El vi en l'ager Pollentinus i en el seu entorn 8487389074

Citation preview

Dedicat: A/s professors A. Arribas, M. Tarrade/1 i D. E. Woods mestres i amics.

Edita:

Consell de -M allorca Cultura i Patrimoni © Damia Cerda i Juan Traducció : M. Antonia Ramis i Barbara Torres

I.S.B.N .: 84-87389-07-4 Depósit Legal : PM : 1275-1999 lmpres a:

Grafiques Miramar Torre de !'Amor, 4 07001 PALMA

ÜAMIA CERDA I JUAN

EL VI EN L'AGER POLLENTINUS 1

EN EL SEU ENTORN amb una síntesi de la Palma romana amb el seu port (Portopí) .

Consell de Mallorca Cultura i Patrimoni

COL·LECCIÓ LA DEIXA, 3 MONOGRAFIES DE PATRIMONI HISTÓRIC

1999

7

ASSAIG INTRODUCTOR!

La idea de crear un recipient contenidor amb dues anses per transportar vi, ali o altres mercaderies sembla que va ser obra deis cananeus, avantpassats deis fenicis, que habitaven l'area del litoral de Síria i Palestina, a.rea on apareixen una gran quantitat d'aquestes robustes amfores de boca petita i estreta, d'anses verticals i oposades (fig. A). Aquestes petites amfores rabasssudes també s'han trobat dins tombes egípcies i establiments de l'Edat del Bronze a Palestina i a Síria. A la paret d'una tamba egípcia (fig. A) es veuen aquests recipients que eren transportats al magatzem del faraó i els trobam plens de mercaderies conquerides als cananeus. Moltes d'aquestes amfores anaven segellades amb jeroglífics devora el dibuix que descriu el contingut d'aquests recipients cananeus: mel, vi amb mel, encens i ali d'oliva. Amb una amfora d'aquest tipus Jacob envia a Josep "els millors fruits de la terra": mel, especies, mirra (un tipus d'encens) nous. e,

~ ~

~

L.!...-

·f ,..,

I A...

-

-

Fig. A.- Moment en que es dipositen en el magatzem les amfores cananees plenes de mel, vi amb mel, encens i oli d'oliva, que havien conquerit els egipcis. (D'una tomba egípcia de final de segle XV o principis del XIV aC.)

Passades unes centúries els cananeus deixen de ser coneguts amb aquest nom i passen a ser coneguts com a fenicis; són aquests els responsables que la cultura oriental s'estengués arreu d'Occident i de formes diferents. Així veim que a l'area de l'estret de Gibraltar i més al sud, concretament a l'illa de Mogador1 (fig. B), tenim testimoniats vagament els contactes anteriors al primer mil·leni i possiblement també posteriors. Les excavacions sistema.tiques de l'illot de Mogador i de la ciutat fenícia de Luxar en el litoral nord-africa de l'Atlantic, així com les excavacions arqueologiques que s'han realitzat a l'area que s'ha denominat cercle de l'estret de Gibraltar, alla on la !legenda situava els tartessos, ajudada també per la citació bíblica de les "naus de Tarsis" ja que se sol acceptar la identificació de Tarsis amb el sud peninsular, han donat materials arqueologics molt vells i de malta qualitat. Recordem la rica joieria fabricada per artífe-x:s colonials deis tresors d'Aliseda, Carambolo i del Cortijo d'Ebora, juntament amb els tresors trobats a Villena (Alacant). Tot aixo reflecteix la mentalitat deis orientals, per als quals la península iberica era el Dorado. Les analisis

A. JODIN, 1966,

Mogador. Comptoir Phénicien du Maroc Atlantique.

8

EL VI EN L'AGER POLLE NTINUS I EN EL SEU ENTOR N

comparatives d'aquests materials arqueologics, segons el professor Tarradell 2 , assenyalen que les relacions d'aquesta area de colonització de l'extrem occident són a la Mediterrania oriental (Fenícia i Xipre) molt més que no pas a Cartago. Devers el 1950 s'identifica la ceramica característica de !'época de colonització fenícia intensa; la coneixem com a de vernís roig per ser d'aquest color i, juntament amb llurs formes, perdura fins el segle IV aC. És una ceramica que derivava deis vells prototipus de Xipre i de la costa de l'Ásia menor. Diu Tarradell que és efímera a Cartago i que no existeix en !'esfera d'influencia cartaginesa, és a dir, a les nostres illes. Per molts de segles el món grec va proveir de vi tots els grans centres urbans de la Mediterrania i, fins i tot, va atrevir-se amb alguns de l'Atlantic mitjanc;:ant, des de la meitat del segle Vlle aC, la flota mercant fenícia que en aquells anys ja havia assolit la seva plenitud expansiva a l'extrem occident3. Bona prava del que hem dit és la participació que tingueren els fenicis en el subministrament de vins i de ceramica xipriota de qualitat al campament mercat que es féu damunt l'illot de Mogador, situat a l'oest del Marroc atlantic, a més de 600 km de l'estret de Gibraltar4 (fig. B). Els resultats de les excavacions dutes a terme en aquel! illot foren espectaculars: es recuperaren fragments de 170 amfores fenícies de tradició cananeas que transportaven vi de l'Orient Mitja amb amfores vineres de la Jonia i també amb atiques, conegudes com de SOS. Tates són de la segona meitat del segle VII aC, com també ha son les oinocoes xipriotes de decoració geométrica. Si comparam aquesta citació del subministrament de vi grec en el segle Vlle aC a l'illa de Mogador amb una altra de Ciceró deis anys 73-70 aC on diu "les naus de vi de Grecia passaven al llarg de les costes de Sicília"6 , possiblement per al subministrament de vi a Roma, arribam a la conclusió que, com ja hem dit, la peNivéncia de la producció vinera grega fou molt !larga.

',T '1/)/J '.1 .· .. . , .· , ,,l.·' . ,, , ,,.,, .

.

)ftj;:o}~f .

, ·()

mm.

Eb. 72

Fig. 9.- Resumit d'aquests treballs: M. Font de Tarradell , 1973, p. 11-18; M. Font de Tarradell, 1974, p. 221-241; M. Tarradell-M. Font, 1975, p. 55 i següents.

□ AMIA CERDA I JUAN

31

. ............ '

'

o

10

5

O

Fig . 10.- Seccions de boques que provenen de les excavacions de Pollentia comparades amb colls de la nau PE de la C. S. J. i un fons d'una grecoitalica. a) Pollentia, C/ P, C. IV, N. V. b} Nau PE de la C. S. J . Sector 9 (Camp. 1979) . c) Pollentia, C/ P, C. IV, N.V. d) Nau PE de la C. S. J. Sector 3 (Camp. 1979) . e) Pollentia, C/P, C. VIII, N.V. f) Nau PE de la C. S. J. Sector 9 (Camp. 1979) .

g) Hospitalet vell de Manacor. Segons Rosselló-Bordoy . h) Nau PE de la C. S. J. Sector 9 (Camp. 1978) . i) Poblat de les Penyes roges . Calvia. j) Nau PE de la C. S. J . Sector 9 (Camp. 1979). k) Pollentia. Casa deis dos Tresors. Quadre VI.

32

EL VI EN L'AGER POLLENTINUS I EN EL SEU ENTORN

EL VI A POLLENTIA EN ELS PRIMEAS ANYS DE LA SEVA FUNDACIÓ La Dressel 1 «antiga»/ Will «e» 86 . Quan comenc;arem aquest treball diguérem que le ciutat romana de Pollentia, en els primers anys posteriors a la seva fundació, consum principalment vi envasat en amfores ebusitanes, de forma retro, d'un tipus amforal que coneixem com la forma PE-24. Al mateix temps, parlarem d'un segon contenidor viner el~ fragments del qual ofereixen una argila de la qual no hi ha dubte que pertany a una Dresse 1 «antiga» que tingué el seu floruit en el segon i en el tercer quart del seg le II aC (fig. 11 ). La secció del llavi d'aquesta amfora era triangular i tenia un peu propi de les Dressel 1 amb cos d'ogiva. L'argila també era peculiar, ja que tenia granuls i un color que recordava el rovell. Els dos fragments de que disposam d'aquesta amfora característica provenen del carrer Porticat, Quadre 11, Nivel! Vª 7 (fig. 12, a). Pero abans de continuar endavant, convé pensar que tractarem amb una amfora, la Dressel 1, que des que Heinrich Dressel ens en dona, el 1879, la seva ja famosa tipología amforal 88 , varem haver d'esperar setanta-sis anys abans que un altre estudiós, Nino Lamboglia, fes un altre pas endavant en la investigació d'aquesta forma amb la distinció de les tres variants basiques en la producció de la Dressel 1: la Dressel 1-A, la B i la C89 . Hem de tenir en compte que aquesta tipificació, en el moment en que es publica, només representa una petita passa, puix que la qüestió cronológica d'aquestes tres variants quedava sense resoldre, amb l'agravant -per fer-ho encara més complicat- que no ens adonavem, en un principi, que un jaciment tan emblema.tic com el Grand Conglué de Marsella eren en realitat dues naus superposades i amb una cronologia diferent: 210-180 aC per a la primera i 110-70 aC per a la segona; i allo que teníem, amb l'acurada publicació de Fernand Benoit de 1961, era un panorama desolador representat per una mescladissa de cera.mica campaniana i de material amforal corresponents a dues epoques separades per més de cent anys 90 • Pero alfo que resulta més sorprenent és que, d'aquest jaciment amb tants problemes, n'hagués extret N. Lamboglia, l'any 1955, el seu prototipus d'amfora de la Dressel 1-A, que al mateix temps ano mena Antara di Marsiglia91 • La discussió que s'ocasiona sobre els dos contextos mesclats de la nau del Grand Conglué, en la qual nosaltres ara no entrarem, dura més de vint anys. Tal vegada es podría considerar el reestudi que va fer el 1987 Luc Long deis materials i del diari d'excavacions de Fernand Benoit sobre la nau del Grand Conglué, el qual posa el punt final a la llarga polemica92 .

86 Diversos investigadors, entre els que es troba la prof. E. L. Will, consideren la Dressel 1 de la primera meitat del segle II aC una grecoitalica en el darrer estadi de la seva evolució, cosa que nosaltres no dubtam; pero hem de reconeixer que, en la practica, la major part deis estudiosos a l'hora de tipificar-les com a grecoitaliques no ho solen fer així i segueixen anomenant-les Dressel 1. Nosaltres, amb aquest nom compost amb que les designam , no pretenem altra cosa que fer que es recordi que aquesta amfora, predecessora de la Dressel 1-A, participa de la identitat de les grecoitaliques i, al mateix temps, de la Dressel 1 «antiga». 87 Poflentia /, p. 124, fig. 37, V, núm . 1-9. 88 «Di un grande deposito d'anfore rinvenuto del nuovo quartiere del Castro Pretorio». Bu//. Comissione Archeologica communale di Roma, VII, 1879, p. 36-112. 89 N. LAMBOGLIA, 1955, «Sulla Cr9nologia delle anfore Romane di Eta Republicana (11-1 Secolo aC)» a Riyista di Studi Liguri, XXI, p. 241-270. 9 ° F. BENOIT, 1961, op . cit. 91 N. LAMBOGLIA, 1955, p. 241-270. Amb el que acabam de dir, no voldríem haver donat la impressió d'haver fet un acte de reprovació o de crítica de l'obra de Fernand Benoit o de N. Lamboglia. Qualsevol de nosaltres podria haver caigut en aquest parany que els para la casualitat; aquest parany va ser, si tenim en compte com és d'ampla la Mediterrania, que es col ·locassin dues naus, una sobre /'altra, en el mateix indret de la costa. Cree que tots estarem d'acord que aquests dos grans investigadors marcaren una fila en la historia de l'arqueologia submarina i que sempre hi haura un abans i un després de l'epoca en que treballaren aquests dos estudiosos. 92 L. LONG, 1987, «Les épaves de Grand Conglué. Étude du journal de fouille de Fernand Benoit» a Archaeonautica, 7, p. 9- 36.

ÜAMIÁ CERDA I JUAN

Fig. 11 . Diferents amfores Dressel 1 "antigues"/ Will "e". a.- Nau Filicundi A (Lipari). Vers el 180-170 aC . b.- Necrópoli d'Empúries. Vers el 175-125 aC. c.- Nau punta Scaletta. Vers el 150-140 aC . d. - Nau Cabrera 7. Vers el 150 aC . e.- Nau la Ciotat. Vers el 150-125 aC. f.- El turó de les Abelles. Forma segons inv. 7/24.

33

34

EL VI EN L'AGER POLLENTINUS I EN EL SEU ENTORN

,-,

I ¡

1

~

1

1 1

1

1

1

1 \ 1 1 1 j 1

l 1,1 r , ,/ 1

I

/

' :

I

I

,I

I

i

1 1

\

1

O

\

2

3

1

cm

I

W."'

1

I

I I

1 1 1

1

I

.&

~

1

\

1 1

1

lw+,..i

'\ \

I

1

1

t

~•=➔-----='=d.1-..l

(

\

/

1

1 1 I I I I

I

1I

1

'

J

,,V

O

\

r

'\ II

/

/

,,

/

/

'

;:~;"é·~'?'f-":"/l:~=~~·::'::::'. ~,----'\

)

I 1 1

1

1

I

1

1

1

1

1 1

1 1

1 I

r

1

1

1

i

I

I

1

I

1

I

1

I

'1

'1\

I

I I 1

\

I

\ \

'

I

1 \ \

/

/

/

/

/

'

/

~~/

Fig . 12.- Dos fragments d'una Dressel 1 «antiga»/Will «e» de l'estratigrafia de Pollentia. a) Part de la boca i del peu d'una Dressel 1 «antiga»/Will «e». b) Part de la boca i del fans d'una forma Eb-73 .

Avui ja ningú no discuteix el moment en que comengaren llur camí les tres variants Dressel 1-A, 1-B i 1-C. S'esta d'acord que la Dressel 1-A no és als jaciments de Cartago, anteriors al 146 aC 93 ; es traba, nogensmenys, a Numancia, destru'ida el 133 aC 94 ; A. Tchernia afegeix, tot i ser conscient que la frontera deis dos tipus no esta ben delimitada, que les dues variants s'haurien pogut produir juntes durant un espai de temps curt. El prof. A. Tchernia creu que és probable que la Dressel 1-A es comengas a fabricar en un are cronologic que va del 145 al 135 aC 95 . Tenim la necessitat, pero, d'anomenar d'alguna manera aquesta amfora que s'usava abans que es creas la Dressel 1-A, és a dir, dins la primera meitat del segle 11 aC. Per estudiar aquest vas cal tenir en compte que els jaciments de la ciutat de Cartago, destru'ida

93 POLIBI, llibre 38; S. LANCEL a Byrsa 11 , 1982, p. 27 , fig. 19, presenta el perfil d'alló que diu que és una Dressel 1-A, peró el prof. J . H. van der Werff creu que en realitat es tracta d'una grecoitalica (WERFF, 1986, p. 100). 94 E. SANMARTÍ, 1985, «Las Ánforas Romanas del Campamento Numantino de Peña Redonda (Garray-Sória) » a Ampurias , XLVII , p. 136. 95 A. TCHERNIA, 1986, Le Vin de l'ltalie Romaine , p. 42.

DAMIÁ CERDÁ I JUAN

35

l'any 146 aC, reunien unes condicions optimes, perqué després de la Segona Guerra Púnica (201 aC) es comenga a reorganitzar la producció vinera en el litoral de la Italia tirrena i, passada una década, comengaren a tenir excedents viners i la consegüent necessitat d'exportar-los; ho feren amb aquesta nova forma d'amfora que coneixem com la Dressel 1 «antiga» i que reunía unes condicions optimes per al transport marítim: poc ventre i més alga.ria, tot el contrari de les grecoitaliques ventrudes que les havien precedit. Pero, com anomenarem aquesta forma d'amfora de la primera meitat del segle 11 aC? Entre els estudiosos mai no s'ha presentat ciar aquest tema: E. Sanmartí fa notar que N. Lamboglia arriba a parlar d'«anfore Dressel 1-A di tipo greco-italico» i que R. Pascual encunya el terme de «grecoitaliques evolucionades» 96 • Més curiós resulta que en la Oiscussion que hi hagué en el Coloque sur la Céramique antique. Carthage realitzat entre el 23 i 24 de juny de 198097 , Clementina Panella es referí a la Dressel 1 que havia trobat a les excavacions de Cartago amb el nom de Dressel 1 «antiga», al mateix temps que el prof. J-P. More! parlava d'aquestes amfores de Cartago com deis «... rares exemplaires de la Dressel 1 »98 . No hi ha dubte que aquestes Dressel 1 «antigues» tenen diferents seriacions que encára no s'han individualitzat99 . Una d'aquestes possibles series sembla que s'ha aconseguit explicar amb plenitud; és la que ens presenta la prof. E. Lyding Will en l'intent que va fer de sistematitzar les amfores grecoitaliques en general 100 • L'esmentada investigadora dividí aquesta família d'amfores, segons l'evolució de llur forma, en cinc variants i utilitza per anomenar-les les cinc primeres lletres de l'alfabet. A l'últim estadi d'aquesta evolució tenim la que correspon a l'amfora Will «e». Així, el que per a uns arqueolegs és una Dressel 1 «antiga», per a uns altres és una Will «e». Vegem com descrigué Mrs. Will el prototipus d'aquesta amfora (fig. 11, a-f) que presentam aquí: «De !largues anses en forma d'essa que arrenquen molt prop del llavi i s'adhereixen a la part inferior del coll; de llavi inclinat; el cos en ogiva en forma de pastanaga (carrot-shaped be/líes) i amb un peu indefinit. El color de l'argila sol recordar el del rovell, és a dir, l'oxid vermellós del ferro (Munsell 5 R, 5/6), i s'hi inclouen una gran quantitat de partícules negres i blanques. No salen dur estampilles; l'amfora del derelicte A de la Ciotat n'és una excepció» 101 (fig. 11, e). D'aquest tipus d'amfora que representa el darrer estadi de l'evolució de les grecoitaliques, que podríem anomenar Dressel 1 «antiga»/ Will «e», se n'han trobat: a) A les excavacions americanes a !'agora d'Atenes, datades dins del primer quart del segle 11 ac 102 • b) Les segueixen cronologicament les amfores de la nau Filicudi A del cap Graziano a l'illa de Lipari (fig. 11, a), el naufragi de la qual J-P. More! data entre els anys 180 i 170 aC 103 (1am. 11, a, b). c) Una altra amfora d'aquesta família fou estudiada per J. M. Nolla en el seu treball sobre les amfores d'Empúries 104 (fig. 11, b).

96

E. SANMARTÍ GRECO, 1985, op. cit., p. 159, nota 23. Actes. Coloque sur la Céramique Antíque. Carthage, 1980, p. 63. 98 lbíd. 99 Possiblement també es podria formar una d'aquestes seriacions amb les Dressel 1 «antigues» que provenen de la nau PE de la C. S. J. 100 E. L. WILL, 1982, op. cit., p. 353-356. 1 1 º lbíd., p. 354. 1 2 º lbíd. 103 J-P. MOREL, 1978, «A propos des Céramiques campaniennes de France et d'Espagne» a Archéologie en Languedoc, 1, p. 155. A. J. PARKER, 1992, Ancient Shipwrecks of the Medíterranean & Roman Provinces, p. 117. La data 160-140 a.c .. 1 4 º JOSÉ MARIA NOLLA, 1974-75, «Las Ánforas romanas de Ampurias» a Ampurias, XXXVI-XXXVII, p. 186, fig. 1, 6. 97

0

36

EL VI EN L AGER POLLENTINUS 1 EN EL SEU ENTORN

d) També pertany a aquest grup l'amfora de la punta Scaletta, enfonsada en el litaré de l'illa Giannutri (fig. 11, c). La data que atribueix Lamboglia a aquest naufragi és del 150 140 aC 105 • e) També ho són les tres amfores d'un nou derelicte que l'arqueoleg Joan Manel Porn ha anomenat Cabrera 7 106 , una de les quals reprodu"im aquí (fig. 11, d). Aquestes amfore~ surten associades amb bitroncoconiques PE-17, entre d'altres materials. f) Podríem esmentar a continuació la nau A de la Ciotat (fig. 11, e) que es pot data1 dins el tercer quart del segle II aC 1º7 • Volem fer notar que és !'única Dressel 1 «antiga»/ Wil! «e» que coneixem que porta estampilles de dues o tres lletres al peu de l'ansa. g) A la nostra illa tenim una altra amfora, d'aquesta serie, que prové del jaciment del turó de les Abelles (fig. 11, f). Pero un deis excavadors d'aquest jaciment ens diu que es traba aquesta amfora en nivells propis del segle I aC, tot i que aquesta situació no té cap significat cronologic perqué es tracta d'un vas que havia estat reutilitzat 1º8 • h) Una altra nau, la de Pegli (Génova), amb aquest tipus d'amfora, sortí associada amb pateres Campaniana A, forma A-6 (=F. 1443). Lamboglia la data vers el 150 aC 109 • i) Per acabar, tenim dos fragments que provenen de les excavacions de Pollentia, concretament del carrer Porticat, Quadre 11, Nivell v 110 (fig. 12, a): part de la boca i del peu característic (propi d'una amfora que té el cos en forma d'ogiva) d'una Dressel 1 «antiga»/ Will«e», d'argila amb rovell, amb una gran quantitat de partícules negres i blanques propies de l'argila volcanica (Cailleux 5 YR 5/6). Aquests dos fragments d'amfores sortiren associats amb ceramica Campaniana A, la fase d'evolució cronológica de la qual -sempre segons Morel- era del tipus mitja, perla qual cosa té un are cronologic del 190-100 aC 111 • Direm que aquesta ceramica esta acompanyada per fragments d'una Eb-73 112 (fig. 12, b). Per tal de donar una datació més actualitzada d'aquest interessantíssim Nivel! V, el prof. A. Arribas, que fou qui l'excava fa més de vint anys, ens aconsella que els tornassim a analitzar i que utilitzassim la valoració cronológica que tenen actualment aquestes formes dins la Campaniana A, segons la sistematització establida aquests darrers anys per Michel Py 113 i, sobretot, pel prof. J-P. Morel 114 • A continuació les descriurem: a) Vara d'un bol forma Lamb. A-31A (=F. 2574a) acanalada a ('exterior i decorada a !'interior amb dues línies de pintura blanca 115 (fig. 13, a). Aquesta forma esta integrada dins el grup que J-P. More! classifica com del tipus «mitja» 116 • Michel Py coincideix amb Morel pel que fa a la cronología de la Lamb. A-31 a (=F. 2574a) i la inclou dins el seu grup de Campaniana A que ell anomena «classica», de la qual diu que és una de les formes més usuals en els nivells de la segona meitat del segle II aC a Nages 111 . Fa l'observació que les vares pintades de blanc a la Lamb. A-31 a són molt antigues 118 • Per una altra banda, a

105

N. LAMBOGLIA, 1964, «La Campagna 1963 sul Relitto di Punta Scaletta all'lsola di Giannutri» a R.S.L. XXX, p. 248. Joan Manel Pons és l'arqueóleg responsable de les campanyes de prospeccions submarines del CIM. 107 F. BENOIT, 1958, «Nouvelles Épaves de Provence » a Gallia, XVI, p. 24-26; F. BENOIT, 1960, «Nouvelles Épaves de Provence, 11» a Ga/lia, XVIII, p. 44; F. BENOIT, 1962, «Nouvelles Épaves de Provence, 111» a Ga/lia, XX, p. 168 i 169. 108 Agra"fm a A. Vallespir que ens hagi donat aquesta informació. 109 N. LAMBOGLIA, 1952, appendix-I, «11 Carico di una Nave romana a Pegli» (Genova) a R.S.L., 3-4, p. 213-223 , fig. 74 i 76. 11 0 Pollentia I, p. 124, fig. 37, V, núm. 1-9. 111 J-P. MOREL, «La céramique campanienne: acquis et problemes» a Céramiques He/lénistiques et Romaines. Centre de Recherches d'Histoire Ancienne, XXXVI, 1976b, p. 102. 112 Pollentia I, fig . 37, 4. Vegeu també la fig. 9 d'aquesta publicació. 113 M. PY, 1978, «L'Oppidum des Castels Nages (Gard) , XXXV, e Suppl.» a Gallia, p. 213. 114 J-P. MOREL, 1976b, op. cit., p. 101 i 102. 115 M. PY, 1978, op. cit., p.229. 116 Vegeu nota 111. 17 1 M. PY, 1978, op. cit., p. 225. 118 lbid., p. 229. 106

a

37

ÜAMIA CERDA I JUAN

il 1-

11

a

e

b

d

e Lamina 11

Empúries, a l'Estrat VII (A i B) de la Murada Robert que es data entre els anys 175-125 aC, Sanmartí diu que la Lamb. A-31 a (=F. 2574 a) és una de les formes més freqüents 11 9'_ En resum, podem dir que tots els indicis apunten que la forma Lamb. A-31 a no sobrepassa el 100 aC.

119

E. SANMARTÍ, 1978, La Cerámica Campaniense de Emporión i Rhode, p. 293-296.

0

38

EL VI EN L AGER POLLENTINUS I EN EL SEU ENTORN

/

-. .

-- 1"\- ----------

' ---!

1

i

7

/.

-~/- [ ,__...-~y-, -/ 1

1

'-✓

1

'

____ ., Fig. 13.- Ceramica fina del carrer Porticat, Quadre 11, Nivell V. a) b) e) d}

Fragment de Lamboglia A-31 a (=F. 2574a). Fragment d'una Lamboglia 23 (=F. 1120) amb fang roig eivissenc . Fragment d'una forma Lamboglia A-36 (=F. 1312). Part d'una ansa bífida d'una forma Pasquinucci 127.

Diferents enfocaments deis fragments (inv. 96) .

DAMIA CERDA I JUAN

39

b) Vora d'un plat de peix fabricat amb el fang roig eivissenc característic (fig. 13, b) que imita la forma 23 de la Campaniana A 120 • Als que treballam a l'arxipelag balear no ens resulta estrany trabar formes retro entre la cera.mica d'imitació campaniana fabricada a Ebussus 121 • Tenim un altre exemple d'un d'aquests plats, datat també tardanament en !'estratigrafía del turó de les Abelles (Calvia-Mallorca) 122 • e) Vora d'una patera Lamb. A-36 (=F. 1312) que conserva el vernís negre i tres forats d'una reparació antiga 123 (fig. 13, e). De les dues variants d'aquesta forma que presenta Lamboglia en la seva C/assificazione Preliminare, la primera prové de les excavacions de Ventimiglia, mentre que la segona és del museu d'Enserune; totes dues variants varen ser datades per J-P. More! com a propies de la primera meitat del segle II aC 124 • El perfil de la vora que es recupera a les excavacions del carrer Porticat pertany al primer grup. d) Per acabar, també de la cera.mica de vernís negre, disposam d'un fragment d'una ansa bífida d'una Pasquinucci 127 (fig. 13, d) que prové del carrer Porticat, Quadre 11, Nivel! V125 • D'aquesta forma, cal dir que no va ser en realitat fins el 1973 que aquest vas d'anses a bucle fou individualitzat per Marinella Pasquinucci en un estudi sobre la cera.mica de vernís negre del museu Guarnacci de Volterra, la qua! va tipificar com a forma 127126 • La cronologia d'aquesta forma d'origen etrusc se sol moure dins el segle II aC; la trobam a:

1) La nau Filicudi «A» del cap Graziano, l'enfonsament de la qua! es data entre el 180 i el 170 aC 121 . 2) La nau de l'illa Pedrosa, a l'Estartit (Girona), datada pels excavadors com a del 100 aC 128 • Més tard , J-P. More! la data entre el 150 i el 140 aC 129 . 3) La nau romano-republicana de la Colonia de Sant Jordi, Mallorca130 • A més de transportar la Pasquinucci 127 amb la seva argila tipus D característica, propia de l'Etrúria septentrional, l'acompanyen unes altres formes Campanianes B decorades a l'estil de les ceramiques que ens presenta Marinella Pasquinucci i que provenien del museu Guarnacci de Volterra 131 • La data que continuam donant per a l'enfonsament d'aquesta nau és de finals del segle II aC 132 . 4) Enrie Sanmartí sempre data la Pasquinucci 127 en les excavacions d'Empúries com a de l'últim quart del segle II aC 133 .

120

M. DEL AMO DE LA HERA, 1970, op. cit., p. 220-228. D. CERDA et a/ií, 1987, op. cit., p. 297-308 , fig . 44. 122 lnformació facilitada per A. Vallespir, la qual agra"im. 123 Pollentía I, 1973, op. cit. , p. 124, fig. 37, v, 1. 12 • J-P. MOREL, 1969, «L'Atelier des Petites Estampilles» a M.E.F.R., LXXXI, p. 82. 125 Agra"im al prof. Arribas la informació que ens facilita sobre aquest fragment. 126 M. PASQUINUCCI , 1972, La Ceramíca a Verníce Nera del Museo Guarnaccí dí Vol/erra, p. 400-403, fig. 28 i 29 . 127 J-P. MOREL, 1978, op. cit. , p. 155. 128 JOSEP BARBERA, 1975, «El cargamento de cerámica barnizada de negro del pecio de Isla Pedrosa (Gerona)» a Inmersión y Ciencia, p. 83 i 84, fig. 1, 1. 129 MOREL, 1978, op. cit. p. 155. 13 CERDA, 1980, '«La nave romano-republicana de la Colonia de Sant Jordi ». Les Saliries, Mallorca. P. 29, fig . 22. 131 Les formes Lamb. 5 (CERDA, 1980, p. 16, núm . 6-9) són paral ·leles pel que fa al perfil i a la decoració a les de Volterra (PASQUINUCCI , 1972, fig . 1, núm . 65). La Lamb. B-8b amb el característic perfil i decoració (CERDA, 1980, p. 22, núm. 17) és similar en forma i decoració a la mateixa per,,a del Museu de Volterra (PASQUINUCCI, 1972, fig. 1, núm. 57). També són dignes d'esser tinguts en compte els recipients en ceramica comuna que recuperarem de la nau (CERDA, 1980, p. 42, núms. 48 i 49), la forma deis quals no és més que una imitació etrusca de la forma de vernís negre MOREL (=F. 5281 b 1). 132 CERDA, 1980, op. cit. , p. 97. 133 E. SANMARTÍ , 1978, op. cit., p. 191 , 1am. XXXVII, núm . 482; lbíd ., 11, p. 638 , núm . 1152. lbíd ., vol. 11 , p. 421, 1am. 69, núm. 1268. 121

°

40

EL VI EN L'AGER POLLENTINUS I EN EL SEU ENTORN

5) G. Martín Avila estudia un altre exemplar de les excavacions de l'antiga pla9a de la Reina de Valencia, Estrat VI, al qual dóna la mateixa cronología: 125-100 aC 134 • 6} Per una altra banda, els diferents fragments de la Pasquinuccí 127 que tením de les excavacíons de Pollentia provenien sempre de nívells corresponents als prímers anys de l'ocupacíó romana. Moltes de les formes, no totes, Pasquínucci 127 que s'han trobat en els poblats talaiotics, a causa del seu mal acabat podríen pertanyer al segon grup, és a dir, podríen haver estat produ'ides al nord de la Campa.nía o, tal vegada, en les terrisseries ebusitanes 135 • En resum, direm que hem aprofitat l'excel·lent estratigrafía que ens oferí el carrer Porticat per individualitzar dos fragments valuosos: part de l'orla i d'un peu, propi d'una amfora de cos en ogiva amb una característica argila rovellada (Cailleux 5 YR 5/6), gracies als quals hem pogut establir !'existencia de part d'una Dressel 1 «antíga»/Will»e» que, de forma residual, es recupera en l'estratígrafia de l'etapa més antiga de la romanització de la cíutat de Pollentia (fig. 12, a).

LES DRESSEL 1-A, 1-B i 1-C. Les Dressel 1-A.- La prof. E. Lyding Will diu que l'aparíció de la Dressel 1-A i la de la Dressel 1-C es pot situar a finals del segle II aC 136 i que desapareíxen del mercat a mitjan segle I aC ja que, afegeix Mrs. Will, les dues formes estan representades a les excavacions de l'illa de Delos, on l'ocupació romana cessa a mitjan segle I aC; pero aquestes mateixes dues formes no es troben representades a Corint a causa de ser una ciutat que es torna a fundar sota la dominació romana el 44 aC 137 • L'aparició de la Dressel 1-A, E. Sanmartí la sítua, com ja hem dit, dins un are cronologic que va del 146 aC, data de la destrucció de Cartago, al 133 aC, data de la destrucció de Numancia, ja que, afegeix l'esmentat investigador, la Dressel 1-A no es troba en els jaciments de Cartago; és present, pero, a Numancia 138 . D. P. S. Peacock data l'aparició d'aquesta forma vers el 130 aC 139 i, ja per acabar, André Tchernía diu que, tot i que som conscients que la frontera que hi ha entre la data del comen9ament d'aquesta variant no esta perfectament delimitada, els dos tipus pogueren haver estat fabricats junts durant un temps i afegeix: «jo cree, dones, que és possible situar entre 145-135 el pas d'una forma a l'altra» 140 . Hem de tenir en compte que la Dressel 1 és una forma d'amfora que es fabrica en gran quantitat, ja que només en el litoral mediterrani de la Gal·lia, deis 153 naufragis localitzats per la Direction des recherches Archéologiques Sous-marines francesa, més d'una quarta part corresponen a naus que transportaven la Dressel 1141 . Són innombrables els centres

134 G. MARTÍN AVILA, «Cerámica campaniense de Valentia, Pollentia y Albintimilium» (estudi comparatiu) a IV Symposium de Prehistoria Peninsular, Barcelona 1974, p. 338 , fig . 9. 135 El prof. J-P. Morel el 1978, en una recensió que va fer amb motiu de les jornades d'estudi de la ceramica campaniana organitzades per la Fédération Archéologique de l'Hérault, qualifica les Pasq. 127 de la cova Monja de Biniali i la de Son Garrió com de qualitat execrable i afirma que ben bé podrien haver estat fabricades a les llles Balears. MOREL, 1978, op. cit. , p. 155. 136 E. L. yYILL, 1979, «The Sestius Amphoras: a Reappraisal» a Journal of Fiel9 Archaeology, VI, p. 340 . 137 lbíd. 138 E. SANMARTÍ, 1985, op. cit. , p. 153, nota 32; Serge Lancel a Byrsa 11, p. 27, fig . 19, presenta el que diu que és una Dressel 1-A que prové de les excavacions de Cartago i que per tant és anterior al 146 aC. Pero el prof. Jaap van der Werff creu que es tracta de fragments d'una grecoitalica. WERFF, 1986, p. 1OO. 139 D. P. S. PEACOCK i D.F. WILLIAMS, 1986, Amphorae and the Roman Economy, p. 87. 14 º A. TCHERNIA, 1986, op. cit., p. 42 . El pas d'una forma a una altra a que es refereix el prof. A. Tchernia és el de l'amfora que nosaltres hem anomenat Dressel 1 ,,antiga»/ Will «e» a la Dressel 1-A. 1 1 • R. LEQUEMENT i B. LIOU , 1975, «Les épaves de la cote de Transalpine. Essai de dénombrement, suivi de quelques observations sur le trafic maritime aux lle et ler siecles avant J-C» a Cahiers Ligures de Prehistoire et Archéologie, XXIV, p. 76-82.

41

DAM IÁ CERDA I JUAN

----

a Ager Cosanus .,.,..-b la Planícia_pi Fondi = ~...,,,.._,,, e Ager Falernus

~~

j

1

/

/ 1

1

______,

\

4 \

,,

,/

LJº \ !

*

centres urbans.

*Terrisseries que usen l'estampilla de de dues lletres . *Estampilles.

Fig. 14.- Els grans centres de producció de la Dressel 1 del litoral tirre de la península italica. a'.- El sud de l'Etrúria amb els centres de producció d'amfores de l'Ager Cosanus . a".- Les tres variants d'amfora del Grand Conglué de Marsella. a'" .- Les Dressel 1-B de l'Épave Fos I de les terrisseries d'Albínia. b'.- El sud del Laci amb els centres de producció de la planúria de Fondi. b". - Les tres varietats de la Dressel 1-B de P. Veivius Papus de la Madrague de Giens (Var). c'.- El nord de la Campa.nía amb els centres de producció de l'Ager Falernus. c".- Amfores : Nau Drammont A. Nau de Santa Servera.

42

EL VI EN L'AGER POLLENTINUS I EN EL SEU ENTORN

productors d'aquesta amfora tot al llarg del litoral tirre de la península italica, pero destaquen per la seva importancia: l'area geografica del sud de l'Etrúria que correspon a l'antiga colonia de Cosa (fig. 14, a); la segona gran area productora esta situada al sud del Laci, on es produ'iren els famosos sucs de Caecube (fig. 14, b); i la tercera area correspon al litoral del nord de la Campania, on es féu la collita deis vins de renom de Falern (fig. 14, c).

La Dressel 1 de l'Ager Cosanus a l'area de Pollentia. L'Ager Cosanus corresponia a una area geografica que ens mostra la topografía antiga, limitada pel nord pel riu Albenga i pel sud i el sud-est pel riu Talone i la mar Tirrena 142 (fig. 14, a). La qualitat deis vins que es produ'ien en l'Ager Cosanus era més aviat mediocre, per la qual cosa no tenim gairebé cites literaries deis escriptors del món classic que parlin d'aquests sucs, així com en tenien els vins de Caecuba o els de Falern. De l'Ager Cosanus, tan sois en coneixem els noms de dues famílies de !'aristocracia urbana que posse"iren grans extensions de terra a l'Etrúria, a l'area de Cosa concretament: una era la de Domitti Ahenobarbi 143 i l'altra era la deis Sesti. La primera pogué haver estat relacionada amb la producció d'amfores de la terrisseria d'Albínia144 (fig. 14, a"'), mentre que la segona forma parteix del problema complex de la producció i difusió de la Dressel 1 que va amb !'estampilla deis Sesti. Coneixem alguns membres d'aquesta família que visqué durant el segle I aC. El primer de qui en tenim notícia va ser L. Sestius, que fou un personatge bastant desconegut; sabem que estigué actiu durant el primer quart del segle 1 aC i que va ser tribú de la plebs entre el 100 i el 90 aC; P. Sestius, fill de !'anterior -el nom complet del qual era P. Sestius L.F. Col(ina) ens és conegut merce a l'oració Pro Sestio de Ciceró, donada a coneixer el mes de man;: del 56 aC. P. Sestius es casa als 20 anys amb Albínia, tilla del senador Albí. Del matrimoni, en nasqueren dos fills: Lluci, el 73 aC, i Sestia, el 72 aC. Les tres generacions estan relacionades amb l'estampillat del material amforal i de les rajoles 145 • La Dressel 1 amb !'estampilla de Ses(ti) fou, dones, una producció de l'Ager Cosanus (fig. 14, a'), el vi de la qual, no sabem ben bé per que, anava dirigit preferentment a les valls del Roine i del Saona, per on enllagaria el Rin i el limes. Les amfores amb !'estampilla de Sesti són abundases a Cosa, com hem dit, pero no se'n troben en tot el sud de la península italica (fig. 16). Tornam a tenir !'estampilla a l'istme de la península iberica, amb Empúries com a epicentre. Es traba també, tot i que en poca quantitat, en els grans centres comercials de l'antiguitat com, per exemple, Alexandria, amb només uns quants timbres, Delos, amb dues estampilles, o Atenes, amb una estampilla a l'agora 146 • No se n'han trobades a

142 E. L. WILL, 1979, "The Sestius Amphoras: a Reappraisal» a Journal of Field Archaeo/ogy, VI, p. 339 i següents. E. L. WILL, 1987, «The Roman Amphoras » a The Roman Port and Fishery of Cosa, p. 171 i següents. D. MANACORDA, 1980, «L'Ager Cosanus tra tarda Republi ca e Impero: forme di prciduzione e assetto della propieta» a The Seaborne Commerce of Ancient Rome: Studies in Archaeology and History, Memoires of the American Academy in Rome, p. 173181. D. MANACORDA, 1981, «Produzione agricola, produzione ceramica e propietari nell'Ager Cosanus nel I aC» a Societa Romana e Produzione Schiavistica. Bari. P. 4 i 5. 143 L'estampilla Ahenobarbi sobre un cep de plom d'una amfora estudiada pel prof. Piero A. GIANFROTTA, 1980, p. 11 , fig . 26, podria indicar que aquest terratinent disposa de la seva propia flota mercant, com també la tingueren els Sestius. 144 D. MANACORDA, 1981 , op. cit. , p. 49. Suggeriment fet per la prof. D. Manacorda. Cal recordar que aquest forn ceramic va ser localitzat per D. P. S. PEACOCK, 1977, «Recent discoveries of Roman Amphora Kilns in ltaly» a Antiquaries Journal, LVII, 2, p. 266-267, fig . 3. 145 Per ampliar aquest tema, vegeu : E. L. Will, 1956, «Les Amphores de Sestius » a Rev. Arch. de /'Est et du CentreEst. p. 224-244; E. L. Will, 1979, p. 339-350. 146 E. L. WILL, 1962, «Latin-stamped Amphoras in the Eastern Mediterranean area» a Yearbook of the American Philosophical Society, p. 649-650.

ÜAMIÁ

---

CCHORl5

===--= : -

CERDA

I JUAN

43

-- ------- - -- -- -

_-

_ -_- _-

- - --

--

aeJas::liass:es:-

__ ----

----

---

===--=-----=------------= ==~~--- - - ----- --- -- -- ---····--·--- - ------·-- ··-· ··- --- -- -- -----

/ •

Poblacions ■ Jaciments

modernes arqueologics

Fig. 15.- Pollentia i el seu entorn geografic.

Corsega, pero sí en el litoral nord-oriental de l'illa de Sardenya, ja que prop d'Olbia es recupera una amfora completa amb !'estampilla SES seguida d'un trident 147 . A tata !'a.rea balear, mai no s'hi ha trobat el timbre de Ses(ti), que sapiguem; tan sois disposam d'un fragment d'una orla d'una Dressel 1-A amb una estampilla quadrangular en buit amb !'estrella de vuit puntes en relleu i dins un estoig (fig. 17, 1am. 11, c). Aquesta decoració tan repetida a Cosa es traba en el poblat talaiotic de can Daniel (Pollem;a) a pocs quilometres de la ciutat romana de Pollentia (fig. 15). Les característiques d'aquesta secció de llavi que correspon a una Dressel 1-A són: inclinació del llavi, 67º; alga.ria de l'orla, 38 mm; dimensions de !'estampilla, 17 x 17 mm. És curiós que tates aquestes mides, així com també la de !'estrella de vuit puntes, siguin les mateixes d'altres empremtes, propies de l'amfora de Sestius, estudiades per la prof. D. Manacorda 148 • Aquí presentam , a més d'un fragment d'orla d'una Dressel 1-A amb !'estampilla de !'estrella de vuit puntes (fig. 17, 1am. 11, e) propia deis tallers de Sestius de l'area de l'Ager Cosanus, dues amfores, també deis mateixos tallers. La primera (fig . 18, a) prové de la nau

147 D. MANACORDA, 1978, «The Ager Cosanus and the production of the amphorae of Sestius. New evidence and reassessment» a Journal of Roman Studies, LXVIII, p. 125, fig. 2, 25 ; D. MANACORDA, 1981 , op. cit. , p. 7. 148 lbíd .

44

EL VI EN L'AGER POLLENTINUS I EN EL SEU ENTORN

19 e18

•11 16 ••15 1

4

Fig . 16.- La distribució de les amfores de Sestius (segons E. L. Will, 1979; A. Carandini-S . Settis, 1979; D. Manacorda, 1981 i D. Cerda, 1995) . 1.2.3.4.5.6.7.8.9.10.11 .12.13.14.15.16.17.18.19.-

Cosa. Més de 150 exempl. Saturnia. Volterra. Olbia. Luni. Vada Sabatia. Albintimilium. Cap Roux. lle du Levant. Grand Congloué. (Derelicte) . Pointe de l'Espiguette. Empúries. Torroella. Ruscino . 2 exempl. Peyrepertouse. Bélesta. Bouriege . La Lagaste . 10 exempl. Pamiers.

20.21.22.23.24.25.26 .27.28.29.30.31.32.33 .34.35.36.37.38.-

Toulouse. Vieille-Toulousse . 12 exempl. Nimes . Nyons. Vienne. Lezoux. Roanne. 2 exempl. Tournus. Mont Beuvray. Cersot. 3 exempl. Alésia. 2 exempl. Besangon. 2 exempl. Bale. Ungersheim . Poitiers. St-Michel, prop de Toulon. L'Altenburg . Carnuntum . Can Daniel (Pollen