ideals per programar sortides trencacames. Més al sud, la Pollosa condueix al Moianès amb un panorama força semblant, tot exceptuant l’escull del Puigsagordi a tocar de Centelles. Cap a la banda de les Guilleries ensopegaríem amb Collsesplanes. Al sud d’Osona s’aixeca l’impressionant massís del Montseny, que llinda amb la Selva, el Maresme i el Vallès. Les diverses possibilitats de pujades a Santa Fe del Montseny o el Collformic envolten la magnífica talaia que constitueix el Turó de l’Home (1.652 m, 25,6 km al 5,9% i màxima del 16%), que presideix el conglomerat. El Turó és una de les grans pujades del territori català amb 1.497 metres de desnivell des de Sant Celoni i un coeficient de 299. Entre les quatre o cinc pujades més colossals de Catalunya, probablement el Turó és la que rep més visitants ciclistes per les seves faldes. Per a bona part dels pedalistes metropolitans primer ve Montserrat i després el Turó, amb la qual cosa les fites pirinenques o el Caro queden per a posteriors ocasions igualment solemnes. El Montseny és una més de les serralades prelitorals catalanes i cap al sud-est continuen Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac. El coll d’Estenalles és l’obstacle més emblemàtic d’aquesta zona i està acompanyat de les diferents possibilitats que ofereix la collada de l’Obac o les pujades al Farell, a Granera o a Sant Feliu de Codines, totes de dificultat inferior a les ja citades. Les serres prelitorals més modestes de Castelltallat, de Queralt i d’Ancosa, que envolten la comarca del Bages i l’Anoia, a ponent del Llobregat, són travessades per vies de comunicació que conformen diferents passos elevats com el coll de Can Pallarès (o pujada a Castelltallat), la Goda, Grisen, les Maioles, la Panadella, el Bruc, Can Maçana (o pujada a Montserrat), Mata o la serra de la Llacuna. Les petites depressions interiors del Vallès, l’Anoia i el Penedès també acullen dificultats d’importància diversa: les pujades a la Mare de Déu de Puiggraciós (5,6 km al 7,6%), al Muntanyà 31

Colls biclcleta carretera.indd 31

7/9/11 09:08:16

(màxima del 20%), al pla del Badó, a Castellterçol, a la Tossa de Montbui, al castell de Claramunt, a la Creu de l’Aragall, a la urbanització Casablanca, a la Creu de la Sapera o a la urbanització Planes de les Torres. Finalment, les serres litorals forneixen de desnivells els ciclistes més metropolitans que sovint s’han d’esprémer per les serres del Montnegre, del Corredor, de Collserola, de l’Ordal o el Massís del Garraf. Les urbanitzacions que proliferen per aquestes contrades busquen rellevància amb bons miradors vers la marina, fet que comporta importants desnivells, curts i intensos, que comparteixen protagonisme amb el colls que les travessen, suportables, no massa alts i sempre amb el vessant més dur per la banda de la costa. Comuniquen el Maresme amb el Vallès: Collsacreu, coll de Parpers, coll de Sant Bartomeu, coll de la Font de Cera o l’Alt de la Conreria, que conviuen amb les pujades a Mas Nou Pins, que “ofereix” el quilòmetre sencer més dur de Catalunya (màxima del 25%), a la font Montnegre (22%), al Turó d’Oriola (6 km al 6,8%), a Alella Parc, al Pollastre o a Sant Andreu del Far. Sortint del Barcelonès, cal citar les diverses pujades per la serra de Collserola: Portell de Valldaura, tota la gamma del Tibidabo (múltiples possibilitats amb màximes per sobre del 20%) o la urbanització Mas Ram (20%). Pel Baix Llobregat trobaríem les pujades a Torrevileta (màxima del 26%), al Turó del Tàbor (23%), a Can Rafel, a Fontpineda, a la urbanització El Mirador, al pla del Pèlag o a Begues i els colls de la Creu d’Ordal, la Creu dels Batlles o la Santa Creu d’Olorda. Al Garraf destacaríem la pujada a la Trinitat (actualment en mal estat), al puig de l’Àliga o a Costa Cunit-Cubelles. Enmig de tot plegat, a la línia litoral, sobresurt la dura extremitud del Rat Penat (6,2 km al 9,3% i màxima del 23%), al massís del Garraf, que és el CIMA més proper a la costa. Tant les grans pujades del Berguedà, els colls més tolerables de l’interior com les grans inclinacions de les curtes pujades costaneres fan de les comarques barcelonines un territori prou divers per al ciclista i per a l’escalador. Les combinacions són infinites i fàcilment se’n poden adaptar perfils per a totes les circumstàncies. Un total de 17 pujades d’aquest territori han merescut la categoria CIMA i, entre aquestes, sis són considerades Big. Una representació potser excessiva si la comparem amb altres indrets, però que denota la clara natura muntanyenca i accidentada de la província. Pradell, Turó de l’Home, Pal, Rasos de Peguera, Creu de Fumanya, Creueta, santuari de Bellmunt... molta categoria i molta llegenda en la història del ciclisme. I encara caldria sumar-hi tota la llarga llista de trampes i emboscades per urbanitzacions més o menys interessants.

32

Colls biclcleta carretera.indd 32

7/9/11 09:08:16

Les nostres recomanacions • La més emblemàtica: La pujada al Turó de l’Home és indispensable per al cicloturista de les comarques barcelonines. No és la primera fita dels escaladors, però esdevé imperdonable quan es porten uns quants anys a la feina. • La més ritual: L’excursió o peregrinació al monestir de Montserrat s’efectua des de qualsevol indret del país. La pujada final és la recompensa per als escaladors i un petit calvari per als rodadors. • El més difícil: El coll de Pradell per Vallcebre presenta uns registres que el fan creditor de les màximes distincions. Haverlo al sarró és el més apreciat guardó per als ciclistes del país. • La més inversemblant: Fer passar la carretera pel Malpàs enmig de la roca per pujar a Capolat sembla impossible. Remuntar 347 m en tres quilòmetres gairebé també... • El coll més alt: Encara que tingui un sol vessant, el coll de Pal té el mèrit de ser el més alt de Catalunya al qual s’hi arriba amb carretera asfaltada. • El més tradicional: Transitat per dotzenes de curses ciclistes durant una pila d’anys, el coll d’Estenalles mereix aquesta recomanació encara que només sigui per recordar la gran quantitat d’esprints que s’han disputat en els seus darrers metres. • La més consistent: No és ni la més alta, ni la més llarga ni la més dura, però la pujada a Rasos de Peguera té prou solidesa i envergadura com per no poder mancar a l’expedient d’un bon grimpador. • El millor conjunt: Encadenar les pujades als colls de Fumanya, Creu de Fumanya i collada de Peguera és no només un gran exercici esportiu sinó també un regal per als amants dels grans paisatges. • La més plural: Al Tibidabo s’hi pot arribar de moltes maneres. N’hem transcrit mitja dotzena, però encara n’hi ha unes quantes més. • La més valenciana: A València el tenen com a símbol o com una controvertida associació, però el Rat Penat també és una enutjosa pujada pel massís del Garraf amb una maleïda rampa del 23%, una petita monstruositat. • El més criminal: El 30% de desnivell per pujar a l’ermita de Sant Jordi de Cercs cal titllar-lo durament i intentar no caure a la temptació d’anar-lo a provar. Només és comparable a les pujades a les urbanitzacions de Mas Nou Pins o del Masnou. 33

Colls biclcleta carretera.indd 33

7/9/11 09:08:17

111 9 95 65 69 93 86 30 90 150 163 168 80 148 40 59 108 6 126 115 87 130 67 181 34 11 88 158 60 31 152 4

Berguedà

70 103

Osona

162 127

44

45

Bages

123

16 43 85

91

Anoia

113 83

166 39 125

50

15 134

89

109 71 81 23 13 105 47 49 149 7 173 117 57 Vallès 169 Occidental 133 63

Vallès Oriental

179 175 176 151 174 27 61 77 153 33 178 164 79 26 36 78 135 32 64 102 41 165 Maresme Alt Penedès 120 19 18 172 177 155 22 146 42 3 21 161 68 8 110 131 132 2 29 73 92 Barcelonès 167 56

35 159 124 121 62 118

100

Garraf

Baix Llobregat

34

Colls biclcleta carretera.indd 34

7/9/11 09:08:17

231 214 180 157 233 5 54136 37 129116

Berguedà Osona

127

94 169 112 141 48 144 58 156

20

107 101 135 53

123

Bages

10

128 28 106 46 84 119 154 104 147 96 72

Vallès Occidental

Vallès Oriental

51 74 170 140 142 138 137

25 52 76

38

17 145 24 171 122 114 143 66 82 14 97 98 1 75 55 99

Maresme

Baix Llobregat

Barcelonès

35

Colls biclcleta carretera.indd 35

7/9/11 09:08:17

Berguedà Colls de la Bena i de l’Escriga Els colls de l’Escriga i de la Bena probablement són més coneguts pels ciclistes de muntanya que no pas pels de carretera, ja que la carretera s’acaba al coronar la Bena i no permet fer un recorregut circular sobre rodes primes. Al finalitzar l’asfalt, una pista en bastant bon estat continua cap al coll de les Bassotes, al límit amb l’Alt Urgell, o al mirador del Gresolet. Per assolir aquests colls haurem de sortir de Bagà per la petita, agradable i poc transitada carretera que ens porta a Sant Joan de l’Avellanet i Gisclareny. La gran dificultat de la doble ascensió consisteix a superar el coll de l’Escriga. Passat el trencall cap a Sant Joan i poc després de sortir del petit túnel, la carretera abandona el llit del riu Bastareny i enfila amunt amb ràbia tot presentant quatre quilòmetres continuats a l’entorn del 10% i rampes màximes de fins al 15%. Un tram que es farà força penós. Després de la baixada que segueix aquest coll, conquerir el de la Bena ens resultarà força més senzill. Compte que a la tornada se’ns presentarà de nou una dura rampa per assolir el coll de l’Escriga.

m 1.500

Pont de Sant Joan (riu Bastareny)

1.400 1.300

Coll de l’Escriga

Bagà

1.200

Trencall al coll de Pal

1.100

St. Joan de l’Avellanet

Coll de la Bena Gisclareny

1.000 900 800 700 600

0

1,3% 1,7% 2,7% 7,7% 3,7% 7,9% 10,1% 8,5% 9,2% –2,6% 3,3% 7,7% 4,1% km 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

Altitud: 1.434 m Desnivell: 645 m

Longitud: 12,8 km Pendent màxim: 15%

Pendent mitjà: 5% Coeficient: 158

36

Colls biclcleta carretera.indd 36

7/9/11 09:08:17

Osona Coll de Bracons, des de Sant Pere de Torelló Des de la vall del riu Ter, el coll de Bracons constitueix una bona opció per als ciclistes per arribar a la Garrotxa i, en tot cas, un pèl més curta que les altres alternatives. Prop de Torelló haurem de localitzar, ja cara amunt, Sant Pere de Torelló i a partir d’aquí iniciarem l’ascensió en direcció a la Vall d’en Bas i Olot. Els primers quilòmetres del vessant osonenc del coll de Bracons són tranquils i permeten la contemplació del paisatge i les explotacions agràries que la configuren. Quan passem prop del veïnat de Sant Andreu de la Vola, la situació canvia, comencen continuats revolts a dreta i esquerra per una carretera sovint estreta i freqüentem costerudes rampes que superen el 10%. Tot plegat dóna a aquest coll un cert reconeixement en el món del ciclisme. En passar l’anomenat coll de Boc hi ha un bon replà que permet recuperar forces de cara als poc més de dos quilòmetres finals, que tampoc no són un regal. Al coronar-lo, contemplarem unes bones vistes de la Garrotxa. La duresa d’aquest vessant no és tan acusada com la de llevant, però no l’hem pas de menystenir.

m 1.200 1.100 1.000

St. Andreu de la Vola

900

St. Pere de Torelló

800

Coll de Bracons

700 600 500 3,3% –0,4% 0,7%

400 0

1

2

Altitud: 1.148 m Desnivell: 560 m

3% 3

2,6% 4,3% 4

5

5% –1,6% 6,8% 10,4% 3,1% 8,5% 7,7% 6

7

8

Longitud: 13,4 km Pendent màxim: 14%

9

10

11

12

km

13

Pendent mitjà: 4,2% Coeficient: 125

37

Colls biclcleta carretera.indd 37

7/9/11 09:08:18

Berguedà Capolat o Malpàs des de l’Espunyola A ponent de l’Espunyola, amagada en el Berguedà, un rètol indica Capolat i comença una petita carretera que puja al pla de Boixedera. Un quilòmetre i mig més enllà, després de passar el pont damunt la Rasa de Tresserra, s’enlaira violentament, l’asfalt es converteix en ciment i comencen per al ciclista tres llargs i intensos quilòmetres en què, per remuntar uns 370 metres, la ruta s’encingla pels Cingles de Capolat i, en el lloc anomenat Malpàs, on hi ha una placa que recorda als qui el van obrir, troba o fa un forat estret i gairebé impossible a la muntanya del Talaiador per anar a buscar el pont sobre la Rasa de la Boixedera. Mitjançant un altre esforç considerable arribem a un segon i minúscul descans que ens permetrà agafar embranzida per al darrer cop de coll i acabar de coronar. La carretera continua amb perfil irregular per paisatges que fan goig de veure fins a empalmar amb la BV-4241 prop del coll de Jouet, al túnel de la Mina. Amb pocs quilòmetres podem realitzar un magnífic tomb amb Berga com a capital, que té en el Malpàs el seu interès culminant i en què es transiten uns dels 3.000 metres pavimentats més durs i espectaculars de Catalunya.

m 1.350

1.250

Pont Rasa de Tresserra

1.150

Cruïlla C-26

Capolat

El Cint

1.050

Malpàs 950

850 5,4%

750 0

9,1% 1

Altitud: 1.306 m Desnivell: 444 m

13,4% 2

11,3% 3

Longitud: 5,1 km Pendent màxim: 20%

5,1% 4

km 5

Pendent mitjà: 8,7% Coeficient: 148

38

Colls biclcleta carretera.indd 38

7/9/11 09:08:18

Vallès Oriental Collformic des de Santa Maria de Palautordera per Montseny És un coll clàssic del ciclisme català, escenari de grans batalles en la història de les curses de bicicletes. La cara sud, que ve de Santa Maria de Palautordera, és la que presenta majors dificultats. Fixem l’inici de la gràfica en un primer pont sobre la Tordera abans de Montseny. Hi arribarem mitjançant uns 3 km suportables. Després de passar aquest poblet, el pendent disminueix i posteriorment gaudirem d’un important descans. La segona part de l’ascensió és substan­ cialment més dificultosa i s’inicia just a partir de passar un segon pont sobre el mateix riu i d’entrar dins dels límits del Parc Natural del Montseny. A partir d’aquí són gairebé 10 km seguits entre el 6 i el 8%, cosa que dóna a aquesta escalada prou categoria. L’absència de replans, la continuïtat del pendent i la visualització llunyana del cim ajuden a crear la sensació de gran pujada, i només la contemplació de la vegetació que ens envolta ajudarà a fer-la més tolerable. La cara nord, des de Seva i pel Brull, és sensiblement més suau i el seu coeficient de dificultat és just la meitat que el del vessant sud.

m 1.200

1.100 Palautordera 1.000

Ermita de St. Bernat

La Costa del Montseny

900 800

Collformic

Montseny

700 600 500 400 300 200

0

5,2% 6,5% 5,3% 2,8% 1,8% -1,8% 7,7% 6,6% 7% 7,2% 5,8% 6,9% 6,3% 5,9% 5,4% 7,3% km 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

Altitud: 1.145 m Desnivell: 815 m

Longitud: 15,4 km Pendent màxim: 10%

Pendent mitjà: 5,3% Coeficient: 152

39

Colls biclcleta carretera.indd 39

7/9/11 09:08:18

Berguedà Coll de la Creu de Fumanya Està situat al Berguedà i la seva escalada s’inicia en un trencall de la C-16, poc després de la central tèrmica de Cercs. Travessa la zona minera de Fígols tot seguint la vall del torrent de Fumanya. És un coll de gran categoria que salva més de 1.000 metres de desnivell i ho fa en poc més de 13 km, cosa gens menyspreable. Té un pendent força regular, amb 10 km seguits entre el 7 i el 9% i rampes màximes fins al 15%. Coronat el coll, després d’un petit descans la carretera torna a tirar amunt per assolir la collada de Peguera i, posteriorment, mitjançant un tram de pista d’uns dos quilòmetres de llarg (en força mal estat, 2008), es pot connectar amb l’estació de Rasos de Peguera. Poc abans de coronar haurem deixat a mà dreta el trencall cap al coll de Fumanya i Vallcebre, cosa que ens permetria complicar l’excursió amb el darrer tram del coll de Pradell, el gran colós del Berguedà. Són uns petits exemples de les possibilitats d’aquest coll a l’hora d’encadenar dificultats orogràfiques per damunt de la cota dels 1.500 metres d’altitud, amb escalades de gran anomenada.

m 1.750

Fumanya

1.650

El Jou • Càmping El Berguedà

1.550 1.450

Fígols

1.350

Coll de Fumanya

1.250

St. Corneli

1.150 1.050 Cruïlla

C-16

950

Creu de Fumanya

850 750 650 550 450

0

7,3% 8,4% 8,3% 9,2% 8,9% 8,4% 8,4% 8,8% 8,5% 7,7% 6,3% 5,6% 5,2% 4% km 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Altitud: 1.678 m Longitud: 13,4 km Desnivell: 1.026 m Pendent màxim: 15%

Pendent mitjà: 7,7% Coeficient: 244

40

Colls biclcleta carretera.indd 40

7/9/11 09:08:18

Berguedà Coll de la Creueta des de la Pobla de Lillet Hem seleccionat la pujada des de la Pobla de Lillet, la més típica i tradicional, encara que el vessant sud d’aquest coll també es pot atacar per la carretera que surt vers el nord a 2 km de Gombrèn i passa pel castell de Matamala. Sense presentar una duresa espectacular, la Creueta és una de les grans pujades del país: gairebé 2.000 metres d’altitud, més de 20 km d’ascensió i un desnivell superior als 1.000 m són mèrits més que suficients. A més, és un port de pas que comunica tres comarques (Berguedà, Ripollès i Cerdanya), i permet múltiples combinacions amb els immediats colls de la Merolla, Toses, Pedró, Pal, Bena, Falgars o collada Sobirana. La pujada a la Creueta és feixuga i un pèl monòtona, tant pels percentatges com per la contemplació del que ens queda durant llarga estona. En la primera part, abans de Castellar de n’Hug, mentre seguim el curs alt del Llobregat, disposarem de dos petits descansos, el primer al creuar el riu i el segon un poc més amunt. Després de coronar el coll, per l’altre cantó, fruïm de la contemplació del magnífic paisatge del pla d’Anyella.

m 2.100

Cruïlla Gombrèn i Castellar de n’Hug

1.900

Les Fonts 1.700

La Pobla de Lillet

1.500

Coll de la Creueta

1.300 1.100 900 700

4,4% 3,1% 0,6% 8,5% 3,3% 0,8% 6,2% 6% 5,4% 5,4% 5,6% 6,6% 4,6% 6,2% 6,7% 5,2% 6,9% 6,7% 4,4% 3,1% 3,9% 0

1

2

3

4

5

6

7

8

km

9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21

Altitud: 1.923 m Longitud: 21 km Desnivell: 1.024 m Pendent màxim: 12%

Pendent mitjà: 4,9% Coeficient: 176

41

Colls biclcleta carretera.indd 41

7/9/11 09:08:19

Vallès Occidental Coll d’Estenalles des de Terrassa Aquest coll constitueix un gran clàssic del ciclisme català i ha estat coronat en centenars de curses i marxes cicloturistes. La carretera travessa el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac i permet la contemplació d’esplèndids paisatges. La pujada comença a la sortida de Terrassa en direcció al nord i no presenta grans desnivells, però són més de 14 km ininterromputs, només amb petits descansos insignificants, per la qual cosa existeix el perill que es faci pesada per als ciclistes poc experimentats en aquest tipus de dificultats. La cara nord s’agafa a Navarcles, si bé hom pot considerar que el coll pròpiament dit no s’inicia fins 4 km més enllà, després del petit descens cap al pont de la riera de Talamanca. Aquest vessant presenta percentatges mitjans similars, però resulta més irregular, amb rampes més fortes i descansos més notables. A partir de Talamanca fins a coronar el coll, gaudirem dels paisatges més interessants de la pujada, però també de les rampes més dures d’aquest vessant. Altres maneres de coronar aquest coll serien des del Pont de Vilomara per Rocafort i Mura, o des de Monistrol de Calders pel coll de Lligabosses.

m 900 850

Matadepera

800

Club esportiu Terrassa Hockey

750 700 650 600 550

Coll d’Estenalles

Terrassa

500

Àrea recreativa Torrent de l’Escaiola

450 400

Restaurant Masia Can Torrella

350 300 250 200

0

3,5% 3,3% 3,9% 4% 3,6% 3,8% 3,6% 3,2% 3,5% 4,4% 4,6% 2,7% 3% 5,4% 7% km 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

Altitud: 870 m Desnivell: 553 m

Longitud: 14,4 km Pendent màxim: 10%

Pendent mitjà: 3,8% Coeficient: 75

42

Colls biclcleta carretera.indd 42

7/9/11 09:08:19

Vallès Oriental Urbanització El Farell des de Caldes de Montbui Aquesta pujada té consistència suficient per formar part de les escollides a la llista del CIMA pels dos quilòmetres de drecera d’una carretera que fa un tomb més llarg i, en conseqüència, més aplanat. Es pugen 200 m en dos kilòmetres, amb puntes de fins al 13%. La resta del recorregut, així com si seguíssim la carretera original, presenta desnivells més moderats. Però també gaudeix d’una altra singularitat: si venim del centre de Caldes de Montbui, rodarem per un bon tram de carre­tera amb llambordes, fet que, per uns moments, ens permetrà saber què se sent en curses com la París-Roubaix o la Ronde van Vlaanderen, i d’on pot venir allò de l’infern del nord... Amb el tremolor a sobre, des de Caldes agafarem la direcció vers Sant Feliu de Codines i ben aviat trobarem un trencall a l‘esquerra que es dirigeix a aquesta urbanització. La pujada en si comença quan, al costat d’un càmping, travessem el pont sobre la riera de Caldes i ens dirigim a Sant Sebastià de Montmajor. Aquest petit i solitari indret, final de la carretera asfaltada, el podrem visitar després de coronar El Farell i mitjançant una carretera en lleugera baixada.

m 700 650

Deixem BV-1243 a l’esquerra

600 550 500

Masia Parellada Ca n’Anton

450 400

Retrobem BV-1243 Urbanització El Farell

350 300 250

Caldes de Montbui

200 150

5,3%

100 0

6,7% 1

Altitud: 701 m Desnivell: 464 m

9,9% 2

10,1% 3

Longitud: 6,2 km Pendent màxim: 13%

6,7% 4

6,3% 5

7% km 6

Pendent mitjà: 7,5% Coeficient: 112

43

Colls biclcleta carretera.indd 43

7/9/11 09:08:19

Berguedà Collada de Sobirana i Mare de Déu de Falgars La pujada s’inicia al trencall de la B-402, poc abans d’arribar a la Pobla de Lillet venint de Guardiola, amb la travessa del pont sobre el riu Llobregat. Es tracta de dues pujades gairebé clòniques, la primera lleugerament més curta que la segona. Però és en el darrer mig quilòmetre de la collada de Sobirana on es concentren les principals dificultats, amb puntes màximes de fins al 15%. El tram comú ofereix un desnivell força constant al voltant del 7% i puntes màximes de fins a l’11%. No és cap regal, però tampoc no arriba als extrems d’algunes de les pujades que mostrem amb detall. El santuari, lloc de pelegrinatge habitual per a la gent de l’entorn, és un indret acollidor i permet contemplar un bon panorama. La collada de Sobirana s’amaga dins d’un esplèndid paisatge de boscos i prats i també és accessible des de la C-16 tot seguint cap a Sant Julià de Cerdanyola mitjançant unes boniques paelles que traça l’estreta carretera. L’estat del terra encimentat a la part alta d’aquest municipi és força lamentable (2008) i, si es fa de cara avall, cal extremar les precaucions. m 1.300

1.200

1.100

Pont sobre el riu Llobregat

1.000

Trencall a collada de Sobirana i a St. Julià de Cerdanyola

900

Santuari Mare de Déu de Falgars

800

La Pobla de Lillet

700

3,6% 0

5,9%

1

7,1%

2

7,3% 3

7,6% 4

5,7% 5

7,2% 6

km 7

Collada de Sobirana Altitud: 1.210 m Longitud: 6 km Desnivell: 391 m Pendent màxim: 15%

Pendent mitjà: 6,5% Coeficient: 78

Mare de Déu de Falgars Altitud: 1.278 m Longitud: 7,2 km Desnivell: 459 m Pendent màxim: 11%

Pendent mitjà: 6,4% Coeficient: 89

44

Colls biclcleta carretera.indd 44

7/9/11 09:08:19

Bages Monestir de Montserrat des de Monistrol Encara que accessible des d’altres indrets, la pujada per excel·lència al monestir de Montserrat és la que s’inicia a la cruïlla de la C-16, a Monistrol. És la gran pujada iniciàtica de la major part dels ciclistes de l’àrea metropolitana barcelonina, per no dir de tot Catalunya. La popularitat del lloc, la devoció envers la Moreneta, les pujades que cada any hi organitza la Federació Catalana de Ciclisme i la mateixa dificultat del perfil de la carretera situen aquesta escalada en un lloc preeminent del ciclisme català. Són 8,5 km amb una mitjana de gairebé el 7% i amb la part més dura al final de l’ascensió, que fan que la pujada a Montserrat no sigui una simple passejada fàcilment assequible per als ciclistes novells. La notorietat del monestir fa que s’hi organitzin excursions o peregrinacions des de molts indrets de Catalunya, alguns força llunyans, i per aquest motiu sovint ja hi ha hagut una acumulació de quilòmetres prèvia a l’escalada, que n’incrementa significativament la dificultat. El mal d’aquesta pujada és que acostuma a ser la torna de moltes excursions. Coincidint amb l’aparcament previ al monestir, hi ha un trencall cap al coll de Can Maçana que permet combinar la ruta i obviar una baixada amb massa cotxes.

m 800

Trencall a coll de Can Maçana

700

Monistrol de Montserrat

600

Font dels Monjos

500 400

Monestir de St. Benet

300

Trencall Marganell

200

Monestir de Montserrat

100 0

Pont Cremallera 6,4% 0

6,9% 1

Altitud: 734 m Desnivell: 587 m

6,7% 2

6,8% 3

6,4% 4

7% 5

Longitud: 8,5 km Pendent màxim: 13%

6,4% 6

8% 7

8,2% km 8

Pendent mitjà: 6,9% Coeficient: 118

45

Colls biclcleta carretera.indd 45

7/9/11 09:08:20

Berguedà Coll de Pal des de Bagà Aquest coll corona la serra del Cadí sota el Puigllançada, és una de les més grans pujades de Catalunya i el coll geogràfic asfaltat de més altura del Principat. Amb un coeficient proper als 300 punts, la seva dificultat és comparable al Caro, al Turó de l’Home o al Pradell. El pendent comença ja dins del poble de Bagà, tot seguint les indicacions del coll en direcció nord. És mínimament tolerable fins al tercer quilòmetre, poc abans de passar per sota del gran viaducte de la carretera general. A partir d’aquí potser ens espantarà veure la carretera molt amunt, a l’anomenat pas de la Devesa, i no serà debades, atès que l’ascensió serà molt llarga i dura, amb percentatges que en pocs moments baixaran per sota del 7%, sovint s’acostaran al 10% i, fins i tot, hi haurà alguna punta del 13%. El tram més difícil és passat el km 6, quan transitem per sota de l’ermita de la Mare de Déu de Roca-sança, i no se suavitza fins molt amunt, ja a la vista del xalet del Coll de Pal, que trobarem a la dreta. A partir d’aquest punt, malgrat que encara falten uns 3 km, podem començar a cantar victòria per haver doblegat aquest important colós del Berguedà.

m 2.100 1.900

Pas de la Devesa 1.700

Mare de Déu de Roca-sança

1.500 1.300

Coll de Pal Refugi Coll de Pal

Viaducte de Gréixer

1.100

Bagà

900 700

5,1% 2,9% 1,7% 7,1% 5,1% 7,6% 9,7% 6,3% 7,3% 7,2% 7,7% 7,8% 7,6% 5,7% 7,6% 5,5% 6,1% 4,8% 6% 7,5% 0

1

2

3

4

5

6

7

8

km

9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

Altitud: 2.106 m Longitud: 20,2 km Desnivell: 1.350 m Pendent màxim: 13%

Pendent mitjà: 6,3% Coeficient: 282

46

Colls biclcleta carretera.indd 46

7/9/11 09:08:20

Berguedà Coll de Pradell des de cruïlla C-16 per Vallcebre Probablement el coll de Pradell és el més difícil de Catalunya. Està situat a la comarca del Berguedà i presenta els màxims desnivells del país. Des de la C-16 entre Berga i Guardiola surt el trencall que ens porta a Saldes i al massís del Pedraforca. Al cap de gairebé 7 km de pujada assequible, girarem a l’esquera en direcció a Vallcebre i gaudirem d’una lleugera baixada abans d’entrar al poble. És a la sortida del seu petit nucli urbà que comencen els percentatges superiors al 12% que s’allargaran durant 2 km. A partir d’aquí hi haurà un nou i petit descans, el pla de la Barraca, on surt un trencall a l’esquerra cap al coll de Fumanya. Des d’aquest pla afrontarem un duríssim tram encimentat i rugós de gairebé 3 km per guanyar uns 300 m de cota, que presenta una rampa màxima del 22% i amb un quilòmetre sencer per damunt del 14%. Quan travessem la via de l’antic tren miner només restarà un darrer esforç i superar una rampa del 18% que ens durà a encimbellar aquest impressionant escull orogràfic. La baixada del Pradell cap al nord-oest ens portarà al cim del coll de la Trapa. La pujada per aquest altre vessant presenta menys dificultats, però també hi ha rampes del 12%.

m 2.000

Cruïlla C-16

Pla de la Barraca Cruïlla Fumanya

Cruïlla Saldes/Gósol Coll de la Trapa

1.500

El Jou Fumanya

Vallcebre Antiga via tren miner

1.000

Coll de Pradell

500

4,8% 4,9% 5,2% 6,4% 4,6% 6% 5,6% 1% 0,9% 8% 12,4% 8,1% 10,8% 14,2% 9,1% 0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

Altitud: 1.732 m Longitud: 15,3 km Desnivell: 1.028 m Pendent màxim: 23%

10 11

12

13

km

14 15

Pendent mitjà: 6,7% Coeficient: 290

47

Colls biclcleta carretera.indd 47

7/9/11 09:08:20

Berguedà Pujada als Rasos de Peguera des de Berga Un altre gegant del Berguedà, molt dur, llarg, sense descansos apreciables i amb un desnivell constant superior al 7%. Els Rasos és d’aquelles pujades aparentment civilitzades però que t’asfixien a poc a poc, sense descans. És ben diferent del seu veí coll de Pradell, tan irregular i salvatge en els percentatges... Només sortir del centre de Berga, abans d’agafar la carre­ tera cap al coll del Jouet, ja trobem unes primeres rampes desmesurades. Com que encara estarem frescos, les tolerarem sense problemes. Però continuaran més de 16 km a un 7,4% de mitjana per superar més de 1.200 m de desnivell, una ascensió que sens dubte se’ns farà llarga i penosa. Poc després d’agafar la carretera que ens duu a l’estació, un trencall a l’esquerra ens portaria al santuari de Queralt mitjançant 4,3 km al 6,6%. Coronarem a tocar del collet de Catllarí i una pista d’uns dos quilòmetres ens separa de la collada de Peguera, on torna l’asfalt cap a la Creu de Fumanya o el Pradell. Que sigui lleu!

m 2.000

Berga

1.800

Torrent del Tagast

1.600 1.400

Estació de Rasos de Paguera

Trencall a Queralt

1.200 1.000

Torrent dels Porxos Pas dels Lladres

800 600

Trencall al coll de la Mina

400

7,5% 8,2% 6,7% 5,7% 8,9% 8,5% 7,7% 8% 6,2% 7,9% 5,8% 5,6% 9% 7,7% 6,1% 8,3% 0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

Altitud: 1.892 m Longitud: 16,5 km Desnivell: 1.221 m Pendent màxim: 18%

11 12

km

13 14 15 16

Pendent mitjà: 7,4% Coeficient: 274

48

Colls biclcleta carretera.indd 48

7/9/11 09:08:20

Garraf Pujada del Ratpenat Des de la rotonda de la C-31 que marca l’inici de la carretera de les Costes de Garraf venint de Barcelona surt un trencall a mà dreta que s’endinsa i travessa la urbanització del Ratpenat. Es tracta d’un “pepino” impressionant que ha merescut la categoria de CIMA, d’aquelles pujades que un ha de coronar alguna vegada per tal de tenir-les a l’historial, però que, almenys a mi, no m’agraden repetir. Al Ratpenat es pugen 225 m de desnivell al llarg de 2 km de carretera amb una punta màxima de fins al 23%. Això sí, mentre ens recargolem damunt del manillar veurem com ens aixequem majestuosos damunt la costa de la Mediterrània i la contemplem en tota la seva esplendor... Quan ens acostem a la Pleta, gaudirem d’un minúscul descans abans d’iniciar la segona part de la pujada, també amb forts pendents fins a deixar a l’esquerra la carretera que segueix cap a la Plana Novella i Olivella i, travessant Campgràs, arribarem a coronar la “bola” del puig Ginebró, davant mateix del vèrtex geodèsic de la Morella i a prop del clausurat abo­cador del Garraf. En total, 6 km a més del 9%. Vosaltres mateixos…

m 650

Aparcament del mirador del puig del Martell

550

Rotonda C-31

450 350

Trencall de Plana Novella

La Pleta Oficina del Parc

Urbanització Ratpenat

250

Turó de l’Alzina Freda

150 50 0

8,5% 0

12,4% 1

Altitud: 592 m Desnivell: 573 m

10,1% 2

7,9% 3

Longitud: 6,2 km Pendent màxim: 23%

8,7% 4

7,8% 5

km 6

Pendent mitjà: 9,3% Coeficient: 173

49

Colls biclcleta carretera.indd 49

7/9/11 09:08:21

Osona Rupit des de la presa del pantà de Sau Des de Vilanova de Sau ens haurem de dirigir a la presa del pantà, on començarà la pujada i les mesures de la gràfica. Cal travessar la presa i seguir la carretera en bon estat cap a mà esquerra. A poc més d’un quilòmetre veurem l’Hostal de la Riba a la dreta, i l’haurem de voltar pel darrere tot abandonant la bona carretera i seguint una pista encimentada en condicions precàries, però ciclable amb rodes primes. Ja no l’abandonarem fins a rodar damunt les pedres de Rupit. El perfil és molt irregular, més del que es pot desprendre de la contemplació de la gràfica quilomètrica, i alterna fortes rampes per damunt del 10% i fins al 13% amb replans i petites baixadetes. La ruta transcorre entre boscos d’alzines, i després de passar el coll del Pendís (740 m) s’obre el panorama i contemplarem amb plenitud els cingles del Collsacabra, les vies que el travessen, l’església de Sant Andreu de Fàbregues o el poble de Rupit. Un passeig pel pont penjat per retre visita al poble dreçat damunt la roca acabarà d’arrodonir l’excursió. Resulta del tot recomanable completar la volta per la pista encimentada que enllaça la C-153 (prop de les Viles i de Sant Llorenç Dosmunts) amb Tavertet a través de l’espectacular collet de Rajols (1.075 m).

m 900

Coll de Pendís

700

Presa del pantà de Sau i la Riba

Rupit

500

Cruïlla St. Andreu de Fàbregues 300

0

3,0% 4,2% 3,1% –1,8% 3,7% 3,5% 3,9% 5,7% 3,5% 3,5% 1,8% 0,3% 7,3% 1,4% 3,3% km 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

Altitud: 883 m Desnivell: 440 m

Longitud: 14,8 km Pendent màxim: 13%

Pendent mitjà: 3,0% Coeficient: 63

50

Colls biclcleta carretera.indd 50

7/9/11 09:08:21

Vallès Oriental Santa Fe del Montseny des de Sant Celoni Aquesta pujada és una altra típica de les excursions ciclistes de l’àrea metropolitana. És llarga i relativament suau, sense extremituds, cosa que la fa assequible a gairebé totes les tipologies de cicloturistes. L’ascensió comença tot sortint de Sant Celoni i no finalitza fins més enllà de Santa Fe, just al passar sota el cim de les Agudes. Són més de 23 km, bona part dels quals dins els límits del Parc Natural del Montseny, amb bons paisatges i magnífiques ombres, per salvar més de 1.100 m de desnivell amb pendents força uniformes d’entre el 4 i el 6%. Malgrat que no és de gran duresa, la pujada presenta un coeficient de dificultat de 179, gens menyspreable. Poc abans de Santa Fe veurem a l’esquerra la carretereta que, tot passant pel coll de Santa Helena, enllaça amb la que ve per la font Martina i emprèn la dura escalada al tram final del Turó de l’Home. A Santa Fe del Montseny també s’hi puja pel nord tot venint de Viladrau o del coll de Revell amb una distància menor que al vessant sud. En tots dos casos gaudirem d’una important baixada just després de passar el coll de Bordoriol.

m 1.300 1.200 Sant Cristòfol 1.100 Sant Celoni 1.000 Santa Fe 900 800 Cruïlla del Cruïlla 700 Turó de l’Home Fogars de 600 Montclús 500 Càmping 400 300 200 100 0 1,3% 1,5% 4,2% 3,2% 3,3% 4,5% 5,3% 6% 5,9% 5,8% 5,7% 5,7% 5,8% 4,9% 4,8% 5,2% 6,1% 6,7% 5,3% 5,5% 1,4% 5,8% 5,7% 6,1% km 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

Altitud: 1.300 m Desnivell: 1.145 m

Longitud: 23,8 km Pendent màxim: 9%

Pendent mitjà: 4,8% Coeficient: 179

51

Colls biclcleta carretera.indd 51

7/9/11 09:08:21

Berguedà Collada de Sant Isidre en direcció a Malanyeu Viatjant cap al nord per la C-16 trobarem, més amunt de la tèrmica de Cercs, un trencall a mà dreta en direcció a Malanyeu. Es tracta d’una carretera revirada i molt costeruda amb desnivells que fluctuen entre el 8 i el 12% i arriba a sostres del 15%. Per anar a visitar les quatre cases de Malanyeu, en tindrem prou amb poc més de 3 km i a l’agafar el trencall a l’esquerra la cosa se suavitzarà. Si seguim cap a l’anomenada collada de Sant Isidre (de fet, aquesta collada queda una mica més a ponent i s’hi arriba per una pista de terra), punt culminant de la carretera, arribarem a completar cinc quilòmetres a una mitjana desmesurada del 8,6%, una pujada molt consistent. Venint pel sud, disposem de dues opcions. Pel cantó del pantà de la Baells i la Nou de Berguedà l’ascensió és força més tolerable, sense desnivells tan destacables. A l’interessant santuari de Lurda també hi podem arribar procedents de Vilada, tot girant a la dreta des de la C-26 i passant per la solitària collada de Vinyoles, gens menyspreable, amb 3,7 km al 7%. Si anem de baixada, compte no ens ho passem, ja que el trencall que surt de la Nou no està gens indicat...

m 1.200 1.100

Trencall a Malanyeu 1.000

Cruïlla C-16

900

Collada St. Isidre

800 700

Coma-rodona 600 500

9,5%

9,3% 0

1

Altitud: 1.112 m Desnivell: 438 m

9% 2

8,8% 3

Longitud: 5,1 km Pendent màxim: 15%

6,8% 4

km 5

Pendent mitjà: 8,6% Coeficient: 118

52

Colls biclcleta carretera.indd 52

7/9/11 09:08:21

Osona Santuari de Bellmunt des de Sant Pere de Torelló La pujada a aquest santuari enclavat a la serra de Bellmunt i a tocar del cim del mateix nom s’inicia a Sant Pere de Torelló, tot seguint les indicacions que hi ha al trencall de la carretera principal, la BV-5224, o preguntant pel cementiri del poble. Es tracta d’una pujada dura i contundent: 648 m de desnivell en poc menys de 7 km parlen sols... Els 2 km centrals superen 220 m de cota... Però l’extremitud de Bellmunt no té la seva fama per aquests fantàstics guarismes: quan sembla que s’ha acabat la tortura i fins i tot sembla que se suavitza i contemplem, àvids de deixar els pedals, la petita esplanada de l’aparcament, d’un racó d’aquest surt un estret camí encimentat que en uns 400 m de llargada en superarà uns 80 d’altura per dur-nos al peu del santuari. El camí arriba a marcar el 23% mentre fa dues ferradures estretíssimes i sembla que no podrem girar sense perdre l’equilibri; però si hem arribat fins aquí, no vindrà ara d’uns pocs metres més i, per tant, arribarem a coronar sense més novetat que un fort dolor a les cames. Compte al baixar aquest petit apèndix, que pot ser perillós!

m 1.300 1.200

Coll de l’Hostal del Mal Govern

1.100

St. Pere de Torelló

1.000

Aparcament

Cementiri

900

Santuari de Bellmunt

800 700 600 500 400

6,4% 0

8,6% 1

Altitud: 1.246 m Desnivell: 648 m

8,3% 2

11,6% 3

10,3% 4

Longitud: 6,9 km Pendent màxim: 23%

9,1% 5

11,6% 6

km 6,9

Pendent mitjà: 9,4% Coeficient: 201

53

Colls biclcleta carretera.indd 53

7/9/11 09:08:22

Vallès Oriental Turó de l’Home des de Sant Celoni Una altra de les grans pujades del país junt amb el Caro, el coll de Pal i el Pradell, considerada per molts com la més exigent fins que no fa pas massa s’ha asfaltat aquest darrer. Des de Sant Celoni és una pujada molt llarga i, a més, molt dura, amb les parts de major dificultat aplegades a la segona meitat de l’escalada, com han de ser les grans fites ciclistes! L’ascensió no presenta dificultats substancials fins després de passar la Costa del Montseny. A partir d’aquí començaran a aparèixer rampes disperses a l’entorn del 10% que es faran més freqüents a les ferradures de la zona de la font Martina fins a assolir un màxim del 15%. Gaudirem d’un descans en l’enllaç amb la carretera que ve de la banda de Santa Fe i just aquí s’inicia el darrer tram de l’escalada amb noves revoltes, freqüents rampes per damunt del 10% i 3 km seguits a gairebé el 9%. Finalment la carretera avança amb el cim a la dreta, el contorneja tot coronant el coll de Sesbasses en un gir a la dreta i la darrera rampa ens duu a l’aparcament habilitat sota les antenes. En total, 25 km de pujada per salvar un desnivell de 1.500 m i un coeficient de 299. Felicitats als qui ho aconseguiu!

m 1.800 1.600

La Costa del Montseny

Cruïlla de Sta. Fe

Sant Celoni

1.400

Sta. Magdalena

1.200

Canyelles

1.000

Coll de Sesbasses

800

Mosqueroles

600

Cruïlla de Sta. Fe

400

Turó de l’Home

200 0

1,3% 1,5% 4,2% 3,7% 6,8% 5,3% 3,9% 7,2% 6,5% 4,2% 6,4% 7,7% 6,7% 6,8% 6,2% 5,5% 5,3% 8,3% 4% 3,9% 8,8% 9,4% 8,7% 6,9% 8,4% 0

km

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25

Altitud: 1.652 m Desnivell: 1.497 m

Longitud: 25,6 km Pendent màxim: 15%

Pendent mitjà: 5,8% Coeficient: 299

54

Colls biclcleta carretera.indd 54

7/9/11 09:08:22

55

Colls biclcleta carretera.indd 55

7/9/11 09:08:22

9  1.434 

352

406 406 

Begues, pujada a (des de Gavà, Baix Llobregat)

Begues, pujada a (des de Torrelles de Llobregat, Baix Llobregat)

Bena, coll de la (des de Bagà, Berguedà)

297 

406 

Begues, pujada a (des de Torrelles de Llobregat, Baix Llobregat)

645 

297 

352

406 406

402

194 

377 

357

523 

Begues, pujada a (des de cruïlla C-32, Gavà, Baix Llobregat)

279 

1.002 

211 

 150  

339

338 

Desnivell

Begues, pujada a (des de Gavà, Baix Llobregat)

Beguda Alta, pujada a la (des de Martorell, Baix Llobregat)

7 

1.197 

Batallola, coll de la (des de la Pobla de Lillet, Berguedà)

Batallola, coll de la (per Sant Jaume de Frontanyà des de cruïlla Borredà, Berguedà)

6 

8  

1.197

Bac (Cantonigròs), coll del (des de Sant Martí Sescorts, Manlleu, Osona)

5 

728 

 263  

Arboçar, pujada de l’ (des de cruïlla carretera a Olivella, Garraf)

Avià, pujada a (des de Cal Rosal, Berguedà)

4 

460

343 

Altitud

3 

Alella Parc, pujada a la urbanització (des del Masnou, Maresme)

Àliga, pujada al puig de l’ (per urbanització Daltmar —tros de terra— des de Canyelles, cruïlla C-15, Garraf)

1 

2 

Nom

Núm.

12,8 

7,2 

6,4

7,2 

6,4

9,0

7,9 

11,5 

10,0

14,9 

5,0 

 4,0  

3,6

5,3 

Llargada

5,0 

4,4 

5,5

4,4 

5,5

4,5

2,5 

3,3 

3,6

3,5 

4,2 

3,8  

9,4

6,4 

% mitjà

15,0 

16,0 

10,0

16,0 

10,0

12,0

7,0 

15,0 

13,0

7,0 

8,0 

7,0  

16,0 

18,7 

% màxim

158 

50 

67

50 

67

49

22 

70 

61

68 

29 

22  

95 

81 

Coeficient

D * 

C 

C

C 

C

C

C 

N 

C

C 

C

I  

X 

A, M 

Font

56

Colls biclcleta carretera.indd 56

7/9/11 09:08:22

Bruc, coll del (des de Castellolí, Anoia)

18

17

Can Caralleu, pujada a la urbanització (des de Ronda de Dalt, Barcelona, Barcelonès) 281

314 314

Can Bordoi, coll de (des de Llinars del Vallès, Vallès Oriental)

Can Bordoi, coll de (des de Dosrius, Vallès Oriental)

644

Cal Pallarès, coll de (des de Sant Joan de Vilatorrada, Bages)

518 644

Calders, pujada a (des d’Artés, Bages)

Cal Pallarès, coll de (des d’Aguilar de Segarra, Bages)

131

179

156

423

157

245

182

326

16

143

537

230

320

560

267

349

Desnivell

326

614

1.148

937

15

14

614

Bracons, coll de (des de Sant Pere de Torelló, Osona)

Bruc, coll del (per Castellolí, Anoia)

13

Bruc, coll del (des del pont d’Olesa per Esparraguera i el Bruc, Baix Llobregat) Ca l’Alegre, pujada a la urbanització (venint de Vilanova del Vallès, Vallès Oriental) Ca l’Alegre, pujada a la urbanització (venint del nord de BV-5001, Vilanova del Vallès, Vallès Oriental)

614

Borredà, coll de (venint de Vilada, Berguedà)

11

12

1.090

Bordoriol, coll de (pel coll de Gomara, des de cruïlla C-25/GI-543, Osona)

10

Altitud

Nom

Núm.

1,0

4,2

2,4

17,7

4,5

5,6

1,9

1,1

15,4

4,8

9,0

13,4

9,0

5,8

Llargada

13,1

4,2

6,5

2,4

3,5

4,4

9,8

13,4

3,2

4,8

3,5

4,2

3,0

6,0

% mitjà

26,0

9,0

13,0

10,0

8,0

7,0

19,0

20,0

13,0

13,0

15,0

14,0

8,0

12

% màxim

58

30

29

63

23

32

61

70

69

33

43

125

39

63

Coeficient

C

C

D

I

C

I

M

M

C

C

C

D*

C

I

Font

57

Colls biclcleta carretera.indd 57

7/9/11 09:08:22

Can Rafel, pujada a (des de Cervelló, Baix Llobregat)

23

26

25

24

Can Güell, pujada a (des de Torrelles de Llobregat, Baix Llobregat)

Can Maçana, coll de (per Marganell, des de Castellbell i el Vilar, Bages) Can Maçana, coll de (per Esparreguera i el Bruc, des de Colònia Sedó, Baix Llobregat) Can Maçana, coll de (des de cruïlla Salelles, Sant Salvador de Guardiola, Bages) Can Massuet (o Sant Andreu) del Far, pujada a (des de trencall BV-5101, Dosrius, Maresme) Can Palau, pujada a la urbanització (des de trencall BV-5128, Sant Cebrià de Vallalta, Maresme)

22

Can Grau, pujada a (des de cruïlla Olivella, Garraf)

872

Can Galleda (Fontfreda), coll de (des de Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona)

21

872

Can Galleda (Fontfreda), coll de (des d’Oristà, Osona)

463

716

404

300

270

176

296

616

716

443

559

232

197

716

265

326

277

397

146

246

20

211

Desnivell

246

Can Cartró (Pi de Cartró, Cesalpina), coll de (des de Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat) Can Cartró (Pi de Cartró, Cesalpina), coll de (des de Torrelles de Llobregat, Baix Llobregat)

19

Altitud

Nom

Núm.

4,3

1,5

4,8

12,5

15,4

18,0

9,0

5,7

6,1

12,0

2,0

5,6

Llargada

6,3

11,6

6,1

3,7

4,0

3,1

2,6

3,4

4,5

3,3

7,2

3,9

% mitjà

20,0

15,6

18,0

10,0

15,0

10,0

16,0

8,0

10,0

10,0

17,5

16,7

% màxim

70

70

74

72

86

70

48

31

38

77

28

36

Coeficient

C

M

C

J

C

C

C

C

I

C

C

C

Font

58

Colls biclcleta carretera.indd 58

7/9/11 09:08:23

Casots, pujada dels (des de Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès)

36

35

34

33

32

31

Cap de la Creu, coll del (des de cruïlla C-16, al sud de Guardiola de Berguedà, Berguedà) Capolat o Malpàs, pujada a (des de trencall de l’Espunyola, Berguedà) Carretera de les Aigües, pujada a la (des de la plaça J. F. Kennedy, Barcelona Casablanca, pujada de la urbanització (des de cruïlla C-243b, Gelida-Sant Sadurní, Alt Penedès) Casanova de les Garrigues, pujada a (des de trencall C-16, al sud de Cercs, Berguedà) Cases Noves de Can Pardo, pujada de les (des de Sant Joan de Mediona, Alt Penedès)

30

762

Can Taló, coll de (des de Centelles, Osona)

Canyelles, pujada de (des de sortida Vilanova i la Geltrú, Garraf)

29

762

Can Ruti, pujada a (des de Badalona, trencall B-20, Barcelonès)

Can Taló, coll de (per Can Sans, des de Sant Miquel del Fai, Vallès Oriental)

27

28

386

646

1.172

376

280

1.306

1.439

205

210

404

Can Rafel, pujada a (des de la Palma de Cervelló per Corbera Baixa, Baix Llobregat)

26

Altitud

Nom

Núm.

236

215

526

197

143

426

734

182

212

297

152

338

Desnivell

5,0

5,6

7,3

1,8

2,0

5,8

23,3

4,7

5,9

8,8

2,7

6,6

Llargada

4,7

3,9

7,2

11,3

7,3

7,3

3,2

3,9

3,6

3,4

5,5

5,1

% mitjà

8,0

14,0

16,0

23,0

11,0

20,0

9,0

7,0

8,0

9,0

11,1

16,0

% màxim

35

32

117

70

28

150

123

23

27

44

39

67

Coeficient

C

C

N

C

C

ND *

J

I

C

D

M

C

Font

59

Colls biclcleta carretera.indd 59

7/9/11 09:08:23

Casserres, pujada cap a Sant Pere de (des del pantà de Sau pel Parador, Osona) Castellar d’Índies, pujada a la urbanització (des de Sant Cebrià de Vallalta, Maresme) Castell de Claramunt, pujada al (des de la Pobla de Claramunt, Anoia) Castell de l’Areny, pujada a (des de trencall C-26, Vilada, Berguedà)

37

48

Cavall Bernat, pujada a la urbanització (venint de Matadepera, Vallès Occidental) Cementiri dels Moros, collet del (el Permanyer, venint d’Olost, Osona)

47

886

Castelltallat, pujada a (des de Callús per Sant Mateu de Bages)

Castellterçol, pujada a (des de Caldes de Montbui, Vallès Oriental)

Castellot (Castelladral), pujada al (des de Súria, Bages)

Castelltallat, pujada a (per coll de Cal Pallarès, des d’Aguilar de Segarra, Bages)

44

45

46

886

Castellfollit del Boix, pujada de (des de la collada de Grisen, Bages)

43

173

788

732

710

682

730

320

Castell de Montjuïc, pujada al (des de la Zona Franca, Barcelona)

Castell d’Olèrdola, pujada al (des de cruïlla C-15, Alt Penedès)

41

954

444

292

613

Altitud

42

40

39

38

Nom

Núm.

255

270

465

709

400

402

160

180

169

262

166

209

203

Desnivell

5,8

3,4

10,7

18,7

9,5

9,6

3,4

2,1

3,2

4,8

1,6

2,9

3,6

Llargada

4,4

7,9

4,3

3,5

4,2

4,2

4,7

8,6

5,4

5,5

10,5

7,2

5,5

% mitjà

7,5

22,0

8,0

10,0

9,0

9,0

10,0

13,0

11,4

17,0

16,7

13,0

% màxim

33

74

54

98

60

49

25

31

31

45

50

60

41

Coeficient

I

U

I

C

C

I

C

I

C

X

C

M

D

Font

60

Colls biclcleta carretera.indd 60

7/9/11 09:08:23

55

Conreria (coll de Montalegre), Alt de la (des de Tiana, Maresme)

Condreu, coll de (des de presa pantà de Sau, per Rupit, Osona)

Conreria (coll de Montalegre), alt de la (des de Sant Fost de Campsentelles, Vallès Oriental) Conreria (coll de Montalegre), alt de la (des de Badalona, Barcelonès)

54

353

Collsacreu (des d’Arenys de Mar per Arenys de Munt, Maresme)

306

206

312 312

275

590

461

350

350

206

480

929

312

1.017

966

353

Collsacreu (des de pont N-2 per Sant Cebrià i Sant Iscle Vallalta, Maresme)

Collsesplanes (Matamala, des de Sant Sadurní d’Osormort, Osona)

353

1.143

Collformic (des de Seva, Osona)

Collsacreu (des de cruïlla C-35 per Vallgorguina, Vallès Oriental)

53

52

1.143

Collformic (des de cruïlla C-35, Sant Celoni, Vallès Oriental)

815

323

465 1.143

244

250

Desnivell

465

365

Altitud

Collformic (per Montseny, des de Santa Maria de Palautordera, Vallès Oriental)

Colldarboç (des de Castellbell i el Vilar per Marganell, Bages)

Collbató, pujada a (des de cruïlla C-55, Collbató, Baix Llobregat)

Colldarboç (des de Manresa, Bages)

49

50

51

Nom

Núm.

5,8

3,3

6,2

25

8,2

7,9

12,7

9,1

9,5

23,3

15,4

11,3

8,7

5,1

Llargada

5,5

6,2

4,4

2,4

5,6

4,6

2,8

2,2

5,1

4,0

5,3

2,9

4,8

4,9

% mitjà

9,0

10,0

8,0

13

9,0

8,0

9,0

10,0

9,0

10,0

10,0

9,0

11,0

7,0

% màxim

46

40

39

90

74

52

45

26

74

128

152

43

39

32

Coeficient

C

C

D

D

C

C

C

C

D

C

AD**

C

C

I

Font

61

Colls biclcleta carretera.indd 61

7/9/11 09:08:23

517 517 517

Creu de l’Aragall, la (des de la Palma de Cervelló, Baix Llobregat)

Creu de l’Aragall, la (des de Pallejà, per Fontpineda, Baix Llobregat)

62

Creu de l’Aragall, la (des de Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat) Creu de Sapera, coll de la (des de cruïlla BP-2121/BV-2122 per Torrelles de Foix, Alt Penedès)

517

Creu de l’Aragall, la (des de Gelida, Alt Penedès)

Creu de l’Aragall, la (des de pont de Molins per Corbera baixa, Baix Llobregat)

61

60

59

58

57

646

517

335

469

472

463

474

419

143

940

1.664 946

1.026

350

311

180

Desnivell

1.678

811

450

200

Costa Cunit-Cubelles, pujada a la urbanització (des de Cubelles, Garraf) Coves de Salnitre (Collbató), pujada a (des de cruïlla C-55 —aeri a Montserrat—, Baix Llobregat) Creu de Casa Miquela, collet de la (des d’Oristà cap a Vic pel collet de les Vaques, Osona) Creu de Fumanya, coll de la (des del trencall C-16, per B-4025 i Fígols, Berguedà) Creu de Fumanya, coll de la (des de C-16 per B-400 i Vallcebre, Berguedà) Creu de Jovell (la Quar), coll de la (des de Sant Pere de la Portella, Berguedà

56

Altitud

Nom

Núm.

8,3

13,0

14,5

12,1

14,1

6,8

2,2

16,5

13,4

10,0

5,9

3,5

Llargada

4,1

3,6

3,3

3,8

3,4

6,2

6,5

5,7

7,7

3,5

5,2

5,2

% mitjà

20,0

13,0

16,0

10,0

15,0

13,0

20,0

23,0

15,0

7,0

10,0

13,0

% màxim

71

84

110

78

73

74

39

234

244

45

43

31

Coeficient

C

C

C

D

C

D

M

DX

D*

I

C

I

Font

62

Colls biclcleta carretera.indd 62

7/9/11 09:08:23

Ermita de Sant Jordi, pujada a l’ (des de C-16, Cercs, Berguedà)

Ermita de Sant Ramon, pujada (cimentat; des de Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)

67

68 285

852

200

1.923

Dalipà, pujada a (des del centre d’Argentona, Maresme)

1.923

Creueta, coll de la (des de la Pobla de Lillet, Berguedà)

280

200

117

945

1.024

284 

503 

Creueta, coll de la (des de cruïlla GI-402, Gombrèn, Ripollès/ Berguedà

468

318

141

256

337

316

167

Desnivell

503

378

378

Creu dels Batlles, la (des de Terrassa, Vallès Occidental)

Creu dels Batlles, la (des de cruïlla BV-1201, per Ullastrell, Vallès Occidental) Creu d’Ordal, coll de la (des de cruïlla Quatre Camins, Molins de Rei, Baix Llobregat) Creu d’Ordal, coll de la (des de Vilafranca del Penedès, Alt Penedès)

378 378

Creu dels Batlles, la (des de Martorell, Baix Llobregat)

Creu dels Batlles, la (des de Rubí, Vallès Occidental)

66

65

64

378

Creu dels Batlles, la (des de Castellbisbal, Baix Llobregat)

63

646

Creu de Sapera, coll de la (des de cruïlla BV-2122, Torrelles de Foix, Alt Penedès)

62

Altitud

Nom

Núm.

3,7

2,4

1

20

21,0

15,3 

13,7

10,3

2,8

7,2

8,9

10,3

1,8

Llargada

7,7

8,3

11,7

4,7

4,9

1,9 

3,6

3,1

5,0

3,6

3,8

3,0

9,3

% mitjà

20,0

30,0

15,7

12

12,0

8,0 

11,0

11,0

20,0

10,0

7,5

20,0

% màxim

75

50

46

177

176

35 

65

64

22

34

45

41

52

Coeficient

C

C

M

D*

AC*

 C

C

C

C

C

C

C

X

Font

63

Colls biclcleta carretera.indd 63

7/9/11 09:08:23

 289

77

Font Montnegre, pujada a la urbanització (des de Sant Iscle de Vallalta, Maresme) Fontpineda, urbanització (des de la Palma de Cervelló, Baix Llobregat)

Font de Cera, coll de la (des de Vilanova del Vallès, Vallès Oriental)

76

289

Font de Cera, coll de la (des del Masnou, Maresme)

75

249

577

1013

252

Fita, collet de la (trams de pista; des de Sitges, Garraf)

Font de Bellver, collet de la (no tot pavimentat; pel collet de Sant Martí —971 m—, des de Tagamanent, Vallès Oriental)

701

74

Farell, pujada al (llarga; des de Caldes de Montbui, Vallès Oriental)

701

870

73

72

Estenalles, coll d’ (des del Pont de Vilomara per Rocafort i Mura, Bages) Farell, pujada al (curta; des de Caldes de Montbui, Vallès Oriental)

870

Estenalles, coll d’ (des de cruïlla coll de Lligabosses, Bages)

118

449

182 

284

666

240

464

464

695

390

553 626

870 870

300

565

Desnivell

Estenalles, coll d’ (des de Terrassa, Vallès Occidental)

71

811

1.354

Altitud

Estenalles, coll d’ (des de Navarcles, Bages)

Escriga, coll de l’ (des de Bagà, Berguedà)

Espunyola, pujada a l’ (des de Navès, Solsonès/Berguedà)

69

70

Nom

Núm.

2,0

5,6

5,2 

5,7

7,3

4,4

8,0

6,2

21,7

7,8

20,9

14,4

7,7

9,4

Llargada

5,9

8,1

3,5 

5,0

9,1

5,5

5,8

7,5

3,2

5,0

3,0

3,8

3,9

6,0

% mitjà

12,0

22,0

9,0 

10,0

22,0

7,0

9,0

13,0

16,0

14,0

11,0

10,0

7,0

15,0

% màxim

20

133

31 

44

193

31

76

113

121

72

111

75

37

149

Coeficient

D

AM

D 

D

D

I

D

AD *

C

D

M

D*

I

D

Font

64

Colls biclcleta carretera.indd 64

7/9/11 09:08:23

 

84

83

Gironella, coll de (de Cabrils a Òrrius, des d’N-2, Vilassar de Mar, Maresme) Goda, coll de la (des d’Igualada cap a Santa Coloma de Queralt, Anoia) Granera, pujada a (des del pont del Marcet, Castellterçol, Vallès Oriental) Granera, pujada a (venint de la B-124, Sant Llorenç Savall/ Monistrol, Bages) Granera, pujada a (des de la riera de Sant Joan, Monistrol de Calders, Bages)

82

Fumanya, coll de (des de C-16 per B-400 i Vallcebre, Berguedà)

Gallifa, pujada a (des de Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental)

81

80

Font-rubí (Sant Pere i Sant Feliu), pujada a (des de Sant Martí Sarroca, Alt Penedès) Fumanya, coll de (des del trencall C-16, per B-4025 i Fígols, Berguedà)

79

566

Font-rubí, pujada a (des de Guardiola de Font-rubí, Alt Penedès)

Font-rubí, pujada a (des de Vilafranca del Penedès per Guardiola)

 

295 

185

767  767

145

380

400

161

862 

910

348

327 

210

250

198

Desnivell

767

728

404

635

 1.566

1.566

661

 566

256 566

Fontpineda, urbanització (des de Pallejà, Baix Llobregat)

Font-rubí, pujada a (des de Sant Martí Sarroca, Alt Penedès)

77

78

Altitud

Nom

Núm.

5,6 

3,0

3,6

14,8

7,1

4,5

14,0

11,2

8,2

 13,5

7,5

6,8

3,0

Llargada

5,3 

6,1

3,9

2,6

5,6

3,6

6,2

8,1

4,3

2,4 

2,8

3,7

6,6

% mitjà

10,0 

18,0

10,0

8,0

10,0

7,0

23,0

16,0

13,0

6,0 

6,0

9,0

20,0

% màxim

46 

33

21

52

78

22

217

195

53

 40

27

31

46

Coeficient

D 

C

C

C

M

C

D

C

C

C 

I

C

D

Font

65

Colls biclcleta carretera.indd 65

7/9/11 09:08:24

629 629

Lligabosses, coll de (des de Monistrol de Calders, Bages)

92

113

367

787 125

408

176

437

552

185

183

480

377

490

204

346

235

Desnivell

787

Maioles, collada de les (des d’Igualada, Anoia)

Maioles, collada de les (des dels Prats de Rei, Anoia)

91

Maioles, collada de les (des de rotonda A-2 —Jorba— per Rubió, Anoia) Maioles, collada de les (des de cruïlla N-141b, BV-3008, per Sant Pere Sallavinera i les Coromines, Anoia) Mala Dona, collada de la (des de la platja de Castelldefels, Baix Llobregat)

787 787

Maçaners, pujada a (des de cruïlla C-16, Guardiola de Berguedà, Berguedà)

90 1.270

1.216

Jouet o de la Mina, coll de (des de cruïlla C-16, Berga, Berguedà)

Lligabosses, coll de (des de Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental)

89

1.034

Jou, pujada al (des de C-16, per Sant Corneli, Berguedà)

87

1.630 1.630

Josa, coll de (des de Gósol, Berguedà)

Josa, coll de (des de Saldes, Berguedà)

88

86

571 571

Grisen, collada de (des d’Igualada per Òdena, Anoia)

Grisen, collada de (des de barri el Xup, sortida de Manresa, Bages)

85

Altitud

Nom

Núm.

2,2

16,1

12,8

7,6

10,9

11,6

4,0

5,6

11,7

4,9

13,0

3,4

15,8

6,8

Llargada

5,1

2,0

3,2

2,3

4,0

4,7

4,6

3,2

4,1

7,8

3,8

6,0

2,2

3,5

% mitjà

10,0

11,0

13,0

11,0

8,9

8,0

8,0

7,0

14,0

11,0

11,0

8,0

9,0

% màxim

22

47

62

25

65

82

28

25

70

78

95

85

54

30

Coeficient

I

C

C

C

C

C

X

C

I

C

C

C

X

C

Font

66

Colls biclcleta carretera.indd 66

7/9/11 09:08:24

Mare de Déu de Falgars, pujada a la (des de pont riu Llobregat, la Pobla de Lillet, Berguedà) Mare de Déu de Falgars, pujada a la (des de Guardiola de Berguedà, Berguedà) Mare de Déu de Falgars, pujada a la (per Sant Julià de Cerdanyola, des de Guardiola de Berguedà, Berguedà) Mare de Déu dels Munts, pujada a la (des de cruïlla BV-4653 amb BV-4341, Sant Agustí de Lluçanès, Osona) Mare de Déu dels Munts, pujada a la (des de pont riera Gavarresa, venint de Santa Eulàlia de Puig-oriol, Osona)

93

96

Mas Ram, pujada a la urbanització (des de Badalona, Barcelonès)

Mata (la Guixera), coll de (des de cruïlla C-15, per Capellades, Anoia) Mata (la Guixera), coll de (des de Sant Jaume Sesoliveres per Canaletes, Piera, Anoia)

99

100

98

97

Mare de Déu de Paller, pujada a la (des de Bagà, Berguedà)

Mare de Déu de Puiggraciós, pujada a la (des de l’Ametlla del Vallès, Vallès Oriental) Mas Corts, pujada a (des de trencall B-500, Sant Fost de Campsentelles, Vallès Oriental) Mas Nou Pins, pujada a (des d’urbanització Mas Coll, Alella, Maresme)

95

94

Nom

Núm.

255 334

498

225

216

124

421

164

498

322

399

295

690

982

362

1.057

529

1.278 214

550

1.278

1.057

459

Desnivell

1.278

Altitud

9,9

5,8

2,6

1,4

1,6

5,6

2,3

7,4

3,3

9,7

9,6

7,2

Llargada

3,4

4,4

8,8

15,6

7,8

7,6

7,1

4,9

6,4

5,5

5,7

6,4

% mitjà

12,0

10,0

20,0

25,0

26,7

16,0

15,0

13,3

13,3

15,0

15,0

11,0

% màxim

47

37

62

127

30

103

37

53

44

102

115

89

Coeficient

C

C

M

 

M

D

X

X

C

C

D

D*

Font

67

Colls biclcleta carretera.indd 67

7/9/11 09:08:24

Mina, pujada a la (des de Folgueroles, Osona)

101

Montmany, pujada a (des del Figueró, Vallès Oriental)

Montserrat, pujada al monestir de (des de Monistrol, Bages)

104

105

108

Muntanyà, urbanització el (des d’Aiguafreda, Vallès Oriental)

Munts, pujada als (pel Salt de Sa Minyona, des de pont riera de Tavèrnoles, Osona) Nou de Berguedà, pujada a la (des de cruïlla C-16, Cercs, Berguedà)

106

107

Montserrat, pujada al monestir de (des de Castellbell i el Vilar, per Marganell i Can Maçana, Bages) Montserrat, pujada al monestir de (des de Castellbell i el Vilar per Sant Cristòfol, Bages)

Montmajor, pujada a (des de Sant Joan de Montdarn, Berguedà)

103

102

Mata (la Guixera), coll de (des de Sant Quintí de Mediona, Alt Penedès)

100

Mina, pujada a la (des del pantà de Sau, per Vilanova de Sau, Osona) Mina, pujada a la (des del pont de Malafogassa, Vilanova de Sau, Osona) Mirador, urbanització el (des de Santa Coloma de Cervelló, N-340, Baix Llobregat)

Nom

Núm.

868

860

232

296

293

547

719 723

561

588

221

175

719

719

545

748

187

287

737 298

310

193

211

Desnivell

737

737

498

Altitud

5,0

3,7

4,2

16,0

27,3

8,5

4,2

4,5

2,1

6,2

10,0

5,2

7,9

Llargada

4,6

8,0

7,0

3,4

2,1

6,9

5,3

3,9

8,9

4,6

3,1

3,7

2,7

% mitjà

10,0

12,0

20,0

13,0

10,0

12,0

9,0

15,0

20,0

10,0

7,0

8,0

6,0

% màxim

32

77

82

87

75

118

36

28

63

43

45

27

25

Coeficient

I

M

D

C

C

AD**

D

C

D

X

X

X

C

Font

68

Colls biclcleta carretera.indd 68

7/9/11 09:08:24

Parpers, coll de (des d’Argentona, Maresme)

Parpers, coll de (des de la Roca del Vallès, Vallès Oriental)

Pierola, pujada de (des d’Esparreguera, Baix Llobregat)

117 404

740

1.738

Peguera, collada de (des de C-16 per B-400 i Vallcebre, Berguedà)

Pendís, coll del (des de la presa del pantà de Sau, Osona)

1.738

702

Peguera, collada de (des del trencall C-16, per B-4025 i Fígols, Berguedà)

116

115

293 293

Panadella, coll de la (des de Jorba, Anoia)

113

114

884

2.106

Pal, coll de (des de Bagà, Berguedà)

Pal (Sant Agustí de Lluçanès), coll del (des de cruïlla BP-4653 per Perafita, Prats de Lluçanès, Osona)

112

210

111

Olivella, pujada a (des de cruïlla BV-2111, Sant Pere de Ribes, Garraf)

110

544

217

317

1.014

1.085

170

194

304

276

1.285

150

307

552

522

544

544

508

Desnivell

544

Obac, collada de l’ (des d’Olesa de Montserrat, Baix Llobregat)

Obac, collada de l’ (per Vacarisses, des de Castellbell i el Vilar, Bages) Obac, collada de l’ (per Rellinars, des de l’estació de Castellbell, Bages)

109

Altitud

Obac, collada de l’ (des de Terrassa, Vallès Occidental)

Nom

Núm.

10,6

10,4

17,8

13,8

5,3

4,6

12,9

10,0

19,3

4,0

8,1

14,0

14,0

13,3

Llargada

2,1

3,0

5,7

7,9

3,2

4,2

2,4

2,8

6,6

3,7

3,7

3,9

3,7

3,8

% mitjà

8,0

13,0

23,0

16,0

7,0

8,0

8,0

6,0

13,0

10,0

9,0

13,0

9,0

11,0

% màxim

27

39

246

257

24

27

36

40

271

33

41

84

79

71

Coeficient

C

D

D

C

D

D

C

I

D **

C

C

C

C

C

Font

69

Colls biclcleta carretera.indd 69

7/9/11 09:08:24

274 274

Pollastre, pujada al (des d’Arenys de Mar, Maresme)

Pollastre, pujada al (des de Mataró, Maresme)

122

606 606

Portella, coll de la (des de Carme, Anoia)

Portella, coll de la (des d’Igualada, Anoia)

125

675

922

Pollosa, coll de la (des de Tona, Osona)

Pontons (coll de la Sabata), pujada a (des de Sant Martí Sarroca, Alt Penedès)

922

Pollosa, coll de la (des de Moià, Bages)

289

295

391

344

240

254

260

384

455

441 673

162

439

698 441

452

222

Desnivell

698

124

123

121

120

119

479

Pinedes Altes, pujada a la urbanització (des de cruïlla BV-2122 a Torrelles de Foix, Alt Penedès) Pla del Badó (coll de Poses), pujada al (des de Caldes de Montbui, Vallès Oriental) Pla del Badó (coll de Poses), pujada al (des de Bigues i Riells, Vallès Oriental) Pla del Pèlag, pujada a la urbanització (des de cruïlla N-340, les Casetes d’en Julià, Baix Llobregat) Pla del Pèlag, pujada a la urbanització (des del pont de Molins de Rei, Baix Llobregat) Planes de les Torres, pujada a la urbanització (des de Sant Martí Sarroca per Torrelles de Foix, Alt Penedès)

118

Altitud

Nom

Núm.

8,6

9,5

13,4

7,6

7,8

15,1

9,1

8,4

11,9

1,8

10,7

11,0

6,4

Llargada

3,4

3,1

2,9

4,5

3,1

1,7

2,9

4,6

3,3

8,8

4,1

4,1

2,2

% mitjà

7,0

8,0

11,0

10,0

6,0

6,0

7,0

15,0

15,0

15,0

8,0

8,0

16,7

% màxim

35

37

49

49

30

40

36

68

60

41

59

67

32

Coeficient

C

I

C

D

C

C

C

C

C

C

C

D

C

Font

70

Colls biclcleta carretera.indd 70

7/9/11 09:08:24

134

133

132

131

Rajols, collet de (des de cruïlla C-153 —a 2 km del coll de Bac—)

Rasos de Peguera, estació de (des de Berga, Berguedà)

129

130

Rocafort, pujada a (des del Pont de Vilomara, Bages)

Rasos de Peguera (tram de pista), estació de (per collet de Catllarí, per Vallcebre i coll de Fumanya, Berguedà) Rat Penat (puig Ginebró), pujada del (des de C-31, Sitges/ Castelldefels, Garraf) Rat Penat (pla d’en Querol), pujada del (per collada de Vallgrassa —323 m—, des de Corral Nou per Plana Novella, Olivella Ribes Blaves, pujada a la urbanització (per les Carpes i Santa Maria de Vilalba, Baix Llobregat) Ribes Blaves, pujada a la urbanització (per Santa Maria de Vilalba i Ullastrell, Baix Llobregat) Ribes Blaves, pujada a la urbanització (des d’Olesa de Montserrat, Baix Llobregat)

Puigsagordi, pujada al (uns 1.000 m sense asfaltar; des de Centelles, Osona)

128

207

313

190

211

313

436

260

272

573

1.189

1.221

197

439

345

408

1.080

1.028

Desnivell

313

480

592

1.892

1.892

1.159

983

713

1.728

Pradell, coll de (des de coll de la Trapa, B-400, Berguedà)

Prats de Lluçanès, pujada a (des d’Avinyó, Bages)

127

1.732 1.728

Pradell, coll de (des de C-16 per Vallcebre, Berguedà)

126

Altitud

Pradell, coll de (des de C-16 per Fígols i coll de Fumanya, Berguedà)

Nom

Núm.

3,2

3,4

7,1

8,3

7,5

6,2

22,3

16,5

2,3

5,7

18,6

6,7

17,1

15,3

Llargada

5,9

6,1

3,0

3,1

3,6

9,3

5,3

7,4

8,6

7,7

1,9

6,1

6,3

6,7

% mitjà

7,0

16,0

13,0

7,0

17,0

23,0

23,0

18,0

20,0

20,0

8,0

12,0

22,0

22,0

% màxim

26

40

27

35

38

173

302

274

50

111

50

98

366

290

Coeficient

I

C

C

C

C

D*

D

A **

X

M

C

A

D

AD*

Font

71

Colls biclcleta carretera.indd 71

7/9/11 09:08:25

140

Santa Fe del Monyseny, pujada a (des de Viladrau, Osona)

Samalús, alt de (des de la Garriga, Vallès Oriental)

Santa Creu d’Olorda, pujada a (coll de Can Pascual; des de Molins de Rei, Baix Llobregat) Santa Creu d’Olorda, pujada a (des de Barcelona, plaça Borràs, Barcelonès) Santa Creu d’Olorda, pujada a (per les Planes i Vallvidrera, des de Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) Santa Creu d’Olorda, pujada a (des de la Rierada, Molins de Rei, Baix Llobregat) Santa Creu d’Olorda, pujada a (des de Sant Feliu de Llobregat per cimentera, Baix Llobregat) Santa Fe del Monyseny, pujada a (des de Sant Celoni, Vallès Oriental)

138

381

139

381

Samalús, pujada a (des de Cardedéu, Vallès Oriental)

Samalús, pujada a (des de Llinars del Vallès per Sant Antoni, Vallès Oriental)

137

330 398

423 423

1.302

646

1.145

272

423

1.302

274

397

181

250

221

440

245

Desnivell

423

423

443

863

724

Romegats, coll de (des de sortida Vic, per Calldetenes, Osona)

Rupit (pel coll de Pendís 740 m), pujada a (per Sant Joan de Fàbregues, des de la presa del pantà de Sau, Osona)

135

Altitud

136

Nom

Núm.

17,9

23,8

7,4

7,4

14,8

7,2

8,5

6,4

12,2

8,4

14,8

8,5

Llargada

3,6

4,8

5,4

4,4

1,8

3,8

4,7

2,8

2,0

2,6

3,0

2,9

% mitjà

12,0

9,0

14,0

15,0

9,0

9,0

9,0

8,0

7,0

8,0

13,0

8,0

% màxim

109

179

70

50

42

44

65

28

32

26

63

36

Coeficient

D

AD*

C

C

C

C

AD

D

C

C

D

X

Font

72

Colls biclcleta carretera.indd 72

7/9/11 09:08:25

Sant Carles, pujada a la urbanització (des de Santa Agnès de Malanyanes, la Roca del Vallès, Vallès Oriental) Sant Climent, pujada de (pel coll de la Creu —cementiri—, des de Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat Sant Feliu de Codines, pujada a (per Bigues i Riells, Vallès Oriental) Sant Feliu de Codines, pujada a (des de Caldes de Montbui, Vallès Oriental) Sant Isidre, collada de (des de C-16 en direcció a Malanyeu, Berguedà) Sant Isidre, collada de (des de C-16 per la Nou de Berguedà, Berguedà)

Sant Joan, pujada a (des del monestir de Montserrat, Bages)

145

149

148

147

146

Sant Bartomeu del Grau, pujada a (venint de Vic, Osona)

144

143

Sant Bartomeu, coll de (des de la Roca del Vallès, Vallès Oriental)

Sant Agustí (de Lluçanès), collet de (des de cruïlla BV-4405 per Perafita, Osona) Santa Helena, coll de (per Montseny, Costa Montseny i Fontmartina, des de trencall C-35, Sant Celoni, Vallès Oriental) Sant Bartomeu, coll de (des de cruïlla C-1415c per Òrrius, Maresme)

141

142

Nom

Núm.

285

480

1.117 1.023

438

280

462 1.117

217

129

186

335

278

298

1.050

300

Desnivell

462

131

316

876

392

392

1.232

852

Altitud

2,5

8,0

5,1

6,5

5,0

4,0

3,6

7,0

3,8

6,5

26,0

9,2

Llargada

11,3

6,0

8,6

4,4

4,3

3,2

5,1

4,8

7,3

4,6

4,0

3,3

% mitjà

26,0

14,0

15,0

8,0

7,0

8,0

13,0

10,0

12,0

10,0

13,0

7,0

% màxim

115

98

118

43

29

22

30

46

59

47

176

39

Coeficient

C

X

D*

C

D

C

A, D

I

D

D

C

C

Font

73

Colls biclcleta carretera.indd 73

7/9/11 09:08:25

Sant Julià de Cerdanyola, pujada a (des de Guardiola de Berguedà, Berguedà) Sant Llorenç d’Hortons (Sant Just), pujada a (des de sortida Gelida, Alt Penedès) Sant Maurici de la Quar, pujada de (fins a cruïlla Colltinyós, direcció la Quar, des de trencall C-154, Prats de Lluçanès, Osona) Sant Medir per Can Puig, pujada a (des de Can Torres, Collserola, Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) Sant Miquel del Fai a Can Sans, pujada de (des de Sant Miquel del Fai, Vallès Oriental) Sant Pere Màrtir (C.T. Diagonal), pujada a (des de rotonda Tres Molins, Barcelona/Esplugues, Barcelonès) Sant Quirze de Muntanyola (Muntanyola; des de Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona) Santuari de Bellmunt, pujada al (des de Sant Pere de Torelló, Osona) Santuari de Queralt, pujada al (des de cruïlla BV-4241, Berga, Berguedà) Serra (la Llacuna), collet de la (des de Sant Joan de Mediona per Rofes i la Llacuna, Alt Penedès) Serra (la Llacuna), collet de la (des de Sant Martí Sarroca per Pontons, Alt Penedès)

150

159

158

157

156

155

154

153

152

151

Nom

Núm.

368 523

818

285

648

220

192

226

186

265

200

240

Desnivell

818

1.125

1.246

804

304

689

220

921

281

960

Altitud

17,8

13,9

4,3

6,9

3,5

2,1

4,5

1,9

5,5

6,5

3,7

Llargada

2,9

2,6

6,6

9,4

6,3

9,0

5,1

9,8

4,8

3,1

6,5

% mitjà

10,0

8,0

12,0

23,0

8,0

18,0

10,0

15,4

15,0

7,0

10,0

% màxim

69

50

54

201

30

54

32

43

30

27

49

Coeficient

C

C

C

D*

I

C

C

U

M

I

I

Font

74

Colls biclcleta carretera.indd 74

7/9/11 09:08:25

1.212

Sobirana, collada de (des de Guardiola de Berguedà, Berguedà)

164

Tibidabo, pujada al (des de Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) Tibidabo, pujada al (des de la urbanització Sol i Aire, Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) Tibidabo, pujada al (des de les Planes, per Can Cortés, Vallès Occidental) Tibidabo, pujada al (des de Can Caralleu per Vallvidrera, Barcelona, Barcelonès)

Tibidabo, pujada al (des de Barcelona per Vallvidrera, Barcelonès)

Tibidabo, pujada al (des de Barcelona per l’Arrabassada, Barcelonès)

1.212

Serrateix (Montbordó), pujada a (des de Navàs, Bages)

Sobirana, collada de (des de pont del riu Llobregat, la Pobla de Lillet, Berguedà)

162

163

161

160

386 236 323 319

505 505 505

357

505 505

348

482

391

357

340

294

512

Desnivell

505

749

380

447

818

Serra (la Llacuna), collet de la (des de cruïlla BV-2122, Sant Martí Sarroca, Alt Penedès) Serra Alta, pujada a la urbanització (per Can Fosalba, des de Can Rial, Esparreguera, Baix Llobregat) Serra de Can Perers (abocador del Garraf; des de la urbanització La Sentiu, Gavà, Garraf)

159

Altitud

Nom

Núm.

5,0

7,3

5,0

8,7

5,8

7,0

7,4

6,0

12,3

4,2

6,9

14,1

Llargada

6,3

4,4

4,7

4,4

6,2

4,9

6,5

6,5

2,9

8,1

4,2

3,6

% mitjà

24,0

26,7

14,0

9,0

13,0

9,0

15,0

11,0

12,0

12,0

13,0

7,0

% màxim

67

76

40

59

72

54

98

89

48

85

41

69

Coeficient

C

C

C

D

A

D

D

D*

I

I

C

C

Font

75

Colls biclcleta carretera.indd 75

7/9/11 09:08:25

Torrevileta, pujada a (pel carrer Segle XX, Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat) Tossa de Montbui, pujada a la (des de Santa Margarida de Montbui, Anoia)

Trinitat, pujada a la (des de Vallcarca, Sitges, Garraf)

Trapa, coll de la (des de cruïlla C-16 al sud de Guardiola de Berguedà, Berguedà) Trona (collet de Sant Martí), pujada a la (des de la Gleva, Sant Hipòlit de Voltregà, Osona) Turó de l’Home, pujada al (Coll Sesbasses —1.644 m—, des de Sant Celoni per Mosqueroles, Vallès Oriental) Turó de l’Home, pujada al (per Montseny, Costa Montseny i Fontmartina, des de trencall C-35, Sant Celoni, Vallès Oriental) Turó de l’Home, pujada al (des de Sant Celoni per Campins, Vallès Oriental) Turó de l’Oriola, pujada al (des d’A-2, per urbanització Rocaferrera, Sant Andreu de Llavaneres, Maresme) Turó del Tàbor, pujada a (des de Torrelles de Llobregat, Baix Llobregat)

Vacarisses, pujada a (des de Castellbell i el Vilar, Bages)

Valldaura (Forat del Vent), portell de (des de Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)

165

167

168

173

174

172

171

170

169

166

Nom

Núm.

1.497

1.652

345

404

353

279

290

230

405

1.449

1.652

413

1.497

407

618

169

200

160

Desnivell

1.652

874

1.323

176

624

214

Altitud

6,9

8,5

2,7

6,0

30,3

30,7

25,6

12,5

18,2

3,1

2,0

1,4

Llargada

4,0

3,3

8,5

6,8

4,9

4,7

5,9

3,3

3,4

5,4

10,0

11,9

% mitjà

8,0

8,0

23,0

19,0

16,0

16,0

16,0

9,0

9,0

20,0

15,0

26,0

% màxim

38

38

47

97

260

263

299

65

105

42

65

61

Coeficient

D

C

C

0

C

C

AD**

C

J

C

I

C

Font

76

Colls biclcleta carretera.indd 76

7/9/11 09:08:25

Vidrà, coll de (des de Sant Quirze de Besora, Osona)

Vinyoles, collada de (des de cruïlla C-26, Vilada, Berguedà)

180

181

342

Vallvidrera, pujada a (des de Valldoreix, Vallès Occidental)

908

1.012

210

342

Ventosa, coll de la (des de cementiri de Collserola, Vallès Occidental)

342

Vallvidrera, pujada a (des de Molins de Rei, Baix Llobregat)

342

612

248

Vallvidrera, pujada a (des de Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)

Vallençana, urbanització (des de baix de la urbanització, Montcada i Reixac, Vallès Occidental) Vallirana, pujada al radar de (des d’urbanització Pla del Pèlag, Vallirana, Baix Llobregat) Vallvidrera, pujada a (des de la plaça Borràs, Barcelona, Barcelonès)

241

Vallençana, collet de (per Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès)

179

178

177

176

241

258

438

155

240

204

304

198

231

132

207

241

215

253

345

241

175

224

Desnivell

345

Vallençana, collet de (per Montcada i Reixac, Vallès Occidental)

Valldaura (Forat del Vent), portell de (des d’Horta, Barcelona, Barcelonès) Valldaura (Forat del Vent), portell de (per coll de la Ventosa, des de cementiri de Collserola, Vallès Occidental)

174

Altitud

Vallençana, collet de (per Badalona, Barcelonès)

Nom

Núm.

3,7

12,0

3,7

11,4

10,3

13,9

3,3

3,5

1,4

3,8

5,0

3,8

8,6

4,0

Llargada

7,0

3,7

4,2

1,8

1,9

2,2

5,8

6,7

9,3

5,4

4,8

5,7

3,0

5,6

% mitjà

12,5

8,0

12,0

13,0

8,0

15,0

12,0

18,0

20,0

8,0

9,0

8,0

12,0

9,0

% màxim

77

56

22

38

35

68

32

38

38

32

36

36

46

35

Coeficient

D

I

C

C

C

C

C

C

M

C

A

AD

C

D

Font

Girona

Colls biclcleta carretera.indd 77

7/9/11 09:08:25

Els límits administratius d’aquesta província coincideixen poc amb els que podrien ser els seus límits naturals. Dels dos principals accidents geogràfics d’aquest territori, els Pirineus Orientals i la conca del riu Ter, només en el primer la frontera natural pel nord coincideix amb l’administrativa. La comarca d’Osona, a la conca mitjana del Ter, pertany a Barcelona, i, més enllà de la collada de Toses, la Cerdanya és una part de la conca alta del Segre. Per acabar-ho d’adobar, diversos municipis ceretans pertanyen a la província de Lleida, i d’altres, a França. Des de gairebé el límit amb Andorra fins al cap de Creus, els Pirineus s’estenen tot limitant amb França i oferint les principals altituds asfaltades d’aquest territori. Però no són pas en els passos fronterers on s’aconsegueixen els cims més alts, ja que el coll d’Ares arriba als 1.512 m i, per la plana cerdana, Puigcerdà i la Guingueta estan situats a la cota 1.145 m. La carretera més alta dels Pirineus gironins i de Catalunya és la que puja a Vallter 2.000 (2.144 m), prop del naixement del Ter a Ulldeter. L’estació de Guils Fontanera (1.905 m) i el collet de les Barraques (1.896 m) acaben de completar les grans alçades pirinenques. A la immediata serra del Cadí trobem l’estació de Masella (1.945 m), el coll de la Creueta (1.922 m) o la collada de Toses (1.800 m). Més avall, a la serra de Montgrony, la pujada al santuari del mateix nom o al poble de Campelles des de Ribes de Freser. Per llevant, la conca alta del Ter limita amb la més petita del Fluvià mitjançant colls de menor altitud com el de la Boixeda o la Vall de Bac. Seguint cap a l’Empordà, l’exigent pujada a la Mare de Déu del Mont és la talaia que permet als ciclistes contemplar bona part de la conca del Fluvià. El Ter i el Freser reben aigües de la serra Cavallera, on hi ha els difícils i poc coneguts i transitats coll de Jou (1.637 m, rampes del 14%) i collada del Burguerès (fins al 16%). Més avall, per la serra de Santa Magdalena hi ha colls més suaus que connecten el Ripollès amb la Garrotxa. Són els Capsacosta, Sentigosa o Canes, per la banda nord. Pel sud, a banda i banda del Puigsacalm, resulten força més difícils i complicats, com ara Collfred (desnivells fins al 20%) i Bracons (14%). Després el Ter s’endinsa cap a Osona i no torna a territori gironí fins a passar per sota del Collsacabra, amb els pantans de Sau i Susqueda. Si des de la Vall d’en Bas pugem als mil metres del coll de Condreu, podrem contemplar bona part del seu curs des del mirador de la Mare de Déu del Far. També des d’aquí veurem Sant Martí Sacalm, amb la seva interessant pujada, o les muntanyes de Rocacorba, que per aquesta banda són l’obstacle que separa les conques del Ter i del Fluvià, riu que neix als estreps del Collsacabra. En paral·lel al Condreu, també podríem triar la duríssima pujada a Falgars d’en Bas, que mitjan78

Colls biclcleta carretera.indd 78

7/9/11 09:08:25

çant quatre quilòmetres a més del 10% ens permet connectar des de la Garrotxa amb el coll de Pruit. Seguint el camí cap al mar, el Ter aplega ara les aigües de les Guilleries i aquí, amagades entre boscos d’alzines, tornem a trobar pujades interessants, potser no tan altes ni tan dures com les que hi havia més al nord, però ideals per traçar interessants emboscades: Sant Hilari Sacalm, coll de Revell o Santa Fe del Montseny, ja al massís del Montseny. Molt a prop, el Turó de l’Home queda a pocs metres, a l’altra banda del límit provincial. La serra de l’Albera acaba de tancar pel nord el cercle pirinenc. Són muntanyes que deriven cap al mar i amb altures menors. A part dels vents tramuntanals, els obstacles orogràfics més destacats són els petits passos fronterers del Lli, de Manrella, de Banyuls, dels Horts i dels Belitres, a banda del més transitat del Pertús. A la serra de Rodes, la pujada a Sant Pere de Rodes n’és el punt culminant. A les serres del litoral destaca la pujada al santuari dels Àngels, a les Gavarres, i la pujada de Sant Grau d’Ardenya, al massís de les Cadiretes. En total s’han catalogat en aquest territori quinze CIMA que només inclouen dos BIG (Vallter 2.000 i Bracons). Però hi ha cinc pujades amb coeficients de 200 o gairebé: Collfred, Mare de Déu del Mont, Barraques i Rocacorba s’afegeixen a l’estació d’esquí. No està pas gens malament per estirar les cames. Pel que fa als desnivells, trobem als estreps de les Gavarres un dels quilòmetres sencers més durs de Catalunya: en un quilòmetre se superen 153 metres de desnivell, amb una punta màxima del 24%, com ara l’Angliru... Encara que sigui un cop a la vida, val la pena provar-ho. Cal anar a Platja d’Aro, preguntar per la urbanització del Masnou, travessar el camp de golf i no parar fins a arribar al capdamunt. No serem pas els primers ciclistes a aconseguir-ho, perquè aquesta fita algunes vegades ja la van assolir els de la Volta. I no és pas aquesta l’única extremitud del territori. Mentre anem pujant a Éller, a Sant Martí Sarroca, a la Mare de Déu del Mont, a Meranges o a la Vall de Bac, l’inclinòmetre ens arribarà a marcar el 17%.

Les nostres recomanacions • La més difícil: No cal dir-ho, la urbanització del Masnou a Platja d’Aro. • La de més mitjana: No supera a la urbanització del Masnou, però per coronar Falgars d’en Bas anirem al 10,6% durant 4 km i arribarem a veure el 16% si portem inclinòmetre. 79

Colls biclcleta carretera.indd 79

7/9/11 09:08:25

308 222 270 211 204 269 367350 415 210

Cerdanya

363 368 289399 328 354

258 207 250 254 260 253 228 258 227 220 65 225 200 195 194 213 193 187 223 246 240 216 249 189

Ripollès

Alt Empordà 185 192

Garrotxa

Selva

• La més dura i salvatge: La collada de Collfred des de Joa­ netes és perdedora, feréstega, el ciment està descuidat i les rampes són inclements. Cal provar-ho i aconseguir-ho. • La més comunicativa: Ben segur que les antenes de Rocacorba ens poden posar en contacte amb mig món, però per encimbellar-s’hi cal superar rampes del 15%. Molt de compte, sobretot, si sou al final de la Marxa de les Goges. • La més alta: Avui per avui, els 2.144 metres de Vallter 2.000 són el sostre de l’asfalt a Catalunya. Enfilar-s’hi no és cap quimera, però són més de 22 km de pujada ininterrompuda i més de 1.100 m de desnivell. • La més panoràmica: Enlairar-se a la Mare de Déu del Mont té el preuat premi de contemplar les serres i comarques que ens envolten pels quatre punts cardinals, tal com ja va fer Mossèn Cinto. Alguna rampa del 17% ens ho posarà difícil. • El més solitari: Malgrat que gaudim de la contemplació en primer pla dels grans cims dels Pirineus del Ripollès, poc personal trobarem pujant al collet de les Barraques des de Planoles, llevat que sigui temporada de bolets... • El més perillós: No s’ha de témer res escalant el coll de Jou per Bruguera, però la baixada cap a Ogassa mereix totes les precaucions. Si no ho veieu clar, més val girar cua i tornar cap a Ribes de Freser. 80

Colls biclcleta carretera.indd 80

7/9/11 09:08:26

232 217 215 256 212

188 191 208

238

247

Ripollès

230

Alt Empordà

257 198 197 203

229 196

Garrotxa 201 12 255 205 218

219

199 183 261 236

Pla de l’Estany 190

186 245

251

224

Baix Empordà

Gironès 184

226 241

202 244 234 248 239

Selva

209 237

182

221

242 206 235

252

243

• La més desconeguda: La pujada a Sant Martí Sacalm no figura entre les més concorregudes pels cicloturistes del país. Són 9 km al 7,2%, que ben bé mereixen una visita. • La de terra, però en força bon estat: Pujant vers el fronterer coll d’Ares, al Ripollès, cal trencar a l’esquerra en direcció a Espinavell i buscar la “carretera” de Setcases. Al cap de 10 km al 7%, durant els quals recordarem el ciclisme èpic de fa unes dècades, coronarem la collada Fonda, als 1.911 m d’altitud. La pista està en prou bon estat.

81

Colls biclcleta carretera.indd 81

7/9/11 09:08:26

Gironès Santuari dels Àngels des de Madremanya Als afores de Madremanya, entre Girona i la Bisbal d’Empordà, trobarem la carretera que puja i baixa a la muntanya dels Àngels, als estreps de les Gavarres, i arriba prop de la capital. La pujada als Àngels és tot un clàssic del ciclisme gironí. No es tracta d’un coll de gran categoria, però la seva proximitat envers Girona i la poca circulació motoritzada que suporta la carretera fan que estigui transitat, no només en curses i marxes, sinó en tota mena de sortides, sobretot entre setmana. Tampoc no és una pujada senzilla, atès que els 3 km primers tenen una mitjana sostinguda de gairebé el 8%, i arriba a puntes de dos dígits. L’asfalt no excessivament fi incrementa la dificultat i fa que la pujada s’enganxi. Un descans poc abans de coronar ens permetrà agafar el curt trencall fins al santuari en plenitud de facultats. Per la banda de Girona, des de Quart, la pujada és considerablement més llarga i la mitjana més baixa però es supera un major desnivell i el perfil resulta més irregular amb una notable baixadeta. Hi ha una primera part exigent a partir del segon km i una altra en el tram final poc abans de coronar.

m 500 450

Madremanya

400 350

Coll de Portell

300 250

Pont riera de Vilers

200

Santuari dels Àngels

150 100

5,6% 0

8,3%

6,5% 1

Altitud: 485 m Desnivell: 310 m

7,9%

7,7%

8,5%

2

7,4% 3

Longitud: 6,2 km Pendent màxim: 12%

3,3%

3,9% 4

4,2%

km 5

Pendent mitjà: 6,2% Coeficient: 66

82

Colls biclcleta carretera.indd 82

7/9/11 09:08:26

Ripollès Coll d’Ares des de Camprodon A partir de Camprodon, es tracta de seguir la C-38 amunt, en direcció a França. La pujada té dues parts ben diferenciades. La primera, fins passat Molló, després de travessar el pont sobre el Ritort i canviar de vessant de la muntanya, és irregular i relativament suau. A partir d’aquest punt seran poc més de 7 km més constants i inclinats, amb pendents al voltant del 5%. Per la francesa banda nord, des de Prats de Molló, la pujada resulta força més consistent, amb mitjanes entre el 5 i el 7% i amb alguns passos a l’entorn del 10%. El coll d’Ares està un pèl aïllat en el territori, i no resulta senzill efectuar recorreguts circulars transfronterers. Però des de la Vall de Camprodon es poden dur a terme diverses combinacions. Per una banda, la colossal ascensió a Vallter 2.000. Per l’altra, anant o venint de Beget, trobarem el coll de la Boixeda, que es pot encerclar amb els colls de Bucs, de Pera o de Camporiol, i encara amb el tomb per la deserta i esplèndida Vall de Bac tot coronant l’ermita de la Mare de Déu del Roser, prop de Sant Pau de Segúries. També en aquesta zona s’estan fent millores a la collada Fonda, que connecta Setcases amb Espinavell, i no és descabellat recórrer-la amb bicicleta de carretera.

m 1.550

Coll d’Ares

1.450

Molló 1.350

Cruïlla d’Espinavell

Camprodon 1.250 1.150

Cruïlla de Beget

1.050

Ginestosa

950 850

1,9% 0,9% 1,4% 1,4% 2,3% 3% 5,1% 5,2% 1,1% –1% 1,2% 4,3% 4% 5,2% 4% 4,8% 5% 5,5% km 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18

0

Altitud: 1.512 m Desnivell: 556 m

Longitud: 18,2 km Pendent màxim: 9%

Pendent mitjà: 3,1% Coeficient: 77

83

Colls biclcleta carretera.indd 83

7/9/11 09:08:26

Ripollès Collet de les Barraques des de Ribes de Freser Interessant i difícil pujada, una de les darreres incorporacions als grans reptes asfaltats del país, que podem iniciar a Ribes de Freser o bé, en versió reduïda, al poble de Planoles. La primera part, de 6,8 km, més suau i amb més trànsit, coin­cideix amb la pujada a la collada de Toses. A l’arribar al trencall de Planoles, un rètol a mà dreta ens indica aquest coll. És una carretera perfectament asfaltada, molt tranquil·la, que no passa ni porta a cap poble. A partir d’aquesta cruïlla, es tracta d’una pujada molt regular que es mou entre el 8 i el 9% durant els 9 km justos que té aquest tram. Mitjançant unes poques ferradures, la ruta s’enlaira ràpidament per damunt de la vall del riu Rigard, mentre contemplem la serra de Montgrony, a l’altra banda de la vall. El pendent és exigent i les puntes sovintegen el 12 i el 13%. Els boscos alternen amb els prats i uns 3 km abans de coronar el coll gaudirem d’una font a peu de carretera. Una gran pujada que ens duu a un refugi de muntanya i als peus del Puigmal. Val la pena passar-hi una estona tot contemplant l’esplèndid paisatge que, als 2.910 m d’altitud, culmina el Pirineu Oriental.

m 1.900

Font Freda

1.800

Planoles

Ribes de Freser

1.700

Alberg Roques Blanques

1.600

Refugi Corral Blanc

1.500

El Serrat (turisme rural)

1.400

Camí a Vilamanya/Queralbs

1.300 1.200

Veïnat i càmping Can Fosses

1.100 1.000

Refugi Lluís Artigues

900 800

Collet de les Barraques

3,9% 5,1% 3,8% 3,6% 3,6% 4,6% 3,6% 8,1% 8,1% 8,9% 8,1% 7,7% 7,8% 8% 7,9% 8,5% km 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

0

Altitud: 1.896 m Desnivell: 996 m

Longitud: 15,8 km Pendent màxim: 14%

Pendent mitjà: 6,3% Coeficient: 211

84

Colls biclcleta carretera.indd 84

7/9/11 09:08:27

Garrotxa Coll de Bracons des de Joanetes Una de les tradicionals i típiques grans pujades gironines. Un coll no massa llarg, però amb rampes de gran desnivell. En dècades passades, aquesta era una característica poc habitual en els colls de pas per carretera. Actualment, els grans desnivells amb percentatges de dos dígits sembla que estiguin reservats a les modernes pujades a cims amb antenes o a santuaris que s’han asfaltat o encimentat en els darrers anys. Contràriament, Bracons exhibia aquest tipus de rampes ja en els temps en què les carreteres als colls eren suaus com la de Toses o Condreu. Per pujar el Bracons garrotxí cal localitzar Joanetes a la Plana d’en Bas, al sud d’Olot, i seguir en direcció a Torelló per sota del gran viaducte. L’ascensió comença amb pendents suportables durant els primers 2 km, però aviat el perfil dibuixa rampes per damunt del 10%. En un recorregut de 5,5 km se supera un desnivell de 500 metres, o sigui que, si el pendent fos continuat, seria del 9%. A mig coll hi ha un alleujament, però al final el desnivell rebrinca i s’arriben a marcar pendents del 17%. Aquest percentatge fou, durant molts anys, el màxim que es podia assolir a les carreteres catalanes. Un gran coll!

m 1.200

Joanetes 1.100 1.000 900

La Carrera

Coll de Bracons

800

Can Piquer

L’Hostal 700 600 500

0

6,8% 7% 7,4% 4,6% 9,2% 7,8% 8,8% 9,2% 10% 6,2% 9,1% 9% 10,2% 10,2% 4,1% km 1 2 3 4 5 6 7

Altitud: 1.148 m Desnivell: 650 m

Longitud: 8,6 km Pendent màxim: 14%

Pendent mitjà: 7,5% Coeficient: 164

85

Colls biclcleta carretera.indd 85

7/9/11 09:08:27

Garrotxa Coll de Canes per coll de Coubet des d’Olot Iniciem aquesta ascensió tot sortint d’Olot en direcció a Ripoll, a la cruïlla de l’N-260 amb la que ve de dins de la ciutat. És una pujada força regular i sense extremituds amb una part central una mica més inclinada, que amaga un quilòmetre al 7% i una punta al 10%. La ruta aviat passa entre arbres per la falda de la serra de Sant Miquel del Mont, tot seguint la vall de la riera de Riudaura, que queda a la nostra esquerra. Uns 3 km abans de coronar, travessem el coll de Coubet (975 m), on hi ha un trencall cap a la collada de Sentigosa (1.058 m) i Sant Joan de les Abadesses. Aquests colls i el proper del Capsacosta o la Vall de Bac permeten entretingudes combinacions de mitjana muntanya. Són de dificultat molt inferior als Bracons o Collfred que trobaríem més al sud, dins de la mateixa comarca. Per la banda de Ripoll, el Canes és més llarg, té una mitjana inferior i és força més irregular, amb un important descans a la part central de la muntada. Ho saben bé els ciclistes que participen a la Terra de Remences.

m 1.120

Olot La Serrota Coll de Coubet i cruïlla a St. Joan de les Abadesses

Pla del Coll

Coll de Canes 5,2% 0

4% 1

6% 2

Altitud: 1.120 m Desnivell: 687 m

3

4,7% 5,8% 5,4% 6,3% 7,1% 5,8% 4,2% 5,7% 5,2% 4,7% km 4 5 6 7 8 9 10 11 12

Longitud: 12,7 km Pendent màxim: 10%

Pendent mitjà: 5,4% Coeficient: 108

86

Colls biclcleta carretera.indd 86

7/9/11 09:08:27

Garrotxa Coll de Capsacosta des de la Vall de Bianya, venint d’Olot Pujada molt regular i suportable, com bona part dels colls de la Garrotxa (no pas tots). Els seus percentatges, només cap al final del coll, superen el 6%. De fet, aquest coll està situat a la cota 862 m, però arribats aquí la carretera continua pujant molt suaument fins als 891 m, a l’anomenat coll de Sant Pau. És al km 82,5, molt a prop de Sant Pau de Segúries i a gairebé 10 km de l’inici de la pujada, que situem al trencall de la C-26, la carretera dels túnels que porta d’Olot a Sant Joan de les Abadesses. Aquesta carretera ja ve pujant des de poc després de la sortida d’Olot, quan travessa la Vall de Bianya per una llarga recta que es va inclinant a partir d’Hostalnou de Bianya. És una pujada força coneguda pels cicloturistes que participen a la marxa Terra de Remences. Constitueix el primer coll de la jornada i serveix d’aperitiu del seguit de colls que vénen a continuació. És interessant saber que aquest coll també el pujava una antiga via romana, la Via Annia, que està en força bon estat de conservació. Per la banda de ponent, el coll amb prou feines presenta dificultat, tant si venim de Sant Pau de Segúries com de Sant Joan de les Abadesses, lleugerament més avall.

m 900

800

Càmping Vall de Bianya 700

St. Salvador de Bianya 600

Capsacosta

Trencall C-26

500

400

5,8% 4,1% 5,2% 4,6% 4,3% 4,6% 4,1% 5,8% 4,9% 4,9% 5,6% 4,4% 5,6% 5,6% 4,4% 5,4% 6,4% 0

1

Altitud: 891 m Desnivell: 443 m

2

3

4

5

Longitud: 8,7 km Pendent màxim: 8%

6

7

km

8

Pendent mitjà: 5,1% Coeficient: 61

87

Colls biclcleta carretera.indd 87

7/9/11 09:08:27

Garrotxa Collada de Collfred des de Sant Privat d’en Bas De Sant Privat d’en Bas, prop d’Olot, arrenca aquesta pujada molt dura i força irregular. A l’entrada al poble, al costat del camp de futbol, un petit rètol ens indicarà Vidrà, direcció que haurem d’anar seguint i, quan no ho vegem massa clar, conti­ nuarem per la via que ens sembli principal. La carretera és estreta i no sempre en bon estat. A les dures revoltes predomina el ciment. La part important de la pujada comença quan portem 1,5 km, amb unes paelles molt costerudes que fàcilment s’enfilen per damunt del 15%, fins a marcar un màxim del 20%. En 3 km la carretera guanya 340 m d’altura, poca broma. L’avantatge és que sovint, després del revolt, hi ha un petit replà com per perdonar-nos la vida. Així transcorre la pujada fins a totalitzar uns 8 km, punt a partir del qual el coll encara és més irregular, amb predomini dels descansos i, fins i tot, alguna baixada, però també alguna rampa mig perduda. Al passar el trencall a Collfred, estarem a punt de coronar. Per ponent, la pujada comença a Sant Quirze de Besora i es corona el coll de Vidrà després d’11,7 km de pujada amb una mitjana del 3,7% i sense massa extremituds.

m 1.400 1.300

Collet de St. Pere Màrtir

1.200

St. Privat d’en Bas

1.100

Collfred

Collet de la Partió

1.000 900 800 700 600

Colla de Collfred

500 400 300

1,5% 7,2% 8,6% 13% 11,1% 10,2% 6,4% 8% 0

1

2

3

Altitud: 1.327 m Desnivell: 853 m

4

5

6

7

0,9% 4,2% 2,6% 8

9

Longitud: 14,3 km Pendent màxim: 20%

10

11

1%

0,9% 7,3% 12

13

km

14

Pendent mitjà: 6% Coeficient: 240

88

Colls biclcleta carretera.indd 88

7/9/11 09:08:28

Garrotxa Coll de Condreu des dels Hostalets d’en Bas Presenta la tipologia típica dels colls de la Garrotxa: bastant llargs, força regulars, perfil estès i carretera de traçada recargolada. L’inici el situarem al trencall de la C-153 cap als Hostalets d’en Bas, al monument al Cabdill dels Pagesos. És la carretera que uneix la Garrotxa i Osona tot travessant el Collsacabra. Al cap de poc de començar, trobarem a la dreta el trencall per escalar a Falgars d’en Bas (4 km al 10,6%). Al coronar el Condreu la carretera flirteja amb la cota 1.000 m durant una dotzena de quilòmetres, fins a arribar al coll de Bac (1.002 m), punt culminant per assolir el Collsacabra venint de la vall del Ter. Ruta molt recomanable tant per als novells escaladors que comencen a enfrontar-se a colls de llarg recorregut com per als col·leccionistes de colls, ja que abans del Condreu se supera el coll d’Uria (700 m) i, un cop al capdamunt, són fàcilment assolibles el coll de Pruit (1.019 m) o el coll de Malla (1.012 m). Aquest darrer el trobarem tot dirigint-nos a la Mare de Déu del Far. És un petit recorregut (uns 5 km de carretera amb pujada final) i un destí turístic molt recomanable amb un inigualable mirador sobre les comarques gironines o el Montseny. Si venim de Manlleu, el coll de Bac també resulta llarg i suau: 14 km a menys del 4%.

m 1.100

Trencall la Salut

1.000 900 800

Els Hostalets d’en Bas

Coll de Condreu

700

Coll d’Uria

600 500

4,7% 0

4,7% 1

4,6% 2

Altitud: 1.017 m Desnivell: 534 m

5,3% 3

4,9% 4

4,3% 5

4,7% 6

Longitud: 10,8 km Pendent màxim: 8%

4,6% 7

5% 8

6,1% 9

km 10

Pendent mitjà: 4,9% Coeficient: 68

89

Colls biclcleta carretera.indd 89

7/9/11 09:08:28

Ripollès Coll de Jou des de Ribes de Freser Gran pujada, força desconeguda i amb detalls com ara que es tracta, en bona part, d’una pista encimentada i que la baixada per l’altre cantó es troba força malmesa, circumstàncies que li confereixen un petit grau d’aventura. Cal tastar-la algun cop. Entrant a Ribes de Freser des del sud, girarem a la dreta tot seguint la direcció vers Bruguera. Passem la via del tren i de seguida comencem a pujar per una carretera en bones condicions. Amb una baixadeta arribem a Bruguera, seguim per la pista de ciment a l’esquerra, planegem i a la primera paella també a l’esquerra s’acaba la tranquil·litat. Seran uns 5 km molt durs per ciment en bon estat, en què agafarem altura ràpidament, cosa que ens permetrà contemplar en algun moment la silueta del Puigmal i acostar-nos gairebé a tocar el Taga. Al final ens perdonen i torna a planejar fins a coronar i girar a l’esquerra. La baixada cap a Sant Martí d’Ogassa i Ogassa, de ciment, presenta sovint el pis trencat o molt deteriorat (2008). Cal anar molt amb compte, atès que el pendent és fort. Abans d’entrar a Ogassa podríem continuar en direcció a llevant cap a Sant Martí de Surroca i la collada del Burguerès.

m 1.800

Bruguera 1.600

Ribes de Freser

1.400

Coll de Jou 1.200

Inici pista ciment

1.000

800

4,7% 6,6% 7,8% 7,3% 3,6% 2,9% 9,5% 7,7% 8,9% 7,6% 7,5% 1,4% 0

1

2

Altitud: 1.637 m Desnivell: 737 m

3

4

5

6

7

Longitud: 12,5 km Pendent màxim: 14%

8

9

10

11

km

12

Pendent mitjà: 5,9% Coeficient: 168

90

Colls biclcleta carretera.indd 90

7/9/11 09:08:28

Garrotxa Mare de Déu del Mont des de Besalú per Beuda Des del centre de Besalú agafarem la carretera cap a Figueres fins a trobar la carretera local que es dirigeix a Beuda i passa per una fàbrica de guix. Arribarem a aquest poblet en poc més de 4 km i mitjançant pendents suaus. A partir d’aquí el desnivell desapareix, i fins i tot passa a ser negatiu. Passarem a prop d’una pedrera i, si és dia laborable, notarem força trànsit, sobretot de camions. La ruta s’estrenyerà i serà un pèl perdedora: ens haurem de fixar en un parell de petits rètols de fusta que ens indicaran la direcció a seguir vers la Mare de Déu del Mont. Compte, algun costa de veure’l! Passats els primers 11 km de pujada, a partir de les primeres paelles comença l’escalada seriosa en què el pendent difícilment baixarà del 8%. Només tindrem un descans al voltant del km 16 des de l’inici. Sovint arribarem als dos dígits, amb puntes del 12%. Poc abans del km 14 entroncarem amb la carretera que puja de l’A-26, del trencall prop de Navata. Cal girar a l’esquerra. Si vinguéssim per aquesta banda, hauríem pujat una mica més de 10 km amb un 4,6% de mitjana. En coronar, la vista sobre els Pirineus, la costa i les comarques que ens envolten és espectacular. Veurem també l’estàtua de Jacint Verdaguer.

m 1.200

1.000

Trencall Navata 800

Beuda 600

Besalú Trencall A-26

400

Mare de Déu del Mont

Segueró

200

0

3,2% 3% 3,3% 3,4% 3,4% 1% –0,9%–2,8% 5,4% 3,4% –2,7% 7,3% 8,8% 7,8% 7,3% 5,6% 2,8% 3,4% 7,6% 9,3% 9,4% 0

2

Altitud: 1.120 m Desnivell: 950 m

4

6

8

10

12

Longitud: 21 km Pendent màxim: 17%

14

16

18

km

20

Pendent mitjà: 4,5% Coeficient: 204

91

Colls biclcleta carretera.indd 91

7/9/11 09:08:28

Cerdanya Estació de Masella des d’Alp Es tracta d’escalar la serra del Cadí per la cara nord de la Tossa d’Alp i, a l’arribar a l’estació, estarem relativament a prop del temut coll de Pal. Llàstima que la pista que els uneix està en males condicions. Al mateix centre d’Alp s’inicia aquesta pujada. Ho fa amb una dura rampa quan encara som dins de la trama urbana. És una falsa alarma, ja que posteriorment la pujada serà força regular pel que fa al pendent, sempre al voltant del 7%. Quan portem uns 3 km d’ascensió, aplegarem la carretera que puja de Das, que surt d’una cota més elevada. Una mica més enllà de la meitat, després de deixar a l’esquerra la carretera que va a la Molina, al passar per Masella, gaudirem d’un únic i lleuger descans. En la corba a la dreta que volteja els blocs d’apartaments, la carretera s’estreny, comença a marcar puntes de dos dígits i, en alguns trams, també perd qualitat i apareixen forats i pedres soltes que envaeixen la ruta. Malgrat que es corona a gairebé 2.000 m d’altura, la pujada a Masella, de manera similar a la de Boí Taüll, resulta relativament barata comparada amb d’altres estacions d’esquí catalanes.

m 2.000 1.900

Masella i cruïlla a la Molina

Alp

1.800 1.700

Trencall a Das

1.600 1.500

Estació d’esquí de MasellaComa Oriola

1.400 1.300 1.200 1.100 1.000

7,5% 0

7,8% 1

7% 2

Altitud: 1.960 m Desnivell: 780 m

6,8% 3

6,6% 4

5,8% 5

5,9% 6

7,6% 7

Longitud: 11,2 km Pendent màxim: 11%

6,8% 8

7,3% 9

8,1% 10

km

11

Pendent mitjà: 7% Coeficient: 160

92

Colls biclcleta carretera.indd 92

7/9/11 09:08:29

Selva Coll de Revell des d’Arbúcies Pujada característica de la comarca de la Selva que, mitjançant el coll, es comunica amb la d’Osona. Des d’Arbúcies cal seguir la carretera en direcció a Viladrau. La traça contorneja la vall amb perfil irregular i, sense extremituds, corona el coll al cap d’uns 13 km. El cim és singular, amb una gran rotonda damunt l’Eix Transversal, on hi conflueixen tres carreteres. La gràfica que presentem es pot ampliar a banda i banda: per la banda sud podríem superar uns 200 m més de desnivell si vinguéssim d’Hostalric, 13 km més avall d’Arbúcies. Des de la rotonda, en direcció nord-est cap a Sant Hilari, arribaríem als Cortals d’en Serra, a la cota 1.005 m, al cap de 4,4 km. A Sant Hilari hi arribarem des d’Anglès o de Santa Coloma de Farners. Pujar el Revell des d’Espinelves no presenta especials dificultats i encara menys si hom ve del coll de Gomara. Això no implica que sigui un terreny fàcil, ja que és zona d’orografia complicada, allò que els ciclistes en diuen trencacames. Si no en tenim prou, sempre es pot amanir la jornada amb una volta cap a Santa Fe del Montseny, el proper Turó de l’Home o completar el tomb per les muntanyes de les Guilleries.

m 900

Sot del Pigot

800

Arbúcies

700

Sot de la Corneliana

600 500

Viaducte Sot Gran

Sot de la Frau

400

Coll de Revell

Sot de l’Olivar

300 200

3,2% 2,7% 4,3% 4,8% 5,3% 3,2% 5,3% 4,5% 4,5% 3,7% 4,5% 4,9% 0

1

2

Altitud: 821 m Desnivell: 540 m

3

4

5

6

7

Longitud: 13 km Pendent màxim: 7%

8

9

10

11

km

12

Pendent mitjà: 4,3% Coeficient: 73

93

Colls biclcleta carretera.indd 93

7/9/11 09:08:29

Pla de l’Estany / Gironès Rocacorba (cim de Puigsou) des de Banyoles L’inici d’aquesta pujada el trobarem tot sortint de Banyoles pel sud en direcció a Mieres i Santa Pau, i agafant el trencall en direcció a Pujarnol. L’escalada està amenitzada per rètols anunciadors de distàncies i desnivells per als ciclistes, cosa que sempre resulta d’agrair. Té dues parts ben diferenciades, la primera de les quals fins a Pujarnol, amb un inici molt suau que de mica en mica es va inclinant fins a arribar a puntes del 10%. Arribats a aquest poblet, gaudirem d’un notable descans amb possibilitats d’avituallar-nos a la seva antiga rectoria. Immediatament començarà la segona part, just al passar un rètol que indica el collet de Pujarnol i el senyal d’un quilòmetre a més del 10%... que es tornarà a repetir mil metres més endavant. En total seran gairebé 4 km continuats de gran desnivell, amb puntes de fins al 15%, circumstància que converteix Rocacorba en una escalada de gran categoria. Posteriorment, un nou descans i un altre tram molt exigent per arribar a la més alta de les antenes que haurem contemplat en diversos moments de l’ascensió. Al cim, la vista és espectacular: Pirineus, Alberes, Collsacabra, Puigsacalm, golf de Roses, illes Medes, etc.

m 1.000

Església de St. Nicolau

Pujarnol 800

Banyoles Cruïlla ctra. GI-524

600

Collet de Cal Negre

Trencall a Canet d’Adri Rocacorba

400

Can Coll

Collet de Pujarnol

200 1,2% 0,8%

0 0

1

2,3% 2

Altitud: 977 m Desnivell: 798 m

6% 3

4,4% 4

3%

8,2% 5

6

8,3% 10,3% 7

8

Longitud: 13,3 km Pendent màxim: 15%

9

9%

Puigsou

9% 10

4% 11

10,3% 12

km

13

Pendent mitjà: 6% Coeficient: 202

94

Colls biclcleta carretera.indd 94

7/9/11 09:08:29

Selva Sant Grau d’Ardenya des de la costa Interessant pujada assolible des de la mateixa Costa Brava per la carretera que, des de la GI-682, es dirigeix a Llagostera tot travessant boscos d’alzines sureres al massís de les Cadiretes, als estreps de les Gavarres. Molt utilitzada en les curses ciclistes gironines, és d’una dificultat irregular amb trams molt suportables i dures rampes a la part final, una vegada haguem superat el mas i l’ermita de Sant Grau d’Ardenya (curiositat: l’ermita està ubicada dins del mas), i acabem travessant un projecte d’urbanització abandonat. La ruta dóna per a molt: una pujada no massa llarga, encara que dura en alguns trams, vistes dels penya-segats de la Costa Brava, la curiositat arquitectònica citada, els alzinars i també monuments megalítics com el de la Pedra-sobre-altra i el menhir d’en Llach, localitzables al coronar, però no a tocar de la carretera. Venint de Llagostera, la dificultat muntanyenca és més allargada i estesa, però també té alguna rampa impertinent. La baixada de cara al mar també val la pena. Més cap al sud, el Sant Grau es pot combinar amb el suau coll de Terra Negra i tot el trencacames propi del perímetre de la Costa Brava.

m 500 450

Cruïlla ctra. GI-682

400 350 300

Pista al castell de Montagut

250 200

Ermita de St. Grau

150 100 50 0

6,6% 6,9% 0

5%

1

Altitud: 472 m Desnivell: 346 m

3,9% 5,4% 2

5,1% 3,4% 3,4% 2,9% 8,2% 6,1%

7% 3

4

Longitud: 6,4 km Pendent màxim: 10%

5

km 6

Pendent mitjà: 5,4% Coeficient: 54

95

Colls biclcleta carretera.indd 95

7/9/11 09:08:29

Alt Empordà Sant Pere de Rodes des del Port de la Selva Aquesta pujada s’inicia dins mateix del Port de la Selva, a tocar de la platja de la Ribera. I arrenca amb el màxim desnivell de tota l’escalada, un 15% que notarem en el primer carrer després de deixar el passeig. Sortosament, el traçat s’assossega aviat i els pendents passen a moure’s entre el 7 i el 9%. Són uns primers 6 km a una mitjana del 7,6%, o sigui una pujada considerable, mentre la carretera es recargola pel serrat de la Guerra i nosaltres guanyem alçada damunt la Mediterrània. A partir d’aquí i fins a coronar l’aparcament del monestir, el pendent és suau i confortable. Un cop dalt, buscarem les millors vistes sobre la costa del nord del Cap de Creus i, si convé, podrem visitar l’important, esvelt i restaurat monestir romànic. Per la banda de ponent, procedents de Vilajuïga, els guarismes totals són molt similars, amb els 5 km centrals al voltant del 7%, però no gaudirem de la sensació d’aixecar-nos sobre el mar. Ara bé, ens estalviarem les rampes extremes com la que hem descrit pel cantó de la costa. En tot cas, podrem combinar aquesta pujada amb el proper coll de sa Perafita, que protegeix la badia de Cadaqués.

m 600

Mirador 500 400

El Port de la Selva

Trencall a Vilajuïga

300 200

Monestir (aparcament)

100 0

7,1% 0

7,7% 1

Altitud: 517 m Desnivell: 512 m

8% 2

7,6% 3

7,5% 4

7,6% 5

Longitud: 8,4 km Pendent màxim: 15%

1% 6

4,3% 7

1% km 8

Pendent mitjà: 6,1% Coeficient: 110

96

Colls biclcleta carretera.indd 96

7/9/11 09:08:30

Ripollès Collada de Toses per Planès i Toses des de Ribes de Freser Diria que és la ruta més cicloturista per pujar la Collada. Parteix de Ribes i continua per l’N-152 fins al trencall de Planoles, punt on portarem 7 km de marxa. Travessem per l’interior el poble en baixada, i busquem Planès per continuar seguint el llit del riu Rigat i la via del tren fins a Toses. Fins aquí el perfil és similar i paral·lel a la “nacional”, però a una cota inferior. Quan creuem la via, a la sortida de Toses, la carretera es dedica a recuperar la cota perduda i en tan sols 4 km de rampes d’entre el 8% i una punta màxima del 14% assoleix l’autèntica collada de Toses (per l’esmentada carretera es coronen les Colladetes, 1 km més a la dreta i una dotzena de metres més amunt). En total, la ruta té uns tres quilòmetres menys que la carretera tradicional de tota la vida. Lògicament, la mitjana és més elevada, però el recorregut resulta més agradable. La ruta clàssica va resseguint el perfil de la muntanya a base de traçar grans llaçades molt obertes i visibles, i en la part final planeja de manera ostensible. Venint de la Cerdanya, la pujada per l’N-152 és un pèl més curta, gairebé igual de feixuga i ofereix grans descansos durant la segona meitat. També per aquest cantó es poden fer diverses combinacions per la Molina o per Masella.

m 1.800 1.700

Planès

1.600

Toses

1.500 1.400

Ribes de Freser

1.300 1.200

Collada de Toses

1.100

Planoles

1.000

Fornells de la Muntanya

900

3,1% 4,1% 4,3% 3,6% 3,7% 4,3% 3,9% 3,2% –4,7% –2,3% 1,8% 3,3% 5,4% 3,3% 4,9% 5% 6,4% 6,9% 8,6% 10% 8%

800 0

1

2

3

4

Altitud: 1.777 m Desnivell: 875 m

5

6

7

8

km

9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21

Longitud: 21,5 km Pendent màxim: 14%

Pendent mitjà: 4,1% Coeficient: 163

97

Colls biclcleta carretera.indd 97

7/9/11 09:08:30

Ripollès Estació de Vallter 2.000 des de Setcases A la rotonda d’entrada a Camprodon podem girar a l’esquerra i, tot seguint la carretera paral·lela al llit del Ter, arribarem a Setcases. Comença aquí el segon tram de la pujada asfaltada que arriba a la cota més alta de Catalunya, al circ d’Ulldeter, on neix el Ter. Seguint aquest riu, des de Setcases fins a l’estació hi ha 12,2 km, però cal considerar que des de Camprodon hau­ríem d’afegir-n’hi 10,3 més al 3,3% de mitjana, fet que incre­mentaria substancialment la dificultat de la pujada (uns 45 punts més de coeficient, o sigui 239). Aquest segon tram té un pendent mitjà superior al 7% i, en els primers quilòmetres, el traçat massa rectilini de la carretera i el seu acusat pendent, que es va incrementant gradualment, fa que s’enganxi força fins a arribar al pla de la Molina, on comença la primera zona de corbes de ferradura. Abans haurem deixat a la dreta la pista cap a la collada Fonda. Gaudirem d’un lleuger descans a l’alçada del km 8, mentre que la segona zona de paelles ens acabarà de dur a l’estació, situada prop de la ratlla de França i del refugi d’Ulldeter. Si prescindim de l’extremitud que representa la collada de Collfred, cal considerar Vallter 2.000 com la pujada de més dificultat de les comarques gironines.

m 2.200 2.100 2.000

Setcases

1.900

Aparcament

1.800

Collet de Xoriguera

1.700 1.600 1.500 1.400 1.200 1.100 1.000

Vallter 2.000

Trencall a la collada Fonda

1.300

6,3% 6,8% 7,4% 9,5% 0

1

2

Altitud: 2.144 m Desnivell: 879 m

3

7% 4

8,7% 8,2% 6,9% 5

6

7

Longitud: 12,2 km Pendent màxim: 12%

4% 8

7,7% 7,3% 6,6% 9

10

11

km

12

Pendent mitjà: 7,2% Coeficient: 194

98

Colls biclcleta carretera.indd 98

7/9/11 09:08:30

99

Colls biclcleta carretera.indd 99

7/9/11 09:08:30

1.896 1.896

Banyuls, coll de (des d’Espolla, Alt Empordà)

Barraques, collet de les (des de Ribes de Freser, Ripollès)

Barraques, collet de les (des de Planoles, Ripollès)

188

189

Boixeda, coll de la (des de Beget, Ripollès)

1.098

165

Belitres (o de Cervera), coll dels (des de Cervera, França)

192

165

Belitres (o de Cervera), coll dels (des de Portbou, Alt Empordà)

191

220

Begur, pujada a (des de la platja de Sa Tuna, Baix Empordà)

190

356

1.322

Baell, pujada del (des de Ribes de Freser, Ripollès)

187

463

1.512

Ares, coll d’ (des de Prats de Molló, Ripollès)

Arques (Pla del Pedró), pujada a les (des de Sant Esteve de Llémena en direcció a les Planes d’Hostoles, Garrotxa)

1.512

Ares, coll d’ (des de Camprodon, Ripollès)

485

Àngels, santuari dels (des de Girona, cruïlla N-II, Gironès)

186

185

485

622

Àngels, santuari dels (des de Madremanya, Gironès)

Amont (pujada a Santa Llúcia), collell d’ (des d’Olot, Garrotxa)

184

622

Amont (pujada a Santa Llúcia), collell d’ (per Santa Pau, Garrotxa)

183

150

Altitud

Aigua Xelida, pujada a la urbanització (des de Tamariu, Palafrugell, Baix Empordà)

Nom

182

Núm.

558

160

163

210

725

996

238

412

175

782

556

415

310

188

264

145

Desnivell

10,8

3,3

3

3,3

9

15,8

9,4

7,4

5,1

14

18,2

11

5,3

6,8

6,4

1,7

Llargada

5,2

4,8

5,5

6,4

8,1

6,3

2,5

5,6

3,4

5,6

3,1

3,5

6,2

2,8

4,1

8,5

% mitjà

11

8

10

12

14

14

14

10

6,9

10

8

12

12

7

8

15,5

% màxim

101

26

26

38

175

211

41

66

24

151

77

59

66

29

37

37

Coeficient

D

X

C

I

D

D*

C

D

I, C

K

C

P

C*

X

C

I

Font

100

Colls biclcleta carretera.indd 100

7/9/11 09:08:30

Caselles (Santa Pau), coll de (des de Mieres, Garrotxa)

Castell de Mataplana, pujada al (coll del Pla de l’Espluga; des de cruïlla GI-402, Gombrèn, Ripollès)

Collfred, collada de (des de Sant Privat d’en Bas, Garrotxa)

200

201

1.327

1.221

618

891

Capsacosta, coll de (des de cruïlla C-26, Sant Salvador de Bianya, Garrotxa)

199

891

1.120

Capsacosta, coll de (des de la Canya, Olot, Garrotxa)

Canes, coll de (des de Ripoll, Ripollès)

198

1.120

Canes, coll de (per coll de Coubet —980 m—, des d’Olot, Garrotxa)

197

507

1.309

1.180

Camporiol, coll de (cap a Oix; des de Castellfollit de la Roca, Garrotxa)

Campelles, pujada a (des de Ribes de Freser, Ripollès)

195

853

280

183

443

488

432

687

244

390

275

604

1.384

196

Bruguera, pujada a (des de Ribes de Freser, Ripollès)

194

464

1.384

650

1.148

Bracons, coll de (des de la Vall d’en Bas, Garrotxa)

Burguerès, collada del (des de la Colonia Estevenell, Camprodon, Ripollès) Burguerès, collada del (des de Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)

349

Desnivell

1.090

Altitud

Bordoriol, coll de (pel coll de Gomara, des de cruïlla C-25/GI-543, Osona)

Nom

193

12

10

Núm.

14,3

5,1

6

8,7

14,2

15,8

12,7

7,3

6,3

4

12

5,8

8,6

5,8

Llargada

6,0

5,5

3,1

5,1

3,4

2,7

5,4

3,3

6,2

6,9

5,0

8,0

7,5

6,0

% mitjà

20

11

6

8

7

8

10

8

10

9

16

12

14

12

% màxim

240

44

26

57

61

59

108

38

75

59

161

108

164

63

Coeficient

D P*

C

I

C

CP*

C

P*

D

I

I

N

N

DC**

I

Font

101

Colls biclcleta carretera.indd 101

7/9/11 09:08:31

Falgars d’en Bas, pujada a (des dels Hostalets d’en Bas, Garrotxa)

Fogueres de Montsoriu, pujada a (per coll de n’Orri —241 m—, des de pont riera de Breda, Selva) Fonda, collada (sense asfaltar, pista de terra ciclable amb roda prima; des d’Espinavell, Ripollès)

206

207

Éller, pujada a (des d’N-260, Bellver de Cerdanya)

1.911

629

880

1.460

1.922

Creueta, coll de la (venint de la collada del Pedró; des de pont Torrent de la Geperuda, Ripollès)

205

1.922

Creueta, coll de la (des d’Alp i per Masella, Cerdanya)

980

1.005

Cortals d’en Serra, pujada a (des de Sant Sadurní d’Osormort, Osona)

Coubet, coll de (des de sortida d’Olot, Garrotxa)

1.005

Cortals d’en Serra, pujada a (des de Sant Hilari Sacalm, Selva)

714

509

425

442

161

743

572

478

214

860

1.005

590 174

1.017

Condreu, coll de (des de presa pantà de Sau, per Rupit, Osona)

534

Desnivell

1.005

1.017

Condreu, coll de (per coll d’Uria —700 m—, des de cruïlla Hostalets d’en Bas, Garrotxa)

Cortals d’en Serra, pujada a (des de coll de Revell per coll de la Fàbrega, Selva) Cortals d’en Serra, pujada a (per Arbúcies i Sant Hilari, de cruïlla GI-552, Selva)

Altitud

Nom

204

65

203

202

54

Núm.

10

9,6

4

8,6

2,3

20,7

10

14

6,4

23,8

4,4

25

10,8

Llargada

7,1

5,3

10,6

5,1

7,0

3,6

5,7

3,4

3,3

3,6

4,0

2,4

4,9

% mitjà

9

14

16

18

11

11

10

10

8

8

8

13

8

% màxim

155

91

150

79

31

154

91

68

33

119

25

90

71

Coeficient

Q

D

MC

M

X

D

J

X

C

C

C

D

C

Font

102

Colls biclcleta carretera.indd 102

7/9/11 09:08:31

Llaés, pujada a (des de la riera de Vallfogona, Ripoll, Ripollès)

Lli (pas fronterer), coll de (des d’Agullana, Alt Empordà) Les Llosses (C-26), pujada a les (des de cruïlla C-17, Ripoll, Ripollès)

569 308

976

223

865

737

409

520

775

260

175

180

175

200

452

Desnivell

713

934

1.637

215 216

1.637

Jou, coll de (des de Sant Joan de les Abadesses per Ogassa, Ripollès)

759

1.905

1.905

1.358

Jou, coll de (des de Ribes de Freser per Bruguera, Ripollès)

214

213

212

Gréixer, pujada a (des d’All —Isòvol—, Cerdanya)

Guils Fontanera, pujada a l’estació de (des de cruïlla N-260, Puigcerdà, Cerdanya) Guils Fontanera, pujada a l’estació de (des de Guils de Cerdanya, Cerdanya) Horts (pas fronterer de Costoja), coll dels (des de Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà)

210

211

Ganga, coll de la (des de la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà)

211

211

205

Ganga, coll de la (des de Calonge, Baix Empordà)

Frare, coll del (des de Colera, Alt Empordà)

209

205

Frare, coll del (des de Portbou, Alt Empordà)

208

1.911

Altitud

Fonda, collada (sense asfaltar, pista de terra ciclable amb roda prima; des de cruïlla GIV-6264, Setcases, Ripollès)

Nom

207

Núm.

10

9,2

3,7

14

12,5

11,2

7,2

12,6

2,4

8,1

4

3,7

3,6

10

Llargada

3,1

6,2

6,0

6,2

5,9

3,7

7,2

6,2

10,8

2,2

4,5

4,8

5,6

4,5

% mitjà

7

10

10

18

14

8

16

16

8

7

8

8

10

% màxim

39

109

42

213

168

57

108

146

108

23

26

27

30

91

Coeficient

C

X

D

D*

D*

X

Y

C

M

C

I

C

C

Q

Font

103

Colls biclcleta carretera.indd 103

7/9/11 09:08:31

Mare Déu del Mont (des de Besalú per Beuda, Garrotxa)

219

Masnou, pujada a urbanització (des de Platja d’Aro, Baix Empordà)

Meranges (Girul, fins final asfalt), pujada a (direcció estany Malniu d’N-260, per Ger, Cerdanya) Meranges (Girul, fins final asfalt), pujada a (direcció estany Malniu d’N-260, per Olopte, Cerdanya)

Merolla, coll de (des de Gombrèn, Ripollès)

Montfullà, pujada a (per coll de Nafré —616 m— i santuari del Coll, des d’Osor, Selva)

Montgrony, santuari de (des de cruïlla GI-402, Gombrèn, Ripollès)

Montnegre, pujada a (des de cruïlla C-65 a Quart, Gironès)

222

223

224

225

226

Masella-Coma Oriola, estació de (des de Das, Cerdanya)

Masella-Coma Oriola, estació de (des d’Alp, Cerdanya)

221

220

Mare de Déu del Far (des dels Hostalets d’en Bas per Condreu, Garrotxa)

Mare Déu del Mont (des de cruïlla A-26 per Sant Martí Sesserres, Alt Empordà) Mare Déu del Mont (des de cruïlla A-26 per Maià de Montcal, Garrotxa)

Manrella (pas fronterer), coll de (des d’Agullana, Alt Empordà)

218

Nom

217

Núm.

365

1.345

875

260

367

539

185

816

1.870 1.090

757

277

727

1.870

354

1.945

780

937

1.120 1.945

932

950

640

574

Desnivell

1.120

1.120

1.123

718

Altitud

9

5,5

7,3

6,3

15,2

15,8

5

9,6

11,2

18

18,8

21

15,9

10,2

Llargada

2,9

6,7

7,4

3,0

5,4

4,8

5,5

7,6

7,0

5,2

4,9

4,5

4,0

5,6

% mitjà

7

16

14

7

17

17

24

11

11

17

17

17

8

8

% màxim

29

96

119

25

130

132

110

163

160

189

220

96

99

Coeficient

I

D

D

D

M

M

M

M

BD *

X

D

D*

P

X

Font

104

Colls biclcleta carretera.indd 104

7/9/11 09:08:31

244 244 244

Pera (o de Bucs), coll de (des d’Oix, Garrotxa)

Perafita, coll de sa (des de Cadaqués, Alt Empordà)

Perafita, coll de sa (des de Port de la Selva, Alt Empordà)

Perafita, coll de sa (des de Roses, Alt Empordà)

229

230

477 977

Pruit, coll de (per Falgars d’en Bas, des dels Hostalets d’en Bas, Garrotxa)

Revell, coll de (des d’Arbúcies, Selva)

Riells, pujada a (des de Viabrea per Breda, Selva)

Rocacorba, pujada a (des de Banyoles per Pujarnol, Pla de l’Estany)

Romanyà de la Selva, pujada a (des de Calonge, Baix Empordà)

Salut (pujada a Terrades), coll de la (des de Boadella d’Empordà, Alt Empordà)

233

234

235

236

237

238 297

324

821

1.019

285

Pertús, coll del (des de la Jonquera, Alt Empordà)

232

1.120

Piella, pujada a (des de cruïlla N-260, Vallfogona de Ripollès, Ripollès)

231

804

1.808

Pedró, collada del (des d’Alp per la Molina, Cerdanya)

1.220

Pardines, pujada a (des de Ribes de Freser, Ripollès)

Altitud

228

Nom

227

Núm.

203

308

798

415

540

564

160

289

240

212

240

381

659

310

Desnivell

4

10

13,3

10,1

13

9,2

4

5,4

8

5

4,5

7

15

5,8

Llargada

5,0

3,1

6,0

4,1

4,3

6,1

4,0

5,3

3,0

4,2

5,3

5,4

4,4

5,4

% mitjà

8

9

15

8

7

16

7

9

7

7

7

13

8

8

% màxim

30

41

202

55

73

176

21

51

32

30

35

86

96

52

Coeficient

C

I

D*

C

C*

M

X

M

X

I

I

DX

X

I

Font

105

Colls biclcleta carretera.indd 105

7/9/11 09:08:31

245

244

243

242

241

240

239

Núm.

472 472

Sant Grau d’Ardenya, pujada de (des de la costa, cruïlla GI-681, en direcció a Llagostera, Selva)

Sant Grau d’Ardenya, pujada de (des de Llagostera, Gironès)

Sant Martí Sacalm, pujada a (des d’Amer, Selva)

Sant Hilari Sacalm, pujada de (des de cruïlla GI-552 per Arbúcies, Selva) Sant Hilari Sacalm, pujada de (des de Santa Coloma de Farners, Selva) 646

635

811 832

675

580

325

346

329

238

284

199

242

553

1.226

Desnivell

811

811

397

Sant Feliu de Buixalleu, pujada a (des d’Hostalric, Selva)

Sant Hilari Sacalm, pujada de (des d’Anglès, Selva)

397

358

Sant Feliu de Buixalleu, pujada a (des de cruïlla GI-552, prop de Breda, Selva)

Santa Pellaia (GI-664), pujada a (des de Monells, Baix Empordà)

358

1.014

1.302

Santa Fe del Montseny, pujada a (des de coll de Revell, Selva)

Sant Antoni, pujada a (des de Sant Joan de les Abadesses, Ripollès) Santa Pellaia (GI-664), pujada a (pel puig dels Cristians, des de Cassà de la Selva, Gironès)

1.302

Altitud

Santa Fe del Montseny, pujada a (per Arbúcies, Sant Hilari i coll de Revell, des d’Hostalric, Selva)

Nom

9

17,6

16,9

20

8

6,4

12,3

4,3

8,7

6,2

2,5

13,8

49,5

Llargada

7,2

3,6

4,0

2,9

4,1

5,4

2,7

5,5

3,3

3,2

9,7

4,0

2,5

% mitjà

10

8

9

7

10

10

8,2

8,2

8

8

13,8

14,0

14,0

% màxim

135

87

99

86

42

54

45

40

38

27

81

90

233

Coeficient

DC

C

C

I

I

B*

C

I

C

C

I

A, C

J

Font

106

Colls biclcleta carretera.indd 106

7/9/11 09:08:31

253

252

251

250

Sentigosa, collada de (des d’Olot, Garrotxa)

249

Toses, collada de (les Colladetes) (des de Ribes de Freser, Ripollès) Toses, collada de (per Planoles, Planès i Toses, des de Ribes de Freser, Ripollès)

Toses, Collada de (les Colladetes) (des de Puigcerdà, Cerdanya)

Sentigosa, collada de (des de Sant Joan de les Abadesses, Ripollès) Serrat, pujada a (per Rialb i Fustanyà, des de Ribes de Freser, Ripollès) Serres, pujada a les (direcció Sant Martí de Llémena, des de Bonmatí, Selva) Terra Negra, coll de (des de cruïlla GI-681 amb nova C-32, al nord de Tossa de Mar, Selva)

Sant Segimon del Bosc, pujada de (des de cruïlla GI-553 fins a Can Ponç, per Sant Feliu de Buixalleu, Selva)

Sant Pere de Rodes, pujada a (des de Vilajuïga, Alt Empordà)

Sant Martí Surroca, pujada a (per Ogassa, des de Sant Joan de les Abadesses, Ripollès) Sant Pere de Rodes, pujada a (des del Port de la Selva, Alt Empordà)

Nom

248

247

246

Núm.

888 875

1.777

710

226

170

421

272

650

409

484

512

515

Desnivell

1.800

1.800

256

290

1.350

1.058

1.058

501

517

517

1.239

Altitud

21,5

25

22,5

7,7

4,9

7,8

6,5

15,5

9,5

8,8

8,4

8

Llargada

4,1

3,5

3,1

2,9

3,5

5,3

4,2

4,2

4,3

5,5

6,1

6,4

% mitjà

14

7

7

7

13

8

8

14

8

15

17,5

% màxim

163

117

92

33

23

81

40

86

63

92

110

102

Coeficient

CD *

A*

B*

X

C

D

C

J

D

A

A*

I

Font

107

Colls biclcleta carretera.indd 107

7/9/11 09:08:32

Vilamanya, pujada a (des de cruïlla carretera a Queralbs, Ribes de Freser, Ripollès) Xenacs (àrea recreativa), pujada a (des del sud de les Preses, Olot, Garrotxa)

260

261

Ventolà, pujada a (des de cruïlla N-152, Ribes/Planoles, Ripollès)

840

1.270

1.305

2.144

259

2.144

936

542

700

Vallter 2.000, estació de (des de Camprodon, Ripollès)

Vajol, pujada a la (des d’Agullana, Alt Empordà)

256

Vallter 2.000, estació de (des de Setcases, Ripollès)

Uria, coll d’ (des dels Hostalets d’en Bas, Garrotxa)

255

1.652

258

Turó de l’Home, pujada al (de GI-544 per Coll de Gomara i Santa Fe, Osona)

170

1.386

380

189

260

1.168

879

667

398

202

889

300

641

1.800

Vall de Bac (Mare de Déu del Roser), pujada de la (per collet de Colldecarrera —635 m—, des de cruïlla GIV-5221, Castellfollit de la Roca, Garrotxa)

Tregurà de Dalt, pujada a (des de Vilallonga de Ter, Ripollès)

254

620

Desnivell

1.800

Altitud

257

Toses, collada de (les Colladetes; des de Planoles i per Toses, Ripollès) Toses, collada de (les Colladetes; des d’Alp per Das i Masella, Cerdanya)

Nom

253

Núm.

5

1,8

3,8

22,5

12,2

20,8

6,7

5

25,5

5

19,3

10,7

Llargada

7,6

10,5

6,8

5,2

7,2

3,2

5,9

4,0

3,5

6,0

3,3

5,8

% mitjà

12

15

9

14

12

17

8

7

18,0

9

10

14

% màxim

87

70

99

239

194

128

71

25

215

55

125

119

Coeficient

M

X

I

C **

AD**

C

I

P

C

I

C

C

Font

Colls biclcleta carretera.indd 108

7/9/11 09:08:32

Lleida

Colls biclcleta carretera.indd 109

7/9/11 09:08:32

Extensa província que s’estén des de la part més alta dels Pirineus catalans fins a la Depressió de l’Ebre. Els colls i pujades principals estan situats a la seva meitat nord, ja sigui al mateix Pirineu o a les serres del Prepirineu. De la gran serralada baixen tres rius i valls principals: les dues Nogueres i el Segre, que acaben confluint més avall de Balaguer. Tot plegat aboca a l’Ebre a Mequinensa, a la província de Saragossa. A l’extrem nord-occidental, la Vall d’Aran és al vessant atlàntic i està travessada per la Garona. La profunditat de la Vall d’Aran, cara nord i més humida, aplega una bona munió de pujades interessants, tant des del punt de vista ciclista com turístic, però als pedalistes els resultarà difícil traçar recorreguts circulars, ja que gairebé totes les pujades són d’anada i tornada. Per contra, accedeixen a indrets d’interès turístic remarcable com el Sauth deth Pish, Bassa d’Oles, Banhs de Tredòs, Uelhs deth Joeu o Artiga de Lin, sense oblidar el Plan de Beret, el Pòrt dera Bonaigua que comunica amb el Pallars, o el Portilló que ho fa amb França, al nord del massís de la Maladeta. La Bonaigua, amb 2.072 m, és el port asfaltat per dos vessants més alt de Catalunya. Les ascensions a pobles penjats a les faldes de les muntanyes acaben de completar els interessos dels amants dels grans desnivells. Les pujades al refugi de Plan Batalhèr i la de Vilamós i Arres són gairebé les úniques possibilitats de recorregut circular del territori. Pel cantó sud, el túnel de Viella comunica amb l’Aragó i amb la comarca de l’Alta Ribagorça; els dos vessants dels accessos són interessants, però no resulta gens recomanable la travessa amb bicicleta de la foradada. A l’Alta Ribagorça i al Pallars també podem trobar algunes alçades ben considera­bles. Estacions d’esquí com ara Boí Taüll (2.052 m), Portainé (1.947 m) i Tavascan (1.703 m), a més d’indrets turístic similars als anteriors, com l’accés a Aigüestortes (1.816 m), al llac de Sant Maurici (1.917) o a les preses de Sallente (1.770 m) i Ca­vallers (1.784 m). Més amunt, a l’extrem nord-oriental del Pallars, podríem situar l’accés al Port de Cabús (2.304) per connectar amb Andorra, però a hores d’ara cal recórrer un extens tram de pista. Més al sud trobem dos colls principals que comuniquen les valls dels grans rius citats, els colls de Perves entre les dues Nogueres (Pallaresa i Ribagorçana) i el Cantó entre la Pallaresa i el Segre. Sota del Cantó, per llevant, és interessant la llarga pujada a la Guàrdia d’Ares des de Noves de Segre. Més avall, per damunt de la serra del Boumort, els colls de Bóixols i de Faidella enllacen també el Segre amb el Pallars, mentre que el coll de Montllobar comunica aquestes comarques amb la vall de la Noguera Ribagorçana i les comarques aragoneses de la Franja de Ponent. 110

Colls biclcleta carretera.indd 110

7/9/11 09:08:32

Des de l’Alt Urgell, el coll de Laguén travessa la serra del Cadí en direcció sud cap a Tuixén, i per l’extrem oriental de la comarca el coll de Josa comunica amb el Berguedà. Al mateix Alt Urgell també hi ha interessants accessos a estacions hivernals com ara Cap del Rec (1.986 m), Aransa (1.893 m), Tuixén-la Vansa (1.925 m) o Sant Joan de l’Erm (1.720) o a poblets com Arduix (6,7 km al 8,2%). Dins de la província i a la Cerdanya cal citar la difícil escalada a Talltendre (7,8 km al 7% de mitjana i fins al 20% de màxima), a l’extrem oriental i al nord del Segre. Els accessos a les serres prepirinenques acaben de com­ pletar les dificultats orogràfiques d’aquesta zona del territori. A llevant, a la serra del Port del Comte, ressenyaríem la pujada a l’estació homònima o els colls de Port, de Jou i de Boix, a banda de la innovadora, duríssima i amagada pujada de Montnou (325 de coeficient, 20% de rampa màxima), amb diverses composicions possibles al Solsonès i als seus voltants per traçar emboscades i bones etapes de muntanya. Pel Montsec d’Ares destaca el mateix coll d’Ares, que puja gairebé fins al cim de Sant Alís, i, ja més descafeïnat, el coll d’Àger i el Cap de Port de la Fontllonga a l’altra banda del pantà de Camarasa. El Montsec de Rúbies està dominat pel coll de Comiols, amb els seus diversos accessos i fàcilment combinable amb l’esmentat coll de Boixols a l’hora de traçar etapes interessants i amb poc trànsit. Més a l’est, la collada de Clarà comunica l’Alt Urgell amb el Solsonès a la conca del Llobregat. I en aquesta comarca hi ha Pinós, proclamat centre geogràfic de Catalunya i protegit per una bona pujada (màxima del 16%). La comarca del Pla d’Urgell és terra de rodadors i domina la part sud de la província. Els escaladors s’han de dirigir als seus extrems. Cal destacar el coll de la Panadella, que la comunica cap a Barcelona, sense cap interès especial des del punt de vista esportiu però amb l’avantatge que la moderna autovia ha eliminat bona part del trànsit motoritzat. Des de Tàrrega, a través d’unes rectes inacabables, pugem a Belltall i ens fiquem a la Conca de Barberà i Montblanc. Els colls de la Creueta i del Grau (al llistat només figura pel cantó sud) comuniquen amb el Priorat mitjançant la serra de la Llena i donen accés a les ser­ res de Montsant i de Prades, llocs interessants per al personal que ens ocupa. Més a ponent, el descens del coll de Bovera ens mena a la vall de l’Ebre per Flix. Pel que fa als percentatges, els extrems ressenyables de la província, a part de les grans pujades ja citades, serien les ascensions als pobles o llocs de Cal Fiter, Ventolà, Timoneda, Portet de Les, Boldís Subirà, Dorve, Durro, Begós, Sarroqueta, Arres de Sus, Abella de la Conca, Betlan o al desconegut coll de Santa Creu, al Solsonès. 111

Colls biclcleta carretera.indd 111

7/9/11 09:08:32

Tot plegat constitueix un territori de gran diversitat, amb carreteres de pendents molt assequibles quan just deixen la plana però que quan s’endinsen dins de les valls en direcció al nord i transiten les conques altes dels rius culminen amb grans dificultats, ja sigui per l’altitud, la distància o els desnivells. Alguns, no gaires, colls transversals connecten les diferents valls tot travessant les serres prepirinenques, petits colls a la banda sud comuniquen amb Tarragona i a la part central una extensa plana conreada resulta ideal per rodar i descansar les cames. En definitiva, que a les comarques lleidatanes s’apleguen un bon grapat de grans pujades: Montnou, Portainé, Tuixén-la Vansa, Sant Maurici, Bonaigua, Cantó, Ares, Port del Comte, Bassa d’Oles, Artiga de Lin, Talltendre, etc. Un total de 17 CIMA i 4 BIG que aporten llustre al territori.

Les nostres recomanacions • La pujada més cultural: Contemplar el Patrimoni de la Humanitat des de la mateixa sella de la bici i amb desnivells del 7 o el 8% es pot fer pujant a Boí Taüll i a no massa llocs més. Cal aprofitar-ho. • La més bonica: Val la pena enfilar-se per la vall de Sant Nicolau, descansar les cames i l’ànima tot contemplant l’estany de Llebreta per tornar a enlairar-se mitjançant algunes paelles costerudes i assolir el mirador de Sant Esperit. Després podrem contemplar i passejar pel Parc Nacional d’Aigüestortes. • El més clàssic i alt: El port de la Bonaigua és el coll de pas asfaltat més alt de Catalunya i l’únic d’aquestes característiques que supera la cota 2.000. Dominar-lo és tot un clàssic del ciclisme del nostre país. • El millor premi: Pujar per Espot i seguir per les dures rampes a tocar del riu Escrita ens durà a meravellar-nos amb la imatge del llac de Sant Maurici i les siluetes del Encantats. Val la pena; llàstima del 18% que haurem de superar. • La més sorprenent: Les aigües provinents de la glacera de l’Aneto havien desaparegut i tornen a la superfície als Uelhs deth Joeu, a tocar del captivador paisatge de l’Artiga de Lin. No massa lluny, a l’altra banda de la Garona, el Sauth deth Pish també mereix una visita. No us els perdeu, però tingueu en compte que no són cap regal. • El més impossible: Per als que anem amb rodes primes, el vessant lleidatà del port de Cabús no està disponible. Probablement ho estarà a mitjà termini. 112

Colls biclcleta carretera.indd 112

7/9/11 09:08:32

• La més internacional: La pujada de Serra-seca o del serrat de la Creu tot passant pel coll Pregon, al Solsonès, ha passat del més absolut desconeixement a la fama internacional mercès al Tour de França que travessà la seva carretera l’any 2009. • La més recent: Resseguir els diferents encimentats i trams de carretera tot pujant per Montnou cap al coll de la Mata des de la riera de Canalda és un dels darrers descobriments dels amants de les rampes dures i desnivells gairebé impossibles. • El més amagat: No és fàcil ensopegar amb el vessant nordoccidental del coll d’Ares, al Montsec, entre el Pallars i la Noguera. Cal anar al Pont de Montanyana, localitzar la carretera que passa per Alsamora i després seguir-la en direcció a Sant Alís. Però el panorama des del cim i la baixada per l’altra banda no s’oblida fàcilment. • La més difícil: Escalar al Portet de Les, a la Vall d’Aran, amb 7,1 km al 10% de mitjana i 14% de màxima, ens permet salvar un desnivell de 717 m i, molt probablement, deuen ser els 7 km més durs de Catalunya. Boldís Sobirà, Dorve o Montnou vindrien a continuació a fer-li la competència.

113

Colls biclcleta carretera.indd 113

7/9/11 09:08:32

Vall d'Aran

Alta Ribagorça

Pallars Jussà

286 305 401 392 Pallars 330 387 Sobirà 388 276 407 429 379 278 428 391 287 362 393293 358 282 380 281 381 298 316 265 426 283 409 425 410 349 297 315 412 302 323 326 264 347 329 337 299 403 324 348 267 319 416 333 310 294 406 309 351 395 394 372 383 325 404311 340 419411 306 353 336 427 432 301 420 376 356 327 405 342 341 262 Alt Urgell 413

364

373 312 331 366 370 352 274

263 423

335

296 332

320 344

Solsonès

321

Noguera 431

Segarra Pla d'Urgell Segrià

Urgell 290

Garrigues 375 334

300

322

114

Colls biclcleta carretera.indd 114

7/9/11 09:08:32

Andorra Pallars Sobirà

533 317 530 279 273 271 292 306 313 291 303 422 357 277 338 285 374 280 314 288 430268 360 418 346 390 359 284 402

Pallars Jussà

270 269

Alt Urgell

86

424 266 385 382 295 384 396 408 304 389 365 355 361 371345 417 275 88 386 307

296

369

318 421

377

Noguera 343

Segarra

272 378

Solsonès

400 113

Urgell 339

414

Garrigues

115

Colls biclcleta carretera.indd 115

7/9/11 09:08:32

Alta Ribagorça Aigüestortes des de Barruera Interessant pujada tot seguint la vall de la Noguera de Tort per l’Alta Ribagorça. De Barruera amunt, deixarem a la dreta el trencall cap a Boí i Taüll i, un quilòmetre més al nord, ens haurem de decantar a mà dreta vers el Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici per la vall de Sant Nicolau. A partir d’aquest darrer trencall el desnivell és més dret i la carretera força estreta. Tant pujant com baixant cal anar amb compte amb el trànsit, prepotent i no massa decidit a compartir el petit espai amb els ciclistes, i l’advertència no és gratuïta... Quan entrem al límit del Parc, el pis és de ciment i s’aplana al rodejar l’impressionant estany de Llebreta. Val la pena aprofitar el descans per admirar el paisatge que ens envolta i potser fer alguna fotografia. Acabat l’estany, continuem Sant Nicolau amunt amb forts desnivells, gairebé 3 km al voltant del 7% i pics per damunt del 10%. Passem a tocar de la cascada de Sant Esperit, travessem un gual i amb poques paelles la ruta ens mena al planell d’Aigüestortes i al mirador de Sant Esperit, des d’on podrem contemplar la magnífica vall que queda sota nostre i les muntanyes i pics que la contornegen. Una passejada a peu per dins del Parc pot ser una activitat molt recomanable.

m 1.900

Estany Llebreta

1.800

Barruera

1.700

Caldes de Boí 1.600

Boí

1.500

Aigüestortes

1.400

Erill la Vall

1.300 1.200 1.100 1.000

1,0% 0,0% 2,9% 5,9% 3,6% 6,7% 7,5% 6,3% 0

1

2

Altitud: 1.816 m Desnivell: 699 m

3

4

5

6

7

8

6% 7,4% 3,6% 5,6% 7,9% 7,1% km 9 10 11 12 13

Longitud: 13,8 km Pendent màxim: 13%

Pendent mitjà: 6,1% Coeficient: 129

116

Colls biclcleta carretera.indd 116

7/9/11 09:08:33

Pallars Jussà Coll d’Ares venint del Pont de Montanyana Al sud del Pont de Montanyana, girarem en direcció a Tremp. Passat el pont, agafarem un trencall a la dreta en direcció a la Clua. Al cap d’uns 3 km, en un nou trencall, abandonarem aquesta direcció i seguirem vers Alsamora. Situem aquí l’inici de la pujada. A la part de dalt, la carretera s’enganxa, és rugosa i massa estreta. Fins a coronar el coll de Fabregada té passatges prou difícils, amb puntes de fins al 14%. Al capdamunt de Fabregada, sense indicador, girarem a la dreta en direcció a Àger, malgrat que el rètol només digui Sant Alís (és la muntanya on s’enlairen els del parapent, que normalment pugen per la banda d’Àger). La segona meitat del coll és també molt costeruda, sobretot al començament. Alguns descansos al passar la collada del Comú i el coll de la Pua ajuden a recuperar-se. Poc abans de coronar, a la dreta, hi ha un trencall vers l’observatori astronòmic. El coll de Fabregada també es pot assolir venint de llevant per Guàrdia de Noguera i Sant Esteve de la Sarga. El perfil és força irregular i alterna bones rampes amb descansos importants. Des d’Àger, pel sud, són 14 km al 6,6%, sens dubte cap regal, a través d’una bona carretera amb massa trànsit de parapentistes amb el remolc.

m 1.600

Collada del Comú 1.400

Coll de Fabregada

El Pont de Montanyana

1.200

Alsamora

Coll de la Pua

1.000 800

Observatori astronòmic

600

Trencall a St. Esteve de la Sarga

400

Trencall a congost de Mont-rebei

200 0

7,4% 5,7% 7,6% 8,4% 7,8% 3,9% 5,4% 6,5% 7,9% 6,7% 8% –1,1% 5,6% 6,3% 6,2% 6,8% 6% 0

1

2

3

4

Altitud: 1.534 m Desnivell: 1.074 m

5

6

7

8

9

10 11 12

Longitud: 16,9 km Pendent màxim: 14%

km

13 14 15 16 17

Pendent mitjà: 6,3% Coeficient: 213

117

Colls biclcleta carretera.indd 117

7/9/11 09:08:33

Vall d’Aran Artiga de Lin des de les Bordes Des de Viella cal seguir en direcció a França fins a arribar al trencall de les Bordes (en aranès, Es Bòrdes), abans de la cruïlla del Portilló. Creuem les Bordes i seguim la carretera que voreja l’Arriu Joeu. Fins al trencall cap a la Bassa d’Oles (també po­dríem pujar per aquesta carretera des d’Aubert o de Viella, segons indiquem a la plana del refugi de la Bassa d’Oles) el pendent es mou entre el 6 i el 8% i així continua una estona més. La segona part de la pujada és força més inclinada, amb desnivells superiors al 9 i al 10%. Passem per l’ermita de la Mare de Déu dera Artiga de Lin i continuem pujant fins uns replans que trobem després de travessar un parell de barrancs. Cal recuperar l’alè, ja que ens queda la part més difícil per rematar: un quilòmetre al 12%. Abans d’arribar al final de l’asfalt (o després, baixant) cal contemplar els plans de l’Artiga i el circ de muntanyes que l’envolta. Una petita excursió ens permetria veure les fonts dels Uelhs deth Joeu, naixement del riu que ens ha anat acompanyant. Són les aigües que arriben subterrània­ ment del desglaç de la glacera del proper Aneto que havien desaparegut al Forau d’Aigualluts, a l’Aragó.

m 1.500

Uelhs deth Joeu

1.400

M. D. dera Artiga de Lin i refugi Montjoia

1.300

Artiga de Lin 1.200

Trencall a Bassa d’Oles 1.100

Trencall N-260 1.000

Es Bòrdes 900

800

700

4,5% 0

5,6% 1

Altitud: 1.468 m Desnivell: 657 m

6% 2

6% 3

5,8% 4

9,7% 5

Longitud: 9,1 km Pendent màxim: 15%

8,2% 6

6,6% 7

12,1% 8

km 9

Pendent mitjà: 7,2% Coeficient: 162

118

Colls biclcleta carretera.indd 118

7/9/11 09:08:33

Noguera Estació de Boí Taüll des del trencall de l’L-500 Es tracta d’una pujada llarga, que encara ho seria més si comencéssim a comptar des de Barruera. Els principals pendents es troben a la primera part, a partir de Boí i fins als apartaments del pla de l’Ermita, una vegada passat Taüll. És en les diverses ferradures que enllacen Boí amb Taüll fins a superar-lo on en alguns moments el pendent arriba als dos dígits. Com a contrapartida, en un d’aquests revolts podrem admirar des de la mateixa bicicleta l’església de Sant Climent de Taüll, qualificada com a Patrimoni de la Humanitat. Per contemplar la de Santa Maria és necessari entrar dins del poble. A partir del pla de l’Ermita la carretera planeja fins a creuar el riu de Sant Martí i posteriorment hi ha una petita baixada per travessar el riuet de Mulleres. Serà suficient per agafar aire i poder encarar amb garanties els 5 km finals, que presenten pendents d’entre el 6 i el 7%, sense puntes importants, cosa que ens permetrà contemplar amb una certa tranquil·litat els grans cims que tenim al davant, presidits per la pica de Cerví i el port d’Erta. Com que es tracta d’una pujada molt oberta i sense vegetació, en aquest darrer tram el vent pot constituir un enemic més notable que no pas el desnivell.

m 2.200

2.000

Boí Taüll Resort

Taüll 1.800

Boí

Boí Taüll

1.600

1.400

1.200

1.000

3,5% 8,1% 7,8% 6,9% 7,4% 4,5% 4,5% 4,2% 1,7% 4% 6,2% 6,4% 5,7% 6,7% 0

1

2

Altitud: 2.052 m Desnivell: 780 m

3

4

5

6

7

8

Longitud: 14,2 km Pendent màxim: 12%

9

10

11

12

13

km

14

Pendent mitjà: 5,5% Coeficient: 142

119

Colls biclcleta carretera.indd 119

7/9/11 09:08:33

Alt Urgell Coll de Bóixols des de Coll de Nargó És una pujada llarga i irregular que s’inicia a Coll de Nargó, a la carretera de Ponts a la Seu d’Urgell. El coll de Bóixols és germà bessó del coll de Faidella, que dista uns 10 km i es puja des d’Isona, venint per ponent. Al mig dels dos colls hi ha el poble de Bóixols, a una cota 170 m més avall. Enllaçant aquests dos colls i el de Comiols és factible una bona ruta d’alta muntanya. Si els enllacem amb el Cantó, tot fent el tomb a la serra de Boumort, l’etapa serà més llarga i dificultosa. Com podem observar en el gràfic, a la sortida de Coll de Nargó trobem uns primers quilòmetres gairebé plans fins a agafar la part central de la pujada amb pendents força regulars d’entre el 5 i el 7%. Un replanet a l’alçada de Valldarques ens permetrà agafar aire de cara als 4 km finals que presenten pendents similars als anteriors. Si vinguéssim del poble de Bóixols, el pendent seria similar. El coll de Faidella des d’Isona també presenta percentatges del mateix abast, sense extremituds. La connexió Alt Urgell-Pallars Jussà per aquesta via resulta força civilitzada, entretinguda de traçat, solitària i bonica.

m 1.300 1.200 1.100

Coll de Nargó

1.000

Trencall de Gavarra

900 800

Coll de Bóixols

Congost del Codó

700 600 500

2,1% -0,6% 1,4% 3,3% 4,8% 6,7% 5,5% 5,3% 5,4% 5,4% 5,3% 5,5% 2,9% 0,6% 4% 6,5% 5,9% 4,3% 0

1

2

3

Altitud: 1.332 m Desnivell: 773 m

4

5

6

7

8

km

9 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Longitud: 18,7 km Pendent màxim: 8%

Pendent mitjà: 4,1% Coeficient: 114

120

Colls biclcleta carretera.indd 120

7/9/11 09:08:34

Vall d’Aran Port de la Bonaigua des de Viella La Bonaigua és el gran port de Catalunya, el més alt amb carretera correcta per ambdues bandes. Important via de comunicació entre la Vall d’Aran i el Pallars, acumula dificultats per als ciclistes: la llargada de la pujada, l’altitud del pas, l’important desnivell que salva i les freqüents dificultats meteorològiques que es poden produir durant l’escalada o la baixada. Cal no menysvalorar les possibilitats de canvi de temps mentre dura el viatge i portar recanvis per cobrir diverses eventualitats. Sortint de Viella, seguim primer el curs de la Garona i posteriorment del Ruda, a partir que deixem el trencall cap a Beret. Els percentatges són suaus fins a Salardú, però després s’incrementen un parell de punts, dificultat que s’afegeix a l’extrema longitud de l’ascensió i dóna categoria al coll. El conjunt resultant serà una dificultat probablement superior a la que es podria deduir del percentatge mitjà de només el 4,9%. No hi ha rampes extremes i, si les cames funcionen correctament, ens podem delitar contemplant el Montardo i la Val de Ruda amb la pista que la solca pel fons, que queden a la nostra dreta.

m 2.200 2.100 2.000

Trencall Vaquèira-Beret

1.900 1.800 1.700

Salardú

1.600

Viella

1.500 1.400

Port de la Bonaigua

1.300 1.200 1.100 1.000 900

0

3,2% 3,2% –0,8% 4% 3,3% 4,6% 1,9% 3,7% 4,3% 4,9% 4,9% 5,5% 5,5% 6,2% 5,9% 6% 6% 7% 6% 5,5% 6,5% 6,5% 7,5% km 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

Altitud: 2.072 m Desnivell: 1.102 m

Longitud: 23 km Pendent màxim: 9%

Pendent mitjà: 4,8% Coeficient: 182

121

Colls biclcleta carretera.indd 121

7/9/11 09:08:34

Pallars Sobirà Port de la Bonaigua des d’Esterri d’Àneu Tradicional pujada molt llarga, regular i relativament suportable pel que fa referència al desnivell. Però en els darrers anys s’estan traient corbes i es posen taulons, amb la qual cosa el trajecte s’ha reduït en 2,5 km. Això fa que el percentatge mitjà sigui ara del 5,5%, quan un parell d’anys enrere era del 4,9%. Veurem com continuarà en el futur... Comptabilitzem la pujada des d’Esterri d’Àneu, fet que no significa que la carretera no vingui cara amunt des de força abans. En els primers 10 km el pendent és mantingut, entre el 4 i el 6%. A partir d’aquí comencen els trams reformats i ens passarem a moure’ns entre el 6 i el 8% fins més enllà del refugi de la Mare de Déu de les Ares. Quan enfilem el tram final, gairebé rectilini, el pendent minora i ens permet coronar el coll amb una certa tranquil·litat, si el vent o el fred no ho esgavellen. La ruta segueix en tot moment la vall del riu Bonaigua, mentre que la traça de la Noguera Pallaresa, que arrenca a Plan de Beret, queda més al est i al nord. Relligar les valls de Noguera, Bonaigua i Garona seria un bon tomb circular d’uns 80 km, però des d’Alós d’Isil fins a Beret hi ha uns 20 km de pista.

m 2.100 2.000

Trencall Hotel Els Avets

1.900 1.800

Ref. de la Mare de Déu d’Ares

València d’Àneu

1.700 1.600 1.500

Esterri d’Àneu

1.400 1.300

Desviament Son Jou Port de la Bonaigua

1.200

Trencall Sorpe

1.100

Enllaç variant

1.000 900

Trencall Bosc del Gerdar

4% 4,4% 4,7% 5,8% 7,2% 4,2% 5,7% 4,1% 4,4% 6,2% 5,3% 7,4% 6,8% 5,8% 6,2% 5,6% 5,6% 6,3% 5,7%

800 0

1

2

3

4

Altitud: 2.072 m Desnivell: 1.082 m

5

6

7

8

km

9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19

Longitud: 19,8 km Pendent màxim: 12%

Pendent mitjà: 5,5% Coeficient: 178

122

Colls biclcleta carretera.indd 122

7/9/11 09:08:35

Alt Urgell Port del Cantó des d’Adrall En direcció a la Seu d’Urgell per la C-14, aquesta llarguíssima escalada comença tot girant a l’esquerra a l’arribar al poble d’Adrall. Els primers quilòmetres vers la Parròquia d’Hortó són força drets i és en aquest primer tram on es marquen els pendents màxims: cal remuntar més de 1.000 m de cota i, malgrat que es tracta de 25 km de trajecte, sembla que s’hagi d’anar per feina. Però a partir del km 7 la carretera canvia el traçat i es dirigeix cap al nord tot buscant el pas damunt del riu de Castillo, i el perfil s’apaivaga. Quan canviem de vessant la ruta torna a inclinar-se de veritat durant uns 4 km. Aleshores, sortint d’un tomb a la dreta prou tancat, la carretera planeja de nou i els pendents ja no seran rellevants fins a coronar. Haurà estat una escalada enganyosa en què la dificultat de l’inici ens feia témer el pitjor, però el pas dels quilòmetres ens haurà anat donant confiança i ens haurà demostrat que el factor principal d’aquest Cantó és més la llargada que altra cosa. La pujada es va descafeïnant, circumstància que porta molts ciclistes a afirmar que la banda de ponent del Cantó té més dificultat que no pas aquesta, malgrat que se superi un major desnivell i tingui rampes màximes superiors.

m 1.800 1.700 1.600

Adrall

1.500

Avellanet

1.400

Trencall de Guils del Cantó

Parròquia de l’Hort

1.300

Port del Cantó

1.200 1.100

Pallerols del Cantó

1.000 900 800 700 6% 7,5%

600 0

2

8% 7,5% 7% 6% 4

6

Altitud: 1.718 m Desnivell: 1.078 m

3,4% 1,7% 6,3% -4,4%

3%

8

14

10

12

-2% 7,5% 5,5% 7% 5% 0,5% 0,5% 1,5% 4% 5,5% 2,7% km 16 18 20 22 24 26

Longitud: 25,8 km Pendent màxim: 12%

Pendent mitjà: 4,2% Coeficient: 200

123

Colls biclcleta carretera.indd 123

7/9/11 09:08:35

Pallars Sobirà Port del Cantó des de Sort Gairebé mil metres de desnivell i 20 km de pujada són les credencials d’aquest colós prepirinenc situat al sud de la Torreta de l’Orri. El trencall s’agafa dins del nucli urbà de Sort, tot passant el pont sobre la Noguera Pallaresa. La carretera s’enfila ràpidament muntanya amunt mitjançant boniques giragonses, i ens ofereix esplèndides vistes sobre la vall que anem deixant al fons i sobre la del riu del Cantó, que s’obre cap a llevant. Són uns 9 km inicials prou durs, amb pendents d’entre el 6 i 8% i la part més dreta a la primera fase, en què s’arriba a alguna punta del 10%. La sensació de ràpida ascensió ajuda a suportar-los. Després, a la part central, ja a l’alçada de Vilamur, hi ha alguns descansos, però aviat tornarem a estar immersos en pendents del 6% fins a vorejar Rubió, que queda a l’esquerra. Allà, una baixadeta ens retornarà l’alè, per acabar de coronar enmig d’un gran panorama. Aquest vessant també es pot pujar venint per Soriguera; el trencall és uns 9 km abans del coll. La dificultat i consistència d’aquest port, així com la seva posició en el territori, tot fent d’enllaç entre dues valls que donen molt joc als ciclistes, fa que sigui transitat en moltes ocasions durant les etapes pirinenques de les grans curses ciclistes.

m 1.700 1.600 1.500

Trencall Soriguera

1.400

Rubió

Sort

1.300 1.200 1.100

Vilamur

1.000

Trencall Llagunes

Port del Cantó

900 800 700 600

6% 5,9% 7,1% 7% 6,4% 6,1% 5,2% 6% 3,7% 4,1% 1,3% 4,2% 4,3% 6,7% 6,4% 5,6% 5,1% -1,3% 6,6% 0

1

2

3

Altitud: 1.718 m Desnivell: 997 m

4

5

6

7

8

km

9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19

Longitud: 19,5 km Pendent màxim: 10%

Pendent mitjà: 5,1% Coeficient: 165

124

Colls biclcleta carretera.indd 124

7/9/11 09:08:35

Alt Urgell Estació de Cap del Rec des de Martinet Interessant pujada a la qual només li falta un poquet per arribar a la cota dels 2.000 m i una mica més per salvar un desnivell total de 1.000 m, detalls que sempre ajuden a donar una major satisfacció al ciclista que la corona. Però és llarga i no exempta de dificultats, que s’acumulen a la part final de l’ascensió, un cop passat el replà de Lles de Cerdanya. A partir d’aquest poble, els quilòmetres presenten mitjanes considerables per damunt del 7 i el 8%, amb diverses puntes de dos dígits, i s’arriba a acumular un coeficient de 179; poca broma. La pujada s’inicia al trencall de l’N-260 prop de Martinet, a la Cerdanya, i en la primera part la carretera transcorre per una zona boscosa i agradable, que posteriorment s’alterna amb prats i zones més obertes. En algun moment el traçat pot semblar excessivament rectilini... A la part final tornarem a viatjar entre boscos de pins mentre la carretera traça alguna paella descarada. Alternativament, també es pot pujar per Prullans i Ardòvol; un bon tram final es fa pels mateixos indrets. La pujada a la veïna estació d’Aransa comparteix la primera part d’aquesta escalada i els seus guarismes totals són de categoria similar.

m 2.000

Martinet de Cerdanya

1.900 1.800

Font del Boix

1.700 1.600

Càmping Temple del Sol

Trencall d’Arànser

Trencall de Vilella i la Llosa

Sanilles

1.500

Travesseres

1.400

Lles de Cerdanya

1.300

Ref. Cap del Rec

1.200

Trencall de Musser

1.100 1.000 900 800

6,8% 4,2% 5,7% 5,6% 3,3% 5% 5,2% 5,8% 5,6% 4,7% 6,5% 7,8% 8,2% 7,5% 8% 6,4% 0

1

2

3

Altitud: 1.986 m Desnivell: 977 m

4

5

6

7

8

9

10 11

Longitud: 16,4 km Pendent màxim: 15%

12 13 14 15

km

16

Pendent mitjà: 6% Coeficient: 179

125

Colls biclcleta carretera.indd 125

7/9/11 09:08:35

Noguera Coll de Comiols des de Ponts Com s’observa en el gràfic, es tracta d’una pujada molt irregular, amb tres trams ben diferenciats, el darrer dels quals, que s’inicia un parell de quilòmetres abans de la cruïlla de Folquer, resulta el més dificultós, tant per la durada, gairebé 10 km, com pel desnivell, que es mourà entre el 5 i el 7%. El coll comença al nord de Ponts, en una cruïlla de la C-14 en direcció a Gualter, i en el primer tram ens enlairarem amb vistes a l’embassament de Rialb. A la cruïlla de Folquer també hi podem arribar havent iniciat l’ascensió a Artesa de Segre, mitjançant un traçat més curt i sense descansos tan ostensibles. En resulta una pujada més consistent i uniforme, si considerem que el coll comença a partir del trencall d’Anyà, 5 km després de la sortida d’Artesa. El coll de Comiols resulta molt central al territori i ofereix força joc. Encara té dues possibles pujades més. Es tracta de les que vénen pel nord i l’oest, d’Isona i de Sant Salvador de Toló, respectivament, o sigui de la banda de Tremp. En ambdós casos els trams finals més costeruts tenen uns 7 km; la que prové d’Isona presenta un desnivell més elevat, encara que sense estridències.

m 1.100 1.000

Ponts

900

Trencall Torre de Rialb La Serra de Rialb

Trencall Artesa i Folquer

800 700

Gualter

600

Coll de Comiols

500

Gumbaus

400 300

4,4% 4,5% 4,8% 4,9% 4,8% 1,3% 1,2% 0,3% -1,6% -3% 2,5% 1,4% 3,1% 5% -2,9% -4,5% -1,2% 1% 0,5% 4,8% 6,6% 6,1% 6,5% 5,4% 5,2% 4,9% 3,8% 2,3% 0

2

4

6

Altitud: 1.070 m Desnivell: 729 m

8

10

12

14

16

Longitud: 28,3 km Pendent màxim: 8%

18

20

22

24

26

km

28

Pendent mitjà: 2,6% Coeficient: 130

126

Colls biclcleta carretera.indd 126

7/9/11 09:08:36

Alt Urgell Coll de Josa des de Tuixén Sortim de Tuixén en direcció nord, passem el riu i deixem a l’esquerra la carretera que, per Cornellana i Adraén, ens portaria a la Seu d’Urgell. A partir d’aquest punt, la pujada resulta una molt agradable passejada dins dels límits del Parc Natural del Cadí-Moixeró, tot seguint primer el curs del riu de Josa i després del Sarneres; aquesta ruta ens permet contemplar les agradables siluetes del campanar de Josa a mà dreta o el Cadinell i els cingles del Cadí a la banda esquerra. El traçat presenta una primera dificultat de 2 km per arribar al trencall de Josa, situat dalt d’un turonet. La segona es troba en els darrers 2 km d’ascensió, a l’entorn del 8%, just després de travessar el pont sobre el Cerneres i quan la carretera traça unes quantes paelles per enlairar-se a buscar el forat i travessar el coll. Un cop al capdamunt, gaudirem d’excel·lents vistes del Berguedà i de les serralades que el conformen, amb la impressionant presència del Pedraforca. Ens podrem arriar avall tot seguint el curs del riu Aigua de Valls fins al coll de la Trapa. Per la banda de Gósol, el coll tampoc no presenta grans dificultats, amb 3,4 km al 6% de mitjana, però prèviament haurem hagut de superar el Cap de la Creu i el de la Trapa.

m 1.400

Tuixén

1.300

Pont de Cerneres

Josa St. Jaume

1.200

Coll de Josa

1.100 1.000 900 800 700 600

2,2% 3,8% 3,4% 2,8% 7,6% 5,8% –0,8% 3,2% 1,2% 2,4% 8,6% 7,4% 0

1

2

Altitud: 1.630 m Desnivell: 492 m

3

4

5

6

7

Longitud: 12,2 km Pendent màxim: 10%

8

9

10

11

km

12

Pendent mitjà: 4% Coeficient: 92

127

Colls biclcleta carretera.indd 127

7/9/11 09:08:36

Alt Urgell Coll de Laguén des de la Seu d’Urgell Coll de nom controvertit, amb múltiples denominacions. Hem optat per la que figura al mapa de l’ICC. Arrenca després de travessar el Segre al sud mateix del nucli urbà de la Seu d’Urgell. Al cap d’uns 5 km amb alguna rampa violenta, deixarem a l’esquerra la carretera que puja a Ortedó pel collet de Bentanacs. En el moment de girar gaudirem d’un important descans que es repetirà força més endavant, quan faltin uns 3 km per coronar. Llavors només ens resta el darrer tram, que és el més exigent de la llarga pujada, sovint amb percentatges de dos dígits. Per la banda sud, des de Tuixén, Cornellana i Adraén, el desnivell és menor, el perfil encara més irregular i es corona el coll de Bancs (1,382 m) just a la cruïlla de la carretera que puja de Sorribes de la Vansa. Si sortíssim d’aquesta darrera població, la pujada seria un pèl més exigent. De Sorribes cap a Montan de Tost, a ponent, és pista de terra, normalment en mal estat i no practicable en bicicleta de carretera. Tant per un vessant com per l’altre es tracta de rutes molt tranquil·les, carretera estreta i no massa fina. Connecten les valls del Segre i el Cerc, al nord, amb la del riu Lavansa, al sud.

m 1.600

El Ges

1.500 1.400

Pont Segre

1.300

Cruïlla d’Ortedó

Coll de Laguén

1.200 1.100 1.000 900 800 700

2,4% 4,8% 4,6% 5,4% 6,8% 0,5% 3% 6,4% 6,4% 5,4% 6,8% 4,3% 4,1% 0,3% 7,4% 6,6% 0

1

2

3

Altitud: 1.492 m Desnivell: 817 m

4

5

6

7

8

9

km

10 11 12 13 14 15 16

Longitud: 16,7 km Pendent màxim: 11%

Pendent mitjà: 4,9% Coeficient: 125

128

Colls biclcleta carretera.indd 128

7/9/11 09:08:36

Pallars Sobirà Llac de Sant Maurici des de cruïlla C-13 La pujada comença al trencall de la C-13 tot seguint en direcció a Espot, més amunt de Llavorsí. La carretera transcorre propera al llit del riu Escrita, amb perfil irregular però suportable fins a l’esmentat poble. Mentre el travessem, gaudim d’un petit descans i posteriorment cal agafar a mà dreta per no fer cap a Espot Esquí, que és una altra guerra... Aviat trobem la barrera que marca l’entrada al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i és bo saber que les bicicletes estem exemptes de pagament. Però la nostra sort no és total, ja que ràpidament ens haurem d’encarar amb rampes de gran dificultat, d’entre el 15 i el 18% que ens obligaran a dur multiplicacions adequades per a l’ocasió. Són 3 km seguits molt drets en què guanyarem gairebé 300 m de cota. Després tornen les irregularitats, i es van alternant petits descansos amb les darreres dificultats. Ja només arribaran al 12% i la contemplació del paisatge d’alta muntanya ens ajudarà a vèncer-les amb major solvència. En definitiva, es tracta d’una gran pujada des del punt de vista esportiu que es desenvolupa en un marc esplèndid rematat amb el colofó final de la contemplació de l’estany i dels gegants càrstics que l’envolten.

m 2.100

Cruïlla Ctra. C-13 (pantà de la Torrassa)

1.900

Aparcament Barrera

Trencall Son Jou

1.700

Càmping Vorapark

Espot Esquí

1.500

Llac de St. Maurici

1.300 1.100

Aparcament Càmping Barrera La Mola Càmping Sol i Neu

900 700

6,5% 5,8% 2% 7,9% 7,5% 3,7% 2,8% 3,7% 9,8% 11% 8% 5,3% 5,8% 5,6% 7,2% 7,3% km 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

0

Altitud: 1.917 m Desnivell: 977 m

Longitud: 15,8 km Pendent màxim: 18%

Pendent mitjà: 6,2% Coeficient: 216

129

Colls biclcleta carretera.indd 129

7/9/11 09:08:36

Solsonès Montnou des de la riera de Canalda Darrer descobriment dels cercadors de pujades com més costerudes i dures millor. Es tracta d’una pujada inicial molt dreta tot seguint les faldes de la serra d’Odèn i a distància del riu del mateix nom, un tram central molt irregular però també amb rampes importants i un darrer tram duríssim de 6 km per damunt del 8%, en els quals al final es remunten per la conca alta del riu uns 300 m de cota en 2,5 km de carretera. Poc abans de coronar passarem a pocs metres del coll de la Mata (1.735 m) però no l’assolirem. Al cim no hi ha cap construcció ni senyals de vida, simplement s’acaba l’asfalt i continua una pista cap a la banda del coll de Jou, per sota els cingles que sostenen el Port del Comte. L’aventura haurà començat al pont d’Orrit, damunt la riera de Canalda, prop del nucli d’Orrit, al Solsonès. Per arribar aquí haurem agafat la carretera que puja de Solsona cap a coll de Jou i haurem trencat a l’esquerra a la zona de Cap del Pla, una vegada passat Lladurs, tot efectuant una brusca baixada. Passarem per Orrit i Odèn, per desembocar a la carretera L-401 de Cambrils a coll de Jou i seguirem cap a aquesta direcció durant uns 2 km. Quan siguem al trencall de Montnou, girarem a l’esquerra i començarem la part més dura de l’escalada.

m 1.800

Cruïlla de Cambrils i Coll de Nargó

1.600

Cruïlla de coll de Jou i St. Llorenç de Morunys

Pont de la riera de Canalda

1.400

Montnou

Orrit

Cresta de Montnou

1.200

1.000

800

600

11,1% 10% 6,9% 10,4% 2,5% 1,3% –4,6% 7,2% 7% –0,3% –4,1% 7,9% 8,3% 7% 8,7% 10,4% 13,4% km 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

0

Altitud: 1.763 m Desnivell: 1.011 m

Longitud: 16,85 km Pendent màxim: 20%

Pendent mitjà: 6% Coeficient: 325

130

Colls biclcleta carretera.indd 130

7/9/11 09:08:37

Pallars Jussà Coll de la Creu de Perves des de Senterada La Creu de Perves, que comunica el Pallars amb l’Alta Ribagorça, pot resultar un coll més consistent del que poden aparentar a primer cop d’ull els seus números. En aquest sentit, cal considerar que normalment la ruta ciclista no s’inicia a Senterada, sinó que ja es ve de més avall. Per exemple, el trencall de l’N-260 a la Pobla de Segur és 10 km més al sud i a una cota 215 m inferior, cosa que enduriria la muntada. Des de Senterada arrenca també la carretera que ens portarà al CIMA de la presa de Sallente per la Vall Fosca. Començant el Perves en aquesta cruïlla, la part més difícil no la trobarem fins a superar el trencall a Sarroca de Bellera. A partir d’aquest punt, els darrers 6 km seran els de major dificultat, però sense rampes estridents, amb els màxims pendents situats en el 9%. Aquest coll és bessó del port de Viu, situat 4 km cap a ponent, a una cota un centenar de metres inferior i al qual s’arriba mitjançant un sifó ue permet travessar el barranc de Palomera. El Viu es puja des del pantà d’Escales, a la banda del Pont de Suert, amb 10 km de mitjana, similar al Perves i també sense rampes que surtin de to.

m 1.400 1.300

Trencall de Xerallo

Senterada 1.200 1.100

Coll Perves

1.000

Perves 900 800 700

Sarroca de Bellera 2,5% 1,9% 0

1

3%

2

Altitud: 1.335 m Desnivell: 595 m

2,1% 3,4% 3,8% 3,6% 4,3% 6,7% 3

4

5

6

7

8

Longitud: 13,6 km Pendent màxim: 9%

9

7% 6,4% 3,9% 6,3% 10

11

12

km

13

Pendent mitjà: 4,4% Coeficient: 97

131

Colls biclcleta carretera.indd 131

7/9/11 09:08:37

Vall d’Aran Plan de Beret des d’Arties Es tracta d’una pujada força regular i prou consistent com per situar-hi finals d’etapa en curses ciclistes importants. Té dues parts diferenciades de gairebé la mateixa llargada. La primera des d’Arties per la carretera que puja de Viella cap a la Bonaigua, amb desnivells més suaus, que només arriben al 7% a l’alçada de Salardú. La segona, a partir del trencall de Vaquèira, un pèl més inclinada, amb inclinacions d’entre el 6 i el 8%. Les freqüents paelles i els coberts per a la neu ajuden a donar un aire de gran pujada i alta muntanya malgrat que, inicialment, la carretera transcorre entre hotels i blocs d’apartaments. El punt culminant de la pujada és a l’Uelh deth Garona, just on es corona el Coret de Salardú, uns 2 km abans de l’estació d’esquí. A partir d’aquest Coret ja ens endinsaríem a la conca de la Noguera Pallaresa, que comunica amb el Pallars tot baixant per Montgarri i Alós d’Isil cap a Esterri d’Àneu. El primer tram a partir de l’estació, uns 20 km de cara avall, es pot tran­ sitar amb bicicleta de muntanya per una pista de terra en força bones condicions. A partir d’Alós, ja és carretera asfaltada.

m 1.900

Vaquèira

1.800

Arties

1.700 1.600

Salardú

1.500

Coret de Salardú

1.400 1.300

Trencall de Bonaigua

1.200

Plan de Beret

1.100 1.000 900 800

4,5% 3,6% 3,9% 6,4% 5,1% 5,4% 5,7% 6,8% 5,6% 6,1% 5,2% 5,8% 6,7% 2,5% –0,9% –2,1% km 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

0

Altitud: 1.877 m Desnivell: 748 m

Longitud: 13,7 km Pendent màxim: 8%

Pendent mitjà: 5,5% Coeficient: 113

132

Colls biclcleta carretera.indd 132

7/9/11 09:08:37

Pallars Sobirà Pleta del Prat (estació de Tavascan) des d’Ainet de Cardós Des d’Ainet de Cardós, la carretera que travessa tota la Vall de Cardós i ens introdueix al Parc Natural de l’Alt Pirineu va guanyant altura suaument, i inclou alguna petita baixada i un tram pla a l’hora de contornejar el pantà de Tavascan. Una vegada travessat aquest poble, abandonarem la vall de la Noguera de Cardós per seguir en un primer moment el curs del riu de Tavascan, amb un canvi sobtat en el perfil de la ruta i amb desnivells superiors al 10%. Aviat es tornarà a estabilitzar i així seguirà uns quants quilòmetres, fins a passar el petit embassament de Graus i les quatre cases de Quanca, on iniciarem un nou, llarg, més empinat i definitiu tram d’uns 4 km de carretera estreta però en bon estat (si s’han acabat les obres de reforma), amb corbes de ferradura i forts pendents per superar més de 300 m de desnivell fins a descobrir la petita estació hivernal de Tavascan i el refugi de la Pleta del Prat. No es tracta d’una pujada de duresa extrema, però posseeix una característica imprescindible que li confereix categoria: acumula les principals dificultats a la part final, que és quan fa mal. Des de Lladorre també podríem pujar a Boldís Sobirà, a mà dreta, una pujada de gran categoria (4,6% km al 9,8%).

m 1.800

Esterri de Cardós

Trencall d’Aineto

Quanca

1.600

Lladorre i Boldís Tavascan 1.400

Lladrós

Estació de Tavascan

1.200

1.000

800

600

3,9% 5,3% –2,8% 1,4% 2,6% 5,4% 2,9% –0,5% 6% 6,3% 2,5% 3,4% 2,8% 3,9% 3,2% 9,1% 7,7% 7,6% 6,8% km 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18

0

Altitud: 1.703 m Desnivell: 775 m

Longitud: 18,8 km Pendent màxim: 14%

Pendent mitjà: 4,1% Coeficient: 146

133

Colls biclcleta carretera.indd 133

7/9/11 09:08:37

Pallars Sobirà Estació de Portainé des de cruïlla C-13 Aquesta pujada comença una mica més amunt de Rialp, tot girant a la dreta des de la C-13 que va cap a Llavorsí venint de Sort, i transcorre per les faldes de la Torreta de l’Orri. No resulta gens fàcil la pujada a aquesta estació d’esquí. D’entre les pujades clàssiques, és la que té un major coeficient de dificultat de tota la circumscripció lleidatana. Ja d’inici, només agafar el trencall ens obsequia amb 3 km per damunt del 8% i alguna punta del 12%. A continuació la pujada se suavitza lleugerament, però en total són gairebé 19 km de pujada amb 1.200 m de desnivell, a més del 6% de mitjana i amb un únic descans apreciable. Serà quan ja portarem 14 km d’escalada que ens regalarà un petit tram d’uns 300 m de cara avall per assolir l’aparcament del telecabina que puja a les pistes. Posteriorment, als ciclistes encara ens quedaran uns 4 km més amb forts desnivells que tornaran a arribar als dos dígits. Poc abans d’arribar a la baixadeta comentada, a mà esquerra surt una pista de terra en direcció a Sant Joan de l’Erm, que dista uns 5 km, correctament anunciada i que habitualment presenta un bon estat.

m 2.100

Telecabina

Cruïlla C-13

1.900 1.700

Beraní

1.500

Roní

1.300

Portainé 1.100

Pista a St. Joan de l’Erm

900 700 500

9% 0

1

8% 8,2% 4,6% 6,5% 7,5% 5,4% 5% 3,7% 5,9% 6,7% 7% 6,2% 7,1%1,3% 8,4% 5,5% 9% 5,4% km 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Altitud: 1.947 m Desnivell: 1.199 m

Longitud: 18,9 km Pendent màxim: 12%

Pendent mitjà: 6,3% Coeficient: 245

134

Colls biclcleta carretera.indd 134

7/9/11 09:08:38

Solsonès Port del Comte des de Solsona A la llista del CIMA figura aquesta variant de la pujada a Port del Comte, que resulta la més llarga, probablement la més pesada i també força irregular. La magnitud del coeficient ve donada més per la llargada que per la duresa. Sortint de Solsona, el pendent és suau fins a Lladurs, i passat el poblet serem obsequiats amb un parell de quilòmetres per damunt del 8% i puntes de dos dígits. Després tornarem al pendent suau per unes llargues rectes fins a l’Hostal del Cap del Pla, on la carretera gira a la dreta per tal d’enfilar-se de manera més costeruda durant uns 3 km i assolir l’anomenat Portell de Tell. Posteriorment recorrerem un parell de quilòmetres de cara avall i, a l’alçada d’Hostalnou de Canalda, tornarem a pujar per coronar el coll de Jou i, un pèl a la dreta, agafar el trencall que duu a l’estació d’esquí mitjançant 6 km més de pujada. També hi podríem pujar des de Sant Llorenç de Morunys, ja sigui pel mateix coll de Jou ja sigui de camí cap al coll de Port, tot girant a l’esquerra després de passar el poblet de la Coma. Lògicament, també ens hi podem arribar tot coronant el coll de Jou si procedim de Cambrils i la carretera de Coll de Nargó. Des de l’estació podríem assolir la cota 1.930, el prat de Botons, mitjançant gairebé 3 km més d’escalada.

m 1.800

Portell Tell

1.600

Alinyà

Solsona

1.400

Lladurs

Port del Comte

1.200 1.000 800

Cruïlla de St. Llorenç de Morunys

600 400

3,2% 3,2% 0,8% 5,7% 5,6% 3,5% 8,5% 1,9% –4,1% 4,3% 7,0% 3,4% 4,5% 2,1% 0

2

4

6

Altitud: 1.699 m Desnivell: 1.018 m

8

10

12

14

16

18

Longitud: 28,8 km Pendent màxim: 13%

20

22

24

26

km

28

Pendent mitjà: 3,6% Coeficient: 214

135

Colls biclcleta carretera.indd 135

7/9/11 09:08:38

Vall d’Aran Col deth Portilhon des de Bossost Coll fronterer ideal per iniciar la travessa dels grans colls francesos mítics de la història del ciclisme: Peyresourde, Aspin, Tourmalet i Aubisque. De tots aquests, en seria el germà petit, però no està exempt de dificultat i, llevat d’un primer quilòmetre més suau, la resta avança sovint per damunt del 7 o el 8%; no és cap futilesa. Des de Viella, el trencall s’agafa a l’esquerra poc abans de Bossost. La carretera s’emparra entre boscos, primer traça algunes paelles per avançar més rectilínia a la part central i es recargola de nou al final. Un parell de quilòmetres abans de coronar passarem davant d’un centre d’interpretació. Per la banda francesa el coll és significativament més costerut. Des de Sant Mamet, venint de Banheras de Luchon, fins al capdamunt són 9 km amb una mitjana del 7,3%. Els 4 km finals són molt drets, sempre al voltant del 9%, i es tracen ferradures molt tancades i costerudes. Cal anar amb compte si baixem vers França, no fos cas que féssim algun recte. Això sí, el paisatge és exuberant, més humit que pel cantó aranès.

m 1.400

1.300

Parc de visualització fauna autòctona

1.200

Mirador

Bossòst 1.100

1.000

900

Col deth Portilhon 800

700

4%

600 0

7,4% 1

Altitud: 1.293 m Desnivell: 560 m

5% 2

6,6% 3

7,7% 4

8,5% 5

Longitud: 8,3 km Pendent màxim: 11%

8%

6,8% 6

7

km 8

Pendent mitjà: 6,7% Coeficient: 115

136

Colls biclcleta carretera.indd 136

7/9/11 09:08:38

Vall d’Aran Refugi de la Bassa d’Oles (Era Piusa) des de Viella La pujada està mesurada des del pont sobre la Garona a Viella, des d’on cal anar fins a la rotonda principal i continuar en direcció a Gausac. Travessem aquest poble i sortim cap al nord tot seguint la vall de la Garona en paral·lel i elevats. Després d’uns tres quilòmetres amb un pendent d’entre el 6 i el 8%, planegem i arribem a la cruïlla amb la carretera que puja d’Aubert i del refugi de Plan Batalhèr (no gaire llunyà). Girem a l’esquerra, on comença el tram comú de 5 km molt exigents, entre el 8 i l’11%, amb puntes de fins al 13%. Una pujada de molta categoria entre boscos i corbes en ferradura. Val la pena l’esforç, ja que el paratge de la Bassa d’Oles és magnífic. Pujant des d’Aubert, els números són similars, amb un descans intermedi al passar pel refugi de Plan Batalhèr. També es pot sortir de més avall de la vall, des d’Es Bòrdes per la carretera que duu a l’Artiga de Lin; és una pujada més extensa, amb un llarg replà que s’inicia poc més amunt del trencall, però amb major desnivell total i amb el mateix dur tram final esmentat.

m 1.600

1.500

Trencall d’Aubèrt - Es Bòrdes

Vielha Riu Garona

1.400

1.300

Gausac

Bassa d’Oles

1.200

1.100

1.000

900 6,1%

800 0

6,4%

6,3% 1

Altitud: 1.606 m Desnivell: 651 m

2

6,9%

2,7% 3

4

9,5% 5

Longitud: 9,1 km Pendent màxim: 13%

8% 6

9,9% 7

9,2% km 8

Pendent mitjà: 7,1% Coeficient: 177

137

Colls biclcleta carretera.indd 137

7/9/11 09:08:38

Pallars Jussà Presa de Sallente des de la Plana de Mont-ros L’altimetria està comptada des de la sortida del petit poblet de la Plana de Mont-ros. La primera meitat de l’escalada constitueix un agradable passeig per l’encantadora Vall Fosca tot seguint el curs del Flamisell fins a passar el poble d’Espui i les restes de grans projectes urbanístics. A partir del trencall vers la central hidroelèctrica, la cosa es complica de cop amb rampes de fins a l’11% i un túnel en corba sense il·luminació abans d’entrar a Cabdella. Per sort, el túnel és curt, però té desnivell i una inoportuna reixa a la sortida; compte! Després d’un petit descens, creuem de nou el Flamisell en un bonic racó i encarem 2 km que constitueixen la part més difícil de la pujada. De cop se’ns presenta un trencall i, sortosament, l’agafem a l’esquerra, avall. Passarem el riu a gual i contemplarem la magnitud de la presa i la pujada que ens espera. Seran dos darrers quilòmetres, amb forts desnivells, que ens portaran a la contemplació de l’embassada i el circ que l’envolta, que marca el límit amb el Parc Nacional d’Aigüestortes. La carretera permet un bon tomb al recinte fins a arribar a l’estació de l’aeri que ens permetria pujar fins a l’estany Gento, a una cota superior a 2.000 metres.

m 1.800 1.700

Central hidroelèctrica

Mola de Castell

1.600

Cabdella

1.500

Trencall de Mont-ros, Pobellà i Paüls

1.400 1.300 1.200

Molinos

Embassament de Sallente

1.100

Espui

1.000

La Torre de Cabdella

900 800

3,5% 3,9% 2,5% 5,1% 4,3% 4,9% 4,4% 2,4% 5,4% 2% 6,1% 5,7% 8,8% 9,6% 0,5% 6,4% 8,6% 7,3% km 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18

0

Altitud: 1.770 m Desnivell: 863 m

Longitud: 17,3 km Pendent màxim: 14%

Pendent mitjà: 5% Coeficient: 166

138

Colls biclcleta carretera.indd 138

7/9/11 09:08:39

Alt Urgell Sant Joan de l’Erm (coll de la Basseta) des de Castellbò Per assolir aquesta estació d’esquí de fons haurem d’abandonar l’N-260 a l’alçada de Montferrer i de l’aeroport de la Seu d’Urgell, tot prenent la direcció vers Castellbò. Al cap de 9 km arribarem a aquest poble, amb la qual cosa haurem guanyat uns 120 m de cota. O sigui que, des de la carretera general, el desnivell total supera els 1.000 m. A Castellbò encara ens faltaran 21 llargs i revirats quilòmetres per coronar. Es tracta d’una pujada en tres fases ben diferenciades. La primera és costeruda i no massa regular, mentre que la segona planeja tot passant per Turbiàs fins a arribar a Sant Andreu. La tercera s’enfila de nou amb força regularitat fins al capdamunt. Alternativament, podríem seguir la carretera asfaltada que, poc després de Castellbò, segueix el llit del riu del mateix nom i va a Albet (1.169 m), Seix (1.259 m) i Santa Creu (1.294 m) per tornar a l’anterior a l’alçada de Sant Andreu (1.330 m). Des d’aquesta estació podríem connectar amb la veïna de Portainé, mitjançant una pista de terra. Prèviament, també podríem agafar una pista per arribar al proper coll del Cantó.

m 1.800

Sant Andreu i trencall Albet

1.600

Turbiàs

Trencall Cameriu

1.400

Castellbò

1.200

Sant Joan de l’Erm

1.000 800 600

4,7% 6,2% 5,1% 6,1% 5,5% 7%

0

1

2

3

4

Altitud: 1.720 m Desnivell: 917 m

5

6% 4,4% 0,5% -0,1% 2,1% 2% 0,3% 3,4% 6,3% 5,5% 6,3% 7% 5,7% 6,4%

6 7

8

km

9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21

Longitud: 20,5 km Pendent màxim: 10%

Pendent mitjà: 4,5% Coeficient: 155

139

Colls biclcleta carretera.indd 139

7/9/11 09:08:39

Solsonès / Alt Urgell Estació de Tuixén-la Vansa des de pont del riu Cardener, la Pedra Sortint de Sant Llorenç de Morunys cap al nord, la carretera segueix la vall del riu Cardener. Al cap de 4 km, a l’arribar a la Pedra, creuem el riu i iniciem oficialment l’ascensió al coll de Port. Els primers 3 km passant per la Coma són suaus però després els pendents es mouen entre el 6 i el 8%. Al cap de 8 km, a la primera paella, trobem a mà esquerra el trencall que puja al Port del Comte per darrere (4,2 km al 5,9%, però amb alguna rampa molt dreta) i al cap de 13 km coronem el coll de Port (1.669 m). Des d’aquest cim fins a l’estació d’esquí queden els 3,2 km més costeruts, al 8% de mitjana i una punta del 14%. L’altura de més de 1.900 metres i l’acumulació del tram més dret a la part final dóna prestigi a aquesta pujada de la serra del Port del Comte, una de les més difícils de la província. Pel nord, venint de Tuixén, el desnivell és menor i els quilòmetres de pujada són inferiors, però la mitjana resultant és més elevada. Fins al coll de Port és força bonic i regular. Lògicament, la cua final de 3,2 km és igual que per l’altre cantó. Tuixén-la Vansa, el coll de Port i els propers de Jou, Port del Comte, Montnou, Josa o Laguén permeten traçar complicades etapes muntanyenques.

m 2.100

Pantà de la Llosa del Cavall

1.900

Trencall de Port del Comte

1.700

St. Llorenç de Morunys

1.500

La Coma Trencall de coll de Jou i Port del Comte

1.300 1.100 900

Coll de Port i cruïlla de Tuixén

Cal Fiter Font de la Puda i la Pedra

700 500

Fonts del Cardener

0

Estació d’esquí Tuixén-la Vansa

6,1% 4,6% 1% -1% 1,5% -3,6% 6,7% 4,8% 0,8% 5,4% 6,9% 7,9% 6,8% 5,8% 6,9% 5,8% 5,1% 6,4% 6,1% 8,4% 8,1% 7,8% 8,4% km 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22

Altitud: 1.930 m Desnivell: 1.113 m

Longitud: 22,4 km Pendent màxim: 12%

Pendent mitjà: 5% Coeficient: 225

140

Colls biclcleta carretera.indd 140

7/9/11 09:08:39

Alta Ribagorça Túnel de Viella des de Bono Com que la pujada és pesada i la carretera massa ampla i amb força trànsit, aquesta no resulta l’escalada més ideal per muntar en bicicleta. Si hi afegim el túnel del capdamunt, que normalment no podrem creuar i ens tocarà fer mitja volta (es pot passar, amb tràfic tallat, el dia de la marxa de la Bonaigua que organitzen a la Pobla de Segur), i els altres túnels sense il·luminar que trobarem pujant, el panorama no és massa encoratjador. Però el paisatge d’alta muntanya mentre anem seguint el curs de la Noguera Pallaresa tot fent frontera amb l’Aragó també té el seu encant i pot valdre la pena. La pujada comença quan passem davant del poble de Bono, i al cap d’uns 7 km té un descans d’un parell de quilòmetres en el moment en què voregem l’embassament de Baserca. El pendent és prou regular i s’acostuma a moure entre el 5 i el 7%. Procedents de Viella, trobem la boca nord del túnel a una cota uns 120 m més avall. En conseqüència, la pujada presenta un menor desnivell. També són menys quilòmetres i, com que no hi ha el descans del pantà, el pendent mitjà és més elevat, un 5,8%. Per dins del gran túnel la carretera continua pujant en direcció sud, amb pendents al voltant del 5%.

m 1.600

Aneto Senet

1.500 1.400

Sta. Leocàdia

1.300

Boca sud túnel de Vielha

Bono

1.200 1.100

Presa de Baserca

1.000 900 800

2,8% 5,3% 7,5% 6,2% 6,1% 6,3% 6,5% 2,1% 0,0% 2,7% 4,3% 3,5% 4,2% 0

1

2

Altitud: 1.609 m Desnivell: 549 m

3

4

5

6

7

8

Longitud: 12,2 km Pendent màxim: 8%

9

10

11

12

km

13

Pendent mitjà: 4,5% Coeficient: 96

141

Colls biclcleta carretera.indd 141

7/9/11 09:08:39

142

Colls biclcleta carretera.indd 142

7/9/11 09:08:40

907 907

Àger, port d’ (des de Vilamajor, Noguera)

Àger, port d’ (per Àger des de pont cruïlla C-13, Noguera)

Anàs, pujada a (des de Ribera de Cardós, Pallars Sobirà)

Ansovell (Cava), pujada a (des del pont cruïlla N-260 per Arsèguel, Alt Urgell)

Arànser (poble), pujada a (des de Martinet, Cerdanya)

Aransa, pujada a l’estació d’ (des de Martinet, Cerdanya)

Arcavell, pujada a (des de cruïlla N-145, la Farga de Moles, Alt Urgell)

Ardèvol, pujada a (des de Torà per Fontanet, Segarra)

268

269

270

271

272 737

1.150

1.893

1.465

1.335

1.091

1.388

1.215

1.816

Aigüestortes, pujada a (venint de Barruera, Alta Ribagorça)

Aineto, pujada a (des de cruïlla L-504, Vall de Cardós, Pallars Sobirà) Alzina d’Alinyà, pujada a l’ (des de cruïlla C-14 per Alinyà, Coll de Nargó, Alt Urgell)

1.816

Aigüestortes, pujada a (des de trencall L-500, Alta Ribagorça)

267

266

265

264

907

Àger, port d’ (des de Balaguer, Noguera)

263

933

Abella de la Conca (Isona), pujada a (des de pont sobre el riu d’Abella, venint d’L-511, Pallars Jussà)

262

Altitud

Nom

Núm.

367

325

933

505

546

200

877

111

699

480

559

315

689

180

Desnivell

14,7

4,5

18,0

11,9

9,9

3,3

18,4

1,3

11,3

7,9

17,9

5,6

26,6

2,2

Llargada

2,5

7,2

5,2

4,2

5,5

6,1

4,8

8,5

6,1

6,1

3,1

5,6

2,6

8,2

% mitjà

13,0

9,4

9,0

9,0

12,0

13,0

10,0

19,0

13,0

12,0

8,0

8,0

8,0

13,0

% màxim

59

72

158

71

110

36

133

35

129

88

80

53

89

45

Coeficient

C

D

IM

I

AC

I

C

W

E

AD

I

X

I

I

Font

143

Colls biclcleta carretera.indd 143

7/9/11 09:08:40

Ares, coll d’ (des d’Àger, Noguera)

274

Ars (per Sant Joan Fumat), pujada a (des de cruïlla N-145, la Farga de Moles, Alt Urgell) Arsèguel, pujada a (des del pont cruïlla N-260, el Pont de Bar, Alt Urgell) Artiga de Lin, pujada a (des d’Es Bòrdes, trencall N-230, Val d’Aran)

279

282

281

Bagergue, pujada a (des d’Arties, Val d’Aran)

Arròs, pujada a (des d’N-230, Val d’Aran)

278

280

Aristot, pujada a (des d’N-260 pel Pont de Bar, Alt Urgell)

Arres de Sus, pujada al mirador d’ (des de Bossòst, Val d’Aran)

277

276

275

Arduix, pujada a (per Argolell des de cruïlla N-145, la Farga de Moles, Alt Urgell)

273

Ares, coll d’ (per Alsamora i coll de Fabregada —944 m—, des de trencall a la Clua, el Pont de Montanyana, Alta Ribagorça) Ares, coll d’ (per Sant Esteve de la Sarga i coll de Fabregada, des de trencall C-13, Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà) Arques, coll d’ (des de cruïlla C-26 per Besora —Navès—, Solsonès) Arres de Sus per Vilamòs, pujada a (des d’N-230, trencall d’Arròs, Val d’Aran)

Nom

Núm.

1.442

1.468

950

1.401

916

1.245

1.320

1.310

313

657

156

589

115

411

611

450

649

1.142

1.534 1.241

1.074

935

546

Desnivell

1.534

1.534

1.370

Altitud

5,5

9,1

2,0

8,9

2,1

6,1

7,5

8,4

13,2

28,8

16,9

14,1

6,3

Llargada

5,6

7,2

7,8

6,6

5,4

6,7

8,1

5,4

5,0

4,0

6,4

6,6

8,7

% mitjà

 

11,0

15,0

12,0

10,0

8,0

15,0

13,0

15,0

10,0

14,0

12,0

11,0

% màxim

60

162

40

125

18

85

159

86

156

212

204

195

161

Coeficient

E

ED*

IC

D

E

M

DR

EW

D

R

RW

RW

D

Font

144

Colls biclcleta carretera.indd 144

7/9/11 09:08:40

797 797

Bancs, coll de (des de Sorribes de la Vansa, Alt Urgell)

Bastida d’Hortons, pujada a la (des de pont riu Segre, la Seu d’Urgell, Alt Urgell)

Bausén, pujada a (des d’N-230, més amunt de Les, Val d’Aran)

Begós, pujada a (des d’N-230, passat Eth Pont d’Arròs, Val d’Aran)

Bentanacs (cap a Ortedó), collet de (des de pont riu Segre, la Seu d’Urgell, Alt Urgell)

Béixec, pujada a (des de Martinet, Cerdanya)

Belltall, pujada a (des de pont riu Corb, cruïlla Ciutadilla, Urgell)

Belltall, pujada a (des de cruïlla Verdú, Urgell)

284

285

286

287

288

289

290

2.052

Boí Taüll, estació de (venint de Barruera, Alta Ribagorça)

Boix (Llinars), coll de (des de cruïlla C-14 per Alinyà, Coll de Nargó, Alt Urgell) Boix (Llinars), coll de (venint de Sant Llorenç de Morunys, des de cruïlla el Salí, abans de Cambrils, Solsonès)

Boí Taüll, estació de (des de trencall L-500, Alta Ribagorça)

294

295

2.052

Betlan, pujada a (des d’N-230, més al nord de Vielha, Val d’Aran)

293

1.261

1.261

1.046

1.353

Bescaran, pujada a (des de cruïlla N-260 per Estamariu, Alt Urgell)

292

1.099

Berén, pujada a (des de cruïlla Noves de Segre, Alt Urgell)

291

1.315

1.030

982

879

967

1.382

1.733

Banhs de Tredòs, pujada a (des d’Arties, Val d’Aran)

283

Altitud

Nom

Núm.

205

725

916

780

124

630

588

400

338

358

355

146

269

289

404

615

Desnivell

3,8

16,6

16,8

14,2

1,5

10,7

9,0

14,8

9,5

6,0

7,3

1,7

3,6

6,7

6,0

11,1

Llargada

5,1

4,4

5,4

5,5

8,1

5,9

5,7

2,7

3,6

6,0

4,9

8,8

7,5

4,3

6,7

5,5

% mitjà

 

 

9,0

8,0

11,0

12,0

11,0

13,0

19,0

7,0

7,0

8,0

12,0

13,0

11,0

15,0

% màxim

35

102

176

142

30

114

124

55

46

66

55

40

63

41

84

121

Coeficient

J

X

E

A D*

E

IC

M

X

X

M

X

E

E

M

X

E

Font

145

Colls biclcleta carretera.indd 145

7/9/11 09:08:40

Cal Fiter (la Coma i la Pedra), pujada a (des de trencall LV-4012, a coll de Port, Solsonès) Canejan, pujada a (des d’N-230 a Pontaut, prop frontera francesa, Val d’Aran)

305

Calbinyà, pujada a (des de la Seu d’Urgell, Alt Urgell)

900

1.327

1.036

2.304

Cabús, port de (no asfaltat; des de pont cruïlla L-504, Pallars Sobirà)

304

2.304

1.067

Bretui, coll de (des de la Pobleta de Bellveí, Pallars Jussà)

Cabús, port de (no asfaltat; des d’Alins per Tor, Pallars Sobirà)

1.067

Bretui, coll de (des de Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

539

1.291

275

293

343

1.456

1.180

254

687

483

384

1.102

2.072

Bonaigua, Pòrt dera (des de Vielha, Val d’Aran)

Bordes de Virós, pujada a l’estació de (des de cruïlla L-510, Araós, Pallars Sobirà) Bovera (la Granadella), coll de (des de trencall de Flix, Ribera d’Ebre)

1.082

2.072

455

555

170

773

Desnivell

Bonaigua, port de la (des d’Esterri d’Àneu, Pallars Sobirà)

1.483

Boldís Sobirà, pujada a (des de Lladorre, Pallars Sobirà)

303

302

301

300

299

298

1.483

Boldís Sobirà, pujada a (des d’Ainet de Cardós, Pallars Sobirà)

1.332

Bóixols, coll de (des de Bóixols, Pallars Jussà)

297

1.332

Bóixols, coll de (des de trencall C-14, Coll de Nargó, Alt Urgell)

296

Altitud

Nom

Núm.

6,2

2,5

5,2

27,2

18,9

6,0

10,7

21,6

4,9

23,0

19,8

4,6

9,6

4,5

18,7

Llargada

4,4

11,4

6,6

5,4

6,8

4,2

4,2

2,2

7,8

4,8

5,5

9,8

5,8

3,8

4,1

% mitjà

 

12,0

13,0

13,0

10,0

10,0

6,0

13,0

9,0

12,0

15,0

15,0

9,0

8,0

% màxim

51

95

71

370

335

45

84

72

90

182

178

130

167

24

114

Coeficient

E

M

M

X

I

X

C

I

W

S*

WB *

CW

A

I

AC*

Font

146

Colls biclcleta carretera.indd 146

7/9/11 09:08:40

Casós, pujada a (des d’N-230 a Vilaller, Alta Ribagorça)

Castellàs, pujada a (des de cruïlla N-260, direcció a Malpàs, Alta Ribagorça) Castell de Mur (des de C-13 per Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà) Castellnou de Carcolze, pujada a (des d’N-260, els banys de Sant Vicenç, el Pont de Bar, Alt Urgell)

311

Cerbi (per Unarre), pujada a (des d’Esterri d’Àneu, Pallars Sobirà)

Civís (per Sant Joan Fumat), pujada a (des de cruïlla N-145, la Farga de Moles, Alt Urgell)

317 1.521

1.421

1.784

Cavallers, presa de (des de trencall Boí Taüll, Alta Ribagorça)

316

1.784

Cavallers, presa de (venint de Barruera, Alta Ribagorça)

315

1.297

Cava, pujada a (des de cruïlla N-260 per Arsèguel, Alt Urgell)

1.330

871

1.226

1.189

1.145

314

313

312

Caregue, pujada a (des de Rialp, Pallars Sobirà)

310

1.986

Cap del Rec, estació de (des del trencall de Prullans, Cerdanya)

309

1.986

Cap del Rec, estació de (des del trencall de Martinet, Cerdanya)

308

1.099

Cap del Pla, pujada a (des del pont del Clop, Ribera Salada, Solsonès)

706

476

513

658

495

496

460

301

213

405

974

977

347

997

1.718

Cantó, port del (des de Sort, Pallars Sobirà)

307

1.078

1.718

Cantó, port del (per Adrall, Alt Urgell)

Desnivell

306

Altitud

Nom

Núm.

10,7

8,5

8,5

11,0

8,5

5,9

11,1

5,0

2,9

8,6

23,0

16,4

3,6

19,5

25,8

Llargada

6,6

5,6

6,0

5,9

5,8

8,4

4,1

6,0

7,4

4,7

4,2

6,0

9,6

5,1

4,2

% mitjà

11,0

12,0

13,0

21,0

12

12

13,0

17,0

13,0

14,0

15,0

15,0

16,0

10,0

12,0

% màxim

144

83

91

128

103

124

74

67

49

71

179

117

165

200

Coeficient

D

J

A

ED

C

M

C

X

E

I

M

J D*

M

C **

B*

Font

147

Colls biclcleta carretera.indd 147

7/9/11 09:08:40

Enviny, pujada a (des de Sort per Olp, Pallars Sobirà)

Espluga de Serra, pujada a (des d’N-230, el Pont d’Orrit, al nord del Pont de Montanyana, Pallars Jussà)

Enviny, pujada a (des de Sort per Montardit de Dalt, Pallars Sobirà)

325

327

1.212

Éller, pujada a (des d’N-260, Bellver de Cerdanya, Cerdanya)

204

Erill la Vall, pujada a (des de Barruera, Alta Ribagorça)

Durro, pujada a (des de Barruera, Alta Ribagorça)

324

326

1.212

Dorve, pujada a (des de C-13, la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)

1.202

1.240

1.434

1.449

1.396

772

Creueta, coll de la (del Soleràs a C-242 per Juncosa, Garrigues)

323

1.070

Comiols, coll de (venint de Sant Salvador de Toló, Pallars Jussà)

322

1.070

Comiols, coll de (venint d’Isona, Pallars Jussà) 575

1.070

Comiols, coll de (venint d’Artesa de Segre, Noguera)

Creu (a l’LP-9132), la (des de trencall L-512, per Alentorn, Noguera)

1.070

Comiols, coll de (des de cruïlla C-14 a Ponts, Noguera)

1.114

881

881

Altitud

321

320

319

Clarà, collada de (des de pont Parc de la Font, Solsona, Solsonès)

318

Clarà, collada de (per Castellar de la Ribera, des de trencall Molí de Querol, Solsonès) Cóll, pujada al poble de (des d’L-500 a Vall de Boí, més amunt de Llesp, Alta Ribagorça)

Nom

Núm.

554

114

520

530

416

349

447

402

245

234

417

750

729

178

355

210

Desnivell

9,9

1,9

13,0

8,5

8,6

3,7

4,6

16,0

5,5

7,2

7,6

18,2

28,3

2,4

6,6

3,8

Llargada

5,5

6,1

4,0

6,2

4,8

9,5

9,5

2,5

4,5

3,2

5,5

4,1

2,6

7,4

5,4

5,5

% mitjà

14,0

10,0

12,0

11,0

18

16,0

14,0

8,0

9,0

7,0

10,0

7,0

5,0

12,0

10,0

9,0

% màxim

115

20

87

92

82

109

133

63

39

41

71

104

130

39

60

42

Coeficient

E

E

J

C

M

E

W

I

I

I

I

I

C*

E

I

I

Font

148

Colls biclcleta carretera.indd 148

7/9/11 09:08:40

Estaon, pujada a (des de Ribera de Cardós, Pallars Sobirà)

Eth Pradet, Pujada a (des d’N-230 a Pontaut, prop frontera francesa, Val d’Aran) Fabregada, coll de (des de C-13 per Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà) Fabregada, coll de (des de trencall a la Clua, el Pont de Montanyana, Pallars Jussà)

329

330

Ferrer, coll del (des del pont del riu Set, l’Albagés, les Garrigues)

Fontllonga (pantà de Camarasa), cap del Port de (des de pont riu Segre, trencall central H.E., Noguera) Fontllonga (pantà de Camarasa), cap del Port de (des de pont barranc dels Canemars, Tremp, Noguera)

Freixe, pujada a (des de cruïlla Noves de Segre, Alt Urgell)

Ginestarre, pujada a (des d’Ainet de Cardós, Pallars Sobirà)

Guàrdia d’Ares, pujada a la (per coll de Mu —1.218 m—, des de cruïlla Noves de Segre, Alt Urgell) Guàrdia Lada, pujada a la (des de pont riu Ondara, Cervera, Segarra)

334

335

336

337

338

339

Farrera, pujada a (per Tírvia des d’L-510, Pallars Sobirà)

333

332

Faidella, coll de (des d’Isona, Pallars Jussà)

Estana, pujada a (des d’N-260, Martinet, Cerdanya)

328

331

Nom

Núm.

726

1.560

1.357

266

940

429

918

303

668 1.506

405

161

512

668

467

1.352

576

412

944 1.236

552

447

320

544

Desnivell

944

1.072

1.257

1.505

Altitud

9,8

21,0

6,2

21,9

5,7

11,7

6,2

6,5

12,5

7,3

18,2

8,0

6,1

8,1

Llargada

2,7

4,5

6,9

4,2

5,3

3,5

2,6

7,9

4,6

5,6

3,0

5,5

5,3

6,7

% mitjà

 

7,0

11,0

13,0

15,0

9,0

9,0

15,0

10,0

14,0

9,0

17,0

12

18

% màxim

38

157

104

160

58

78

22

121

90

84

133

89

53

105

Coeficient

I

IM

AW

M

I

I

X

JW

I

RC

I

E

W

M

Font

149

Colls biclcleta carretera.indd 149

7/9/11 09:08:41

398

828

Hostal Nou, pujada de l’ (des de Solsona, Solsonès)

Hostal Nou, pujada de l’ (des de Torà per LV-3005, Segarra)

Hostal Nou, pujada de l’ (des de Biosca per coll de Piteu, Segarra)

343

345

86

Jou, coll de (des de cruïlla Canalda, venint de Cambrils, Solsonès)

Jou (per Sant Llorenç de Morunys), coll de (des del pont del pantà de la Llosa del Cavall, Solsonès) Jou, coll de (des de Solsona, Solsonès) Jou, coll de (venint del Portell de Tell, des d’Hostalnou de Canalda, Solsonès)

Josa, coll de (per Tuixén, Alt Urgell)

Hostal Roig (l’Escala del Pas Nou), pujada de l’ (des de Vilanova de Meià, Noguera) Hostal Roig, pujada de l’ (des de cruïlla Montsec, Llimiana, Pallars Jussà)

828

Hortoneda, pujada d’ (des de pont riu Noguera Pallaresa, la Pobla de Segur, Pallars Jussà)

344

396

828

Gurp, pujada a (des de cruïlla C-13, Talarn, Pallars Jussà)

342

201

1.462

162

801

1.462

1.462

648

1.462

492

693

1.095 1.630

495

170

540

405

1.095

1.049

911

315

341

1.361

Guiró, pujada a (des de cruïlla L-503a, la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)

Desnivell

340

Altitud

Nom

Núm.

3,1

3

22

10,5

12,2

14,1

9,0

14,0

18,0

9,5

10,0

8,6

5,3

Llargada

5,2

6,7

3,6

6,2

4,0

4,9

5,5

2,8

2,2

1,8

5,4

4,6

6,0

% mitjà

9

10

13

10

10,0

10,0

9,0

8,0

8,0

7,0

13,0

9,0

10,0

% màxim

27

42

179

120

92

107

65

56

60

30

126

85

58

Coeficient

X

X

A

X

A*

C

J

X

X

C

I

W

I

Font

150

Colls biclcleta carretera.indd 150

7/9/11 09:08:41

Lleret, pujada a (des de Lladorre, Pallars Sobirà)

Lles, pujada a (des de cruïlla Martinet, Cerdanya)

Llessui, estació d’esquí de (des de trencall C-13, Sort, Pallars Sobirà) Llimiana, pujada a (des de cruïlla Montsec, Llimiana, Pallars Jussà)

350

351

Malpàs, pujada a (des del Pont de Suert, Alta Ribagorça)

Mare de Déu de Bastanist, pujada a (des de Martinet, Cerdanya)

353

354

352

Llauset (Aragó), presa de (des de Bono, Alta Ribagorça)

349

Jouet o de la Mina, coll del (des de pont riu Aigua d’Ora, venint de Sant Llorenç de Morunys, Solsonès) Laguén (cap a Adraén), coll de (des de pont riu Segre, la Seu d’Urgell, Alt Urgell) Laguén (per coll de Bancs i Adraén), coll de (des de Tuixén, Alt Urgell) Laguén (per coll de Bancs i Adraén), coll de (des de Sorribes de la Vansa, Alt Urgell) Llac de Sant Maurici, pujada al (des de trencall C-13 per Espot, Pallars Sobirà)

Nom

348

347

346

88

Núm.

514

1.492

1.227

1.088

781

1.411

1.460

1.393

2.193

270

254

406

538

490

370

1147

977

364

1.492

1.917

790

362

Desnivell

1.492

1.216

Altitud

5,9

6,9

7,8

11,2

9,0

4,5

17,2

15,8

12,0

17,5

15,5

12,2

Llargada

4,6

3,7

5,2

4,8

5,5

8,3

6,6

6,2

4,3

2,1

5,1

3,0

% mitjà

7,0

8,0

10,0

9,0

12,0

14,0

18,0

11,0

11,0

11,0

9,0

% màxim

40

35

68

87

65

89

239

216

74

60

124

66

Coeficient

M

E

I

C

I

CW

B*

D**

X

C

C

C

Font

151

Colls biclcleta carretera.indd 151

7/9/11 09:08:41

Mare de Déu de Puig-aguilar, pujada a (des de trencall BV-4241, pont de Valls, Guixers, Berga-Solsona, Solsonès) Masos de Tamúrcia, pujada als (des d’N-230, el Pont d’Orrit, al nord del Pont de Montanyana, Pallars Jussà)

355

Montan de Tost, pujada a (des de cruïlla C-14, Organyà, Alt Urgell)

Montanissell, pujada a (des d’Organyà, Alt Urgell)

359

360

1.763 1.763

Montnou, pujada de (des de pont riera de Canalda, per Orrit, Odèn i Montnou, Solsonès)

Montnou, pujada de (des de cruïlla L-401, prop d’Odèn, Solsonès)

962

Montllobar, coll de (des de Tremp, Pallars Jussà)

365

962

Montllobar, coll de (des del Pont de Montanyana, Alta Ribagorça)

1.150

Montellà, pujada a (des d’N-260, cruïlla Martinet, Cerdanya)

364

1.209

1.454

1.126

1.188

1.224

1.179

997

1.358

Altitud

363

362

Montcalb, pujada a (des de BV-4241, Guixers, Berga-Solsona, Solsonès) Montcorbau, pujada a (des d’N-230, trencall Vilac, al nord de Vielha, Val d’Aran)

Mont, pujada a (des d’N-230, trencall Vilac, al nord de Vielha, Val d’Aran)

358

361

Miravall, pujada a (des de cruïlla Noves de Segre, Alt Urgell)

357

356

Nom

Núm.

473

1.011

587

486

200

272

496

568

623

287

591

349

525

Desnivell

5,1

16,9

15,5

9,6

3,1

3,5

8,8

11,6

11,0

3,6

13,0

5,1

7,4

Llargada

9,2

6,0

3,8

5,3

6,5

7,8

5,6

4,9

5,6

7,9

4,6

6,8

7,1

% mitjà

18,0

20,0

8,0

11,0

10

12,0

13,0

10,0

12,0

12,0

15,0

14,0

19,0

% màxim

131

325

82

77

35

65

102

88

111

70

105

80

135

Coeficient

C

D M*

C

C

C

E

D

C

DC

E

M

E

DM

Font

152

Colls biclcleta carretera.indd 152

7/9/11 09:08:41

Odèn, pujada a (des del pont d’Orrit, Orrit, Solsonès)

Olp, pujada a (des de cruïlla de Sort, Pallars Sobirà)

Orcau, pujada a (venint de cruïlla C-1412, Isona, Pallars Jussà)

Ortedó, pujada a (des de pont riu Segre, la Seu d’Urgell, Alt Urgell)

Panadella, coll de la (per N-2 des de trencall Sant Antolí i Vilanova, Segarra) Peret (Cervià de les Garrigues), coll del (des d’inici pont AP-2, les Borges Blanques, Garrigues)

370

371

372

373

374

113

376

594

702

1.141

739

1.094

1.284

1.572

816

1.221

1.335

Navès (Pasquira), collada de (des de pont riu Aigua d’Ora, Navès, Solsonès) Observatori Astronòmic del Montsec (per coll de Fabregada en direcció a coll d’Ares, des de trencall a la Clua, el Pont de Montanyana, Alta Ribagorça)

369

1.304

1.335

Nas, pujada a (des de Bellver de Cerdanya, Cerdanya)

368

Perves, coll de la Creu de (des de pont Noguera Ribagorçana, el Pont de Suert, Alta Ribagorça)

Músser, pujada a (des del trencall de Martinet, Cerdanya)

367

814

Altitud

Perves, coll de la Creu de (des de Senterada, Pallars Jussà)

Moror, pujada a (des de cruïlla C-13 per Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà)

366

375

Nom

Núm.

501

595

210

156

466

258

392

525

1.112

293

205

295

430

Desnivell

12,2

13,6

6,0

6,1

9,0

4,5

6,7

8,1

17,4

7,4

7,0

6,5

7,5

Llargada

4,1

4,4

3,5

2,6

5,2

5,7

5,9

6,5

6,4

4,0

2,9

4,5

5,7

% mitjà

 

 

11,0

9,0

6,0

6,0

10,0

8,0

11,0

18,0

17,0

10,0

% màxim

99

97

30

20

80

46

91

142

29

41

30

43

89

Coeficient

E

B*

I

C

J

I

I

M

X

X

M

M

J

Font

153

Colls biclcleta carretera.indd 153

7/9/11 09:08:41

811 811

Pinós, pujada a (des de Torà per Ardèvol, Segarra)

Pinós, pujada a (venint del sud-oest, cruïlla dels Pilots, Anoia)

383

382

381

380

1.947

1.669

Port, coll de (des de pont riu de Mola, venint de Tuixén, Alt Urgell)

Portainé, estació (des de carretera Rialp-Llavorsí, Pallars Sobirà)

1.669

1.384

Port, coll de (des de pont riu Cardener, trencall la Pedra, Solsonès)

1.384

Pònt deth Ressèc, pujada al (des de Vielha, Val d’Aran)

1.199

501

751

409

255

775

902

1.877 1.703

748

330

441

172

485

295

Desnivell

1.877

Pònt deth Ressèc, pujada al (des d’Arties, Val d’Aran)

Plan de Beret (Coret de Salardú), pujada al (des d’Arties, Val d’Aran) Plan de Beret (Coret de Salardú), pujada al (des de Vielha, Val d’Aran) Pleta del Prat (estació de Tavascan) (des d’Ainet de Cardós, Pallars Sobirà)

811

Pinós, pujada a (des de Su, Solsonès)

379

811

Pinós, pujada a (des de Cardona, Bages)

378

734

Pi de Sant Just, pujada al (des de Clariana de Cardener, Solsonès)

377

Altitud

Nom

Núm.

18,6

8,0

13,2

13,3

6,8

18,9

19,7

13,7

8,0

17,7

7,2

21,7

7,7

Llargada

6,3

6,3

5,6

3,0

3,7

4,1

4,5

4,5

4,1

2,5

2,4

2,2

3,8

% mitjà

12,0

9,0

12,0

9,0

9,0

14,0

8,0

8,0

12,0

13,0

16,0

16,0

10,0

% màxim

245

85

152

63

42

146

135

113

53

74

21

67

40

Coeficient

A W*

I

I

E

E

A W*

E

B*

X

X

C

C

C

Font

154

Colls biclcleta carretera.indd 154

7/9/11 09:08:41

391

390

Pregon, coll (direcció Montpol i Cambrils, des del pont del Clop, Ribera Salada, venint de C-26, Solsona, Solsonès) Quer (el Querforadat), coll del (des de trencall N-260, el Pont de Bar, Alt Urgell) Refugi de Plan Batalhèr, pujada al (des d’Aubert, trencall N-230, Val d’Aran)

1.293

Portillon, Col du (des de Banheras de Luchon, França)

389

1.293

Portilhon, Col deth (des de cruïlla Bossòst, Val d’Aran)

388

1.171

1.409

1.172

1.364

Portet de Les (des de Les, Val d’Aran)

1.348

Portell de Tell o coll del Vent (des de Solsona, Solsonès)

387

1.930

270

501

560

668

560

717

667

977

249

1.699

386

385

781

1.699

237 885

1.699

Port del Comte, estació de (des de coll de Jou, Solsonès)

1.018

Desnivell

1.699

1.699

Port del Comte, estació de (des de Solsona per coll de Jou, Solsonès)

384

Port del Comte, estació de (passant per coll de Jou, des del pont del pantà de la Llosa del Cavall, Solsonès) Port del Comte, estació de (des de pont riu Cardener, trencall la Pedra, Solsonès) Port del Comte, estació de (des de trencall LV-4012, a coll de Port, Solsonès) Port del Comte (prat de Botons), pujada a (des de pont riu Cardener, trencall la Pedra, Solsonès)

Altitud

Nom

Núm.

5,0

10,4

8,0

11,0

8,3

7,1

15,7

16,1

4,2

13,3

16,6

6,1

28,8

Llargada

5,4

4,8

7,0

6,1

6,7

10,0

4,2

6,1

5,9

5,9

5,3

3,9

3,6

% mitjà

10,0

15,0

12,0

11,0

14,0

13,0

14,0

14,0

14,0

13

13,0

13,0

% màxim

55

76

122

158

115

232

133

177

43

165

178

58

214

Coeficient

E

M

DX

K

B **

D

A

C

I

I

X

I

A*

Font

155

Colls biclcleta carretera.indd 155

7/9/11 09:08:42

Refugi dera Honeria, pujada al (des d’N-230 a Pontaut, prop frontera francesa, Val d’Aran) Refugi dera Bassa d’Oles (era Piusa), pujada al (des d’Aubert, trencall N-230, Val d’Aran) Refugi dera Bassa d’Oles (era Piusa), pujada al (des d’Es Bòrdes, trencall N-230, Val d’Aran) Refugi dera Bassa d’Oles (era Piusa), pujada al (des de Vielha, Val d’Aran) Rodés (per Surp), pujada a (des de trencall C-13, Rialp, Pallars Sobirà) Sallente, presa de (des de 2n trencall a la Plana de Mont-ros, Pallars Jussà)

392

Santa Creu, coll de (des de cruïlla la Pedra, Solsonès)

Santa Engràcia, pujada a (des de trencall C-13, Talarn, Pallars Jussà)

Sant Adrià, pujada a (des de Tremp per Tendrui, Pallars Jussà)

Santa Magdalena, pujada a (des de Bellver de Cerdanya, Cerdanya)

Sant Guim de Freixenet, pujada a (des de les Oluges, Segarra)

Sant Joan de Toran, pujada a (des d’N-230 a Pontaut, prop frontera francesa, Val d’Aran)

396

397

398

399

400

401

395

394

393

Nom

Núm.

651

1.606

1.020

744

1.244

864

985

1.268

1.770

395

232

228

404

514

250

863

370

798

1.606

1.085

723

421

Desnivell

1.606

1.046

Altitud

8,0

10,1

4,2

9,1

9,9

2,6

17,3

6,2

9,1

15,5

10,2

8,4

Llargada

4,9

2,3

5,4

4,4

5,1

9,5

5,0

6,0

7,1

5,1

7,0

5,0

% mitjà

 

14,0

22,0

9,0

17,0

14,0

14,0

13,0

14,0

12,0

14,0

% màxim

66

28

38

71

109

68

166

88

177

187

193

71

Coeficient

E

C

M

W

W

C

A*

I

WE

E

E

E

Font

156

Colls biclcleta carretera.indd 156

7/9/11 09:08:42

Soriguera, pujada de (des de Sort, Pallars Sobirà)

411

1.200

1.533

1.392

Son, pujada al Centre de la Natura de (des d’Esterri d’Àneu, Pallars Sobirà)

1.392

1.229

1.552

1.135

629

588

443

246

616

692

245

362

391

1.402 1.000

552

395

917

Desnivell

1.402

Son, pujada a (des d’Esterri d’Àneu, Pallars Sobirà)

410

409

408

407

406

405

404

1.495

1.720

Altitud

Son, pujada a (des de trencall C-28, València d’Àneu, Pallars Sobirà)

Sant Joan de l’Erm, coll de la Basseta (des de cruïlla N-260 per Castellbò, Alt Urgell) Sant Quirc de Durro, pujada a (des de Barruera, per Durro, Alta Ribagorça) Sant Salvador, pujada a l’ermita de (des del Pont de Suert per Gotarta, Alta Ribagorça) Sant Salvador, pujada a l’ermita de (des d’L-500 per Iran i Irgo, més amunt trencall Cóll, Alta Ribagorça) Sapeira, pujada a (des de trencall N-230, el Pont d’Orrit, al nord del Pont de Montanyana, Pallars Jussà) Sarroqueta, pujada a (des d’N-230, més amunt trencall Vall de Boí, Alta Ribagorça) Sauth deth Pish (Pònt de Varradòs), pujada al (des d’N-230, cruïlla Arròs, Val d’Aran) Serra-seca o Serrat de la Creu, pujada de (per coll Pregon —1.172 m—, direcció de Montpol a Cambrils, des del pont del Clop, Ribera Salada, venint de C-26, Solsona, Solsonès)

402

403

Nom

Núm.

13,7

9,5

8,0

3,4

10,6

10,9

2,9

6,9

8,0

7,9

5,2

20,5

Llargada

4,6

6,2

5,5

7,2

5,8

6,3

8,5

5,3

4,9

6,9

7,6

4,5

% mitjà

14,0

12,0

10,0

10,0

15,0

18,0

16,0

15,0

16,0

16,0

10,0

% màxim

131

113

75

56

130

185

64

51

83

118

124

155

Coeficient

C

X

J

I

D

EC

E

C

E

EW

X

W

Font

157

Colls biclcleta carretera.indd 157

7/9/11 09:08:42

1.117 1.117 1.117

Talarn, pujada a l’Acadèmia de (des de cruïlla C-13, Pallars Jussà)

Talavera, pujada a (des de Sant Antolí i Vilanova, pont riu Ondara, Segarra)

Talltendre, pujada a (des de Bellver de Cerdanya, Cerdanya)

Taüll, pujada a (des de trencall L-500, Alta Ribagorça)

Timoneda, pujada de (des del Pont del Clop, Lladurs, Solsonès)

Timoneda, pujada de (des de la Rasa de Solanelles, Lladurs, Solsonès)

Timoneda, pujada de (des de riera de Canalda, Orrit, Solsonès)

413

414

415

416

417

Torregassa, pujada de (des de Solsona, Solsonès)

Torres d’Alàs, pujada a (des d’N-260, Alàs, Alt Urgell)

Tueres, coll de (per coll de Sant Tomàs, des de Balaguer cap a Os de Balaguer, Noguera)

421

422

423 496

894

921

1.052

1.303

Torre de Tamúrcia, pujada a (des de trencall N-230, el Pont d’Orrit, al nord del Pont de Montanyana, Pallars Jussà)

Tornafort, pujada a (des de cruïlla Sort-Soriguera, Pallars Sobirà)

420

1.303

Tornafort, pujada a (des de pont riu Noguera Pallaresa, N-260, Sort, Pallars Sobirà)

419

1.033

Torà de Tost, pujada a (des de trencall C-14, Alt Urgell)

418

1.465

1.575

758

791

1.509

Super Espot, pujada a l’estació de (des de trencall C-13 per Espot, Pallars Sobirà)

412

Altitud

Nom

Núm.

278

155

260

383

287

610

444

365

470

504

250

548

213

285

569

Desnivell

12,3

2,5

5,1

6,9

5,5

10,3

9,8

3,6

7,4

8,2

3,7

7,8

6,0

4,7

9,5

Llargada

2,3

6,2

5,1

5,5

5,2

5,9

4,5

10,1

6,4

6,1

7,0

7,0

3,6

6,1

6,0

% mitjà

9,0

8,0

14,0

9,0

10,0

16,0

17,0

18,0

17,0

11,0

20

6,0

8,0

10,0

% màxim

46

30

40

67

44

110

90

138

100

103

52

146

30

51

99

Coeficient

W

M

C

C

J

I

M

X

DX

D

A

CD

I

I

J

Font

158

Colls biclcleta carretera.indd 158

7/9/11 09:08:42

Tuixén-la Vansa, estació de (per coll de Port, des de pont riu Cardener, la Pedra, Solsonès) Tuixén-la Vansa, estació de (per coll de Port i Sant Llorenç de Morunys, des de pont pantà Llosa del Cavall, Solsonès) Tuixén-la Vansa, estació de (per coll de Port, venint de Tuixén, pont del riu Josa, Alt Urgell)

424

432

Vilanova de la Sal, pujada a (des de Gerb, Os de Balaguer, Noguera)

431

Vilanova de la Sal, pujada a (des d’estació tren, pantà de Camarasa, Noguera) Viu (Viu de Llevata), port de (des de trencall el Pont de Suert, Alta Ribagorça)

Vilanova de Banat (coll de la Muga), pujada a (per collet de Bentanacs i Ortedó, des de pont Segre, la Seu d’Urgell, Alt Urgell)

430

1.230

613

613

1.260

1.238

1.047

Vilamòs, pujada a (des d’N-230, trencall Pont d’Arròs, Val d’Aran)

Vila, pujada a (des d’N-230, cruïlla d’Aubert, Val d’Aran)

429

1.047

Vila, pujada a (des d’N-230 passant per Arròs, Val d’Aran)

428

1.018

1.382

1.609

Ventolà, pujada a (des del Pont de Suert, Alta Ribagorça)

Túnel de Vielha (boca nord) (des de Vielha, Val d’Aran)

426

803

1.930

397

267

367

573

378

139

187

173

406

549

256

1.113

1.930

1.930

1.007

Desnivell

1.930

Altitud

427

Túnel de Vielha (boca sud) (des de Bono, Alta Ribagorça)

425

Tuixén-Lavansa, estació de (des del coll de Port, Alt Urgell/Solsonès)

Nom

Núm.

10,0

6,7

9,0

14,5

6,1

2,6

3,4

1,6

7,0

12,2

3,2

13,2

22,4

16,4

Llargada

4,0

4,0

4,1

4,0

6,1

5,3

5,5

11,1

5,8

4,5

8,0

6,1

5,0

6,1

% mitjà

9,0

7,0

7,0

10,0

10,0

10,0

18,0

9,0

8,0

14,0

12,0

12,0

14,0

% màxim

71

36

59

88

77

21

30

64

72

96

78

162

225

230

Coeficient

E

I

I

M

E

E

E

E

E

E

I

DI*

D*

I*

Font

Tarragona

Colls biclcleta carretera.indd 159

7/9/11 09:08:42

Aquesta província està travessada en vertical pel gran esvoranc que produeix la vall de l’Ebre, amb un conjunt de serres a banda i banda, d’entre les quals destaca el massís dels Ports a ponent i el Montsant, les Muntanyes de Prades i la Mussara a llevant. En aquestes serres es concentren les principals elevacions d’aquestes comarques, però tota la província està farcida de muntanyes, serres i carreteres aspres. Aquestes serres de menor grandària també acullen dificultats considerables. M’estic referint a pujades violentes com el coll del Montagut (màxima del 22%), castell d’Escornalbou i Fontcalda (20%), font de Pallerols (17%), coll d’Arca (17%), etc. Als Ports hi ha una de les grans pujades del territori català, el Caro, que no només és un observatori privilegiat sobre el delta de l’Ebre, el Montsià i tot el Parc Natural dels Ports, sinó una dificultat de categoria per als ciclistes que s’hi enfronten. Altitud considerable (1.434 m), gran desnivell (1.423 m), extensió de la pujada (23,2 km) i rampes intenses i dificultoses en són els ingredients. El coeficient de 336 n’és l’expressió més concisa. Al límit amb Castelló i a tocar del perímetre del Parc Natural dels Ports hi ha la força desconeguda pujada a la font de Pallerols. Poca cosa més dóna de si el Port per als ciclistes de carretera; bona part de la seva riquesa paisatgística i orogràfica queda reservada als practicants de la bicicleta de muntanya. Més amunt trobem la pujada a Paüls i al coll de Bot, abans de les pujades a Gandesa o la de la Fontcalda per la serra de Pàndols. El coll de Paumeres, a la serra de la Fatarella, completa les dificultats ressenyables a la banda de ponent del riu. A l’est d’aquest gran riu, la serra de la Mussara i les Muntanyes de Prades formen un conjunt encantador per als ciclistes escaladors. Hi ha de tot: colls prou assequibles com el d’Alforja; pujades llargues com la Mussara, Castillejos, Rojals, l’Albiol, el coll de l’Arena o la de Mont-ral seguida del coll de Capafonts; pujades mig turístiques com la de Farena per la vall del Brugent; emboscades curtes i contundents com Siurana (18%) i Arbolí (17%); i possibilitat de múltiples combinacions de colls i pujades en poc espai de territori. El trànsit reduït en la majoria de rutes garanteix un panorama abellidor per al ciclista de carretera. La veïna serra del Montsant no gaudeix de la mateixa pluralitat, però també ofereix combinacions interessants. La Morera de Montsant, Albarca, la Figuera i el coll dels Traginers, Comadevaques, el coll del Grau o el coll de les Marrades són llocs en què a les bicicletes els costa d’avançar i sembla que s’enganxin a l’asfalt. Més al sud, trobem la pujada a Llaberia o el coll de Fatxes, a la serra de Montalt. I tocant a l’Ebre, la serra de Cardó, amb la pujada a l’antic balneari, i Tortosa, amb les seves talaies situades a l’ermita de la Mare de Déu del Coll de l’Alba, a la Creu de Collredó o al Parc Eòlic del Baix Ebre. 160

Colls biclcleta carretera.indd 160

7/9/11 09:08:42

Les carreteres nacionals que travessen la província no se salven pas de la seva orografia complicada i també remunten els colls de la Teixeta, Negre o Lilla, amb pendents relativament confortables. La Teixeta ofereix diverses variants. A la conca alta del Francolí podem trobar les pujades a Bell­ tall, que comunica amb l’Urgell, o al poble enlairat de Forès, mentre que el coll de Deogràcies, per Rocafort de Queralt, comunica amb la conca del Gaià. Per aquesta conca, més avall destaca la carretera cap a Querol i Esblada, que enllaça amb la ja citada extremitud de Montagut, i altres entreteniments pels estreps de la serra d’Ancosa, com el coll de la Torreta. Al límit amb l’Alt Penedès trobem la simpàtica collada de les Ventoses, el coll d’Arca o el coll de la Creu de la Sapera. En definitiva, un territori molt accidentat en què el pla es redueix a la línia de la costa, al Delta i una mica a l’eix de l’Ebre, però, a excepció del Caro, amb dificultats suportables per a un ciclista mitjanament entrenat. Aquesta dicotomia es manifesta en 12 CIMA de dificultat mitjana o fins i tot baixa, i entre aquestes apareix un BIG refulgent, el Caro. L’extensa i prou densa xarxa viària facilita força el traçat d’etapes de diferent llargada i complexitat.

Les nostres recomanacions • El més colossal: Encimbellar-se fins a coronar el Caro, el gegant del sud de Catalunya, i contemplar la plana i el Delta, les muntanyes veïnes i el mar, és imprescindible per a un bon cicloturista, malgrat que hagi de suar més del compte per les pelades faldes del massís del Port. • El més típic: Enfilar-se Vilaplana amunt per les paelles que superen els cingles de la Mussara fins a assolir el coll de les Llebres és una assignatura obligada per als ciclistes de les comarques tarragonines i per als que les visiten. • El més turístic: Per passejar per l’encantador poblet de Siurana, contemplar l’embassament des de les altures i tocar les petjades que va deixar el cavall de la Reina Mora no hi ha més remei que una dura rampa que marca fins al 18%. Llàstima! • La més amagada: Cal anar a Prat de Comte i buscar l’antiga estació, seguir per la graveta, passar dos túnels per la via verda, passar a gual el Canaletes i tombar per la Mare de Déu de la Fontcalda per començar la duríssima pujada fins a coronar el coll d’en Canar. Tampoc no queda massa a la vista, i potser ens caldrà preguntar, per pujar a la font de Pallerols des de la Sénia, al límit amb Castelló. 161

Colls biclcleta carretera.indd 161

7/9/11 09:08:42

• El més assequible: Superar la cota mil i més de 600 metres de desnivell tot pujant amb relativa facilitat pel mig del Paratge Natural del Bosc de Poblet i coronar el coll de l’Arena a les Muntanyes de Prades pot ser una bona experiència tant per als escaladors novells com per als experimentats. • La més sostenible: La pujada a Llaberia ens permet visitar un poble que produeix la seva pròpia energia. O sigui, més o menys com els ciclistes. • El més vermellós: No és precís buscar cap riquesa arquitectònica especial, però per a un escalador val la pena pujar al castell d’Escornalbou i comprovar el color especial de la seva pedra rogenca. • El més brutal: Les rampes encimentades i ratllades de fins al 22% pel vessant nord del coll de Montagut mereixen una multiplicació adequada i una bona ronyonada. • La més bel·ligerant: La pujada a l’antic campament militar dels Castillejos, a part de llarga i en determinats moments dura, ens permet contemplar un extens i esplèndid panorama mediterrani, a més de les restes d’antigues instal·lacions militars.

Conca de Barberà

Terra Alta

488 453 290 495 451 466 444 467 Ribera 506 456 Priorat 497 d'Ebre 496 499 448 486 479 62 516 500 322 473 505 510442 514 493 478 492 439 504 434 472 458 450 503 471 482 465 443 481 Alt Camp 491 502 507 438 484 469 511 463 476 449 435 455 513 501 461 475 437 440 515 457509 485 490 512 447 445 498 Baix 468 459 474 Penedès 483 441 462 460 494 4851 Tarragonès 470 446

489 436 454

508 487 433 452

477

Baix Ebre

480

464

Baix Camp

Montsià

162

Colls biclcleta carretera.indd 162

7/9/11 09:08:42

Baix Camp Coll d’Alforja per les Borges del Camp Aquest coll comunica les terres baixes i planes del Baix Camp amb els pobles del voltant del Monsant, tot buscant un pas entre les Muntanyes de Prades i la serra del Molló. La pujada s’inicia a la cruïlla de l’N-420, a prop de les Borges del Camp, i resulta molt tolerable fins al poble d’Alforja. A partir d’aquest punt es pot dir que comença el coll de veritat, encara que tampoc no resulta una pujada de gran dificultat. Es tracta d’uns 6 km amb un pendent d’entre el 4 i el 6%, i coronarem. Pel nord, venint de la Venta del Pubill, és molt similar a aquesta darrera part: uns 5 km amb desnivells semblants. Com que és possible que els grans escaladors no es conformin collejant Alforja, se’ls recomana girar cap a llevant en direcció inicial a Arbolí i continuar fins al vetust campament militar dels Castillejos, ja en plena serra de la Mussara. Seran poc més de 6 km de propina a una mitjana del 5%, però amb determinades puntes que arriben als dos dígits i fan més mal. A partir d’aquí, qualsevol alternativa serà bona per passejar-nos per la part alta de les Muntanyes de Prades.

m 700

Alforja 600

Les Borges del Camp

Pedrera

500

400

Coll d’Alforja 300

200

100

0

1,8% 1,6% 1,4% 2,3% 1,9% 2,3% 4,5% 4,6% 4,5% 4,2% 5,1% 4,2% 2,1% km 1 2 3 5 6 7 8 9 10 11 12 4

Altitud: 641 m Desnivell: 399 m

Longitud: 12,7 km Pendent màxim: 6%

Pendent mitjà: 3,1% Coeficient: 56

163

Colls biclcleta carretera.indd 163

7/9/11 09:08:43

Ribera d’Ebre / Baix Ebre Balneari de Cardó des de cruïlla C-12, Rasquera Des de la C-12 ens dirigim a Rasquera i, un cop dins del poble, hem de seguir els indicadors cap a l’anomenat balneari de Cardó, actualment en obres després de passar per diversos usos. La carretera puja de manera civilitzada els primers 4 km, per planejar a la part central. En un tercer tram torna a inclinarse de manera irregular i sense rampes extraordinàries. El trajecte avança enmig d’un paisatge típicament mediterrani: boscos poc consistents, roca calcària i, cap a la dreta, vistes sobre una vall solcada per barrancs i torrenteres i escassa en terrenys de conreu. Més enllà de la meitat, travessarem per sota un petit túnel a la roca, cosa que sempre dóna alegria. Una combinació per anar a Cardó és venir de Benifallet, o del pont sobre l’Ebre immediat, que està a la cota 28, amb la qual cosa incrementaríem el desnivell en un centenar de metres. Vorejaríem l’Ebre durant diversos quilòmetres i contemplaríem un paisatge esplèndid. La ruta també es pot allargar substancial­ ment per l’altra banda, si sortim d’arran de mar a l’Ampolla i passem pel Perelló, el coll de la Granada (198 m) i Rasquera.

m 600

500

Trencall C-12 400

Balneari de Cardó

Rasquera 300

Túnel 200

100

5,3% 0

7,0% 1

5,0% 2

Altitud: 502 m Desnivell: 375 m

5,0% 3

1,0% 4

–2,0 5

1,0% 6

Longitud: 10,2 km Pendent màxim: 9%

4,0% 7

5,0% 8

6,0% 9

km

10

Pendent mitjà: 3,7% Coeficient: 67

164

Colls biclcleta carretera.indd 164

7/9/11 09:08:43

Baix Camp Castell d’Escornalbou des de Riudecanyes Tenim tres possibles maneres d’accedir a aquest castell: procedents de l’Argentera, de Vilanova d’Escornalbou o de Riudecanyes. En qualsevol cas, totes tres conflueixen en el darrer tram més dret, on hi ha la placa que marca el 18% de desnivell que, sens dubte, ha contribuït a afermar la petita fama d’aquesta pujada emblemàtica del Baix Camp. Representem la més utilitzada, que arrenca del pont que hi ha sobre la riera de Riudecanyes i passa pel poble homònim. Passarem a tocar del camp de futbol i, dins mateix del poble, concretament al carrer Nou, comença un fort desnivell que després serà prou irregular, amb algun petit descans i altres trams de gran duresa. A la sortida del poble, la carretera s’enlaira sobre el petit pantà de Riudecanyes i ens n’ofereix algunes vistes fins a divisar la pedra rogenca del reconstruït castell monestir de Sant Miquel d’Escornalbou, assentat al mig de la serra de l’Argentera. Poc abans d’arribar-hi, confluirà una altra carretera que prèviament haurà aplegat les altres dues citades i ens trobarem en el lloc més difícil de l’escalada.

m 600

Riudecanyes

500

400

300

Castell d Escornalbou

200

100

3,9%

5,5%

0

7,8% 1

Altitud: 580 m Desnivell: 391 m

9,6%

10,2%

8,5%

2

7,8% 3

Longitud: 5,2 km Pendent màxim: 20%

5,4%

4,7% 4

12% 17% km 5

Pendent mitjà: 7,5% Coeficient: 108

165

Colls biclcleta carretera.indd 165

7/9/11 09:08:43

Baix Camp Coll de Fatxes des de Pratdip Sens dubte aquesta és l’opció més tranquil·la per pujar el Fatxes per als ciclistes. A les altres dues, que segueixen la traça de la C-44 de l’Hospitalet de l’Infant a Móra, el trànsit és bastant més intens. Tal com es pot observar en el perfil, la pujada és força irregular, amb una baixadeta poc després d’iniciar l’ascensió i una segona en el moment de coronar el coll Roig (414 m), a la cruïlla de la carretera a Llaberia. Entremig, algunes rampes amb pendents de fins a l’11% que no ens deixaran indiferents. A la part final de la ruta la carretera puja i baixa, i s’arriba a la cota més alta, 550 m, just un quilòmetre abans de la cruïlla on hi ha el veritable coll de Fatxes, a 505 m. En aquesta cota es corona el coll venint de l’Hospitalet de l’Infant després de 14,5 km de pujada i alguna rampa important en una carretera massa ampla per als que anem a pedals. Venint de Móra la Nova és un pèl més curt, però els guarismes són similars, i no s’arriba al 4% de mitjana. També hi arribaríem procedents de l’Ametlla de Mar pel coll d’Omet, amb més d’una rampa ben empipadora. De vegades, si venim de l’Hospitalet, el fort cerç que sovint baixa entre les diferents serres que conformen la vall de l’Ebre pot constituir un enemic més considerable que les mateixes rampes de la carretera.

m 550

Coll Roig i trencall a Llaberia 450

Coll de Fatxes

Pratdip 350

250

3,5% 0

–2% 1

5,6% 2

Altitud: 550 m Desnivell: 285 m

5,7% 3

0,5% 4

0,3% 5

3,1% 6

Longitud: 9,7 km Pendent màxim: 11%

5% 7

3,9% 8

km 9

Pendent mitjà: 3,0% Coeficient: 46

166

Colls biclcleta carretera.indd 166

7/9/11 09:08:44

Montsià Font de Pallerols des de la Sénia La pujada d’una certa entitat més meridional de Catalunya és contundent, no massa llarga però amb rampes de gran dificultat. L’estat de la carretera, estreta, arrugada, amb algun forat i alguna corba amb graveta, no ajuda a sortir-nos-en amb facilitat, d’aquesta muntada. Hi ha tres quilòmetres centrals de gran categoria amb una mitjana de gairebé el 10%, alguna paella ben pronunciada i diverses puntes del 14, 15 i 17%, cosa que la converteix en difícil i complicada. Per sort, tant el primer quilòmetre com el darrer són molt tolerables, però cal ser conscients que ens enfrontem amb un gavarrot que totalitza un coeficient de 100 en només 6 km. La pujada no porta més que a una font intermitent, i és d’anada i tornada. Per trobar la ruta dins de la Sénia hem de menysprear la carretera que, tot seguint el riu fronterer del mateix nom, es dirigeix cap a Fredes o al port de Torre Miró, i seguir més a la dreta cap al cementiri. Un cop ben enfocats, ja trobarem indicadors de la font. La ruta s’enlaira pels estreps del massís dels Ports, penetra en algun moment a la província veïna de Castelló i la font està pràcticament al límit del Principat amb el País Valencià.

m 800 La Sénia 750 700 650 600 550 500 450 400 350 300 250 Granja de 200 Ferreres 150 100 50 5,7% 0,4% 8,8% 2,1% 8,2% 11,7% 8,8% 11,4% 10% 0 0 1 2 3 4

Altitud: 750 m Desnivell: 375 m

Longitud: 6,0 km Pendent màxim: 17%

Font de Pallerols

8,5%

0,7% 5

5,2% km 6

Pendent mitjà: 6,2% Coeficient: 107

167

Colls biclcleta carretera.indd 167

7/9/11 09:08:44

Baix Camp / Ribera d’Ebre Llaberia des de Pratdip La principal singularitat d’aquesta pujada és que arribem a un poble que no compta amb xarxa d’energia elèctrica convencional, sinó que aquesta és subministrada per una central fotovoltaica pròpia. A banda d’aquesta particularitat, destaquen les esplèndides vistes de la serra de Llaberia, que queda a la nostra dreta mentre pugem, el panorama sobre les terres baixes que divisem en determinats moments... i la suavitat de la pujada, cosa poc freqüent entre les que mereixen la categoria de CIMA. El traçat coincideix amb la pujada al coll de Fatxes des de Pratdip fins a coronar el coll Roig (414 m), i en aquesta fita cal girar a la dreta. Abans, a uns 3,5 km de Pratdip, haurem passat per davant de l’interessant santuari de Santa Marina, en un frondós i refrescant paratge dotat de font per aprovisionar-nos. L’ascensió és un pèl més regular i consistent que la de Fatxes i també presenta elevats percentatges puntuals i petits replans que ajuden a suavitzar l’esforç. El punt culminant de la carretera es troba un quilòmetre abans d’arribar al poble, que és a 680 m d’altura.

m 750

Pratdip

650

Coll Roig i trencall a coll de Fatxes

550

Bassa i font de Melió Creu de Llaberia

450

Llaberia

350

3,6% –2%

250 0

1

2

5,6% 5,7% 2,8% 4,6% 6,6% 1,9% 8,2% 5% 3,1% 0,8% 0,5% –1,8% km 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

Altitud: 715 m Desnivell: 462 m

Longitud: 14,0 km Pendent màxim: 13%

Pendent mitjà: 3,3% Coeficient: 69

168

Colls biclcleta carretera.indd 168

7/9/11 09:08:44

Alt Camp Coll de Montagut des de Querol Anant per la carretera de Valls a Igualada, després de passar Querol, trobarem un trencall a mà dreta, d’on surt una pujada inventada no fa massa anys que, tot abandonant el curs del Gaià, s’emparra cap a la serra d’Ancosa mercès a l’encimentat d’una pista. Ha fet fortuna gràcies a un primer quilòmetre al 10,7% de mitjana i amb puntes de fins al 22%. El pis de ciment, ratllat i molt rugós, ajuda a proporcionar-li un merescut aire de dificultat i a incloure’l al llistat del CIMA. El segon quilòmetre, amb un replanet, ja és més tolerable i el pendent es continua amorosint fins a coronar el coll, al peu del pic del mateix nom. Venint del Pont d’Armentera (abans de Querol) hauríem d’afegir 5,8 km al 3%. A banda d’agradar més o menys aquests tipus de gavarrots, el que és ben clar és que donen molt de joc a l’hora de programar etapes amb recorreguts circulars i variats. Pel vessant sud, des del coll de la Torreta, la pujada és força més suau i en els 3,4 km de llargada la rampa màxima no supera el 12%. Una altra cosa seria si consideréssim tota la pujada des de Santes Creus; aleshores parlaríem d’una muntada de 14,5 km a una mitjana del 4% i amb 85 de coeficient.

m 850 800

Querol 750 700

Coll de Montagut

650 600 550

11,5% 8,7% 13,7% 8,2% 11,2% 4,8% 12,4% 10% 8,9% 9,4% 10% 7,6% 6,9% 6,4% 3,8% 2,6% 5,6% 4,2% 4,8%

500 0

Altitud: 844 m Desnivell: 303 m

1

2

Longitud: 3,9 km Pendent màxim: 20%

km

3

Pendent mitjà: 7,8% Coeficient: 72

169

Colls biclcleta carretera.indd 169

7/9/11 09:08:44

Baix Ebre Caro des de Roquetes Per als ciclistes catalans el Caro és el gran gegant del sud del país. La seva dificultat rivalitza amb les grans pujades pirinenques o del Montseny. I no falta qui opina que aquesta és la pujada que fa més mal de Catalunya, ja que, com que està aïllada i rodejada de terres planes, els ciclistes acostumen a arribar-hi després d’una bona estona tirant de plat. Sigui això cert o no, el cas és que es tracta d’una pujada descomunal. Es comença a nivell del riu Ebre, o sigui gairebé a nivell del mar, i s’arriba als 1.434 m d’altitud. Per tant, es tracta d’un desnivell similar al del Turó de l’Home, però que es corona amb un parell de quilòmetres menys de carretera. I com que els primers 9 km presenten uns percentatges suaus, resulta que posteriorment ens queden uns 14 km a una mitjana del 7,5%. El trajecte resulta difícil i feixuc, ja que es contempla nítidament la magnitud del que ens queda per davant; fins i tot la vi­sua­lització del monument a la cabra hispànica se’ns farà pesada de tant que costa arribar-hi. La zona de Lo Cargol, amb encadenades ferradures, ens anticipa un important descans que hi ha al trencall cap a la colònia dels Ports. Caldrà aprofitar-lo, perquè a continuació vénen 4 km difícils de carretera revirada, estreta i en mal estat que ens durà al cim mitjançant continuades puntes del 10, el 12 i el 15% i una mitjana de gairebé el 9%. El panorama a l’hora de coronar compensa l’esforç realitzat.

m 1.500 1.400 1.300 1.200 1.100 Roquetes Caro 1.000 900 Trencall 800 d’Alfara 700 Àrea recreativa 600 El Mascar 500 400 300 200 100 2,5% 1,6% 3,0% 4,4% 6,3% 9,2% 8,5% 8,5% 7,6% 6,6% 9,3% 7,1% km 0 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

Altitud: 1.434 m Desnivell: 1.423 m

Longitud: 23,2 km Pendent màxim: 15%

Pendent mitjà: 6,1% Coeficient: 336

170

Colls biclcleta carretera.indd 170

7/9/11 09:08:45

Baix Camp La Mussara (coll de les Llebres) des de cruïlla N-420 Típica pujada per als ciclistes del Camp de Tarragona i terres veïnes, que s’inicia amb suavitat a la cruïlla de la carretera N-420, prop de Reus, tot seguint en direcció a Vilaplana. Presentem aquí la grafia des d’aquesta cruïlla, si bé les dades bàsiques corresponen a les del llistat del CIMA, que inicia el compte després de la baixadeta que hi ha abans d’entrar a l’Aleixar. Des de l’Aleixar fins a Vilaplana el pendent és força suau, però una vegada superat aquest darrer poble és quan comencen els desnivells, força regulars, entre el 6 i el 8% durant gairebé tot el que resta fins a coronar. Una característica important de la segona part de la Mussara és la zona de paelles que traça la carretera per salvar el cingle del Carrascall, mentre contemplem les terres planes del Camp. Tot seguit vindrà un replanet per recuperar la respiració i coronar un parell de quilòmetres després de la incorporació de la carretera que puja a la serra per l’Albiol. Tant per aquí com pels trencalls de després del cim es poden traçar múltiples recorreguts muntanyencs. Al coronar el coll de les Llebres, una pista a mà esquerra arriba fins a les antenes la visió de les quals ens haurà anat acompanyant durant molts moments de la pujada; finalment les haurem enxampat!

m 1.000 900

Cruïlla N-420

800

Vilaplana

700

Trencall de l’Albiol

L’Aleixar

600 500

La Mussara

400 300 200 100

2,4% –0,1% 2,8% 0,6% 3,5% 3,1% 2,9% 4% 6,5% 5,6% 6,9% 7% 6,9% 6,5% 6% 4,9% 4,5% 5% 0

1

2

3

Altitud: 980 m Desnivell: 720 m

4

5

6

7

8

9

km

10 11 12 13 14 15 16 17 18

Longitud: 13,7 km Pendent màxim: 8%

Pendent mitjà: 5,3% Coeficient: 123

171

Colls biclcleta carretera.indd 171

7/9/11 09:08:45

Conca de Barberà / Baix Camp Prades (coll de l’Arena) des de l’Espluga de Francolí La gràfica comença a comptar des de la sortida de l’Espluga de Francolí, si bé la pujada comença al mateix pont sobre el riu Francolí. La pujada a Prades és llarga però suau, i no hi ha cap quilòmetre que superi el 5% de desnivell i, com a màxim, alguna rampa del 7%. Passarem pel voltant del monestir, vinyes i boscos de Poblet o, alternativament, per la carretera de les Masies, amb les fonts d’aigües medicinals que hi ha a peu de carretera. Uns 3 km abans de coronar, travessarem el coll de les Masies, a la cota 981, i una mica més amunt deixarem a la dreta el trencall cap a Vilanova de Prades i Vallclara. Després del coll gaudirem d’una petita baixada abans d’entrar a Prades, i gairebé obligatòriament, la primera vegada, haurem de passar per sota del portal rogenc i visitar la plaça Major. Venint de Vallclara i Vilanova de Prades, la pujada té una mica més de nivell, amb 9,7 km a una mitjana del 4,3%. Aquesta mitjana baixaria si comencéssim a comptar des de Vimbodí. Hi ha diverses altres possibilitats d’arribar a Prades, sempre en pujada: des d’Ulldemolins, del coll d’Albarca, de la Febró o de Capafonts. Tot plegat facilita innombrables combinacions.

m 1.100

Trencall de Vilanova de Prades

L’Espluga de Francolí 1.000 900

Trencall de Vimbodí

800

Poblet

700

Coll de les Masies

600

Coll de l’Arena

500 1,8% 3,3% 3,7% 2,8% 2% 2% 2,2% 3,8% 3,9% 4,2% 4,8% 3,4% 4,3% 4,2% 4,1% 3,6% 2,7% 1,7%

400 0

1

2

3

Altitud: 1.034 m Desnivell: 626 m

4

5

6

7

8

9

km

10 11 12 13 14 15 16 17 18

Longitud: 18,5 km Pendent màxim: 7%

Pendent mitjà: 3,4% Coeficient: 87

172

Colls biclcleta carretera.indd 172

7/9/11 09:08:46

Conca de Barberà Rojals (coll de Rojals) des de Montblanc Una altra de les moltes possibilitat de pujar a les Muntanyes de Prades, amb l’inconvenient que la carretera asfaltada s’acaba al mateix poble i no permet efectuar recorreguts circulars. Per pista es poden dur a terme diverses combinacions. L’inici de la muntada se situa a la sortida de Montblanc, i és una pujada de gran regularitat que només s’enfila un pèl més durant els dos darrers quilòmetres. Un quilòmetre abans d’arribar al poble coronarem el coll de Rojals, a la cota 910. Rojals té un coefi­cient de 103 i no és una pujada menyspreable. Les paelles i el traçat encorbat ens ajuden a trencar la dificultat i monotonia del pendent, al mateix temps que ens faciliten bones vistes sobre la vall del Francolí. De les possibles ascensions a les Muntanyes de Prades, la de més categoria és la típica de la Mussara des de Vilaplana. Però les pujades a Rojals i a Mont-ral des d’Alcover, amb un nivell d’exigència molt similar, se situen immediatament a continuació. Les pujades a Prades, a Farena, als Castillejos, a l’Albiol, al coll de Capafonts, la pujada de l’Aixàviga, etc. fan d’aquestes muntanyes un veritable paradís per als ciclistes escaladors, que podran traçar etapes de tots els nivells i gaudiran també d’unes carreteres amb un nivell de trànsit tolerable.

m 1.000

Montblanc

Rojalons

900 800

Coll de Rojals

700

Rojals 600 500 400 300

3,5% 0

4,5% 1

6,1% 2

Altitud: 972 m Desnivell: 635 m

5,6% 3

6,1% 4

5,6% 5

5,6% 6

Longitud: 11,3 km Pendent màxim: 9%

5,4% 7

6,1% 8

6,9% 9

10

6,9%

km

11

Pendent mitjà: 5,6% Coeficient: 103

173

Colls biclcleta carretera.indd 173

7/9/11 09:08:46

Baix Camp Coll de la Teixeta des de Riudecanyes Poca història tenen els primers quilòmetres d’aquest coll, mentre contornegem el pantà de Riudecanyes fins a passar el pont sobre el riu i sortir de Duesaigües. A partir d’aquí comença una pujada agradable, plegada amb tombs i retombs, en què podrem contemplar en una primera fase la vall que ens queda a la dreta, fins que comencem a distingir la línia de la carretera general que ve del coll Negre, a la qual hem d’anar a confluir. Els desnivells són suportables, d’entre el 4 i el 6%. La Teixeta es puja també venint de Porrera per una carretera que segueix el curs del barranc de les Valls. Té una llargada de 6 km i desnivells similars als del cantó precedent. També s’arriba a la Teixeta després d’haver pujat el coll Negre per l’N-420 des de Riudecols: 4 km a poc més del 4% de mitjana, però amb una dura i ampul·losa rampa de gairebé el 9%, que de ben segur que a l’alçada de les Irles se’ns farà pesada. El Negre dista uns 5 km de la Teixeta, i en aquest trajecte se salva un desnivell inferior als 80 metres. Un panorama similar ens trobarem per ponent havent pujat la collada de Falset.

m 600

Riudecanyes 500

Duesaigües

400

Pantà de Riudecanyes

300

Coll de la Teixeta

200

100

0

4,6% 0

0,3% 1

0,9% 2

Altitud: 537 m Desnivell: 342 m

0,1% 3

0,8% 4

4,5% 5

5,3% 6

5,1% 7

Longitud: 11,4 km Pendent màxim: 6%

4,8% 8

4% 9

3,9% 10

km

11

Pendent mitjà: 3% Coeficient: 50

174

Colls biclcleta carretera.indd 174

7/9/11 09:08:46

Baix Penedès Collada de les Ventoses des de Sant Jaume dels Domenys A Sant Jaume dels Domenys haurem de buscar la direcció cap al Pla de Manlleu. L’ascensió comença després de la cruïlla de la carretera a Vilafranca del Penedès, un cop passem el pont sobre el torrent del Gatell. Aquí enfilarem gairebé l’única recta que trobarem fins a coronar. Es tracta d’una pujada molt regular, amb traçat de contínues corbes i territori prou obert com per permetre divisar amb antelació la magnitud del que ens espera. El pendent es manté entre el 4 i el 6% durant tota la pujada. Aquest vessant és el més conegut i utilitzat pels ciclistes de l’entorn, que el frueixen tant de pujada com de baixada. En sentit contrari, des del Pla de Manlleu, el coeficient de dificultat és molt baix. Però hi ha una tercera via, des de Torrelles de Foix, que és llarga, irregular, molt trencacames i perdedora, ja que discorre entre urbanitzacions a mig fer. En els darrers anys aquest vessant ha fet fortuna entre els buscadors de grans desnivells, atès que hi ha diverses rampes de gran dificultat, una de les quals arriba al 17%. Com que hi ha gustos per a tot, deixem aquí constància d’aquesta possibilitat. La petita extremitud del coll d’Arca (també amb el 17%) queda a prop del peu per la banda del Pla de Manlleu.

m 600

Trencall Vilafranca del Penedès 500

400

Les Ventoses 300

1,8%

200 0

5% 1

Altitud: 545 m Desnivell: 339 m

3,9% 2

4,3% 3

4,7% 4

4,6% 5

Longitud: 7,7 km Pendent màxim: 7%

4,9% 6

4,5% 7

km 8

Pendent mitjà: 4,4% Coeficient: 46

175

Colls biclcleta carretera.indd 175

7/9/11 09:08:46

176

Colls biclcleta carretera.indd 176

7/9/11 09:08:47

797 797 797

Belltall, pujada a (des de Solivella, Conca de Barberà)

Belltall, pujada a (des de Passanant, Conca de Barberà)

290

463

Belltall, pujada a (des de Sarral, Conca de Barberà)

Batalla, coll de la (des d’entrada la Selva del Camp venint de C-14, Baix Camp)

605

Arca, coll d’ (des de la Bisbal del Penedès, Baix Penedès)

440

605

Arca, coll d’ (des d’Aiguaviva, Baix Penedès)

439

712

Arbolí (pel coll de la Creu), pujada a (des de cruïlla C-242 direcció pantà de Siurana, Priorat)

641

641

350

822

438

Alforja, coll d’ (des de cruïlla Venta del Pubill, Cornudella, Priorat)

Alforja, coll d’ (des de les Borges del Camp, Baix Camp)

436

437

774

Albiol, pujada a l’ (des de cruïlla C-14, la Selva del Camp, Baix Camp) Alfara (Alfara de Carles), coll d’ (des dels Reguers, Tortosa, Baix Ebre)

Albarca, coll d’ (venint d’Ulldemolins, Priorat)

435

774

Albarca, coll d’ (des de la Venta del Pubill per Cornudella, Priorat)

434

335

Alba (Mare de Déu del Coll de l’Alba), coll de l’ (des de Tortosa, Baix Ebre)

433

Altitud

Nom

Núm.

165

315

327

246

428

127

299

224

395

220

610

134

372

323

Desnivell

4,0

8,0

10,0

7,0

9,9

3,6

6,4

5,0

12,7

8,3

11,5

3,5

10,0

5,0

Llargada

4,2

3,9

3,3

3,5

4,3

3,5

4,7

4,5

3,1

2,7

5,3

3,8

3,7

6,5

% mitjà

14,0

10,0

10,0

10,0

17,0

13,0

17,0

6,0

6,0

6,0

12,0

7,0

8,0

14,7

% màxim

46

50

46

39

64

26

80

31

56

33

106

20

57

67

Coeficient

C

C

X

X

C

C

X

C

A*

X

I

X

I

I

Font

177

Colls biclcleta carretera.indd 177

7/9/11 09:08:47

953

Capafonts o del Boltó, coll de (des de Capafonts, Baix Camp)

952 952 952

Castillejos, pujada a (des del coll d’Alforja, Baix Camp)

Castillejos, pujada a (des de les Borges del Camp, Baix Camp)

Castillejos, pujada a (des del pantà de Siurana per Arbolí, Priorat)

449

448 675

580

502

Cardó, pujada al balneari de (des de Rasquera, Ribera d’Ebre)

Castell d’Escornalbou, pujada al (des de Riudecanyes, Baix Camp) Castellflorit, pujada a la casa de (des de cruïlla T-700, venint de Poblet, Conca de Barberà)

447

553

726

446

445

Cap del Coll (des de Blancafort cap a Montblanquet, Conca de Barberà) Capllarg, coll de (pujada a la Fatarella; des de cruïlla C-12B, les Camposines, Terra Alta)

444

953

546

715

320

225

391

375

346

305

254

201

323

627

Capafonts o del Boltó, coll de (des de la Febró, Baix Camp)

341

147

242

Desnivell

627

443

479

Cal Magí Vidal, coll de (per Can Ferrer de la Cogullada, des de Vila-rodona, Alt Camp) Cal Magí Vidal, coll de (per Can Ferrer de la Cogullada, des de cruïlla C-51, Rodonyà, Alt Camp)

Bot (o de la Solana), coll de (des de Prat de Comte, Terra Alta)

442

479

Bot (o de la Solana), coll de (des de pont riu Canaletes, Bot, Terra Alta)

441

Altitud

Nom

Núm.

12,6

19,2

6,5

3,6

5,2

10,2

7,1

8,0

4,6

4,3

11,1

13,1

3,0

4,9

Llargada

4,5

3,7

5,1

6,3

7,5

3,7

4,9

3,8

5,6

4,7

2,9

2,6

4,9

4,9

% mitjà

17,0

11,0

11,0

9,0

20,0

9,0

8,0

7,0

13,3

9,0

9,0

8,0

9,0

10,0

% màxim

107

112

56

35

108

67

58

43

45

31

52

44

27

38

Coeficient

C

X

I

I

C*

I*

I

I

C

C

C

I

X

C

Font

178

Colls biclcleta carretera.indd 178

7/9/11 09:08:47

Conesa, pujada de (des de Rocafort de Queralt, Conca de Barberà)

Creu de Collredó, pujada a la (des de Tortosa, Baix Ebre)

451

452

505

Fatxes, coll de (des de Pratdip, Baix Camp)

Fatxes, coll de (des de C-12, Móra la Nova-Ginestar, Ribera d’Ebre)

460

550

610 505

Farena o pujada al Pinetell, pujada de (des de la Riba, Alt Camp)

Fatxes, coll de (des d’N-340 a l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)

458

459

549

285

461

495

360

240

232

725

Falset, collada de (des de Falset, Priorat)

208

376

178

382

326

177

350

176

242

Desnivell

725

725

322

512

716

646

362

726

341

Altitud

457

Esblada, pujada a (des de cruïlla la Llacuna-Santa Coloma de Queralt, Santa Maria de Miralles, Anoia) Esblada, pujada a (pel coll de la Portella; des de Santa Margarida de Montbui, Anoia)

Ermita de Sant Antoni, pujada a l’ (des d’Albinyana, Baix Penedès)

Esblada, pujada a (des del Pont d’Armentera, Alt Camp)

455

Deogràcies (pujada de Rocafort), coll de (des de Pira per Sarral, Conca de Barberà) Ermita de Santa Magdalena, pujada a l’ (des dels Reguers, Tortosa, Baix Ebre)

456

454

453

Creu de Sapera, coll de la (des del Pla de Manlleu, Alt Camp)

Comadevaques (coll del Mallol), pujada a (des de cruïlla C-233 a la Palma d’Ebre, Flix, Ribera d’Ebre)

450

62

Nom

Núm.

9,7

12,2

14,5

8,0

5,5

9,0

7,3

14,3

2,1

11,4

13,9

5,1

5,0

4,0

5,4

Llargada

3,0

3,8

3,4

4,5

4,4

2,6

2,8

2,6

8,7

3,4

2,3

3,5

5,0

4,4

4,6

% mitjà

11,0

8,0

8,0

9,0

8,0

7,0

7,0

7,0

14,0

11,0

6,0

12,0

7,0

9,0

% màxim

46

71

89

60

35

31

31

49

43

68

51

25

85

26

40

Coeficient

C

I

I

I

I

C

I

C

C

X

X

C

I

X

I

Font

179

Colls biclcleta carretera.indd 179

7/9/11 09:08:47

951

Forcals, coll de (per Albarca cap a Prades, des de la Venta del Pubill, Priorat)

469

468

467

466

Gil, collada de (des de pont riu Ebre venint de Faió, Matarranya)

Forès, pujada a (des de cruïlla T-233, venint de Sarral, Conca de Barberà) Forques, collada de les (des de Sarral cap a Passanant i Forès, Conca de Barberà) Gandesa (coll de la Font), pujada a (des del trencall del riu Ebre, Terra Alta) Gil, collada de (per TV-7411, passat ermita Berrús, de Riba-roja a la Pobla de Massaluca, Ribera d’Ebre)

Forès, pujada a (des de Sarral, Conca de Barberà)

951

Font de Pallerols, pujada a (des de la Sénia, Montsià)

Forcals, coll de (des d’Albarca cap a Prades, Priorat)

464

349

325

440

829

856

856

750

290

514

272

236

400

361

218

388

549

177

375

162

362

491

551

465

463

462

511

Desnivell

551

Figuera, pujada a la (pel coll del Perdigot —265 m—, des de Garcia, Ribera d’Ebre) Figuera, pujada a la (pel coll del Perdigot —265 m—, des del pont riu Siurana, pel Molar, Priorat) Fontcalda (coll d’en Canar), pujada de la (des de la Mare de Déu de la Fontcalda, Gandesa, Terra Alta) Font del Benet, coll de la (des de les Peces, Albinyana, Baix Penedès)

461

Altitud

Nom

Núm.

6,0

4,2

12,0

9,3

4,4

9,4

15,7

5,7

6,0

4,9

3,8

10,5

12,0

Llargada

4,5

5,6

3,3

3,9

4,9

4,1

3,5

3,1

6,2

3,3

9,6

4,7

4,3

% mitjà

7,0

11,0

10,0

9,0

13,0

13,0

8,0

7,0

17,0

 

20,0

7,0

7,0

% màxim

39

39

83

57

34

57

83

26

107

23

107

70

75

Coeficient

I

I

A

X

C

X

X

X

G

C

C

I

I

Font

180

Colls biclcleta carretera.indd 180

7/9/11 09:08:47

844 844

Montagut, coll de (des de Querol, Alt Camp)

Montagut, coll de (des del coll de la Torreta, Alt Camp)

479

341

827

827

Mont-ral, pujada a (des de Farena, Alt Camp)

Mont-ral, pujada a (des de la Riba per Farena, Alt Camp)

827

Mont-ral, pujada a (des d’Alcover, Alt Camp)

481

1.434

Mont Caro, pujada al (per coll del Vicari —1.287 m—, des de Tortosa, Baix Ebre)

480

760

Mas de Barberans, pujada a (des del Raval de Crist, Tortosa)

539

Mònecs, coll dels (des d’Ulldemolins, Priorat)

Marrades, coll de les (des de Porrera, pont riu Cortiella, Priorat)

476

497

715

477

Major, coll (des de Porrera cap a Falset, Priorat)

478

Llaberia, pujada a (des de Pratdip, Baix Camp)

475

580

Lilla, coll de (des de Valls, Alt Camp)

474

580

Lilla, coll de (des de sortida Montblanc, Conca de Barberà)

473

420

682

Grau, coll del (des de Margalef, Priorat)

Joncosa de Montmell, pujada a la (des de la Bisbal del Penedès, Baix Penedès)

439

471

Gra, coll d’en (venint del Pinell de Brai per Prat de Comte, Terra Alta)

470

Altitud

472

Nom

Núm.

597

228

605

1.423

136

315

196

323

233

194

462

346

271

235

313

328

Desnivell

22,0

7,7

11,5

23,2

3,4

3,9

3,5

13,1

3,3

5,0

14,0

8,4

5,5

5,7

8,0

12,0

Llargada

2,2

2,9

5,3

6,1

4,0

8,1

5,6

2,5

7,1

3,9

3,3

4,1

4,9

4,2

3,9

2,7

% mitjà

13,3

13,3

10,0

15,0

12,0

22,0

9,0

10,0

11,7

8,0

13,0

8,0

9,0

8,0

10,0

7,0

% màxim

95

35

99

336

30

72

30

40

48

28

69

50

42

42

60

39

Coeficient

C

C

C

A **

X

C*

C

C

I

I

C*

C

I

I

I

I

Font

181

Colls biclcleta carretera.indd 181

7/9/11 09:08:47

483

Mussara (coll de les Llebres), pujada a la (des de l’Aixàviga, Alt Camp)

Parc Eòlic del Baix Ebre, pujada a (des de Bítem per Mas de Lledó, Tortosa, Baix Ebre)

Passanant, pujada a (des de Ciutadilla, Urgell)

Paüls, pujada a (des de pont barranc de les Fonts venint de Xerta, Baix Ebre) Paumeres, coll de (pujada a la Fatarella; des de cruïlla, C-12, Ascó, Ribera d’Ebre)

487

488

489

490

Ordes, pujada a les (des del Pont d’Armentera, Alt Camp)

Omet, coll d’ (des de l’Ametlla de Mar)

Negre, coll (des de Riudecols, Baix Camp)

486

485.1

485

Mussara (coll de les Llebres), pujada a la (des de l’Aleixar, Baix Camp) Mussara (coll de les Llebres), pujada a la (des de C-240 per l’Albiol, Baix Camp)

Moro, coll del (des de Nonasp, Matarranya)

484

483

Moro, coll del (des de Bot, Terra Alta)

543

354

714

632

488

501

454

493

250

228

620

200

430

170

240

755

980 980

720

980

287

192

222

743

483

521

Desnivell

743

Morera de Montsant, pujada a la (cruïlla T-710 per Escaladei i coll Roig —634 m—, des de la Vilella Baixa, Priorat) Morera de Montsant, pujada a la (per collet del Mas d’en Fraret —669 m—, des de Cornudella, cruïlla C-242, Priorat)

482

Altitud

Nom

Núm.

8,5

5,2

5,7

12,0

4,3

17,3

4,0

4,6

16,4

13,7

27,0

4,6

8,1

11,3

Llargada

5,8

4,8

4,0

5,2

4,6

2,5

4,3

4,4

4,6

5,3

1,1

4,3

2,7

4,6

% mitjà

9,0

11,0

7,0

 

9,0

12,0

8,7

10,0

10,0

8,0

6,0

7,0

7,0

13,0

% màxim

83

44

31

102

31

99

25

41

117

123

57

29

33

97

Coeficient

I

I

C

X

C

X

X

I

C

C*

V

V

X

X

Font

182

Colls biclcleta carretera.indd 182

7/9/11 09:08:47

Prades (coll de l’Arena), pujada a (des de l’Espluga de Francolí per Poblet, Conca de Barberà) Prades (coll de l’Arena), pujada a (des de Vallclara per Vilanova de Prades, Conca de Barberà) Prat de Comte, pujada a (des de l’antiga estació de Prat de Comte, Terra Alta) Puig de Gaig, coll de (des de Vallespinosa, Pontils, Conca de Barberà)

Querol, pujada a (des del Pont d’Armentera, Alt Camp)

Riudabella, pujada a (des de l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà) Roig, coll (Baix Camp/Priorat) (des de Mont-roig cap a la Torre de Fontaubella, Baix Camp) Roig, coll (Baix Camp/Priorat) (des de la Torre de Fontaubella cap a Mont-roig, Priorat) Roig, coll (Alt Camp/Conca de Barberà) (des del Pla de Santa Maria cap a Sarral, Alt Camp) Roig, coll (Alt Camp/Conca de Barberà) (des de cruÏlla C-241 per Barberà de la Conca, Conca de Barberà)

493

496

497

499

498

495

494

Pere Joan, collet del (venint de Porrera cap a Torroja, Priorat)

Pinetell (abans de Farena), pujada al (des de la Riba, Alt Camp)

491

492

Nom

Núm.

168 171

541

200

561 541

470

201

174

162

561

570

533

790

181

416

1034 385

626

392

164

Desnivell

1034

606

418

Altitud

6,5

6,7

3,5

12,0

8,0

5,8

3,9

3,5

9,7

18,5

8,5

2,5

Llargada

2,6

2,5

5,7

3,9

2,5

3,0

4,2

5,2

4,3

3,4

4,7

6,6

% mitjà

8,0

8,0

8,0

7,0

9,0

6,0

8,0

10,0

8,0

7,0

10,0

8,0

% màxim

26

26

33

68

23

21

25

29

61

87

56

31

Coeficient

X

X

I

I

C

C

X

X

I

I*

C

I

Font

183

Colls biclcleta carretera.indd 183

7/9/11 09:08:48

Rubiola, coll de la (des del Vendrell, Baix Penedès)

200

Som, coll de (des de Tivenys, Baix Ebre)

509

200

Siurana, pujada a (des de cruïlla Cornudella de Montsant, Priorat)

Som, coll de (venint de Benifallet, Baix Ebre)

507

508 541 541

Teixeta, coll de la (des de Riudecanyes, Baix Camp)

Teixeta, coll de la (des de Duesaigües, Baix Camp)

742

658

573

Selmella, pujada a (des del Pont d’Armentera, Alt Camp)

Senan, coll de (venint de l’Espluga de Francolí cap a Senan, Conca de Barberà)

505

277

342

180

180

257

215

215

210

211

300 740

214

283

171

205

635

Desnivell

300

215

506

504

Santa Magdalena de Berrús, pujada a (des de pont riera de Vallmorta, venint de Riba-roja d’Ebre, Ribera d’Ebre) Santa Magdalena de Berrús, pujada a (des de pont riera de Berrús, venint de la Pobla de Massaluca, Terra Alta) Sant Joan de Codolar, pujada a (des de Cornudella de Montsant, Priorat)

340

Rubiola, coll de la (des de la Bisbal del Penedès, Baix Penedès)

503

340

Rosales, pujada a la urbanització Los (des de Cunit, Baix Penedès)

501

502

972

Rojals (coll de Rojals, 910 m), pujada a (des de Montblanc, Conca de Barberà)

500

Altitud

Nom

Núm.

6,4

11,4

3,7

4,3

5,5

4,3

7,0

2,5

3,4

3,4

11,7

5,8

3,9

11,3

Llargada

4,4

3,0

4,9

4,2

4,6

5,0

3,1

8,4

6,2

6,3

2,4

2,9

3,9

5,6

% mitjà

6,0

6,0

6,5

8,0

18,0

6,0

7,0

12,0

11,0

6,0

6,0

12,0

9,0

% màxim

38

50

29

25

53

28

23

46

34

35

34

26

30

103

Coeficient

C

A*

IC

I

C

I

C

X

I

I

C

C

C

B*

Font

184

Colls biclcleta carretera.indd 184

7/9/11 09:08:48

880 880

Vilanova de Prades, pujada a (des de Vallclara, Conca de Barberà)

Vilanova de Prades, pujada a (des d’Ulldemolins, Priorat)

516

173

560

Vespella de Gaià, pujada a (des de trencall la Nou de Gaià, Tarragonès)

Ventoses, collada de les (des de Torrelles de Foix, Alt Penedès)

560

210

242

280

119

398

339

200

131

290

569 692

342

413

253

246

Desnivell

569

708

515

514

513

512

Torre o de la Torreta, coll de la (des de Santes Creus, Alt Camp)

Traginers (la Figuera), coll dels (venint de la Torre de l’Espanyol, Ribera d’Ebre) Traginers (la Figuera), coll dels (des de cruïlla T-714 amb T-720, Cabassers, Priorat) Trucafort (parc eòlic), portell del (des del coll Roig, Baix Camp/ Priorat) Valldemar, pujada a la urbanització (des de Segur de Calafell, Baix Penedès) Ventoses, collada de les (des de Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès)

511

537

Teixeta, coll de la (des de Riudecols, Baix Camp)

510

541

Teixeta, coll de la (des de Porrera, Priorat)

509

Altitud

Nom

Núm.

9,0

6,2

4,8

14,0

7,7

4,5

2,5

8,0

6,7

11,1

8,8

6,0

Llargada

2,7

4,5

2,5

1,5

4,4

4,4

5,2

3,6

5,1

3,8

2,9

4,1

% mitjà

9,0

8,0

12,0

17,0

7,0

13,0

 

8,0

8,0

8,0

8,7

7,0

% màxim

40

40

25

51

46

53

25

39

49

55

39

35

Coeficient

I

I

X

C

C*

I

X

I

I

C

X

I

Font

Andorra

Colls biclcleta carretera.indd 185

7/9/11 09:08:48

És el més petit dels territoris ressenyats en aquesta publicació, amb una superfície fins i tot inferior a la de l’illa d’Eivissa. Per contra, el seu relleu és extremadament muntanyós, amb pics molt alts i valls profundes; entre aquests pics de gran alçada destaca el Coma Pedrosa (2.946 m), que és el cim culminant del país dels Pirineus. La major part del territori es troba al vessant sud dels Pirineus, i només una petita porció del país, al nord del port d’Envalira, a la zona del Pas de la Casa, és tributària del riu Arieja i, en conseqüència, del vessant atlàntic. La principal conca hidrogràfica andorrana correspon a les valls del Valira del Nord o ribera d’Ordino, que neix als llacs de Tristaina, prop de l’estació d’Arcalís, i del Valira d’Orient o d’Encamp, que ve del circ de Pessons, damunt de Grau Roig. Conflueixen a les Escaldes i donen lloc al Gran Valira, o simplement Valira, que posteriorment abocarà al Segre. Fins poc més avall d’aquesta confluència (el pont de la Margineda, entre Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella) les valls són d’origen glacial, molt obertes, amb circs, llacs i notables replans a les parts altes de les muntanyes, com ara Soldeu, que amb 1.825 m d’altitud és el lloc habitat més alt de la península Ibèrica. Aigües avall del pont de la Margineda, les valls són d’origen fluvial, estretes i verticals. Aquesta dicotomia es trasllada poc o molt al perfil de les carreteres, que és el que a nosaltres ens interessa. Així, les que surten del sud de la capital, com ara la Rabassa, Certers, Os de Civís, Aixàs o Gallina, són molt dretes, mentre que els grans colls de més al nord són pujades molt llargues i amb pendents més suaus. És el cas de l’Envalira, el Cabús o Ordino. Les valls d’Andorra constitueixen un petit paradís per als escaladors i amants de descobrir l’alta muntanya a cavall d’una bicicleta. En aquest país hi ha els dos colls asfaltats més alts dels Pirineus: Envalira (2.407 m) i Cabús (2.304 m), a part de la Rabassa (2.040 m), Arcalís (2.232 m) o Cortals d’Encamp (2.069 m), les quals també superen amb escreix els 2.000 m d’altitud. Això implica fruir de tipologies de paisatges, abundants en pastures i escassos en arbrat, que resulten difícils de contemplar en altres indrets del nostre país o, fins i tot, del conjunt de la Península. L’amplitud d’horitzons de què es gaudeix en aquestes altituds empetiteix el ciclista damunt de la seva màquina, el tornen més indefens i humil, i també més vulnerable en la seva lluita contra la força de la gravetat i altres elements. Quan hom porta ja més de 20 km de cara amunt, traspassa Soldeu després d’haver apuntat la vall d’Incles i s’obre davant seu una carretera ampla i rectilínia al final de la qual entreveu a poc a poc unes giragonses que s’enlairen a la muntanya, alternativament es pot sentir afortunat pel panorama que contempla o, tot el contrari, dissortat pel cansament que acumula, pel patiment 186

Colls biclcleta carretera.indd 186

7/9/11 09:08:48

que suposadament encara li espera o per la constatació de la modèstia de les seves forces i defenses davant la immensitat de les muntanyes. Precisament aquestes altituds andorranes no possibiliten l’excés de vies de comunicació, i això no facilita al ciclista els recorreguts circulars. A excepció del coll d’Ordino, central al territori, poques possibilitats té el caçacolls per encadenar fites sense haver de fer mitja volta. Per contra, la proximitat entre les diferents dificultats muntanyenques facilita la concentració dels esforços sense haver de dur a terme grans desplaçaments intermedis a la recerca dels objectius. Però a Andorra no només hi ha colls molt llargs i alts, sinó també pujades molt dures. Els Cortals d’Encamp (15 km al 6,9%, o els darrers 9 km al 8,4%), la Gallina (1.910 m, 12 km al 8,1%), Os de Civís (1.724 m, 9,5 km al 7,7%), Engolasters (8,4%), Certers (9%) o Juberri (9,3%) són ascensions molt dretes, de les que fan mal a les cames. Mitjanes perilloses que acumulen moltes rampes de dos dígits, aquestes que tant temem els ciclistes. En total, 12 CIMA i 6 BIG donen una bona mesura de les dificultats que ofereix el petit Principat.

Les nostres recomanacions • El més imprescindible: El port d’Envalira no només és el coll asfaltat més alt dels Pirineus, sinó també de la península Ibèrica. No pot faltar a la col·lecció dels bons aficionats a caçar ports de categoria. Des de la frontera espanyola fins al capdamunt es remunten més de 1.500 m de desnivell, tot un repte. Per la banda francesa, des d’Acs (en francès Ax-les-Thermes), és també una pujada llarguíssima, a l’estil de les grans ascensions alpines, però amb percentatges més suaus. • La més típica: Ascendir la Comella és habitual a Andorra, però això no significa que sigui un entrebanc fàcil de superar. És curta però consistent, amb rampes que arriben a l’11%. • La més difícil i salvatge: La collada de la Gallina, tot passant per l’ermita del Canòlic, amb inacabables i revirades rampes per sobre del 10 o del 12% fins a arribar al 20%. Una pujada de molta categoria. Intentar-la tot passant per Fontaneda i per la pista de terra ja és anar per nota. • La que no té fronteres: La pujada a Os de Civís té la gràcia de passar d’Andorra a Espanya sense adonar-te’n, sense poli­ cies ni carnets. Però has de tornar pel mateix lloc. • Les més lacustres: La pujada a Engolasters (curta però amb el 8,4% de mitjana) ens permet contemplar l’estany en el 187

Colls biclcleta carretera.indd 187

7/9/11 09:08:48

Andorra

518 519

Pallars Sobirà

525

302

532

534

522 531

533 317

517 527

521 526

530

520

528

524 529 523

535

Cerdanya

271

Alt Urgell

moment de coronar. Igualment la llarga ascensió a Arcalís ens facilita l’accés als estanys de Tristaina. • La més artística: La mateixa pujada a l’estació d’Arcalís té el premi de visualitzar de ben a prop l’escultura de Mauro Staccioli, el gran cercle metàl·lic símbol de l’estació, i comprovar-ne les proporcions. Arribarem als 2.232 m. • La més consistent: Els 9 km darrers al 8,4% de mitjana dels Cortals d’Encamp, per carretera ampla i en bon estat, donen uns aires de contundència i tenen poc a envejar a les grans arribades alpines. • La més boscosa: Pujar al bosc de la Rabassa no té grans desnivells finals, però els primers 6 km des de la sortida de Sant Julià de Lòria són de consideració. • El més capciós: El port de Cabús uneix a les seves llargada i altitud extraordinàries el fet de portar-nos al no-res, llevat que ens dediquem al contraban. Això serà així almenys fins que no es pavimenti la pista que duu a Tor i a Alins. En el moment de coronar ens trobarem relativament a prop del pic més alt d’Andorra, el Coma Pedrosa.

188

Colls biclcleta carretera.indd 188

7/9/11 09:08:48

Andorra Estació d’Arcalís des d’Andorra la Vella per la Massana Una de les grans pujades dels Pirineus amb tots els ingre­ dients: altitud notablement per damunt dels 2.000 metres, important desnivell, llargada més que considerable i un pendent mitjà que queda desdibuixat amb la inclusió del tram pla de la Massana, però que durant els darrers 10 km és del 7%. L’excursió completa arrenca d’Andorra la Vella tot seguint qualsevol rètol en direcció a la Massana. Entre aquestes dues ciutats trobarem molt de trànsit, dos túnels i també alguna rampa per damunt del 10%. Si volem estalviar-nos-ho, una segona opció és sortir de la Massana o fins i tot d’Ordino, ja que els desnivells importants no comencen fins poc abans del Serrat. Quan travessem aquest nucli la pujada s’enrabia, tant amb rampes de més del 10% com amb mitjanes de gairebé un 8% durant 3 km consecutius. Més amunt, al travessar el pont de la Farga, la carretera iniciarà una desfilada de paelles impressionant per una bona carretera i amb grans panoràmiques sobre la vall i els pics que ens envolten. Gairebé al final descobrirem la magnitud del cercle metàl·lic símbol de l’estació d’Arcalís, un bon lloc per retratar les giragonses de la carretera que haurem deixat enrere. Més amunt quedarà el port de Rat, per sota del qual fa anys hi havia un projecte de travessar cap a França.

m 2.200 2.100 La Cortinada 2.000 El Serrat Andorra la Vella 1.900 Estació Llorts 1.800 d’Arcalís Ordino 1.700 1.600 La Massana 1.500 1.400 1.300 1.200 Ansalonga 1.100 Arans 1.000 4,3% 5,9% 0,8% 3,0% 1,7% 2,7% 2,7% 4,4% 8,1% 7,4% 6,7% 6,7% 6,0% km 500 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26

Altitud: 2.232 m Desnivell: 1.202 m

Longitud: 26,1 km Pendent màxim: 12%

Pendent mitjà: 4,6% Coeficient: 223

189

Colls biclcleta carretera.indd 189

7/9/11 09:08:48

Andorra Estació d’Arinsal des d’Andorra la Vella Igual que en el cas d’Arcalís, també en aquest podrem triar entre iniciar l’escalada a Andorra la Vella o a la sortida de la Massana, on caldrà buscar els indicadors d’aquesta estació a mà esquerra i abandonar la vall del Valira Nord per seguir la del riu d’Arinsal. A l’arribar a Erts, continuarem a la dreta, tot deixant el port de Cabús o l’estació de Pal per a una altra ocasió. Des del trencall de la Massana fins dalt són 9 km a una mitjana gens menyspreable del 6,7%. O sigui que Arinsal no té les grans magnituds d’Arcalís però li falta poc, i a partir que deixem a mà esquerra el trencall vers Pal amaga trams de gran dificultat. Ja poc abans de travessar el poblet d’Arinsal, notarem que la cosa s’anima. L’animació serà major una vegada l’haguem superat i travessem el riu del mateix nom per abandonar-lo poc més amunt mitjançant 2 km al 8% de pendent, els dos poste­ riors al 9,5% i gran quantitat de rampes d’entre el 10 i el 13%. A més a més, quan passem per les paelles de les bordes de Galliner divisarem la traça de la carretera encara més amunt del punt on ens trobem. Poc abans de coronar, a mà dreta, disposarem d’un bon mirador sobre la vall.

m 2.250

Andorra la Vella Trencall d’Ordino i Arcalís

1.750

Arinsal

Trencall d’Anyós i collada Beixalís Estació d’esquí d’Arinsal

1.250

Trencall de Pal i port de Cabús La Massana 750

5,4% 3,1% 8,3% 3,2% 0,8% 3,6% 4,9% 6,9% 7,3% 8,2% 7,8% 9,5% 9,6% 7,1% 0

1

2

Altitud: 1.905 m Desnivell: 878 m

3

4

5

6

7

8

Longitud: 14,3 km Pendent màxim: 13%

9

10

11

12

13

km

14

Pendent mitjà: 6,1% Coeficient: 194

190

Colls biclcleta carretera.indd 190

7/9/11 09:08:49

Andorra Collada de Beixalís des d’Andorra la Vella, per l’Aldosa Collada no massa coneguda, asfaltada només per la banda de ponent, venint d’Anyós. A la sortida d’Andorra la Vella en direcció a la Massana podem seguir cap a Anyós abans d’arribar a aquesta població o bé travessar la Massana i continuar en direcció a Ordino i l’Aldosa. La gràfica segueix aquesta darrera opció, uns 3 km més llarga i més suau, però menys perdedora. Fins a la Massana la ruta és irregular i molt transitada, planeja en el moment de travessar aquest nucli i ofereix pendent suau al seguir en direcció a Ordino i creuar l’Aldosa. La cosa s’anima en els darrers 5 km, amb un pendent mitjà del 7,5% per una carretera solitària, en bon estat i de perfil força irregular. Per llevant es pot agafar una estreta carretera a Encamp en direcció a Vila. A partir d’aquí la ruta és molt costeruda (un quilòmetre al 10%, aproximadament) i, de cop i volta, en una dura paella a l’esquerra, on hi ha un trencall, es converteix en pista. No és impossible pujar per aquest cantó amb rodes primes, però hi ha la possibilitat de fer alguna embarrancada. El perfil d’aquest darrer tram és similar al de l’altre cantó: gairebé 5 km per terra a poc més del 7%.

m 2.000

Andorra la Vella 1.750

Trencall d’Anyós i collada Beixalís

1.500

Collada de Beixalís 1.250

L’Aldosa 1.000

750

La Massana 5,4% 3,1% 8,3% 3,2% 0,4% 1,7% 3% 1,8% 3% 7,5% 6,5% 9% 0

1

2

3

Altitud: 1.795 m Desnivell: 765 m

4

5

6

7

8

9

10 11

Longitud: 15,3 km Pendent màxim: 12%

9% 12

7%

13

6% 7,5% km 15

14

Pendent mitjà: 5,0% Coeficient: 155

191

Colls biclcleta carretera.indd 191

7/9/11 09:08:49

Andorra Port de Cabús des d’Andorra la Vella Es tracta del segon coll asfaltat més alt dels Pirineus, encara que només té quitrà per la banda andorrana. El seu coeficient de 242 ja ofereix una primera aproximació a la dificultat que presenta aquesta gran pujada. Des d’Andorra la Vella és una pujada sensiblement més curta que l’Envalira (4 km menys per 100 m menys de cota) i, en conseqüència, les rampes són una mica més dretes. Aquest fet no el notarem en la part inicial, de la capital cap a la Massana i Erts. Serà poc abans del poblet de Pal, tot seguint la vora del riu del mateix nom, quan la carretera s’inclina amb 8 km prou durs que marquen mitjanes d’entre el 7 i el 9% i màximes de fins a l’11%. A mà esquerra deixarem el trencall que porta a l’estació de Pal mitjançant un parell de quilòmetres més de pujada. A la cota 2.073 coronem el coll de la Botella, els arbres van desapareixent i la ruta continua amunt per vorejar primer el coll de l’Ovella i trobar després el port de Cabús, a més de 2.300 m, que fa frontera amb el Pallars, i amb habituals controls de la Guàrdia Civil. Una pista en difícil procés d’encimentat segueix vers Tor i Alins, a la Vall Ferrera, on retrobaríem l’asfalt.

m 2.400

Andorra la Vella 2.200

Trencall d’Arinsal i Erts

2.000

Pal

La Massana

1.800 1.600

Coll de la Botella

1.400

Port de Cabús

1.200 1.000 800

5,4%

4,0% 0

2

3,4% 4

Altitud: 2.304 m Desnivell: 1.272 m

3,6% 6

5,4% 8

7,1%

10

12

8,2%

6,5%

14

Longitud: 23,8 km Pendent màxim: 11%

8,3% 16

4,4%

18

20

4,0%

4,5%

km

22

Pendent mitjà: 5,3% Coeficient: 242

192

Colls biclcleta carretera.indd 192

7/9/11 09:08:49

Andorra La Comella des d’Andorra la Vella Pujada molt habitual i típica dels finals de les curses andorranes. Curta i costeruda, constitueix un obstacle final explosiu amb el seu pendent mitjà del 7,7% i les rampes màximes que se situen a l’11%. Si ens dirigim al nord per la variant d’Andorra la Vella, caldrà girar a la dreta al primer punt semafòric que trobarem a la capital. Allà mateix arrenca, amb uns bons desnivells que continuaran al llarg de gairebé tota la pujada. Només al final el pendent s’humanitza i arriba a planejar, abans d’agafar la baixada que primer passa per la cruïlla de la carretera que puja de les Escaldes i es dirigeix a Sant Miquel d’Engolasters. Si ja en tenim prou i no volem arribar-nos fins a l’estany d’Engolasters, només ens caldrà deixar-nos caure cap a la carretera principal. L’altre vessant és més llarg i sostingut. Des d’Andorra la Vella podem continuar cap a les Escaldes. Poc després de superar aquest nucli, seguirem els indicadors vers Engolasters tot girant a la dreta en una violenta i costeruda corba. Al cap de poc més d’un quilòmetre, haurem de decidir entre la Comella o l’estany.

m 1.400

Andorra la Vella 1.350 1.300 1.250 1.200 1.150

La Comella 1.100 1.050 1.000

8,5% 0

Altitud: 1.362 m Desnivell: 356 m

7,5% 1

8,6% 2

Longitud: 4,6 km Pendent màxim: 11%

7,9% 3

5,5%

km

4

Pendent mitjà: 7,7% Coeficient: 85

193

Colls biclcleta carretera.indd 193

7/9/11 09:08:49

Andorra Cortals d’Encamp des d’Andorra la Vella Pujada de gran duresa, una de les grans del petit país dels Pirineus. Hi ha pujades amb gran coeficient a causa de la seva llargada, com ara Envalira o Cabús. Aquesta, com la Gallina o potser la Rabassa, deu el seu coeficient a les rampes de gran pendent que presenta a partir d’Encamp. L’ascensió té dues parts ben diferenciades. Els 6 km primers, que farem a través de la carretera principal entre Andorra la Vella i Encamp, són irregulars i amb massa trànsit, però sense pendents més enllà del normal. A partir de la primera rotonda d’Encamp i del trencall a la dreta que haurem de seguir, el canvi és radical, amb un primer quilòmetre a l’11% de pendent mitjà i un segon al 10%. Poca broma. Entre ferradures, el paisatge es va obrint, passem prop de l’església preromànica de Sant Jaume dels Cortals, desapareixen els arbres i el pendent es tempera una mica... però la mitjana d’aquests gairebé 9 km a partir del trencall és del 8,4%, una autèntica burrada. La contrapartida és pedalar enmig d’un panorama grandiós i solitari, quasi desèrtic, sense trànsit ni construccions modernes, que arriba a unes simples instal·lacions mecàniques.

m 2.100

Sant Jaume dels Cortals

2.000 1.900 1.800 1.700

Andorra la Vella

1.600

Els Cortals

1.500 1.400 1.300 1.200 1.100

Encamp

km 1.000 5,1% 8% 4% 4,1% 3,1% 4,1% 11% 10,1 8% 9% 9% 7% 7,5% 7,8% 7,5% 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

Altitud: 2.069 m Desnivell: 1.053 m

Longitud: 15 km Pendent màxim: 14%

Pendent mitjà: 6,9% Coeficient: 244

194

Colls biclcleta carretera.indd 194

7/9/11 09:08:50

Andorra Port d’Envalira des d’Andorra la Vella Amb els seus 2.407 m, és el coll asfaltat més alt dels Pirineus. Aquesta característica, la carretera en bones condicions i l’oferta de tot tipus de serveis al peu l’ha convertit en un objectiu obligat per als cicloturistes que van a la caça de gran ports. És una pujada molt llarga, pesada i irregular, amb la carretera massa ampla i excés de transit en el primer terç del recorregut. Però tot això no és excusa suficient per saltar-se-la. Hi ha rampes difícils durant tot el trajecte, alternades amb trams més suportables. Aquests es concentren entre Canillo i Soldeu i els més complicats són a partir d’aquest punt. Quan els cotxes es fiquen dins del túnel, comença la part definitiva i més bonica del coll: les paelles de la zona alta, adequades per contemplar amb tranquil·litat la zona de Grau Roig i el circ de Pessons. La pujada a l’Envalira si venim del trencall del Pimorent l’haurem de fer en 10,6 km al 6%, amb els pitjors trams sortint del Pas de la Casa, certament amples i pesats. A la marxa de Puigcerdà s’encadenen els dos colls. Molt pesada resulta també la cara nord de l’Envalira des d’Ax-les-Thermes. És una pujada inacabable de 35 km que guarda la seva part més complicada en els citats darrers quilòmetres.

m 2.600 2.400

Soldeu

2.200

Andorra la Vella

2.000

Port d’Envalira

Canillo

1.800

Encamp

1.600 1.400 1.200 5,5%

1.000 0

4,3% 2

4,2% 4

4,5% 6

Altitud: 2.407 m Desnivell: 1.377 m

8% 8

3% 10

4% 12

3,5% 14

5% 16

6,9% 18

Longitud: 27,4 km Pendent màxim: 10%

6% 20

6,8% 22

6,4% 24

6,1% 26

km 28

Pendent mitjà: 5% Coeficient: 204

195

Colls biclcleta carretera.indd 195

7/9/11 09:08:50

Andorra Llac d’Engolasters des de les Escaldes Pujada bonica i no massa llarga però de prou envergadura, ja que presenta desnivells molt exigents; la mitjana superior al 8% parla per si sola. A les dades que figuren al gràfic podem afegir-hi un parell de quilòmetres més al 5% si escollim sortir d’Andorra la Vella. En tot cas, el trencall s’agafa després de les Escaldes, en una violenta i costeruda corba a la dreta des de la carretera principal. Els primers 3 km volten el 9,5% de mitjana i calen pocs comentaris, potser només que les puntes arriben al 15%. Poc després del primer quilòmetre trobarem a mà dreta el trencall que acaba de pujar fins a la Comella pel vessant nord. Més amunt, a l’alçada de Sant Miquel d’Engolasters, amb una interessant església preromànica del segle XII presidida per un alt i esvelt campanar, hi ha un notable replà. S’acabarà aviat i seguirem amunt amb desnivells importants fins a coronar. L’estany, d’origen glacial i referència turística, ens quedarà a la dreta i, amb l’excusa de contemplar-lo, podrem recuperar les nostres constants vitals. Les possibilitats de relligar Engolasters amb la Comella, el coll d’Ordino o els Cortals són evidents. Qüestió de forces.

m 1.800

Les Escaldes i trencall CG-2

St. Miquel d’Engolasters

1.600

Trencall de la Comella 1.400

Estany d’Engolasters

1.200

1.000

9,1% 0

9,8% 1

Altitud: 1.639 m Desnivell: 513 m

9,6% 2

7,5% 3

Longitud: 6,1 km Pendent màxim: 15%

6,5% 4

8% 5

km 6

Pendent mitjà: 8,4% Coeficient: 135

196

Colls biclcleta carretera.indd 196

7/9/11 09:08:50

Andorra Collada de la Gallina des d’Aixovall Pujada molt exigent, de gran dificultat, tal com demostra el seu coeficient de 255 i el pendent mitjà superior al 8% durant 12 km. Travessem el Valira a Aixovall i continuem carretera amunt fins a Bixessarri (3,5 km), en un tram dur però amb descansos. En aquest poblet girem a l’esquerra en direcció a la Mare de Déu del Canòlic, ermita que trobarem a la cota 1.525. La carretera és estreta i està plegada en contínues ferradures, algunes molt dretes i costerudes que arriben a marcar fins al 20%. A partir de l’ermita la cosa no millora, i així continua fins a coronar. Al cim s’acaba l’asfalt i es pot continuar avall per pista en condicions acceptables en direcció a Fontaneda (Andorra) o Civís (Lleida) sense que ningú ens doni l’“alto”. Des de Sant Julià de Lòria es pot pujar a la Gallina per Fontaneda. La carretera està asfaltada i en perfectes condicions fins un quilòmetre més enllà d’aquest poble, a la borda del Gastó. A partir d’aquí queden uns 6 km molt durs de pista en bon estat, però amb més del 9% de mitjana. Els primers 5,7 km fins a Fontaneda tampoc no són de regal i es fan al 7,2%. Des de la borda podríem continuar amunt i per asfalt en direcció a Mas d’Alins, tot passant pel coll del Rep (1.386 m).

m 2.100

Santuari de la Mare de Déu del Canòlic

Rotonda carretera Aixovall

1.900 1.700

Bixessarri

1.500 1.300

Collada de la Gallina

1.100 900 700

4,1% 0

9,8% 1

4% 2

Altitud: 1.910 m Desnivell: 975 m

8,6% 3

9% 4

9,1% 5

9,9% 10,5% 7,7% 6

7

Longitud: 11,8 km Pendent màxim: 18%

8

9

7,6% 10,1% 8,9% km 10 11

Pendent mitjà: 8,2% Coeficient: 269

197

Colls biclcleta carretera.indd 197

7/9/11 09:08:50

Andorra Coll d’Ordino des d’Ordino És un dels pocs colls andorrans accessibles per dos vessants, fet que en facilita la combinació amb altres pujades. És clar que la dificultat per als ciclistes comença a Andorra la Vella, però la part més destacable per als nostres interessos és a partir d’Ordino. Fins aquí la ruta haurà coincidit amb la ja citada a Arcalís. A la rotonda d’entrada a Ordino girarem a la dreta. Gairebé 10 km a gairebé el 7% dóna idea que aquest tram final del coll, que ens porta gairebé a 2.000 m d’altitud, és prou consistent. La carretera és força entretinguda, revirada i molt regular; i es mou per desnivells d’entre el 6 i el 8%. En total, si haguéssim començat a Andorra la Vella, hauríem recorregut uns 18 km amb un pendent mitjà del 5,3%, que també inclourien els més de 2 km de descans a la Massana. Si des d’Andorra la Vella continuéssim per la carretera principal fins a Canillo, i aleshores giréssim a l’esquerra per enlairarnos espectacularment sobre el poble, serien també 18 km fins a l’anomenat collet de Montaup, a la cota 1.916 m. Després d’una baixadeta i d’un parell de quilòmetres més, coronaríem l’Ordino. La mitjana fins al Montaup és del 4,9%, però la pujada per aquest vessant és més sostingut, sense descansos.

m 1.500 1.400 1.300 1.200

Coll d’Ordino

1.100 1.000 900 800

Ordino

700 600

6,1% 0

6,6% 1

Altitud: 1.980 xxx m m Desnivell: 676 xxx mm

7,8% 2

7,7% 3

7,2% 4

6,9%

6,8% 5

6

Longitud: 9,8 xxx km km Pendent màxim: 12% xx%

6,6% 7

6,7% 8

6,5% km 9

Pendent mitjà: 6,9% xxx% Coeficient: 135 xx

198

Colls biclcleta carretera.indd 198

7/9/11 09:08:51

Andorra / Alt Urgell Os de Civís des d’Aixovall Pujada transfronterera i de molta categoria, un pèl desfigurada pel descans que trobem després de passar el segon quilòmetre i algun altre més endavant. De fet, ja convé, perquè aquell té una mitjana del 9,6% i puntes de fins al 15%. El trencall l’haurem agafat a la carretera general, just al pont que travessa el riu Valira a Aixovall, més amunt de Sant Julià de Lòria. A l’arribar a Bixessarri trobarem dos trencalls. El primer, a l’esquerra, porta a la Mare de Déu de Canòlic i a la collada de la Gallina, un CIMA de gran categoria. El segon, a la dreta, ens mostra les esplèndides ziga-zagues que traça la carretera per enlairar-se fins a Aixàs, una altra gran pujada. La carretera continua vorejant el riu d’Os de Civís, tot dibuixant belles contrades, i passa cap a Espanya sense control. Arribats a Os de Civís, la ruta travessa el riu i traça uns durs revolts durant 1,5 km amb una mitjana de l’11% fins a arribar a la borda de la Plana. És el tram més dur de la pujada, amb puntes de fins al 17%. A partir d’aquí, una pista segueix cap al peu del pic de Salòria, però nosaltres ja haurem acabat la feina.

m 1.750

Aixovall

Font dels Carrabiners

1.650

Trencall de Canòlic i coll de la Gallina

1.550 1.450

Trencall d’Aixàs

1.350

Os de Civís

1.250 1.150

Andorra/Espanya

Bixessarri

1.050

Hotel-restaurant Os de Civís

950 850

4,8% 0

9,6% 1

Altitud: 1.724 m Desnivell: 730 m

4,4% 2

9,2% 3

6,1% 4

5,6% 5

9,3% 6

Longitud: 9,5 km Pendent màxim: 17%

7,3% 7

8

10,9% 11,6% km 9

Pendent mitjà: 7,7% Coeficient: 192

199

Colls biclcleta carretera.indd 199

7/9/11 09:08:51

Andorra Estació de la Rabassa des de Sant Julià de Lòria La pujada a aquesta estació d’esquí de fons molt propera a la frontera espanyola té dos trams ben diferenciats. El primer s’embolica dins del mateix nucli urbà de Sant Julià i es recargola fins més enllà de Juberri, durant una mica més de 6 km. Aquesta part marca un pendent mitjà del 8,2%, amb puntes de fins al 16%, i determina la dificultat de tota l’ascensió. El segon tram és força més suau, amb 11 km de poc més del 5% de mitjana. Abans de coronar-lo, a la cota 1.820 m i després d’uns 14 km de pujada, trobem la carretera que puja més al nord. Des d’aquí fins al capdamunt seran poc més de 3 km força irregulars. L’altra carretera surt també de Sant Julià i cal trencar a l’esquerra en direcció a Aixirivall. Passa pel coll de Jovell, a la cota 1.662 m. És un pèl més llarga i, en conseqüència, no tan costeruda, característica que notarem en els primers quilòmetres. El fet d’haver-hi dues carreteres fins gairebé al cim permet fer recorreguts circulars, circumstància que agraeixen els organitzadors de curses i que nosaltres també podem aprofitar.

m 2.100 2.000

Trencall d’Aixirivall

1.900 1.800 1.700

Sant Julià

1.600 1.500

Estació de la Rabassa

1.400 1.300 1.200

Juberri

1.100 1.000

9,7% 3,8% 8,7% 10,6% 9,7% 7,7% 6,7% 5,8% 5,8% 6,7% 4,8% 4,8% 4,8% 4,8% 4,8% 5,7% 7,7% 2,6%

900 0

1

2

3

4

Altitud: 2.040 m Desnivell: 1.126 m

5

6

7

8

9

km 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Longitud: 17,8 km Pendent màxim: 16%

Pendent mitjà: 6,3% Coeficient: 244

200

Colls biclcleta carretera.indd 200

7/9/11 09:08:51

201

Colls biclcleta carretera.indd 201

7/9/11 09:08:51

2.232 2.232

Arcalís, estació d’ (des d’Ordino)

Arcalís, estació d’ (des d’Andorra la Vella)

518

1.362

Comella, pujada a la (des d’Andorra la Vella)

Comella (direcció Engolasters), pujada a la (per les Escaldes des d’Andorra la Vella)

523

525

524

1.362

Colls, collet dels (des de cruïlla C. G. 4, la Massana)

522

2.407 2.407 2.407

Envalira, port d’ (des d’Ax-les-Thermes)

Envalira, port d’ (des de cruïlla Coll de Pimorent)

2.069

Cortals d’Encamp, Pujada als (des d’Encamp)

Envalira, port d’ (des d’Andorra la Vella)

2.069

Cortals d’Encamp, pujada als (des d’Andorra la Vella)

1.378

1.440

Certers, pujada a la urbanització (des de Sant Julià de Lòria, per Nago)

521

634

1.687

1.377

756

1.053

356

356

185

550

1.272

765

2.304

1.795

Cabús, port de (des d’Andorra la Vella)

Beixalís (per l’Anyós), collada de (des d’Andorra la Vella)

302

765

1.795

Beixalís (per l’Aldosa), collada de (des d’Andorra la Vella)

520

878

1.202

Arinsal, estació d’ (des d’Andorra la Vella)

1.905

930

601

Desnivell

519

1.522

Aixàs, pujada a (des de cruïlla Aixovall)

517

Altitud

Nom

Núm.

10,6

35,0

27,4

9,0

15,0

7,4

4,6

1,8

6,1

23,8

12,5

15,3

14,3

26,1

17,4

7,5

Llargada

6,0

4,8

5,0

8,4

6,9

4,8

7,7

10,2

9,0

5,3

6,1

5,0

6,1

4,6

5,3

8,0

% mitjà

9

9

10

14

14

11

11

20

15

11

12

12

13

12

12

14

% màxim

107

259

204

200

244

69

85

61

159

242

150

155

194

223

177

162

Coeficient

K

K **

H B **

X

D H **

X

S*

U

I

T **

B*

X*

D*

A

B*

D

Font

202

Colls biclcleta carretera.indd 202

7/9/11 09:08:52

Fontaneda, pujada a (des de cruïlla Sant Julià de Lòria)

Gallina, collada de la (des d’Aixovall per Bixesarri i Canòlic)

526

527

Rabassa, estació de la (des de Sant Julià de Lòria per Juberri)

Rabassa, estació de la (des de Sant Julià de Lòria per Aixirivall)

Pal, estació de (des de la Massana)

Ordino, coll d’ (des d’Ordino)

535

1.980

Ordino, coll d’ (des de Canillo)

Os de Civís, pujada d’ (des d’Aixovall)

1.980

Ordino, coll d’ (des d’Andorra la Vella per Canillo)

534

950

1.980

Ordino, coll d’ (des d’Andorra la Vella per la Massana)

532

533

950

1.980

Massana, pujada a la (des d’Andorra la Vella)

531

2.040

2.040

1.910

1.724

1.240

1.506

1.126

1.126

662

730

676

460

240

616

513

Mas d’Alins (les Pardines), pujada (per coll del Rep —1.386 m—, des de Sant Julià de Lòria per Fontaneda)

1.639

Llac d’Engolasters, pujada al (des de les Escaldes)

570

530

1.460

Juberri (Hotel Comabella), pujada a (des de cruïlla Sant Julià de Lòria)

640

1.910

529

1.050

975

410

Desnivell

1.910

1.910

1.300

Altitud

528

Gallina (tram de pista), collada de la (de Sant Julià de Lòria, per Fontaneda) Gallina (tram de pista), collada de la (des de Fontaneda —tram de terra—)

Nom

Núm.

19,0

17,8

8,8

9,5

9,8

8,9

19,7

17,9

3,5

8,8

6,1

6,0

7,0

12,7

11,8

5,7

Llargada

5,9

6,3

7,5

7,7

6,9

5,2

4,8

5,3

6,9

7,0

8,4

9,3

9,3

8,3

8,2

7,2

% mitjà

15

16

12

17

12

12

12

12

10

12

15

15

16

16

18

15

% màxim

220

244

158

192

135

89

148

179

56

140

135

136

189

307

269

118

Coeficient

X

B **

IX

B C*

D

I

K **

K **

I

X

D*

I

I

I

D*

I

Font

Illes Balears

Colls biclcleta carretera.indd 203

7/9/11 09:08:52

Mallorca Mallorca és una illa prou extensa com per no avorrir-noshi amb una bicicleta entre les cames. Així ho van descobrir ja fa anys els ciclistes anglesos i alemanys que, o bé mitjançant grups organitzats o bé de manera particular, envaeixen les carreteres cada any a partir del febrer i fins ben entrat l’estiu. I és que Mallorca ha sabut afegir als seus encants naturals per als turistes un bon acolliment als ciclistes, i aquests li corresponen visitant-la, rodant-la i gaudint-la. No és estrany trobar en aquesta illa, a l’iniciar-se un coll o una pujada, plaques indicadores de les principals magnituds per als ciclistes —llargada i pendent— o trobar-se’n una altra al cim amb indicació de l’altitud. També abunden els carrils bici en carreteres més planes, alguns d’amplada considerable, i els senyals que avisen els automobilistes de l’existència d’aquest espècimen a les vies més concorregudes pels amants dels pedals. Són petits detalls, insignificants per a la resta de ciutadans, però que el ciclista, i més el cicloturista, agraeix i li testimonia que algú en algun racó d’algun despatx ha pensat en ell. I també es podria afegir que a molts hotels mallorquins no et miren com un extraterrestre, i no dubten entre admetre’t o no en el seu establiment si a mitja tarda hi apareixes tot suat i disfressat amb roba ajustada i acolorida i, simplement, sense immutar-se excessivament, es limiten a preguntar-te si necessites un espai on guardar la bicicleta. Tos això fa que considerem Mallorca com la part d’Espanya (potser rivalitzant amb l’estreta franja que delimita el Camí de Sant Jaume) més preparada i acostumada a rebre el ciclista de carretera. A Mallorca és habitual el ciclista que fa el tomb a l’illa en tres o quatre etapes, que viatja en bici de carretera o híbrida i amb equipatge reduït. La capital, Palma, i el seu entorn és l’origen i destí de la immensa majoria, tant d’aquests que recorren el seu perímetre en diverses jornades com dels que l’utilitzen com a base de les seves etapes diàries. I què té Mallorca per produir aquest magnetisme en els ciclistes o cicloturistes? Unes simples plaques a les carreteres? Cal suposar que no, que hi ha altres qualitats com ara un suposat bon temps —temperat i mediterrani—, un territori prou extens com per poder-s’hi entretenir amb poques repeticions, una orografia que permet combinar sense excessives distàn­cies el pla i la pujada amb multitud de resultants i, singularment, l’atractiu que dóna la seva insularitat, un atractiu tal volta poc explicable però que intueixo real. Orogràficament l’illa està presidida per la solemne serra de Tramuntana, que la travessa en sentit sud-oest nord-est, des de l’illa de Sa Dragonera, davant de Sant Telm, fins al cap de Formentor, a l’altre extrem i un centenar de quilòmetres més enllà. 204

Colls biclcleta carretera.indd 204

7/9/11 09:08:52

La part central i de migjorn és bàsicament plana i a la banda de llevant hi ha presència de blocs o turons més o menys elevats, que als ciclistes els encanta pujar. La serra de Tramuntana té pics força elevats, nou per sobre dels mil metres, i culmina en el puig Major, de 1.435 m. Els seus vessants donen lloc a la banda nord a una costa abrupta i amb freqüents penya-segats, mentre que el sud és més suau i dòcil. Aquesta asimetria queda reflectida a les carreteres que la travessen, i podríem anotar com a representants de la primera el coll de Cals Reis des de Sa Calobra (10 km al 7,1%) o les pujades des del port de Valldemossa (5 km al 7,3%) o del d’Es Canonge, mentre que per l’altre vessant cal citar el coll de Sóller, la pujada a Galilea, el coll de Sa Batalla o la pujada del puig de Tomir. Pel mig, entre els dos pics més elevats de l’illa, el citat puig Major i el puig de Massanella (1.352 m), travessa la collada del puig Major, la carretera més elevada de l’illa, que culmina a 871 m d’altitud després de 14,5 km al 5,9% de mitjana venint de Sóller. Una mica més avall, la remarcable pujada a la serra d’Alfàbia (1.027 m) que, juntament amb el cim del puig Major (1.435 m), constitueixen les principals altituds de l’illa i amb­dues estan tancades al públic. El Galatzó (mitjana del 7,3, màxima del 21%) i Sa Fita d’Es Ram (mitjana del 10,2%, màxima del 20%) contribueixen també a proveir de duresa els ciclistes més intrèpids que tomben per l’illa. I tampoc no hem d’oblidar els colls que transiten la serra de Tramuntana més o menys en paral·lel, com ara els colls de Sa Gramola, d’Es Pi, de Sa Bastida o d’en Claret per la banda nord, i els colls dels Tords o d’Honor a la sud. A la part central de l’illa els ciclistes podran rodar per carreteres força planes, mentre encara podran observar algun antic molí o paisatges rurals. Els turons que s’alcen sobre les planures de llevant acullen pujades aïllades de més o menys dificultat a instal·lacions de comunicacions que sovint conviuen amb santuaris o ermites. En els paisatges que divisarem alternen els boscos i les terres de conreu; les roques calcàries són més significatives a les moles que culminen els pics més elevats o a l’extrem nord-est de l’illa, més escàs de vegetació i amb paisatges més feréstecs i desèrtics. Al bosc predominen les alzines i els pins, la pinassa dels quals, arrenglerada als vorals de les carreteres muntanyenques, forma en alguns indrets unes característiques catifes rogenques. Un color semblant, i també característic de les terres mallorquines, predomina en els terrenys de conreu, sovint disposats en terrasses, dominats per la terra rossa o call vermell, on hi són plantats els garrovers, els ametlers, les oliveres o les figueres, que conserven encara un notable paisatge agrícola. Al voltant de tot plegat, vora les costes de llevant i 205

Colls biclcleta carretera.indd 205

7/9/11 09:08:52

migjorn, els blocs d’apartaments i les urbanitzacions acaben de conformar el panorama mallorquí. La catalogació d’un total de 14 CIMA en el conjunt de l’arxipèlag (12 a Mallorca) probablement sigui un pèl exagerada però no deixa de ser senyal de les dificultats orogràfiques que presenta. Encara més exagerada resulta la presència de 6 BIG al territori, una deferència desmesurada des d’un punt de vista d’equitat esportiva.

Menorca Malgrat que gaudeix de paisatges esplèndids i d’altres riqueses històriques o arqueològiques per als visitants, Menorca es troba lluny d’oferir al cicloturista les mateixes possibilitats que Mallorca. Les seves dimensions són reduïdes: la distància entre les dues puntes de l’illa més llunyanes amb prou feines arriba als 53 km i només té 700 km2 de superfície. La seva orografia tampoc no presenta massa atractius per als ciclistes amants de pujar grans ports. És una illa bàsicament plana, amb petites dificultats per superar les cales i la línia de la costa, sovint esquerpa i accidentada, i assolir la plataforma superior. Tret del Mont Toro, cap altra muntanya arriba a superar els 300 metres d’altitud. Tot plegat en fa un territori adequat per als ciclistes gustosos de passejar en bicicleta realitzant esforços al llindar del que es podria qualificar com a activitat esportiva. La nostra recomanació se centra en la indispensable pujada al Toro, per contemplar d’una ullada tota la geografia illenca; en la cerca de llocs salvatges i agredits pels forts vents de tramuntana com el cap de Favàritx o el de Sa Cavalleria; per les cales de migjorn o per agradables passejades pel camí d’en Kane, sortint de Maó.

Eivissa Malgrat que es tracta d’una illa encara més petita que l’anterior (560 km2 i 41 km de distància entre les puntes més llunyanes), no per això ha de donar menys joc a la tipologia de ciclistes als quals dediquem aquesta guia. Eivissa té una orografia més accidentada que Menorca i per les seves carreteres es poden traçar etapes ben entretingudes, encara que sovint haurem de fer recorreguts d’anada i tornada. Deixant a banda el punt culminant de Sa Talaia de Sant Josep (475 m), presenta diversos esculls per damunt dels 400 o 300 m i fins i tot un coll geogràfic travessat per una carretera, el coll de Vila, de 162 m d’altitud, entre Eivissa i Santa Eulària des Riu per la urbanització de Roca Llisa (PMV-810). També trobarem forts desnivells a Sa Cala de Sant Vicent o a Sant Antoni. 206

Colls biclcleta carretera.indd 206

7/9/11 09:08:52

Les nostres recomanacions • El més típic per als ciclistes mallorquins: El coll de Sóller, ja que la gran quantitat de paelles, la proximitat a la capital i el seu pendent molt suportable fan que sigui el coll més atacat pels ciclistes de l’illa, particularment pels residents o hostatjats a Palma i voltants. • El més alt i el més tradicional: La collada del Puigmajor és el sostre de l’illa obert al públic. Tant per ponent com diferents possibilitats que s’ofereixen per llevant, constitueixen pujades de prou categoria que ens fan oblidar que som en una illa. • El més impossible: Pujar al cim del puig Major no només requereix un bon estat de forma física, sinó també autorització administrativa. No resulta del tot impossible, però és evident que no gaudeix d’excessives facilitats. La serra d’Alfàbia també està closa, però és un pèl més accessible. • El més impressionant: El coll de Cals Reis des de Sa Calobra és una escalada que no es poden perdre els ciclistes que visiten Mallorca. El panorama que es divisa des del coll ja convida el ciclista a deixar-se anar carretera avall per descobrir què s’amaga al fons de Sa Bretxa, entremig de tanta roca calcària. • El més recomanable i apte per a tots els públics: El mirador d’Es Colomer, amb un petita caminada fins al mirador i la contemplació del panorama des de la punta del penya-segat. L’excursió ha de continuar fins al far situat al cap de Formentor. • La més nostàlgica: Pujar al santuari de Sant Salvador i trobar els jerseis de campió del món del pistard Guillem Timoner és un retorn al passat agradable per als que tenim una certa edat i recordem aquells campionats del món en blanc i negre. • La més difícil: La pujada a Sa Fita d’Es Ram aplega dificultats de pis, d’orientació i, sobretot, de rampes. Cal atrevir-s’hi. • La més meridional de les pujades que tractem: Sa Talaiassa, a l’illa d’Eivissa. I el motiu pel qual la distingim no és simplement aquesta ubicació, sinó perquè es tracta també d’una de les principals dificultats de les Balears, amb coeficient que pot superar els 100, segons si l’ataquem d’una banda o d’una altra. Llàstima que actualment el sòl no gaudeixi de bona salut.

207

Colls biclcleta carretera.indd 207

7/9/11 09:08:52

571

Menorca

554 544 567 561 540 560 541 559 538 556 564 558 570 565 555 543 569 553 542 537 566 552 548 547 549 550 551 546 557 568 539

546

Mallorca 562 563

Eivissa 536

208

Colls biclcleta carretera.indd 208

7/9/11 09:08:52

Eivissa Sa Talaia de Sant Josep des de Sant Antoni de Portmany Sa Talaia de Sant Josep, o Sa Talaiassa, el pic culminant d’Eivissa, de 475 m, havia merescut la categoria de CIMA, però actualment (2008) el darrer tram, que és el realment dificultós, no és ciclable en bicicleta de carretera. Fins a la cruïlla s’hi podria pujar de diverses maneres, ja sigui passant prèviament per Sant Josep o arrencant directament de la banda nord o de ponent. Després de Sant Josep agafarem el camí de Sa Talaia a la gran rotonda que hi ha a uns 2 km del poble, on conflueixen la carretera que ve de Sant Antoni amb les que van a diverses cales de ponent. No és fins que girem a l’esquerra quan comencen les veritables dificultats per als ciclistes i el mal estat del pis. Aquest tram presenta uns 2 km per superar un desnivell aproximat de 180 metres de desnivell, amb puntes màximes de fins al 15%. A poca distància de la cruïlla de les carreteres de les cales hi ha el coll Sa Creu (235 m), perfectament ciclable. Hem grafiat l’opció des de Sant Antoni de Portmany perquè és més directa que no pas des de la capital de l’illa, la Vila. Altres possibilitats amb sortida de les cales més properes reduei­ xen la distància total i, per tant, n’incrementen el desnivell.

m 500

Trencall a Sa Talaia 400

Rotonda de Sant Josep 300

Sa Talaia de Sant Josep

Sant Antoni 200

100

0

1% 0

2%

3% 1

2

Altitud: 475 m Desnivell:465 m

1,5% 3,5% 3

4

5

4%

3% 6

1% 7

4% 8

Longitud: 12,4 km Pendent màxim: 15%

7%

6% 9

10

11

9%

km

12

Pendent mitjà: 3,8% Coeficient: 91

209

Colls biclcleta carretera.indd 209

7/9/11 09:08:52

Mallorca Coll de Cals Reis o dels Reis des de Sa Calobra És llàstima haver de baixar primer aquest coll i no poder descobrir-lo tot pujant en bicicleta, però cal reconèixer que la vista des del cim de les muntanyes que envolten la bretxa del torrent de Pareis és espectacular... Partirem de la petita cala de Sa Calobra, lloc freqüentat pels senderistes que s’aventuren pel proper torrent de Pareis (és obligada la petita excursió fins al seu començament abans d’iniciar l’escalada en bicicleta). Els primers quilòmetres discorren entre pins i alguna olivera silvestre, i caldrà aprofitar les seves ombres, ja que abans de la meitat els arbres desapareixen i el sol ens caurà al damunt sense pietat. El panorama de muntanyes de roca calcària només poblada de matolls és esfereïdor i, alhora que ens ensenya el perfil de la costa cada cop més llunyana, ens mostra sense esculls els desnivells que ens esperen i la fenomenal obra d’enginyeria que suposà el traçat d’aquesta carretera. Ja en el tram final, sembla que el dissenyador, satisfet, va decidir adornar-la amb una llaçada... és Sa Corbata. El pendent és regular, amb descansos gairebé inapreciables i les parts més difícils concentrades al terç final de l’escalada.

m 800

Sa Corbata

700

Sa Calobra 600

Trencall de Cala Tuent

500

Mirador

400 300

Coll de Cals Reis

200 100 0 6,9% 0

6% 1

7,2% 2

Altitud: 723 m Desnivell: 713 m

7% 3

7,7% 4

6,4% 5

6,4% 6

Longitud: 10 km Pendent màxim: 12%

7,2% 7

8,3% 8

8,2% 9

km 10

Pendent mitjà: 7,1% Coeficient: 149

210

Colls biclcleta carretera.indd 210

7/9/11 09:08:53

Mallorca Sa Fita des Ram per Puigpunyent Probablement la pujada més dura de Mallorca, almenys la que té més coeficient de dificultat. I és que en els primers 3 km es remunten 362 m de desnivell, una brutalitat. Llàstima que la ciclabilitat en bicicleta de carretera només serà possible si algun dia tornen a asfaltar. Per ara, només funciona amb BTT. Tampoc no és fàcil localitzar-la. Haurem d’anar al km 7,3 de la carretera de Mallorca a Puigpunyent i allà trencar cap al nord-oest. De bon començament trobem 2 km en bon estat i un pendent sense importància, que no figuren a la gràfica. A partir d’aquí comença la pujada, amb rampes duríssimes de fins al 20%, i un pis impracticable per a les rodes primes. El darrer quilòmetre coincideix amb el que trobaríem si vinguéssim d’Esporles tot travessant la urbanització d’Es Verger. Per aquest cantó, la ruta és més llarga, un pèl més perdedora però alhora més tolerable: 7 km al 6,8% de mitjana, un desnivell de 478 m, una rampa màxima del 17% i un coeficient de 129. Malgrat tenir un quilòmetre a l’11,4 i el darrer a l’11%, no és impossible pujar-hi en bici de carretera.

m

600

500

Ctra. Mallorca-Puigpunyent

Trencall d’Es Verger i Esporles

400

Sa Fita des Ram

300

200

100

0

11,3% 0

14,6% 1

Altitud: 662 m Desnivell: 502 m

10,3% 2

3,7% 3

Longitud: 4,9 km Pendent màxim: 20%

11,4% 4

km 5

Pendent mitjà: 10,2% Coeficient: 198

211

Colls biclcleta carretera.indd 211

7/9/11 09:08:53

Mallorca Pujada al peu d’Es Galatzó Quan entrem a Puigpunyent procedents d’Es Cabdellà trobarem un trencall a l’esquerra que indica el puig de Galatzó, que és el nom comercial d’una reserva, però que cal seguir. La carretera és normal durant el primer quilòmetre, però aviat es converteix en un abrupte cúmul de bonys i forats més transi­ table en una bicicleta de muntanya que en una de rodes primes. El pendent és important, però molt irregular. Quan portem poc més de 3 km, coronem un petit collet i la carretera es bifurca; una va avall, amb la indicació, altre cop, del puig de Galatzó, i l’altra tira amunt sense cap rètol indicador; la seguim. A partir d’aquesta cruïlla, la ruta, pel mig del bosc, presenta fortes rampes i importants descansos; esdevé molt estreta, però el ferm millora. En el darrer quilòmetre les rampes superen el 15% i arriben al 20%; l’asfalt acaba de cop i volta sense més explicació. A partir d’aquí comença un sender no apte per a bicicletes. En definitiva, una pujada amb categoria CIMA però amb un interès final qüestionable. El puig d’Es Galatzó té 1.027 m d’altura.

m 700

600

500

400

Peu d’Es Galatzó

Cruïlla reserva 300

200

Puigpunyent

100

3,9%

0 0

6,2% 1

Altitud: 630 m Desnivell: 423 m

10,4% 2

4,5% 3

Longitud: 5,7 km Pendent màxim: 21%

5,7% 4

15%

km

5

Pendent mitjà: 7,2% Coeficient: 123

212

Colls biclcleta carretera.indd 212

7/9/11 09:08:53

Mallorca Galilea des d’Es Capdellà S’inicia a Es Capdellà, prop de Calvià, a la cantonada del costat de l’església, tot seguint la direcció vers Puigpunyent. El pendent comença un parell de quilòmetres més enllà. És una pujada amable per la falda d’Es Galatzó, pel mig del fràgil bosc mediterrani que cobreix de pinassa les voreres de l’asfalt. Pins i alzines ens acompanyen per una estreta carretera en què, si circulem de cara avall, cal anar més amb compte del normal, perquè hi ha corbes amb una visibilitat molt reduïda. Quan comencen les cases de Galilea, cal seguir endavant fins al trencall d’una altra església, girar a l’esquerra i a la plaça serem al final de la pujada. Un bar ens assegura l’avituallament, mentre gaudim d’unes bones vistes sobre la costa de Calvià. Per la banda nord, venint de Puigpunyent, la pujada és més curta, un pèl més suau i la carretera no és tan estreta. Aquesta pujada la podem enllaçar sense massa dificultat amb la del Galatzó i, ja amb un plus de penalitat, amb Sa Fita des Ram per la banda de Puigpunyent.

m 450 400 350

Es Capdellà

Galilea

300 250 200 150 100 50 0

6,6% 0

Altitud: 400 m Desnivell: 270 m

5,3% 1

6,2% 2

Longitud: 4,7 km Pendent màxim: 8%

5,8% 3

4,4%

km

4

Pendent mitjà: 5,7% Coeficient: 45

213

Colls biclcleta carretera.indd 213

7/9/11 09:08:53

Mallorca Coll d’Honor des de Bunyola A prop del coll de Sóller, aquesta pujada és fàcilment combinable amb el més típic. La muntada comença a la plaça principal de Bunyola en direcció a Orient i Alaró. L’inici és més complicat per l’estretor de la carretera, els cotxes aparcats al mig del carrer i els revolts tancats, que no pas pel mateix pendent. Posteriorment, el coll és una agradable escalada a l’entorn del 6% de mitjana, molt regular, envoltats de pins i alzines, la vegetació típica de la serra de Tramuntana. Gaudirem d’un bon nombre de paelles que sempre ajuden a trencar la monotonia, sobretot al tram final, en què són curtes i s’enllacen sense treva. Com que la carretera no té gran amplada, probablement és més fàcil transitar aquest coll dalt d’una bici que en un cotxe. Per la banda d’Orient, evidentment per llevant, la carretera ja puja al passar per Alaró i, per assolir el coll d’Honor, abans caldrà coronar el coll d’Orient. Després fruirem d’una baixadeta d’un parell de quilòmetres abans de tornar a tirar amunt en els tres darrers. En total són gairebé 13 km de ruta.

m 600

500

Coll d’Honor 400

300

200

100

Bunyola 0

3,4% 0

4,3% 1

Altitud: 557 m Desnivell: 347 m

6% 2

6,7% 3

Longitud: 6,25 km Pendent màxim: 9%

6,3% 4

6,6% 5

5,6% km 6

Pendent mitjà: 3,5% Coeficient: 56

214

Colls biclcleta carretera.indd 214

7/9/11 09:08:53

Mallorca Mirador d’Es Colomer i Sa Talia d’Albercutx des de Port de Pollença La pujada al mirador d’Es Colomer s’inicia al port de Pollença i té poca història des del punt de vista esportiu. En aquest cas, s’imposa l’aspecte turístic i paisatgístic i, en tot cas, el bon cicloturista hauria de completar l’excursió pels paratges propers. Una possibilitat és pujar a Sa Talaia d’Albercutx, situada 2,5 km amunt, i girar a la dreta a l’aparcament del mirador. Arribem a una ins­tal·lació abandonada i sense interès, però, com que som al capdamunt, gaudirem d’unes bones vistes sobre la badia. L’altra possibilitat és pujar el Coconet i allargar-nos fins al cap de Formentor, 15 km més enllà, amb un perfil ondulat i rampes de fins al 9%. Si ho fem, fruirem de paisatges prou espectaculars, amb el mar i els penya-segats que s’hi endinsen a banda i banda de la carretera. Particularment interessant pot resultar per a un amant de les rutes costerudes contemplar les ziga-zagues empedrades de l’antic camí del far, correctament indicat. Compte si el dia és ventós, atès que aquest element pot endurir significativament la inicial passejada o fins i tot convertir-la en perillosa. Uns quilòmetres abans d’arribar al far haurem de passar un túnel recte d’uns 150 m, sense il·luminar. m 400

350

Mirador d’Es Colomer

300

250

200

Sa Talaia d’Albercutx

Port de Pollença 150

100

50

0

6,5%

3,7% 0

1

Altitud: 353 m Desnivell: 341 m

6,6% 2

6,9% 3

Longitud: 5,7 km Pendent màxim: 10%

5,9% 4

6,4%

km

5

Pendent mitjà: 6% Coeficient: 61

215

Colls biclcleta carretera.indd 215

7/9/11 09:08:54

Mallorca Puig Major des de Sóller Només sortir de Sóller s’inicia aquesta llarga escalada, la més important de Mallorca. Són més de 14 km de tombs agradables entre boscos de pins amb vistes a la vall de Sóller, a l’esquerra, i que al cap d’uns 6 km obre la porta al mirador de Ses Barques. És una parada adient per als ciclistes que no van adelerats i poden permetre’s el luxe d’una mínima aturada per admirar l’amable port natural de Sóller. Un parell de quilòmetres més amunt gaudirem d’un notable descans. La pujada culmina al sortir del túnel de Monnàber, amb pendent i sense il·luminar. Aproximadament 1,5 km més endavant, a mà esquerra des de Sóller, arrenca la pujada al cim del puig Major. És una carretera militar tancada al públic, però no és impossible demanar un permís especial per pujar-hi. Les característiques d’aquest tram són de dificultat considerable: gairebé 7 km per salvar 575 m de desnivell, un 7,2% de mitjana i amb puntes de fins al 20%. Pel cantó de llevant, el darrer tram del puig Major, venint del trencall a Sa Calobra, són 8 km amb una mitjana del 4,3% a través de la part més feréstega de la serra de Tramuntana.

m 900 800

Sóller (rotonda N)

700 600

Mirador de Ses Barques Trencall de Fomalutx

500

Trencall de Sa Figuera i port de Sóller

400 300

Puig Major (túnel)

200 100

Capelleta de s’Olivar

0 0

6% 5,9% 6,4% 6,8% 6,8% 5,6% 5,8% 4,7% 2,9% 6,1% 5,5% 7,1% 7,1% 6% 5,4% km 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

Altitud: 871 m Desnivell: 854 m

Longitud: 14,5 km Pendent màxim: 9%

Pendent mitjà: 5,9% Coeficient: 148

216

Colls biclcleta carretera.indd 216

7/9/11 09:08:54

Mallorca Puig de Tomir venint de Pollença Sortint de Pollença, en direcció al monestir de Lluc o a Sóller, la carretera, després d’haver recorregut uns 5 km gairebé plans, aviat abandona els horitzontals camps de conreu plantats d’oliveres o garrovers per començar a enlairar-se i buscar les grans masses de roques calcàries que comencen a envoltar-la per totes bandes. Les curioses formes del rocam estan presidides per la gran mola del puig de Tomir, al qual ens anem acostant i el deixem a mà esquerra. La carretera no va al pic (1.104 m), sinó que segueix pujant vers Lluc i el coll de Sa Batalla. Aquest coll també es puja venint d’Inca i Caimarí, amb 8,5 km al 5%. També anomenat Femenia, el Tomir és una pujada llarga i irregular, amb prou categoria donada per 3 km centrals que es mouen en percentatges d’entre el 7 i el 9%. Posteriorment, poc abans del final, hi ha un important descans. Constitueix la primera part del vessant de llevant del puig Major, al qual caldrà afegir un llarg tram irregular en què es deixa a la dreta el ramal a Lluc i es corona Sa Batalla. Després del trencall a Sa Calobra s’inicia la segon i definitiu lliurament d’aquesta collada, fins a coronar el puig Major (8 km al 4,3%).

m 600

Mortitx

500

400

Camí al Rafalet

Puig de Tomir

300

200

100

2% 0

8%

3% 1

2

Altitud: 550 m Desnivell: 460 m

8% 3

7% 4

2%

3% 5

6

3% 7

Longitud: 12 km Pendent màxim: 9%

7% 8

–1% 9

10

0% 11

4%

km

12

Pendent mitjà: 3,8% Coeficient: 92

217

Colls biclcleta carretera.indd 217

7/9/11 09:08:54

Mallorca Santuari de Cura des de Randa Una de les singularitats d’aquesta pujada al puig de Randa és que es troba a la part més plana de l’illa, un turó que s’aixeca com un bolet sobre la planura. I, no podia ser d’altra manera, els ciclistes cap amunt! Amb prou feines 5 km de longitud, aquesta dificultat es localitza en un trencall de la carretera de Llucmajor a Algaida, tot seguint en direcció cap a Randa. És precisament al girar a la dreta dins d’aquesta població quan s’apleguen les principals rampes de la pujada. Després la ruta continua sense presentar excessives dificultats per a un cicloturista mínimament avesat, amb diverses tipologies d’indicacions per als pedalistes i amb notables descansos en el darrer tram abans d’arribar a la planura on s’ubica el santuari. Si ens aboquem a qualsevol dels vessants de la petita planura, poblada d’antenes i repetidors, contemplarem en la llunyania tota l’extensió de la serra de Tramuntana, els perfils de les costes de llevant i migdia de l’illa, la capital i el turó on s’ubica el santuari de Sant Antoni, un CIMA relativament proper i de característiques similars. Tant aquí dalt com baix al poble hi ha diverses alternatives per a l’avituallament.

m

500

Santuari de Cura 400

Randa

300

200

3% 0

7% 1

Altitud: 549 m Desnivell: 309 m

7% 2

7% 3

Longitud: 5 km Pendent màxim: 9%

6,9% 4

km 5

Pendent mitjà: 6,2% Coeficient: 45

218

Colls biclcleta carretera.indd 218

7/9/11 09:08:54

Mallorca Santuari de Sant Salvador des de Felanitx Pujada de característiques orogràfiques semblants a les del santuari de Cura. És un pèl més baix pel que fa a l’altitud, però se salva un major desnivell i està situat més a prop de la costa. Les principals dificultats s’acumulen també a la primera part, després d’haver girat a la dreta venint de Felanitx (en direcció a Portocolom), si bé la pujada comença una mica abans. L’excursió al puig i santuari de Sant Salvador resulta un lloc molt popular per als habitants del voltant de la muntanya, que hi acudeixen tant per motius religiosos com per fer activitat a l’aire lliure o, simplement, menjar al senzill i animat restaurant. Els ciclistes trobarem un altre motiu que, per a molts, pot resultar inesperat: en els accessos al santuari hi ha els jerseis de campió del món que en el seu moment el ciclista Guillem Timoner, nat a la veïna Felanitx, va ofrenar a la Mare de Déu de Sant Salvador, amb la seva corresponent dedicatòria. Sembla un retorn al passat: vestuari antic, vitrines de fusta passades de moda, ofrenes religioses... però cal saber que els sis títols mundials corresponen al període comprès entre els anys 1955 i 1965.

m 500

400

Santuari de Sant Salvador

Felanitx Portocolom 300

Sa Capelleta 200

5,3% 3%

100 0

7,2% 1

Altitud: 495 m Desnivell: 336 m

7,1% 2

6,8% 3

Longitud: 5 km Pendent màxim: 10%

7,2% 4

km 5

Pendent mitjà: 6,7% Coeficient: 66

219

Colls biclcleta carretera.indd 219

7/9/11 09:08:55

Mallorca Coll de Sóller Amb les seves més de 50 paelles entre els dos vessants, aquest és sens dubte el coll més típic i transitat pels ciclistes a l’illa de Mallorca. La pujada té més dificultat per la banda nord, o de Sóller, i per aquest motiu el repte CIMA l’assenyala per aquest cantó. Des de Sóller només caldrà seguir les indicacions cap a Palma. Pel sud, des de la rotonda anterior a la bifurcació cap al túnel, té un parell de quilòmetres menys, menor desnivell i el pendent mitjà també és inferior. El cim constitueix un bon mirador, amb possibilitats d’avituallament incloses. Per ambdues bandes el pendent és prou sostingut i uniforme i, junt amb les continues ferradures (sobretot al nord), el fan entretingut per al cicloturista. Com en bona part dels colls de l’illa, hi ha panells informatius a l’inici de cada pujada i, per afavorir encara més el pas dels ciclistes, resulta que el trànsit de cotxes és molt escàs, ja que els del país passen pel túnel i només coronen el coll alguns turistes sense massa pressa. A la primavera, quan els ciclistes anglosaxons abunden a l’illa, resulta difícil passar aquest coll sense trobar-se’n algun grupet.

m 502

Coll de Sóller nord

Coll de Sóller sud Rotonda túnel Coll de Sóller

Sóller (rotonda sud)

Cruïlla túnel

MA-11

0

4,6% 5,7% 4,8% 4,8% 5,5% 6,2% 4,3% 5,9% 5,1% 5,1% 5,5% 6,5% 5,6% 5,9% km 1 2 3 4 5 7 6 5 4 3 2 1 0 5,8 7,9

Coll de Sóller sud Altitud: 502 m Desnivell: 304 m

Longitud: 5,8 km Pendent màxim: 8%

Coll de Sóller nord (Sóller) Altitud: 502 m Longitud: 7,9 km Desnivell: 435 m Pendent màxim: 10%

Pendent mitjà: 5,2% Coeficient: 48

Pendent mitjà: 5,5% Coeficient: 69

220

Colls biclcleta carretera.indd 220

7/9/11 09:08:55

Mallorca Port de Valldemossa des del port de Valldemossa Singularment, aquesta pujada es pot iniciar des del nivell del mar, ja que una rampa de ciment adequada per varar les barques se submergeix dins la Mediterrània. Però abans cal haver baixat des de la carretera que, prop de Valldemossa, es dirigeix a Esporles o Deià. És el mateix que passa a Sa Calobra o al Port d’Es Canonge, llocs només accessibles per dalt o per mar. La pujada no és tan regular com es podria deduir de la gràfica que mostrem, atès que el pendent s’acumula a les costerudes corbes de ferradura que cal traçar per guanyar alçada. Les màximes del 9% estan en funció d’on agafem aquestes corbes. Carretera estreta i entre arbres, permet anar descobrint de tant en tant la bellesa del panorama. A punt de coronar, un mirador facilita la contemplació del petit port i la badia. La carretera s’aplana abans de la cruïlla i d’aquesta manera continuem fins a Valldemossa. No és menyspreable una visita als seus carrerons o a la Cartoixa d’aquesta localitat. Si haguéssim girat a la dreta vers Esporles o Banyalbufar, trobaríem el coll d’en Claret i hauríem de triscar encara tres quilòmetres més amb una mitjana del 4%.

m

350 300

Cruïlla MA-10 a Valldemossa

250 200

Sa Marina i port de Valldemossa

150 100 50 0

7% 0

7,7% 1

Altitud: 368 m Desnivell: 366 m

7,6% 2

7,7% 3

Longitud: 5 km Pendent màxim: 9%

6,6% 4

km 5

Pendent mitjà: 7,3% Coeficient: 78

221

Colls biclcleta carretera.indd 221

7/9/11 09:08:55

Menorca Mont Toro des d’Es Mercadal La pujada comença en una rotonda a la via de ronda que comunica la carretera de Maó amb la de Fornells. És curta però prou severa com per no considerar-la una simple passejada. Malgrat això, si portem la multiplicació adequada no presentarà dificultats extraordinàries i pot constituir una bona excusa per visitar una illa declarada Reserva de la Biosfera amb tot el perímetre protegit i importants recursos de l’època prehistòrica. L’arribada s’efectua al santuari de la Mare de Déu del Toro, patrona de Menorca, ubicat on la tradició diu que un toro va assenyalar la presència de la Mare de Déu. És un lloc prou popular i conegut a l’illa com per merèixer una escalada ciclista. Es tracta de la muntanya més alta de Menorca (aplega un munt d’antenes) i des del cim es pot divisar tot el perímetre de l’illa i la veïna Mallorca. La muntanya, pelada i sense ombres, arriba a una altitud de 357 m; la seva situació al centre de l’illa i les reduïdes dimensions d’aquesta fa possible arribar-hi des de qualsevol indret de la seva geografia. La carretera permet el trànsit de vehicles sense problemes, està en bon estat i dibuixa algunes ferradures en el seu traçat.

m

300

Es Mercadal 200

Mont Toro

100

7% 0

Altitud: 315 m Desnivell: 260 m

9% 1

10% 2

Longitud: 3 km Pendent màxim: 11%

km 3

Pendent mitjà: 8,7% Coeficient: 71

222

Colls biclcleta carretera.indd 222

7/9/11 09:08:55

223

Colls biclcleta carretera.indd 223

7/9/11 09:08:56

Nom

475 475

Sa Talaia de Sant Josep (des des Molí, Sant Antoni de Portmany)

Sa Talaia de Sant Josep (des de Cala Tarida)

723 723

Batalla, coll de sa (des de Caimarí)

Burguesa, pujada a Na (des de Palma, barri de Gènova)

Cals Reis o dels Reis, coll de (des de Sa Calobra)

Cals Reis o dels Reis, coll de (des de cruïlla Sa Batalla-Puigmajor)

538

539

540

500

Claret, coll d’en (venint de Deià per Sa Pedrissa)

Coconet, pujada del (o des Fumat) (des de la platja de Formentor cap al Cap)

500

Claret, coll d’en (des d’Esporles cap a Valldemossa)

544

500

Claret, coll d’en (des de cruïlla Esporles/Banyalbufar)

543

230

312

Canonge, port des (des de Port des Canonge cap a Esporles)

542

225

Can Bleda, pujada de (des de cruïlla Ma-11, Sóller)

541

263

574

Bastida, coll de sa (des de Banyalbufar cap a Esporles)

537 299

475

Altitud

Sa Talaia de Sant Josep (des d’Eivissa, rotonda de Ca n’Escandell)

Illa de Mallorca

536

Illa d’Eivissa

Núm.

220

360

320

200

294

205

161

713

168

426

189

470

465

450

Desnivell

7,2

13,0

6,5

4,0

4,9

5,0

2,6

10,0

1,8

8,5

3,0

9,6

12,4

19,0

Llargada

3,1

2,8

4,9

5,0

6,0

4,2

6,2

7,1

9,3

5,0

6,3

4,9

3,8

2,4

% mitjà

8,3

4,9

8,0

8,0

10,0

6,2

8,5

12,0

14,0

8,0

9,0

15,0

15,0

15,0

% màxim

45

75

45

28

60

30

30

149

49

65

37

122

91

102

Coeficient

LZ

L

L

L

C

L

C

D **

F

C, F

F

B*

B*

B*

Font

224

Colls biclcleta carretera.indd 224

7/9/11 09:08:56

400

Galilea, pujada a (des des Capdellà)

Galilea, pujada a (des de Puigpunyent)

553

552

551

550

400

Galatzó, pujada al puig des (per Puigpunyent)

549

557 557

Honor, coll d’ (des d’Alaró, per Orient)

460

Grau de Superna, coll des (des de cruïlla sa Granja, Esporles)

Honor, coll d’ (per Bunyola)

460

240

Grau de Superna, coll des (des de Puigpunyent)

240

Grau des Capdellà (per Es Capdellà)

358

Gramola, coll de sa (venint d’Estellencs)

Grau des Capdellà (des de Port d’Andratx)

358

Gramola, coll de sa (des d’Andratx)

630

347

347

200

257

135

228

190

290

200

270

413

478

662

548

502

250

270

280

Desnivell

662

Fita des Ram, pujada a sa (per trencall a urbanització Es Verger, des de carretera de Palma a Puigpunyent) Fita des Ram, pujada a sa (per trencall a urbanització Es Verger, entrant a Esporles venint de Palma)

370

Ermita de Betlem, pujada a l’ (venint d’Artà)

547

368

Creu, coll sa (venint de Calvià)

546

368

Creu, coll sa (des de Palma per Son Dureta)

545

Altitud

Nom

Núm.

12,8

6,3

6,0

4,1

4,0

10,1

4,0

5,6

4,0

4,7

5,7

7,0

4,9

6,0

7,0

5,0

Llargada

2,7

5,6

3,7

6,2

3,4

2,2

4,8

5,2

5,0

5,7

7,3

6,8

10,2

4,2

3,9

5,6

% mitjà

8,0

9,0

5,8

8,6

6,0

8,0

9,0

7,0

6,2

8,0

21,0

17,0

20,0

9,0

8,0

8,0

% màxim

60

59

26

45

25

31

32

45

34

45

123

129

198

40

39

51

Coeficient

C

F*

L

C

L

C

L

F

L

F*

B*

F*

F*

L

L

F

Font

225

Colls biclcleta carretera.indd 225

7/9/11 09:08:56

300

Pedrissa, pujada a sa (venint de Deià)

Pi, coll des (des d’Estellencs)

Pi, coll des (venint d’Andratx)

556

557

Santuari de Sant Salvador, pujada al (des de Felanitx)

Serra d’Alfàbia, pujada a la (per pas des Porcs —735 m—, des de Bunyola cap al coll de Sóller)

563

564

277

Santuari de Cura, pujada al (o puig de Randa, des de Randa)

Sant Llorenç, coll de (des de Cala Tuent)

562

277

Sant Llorenç, coll de (des de sa Calobra)

561

1.027

495

549

550

Puig Tomir, pujada del (venint de Pollença)

560

1.435

871

Puig Major, collada del (venint d’Escorca)

Puig Major, pujada al cim del (des de Sóller, passant la barrera militar)

871

Puig Major, collada del (des de Sóller)

420

500

559

558

300

Orient, coll d’ (des d’Alaró)

830

336

309

223

215

460

1.403

340

854

140

150

280

250

200

210

555

200

Desnivell

210

Mirador des Colomer (coll de sa Creueta) (des de Port de Pollença) Mirador des Colomer (coll de sa Creueta) (des de la platja de Formentor)

554

Altitud

Nom

Núm.

14,6

5,0

5,0

3,4

3,2

12,0

22,7

8,0

14,5

2,0

3,0

5,0

5,0

4,0

3,0

Llargada

5,7

6,7

6,2

6,6

6,7

3,8

6,2

4,3

5,9

7,0

5,0

5,6

5,0

5,0

6,6

% mitjà

15,2

10,0

9,0

9,0

9,0

9,0

20,0

9,1

9,0

9,0

6,0

10,2

7,0

6,8

8,0

% màxim

161

66

45

43

41

92

319

54

148

29

23

51

31

31

39

Coeficient

Z

A L **

H L **

Z

Z

L*

F

L

D **

L

L

L

L

X

L*

Font

226

Colls biclcleta carretera.indd 226

7/9/11 09:08:56

571

Santuari de Toro, pujada al (des des Mercadal)

315

368

Illa de Menorca

570

Valldemossa, pujada del coll de (des del port de Valldemossa)

270

Tords, coll dels (venint de Calvià)

568 420

270

Tords, coll dels (venint de Palma)

567

Valldemossa, pujada a (venint de Palma, cruïlla s’Esgleieta)

353

Talaia d’Albercutx, pujada a sa (per mirador des Colomer, des de Port de Pollença)

569

532

Son Cabaspre, pujada de (des d’Esporles)

566

502

Sóller, coll de (des de Bunyola)

260

366

305

160

190

341

344

304

435

502

Sóller, coll de (per Sóller)

565

Desnivell

Altitud

Nom

Núm.

3,0

5,0

7,1

5,0

7,0

5,7

5,4

5,8

7,9

Llargada

8,7

7,3

4,3

3,2

2,7

6,0

6,8

5,2

5,5

% mitjà

11,0

9,0

12,0

4,7

4,9

10,0

12,0

8,0

10,0

% màxim

71

78

47

24

26

61

75

48

69

Coeficient

A*

F*

C

L

L

C

Z

F

F **

Font

Índex

Elogi de la bogeria, per Juanto Uribarri.................................. 5 Introducció......................................................................... 7 Justificació....................................................................... 11 Colls i pujades............................................................... 12 Geografia i orografia....................................................... 13 Informacions de la guia.................................................. 15

Barcelona...................................................................... 29 Colls de la Bena i de l’Escriga (Berguedà)........................... 36 Coll de Bracons, des de Sant Pere de Torelló (Osona).......... 37 Capolat o Malpàs des de l’Espunyola (Berguedà)................. 38 Collformic des de Santa Maria de Palautordera per Montseny (Vallès Oriental)......................................... 39 Coll de la Creu de Fumanya (Berguedà)............................... 40 Coll de la Creueta des de la Pobla de Lillet (Berguedà)......... 41 Coll d’Estenalles des de Terrassa (Vallès Oriental)............... 42 Urbanització El Farell des de Caldes de Montbui (Vallès Oriental).............................................................. 43 Collada de Sobirana i Mare de Déu de Falgars (Berguedà).... 44 Monestir de Montserrat des de Monistrol (Bages)................ 45 Coll de Pal des de Bagà (Berguedà).................................... 46 Coll de Pradell des de cruïlla C-16 per Vallcebre (Berguedà)..................................................................... 47 Pujada als Rasos de Peguera des de Berga (Berguedà)........ 48 Pujada del Ratpenat (Garraf).............................................. 49 227

Colls biclcleta carretera.indd 227

7/9/11 09:08:56

Rupit des de la presa del pantà de Sau (Osona).................. 50 Santa Fe del Montseny des de Sant Celoni (Vallès Oriental).............................................................. 51 Collada de Sant Isidre en direcció a Malanyeu (Berguedà).... 52 Santuari de Bellmunt des de Sant Pere de Torelló (Osona)......................................................................... 53 Turó de l’Home des de Sant Celoni (Vallès Oriental)............. 54 Llistat de colls i pujades.................................................... 55

GIRONA............................................................................ 77 Santuari dels Àngels des de Madremanya (Gironès)............. 82 Coll d’Ares des de Camprodon (Ripollès)............................. 83 Collet de les Barraques des de Ribes de Freser (Ripollès).... 84 Coll de Bracons des de Joanetes (Garrotxa)........................ 85 Coll de Canes per coll de Coubet des d’Olot (Garrotxa)........ 86 Coll de Capsacosta des de la Vall de Bianya, venint d’Olot (Garrotxa)................................................... 87 Collada de Collfred des de Sant Privat d’en Bas (Garrotxa)...................................................................... 88 Coll de Condreu des dels Hostalets d’en Bas (Garrotxa)....... 89 Coll de Jou des de Ribes de Freser (Ripollès)...................... 90 Mare de Déu del Mont des de Besalú per Beuda (Garrotxa)...................................................................... 91 Estació de Masella des d’Alp (Cerdanya)............................. 92 Coll de Revell des d’Arbúcies (Selva).................................. 93 Rocacorba (cim de Puigsou) des de Banyoles (Pla de l’Estany / Gironès).............................................. 94 Sant Grau d’Ardenya des de la costa (Selva)....................... 95 Sant Pere de Rodes des del Port de la Selva (Alt Empordà)................................................................. 96 Collada de Toses per Planès i Toses des de Ribes de Freser (Ripollès)........................................................ 97 Estació de Vallter 2.000 des de Setcases (Ripollès)............ 98 Llistat de colls i pujades.................................................... 99

228

Colls biclcleta carretera.indd 228

7/9/11 09:08:56

LLEIDA........................................................................... 109 Aigüestortes des de Barruera (Alta Ribagorça)................... 116 Coll d’Ares venint del Pont de Montanyana (Pallars Jussà)............................................................. 117 Artiga de Lin des de les Bordes (Vall d’Aran)..................... 118 Estació de Boí Taüll des del trencall de l’L-500 (Noguera).................................................................... 119 Coll de Bóixols des de Coll de Nargó (Alt Urgell)................ 120 Port de la Bonaigua des de Viella (Vall d’Aran)................... 121 Port de la Bonaigua des d’Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà)............................................................ 122 Port del Cantó des d’Adrall (Alt Urgell).............................. 123 Port del Cantó des de Sort (Pallars Sobirà)....................... 124 Estació de Cap del Rec des de Martinet (Alt Urgell)........... 125 Coll de Comiols des de Ponts (Noguera)........................... 126 Coll de Josa des de Tuixén (Alt Urgell)............................... 127 Coll de Laguén des de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)............... 128 Llac de Sant Maurici des de cruïlla C-13 (Pallars Sobirà).... 129 Montnou des de la riera de Canalda (Solsonès)................. 130 Coll de la Creu de Perves des de Senterada (Pallars Jussà)............................................................. 131 Plan de Beret des d’Arties (Vall d’Aran)............................. 132 Pleta del Prat (estació de Tavascan) des d’Ainet de Cardós (Pallars Sobirà)............................................ 133 Estació de Portainé des de cruïlla C-13 (Pallars Sobirà)...... 134 Port del Comte des de Solsona (Solsonès)....................... 135 Col deth Portilhon des de Bossost (Vall d’Aran)................. 136 Refugi de la Bassa d’Oles (Era Piusa) des de Viella (Vall d’Aran)................................................................. 137 Presa de Sallente des de la Plana de Mont-ros (Pallars Jussà)............................................................. 138 Sant Joan de l’Erm (coll de la Basseta) des de Castellbò (Alt Urgell)................................................................... 139 Estació de Tuixén-la Vansa des de pont del riu Cardener, la Pedra (Solsonès / Alt Urgell)..................................... 140 229

Colls biclcleta carretera.indd 229

7/9/11 09:08:56

Túnel de Viella des de Bono (Alta Ribagorça)..................... 141 Llistat de colls i pujades.................................................. 142

TARRAGONA.................................................................... 159 Coll d’Alforja per les Borges del Camp (Baix Camp)............ 163 Balneari de Cardó des de cruïlla C-12, Rasquera (Ribera d’Ebre / Baix Ebre)........................................... 164 Castell d’Escornalbou des de Riudecanyes (Baix Camp)..... 165 Coll de Fatxes des de Pratdip (Baix Camp)........................ 166 Font de Pallerols des de la Sénia (Montsià)....................... 167 Llaberia des de Pratdip (Baix Camp / Ribera d’Ebre)......... 168 Coll de Montagut des de Querol (Alt Camp)....................... 169 Caro des de Roquetes (Baix Ebre).................................... 170 La Mussara (coll de les Llebres) des de cruïlla N-420 (Baix Camp)................................................................. 171 Prades (coll de l’Arena) des de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà / Baix Camp)................................... 172 Rojals (coll de Rojals) des de Montblanc (Conca de Barberà)................................................................. 173 Coll de la Teixeta des de Riudecanyes (Baix Camp)............ 174 Collada de les Ventoses des de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès)....................................... 175 Llistat de colls i pujades.................................................. 176

ANDORRA....................................................................... 185 Estació d’Arcalís des d’Andorra la Vella per la Massana..... 189 Estació d’Arinsal des d’Andorra la Vella............................ 190 Collada de Beixalís des d’Andorra la Vella, per l’Aldosa...... 191 Port de Cabús des d’Andorra la Vella................................ 192 La Comella des d’Andorra la Vella.................................... 193 Cortals d’Encamp des d’Andorra la Vella........................... 194 Port d’Envalira des d’Andorra la Vella................................ 195 Llac d’Engolasters des de les Escaldes............................ 196 230

Colls biclcleta carretera.indd 230

7/9/11 09:08:56

Collada de la Gallina des d’Aixovall................................... 197 Coll d’Ordino des d’Ordino............................................... 198 Os de Civís des d’Aixovall (Andorra / Alt Urgell)................. 199 Estació de la Rabassa des de Sant Julià de Lòria.............. 200 Llistat de colls i pujades.................................................. 201

ILLES BALEARS............................................................... 203 Sa Talaia de Sant Josep des de Sant Antoni de Portmany (Eivissa)...................................................................... 209 Coll de Cals Reis o dels Reis des de Sa Calobra (Mallorca).................................................................... 210 Sa Fita des Ram per Puigpunyent (Mallorca)...................... 211 Pujada al peu d’Es Galatzó (Mallorca)............................... 212 Galilea des d’Es Capdellà (Mallorca)................................. 213 Coll d’Honor des de Bunyola (Mallorca)............................. 214 Mirador d’Es Colomer i Sa Talia d’Albercutx des de Port de Pollença (Mallorca).................................................. 215 Puig Major des de Sóller (Mallorca)................................... 216 Puig de Tomir venint de Pollença (Mallorca)....................... 217 Santuari de Cura des de Randa (Mallorca)........................ 218 Santuari de Sant Salvador des de Felanitx (Mallorca)......... 219 Coll de Sóller (Mallorca)................................................... 220 Coll de Valldemossa des del port de Valldemossa (Mallorca).................................................................... 221 Mont Toro des d’Es Mercadal (Menorca)........................... 222 Llistat de colls i pujades.................................................. 223

231

Colls biclcleta carretera.indd 231

7/9/11 09:08:56

Colls biclcleta carretera.indd 232

7/9/11 09:08:56

TÍTOLS PUBLICATS DINS LA COL·LECCIÓ AZIMUT

1. De la muntanya al mar Josep Insa Montava

15. A peu pel massís del Port Vicent Pellicer Ollés

2. El Montsant Antoni Cabré Puig

16. La Serralada Litoral en BTT Joan Portell Rifà

3. Conèixer la Segarra en BTT Josep M. Riera i Castells

17. Muntanyes de Prades: excursions naturals Màrius Domingo de Pedro

4. L’Alt Gaià, entre la Segarra i el Camp Ignasi Planas de Martí 5. La Ruta del Cister a peu i amb BTT (GR 175) C. Anglès - P. Cunillera E. Fonts - M. Robusté 6. De les Muntanyes de Prades a l’Ebre Josep Insa Montava 7. El descens d’engorjats a Catalunya J. M. Concernau A. Civit - X. Boltà 8. En BTT per Sant Llorenç del Munt, l’Obac i Montserrat Carles Sans i Ravellat 9. Per les serres del mestral-I Antoni Cabré Puig 10. Per les serres del mestral-II Antoni Cabré Puig 11. En BTT pel Baix Camp Josep Pere Ribas Anguera 12. En BTT pel massís del Port C. Martínez - M. Ortiz 13. En BTT per l’Anoia Josep Mª Bernaus i Gené 14. Activitats d’oci i esports d’aventura al delta de l’Ebre Joan Castellano Masdeu

Colls biclcleta carretera.indd 233

18. Per les Terres de l’Ebre Josep Insa Montava 19. En BTT pel Gironès Josep Mª Cullell Surroca 20. Siurana: guia d’excursions per fer a peu Antoni Cabré Puig 21. Las fuentes de El Port Vicent Pellicer Ollés 22. Les Muntanyes de Prades: 20 recorreguts per boscos, cingles i barrancs Ignasi Planas de Martí 23. Paratges naturals: massís del Garraf i conques de l’Anoia, del Foix i del Gaià X. Bayer - C. Guasch 24. 50 itineraris a peu per Catalunya Josep Mauri i Portolès 25. Els millors circuits d’esquí de fons del Pirineu oriental Josep Palau i Sanmartí 26. Obrint traça pel Pirineu: recull de travessies d’esquí de muntanya Oriol Guasch i Terré 27. El Garraf en BTT Joan Tutusaus Martí

7/9/11 09:08:56

28. Per la Franja en BTT Josep Insa Montava 29. A peu per la Gavarra marítima Ricard Teixidor i Palau 30. El Pallars Jussà a peu J. Creus - J. R. Gasa 31. Excursions escollides des de la Costa Daurada Antoni Cabré Puig 32. A tota cresta M. Borrell - E. Faura 33. A cavall per Catalunya Màrius Domingo de Pedro 34. Conesa: itineraris a peu per aquest bocí de terra Xavier Martorell i Boada 35. Escalades als Frares Encantats (Montserrat) Daniel Brugarolas Jori

44. Andorra: 15 ascensions i 11 escalades hivernals Carles Gel 45. L’Urgell: 12 itineraris en BTT, a peu o a cavall Josep Insa Montava 46. Caminades per la Noguera F. Antillach - A. Ortiz 47. Passejant pel Ripollès Josep M. Colomer Fossas 48. Passejades pels voltants de Cunit Josep Miró Illa 49. El Bages en BTT J. M. Ferrer - J. Ll. Jurado 50. Excursions escollides pel Prepirineu Antoni Cabré Puig 51. El Berguedà en BTT Miquel Julià Sans i Forés

36. Sostres comarcals de Catalunya Jordi López Miquel

52. Vall de Boí. 25 ascensions i travessies a peu Carles Gel

37. Caminades pel massís del Port Vicent Pellicer

53. En BTT per l’Alt Empordà J. Descamps - S. Puig

38. En BTT pel Ripollès David Aguirre Esteve

54. 50 itineraris en BTT per Catalunya Manel Cajide i Plaza

39. Muntanyes de Núria, Carançà i vall del Ter Pako Sánchez

55. El Bisaura. Rutes a peu i en BTT Montserrat Vilalta i Prat

40. A peu pel Montnegre i el Corredor Tomàs Muelas Fernández

56. Les Garrigues: 14 itineraris en BTT, a peu o a cavall Josep Insa Montava

41. Pel Lluçanès en BTT Adrià Zamel i Parramon

57. En BTT per Osona Joan Conill Mateu

42. A peu per Osona Josep Mauri i Portolès

58. En BTT pel Segrià C. Sallán - I. Guitart

43. Catalunya vertical Joan Jover

59. La Garrotxa en BTT Sergi Lara i Garcia

Colls biclcleta carretera.indd 234

7/9/11 09:08:56

60. Excursions a peu pel Baix Llobregat J. Sierra - M. J. Sans 61. A peu per l’Alt Penedès Joan Raventós Hill 62. El Montseny. 50 itineraris a peu Francesc Roma i Casanovas 63. Grimpant pel massís del Port Joan Tiron 64. 30 ascensions a peu per la Catalunya Nord Carles Gel 65. Excursions pel Tarragonès Xavier Martorell i Boada 66. Circuits d’alta muntanya pel Pirineu oriental català Manel Figuera Abadal 67. Massís del Carlit: ascensions per les arestes, carenes i valls Pako Sánchez 68. En BTT pel Solsonès Xavier Fabrés i Andreví 69. La ruta dels 9 refugis D. Buenacasa - M. Subirà 70. La serra del Boumort i muntanyes veïnes Manel Cortès Ribelles 71. Excursions des de cases de turisme rural J. Quintana - I. Vidal 72. En BTT per l’Alta Cerdanya i el Capcir Oriol Guasch i Terré 73. Les rutes en bicicleta del ‘Cavall Fort’ Joan Portell Rifà

Colls biclcleta carretera.indd 235

74. El Garraf a peu Joan Tutusaus Martí 75. Excursions escollides per a raquetes de neu Manel Figuera Abadal 76. L’alt Berguedà en 27 itineraris X. Losantos - P. Robert R. Rovira 77. El Vallès Oriental i Occidental en BTT C. Sans - J. Vidal 78. Els 30 millors barrancs del Pirineu Àlex Batllori Lacueva 79. Guia d’escalada clàssica a les Muntanyes de Prades Josep Jané Vallvey 80. Cavalls del Vent Isaac Fernández Sanvisens 81. A peu pel Parc Natural Cadí-Moixeró i el massís del Pedraforca Sergi Lara i Garcia 82. A peu per la Garrotxa Josep Mauri i Portolès 83. Caminant per la Porta del Cel D. Buenacasa - M. Subirà 84. Circuits d’alta muntanya pel Pirineu occidental català Manel Figuera Abadal 85. Montserrat. Les 32 millors excursions i vies ferrades Francesc Roma i Casanovas 86. La Costa Daurada arran de mar Josep Insa Montava

7/9/11 09:08:56

87. 25 excursions pel Front del Pallars Joan Ramon Segura

102. Excursions i caminades pel Vallès Pere Robert

88. Excursions a peu pel voltant de Girona Xavier Vilamitjana Pujol

103. Excursions pel Montsec Joan Ramon Segura

89. Itineraris de natura pel Gaià, el Foix i l’Anoia X. Bayer - C. Guasch 90. En BTT per la vall de Tuixent i la Vansa Joan Ramon Segura 91. La Costa Brava a peu Sergi Lara 92. El massís de la Maladeta T. Tobal - J. Pons - R. Solís 93. El Pallars Sobirà en BTT Xavier Agut 94. Caminant el Pallars Jussà Jordi Tutusaus 95. El massís del Port. El plaer de l’aventura Vicent Pellicer 96. Muntanyes de Canejan. Val de Toran M. Timoneda - J. Llanes 97. Les ascensions de Verdaguer al Pirineu Bernat Gasull i Roig 98. 50 ascensions fàcils pel Pirineu català Manel Figuera 99. Itineraris a peu per la Vall Fosca Sergi Galanó 100. Volta a Catalunya en BTT Josep Insa Montava 101. Camins del serè. 25 circuits a peu pels voltants del Camp de Tarragona Antoni Cabré Puig

Colls biclcleta carretera.indd 236

104. Els 50 millors barrancs del massís del Port Carlos Martínez 105. El massís de Sant Llorenç del Munt Manel Cajide 106. 80 recorreguts. Parcs Nacionals dels Pirineus D. Castagnet - G. Névery 107. Volta al Parc d’Aigüestortes en BTT Rafael Vallbona 108. A peu pel Pirineu català. 20 itineraris transpirinencs Manel Figuera 109. En BTT pel Pirineu català. 20 itineraris transpirinencs Oriol Guasch 110. A peu per l’Alta Garrotxa. 17 itineraris Nil Jaile Casademont 111. L’alt Solsonès. Rases i cims M. Dot - F. Garrigós - R. Rovira 112. Serres de Cardó, del Boix i del Coll de l’Alba Joan J. Tirón 113. L’alta vall de Cardós Carles Gel 114. Pel Matarranya en BTT Francesc Roig Loscertales 115. La vall del Fluvià en BTT Joan Bosch i Font 116. Excursions a peu pels castells del Penedès Juan Carlos Borrego Pérez

7/9/11 09:08:57

117. Patrimoni rural i pedra seca. 20 itineraris a peu i en BTT Joan M. Vives i Teixidó 118. Excursions per la història de Catalunya. 19 itineraris a peu Gener Aymamí i Domingo 119. Montsec. 20 excursions des de l’alberg Montsec-Mur Jordi Solà i Mas

121. Muntanyes de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre Antoni Cabré Puig 122. 20 excursions a peu pel voltant de Barcelona en transport públic Rafa López Martín 123. Guia de colls de Catalunya, Andorra i Balears. 900 pujades en bicicleta de carretera Frederic Ràfols Barrufet

120. Escalades a Montserrat, el Cairat i Sant Llorenç del Munt i l’Obac A. Masó - Ò. Masó

Colls biclcleta carretera.indd 237

7/9/11 09:08:57

Colls biclcleta carretera.indd 238

7/9/11 09:08:57