Cómo se hace una tesis : ténicas y procedimientos de estudio, investigación y escritura [6 ed.]
 9789688520079, 9688520071

  • Commentary
  • ocr: ABBYY FineReader; MRC compression
Citation preview

Umberto Eco

UííATESIS investigólo^ estudioyescntura d e

Umberto Eco

CÓMO SE HACE UNA TESIS

Colección Libertad y Cambio Sene Práctica

CÓMO SE HACE UNA TESIS Técnicas y procedimientos de estudio, investigación y escritura

por

Umberto Eco

v e r s i ó n c a s t e l l a n a de LUCÍA BARANDA y ALBERTO CLAVERÍA IBÁÑEZ

Título del original italiano: Come si fu una tesi di laurea © Tascabili Bompiani, 1977

Diseño de cubierta: M a r t h a Rourich

24" Reimpresión en México, 2000

Derechos para todas las ediciones en castellano

© by Editorial Gedisa, S.A. Muntaner, 460, entio., 1. Tel. 201 60 00 08006 - Barcelona, España e-mail: [email protected] http://wwwgedisa.com a

Gestión, representación, dirección para esta edición Editorial Gedisa Mexicana, S.A. Guanajuato 202, Local 1 06700 Col. Roma México, D.F. Tel.: 5564-7908 Fax: 5564-5607

ISBN: 968-8520-07-1 Derechos reservados conforme a la ley

Impreso en Cía. Editorial ElectroComp, S.A. de C.V. Impreso en México Printed in México

Queda prohibida la reproducción total o parcial por cualquier medio de impresión, en forma idéntica, extractada o modificada, en castellano o cualquier otro idioma.

ÍNDICE

INTRODUCCIÓN I. Q U E

ES

UNA

13 TESIS

DOCTORAL

Y

PARA

QUE SIRVE

1 . 1 . Por q u é h a y que h a c e r una tesis y en qué consiste 1.2. A q u i é n interesa e s t e libro 1.3. C ó m o una tesis sirve t a m b i é n d e s p u é s del d o c t o r a d o 1.4. Cuatro r e g l a s o b v i a s II.

LA E L E C C I Ó N D E L T E M A

I I . 1. ¿Tesis m o n o g r á f i c a o tesis p a n o r á m i ca? 11.2. ¿Tesis histórica o tesis teórica? 11.3. ¿ T e m a s c l á s i c o s o t e m a s c o n t e m p o r á neos II . 4 . ¿ C u á n t o t i e m p o s e requiere para hacer u n a tesis? II . 5 . ¿Es n e c e s a r i o c o n o c e r i d i o m a s extranjeros? I I . 6 . ¿Tesis científica o tesis política? 1 1 . 6 . 1 . ¿Qué es la cientificidad? 1 1 . 6 . 2 . ¿Temas histórico-teóricos o experiencias «en caliente»? 1 1 . 6 . 3 . Cómo transformar un tema de actualidad en tema científico

18

18 22 23 25 27

27

32 35 37 42 47 47 54

57

II .7. C ó m o e v i t a r ser e x p l o t a d o p o r el p o nente III. LA B Ú S Q U E D A D E L M A T E R I A L

66

69

III. 1. La a c c e s i b i l i d a d d e l a s f u e n t e s III .1.1. Cuáles son las fuentes de un trabajo científico III. 1.2. Fuentes de primera y segunda mano III.2. La i n v e s t i g a c i ó n bibliográfica III . 2 . 1 . Cómo usar una biblioteca 111.2.2. Cómo afrontar la bibliografía: el fichero 111.2.3. La referencia bibliográfica

69 69 75 79 79 84 89

CUADRO 1 - RESUMEN DE LAS REGLAS DE LA CITA BIBLIOGRÁFICA

106

CUADRO 2 - EJEMPLO DE FICHA BIBLIOGRÁFICA

111.2.4. La biblioteca experimento

108

de Alessandria:

un 109

CUADRO 3 - OBRAS GENERALES SOBRE EL BARROCO ITALIANO LOCALIZADAS EXAMINANDO TRES TEXTOS DE CONSULTA

120

CUADRO 4 - OBRAS PARTICULARES SOBRE LOS TRATADISTAS ITALIANOS DEL SEICENTO LOCALIZADAS EXAMINANDO TRES TEXTOS DE CONSULTA

111.2.5. ¿Hay que leer los libros? qué orden?

122

¿Y en

IV. E L PLAN D E T R A B A J O Y LAS F I C H A S IV. 1. El í n d i c e c o m o h i p ó t e s i s d e trabajo IV .2. F i c h a s y a n o t a c i o n e s IV . 2 . 1 . Varios tipos de ficha y para qué sirven

133 137 137 146 146

CUADRO 5 - FICHAS PARA CITAS

150

CUADRO 6 - FICHAS DE RECUERDO

IV .2.2. Fichas délas fuentes primarias IV.2.3. Las fichas de lectura CUADROS 7-14

- FICHAS DE LECTU-

158 174

RA

IV.2.4. La humildad

152

155 158

científica

V. LA R E D A C C I Ó N

177

V . l . ¿A q u i é n se h a b l a ? V.2. C ó m o se h a b l a V . 3 . Las c i t a s V . 3 . 1 . Cuándo y cómo glas

177 179 188 se cita: diez re188

CUADRO 15 - EJEMPLO DE ANÁLISIS CONTINUADO DE UN MISMO TEX-

198 199 201 201 204

TO

V.3.2. Citas, paráfrasis y plagio V.4. Las n o t a s a pie de p á g i n a V . 4 . 1 . Para qué sirven las notas V A2. El sistema cita-nota CUADRO 16 - EJEMPLO DE UNA PÁGINA CON EL SISTEMA CITA-NOTA

207

CUADRO 17 - EJEMPLO DE BIBLIOGRAFÍA STANDARD

CORRESPON-

DIENTE

V .4.3. El sistema

208

autor-fecha

209

CUADRO 18 - LA MISMA PÁGINA DEL CUADRO

16

REFORMULADA

SE-

GÚN EL SISTEMA AUTOR-FECHA

213

CUADRO 19 - EJEMPLO DE BIBLIOGRAFÍA CORRESPONDIENTE CON EL SISTEMA AUTOR-FECHA

V . 5 . Advertencias, t r a m p a s y c o s t u m b r e s . . . . V.6. El o r g u l l o científico

214

215 219

VI.

LA R E D A C C I Ó N DEFINITIVA

223

VI. 1. Los criterios gráficos V I . 1.1. Márgenes y espacios VI. 1.2. Subrayados y mayúsculas VI. 1.3. Parágrafos '.. '. VI. 1.4. Comillas y otros signos VI. 1.5. Signos diacríticos y trasliteraciones CUADRO 20

CUADRO 21

acentos,

237

abreviatu239

- ABREVIATURAS MÁS

USUALES

V I . 1.7. Algunos consejos V I . 2 . La bibliografía V I . 3 . Los a p é n d i c e s VI.4. El í n d i c e

242

desordenados final

CUADRO 22 - MODELOS DE ÍNDICE VIL

CONCLUSIONES

234

- CÓMO TRASLITERAR

ALFABETOS NO LATINOS

VI.1.6. Puntuación, ras

223 223 225 228 229

244 250 254 257 260 265

Nota de los

traductores

El presente libro está en principio dirigido al público universitario italiano. En consecuencia, abundan en él las referencias a la vida, la lengua y la cultura italianas. No nos ha parecido necesario cargar de escolios este tipo de referencias (sobre los tipos de tesis, las relaciones con el profesor, el funcionamiento de la universidad en Italia...) para acomodarlas a España; el lector sabrá corregir su visión adaptándola a la propia situación. Hemos renunciado a la adaptación, además, por considerar que los temas escogidos y desarrollados por Eco a modo de ejemplos corresponden al talante intelectual del autor y reflejan sus filias y sus fobias. Sin embargo, nuestro criterio ha sido flexible, pues en los casos en que se imponía la comprensión de un ejemplo o una serie de ellos, lo hemos trasladado del ámbito de la cultura italiana al de la hispana (dando en nota el original cuando nos ha parecido significativo). En el capítulo de observaciones técnicas hemos acomodado algunos consejos del autor a nuestros usos para que el libro conserve en todo momento su condición de manual práctico.

INTRODUCCIÓN 1. H u b o u n t i e m p o en q u e la u n i v e r s i d a d e r a u n a u n i v e r s i d a d d e é l i t e . S ó l o i b a n a e l l a los hijos d e los t i t u l a d o s . S a l v o r a r a s e x c e p c i o n e s , los q u e e s t u d i a b a n d i s p o n í a n d e t o d o el t i e m p o q u e n e c e s i t a r a n . L a u n i v e r s i d a d e s t a b a c o n c e b i d a p a r a d e d i c a r s e a ella c o n c a l m a : c i e r t o t i e m p o p a r a el e s t u d i o y c i e r t o t i e m p o p a r a las « s a n a s » d i v e r s i o n e s g o l i a r d i c a s o p a r a las a c t i v i d a d e s en los o r g a nismos representativos. Las clases e r a n conferencias prestigiosas, y a contin u a c i ó n los e s t u d i a n t e s m á s i n t e r e s a d o s se a p a r t a b a n c o n los p r o f e s o r e s y los a y u d a n t e s e n s e m i n a r i o s s e p a r a d o s d e diez o quince personas como m á x i m o . Aun hoy en m u c h a s universidades n o r t e a m e r i c a n a s u n curso j a m á s tiene m á s de diez o veinte estudiantes ( q u e p a g a n m u y c a r o y t i e n e n d e r e c h o a « u s a r » al e n s e ñ a n t e t o d o lo q u e q u i e r a n p a r a d i s c u t i r c o n él). E n u n i v e r s i d a d e s c o m o Oxford h a y u n profesor, l l a m a d o tutor, q u e se o c u p a d e las tesis d e i n v e s t i g a c i ó n d e u n g r u p o r e d u c i d í s i m o d e e s t u d i a n t e s ( p u e d e s u c e d e r q u e se c u i d e de u n o o d o s al a ñ o ) y s i g u e d í a a d í a su t r a b a j o . Si tal fuese la s i t u a c i ó n i t a l i a n a , n o h a b r í a n e c e s i d a d d e e s c r i b i r e s t e l i b r o ; si b i e n a l g u n o s d e los consejos q u e d a p o d r í a n c o n v e n i r t a m b i é n al e s t u d i a n t e «ideal» a n t e s esbozado. P e r o la u n i v e r s i d a d i t a l i a n a es h o y d í a u n a universidad 13

de masas. L l e g a n a e l l a e s t u d i a n t e s d e t o d a s c l a s e s , p r o v e n i e n t e s d e t o d o s los t i p o s d e e n s e ñ a n z a m e d i a y q u e i n c l u s o se m a t r i c u l a n e n filosofía o e n filología c l á s i c a p r o v i n i e n d o de u n instituto técnico en que j a m á s h a n c u r s a d o g r i e g o , e i n c l u s o ni s i q u i e r a l a t í n . Y si b i e n es c i e r t o q u e d e p o c o s i r v e el l a t í n p a r a m u c h o s t i p o s d e a c t i v i d a d , s i r v e d e m u c h o a q u i e n e s e s t u d i a n filosofía y l e t r a s . H a y cursos en que están m a t r i c u l a d a s millares de personas. El profesor conoce m á s o m e n o s a u n a treintena q u e a s i s t e n c o n m á s f r e c u e n c i a , y c o n a y u d a d e s u s colaboradores (becarios, adjuntos, auxiliares) consigue hacer trabajar con cierta asiduidad a un centenar. Muchos de ellos s o n p u d i e n t e s , c r i a d o s e n u n a f a m i l i a c u l t a y e n c o n tacto con un a m b i e n t e cultural vivaz, que p u e d e n permit i r s e viajes i n s t r u c t i v o s , . a s i s t e n a los festivales a r t í s t i c o s y t e a t r a l e s y v i s i t a n p a í s e s e x t r a n j e r o s . L u e g o v i e n e n los otros. E s t u d i a n t e s q u e a lo m e j o r t r a b a j a n y se p a s a n el d í a e n la oficina d e c e n s o d e u n a p o b l a c i ó n d e d i e z m i l h a b i t a n t e s d o n d e sólo h a y p a p e l e r í a s . E s t u d i a n t e s q u e , d e s i l u s i o n a d o s d e la u n i v e r s i d a d , h a n e l e g i d o la a c t i v i d a d política y persiguen otro tipo de formación, pero que ant e s o d e s p u é s t e n d r á n q u e c u m p l i r el c o m p r o m i s o d e la tesis. E s t u d i a n t e s m u y pobres que, teniendo que escoger u n e x a m e n , c a l c u l a n el p r e c i o d e los d i v e r s o s t e x t o s p r e s c r i t o s y se d i c e n : «este e x a m e n es d e t a n t a s p e s e t a s » , y d e d o s c o m p l e m e n t a r i o s e l i g e n el q u e c u e s t a m e n o s . E s t u d i a n t e s q u e en ocasiones a c u d e n a clase y l u c h a n p o r enc o n t r a r u n s i t i o en el a u l a a t i b o r r a d a ; y al final les g u s t a r í a h a b l a r c o n el d o c e n t e , p e r o h a y u n a c o l a d e t r e i n t a p e r s o n a s y h a n d e t o m a r el t r e n p o r q u e n o p u e d e n q u e darse en u n hotel. E s t u d i a n t e s a quienes nadie ha explicad o j a m á s c ó m o se b u s c a u n l i b r o e n u n a b i b l i o t e c a y e n q u é b i b l i o t e c a : f r e c u e n t e m e n t e n o s a b e n q u e p o d r í a n enc o n t r a r l i b r o s e n la b i b l i o t e c a d e su c i u d a d o i g n o r a n c ó m o se s a c a u n a t a r j e t a d e p r é s t a m o . Los c o n s e j o s d e e s t e l i b r o e s t á n e s p e c i a l m e n t e d e s t i n a d o s a e l l o s . T a m b i é n v a l e n p a r a el e s t u d i a n t e d e e n s e ñ a n z a . s u p e r i o r q u e va a ir a la u n i v e r s i d a d y q u i s i e r a s a b e r c ó m o f u n c i o n a la a l q u i m i a d e la t e s i s . 14

A t o d o s e s t o s q u i s i e r a s u g e r i r e s t e l i b r o p o r lo m e n o s dos cosas: — S e p u e d e h a c e r u n a tesis digna a u n h a l l á n d o s e e n u n a s i t u a c i ó n difícil, c a u s a d a p o r d i s c r i m i n a c i o n e s r e c i e n tes o r e m o t a s ; — S e p u e d e a p r o v e c h a r la o c a s i ó n d e la tesis ( a u n q u e el resto del período universitario h a y a sido desilusionant e o f r u s t r a n t e ) p a r a r e c u p e r a r el s e n t i d o p o s i t i v o y progresivo del estudio no e n t e n d i d o c o m o u n a cosecha d e n o c i o n e s , s i n o c o m o e l a b o r a c i ó n c r í t i c a d e u n a experiencia, como adquisición de una capacidad (buena p a r a la v i d a f u t u r a ) p a r a l o c a l i z a r los p r o b l e m a s , p a r a afrontarlos con método, p a r a exponerlos siguiendo ciertas técnicas de comunicación. 2 . D i c h o e s t o , h a d e q u e d a r c l a r o q u e el p r e s e n t e lib r o n o q u i e r e e x p l i c a r « c ó m o se h a c e la i n v e s t i g a c i ó n c i e n t í f i c a » ni c o n s t i t u y e u n a d i s c u s i ó n t e ó r i c o - c r í t i c a sob r e el v a l o r del e s t u d i o . Se t r a t a s o l a m e n t e d e u n a serie d e c o n s i d e r a c i o n e s s o b r e c ó m o se llega a p o n e r a n t e u n t r i b u n a l d e d o c t o r a d o u n o b j e t o físico p r e s c r i t o p o r la ley y formado por cierta cantidad de páginas mecanografiad a s , q u e se s u p o n e g u a r d a r á a l g u n a r e l a c i ó n c o n la discip l i n a e n q u e se d o c t o r a y q u e n o s u m i r á al p o n e n t e e n u n estado de dolorosa estupefacción. Q u e d e c l a r o q u e el l i b r o n o p u e d e d e c i r q u é p o n e r e n la t e s i s . E s o es a s u n t o v u e s t r o . El l i b r o os d i r á : (1) q u é se e n t i e n d e p o r tesis d e d o c t o r a d o ; (2) c ó m o se escoge el t e m a y se d i s p o n e n los t i e m p o s d e t r a b a j o ; (3) c ó m o l l e v a r a c a b o u n a b ú s q u e d a b i b l i o g r á f i c a ; (4) c ó m o o r g a n i z a r el m a t e r i a l e n c o n t r a d o ; (5) c ó m o d i s p o n e r m a t e r i a l m e n t e el t r a b a j o e l a b o r a d o . Y, f a t a l m e n t e , es p r e c i s a m e n t e e s t a ú l t i m a la p a r t e m á s p r o l i j a , a u n q u e p u e d a p a r e c e r la m e n o s i m p o r t a n t e : p o r q u e es la ú n i c a p a r a la c u a l e x i s t e n reglas bastante exactas. 3 . E l t i p o de tesis a q u e se h a c e r e f e r e n c i a en e s t e l i b r o c o r r e s p o n d e a las q u e se e l a b o r a n e n las f a c u l t a d e s de h u m a n i d a d e s . Dado que mi experiencia está asociada 15

a l a s f a c u l t a d e s d e filosofía y letras, es n a t u r a l q u e la m a y o r p a r t e d e los e j e m p l o s se r e f i e r a n a t e m a s q u e se e s t u d i a n e n d i c h a s f a c u l t a d e s . P e r o , d e n t r o d e los l í m i t e s q u e e s t e l i b r o se p r o p o n e , los c r i t e r i o s q u e a c o n s e j o t a m b i é n c o n v i e n e n a l a s t e s i s n o r m a l e s d e ciencias políticas, magisterio y jurisprudencia. Si se t r a t a d e tesis h i s t ó r i c a s o d e t e o r í a g e n e r a l y n o e x p e r i m e n t a l e s y p r á c t i c a s , el m o delo presentado también funcionaría en arquitectura, e c o n o m í a y c o m e r c i o y a l g u n a s f a c u l t a d e s c i e n t í f i c a s . Per o n o o s fiéis d e m a s i a d o . 4 . M i e n t r a s e s t e l i b r o e s t á e n p r e n s a , se d i s c u t e e n I t a l i a l a r e f o r m a u n i v e r s i t a r i a . Y se h a b l a d é d o s o t r e s niveles de graduación. C a b e p r e g u n t a r s e si e s t a r e f o r m a c a m b i a r á r a d i c a l m e n t e el c o n c e p t o m i s m o d e t e s i s . A h o r a b i e n , si l l e g a a h a b e r m á s n i v e l e s d e g r a d u a c i ó n s i g u i e n d o el m o d e l o e n u s o e n la m a y o r í a d e los p a í s e s e x t r a n j e r o s , se v e r i f i c a r á u n a s i t u a c i ó n n o d i f e r e n t e d e la q u e d e s c r i b i m o s e n el p r i m e r c a p í t u l o (1.1). E s t o es, t e n d r e m o s t e s i s d e l i c e n c i a t u r a (o d e p r i m e r nivel) y tesis d e d o c t o r a d o (o d e s e g u n d o n i v e l ) . Los consejos q u e d a m o s en este libro convienen a a m bas, y c u a n d o h a y a diferencias entre uno y otro tipos de tesis, serán explícitamente aclaradas. C r e e m o s , p u e s , q u e lo q u e se d i c e e n las p á g i n a s sig u i e n t e s t a m b i é n es a d e c u a d o d e s d e la p e r s p e c t i v a d e la r e f o r m a , y e s p e c i a l m e n t e d e s d e la p e r s p e c t i v a d e u n a p r o l o n g a d a t r a n s i c i ó n h a c i a la v i g e n c i a d e u n a e v e n t u a l reforma. 5 . C e s a r e S e g r e h a l e í d o el l i b r o m e c a n o g r a f i a d o y m e h a d a d o sus consejos. Puesto que he hecho caso de m u c h o s y en otras ocasiones m e he obstinado en mi post u r a , él n o es r e s p o n s a b l e d e l p r o d u c t o final. N a t u r a l m e n t e , le e s t o y a g r a d e c i d o d e t o d o c o r a z ó n . 6. U n a ú l t i m a a d v e r t e n c i a . El d i s c u r s o q u e s i g u e a e s t a s p a l a b r a s se refiere o b v i a m e n t e a e s t u d i a n t e s y e s t u 16

d i a n t a s , así c o m o a p r o f e s o r e s y p r o f e s o r a s . De t o d o s m o d o s , p u e s t o q u e la l e n g u a i t a l i a n a n o p r o p o r c i o n a e x p r e s i o n e s n e u t r a s q u e s i r v a n p a r a i n d i c a r a a m b o s sexos (los a m e r i c a n o s i n t r o d u c e n g r a d u a l m e n t e person, p e r o s e r í a r i d í c u l o d e c i r «la p e r s o n a e s t u d i a n t e » o «la p e r s o n a d o c t o r a n d o » ) , m e l i m i t o a h a b l a r s i e m p r e d e estudiante, doctorando, profesor y ponente. S i n q u e e s t e u s o g r a m a t i c a l esconda u n a discriminación sexista. 1

1. Pero e n t o n c e s se m e p r e g u n t a r á p o r q u é n o h e u t i l i z a d o s i e m p r e e s t u d i a n t a , profesora, e t c . P o r q u e trabajaba a b a s e d e r e c u e r d o s y e x p e r i e n c i a s p e r s o n a l e s y así m e i d e n t i f i c a b a mejor.

17

I. Q U E E S U N A T E S I S DOCTORAL Y PARA Q U E S I R V E

1.1. Por q u é h a y q u e h a c e r una tesis y e n qué consiste. U n a t e s i s d e d o c t o r a d o es u n t r a b a j o m e c a n o g r a f i a d o d e u n a e x t e n s i ó n m e d i a q u e v a r í a e n t r e las c i e n y l a s c u a t r o c i e n t a s p á g i n a s , e n el c u a l el e s t u d i a n t e t r a t a u n p r o b l e m a r e f e r e n t e a los e s t u d i o s e n q u e q u i e r e d o c t o r a r s e . S e g ú n la l e g i s l a c i ó n i t a l i a n a , la tesis es i n d i s p e n s a b l e p a r a d o c t o r a r s e . El e s t u d i a n t e , c u a n d o h a r e n d i d o todos los e x á m e n e s p r e s c r i t o s , p r e s e n t a la tesis a u n t r i b u n a l d e d o c t o r a d o q u e e s c u c h a la e x p o s i c i ó n del p o n e n t e (el p r o fesor c o n q u i e n «se h a c e » la tesis) y los c o m e n t a r i o s d e los d e m á s m i e m b r o s , q u e p o n e n o b j e c i o n e s al d o c t o r a n d o ; s u r g e d e ello u n a d i s c u s i ó n e n la q u e t o d o s t o m a n p a r t e . De l a s p a l a b r a s d e los d o s p o n e n t e s , q u e g a r a n t i z a n la c a l i d a d ( o los defectos) del t r a b a j o e s c r i t o , así c o m o d e la c a p a c i d a d d e q u e d a p r u e b a el a s p i r a n t e p a r a s o s t e n e r las o p i n i o n e s e x p r e s a d a s p o r e s c r i t o , n a c e el j u i c i o del t r i b u n a l . P o r o t r a p a r t e , c a l c u l a n d o la m e d i a del t o t a l d e las n o t a s o b t e n i d a s e n los e x á m e n e s , el t r i b u n a l a s i g n a u n a n o t a a la t e s i s , q u e p u e d e ir d e s d e el m í n i m o d e s e s e n t a y seis a u n m á x i m o d e c i e n t o d i e z , cum laude y p r i v i l e g i o d e i m p r e s i ó n . P o r lo m e n o s e s t a es la r e g l a s e g u i d a en casi t o d a s las facultades italianas de h u m a n i d a d e s . U n a v e z d e s c r i t a s l a s c a r a c t e r í s t i c a s « e x t e r n a s » del t r a b a j o y el r i t u a l e n q u e se i n s c r i b e , t o d a v í a n o h e m o s 18

d i c h o m u c h o s o b r e la n a t u r a l e z a d e la t e s i s . S o b r e t o d o , ¿ p o r q u é la u n i v e r s i d a d i t a l i a n a e x i g e , c o m o c o n d i c i ó n p a r a el d o c t o r a d o , u n a t e s i s ? P i é n s e s e q u e t a l c r i t e r i o n o es s e g u i d o p o r la m a y o r í a de las universidades no italianas. En algunas hay varios n i v e l e s d e g r a d u a c i ó n q u e p u e d e n s e r a l c a n z a d o s sin tesis; e n o t r a s h a y u n p r i m e r n i v e l , q u e m á s o m e n o s c o r r e s p o n d e a n u e s t r a laurea, q u e n o d a d e r e c h o al t í t u l o d e « d o c t o r » y q u e p u e d e s e r a l c a n z a d o s e n c i l l a m e n t e c o n la serie de e x á m e n e s o con u n trabajo de pretensiones m á s m o d e s t a s ; en o t r a s h a y d i f e r e n t e s n i v e l e s d o c t o r a l e s q u e r e q u i e r e n t r a b a j o s d e v a r i a c o m p l e j i d a d . . . P e r o p o r lo gen e r a l la t e s i s p r o p i a m e n t e d i c h a se r e s e r v a p a r a u n a e s p e cie d e superlaurea, el doctorado, al c u a l sólo a c c e d e n los q u e quieren perfeccionarse y especializarse c o m o investig a d o r e s científicos. Este tipo de d o c t o r a d o tiene varios n o m b r e s , p e r o d e a q u í e n a d e l a n t e n o s r e f e r i r e m o s a él c o n u n a sigla a n g l o s a j o n a de u s o c a s i i n t e r n a c i o n a l , P h D ( q u e significa Philosophy doctor, d o c t o r e n filosofía, p e r o q u e designa a todo tipo de doctores de h u m a n i d a d e s , desd e el s o c i ó l o g o h a s t a el p r o f e s o r d e g r i e g o ; p a r a m a t e r i a s n o h u m a n í s t i c a s se e m p l e a n o t r a s s i g l a s , p o r e j e m p l o M D , Medicine doctor). A d e m á s del P h D h a y u n n i v e l m u y afín a n u e s t r a laurea y q u e d e a q u í en a d e l a n t e s e ñ a l a r e m o s c o n el t é r m i n o de licenciatura. L a l i c e n c i a t u r a e n s u s v a r i a s f o r m a s se h a c e c o n v i s t a s a l e j e r c i c i o p r o f e s i o n a l , m i e n t r a s q u e el P h D se h a c e c o n v i s t a s a la a c t i v i d a d a c a d é m i c a , lo q u e significa q u e q u i e n c o n s i g u e u n P h D c a s i s i e m p r e i n i c i a la c a r r e r a a c a démica. E n las u n i v e r s i d a d e s d e e s t e t i p o la tesis es s i e m p r e tesis d e P h D , tesis d o c t o r a l , y c o n s t i t u y e u n t r a b a j o original d e i n v e s t i g a c i ó n c o n el c u a l el a s p i r a n t e h a d e d e m o s t r a r q u e es u n e s t u d i o s o c a p a z de h a c e r a v a n z a r la discip l i n a a q u e se d e d i c a . Y e s t a n o se h a c e , c o m o n u e s t r a tesis d e laurea, a los v e i n t i d ó s a ñ o s , s i n o a u n a e d a d m á s a v a n z a d a , q u i z á i n c l u s o a los c u a r e n t a o c i n c u e n t a a ñ o s (si b i e n , o b v i a m e n t e , t a m b i é n h a y P h D j o v e n c í s i m o s ) . 19

¿ P o r q u é t a n t o t i e m p o ? P o r q u e se t r a t a p r e c i s a m e n t e d e i n v e s t i g a c i ó n original, h a y q u e c o n o c e r lo q u e h a n d i c h o s o b r e el t e m a los d e m á s e s t u d i o s o s y, s o b r e t o d o , es p r e c i s o « d e s c u b r i r » a l g o q u e lps d e m á s n o h a y a n d i c h o t o d a v í a . C u a n d o se h a b l a d e « d e s c u b r i m i e n t o » , e s p e c i a l m e n t e e n h u m a n i d a d e s , n o se t r a t a d e i n v e n t o s r e v o l u c i o n a r i o s c o m o el d e s c u b r i m i e n t o d e la e s c i s i ó n del á t o m o , la t e o r í a d e la r e l a t i v i d a d o u n m e d i c a m e n t o q u e c u r e el c á n c e r : t a m b i é n p u e d e h a b e r d e s c u b r i m i e n t o s m o d e s t o s , y se c o n s i d e r a «científico» i n c l u s o u n n u e v o m o d o d e l e e r y c o m p r e n d e r u n t e x t o c l á s i c o , la l o c a l i z a c i ó n d e u n m a n u s c r i t o q u e a r r o j a n u e v a s l u c e s s o b r e la b i o g r a f í a d e u n autor, u n a reorganización y relectura de estudios preced e n t e s q u e lleva a m a d u r a r y s i s t e m a t i z a r i d e a s q u e v a g a b a n d i s p e r s a s p o r otros textos v a r i a d o s . En c u a l q u i e r cas o , el e s t u d i o s o h a d e p r o d u c i r u n t r a b a j o q u e , t e ó r i c a m e n t e , los d e m á s e s t u d i o s o s del r a m o n o d e b e r í a n i g n o r a r , p u e s d i c e a l g o n u e v o (cfr. II.6.1). ¿ E s d e e s t e t i p o la t e s i s i t a l i a n a ? N o n e c e s a r i a m e n t e . D e h e c h o , p u e s t o q u e p o r lo g e n e r a l se e l a b o r a e n t r e los v e i n t i d ó s y los v e i n t i c u a t r o a ñ o s , m i e n t r a s se r i n d e n t o d a v í a los e x á m e n e s u n i v e r s i t a r i o s , n o p u e d e s u p o n e r la c o n c l u s i ó n d e u n t r a b a j o l a r g o y m e d i t a d o , la p r u e b a d e u n a c o m p l e t a m a d u r e z . Y s u c e d e q u e h a y tesis d e laurea (hec h a s p o r e s t u d i a n t e s e s p e c i a l m e n t e d o t a d o s ) q u e son verd a d e r a s tesis d e P h D , y o t r a s q u e n o l l e g a n a e s t e n i v e l . T a m p o c o la u n i v e r s i d a d lo p r e t e n d e a u l t r a n z a : p u e d e h a b e r u n a b u e n a tesis q u e n o s e a d e i n v e s t i g a c i ó n , s i n o d e compilación. E n u n a t e s i s d e c o m p i l a c i ó n el e s t u d i a n t e se l i m i t a a d e m o s t r a r q u e h a r e v i s a d o c r í t i c a m e n t e la m a y o r p a r t e d e la « l i t e r a t u r a » e x i s t e n t e (esto es, d e los e s c r i t o s p u b l i cados sobre su tema), h a sido capaz de exponerla con c l a r i d a d y h a i n t e n t a d o i n t e r r e l a c i o n a r los d i v e r s o s p u n tos de vista, ofreciendo así u n a p a n o r á m i c a inteligente, q u i z á ú t i l d e s d e el p u n t o d e v i s t a i n f o r m a t i v o p a r a u n e s p e c i a l i s t a del r a m o q u e n o h a y a e s t u d i a d o e n p r o f u n d i d a d tal p r o b l e m a p a r t i c u l a r . H e a q u í , p u e s , u n a p r i m e r a a d v e r t e n c i a : se puede ha20

cer una tesis de compilación o una tesis de investigación; o u n a t e s i s d e « l i c e n c i a t u r a » y u n a tesis d e « P h D » . U n a tesis d e i n v e s t i g a c i ó n es s i e m p r e m á s l a r g a , fatig o s a y e s f o r z a d a ; u n a tesis de c o m p i l a c i ó n t a m b i é n p u e d e s e r l a r g a y fatigosa ( h a y t r a b a j o s d e c o m p i l a c i ó n q u e h a n costado años y años), pero generalmente puede hacerse en m e n o s t i e m p o y con m e n o s riesgos. P e r o e s t o n o q u i e r e d e c i r q u e q u i e n h a c e u n a tesis d e c o m p i l a c i ó n se c i e r r e el c a m i n o d e la i n v e s t i g a c i ó n ; u n a c o m p i l a c i ó n p u e d e c o n s t i t u i r u n r a s g o de s e r i e d a d del joven investigador que antes de e m p e z a r a investigar por su c u e n t a quiere tener claras algunas ideas d o c u m e n t á n dose bien. P o r el c o n t r a r i o , h a y tesis q u e p r e t e n d e n s e r d e investigación y q u e h a n sido p r e p a r a d a s a p r e s u r a d a m e n t e ; son tesis m a l a s q u e i r r i t a n a q u i e n la lee y n o d a n g u s t o a q u i e n la h a c e . P o r eso la e l e c c i ó n e n t r e tesis de c o m p i l a c i ó n y tesis d e i n v e s t i g a c i ó n e s t á l i g a d a a la m a d u r e z , a la c a p a c i d a d d e t r a b a j o del a s p i r a n t e . Con f r e c u e n c i a —y d e s g r a c i a d a m e n t e — t a m b i é n está ligada a factores económicos, pues i n d u d a b l e m e n t e un estudiante trabajador tiene menos t i e m p o , m e n o s e n e r g í a y casi s i e m p r e m e n o s d i n e r o p a r a poder dedicarse a investigaciones prolongadas (que con f r e c u e n c i a s u p o n e n la a d q u i s i c i ó n d e l i b r o s r a r o s y c o s t o sos, viajes a c e n t r o s o b i b l i o t e c a s e x t r a n j e r o s y d e m á s ) . M a s e n e s t e l i b r o n o p o d r á n d a r s e c o n s e j o s de o r d e n e c o n ó m i c o . H a s t a h a c e p o c o , en t o d o el m u n d o la i n v e s t i g a c i ó n e r a p r i v i l e g i o d e los e s t u d i a n t e s r i c o s . N o p u e d e d e c i r s e q u e h o y d í a la m e r a e x i s t e n c i a d e b e c a s d e e s t u d i o , b o l s a s d e viaje y fondos p a r a p e r m a n e n c i a s en u n i v e r s i d a d e s e x t r a n j e r a s r e s u e l v a el p r o b l e m a p a r a t o d o s . E l i d e a l es u n a s o c i e d a d m á s j u s t a e n q u e e s t u d i a r sea u n t r a b a j o p a g a d o p o r el E s t a d o , en q u e se p a g u e a q u i e n t e n g a v e r d a d e r a v o c a c i ó n p o r el e s t u d i o y en q u e n o sea p r e c i s o t e n e r a c u a l q u i e r p r e c i o el « t r o z o de p a p e l » p a r a e n c o n t r a r u n puesto, obtener u n ascenso o p a s a r por del a n t e d e o t r o s en u n a o p o s i c i ó n . P e r o la u n i v e r s i d a d i t a l i a n a , así c o m o la s o c i e d a d d e 21

q u e es e x p r e s i ó n , p o r el m o m e n t o es c o m o e s ; n o p o d e m o s s i n o d e s e a r q u e los e s t u d i a n t e s d e t o d a s l a s c l a s e s p u e d a n f r e c u e n t a r l a s i n q u e e s t o les s u p o n g a sacrificios a g o t a d o r e s ; y p r o c e d e r a e x p l i c a r c ó m o p u e d e h a c e r s e u n a tesis d i g n a s e g ú n el t i e m p o y la e n e r g í a d e q u e se d i s p o n g a , y a q u e n o la p r o p i a v o c a c i ó n específica.

1.2. A q u i é n interesa e s t e libro E s t a n d o así las c o s a s , c a b e p e n s a r q u e h a y m u c h o s e s t u d i a n t e s q u e se v e n obligados a h a c e r u n a tesis p a r a p o d e r s a c a r el t í t u l o a t o d a p r i s a y l o g r a r el a s c e n s o d e c a t e g o r í a , p a r a c u y a o b t e n c i ó n se h a n m a t r i c u l a d o e n la universidad. Algunos de estos estudiantes tienen incluso c u a r e n t a a ñ o s . S o n e s t o s los q u e p e d i r í a n i n s t r u c c i o n e s s o b r e c ó m o h a c e r u n a tesis en un mes c o n v i s t a s a o b t e n e r u n a n o t a c u a l q u i e r a y s a l i r d e la u n i v e r s i d a d . Ya d e s d e a h o r a h e m o s d e d e c i r q u e e s t e l i b r o no es para ellos. Si t a l e s s o n s u s e x i g e n c i a s , si s o n v í c t i m a s d e u n a o r d e n a c i ó n j u r í d i c a p a r a d ó j i c a q u e les o b l i g a a d o c t o r a r s e p a r a resolver dolorosos problemas económicos, tendrán que h a c e r d o s c o s a s : (1) i n v e r t i r u n a s u m a r a z o n a b l e p a r a e n c a r g a r la tesis a o t r a p e r s o n a ; (2) c o p i a r u n a tesis y a h e c h a u n o s a ñ o s a n t e s e n o t r a u n i v e r s i d a d (no c o n v i e n e c o p i a r u n a o b r a y a i m p r e s a , a u n q u e fuera e n l e n g u a ext r a n j e r a ; p u e s a p o c o i n f o r m a d o q u e e s t é el p r o f e s o r , d e b e r á conocer su existencia; pe r o copiar en Milán u n a tesis h e c h a e n C a t a n i a ofrece r a z o n a b l e s p o s i b i l i d a d e s d e éxit o ; n a t u r a l m e n t e , h a y q u e i n f o r m a r s e d e si el p o n e n t e d e la t e s i s h a e n s e ñ a d o e n C a t a n i a a n t e s d e e j e r c e r e n M i l á n ; y a d e m á s , c o p i a r u n a tesis s u p o n e u n a i n t e l i g e n t e l a b o r de investigación). E s t á c l a r o q u e los d o s c o n s e j o s q u e a c a b a m o s d e d a r s o n ilegales. S e r í a c o m o d e c i r : «si te p r e s e n t a s h e r i d o e n la c a s a d e s o c o r r o y el m é d i c o n o q u i e r e a t e n d e r t e , p o n l e u n c u c h i l l o e n el c u e l l o » . E n a m b o s c a s o s se t r a t a d e a c t o s d e s e s p e r a d o s . H e m o s d a d o nuestro consejo de m o d o par a d ó j i c o p a r a r e m a c h a r q u e e s t e l i b r o n o p r e t e n d e resol22

v e r g r a v e s p r o b l e m a s d e e s t r u c t u r a social y d e o r d e n a ción jurídica. Así p u e s , e s t e l i b r o e s t á d e s t i n a d o a q u i e n (sin s e r m i llonario ni disponer de diez a ñ o s p a r a doctorarse tras h a b e r v i a j a d o p o r t o d o el m u n d o ) , c o n p o s i b i l i d a d e s a c e p t a b l e s d e d e d i c a r u n a s c u a n t a s h o r a s d i a r i a s al e s t u d i o , q u i e r e p r e p a r a r u n a tesis q u e le p r o p o r c i o n e c i e r t a s s a t i s f a c c i o n e s i n t e l e c t u a l e s y q u e le s i r v a t a m b i é n d e s p u é s del d o c t o r a d o . Y a q u i e n , u n a vez fijados los l í m i t e s , p o r m o d e s t o s q u e s e a n , d e s u esfuerzo, q u i e r a h a c e r u n t r a b a j o serio. S e p u e d e h a c e r s e r i a m e n t e h a s t a u n a r e c o p i l a c i ó n d e f i g u r i n e s : b a s t a c o n fijar el t e m a d e la r e c o p i l a c i ó n , los c r i t e r i o s d e c a t a l o g a c i ó n y los l í m i t e s h i s t ó r i c o s d e la r e c o p i l a c i ó n . Si se d e c i d e n o p a s a r d e 1960, m e j o r q u e m e j o r , p u e s d e s d e los a ñ o s s e s e n t a h a s t a h o y los figurines s o n i n f i n i t o s . S i e m p r e h a b r á u n a d i f e r e n c i a e n t r e e s t a rec o p i l a c i ó n y el M u s e o d e l L o u v r e , p e r o e n vez d e h a c e r u n m u s e o p o c o s e r i o , es p r e f e r i b l e h a c e r u n a s e r i a r e c o p i l a c i ó n d e f i g u r i n e s d e c a l z a d o de 1960 a 1970. E s t e c r i t e r i o p u e d e a p l i c a r s e t a m b i é n a u n a tesis d o c t o r a l .

1.3. C ó m o una tesis sirve t a m b i é n d e s p u é s del doctorado H a y d o s m o d o s d e h a c e r u n a tesis p a r a q u e s i r v a t a m b i é n d e s p u é s del d o c t o r a d o . E l p r i m e r o c o n s i s t e e n h a c e r d e la tesis el p r i n c i p i o d e u n a i n v e s t i g a c i ó n m á s a m p l i a q u e se s e g u i r á e n los a ñ o s s i g u i e n t e s si, n a t u r a l m e n t e , se tienen ganas y posibilidades. P e r o h a y u n s e g u n d o e n v i r t u d del c u a l el d i r e c t o r d e u n a oficina t u r í s t i c a local se v e r á a y u d a d o en su p r o f e s i ó n p o r el h e c h o d e h a b e r e l a b o r a d o u n a tesis t i t u l a d a De «Fermo a Lucia» a los «Promessi Sposi». H a c e r u n a tesis significa: (1) l o c a l i z a r u n t e m a c o n c r e t o ; (2) r e c o p i l a r d o c u m e n t o s s o b r e d i c h o t e m a ; (3) p o n e r e n o r d e n d i c h o s d o c u m e n t o s ; (4) v o l v e r a e x a m i n a r el t e m a p a r t i e n d o d e c e r o a la luz d e los d o c u m e n t o s r e c o g i d o s ; (5) d a r u n a f o r m a o r g á n i c a a t o d a s las reflexiones p r e c e d e n t e s ; (6) h a c e r l o d e m o d o q u e q u i e n la lea c o m p r e n d a lo q u e se 23

q u e r í a d e c i r y p u e d a , si a s í lo d e s e a , a c u d i r a los m i s m o s d o c u m e n t o s p a r a r e c o n s i d e r a r el t e m a p o r s u c u e n t a . H a c e r u n a t e s i s significa a p r e n d e r a p o n e r o r d e n e n la p r o p i a s i d e a s y a o r d e n a r los d a t o s : es u n a e s p e c i e d e t r a b a j o m e t ó d i c o ; s u p o n e c o n s t r u i r u n «objeto» q u e , en p r i n c i p i o , s i r v a t a m b i é n a los d e m á s . Y p a r a ello no es tan importante el tema de la tesis como la experiencia de trabajo que comporta. Una p e r s o n a que h a sido capaz de docum e n t a r s e b i e n s o b r e la d o b l e r e d a c c i ó n de la n o v e l a d e M a n z o n i , t a m b i é n s e r á c a p a z d e r e c o p i l a r c o n m é t o d o los d a t o s n e c e s a r i o s p a r a la oficina t u r í s t i c a . El a u t o r d e estas líneas h a p u b l i c a d o ya u n a decena de libros sobre d i v e r s o s t e m a s , p e r o si h a l o g r a d o h a c e r los n u e v e ú l t i m o s , es p o r q u e h a s a c a d o fruto p r i n c i p a l m e n t e d e la exp e r i e n c i a del p r i m e r o , q u e e r a u n a r e e l a b o r a c i ó n d e la tesis doctoral. Sin aquel p r i m e r trabajo no h u b i e r a aprend i d o a h a c e r el r e s t o . Y, p a r a b i e n o p a r a m a l , el r e s t o t o d a v í a se r e s i e n t e d e l m o d o e n q u e fue h e c h o el p r i m e r o . Q u i z á c o n el t i e m p o u n o se v u e l v e m á s m a l i c i o s o , se a p r e n d e n m á s c o s a s ; p e r o el m o d o d e t r a b a j a r s o b r e las c o s a s q u e se c o n o c e n d e p e n d e r á s i e m p r e del m o d o e n q u e se h a n b u s c a d o al p r i n c i p i o m u c h a s c o s a s q u e n o se conocían. E n d e f i n i t i v a , h a c e r u n a tesis es c o m o a d i e s t r a r la m e m o r i a . De viejo se t i e n e b u e n a m e m o r i a si se h a e j e r c i t a d o d e s d e m u y j o v e n . Y d a lo m i s m o q u e se h a y a e j e r c i t a d o a p r e n d i e n d o d e m e m o r i a la a l i n e a c i ó n de t o d o s los e q u i p o s d e p r i m e r a , los p o e m a s d e C a r d u c c i o la l i s t a d e los e m p e r a d o r e s r o m a n o s d e s d e A u g u s t o h a s t a R ó m u l o Aug ú s t u l o . D e s d e l u e g o , p u e s t o s a e j e r c i t a r la m e m o r i a , m e j o r es a p r e n d e r c o s a s q u e i n t e r e s e n o s i r v a n ; p e r o , d e todos modos, t a m b i é n aprender cosas inútiles supone u n a b u e n a g i m n a s i a . Y a s í , a u n q u e sea p r e f e r i b l e h a c e r u n a t e s i s s o b r e u n t e m a q u e a g r a d e , el t e m a es s e c u n d a r i o r e s p e c t o d e l m é t o d o d e t r a b a j o y la e x p e r i e n c i a q u e d e él se extrae. A d e m á s , si se t r a b a j a b i e n n o h a y n i n g ú n t e m a q u e sea v e r d a d e r a m e n t e e s t ú p i d o : t r a b a j a n d o b i e n se s a c a n c o n clusiones útiles incluso de un t e m a a p a r e n t e m e n t e remo24

to o p e r i f é r i c o . M a r x n o h i z o su t e s i s s o b r e e c o n o m í a polít i c a , s i n o s o b r e ' d o s filósofos g r i e g o s , E p i c u r o y D e m ó c r i to. Y n o es c a s u a l . Q u i z á M a r x fue c a p a z de r e f l e x i o n a r s o b r e los p r o b l e m a s de la h i s t o r i a y la e c o n o m í a c o n la energía teórica que tan bien conocemos, precisamente p o r q u e a p r e n d i ó a p e n s a r c o n los filósofos g r i e g o s . Ante t a n t o e s t u d i a n t e q u e e m p i e z a c o n u n a tesis a m b i c i o s í s i m a s o b r e M a r x p a r a t e r m i n a r e n el d e p a r t a m e n t o de p e r s o n a l d e las g r a n d e s e m p r e s a s c a p i t a l i s t a s , es p r e c i s o rec o n s i d e r a r los c o n c e p t o s e x i s t e n t e s s o b r e la u t i l i d a d , la a c t u a l i d a d y el a l c a n c e de los t e m a s d e t e s i s .

1.4. Cuatro reglas o b v i a s H a y c a s o s e n q u e el a s p i r a n t e h a c e su tesis s o b r e el t e m a i m p u e s t o p o r el p r o f e s o r . S o n c a s o s a e v i t a r . E v i d e n t e m e n t e , n o n o s r e f e r i m o s a q u í a los c a s o s en q u e el d o c t o r a n d o r e c i b e los c o n s e j o s del p r o f e s o r . N o s r e f e r i m o s m á s b i e n a los c a s o s e n q u e la c u l p a es del p r o f e s o r (véase H.7., « C ó m o e v i t a r s e r e x p l o t a d o p o r el p o n e n t e » ) o a a q u e l l o s e n q u e la c u l p a es del d o c t o r a n d o , falto d e i n t e r é s y d i s p u e s t o a h a c e r m a l c u a l q u i e r c o s a p a r a s a l i r del p a s o . N o s o t r o s n o s o c u p a r e m o s de los c a s o s en q u e se p r e s u m e la e x i s t e n c i a d e u n d o c t o r a n d o m o v i d o p o r c i e r t o s i n t e r e s e s y d e u n d o c e n t e d i s p u e s t o a i n t e r p r e t a r s u s exigencias. E n t a l e s c a s o s las r e g l a s p a r a la elección del t e m a son cuatro: 1) Que el tema corresponda a los intereses del doctorando ( q u e e s t é r e l a c i o n a d o c o n el t i p o de e x á m e n e s r e n d i d o s , s u s l e c t u r a s , s u m u n d o p o l í t i c o , c u l t u r a l o religioso); 2) Que las fuentes a que se recurra sean asequibles, es d e c i r , al a l c a n c e físico del d o c t o r a n d o ; 3) Que las fuentes a que se recurra sean manejables, es d e c i r , al a l c a n c e c u l t u r a l del d o c t o r a n d o ; 4) Que el cuadro metodológico de la investigación esté al alcance de la experiencia del doctorando. 25

Así f o r m u l a d a s , e s t a s c u a t r o r e g l a s p a r e c e n b a n a l e s y p a r e c e n p o d e r r e s u m i r s e e n la n o r m a «el q u e q u i e r a h a c e r u n a t e s i s , d e b e h a c e r u n a tesis q u e e s t é c a p a c i t a d o p a r a h a c e r » . P u e s b i e n , es e x a c t a m e n t e a s í , y h a y c a s o s d e tesis d r a m á t i c a m e n t e a b o r t a d a s precisamente p o r no hab e r s a b i d o p l a n t e a r el p r o b l e m a i n i c i a l e n e s t o s t é r m i n o s tan obvios. L o s c a p í t u l o s s i g u i e n t e s i n t e n t a r á n p r o p o r c i o n a r alg u n o s c o n s e j o s a fin d e q u e la t e s i s a h a c e r sea u n a tesis q u e se s e p a y se p u e d a h a c e r . 1

1. P o d r í a m o s a ñ a d i r u n a q u i n t a regla: que el profesor sea el adecuado. P u e s h a y a s p i r a n t e s q u e , p o r r a z o n e s d e s i m p a t í a o de p e r e z a , q u i e r e n h a c e r c o n el profesor de la m a t e r i a A u n a tesis q u e e n r e a l i d a d e s d e la m a t e r i a B. El profesor a c e p t a (por s i m p a t í a , p o r v a n i d a d ) y l u e g o n o e s t á c a p a c i t a d o para s e g u i r la t e s i s . 26

II. LA E L E C C I Ó N DEL T E M A

I I . 1 . ¿Tesis m o n o g r á f i c a o tesis p a n o r á m i c a ? La p r i m e r a t e n t a c i ó n del e s t u d i a n t e es h a c e r u n a tesis q u e h a b l e d e m u c h a s c o s a s . Si el e s t u d i a n t e se i n t e r e s a p o r la l i t e r a t u r a , s u p r i m e r i m p u l s o es h a c e r u n a tesis t i t u l a d a La literatura hoy. S i e n d o n e c e s a r i o r e s t r i n g i r el t e m a o p t a r á p o r La literatura española desde la posguerra hasta los años setenta. E s t a s tesis s o n m u y p e l i g r o s a s . S e t r a t a d e t e m a s q u e a l t e r a r í a n la s a n g r e a e s t u d i o s o s b a s t a n t e m á s m a d u r o s . P a r a u n e s t u d i a n t e v e i n t e a ñ e r o se t r a t a de u n desafío i m posible. O hace u n a vulgar reseña de n o m b r e s y de opinion e s c o r r i e n t e s , o d a a su o b r a u n sesgo o r i g i n a l (y s i e m p r e se le a c u s a r í a d e o m i s i o n e s i m p e r d o n a b l e s ) . El a u t o r cont e m p o r á n e o G o n z a l o T o r r e n t e B a l l e s t e r p u b l i c ó en 1961 u n Panorama de la literatura española contemporánea (Edic i o n e s G u a d a r r a m a ) . P u e s b i e n , si se h u b i e r a t r a t a d o de u n a tesis d o c t o r a l le h a b r í a n s u s p e n d i d o , a p e s a r de los c i e n t o s de p á g i n a s i m p r e s a s . P u e s se h u b i e r a a c h a c a d o a s u n e g l i g e n c i a o a su i g n o r a n c i a el n o h a b e r c i t a d o a l g u n o s n o m b r e s q u e la m a y o r í a c o n s i d e r a m u y i m p o r t a n t e s , o haber dedicado capítulos enteros a autores supuesta1

1. La o b r a c i t a d a por E c o es Gianfranco Contini, Letteratura - Ottocento-Novecento ( 1 9 5 7 , S a n s o n i A c c a d e m i a ) . (N. de los T.)

Italiana

27

m e n t e «menores» y breves c o m e n t a r i o s a autores consid e r a d o s «mayores». N a t u r a l m e n t e , teniendo en cuenta q u e se t r a t a d e u n e s t u d i o s o c u y a p r e p a r a c i ó n h i s t ó r i c a y agudeza crítica son bien conocidas, todos c o m p r e n d e n que estas exclusiones y estas desproporciones eran voluntarias, y que u n a ausencia era críticamente m u c h o más e l o c u e n t e q u e u n a p á g i n a d e d i s e r t a c i ó n . P e r o si la m i s m a g r a c i a la h a c e u n e s t u d i a n t e d e v e i n t i d ó s a ñ o s ¿ q u i é n gar a n t i z a q u e t r a s el s i l e n c i o n o h a y u n a g r a n m a l i c i a y q u e las omisiones sustituyen a u n a s páginas críticas escritas e n o t r o l u g a r — o q u e el a u t o r sabría e s c r i b i r ? E n e s t e t i p o d e tesis el e s t u d i a n t e n o r m a l m e n t e a c u s a d e s p u é s a los c o m p o n e n t e s del t r i b u n a l d e n o h a b e r l e c o m p r e n d i d o , p e r o los c o m p o n e n t e s del t r i b u n a l no podían c o m p r e n d e r l e ; p o r c o n s i g u i e n t e , u n a tesis d e m a s i a do p a n o r á m i c a constituye siempre un acto de soberbia. N o es q u e la s o b e r b i a i n t e l e c t u a l — e n u n a t e s i s — s e a a l g o r e c h a z a b l e a priori. S e p u e d e i n c l u s o d e c i r q u e D a n t e e r a u n m a l p o e t a : p e r o h a y q u e d e c i r l o al c a b o de t r e s c i e n t a s p á g i n a s , c o m o m í n i m o , d e i n t e n s o a n á l i s i s de los t e x t o s de Dante. Estas demostraciones no pueden estar presentes en u n a tesis p a n o r á m i c a . Y p r e c i s a m e n t e p o r ello s e r á o p o r t u n o q u e el e s t u d i a n t e , en vez d e La literatura española desde la posguerra hasta los años setenta, elija u n t í t u l o más modesto. D i r é r á p i d a m e n t e q u é s e r í a lo i d e a l : n o Las novelas de Aldecoa, s i n o m á s b i e n Las diferentes redacciones de «Ave del Paraíso». ¿ A b u r r i d o ? P u e d e ser, p e r o c o m o desafío es más interesante. D e s p u é s de t o d o , p e n s á n d o l o b i e n , es u n a c u e s t i ó n d e a s t u c i a . Con u n a tesis p a n o r á m i c a s o b r e c u a r e n t a a ñ o s d e l i t e r a t u r a el e s t u d i a n t e se e x p o n e a t o d a s las o b j e c i o n e s p o s i b l e s . ¿ C ó m o p o d r í a r e s i s t i r el p o n e n t e o u n s i m p l e m i e m b r o d e l t r i b u n a l la t e n t a c i ó n d e m o s t r a r q u e c o n o c e a u n a u t o r m e n o r q u e el e s t u d i a n t e n o h a c i t a d o ? B a s t a c o n q u e c a d a m i e m b r o del t r i b u n a l o b s e r v e t r e s o m i s i o n e s h o j e a n d o el í n d i c e , p a r a q u e el e s t u d i a n t e se c o n v i e r t a en b l a n c o de u n a ráfaga de acusaciones que h a r á n que su t e s i s p a r e z c a u n a s a r t a d e d i s p a r a t e s . E n c a m b i o , si el 28

estudiante h a trabajado seriamente sobre un tema m u y p r e c i s o , se e n c u e n t r a c o n t r o l a n d o u n m a t e r i a l d e s c o n o c i d o p a r a la m a y o r p a r t e del t r i b u n a l . N o e s t o y s u g i r i e n d o u n truquito barato; será un truco, pero no barato, puesto q u e c u e s t a t r a b a j o . O c u r r e s i m p l e m e n t e q u e el a s p i r a n t e s e p r e s e n t a c o m o « e x p e r t o » frente a u n p ú b l i c o m e n o s e x p e r t o q u e él, y v i s t o q u e se h a t o m a d o el t r a b a j o d e l l e g a r a s e r e x p e r t o , j u s t o es q u e goce de las v e n t a j a s d e su situación. E n t r e los d o s e x t r e m o s , d e s d e la tesis p a n o r á m i c a sob r e c u a r e n t a a ñ o s d e l i t e r a t u r a h a s t a la e s t r i c t a m e n t e m o n o g r á f i c a e n t o r n o a v a r i a n t e s d e u n t e x t o b r e v e , exist e n m u c h o s e s t a d i o s i n t e r m e d i o s . De e s t a m a n e r a , se p o d r í a n e s p e c i f i c a r t e m a s c o m o Las experiencias literarias vanguardistas de los años cuarenta, o b i e n Tratamiento literario de la geografía en Juan Benet y Sánchez Ferlosio, o i n c l u s o Afinidades y diferencias en tres poetas postistas: Carlos Edmundo de Ory, Eduardo Chicharro y Gloria Fuertes. T r a s l a d a n d o el c a s o a las f a c u l t a d e s de c i e n c i a s , en u n l i b r i t o d e t e m a afín al n u e s t r o se d a u n c o n s e j o a p l i c a b l e a t o d a s las m a t e r i a s : 1

El t e m a Geología, por e j e m p l o , es d e m a s i a d o a m p l i o . Vule analogía, c o m o r a m a d e la g e o l o g í a , s i g u e s i e n d o d e m a s i a d o e x t e n s o . Los volcanes en Méjico p o d r í a dar l u g a r a u n b u e n e j e r c i c i o , a u n q u e un t a n t o superfic i a l . U n a l i m i t a c i ó n s u c e s i v a daría o r i g e n a un e s t u d i o de m á s valor: La historia del Popocatepetl (que u n o de los c o n q u i s t a d o r e s de Cortés probab l e m e n t e e s c a l ó en 1519 y q u e n o t u v o u n a e r u p c i ó n v i o l e n t a h a s t a 1702). U n t e m a m á s l i m i t a d o , q u e c o n c i e r n e a un n ú m e r o m e n o r de a ñ o s , sería El nacimiento y la muerte aparente del Paricutín (del 20 de feb r e r o d e 1943 al 4 de m a r z o de 1 9 5 2 ) . 2

P u e s b i e n , y o a c o n s e j a r í a el ú l t i m o t e m a . Con la c o n d i c i ó n d e q u e , l l e g a d o s a e s t e p u n t o , el a s p i r a n t e d i g a t o d o lo q u e h a y a q u e d e c i r s o b r e ese m a l d i t o v o l c á n . 1. E n el o r i g i n a l : La letteratura italiana dal dopoguerra agli anni sessanta; I romanzi di Fenoglio; Le diverse redazioni de «II partigiano Johnny»; La neo-avanguardia letteraria degli anni sessanta; L'immagine delle Langhe in Pavese e Fenoglio; Affinitá e differenze in tre scritori «fantastici»: Savinio, Buzzati e Landolfi. (N. de los T.) 2. C. W. C o o p e r y E. J. R o b i n s , The Term Paper - A Manual and Model, S t a n f o r d , S t a n f o r d U n i v e r s i t y Press, 4 . ed., 1967, p á g . 3. a

29

H a c e t i e m p o se m e p r e s e n t ó un e s t u d i a n t e q u e quería h a c e r la t e s i s s o b r e El símbolo en el pensamiento contemporáneo. E r a u n a tesis i m p o s i b l e . P o r lo m e n o s y o n o sab í a q u é q u e r í a d e c i r « s í m b o l o » ; y, d e h e c h o , es u n t é r m i n o q u e m u d a d e s i g n i f i c a d o s e g ú n los a u t o r e s ; a v e c e s , e n dos autores diferentes quiere decir dos cosas absolutam e n t e o p u e s t a s . C o n s i d é r e s e lo q u e los lógicos f o r m a l e s o los m a t e m á t i c o s e n t i e n d e n p o r « s í m b o l o » , las e x p r e s i o n e s p r i v a d a s d e s i g n i f i c a d o q u e o c u p a n u n p u e s t o definid o c o n f u n c i o n e s p r e c i s a s e n el c á l c u l o f o r m a l i z a d o ( c o m o l a s a y l a s b o l a s x y l a s y d e las f ó r m u l a s a l g e b r a i c a s ) , m i e n t r a s q u e o t r o s a u t o r e s lo e n t i e n d e n c o m o f o r m a l l e n a d e s i g n i f i c a d o s a m b i g u o s , t a l el c a s o d e las i m á g e n e s q u e r e c o r r e n los s u e ñ o s , q u e p u e d e n referirse a u n á r b o l , a u n ó r g a n o s e x u a l , al d e s e o d e c r e c i m i e n t o y así s u c e s i v a m e n t e . ¿ C ó m o se p u e d e , e n t o n c e s , h a c e r u n a tesis c o n e s t e título? H a b r í a q u e analizar todas las acepciones de símb o l o e n t o d a la c u l t u r a c o n t e m p o r á n e a , h a c e r c o n e l l a s u n a l i s t a q u e s a q u e a la l u z las a f i n i d a d e s y las diferenc i a s , v e r si p o r d e b a j o d e las d i f e r e n c i a s h a y u n c o n c e p t o u n i t a r i o f u n d a m e n t a l q u e se r e i t e r a e n c a d a a u t o r y e n c a d a t e o r í a y si las d i f e r e n c i a s s i g u e n h a c i e n d o i n c o m p a t i b l e s e n t r e sí t a l e s t e o r í a s . P u e s b i e n , n i n g ú n filósofo, lingüista o psicoanalista contemporáneo ha sido capaz de h a c e r u n a o b r a a s í d e m o d o s a t i s f a c t o r i o . ¿ C ó m o lo c o n s e guiría u n estudioso que hace sus p r i m e r a s a r m a s y que, p o r p r e c o z q u e sea, n o t i e n e a s u s e s p a l d a s m á s d e seis o siete a ñ o s de lectura a d u l t a ? Podría t a m b i é n h a c e r un trabajo inteligentemente parcial, pero estaríamos de nuev o e n el p a n o r a m a d e la l i t e r a t u r a e s p a ñ o l a d e T o r r e n t e B a l l e s t e r . O b i e n p o d r í a p r o p o n e r u n a t e o r í a p e r s o n a l del s í m b o l o , d e j a n d o d e l a d o c u a n t o h a n d i c h o los o t r o s a u t o r e s ; p e r o e n el p á r r a f o II .2. d i r e m o s p o r q u é e s t a e l e c c i ó n es d i s c u t i b l e . C o n d i c h o e s t u d i a n t e h u b o u n a p e q u e ñ a d i s c u s i ó n . S e h u b i e r a p o d i d o h a c e r u n a tesis s o b r e el s í m b o lo e n F r e u d y J u n g , o l v i d a n d o o t r a s a c e p c i o n e s y c o n f r o n t a n d o ú n i c a m e n t e l a s d e los d o s a u t o r e s c i t a d o s . P e r o se d e s c u b r i ó q u e el e s t u d i a n t e n o s a b í a a l e m á n (y s o b r e el p r o b l e m a del conocimiento de las lenguas volveremos en 30

el p a r á g r a f o II.5.). E n t o n c e s d e c i d i m o s e s t a b i l i z a r n o s e n el t e m a El concepto de símbolo en Peirce, Frye y Jung. L a t e s i s e x a m i n a r í a las d i f e r e n c i a s e n t r e t r e s c o n c e p t o s h o m ó n i m o s e n t r e s a u t o r e s d i f e r e n t e s , u n filósofo, u n c r í t i c o y u n psicólogo; mostraría cómo en m u c h a s a r g u m e n t a c i o n e s e n q u e e s t o s t r e s a u t o r e s s o n s a c a d o s a c o l a c i ó n se c o m e t e n m u c h o s e q u í v o c o s , p u e s se a t r i b u y e a u n o el sign i f i c a d o q u e e n r e a l i d a d es u s a d o p o r el o t r o . Ú n i c a m e n t e a l final, a m o d o d e c o n c l u s i ó n h i p o t é t i c a , el a s p i r a n t e i n t e n t a r í a h a c e r b a l a n c e p a r a m o s t r a r si e x i s t e n a n a l o g í a s , y c u á l e s son, e n t r e t a l e s c o n c e p t o s h o m ó n i m o s , a l u d i e n d o t a m b i é n a o t r o s a u t o r e s d e los q u e t e n í a conocim i e n t o a u n q u e p o r e x p l í c i t a l i m i t a c i ó n del t e m a , n o q u i s i e r a y n o p u d i e r a o c u p a r s e de ellos. N a d i e le h u b i e r a p o d i d o d e c i r q u e n o c o n s i d e r a b a al a u t o r K, p u e s t o q u e la t e s i s e r a s o b r e X, Y y Z, ni q u e c i t a r a al a u t o r / sólo t r a d u c i d o , p u e s t o q u e se t r a t a r í a d e u n a a l u s i ó n m a r g i n a l , al fin y al c a b o , y la tesis p r e t e n d í a e s t u d i a r p o r e x t e n s o y e n los o r i g i n a l e s ú n i c a m e n t e a los t r e s a u t o r e s p r e c i s a d o s e n el t í t u l o . H e m o s v i s t o c ó m o u n a tesis p a n o r á m i c a , sin l l e g a r a ser rigurosamente monográfica, queda reducida a una medida justa, aceptable por todos. Q u e d e c l a r o , p o r o t r a p a r t e , q u e el t é r m i n o « m o n o g r á fico» p u e d e t e n e r u n a a c e p c i ó n m á s a m p l i a q u e la q u e h e m o s u s a d o a q u í . U n a m o n o g r a f í a es el t r a t a m i e n t o d e u n sólo t e m a y c o m o tal se o p o n e a u n a « h i s t o r i a d e » , a u n m a n u a l , a u n a e n c i c l o p e d i a . E n e s t e s e n t i d o t a m b i é n es m o n o g r á f i c o El tema del «mundo al revés» en los escritores medievales. S e e s t u d i a n m u c h o s a u t o r e s p e r o sólo d e s d e el p u n t o d e v i s t a d e u n t e m a específico (es d e c i r d e s d e la hipótesis imaginaria propuesta a m o d o de ejemplo, parad o j a o f á b u l a , d e q u e los p e c e s v u e l a n p o r el a i r e , d e q u e los p á j a r o s n a d a n p o r el a g u a y c o s a s así). H a c i e n d o b i e n e s t e t r a b a j o se l o g r a r í a u n a ó p t i m a m o n o g r a f í a . P e r o p a r a h a c e r l o b i e n h a y q u e t e n e r p r e s e n t e s a t o d o s los a u t o r e s q u e h a n t r a t a d o el t e m a , e s p e c i a l m e n t e a los m e n o r e s , d e los q u e n a d i e se a c u e r d a . P o r lo t a n t o e s t a tesis q u e d a c l a s i f i c a d a e n t r e las m o n o g r á f i c o - p a n o r á m i c a s , y es m u y 31

difícil: r e q u i e r e i n f i n i d a d d e l e c t u r a s . Si a u n y t o d o q u i s i e r a i s h a c e r l a , h a r í a falta r e s t r i n g i r el c a m p o : El tema del «mundo al revés» en los poetas carolingios. El c a m p o se r e s t r i n g e , se s a b e d ó n d e h a y q u e b u s c a r y d ó n d e n o . N a t u r a l m e n t e , es m u c h o m á s e x c i t a n t e h a c e r la tesis p a n o r á m i c a , pues entre otras cosas parece a b u r r i d o tener q u e o c u p a r s e d u r a n t e u n o , d o s o m á s a ñ o s del m i s m o a u t o r . P e r o se c o m p r e n d e q u e h a c e r u n a tesis r i g u r o s a m e n t e m o n o g r á f i c a n o significa e n m o d o a l g u n o p e r d e r d e v i s t a el p a n o r a m a . H a c e r u n a tesis s o b r e la n a r r a t i v a d e A l d e c o a s u p o n e t e n e r p r e s e n t e el t e l ó n d e fondo del r e a l i s m o e s p a ñ o l , leer t a m b i é n a S á n c h e z F e r l o s i o o G a r c í a H o r t e l a n o y e x a m i n a r los n a r r a d o r e s a m e r i c a n o s o la l i t e r a t u r a c l á s i c a q u e A l d e c o a leía. S ó l o i n s e r t a n d o al a u t o r e n u n p a r n o r a m a se le c o m p r e n d e y e x p l i c a . P e r o u n a c o s a es u t i l i z a r el p a n o r a m a c o m o fondo y o t r a h a c e r u n c u a d r o p a n o r á m i c o . U n a c o s a es p i n t a r el r e t r a t o d e u n c a b a l l e r o s o b r e fondo d e u n c a m p o c o n u n r í o , y o t r a p i n t a r c a m p o s , v a l l e s y r í o s . T i e n e q u e c a m b i a r la t é c n i c a , t i e n e q u e c a m b i a r , e n t é r m i n o s fotográficos, el enfoq u e . P a r t i e n d o d e u n a u t o r ú n i c o el p a n o r a m a p u e d e s e r u n poco desenfocado, incompleto o de segunda m a n o . A m o d o d e c o n c l u s i ó n r e c u é r d e s e e s t e p r i n c i p i o fundam e n t a l : cuanto más se restringe el campo mejor se trabaja y se va más seguro. U n a tesis m o n o g r á f i c a es p r e f e r i b l e a u n a tesis p a n o r á m i c a . E s m e j o r q u e la tesis se a s e m e j e m á s a un ensayo que a una historia o una enciclopedia.

II.2. ¿Tesis histórica o tesis teórica? E s t a a l t e r n a t i v a sólo es v á l i d a p a r a c i e r t a s m a t e r i a s . E n r e a l i d a d , e n m a t e r i a s c o m o h i s t o r i a d e las m a t e m á t i c a s , filología r o m á n i c a o h i s t o r i a d e la l i t e r a t u r a a l e m a na, u n a tesis no p u e d e ser sino histórica. Y en m a t e r i a s c o m o c o m p o s i c i ó n a r t q u i t e c t ó n i c a , física del r e a c t o r n u c e l a r o a n a t o m í a c o m p a r a d a , n o r m a l m e n t e se h a c e n tesis t e ó r i c a s o e x p e r i m e n t a l e s . P e r o e x i s t e n o t r a s m a t e r i a s com o filosofía t e o r é t i c a , s o c i o l o g í a , a n t r o p o l o g í a c u l t u r a l , 32

e s t é t i c a , filosofía d e l d e r e c h o , p e d a g o g í a o d e r e c h o i n t e r n a c i o n a l , e n q u e se p u e d e n h a c e r tesis d e los d o s t i p o s . U n a tesis t e ó r i c a es u n a tesis q u e se p r o p o n e a f r o n t a r u n p r o b l e m a a b s t r a c t o q u e h a p o d i d o ser, o n o , o b j e t o d e o t r a s r e f l e x i o n e s : la n a t u r a l e z a d e la v o l u n t a d h u m a n a , el c o n c e p t o de l i b e r t a d , la n o c i ó n d e rol social, la e x i s t e n c i a d e D i o s , el c ó d i g o g e n é t i c o . C a t a l o g a d o s así e s t o s t e m a s provocan i n m e d i a t a m e n t e u n a sonrisa, porque hacen p e n s a r e n ese t i p o d e a p r o x i m a c i o n e s q u e G r a m s c i l l a m a b a « b r e v e s g u i ñ o s s o b r e el u n i v e r s o » . N o o b s t a n t e , insign e s p e n s a d o r e s se h a n o c u p a d o d e e s t o s t e m a s . S ó l o q u e , s a l v o r a r a s e x c e p c i o n e s , se h a n o c u p a d o de ellos c o m o c o n c l u s i ó n d e u n a l a b o r reflexiva de d e c e n i o s . E n m a n o s d e u n e s t u d i a n t e , c o n u n a e x p e r i e n c i a científica n e c e s a r i a m e n t e l i m i t a d a , e s t o s t e m a s p u e d e n d a r o r i g e n a d o s s o l u c i o n e s . La p r i m e r a ( q u e es la m e n o s t r á gica) c o n s i s t e e n h a c e r la tesis d e f i n i d a (en el p a r á g r a f o p r e c e d e n t e ) c o m o « p a n o r á m i c a » . S e t r a t a del c o n c e p t o de r o l s o c i a l , p e r o en u n a serie de a u t o r e s . Y en e s t e s e n t i d o v a l g a n las o b s e r v a c i o n e s y a h e c h a s . La s e g u n d a s o l u c i ó n es m á s p r e o c u p a n t e , p o r q u e el d o c t o r a n d o c r e e p o d e r res o l v e r e n el e s p a c i o d e u n a s p o c a s p á g i n a s el p r o b l e m a de Dios y la d e f i n i c i ó n d e la l i b e r t a d . Mi e x p e r i e n c i a m e d i c e q u e los e s t u d i a n t e s q u e h a n e l e g i d o t e m a s d e e s t e t i p o h a n h e c h o casi s i e m p r e tesis m u y b r e v e s , sin a p r e c i a b l e o r g a n i z a c i ó n i n t e r n a , m á s p a r e c i d a s a u n p o e m a lírico q u e a u n e s t u d i o científico. Y n o r m a l m e n t e , c u a n d o se o b j e t a al d o c t o r a n d o q u e su d i s c u r s o e s t á d e m a s i a d o pers o n a l i z a d o , es g e n é r i c o , i n f o r m a l , p r i v a d o de verificacion e s h i s t o r i o g r á f i c a s y d e c i t a s , r e s p o n d e q u e n o h a sido c o m p r e n d i d o , q u e su tesis es m u c h o m á s i n t e l i g e n t e q u e otros ejercicios de b a n a l compilación. Puede ocurrir que sea v e r d a d , p e r o u n a vez m á s la e x p e r i e n c i a d e m u e s t r a q u e n o r m a l m e n t e es la r e s p u e s t a d a d a p o r u n a s p i r a n t e c o n las i d e a s c o n f u s a s y falto de h u m i l d a d científica y de c a p a c i d a d comunicativa. Qué hay que entender por hum i l d a d científica ( q u e n o es u n a v i r t u d de d é b i l e s s i n o , al c o n t r a r i o , u n a v i r t u d d e p e r s o n a s o r g u l l o s a s ) se d i r á en IV.2.4. P e r o n o se p u e d e e x c l u i r la p o s i b i l i d a d de q u e el 33

d o c t o r a n d o sea u n g e n i o q u e c o n sólo v e i n t i d ó s a ñ o s h a c o m p r e n d i d o todo, y q u e d e claro que estoy h a c i e n d o esta h i p ó t e s i s s i n p i z c a d e i r o n í a . P e r o es u n h e c h o q u e c u a n d o s o b r e la faz d e la t i e r r a a p a r e c e u n g e n i o de tal í n d o l e , la h u m a n i d a d t a r d a m u c h o e n a c e p t a r l o y s u o b r a es l e í d a y d i g e r i d a d u r a n t e c i e r t o n ú m e r o d e a ñ o s a n t e s de q u e se c a p t e s u g r a n d e z a . ¿ C ó m o se p u e d e p r e t e n d e r q u e u n trib u n a l q u e e x a m i n a n o u n a s i n o m u c h a s tesis c a p t e d e b u e n a s a p r i m e r a s la g r a n d e z a d e e s t e c o r r e d o r s o l i t a r i o ? P e r o p a r t a m o s d e la h i p ó t e s i s d e q u e el e s t u d i a n t e es consciente de haber comprendido un problema important e : c o m o n a d a s u r g e de la n a d a , él e l a b o r a r á s u s p e n s a m i e n t o s b a j o la i n f l u e n c i a d e a l g ú n o t r o a u t o r . E n ese c a s o t r a n s f o r m a su tesis t e ó r i c a e n tesis h i s t o r i o g r á f i c a , o lo q u e es lo m i s m o n o t r a t a el p r o b l e m a del ser, la n o c i ó n d e l i b e r t a d o el c o n c e p t o d e a c c i ó n social, s i n o q u e d e s a r r o l l a t e m a s c o m o El problema del ser en el primer Heidegger, La noción de libertad en Kant o El concepto de acción social en Parsons. Si t i e n e i d e a s o r i g i n a l e s , e s t a s e m e r g e n t a m b i é n e n la c o n f r o n t a c i ó n c o n las i d e a s del a u t o r t r a t a d o : se p u e d e n d e c i r m u c h a s c o s a s n u e v a s s o b r e la l i b e r t a d e s t u d i a n d o el m o d o e n q u e o t r o s h a n h a b l a d o de la libert a d . Y si r e a l m e n t e se q u i e r e , la q u e h a b í a d e s e r s u tesis t e o r é t i c a se c o n v i e r t e e n c a p í t u l o final d e su tesis h i s t o r i o g r á f i c a . El r e s u l t a d o s e r á q u e t o d o s p o d r á n verificar lo q u e d i c e , p o r q u e ( r e f e r i d o s a u n p e n s a d o r p r e c e d e n t e ) los c o n c e p t o s q u e p o n e e n juego s e r á n p ú b l i c a m e n t e verificab l e s . E s difícil m o v e r s e en el v a c í o e i n s t i t u i r u n r a z o n a m i e n t o ab initio. E s p r e c i s o e n c o n t r a r u n p u n t o d e a p o y o , e s p e c i a l m e n t e p a r a p r o b l e m a s t a n v a g o s c o m o la n o c i ó n d e s e r o d e l i b e r t a d . T a m b i é n si se t r a t a d e g e n i o s , y e s p e c i a l m e n t e si se t r a t a de g e n i o s , n u n c a es h u m i l l a n t e p a r t i r de otro a u t o r . Además p a r t i r de un a u t o r precedente no q u i e r e d e c i r h a c e r d e él u n fetiche, a d o r a r l o , j u r a r s o b r e s u p a l a b r a ; al c o n t r a r i o , se p u e d e p a r t i r de u n a u t o r p a r a d e m o s t r a r s u s e r r o r e s y s u s l í m i t e s . P e r o se t i e n e u n p u n t o d e a p o y o . D e c í a n los m e d i e v a l e s , q u e t e n í a n u n r e s p e t o e x a g e r a d o p o r la a u t o r i d a d d e s u s a u t o r e s c l á s i c o s , q u e los m o d e r n o s , a u n s i e n d o « e n a n o s » en c o m p a r a c i ó n c o n 34

a q u e l l o s , al a p o y a r s e en ellos se c o n v e r t í a n e n « e n a n o s a h o m b r o s d e g i g a n t e » , c o n lo c u a l v e í a n m á s a l l á q u e s u s predecesores. T o d a s e s t a s o b s e r v a c i o n e s n o s i r v e n p a r a las m a t e r i a s a p l i c a d a s y e x p e r i m e n t a l e s . Si se t r a t a de u n a tesis d e p s i c o l o g í a la a l t e r n a t i v a n o se p l a n t e a e n t r e El problema de la percepción en Piaget y El problema de la percepción (si a a l g ú n i m p r u d e n t e se le o c u r r i e r a p r o p o n e r u n t e m a t a n g e n é r i c a m e n t e p e l i g r o s o ) . L a a l t e r n a t i v a a la tesis h i s t o r i o g r á f i c a es m á s b i e n la tesis e x p e r i m e n t a l : La percepción de los colores en un grupo de niños minusválidos. Aquí el r a z o n a m i e n t o c a m b i a , p o r q u e es d e ley a f r o n t a r d e form a e x p e r i m e n t a l u n a c u e s t i ó n con t a l de p o s e e r u n m é t o d o d e i n v e s t i g a c i ó n y p o d e r t r a b a j a r en c o n d i c i o n e s r a z o n a b l e s de l a b o r a t o r i o con la d e b i d a a s i s t e n c i a . P e r o u n b u e n e s t u d i o s o e x p e r i m e n t a l n o e m p i e z a a e x a m i n a r las r e a c c i o n e s d e s u s s u j e t o s si a n t e s n o h a h e c h o al m e n o s u n t r a b a j o p a n o r á m i c o ( a n á l i s i s d e los e s t u d i o s a n á l o g o s ya e f e c t u a d o s ) , p o r q u e en c a s o c o n t r a r i o se c o r r e el r i e s g o de i n v e n t a r la p ó l v o r a , de d e m o s t r a r a l g o q u e ya h a s i d o a m p l i a m e n t e d e m o s t r a d o o de a p l i c a r m é t o d o s q u e h a n m o s t r a d o s e r r u i n o s o s ( t a m b i é n p u e d e s e r o b j e t o de inv e s t i g a c i ó n la n u e v a verificación d e u n m é t o d o q u e t o d a v í a n o h a d a d o r e s u l t a d o s s a t i s f a c t o r i o s ) . Por eso u n a tesis d e t i p o e x p e r i m e n t a l n o p u e d e s e r r e a l i z a d a en c a s a ni el m é t o d o p u e d e s e r i n v e n t a d o . T a m b i é n en e s t e c a s o h a y q u e p a r t i r del p r i n c i p i o d e q u e , si se es u n e n a n o intelig e n t e , lo m e j o r es s a l t a r a h o m b r o s de u n g i g a n t e c u a l q u i e r a , a u n q u e sea d e e s t a t u r a m o d e s t a ; o de o t r o e n a n o . Más adelante h a b r á t i e m p o para a v a n z a r a solas.

I I . 3 . ¿Temas clásicos o temas contemporáneos? Afrontar esta cuestión parece un intento de resucitar la c l á s i c a querelle des anciens et des modernes... Y e n m u c h a s d i s c i p l i n a s la c u e s t i ó n n o se p l a n t e a en a b s o l u t o (a p e s a r d e q u e t a m b i é n u n a tesis de h i s t o r i a de la l i t e r a t u r a l a t i n a p o d r í a v e r s a r t a n t o s o b r e H o r a c i o c o m o s o b r e la 35

s i t u a c i ó n d e los e s t u d i o s h o r a c i a n o s e n los ú l t i m o s v e i n t e a ñ o s ) . P o r o t r a p a r t e es lógico q u e si se t r a t a d e u n d o c t o r a d o d e h i s t o r i a d e la l i t e r a t u r a i t a l i a n a c o n t e m p o r á n e a , no haya alternativa. S i n e m b a r g o n o es r a r o el c a s o del e s t u d i a n t e q u e , a n t e el c o n s e j o del p r o f e s o r d e l i t e r a t u r a i t a l i a n a d e h a c e r la t e s i s s o b r e u n p e t r a r q u i s t a d e l d i e c i s é i s o s o b r e u n a r cade, prefiera t e m a s c o m o Pavese, Bassani o Sanguineti. M u c h a s v e c e s la e l e c c i ó n s u r g e de u n a a u t é n t i c a v o c a c i ó n y es difícil c o n t r a d e c i r l a . O t r a s veces s u r g e d e la falsa c o n v i c c i ó n d e q u e u n a u t o r c o n t e m p o r á n e o es m á s fácil y más ameno. H a y q u e d e c i r c u a n t o a n t e s q u e el autor contemporáneo es siempre más difícil. E s v e r d a d q u e n o r m a l m e n t e se e n c u e n t r a u n a b i b l i o g r a f í a m á s r e d u c i d a , q u e los t e x t o s s o n t o d o s fáciles d e e n c o n t r a r , q u e la p r i m e r a fase d e la d o c u m e n t a c i ó n p u e d e l l e v a r s e a c a b o t a n t o e n c e r r a d o en u n a b i b l i o t e c a c o m o a la o r i l l a del m a r con u n a b u e n a n o v e l a e n t r e las m a n o s . P e r o o se q u i e r e h a c e r u n a tesis c h a p u c e r a , r e p i t i e n d o s i m p l e m e n t e lo q u e ya h a n d i c h o o t r o s c r í t i c o s , y e n ese c a s o el r a z o n a m i e n t o se e s t a n c a a q u í (y y a p u e s t o s se p u e d e h a c e r u n a tesis t o d a v í a m á s c h a p u c e r a s o b r e u n p e t r a r q u i s t a del dieciséis), o b i e n se q u i e r e a p o r t a r a l g o n u e v o , y en ese c a s o h a y q u e r e c o n o c e r q u e s o b r e u n a u t o r c l á s i c o e x i s t e n p o r lo m e n o s t r a m a s i n t e r p r e t a t i v a s s e g u r a s s o b r e las c u a l e s se p u e d e tejer, m i e n t r a s q u e s o b r e u n a u t o r m o d e r n o las o p i n i o n e s son todavía vagas y discordantes, nuestra c a p a c i d a d crític a se ve f a l s e a d a p o r la falta d e p e r s p e c t i v a y t o d o r e s u l t a e n o r m e m e n t e difícil. E s i n d u d a b l e q u e el a u t o r c l á s i c o i m p o n e u n a l e c t u r a m á s fatigosa, u n a investigación bibliográfica m á s a t e n t a ( a u n q u e los t í t u l o s e s t é n m e n o s d i s p e r s o s y e x i s t a n c a t á logos b i b l i o g r á f i c o s ya c o m p l e t o s ) ; p e r o si se e n t i e n d e la t e s i s c o m o la o c a s i ó n d e a p r e n d e r a c o n s t r u i r u n a i n v e s t i g a c i ó n , el a u t o r c l á s i c o p l a n t e a m á s p r o b l e m a s d e d e s treza. Si m á s t a r d e el e s t u d i a n t e se s i e n t e i n c l i n a d o a la c r í t i c a c o n t e m p o r á n e a , la tesis p u e d e s e r la ú l t i m a o c a s i ó n 36

q u e t e n g a d e e n f r e n t a r s e a la l i t e r a t u r a del p a s a d o p a r a e j e r c i t a r el p r o p i o g u s t o y la p r o p i a c a p a c i d a d d e l e c t u r a . Así q u e n o e s t a r í a m a l c o g e r e s t a o p o r t u n i d a d al v u e l o . Muchos grandes escritores contemporáneos, incluso de v a n g u a r d i a , n o h a n p r o d u c i d o tesis s o b r e M ó n t a l e o s o b r e Pound, sino sobre Dante o sobre Foseólo. En realidad no e x i s t e n r e g l a s p r e c i s a s : y u n b u e n i n v e s t i g a d o r p u e d e llevar a c a b o u n análisis histórico o estilístico sobre un aut o r c o n t e m p o r á n e o c o n la m i s m a p e n e t r a c i ó n y p r e c i s i ó n filológica c o n q u e se t r a b a j a s o b r e u n c l á s i c o . A d e m á s el p r o b l e m a c a m b i a d e u n a a o t r a d i s c i p l i n a . E n filosofía p l a n t e a q u i z á m á s p r o b l e m a s u n a tesis s o b r e H u s s e r l q u e u n a tesis s o b r e D e s c a r t e s y la r e l a c i ó n e n t r e « f a c i l i d a d » y « l e g i b i l i d a d » se i n v i e r t e : se lee m e j o r a P a s cal que a C a r n a p . P o r lo c u a l , el ú n i c o c o n s e j o q u e m e s e n t i r í a c a p a z d e d a r e s : trabajad sobre un contemporáneo como si fuera un clásico y sobre un clásico como si fuera un contemporáneo. Os d i v e r t i r é i s m á s y h a r é i s u n t r a b a j o m á s s e r i o .

I I . 4 . ¿Cuánto t i e m p o se requiere para hacer una tesis? D i g a m o s d e e n t r a d a : no más de tres años y no menos de seis meses. No más de tres años p o r q u e si e n t r e s a ñ o s d e t r a b a j o n o se h a l o g r a d o l i m i t a r el t e m a y e n c o n t r a r la d o c u m e n t a c i ó n n e c e s a r i a , e s t o sólo p u e d e significar t r e s cosas: 1) H a e l e g i d o u n a tesis e q u i v o c a d a s u p e r i o r a sus f u e r z a s . 2 ) P e r t e n e c e al t i p o d e los e t e r n o s d e s c o n t e n t o s q u e q u e r r í a n d e c i r l o t o d o y s i g u e t r a b a j a n d o e n la tesis d u r a n t e v e i n t e a ñ o s , c u a n d o en r e a l i d a d u n e s t u d i o s o h á b i l t i e n e q u e s e r c a p a z d e fijarse u n o s l í m i t e s , a u n q u e m o d e s t o s , y p r o d u c i r a l g o d e f i n i t i v o d e n t r o de e s t o s límites. 3) S e le h a d e c l a r a d o la n e u r o s i s de la tesis; la deja d e l a d o , la v u e l v e a c o g e r , n o se s i e n t e r e a l i z a d o , llega a u n e s t a d o d e g r a n d i s p e r s i ó n , u t i l i z a la tesis c o m o exc u s a p a r a m u c h a s b a j e z a s ; e s t e n o se d o c t o r a r á n u n c a . 37

No menos de seis meses; p u e s a u n q u e q u e r á i s h a c e r el equivalente de u n buen artículo de revista, que no pase de los s e s e n t a folios, e n t r e e s t u d i a r el p l a n t e a m i e n t o d e l t r a b a j o , b u s c a r la b i b l i o g r a f í a , o r d e n a r los d o c u m e n t o s y r e d a c t a r el t e x t o , seis m e s e s p a s a n e n u n a b r i r y c e r r a r d e ojos. Desde luego, u n estudioso m á s m a d u r o escribe u n ensayo incluso en m e n o s tiempo, pero tiene a sus espaldas a ñ o s y a ñ o s d e l e c t u r a s , d e fichas, d e a p u n t e s , q u e el e s t u d i a n t e e n c a m b i o t i e n e q u e s a c a r d e la n a d a . C u a n d o se h a b l a d e seis m e s e s o t r e s a ñ o s se p i e n s a n a t u r a l m e n t e n o e n el t i e m p o d e la r e d a c c i ó n d e f i n i t i v a , q u e p u e d e s e r d e u n m e s o d e q u i n c e d í a s s e g ú n el m é t o d o c o n q u e se h a t r a b a j a d o , s i n o m á s b i e n en el l a p s o de t i e m p o t r a n s c u r r i d o d e s d e q u e s u r g e la p r i m e r a i d e a d e la t e s i s h a s t a la e n t r e g a del t r a b a j o final. T a m b i é n p u e d e d a r s e el c a s o d e u n e s t u d i a n t e q u e t r a b a j a e f e c t i v a m e n t e e n la t e s i s d u r a n t e sólo u n a ñ o p e r o s a c a p r o v e c h o d e i d e a s y d e l e c t u r a s q u e , sin s a b e r a d o n d e le l l e v a r í a n , h a b í a a c u m u l a d o d u r a n t e los d o s a ñ o s p r e c e d e n t e s . Lo i d e a l , a m i p a r e c e r , es escoger la tesis (con el r e s p e c t i v o p o n e n t e ) al finalizar el segundo año de carrera. E n ese m o m e n t o y a se e s t á f a m i l i a r i z a d o c o n las d i v e r s a s m a t e r i a s y se c o n o c e n t a m b i é n el t e m a , la d i f i c u l t a d e i n c l u s o la s i t u a c i ó n d e d i s c i p l i n a s q u e ni s i q u i e r a se h a n e x a m i n a d o t o d a v í a . U n a e l e c c i ó n t a n a t i e m p o n o es c o m p r o m e t e d o r a ni i r r e m e d i a b l e . Se d i s p o n e d e u n l a r g o a ñ o p a r a p e r c a t a r s e d e q u e la i d e a e r a e r r ó n e a y c a m b i a r d e t e m a , de p o n e n t e o h a s t a de disciplina. Hay que c o m p r e n d e r b i e n q u e i n v e r t i r u n a ñ o e n u n a tesis d e l i t e r a t u r a g r i e g a p a r a d a r s e c u e n t a d e s p u é s d e q u e se prefiere u n a tesis d e h i s t o r i a c o n t e m p o r á n e a n o es en a b s o l u t o t i e m p o p e r d i d o : al m e n o s se h a b r á a p r e n d i d o a c o n s t i t u i r u n a b i b l i o grafía p r e l i m i n a r , a fichar u n texto, a organizar u n resum e n . R e c u é r d e s e c u a n t o h a s i d o d i c h o en I.3.: u n a tesis s i r v e a n t e t o d o p a r a a p r e n d e r a c o o r d i n a r las i d e a s , i n d e p e n d i e n t e m e n t e del t e m a . P o r e s o , e l i g i e n d o la tesis al f i n a l i z a r el s e g u n d o a ñ o se d i s p o n e d e t r e s v e r a n o s p a r a la i n v e s t i g a c i ó n y, si se p u e d e , p a r a viajes d e e s t u d i o ; p u e d e n e l e g i r s e las a s i g n a t u r a s 38

combinándolas con la tesis. D e s d e l u e g o , si se h a c e u n a tesis de p s i c o l o g í a e x p e r i m e n t a l es difícil c o r o n a r c o n ella el c u r s o d e l i t e r a t u r a l a t i n a ; p e r o en m u c h a s o t r a s m a t e r i a s de c a r á c t e r filosófico y sociológico se p u e d e l l e g a r a u n a c u e r d o c o n el p r o f e s o r en c u a n t o a a l g ú n t e x t o , q u i z á s e n s u s t i t u c i ó n de los p r e s c r i t o s , q u e r e c o n d u z c a la m a r c h a del c u r s o al á m b i t o del p r o p i o i n t e r é s d o m i n a n t e . C u a n d o e s t o es p o s i b l e sin r e t o r c i m i e n t o s d i a l é c t i c o s o t r u q u i l l o s p u e r i l e s , u n p r o f e s o r i n t e l i g e n t e prefiere s i e m p r e q u e el e s t u d i a n t e p r e p a r e u n e x a m e n « m o t i v a d o » y o r i e n t a d o y n o u n e x a m e n c a s u a l , f o r z a d o , p r e p a r a d o sin p a s i ó n , sólo p a r a s u p e r a r u n e s c o l l o i n e v i t a b l e . E l e g i r la tesis al f i n a l i z a r el s e g u n d o a ñ o significa q u e h a y t i e m p o h a s t a o c t u b r e del c u a r t o p a r a d o c t o r a r s e en el plazo ideal, h a b i e n d o dispuesto de dos años completos. N a d a i m p i d e e l e g i r a n t e s la t e s i s . N a d a i m p i d e elegirla d e s p u é s , si se a c e p t a la i d e a d e e n t r a r u n a vez e m p e z a d o el c u r s o . T o d o i n d i c a q u e n o h a y q u e e l e g i r l a d e m a s i a do tarde. T a m b i é n p o r q u e u n a b u e n a tesis t i e n e q u e s e r d i s c u t i d a a c a d a p a s o c o n el p o n e n t e , d e n t r o de los l í m i t e s d e lo p o s i b l e . Y n o t a n t o p o r a t o s i g a r al profesor, s i n o p o r q u e e s c r i b i r u n a tesis es c o m o e s c r i b i r u n l i b r o , es u n ejercicio de c o m u n i c a c i ó n q u e s u p o n e la e x i s t e n c i a de u n p ú b l i c o y el p o n e n t e es la ú n i c a m u e s t r a d e p ú b l i c o c o m p e t e n t e d e q u e d i s p o n e el e s t u d i a n t e en el c u r s o de su p r o p i o t r a b a j o . U n a tesis h e c h a e n el ú l t i m o m o m e n t o o b l i g a al p o n e n t e a h o j e a r r á p i d a m e n t e los c a p í t u l o s o d i r e c t a m e n t e el t r a b a j o y a t e r m i n a d o . L u e g o , si el p o n e n t e la ve e n el ú l t i m o m o m e n t o y e s t á d e s c o n t e n t o del r e s u l t a d o , a t a c a r á al a s p i r a n t e e n la sesión del t r i b u n a l c o n d e s a g r a d a b l e s result a d o s . D e s a g r a d a b l e s t a m b i é n p a r a el p o n e n t e , q u e n o t i e n e p o r q u é l l e g a r a la sesión c o n u n a tesis q u e n o le g u s t a : t a m b i é n es u n a d e r r o t a p a r a él. Si él r e a l m e n t e c r e e q u e el d o c t o r a n d o n o c o n s e g u i r á e n c a j a r en el t e m a e s c o g i d o , se lo d e b e d e c i r a n t e s a c o n s e j á n d o l e q u e h a g a o t r a tesis o q u e e s p e r e t o d a v í a u n p o c o . Si l u e g o el a s p i r a n t e , a p e s a r de e s t o s c o n s e j o s , c o n s i d e r a q u e el p o n e n t e n o t i e n e r a z ó n o q u e el p r o b l e m a del t i e m p o es d i s c r i m i 39

n a t o r i o p a r a él, a f r o n t a r á i g u a l m e n t e el r i e s g o d e u n a l e c t u r a d e tesis b o r r a s c o s a p e r o al m e n o s lo h a r á s o b r e aviso. De t o d a s e s t a s o b s e r v a c i o n e s se d e d u c e q u e la tesis de seis m e s e s , a u n q u e se a d m i t e c o m o m a l m e n o r , n o es en m o d o a l g u n o lo m e j o r (a m e n o s q u e , c o m o se d e c í a , el t e m a e l e g i d o p e r m i t a s a c a r j u g o d u r a n t e los ú l t i m o s seis m e s e s a e x p e r i e n c i a s e l a b o r a d a s d u r a n t e los a ñ o s p r e c e dentes). N o o b s t a n t e p u e d e n e x i s t i r c a s o s d e n e c e s i d a d e n los q u e h a g a falta r e s o l v e r t o d o e n seis m e s e s . Y e n t a l c a s o se t r a t a de e n c o n t r a r u n t e m a q u e se p u e d a a f r o n t a r d e m a n e r a d i g n a y s e r i a en ese p e r í o d o de t i e m p o . N o q u i s i e r a q u e t o d o e s t e d i s c u r s o fuera t o m a d o e n u n s e n t i d o d e m a s i a d o « c o m e r c i a l » , c o m o si e s t u v i é r a m o s v e n d i e n d o «tesis d e seis m e s e s » y «tesis d e seis a ñ o s » , a p r e c i o s d i v e r s o s y p a r a t o d o t i p o d e c l i e n t e s . P e r o lo c i e r t o es q u e t a m b i é n p u e d e e x i s t i r u n a b u e n a tesis d e seis m e s e s . Los r e q u i s i t o s d e la tesis d e seis m e s e s s o n : 1) el t e m a t i e n e q u e e s t a r d e l i m i t a d o ; 2 ) el t e m a , a s e r p o s i b l e , s e r á c o n t e m p o r á n e o , p a r a n o t e n e r q u e ir a b u s c a r u n a b i b l i o g r a f í a q u e se r e m o n t e h a s t a los g r i e g o s ; o b i e n t i e n e q u e s e r u n t e m a m a r g i n a l s o b r e el q u e se h a y a e s c r i t o p o q u í s i m o ; 3) los d o c u m e n t o s d e t o d o t i p o t i e n e n q u e e s t a r d i s p o n i b l e s e n u n a z o n a r e s t r i n g i d a y s e r á n de fácil c o n s u l t a . P o n g a m o s a l g u n o s e j e m p l o s . Si elijo c o m o t e m a La iglesia de Santa María del Castillo de Alessandria, puedo s u p o n e r q u e e n c o n t r a r é t o d o lo q u e m e s i r v a p a r a r e c o n s t r u i r la h i s t o r i a y las v i c i s i t u d e s d e las r e s t a u r a c i o n e s e n la b i b l i o t e c a p ú b l i c a d e A l e s s a n d r i a o en los a r c h i v o s de la c i u d a d . D i g o « p u e d o s u p o n e r » p o r q u e h a g o u n a h i p ó t e sis, y m e p o n g o e n la s i t u a c i ó n d e u n e s t u d i a n t e q u e e s t á b u s c a n d o u n a tesis d e seis m e s e s . P e r o a n t e s d e l a n z a r m e a la e j e c u c i ó n del p r o y e c t o t e n d r í a q u e i n f o r m a r m e p a r a v e r i f i c a r si m i h i p ó t e s i s es v á l i d a . A d e m á s t e n d r í a q u e s e r u n e s t u d i a n t e q u e v i v i e r a e n l a - p r o v i n c i a de A l e s s a n d r i a ; si v i v o e n la o t r a p u n t a d e I t a l i a h e t e n i d o u n a p é s i m a 40

i d e a . A ú n h a y o t r o « p e r o » . Si hay d o c u m e n t o s d i s p o n i b l e s p e r o se t r a t a d e m a n u s c r i t o s m e d i e v a l e s n u n c a p u b l i c a dos, tendría q u e saber algo de paleología, esto es, poseer u n a t é c n i c a d e l e c t u r a y d e s c i f r a m i e n t o d e los m a n u s c r i t o s . Y e s t e t e m a , q u e t a n fácil p a r e c í a , se h a c e difícil. E n c a m b i o , si d e s c u b r o q u e t o d o e s t á p u b l i c a d o , p o r lo m e n o s d e s d e el s i g l o x i x en a d e l a n t e , m e m u e v o s o b r e seguro. O t r o e j e m p l o . Raffaele La C a p r i a e s u n e s c r i t o r italian o c o n t e m p o r á n e o q u e sólo h a e s c r i t o t r e s n o v e l a s y u n e n s a y o . H a n s i d o p u b l i c a d o s t o d o s p o r el m i s m o e d i t o r , B o m p i a n i . I m a g i n e m o s u n a tesis q u e se t i t u l e El éxito de Raffaele La Capria en la crítica italiana contemporánea. T e n i e n d o en c u e n t a q u e n o r m a l m e n t e c a d a e d i t o r t i e n e e n s u s p r o p i o s a r c h i v o s los r e c o r t e s d e t o d o s los e n s a y o s críticos y artículos aparecidos sobre sus autores, tras una s e r i e d e s e s i o n e s en la s e d e d e la c a s a e d i t o r a en M i l á n p o d r é s u p o n e r q u e h e c a t a l o g a d o la c a s i t o t a l i d a d d e los t e x t o s q u e m e i n t e r e s a n . A d e m á s el a u t o r vive y p u e d o e s c r i b i r l e o e n t r e v i s t a r l e o b t e n i e n d o p o r m e d i o d e él o t r a s i n d i c a c i o n e s b i b l i o g r á f i c a s y, casi s e g u r o , fotocopias d e textos q u e m e interesan. N a t u r a l m e n t e un ensayo crítico m e c o n d u c i r á a o t r o s a u t o r e s c o n los q u e La C a p r i a es c o m p a r a d o o c o n t r a p u e s t o . El c a m p o se a m p l í a u n p o c o , p e r o d e m o d o r a z o n a b l e . De t o d a s m a n e r a s si h e e l e g i d o a La C a p r i a e s p o r q u e t e n í a a l g ú n i n t e r é s p o r l a l i t e r a t u r a i t a l i a n a c o n t e m p o r á n e a ; d e n o s e r a s í , la d e c i s i ó n h a s i d o t o m a d a c í n i c a m e n t e , e n frío, y al m i s m o t i e m p o c o n p r e cipitación. O t r a tesis d e seis m e s e s : La interpretación de la segunda guerra mundial en los libros de historia para enseñanza media de los últimos cinco años. Q u i z á sea u n p o c o c o m p l e j o l o c a l i z a r t o d o s los l i b r o s d e h i s t o r i a e n c i r c u l a c i ó n , p e r o después d e todo las editoriales escolares no son tantas. U n a vez q u e d i s p o n é i s d e los t e x t o s o los t e n é i s fotocopiados, sabido es q u e estas disertaciones o c u p a n pocas págin a s y q u e el t r a b a j o d e conuMgafljón se p u e d e h a c e r , y b i e n h e c h o , e n p o c o t i e m j y ^ ^ f t a r a q t o n t e , n o se p u e d e j u z g a r d e q u é m o d o habjJnojfí^rTbrcrs^^tl s e g u n d a g u e 3

r r a m u n d i a l si n o se c o n f r o n t a e s t e t r a t a m i e n t o específico c o n el c u a d r o h i s t ó r i c o g e n e r a l q u e ofrece el l i b r o ; p o r e s o h a y q u e t r a b a j a r u n p o c o e n p r o f u n d i d a d . T a m p o c o se p u e d e e m p e z a r sin h a b e r t o m a d o c o m o p a r á m e t r o m e d i a d o c e n a d e h i s t o r i a s a c r e d i t a d a s d e la s e g u n d a g u e r r a m u n d i a l . Q u e d e c l a r o q u e si se e l i m i n a s e n t o d a s e s t a s f o r m a s d e c o n t r o l c r í t i c o , la tesis se p o d r í a h a c e r n o e n seis meses sino en u n a s e m a n a ; pero entonces no sería u n a tesis de d o c t o r a d o , sino u n artículo de periódico, quiz á a g u d o y b r i l l a n t e p e r o i n c a p a z d e m o s t r a r la c a p a c i d a d d e i n v e s t i g a c i ó n del d o c t o r a n d o . A h o r a b i e n , si lo q u e se q u i e r e es h a c e r la tesis d e seis m e s e s p e r o t r a b a j a n d o u n a h o r a al d í a , e n t o n c e s es i n ú t i l s e g u i r d i s c u t i e n d o . V o l v e d a m i r a r los c o n s e j o s d a d o s e n el p a r á g r a f o 1.2. C o p i a d u n a tesis c u a l q u i e r a y se a c a b ó el problema.

I I . 5 . ¿Es n e c e s a r i o c o n o c e r i d i o m a s extranjeros? E s t e p a r á g r a f o n o c o n c i e r n e a los q u e p r e p a r a n u n a tesis sobre u n a lengua o u n a literatura extranjeras. En r e a l i d a d c a b e e s p e r a r q u e t o d o s e s t o s c o n o z c a n la l e n g u a sobre la cual h a c e n la t e s i s . C a b r í a t a m b i é n e s p e r a r q u e , si se h i c i e r a u n a t e s i s s o b r e u n a u t o r f r a n c é s , e s t a tesis fuera escrita en francés. En m u c h a s universidades extranjeras se h a c e a s í , y es j u s t o . P e r o e x p o n g a m o s el p r o b l e m a del q u e h a c e u n a tesis d e filosofía, d e s o c i o l o g í a , d e d e r e c h o , d e c i e n c i a s p o l í t i c a s , d e h i s t o r i a , d e c i e n c i a s n a t u r a l e s . S u r g e s i e m p r e la n e c e s i d a d de leer u n libro escrito en u n i d i o m a extranjer o , a u n q u e la t e s i s fuera d e h i s t o r i a d e E s p a ñ a , i n c l u s o si f u e r a s o b r e C e r v a n t e s o s o b r e la I n q u i s i c i ó n , d a d o q u e i l u s t r e s e s p e c i a l i s t a s e n C e r v a n t e s o en la I n q u i s i c i ó n h a n escrito en inglés o en a l e m á n . N o r m a l m e n t e e n e s t o s c a s o s se a p r o v e c h a la o c a s i ó n d e la t e s i s p a r a e m p e z a r a l e e r e n u n a l e n g u a q u e n o se c o n o c e . I n t e r e s a d o s p o r el t e m a , c o n u n p o c o d e t r a b a j o se e m p i e z a a c o m p r e n d e r a l g o . M u c h a s v e c e s u n a l e n g u a se 42

a p r e n d e a s í . N o r m a l m e n t e l u e g o n o se c o n s i g u e h a b l a r l a , p e r o se p u e d e leer. S i e m p r e es m e j o r q u e n a d a . Si s o b r e u n d e t e r m i n a d o t e m a e x i s t e un único l i b r o en a l e m á n y n o se c o n o c e el a l e m á n , se p u e d e r e s o l v e r el p r o b l e m a h a c i é n d o s e leer los c a p í t u l o s c o n s i d e r a d o s m á s i m p o r t a n t e s p o r a l g u i e n : se t e n d r á el p u d o r d e n o b a s a r s e d e m a s i a d o e n ese l i b r o , p e r o al m e n o s se p o d r á i n c l u i r l e g í t i m a m e n t e e n la b i b l i o g r a f í a p u e s t o q u e h a s i d o examinado. P e r o t o d o s e s t o s s o n p r o b l e m a s s e c u n d a r i o s . El p r i n c i p a l p r o b l e m a e s : Es preciso escoger una tesis que no implique el conocimiento de lenguas que no conozco y que no estoy dispuesto a aprender. M u c h a s veces se escoge u n a t e s i s sin s a b e r los r i e s g o s q u e se c o r r e n . E n c o n s e c u e n c i a , nos p r o p o n e m o s considerar algunos casos imprescindibles: 1) No se puede hacer una tesis sobre un autor extranjero si este no es leído en su lengua original. E s t a v e r d a d es e v i d e n t e si se t r a t a d e u n p o e t a , p e r o m u c h o s c r e e n q u e p a r a u n a tesis s o b r e K a n t , s o b r e F r e u d o s o b r e A d a m S m i t h t a l p r e c a u c i ó n n o es n e c e s a r i a . P e r o lo es, y p o r d o s razones: en p r i m e r lugar, estos autores no siempre tienen todas s u s o b r a s t r a d u c i d a s , i n c l u s o a veces la i g n o r a n c i a d e u n e s c r i t o m e n o r p u e d e c o m p r o m e t e r la c o m p r e n s i ó n d e s u p e n s a m i e n t o o de s u f o r m a c i ó n i n t e l e c t u a l ; e n seg u n d o l u g a r , la m a y o r p a r t e d e la b i b l i o g r a f í a s o b r e u n a u t o r d a d o s u e l e e s t a r e n la l e n g u a q u e él e s c r i b í a , y si el a u t o r e s t á t r a d u c i d o n o s i e m p r e lo e s t á n s u s i n t é r p r e t e s ; p o r ú l t i m o , las t r a d u c c i o n e s n o s i e m p r e h a c e n j u s t i c i a al p e n s a m i e n t o d e u n a u t o r ; y h a c e r u n a tesis significa j u s t a m e n t e redescubrir su p e n s a m i e n t o original, sobre todo allí d o n d e h a s i d o f a l s e a d o p o r las t r a d u c c i o n e s o p o r las v u l g a r i z a c i o n e s de d i v e r s o s t i p o s . H a c e r u n a tesis q u i e r e d e c i r ir m á s a l l á d e las f ó r m u l a s d i f u n d i d a s p o r los m a n u a l e s e s c o l a r e s , del t i p o «Foseólo es c l á s i c o y L e o p a r d i es r o m á n t i c o » , « P l a t ó n es i d e a l i s t a y A r i s t ó t e l e s r e a l i s t a » , o « P a s c a l e s t á p o r el c o r a z ó n y D e s c a r t e s p o r la r a z ó n » . 2) No se puede hacer una tesis sobre un tema si las obras más importantes que se refieren a él están escritas en una 43

lengua que no conocemos. Un e s t u d i a n t e que supiera perf e c t a m e n t e a l e m á n y q u e n o supiera francés, hoy en día n o p o d r í a h a c e r u n a tesis sobre Nietzsche, q u e sin e m b a r g o e s c r i b i ó e n a l e m á n : y es q u e d e d i e z a ñ o s a e s t a p a r t e a l g u n a s de las m á s interesantes revalorizaciones de N i e t z s c h e h a n s i d o e s c r i t a s e n f r a n c é s . Lo m i s m o v a l e p a r a F r e u d : s e r í a difícil r e l e e r al m a e s t r o v i e n e s sin t e n e r e n c u e n t a t o d o lo q u e h a n l e í d o e n él los r e v i s i o n i s t a s a m e r i c a n o s o los e s t r u c t u r a l i s t a s f r a n c e s e s . 3) No se puede hacer una tesis sobre un autor o sobre un tema leyendo sólo las obras escritas en las lenguas que conocemos. ¿ Q u i é n o s a s e g u r a q u e la o b r a d e c i s i v a n o h a s i d o e s c r i t a e n la ú n i c a l e n g u a q u e n o c o n o c e m o s ? R e a l m e n t e e s t e t i p o d e c o n s i d e r a c i o n e s p u e d e c o n d u c i r a la n e u r o s i s , p e r o es p r e c i s o a n d a r c o n t i n o . E x i s t e n r e g l a s d e c o r r e c c i ó n c i e n t í f i c a e n v i r t u d d e l a s c u a l e s es lícito, si s o b r e u n a u t o r i n g l é s se h a e s c r i t o a l g o e n j a p o n é s , a d v e r t i r q u e se c o n o c e la e x i s t e n c i a d e t a l e s t u d i o p e r o q u e n o se h a l e í d o . E s t e « p e r m i s o p a r a i g n o r a r » se e x t i e n d e n o r m a l m e n t e a l a s l e n g u a s n o o c c i d e n t a l e s y a las l e n g u a s e s l a v a s , d e m o d o q u e se d a el c a s o d e e s t u d i o s m u y s e r i o s s o b r e M a r x q u e a d m i t e n no h a b e r t o m a d o conocimiento de obras en r u s o . P e r o e n e s t o s c a s o s el e s t u d i o s o s e r i o s i e m p r e p u e d e s a b e r (y d e m o s t r a r q u e lo s a b e ) q u é d i c e n , e n s í n t e s i s , esas obras, d a d o que existen críticas o extractos con resúm e n e s fáciles d e e n c o n t r a r . N o r m a l m e n t e l a s r e v i s t a s científicas soviéticas, búlgaras, checoslovacas, israelitas, e t c . ofrecen al p i e r e s ú m e n e s d e los a r t í c u l o s e n i n g l é s o f r a n c é s . Y h e a q u í q u e i n c l u s o si se t r a b a j a s o b r e u n a u t o r f r a n c é s p u e d e s e r l í c i t o n o s a b e r r u s o , p e r o es i m p r e s c i n d i b l e l e e r p o r lo m e n o s el i n g l é s a fin d e c e r c a r el p r o blema. P o r e l l o a n t e s d e e s t a b l e c e r el t e m a d e u n a tesis h a y q u e s e r a s t u t o y e c h a r u n a p r i m e r a o j e a d a a la b i b l i o g r a fía e x i s t e n t e p a r a e s t a r s e g u r o s d e q u e n o h a y d i f i c u l t a d e s lingüísticas notables. C i e r t o s c a s o s se c o n o c e n p o r a n t i c i p a d o . E s i m p e n s a b l e h a c e r u n a t e s i s d e filología g r i e g a sin s a b e r a l e m á n , 44

pues sobre esta materia hay cantidad de estudios importantes en alemán. E n t o d o c a s o la t e s i s s i r v e p a r a h a c e r s e c o n u n a l i g e r a n o c i ó n t e r m i n o l ó g i c a g e n e r a l d e t o d a s las l e n g u a s occid e n t a l e s , p o r q u e a u n q u e n o se lea el r u s o es n e c e s a r i o p o r lo m e n o s s e r c a p a z d e r e c o n o c e r los c a r a c t e r e s cirílicos y c o m p r e n d e r si u n l i b r o d e t e r m i n a d o h a b l a d e a r t e o d e c i e n c i a . A l e e r el c i r í l i c o se a p r e n d e e n u n a n o c h e , y a s a b e r q u e iskusstvo significa a r t e y nauka c i e n c i a se llega d e s p u é s d e h a b e r c o m p a r a d o a l g u n o s t í t u l o s . T a m p o c o es c u e s t i ó n d e a t e r r o r i z a r s e ; es p r e c i s o e n t e n d e r la tesis com o u n a o c a s i ó n ú n i c a p a r a h a c e r a l g u n o s ejercicios q u e nos servirán mientras vivamos. T o d a s e s t a s o b s e r v a c i o n e s n o t i e n e n e n c u e n t a q u e lo m e j o r , si se t i e n e q u e a f r o n t a r u n a b i b l i o g r a f í a e x t r a n j e r a , es a r m a r s e d e v a l o r e ir a p a s a r a l g ú n t i e m p o al p a í s e n c u e s t i ó n : p e r o e s t a s s o l u c i o n e s s o n c o s t o s a s y a q u í se t r a t a d e a c o n s e j a r t a m b i é n al e s t u d i a n t e q u e n o t i e n e e s a s posibilidades. P e r o h a g a m o s u n a ú l t i m a h i p ó t e s i s , la m á s c o n c i l i a d o r a . S u p o n g a m o s q u e u n e s t u d i a n t e se i n t e r e s a p o r el p r o b l e m a d e la p e r c e p c i ó n v i s u a l a p l i c a d o a la t e m á t i c a d e l a s a r t e s . E s t e e s t u d i a n t e no conoce lenguas extranjeras y no tiene tiempo para aprenderlas (o t i e n e b l o q u e o s p s i c o l ó gicos: h a y p e r s o n a s q u e a p r e n d e n sueco en u n a s e m a n a y otras que en diez años no consiguen h a b l a r admisiblem e n t e f r a n c é s ) . A d e m á s t i e n e q u e h a c e r , p o r m o t i v o s econ ó m i c o s , u n a tesis d e seis m e s e s . C o n t o d o e s t á s i n c e r a m e n t e i n t e r e s a d o p o r el t e m a ; q u i e r e t e r m i n a r c o n la u n i versidad p a r a ponerse a trabajar pero tiene intención de c o n t i n u a r c o n el t e m a y a e l e g i d o y d e p r o f u n d i z a r l o c o n m á s c a l m a . T a m b i é n t e n e m o s q u e p e n s a r e n él. B u e n o , e s t e e s t u d i a n t e p u e d e p r o p o n e r s e u n t e m a del t i p o Los problemas de la percepción visual en su relación con las artes figurativas en algunos autores contemporáneos. S e r á o p o r t u n o t r a z a r e n p r i m e r l u g a r u n c u a d r o d e la p r o b l e m á t i c a psicológica del t e m a , y sobre esto h a y u n a s e r i e d e o b r a s t r a d u c i d a s , d e s d e Ojo y cerebro d e G r e g o r y h a s t a los t e x t o s m á s i m p o r t a n t e s d e la s i c o l o g í a d e la 45

f o r m a y d e la s i c o l o g í a t r a n s a c c i o n a l . D e s p u é s se p u e d e c o n s i d e r a r la t e m á t i c a d e t r e s a u t o r e s , p o r e j e m p l o Arnh e i m p o r s u e n f o q u e d e s d e la Gestalt, G o m b r i c h p o r el s e m i o l ó g i c o - i n f o r m a c i o n a l y P a n o f s k y p o r s u s e n s a y o s sob r e l a p e r s p e c t i v a d e s d e el p u n t o d e v i s t a i c o n o l ó g i c o . E n e s t o s t r e s a u t o r e s se d e b a t e b a j o t r e s p u n t o s d e v i s t a difer e n t e s la r e l a c i ó n e n t r e n a t u r a l i d a d y « c u l t u r a l i d a d » d e la p e r c e p c i ó n d e l a s i m á g e n e s . P a r a s i t u a r a e s t o s t r e s a u t o r e s en u n p a n o r a m a de fondo existen algunas obras d e c o n e x i ó n , p o r e j e m p l o los l i b r o s d e Gillo Dorfles. U n a v e z t r a z a d a s e s t a s t r e s p e r s p e c t i v a s , el e s t u d i a n t e q u e r r á r e l e e r los a s p e c t o s p r o b l e m á t i c o s q u e h a e n c o n t r a d o a la luz de u n a o b r a de arte particular, quizá planteándose u n a i n t e r p r e t a c i ó n y a c l á s i c a ( p o r e j e m p l o el m o d o e n q u e Longhi analiza a Piero della Francesca) e integrándola c o n los d a t o s m á s « c o n t e m p o r á n e o s » q u e h a r e c o g i d o . E l p r o d u c t o final n o s e r á e n a b s o l u t o o r i g i n a l , se q u e d a r á a m i t a d e n t r e la t e s i s p a n o r á m i c a y la m o n o g r á f i c a , p e r o h a b r á s i d o p o s i b l e e l a b o r a r l o a p a r t i r d e t r a d u c c i o n e s . Al e s t u d i a n t e n o se le r e p r o c h a r á n o h a b e r l e í d o todo P a n o f s ky, h a s t a lo q u e sólo e x i s t e e n a l e m á n o e n i n g l é s , p o r q u e n o se t r a t a d e u n a t e s i s sobre P a n o f s k y , s i n o d e u n a t e s i s s o b r e u n p r o b l e m a e n q u e el r e c u r s o a P a n o f s k y c u e n t a s o l a m e n t e en ciertos aspectos, c o m o referencia a algunas cuestiones. C o m o y a se h a d i c h o e n el p a r á g r a f o II. 1., e s t e t i p o d e t e s i s n o es el m á s a c o n s e j a b l e p o r q u e c o r r e el p e l i g r o d e q u e d a r i n c o m p l e t a y g e n é r i c a : q u e d e c l a r o q u e se t r a t a d e u n e j e m p l o d e t e s i s d e seis m e s e s p a r a u n e s t u d i a n t e u r g e n t e m e n t e i n t e r e s a d o e n r e u n i r d a t o s p r e l i m i n a r e s sob r e u n p r o b l e m a q u e se t o m a a p e c h o . E s u n a s o l u c i ó n d e r e p u e s t o p e r o al m e n o s p u e d e s e r r e s u e l t a d e m o d o d i g n o . E n t o d o c a s o , si n o se c o n o c e n l e n g u a s e x t r a n j e r a s y n o se p u e d e a p r o v e c h a r la p r e c i o s a o c a s i ó n d e la tesis p a r a e m p e z a r a a p r e n d e r l a s , la s o l u c i ó n m á s r a z o n a b l e es la t e s i s s o b r e u n t e m a e s p e c í f i c a m e n t e c a s t e l l a n o e n el q u e l a s r e f e r e n c i a s a l i t e r a t u r a e x t r a n j e r a s e a n fáciles d e elim i n a r o de resolver recurriendo a unos pocos textos ya t r a d u c i d o s . Así, el q u e q u i s i e r a h a c e r u n a tesis s o b r e Mo46

délos de novela histórica en el «Sancho Saldaña» de Espronceda, h a b r í a d e t e n e r a l g u n a s n o c i o n e s b á s i c a s s o b r e los o r í g e n e s d e la n o v e l a h i s t ó r i c a y s o b r e W a l t e r S c o t t (adem á s , n a t u r a l m e n t e , d e c o n o c e r la p o l é m i c a del siglo xix s o b r e e s t e t e m a y el d e la a u t o r í a del Sancho Saldaña), pero p o d r í a e n c o n t r a r algunas obras de consulta en nuest r a l e n g u a y t e n d r í a la p o s i b i l i d a d d e l e e r e n c a s t e l l a n o al m e n o s las o b r a s m á s i m p o r t a n t e s de Scott, sobre todo b u s c a n d o e n b i b l i o t e c a s las t r a d u c c i o n e s d e l siglo xix. Y t o d a v í a p l a n t e a r í a m e n o s p r o b l e m a s u n t e m a c o m o La influencia de Maragall en el catalán literario moderno. N a t u r a l m e n t e , evitando partir de optimismos preconcebid o s ; y v a l d r á la p e n a c o n s u l t a r b i e n las b i b l i o g r a f í a s p a r a v e r si h a y a u t o r e s e x t r a n j e r o s q u e h a n t r a t a d o el t e m a y cuáles son. 1

I I . 6 . ¿Tesis científica o tesis política? A p a r t i r d e la p r o t e s t a e s t u d i a n t i l d e 1968 se h a e s t a b l e c i d o la o p i n i ó n d e q u e n o se d e b e n h a c e r tesis s o b r e t e m a s « c u l t u r a l e s » o l i b r e s c o s s i n o m á s b i e n tesis l i g a d a s a i n t e r e s e s d i r e c t o s p o l í t i c o s y s o c i a l e s . Si la s i t u a c i ó n es e s t a , e n t o n c e s el t í t u l o del p r e s e n t e c a p í t u l o es u n a p r o v o c a c i ó n y u n e n g a ñ o p o r q u e h a c e p e n s a r q u e u n a tesis « p o l í t i c a » n o es « c i e n t í f i c a » . A h o r a b i e n , e n la u n i v e r s i d a d se h a b l a a m e n u d o d e c i e n c i a , c i e n t i f i c i d a d , i n v e s t i g a c i ó n científica, v a l o r científico d e u n t r a b a j o , y e s t o s términos pueden d a r lugar bien a equívocos involuntarios, bien a mixtificaciones, bien a ilícitas sospechas de e m b a l s a m a m i e n t o d e la c u l t u r a . II.6.1.

¿Qué es la

cientificidad?

P a r a a l g u n o s la c i e n c i a se i d e n t i f i c a c o n las c i e n c i a s n a t u r a l e s o c o n la i n v e s t i g a c i ó n s o b r e b a s e s c u a n t i f a t i 1. Las t e s i s p r o p u e s t a s p o r E c o s o n : Modelli

del romanzo

storico

nelle

opere narrative di Garibaldi y L'influenza del Guerrazzi nella cultura risorgimentale

italiana.

(N. de los T.)

47

v a s : u n a i n v e s t i g a c i ó n n o es c i e n t í f i c a si n o p r o c e d e m e d i a n t e fórmulas y d i a g r a m a s . E n tal caso, sin e m b a r g o , n o s e r í a c i e n t í f i c a u n a i n v e s t i g a c i ó n s o b r e la m o r a l e n A r i s t ó t e l e s , p e r o t a m p o c o lo s e r í a u n a i n v e s t i g a c i ó n s o b r e c o n c i e n c i a d e c l a s e y r e v u e l t a s r u r a l e s d u r a n t e la r e f o r m a p r o t e s t a n t e . E v i d e n t e m e n t e n o es e s t e el s e n t i d o q u e se d a a l t é r m i n o «científico» e n la u n i v e r s i d a d . P o r e s o i n t e n t a m o s definir bajo q u é criterio u n trabajo p u e d e llamarse científico en sentido a m p l i o . E l m o d e l o p u e d e m u y b i e n s e r el d e las c i e n c i a s n a t u r a l e s t a l c o m o e s t á n p l a n t e a d a s d e s d e el p r i n c i p i o d e la e d a d m o d e r n a . U n a i n v e s t i g a c i ó n es c i e n t í f i c a c u a n d o c u m p l e los s i g u i e n t e s r e q u i s i t o s : 1) L a i n v e s t i g a c i ó n v e r s a s o b r e un objeto reconocible y definido de tal modo que también sea reconocible por los demás. E l t é r m i n o o b j e t o n o t i e n e n e c e s a r i a m e n t e u n sign i f i c a d o físico. T a m b i é n la r a í z c u a d r a d a es u n o b j e t o a u n q u e n a d i e la h a y a v i s t o n u n c a . L a c l a s e s o c i a l es u n objeto de investigación, a u n q u e alguno pudiera objetar q u e s ó l o se c o n o c e n i n d i v i d u o s o m e d i a s e s t a d í s t i c a s y n o clases en sentido estricto. Pero según esto t a m p o c o tend r í a r e a l i d a d física la c l a s e d e t o d o s los n ú m e r o s e n t e r o s s u p e r i o r e s al 3 7 2 5 , d e la c u a l , s i n e m b a r g o , u n m a t e m á t i c o se p o d r í a o c u p a r e s t u p e n d a m e n t e . Definir el o b j e t o significa e n t o n c e s d e f i n i r l a s c o n d i c i o n e s b a j o las c u a l e s p o d e m o s h a b l a r en base a u n a s reglas que nosotros mismos estableceremos o que otros h a n establecido antes que n o s o t r o s . Si e s t a b l e c e m o s l a s r e g l a s e n b a s e a l a s c u a l e s u n n ú m e r o e n t e r o s u p e r i o r al 3725 p u e d e s e r r e c o n o c i d o c u a n d o se e n c u e n t r a , h e m o s e s t a b l e c i d o las r e g l a s d e r e conocimiento de nuestro objeto. Naturalmente surgen p r o b l e m a s si t e n e m o s q u e h a b l a r , p o r e j e m p l o , d e u n s e r f a b u l o s o c u y a i n e x i s t e n c i a r e c o n o c e la o p i n i ó n c o m ú n , c o m o p o r e j e m p l o el c e n t a u r o . L l e g a d o s a e s t e p u n t o t e n e m o s tres alternativas. E n p r i m e r lugar p o d e m o s decidirn o s a h a b l a r d e los c e n t a u r o s t a l y c o m o se p r e s e n t a n e n l a m i t o l o g í a c l á s i c a , y a s í n u e s t r o o b j e t o llega a s e r p ú b l i c a m e n t e r e c o n o c i b l e y l o c a l i z a b l e , p u e s t e n e m o s q u e vérn o s l a s c o n t e x t o s ( v e r b a l e s o v i s u a l e s ) e n q u e se h a b l a d e 48

c e n t a u r o s . E n t o n c e s se t r a t a r á d e d e c i r q u é c a r a c t e r í s t i c a s h a d e t e n e r u n e n t e d e los q u e h a b l a la m i t o l o g í a clásica p a r a ser reconocido c o m o c e n t a u r o . En segundo lugar podemos intentar una indagación h i p o t é t i c a s o b r e l a s c a r a c t e r í s t i c a s q u e tendría q u e t e n e r u n a c r i a t u r a v i v i e n t e e n u n m u n d o p o s i b l e ( q u e n o es el real) p a r a p o d e r ser u n c e n t a u r o . E n tal caso h a b r í a m o s de definir las condiciones de subsistencia de este m u n d o p o s i b l e a d v i r t i e n d o q u e t o d a n u e s t r a d i s e r t a c i ó n se d e s e n v u e l v e e n el á m b i t o d e e s t a h i p ó t e s i s . Si n o s m a n t e n e m o s r i g u r o s a m e n t e fieles a la e m p r e s a d e p a r t i d a , p o d e m o s d e c i r e n t o n c e s q u e n o s o c u p a m o s de u n «objeto» q u e t i e n e a l g u n a p o s i b i l i d a d d e s e r o b j e t o d e i n d a g a c i ó n científica. En tercer lugar podemos decidir que tenemos pruebas s u f i c i e n t e s p a r a d e m o s t r a r q u e los c e n t a u r o s e x i s t e n d e v e r d a d . Y en tal caso, p a r a constituir u n objeto susceptible de discurso t e n d r e m o s que p r e s e n t a r p r u e b a s (esqueletos, restos óseos, h u e l l a s s o b r e l a v a solidificada, fotografías h e c h a s c o n r a y o s i n f r a r r o j o s e n los b o s q u e s d e G r e c i a o t o d o lo q u e q u e r a m o s ) t a l e s q u e los d e m á s p u e d a n a d m i t i r q u e , p o r c o r r e c t a o e r r ó n e a q u e sea n u e s t r a tesis, se t r a t a d e a l g o s o b r e lo q u e se p u e d e h a b l a r . N a t u r a l m e n t e e s t e e j e m p l o es p a r a d ó j i c o y n o c r e o q u e n a d i e q u i e r a h a c e r tesis s o b r e los c e n t a u r o s , s o b r e t o d o e n lo q u e c o n c i e r n e a la t e r c e r a a l t e r n a t i v a , p e r o m e urgía m o s t r a r cómo siempre puede constituirse un objeto de investigación p ú b l i c a m e n t e reconocido en unas condic i o n e s d a d a s . Y si se p u e d e h a c e r c o n los c e n t a u r o s , o t r o t a n t o se p o d r á d e c i r d e n o c i o n e s c o m o el c o m p o r t a m i e n t o m o r a l , los d e s e o s , los v a l o r e s o la i d e a d e l p r o g r e s o h i s tórico. 2) L a i n v e s t i g a c i ó n t i e n e q u e d e c i r s o b r e e s t e o b j e t o cosas que todavía no han sido dichas o b i e n r e v i s a r c o n ó p t i c a d i f e r e n t e las c o s a s q u e y a h a n s i d o d i c h a s . Un t r a bajo m a t e m á t i c a m e n t e exacto que viniera a demostrar c o n los m é t o d o s t r a d i c i o n a l e s el t e o r e m a de P i t á g o r a s n o s e r í a u n t r a b a j o científico, p u e s n o a ñ a d i r í a n a d a a n u e s tro conocimiento. Como m á x i m o sería u n buen trabajo de 49

divulgación, como un m a n u a l que enseñase a construir u n a c a s e t a p a r a el p e r r o u s a n d o m a d e r a , c l a v o s , c e p i l l o , s i e r r a y m a r t i l l o . C o m o y a h a b í a m o s d i c h o e n 1.1. u n a t e s i s de compilación t a m b i é n p u e d e ser científicamente ú t i l p o r q u e el c o m p i l a d o r h a r e u n i d o y c o r r e l a c i o n a d o d e m a n e r a orgánica las opiniones ya expresadas por otros s o b r e el m i s m o t e m a . Del m i s m o m o d o u n m a n u a l d e i n s t r u c c i o n e s s o b r e c ó m o h a c e r s e u n a c a s e t a p a r a el p e r r o n o es u n t r a b a j o científico, p e r o u n a o b r a q u e c o m p a r e y c o m e n t e t o d o s los m é t o d o s c o n o c i d o s p a r a h a c e r u n a caseta ya p u e d e p l a n t e a r alguna m o d e s t a pretensión de cientificidad. H a y q u e tener presente u n a cosa: que u n a o b r a de c o m p i l a c i ó n s ó l o t i e n e s e n t i d o si n o e x i s t e t o d a v í a n i n g u n a p a r e c i d a e n e s e c a m p o . Si y a e x i s t e n o b r a s c o m p a r a t i vas sobre sistemas de casetas para perros, hacer otra i g u a l es u n a p é r d i d a d e t i e m p o (o u n p l a g i o ) . 3) L a i n v e s t i g a c i ó n tiene que ser útil a los demás. E s útil un artículo que presente un nuevo descubrimiento s o b r e el c o m p o r t a m i e n t o d e l a s p a r t í c u l a s e l e m e n t a l e s . Es útil un artículo que cuente c ó m o ha sido descubierta u n a c a r t a i n é d i t a d e L e o p a r d i y la t r a n s c r i b a p o r e n t e r o . U n t r a b a j o es c i e n t í f i c o ( u n a vez o b s e r v a d o s los r e q u i s i t o s d e los p u n t o s 1 y 2) si a ñ a d e a l g o a lo q u e la c o m u n i d a d y a s a b í a y si h a d e s e r t e n i d o e n c u e n t a , al m e n o s e n t e o r í a , p o r t o d o s los t r a b a j o s f u t u r o s s o b r e el t e m a . N a t u r a l m e n t e , la i m p o r t a n c i a c i e n t í f i c a es p r o p o r c i o n a l al g r a d o d e i n d i s p e n s a b i l i d a d q u e p r e s e n t a la c o n t r i b u c i ó n . H a y cont r i b u c i o n e s d e las q u e los e s t u d i o s o s , d e lo c o n t r a r i o las t e n d r í a n e n c u e n t a , n o p u e d e n d e c i r n a d a b u e n o . Y exist e n o t r a s q u e los e s t u d i o s o s h a r á n b i e n t e n i e n d o e n c u e n t a , a u n q u e n o p a s a n a d a si n o lo h a c e n . R e c i e n t e m e n t e h a n sido publicadas u n a s cartas que J a m e s Joyce escribía a su mujer sobre p r o b l e m a s sexuales abrasadores. Indud a b l e m e n t e al q u e m a ñ a n a e s t u d i e la g é n e s i s del p e r s o n a j e d e M o l l y B l o o m e n el Ulises d e J o y c e le c o n v e n d r á s a b e r q u e en su vida p r i v a d a Joyce a t r i b u í a a su mujer u n a s e x u a l i d a d v i v a z y d e s e n v u e l t a , c o m o la d e Molly; y p o r e l l o se t r a t a d e u n a ú t i l c o n t r i b u c i ó n c i e n t í f i c a . P o r 50

o t r a p a r t e e x i s t e n a d m i r a b l e s i n t e r p r e t a c i o n e s d e Ulises e n q u e el p e r s o n a j e d e Molly h a s i d o e n c u a d r a d o c o n e x a c t i t u d a p e s a r d e f a l t a r e s t o s d a t o s : e n c o n s e c u e n c i a se trata de u n a contribución no indispensable. En cambio, c u a n d o se p u b l i c ó Stephen Hero, la p r i m e r a v e r s i ó n de la n o v e l a d e J o y c e Portrait of the Artist as a Young Man, todos advirtieron que era fundamental tenerla en cuenta p a r a c o m p r e n d e r el d e s a r r o l l o del e s c r i t o r i r l a n d é s . E r a u n a c o n t r i b u c i ó n científica indispensable. A h o r a b i e n , p o d r í a o c u r r í r s e l e a a l g u i e n s a c a r a la l u z u n o d e esos d o c u m e n t o s q u e s u e l e a t r i b u i r s e b u r l o n a m e n t e a los filósofos a l e m a n e s , d e los q u e s u e l e n l l a m a r s e « n o t a s d e l a v a n d e r í a » ; se t r a t a de t e x t o s d e v a l o r í n f i m o e n los q u e el a u t o r h a b í a a n o t a d o las c o m p r a s q u e t e n í a q u e h a c e r ese d í a . A v e c e s t a m b i é n s o n ú t i l e s d a t o s d e e s t e género, pues a pesar de todo d a n u n toque de h u m a n i d a d a u n a u t o r q u e t o d o s s u p o n í a n a i s l a d o del m u n d o , o r e v e l a n q u e e n a q u e l p e r í o d o él v i v í a b a s t a n t e p o b r e m e n t e . A v e c e s , e n c a m b i o , n o a ñ a d e n a b s o l u t a m e n t e n a d a a lo q u e y a se s a b e , s o n p e q u e ñ a s c u r i o s i d a d e s b i o g r á f i c a s y n o t i e n e n n i n g ú n v a l o r científico, a u n q u e lo t e n g a n p a r a las personas que consiguen fama de investigadores incansab l e s s a c a n d o a la l u z s e m e j a n t e s i n e p c i a s . N o es q u e h a y a q u e d e s a n i m a r a los q u e h a c e n t a l e s i n v e s t i g a c i o n e s , p e r o e n s u c a s o n o p u e d e h a b l a r s e d e p r o g r e s o del c o n o c i m i e n t o h u m a n o y s e r í a b a s t a n t e m á s ú t i l , si n o d e s d e el p u n t o d e v i s t a científico al m e n o s sí d e s d e el p e d a g ó g i c o , escrib i r u n b u e n folleto d i v u l g a d o r q u e c u e n t e la v i d a y r e s u m a las o b r a s d e e s t o s a u t o r e s . 4) L a i n v e s t i g a c i ó n debe suministrar elementos para la verificación y la refutación de las hipótesis que presenta, y p o r t a n t o t i e n e q u e s u m i n i s t r a r los e l e m e n t o s n e c e s a r i o s p a r a s u s e g u i m i e n t o p ú b l i c o . E s t e r e q u i s i t o es f u n d a m e n t a l . P u e d o p r e t e n d e r d e m o s t r a r q u e h a y c e n t a u r o s e n el Peloponeso, pero tengo que hacer c u a t r o cosas precisas: (a) p r e s e n t a r p r u e b a s ( c o m o se h a d i c h o , p o r lo m e n o s u n h u e s o c a u d a l ) ; (b) d e c i r c ó m o h e p r o c e d i d o p a r a h a c e r el h a l l a z g o ; (c) d e c i r c ó m o h a b r í a q u e p r o c e d e r p a r a h a c e r o t r o s ; (d) d e c i r a p r o x i m a d a m e n t e q u é t i p o de h u e s o (u 51

o t r o h a l l a z g o ) m a n d a r í a al c u e r n o m i h i p ó t e s i s el d í a q u e fuera e n c o n t r a d o . De e s t e m o d o n o sólo h e s u m i n i s t r a d o las p r u e b a s d e m i h i p ó t e s i s , s i n o q u e lo h e h e c h o d e m o d o q u e t a m b i é n otros p u e d a n seguir buscando p a r a confirmarla o ponerla en tela de juicio. Lo m i s m o s u c e d e c o n c u a l q u i e r o t r o t e m a . S u p o n g a m o s q u e yo h a g a u n a tesis p a r a d e m o s t r a r q u e e n u n m o v i m i e n t o e x t r a p a r l a m e n t a r i o de 1969 h a b í a d o s cor r i e n t e s , u n a l e n i n i s t a y la o t r a t r o t s k i s t a , a u n q u e c o m ú n m e n t e se c r e e q u e e r a h o m o g é n e o . T e n d r é q u e p r e s e n t a r d o c u m e n t o s (panfletos, grabaciones de a s a m b l e a s , artículos, etc.) p a r a d e m o s t r a r q u e t e n g o r a z ó n ; t e n d r é q u e d e c i r c ó m o h e p r o c e d i d o p a r a e n c o n t r a r ese m a t e r i a l y d ó n d e lo h e e n c o n t r a d o , d e m o d o q u e o t r o s p u e d a n s e g u i r b u s c a n d o en esa dirección; y tendré que decir según q u é c r i t e r i o s h e a p l i c a d o el m a t e r i a l p r o b a t o r i o a m i e m b r o s d e ese g r u p o . P o r e j e m p l o , si el g r u p o se d i v i d i ó e n 1970, t e n g o q u e d e c i r si c o n s i d e r o e x p r e s i ó n d e ese g r u p o sólo el m a t e r i a l t e ó r i c o e l a b o r a d o p o r s u s m i e m b r o s d u r a n t e ese e s p a c i o d e t i e m p o ( p e r o en t a l c a s o t e n d r é q u e d e c i r s e g ú n q u é criterios juzgo a ciertas personas m i e m b r o s del grup o : ¿ p o s e s i ó n d e c a r n e t , p a r t i c i p a c i ó n e n las a s a m b l e a s , s u p o s i c i o n e s d e la p o l i c í a ? ) o si t e n g o t a m b i é n e n c u e n t a los t e x t o s e l a b o r a d o s p o r e x - m i e m b r o s del g r u p o d e s p u é s d e s u d i s o l u c i ó n , p a r t i e n d o del p r i n c i p i o d e q u e si ellos h a n e x p r e s a d o m á s t a r d e e s a s i d e a s es p o r q u e y a las c u l t i v a b a n , p o r lo b a j o , d u r a n t e el p e r í o d o d e a c t i v i d a d del g r u p o . S ó l o d e e s t a m a n e r a p r o p o r c i o n o a los d e m á s la posibilidad de hacer nuevas indagaciones y de demostrar, por ejemplo, que mis revelaciones estaban equivocadas p o r q u e , s u p o n g a m o s , n o se p o d í a c o n s i d e r a r m i e m b r o del g r u p o a u n f u l a n o q u e , s e g ú n la p o l i c í a , f o r m a b a p a r t e d e l g r u p o pero que n u n c a había sido reconocido c o m o tal por los o t r o s m i e m b r o s , al m e n o s a j u z g a r p o r los d o c u m e n t o s d e q u e se d i s p o n e . C o n lo c u a l h e p r e s e n t a d o u n a h i p ó t e sis, p r u e b a s y p r o c e d i m i e n t o s d e v e r i f i c a c i ó n y d e refutación. 52

He escogido a d r e d e t e m a s m u y diferentes precisament e p a r a d e m o s t r a r q u e los r e q u i s i t o s de c i e n t i f i c i d a d p u e den aplicarse a cualquier tipo de indagación. C u a n t o h e d i c h o se refiere a la a r t i f i c i o s a o p o s i c i ó n e n t r e t e s i s «científica» y tesis « p o l í t i c a » . Se puede hacer una tesis política observando todas las reglas de cientificidad necesarias. P u e d e d a r s e t a m b i é n u n a tesis q u e r e l a t e u n a e x p e r i e n c i a d e i n f o r m a c i ó n a l t e r n a t i v a m e d i a n t e sist e m a s a u d i o v i s u a l e s e n u n a c o m u n i d a d o b r e r a : s e r á científica e n t a n t o q u e d o c u m e n t e d e m o d o p ú b l i c o y c o n t r o lable mi experiencia y permita a cualquiera rehacerla, s e a p a r a o b t e n e r los m i s m o s r e s u l t a d o s , sea p a r a d e s c u b r i r que mis resultados son casuales y que en realidad no se d e b e n a m i i n t e r v e n c i ó n s i n o a o t r o s f a c t o r e s q u e y o n o he tenido en cuenta. Lo b u e n o d e u n p r o c e d i m i e n t o científico es q u e n u n c a h a c e p e r d e r t i e m p o a los d e m á s : t a m b i é n t r a b a j a r sig u i e n d o el s u r c o d e u n a h i p ó t e s i s científica p a r a d e s c u b r i r d e s p u é s q u e h a y q u e r e f u t a r l a es h a c e r a l g o ú t i l b a j o el i m p u l s o de u n a p r o p u e s t a p r e c e d e n t e . Si m i tesis s i r v e p a r a a n i m a r a a l g u i e n a efectuar, o t r a s e x p e r i e n c i a s d e contrainformación entre obreros (aunque mis suposiciones fueran ingenuas), he logrado algo útil. De e s t a m a n e r a se ve q u e n o h a y o p o s i c i ó n e n t r e tesis c i e n t í f i c a y tesis p o l í t i c a . P o r o t r a p a r t e , p u e d e d e c i r s e q u e t o d o t r a b a j o científico, e n t a n t o q u e c o n t r i b u y e al d e s a r r o l l o d e los c o n o c i m i e n t o s d e los d e m á s , t i e n e s i e m p r e u n v a l o r p o l í t i c o p o s i t i v o (tiene v a l o r p o l í t i c o n e g a t i vo t o d a a c c i ó n q u e t i e n d a a b l o q u e a r el p r o c e s o de conocimiento); m a s por otra parte cabe decir con seguridad que t o d a e m p r e s a p o l í t i c a c o n p o s i b i l i d a d e s de é x i t o h a d e t e n e r u n a b a s e d e s e r i e d a d científica. Ya h a b é i s v i s t o c ó m o se p u e d e h a c e r u n a tesis « c i e n t í fica» s i n h a c e r u s o d e l o g a r i t m o s ni p r o b e t a s .

53

11.6.2.

¿Temas histórico-teóricos «en caliente»?

o

experiencias

M a s l l e g a d o s a e s t e p u n t o , n u e s t r o p r o b l e m a i n i c i a l se p r e s e n t a r e f o r m u l a d o d e o t r o m o d o : ¿ Q u é es m á s ú t i l , h a c e r u n a t e s i s d e e r u d i c i ó n o u n a tesis l i g a d a a e x p e r i e n cias prácticas, a c o m p r o m i s o s sociales directos? E n otras p a l a b r a s , ¿ q u é es m á s ú t i l , h a c e r u n a tesis e n q u e se h a b l e d e a u t o r e s c é l e b r e s o d e t e x t o s a n t i g u o s o u n a tesis q u e m e i m p o n g a u n a i n t e r v e n c i ó n d i r e c t a e n la c o n t e m p o r a n e i d a d , s e a e s t a d e o r d e n t e ó r i c o ( p o r e j e m p l o : el c o n c e p t o d e b e n e f i c i o e n la i d e o l o g í a n e o c a p i t a l i s t a ) o d e o r d e n p r á c t i c o ( p o r e j e m p l o : i n v e s t i g a c i ó n s o b r e la c o n d i c i ó n d e los c h a b o l i s t a s d e la p e r i f e r i a d e R o m a ) ? L a p r e g u n t a es o c i o s a d e p o r sí. C a d a u n o h a c e lo q u e le a p e t e c e , y si u n e s t u d i a n t e h a p a s a d o c u a t r o a ñ o s e s t u d i a n d o filología r o m á n i c a n a d i e p u e d e p r e t e n d e r q u e se o c u p e d e los c h a b o l i s t a s , d e l m i s m o m o d o q u e s e r í a a b surdo pretender un acto de «humildad académica» por p a r t e de alguien que h a y a p a s a d o cuatro años con Danilo D o l c i , p i d i é n d o l e q u e e s c r i b a s u tesis s o b r e Los reyes de Francia. P e r o s u p o n g a m o s q u e la p r e g u n t a la h a c e u n e s t u d i a n t e e n c r i s i s q u e se p r e g u n t a p a r a q u é le s i r v e n los e s t u d i o s u n i v e r s i t a r i o s y e s p e c i a l m e n t e la e x p e r i e n c i a d e la t e s i s . S u p o n g a m o s que este estudiante tenga intereses políticos y s o c i a l e s e v i d e n t e s y q u e le d é m i e d o t r a i c i o n a r s u v o c a ción dedicándose a t e m a s «librescos». Si e s t a p e r s o n a e s t á y a i n t r o d u c i d a e n u n a e x p e r i e n c i a p o l í t i c o - s o c i a l q u e le d e j a e n t r e v e r la p o s i b i l i d a d d e ext r a e r d e e l l a u n d i s c u r s o c o n c l u y e n t e , e s t a r á b i e n q u e se p l a n t e e el p r o b l e m a d e c ó m o t r a t a r c i e n t í f i c a m e n t e s u experiencia. P e r o si e s t a e x p e r i e n c i a n o e x i s t e , e n t o n c e s m e p a r e c e q u e la p r e g u n t a sólo e x p r e s a u n a i n q u i e t u d n o b l e p e r o i n g e n u a . Y a h e m o s d i c h o q u e la e x p e r i e n c i a d e i n v e s t i g a c i ó n i m p u e s t a p o r la tesis s i r v e s i e m p r e p a r a n u e s t r a v i d a f u t u r a ( t a n t o p r o f e s i o n a l c o m o p o l í t i c a ) y n o t a n t o p o r el t e m a q u e se elige c o m o p o r el a d i e s t r a m i e n t o q u e s u p o n e , 54

p o r el u s o del r i g o r , p o r la c a p a c i d a d d e o r g a n i z a c i ó n del material que requiere. Paradójicamente, puede decirse que un estudiante con i n t e r e s e s p o l í t i c o s n o los t r a i c i o n a r á a u n q u e h a g a u n a t e s i s s o b r e la u t i l i z a c i ó n d e los p r o n o m b r e s d e m o s t r a t i vos e n u n e s c r i t o r d e b o t á n i c a del siglo xvin. O s o b r e la t e o r í a d e l Ímpetus e n la c i e n c i a a n t e r i o r a G a l i l e o . O s o b r e la g e o m e t r í a n o e u c l i d i a n a . O s o b r e los a l b o r e s del d e r e c h o e c l e s i á s t i c o . O s o b r e u n a s e c t a m í s t i c a . O s o b r e la m e d i c i n a á r a b e m e d i e v a l . O s o b r e el a r t í c u l o del c ó d i g o d e d e r e c h o p e n a l c o n c e r n i e n t e a la p e r t u r b a c i ó n de a c t o s públicos. T a m b i é n se p u e d e n c u l t i v a r i n t e r e s e s p o l í t i c o s , p o r e j e m p l o s i n d i c a l e s , h a c i e n d o u n a b u e n a tesis h i s t ó r i c a sob r e los m o v i m i e n t o s o b r e r o s del siglo p a s a d o . S e p u e d e n c o m p r e n d e r las e x i g e n c i a s c o n t e m p o r á n e a s d e c o n t r a i n f o r m a c i ó n e n t r e las c l a s e s s u b a l t e r n a s e s t u d i a n d o el estilo, la difusión, las m o d a l i d a d e s p r o d u c t i v a s d e las xilog r a f í a s p o p u l a r e s e n el p e r í o d o d e R e n a c i m i e n t o . Y, p u e s t o s a p o l e m i z a r , a u n e s t u d i a n t e q u e h a s t a el d í a d e h o y sólo h a y a t e n i d o a c t i v i d a d p o l í t i c a y social, le a c o n s e j a r í a p r e c i s a m e n t e u n a d e e s t a s tesis, a n t e s q u e la n a r r a c i ó n d e las p r o p i a s e x p e r i e n c i a s d i r e c t a s , p o r q u e est á c l a r o q u e el t r a b a j o d e tesis s e r á la ú l t i m a o c a s i ó n q u e tendrá p a r a a d q u i r i r conocimientos históricos, teóricos y t é c n i c o s y p a r a a p r e n d e r s i s t e m a s d e d o c u m e n t a c i ó n (así c o m o p a r a reflejar d e m a n e r a m á s a m p l i a las p o s i c i o n e s t e ó r i c a s o h i s t ó r i c a s de su p r o p i o t r a b a j o p o l í t i c o ) . N a t u r a l m e n t e , sólo se t r a t a d e m i o p i n i ó n . P e r o p o r r e s p e t a r u n a o p i n i ó n d i f e r e n t e m e p o n g o e n el l u g a r d e quien, m e t i d o en u n a actividad política, quiera enriquec e r s u tesis c o n s u t r a b a j o y s u s e x p e r i e n c i a s d e t r a b a j o p o l í t i c o c o n la r e d a c c i ó n d e la tesis. E s p o s i b l e y se p u e d e h a c e r u n e s t u p e n d o t r a b a j o : p e r o es p r e c i s o d e c i r c o n c l a r i d a d y s e v e r i d a d e x t r e m a d a s u n a s e r i e d e c o s a s , p r e c i s a m e n t e e n d e f e n s a d e la r e s p e t a bilidad de e m p r e s a s de este tipo. A v e c e s s u c e d e q u e el e s t u d i a n t e e m b o r r o n a u n c e n t e n a r de páginas unidas a transcripciones de discusiones, 55

relaciones de actividades, estadísticas a m e n u d o t o m a d a s de c u a l q u i e r trabajo precedente, y presenta su trabajo c o m o t e s i s « p o l í t i c a » . Y o t r a s veces s u c e d e q u e el t r i b u n a l , p o r p e r e z a , p o r d e m a g o g i a o p o r i n c o m p e t e n c i a , d a el t r a b a j o p o r b u e n o . Y sin e m b a r g o , se t r a t a d e u n a p a y a s a d a y n o s ó l o r e s p e c t o d e los c r i t e r i o s u n i v e r s i t a r i o s , s i n o p r e c i s a m e n t e r e s p e c t o d e los c r i t e r i o s p o l í t i c o s . H a y u n m o d o serio y u n m o d o irresponsable de hacer política. Un p o l í t i c o q u e d e c i d e u n p l a n d e d e s a r r o l l o sin t e n e r inform a c i ó n s u f i c i e n t e s o b r e la s i t u a c i ó n d e la s o c i e d a d n o es m á s q u e u n p a y a s o , c u a n d o n o u n c r i m i n a l . Y se p u e d e h a c e r u n p é s i m o favor a la p r o p i a a d s c r i p c i ó n p o l í t i c a e l a b o r a n d o u n a tesis p o l í t i c a p r i v a d a d e r e q u i s i t o s c i e n t í ficos. Ya h e m o s d i c h o e n I I . 6 . 1 . c u á l e s s o n e s t o s r e q u i s i t o s y c ó m o son esenciales t a m b i é n p a r a u n a intervención polít i c a s e r i a . R e c u e r d o a u n e s t u d i a n t e q u e se e x a m i n a b a s o b r e los p r o b l e m a s de las c o m u n i c a c i o n e s d e m a s a s a s e g u r a n d o q u e h a b í a h e c h o u n a « e n c u e s t a » s o b r e el p ú b l i c o t e l e v i d e n t e e n t r e los t r a b a j a d o r e s d e c i e r t a z o n a . E n r e a l i d a d h a b í a i n t e r r o g a d o , m a g n e t o f ó n en m a n o , a u n a d o c e n a d e r e l o j e r o s d u r a n t e d o s viajes e n t r e n . E r a n a t u r a l q u e lo q u e r e s u l t a b a d e e s t a s t r a n s c r i p c i o n e s d e o p i n i o n e s n o f u e r a u n a e n c u e s t a . Y n o sólo p o r q u e n o c u m p l í a los req u i s i t o s d e v e r i f i c a b i l i d a d d e t o d a e n c u e s t a q u e se p r e c i e , s i n o t a m b i é n p o r q u e los r e s u l t a d o s a q u e se l l e g a b a e r a n p e r f e c t a m e n t e i m a g i n a b l e s sin n e c e s i d a d d e h a c e r la encuesta. E x a c t a m e n t e igual, por poner u n ejemplo, puede p r e v e r s e q u e d e d o c e p e r s o n a s s e n t a d a s a u n a m e s a , la m a y o r í a d i r á n q u e les g u s t a v e r los p a r t i d o s e n d i r e c t o . Por eso p r e s e n t a r u n a seudo-encuesta p a r a llegar a este p r e c i o s o r e s u l t a d o es u n a p a y a s a d a . Y es u n a u t o e n g a ñ o p a r a el e s t u d i a n t e , q u e c r e e h a b e r o b t e n i d o d a t o s «objetivos» c u a n d o e n r e a l i d a d sólo h a c o n f i r m a d o d e m a n e r a aproximativa sus propias opiniones. A h o r a b i e n , el r i e s g o d e s u p e r f i c i a l i d a d r o n d a e s p e c i a l m e n t e a las tesis de c a r á c t e r p o l í t i c o p o r d o s r a z o n e s : (a) p o r q u e e n u n a t e s i s h i s t ó r i c a o filológica e x i s t e n m é t o d o s t r a d i c i o n a l e s d e i n v e s t i g a c i ó n a los q u e el i n v e s t i g a 56

dor no p u e d e sustraerse, m i e n t r a s que en trabajos sobre f e n ó m e n o s s o c i a l e s e n e v o l u c i ó n m u c h a s veces el m é t o d o t i e n e q u e s e r i n v e n t a d o ( p o r eso u n a b u e n a tesis p o l í t i c a es a m e n u d o m á s difícil q u e u n a t r a n q u i l a tesis h i s t ó r i c a ) ; (b) p o r q u e e n m u c h o s c a s o s la m e t o d o l o g í a d e la investig a c i ó n s o c i a l «a la a m e r i c a n a » h a c o n s a g r a d o los m é t o dos estadísticos cuantitativos y ha producido gran cantid a d d e t r a b a j o s q u e n o s i r v e n p a r a la c o m p r e n s i ó n d e f e n ó m e n o s r e a l e s ; p o r c o n s i g u i e n t e m u c h o s j ó v e n e s politizados a d o p t a n u n a actitud de desconfianza hacia esta s o c i o l o g í a , q u e c o m o m u c h o es « s o c i o m e t r í a » , a c u s á n d o la d e e s t a r al s e r v i c i o del s i s t e m a , del c u a l es c o b e r t u r a ideológica; pero c o m o reacción a este tipo de investigac i o n e s se t i e n d e , s i m p l e m e n t e , a n o i n v e s t i g a r , t r a n s f o r m a n d o la t e s i s e n u n a s u c e s i ó n d e p a n f l e t o s , d e c o n s i g n a s o afirmaciones m e r a m e n t e teóricas. ¿ C ó m o e v i t a r e s t e r i e s g o ? De m u c h a s m a n e r a s , revis a n d o investigaciones «serias» sobre t e m a s análogos, no l a n z á n d o s e a u n t r a b a j o d e i n v e s t i g a c i ó n social si n o se h a s e g u i d o p o r lo m e n o s la a c t i v i d a d d e u n g r u p o y a m a d u r o , haciéndose con algunos métodos de recogida y análisis de datos, no p r e s u m i e n d o de hacer en pocas s e m a n a s trabajos de i n d a g a c i ó n que de o r d i n a r i o son largos y costosos... P e r o c o m o los p r o b l e m a s c a m b i a n s e g ú n los c a m p o s , los t e m a s y la p r e p a r a c i ó n del e s t u d i a n t e —y a d e m á s n o se p u e d e n d a r c o n s e j o s g e n é r i c o s — , m e l i m i t a r é a p o n e r u n e j e m p l o . E s c o g e r é u n t e m a « n o v í s i m o » s o b r e el que no parecen existir precedentes de investigación, un t e m a de a c t u a l i d a d candente con indudable trasfondo pol í t i c o , i d e o l ó g i c o y p r á c t i c o —y q u e m u c h o s p r o f e s o r e s tradicionales definirían como « m e r a m e n t e periodístic o » — : el f e n ó m e n o d e las e m i s o r a s d e r a d i o i n d e p e n dientes. II.6.3.

Cómo transformar un tema de en tema científico

actualidad

S a b e m o s que en las grandes ciudades italianas h a n s u r g i d o d o c e n a s y d o c e n a s de e s t a s e m i s o r a s , q u e e x i s t e n 57

dos, tres, incluso c u a t r o en centros u r b a n o s de cien mil h a b i t a n t e s , que surgen por todas partes. Que son de tipo político o de tipo comercial. Que tienen p r o b l e m a s legales p e r o q u e la l e g i s l a c i ó n es a m b i g u a y e s t á e n c o n t i n u a e v o l u c i ó n , y d e s d e el m o m e n t o e n q u e e s c r i b o (o h a g o la tesis) h a s t a el m o m e n t o e n q u e e s t e l i b r o s a l g a (o la t e s i s s e a d i s c u t i d a ) la s i t u a c i ó n h a b r á c a m b i a d o . P o r ello, a n t e s q u e o t r a c o s a t e n d r é q u e d e f i n i r c o n e x a c t i t u d el á m b i t o g e o g r á f i c o y t e m p o r a l d e m i i n d a g a c i ó n . P o d r í a s e r s o l a m e n t e Las radios libres en Italia de 1975 a 1976, p e r o la i n d a g a c i ó n t e n d r á q u e s e r c o m p l e t a . Si d e c i d o e x a m i n a r s ó l o l a s r a d i o s m i l a n e s a s , s e a n l a s r a d i o s m i l a n e s a s , p e r o todas. E n c a s o c o n t r a r i o m i i n d a g a c i ó n s e r á i n c o m p l e t a p o r q u e a lo m e j o r o m i t e la r a d i o m á s s i g n i f i c a t i v a en c u a n t o a p r o g r a m a s , n i v e l d e a u d i e n cia, composición cultural de sus a n i m a d o r e s o situación (periferia, barrio, centro). Si d e c i d o t r a b a j a r c o n u n a m u e s t r a n a c i o n a l d e t r e i n t a r a d i o s , d e a c u e r d o : p e r o t e n g o q u e e s t a b l e c e r los c r i t e r i o s d e s e l e c c i ó n d e la m u e s t r a y si la r e a l i d a d n a c i o n a l es que p o r c a d a cinco radios políticas hay tres comerciales (o p o r c a d a c i n c o d e i z q u i e r d a u n a d e e x t r e m a d e r e c h a ) , no d e b o escoger u n a m u e s t r a de treinta radios veintinueve d e las c u a l e s s e a n p o l í t i c a s y d e i z q u i e r d a (o v i c e v e r s a ) , p u e s en tal caso doy u n a i m a g e n del fenómeno a m e d i d a d e m i s d e s e o s o d e m i s t e m o r e s y n o a m e d i d a d e la s i t u a ción real. T a m b i é n p o d r í a t o m a r la d e c i s i ó n (y n o s e n c o n t r a m o s d e n u e v o c o n la t e s i s s o b r e la e x i s t e n c i a d e los c e n t a u r o s e n u n m u n d o p o s i b l e ) d e r e n u n c i a r a la i n d a g a c i ó n s o b r e las radios tal c o m o son p a r a p r o p o n e r a c a m b i o un proyect o d e r a d i o l i b r e i d e a l . P e r o e n t a l c a s o , p o r u n l a d o el p r o y e c t o t i e n e q u e s e r o r g á n i c o y r e a l i s t a (no p u e d o s u p o n e r la e x i s t e n c i a d e a p a r a t o s q u e n o e x i s t e n o q u e n o e s t á n al a l c a n c e d e u n p e q u e ñ o g r u p o p a r t i c u l a r ) y p o r o t r o n o p u e d o h a c e r u n p r o y e c t o i d e a l sin t e n e r e n c u e n t a l a s l í n e a s d i r e c t r i c e s d e l f e n ó m e n o r e a l , p a r a lo c u a l (sig u i e n d o c o n el m i s m o c a s o ) es i n d i s p e n s a b l e u n a i n v e s t i g a c i ó n p r e l i m i n a r s o b r e las r a d i o s e x i s t e n t e s . 58

D e s p u é s t e n d r é q u e h a c e r p ú b l i c o s los p a r á m e t r o s d e m i d e f i n i c i ó n d e « r a d i o l i b r e » , e s t o es, h a c e r p ú b l i c a m e n t e r e c o n o c i b l e el o b j e t o d e la i n v e s t i g a c i ó n . ¿ E n t i e n d o p o r r a d i o l i b r e sólo u n a r a d i o d e i z q u i e r d a ? ¿O u n a r a d i o h e c h a por u n g r u p o p e q u e ñ o en situación s e m i - l e g a l y e n t e r r i t o r i o n a c i o n a l ? ¿O u n a r a d i o n o d e p e n d i e n t e del monopolio estatal, a u n q u e por casualidad se t r a t e d e u n a r e d m u y a r t i c u l a d a c o n p r o p ó s i t o s m e r a m e n t e c o m e r c i a l e s ? ¿O h e d e t e n e r p r e s e n t e el p a r á m e t r o t e r r i t o r i a l y c o n s i d e r a r é r a d i o l i b r e sólo u n a r a d i o d e S a n M a r i n o o d e M o n t e c a r l o ? Elija lo q u e elija, t e n g o q u e d e j a r c l a r o s m i s c r i t e r i o s y e x p l i c a r p o r q u é e x c l u y o ciert o s f e n ó m e n o s del c a m p o d e la i n v e s t i g a c i ó n . O b v i a m e n t e los c r i t e r i o s h a n d e s e r r a z o n a b l e s , o los t é r m i n o s q u e u s o h a n de ser definidos de m o d o no equívoco: p u e d o decidir q u e p a r a m í sólo s o n r a d i o s l i b r e s las q u e e x p r e s a n u n a p o s i c i ó n d e e x t r e m a i z q u i e r d a , p e r o e n t o n c e s h a b r é de t e n e r e n c u e n t a q u e c o m ú n m e n t e c o n el t é r m i n o « r a d i o s l i b r e s » se d e n o m i n a t a m b i é n a o t r a s r a d i o s , y n o p u e d o e n g a ñ a r a mis lectores haciéndoles creer que hablo también de ellas o q u e estas no existen. E n tal caso tendré que e s p e c i f i c a r q u e n o e s t o y d e a c u e r d o c o n la a p e l a c i ó n «rad i o s l i b r e s » a p l i c a d a a las r a d i o s q u e n o q u i e r o e x a m i n a r ( p e r o la e x c l u s i ó n t e n d r á q u e e s t a r a r g u m e n t a d a ) o a p l i c a r u n t é r m i n o m e n o s g e n é r i c o a las r a d i o s d e q u e m e ocupo. L l e g a d o a e s t e p u n t o t e n d r é q u e d e s c r i b i r la e s t r u c t u r a d e u n a r a d i o l i b r e d e s d e los p u n t o s d e v i s t a o r g a n i z a t i v o , e c o n ó m i c o y j u r í d i c o . Si e n u n a s t r a b a j a n p r o f e s i o n a les c o n d e d i c a c i ó n p l e n a y en o t r a s t r a b a j a n m i l i t a n t e s que van t u r n á n d o s e , h a b r á que construir u n a tipología o r g a n i z a t i v a . H a b r é d e m i r a r si t o d o s e s t o s t i p o s t i e n e n c a r a c t e r í s t i c a s c o m u n e s q u e s i r v a n p a r a definir u n m o d e lo a b s t r a c t o d e r a d i o i n d e p e n d i e n t e , o b i e n si el t é r m i n o « r a d i o l i b r e » c u b r e u n a s e r i e m u y i n f o r m e de e x p e r i e n c i a s m u y d i v e r s a s . C o m p r e n d e r é i s a h o r a p o r q u é el r i g o r c i e n t í f i c o d e e s t e a n á l i s i s es t a m b i é n ú t i l a efectos p r á c t i c o s , p u e s si y o q u i s i e r a m o n t a r u n a r a d i o l i b r e t e n d r í a 59

q u e s a b e r c u á l e s s o n las c o n d i c i o n e s ó p t i m a s p a r a s u funcionamiento. Para construir u n a tipología fidedigna podría, por e j e m p l o , p r o c e d e r a la e l a b o r a c i ó n d e u n c u a d r o q u e cont e n g a t o d a s las c a r a c t e r í s t i c a s p o s i b l e s c o n f r o n t a d a s c o n las diversas radios que e x a m i n a m o s ; p o n d r é en vertical las características de u n a radio d e t e r m i n a d a y en horiz o n t a l la f r e c u e n c i a e s t a d í s t i c a d e d e t e r m i n a d a s c a r a c t e r í s t i c a s . E s u n e j e m p l o p u r a m e n t e o r i e n t a t i v o y d e dimensiones muy reducidas que comprende cuatro parám e t r o s — l a p r e s e n c i a d e o p e r a d o r e s p r o f e s i o n a l e s , la p r o p o r c i ó n m ú s i c a - p a l a b r a , la p r e s e n c i a d e p u b l i c i d a d y la c a r a c t e r i z a c i ó n i d e o l ó g i c a — a p l i c a d o s a siete r a d i o s i m a ginarias. Un c u a d r o de este tipo m e diría, por ejemplo, que Radio Pop está formada por u n grupo no profesional con caracterización ideológica explícita que t r a n s m i t e m á s m ú s i c a q u e c o m e n t a r i o s y q u e a c e p t a p u b l i c i d a d . Al m i s m o t i e m p o m e d i r í a q u e la p r e s e n c i a de p u b l i c i d a d o el p r e d o m i n i o d e la m ú s i c a s o b r e los c o m e n t a r i o s n o se o p o n e n e c e s a r i a m e n t e a la c a r a c t e r i z a c i ó n i d e o l ó g i c a , d a d o que e n c o n t r a m o s dos radios en esta situación mientras q u e sólo h a y u n a con caracterización ideológica y predom i n i o d e la p a l a b r a s o b r e la m ú s i c a . P o r o t r a p a r t e , n o e x i s t e ninguna q u e sin e s t a r i d e o l ó g i c a m e n t e c a r a c t e r i z a d a , n o t e n g a p u b l i c i d a d y h a g a p r e v a l e c e r lo h a b l a d o . Y a s í s u c e s i v a m e n t e . E s t e c u a d r o es m e r a m e n t e h i p o t é t i c o y contiene pocos p a r á m e t r o s y pocas radios; por tanto, no p e r m i t e e x t r a e r c o n c l u s i o n e s e s t a d í s t i c a s d i g n a s d e fe. Sólo era u n a sugerencia. A h o r a b i e n , ¿ c ó m o se o b t i e n e n e s t o s d a t o s ? L a s fuent e s s o n t r e s : los d o c u m e n t o s oficiales, las d e c l a r a c i o n e s d e los i n t e r e s a d o s y el r e g i s t r o de e s c u c h a . Datos oficiales. S o n s i e m p r e los m á s s e g u r o s , p e r o sobre las radios independientes existen pocos. Como regla, h a y q u e r e g i s t r a r s e a n t e las a u t o r i d a d e s e n c a r g a d a s del orden público. Además tendría que h a b e r un acta constit u t i v a d e la s o c i e d a d a n t e n o t a r i o o a l g o p o r el e s t i l o , p e r o n o es e v i d e n t e q u e e s t a se p u e d a ver. Si se l l e g a r a a u n a 61

reglamentación m á s precisa podrían encontrarse m á s datos, pero de m o m e n t o no hay otra cosa. Tened t a m b i é n en c u e n t a q u e f o r m a n p a r t e d e los d a t o s oficiales el n o m b r e , la f r e c u e n c i a y l a s h o r a s d e a c t i v i d a d . U n a t e s i s q u e p r o p o r c i o n e al m e n o s e s t o s t r e s e l e m e n t o s d e t o d a s l a s r a d i o s ya constituiría u n a contribución útil. Las declaraciones de los interesados. S e i n t e r r o g a a los r e s p o n s a b l e s d e la r a d i o . Lo q u e d i c e n c o n s t i t u y e u n d a t o o b j e t i v o s i e m p r e q u e q u e d e c l a r o q u e se t r a t a d e lo que han dicho ellos y s i e m p r e q u e los c r i t e r i o s d e o b t e n c i ó n d e las entrevistas sean homogéneos. Se i n t e n t a r á elaborar u n c u e s t i o n a r i o a fin d e q u e r e s p o n d a n t o d o s a t o d o s los t e m a s q u e c o n s i d e r a m o s i m p o r t a n t e s y q u e la n e g a t i v a a r e s p o n d e r sobre cierto p r o b l e m a q u e d e registrada. N o dig o q u e el c u e s t i o n a r i o h a y a d e s e r s e c o y e s e n c i a l , h e c h o d e síes y n o e s . Si c a d a d i r e c t o r s u e l t a u n a d e c l a r a c i ó n p r o g r a m á t i c a , la g r a b a c i ó n d e t o d a s e s t a s d e c l a r a c i o n e s p o d r á constituir un documento útil. E n t e n d á m o n o s bien s o b r e la n o c i ó n d e « d a t o o b j e t i v o » e n u n c a s o d e e s t e t i p o . Un director dice: «nosotros no tenemos objetivos políticos y n o n o s f i n a n c i a n a d i e » ; n a d a n o s g a r a n t i z a q u e e s t é d i c i e n d o la v e r d a d , p e r o el h e c h o d e q u e el q u e e m i t e h a g a t a l p r e s e n t a c i ó n p ú b l i c a es u n dato objetivo. C o m o m á x i m o p o d r á refutarse esta afirmación por medio de u n a n á l i s i s c r í t i c o d e los c o n t e n i d o s t r a n s m i t i d o s p o r e s a r a d i o . C o n lo q u e p a s a m o s a la t e r c e r a fuente d e información. Registros de escucha. E s el a s p e c t o d e la t e s i s e n q u e n o t a r é i s la d i f e r e n c i a e n t r e el t r a b a j o s e r i o y el t r a b a j o d e a f i c i o n a d o s . C o n o c e r la a c t i v i d a d d e u n a r a d i o i n d e p e n d i e n t e significa h a b e r l a s e g u i d o d u r a n t e u n o s c u a n t o s días, digamos u n a semana, hora a hora, elaborando una especie de «radio-programa» en que conste qué transmit e n y c u á n d o , d e q u é l o n g i t u d s o n los p r o g r a m a s , c u á n t a m ú s i c a h a y y c u á n t o h a b l a n , q u i é n p a r t i c i p a e n los d e b a t e s , si los h a y , y s o b r e q u é t e m a s , y a s í s u c e s i v a m e n t e . E n la t e s i s n o p o d r é i s p o n e r t o d o c u a n t o h a n t r a n s m i t i d o d u r a n t e la s e m a n a , p e r o sí r e p r o d u c i r a l g u n o s e j e m p l o s significativos (comentarios a canciones, aplausos d u r a n t e 62

u n d e b a t e , m a n e r a s d e d a r u n a n o t i c i a ) d e los c u a l e s s u r j a u n perfil a r t í s t i c o , l i n g ü í s t i c o e i d e o l ó g i c o d e la e m i s o r a en cuestión. Existen modelos de registros de escucha de radio y t e l e v i s i ó n e l a b o r a d o s d u r a n t e v a r i o s a ñ o s p o r ARCI, d e B o l o n i a , d o n d e los e n c a r g a d o s d e la a u d i c i ó n h a n p r o c e d i d o a c r o n o m e t r a r la l o n g i t u d d e las n o t i c i a s , la u t i l i z a c i ó n d e c i e r t o s t é r m i n o s y a s í s u c e s i v a m e n t e . U n a vez hecha esta indagación en varias radios podréis proceder a las comparaciones: por ejemplo, cómo ha sido presentada la m i s m a c a n c i ó n o la m i s m a n o t i c i a d e a c t u a l i d a d en d o s o m á s radios diferentes. P o d r é i s t a m b i é n c o m p a r a r los p r o g r a m a s d e las e m i s o r a s e s t a t a l e s con los d e las r a d i o s i n d e p e n d i e n t e s : p r o porción música-palabra, proporción de noticias y entretenimiento, proporción de p r o g r a m a s y publicidad, proporc i ó n d e m ú s i c a c l á s i c a y l i g e r a , d e m ú s i c a i t a l i a n a y ext r a n j e r a , , d e m ú s i c a l i g e r a t r a d i c i o n a l y m ú s i c a l i g e r a «jov e n » y así s u c e s i v a m e n t e . C o m o veis, d e u n a e s c u c h a sist e m á t i c a c o n m a g n e t o f ó n y l á p i z al a l c a n c e d e la m a n o se p u e d e n e x t r a e r m u c h a s c o n c l u s i o n e s q u e t a l vez n o surg í a n d e l a s e n t r e v i s t a s c o n los r e s p o n s a b l e s . A v e c e s la s i m p l e c o m p a r a c i ó n d e los d i f e r e n t e s clientes p u b l i c i t a r i o s ( p r o p o r c i ó n d e r e s t a u r a n t e s , c i n e s , e d i t o r i a l e s , etc.) p u e d e d e c i r o s a l g o s o b r e las fuentes d e financ i a c i ó n ( q u e si n o e s t a r í a n o c u l t a s ) d e u n a r a d i o d e t e r minada. L a ú n i c a c o n d i c i ó n es q u e n o p r o c e d á i s p o r i m p r e s i o n e s o p o r c o n c l u s i o n e s a t o l o n d r a d a s del t i p o «si a m e d i o d í a t r a n s m i t e m ú s i c a p o p y p u b l i c i d a d d e la P a n a m e r i c a n , e s t o q u i e r e d e c i r q u e es u n a r a d i o f i l o a m e r i c a n a » , p u e s t a m b i é n se t r a t a d e s a b e r q u é h a t r a n s m i t i d o a la u n a , a las d o s , a las t r e s , y el l u n e s , el m a r t e s y el m i é r coles. Si las r a d i o s s o n m u c h a s sólo t e n é i s d o s c a m i n o s : o escucharlas todas, constituyendo un grupo de escucha c o n t a n t o s m a g n e t ó f o n o s c o m o r a d i o s (y es la s o l u c i ó n m á s s e r i a , p u e s así p o d é i s c o m p a r a r las d i f e r e n t e s r a d i o s en u n a m i s m a semana), o escuchar u n a por semana. Pero 63

en este ú l t i m o caso tendréis que trabajar d u r a m e n t e p a r a o í r l a s u n a d e s p u é s d e o t r a sin q u i t a r h o m o g e n e i d a d al período de escucha, que no puede prolongarse durante seis m e s e s o u n a ñ o , d a d o q u e e n e s t e s e c t o r l a s m u t a c i o nes son r á p i d a s y frecuentes y no tendría sentido compar a r los p r o g r a m a s d e R a d i o B e t a e n e n e r o c o n los d e R a dio Aurora en agosto, p o r q u e d u r a n t e este tiempo quién sabe qué h a sido de Radio Beta. A d m i t a m o s q u e todo este trabajo h a y a sido bien hecho; ¿ q u é q u e d a p o r h a c e r ? M u c h í s i m a s cosas. Cito algunas: — E s t a b l e c e r í n d i c e s d e e s c u c h a ; n o e x i s t e n d a t o s oficiales y n o se p u e d e c o n f i a r e n las d e c l a r a c i o n e s d e los r e s p o n s a b l e s ; la ú n i c a a l t e r n a t i v a es u n s o n d e o c o n el m é t o d o d e l l a m a d a s t e l e f ó n i c a s al a z a r ( « ¿ Q u é r a d i o e s c u c h a e n e s t e m o m e n t o ? » ) . E s el m é t o d o u t i l i z a d o p o r la RAÍ, p e r o r e q u i e r e u n a o r g a n i z a c i ó n específica u n p o c o c o s t o s a . R e n u n c i a d a la i n v e s t i g a c i ó n a n t e s d e d e d i c a r o s a r e g i s t r a r i m p r e s i o n e s p e r s o n a l e s c o m o «la m a y o r í a e s c u c h a R a d i o D e l t a » sólo p o r q u e c i n c o a m i g o s n u e s t r o s d i c e n q u e la e s c u c h a n . El p r o b l e m a d e los í n d i c e s d e e s c u c h a os m u e s t r a c ó m o t a m b i é n p u e d e trabajarse científicamente sobre un fenómeno tan c o n t e m p o r á n e o y a c t u a l , p e r o t a m b i é n lo difícil q u e es l o g r a r l o : m e j o r u n a tesis d e h i s t o r i a d e R o m a , es m á s fácil. — T o m a r n o t a d e la p o l é m i c a e n la p r e n s a y d e los eventuales juicios sobre c a d a u n a de estas radios. — H a c e r u n a s e l e c c i ó n y u n c o m e n t a r i o o r g á n i c o d e las leyes al r e s p e c t o y e x p l i c a r c ó m o las e l u d e n o c u m p l e n las e m i s o r a s y q u é p r o b l e m a s surgen. — D o c u m e n t a r l a s p o s i c i o n e s al r e s p e c t o d e los diferentes p a r t i d o s . — I n t e n t a r e s t a b l e c e r c u a d r o s c o m p a r a t i v o s d e los p r e cios d e l a p u b l i c i d a d . Q u i z á los r e s p o n s a b l e s d e las d i v e r s a s r a d i o s n o os lo d i g a n u os m i e n t a n , p e r o si R a d i o D e l t a h a c e p u b l i c i d a d del r e s t a u r a n t e Los Pin o s , a lo m e j o r es fácil c o n o c e r el d a t o q u e o s i n t e r e s a p o r el p r o p i e t a r i o d e Los P i n o s . 64

— T o m a r u n a c o n t e c i m i e n t o c o m o m u e s t r a (un período de elecciones políticas constituiría u n t e m a ejemplar) y r e g i s t r a r c ó m o es t r a t a d o p o r d o s , t r e s o m á s r a d i o s . — A n a l i z a r el e s t i l o l i n g ü í s t i c o d e las d i f e r e n t e s r a d i o s ( i m i t a c i ó n d e los p r e s e n t a d o r e s d e las e m i s o r a s e s t a t a les, i m i t a c i ó n d e los disc jockey a m e r i c a n o s , u s o d e terminología propia de grupos políticos, adhesión a f ó r m u l a s d i a l e c t a l e s , etc.) — A n a l i z a r c ó m o c i e r t a s t r a n s m i s i o n e s d e las e m i s o r a s e s t a t a l e s h a n s i d o i n f l u e n c i a d a s (en c u a n t o a la elecc i ó n d e los p r o g r a m a s o a los u s o s l i n g ü í s t i c o s ) p o r las t r a n s m i s i o n e s d e las r a d i o s l i b r e s . — A c u m u l a c i ó n o r g á n i c a de o p i n i o n e s s o b r e las r a d i o s libres sustentadas por juristas, dirigentes políticos, e t c . T r e s o p i n i o n e s h a c e n sólo u n a r t í c u l o d e p e r i ó d i co, cien opiniones hacen u n a encuesta. — A c u m u l a c i ó n de t o d a la b i b l i o g r a f í a e x i s t e n t e s o b r e el tema, desde libros y artículos sobre experimentos análogos e n o t r o s p a í s e s h a s t a a r t í c u l o s d e los m á s r e m o tos periódicos de provincia o revistillas, con vistas a r e c o g e r u n a d o c u m e n t a c i ó n lo m á s c o m p l e t a p o s i b l e s o b r e el a s u n t o . Q u e d e c l a r o q u e n o t e n é i s q u e h a c e r todas e s t a s c o s a s . Una s o l a d e e s t a s , b i e n h e c h a y c o m p l e t a , c o n s t i t u y e y a t e m a p a r a u n a t e s i s . T a m p o c o d i g o q u e e s t o sea lo ú n i c o q u e se p u e d e h a c e r . M e h e l i m i t a d o a c i t a r a l g u n o s e j e m plos p a r a m o s t r a r cómo también sobre u n tema tan poco « e r u d i t o » y falto d e l i t e r a t u r a c r í t i c a , se p u e d e h a c e r u n t r a b a j o científico ú t i l a los d e m á s , q u e p u e d e i n s e r t a r s e en u n a investigación m á s amplia, indispensable para q u i e n q u i e r a p r o f u n d i z a r en el t e m a y l i b r e de v a g u e d a des, observaciones casuales y extrapolaciones atolondradas. Así p u e s , p a r a c o n c l u i r , ¿tesis científica o tesis p o l í t i c a ? P r e g u n t a e r r ó n e a : es t a n científico h a c e r u n a tesis s o b r e la d o c t r i n a d e las i d e a s de P l a t ó n c o m o o t r a s o b r e la p o l í t i c a d e L o t t a C o n t i n u a e n 1974. Si sois d e los q u e quisieron t r a b a j a r s e r i a m e n t e , pensáoslo antes de elegir 65

p o r q u e l a s e g u n d a t e s i s es s i n l u g a r a d u d a s m á s difícil q u e la p r i m e r a y r e q u i e r e m a y o r m a d u r e z c i e n t í f i c a . M á s q u e n a d a p o r q u e no tendréis bibliotecas en que apoyaros; m á s bien tendréis que m o n t a r u n a biblioteca. O s e a q u e se p u e d e h a c e r d e m o d o científico u n a tesis q u e o t r o s d e f i n i r í a n , e n c u a n t o al t e m a , c o m o p u r a m e n t e « p e r i o d í s t i c a » . Y se p u e d e h a c e r d e m o d o p u r a m e n t e p e r i o d í s t i c o u n a t e s i s q u e , a j u z g a r p o r el t í t u l o , t e n d r í a t o d o lo n e c e s a r i o p a r a p a r e c e r c i e n t í f i c a .

I I . 7 . ¿ C ó m o e v i t a r ser e x p l o t a d o por el p o n e n t e ? A v e c e s el e s t u d i a n t e elige u n t e m a e n b a s e a s u s p r o p i o s i n t e r e s e s . O t r a s v e c e s , e n c a m b i o , r e c i b e la s u g e r e n c i a d e l p r o f e s o r d e q u i e n h a s o l i c i t a d o la d i r e c c i ó n d e s u tesis. Al s u g e r i r los t e m a s los p r o f e s o r e s p u e d e n s e g u i r d o s c r i t e r i o s d i s t i n t o s : i n d i c a r u n t e m a q u e ellos c o n o c e n m u y b i e n y c o n el q u e p o d r í a n d i r i g i r f á c i l m e n t e al a l u m n o o i n d i c a r u n t e m a q u e ellos n o c o n o c e n s u f i c i e n t e m e n t e y s o b r e el q u e q u e r r í a n s a b e r m á s . Q u e d e c l a r o q u e , e n c o n t r a d e lo q u e p a r e c e , e s t e seg u n d o c r i t e r i o es el m á s h o n e s t o y g e n e r o s o . El p r o f e s o r c o n s i d e r a q u e d i r i g i e n d o e s t a t e s i s él m i s m o e s t a r á oblig a d o a a m p l i a r s u s p r o p i o s h o r i z o n t e s , p u e s si q u i e r e j u z g a r bien al a s p i r a n t e y a y u d a r l e d u r a n t e su trabajo, tend r á q u e o c u p a r s e d e a l g o n u e v o . N o r m a l m e n t e , c u a n d o el p r o f e s o r elige e s t e s e g u n d o c a m i n o es p o r q u e se fía del d o c t o r a n d o y p o r lo g e n e r a l le d i c e e x p l í c i t a m e n t e q u e el t e m a t a m b i é n es n u e v o p a r a él y q u e le i n t e r e s a p r o f u n d i z a r e n é l . E x i s t e n m á s b i e n p r o f e s o r e s q u e se n i e g a n a dirigir tesis sobre m a t e r i a s d e m a s i a d o trilladas, a pesar d e q u e la s i t u a c i ó n a c t u a l d e la u n i v e r s i d a d d e m a s a s c o n t r i b u y e a m o d e r a r el r i g o r d e m u c h o s y a h a c e r l e s inclinarse por una mayor comprensión. S i n e m b a r g o , h a y c a s o s específicos e n q u e el p r o f e s o r e s t á h a c i e n d o u n a i n v e s t i g a c i ó n a l a r g o p l a z o p a r a la c u a l n e c e s i t a m u c h o s d a t o s y d e c i d e u t i l i z a r a los d o c t o r a n d o s 66

c o m o m i e m b r o s d e u n e q u i p o d e t r a b a j o . Así, él o r i e n t a d u r a n t e u n d e t e r m i n a d o n ú m e r o d e a ñ o s las tesis e n u n a d i r e c c i ó n e s p e c í f i c a . Si es u n e c o n o m i s t a q u e se i n t e r e s a p o r la s i t u a c i ó n d e la i n d u s t r i a e n u n p e r í o d o d e t e r m i n a d o , d i r i g i r á tesis r e f e r e n t e s a s e c t o r e s p a r t i c u l a r e s i n t e n t a n d o establecer u n c u a d r o c o m p l e t o de su t e m a . Pues b i e n , e s t e c r i t e r i o n o sólo es l e g í t i m o , s i n o t a m b i é n c i e n t í f i c a m e n t e ú t i l : el t r a b a j o d e tesis c o n t r i b u y e a u n a investigación de m a y o r interés colectivo. T a m b i é n resulta útil d i d á c t i c a m e n t e , p u e s el c a n d i d a t o p o d r á r e c i b i r c o n s e j o s d e u n p r o f e s o r m u y i n f o r m a d o s o b r e el t e m a y p o d r á u t i l i z a r c o m o t e l ó n d e fondo y m a t e r i a l c o m p a r a t i v o las tesis elaboradas por otros estudiantes sobre temas correlativos y v e c i n o s . Si el d o c t o r a n d o h a c e u n b u e n t r a b a j o , p o d r á e s p e r a r u n a p o s t e r i o r p u b l i c a c i ó n al m e n o s p a r c i a l d e s u s r e s u l t a d o s , q u i z á e n el á m b i t o d e u n a o b r a c o l e c t i v a . De t o d o s m o d o s v e a m o s a l g u n o s p o s i b l e s i n c o n v e nientes: 1. El p r o f e s o r e s t á e m p e ñ a d o e n s u t e m a y c o a c c i o n a al d o c t o r a n d o , q u e n o t i e n e n i n g ú n i n t e r é s p o r é l . Así p u e s , el e s t u d i a n t e se c o n v i e r t e en u n a y u d a n t e q u e r e c o ge m a t e r i a l a i s l a d o p a r a q u e o t r o s lo i n t e r p r e t e n . P u e s t o q u e la t e s i s r e s u l t a r á m o d e s t a , d e s p u é s s u c e d e r á q u e el p r o f e s o r , al e l a b o r a r s u i n v e s t i g a c i ó n d e f i n i t i v a , e m p l e a r á a l g u n o s t r o z o s d e l m a t e r i a l r e c o g i d o p e r o n o c i t a r á al e s t u d i a n t e , ya q u e n o p u e d e atribuírsele a este n i n g u n a idea precisa. 2 . E l p r o f e s o r es d e s h o n e s t o , h a c e t r a b a j a r a los e s t u d i a n t e s , los d o c t o r a y h a c e u s o sin p r e j u i c i o s d e su t r a b a j o c o m o si fuera p r o p i o . E n o c a s i o n e s se t r a t a de u n a falta d e h o n e s t i d a d casi d e b u e n a fe: el d o c e n t e h a s e g u i d o la tesis c o n p a s i ó n , h a s u g e r i d o m u c h a s i d e a s y al c a b o d e c i e r t o t i e m p o y a n o d i s t i n g u e las i d e a s p o r él s u g e r i d a s d e las a p o r t a d a s p o r el e s t u d i a n t e , del m i s m o m o d o q u e t r a s u n a a p a s i o n a d a discusión colectiva sobre cierto t e m a , no somos capaces de recordar cuáles eran nuestras ideas de p a r t i d a y c u á l e s las q u e h e m o s a d q u i r i d o p o r e s t í m u l o ajeno. 67

¿ C ó m o e v i t a r e s t o s i n c o n v e n i e n t e s ? El e s t u d i a n t e , al a c e r c a r s e a c i e r t o p r o f e s o r y a h a b r á o í d o h a b l a r d e él a sus amigos, h a b r á tenido contactos con doctorandos prec e d e n t e s y se h a b r á f o r m a d o u n a i d e a s o b r e s u c o n v e n i e n c i a . H a b r á l e í d o l i b r o s s u y o s y h a b r á v i s t o si c i t a c o n f r e c u e n c i a o n o a s u s c o l a b o r a d o r e s . E n c u a n t o a lo d e m á s , h a y f a c t o r e s i m p o n d e r a b l e s d e e s t i m a y d e confianza. T a m p o c o h a y q u e c a e r e n el c o m p o r t a m i e n t o n e u r ó t i co de signo o p u e s t o y considerarse p l a g i a d o c a d a vez q u e a l g u i e n h a b l e d e t e m a s afines a los d e la p r o p i a t e s i s . Si h a b é i s h e c h o u n a t e s i s , d i g a m o s , s o b r e l a s r e l a c i o n e s ent r e d a r w i n i s m o y l a m a r k i s m o , al h i l o d e la l i t e r a t u r a c r í t i c a o s h a b r é i s d a d o c u e n t a d e c u á n t o s h a n t r a t a d o y a el t e m a y d e c u á n t a s i d e a s c o m u n e s h a y a t o d o s los e s t u d i o s o s . Así p u e s , n o os c o n s i d e r é i s g e n i o s d e f r a u d a d o s si alg ú n t i e m p o d e s p u é s el d o c e n t e , u n a y u d a n t e s u y o o u n c o m p a ñ e r o v u e s t r o se o c u p a n del m i s m o t e m a . S e e n t i e n d e p o r r o b o d e u n t r a b a j o científico la u t i l i z a c i ó n d e d a t o s e x p e r i m e n t a l e s q u e sólo p o d í a n o b t e n e r s e e j e c u t a n d o u n e x p e r i m e n t o d a d o ; la a p r o p i a c i ó n d e transcripciones de m a n u s c r i t o s raros que n u n c a h a b í a n s i d o t r a n s c r i t o s a n t e s d e v u e s t r o t r a b a j o ; la u t i l i z a c i ó n d e d a t o s e s t a d í s t i c o s q u e n a d i e h a b í a c i t a d o a n t e s q u e vosot r o s si n o se c i t a n las f u e n t e s ( p u e s u n a vez q u e la tesis h a s i d o h e c h a p ú b l i c a , t o d o el m u n d o t i e n e d e r e c h o a c i t a r la); la u t i l i z a c i ó n d e t r a d u c c i o n e s h e c h a s p o r v o s o t r o s d e t e x t o s q u e n u n c a a n t e s h a b í a n s i d o t r a d u c i d o s o q u e lo h a b í a n sido de otro m o d o . E n c u a l q u i e r caso, sin m o n t a r o s u n s í n d r o m e p a r a n o i c o , c o n s i d e r a d t a m b i é n si al a c e p t a r u n t e m a d e tesis os i n c l u í s o n o e n u n p r o y e c t o c o l e c t i v o y v a l o r a d si m e r e c e la p en a.

68

III. LA B Ú S Q U E D A D E L M A T E R I A L

III. 1. La a c c e s i b i l i d a d de las fuentes

III.1.1.

Cuáles son las fuentes

de un trabajo

científico

U n a tesis e s t u d i a u n objeto v a l i é n d o s e de d e t e r m i n a d o s instrumentos. M u c h a s veces el o b j e t o es u n l i b r o y los i n s t r u m e n t o s s o n o t r o s l i b r o s . T a l es el c a s o d e u n a tesis, s u p o n g a m o s , s o b r e El pensamiento económico de Adam Smith, e n la c u a l el o b j e t o e s t á c o n s t i t u i d o p o r los l i b r o s d e A d a m S m i t h m i e n t r a s q u e los i n s t r u m e n t o s s o n o t r o s l i b r o s s o b r e A d a m S m i t h . E n t a l c a s o d i r e m o s q u e los e s c r i t o s d e A d a m S m i t h c o n s t i t u y e n las fuentes primarias y los l i b r o s s o b r e A d a m S m i t h c o n s t i t u y e n las fuentes secundarias o la literatura crítica. N a t u r a l m e n t e , si el t e m a fuera Las fuentes del pensamiento económico de Adam Smith, l a s f u e n t e s p r i m a r i a s s e r í a n los l i b r o s o e s c r i t o s e n q u e se i n s p i r ó S m i t h . E n r e a l i d a d , l a s fuentes d e u n a u t o r pueden h a b e r sido también acontecimientos históricos (ciertas discusiones acaecidas en su t i e m p o sobre ciertos fenómenos concretos), pero estos acontecimientos siemp r e s o n a c c e s i b l e s e n f o r m a d e m a t e r i a l e s c r i t o , e s t o es, d e otros textos. P o r el c o n t r a r i o , e n c i e r t o s c a s o s el o b j e t o es u n fenóm e n o r e a l : t a l e s los c a s o s d e tesis s o b r e los m o v i m i e n t o s 69

m i g r a t o r i o s i n t e r n o s e n la I t a l i a a c t u a l , s o b r e el c o m p o r t a m i e n t o d e u n g r u p o d e n i ñ o s m i n u s v á l i d o s o s o b r e las opiniones del público respecto de u n p r o g r a m a televisivo del m o m e n t o . E n estos casos las fuentes no existen todavía en forma de textos escritos, pero deben convertirse en los t e x t o s q u e se i n c l u i r á n e n la tesis a m o d o d e d o c u m e n tos: serán datos estadísticos, transcripciones de entrevistas, fotografías q u i z á o incluso d o c u m e n t a c i ó n audiovis u a l . E n c u a n t o a la l i t e r a t u r a c r í t i c a , las c o s a s n o difier e n m u c h o d e l c a s o p r e c e d e n t e . Si n o s o n l i b r o s o a r t í c u los d e r e v i s t a s , s e r á n a r t í c u l o s d e d i a r i o o d o c u m e n t o s d e vario tipo. L a d i s t i n c i ó n e n t r e l a s f u e n t e s y la l i t e r a t u r a c r í t i c a h a d e t e n e r s e p r e s e n t e , p u e s c o n f r e c u e n c i a la l i t e r a t u r a c r í tica r e p r o d u c e p a r t e de las fuentes, pero — c o m o veremos e n el p a r á g r a f o s i g u i e n t e — e s t a s s o n fuentes de segunda mano. A d e m á s , u n a i n v e s t i g a c i ó n p r e s u r o s a y d e s o r d e n a d a f á c i l m e n t e p u e d e l l e v a r a u n a c o n f u s i ó n e n t r e el d i s c u r s o s o b r e l a s f u e n t e s y el d i s c u r s o s o b r e la l i t e r a t u r a c r í t i c a . Si h e e s c o g i d o c o m o t e m a El pensamiento económico de Adam Smith y s e g ú n el t r a b a j o v a a v a n z a n d o m e doy cuenta de que m e entretengo sobre todo discutiendo l a s i n t e r p r e t a c i o n e s d e c i e r t o a u t o r y d e s c u i d o la l e c t u r a d i r e c t a d e S m i t h , p u e d o h a c e r d o s c o s a s : v o l v e r a las f u e n t e s o d e c i d i r u n c a m b i o d e t e m a y t r a b a j a r s o b r e Las interpretaciones de Smith en el pensamiento liberal inglés contemporáneo. E s t o n o m e e x i m i r á d e s a b e r q u é dijo S m i t h , pero está claro q u e en este p u n t o m e interesará d i s c u t i r n o t a n t o lo q u e h a d i c h o él c o m o lo q u e h a n d i c h o o t r o s i n s p i r á n d o s e e n é l . C o n t o d o , es o b v i o q u e si q u i e r o c r i t i c a r e n p r o f u n d i d a d a s u s i n t é r p r e t e s , t e n d r é q u e conf r o n t a r s u s i n t e r p r e t a c i o n e s c o n el t e x t o o r i g i n a l . De t o d o s m o d o s , p o d r í a d a r s e el c a s o d e q u e el p e n s a m i e n t o original n o m e i n t e r e s a r a casi n a d a . S u p o n g a m o s q u e y o e m p i e z o u n a t e s i s s o b r e el p e n s a m i e n t o Z e n e n la t r a d i c i ó n j a p o n e s a . E s t á c l a r o q u e t e n g o q u e l e e r el j a p o n é s y q u e n o p u e d o f i a r m e d e l a s p o c a s t r a d u c c i o n e s occid e n t a l e s de q u e dispongo. Pero s u p o n g a m o s que al revi70

s a r la l i t e r a t u r a c r í t i c a m e i n t e r e s o p o r el u s o q u e h a h e c h o del Zen cierta v a n g u a r d i a literaria y artística nort e a m e r i c a n a e n los a ñ o s c i n c u e n t a . L l e g a d o s a e s t e p u n t o está claro que ya no m e interesa conocer con absoluta e x a c t i t u d t e o l ó g i c a y filosófica el s e n t i d o del p e n s a m i e n t o Z e n , s i n o m á s b i e n c o n o c e r c ó m o las i d e a s o r i e n t a l e s o r i ginarias h a n llegado a ser elementos de u n a ideología a r t í s t i c a o c c i d e n t a l . E n t o n c e s el t e m a d e la tesis s e r á El empleo de sugerencias Zen en la «San Francisco Renaissance» de los años cincuenta y m i s f u e n t e s los t e x t o s d e K e r o u a c , G i n s b e r g , F e r l i n g h e t t i y d e m á s . E s t a s s o n las fuent e s c o n q u e t e n d r é q u e t r a b a j a r , m i e n t r a s q u e e n lo refer e n t e al Z e n p o d r á n b a s t a r m e a l g u n o s l i b r o s d e c o n f i a n z a y unas buenas traducciones. Naturalmente, suponiendo q u e n o sea m i i n t e n c i ó n d e m o s t r a r q u e los c a l i f o r n i a n o s h a n m a l i n t e r p r e t a d o el Z e n o r i g i n a l , e n c u y o c a s o la conf r o n t a c i ó n c o n los t e x t o s j a p o n e s e s s e r í a o b l i g a t o r i a . P e r o si m e l i m i t o a d a r p o r d e s c o n t a d o q u e se h a n i n s p i r a d o l i b r e m e n t e e n t r a d u c c i o n e s del j a p o n é s , lo q u e m e i n t e r e s a es lo q u e h a n h e c h o ellos del Z e n , y n o lo q u e e r a el Z e n originariamente. T o d o e s t o significa q u e es m u y i m p o r t a n t e definir c u a n t o a n t e s el v e r d a d e r o o b j e t o d e la tesis a fin d e p o d e r p l a n t e a r d e s d e el p r i n c i p i o el p r o b l e m a d e la a c c e s i b i l i d a d de las fuentes. E n el p a r á g r a f o III.2.4. h a y u n e j e m p l o d e c ó m o p a r tiendo casi de n a d a p u e d e n descubrirse en u n a p e q u e ñ a b i b l i o t e c a las f u e n t e s n e c e s a r i a s p a r a n u e s t r o t r a b a j o . Per o se t r a t a d e u n c a s o l í m i t e . P o r lo g e n e r a l se a c e p t a el t e m a si se s a b e q u e se t i e n e p o s i b i l i d a d de a c c e d e r a las f u e n t e s , y se h a d e s a b e r (1) d ó n d e s o n a c c e s i b l e s , (2) si s o n f á c i l m e n t e a s e q u i b l e s , y (3) si e s t o y c a p a c i t a d o p a r a manejarlas. P o d r í a d e c i d i r i m p r u d e n t e m e n t e h a c e r u n a tesis s o b r e c i e r t o s m a n u s c r i t o s d e J o y c e sin s a b e r q u e e s t á n e n la u n i v e r s i d a d d e Buffalo o s a b i e n d o p e r f e c t a m e n t e q u e n u n c a p o d r é ir a Buffalo. P o d r í a d e c i d i r e n t u s i á s t i c a m e n te t r a b a j a r sobre u n fondo d o c u m e n t a l perteneciente a 71

u n a f a m i l i a p a r t i c u l a r d e los c o n t o r n o s , p a r a d e s c u b r i r m á s t a r d e q u e se t r a t a d e u n a f a m i l i a c e l o s í s i m a y q u e s ó l o se lo a b r e a e s t u d i o s o s d e g r a n f a m a . P o d r í a d e c i d i r trabajar sobre ciertos d o c u m e n t o s medievales accesibles p e r o sin p e n s a r que n u n c a he hecho u n curso p a r a adiest r a r m e e n la l e c t u r a d e m a n u s c r i t o s a n t i g u o s . Pero sin necesidad de buscar ejemplos tan complicad o s , p o d r í a d e c i d i r t r a b a j a r s o b r e u n a u t o r sin s a b e r q u e sus textos originales son rarísimos y que tendré que viajar c o m o u n d e m e n t e de biblioteca en biblioteca y de país en p a í s . O c o n s i d e r a r q u e es fácil c o n s e g u i r los m i c r o f i l m e s de todas sus o b r a s sin calcular que en m i universidad no h a y a p a r a t o p a r a la l e c t u r a d e m i c r o f i l m e s , o q u e y o p a dezco de conjuntivitis y no puedo soportar un trabajo tan extenuante. E s i n ú t i l q u e y o , f a n á t i c o d e l c i n e , escoja u n a tesis s o b r e u n a o b r a m e n o r d e u n d i r e c t o r d e los a ñ o s v e i n t e si l u e g o d e s c u b r o q u e sólo e x i s t e u n a c o p i a d e e s t a o b r a e n los F i l m A r c h i v e s d e W a s h i n g t o n . U n a v e z r e s u e l t o el p r o b l e m a d e las f u e n t e s , s u r g e n los m i s m o s p r o b l e m a s e n lo q u e a la l i t e r a t u r a c r í t i c a se r e fiere. P o d r í a e s c o g e r u n a tesis s o b r e u n a u t o r m e n o r del s i g l o d i e c i o c h o p o r q u e e n la b i b l i o t e c a de m i c i u d a d se e n c u e n t r a , p o r e j e m p l o , la p r i m e r a e d i c i ó n d e s u o b r a ; p e r o l u e g o p o d r í a e n c o n t r a r m e c o n q u e lo m e j o r d e la l i t e r a t u r a c r í t i c a s o b r e e s t e a u t o r sólo p u e d e o b t e n e r s e a c o s t a d e g r a n d e s esfuerzos m o n e t a r i o s . E s t o s p r o b l e m a s n o se s o l u c i o n a n d e c i d i e n d o t r a b a j a r s o l a m e n t e s o b r e lo q u e se t i e n e , p u e s d e la l i t e r a t u r a c r í t i c a d e b e l e e r s e , si n o t o d o , al m e n o s sí t o d o lo i m p o r t a n t e , y a l a s f u e n t e s h a y q u e a c c e d e r directamente (véase el p a rágrafo siguiente). A n t e s d e c o m e t e r l i g e r e z a s i m p e r d o n a b l e s es preferib l e e s c o g e r o t r a tesis s i g u i e n d o los c r i t e r i o s e x p u e s t o s e n el c a p í t u l o II. A t í t u l o o r i e n t a t i v o ofreceré a l g u n a s tesis a c u y a l e c t u r a h e a s i s t i d o r e c i e n t e m e n t e ; e n e l l a s las fuentes e s t a b a n i d e n t i f i c a d a s c o n m u c h a p r e c i s i ó n , se l i m i t a b a n a u n á m 72

b i t o v e r i f i c a b l e y e s t a b a n c l a r a m e n t e al a l c a n c e de los d o c t o r a n d o s , q u e s a b í a n c ó m o m a n e j a r l a s . La p r i m e r a t e s i s e r a s o b r e La experiencia clerical-moderada en la administración municipal de Módena (1889-1910). El d o c t o r a n d o , o el d o c e n t e , h a b í a l i m i t a d o c o n m u c h a e x a c t i t u d la e x t e n s i ó n d e la i n v e s t i g a c i ó n . El d o c t o r a n d o e r a d e M ó d e n a , así q u e t r a b a j a b a s o b r e el l u g a r . L a b i b l i o g r a f í a e s t a b a dividida entre bibliografía general y bibliografía sobre M ó d e n a . S u p o n g o q u e e n lo q u e se refiere a la s e g u n d a , h a b r í a t r a b a j a d o e n la b i b l i o t e c a d e s u c i u d a d . E n c u a n t o a la p r i m e r a , h a b r í a d a d o a l g u n o s s a l t o s a o t r o s l u g a r e s . L a s f u e n t e s p r o p i a m e n t e d i c h a s se d i v i d í a n e n f u e n t e s de archivo y f u e n t e s periodísticas. El a s p i r a n t e h a b í a r e v i s a d o y h o j e a d o t o d o s los p e r i ó d i c o s d e la é p o c a . L a s e g u n d a tesis e r a s o b r e La política escolar del P.C.I. desde el centro-izquierda hasta la protesta estudiantil. Tamb i é n a q u í se ve q u e el t e m a h a s i d o p r e c i s a d o c o n e x a c t i t u d e i n c l u s o c o n p r u d e n c i a : a p a r t i r del s e s e n t a y o c h o la i n v e s t i g a c i ó n h u b i e r a s i d o p r o b l e m á t i c a . L a s fuentes e r a n la p r e n s a oficial del P.C., las a c t a s p a r l a m e n t a r i a s , los a r c h i v o s d e l p a r t i d o y la p r e n s a e n g e n e r a l . C a b e i m a g i n a r q u e p o r e x a c t a q u e h a y a s i d o la i n v e s t i g a c i ó n , se h a b r á n e s c a p a d o m u c h a s c o s a s d e la p r e n s a e n g e n e r a l , p e r o i n d u d a b l e m e n t e se t r a t a b a d e f u e n t e s s e c u n d a r i a s d e l a s q u e p o d í a n r e c a b a r s e o p i n i o n e s y c r í t i c a s . P o r lo d e m á s , p a r a d e f i n i r la p o l í t i c a e s c o l a r del P.C. b a s t a b a n l a s d e c l a r a c i o n e s oficiales. P e r o s e g u r o q u e la c o s a h u b i e r a s i d o m u y d i s t i n t a d e referirse la tesis a la p o l í t i c a escol a r d e la d e m o c r a c i a c r i s t i a n a , e s t o es, u n p a r t i d o e n el g o b i e r n o . P o r q u e d e u n l a d o h u b i e r a n e s t a d o las d e c l a r a c i o n e s oficiales y d e o t r o los a c t o s efectivos de g o b i e r n o , q u e q u i z á l a s c o n t r a d i j e r a n : la i n v e s t i g a c i ó n h u b i e r a t o m a d o d i m e n s i o n e s d r a m á t i c a s . S u p o n i e n d o q u e el p e r í o d o se h u b i e r a a l a r g a d o h a s t a m á s a l l á del 6 8 , h u b i e r a n t e n i d o q u e c l a s i f i c a r s e e n t r e las f u e n t e s d e o p i n i ó n n o oficiales t o d a s las p u b l i c a c i o n e s d e los g r u p o s e x t r a p a r l a m e n t a r i o s , q u e a p a r t i r d e a q u e l a ñ o e m p e z a r o n a prolifer a r . C o n lo q u e t a m b i é n e s t a vez h u b i e r a s i d o u n a i n v e s t i g a c i ó n m u c h o m á s d u r a . P a r a c o n c l u i r , s u p o n g o q u e el 73

a s p i r a n t e t u v o la p o s i b i l i d a d d e t r a b a j a r e n R o m a o d e c o n s e g u i r q u e le e n v i a r a n f o t o c o p i a s d e t o d o el m a t e r i a l que precisó. L a t e r c e r a t e s i s e r a d e h i s t o r i a m e d i e v a l y a ojos d e los p r o f a n o s p a r e c í a m u c h o m á s difícil. S e refería a las vicisit u d e s d e los b i e n e s d e la a b a d í a d e S a n Z e n o , V e r o n a , e n la b a j a E d a d M e d i a . El n ú c l e o d e l t r a b a j o c o n s i s t í a e n la transcripción, h a s t a entonces no efectuada, de algunos folios d e l r e g i s t r o d e la a b a d í a d e S a n Z e n o c o r r e s p o n d i e n t e s a l s i g l o x m . N a t u r a l m e n t e , el d o c t o r a n d o t e n í a n o c i o n e s d e p a l e o g r a f í a , es d e c i r , s a b í a c ó m o se leen y c o n q u é c r i t e r i o s se t r a n s c r i b e n los m a n u s c r i t o s a n t i g u o s . Per o u n a vez e n p o s e s i ó n d e e s t a t é c n i c a , sólo se t r a t a b a d e l l e v a r a d e l a n t e el t r a b a j o s e r i a m e n t e y d e c o m e n t a r el r e s u l t a d o d e la t r a n s c r i p c i ó n . De t o d o s m o d o s , la tesis e r a p o r t a d o r a de u n a bibliografía de treinta títulos, señal de q u e a q u e l p r o b l e m a específico h a b í a s i d o h i s t ó r i c a m e n t e e n c u a d r a d o b a s á n d o s e e n la l i t e r a t u r a p r e c e d e n t e . S u p o n g o q u e el a s p i r a n t e e r a v e r o n é s y h a b í a e l e g i d o u n t r a b a j o q u e p o d í a h a c e r sin v i a j a r . L a c u a r t a tesis e r a s o b r e Experiencias de teatro en prosa en el Trentino. El d o c t o r a n d o , q u e vivía e n d i c h a r e g i ó n , s a b í a q u e se t r a t a b a d e u n n ú m e r o m u y l i m i t a d o d e e x p e r i e n c i a s y p r o c e d i ó a r e c o n s t r u i r l a s p o r m e d i o d e la consulta de periódicos de varios años, archivos municipales y r e f e r e n c i a s e s t a d í s t i c a s s o b r e la a s i s t e n c i a de p ú b l i c o . N o es m u y d i s t i n t o el c a s o d e la q u i n t a tesis, Aspectos de política cultural en Budrio con especial referencia a las actividades de la biblioteca municipal. Son dos ejemplos de tesis c u y a s fuentes son a l t a m e n t e verificables y q u e adem á s r e s u l t a n ser b a s t a n t e útiles, pues d a n origen a u n a d o c u m e n t a c i ó n e s t a d í s t i c o - s o c i o l ó g i c a u t i l i z a b l e p o r investigadores posteriores. A d i f e r e n c i a d e l a s a n t e r i o r e s , la s e x t a tesis es el c a s o ejemplar de u n a investigación efectuada con cierta dispon i b i l i d a d d e t i e m p o y d e m e d i o s , m o s t r a n d o al m i s m o t i e m p o c ó m o se p u e d e d e s a r r o l l a r a b u e n nivel científico u n t e m a q u e a p r i m e r a v i s t a sólo p a r e c e s u s c e p t i b l e d e u n a h o n r a d a c o m p i l a c i ó n . S u t í t u l o e r a La problemática 74

del actor en la obra de Adolphe Appia. S e t r a t a d e u n a u t o r m u y c o n o c i d o , a b u n d a n t e m e n t e e s t u d i a d o p o r los h i s t o r i a d o r e s y t e ó r i c o s d e l t e a t r o y s o b r e el c u a l al p a r e c e r n o h a y n a d a n u e v o q u e d e c i r . P e r o el a s p i r a n t e se l a n z ó a u n a c a l l a d a i n v e s t i g a c i ó n e n los a r c h i v o s s u i z o s , r e c o r r i ó m u c h a s b i b l i o t e c a s , e x p l o r ó t o d o s los l u g a r e s en q u e t r a b a j a r a A p p i a y c o n s i g u i ó f o r m a r u n a b i b l i o g r a f í a d e los escritos de Appia (incluidos artículos m e n o r e s que nadie h a b í a v u e l t o a leer) y d e los e s c r i t o s s o b r e A p p i a t a l q u e p u d o e s t u d i a r el t e m a c o n u n a a m p l i t u d y u n a p r e c i s i ó n q u e , s e g ú n el p o n e n t e , h a c í a n d e la tesis u n a c o n t r i b u c i ó n defin i t i v a . P u e s h a b í a i d o m á s a l l á d e la c o m p i l a c i ó n s a c a n d o a la l u z f u e n t e s h a s t a e n t o n c e s i n a c c e s i b l e s .

II 1.1.2.

Fuentes

de primera

y segunda

mano

C u a n d o se t r a b a j a c o n l i b r o s , u n a fuente d e p r i m e r a m a n o es u n a e d i c i ó n o r i g i n a l o u n a e d i c i ó n c r í t i c a d e la obra en cuestión. Una traducción no es una fuente: es u n a p r ó t e s i s c o m o la d e n t a d u r a p o s t i z a o las gafas, u n m e d i o p a r a l l e g a r d e m o d o limitado a algo que está m á s allá de mi alcance. Una antología no es una fuente: es u n a l i m e n t o y a m a s ticado; p u e d e ser útil c o m o p r i m e r a aproximación, pero si h a g o u n a t e s i s s o b r e u n a u t o r , se s u p o n e q u e v e r é e n él a l g o q u e o t r o s n o h a n v i s t o , y u n a a n t o l o g í a sólo m e d a lo que h a visto otro. Los informes elaborados por otros autores, aunque estén formados por citas amplísimas, no son una fuente: s o n , c o m o m á x i m o , fuentes de s e g u n d a m a n o . U n a fuente p u e d e ser de s e g u n d a m a n o por diversos c o n c e p t o s . Si q u i e r o h a c e r u n a t e s i s s o b r e los d i s c u r s o s p a r l a m e n t a r i o s d e P a l m i r o T o g l i a t t i , los d i s c u r s o s p u b l i c a d o s p o r Unitá s e r á n f u e n t e s d e s e g u n d a m a n o . N a d i e m e g a r a n t i z a q u e el r e d a c t o r n o h a y a h e c h o c o r t e s o com e t i d o e r r o r e s . S e r á n f u e n t e s d e p r i m e r a m a n o las a c t a s p a r l a m e n t a r i a s . Si c o n s i g o e n c o n t r a r el t e x t o e s c r i t o dir e c t a m e n t e d e m a n o d e T o g l i a t t i , d i s p o n d r é d e u n a fuente 75

d e p r i m e r í s i m a m a n o . Si q u i e r o e s t u d i a r la d e c l a r a c i ó n d e i n d e p e n d e n c i a d e los E s t a d o s U n i d o s , la ú n i c a f u e n t e d e p r i m e r a m a n o es el d o c u m e n t o a u t é n t i c o . P e r o t a m b i é n p u e d o c o n s i d e r a r d e p r i m e r a m a n o u n a b u e n a fotoc o p i a . Así c o m o el t e x t o e s t a b l e c i d o c r í t i c a m e n t e p o r algún historiador de seriedad indiscutida («indiscutida» q u i e r e d e c i r q u e n u n c a h a s i d o d i s c u t i d a p o r la l i t e r a t u r a c r í t i c a e x i s t e n t e ) . S e c o m p r e n d e e n t o n c e s q u e el c o n c e p t o d e « p r i m e r a » y « s e g u n d a m a n o » d e p e n d e del s e s g o q u e se d é a la t e s i s . Si la t e s i s se p r o p o n e d i s c u t i r las e d i c i o n e s c r í t i c a s e x i s t e n t e s , h a y q u e r e c u r r i r a los o r i g i n a l e s . Si la t e s i s p r e t e n d e d i s c u t i r el s e n t i d o p o l í t i c o d e la d e c l a r a ción de independencia, con u n a b u e n a edición crítica tengo m á s que suficiente. Si q u i e r o h a c e r u n a t e s i s s o b r e La estructura narrativa de «Los novios», m e b a s t a r á c o n u n a e d i c i ó n c u a l q u i e r a d e l a s o b r a s d e M a n z o n i . S i , p o r el c o n t r a r i o , q u i e r o d i s c u t i r p r o b l e m a s l i n g ü í s t i c o s ( p o r e j e m p l o , Manzoni entre Milán y Florencia), h a b r é d e d i s p o n e r d e b u e n a s e d i c i o n e s c r í t i c a s d e l a s d i v e r s a s r e d a c c i o n e s d e la o b r a d e Manzoni. P u e d e d e c i r s e , e n t o n c e s , q u e dentro de los límites fijados al objeto de mi investigación, las f u e n t e s h a n d e s e r s i e m p r e d e primera mano. Lo ú n i c o q u e n o p u e d o h a c e r es c i t a r a m i a u t o r a t r a v é s d e las c i t a s h e c h a s p o r o t r o . E n teoría, u n t r a b a j o científico serio n o t e n d r í a q u e citar nunca a p a r t i r d e o t r a c i t a , a u n q u e é s t a n o v e r s e d i r e c t a m e n t e s o b r e el a u t o r q u e se e s t u d i a . De t o d o s m o d o s h a y excepciones r a z o n a b l e s , e s p e c i a l m e n t e en ciertas tesis particulares. P o r e j e m p l o , si e s c o g é i s El problema de la trascendencia de lo Bello en la «Summa theologiae» de Santo Tomás de Aquino, v u e s t r a f u e n t e p r i m a r i a s e r á la Summa d e S a n t o T o m á s , y p u e d e d e c i r s e q u e la e d i c i ó n d e la BAC, a c t u a l m e n t e e n v e n t a , es s u f i c i e n t e , a m e n o s q u e s o s p e c h é i s q u e t r a i c i o n a al o r i g i n a l , e n c u y o c a s o h a b r é i s d e r e c u r r i r a o t r a s e d i c i o n e s ( p e r o e n t o n c e s v u e s t r a tesis s e r á d e c a r á c t e r filológico e n v e z d e estético-filosófico). A c o n t i n u a c i ó n d e s c u b r i r é i s q u e el p r o b l e m a d e la t r a s c e n d e n c i a d e lo 76

B e l l o t a m b i é n es t o c a d o p o r S a n t o T o m á s e n su c o m e n t a r i o a l De Divinis Nominibus del Seudo-Dionisio; y a pesar d e l t í t u l o r e s t r i n g i d o d e v u e s t r o t r a b a j o , t e n d r é i s q u e revisar directamente también este comentario. Descubrir é i s p o r fin q u e S a n t o T o m á s r e c o g í a el t e m a d e m a n o s d e toda u n a tradición teológica precedente y que localizar t o d a s las f u e n t e s o r i g i n a l e s es la t a r e a d e t o d a u n a v i d a d e e r u d i c i ó n . P e r o os e n c o n t r a r é i s c o n q u e e s t a t a r e a y a h a sido hecha por D o m Henry Pouillon, que en un a m p l i o t r a b a j o s u y o t r a n s c r i b e a m p l í s i m o s f r a g m e n t o s de t o d o s los a u t o r e s q u e h a n c o m e n t a d o al S e u d o - D i o n i s i o , e s t a bleciendo relaciones, derivaciones y contradicciones. En el á m b i t o l i m i t a d o d e v u e s t r a t e s i s , c a d a vez q u e q u e r á i s hacer u n a referencia a Alejandro de Hales o a Hilduino, p o d r é i s h a c e r u s o d e l m a t e r i a l r e c o g i d o p o r P o u i l l o n . Y si s u c e d e q u e el t e x t o d e A l e j a n d r o d e H a l e s se c o n v i e r t e e n e s e n c i a l p a r a el d e s a r r o l l o d e v u e s t r o d i s c u r s o , h a b r é i s d e i n t e n t a r v e r l o d i r e c t a m e n t e e n la e d i c i ó n d e Q u a r a c c h i ; p e r o si se t r a t a d e r e f e r e n c i a s f o r m a d a s p o r b r e v e s c i t a s , b a s t a r á c o n d e c l a r a r q u e se h a a c c e d i d o a la fuente a través de Pouillon. Nadie dirá que habéis a c t u a d o con l i g e r e z a , p u e s P o u i l l o n es u n e s t u d i o s o s e r i o y el t e x t o t o m a d o d e él n o c o n s t i t u í a el o b j e t o d i r e c t o de v u e s t r a tesis. Lo q u e n o se h a d e h a c e r j a m á s es c i t a r d e u n a fuente d e s e g u n d a m a n o f i n g i e n d o h a b e r v i s t o el o r i g i n a l . Y n o s ó l o p o r r a z o n e s d e é t i c a p r o f e s i o n a l : p e n s a d en lo q u e s u c e d e r í a si o s p r e g u n t a s e n c ó m o h a b é i s c o n s e g u i d o v e r d i r e c t a m e n t e t a l m a n u s c r i t o , c u a n d o es n o t o r i o q u e fue d e s t r u i d o e n 1944... De t o d o s m o d o s , n o h a y q u e c a e r e n la n e u r o s i s d e la p r i m e r a m a n o . El h e c h o d e q u e N a p o l e ó n m u r i ó el 5 d e m a y o d e 1821 es c o n o c i d o p o r t o d o s , g e n e r a l m e n t e , a t r a vés d e f u e n t e s d e s e g u n d a m a n o (libros de h i s t o r i a escrit o s a p a r t i r d e o t r o s l i b r o s d e h i s t o r i a ) . Si a l g u i e n q u i s i e r a e s t u d i a r p r e c i s a m e n t e la fecha d e la m u e r t e d e N a p o l e ó n , t e n d r í a q u e a c u d i r a d o c u m e n t o s d e la é p o c a . P e r o si h a b l á i s d e la i n f l u e n c i a d e la m u e r t e d e N a p o l e ó n s o b r e la s i c o l o g í a d e los j ó v e n e s l i b e r a l e s e u r o p e o s , p o d é i s fiaros 77

d e u n l i b r o d e h i s t o r i a c u a l q u i e r a y d a r p o r b u e n a la f e c h a . C u a n d o se r e c u r r e e x p l í c i t a m e n t e a f u e n t e s d e seg u n d a m a n o , el p r o b l e m a es q u e se h a d e v e r i f i c a r m á s d e u n a y v e r si c i e r t a c i t a o r e f e r e n c i a a u n h e c h o u o p i n i ó n es c o n f i r m a d a p o r v a r i o s a u t o r e s . De n o s e r a s í , h a y q u e s o s p e c h a r : o se e v i t a la r e f e r e n c i a a d i c h o d a t o o se c o m p r u e b a e n los o r i g i n a l e s . P o r e j e m p l o , y y a q u e h e d a d o u n e j e m p l o s o b r e el p e n s a m i e n t o estético de S a n t o Tomás, diré que algunos textos c o n t e m p o r á n e o s q u e discuten este p r o b l e m a part e n d e l p r e s u p u e s t o d e q u e S a n t o T o m á s dijo q u e «pulchrum est id quod visum placet». Yo, q u e h i c e m i tesis d o c t o r a l s o b r e e s t e t e m a , fui a b u s c a r e n los t e x t o s o r i g i n a l e s y m e di c u e n t a d e q u e S a n t o T o m á s no lo había dicho nunca. H a b í a d i c h o «pulchra dicuntur quae visa píacent», y n o es c o s a d e e x p l i c a r a h o r a p o r q u é las d o s formulaciones p u e d e n llevar a conclusiones interpretativas m u y d i f e r e n t e s . ¿ Q u é h a b í a s u c e d i d o ? Q u e la p r i m e r a fórm u l a h a b í a s i d o p r o p u e s t a h a c e m u c h o s a ñ o s p o r el filósofo M a r i t a i n , q u e c r e í a c o n e l l o r e s u m i r f i e l m e n t e el p e n s a m i e n t o de S a n t o Tomás, y a p a r t i r de entonces otros i n t é r p r e t e s se h a b í a n r e f e r i d o a d i c h a f ó r m u l a ( s a c a d a d e u n a fuente de s e g u n d a m a n o ) sin p r e o c u p a r s e p o r recur r i r a las fuentes de p r i m e r a m a n o . I d é n t i c o p r o b l e m a se p l a n t e a e n l a s c i t a s b i b l i o g r á f i c a s . T e n i e n d o q u e f i n a l i z a r la t e s i s a t o d a p r i s a , h a y q u i e n d e c i d e p o n e r e n la b i b l i o g r a f í a t a m b i é n c o s a s q u e n o h a leído, o h a b l a r d i r e c t a m e n t e en notas a pie de p á g i n a de e s t a s o b r a s (o p e o r a ú n , e n el t e x t o ) b a s á n d o s e e n n o t i c i a s recogidas en otro sitio. Podría suceder que haciendo u n a t e s i s s o b r e el b a r r o c o l e y e r a i s el a r t í c u l o d e L u c i a n o Anc e s c h i « B a c o n e t r a R i n a s c i m e n t o e B a r o c c o » , e n Da Bacone a Kant ( B o l o n i a , M u l i n o , 1972). Lo c i t á i s y, p a r a q u e d a r bien , h a b i e n d o encontrado alguna nota sobre otro texto, añadís: «Para otras observaciones agudas y estimulantes s o b r e el m i s m o t e m a , v é a s e , del m i s m o a u t o r , ' L ' e s t e t i c a d i B a c o n e ' , e n L'estetica dell'empirismo inglese, B o l o n i a , Alfa, 1959». Q u e d a r é i s m u y m a l c u a n d o a l g u i e n os com e n t e q u e se t r a t a d e u n m i s m o e n s a y o r e e d i t a d o t r e c e 78

a ñ o s m á s t a r d e , y q u e la p r i m e r a vez h a b í a s a l i d o e n u n a edición universitaria de tirada m á s limitada. T o d o lo q u e se h a d i c h o s o b r e las fuentes d e p r i m e r a m a n o s i g u e s i e n d o v á l i d o si el o b j e t o d e v u e s t r a tesis n o es u n a s e r i e d e t e x t o s , s i n o u n f e n ó m e n o t o d a v í a e n v i g o r . Si q u e r é i s h a b l a r d e l a s r e a c c i o n e s d e los c a m p e s i n o s d e la R o m a n ó l a a n t e las e d i c i o n e s d e l t e l e d i a r i o , la fuente d e p r i m e r a m a n o s e r á la e n c u e s t a de campo e f e c t u a d a , e n t r e v i s t a n d o s e g ú n las r e g l a s a u n a p r o p o r c i ó n f i d e d i g n a y suficiente de campesinos. O c o m o m á x i m o u n a encuesta s i m i l a r r e c i é n p u b l i c a d a p o r u n a fuente f i d e d i g n a . P e r o si m e limitara a citar datos de u n a investigación que tiene y a d i e z a ñ o s , es e v i d e n t e q u e a c t u a r í a d e m o d o i n c o r r e c t o , a u n q u e sólo fuera p o r q u e d e s d e e n t o n c e s h a s t a h o y h a n c a m b i a d o t a n t o los c a m p e s i n o s c o m o los p r o g r a m a s televisivos. L a s c o s a s s e r í a n d i s t i n t a s si h i c i e r a u n a tesis s o b r e Las investigaciones sobre la relación entre público y televisión en los años sesenta.

II 1.2. La i n v e s t i g a c i ó n bibliográfica

II 1.2.1.

Cómo usar una

biblioteca

¿ C ó m o se h a c e u n a b ú s q u e d a p r e l i m i n a r en u n a bib l i o t e c a ? Si y a se d i s p o n e de u n a b i b l i o g r a f í a s e g u r a , evid e n t e m e n t e h a y q u e a c u d i r al c a t á l o g o d e a u t o r e s p a r a v e r q u é p u e d e p r o p o r c i o n a r la b i b l i o t e c a e n c u e s t i ó n . A c o n t i n u a c i ó n se p a s a a o t r a b i b l i o t e c a y así s u c e s i v a m e n t e . P e r o ese m é t o d o p r e s u p o n e u n a b i b l i o g r a f í a y a e l a b o r a d a (y el a c c e s o a u n a s e r i e de b i b l i o t e c a s , q u i z á u n a en R o m a y o t r a e n L o n d r e s ) . E v i d e n t e m e n t e , n o es e s t e el c a s o q u e i m p o r t a a m i s l e c t o r e s . T a m p o c o es q u e p u e d a a p l i c a r s e a los e s t u d i o s o s p r o f e s i o n a l e s . El e s t u d i o s o p o d r á ir a u n a b i b l i o t e c a en b u s c a d e u n l i b r o c u y a e x i s t e n c i a y a c o n o c e , p e r o p o r lo g e n e r a l a c u d e a la b i b l i o t e c a n o con la b i b l i o g r a f í a , s i n o para elaborar u n a b i b l i o g r a f í a . 79

E l a b o r a r u n a b i b l i o g r a f í a significa b u s c a r a q u e l l o c u y a e x i s t e n c i a n o se c o n o c e t o d a v í a . El b u e n i n v e s t i g a d o r es el q u e e s t á c a p a c i t a d o p a r a e n t r a r e n u n a b i b l i o t e c a s i n t e n e r n i i d e a s o b r e u n t e m a y s a l i r d e ella s a b i e n d o a l g o m á s s o b r e el m i s m o . El catálogo — L a b i b l i o t e c a ofrece a l g u n a s f a c i l i d a d e s p a r a b u s c a r a q u e l l o c u y a e x i s t e n c i a t o d a v í a se i g n o r a . L a p r i m e r a e s , n a t u r a l m e n t e , el catálogo por materias. E l cat á l o g o d e a u t o r e s p o r o r d e n a l f a b é t i c o es d e u t i l i d a d p a r a el q u e y a s a b e q u é q u i e r e . P a r a q u i e n n o lo s a b e t o d a v í a e s t á el c a t á l o g o p o r m a t e r i a s . E s e n él d o n d e u n a b u e n a b i b l i o t e c a m e d i c e t o d o lo q u e p u e d o e n c o n t r a r e n s u s s a l a s s o b r e , p o r e j e m p l o , la c a í d a d e l i m p e r i o r o m a n o d e occidente. P e r o h a y q u e s a b e r c o n s u l t a r el c a t á l o g o d e m a t e r i a s . E s e v i d e n t e q u e e n la C n o h a b r á u n a p a r t a d o « c a í d a d e l i m p e r i o r o m a n o » (a n o s e r q u e se t r a t e d e u n a b i b l i o t e c a c o n u n s i s t e m a d e fichas d e a l t a c o m p l e j i d a d ) . H a b r á q u e b u s c a r en «Imperio r o m a n o » , a continuación en « R o m a » y l u e g o e n « h i s t o r i a ( r o m a n a ) » . Y si c o n t a m o s c o n a l g u n a s informaciones preliminares, de p r i m e r a enseñanza, t e n d r e m o s la a s t u c i a d e b u s c a r e n « R ó m u l o A u g ú s t u l o » o «Augústulo (Rómulo)», «Orestes», «Odoacro», «Bárbar o s » y « R o m a n o - b á r b a r o s ( r e i n o s ) » . P e r o los p r o b l e m a s no a c a b a n aquí. Pues en m u c h a s bibliotecas hay dos catál o g o s p o r a u t o r e s y d o s c a t á l o g o s p o r m a t e r i a s ; e s t o es, el viejo, q u e l l e g a h a s t a c i e r t a fecha, y el n u e v o , q u e a lo mejor está siendo c o m p l e t a d o y algún día incluirá al viejo, a u n q u e n o p o r el m o m e n t o . Y n o es q u e la c a í d a d e l i m p e r i o r o m a n o se e n c u e n t r e e n el c a t á l o g o viejo sólo p o r h a b e r sucedido hace tantos años; podría haber un libro s a l i d o h a c e d o s a ñ o s y q u e sólo e s t é f i c h a d o e n el c a t á l o g o nuevo. Además, en ciertas bibliotecas hay catálogos separ a d o s q u e c o r r e s p o n d e n a fondos p a r t i c u l a r e s . A d e m á s p u e d e s u c e d e r q u e m a t e r i a s y a u t o r e s v a y a n j u n t o s . P o r si fuera poco, h a y catálogos s e p a r a d o s p a r a libros y revistas ( d i v i d i d o s e n m a t e r i a s y a u t o r e s ) . E n r e s u m e n , es p r e c i s o e s t u d i a r el f u n c i o n a m i e n t o d e la b i b l i o t e c a e n q u e se t r a baja y decidir en consecuencia. También puede suceder 80

q u e se t r a t e d e u n a b i b l i o t e c a q u e t e n g a los l i b r o s e n la p l a n t a b a j a y las r e v i s t a s e n el p i s o s u p e r i o r . T a m b i é n h a c e falta i n t u i c i ó n . Si e n u n a b i b l i o t e c a ( i t a l i a n a ) el c a t á l o g o viejo es m u y viejo y y o b u s c o « R e t o rica», será mejor que eche un vistazo t a m b i é n a «Rettoric a » p o r si u n c l a s i f i c a d o r d i l i g e n t e p u s o allí los l i b r o s v e t u s t o s q u e h a c í a n u s o e n su t í t u l o d e la d o b l e t. H a y q u e o b s e r v a r a d e m á s q u e el c a t á l o g o de a u t o r e s es s i e m p r e m á s s e g u r o q u e el d e m a t e r i a s , p u e s s u c o m p i l a c i ó n n o d e p e n d e d e las i n t e r p r e t a c i o n e s del b i b l i o t e c a r i o , m i e n t r a s q u e e s t a s sí i n t e r v i e n e n e n la c a t a l o g a c i ó n p o r m a t e r i a s . Si la b i b l i o t e c a t i e n e u n l i b r o d e Rossi Gius e p p e , n o h a y l u g a r a d u d a s , Rossi G i u s e p p e h a d e e s t a r e n el c a t á l o g o d e a u t o r e s . P e r o si Rossi G i u s e p p e h a escrit o u n e n s a y o s o b r e «El p a p e l d e O d o a c r o e n la c a í d a del i m p e r i o r o m a n o d e o c c i d e n t e y el a s e n t a m i e n t o d e los r e i n o s r o m a n o - b á r b a r o s » , el b i b l i o t e c a r i o p u e d e h a b e r l o r e g i s t r a d o e n t r e las m a t e r i a s « R o m a n a ( h i s t o r i a ) » u « O d o a c r o » , m i e n t r a s v o s o t r o s b u s c á i s e n « I m p e r i o d e occidente». M a s p u e d e s u c e d e r q u e el c a t á l o g o n o m e d é la información que busco. Entonces tendré que empezar desde u n a b a s e m á s e l e m e n t a l . E n t o d a s las b i b l i o t e c a s h a y u n a s e c c i ó n o u n a s a l a d e c o n s u l t a s , q u e r e ú n e las e n c i c l o p e d i a s , las h i s t o r i a s g e n e r a l e s y los r e p e r t o r i o s bibliográfic o s . P o r t a n t o , si b u s c o a l g o s o b r e el i m p e r i o r o m a n o d e occidente, tendré que ver qué hay de historia r o m a n a , e l a b o r a r u n a b i b l i o g r a f í a b á s i c a p a r t i e n d o d e los l i b r o s d e c o n s u l t a q u e h e e n c o n t r a d o y a c o n t i n u a c i ó n p a s a r al catálogo de autores. Los repertorios bibliográficos — Para quienes ya tienen l a s i d e a s c l a r a s s o b r e s u t e m a , s o n los m á s s e g u r o s . E n c i e r t a s d i s c i p l i n a s y a e x i s t e n m a n u a l e s c é l e b r e s d o n d e se e n c u e n t r a n t o d a s las i n f o r m a c i o n e s b i b l i o g r á f i c a s n e c e s a r i a s . E n o t r a s se d i s p o n e d e la p u b l i c a c i ó n c o n t i n u a m e n t e p u e s t a al d í a de r e p e r t o r i o s o, d i r e c t a m e n t e , d e r e v i s t a s d e d i c a d a s s o l a m e n t e a la b i b l i o g r a f í a de d i c h a m a t e r i a . H a y t o d a v í a o t r a s p a r a las q u e e x i s t e n r e v i s t a s q u e l l e v a n e n c a d a n ú m e r o u n a p é n d i c e i n f o r m a t i v o so81

b r e l a s p u b l i c a c i o n e s m á s r e c i e n t e s . L a c o n s u l t a d e los r e p e r t o r i o s b i b l i o g r á f i c o s — s i e m p r e q u e e s t é n puestos al día— es e s e n c i a l p a r a c o m p l e t a r la b ú s q u e d a e f e c t u a d a e n el c a t á l o g o . P u e s la b i b l i o t e c a p u e d e e s t a r m u y b i e n c u b i e r t a e n lo q u e se refiere a o b r a s viejas y n o t e n e r o b r a s p u e s t a s a l d í a . O b i e n p u e d e ofrecer h i s t o r i a s o m a n u a l e s d e la d i s c i p l i n a d e q u e se t r a t e , d a t a d o s ( p o r e j e m p l o ) d e 1960, e n q u e f i g u r e n i n d i c a c i o n e s b i b l i o g r á f i c a s d e g r a n u t i l i d a d s i n q u e p o r e l l o p o d a m o s s a b e r si h a s a l i d o a l g o i n t e r e s a n t e e n 1975 (y a lo m e j o r la b i b l i o t e c a p o s e e e s t a s o b r a s r e c i e n t e s p e r o las h a c l a s i f i c a d o e n u n a m a t e r i a e n la q u e u n o n o h a p e n s a d o ) . M a s u n r e p e r t o r i o b i b l i o g r á f i c o p u e s t o a l d í a p r o p o r c i o n a c o n e x a c t i t u d la inf o r m a c i ó n s o b r e l a s ú l t i m a s c o n t r i b u c i o n e s al t e m a . L a m a n e r a m á s c ó m o d a d e l o c a l i z a r los r e p e r t o r i o s bibliográficos es, antes q u e n a d a , preguntárselo al ponent e d e la t e s i s . C o m o s e g u n d a p o s i b i l i d a d c a b e d i r i g i r s e al b i b l i o t e c a r i o (o al e n c a r g a d o d e la s e c c i ó n d e c o n s u l t a s ) , el c u a l p r o b a b l e m e n t e o s i n d i c a r á la s a l a o el e s t a n t e e n q u e están dichos repertorios. A este respecto no pueden d a r s e m á s c o n s e j o s , p u e s c o m o y a h e d i c h o , el p r o b l e m a c a m b i a m u c h o de u n a disciplina a otra. El bibliotecario — H a y q u e s u p e r a r la t i m i d e z ; frec u e n t e m e n t e el b i b l i o t e c a r i o os b r i n d a r á c o n s e j o s s e g u r o s q u e os h a r á n g a n a r m u c h o t i e m p o . Habéis de p e n s a r q u e ( e x c e p t u a n d o los c a s o s d e d i r e c t o r e s d e m a s i a d o o c u p a d o s o n e u r ó t i c o s ) u n d i r e c t o r d e b i b l i o t e c a , e s p e c i a l m e n t e si es p e q u e ñ a , es feliz si p u e d e d e m o s t r a r d o s c o s a s : la c a l i d a d d e s u m e m o r i a y d e su e r u d i c i ó n y la r i q u e z a d e s u biblioteca. C u a n t o m á s a p a r t a d a esté del centro y m e n o s f r e c u e n t a d a s e a , t a n t o m á s le d u e l e q u e s e a d e s c o n o c i d a . U n a p e r s o n a q u e p i d e a y u d a h a c e feliz al d i r e c t o r . N a t u r a l m e n t e , a u n q u e por u n a parte habéis de tener e n m u c h o la a y u d a d e l b i b l i o t e c a r i o , p o r o t r a n o d e b é i s fiaros c i e g a m e n t e de él. E s c u c h a d sus consejos pero a cont i n u a c i ó n b u s c a d o t r a s c o s a s p o r v u e s t r a c u e n t a . El b i b l i o t e c a r i o n o es u n e x p e r t o u n i v e r s a l y a d e m á s n o c o n o c e el s e s g o p a r t i c u l a r q u e q u e r é i s d a r a v u e s t r a i n v e s t i g a c i ó n . A lo m e j o r c o n s i d e r a f u n d a m e n t a l u n a o b r a q u e a 82

v o s o t r o s p a r t i c u l a r m e n t e n o os s i r v e y n o t i e n e e n c u e n t a o t r a q u e , p o r el c o n t r a r i o , a v o s o t r o s os es d e g r a n u t i l i d a d . Además, no existe u n a jerarquía p r e d e t e r m i n a d a de o b r a s ú t i l e s e i m p o r t a n t e s . E n las p o s t r i m e r í a s d e v u e s t r a investigación puede resultar decisiva u n a idea contenida casi por error en u n a página de u n libro prácticamente i n ú t i l (y c o n s i d e r a d o i r r e l e v a n t e p o r los m á s ) , y e s t a p á g i n a t e n é i s q u e d e s c u b r i r l a g r a c i a s a v u e s t r o p r o p i o olfato (y c o n u n p o c o d e s u e r t e ) s i n q u e n a d i e os la s i r v a e n b a n d e j a de plata. Consultas entre bibliotecas, catálogos informatizados y préstamos de otras bibliotecas — H a y m u c h a s b i b l i o t e c a s q u e p u b l i c a n r e p e r t o r i o s p u e s t o s al d í a d e s u s a d q u i s i c i o n e s ; p o r t a n t o , e n c i e r t a s b i b l i o t e c a s y p a r a c i e r t a s disciplinas pueden consultarse catálogos que informan sobre lo q u e h a y e n o t r a s b i b l i o t e c a s n a c i o n a l e s y e x t r a n j e r a s . T a m b i é n e n e s t e p u n t o es c o n v e n i e n t e p e d i r i n f o r m a c i ó n al bibliotecario. Hay ciertas bibliotecas especializadas q u e e s t á n u n i d a s p o r c o m p u t a d o r a a l a s m e m o r i a s cent r a l e s y q u e p u e d e n d e c i r o s e n p o c o s s e g u n d o s si d i s p o n e n d e c i e r t o l i b r o y d ó n d e se h a l l a . P o r e j e m p l o , la B i e n a l d e V e n e c i a h a f o r m a d o u n A r c h i v o H i s t ó r i c o d e las Artes contemporáneas con un teclado electrónico conectado c o n el a r c h i v o b i b l i o g r á f i c o d e la B i b l i o t e c a N a c i o n a l d e R o m a . E l o p e r a d o r c o m u n i c a a la m á q u i n a el t í t u l o del l i b r o q u e b u s c á i s e i n s t a n t e s d e s p u é s a p a r e c e e n la p a n t a lla la ficha (o fichas) d e l l i b r o e n c u e s t i ó n . L a b ú s q u e d a p u e d e e f e c t u a r s e p o r n o m b r e s de a u t o r e s , t í t u l o s d e libros, m a t e r i a , colección, editor, a ñ o de publicación, etc. E s r a r o e n c o n t r a r s e m e j a n t e s f a c i l i d a d e s e n u n a biblioteca vulgar y corriente, pero hay que informarse s i e m p r e c o n c u i d a d o p o r q u e n u n c a se s a b e . U n a v e z l o c a l i z a d o el l i b r o e n o t r a b i b l i o t e c a n a c i o n a l o e x t r a n j e r a , t é n g a s e p r e s e n t e q u e p o r lo g e n e r a l u n a bib l i o t e c a p u e d e l l e v a r a c a b o u n servicio de préstamo interbibliotecas, s e a n e s t a s n a c i o n a l e s o i n t e r n a c i o n a l e s . C u e s t a c i e r t o t i e m p o , p e r o si se t r a t a d e l i b r o s m u y difíciles d e e n c o n t r a r m e r e c e la p e n a i n t e n t a r l o . D e p e n d e d e si la b i b l i o t e c a q u e r e c i b e la s o l i c i t u d d a e n p r é s t a m o d i c h o 83

l i b r o ( h a y a l g u n a s q u e sólo p r e s e n t a n los e j e m p l a r e s d u plicados), y esto hay que considerarlo caso por caso y s e g u r a m e n t e con a y u d a del profesor. En cualquier caso, r e c u é r d e s e q u e l a s i n s t i t u c i o n e s e x i s t e n y q u e m u c h a s vec e s n o f u n c i o n a n s e n c i l l a m e n t e p o r q u e n o se lo solicitamos. Por ejemplo, hay que tener presente que p a r a conocer los l i b r o s q u e h a y e n o t r a s b i b l i o t e c a s s i e m p r e c a b e d i r i g i r s e a c e n t r o s d e d o c u m e n t a c i ó n , q u e e n el c a s o i t a l i a n o s o n el C e n t r o N a z i o n a l e di I n f o r m a z i o n i B i b l i o g r a f i c h e - B i b l i o t e c a N a z i o n a l e C é n t r a l e V i t t o r i o E m a n u e l e II, 0 0 1 8 6 R o m a

y el C o n s i g l i o N a z i o n a l e d e l l e R i c e r c h e - Centro N a z i o n a l e D o c u m e n t a z i o n e S c i e n t i f i c a - P i a z z a l e d e l l e S c i e n c e 7 - R o m a (tel. 4 9 0 1 5 1 )

Hay que recordar, por otra parte, que m u c h a s bibliotecas disponen de u n a lista de adquisiciones recientes en q u e f i g u r a n las o b r a s r e c i é n a d q u i r i d a s t o d a v í a n o i n s c r i t a s e n el c a t á l o g o . Y, p o r fin, si e s t á i s h a c i e n d o u n t r a b a j o serio q u e interesa a vuestr o director de tesis, no olvidéis q u e p o d é i s c o n v e n c e r a v u e s t r a f a c u l t a d p a r a q u e adquiera c i e r t o s t e x t o s i m p o r t a n t e s q u e n o p o d é i s c o n s e g u i r d e otro modo.

III.2.2.

Cómo afrontar

la bibliografía:

el

fichero

N a t u r a l m e n t e , p a r a hacer u n a bibliografía básica hay q u e v e r m u c h o s l i b r o s . Y e n m u c h a s b i b l i o t e c a s sólo los d a n d e u n o e n u n o y g r u ñ e n c u a n d o se v u e l v e e n s e g u i d a a c a m b i a r l o , c o n lo q u e se p i e r d e m u c h í s i m o t i e m p o e n t r e un libro y otro. P o r e l l o es p r e c i s o q u e e n la p r i m e r a s e s i ó n n o i n t e n t é i s l e e r d e b u e n a s a p r i m e r a s t o d o s los l i b r o s e n c o n t r a d o s , s i n o q u e h a g á i s la b i b l i o g r a f í a d e p a r t i d a . E n e s t e s e n t i d o , la i n s p e c c i ó n p r e l i m i n a r d e los c a t á l o g o s os p e r m i t e h a c e r l a s s o l i c i t u d e s c o n la b a s e d e u n a l i s t a y a p r e 84

p a r a d a . P e r o la l i s t a e x t r a í d a d e los c a t á l o g o s a lo m e j o r n o os dice n a d a y no sabéis q u é libro pedir en p r i m e r l u g a r . P o r e s o la i n s p e c c i ó n d e los c a t á l o g o s va a c o m p a ñ a d a d e u n a i n s p e c c i ó n p r e l i m i n a r de los l i b r o s e x i s t e n t e s e n la s a l a d e c o n s u l t a . C u a n d o e n c o n t r é i s u n c a p í t u l o sobre vuestro tema, con bibliografía y todo, podéis recorrerlo r á p i d a m e n t e (ya v o l v e r é i s m á s t a r d e s o b r e él) p a r a p a s a r de i n m e d i a t o a la b i b l i o g r a f í a y c o p i a r l a entera. H a c i e n d o e s t o , e n t r e el c a p í t u l o q u e h a b é i s h o j e a d o y las e v e n t u a l e s o b s e r v a c i o n e s q u e a c o m p a ñ a n a la b i b l i o g r a fía, si es c o m e n t a d a , os h a r é i s u n a i d e a d e c u á l e s s o n , de e n t r e los l i b r o s c i t a d o s , los q u e el a u t o r c o n s i d e r a b á s i c o s y p o d r é i s s o l i c i t a r l o s . A d e m á s , si r e v i s á i s n o u n a , s i n o v a r i a s o b r a s d e c o n s u l t a , h a r é i s u n a verificación c r u z a d a d e las b i b l i o g r a f í a s y v e r é i s c u á l e s s o n las o b r a s q u e c i t a n t o d o s . C o n lo c u a l h a b r é i s e s t a b l e c i d o u n a p r i m e r a j e r a r q u í a . J e r a r q u í a q u e q u i z á s e a p u e s t a e n t e l a de j u i c i o en vuestro futuro trabajo, pero que de m o m e n t o constituye u n a base de partida. P u e d e o b j e t a r s e q u e si h a y d i e z o b r a s d e c o n s u l t a , cop i a r la b i b l i o g r a f í a d e t o d a s es u n p o c o p e s a d o ; c o n e s t e m é t o d o se c o r r e el p e l i g r o d e a c u m u l a r c e n t e n a r e s d e lib r o s , si b i e n la v e r i f i c a c i ó n c r u z a d a p e r m i t e e l i m i n a r las r e p e t i c i o n e s (de h e c h o , si se o r d e n a a l f a b é t i c a m e n t e la p r i m e r a b i b l i o g r a f í a , el c o n t r o l d e las s i g u i e n t e s r e s u l t a m á s fácil). P e r o h o y d í a e n c u a l q u i e r b i b l i o t e c a q u e se precie existe u n a fotocopiadora y c a d a fotocopia cuesta, m á s o m e n o s , s i e t e p e s e t a s . U n a b i b l i o g r a f í a específica e n u n a obra de consulta, salvo casos excepcionales, ocupa pocas páginas. Por ciento cincuenta o doscientas pesetas p o d é i s f o t o c o p i a r u n a serie de b i b l i o g r a f í a s q u e l u e g o ord e n a r é i s t r a n q u i l a m e n t e e n c a s a . S ó l o v o l v e r é i s a la bib l i o t e c a p a r a v e r q u é h a y q u e v e r d a d e r a m e n t e m e r e z c a la p e n a u n a vez t e r m i n a d a la b i b l i o g r a f í a . L l e g a d o s a e s t e p u n t o s e r á ú t i l d i s p o n e r d e u n a ficha p a r a c a d a l i b r o , p u e s e n la ficha c o r r e s p o n d i e n t e p o d r é i s e s c r i b i r las inic i a l e s d e la b i b l i o t e c a y la s i g n a t u r a ( u n a ficha p u e d e c o n t e n e r t a m b i é n m u c h a s i n i c i a l e s y s i g n a t u r a s , lo c u a l significa q u e el l i b r o e s t á d i s p o n i b l e e n m u c h o s sitios; 85

h a b r á t a m b i é n fichas q u e n o t e n g a n d a t o n i n g u n o y ahí e s t á n las dificultades, vuestras dificultades, o directam e n t e l a d i f i c u l t a d q u e se o p o n e a v u e s t r a tesis). Al b u s c a r u n a b i b l i o g r a f í a , s e g ú n v a y a e n c o n t r a n d o t í t u l o s e x p e r i m e n t a r é la t e n t a c i ó n d e a p u n t á r m e l o s e n u n a l i b r e t a . L u e g o , c u a n d o v e r i f i q u e e n el c a t á l o g o d e a u t o r e s si los l i b r o s s e ñ a l a d o s p o r la b i b l i o g r a f í a e s t á n allí d i s p o n i b l e s , a c a b a r é d e p o n e r j u n t o al t í t u l o s u s i g n a t u r a . A h o r a b i e n , si h e a p u n t a d o m u c h o s t í t u l o s (y e n u n a p r i m e r a r e v i s i ó n d e u n t e m a se l l e g a f á c i l m e n t e al c e n t e n a r , a u n q u e p o s t e r i o r m e n t e se d e c i d a q u e m u c h o s s o n d e s e c h a b l e s ) , l l e g a d o a c i e r t o p u n t o y a n o c o n s e g u i r é localizarlos. P o r lo t a n t o , el s i s t e m a m á s c ó m o d o es l l e v a r u n p e q u e ñ o fichero. S e g ú n voy l o c a l i z a n d o los l i b r o s , les d e d i c o f i c h a s s u c e s i v a s . S e g ú n voy d e s c u b r i e n d o q u e el l i b r o existe en u n a biblioteca, a p u n t o su s i g n a t u r a . Semejantes f i c h e r o s c u e s t a n p o c o y se e n c u e n t r a n e n las p a p e l e r í a s . Además, u n o m i s m o puede hacérselos. Uno o dos centenares de fichas o c u p a n poco espacio y podéis llevarlas encim a c a d a v e z q u e v a y á i s a la b i b l i o t e c a . A c a b a r é i s t e n i e n d o u n a i m a g e n c l a r a d e lo q u e t e n é i s q u e e n c o n t r a r y d e lo q u e y a h a b é i s h a l l a d o . A d e m á s , si e s t á t o d o p u e s t o p o r o r d e n a l f a b é t i c o , la l o c a l i z a c i ó n es fácil. P o d é i s o r g a n i z a r la ficha d e m o d o q u e a r r i b a a la d e r e c h a figure la s i g n a t u r a d e la b i b l i o t e c a , a r r i b a a la i z q u i e r d a u n a s i g l a c o n v e n c i o n a l q u e i n d i q u e si el l i b r o os i n t e r e s a c o m o r e f e r e n c i a general o c o m o fuente p a r a u n c a p í t u l o en p a r t i c u l a r y así sucesivamente. N a t u r a l m e n t e , si n o t e n é i s p a c i e n c i a p a r a m a n e j a r u n f i c h e r o , p o d é i s r e c u r r i r a la l i b r e t a . P e r o los i n c o n v e n i e n t e s s o n e v i d e n t e s : a lo m e j o r a p u n t á i s e n la p r i m e r a p á g i n a los a u t o r e s q u e e m p i e z a n p o r A, e n la s e g u n d a los q u e e m p i e z a n p o r B y p o c o d e s p u é s l l e n á i s la p r i m e r a p á g i n a y y a n o s a b é i s d o n d e m e t e r el a r t í c u l o d e Azorín o d e A b a d a l , R a m ó n d e . P a r a eso es m e j o r h a c e r u s o d e u n a l i b r e t a d e t e l é f o n o s . Así n o f i g u r a r á A b a d a l a n t e s d e Azor í n , s i n o q u e e s t a r á n a m b o s e n las c u a t r o p á g i n a s r e s e r v a d a s a la A. S i n e m b a r g o el m é t o d o d e l fichero es el m e j o r ; 86

p u e d e s e r v i r t a m b i é n p a r a o t r o t r a b a j o p o s t e r i o r a la tesis (basta con integrarlo) o p a r a prestárselo a alguien que trabaje posteriormente sobre temas análogos. E n el c a p í t u l o IV h a b l a r e m o s d e o t r o t i p o d e ficheros, c o m o el fichero de lectura, el fichero de ideas y el fichero de citas (y t a m b i é n v e r e m o s e n q u é c a s o s es n e c e s a r i a e s t a p r o l i f e r a c i ó n d e fichas). B a s t e p o r el m o m e n t o c o n s e ñ a l a r q u e el fichero b i b l i o g r á f i c o n o h a d e c o n f u n d i r s e c o n el fichero d e l e c t u r a , y a n t i c i p a r e m o s a l g u n a s i d e a s s o b r e este último. E l fichero de lectura e s t á c o m p u e s t o d e fichas, a s e r p o s i b l e d e f o r m a t o g r a n d e , d e d i c a d a s a los l i b r o s (o a r t í c u l o s ) q u e h a y á i s l e í d o : e n e s t a s fichas a p u n t a r é i s r e s ú m e n e s , j u i c i o s , c i t a s ; e n r e s u m e n , t o d o lo q u e p u e d a serv i r p a r a la u t i l i z a c i ó n d e l l i b r o l e í d o e n el m o m e n t o d e la r e d a c c i ó n d e la tesis ( c u a n d o q u i z á y a n o e s t é a v u e s t r a d i s p o s i c i ó n ) y p a r a la r e d a c c i ó n d e la bibliografía final. N o es u n fichero q u e h a y a q u e l l e v a r a t o d a s p a r t e s , p o r lo que t a m b i é n podría estar formado por hojas m u c h o m a y o r e s q u e las fichas (si b i e n p o r s u f o r m a t o las fichas son siempre m á s manejables). El fichero bibliográfico es d i f e r e n t e : d e b e r e g i s t r a r todos los libros a buscar y n o solo los q u e h a b é i s e n c o n t r a d o y l e í d o . S e p u e d e t e n e r u n fichero b i b l i o g r á f i c o d e d i e z m i l t í t u l o s y u n fichero d e l e c t u r a d e d i e z t í t u l o s , a u n q u e e s t a s i t u a c i ó n p a r e c e reflejar u n a tesis e m p e z a d a d e m a siado bien y acabada demasiado mal. El fichero b i b l i o g r á f i c o h a y q u e l l e v a r l o c a d a vez q u e se v a a u n a b i b l i o t e c a . S u s fichas s o l a m e n t e r e g i s t r a n los d a t o s esenciales del libro en cuestión y sus signaturas en las bibliotecas q u e habéis explorado. Como m á x i m o pod r é i s a ñ a d i r e n la ficha a l g u n a o t r a o b s e r v a c i ó n c o m o « m u y i m p o r t a n t e s e g ú n el a u t o r X » , «a l o c a l i z a r p o r e n c i m a d e t o d o » , « F u l a n o d i c e q u e es u n a o b r a sin v a l o r » o «a c o m p r a r » . P e r o n a d a m á s . U n a ficha d e l e c t u r a p u e d e s e r m ú l t i p l e ( u n l i b r o p u e d e d a r o r i g e n a v a r i a s fichas l l e n a s d e a n o t a c i o n e s ) , m i e n t r a s q u e u n a ficha b i b l i o g r á f i c a n o puede ser m á s que una.

Cuanto mejor esté hecho, un fichero bibliográfico 87

mejor p o d r á ser conservado e integrado p a r a investigac i o n e s p o s t e r i o r e s o p r e s t a d o (y q u i z á v e n d i d o ) , y p o r eso m e r e c e la p e n a h a c e r l o b i e n y d e m o d o l e g i b l e . N o es a c o n s e j a b l e g a r a b a t e a r u n t í t u l o , a lo m e j o r e r r ó n e o , c o n c r i t e r i o s t a q u i g r á f i c o s . Frecuentemente el fichero bibliográfico inicial ( d e s p u é s d e h a b e r a p u n t a d o e n l a s fichas los l i b r o s h a l l a d o s , l e í d o s y f i c h a d o s e n el fichero d e l e c t u r a ) puede constituir la base para la redacción de la bibliografía final. E n consecuencia, h e m o s decidido a p u n t a r aquí las i n s t r u c c i o n e s p a r a la t r a n s c r i p c i ó n c o r r e c t a de los t í t u l o s , e s t o e s , las normas de las citas bibliográficas. Normas que valen para: 1) La ficha bibliográfica 2) La ficha de lectura 3) Las referencias a libros en las notas a pie de página 4) La redacción de la bibliografía final. De t o d o s m o d o s , s e r á n r e c o r d a d a s e n los c a p í t u l o s e n q u e n o s o c u p e m o s d e d i c h a s fases d e l t r a b a j o . Pero quedarán establecidas aquí de una vez por todas. S e t r a t a d e n o r m a s m u y i m p o r t a n t e s y habréis de tener paciencia p a r a familiarizaros con ellas. Veréis que son sobre todo n o r m a s funcionales, pues p e r m i t e n tanto a vosotros como a v u e s t r o s l e c t o r e s i d e n t i f i c a r el l i b r o de q u e se h a b l a . P e r o , p o r a s í d e c i r l o , s o n t a m b i é n n o r m a s d e cortesía erudita: s u o b s e r v a c i ó n r e v e l a a la p e r s o n a f a m i l i a r i z a d a c o n la d i s c i p l i n a ; s u v i o l a c i ó n t r a i c i o n a al parvenú científico e incluso arroja u n a s o m b r a de descrédito sobre u n trabajo q u e p o r lo d e m á s p u e d e e s t a r b i e n h e c h o . Y n o es q u e estas n o r m a s de cortesía sean vacuas y no contengan sino d e b i l i d a d e s d e r e t ó r i c o . Lo m i s m o s u c e d e e n el d e p o r t e , e n la filatelia, e n el j u e g o del b i l l a r y e n la v i d a p o l í t i c a : si a l g u i e n u t i l i z a i n c o r r e c t a m e n t e e x p r e s i o n e s «clave» se le m i r a c o n r e t i c e n c i a , c o m o a q u i e n v i e n e d e fuera y n o es « d e los n u e s t r o s » . H a y q u e r e s p e t a r las r e g l a s d e la c o m p a ñ í a q u e se b u s c a ; el q u e n o m e a e n c o m p a ñ í a es u n ladrón o un espía. A d e m á s , si se q u i e r e v i o l a r las r e g l a s u o p o n e r s e a 88

e l l a s p r i m e r o h a y q u e conocerlas p a r a d e m o s t r a r s u inconsistencia o su función m e r a m e n t e represiva. Pero ant e s d e d e c i r q u e n o es n e c e s a r i o s u b r a y a r el t í t u l o de u n l i b r o , es p r e c i s o s a b e r qué se s u b r a y a y por qué. III.2.3.

La referencia

bibliográfica

Los libros — H e a q u í u n e j e m p l o d e r e f e r e n c i a b i b l i o gráfica errónea: W i l s o n , J., « P h i l o s o p h y a n d r e l i g i ó n » , Oxford, 1961.

L a r e f e r e n c i a es e r r ó n e a p o r las s i g u i e n t e s r a z o n e s : 1) S o l a m e n t e d a la i n i c i a l del n o m b r e del a u t o r . La i n i c i a l n o es s u f i c i e n t e , m á s q u e n a d a p o r q u e s i e m p r e q u i e r o s a b e r n o m b r e y a p e l l i d o d e las p e r s o n a s ; a d e m á s , p u e d e h a b e r d o s a u t o r e s d e i d é n t i c o a p e l l i d o y c o n la m i s m a i n i c i a l . Si leo q u e el a u t o r del l i b r o Clavis universalis es P. R o s s i , n o s a b r é si se t r a t a del filósofo P a o l o R o s s i d e la u n i v e r s i d a d d e F l o r e n c i a o del filósofo P i e t r o R o s s i d e la u n i v e r s i d a d d e T u r í n . ¿Y q u i é n es J. C o h é n ? ¿ E l c r í t i c o y e s t e t ó l o g o francés J e a n C o h é n o el filósofo inglés J o n a t h a n Cohén? 2) C u a n d o se d a el t í t u l o d e u n l i b r o n o h a y q u e p o n e r lo n u n c a e n t r e c o m i l l a s , p u e s es c o s t u m b r e casi u n i v e r s a l p o n e r e n t r e c o m i l l a s los n o m b r e s d e las r e v i s t a s o los t í t u l o s d e los a r t í c u l o s de r e v i s t a . E n c u a l q u i e r c a s o , en el t í t u l o m e n c i o n a d o e r a p r e f e r i b l e p o n e r Religión c o n R m a y ú s c u l a , p u e s los t í t u l o s a n g l o s a j o n e s l l e v a n en m a y ú s c u l a n o m b r e s , adjetivos y verbos, y no artículos, p a r t í c u l a s , p r e p o s i c i o n e s y a d v e r b i o s (e i n c l u s o e s t o s si s o n la ú l t i m a p a l a b r a del t í t u l o : The Logical Use of If). 3) R e s u l t a o d i o s o d e c i r dónde h a s i d o p u b l i c a d o u n l i b r o y n o d e c i r por quién. S u p o n g a m o s q u e e n c o n t r é i s u n l i b r o q u e os p a r e c e i m p o r t a n t e , q u e q u e r é i s c o m p r a r y q u e v i e n e s e ñ a l a d o c o m o « M i l á n , 1975». ¿De q u é e d i t o r es? ¿ M o n d a d o r i , R i z z o l i , R u s c o n i , B o m p i a n i , F e l t r i n e l l i , V a l l a r d i ? ¿ C ó m o p u e d e a y u d a r m e el l i b r e r o ? Y si figura « P a r í s , 1976», ¿ a d o n d e e s c r i b i r é ? P o d e m o s l i m i t a r n o s a 89

l a c i u d a d c u a n d o se t r a t a d e l i b r o s a n t i g u o s ( « A m s t e r d a m , 1678») s ó l o o b t e n i b l e s e n b i b l i o t e c a s o e n el r e s t r i n g i d o á m b i t o d e l c o m e r c i o d e l i b r o s a n t i g u o s . Si e n u n l i b r o f i g u r a « C a m b r i d g e » , ¿ d e q u é C a m b r i d g e se t r a t a ? ¿ D e l q u e h a y e n I n g l a t e r r a o del q u e h a y e n E s t a d o s U n i d o s ? M u c h o s a u t o r e s i m p o r t a n t e s c i t a n el l i b r o m e n c i o n a n d o s o l a m e n t e la c i u d a d . A n o s e r q u e se t r a t e d e a r t í culos de enciclopedia (para las cuales existen criterios de b r e v e d a d a fin d e a h o r r a r e s p a c i o ) , s a b e d q u e se t r a t a d e autores esnob que desprecian a su público. 4) S e a c o m o s e a , e n e s t a r e f e r e n c i a «Oxford» es i n c o r r e c t o . E l l i b r o no h a s i d o e d i t a d o e n Oxford. H a s i d o e d i t a d o , c o m o se d i c e e n la c u b i e r t a , p o r la O x f o r d U n i versity Press; p e r o esta casa editorial tiene su sede en L o n d r e s (así c o m o e n N u e v a Y o r k y T o r o n t o ) . P o r si fuera p o c o , fue i m p r e s o e n G l a s g o w , p e r o s i e m p r e se p o n e el lugar de edición, no el lugar de impresión ( e x c e p c i ó n h e c h a d e los l i b r o s a n t i g u o s , p u e s a m b o s l u g a r e s c o i n c i d e n , y a q u e se t r a t a d e i m p r e s o r e s - e d i t o r e s - l i b r e r o s ) . E n u n a t e s i s e n c o n t r é u n l i b r o e n q u e se s e ñ a l a b a « B o m p i a n i , F a r i g l i a n o » p o r q u e c a s u a l m e n t e el l i b r o h a b í a s i d o i m p r e s o (com o e v i d e n c i a b a el « a c a b a d o d e i m p r i m i r » ) e n F a r i g l i a n o . Los q u e h a c e n e s t a s c o s a s p r o d u c e n la i m p r e s i ó n d e n o h a b e r visto u n libro en su vida. Para estar seguros, no b u s q u é i s n u n c a los d a t o s e d i t o r i a l e s s o l a m e n t e e n la cub i e r t a , s i n o t a m b i é n e n la p á g i n a s i g u i e n t e , d o n d e f i g u r a el copyright. Allí h a l l a r é i s el l u g a r r e a l d e la e d i c i ó n y la f e c h a y n ú m e r o d e la m i s m a . Si os l i m i t á i s a la c u b i e r t a p o d é i s i n c u r r i r e n e r r o r e s patéticos, c o m o aquellos que, ante libros publicados por la Y a l e U n i v e r s i t y P r e s s , la C o r n e l l U n i v e r s i t y P r e s s o la H a r v a r d University Press, ponen c o m o lugares de publicación Yale, H a r v a r d y Cornell que no son n o m b r e s de l o c a l i d a d e s , s i n o los n o m b r e s propios d e e s a s c é l e b r e s u n i v e r s i d a d e s p a r t i c u l a r e s . Los l u g a r e s s o n N e w H a v e n , C a m b r i d g e ( M a s s a c h u s e t t s ) e I t h a c a . S e r í a c o m o si u n e x t r a n j e r o e n c o n t r a r a u n l i b r o e d i t a d o p o r la U n i v e r s i t á C a t t o l i c a y lo c r e y e r a p u b l i c a d o e n C a t t o l i c a , la a l e g r e l o c a l i d a d b a l n e a r i a d e la c o s t a a d r i á t i c a . 90

5) E n c u a n t o a la fecha, h a s a l i d o b i e n p o r c a s u a l i d a d . N o s i e m p r e la fecha s e ñ a l a d a en la c u b i e r t a es la v e r d a d e r a fecha d e l l i b r o . P u e d e s e r la d e la ú l t i m a e d i c i ó n . S ó l o e n la p á g i n a d e l copyright e n c o n t r a r é i s la fecha d e la p r i m e r a e d i c i ó n (y q u i z á d e s c u b r á i s q u e la p r i m e r a e d i c i ó n fue p u b l i c a d a p o r o t r o e d i t o r ) . L a d i f e r e n c i a es m u y i m p o r t a n t e . S u p o n g a m o s q u e h a l l á i s u n a r e f e r e n c i a c o m o la siguiente: S e a r l e , J., Speech

Acts, C a m b r i d g e , 1974.

E x c e p c i ó n h e c h a d e las d e m á s i n e x a c t i t u d e s , verific a n d o el copyright se e v i d e n c i a q u e la p r i m e r a e d i c i ó n es d e 1969. Y si e n v u e s t r a tesis h u b i e r a q u e e s t a b l e c e r si S e a r l e h a h a b l a d o d e l a s speech acts a n t e s o d e s p u é s q u e o t r o s a u t o r e s , la fecha de la p r i m e r a e d i c i ó n es f u n d a m e n t a l . A d e m á s , si se lee a t e n t a m e n t e el p r e f a c i o del l i b r o , se d e s c u b r i r á q u e su tesis f u n d a m e n t a l fue p r e s e n t a d a c o m o t e s i s d e P h D e n Oxford e n 1959 (esto es, d i e z a ñ o s a n t e s ) y q u e desde entonces varias p a r t e s del libro h a n aparecido e n d i v e r s a s r e v i s t a s filosóficas. A n a d i e se le o c u r r i r í a n u n c a citar c o m o sigue: M a n z o n i , A l e s s a n d r o , / promessi

sposi,

Molfetta, 1976.

sólo p o r t e n e r e n t r e m a n o s u n a e d i c i ó n r e c i e n t e p u b l i c a d a e n M o l f e t t a . P u e s b i e n , si se t r a b a j a s o b r e u n a u t o r , t a n t o v a l e S e a r l e c o m o M a n z o n i : en n i n g ú n c a s o se h a n d e d i f u n d i r i d e a s e r r ó n e a s s o b r e s u t r a b a j o . Y si e s t u d i a n do a Manzoni, Searle o Wilson, habéis t r a b a j a d o con u n a edición posterior, revisada y a u m e n t a d a , habréis de especificar la fecha d e la p r i m e r a e d i c i ó n a d e m á s d e la fecha d e la e n é s i m a e d i c i ó n a p a r t i r d e la c u a l c i t á i s . A h o r a q u e h e m o s v i s t o c ó m o no d e b e c i t a r s e u n l i b r o , v e a m o s c i n c o m o d o s d e c i t a r c o r r e c t a m e n t e los l i b r o s d e que h e m o s h a b l a d o . Quede claro que hay otros criterios y q u e c u a l q u i e r c r i t e r i o p u e d e s e r v á l i d o si p e r m i t e : (a) d i s t i n g u i r los l i b r o s d e los a r t í c u l o s o d e los c a p í t u l o s d e o t r o s l i b r o s ; (b) s e ñ a l a r s i n e q u í v o c o s t a n t o el n o m b r e del a u t o r c o m o el t í t u l o ; (c) s e ñ a l a r l u g a r d e p u b l i c a c i ó n , edi91

t o r y e d i c i ó n ; (d) s e ñ a l a r e v e n t u a l m e n t e la c o n s i s t e n c i a o el g r o s o r d e l l i b r o . Así p u e s , los c i n c o e j e m p l o s q u e d a m o s s o n v á l i d o s e n d i f e r e n t e m e d i d a , si b i e n , c o m o y a e x p l i c a r e m o s , p r e f e r i m o s p o r v a r i o s m o t i v o s el p r i m e r o : 1. S e a r l e , J o h n R., Speech Acts - An Essay in (he Philosophy of Language, 1 . e d . , C a m b r i d g e , C a m b r i d g e U n i v e r s i t y Press, 1969 ( 5 . ed., 1974), p p . VIII-204. Wilson, John, Philosophy and Religión - The Logic of Religious Belief, L o n d r e s , Oxford U n i v e r s i t y Press, 1 9 6 1 , p p . VIII-120. 2 . S e a r l e , J o h n R., Speech Acts ( C a m b r i d g e : C a m b r i d g e , 1969). Wilson, John, Philosophy and Religión (Londres: Oxford, 1961). 3 . Searle, John R., S p e e c h A c t s, C a m b r i d g e , C a m b r i d g e Univers i t y Press, 1 . ed., 1969 ( 5 . ed., 1974), p p . VIII-204. Wilson, Jóhn, P h i l o s o p h y a n d R e l i g i ó n , L o n d r e s , Oxford U n i v e r s i t y Press, 1961, p p . VIII-120. 4 . S e a r l e , J o h n R., S p e e c h Acts. Londres: C a m b r i d g e U n i v e r s i t y Press, 1969. Wilson, John, P h i l o s o p h y a n d R e l i g i ó n . Londres: Oxford Univers i t y Press, 1 9 6 1 . 5. S E A R L E , J o h n R. Speech Acts - An Essay in the Philosophy of Langua1969, ge, C a m b r i d g e , C a m b r i d g e U n i v e r s i t y Press ( 5 . ed., 1974), p p . VIII-204. W I L S O N , J o h n Philosophy and Religión - The Logic of Religious Be1961, lief L o n d r e s , Oxford U n i v e r s i t y Press, p p . VIII-120. a

a

a

a

a

N a t u r a l m e n t e , h a y s o l u c i o n e s m i x t a s : en el e j e m p l o 1 el n o m b r e d e l a u t o r p o d r í a f i g u r a r e n v e r s a l e s c o m o e n el 5; e n el e j e m p l o 4 p o d r í a f i g u r a r t a m b i é n el s u b t í t u l o , c o m o e n el p r i m e r o y e n el q u i n t o . Y, c o m o v e r e m o s , h a y s i s t e m a s t o d a v í a m á s c o m p l e j o s q u e i n c l u y e n el t í t u l o d e la c o l e c c i ó n . E n c u a l q u i e r c a s o , v a l o r e m o s e s t o s c i n c o e j e m p l o s , vál i d o s t o d o s e l l o s . C o n s i d e r e m o s , p o r e j e m p l o , el n ú m e r o 5. Se t r a t a de u n caso de bibliografía especializada (sistema de referencia autor-año) del cual h a b l a r e m o s m á s adelant e a p r o p ó s i t o d e l a s n o t a s o d e la b i b l i o g r a f í a final. E l s e g u n d o es t í p i c a m e n t e a m e r i c a n o y se u s a m á s e n las n o t a s a p i e d e p á g i n a q u e e n la b i b l i o g r a f í a final. El t e r c e r o , t í p i c a m e n t e a l e m á n , es m á s b i e n r a r o y a m i j u i c i o n o p r e s e n t a n i n g u n a v e n t a j a . El c u a r t o es m u y u s a d o e n los E s t a d o s U n i d o s y y o lo e n c u e n t r o m u y a n t i p á t i c o , p u e s n o p e r m i t e d i s t i n g u i r d e i n m e d i a t o el t í t u l o de la o b r a . El p r i m e r s i s t e m a n o s d i c e t o d o lo q u e i n t e r e s a y n o s s e ñ a l a 92

c l a r a m e n t e q u e se t r a t a d e u n l i b r o y c u á l es s u g r o s o r . Las revistas — L a c o m o d i d a d d e e s t e s i s t e m a se evid e n c i a al i n t e n t a r c i t a r d e t r e s m o d o s d i f e r e n t e s u n a r t í culo de revista:

A n c e s c h i , L u c i a n o , « O r i z z o n t e della p o e s i a » , II Verri 1 ( N S ) , febrero 1962: 6 - 2 1 . A n c e s c h i , L u c i a n o , « O r i z z o n t e della p o e s i a » , / / Verri 1 ( N S ) , p p . 6-21. A n c e s c h i , L u c i a n o , «Orizzonte della poesia», «II Verri», febrero 1962, p p . 6-21.

Aún p u e d e h a b e r m á s sistemas, pero e m p e z a r e m o s p o r el p r i m e r o y el t e r c e r o . El p r i m e r o p o n e el a r t í c u l o e n t r e c o m i l l a s y la r e v i s t a en c u r s i v a ; el t e r c e r o , el a r t í c u lo e n c u r s i v a y la r e v i s t a e n t r e c o m i l l a s . ¿ P o r q u é es preferible el primero? P o r q u e p e r m i t e a p r e c i a r a p r i m e r a v i s t a q u e « O r i z z o n t e d e l l a p o e s i a » n o es u n l i b r o , s i n o u n t e x t o b r e v e . Así p u e s , los a r t í c u l o s d e r e v i s t a p e r t e n e c e n a la m i s m a c a t e g o r í a ( c o m o v e r e m o s ) q u e los c a p í t u l o s d e lib r o s y l a s a c t a s d e c o n g r e s o s . R e s u l t a e v i d e n t e q u e el s e g u n d o e j e m p l o es u n a v a r i a n t e del p r i m e r o ; sólo e l i m i n a la r e f e r e n c i a al m e s d e p u b l i c a c i ó n , m i e n t r a s q u e el p r i m e r e j e m p l o t a m b i é n m e i n f o r m a d e la fecha del a r t í c u l o , c o s a q u e n o h a c e el s e g u n d o , q u e p o r t a n t o es defect u o s o . M e j o r h u b i e r a s i d o p o n e r , al m e n o s , / / Verri 1, 1962. O b s é r v e s e q u e se h a p u e s t o la i n d i c a c i ó n ( N S ) , e s t o es, « N u e v a S e r i e » . E s m u y i m p o r t a n t e , p u e s / / Verri t u v o u n a p r i m e r a s e r i e c o n o t r o n ú m e r o 1, q u e es de 1956. Si t u v i e ra q u e citar este n ú m e r o (que o b v i a m e n t e no podía llevar la i n d i c a c i ó n «serie a n t i g u a » ) , lo h a r í a a s í : Gorlier, C l a u d i o , « L ' a p o c a l i s s e di D y l a n T h o m a s » , / / Verri I, 1, o t o ñ o 1956, p p . 3 9 - 4 6 .

d o n d e se a p r e c i a r á q u e se especifica, a d e m á s del n ú m e r o , el a ñ o . O s e a q u e la o t r a c i t a t a m b i é n p o d r í a r e f o r m u l a r s e así: A n c e s c h i , L u c i a n o , « O r i z z o n t e d e l l a p o e s i a » , / / Verri pp. 6-21.

VII, 1, 1962,

93

si n o ííiese p o r q u e l a n u e v a s e r i e n o l l e v a el a ñ o . N ó t e s e a d e m á s q u e a l g u n a s r e v i s t a s se n u m e r a n p r o g r e s i v a m e n t e a lo l a r g o d e l a ñ o (o se n u m e r a n p o r volúmenes: y e n u n a ñ o t a m b i é n p u e d e n p u b l i c a r s e v a r i o s v o l ú m e n e s ) . Así q u e , si se q u i e r e , n o es p r e c i s o p o n e r el n ú m e r o d e la r e v i s t a y b a s t a c o n r e g i s t r a r el a ñ o y la p á g i n a . E j e m p l o : Guglielmi,

Guido, «Técnica e letteratura», pp. 323-340.

Lingua

e

stile,

1966,

Si b u s c o la r e v i s t a e n u n a b i b l i o t e c a v e r é q u e la p á g i n a 3 2 3 se e n c u e n t r a e n el t e r c e r n ú m e r o del p r i m e r a ñ o . Pero no veo por qué había de someter a mi lector a esta g i m n a s i a ( a u n q u e c i e r t o s a u t o r e s lo h a g a n ) , p u e s h u b i e r a sido m á s c ó m o d o escribir: G u g l i e l m i , G u i d o , « T é c n i c a e l e t t e r a t u r a » , Lingua

e stile, I, 1, 1966.

y d e e s t e m o d o , a u n q u e n o d é la p á g i n a , el a r t í c u l o es m u c h o m á s l o c a l i z a b l e . P i é n s e s e , a d e m á s , q u e si q u i s i e r a p e d i r a l e d i t o r la r e v i s t a c o m o n ú m e r o a t r a s a d o , n o m e i n t e r e s a r í a c o n o c e r la p á g i n a , s i n o el n ú m e r o e n q u e se e n c u e n t r a . L a p á g i n a p r i m e r a y la ú l t i m a , d e t o d o s m o d o s , m e s i r v e n p a r a s a b e r si se t r a t a d e u n a r t í c u l o l a r g o o de u n a n o t a breve, y en consecuencia son indicaciones recomendables en cualquier caso. Autores varios y edición al cuidado de — P a s e m o s a c o n t i n u a c i ó n a los c a p í t u l o s d e o b r a s m á s a m p l i a s , t r á t e se d e c o l e c c i o n e s d e e n s a y o s d e u n m i s m o a u t o r o d e volúm e n e s misceláneos. Veamos u n ejemplo sencillo: M o r p u r g o - T a g l i a b u e , G u i d o , « A r i s t o t e l i s m o e B a r o c c o » e n AAVV, Retorica e Barocco. Actas del III C o n g r e s o Internacional de Estudios Humanísticos, V e n e c i a , 15-18 j u n i o 1954, al c u i d a d o d e E n r i c o Castelli, R o m a , B o c e a , p p . 119196.

¿ D e q u é m e i n f o r m a e s t e m o d o d e c i t a r ? De t o d o lo q u e necesito, esto es: (a) S e t r a t a d e u n t e x t o i n c l u i d o e n u n a s e l e c c i ó n d e 94

varios textos, y p o r t a n t o este de Morpurgo-Tagliabue no es u n l i b r o , a u n q u e p o r el n ú m e r o d e p á g i n a s ( s e t e n t a y siete) d e d u z c o q u e se t r a t a d e u n e s t u d i o d e c i e r t a c o n s i s tencia. (b) L a s e l e c c i ó n c o n s i s t e e n u n v o l u m e n t i t u l a d o Retorica e Barocco q u e r e ú n e t e x t o s d e a u t o r e s v a r i o s (AAVV o AA.VV.). (c) E s t a s e l e c c i ó n c o n s t i t u y e la d o c u m e n t a c i ó n d e las a c t a s d e u n c o n v e n i o . E s i m p o r t a n t e s a b e r l o , p u e s en ciert a s b i b l i o g r a f í a s r e s u l t a r á q u e el v o l u m e n e s t á c a t a l o g a d o e n t r e l a s «Actas d e c o n v e n i o s y c o n g r e s o s » . (d) Q u e e s t á al c u i d a d o d e E n r i c o C a s t e l l i . E s u n d a t o m u y i m p o r t a n t e n o sólo p o r q u e e n c i e r t a s b i b l i o t e c a s se h a l l a r á la s e l e c c i ó n a n o m b r e d e «Castelli, E n r i c o » , s i n o t a m b i é n p o r q u e s e g ú n c o s t u m b r e a n g l o s a j o n a , los n o m b r e s d e los v a r i o s a u t o r e s n o e s t á n i n s c r i t o s e n la V (Autor e s V a r i o s ) , s i n o a n o m b r e del q u e h a p r e p a r a d o la e d i ción. Por tanto, en u n a bibliografía nuestra aparecería como AAVV, Retorica

e Barocco,

R o m a , B o c e a , 1955, p p . 2 5 6 , 20 c u a d r o s .

m i e n t r a s que en u n a bibliografía n o r t e a m e r i c a n a aparecería como: Castelli, E n r i c o (ed.), Retorica

e Barocco

etc.

d o n d e «ed.» significa « e d i t o r » , es d e c i r , el q u e e s t á «al c u i d a d o d e la e d i c i ó n » ( c u a n d o p o n e «eds.», h a y m á s d e un recopilador). I m i t a n d o la c o s t u m b r e a m e r i c a n a h a y q u i e n t i e n d e a citar este libro como: Castelli, E n r i c o (al c u i d a d o de), Retorica

e Barocco

etc.

S o n c o s a s q u e se h a n d e s a b e r p a r a p o d e r l o c a l i z a r el l i b r o e n el c a t á l o g o d e u n a b i b l i o t e c a o e n o t r a b i b l i o grafía. C o m o v e r e m o s e n el p a r á g r a f o III .2.4. al r e f e r i r n o s a u n e x p e r i m e n t o concreto de investigación bibliográfica, la p r i m e r a c i t a e n c o n t r a d a d e e s t e a r t í c u l o e n la Storia 95

della Letteratura Italiana d e G a r z a n t i se r e f e r i r á a l e n s a y o de Morpurgo-Tagliabue en estos términos: se h a d e t e n e r p r e s e n t e . . . el v o l u m e n m i s c e l á n e o Retorica e Barocco, Actas del III Congreso Internacional de Estudios Humanísticos, Milán, 1 9 5 5 , y e s p e c i a l m e n t e el i m p o r t a n t e e n s a y o d e G. M o r p u r g o - T a g l i a b u e , Aristotelismo e Barocco.

E s t a r e f e r e n c i a b i b l i o g r á f i c a es p é s i m a , p u e s (a) n o d a el n o m b r e p r o p i o d e l a u t o r , (b) h a c e c r e e r q u e el c o n g r e s o t u v o l u g a r e n M i l á n o q u e M i l á n es el e d i t o r (y a m b a s a l t e r n a t i v a s s o n e r r ó n e a s ) , (c) n o d i c e q u i é n es el e d i t o r , (d) n o i n d i c a la l o n g i t u d d e l e n s a y o e n c u e s t i ó n , (e) n o d i c e al c u i d a d o d e q u i é n e s t á el v o l u m e n m i s c e l á n e o , a u n q u e la a n t i c u a d a e x p r e s i ó n « m i s c e l á n e o » h a c e p e n s a r q u e reúne textos de diversos autores. M a l o s e r í a q u e a p u n t á r a m o s a s í la r e f e r e n c i a e n n u e s t r a ficha b i b l i o g r á f i c a . H e m o s d e e s c r i b i r la ficha d e m o d o q u e h a y a e s p a c i o s u f i c i e n t e p a r a los d a t o s q u e n o s falt a n . P o r t a n t o , a n o t a r e m o s el l i b r o c o m o s i g u e : M o r p u r g o - T a g l i a b u e , G... « A r i s t o t e l i s m o e B a r o c c o » , e n AAVV, Retorica e Barocco III C o n g r e s o I n t e r n a c i o n a l de E s t u d i o s H u m a n í s t i c o s , de..., M i l á n , ... 1955, p p . ...

- Actas del al c u i d a d o

a fin d e p o d e r a p u n t a r e n los e s p a c i o s e n b l a n c o los d a t o s q u e f a l t a n c u a n d o los e n c o n t r e m o s e n o t r a b i b l i o g r a f í a , e n el c a t á l o g o d e u n a b i b l i o t e c a o d i r e c t a m e n t e e n la cubierta del libro m i s m o . Muchos autores y ninguno «al cuidado de la edición».— Supongamos ahora que queremos citar un ensayo aparecido en u n libro de c u a t r o autores diferentes n i n g u n o de los c u a l e s a p a r e c e al c u i d a d o d e la e d i c i ó n . P o r e j e m p l o , t e n g o a n t e m í u n l i b r o a l e m á n c o n c u a t r o e n s a y o s d e T. A. v a n Djik, J e n s I h w e , J a n o s S. Petófi y H a n n e s R i e s e r , r e s p e c t i v a m e n t e . E n u n c a s o c o m o e s t e , p o r c o m o d i d a d se s e ñ a l a s o l a m e n t e el p r i m e r a u t o r , s e g u i d o d e «et a l . » , q u e s i g n i f i c a et alii: Djik, T. A. v a n et al., Zur Bestimmung

96

narrativer

Strukturen

etc.

P a s e m o s a h o r a a u n c a s o m á s c o m p l e j o . Se t r a t a d e u n l a r g o a r t í c u l o a p a r e c i d o e n el t e r c e r t o m o d e l d o c e a v o v o l u m e n de u n a obra colectiva; c a d a volumen tiene u n t í t u l o d i f e r e n t e d e l d e la o b r a c o m p l e t a : H y m e s , Dell, « A n t h r o p o l o g y a n d S o c i o l o g y » , en S e b e o k , T h o m a s A., e d . , Current Trends in Linguistics, vol. XII, Linguistics and Adjacent Arts and Sciences, t. 3 , La H a y a , M o u t o n , 1974, pp. 1445-1475.

E s t o p a r a c i t a r el a r t í c u l o d e Dell H y m e s . A h o r a b i e n , si t e n g o q u e c i t a r la o b r a e n t e r a , la n o t i c i a q u e e s p e r a el l e c t o r y a n o es e n qué v o l u m e n e s t á Dell H y m e s , s i n o d e cuántos v o l ú m e n e s c o n s t a la o b r a : S e b e o k , T h o m a s A., ed., Current Trends in Linguistics, 1 9 6 7 - 1 9 7 6 , 12 vol.

La H a y a , M o u t o n ,

Cuando tengo que citar un ensayo contenido en un v o l u m e n d e e n s a y o s d e u n m i s m o a u t o r , el p r o c e d i m i e n t o n o difiere d e l c a s o d e A u t o r e s V a r i o s , s a l v o q u e o m i t o el n o m b r e del a u t o r d e l a n t e d e l l i b r o : R o s s i - L a n d i , F e r r u c c i o , « I d e o l o g í a c o m e p r o g e t t a z i o n e s o c i a l e » , en / / linguaggio come lavoro e come mércalo, M i l á n , B o m p i a n i , 1968, p p . 193-224.

S e o b s e r v a r á p o r lo g e n e r a l q u e d e l t í t u l o d e l c a p í t u l o se d i c e q u e e s t á en u n l i b r o d a d o , m i e n t r a s q u e del a r t í c u lo d e r e v i s t a n o se d i c e q u e e s t á en la r e v i s t a , s i n o q u e el n o m b r e d e la r e v i s t a s i g u e d i r e c t a m e n t e al t í t u l o del artículo. La serie — P a r a u n s i s t e m a d e r e f e r e n c i a s m á s p e r f e c t o es a c o n s e j a b l e p o n e r t a m b i é n la c o l e c c i ó n e n q u e h a a p a r e c i d o el l i b r o . A m i m o d o d e v e r se t r a t a de u n a i n f o r m a c i ó n n o i n d i s p e n s a b l e , p u e s c o n o c i e n d o a u t o r , t í t u l o , edit o r y a ñ o d e p u b l i c a c i ó n la o b r a y a e s t á s u f i c i e n t e m e n t e d i f e r e n c i a d a . P e r o e n c i e r t a s d i s c i p l i n a s la c o l e c c i ó n p u e de suponer u n a garantía o indicio de cierta tendencia 97

c i e n t í f i c a . L a c o l e c c i ó n se a p u n t a e n t r e c o m i l l a s d e s p u é s d e l t í t u l o s e ñ a l a n d o el n ú m e r o d e o r d e n del v o l u m e n : R o s s i - L a n d i , F e r r u c c i o , 77 linguaggio come lavoro e come mercato, « N u o vi S a g g i Italiani 2», M i l á n , B o m p i a n i , 1968, p p . 242.

Anónimos, seudónimos, etc. — S u e l e n d a r s e c a s o s d e autores a n ó n i m o s , de empleos de seudónimos y de artículos d e e n c i c l o p e d i a f i r m a d o s c o n i n i c i a l e s . E n el p r i m e r c a s o es s u f i c i e n t e p o n e r en vez del n o m b r e d e l a u t o r la p a l a b r a « A n ó n i m o » . E n el s e g u n d o b a s t a c o n p o n e r t r a s el s e u d ó n i m o , e n t r e p a r é n t e s i s , el n o m b r e v e r d a d e r o (si se c o n o c e ) , s e g u i d o d e u n i n t e r r o g a n t e si se t r a t a d e u n a h i p ó t e s i s b a s t a n t e d i g n a de c r é d i t o . Si se t r a t a d e u n a u t o r r e c o n o c i d o c o m o tal p o r la t r a d i c i ó n p e r o c u y a f i g u r a h i s t ó r i c a h a s i d o p u e s t a en t e l a d e j u i c i o p o r la c r í t i c a r e c i e n t e , h a d e r e g i s t r a r s e c o m o « S e u d o » . Ejemplo: L o n g i n o ( S e u d o ) , De lo

Sublime.

E n el t e r c e r c a s o , p u e s t o q u e el a r t í c u l o « S e c e n t i s m o » d e la Enciclopedia Treccani e s t á f i r m a d o «M. P r . » , h a b r á q u e b u s c a r al p r i n c i p i o del v o l u m e n la lista d e i n i c i a l e s , d e lo q u e se d e d u c i r á q u e se t r a t a d e M a r i o P r a z , p o r lo q u e se e s c r i b i r á : M (ario) Pr (az), « S e c e n t i s m o » , Enciclopedia

Italiana

XXXI.

Ahora en — H a y o b r a s q u e s o n a h o r a a c c e s i b l e s e n u n v o l u m e n d e e n s a y o s del m i s m o a u t o r o en u n a a n t o l o g í a c o m ú n , a u n q u e a p a r e c i e r o n p r i m e r o en r e v i s t a s . Si se t r a t a d e u n a r e f e r e n c i a m a r g i n a l r e s p e c t o d e la tesis, b i e n p u e d e c i t a r s e la fuente m á s a c c e s i b l e , p e r o si se t r a t a d e o b r a s e n q u e la te¿is se e n t r e t i e n e e s p e c í f i c a m e n t e , los d a t o s d e s u primera p u b l i c a c i ó n s o n e s e n c i a l e s p o r m o t i v o s d e e x a c t i t u d h i s t ó r i c a . N a d a i m p i d e q u e e m p l e é i s la e d i c i ó n m á s a c c e s i b l e , p e r o si la a n t o l o g í a o el v o l u m e n d e e n s a y o s e s t á n b i e n h e c h o s , se e n c o n t r a r á e n ellos refer e n c i a a la p r i m e r a e d i c i ó n del e s c r i t o e n c u e s t i ó n . E n t o n 98

ees, deduciéndola de estas indicaciones, podréis organizar referencias bibliográficas de este tipo: K a t z , Jerrold J. y Fodor, Jerry A., «The S t r u c t u r e of a S e m a n t i c T h e o ry», Language 39, 1963, p p . 170-210 (ahora e n Fodor Jerry A. y K a t z Jerrold J., e d s . , The Structure of Language, E n g l e w o o d Cliffs, PrenticeH a l l , 1964, p p . 4 7 9 - 5 1 8 ) .

C u a n d o u s é i s la b i b l i o g r a f í a e s p e c i a l i z a d a d e t i p o a u t o r - f e c h a (de la c u a l se h a b l a r á e n V.4.3.), p o n d r é i s exter i o r m e n t e c o m o fecha la d e la p r i m e r a p u b l i c a c i ó n : K a t z , Jerrold J. y Fodor, Jerry A. «The S t r u c t u r e of a S e m a n t i c Theo1963 ry », Language 3 9 (ahora e n F o d o r J. A. y K a t z J. J., e d s . , The Structure of Language, E n g l e w o o d Cliffs, PrenticeHall, 1964, p p . 4 7 9 - 5 1 8 ) .

Citas de periódicos — L a s c i t a s d e d i a r i o s y s e m a n a r i o s f u n c i o n a n c o m o las c i t a s d e r e v i s t a s , s a l v o q u e es m á s o p o r t u n o (po_r m o t i v o s d e l o c a l i z a c i ó n ) p o n e r la fecha e n vez del n ú m e r o . Si se t i e n e q u e c i t a r d e p a s a d a u n a r t í c u lo, n o es e s t r i c t a m e n t e n e c e s a r i o s e ñ a l a r t a m b i é n la p á g i n a ( a u n q u e s i e m p r e sea ú t i l ) y n o es n e c e s a r i o , en m o d o a l g u n o , i n d i c a r la c o l u m n a de los p e r i ó d i c o s . P e r o si se t r a t a d e u n e s t u d i o específico s o b r e la p r e n s a , e n t o n c e s e s t a s i n d i c a c i o n e s s e r á n casi i n d i s p e n s a b l e s : N a s c i m b e n i , G i u l i o , « C o m e l'Italiano s a n t o e n a v i g a t o r e é d i v e n t a t o bip o l a r e » , Corriere delta Sera, 2 5 . 6 . 1 9 7 6 , p . 1, c o l . 9.

E n c u a n t o a los d i a r i o s d e difusión n o n a c i o n a l o i n t e r n a c i o n a l e s (estos ú l t i m o s s e r í a n The Times, Le Monde, Corriere della Sera..), es b u e n o e s p e c i f i c a r la c i u d a d : cfr. / / Gazzettino (Venecia), 7.7.1975. Citas de documentos oficiales o de obras monumentales — P a r a los d o c u m e n t o s oficiales e x i s t e n a b r e v i a t u r a s y s i g l a s q u e v a r í a n s e g ú n las m a t e r i a s , del m i s m o m o d o q u e e x i s t e n a b r e v i a t u r a s c a r a c t e r í s t i c a s p a r a t r a b a j o s re99

ferentes a m a n u s c r i t o s antiguos. Nos l i m i t a m o s a r e m i t i r a l l e c t o r a l a b i b l i o g r a f í a específica s o b r e el t e m a , e n l a cual p o d r á d o c u m e n t a r s e . Recordemos solamente q u e en el á m b i t o d e u n a d i s c i p l i n a d a d a c i e r t a s a b r e v i a t u r a s s o n de u s o h a b i t u a l y n o es obligatorio d a r m á s aclaraciones. Un m a n u a l e s t a d o u n i d e n s e aconseja referencias c o m o la siguiente p a r a u n estudio sobre las actas p a r l a m e n t a r i a s norteamericanas: S. R e s . 2 1 8 , 8 3 d Cong., 2 d S e s s . , 100 Cong. R e c . 2 9 7 2 (1954).

q u e los e s p e c i a l i s t a s e s t á n c a p a c i t a d o s p a r a l e e r c o m o : «Senate Resolution n u m b e r 218 adopted at the second s e s s i o n of t h e E i g h t y - T h i r d C o n g r e s s , 1954, a n d r e c o r d e d in v o l u m e 100 of t h e Congressional Record b e g i n n i n g o n page 2972». Del m i s m o m o d o , e n u n e s t u d i o s o b r e filosofía m e d i e v a l , c u a n d o se s e ñ a l a q u e u n t e x t o p u e d e c o n s u l t a r s e e n P . L. 1 7 5 , 9 4 8 (o P . L., C L X X V , c o l . 948) y a se s a b e q u e o s estáis refiriendo a la c o l u m n a 948 del v o l u m e n c e n t e s i m o s e p t u a g é s i m o q u i n t o d e l a Patrología Latina d e M i g n e , c o lección clásica de textos latinos del medievo cristiano. P e r o si e s t á i s f o r m a n d o u n a b i b l i o g r a f í a a b a s e d e fichas ex novo, n o e s t a r á m a l q u e l a p r i m e r a vez d e i s l a referenc i a c o m p l e t a d e l a o b r a , y t a m b i é n e n l a b i b l i o g r a f í a general será oportuno citarla entera: Patrologiae Cursus Completus, S e r i e s L a t i n a , al c u i d a d o d e J. P. M i g n e , París, Garnier, 1 8 4 4 - 1 8 6 6 , 2 2 2 y o l . (+Supplementum, T u r n h o u t , B r e p o l s , 1972).

Citas de clásicos — P a r a l a s c i t a s d e o b r a s c l á s i c a s h a y convenciones b a s t a n t e universales del tipo título-librocapítulo, parte-párrafo o canto-verso. Ciertas obras h a n s i d o d i v i d i d a s h o y d í a s e g ú n c r i t e r i o s q u e difieren d e los a n t i g u o s ; c u a n d o los e d i t o r e s m o d e r n o s e l a b o r a n o t r a d i visión, p o r lo general conservan t a m b i é n la signatura trad i c i o n a l . Así p u e s , si se q u i e r e c i t a r l a definición d e l p r i n c i p i o d e n o c o n t r a d i c c i ó n d e l a Metafísica de Aristóteles, la c i t a s e r á : Met. IV, 3,1005 b , 18. 100

U n f r a g m e n t o d e los Collected Papers d e C h a r l e s S. P e i r c e s u e l e c i t a r s e : CP, 2.127. U n v e r s í c u l o d e la B i b l i a se c i t a r á 1 Sam. 14:6-9. L a s c o m e d i a s y t r a g e d i a s c l á s i c a s ( p e r o t a m b i é n las m o d e r n a s ) se c i t a n p o n i e n d o el a c t o c o n n ú m e r o s r o m a n o s , la e s c e n a c o n n ú m e r o s a r á b i g o s y e v e n t u a l m e n t e el v e r s o o los v e r s o s : Fierecilla, IV, 2 : 5 0 - 5 1 . Los a n g l o s a j o n e s s u e l e n p r e f e r i r : Shrew, IV, ii, 5 0 - 5 1 . N a t u r a l m e n t e , el l e c t o r d e la t e s i s h a d e s a b e r q u e Fierecilla q u i e r e d e c i r La fierecilla domada d e S h a k e s p e a r e . Si v u e s t r a t e s i s v e r s a s o b r e el t e a t r o i s a b e l i n o , n o h a y p r o b l e m a . A h o r a b i e n , si la c i t a a p a r e c e e n u n a tesis d e sicología c o m o divagación docta y elegante, será mejor hacer una cita m á s amplia. U n p r i m e r c r i t e r i o h a d e a t e n d e r a lo p r á c t i c o y lo c o m p r e n s i b l e : si m e refiero a u n v e r s o d e D a n t e c o m o 11.27.40, r a z o n a b l e m e n t e c a b e s u p o n e r q u e h a b l o del c u a d r a g é s i m o v e r s o del c a n t o v i g é s i m o s é p t i m o del s e g u n d o libro. Pero un especialista en Dante preferiría Purg. X X V I I , 4 0 . y e s t á b i e n a t e n e r s e a los u s o s de l a s d i v e r s a s disciplinas, que constituyen un segundo pero no menos importante criterio. N a t u r a l m e n t e , h a y q u e a n d a r c o n c u i d a d o e n los c a s o s a m b i g u o s . P o r e j e m p l o , los Pensamientos de Pascal van s e g u i d o s d e u n n ú m e r o q u e difiere s e g ú n n o s r e f i r a m o s a la e d i c i ó n d e B r u n s c h v i c g o a o t r a , p u e s r e c i b e n o r d e n a c i o n e s d i f e r e n t e s . Y e s t a s c o s a s se a p r e n d e n l e y e n d o la l i t e r a t u r a c r í t i c a s o b r e el t e m a . Citas de obras inéditas y documentos particulares — S e e s p e c i f i c a n c o m o t a l e s las tesis d o c t o r a l e s , m a n u s c r i t o s y similares. He aquí dos ejemplos: La Porta, A n d r e a , Aspetti di una teoría dellesecuzione nel linguaggio naturale, tesis p r e s e n t a d a e n la F a c u l t a d de Filosofía y Letras, B o l o n i a , A. A. 1975-76. Valesio, Paolo,

Novantiqua: Rhetorics as a Contemporary Linguistic Theory, m e c a n o g r a f i a d o , e n p r e n s a (por a t e n c i ó n del autor).

101

I g u a l m e n t e p u e d e n c i t a r s e c a r t a s p a r t i c u l a r e s y com u n i c a c i o n e s p e r s o n a l e s . Si s o n d e i m p o r t a n c i a m a r g i n a l b a s t a r á m e n c i o n a r l a s e n n o t a , p e r o si s u i m p o r t a n c i a es d e c i s i v a p a r a n u e s t r a t e s i s f i g u r a r á n t a m b i é n e n la bibliografía: S m i t h , J o h n , c a r t a p e r s o n a l al a u t o r ( 5 . 1 . 1 9 7 6 ) .

C o m o se d i r á t a m b i é n e n V. 3., p a r a e s t e t i p o d e c i t a s es d e b u e n a e d u c a c i ó n p e d i r p e r m i s o al a u t o r d e la c o m u n i c a c i ó n p e r s o n a l , y si é s t a h a s i d o o r a l s o m e t e r n u e s t r a t r a n s c r i p c i ó n a su a p r o b a c i ó n .

Originales y traducciones — En rigor un libro debería ser c i t a d o y c o n s u l t a d o s i e m p r e en su lengua original. P e r o la r e a l i d a d es m u y d i s t i n t a . S o b r e t o d o p o r q u e exist e n l e n g u a s q u e p o r c o m ú n c o n s e n s o n o es indispensable c o n o c e r ( c o m o el b ú l g a r o ) y o t r a s q u e se e s t á obligado a c o n o c e r (se s u p o n e q u e los i t a l i a n o s s a b e m o s a l g o d e francés y de inglés y u n poco m e n o s de a l e m á n ; que c o m p r e n d e m o s el c a s t e l l a n o y el p o r t u g u é s " i n c l u s o sin c o n o c e r l o s — a u n q u e e s t o s e a u n a i l u s i ó n — así c o m o q u e n o se c o m p r e n d e p o r lo g e n e r a l el r u s o o el s u e c o ) . E n s e g u n d o l u g a r p o r q u e ciertos libros p u e d e n ser leídos perfectamente en u n a t r a d u c c i ó n . Si h a b é i s h e c h o u n a tesis s o b r e M o l i e r e , s e r í a m u y g r a v e h a b e r l e í d o a e s t e a u t o r en u n a t r a d u c c i ó n , p e r o si se t r a t a d e u n a t e s i s d e h i s t o r i a d e l Risorgimento, n o s e r á g r a v e h a b e r l e í d o l e Historia de Italia d e D e n i s M a c k S m i t h e n la t r a d u c c i ó n i t a l i a n a p u b l i c a d a p o r L a t e r z a . Y p u e d e s e r c o r r e c t o - * i r el l i b r o e n i t a l i a n o . Pero vuestras precisiones bibliográficas t a m b i é n pued e n s e r v i r a o t r a s p e r s o n a s q u e q u i e r a n a c u d i r a la e d i c i ó n o r i g i n a l , y p o r e l l o s e r í a b u e n o d a r u n a d o b l e referenc i a . L o m i s m o s u c e d e si h a b é i s l e í d o el l i b r o e n i n g l é s . E s t á bien citarlo en inglés, pero ¿por q u é no a y u d a r a l e c t o r e s a q u i e n e s i n t e r e s a r í a s a b e r si h a y t r a d u c c i ó n i t a l i a n a y q u i é n la h a p u b l i c a d o ? Así p u e s , e n c u a l q u i e r c a s o , l a m e j o r f o r m a es c o m o s i g u e :

102

Mack S m i t h , D e n i s , Italy. A Modern History, Ann Arbor, T h e U n i v e r s i t y of M i c h i g a n Press, 1959 (tr. i t a l i a n a d e Alberto Acq u a r o n e , Storia d'Italia - Dal 1851 al 1958, Barí, Laterza, 1959).

¿ H a y e x c e p c i o n e s ? A l g u n a s . P o r e j e m p l o , si v u e s t r a tesis no está en griego y citáis (digamos en u n trabajo de t e m a j u r í d i c o ) La república d e P l a t ó n , b a s t a c o n c i t a r l a e n el p r o p i o i d i o m a s i e m p r e q u e se e s p e c i f i q u e n la t r a d u c c i ó n y la e d i c i ó n d e q u e os h a b é i s s e r v i d o . Del m i s m o m o d o , si h a c é i s u n a tesis d e a n t r o p o l o g í a cultural y tenéis que citar este libro L o t m a n , Ju. M. y U s p e n s k i j , B. A.,

Tipología della cultura, piani, 1975.

Milán, B o m -

p o d é i s c o n s i d e r a r o s a u t o r i z a d o s a c i t a r s o l a m e n t e la t r a d u c c i ó n i t a l i a n a p o r d o s b u e n o s m o t i v o s ; es i m p r o b a b l e q u e v u e s t r o s l e c t o r e s a r d a n e n d e s e o s d e a c u d i r a confront a r el t e x t o e n el o r i g i n a l r u s o y a d e m á s n o e x i s t e u n l i b r o o r i g i n a l , p u e s se t r a t a d e u n a c o l e c c i ó n d e e n s a y o s a p a r e c i d o s e n d i v e r s a s r e v i s t a s y r e u n i d o s p o r el e d i t o r i t a l i a n o . C o m o m á x i m o , p o d é i s d e c i r t r a s el t í t u l o : al c u i d a d o d e R e m o F a c c o a n i y M a r z i o M a r z a d u r i . P e r o si v u e s t r a t e s i s v e r s a r a s o b r e la a c t u a l s i t u a c i ó n de los e s t u d i o s sem i ó t i c o s , t e n d r í a i s q u e p r o c e d e r c o n m á s e x a c t i t u d . Adm i t i d o q u e n o e s t é i s e n c o n d i c i o n e s d e leer el r u s o (y s i e m p r e q u e v u e s t r a tesis n o e s t u d i e la s e m i ó t i c a soviétic a ) , c a b e p e n s a r c o n t o d o q u e n o os referís a e s t a c o l e c c i ó n e n g e n e r a l , s i n o q u e e s t á i s d i s c u t i e n d o , p o r e j e m p l o , el s é p t i m o e n s a y o d e la c o l e c c i ó n . Y e n t o n c e s s e r á i n t e r e s a n t e s a b e r c u á n d o fue p u b l i c a d o p o r vez p r i m e r a y d ó n d e : i n f o r m a c i o n e s t o d a s q u e el e d i t o r se h a c u i d a d o de p r o p o r c i o n a r e n n o t a al t í t u l o . P o r t a n t o , el e n s a y o s e r á c i t a do c o m o sigue: L o t m a n , Juri M., «O ponjatii g e o g r a f i c e s k o g o p r o s t r a n s t v a v russkich s r e d n e v e k o v y c h t e k s t a c h » , Trudy po znakovym sisteman II, 1965, p p . 2 1 0 - 2 1 6 (tr. i t a l i a n a d e R e m o Faccani, «II c o n c e t t o di s p a z i o g e o g r á f i c o nei testi m e d i e v a li russi», en L o t m a n , Ju. M. y U s p e n s k i j , B. A., Tipolo/ gia della cultura, al c u i d a d o d e R e m o Faccani y Marz i o M a r z a d u r i , M i l á n , B o m p i a n i , 1975).

103

D e e s t e m o d o n o fingís h a b e r l e í d o el t e x t o o r i g i n a l , y a q u e señaláis v u e s t r a fuente italiana, sino que proporcion á i s al l e c t o r t o d a la i n f o r m a c i ó n q u e p u e d a e v e n t u a l m e n t e servirle. En c u a n t o a las obras en lenguas poco conocidas, c u a n d o n o e x i s t e t r a d u c c i ó n , a p e s a r d e lo c u a l se q u i e r e s e ñ a l a r s u e x i s t e n c i a , s u e l e p o n e r s e t r a s el t í t u l o y e n t r e p a r é n t e s i s u n a t r a d u c c i ó n del m i s m o . Finalmente, veamos u n caso que a p r i m e r a vista parece m u y c o m p l i c a d o y c u y a s o l u c i ó n « p e r f e c t a » p a r e c e exc e s i v a m e n t e m i n u c i o s a . V e r e m o s c ó m o t a m b i é n las soluciones p u e d e n dosificarse. D a v i d E f r o n es u n j u d í o a r g e n t i n o q u e p u b l i c ó e n 1 9 4 1 , e n i n g l é s , e n los E s t a d o s U n i d o s , u n e s t u d i o s o b r e la g e s t u a l i d a d d e los j u d í o s e i t a l i a n o s de N u e v a York, t i t u l a d o Gesture and Environment. E n 1970 a p a r e c i ó e n Arg e n t i n a u n a t r a d u c c i ó n al c a s t e l l a n o c o n t í t u l o d i f e r e n t e , Gesto, raza y cultura. E n 1972 a p a r e c i ó e n H o l a n d a u n a r e e d i c i ó n e n i n g l é s , c u y o t í t u l o , afín al c a s t e l l a n o , e r a Gesture, Race and Cultura. De e s t a e d i c i ó n p r o c e d e la t r a d u c c i ó n i t a l i a n a , Gesto, razza e cultura, d e 1974. ¿ C ó m o se c i t a este libro? V e a m o s p a r a e m p e z a r d o s c a s o s e x t r e m o s . El p r i m e r o es u n a t e s i s s o b r e D a v i d E f r o n : e n t a l c a s o , e n la b i b l i o g r a f í a final h a b r á u n a p a r t a d o d e d i c a d o a las o b r a s del a u t o r y t o d a s e s t a s e d i c i o n e s e s t a r á n a h í c i t a d a s p o r ord e n c r o n o l ó g i c o , c o m o o t r o s t a n t o s l i b r o s , y c o n la e s p e c i f i c a c i ó n , e n c a d a r e f e r e n c i a , d e q u e se t r a t a d e u n a r e e d i c i ó n d e l p r e c e d e n t e . S e s u p o n e q u e el d o c t o r a n d o h a b r á r e v i s a d o t o d a s las e d i c i o n e s , p u e s h a d e verificar si h a h a b i d o m o d i f i c a c i o n e s o c o r t e s . El s e g u n d o c a s o es u n a t e s i s (de e c o n o m í a , c i e n c i a s p o l í t i c a s o sociología) q u e t r a t e p r o b l e m a s d e la e m i g r a c i ó n y e n la c u a l el l i b r o d e Efron sea citado s o l a m e n t e por contener ciertas informaciones útiles sobre aspectos de interés secundario; en t a l c a s o es a d m i s i b l e q u e se c i t e s o l a m e n t e la e d i c i ó n i t a liana. P e r o v e a m o s u n c a s o i n t e r m e d i o ; la r e f e r e n c i a es d e s e g u n d o o r d e n p e r o es i m p o r t a n t e s a b e r q u e el e s t u d i o es 104

d e 1941 y n o d e h a c e p o c o s a ñ o s . L a m e j o r s o l u c i ó n s e r í a entonces: Efron, D a v i d , Gesture and Environment, N u e v a York, King's C r o w n Press, 1941 (tr. i t a l i a n a de M i c h e l a n g e l o S p a d a , Gesto, razza e culture, M i l á n , B o m p i a n i , 1974).

P u e d e d a r s e a d e m á s el c a s o d e q u e la e d i c i ó n i t a l i a n a se h a y a c u i d a d o d e c i t a r e n el copyright q u e l a . p r i m e r a e d i c i ó n es d e 1941 y d e K i n g ' s C r o w n , p e r o q u e n o cite el t í t u l o o r i g i n a l , r e f i r i é n d o s e p o r el c o n t r a r i o a m p l i a m e n t e a la e d i c i ó n h o l a n d e s a d e 1972. E s u n a n e g l i g e n c i a g r a v e (y p u e d o d e c i r l o p o r q u e soy y o q u i e n e s t á al c a r g o d e la c o l e c c i ó n e n q u e se h a p u b l i c a d o el l i b r o d e Efron), p u e s u n e s t u d i a n t e p o d r í a c i t a r la e d i c i ó n d e 1941 c o m o Gesture, Race and Culture. P o r e s o h a y q u e verificar s i e m p r e las referencias bibliográficas en m á s de u n a fuente. Un doctor a n d o m á s d i e s t r o y q u e d e s e e p r o p o r c i o n a r t a m b i é n inf o r m a c i ó n s u f i c i e n t e s o b r e la s u e r t e d e Efron y los p a s o s d e s u r e d e s c u b r i m i e n t o p o r p a r t e d e los e s t u d i o s o s , p o d r í a d i s p o n e r d e i n f o r m a c i ó n s u f i c i e n t e p a r a ofrecer u n a ficha c o n c e b i d a c o m o s i g u e : Efron, D a v i d , Gesture and Environment, N u e v a York, King's C r o w n Press, 1941 ( 2 . ed., Gesture, Race and Culture, La H a y a , M o u t o n , 1972; tr. i t a l i a n a d e M i c h e l a n g e l o S p a d a , Gesto, razza e culture, M i l á n , B o m p i a n i , 1974). a

D o n d e se ve, en d e f i n i t i v a , q u e la c o m p l e t i t u d d e la i n f o r m a c i ó n a p r o p o r c i o n a r d e p e n d e del t i p o d e tesis y d e l p a p e l q u e t i e n e u n l i b r o d a d o e n el d i s c u r s o g e n e r a l (si c o n s t i t u y e u n a fuente p r i m a r i a , u n a fuente s e c u n d a r i a , u n a fuente m a r g i n a l y a c c e s o r i a , etc.). B a s á n d o o s e n estas observaciones estaréis c a p a c i t a d o s p a r a e l a b o r a r la b i b l i o g r a f í a final d e v u e s t r a t e s i s . P e r o y a v o l v e r e m o s s o b r e e l l a en el c a p í t u l o VI. A d e m á s e n los p a r á g r a f o s V.4.2. y V.4.3., a p r o p ó s i t o d e d o s s i s t e m a s d i f e r e n t e s d e r e f e r e n c i a s b i b l i o g r á f i c a s y d e r e l a c i o n e s entre notas y bibliografía, encontraréis dos páginas enteras d e b i b l i o g r a f í a a m o d o d e e j e m p l o ( c u a d r o s 16 y 17). Véanse pues estas páginas como resumen definitivo de 105

CUADRO 1

R E S U M E N D E LAS R E G L A S D E LA CITA B I B L I O G R Á F I C A T e r m i n a d a e s t a l a r g a r e s e ñ a s o b r e los u s o s b i b l i o g r á f i c o s , i n t e n t e m o s r e c a p i t u l a r p o n i e n d o en u n a lista t o d a s las indicaciones de q u e debe constar u n a b u e n a cita bibliog r á f i c a . H e m o s s u b r a y a d o ( p a r a la i m p r e s i ó n se e m p l e a c u r s i v a ) lo q u e h a y a d e ir s u b r a y a d o y p u e s t o e n t r e c o m i l l a s lo q u e h a y a d e i r e n t r e c o m i l l a d o . H a y c o m a s d o n d e se r e q u i e r e n c o m a s y p a r é n t e s i s d o n d e estos son precisos. L o s a s t e r i s c o s s e ñ a l a n i n d i c a c i o n e s e s e n c i a l e s q u e nunca h a n de omitirse. Las d e m á s indicaciones son facultativas y d e p e n d e n del tipo de tesis.

LIBROS * 1. A p e l l i d o y n o m b r e d e l a u t o r (o a u t o r e s , o d e l q u e e s t á a l c u i d a d o d e la e d i c i ó n c o n e v e n t u a l e s i n d i c a ciones s o b r e s e u d ó n i m o s o falsas atribuciones), * 2. Título y subtítulo de la obra, 3. («Colección»), i 4 . N ú m e r o q u e h a c e la e d i c i ó n (si n o h a y m u c h a s ) , * 5 . L u g a r d e e d i c i ó n ; si e n el l i b r o n o f i g u r a , se e s c r i b e : s. 1. (sin l u g a r ) , * 6. E d i t o r : si e n el l i b r o n o f i g u r a , se o m i t e , * 7 . F e c h a d e e d i c i ó n : si e n el l i b r o n o f i g u r a , se p o n e s. f. ( s i n f e c h a ) o s. d. (sin d a t a ) , 8. D a t o s e v e n t u a l e s s o b r e la e d i c i ó n m á s r e c i e n t e a q u e nos referimos, 9. N ú m e r o d e p á g i n a y si es el c a s o , n ú m e r o d e t o m o s d e q u e se c o m p o n e la o b r a ,

106

10. ( T r a d u c c i ó n : si el t í t u l o e s t a b a e n u n a l e n g u a ext r a n j e r a y e x i s t e t r a d u c c i ó n al e s p a ñ o l , se e s p e c i f i c a el n o m b r e del t r a d u c t o r , el t í t u l o e n c a s t e l l a n o , el l u g a r d e e d i c i ó n , el e d i t o r , la fecha d e e d i c i ó n y e v e n t u a l m e n t e el n ú m e r o d e p á g i n a s . )

ARTÍCULOS DE REVISTA * * * *

1. 2. 3. 4.

A p e l l i d o y n o m b r e del a u t o r , «Título del artículo o capítulo», Nombre de la revista, V o l u m e n y n ú m e r o del f a s c í c u l o (e eventuales de Nueva Serie), 5. Mes y año, 6. P á g i n a s e n q u e a p a r e c e el a r t í c u l o .

indicaciones

C A P Í T U L O S D E L I B R O S , ACTAS D E C O N G R E S O S , ENSAYOS E N OBRAS COLECTIVAS * * * *

1. 2. 3. 4.

* 5. * 6. * 7. * 8.

A p e l l i d o y n o m b r e del a u t o r , «Título del capítulo o del ensayo», en E v e n t u a l m e n t e , n o m b r e del q u e e s t á al c u i d a d o d e la o b r a c o l e c t i v a o AAVV, Título de la obra colectiva, (Si a l p r i n c i p i o se h a p u e s t o AAVV, e v e n t u a l n o m b r e d e l q u e e s t á al c u i d a d o d e la e d i c i ó n ) , E v e n t u a l n ú m e r o del t o m o d e la o b r a e n q u e se h a l l a el e n s a y o c i t a d o , L u g a r , E d i t o r , fecha, n ú m e r o d e p á g i n a s , t o d o c o m o e n los l i b r o s d e u n s o l o a u t o r

CUADRO 2

E J E M P L O D E FICHA BIBLIOGRÁFICA

JUER&Á

CM -ExkL / V / / y H e i ^ - X / . . yj&lÁvio (y\elh .fa*~a. occi fk^k '~~~7¿jrm 7

_éffevú~"

J

7

pp.

1£0

y

.__



'

XXX I

._. _

0A (p.r>r)j Del

justifique

inclu-

/b/.

tipos

d e modo q u e l a

mecanografiada,

pueden s u r g i r

donde un fonema

En o t r o s réntesis

tesi9

de una

el

La

tras-

interpretación original

pueda

disponiendo

le-

reconstruir de l o s

dos

alfabetos. Se r e c u r r e nombres

234

a la

históricos

trasliteración y geográficos

en l a y

mayoría

en l a s

de

palabras

los que

no

tienen Los

tras

correspondencia

signos normales

un valor

del

fonético

diacríticos el

diacríticos

b r a )^

la

na de

"ü", y

del

ruso,

ca,

etc.

Si

la

tesis

minar l a vez

de

gunos

barra

pues,

de

otros

danesa,

ele,

la

n

le

darles

signos ejemplo

a la

pala-

diéresis

alema-

alfabetos:

"8"

barrada

n

X

polaca

se

escribiendo

como h a c e n l o s suele

la

de

(por

esdrújula

c",

a las

son

acentos

de l i t e r a t u r a

sobre la

romances

alfabeto

males

dichos

el

uso

de

francés. signos

pola-

puede

"Lodz"

periódicos.

Pero

h a b e r más e x i g e n c i a .

En c u a n t o

cherche. . . .

a las

túan,

aunque

Respetamos

pues se

En l a s

pre ü,

máquinas en e l

ell

en en

las

Veamos

al

A la

recherche... las

siempre,

tanto

si

alemán:

(PUhrer,

no

S,

de 8,

se tres

trata

ñor

minúscuira,

y no A l a

mayúsculas no se

impreso.

uso

de l a s

e s c r i b i r e m o s ^a

de un

el

particulares

de e s c r i b i r

caso

trate

alfabeto no ue

signos

mayúsculas,

en francés

como d e m a y ú s c u l a s , del

todos l o s

figuran

pero Ecole y no E c o l e .

res

de

signos

barrada

M

añadidos

casos.

Respetamos

las.

francesa

no e s

"Jíodz",

'lenguas

del

V

Asi

que h a c e

lengua.

finalidad

vulgarísimos

también

la

con l a

particular.

de ánimo, cedilla

propia

son signos

alfabeto

nuestras

acento

en l a

de

signos

re-

acen

minúsculas particula-

U. Y e s c r i b i m o s

siem-

Puehrer).

235

Respetamos las

en c u a l q u i e r

o de m i n ú s c u l a s ,

lares

del

alfabeto

gudo y l a

tilde

Respetamos las

de l a

del

vocales

con t i l d e

En c u a n t o cada

caso,

a las y

según

citéis

tesis

sobre

aislados das

se

danesa

ca

la

En e l

para

236

demás l e n g u a s , la

aislada

el

son s e i s :

hay que

mayúscuparticulas

cinco

a las

o los

2 0 damos l a s alfabetos

decidir

será

o se

trate

en p a r t i c u l a r .

recurrir

en t e s i s

de

signos

solución

de

En l o s

no

así,

una

casos adopta-

científicos.

en aa,

la

che-

f

sucesivamente.

reglas

de

griego

(que puede

de f i l o s o f í a )

y

transcripción

cirílico

r u s o y demás l e n g u a s

eslavas,

en t e s i s

de f i l o l o g í a

que no

en

diferente

convenciones

libros

en 1 y a s í

de l o s

a-

c.

X polaca

naturalmente, lava).

que

convierte,

trasliterado sirve

y la

lengua

a

particu-

con acento

trátese

de l o s

se

cuadro

diacrítica

empleo

portugués,

periódicos

La l e t r a e n jr,

el

una p a l a b r a

puede

por l o s

mayúscu-

signos

vocales

libro,

como s i e m p r e

tal

las

de

fí.

en c u a l q u i e r

alfabeto

trátese

empleo de l o s

español:

o de minúsculas,

lares

el

libro,

sean

ser (que

siempre, es-

CUADRO 2 0

COMO T R A S L I T E R A R ALFABETOS N O L A T I N O S

ALFABETO R U S O

Trasl.

M/m

A

a

5

6

a b

B

B

V

r

r

g d e e i z

E e £

é

3

3

M

M

tt

M

K K JI Jl M M H H O o

i i

k 1

m n o

M/m

Trasl.

n p P

P r

c

c

s

T

T

n

t u

y

y

ñ

X

y

e Ju ja

237

ALFABETO GRIEGO A N T I G U O

MAYÚSCULAS

MINÚSCULAS

TRASLITERACIÓN

A B

a

a b g h (g, gu) d

3 Y 5 e

r

A E Z H

?

e

é z €

th

i

i

K A M N

X

V

n

I c (qu) 1 m n X

o

0

6

P

n

p 2 T Y

P T U



X

¥

r s

t u f ch

P* 0

A tener e n c u e n t a :

238

yy

= ngh

y-K

= nc

y\ YX

= ncs = nch

VI.1.6.

Puntuación,

acentos,

abreviaturas.

Hasta l o s grandes

editores

difieren

hacen de l o s s i g n o s ner

comas,

precisión la

notas

información los.

En c u a l q u i e r sobre dichos

por e l editor

do d e q u e c i e r t o s Pero

como l a

constancia

citas

Así pues,

van siempre

diremos

teoría

d e Wolfram,

punto

que Smith,

se pregunta

e l punto

final

también l a c i t a contrario,

con Wolfram

de v i 3 t a está

cuando

porque

esta

sólo

adviertien-

el

dife-

criterio

si

cuando

siguen

dentro

afirma

comla

hemos d e a c e p t a r

su

refiriéndose

a l no s e r

desde Como s e

de l a s c o m i l l a s , en e s t e de

después

un fragmento

pues

punto.

Por

acuerdo

que "el s e r e s

e l punto

constituye

a

de l a s c o -

un d i s c u r s o

que s e c o n s i d e r e . "

co a l no s e r " . T pondremos ta

proporcio

criterios

que Smith no e s t á

este

aplicar

a

d e Wolfram acababa

diremos

poder

dentro

encierran

d e que "El s e r e s i d é n t i c o

cualquier

de más t e n e r

libro

no e s t a n t o

para

aplicación.

pues l a 3 comillas

pleto.

opinión

sustentan

Los puntos y comas,

entrecomilladas,

millas,

para

de e s t e

menos

preparado

las instrucciones

italiano

en su

requiere

no e s t á

criterios

l o que importa

Puntos y comas.

el

caso,

editores

rentes.

Una t e s i s

mecanografiado

Damos a modo d e g u í a

nadas

ve,

d e p u n t u a c i ó n y e n e l modo d e p o -

y acentos.

que un t e x t o

imprenta.

en e l u s o que

idénti-

de l a

ci-

del pe-

239

ríodo

citado.

comas: nión

diremos

la

mo a l

citar,

Recordemos no hace

cribiremos sonidos

ejemplo, w

dice,

cerrar

"le

"el

ser

cuando

es

idéntico

las

opial

se

como e s t e :

cosa

sea

abre

un

con comas. palabras

"le

la

a

Pero no haremos l o

simbolista),

sino

referente

un fragmento

antes

sonidos

palpitaciones

Así

paréntesis pues,

no

(idea

es los

palpitacio-

gustaban l a s

olorosos

"Ni

posible."

abigarradas, las

no mis

palabras

a-

simbolista),

aterciopeladas".

Llamadas.

Las llamadas

ción.

pues,

Así

haber c i t a d o

"que t a l

(idea

aterciopeladas" los

tras

gustaban l a s

olorosos,

bigarradas,

en l o

quien

también que

falta

hace

diestramente.

por

pienso,

Smi¿h,

para

confuta

siquiera

las

que

de Wolfram,

ser",

nes

Lo mismo s e

se

van t r a s

el

signo

de

puntua-

escribirá:

L o s c o m e n t a r i o s más s a t i s f a c t o r i o s - s o b r e e l tema, después de l o s de V u l p i u s , ! son l o s de K r a h e h e n b u e l . 2 E s t e ú l t i m o no s a t i s f a c e t o d a s l a s e x i g e n c i a s que Papper denomina de " l i m p i e z a " , 3 p e r o e s d e f i n i d o p o r Grumpz* como " m o d e l o de c o m p l e t i t u d " .

1. 2. 3. 4.

240

Por e x i g e n c i a s de mada y n o t a , p e r o Autor imaginario Autor imaginario Autor imaginario

p r e c i s i ó n hacemos c o r r e s p o n d e r l l a s e t r a t a da a u t o r e s i m a g i n a r i o s .

Acentos. gráfica

Las r e g l a s

generales

s o n como s i g u e n :

se

de a c e n t u a c i ó n

acentúan

en l a

orto-

sílaba

tónica 1.-

Las palabras

agudas

terminadas

en v o c a l ,

2.-

Las palabras

llanas

no terminadas

en

n o s .

vocal,

n o s . 3.-

Las palabras

Recuérdese bra

francesa

diant,

que l a nunca

Edition,

esdrújulas

y

2 mayúscula lleva

tilde

y no E c o l e ,

sobresdrújulas. inicial (así

de una

pues,

Etudiant,

Ecole,

palaEtu

Edition).

241

Anónimo artículo (no de p e r i ó d i c o s , s i n o de leyes y similares) capítulo; plural c a p s , (a v e c e s c , pero e n o c a s i o n e s c. es columna confero, confróntese, c o m p á r e s e c o l u m n a ; plural cois.; t a m b i é n colección cuadro edición (primera, s e g u n d a ; pero en bibliografías inglesas e d . e s editor, el que está al c u i d a d o de; plural eds.) (en los textos i n g l e s e s ) exempli grada, por e j e m p l o . figura; plural figs. folio; t a m b i é n f., f.°, fol.; plural ff. o ibidem, en el m i s m o lugar (es decir, e n la m i s m a obra y en la m i s m a página; si es la m i s m a obra p e r o no la m i s m a p á g i n a , se p o n e op. cit. s e g u i d o de la p á g i n a , (en los textos i n g l e s e s ) id est, esto es, e s decir infra, v é a s e m á s a d e l a n t e libro (por e j e m p l o : v o l . I, t . l , 1.1); t a m b i é n línea loco chato, lugar c i t a d o o Ms, m a n u s c r i t o ; plural M S S o Mss nota (por e j e m p l o : v é a s e o cfr, n. 3) Nota bene, nótese b i e n N u e v a serie número obra ya c i t a d a del m i s m o autor página; t a m b i é n p á g ; plural, págs. o p p . por e j e m p l o

ABREVIATURAS MAS C O M U N E S D E U S O E N NOTA O E N EL TEXTO

CUADRO 21

parraro; t a m b i é n g por todas p a r t e s ( c u a n d o no s e refiere a u n a p á g i n a precisa, por tratarse de un c o n c e p t o q u e el autor trata a lo l a r g o de toda la obra) recto y v u e l t o (páginas i m p a r e s y pares) s e u d ó n i m o ; t a m b i é n p s e u d ó n i m o ; c u a n d o la a t r i b u c i ó n a un a u t o r e s d i s c u t i b l e , se p o n e s e u d o sin año ( t a m b i é n s i . , sin fecha; y s.d., sine data, c u a n d o n o figuran el a ñ o ni el lugar de e d i c i ó n ) sin lugar de e d i c i ó n sin n o m b r e siguiente; p l u r a l s i g s . o ss. ( e j e m p l o : p á g . 34, ss.) sección así (así e s c r i t o por el autor a q u i e n e s t o y c i t a n d o ; p u e d e e m p l e a r s e c o m o c a u t e l a o c o m o s u b r a y a d o irónico a n t e u n despiste garrafal) N o t a del a u t o r N o t a del e d i t o r N o t a del t r a d u c t o r tomo traducción; t a m b i é n trad. ( p u e d e ir s e g u i d o del n o m b r e de la l e n g u a o del traductor, o d e a m b o s ) ver, v é a s e verso, plural v v . (si se citan m u c h o s versos es m e j o r n o usar v. por véase, s u s t i t u y é n d o l o p o r cfr. versus, e n o p o s i c i ó n a (p. ej.: B l a n c o vs negro, b a n c o v s . negro, b l a n c o vs negro; p e r o t a m b i é n se p u e d e f ~